Aquesta mostra vol ser un petit recorregutpels tebeos que han tractat el món de

l’Egipte faraònic i un homenatge a tots aquellsguionistes i dibuixants que ens han fet somiar,des de la nostra infantesa, en aquest mónhistòric/imaginari ple d’aventures, misteris, ivestigis del passat.

Molts dibuixants no han pogut resistir lamàgia i la fantasia que els hi proporcionava

l’antic Egipte i han fet que els seus personatges,herois de moltes aventures en països llunyans,fessin una passejada per aquelles remotes terresper descobrir-nos tombes, mòmies, imalediccions, de les que gairebé sempre ensortirien vencedors.

Després d’algunes historietes realitzades aprincipis del segle pasat on els

seus autors situen, –però semprede manera esporàdica–, algunsdels seus personatges dinsdel món “egipci” ambfaraons, mòmies, cocodrils,piràmides, temples, etc.,no va ser, però, fins queel conegut dibuixantbelga Georges Rémi,més conegut com Hergé(transcripció fonètica deles seves inicialsinvertides R.G.), en quel’any 1934 va fer que elseu popular Tintin“reportero en oriente”,acompanyat del professorFilemó Sicló, descobrís la tombadel faraó Kih-Oskh en l’aventuratitulada Los cigarros del faraón. Enaquest moment, s’inicià una llarga saga degrans autors de còmics, principalment belgues ifrancesos, que des de llavors fins avui dia, enshan fet passar tants bons moments evocant unEgipte ple d’imaginació i fantasia.

Aquesta petita mostra de Tebeos de l’AnticEgipte, que no pretén en cap moment ser

exhaustiva, ha estat estructurada de maneratemàtica, ja que la seva exposició tant perautors, llocs d’origen, cronologia o altres,comportava força problemes, principalment peraconseguir el material necessari. Així doncss’han establert una sèrie d’apartats,distribuïts en diferents pannells, que enspoden il·lustrar bastant bé o si més no,donar-nos una idea de la tasca realitzadaper nombrosos dibuixants, dins del móndel tebeo egipci. Els apartats són elssegüents: els egiptòlegs/ aventurers,les mòmies, els egipcis a l’antiguitat, laciència ficció, l’humor, les construccions iels jeroglífics.

Tebeos de l’Antic Egipte

TEBEOS DEL’ANTIC EGIPTE

TEBEOS DEL’ANTIC EGIPTE

EL MÓN DE L’EGIPTE FARAÒNIC A TRAVÉS DELS CÓMICS

SOCIETAT CATALANA D’EGIPTOLOGIA

El món de l’Egipte faraònica través dels còmics

SOCIETAT CATALANA D’EGIPTOLOGIA

Hi ha molts altresdibuixants que

han volgut representarl’esperit que evocal’Egipte misteriós iaventurer en elsseus personatges,sobretot els que espubliquen en lesnombrosesrevistesamericanes deterror, a vegadesdibuixadessense gaire qualitat, on nohan pogut escapar a la temptació de seguir elspassos del reporter Tintin i el professor Cicló i“descobrir” una tomba egípcia inviolada, encaraque en aquests casos, el que hi trobaran els hifarà canviar la seva vida per sempre.

Vint-i-cinc anys més tard el dibuixant francèsDominique Hé, seguint els passos de Jacobs

crea dos nous àlbums: El halcón de Mu i Elenigma de la Atlántida. Hé, considerat també comun dels dibuixants creadors de l’anomenada “líniaclara” recrea una ambientació fidel de l’Egipteactual, amb nombroses representacions delsmonuments antics que hi apareixen, tractats ambuna cura excepcional: les piràmides de Guiza iSaqqara, l’interior de la piràmide de Pepi I, elstemples de Luxor i Karnak, etc. Fins hi tot, fa queel professor Herbert, un personatge de ficció ensrecordi físicament a l’eminent egiptòleg francèsJean Leclant, aquell però, amb barba i bigoti.

AItàlia on la producció de tebeos ha estatsempre molt important, hi ha nombrosos

guionistes i dibuixants que han tractat el temaegipci, com per exemple: Virus il mago dellaforesta morta, dibuixat per W. Molino l’any1946, on un científic boig fa reviure una antigamòmia. De tots però hi ha un personatge, del

que actualment encara s’estan reeditant lesseves aventures amb molt d’èxit per part delsadolescents, anomenat Dylan Dog “L’indagatoredell’incubo”, realitzat amb gran mestria perDall’Agnol, amb guions de T. Sclavi i C.Chiaverotti, que en el seu número 55 anomenatLa mummia, ens il·lustra, a l’inici de l’aventura,sobre la momificació a l’antic Egipte, percontinuar després en l’època actual en la ques’enfronta al mite de la mòmia, on hi apareixenescenes molt realistes d’algunes de les sales delMuseu Egipci de Torí.

En el nostre país, encara que no hi ha tantatradició egiptològica com a França o Itàlia,

també alguns personatges de tebeos s’hanendinsat de manera esporàdica, en el mon delsaventurers per les terres d’Egipte, com ara elconegut detectiu Roberto Alcázar i el seuinseparable company Pedrín, creats pel dibuixantE. Vañó. També Enric Sió recrea en la sevaaventura egípcia Profanadores de tumbas,ambientada en la tomba de Tutankhamon, on lacompanya del protagonista es col·loca la màscarad’or al damunt, per veure quina sensació dona!.Un altre dibuixant espanyol J. Espallardo, situa elsseus herois Sickles y Toth en l’àlbum 13 faros alMediterráneo per les terres egípcies, on s’hantraslladat per rodar-hi una pel·lícula. Espallardo,que al igual que Jacobs no havia visitat maiEgipte, fa una recreació “fotogràfica” moltacurada dels diferents monuments, tant actualscom de l’antiguitat, sempre ambientats en elsanys vint en que es desenvolupa l’acció: la ciutatdels morts d’El Caire, la zona de Guiza, el templede Luxor, Deir el-Bahari, etc.

Egiptòlegs en acció

Las

aven

tura

s de

Bla

ke y

Mor

timer

.El m

iste

rio d

e la

Gra

n Pi

rám

ide.

E.P.

jaco

bs(1

954)

.El

hal

cón

de M

u.D.

Hé(1

980)

.

Prof

anad

ores

de

tum

bas.

E.Si

ó (1

977)

.

Sick

les

y To

th.T

rece

faro

s al

Med

iterr

áneo

.J.E

spal

lard

o(1

987)

.

Dyla

n Do

g.La

mum

mia

.Scl

avi,

Chia

vero

ttii D

all’A

gnol

(199

1).

El jo

ven

Indi

ana

Jone

s.Eg

ipto

May

o de

190

8.D.

Barr

y(1

992)

.

En aquests cent anys de la història delstebeos, molts són els personatges que s’han

endinsat en els misteris que ens proporcional’antic Egipte i en nombroses aventures lligadesal món de l’arqueologia, principalment aconseqüència del ressò del descobriment de latomba de Tutankhamon i després seguint lesinfluències de la literatura i el cinema amb laconeguda pel·lícula de la Universal La mòmia, ide les seves seqüeles. El protagonista,generalment un arqueòleg/aventurer, amant del’acció i vist sota una òptica romàntica, va a larecerca de les obres d’art perdudes, perencàrrec d’algun conegut museu, on sempreserà atacat bé per una maledicció o bé pels“dolents” que treballen en benefici propi o peraprofitar-se dels poders màgics que té l’objected’art en qüestió. Un d’aquests exponents es elprimer volum de Las aventuras del joven IndianaJones, on d’alguna manera retrata la visió delsarqueòlegs de principis del segle pasat.

Com a continuador de l’escola belga i anticcolaborador d’Hergé, Edgard P. Jacobs, va

crear a l’any 1954 dins de les aventures deBlake i Mortimer, El misterio de la gran pirámidei posteriorment la segona part La cámara deHorus. E.P. Jacobs, que no va poder viatjar mai aEgipte, es va valer de nombroses imatges ifotografies per documentar-se i il·lustrar aquestsdos volums, considerats com uns dels millors.Realitzats amb una meticulositat fora del normal,va ser fins hi tot homenatjat pel propi Hergé, enla segona edició de les aventures de Tintin, Elscigars del faraó, que va fer en color l’any 1955,on s’hi veuen, tant a la portada com en laprimera vinyeta de la pàgina 8, els sarcòfagsalineats a la paret amb els egiptòlegs momificats,on s’hi pot llegir en un d’ells el nom de: “E. P.Jacobini”, en clara al·lusió a E.P. Jacobs.

Tint

in.E

ls c

igar

s de

l far

aó.H

ergé

(195

5).

La m

omie

eca

rlate

.Sic

omor

o(1

986)

.

Molt lligat a l’apartat: “Egiptòlegs en acció”ens trobem de sobte amb les mòmies

rancunioses i venjatives, pocs són elsegiptòlegs/aventurers que no patiran les antiguesi ancestrals malediccions per haver profanat latomba recentment descoberta d’algun sacerdot,faraó o princesa de torn. Seguint les influènciesde la literatura i del cinema, i sobretot prenentcom a model la pel·lícula de Karl Freund, Lamòmia, que va protagonitzar admirablementBoris Karloff l’any 1932, els guionistes idibuixants de còmics, s’han esplaiat, dins de lesseves històries, en tot tipus de mòmies, des deles malvades, sinistres i assassines fins a lesromàntiques, benefactores i còmiques, incloent-hi també les falses-mòmies.

En el nostre país des dels primers tebeospopulars, ha aparegut esporàdicament aquest

personatge, encara que molt sovint no es tractavad’una autèntica mòmia sinó d’algun personatgesinistre, que disfressat amagava la seva identitatper fer el mal. Això es pot veure, per exemple, enuna de les vàries aventures protagonitzades perEl Jabato i els seus companys per terresegípcies, com per exemple, ¡La amenaza de lamomia! amb guió de Victor Mora i dibuixada per

Francesc Darnís. Un altre cas és el de l’InspectorDan en Tráfico macabro, creat per E. Giner, enquè uns traficants de drogues utilitzen les benesde les mòmies, per introduir-les d’amagat endiferents països. Tampoc hi podia mancar l’heroidibuixat per E. Vañó protagonista d’infinitatd’aventures per més de 30 anys, RobertoAlcázar i el seu inefable Pedrín, de tenir algunque altre ensurt amb les mòmies de rigor.

En els tebeos dels EE.UU., moltes vegadesmancats d’una mínima qualitat, gairebé

sempre hi trobem el personatge de la mòmia.Darrerament, no obstant, s’han editat variessèries interessants, com per exemple: Themummy, or Ramesses the damned, editada entreels anys 1991 i 1992 amb un total de dotzenúmeros i basada en la novel·la de Ann Riceamb guió de F. Perozich i dibuixos molt acuratsde J. Mooney i Mark Menéndez, on s’hi podenobservar multitud d’objectes dibuixats a partir deles peces de l’Egipte antic existents en elsmuseus americans.

Un altre còmic molt interessant realitzat l’any1993, és una versió feta a partir de la

coneguda pel·lícula protagonitzada per Karloff,The mummy, amb guió de D. Jolley i dibuixos deT. Harris i M. Hollingsworth. Vint anys abansl’editorial americana Marvel Comics, seguint ambla seva línia de superherois plens decontradiccions, dobles personalitats i nombrososconflictes interns, va crear la sèrie The livingmummy, on el protagonista, un rei egipcianomenat N’Kantu, que havia estat enterrat viu,arriba fins a la nostra època on lluitadesesperadament contra el mal que li obliguen afer uns sers malèfics vinguts del passat.

Tant a Bèlgica com a França el personatge dela mòmia també apareix en nombroses sèries,

una de les més originals es possiblement ladibuixada l’any 1977 per J. Tardi dins de lesaventures d’Adèle Blanc-Sec titulada Momiasenloquecidas, que es desenvolupa a Paris pocabans de la Primera Guerra Mundial i en la que

totes les mòmies del Louvre, i principalment unaque té la protagonista a casa seva, s’escapendel museu per retornar a la seva estimada terrad’Egipte. Un detall interessant en aquest àlbumde Tardi, és la recreació “fotogràfica” del conegutcementiri parisenc de Père-Lachaise, on la

protagonista, Adèle Blanc-Sec, de nit iacompanyada per Felicien Mouginot va a larecerca d’una de les nombroses tombes d’estilegiptitzant, amb forma de piràmide, que tant envoga estaven en aquella època, sobretot enaquest cementiri.

La maledicció de les mòmiesIn

spec

tor D

an.T

ráfic

o m

acab

ro.G

iner

(194

9).

Elja

bato

.¡La

am

enaz

a de

la m

omia

!.M

ora

i Dar

nís

(196

0).

Robe

rto A

lcáz

ar y

Ped

rín.U

na a

vent

ura

en E

gipt

o.Pu

erto

i Vañ

ó(1

977)

.

The

mum

my.

Jolle

y,Ha

rris

i Hol

lings

wor

th(1

993)

.

Xena

:War

rior P

rince

ss.S

lave

.Wag

ner,

Chin

,Hili

nski

,Nie

ves,

Deod

ato

i Wan

g(2

000)

.

Egyp

tian

graf

fiti.

Stin

ei B

isse

tte(1

979)

.Ad

éle

Blan

c Se

c.M

omia

s en

loqu

ecid

as.T

ardi

(197

7).

The

Mum

my

or R

ames

ses

the

dam

ned.

Pero

zich

, Moo

ney

i Men

énde

z(1

991)

.

Al tractar en els tebeos el tema dels egipcisambientats en la “seva època” més o menys

històrica, s’arriba a la conclusió que és gràciesals creadors francesos i belgues, que hem pogutgaudir àmpliament d’aquesta temàtica. Són elsguionistes i dibuixants francesos i belgues elsque han tractat d’una manera més amplia idocumentada el món de l’Egipte faraònic. Al’igual que en el cinema, els guions dels còmics,gairebé sempre, van acompanyats denombrosos textos explicatius, quecomplementant-se amb les escenes, fan que ellector desconeixedor i poc avesat en la historia iels costums egípcis, aconsegueixi penetrar enaquest món.

Un dels millors exponents el trobem enl’extensa sèrie anomenada Papyrus, creada

pel belga De Gieter l’any 1973, en la quePapyrus, el protagonista, acompanyat per laseva promesa, la princesa Théti-Chéri (Sheror-Amor, en la versió espanyola), viuen les sevesaventures, sempre d’un caire fantàstic i màgic,però, ambientades totalment en uns escenarismolt realistes on hi podem reconèixer nombrosesconstruccions faraòniques, dibuixades per DeGieter a partir de les reconstruccions fetes pelsarqueòlegs en les seves publicacionscientífiques. Entre elles hi podem trobar: lareconstrucció de la ciutat d’Akhetaton a Tell el-Amarna en l’aventura Le Pharaon maudit; elcomplex funerari del rei Djeser a Saqqara dins deLa metamorphose d’Imhotep, on es pot veure amés del ritual de renovació del faraó en la “festaSed” al pati de la piràmide graonada, el trasllatd’un gran colós de pedra del faraó, escenainspirada en la famosa representació del

transport de la colossal estàtua d’alabastre deDjehutihotep de la seva tomba a Deir el-Bersha.També en aquest àlbum Papyrus descobreix latomba, desconeguda fins ara, amb la mòmia delcèlebre Imhotep, l’arquitecte constructor delcomplex de Djeser. En Les larmes du géant s’hiveu una fidel reconstrucció del magnífic templede “Milions d’Anys” de Ramesses III a MedinetHabu, i en L’enfant hiéroglyphe, la ciutat delsobrers de Deir el-medina i l’imponent temple deKarnak amb la seva impressionant sala hipòstila,on s’explica també el ritual de la “fundació deltemple”. En les seves vinyetes, De Gieter, en una

mena de sincretisme, uneix gran quantitatd’elements arquitectònics, columnes, pilars,sostres, llindes, estàtues, murs decorats, etc., dediferents èpoques i construccions per donar més“realisme” als seus decorats. Entre ells, però,quan es tracta d’ambientar el món imaginari ifantàstic del protagonista no dubta en fer serviraltres elements arquitectònics, fora del mónegipci, com ara és el cas de l’àlbum Le colossesans visage on apareix una estranya ciutat debasalt negre, inspirada sens dubte en la SagradaFamília de Gaudí !

Un treball recent i d’una qualitat moltremarcable és el realitzat pel dibuixant francès

F. Baranger, que amb guió de D. Haziot, vapublicar l’any 1989 en tres àlbums, sota la sèrieL’or du temps, inspirats en gran part en els textosi poemes de la literatura egípcia antiga, en els quehi apareixen citats nombrosos fragments,publicats per coneguts egiptòlegs, com perexemple: el “poema de l’amant” traduït per ClaireLalouette; el “poeme de l’arpiste” traduït perSerge Sauneron, o els himnes a Ramesses II iSetos II traduïts per Erman y Ranke. També hiapareixen en vàries ocasions textos del “Llibredels morts” segons les traduccions de GrégoireKolpaktchy i Pierre Montet.

El protagonista de L’or du temps, el joveKhaëmhat es un prometedor pintor que es

trasllada des de la seva Memfis natal a lacosmopolita Tebes de l’Imperi Nou per desen-volupar les seves arts. Ptahouseneb, un alt i ricfuncionari, li encarrega decorar la seva casa, allàconeix i s’enamora de Nefrourê filla adoptiva delseu patró. Els dos amants al no poder portar aterme el seu amor decideixen fugir. El padrastre

localitza i empresona a Nefrourê, que no potresistir la soledat i es suïcida. Al assabentar- se’nKhaëmhat mata a Ptahouseneb i fuig cap el

desert. Més tard Khaëmhat trobarà un sacerdotde Karnak, que mitjançant un ritual màgic eltransporta al més enllà interrompent en el judicidels morts la “confessió negativa” i la “pesadade l’ànima” de Nefrourê, trencant l’ordre divíimmutablement etern.

El guió ideat per Haziot, ple de poesia, dónapeu a poder utilitzar els textos egipcis antics,

que, acompanyants dels dibuixos de Baranger,característics de l’anomenada “línia clara” éscomplementen d’una manera extraordinària. Elsdibuixos semblen estar molt influenciats per lesil·lustracions fetes pels artistes que acompa-nyaren a les primeres expedicions a Egipte afinals del segle XVIII, de Champollion, Rosellini,Lepsius, etc. La seva realització és d’una bellesasorprenent i plens de innumerables detallsexecutats a partir dels nombrosos objectesexistents en els museus actuals i utilitzant total’amplia documentació que la civilització egípciaen ha legat fins els nostres dies.

Peripècies dels antics egipcis

Papy

rus.

Le c

olos

se s

ans

visa

ge.D

e Gi

eter

(197

7).

L’or

du

tem

ps.F

ille

de l’

ombr

e.Ha

ziot

i Bar

ange

r(1

989)

.L’

or d

u te

mps

.L’a

utre

rive

.Haz

ioti

Bar

ange

r(1

989)

.L’

or d

u te

mps

.L’a

utre

rive

.Haz

ioti

Bar

ange

r(1

989)

.

Papy

rus.

La m

etam

orph

ose

d’Im

hote

p.De

Gie

ter

(198

5).

Papy

rus.

L’en

fant

hié

rogl

yphe

.De

Giet

er(1

992)

.

Un altre personatge de còmic a considerar ésÀlix “l’intrèpid” del francès Jacques Martin,

creat l’any 1948 per la revista Tintin, en el queÀlix, un jove adolescent fill d’un cap gal, ésadoptat per un governador romà i que en la sevalluita contra el grec Arbarles, el porta a viatjarpels països de la mediterrània. La sèrie bendocumentada, té tres volums enteramentdedicats a Egipte: L’esfinx d’or (1956), El príncepdel Nil (1974) i O Alexandrie (1996).

Altre sèrie a tenir en consideració és latitulada Les Héritiers du Soleil, realitzada en

cinc volums creats pel dibuixant francès DidierConvard, entre els anys 1987 i 1992, desprésseguida per vuit volums més dibuixats perFréderic Bihel i guions del propi Convard iThomas Mosdi. Els protagonistes són dos joves,Néthi i la seva germana Néphérouré, que viuensota el regnat del faraó Ramesses en l’època enque Moisès està predestinat a alliberar al poblehebreu de l’esclavitud dels egipcis. Els dosgermans estan fortament units. El rei li encarregaa Néthi la missió d’anar a buscar a Moisès, queestà refugiat en un lloc secret en el desert, perfer-lo tornar i poder veure per última vegada a laseva mare adoptiva abans de morir. Al cap d’unsmesos, quan Néthi torna, troba a la sevagermana Néphérouré encinta de dos infants, un,fill del faraó i l’altre d’ell mateix. L’extens treball

realitzat per Didier Convard mostra al lector, através d’una història d’amor no exempta defantasia i esoterisme, la reconstrucció del mónde l’Egipte antic, amb nombroses intriguespolítiques i sobretot religioses entre el rei, elssacerdots i els alts funcionaris enfrontats almonoteisme dels hebreus.

Des de l’any 1986 la dibuixant danesa SussiBech ha publicat onze àlbums d’un

personatge anomenat Nofret (Néfriti en la versiófrancesa), jove princesa de les illes Keftiu (l’actualCreta) que havia estat segrestada pels pirates ique entra a treballar a la cort del faraó Akhenaton.Allà es retrobarà amb la seva germana bessonaKiya, convertida en una de les esposes del faraó.La imaginació de la seva autora, Sussi Bech, enstrasllada a la interessant i confosa èpocad’Amarna, on la imposició del culte al déu Aton i elrebuig a l’important clergat del déu Amon provocaun cisma que dóna peu a nombroses intrigues depalau. Bech, molt ben documentada, ens dóna laresposta a la incògnita de qui van ser elsprogenitors del jove rei Tutankhamon. Fins avui endia, historiadors i egiptòlegs han fet córrer rius detinta per esbrinar aquest misteri, doncs bé, l’autora

conseqüències. En aquest cas, però, i comsucceeix en el món egiptològic real, tenim unaaltra versió dels fets al plantejar la paternitat deTutankhamon. Aquí els autors d’aquestaaventura el fan fill d’Amenhotep III i germà del reiAkhenaton com proposen alguns historiadors.

El que no hi ha dubte, és que en aquestapartat dedicat a les peripècies dels antics

egipcis ambientats en la “seva època”, els autorsesmentats han realitzat un acurat treball dedocumentació tant en els guions com en lesexcel·lents il·lustracions que ens donen unaimaginativa visió de la vida i costums a l’anticEgipte.

pren partit per l’hipòtesi més compartidaactualment. Tutankhamon va ser fill del propi reiAkhenaton i d’una esposa secundàriaanomenada Kiya, germana, en el còmic, de lanostra protagonista Nofret.

D’altra banda, recentment s’ha publicat elprimer volum d’una sèrie francesa

anomenada Aathon, amb guió de Simon Rocca idibuixos de Dominique Cèbe. L’aventura, moltben documentada i amb dibuixos excel·lentmentambientats es desenvolupa en l’època d’Amarnacoincident en el temps amb l’anteriormentesmentada col·lecció de Nofret. El seuprotagonista, el jove Aanthy, fill de l’intendent delfaraó Akhenaton i promès d’una de les sevesfilles, es veu envoltat per les revoltes provocadespel cisma político-religiós i del que en patirà les

Aath

on.L

a fin

d’u

n m

onde

.Roc

cai C

èbe

(200

2).

Aath

on.L

a fin

d’u

n m

onde

.Roc

cai C

èbe

(200

2).

Aath

on.L

a fin

d’u

n m

onde

.Roc

cai C

èbe

(200

2).

Nefri

ti.Le

sar

coph

age

d’Am

on.S

.Bec

h(1

987)

.Ne

friti.

Le s

arco

phag

e d’

Amon

.S.B

ech

(198

7).

Les

hérit

iers

du

sole

il.Le

pro

phèt

e du

sab

le.D

.Con

vard

(198

7).

Àlix

.El p

rínce

p de

l Nil.

J.M

artin

(195

6).

Des dels primers tebeos netament protagonit-zats per personatges infantils i de trets

caricaturescs es va derivant cap un dibuixrealista, per desenvolupar nous gèneres, i entreells destaquem tres grans conjunts: aventuresexòtiques, aventures policials i d’intriga i ciènciaficció. En aquest apartat de l’egipte fantàstic esrecull una simbòlica mostra dels tebeos que hantractat el món egipci des de la fantasía futuristade la ciència ficció, però impregnats dels altresdos gèneres, difícilment dissociables en un artcom el còmic, que ha gaudit sempre d’una moltlliure i desbordant fantasia creativa.

La idea de la civilització egípcia creada pelsextraterrestres és molt “llaminera” i els autors

de tebeos ho exploten a consciència. Així tenimLa astronave pirata de l’italià Guido Crepax, queestableix que ja en el passat hi havia contactesestelars. L’autor anglès Sydney Jordan i la sevacreació de l’aventurer futurista Jeff Hawke, quefa referència en varis episodis a l’antigacivilització egípcia. En l’aventura titulada Elgenio de la vasija, Hawke, descobreix unatomba egípcia inviolada a... Escòcia! on l’esperitd’un príncep grec va a la recerca de la sevaestimada esposa egípcia Agar-Ut i al retrobar-

se, s’uneixen en una abraçada convertint-seambdós en el falcó Horus.

Altre variant és parlar d’un futur catastròfic ipesimista, ben representat pel dibuixant

espanyol E. Maroto amb guions de E. S. Abulí, enla seva història, La Esfinge. Tema pessimistatambé desenvolupat amb gran mestria peldibuixant txec Enki Bilal en la seva trilogia La feriade los inmortales, La mujer trampa i Fríoecuador, on ens planteja el retorn a una Terradestrossada i dominada per dictadors, desprésde l’hecatombe nuclear, d’uns déus egípcis molt“humanitzats”, amb un Horus simpàtic iesbojarrat, que incontrolat de la resta de déusintervé en els afers dels humans. La mestria deldibuixant ens mostra una Terra carregada d’unaatmosfera gris i contaminada, molt en la línia delfilm Blade Runer de Ridley Scott, on encaraveiem la plana de Guiza, la perdurabilitat de les

tres piràmides i les restes de l’hotel Mena House,indestructibles malgrat el temps i les guerresnuclears.

Dins del relat futurista hi ha un estil denominatper alguns estudiosos del còmic com “el futur

arcaic” on es mesclen armes amb raigsdesintegradors d’ultimíssima tecnologia amb

espases i altres armes arcaiques, i el mateix espot dir dels vestits. L’autor més importantd’aquest estil, i que va crear escola, va ser AlexRaymond, amb el seu personatge Flash Gordon.Una mostra a casa nostra, publicada l’any 1956,amb guions de Victor Mora i dibuixos de A.Bernal, va ser l’heroi Vendaval, en la sevaaventura Cementerio flotante. Una variant dintred’aquest estil sería la “Futurista-Bucanero” quetrobem en la ja citada La astronave pirata de G.Crepax.

Un altre heroi popular italià actual es MartinMystere “investigador de lo imposible”, del

que es van publicar al nostre país solamentdisset números, creat per A. Castelli i dibuixatper G. Alessandrini entre d’altres. En les sevesaventures Martin Jacques Mystere, sempre vaacompanyat per un estrany personatgeanomenat Java, un home del Neanderthal queinexplicablement ha escapat de la seva extinció.Conjuntament s’enfronten als “misteris noexplicats” del món mitològic i fabulós del’antiguitat: l’Atlàntida, l’origen de la civilitzacióMaia, l’arca de Noé, Stonehenge, eltriangle de les

Bermudes, etc., dels quals varis episodis estanrelacionats amb els egipcis de l’antiguitat i tambédel futur.

Amés del denominat “futur arcaic”, n’hi hamés d’estils fantàstics, i un d’ells amb d’éxit,

és presentar la civilització egípcia “conservada iamagada” sense cap evolució en el temps,perquè els herois dels tebeos se la trobin, comés el cas de Tarzan d’E. R. Burroughs i R.Manning, i en variants més futuristes elssuperherois/heroïnes de la nordamericanafactoria Marvel: Wonder Woman en l’aventura Agolpes de espada, Thor en El escarabajo ataca,Spiderman en Return of the Living Pharaoh!, Elcaballero Luna, etc. I és que, ja se sap, on noarriba la ciència egiptològica, hi arriba la fantasia!

L’Egipte fantàstic

Tale

s of

the

Witc

hbla

de.Z

anie

r,Pa

rson

si S

teig

erw

ald

(199

9).

La M

ujer

tram

pa.E

.Bila

l(19

86).

Entre

l’om

bre

et la

lum

ière

.Jer

onat

on(1

983)

.Je

ff Ha

wke

.El g

enio

de

la v

asija

.Pat

ters

oni J

orda

n(1

968)

.

Spid

erm

an.R

etur

n of

the

livin

g Ph

arao

h!.D

ezag

o,Ca

sei W

right

(199

7).

Lara

Cro

ft.To

mb

Raid

er.E

piph

any.

Jurg

ens,

Bank

si A

l Vey

(200

3).

Caba

llero

Lun

a.El

puñ

o de

Kho

nsu.

Zele

netz

,War

neri

Cru

z(1

985)

.

Martin M

ystère. Nea Heliopolis. Caselli i Vercelli (1993).

El tebeo, últimament més conegut amb el nomde còmic, inicià el seu camí, com a mitjà

d’expressió gràfica, amb personatgeshumorístics publicats per la premsa americanaen els seus suplements dominicals. Altres autorsconsideren que el còmic va nèixer a Europa, imés concretament a Alemanya, a les darreriesdel segle XIX, amb els personatges Max undMoritz de Wilhem Busch.

Clarament des dels seus inicis, humor i tebeosvan estar íntimament lligats, i el món de la

cultura egípcia va inspirar situacions ipersonatges als autors de tebeos. En algunscasos partint d’una cultura antiga, en aquest casl’antic Egipte, es presenten situacions i actitutsmolt actuals. En aquest apartat podriem citar elsdos germans italians A. i F. Origone que amb elseu personatge Nilus ens provoca el somriure“fent l’ullet” envers la nostra societat actual. Acasa nostra, els nombrosos acudits/pensaments

d’en Jaume Perich, que realitza una crítica subtil(o no) de la nostra societat. En la mateixa líniatambé trobem dins la històrica revista, LaCodorniz, avui desapareguda, el personatgeKalikatres, nom utilitzat també com apseudònim pel seu autor Angel MenéndezMenéndez. Molt més recentment la revista ElJueves, en el seu número 1000, va dedicar unseguit de pàgines al món egipci, on els seuspersonatges habituals van fer “turisme” perl’antic Egipte: Seguridasociá dibuixat per Manel,Pedro Pico & Pico Vena de Azagra, Manolo enl’episodi titulat El Eunuco, de Manel, etc. Dins dela col·lecció La historia vista por detrás, Romeu,ple d’humor, ens il·lustra sobre “el mite” d’Isis iOsiris en una aventura que titula Dallas.

Cal fer esment de l’important autor F. Ibáñez,que per mitjà dels seus personatges ens

presenta situacions anacròniques, satíriques icaòtiques i ens sorpren que la civilització egípciapogués perdurar i deixar el seu llegat històricdesprés que Mortadelo y Filemón visitessin elpaís dels faraons.

En altres casos hi ha temes recorrents per partdels autors, com és el cas de Cleopatra i el

seu nas i les mòmies. En el primer cas tenim aUderzo i Goscinny que no varen poder resistir latemptació de fer viatjar al seu personatge Astèrixa la cort llegendària de la reina Cleopatra (famosapel seu nas i altres coses...) en la conegudaaventura titulada Astèrix i Cleopatra. També els

entremaliats Zipi y Zape del mestre Escobar,incideixen novament amb el cèlebre nas deCleopatra. Un altre autor que tracta la figura deCleopatra i els seus famosos banys de llet deburra, amb humor no exent de certa sensualitat,és el barceloní M. Schmidt i Efepe en l’episodititulat La pirámide perdida.

Les mòmies i la seva aura de misteri imaledicció han donat molt joc als autors de

tebeos a l’hora d’explotar la seva vessanthumorística. Podem destacar l’autor valenciàMique Beltran en La pirámide de cristal, on laprotagonista, una estrella del cinema anomenadaCleopatra viu, durant el rodatge d’una pel·lícula,una situació de suspens i misteri amb una mòmia.El francés J. Tardi ens presenta un “thriller” noexempt d’humor en l’obra Momias enloquecidas,protagonitzada pel seu personatge Adèle Blanc-Sec. A les aventures de Sally Forth de l’americàW. Wood, trobem una heroïna ingènua i sexy quetopa amb una mòmia famèlica...

En definitiva, tal com s’ha indicat al principi,l’antiguitat tractada amb humor ens remet

gairebé sempre a un temps actual on el lectorsagaç i intel·ligent haurà de llegir “entre línies”.

El somriure egipci

Cleo

patra

.La

pirá

mid

e de

cris

tal.

Beltr

án (1

987)

.

La p

irám

ide

perd

ida.

Schm

idti

Efe

pe(1

986)

.

Los

fara

ones

al d

esnu

do.P

eric

h (1

982)

.

Nilu

s.A.

i F.O

rigon

e (1

977)

.

No d

igas

que

fue

un d

iseñ

o.Ve

ntur

ai N

ieto

(198

7).

Las

aven

tura

s de

Sal

ly F

orth

.W.W

ord

(197

6).

Astè

rix i

Cleo

patra

.Gos

cinn

yi U

derz

o(1

965)

.

La h

isto

ria v

ista

por

det

rás.

Dalla

s.Ro

meu

(198

2).

En aquest apartat i amb aquest nom “pedrarera pedra!” s’han volgut presentar una sèrie

de vinyetes on es representen gràficament elsmonuments més significatius de la civilitzacióegípcia, que han arribat fins els nostres dies através dels tebeos.

Els dibuixants de còmics per norma general no“inventen” els monuments i ens els presenten

tal com els coneixem. Tal com podem gaudir enl’extensa obra dels francesos De Gietermitjançant el seu personatge Papyrus iDominique Hé, amb El halcón de Mu i El enigmade la Atlántida, ja mencionats anteriorment en elsapartats d’Egiptòlegs en acció i Peripècies delsantics egipcis, on veiem acurades visions,

gairebé fotogràfiques, de les diferentsedificacions egípcies, amb textos moltpedagògics, on fins hi tot ens donen a vegadesles mides i característiques.

Potser el monument més representat en elstebeos són les piràmides, construccions

emblemàtiques de la cultura egípcia i una de lesset meravelles del món antic. Gairebé tots elsautors que tracten el món egipci les hanrepresentat. Les podem veure, fins hi tot, en lesvinyetes del Jabato dibuixades per F. Darnís,definint- les com una “siniestra edificación”, on hiapareix dibuixada una escala que condueix a laporta d’entrada! També les veiem en les aventuresde la super heroïna nordamericana WonderWoman, que, al seu pas per Egipte, fa un curióscomentari pedagogicogeogràfic: “¡Egipto! igualque las fotos de Julia.”

Altres representacions de temples imonuments en general, els podríem

anomenar “egiptitzants” perquè no estan referitsa cap monumet conegut. Aquí la imaginació delsautors ha conjugat diferents elementsarquitectònics existents per crear novesconstruccions i monuments per dona’ls-hi unaire “més egipci”. Com és el cas de lesil·lustracions de l’espanyol A. Bernal, en la versiógràfica de la novela d’Emili Salgari, El hijo del sol,o la trilogia L’or du temps dels francesos D.Haziot i F. Baranger, ja citada anteriorment, fins

arribar als deliris futuristes del també francèsPhilippe Druillet.

Els exemples a esmentar serien nombrosos, jaque els monuments són un element

pràcticament imprescindible en l’escenografiaambiental d’una aventura referida a l’anticEgipte.

Pedra rera pedra !

Egyp

t.Th

e bo

ok o

f the

sha

dow

.Mill

igan

,Dill

oni G

asco

ine

(199

5).

Won

der W

oman

.Pér

ez,M

arrin

ani B

ilber

g (1

989)

.El

hal

cón

de M

u.D.

Hé (1

980)

.

Nefri

ti.At

on.S

.Bec

h (1

988)

.

L’or

du

tem

ps.L

a ch

air d

es d

ieux

.Haz

ioti

Bar

ange

r (1

989)

.

Papy

rus.

Les

larm

es d

u gé

ant.

De G

iete

r (1

986)

.

Alix

.O A

lexa

ndrie

.J.M

artin

(199

6).

Qui no enten l’idioma egipci, després de veureels jeroglífics representats en les vinyetes

dels tebeos? Evidenment tothom l’entén! Ja queels realitzadors dels tebeos, portats pel seu zelpedagògic, treballen amb molta cura perquètothom s’assabenti del que diuen els textosegipcis.

A ixí ens trobem a la revista El Jueves,–esmentada anteriorment– una portada de

Ventura, on es pot llegir clarament el nom i càrrecde l’anterior governant d’Espanya. També podemveure que l’autor G. Bertard plasma un “autèntic”jeroglífic molt entenedor, en la seva aventuratitulada Laura. En l’album Astèrix i Cleopatra deGoscinny i Uderzo i en les vinyetes de V. Vinci, M.Beltran, etc. s’hi veuen escenes d’egipcis parlanten versió original sense subtítols (ja se sap que laversió doblada perd qualitat).

Però si, malgrat tot, el lector es perd en lacomprensió de l’idioma egipci... no hi ha cap

problema! Sempre, l’heroi o heroïna dels tebeos,que saben “llatí”, ens tradueixen els textos compodem veure en les il·lustracions de Porredon,Gideon, Hergé, etc.

Bé, en general tret d’alguns autors, que com amínim “copien” bé els signes de la llengua

egípcia, com és el cas de Jordan, De Gieter, Hé,Jacobs, Baranger, entre d’altres, la resta ésdedica a crear signes que no han existit mai,com ara Hergé, Tom, Ventura, Porredon, etc. I esque el desconeixement de la llengua egípcia i laseva escriptura per part dels dibuixants i delpúblic en general, fa que en aquest apartat totestigui permès.

L’egipci és fàcil !As

tèrix

i Cl

eopa

tra.G

osci

nny

i Ude

rzo

(196

5).

Sick

les

y To

th.T

rece

faro

s al

Med

iterr

áneo

.Esp

alla

rdo

(198

7).

Mar

tin M

ystè

re.W

elco

me

to It

aly.

Cast

elli

i Ale

ssan

drin

i(19

82).

Perfi

les

egip

cios

.Tom

(198

2).

La p

yram

ide

oubl

ièe.

Win

inge

r (1

980)

.

Lege

nd o

f Isi

s.Da

vies

,Val

dez

i Ket

chan

(200

2).

La m

arqu

e bl

eue.

Four

nier

i Du

buck

(198

7).

Fore

ver M

aels

trom

.Tim

es U

p!.C

hayk

in,T

isch

man

,Luc

asi B

arre

to(2

003)

.

Laur

a.Be

star

d(1

975)

.

La V

ache

.La

mom

ie s

cand

aleu

se.D

e M

oori

Des

berg

(199

9).

Prom

ethe

a.La

radi

ante

ciu

dad

cele

stia

l.M

oore

i Ros

s (1

999)

.