ENTRENADORS: TXETXU ROJO

EDITORIAL Lleidatans, Un cop més, hem tornat a naufragar quan tot semblava de cara per quedar en una bona posició. Com l’any passat, arribàvem a aquestes dates amb més opcions de quedar-se a dins que a fora. L’any passat, Alzira i Mallorca B, els dos descendits, van ser els nostres botxins en la recta final de lliga; aquest any, Badalona i Sant Andreu ens impediran disputar-nos amb altres 15 equips una de les quatre places en joc per a pujar a segona. Amb tot hi això vull deixar clar que, conscients del que va passar a la pretemporada, a aquesta campanya se li hauria de posar un excel·lent -tenint com a argument que l’objectiu d’un equip fet a corre-cuita era la permanència-. VISCA EL LLEIDA!

04. La Imatge ················································· 06. Actualitat blava ················································· 08. Temporades històriques 1950-1951 ················································· 10. Cara a cara Delgado vs. Colorado ················································· 12. El teu onze ················································· 14. Es parla de… Tito Vilanova ················································· 20. Entrenadors Txetxu Rojo ················································· 22. Blau al firmament ················································· 24. Llegendes Antoni Palau ················································· 30. Opinió ················································· 32. La pissarra ·················································

24. ANTONI PALAU És l’exemple personificat del futbol de qualitat de la cantera del Lleida. Antoni va passar-se 14 temporades defensant la samarreta blava (incloent-t’hi l’any a Primera). A revista Som i Serem li volem retre el nostre petit homenatge incloent-lo a l’apartat “Llegendes”.

14. VILANOVA Serà el nou entrenador del F.C.Barcelona i per això, volem recordar l’etapa de ‘Tito’ Vilanova pel club blau, la temporada 1997-98.

10. CARA A

CARA Aquest més enfrontarem a dos migcampistes que son o van ser la columna vertebral del Lleida. Álex Colorado i Jaume Delgado van coincidir al club blau la passada temporada (2010-11). El centre del camp era seu però, qui és millor? Jaume o Colorado?

REVISTA SOM I SEREM Maig 2012 - Nº 14

Temporada I

ASSISTPC es una empresa con 15 años de experiéncia en el

sector informático. Con el tiempo nos hemos adaptado a los

contínuos cámbios y necesidades tanto de los hogares como de las empresas. Este es el motivo que nos lleva a dar un

servício EXCLUSIVO A DOMICILIO para facilitarles esta

falta de tiempo i mobilidad y utilizar vuestro tiempo en aquello

que realmente vale la pena.

FOTOGRAFIA: JORDI GUARDIOLA

Imatge del partit contra el Badalona, en la que podem observar el drac (lo

marraco) i la princesa, amb la curiositat de ser Sant Jordi el dia següent.

QUEDA NOMÉS UNA OPCIÓ REMOTA

El Lleida Esportiu ha caigut derrotat aquest migdia (3-1) davant del Sant Andreu. Els blaus, que s'han avançat al marcador, han vist com s'ha repetit el guió de la setmana passada contra el Badalona.

Aquesta ensopegada deixa la classificació per al play off d'ascens com una utopia a falta de dues jornades pel final de la temporada regular.

EL LLEIDA PODRÀ INCORPORAR FUTBOLISTES

El Lleida, amb BarnaBall, han arribat a un acord per 5 anys, per dur a terme un esdeveniment que va ser creat l’any 2009 per Lead My Team, amb la finalitat de satisfer les necessitats de futbolistes que estan

buscant un espai en el futbol professional. Segons Pablo García, gerent de Lead My Team, “el director tècnic del Lleida Esportiu tindrà molts problemes a l’hora d’escollir entre tots els participants ja que tots tenen molt

bona qualitat”. Amb la incorporació del club blau a la iniciativa, “BarnaBall 2012” dóna un salt de qualitat important en relació a les anteriors edicions necessari en l'evolució del mateix.

El regal consistia en dues samarretes del Lleida de l’any 199, dos banderins, una reproducció del quadre de l’ascens, un poster d’aquell equip i un de la present temporada signat, un estoig de pins i adhesius i un llibre del 50è aniversari del club. Va ser sortejat al partit contra el Badalona, pels socis 84 i 895. Va entregar el premi el priodista Carmelo Moncayo.

LLE

IDA

ES

PO

RT

IU

LLEIDA ESPORTIU

UE

SA

NT

AN

DR

EU

Jesús Imaz, primera

renovació

EL LLEIDA JA HA COMENÇAT A PREPARAR LA PROPERA TEMPORADA Jesús Imaz, de tan sols 21 anys, ha renovat el seu contracte amb el Lleida Esportiu quan encara falten 2 partits per acabar la competició. Imaz ha jugat, fins aquest moment, 2.647 minuts repartits en 33 partits, 15 dels quals han estat complets. El jove davanter, que és el segon màxim golejador de l’equip amb 7 gols marcats, es converteix amb el novè jugador que continuarà la temporada 2012-2013 al Lleida Esportiu.

Una representació del Lleida Esportiu, formada per la mascota

del club blau, Lo Marraco Esportiu i David Freixes, responsable de

l’àrea social, han visitat recentment l’escola de Santa Maria de Gardeny, ubicada al

barri de la Mariola. Els infants de cicle inicial han pogut gaudir de

les explicacions que els hi ha donat Lo Marraco Esportiu, ja que els infants d’aquesta escola estan treballant la figura del Marraco. A

més, la mascota de l’entitat lleidatana els hi ha ensenyat als menuts com anima als jugadors

blaus durant els partits que juguen al Camp d’Esports.

VA VISITAR SANTA MARIA DE GARDENY

“Lo Marraco Esportiu” “Lo Marraco Esportiu” “Lo Marraco Esportiu” “Lo Marraco Esportiu” tornatornatornatorna a l’es a l’es a l’es a l’escolacolacolacola

LLE

IDA

ES

PO

RT

IU

LLE

IDA

ES

PO

RT

IU

Amb 72 anys d’història, no pot dir-se que la trajectòria del Lleida sigui extremadament brillant, encara que està plena d’èxits puntuals que, per a bé o per a mal, l’han marcat per sempre.

El primer as-cens es va assolir la tem-porada 1940-41, pujant a Prime-ra Regional. El segon es va obtenir la 1942-43 per la re-estructuració de la Tercera divisió i la creació de la Segona B. A la temporada 1948-

49 es va pujar a Segona A i, just la temporada següent s’assolia l’ascens a Primera, l’arribada dels de la terra ferma a l’olimp del futbol espanyol.

UN

A T

EM

PO

RA

DA

DE

PR

IME

RA

(G

RU

P S

EG

RE

)

Els qui ho van viure recorden l’estiu de 1950 com el més festiu que mai ha viscut Lleida i dubtaven, inclús, que el de 1993 pogués superar-lo. Aquell estiu tota una provincia va festejar, amb un promig d’una celebració diaria, l’ascens del Lleida a Primera Divisió i els versos d’una auca feta per Serenio i García per a la ocasió i que es van fer molt populars, fins al punt que molts se’l van aprendre de memòria, sobre tot, el que anava dedicat al FC Barcelona: “Ves per on, mira què ta, del Barça ja sóc rival”. La pretemporada de la campanya 1950-51 va ser trepidant pel Lleida. Les obres del camp anaven tan ràpides com les altes de soci, de fet, malgrat els

mals resultats que es van aconseguir, el Camp d’Esports va registrar constants plens fins a final de lliga. Renfe va haver de preparar trens especials pels diumenges en que el Lleida jugava a casa per atendre les demandes dels seguidors de les línies de Cervera, Valls o Cellés. Els integant d’aquella temporada històrica, la primera del nostre club a Primera: -Porters- Montserrat, Rivero i Eroles; -Defenses- Telechea, Carrillo, Esquerda, Pe-llicer, Valle, Rigau i Lá-zaro; -Migcampistes- Martínez, Cerveró, Bi-degain, Di Paola, Gi-ménez, Alsúa, Cáno-vas, Del Pinto i Roca; -Davanters- Ramon, Fustero, Nogués Gau-sí i Hidalgo.

Dirigits per Emilio Vidal fins la jornada 17, on va adquirir la ban-quetta blava, Francisco Pirla, antic jugador de l’entitat. Aquella temporada acabaria campió l’Atlètic de Madrid, la Copa del Rei va ser per al FC Barcelona, i la Eva Duarte per a l’Athletic Club. El Lleida tancaria la temporada a Primera amb uns números escandalosos: últim classificat (16è) amb 13 p. (30 pj), 6 victòries, 1 empat i 23 derrotes, 41 gols a favor i 134 en contra -un rècord que encara manté ara.

UN

A T

EM

PO

RA

DA

DE

PR

IME

RA

(G

RU

P S

EG

RE

)

UN

A T

EM

PO

RA

DA

DE

PR

IME

RA

(G

RU

P S

EG

RE

)

CONTROL: Els dos tenen bon control de pilota, heus ací la seva qualitat, però en Jaume és molt més elegant amb la pilota a diferència d’un Colorado més barroc. GOL: Els números parlen per si sols, Colorado xutava les faltes, i va fer dos gols la passada campanya.

XUT: Colorado té més potència i també col�locació, d’aquí que Emili li posés l’etiqueta de llançador amb pilota aturada. PERSONALITAT: Sol passar en el centre del camp de varis equips: hi ha un constructor i un destructor. Delgado construeix més el joc i

Colorado finalitzava i tallava el joc rival. VELOCITAT: En carrera son pràc-ticament imparables. No per la seva velocitat, que també, sino per la capacitat que tenen de protegir la pilota i els recursos que tenen per buscar la desmarcada.

Jaume i Colorado, diferents dates i llocs de naixement; diferents trajectòries, però aquí acaben les seves diferències. Treballadors i de labor sacrificada al centre del camp, aquests dos futbolistes, han passat pel club blau i s’han guanyat l’admiració i el respecte de l’afició

� Álex Colorado � Centrecampista � Jerez de la Frontera � Medeix 1,83 m. i pesa 78 kg. � Tot i ser natal de Jerez, va debutar al Reial Madrid C, on va estar-hi la 2004-05 fins que va fitxar pel ‘seu’ Xerez a Segona A � Ha passat per gran varietat d’equips abans d’arribar a Lleida: Granada, Mazarrón, Xerez, Ceuta i Sangonera. � Va fitxar pel Lleida únicament per la temporada 2010-11 � Actualment juga a l’Albacete � Es va parlar d’un possible retorn en aquest mercat d’hivern � Amb el Lleida ho va jugar gairebé tot: 33 partits, dos gols, 9 tarjetes grogues i 2 vermelles. � Al Lleida xutava els córners i les faltes.

� Jaume Delgado � Centrecampista � Barcelona � Medeix 1,76 m. i pesa 75 kg. � Procedeix de les categories inferiors de l’Espanyol, on va arribar fins al filial tot i que també va anar amb el Primer Equip. � Des del club blanc-i-blau, va anar al Figueres una temporada, al Terrassa la 2005-06, i la 2006-07 va traspassar al Logroñés � La temporada 2008-09 va fitxar pel Lleida, on ara juga la seva 4ª temporada � Aquesta temporada ha estat escollit capità de l’equip � Titular absolut al migcentre, on ha disputat gairebé tots els partits, només absent per sancions fins al punt que només s’alternen son Cas-quero, Miki i Verdú.

Com expliquem anteriorment, aquests dos

migcampistes es complementen, no poden viure l’un sense l’altre. No hi ha construcció sense

destrucció, no hi ha destrucció sense construcció. Dos tipologies diferents de futbolistes que tot

equip ha de tenir. Des de la revista Som i Serem, no ens hem acabat de decidir per aquests motius i

deixem que opineu vosaltres.

VEREDICTEVEREDICTEVEREDICTEVEREDICTE

Jugador Període Jugador Període CARLES BUSQUETS 1999-2003 ANTONIO CALDERON 1996-2000 BRUNO SALTOR 2003-2006 GERARD ESCODA 96-00 / 04-06 QUIQUE ÁLVAREZ 1998-2000 GUSTAVO MATOSAS 1993-1994 BOBAN BABUNSKI 1994-1996 ALBERT CRUSAT 2003-2005 DANI MARIN 04-06/08-11 MATE BILIC 2005-2006 ANTONIO ROA 1994-2000

ENTRENAT PER:

JUAN JOSÉ

PÉREZ

VOL FER EL SEU ONZE HISTÒRIC DEL LLEIDA? Enviïn’s-el a revistasomiserem@gmail.com

FO

TO

S J

UG

AD

OR

S: B

DF

UT

BO

L

DIARIO MARCA

Francesc Vilanova Bayó, conegut com “Tito”, que era un centrecampista de Bellcaire d’Empordà que va començar a jugar a les categories inferiors del poble i va arribar a jugar a Primera Divisió, ha estat escollit com a entrenador de la banqueta del F.C. Barcelona. En parlarem, perquè va jugar al Lleida, i analitzarem els seus números i dades.

TRAJECTÒRIA Com hem dit, va començar a les categories inferiors de l’equip belcairenc, fins que el Barcelona li va posar l’ull a sobre. Al club blaugrana, va arribar al filial, on va estar-hi una temporada fins que va traspassar a l’equip més representatiu de la seva terra, la UE Figueres (etern rival del Lleida) on va estar dues temporades. A la temporada següent va debutar a Primera Divisió, amb el Celta, estant-t’hi tres anys i mantenint-se a la categoria d’or del futbol epanyol. La temporada 95-96 va marxar al Badajoz i l’any següent al Mallorca, on va aconseguir ascendir a Primera. Tot hi haver pujat, Vilanova va traspassar al Lleida, també a Segona A, on va fer un seguit de xifres que ara repassarem

I ARA QUÈ? En la roda de premsa del FC Barcelona en la que s’anunciava l’adéu de Josep Guardiola com a entrenador del conjunt blaugrana, es feia oficial i es donava a conèixer una decisió de la junta directiva del Barça que ningú s’esperava. Tito Vilanova va ser nombrat successor d’en Pep, es farà càrrec de la banqueta d’un dels equips referents a Europa. Com a entrenador havia entrenat al Palafrugell al 2003, i al Cadet del Barça, on hi havien Cesc, Messi i Piqué entre d’altres.

GR

UP

SE

GR

E

ETAPA AL LLEIDA Vilanova va jugar al Lleida tan sols una temporada, la 1997-98, amb 29 anys. Va disputar un total de 1114 minuts repartits en un total de 4 partits complets i 17 d’incomplets, marcant un total de 3 gols i rebent 5 targetes grogues. El belcairenc, número 14 de la 1997-98, no va destacar gaire com a futbolista, però se li veien qualitats per a portar un equip, aixi que al 2003 li van donar un Palafrugell a punt de baixar de categoria i, si hagués tingut més marge, l’hagués salvat. Vilanova era un noi seriós i elegant al mig del camp, discret però impecable.

…Tito Vilanova va fer un gol al FC Barcelona en la semifinal de

la Copa Catalunya 1997-98?

El gol va ser de falta directa, el 24 de març de 1998 al Camp

d’Esports, en un partit de Copa Catalunya, en el minut 85’. Un gol que pal·liava els dos anteriors que

havia marcat Jofre anteriorment per part blaugrana.

L’Europa acabaria guanyant

aquella edició de la Copa Catalunya contra els blaugranes

als penals després de quedar 1-1.

MU

ND

O D

EP

OR

TIV

O

DEPORTES Barcelona - ¿Qui és Tito Vila-nova? ���� http://www.youtube.com/watch?v=owgOTdASAzM

Tito Vilanova segons gent propera al Barça ���� http://www.youtube.com/watch?v=muyORhSBVSk

José Francisco Rojo Arroitia, més conegut com Txetxu Rojo o Rojo I, va ser un futbolista (actualment entrenador) espanyol. Va néixer a Bilbao jugava d'extrem esquerre i el seu primer equip va ser l'Athletic Club de Bilbao. ha jugat des de jove en les categories inferiors de l'Athletic Club de Bilbao fins a 1965, any en què passa a formar part de la primera plantilla. Debuta amb el seu club a la Primera divisió espanyola el 26 de setembre de 1965 en el partit Còrdova 1 - 0 Athletic. Amb l'Athletic va aconseguir dues Copes del Rei. Ha jugat un total de 413 partits a Primera divisió convertint-se així en el segon jugador amb més partits disputats en la història de l'Athletic. En tots aquests partits ha marcat un total de 48 gols. El 1982 es retira com a futbolista per començar la seva

carrera com a entrenador. El 1986 torna a l'Athletic per entrenar l'equip filial. El 1989 passa a ser l'entrenador del primer equip. Després d'estar dos anys sense equip comença a entrenar el Celta de Vigo, equip en què va estar dues temporades. Les tres següents entrena a l’Osasuna i al Lleida. A la temporada 97-98 fitxa per la Unió Esportiva Salamanca, i un any més tard comença a entrenar al Reial Saragossa on aconsegueix el seu millor lloc en la lliga com a entrenador, quart (temporada 99-00). A causa d'aquest èxit torna en la temporada següent a la banqueta de l'Athletic, on roman una temporada per tornar al Reial Saragossa a l'any següent. En la temporada 04-05 va ser l'entrenador del Rayo Vallecano. Ha estat també internacional amb la selecció de futbol d'Espanya en

18 ocasions. El seu debut com a jugador de la selecció espanyola va ser el 26 de març de 1969 al partit Espanya 1 - 0 Suïssa. Ha marcat un total de 3 gols amb la seva selecció. Trajectòria com a jugador: Athletic Club de Bilbao (1965-1982) Trajectòria com a entrenador: Bilbao Athletic (Filial Athletic Club) (1986-1989), Athletic Club de Bilbao (1989-1990) Celta de Vigo (1992-1994) Club Atlètic Osasuna (1994 - 1995) Unió Esportiva Lleida (1995-1997) Unió Esportiva Salamanca (1997 - 1998) Real Zaragoza (1998-2000) Athletic Club de Bilbao (2000 - 2001) Reial Saragossa (2001 - 2002) Rayo Vallecano - (2004 - 2005).

Rojo va ser l’enca-rregat de fer la dificil feina d’oblidar Mané. Després d’una nefas-ta primera volta d’Antonio López, va agafar les regnes bla-ves. Txetxu Rojo va entrenar el primer equip del Lleida des de gener del 1996 (95-96) fins el mercat hivernal de la temporada següent. Va dirigir un total de 35 partits des de la banqueta blava amb un total de 12 partits guanyats, 11 empatats i altres 12 partits perduts, fent un registre total de 34% de victòries. En aquest curt període de temps, l’equip entrenat per l’exjugador basc va fer un total de 41 gols, encaixant-ne la mateixa xifra.

UN ANY DE TRANSICIÓ

▲ Txetxu Rojo com a entrenador del Lleida

Rojo en la seva etapa com a

jugador, sempre a

l’Athletic ►

GR

UP

SE

GR

E

José Francisco Rojo Arroitia, més conegut com Txetxu Rojo o Rojo I, va ser un futbolista (actualment entrenador) espanyol. Va néixer a Bilbao jugava d'extrem esquerre i el seu primer equip va ser l'Athletic Club de Bilbao. ha jugat des de jove en les categories inferiors de l'Athletic Club de Bilbao fins a 1965, any en què passa a formar part de la primera plantilla. Debuta amb el seu club a la Primera divisió espanyola el 26 de setembre de 1965 en el partit Còrdova 1 - 0 Athletic. Amb l'Athletic va aconseguir dues Copes del Rei. Ha jugat un total de 413 partits a Primera divisió convertint-se així en el segon jugador amb més partits disputats en la història de l'Athletic. En tots aquests partits ha marcat un total de 48 gols. El 1982 es retira com a futbolista per començar la seva carrera com a entrenador. El 1986 torna a l'Athletic per entrenar l'equip filial. El 1989 passa a ser l'entrenador del primer equip. Després d'estar dos anys sense equip comença a entrenar el Celta de Vigo, equip en què va estar dues temporades. Les tres següents entrena a l’Osasuna i al Lleida. A la temporada 97-98 fitxa per la Unió Esportiva Salamanca, i un any més tard comença a entrenar al Reial Saragossa on aconsegueix el seu millor lloc en la lliga com a entrenador, quart (temporada 99-00). A causa d'aquest èxit torna en la temporada següent a la banqueta de l'Athletic, on roman una temporada per tornar al Reial Saragossa a l'any següent. En la temporada 04-05 va ser l'entrenador del Rayo Vallecano. Ha estat també internacional amb la selecció de futbol d'Espanya en 18 ocasions. El seu debut com a jugador de la selecció espanyola va ser el 26 de març de 1969 al partit Espanya 1 - 0 Suïssa. Ha marcat un total de 3 gols amb la seva selecció.

L’ELEGÀNCIA SOBRE LA GESPA

BLO

GS

EIT

B

MIA

TH

LET

IC

EL DIT A L’ULL

JORDI GUARDIOLA Hi ha situacions ben estranyes a la vida. Coses d'aquelles que, en el moment que passen no tenen la importància que, amb els anys, adquireixen. És més, es donen circumstàncies que semblen absolutament planificades per algú perquè després, aquells que creuen en el destí, tinguin arguments per continuar pensant que els camins de cadascú de nosaltres estan escrits d'avantmà. Un bon exemple d'això és el partit que van jugar el Lleida i el Barça al Camp d'Esports el 24 de març de 1998. Eren les semifinals de la Copa Catalunya. El partit el va guanyar el conjunt blaugrana per 1-2 i es va cassificar per la final que l'enfrontaria a l'Europa. Les crò-niques de l'endemà destacaven, sobretot, el paper estel·lar del davanter lleidatà Jofre Mateu, que va debutar amb el primer equip del

Barça fent els dos gols que classificaven els culers per la final, però passaven per alt els temes que avui, amb la perspectiva dels anys, serien els titulars indiscutibles. Aquell partit va tenir uns quants protagonistes més que Jofre. Si els qui vam informar d'aquell partit aleshores haguéssim sabut tot el que sabem ara, segurament l'hauríem

viscut d'una manera ben diferent. Qui ens havia de dir aquella fresca nit de primavera als 11.000 que vam anar al Camp d'Esports (sí, sí, 11.000, la millor entrada des de l'any de Primera!), que allà hi havia dos futurs entrenadors del Real Madrid, un futur entrenador del Barça, que debutaven dos jugadors que guanyarien un Mundial, i que un dels que aquell dia era al Barça jugaria l'any següent al Lleida i que el seu fill, després de passar pel futbol de base del club blau, triomfaria amb un Barça entrenat per Pep Guardiola, que aquell dia -per cert- no va jugar per lesió. Anem a pams. De tot plegat, el que té menys relleu és, segurament, la titularitat de Carles Busquets, pare de Sergio, i porter a qui el Lleida havia marcat l'històric gol del triomf del 20 de novembre de 1994 al Camp Nou a Primera divisió. Aquella nit va jugar la primera part,

◄ Xavi Hernández a la sortida del túnel cap a la gespa del Camp d‘Esports

YO

UT

UB

E

que va acabar 0-1, i el va substituir el portuguès Vitor Baia, que va encaixar l'únic gol dels lleidatans... Però del gol ja en parlarem més endavant... L'entrenador del Lleida aleshores era Juande Ramos. Havia entrenat el Barça B abans de venir al club blau amb Mario Duran. Després, vindrien els seus èxits amb el Sevilla, el fitxatge pel Totenham i el seu pas pel Real Madrid, on va encaixar aquell històric 2-6 de fa quatre anys. Per cert, que un dels gols d'aquell dia al Bernabéu el va fer Carles Puyol, debutant amb el primer equip en el 2-1 d'aquella semifinal de Copa Catalunya... L'altre que vestia per primer cop la samarreta del primer equip aquell 23 de març era, ni més ni menys, que Xavi Hernández! I aquí no s'acaba el tema. L'entrenador del Barça era Louis Van Gaal, però a la roda de premsa posterior al partit, l'holandès va fer enfadar als periodistes quan va dir que no parlaria ell, sinó que ho faria el seu segon, que segons va explicar, aquell dia havia estat el

responsable de dirigir l'equip. I el seu segon era... Jose Mourinho! Els periodístes no ens ho vam prendre gaire bé. De fet, al diari Segre de l'endemà s'hi podia llegir que havia parlat “el traductor que acompaña habitualmente a la expedición barcelonista”. Doncs sí: Mourinho va dirigir el seu primer partit al Camp d'Esports, on Van Gaal li va fer fer de Karanka. I per acabar-ho d'arrodonir, i per demostrar que els capricis del destí són infinits, només cal que mireu d'endevinar qui va marcar el primer gol en contra de l'incipient Mou entrenador. Va ser Tito Vilanova. El designat substitut de Guardiola, que aquell any jugava al Lleida, va marcar al minut 86 en un llançament directe de falta dins l'àrea per una cessió al porter. Tot i que quan Mourinho va posar-li el dit a l'ull a Vilanova en la tornada de la Supercopa d'Espanya d'aquest estiu va afirmar que no coneixia a 'Pito' Vilanova, la veritat és que sí que el coneixia. Com a mínim, el va conèixer aquell 24 de març de 1998 al Camp d'Esports.

José Mourinho a la sala de premsa

del Camp d’Esports ►

Mira un video d’aquell partit: http://www.youtube.com/watch?v=-37cRsM1_5k

YO

UT

UB

E

LLE

IDA

ES

PO

RT

IU

Antoni Palau i Vila (Torrefarrera, 4 de setembre de 1963) és un exfutbolista català, que ocupava la posició de migcampista.

Palau ha estat un dels jugadors més representatius de la UE Lleida de la dècada dels 80 i dels 90. Va ser una de les peces clau de l'equip lleidatà a l'hora d'ascendir primer a Segona Divisió i posteriorment, a la màxima categoria.

En Primera Divisió, la 93/94, el de Torrefarrera va disputar només 6 partits, a causa de les lesions. Encara va romandre dos anys més amb els catalans, després del descens a Segona, tornant de nou a ser-hi titular, fins la seua marxa al 1996.

UN

A T

EM

PO

RA

DA

DE

PR

IME

RA

(G

RU

P S

EG

RE

)

ÚNICA ETAPA, LLEIDA. PER QUÈ CANVIAR? Des que va començar al Lleida en la època ja llunyana dels Sub-20, Antoni Palau Vila -Torrefarrera, 1963- ha mantingut sempre una curiosa relació d’amor i odi amb la grada. Capaç del millor i del pitjor, aquest jugador que va començar com a davanter, per a reciclar-se com a defensa, tornar a les posicions d’atac, i quedar-se al mig del camp, va ser una de les peces claus en la recta final del campionat de lliga 1992-93, amb una labor

sacrificada i de contenció. Una temporada en què les lesions no el van respectar però que tot i això, va jugar 1.676 minuts en dotze partits complets i tretze incom- plets i, malgrat que ho va buscar, no va aconseguir fer cap gol, veient, a part, cinc targetes grogues. No té cap mania -encara que els íntims asseguren que té por a l’avió- i el seu hobby són els esports i la música.

FLICKR

TOTA LA INFORMACIÓ D’ÚLTIMA HORA, CRÒNIQUES DELS PARTITS DEL LLEIDA ESPORTIU I EL LLEIDA BASQUETBOL, EL RACÓ D’EN LANDA, LA REVISTA DON GOLS, TOTES LES CLASSIFICACIONS I RESULTATS EN UNA SOLA WEB: DIARIDELSBLAUS.BLOGSPOT.COM !

RECORDA QUE TAMBÉ POTS SEGUIR-NOS A LES NOSTRES XARXES SOCIALS:

https://twitter.com/#!/diaridelsblaus

http://facebook.com/diaridelsblaus

UN JUGADOR QUE HA FET

HISTÒRIA AL CLUB Antoni Palau va estar al Lleida des de la temporada 1981-82 fins la 1995-96. 14 anys al servei d’un club que ho és tot per ell. Palau va viure dos ascensos, dos a Segona A (86-87 i 89-90) i un a Primera (92-93). En el total de les 14 temporades, va disputar un total de 458 partits (és el segon jugador que n’ha jugat més per sota de Rubio, amb 514) i va fer 37 gols, sent la temporada 89-90, la que va fer més gols (6). També dir que actualment és el cinquè màxim golejador de la història del club,per sota de Mariano Azkona (95), Nakor Bueno (52), Andrés Escolà (49) i Ramon Clotet (48). . A part d’un gran jugador va ser l’exemple personificat d’una de les millors pedreres d’Espanya, que va donar altres fruits com Miguel Rubio, Xavier Bartolo i David Franqué entre d’altres.

El ‘caricaturista’ lleidatà, Ermengol, va fer una

exposició de caricatures de tots els jugadors de la

temporada de l’ascens. La curiositat recau, en que Mané no va deixar-hi anar

als jugadors perquè l’endemà hi havia partit.

UN

A T

EM

PO

RA

DA

DE

PR

IME

RA

(G

RU

P S

EG

RE

)

UN

A T

EM

PO

RA

DA

DE

PR

IME

RA

(G

RU

P S

EG

RE

)

FELICITEM A:

SERGI PALAU

RAMON VERDÚ

PERE MILLA

MIKI MASSANA

JAUME DELGADO

DANI PUJOL

MIKEL AZPARREN

MIQUEL GOMILA

Tots aquests jugadors / membres cos tècnic fan anys

aquest mes

PER QUÈ SEMPRE QUAN ARRIBEM AL

FINAL CAIEM? ÉS EL QUE TENEN ELS FINALS DE TRAJECTE….

…I QUE TINGUIN MES QUARTOS QUE NOSALTRES

LA VINYETA

Perdono als holandesos que fossin porcs, perquè les holandeses son molt guapes.

LA FRASE DEL MES

El cantant Nacho Cano a Cuatro TV el 12/07/2010 durant la celebració del Mundial

ZARAGOZA B

LLEIDA ESPORTIU Ciudad Deportiva del Real Zaragoza

06-05-2011 - 18:00

LLEIDA ESPORTIU

ORIHUELA CF Camp d’Esports

13-05-2011 - 17:00

FINAL DE TEMPORADA

´

Matt Le Tissier Asier Eizaguirre

EQUIP Director: Oriol Jové

Redacció: Oriol Jové, Jordi Guardiola, Guille Landa, Jordi Brescó. EN AQUESTA

EDICIÓ:

FOTOGRAFIES

Grup Segre La Graderia Diario Marca

Jordi Guardiola UE Sant Andreu Lleida Esportiu

BDFutbol Mundo Deportivo

MiAthletic Flickr

TheSun Blogseitb YouTube

REFERÈNCIES

� Lleida Esportiu � � Twitter �

� Una temporada de Primera (Grup Segre) �

� BDFutbol � � Cero a Cero �

� Hemeroteca del Mundo Deportivo �

� La Jornada � � MiAthletic �

� Futbolista Digital � � UE Lleida History �

TH

E S

UN

GR

UP

SE

GR

E

LAPISSARRA

Mirant a l’horitzó

Ja que queda bastant clar que aquest any tampoc (tant de bo hi hagués un miracle i m’hagués de menjar les meves paraules), hem permetré el luxe d’analitzar quin serà el Lleida Esportiu de l’any que ve. Recordo també, que amb la renovació d’Imaz, ja tenim nou jugadors per a l’any que ve (una millora respecte l’any passat). A la porteria tenim segur l’any que ve a Alberto Montero, fitxat aquest mercat d’hivern i amb el futur de Víctor Ibáñez encara incert. També hi ha Sergi Palau, ara lesionat -fet que va motivar la incorporació de Montero-. Per baix també arriba el germà d’en Sergi, Raül Palau, que ja ha estat convocat per Emili en aquesta campanya. La defensa és una posició que ha anat guanyant estabilitat respecte a principis de temporada. Dos peces imprescindibles en aquesta zona són els germans Bosch. Sobregrau i Verdú als laterals i Carlos Barreda per a cobrir baixes. Amb una sola incorporació n’hi hauria d’haver prou, perquè també hi ha Azparren -molest per que el club el volia fer fora a l’hivern-, i Genís Serra cedit al Binèfar, cal recordar que Casquero i Massana també poden jugar en la posició de central. El mig del camp és una de les posicions que pot sofrir alguna baixa. Actualment, amb Miki Massana i Jaume Delgado com a pivots titulars, i amb Jorge Giménez i David, Juanma o Soldevila a les bandes, una suplència (comportada per constants lesions) de qualitat i garanties com és la de Carlos Casquero, i Saife i Dani Pujol que a poc a poc van gaudint de diversos minuts. La davantera és molt important en aquest equip, amb Imaz ja renovat. Asier Eizaguirre, a part de ser el golejador d’aquest equip, és un titular indiscutible i el timó blau. Recordar l’explosió del jove Pere Milla, que ja ha set titular en alguna ocasió i, que estan lligats a la institució lleidatana Genís Soldevila i Cheikh Saad, fitxats en el mercat d’hivern. Seria interessant també, tenir en comte que el Lleida ha firmat recentment, un acord amb BarnaBall , que li permetrà incorporar futbolistes que busquen la seva oportunitat en el món del futbol.

LLE

IDA

ES

PO

RT

IU

Les notícies del Lleida Esportiu a l’instant I també Lleida Bàsquet, opinió, vídeos...

ACTLLEIDA

Segueix-

nos a les

xarxes

socials