T H EC RV TÓ IM S...les 12h del migdia, tot just arribar a Can Miret, van veure les barbacoes, que...
17
THE CERVETÓ TIMES ENTREVISTA a Care Santos, escriptora de Mentida. Pàgs 8 i 9 CRÒNICA: 50 ANYS de l’escola Cervetó. Pàgs 12 i 13 REPORTAGE de l’excursió de 3r i 4rt d’ESO. Pàgs 3 i 4 NOTÍCIA: 3r ESO tria els seus representants. Pàg 6 Festa dels 50 anys Els alumnes de 3r A estrenen gorres Martina Benet Mireia Mallorquí Unai Caño Amal Daoudi
Transcript of T H EC RV TÓ IM S...les 12h del migdia, tot just arribar a Can Miret, van veure les barbacoes, que...
THE CERVETÓ TIMES
ENTREVISTA a Care Santos,
escriptora de Mentida. Pàgs 8 i 9
CRÒNICA: 50 ANYS de l’escola
Cervetó. Pàgs 12 i 13
REPORTAGE de l’excursió de 3r i
4rt d’ESO. Pàgs 3 i 4
NOTÍCIA: 3r ESO tria els seus
representants. Pàg 6
Festa dels 50 anys
Els alumnes de 3r A estrenen gorres
Martina Benet
Mireia Mallorquí
Unai Caño
Amal Daoudi
ELS CUINERS DE 3r i 4rt ESO
Martina Benet
El dia 11 d’ octubre de 2018, els
estudiants de 3r i 4rt d’ESO realitzar
una costellada a Llinars. Els alumnes
van haver de portar la seva pròpia carn,
a molts se’ls va quedar crua, i a altres,
la decoració de la taula se’ls va volar.
Tot i així, va ser una experiència ben
entretinguda.
L’excursió va començar a les 8h del
matí, a l’estació de tren de França, a
Granollers. Allà, es van trobar els dos
cursos amb els seus respectius tutors, i
van anar cap a dins. Ja eren les 8:40h
quan la gent es preguntava on estava el
tren. Després, se’ls va informar que
l’havien perdut perquè algunes
persones no havien arribat puntuals. Ja
havien passat uns 40 minuts i el
rellotge de la plataforma va marcar les
9.20h. Van pujar al tren per anar a la
destinació, Llinars del Vallès. A l’arribar,
van baixar del tren i van fer una
caminada pel bosc. Es podien observar a
persones ben carregades i cansades, i a
d’altres animades i donant saltirons. A
les 12h del migdia, tot just arribar a Can
Miret, van veure les barbacoes, que ja
feien una deliciosa oloreta a llenya
cremant-se. Ja es sentien panxes
remugant. Els professors els van dir que
fins les 12:30h no podrien utilitzar-les,
així que es podia veure com la gent s’ho
passava pipa mentre esperaven.
Algunes persones jugaven a futbol,
altres paraven la taula, però es podia
veure a tothom picant alguna que altra
patata i xerrant amb els seus
companys. Ja va arribar l’hora de
preparar la llenya i els grups es van
distribuir. Els professors els van ajudar
a aconseguir tenir un bon foc i anaven
passant per mirar l’esforç de cada grup.
Si miraves al voltant veies que hi havia
gent rient, manipulant el foc o, alguns,
menjant olives. Ja s’olorava una bona
flaire, quan algunes persones van
començar a tossir i a tocar-se l’ull
perquè els hi havia entrat una cendra o
perquè el fum els atabalava. Els minuts
passaven i la gent ja anava fent la carn.
Seguidament, els alumnes es va anar
col·locant a les seves taules, ja parades,
i van començar a dinar. Si miraves les
papereres podies trobar un món de
deixalles de carn crua, i verdura. Molta
verdura. Ja passat un bon temps, la
gent es dispersava i anava a jugar,
alguns a futbol, altres en el parc i molts
parlaven tranquils a l’ombra. Els
professors van menjaven mentre els
nois i noies s’ho passaven pipa. Després
d’una estona, quan ja varen acabar, els
professors van reunir a tots els alumnes
per començar l’activitat que havien
preparat. Els tutors van anar dient
diferents temes com el lloc on vivies,
extraescolars, ... i ells s’havien de reunir
en grups per categories i parlar amb els
companys. Per últim es van repartir els
premis a la millor taula parada, menú
més equilibrat i per el grup amb més
bones maneres. Com a premi van rebre
cada membre del grup un Chupa-
Chups. Va arribar l’hora de marxar de
can Miret, així que van recollir les seves
pertinences i van marxar per un camí
nou. Van passar per un pont i a l’arribar
a l’estació, molts es queixaven perquè
el tren no arribava a temps, un altre
cop. Mitja hora va passar i tots van
pujar al tren per tornar a l’estació d’on
havien vingut. Al pujar el tren, la gent
es tornava boja per trobar un seient i
assentar-se amb els seus amics. Van
arribar a Granollers a les 17.30h.
BONA ACTITUD
MOLT
REGULAR
POC
MANTENIMENT DEL LLOC
MOLT
REGULAR
POC
SEGUIMENT DE NORMES
MOLT
REGULAR
IMPLICACIÓ GRUP
MOLT
REGULAR
POC
COMPLIMENT DE NORMES EN GRUP
MOLT
REGULAR
POC
ELECCIÓ DE JOCS
MOLT
REGULAR
POC
Caminada per el bosc
Foc fet pels alumnes
Amal Daoudi
El dia 9 de novembre, el curs de 3rESO
decidirà els seus representants l’aula.
Aquests seran votats per els alumnes.
Cadascú decideix si vol presentar-se per
ser delegat i els altres pensen qui
creuen que seria el/la millor i el voten.
Els alumnes trien un representant
d’aula perquè aquest pugui expressar
l’opinió de classe davant dels
professors, així no caldrà que els 60
alumnes de 3r vagin davant de tot el
professorat quan vulguin parlar d’algun
assumpte important. Aquest càrrec
implica anar a reunions amb els altres
representants, tutors i dir el que s’ha
parlat en aquestes davant de la classe a
les tutories. És un càrrec de molta
responsabilitat, perquè per la classe els
representants són el pont de
comunicació entre els alumnes i els
seus professors.
Una ex delegada explica la seva
experiència ocupant aquest càrrec.
Ocupar aquest càrrec consisteix en
ajudar la classe a aconseguir el que vol
i anar a reunions amb altres delegats.
Sempre li va agradar l’organització i la
responsabilitat, i a 1r ESO va decidir
presentar-se i veure com sortia. Aquest
càrrec li va permetre involucrar-se en
projectes de l’escola, com per exemple
un d’ells el de la decoració dels
passadissos de nadal l’any 2015-2016. I
per la pròxima vegada que es triïn
delegats, anima a tothom que vulgui
provar-ho, encara que sigui tímid.
JA HI HA REPRESENTANTS!
El passat divendres 9 de novembre del
2018, a l’assignatura de Tutoria, els
alumnes de la classe de 3rESOA van
votar els seus representants d’aula.
Aquests van sortir davant de la classe i
van presentar el seu discurs electoral.
Anteriorment en hora de Tutoria, es va
fer una llista de les característiques que
hauria de tenir un bon delegat, així que
en el seu discurs havien de demostrar
amb escreix que les complien. Després
que es fes el buidatge de la votació, es
va saber els guanyadors van ser Èric
Perramón, amb 17 vots, i la Zoe Parera,
amb 7.
Zoe 24%
Èric Perramón
59%
Martina 17%
Els alumnes de tercer d’ESO A
decideixen qui seran els seus delegats
ELS VOTS DELS REPRESENTANTS
ELS REPRESENTANTS D’AULA
“La vida quotidiana és molt inspiradora”
“La vida quotidiana és molt inspiradora”
Mireia Mallorquí Esteban
Els reporters de “The Cervetó Times hem tingut accés a una gran
escriptora catalana Care Santos, l’autora de “Mentida”, un dels
llibres que llegirem aquest any.
E: Hola Care.
C: Hola.
E: Sóc una enviada especial de The New
Cervetó Times, i voldria fer-te unes
quantes preguntes.
C: D’acord, doncs dispara.
E: Què et va iniciar a la professió
d’escriptora?
C: Doncs mira, haver nascut en una
casa on tenia un pare i una mare molt
lectors i una bona biblioteca. També
tenia una àvia que explicava unes
històries meravelloses, i em feia venir
ganes de ser algun dia com ella. Espero
haver-ho aconseguit una mica. La meva
àvia, expliqués el que expliqués
t’enganxava, com si t’explicava el vol
d’una mosca o la vida del veí. (riu)
Sempre et deixava amb ganes de més, i
allò em fascinava. Jo era la seva fan
número u.
E: Com et vas sentir quan vas publicar
la teva primera novel·la o quan vas
rebre el teu primer premi per un llibre
que havies escrit?
C: Un “subidón”. El primer llibre és
incomparable a cap, perquè és el que et
converteix en allò que vols ser, que és
escriptora i d’alguna manera t’ho han
de reconèixer els altres, perquè tu et
pots sentir molt escriptora, però si no
has publicat mai cap llibre no et sents
ben bé que ho siguis, per tant el primer
llibre és molt important; és el que et
converteix en una cosa diferent. El meu
primer llibre va tenir molt mala sort
perquè el vaig publicar amb un editor
que el van denunciar just aquella
setmana, i el meu llibre va estar en
llibreries només des del dimecres en què
va arribar fins al diumenge, que el van
retirar perquè van condemnar l’editor.
És a dir, que vaig tenir molt mala sort.
Va ser com si no l’hagués publicat. El
meu primer premi va ser l’any següent,
i també va ser molt important perquè
d’alguna manera és el que et dóna...
E: Els ànims?
C: Sí, els ànims i la confirmació de que
el que tu estaves fent a casa teva sense
saber si agradaria a algú, agrada, o
almenys a un jurat.
E: Com és que escrius novel·les per a
adolescents?
C: Escric de tot, tant per adults com per
adolescents, i per adolescents tant
realistes com no realistes, el gènere
fantàstic/terror és el que més
Care Santos
m’agrada, perquè, no sé, tinc múltiples
personalitats. Ah, i els adolescents
m’agraden molt. Continuo escrivint per
adolescents perquè m’agraden molt
com a públic, són molt exigents, no te’n
passen ni una, et mantenen en forma
perquè tenen moltes coses fer. A més, si
llegiu és perquè realment us enganxa el
llibre, i si ets capaç d’enganxar algú de
catorze, setze o disset vol dir que tant
malament no ho fas, perquè
generalment és una edat en què els
lectors es perden. Com que és un repte
escriure per aquest tipus de lectors
m’agrada fer-ho.
E: O sigui que t’agraden els reptes.
C: M’agraden els reptes i els
adolescents també, tot i que en tinc tres
a casa, ara té més mèrit.
E: En què t’inspires per escriure els teus
llibres?
C: En tot, però sobretot en les coses
quotidianes. La vida quotidiana és molt
inspiradora, el que passa és que s’ha
d’anar preparat per veure-ho. El secret
no és explicar moltes històries, sinó
saber detectar-les. Cal estar pendent,
observar i sentir. No conec cap escriptor
que ho faci de diferent manera. La vida
és plena d’històries meravelloses que
cal saber veure i que convé explicar. Per
a mi no hi ha font d’inspiració millor.
E: Et sents estranya quan algú et
demana un autògraf o una foto amb
tu?
C: Més que estranya em sento
afortunada, Els escriptors no són gaire
famosos perquè ni hi ha massa gent
que llegeixi i ens conegui. Quan algú em
demana un autògraf o una foto sento
que aquella persona i jo tenim molt en
comú. Per mi aquella persona és un
lector, i això vol dir que formem part
d’una comunitat petita de gent una
mica “tocada de l’ala” a qui agraden les
mateixes coses . Per tant, quan algú em
coneix em sento privilegiada, perquè la
popularitat que té un escriptor és molt
maca. No és una popularitat molesta, i
si algú et coneix ja t’agrada.
E: Última pregunta, per als nostres
lectors: Què els hi diries per introduir-
los en el màgic món de la literatura?
C: És difícil fer fórmules per animar a
llegir. La literatura es transmet per
contagi, i els hi diria que ho provessin,
que donessin una oportunitat als llibres,
que els llibres fan feliç a la gent i
permeten viure vides que no són la
nostra. La nostra vida de per si és
avorrida, i qui llegeix té moltes
possibilitats. Els hi recomanaria que
seleccionessin bé el llibre. No es pot
llegir tot ni tot t’agrada. A partir d’aquí
que es deixessin seduir per la lectura.
També els diria una cosa: en els llibres
hi és tot, des d’allò que els vostres pares
estarien orgullosos de que sabéssiu fins
a aquelles coses que els vostres pares
s’horroritzarien de saber que sabeu. Tot
això és a la literatura, només cal trobar-
ho.
E: Gràcies per haver-nos concedit
aquesta entrevista Care.
C: Gràcies a vosaltres.
Felicitats, la escola Cervetó ja té 50
anys.
Unai Caño
El dia 2 d'octubre l'escola Cervetó va
celebrar la celebració del seu 50 aniversari.
L’acte va tenir lloc al pati gran on es van
reunir alumnes, exalumnes i ex
professores: A primera vista, no vaig
pensar que eren professors pensava que
eren unes àvies que tenien curiositat.
La decoració va ser molt bonica. Al costat
de la directora hi havien els tres logotips
l’escola que ha tingut en tot aquets anys. Al
mig del pati hi havia col·locada Màquina
del temps en forma de coet. A la cleda es
guardaven els globus que després serien
llençats a l'aire però quan estaven a la
cleda era molt divertida.
Van començar entrant tots els alumnes i es
van col·locar en els seus respectius llocs.
Quan van veure que tots els alumnes
havíem deixat de parlar van començar a
explica la història sobre l'origen de l'escola.
La directora ens va explicar que la seva
mare va funda l'escola.
Al finalitzar, va començar la cerimònia de la
Màquina del temps, on cada curs va deixar
un objecte representatiu de les dues
classes pels alumnes de P-3 de qui 15 anys.
Als alumnes de 3r ESO van deixar a
l’interior de la Màquina del temps un full
d'incidències amb els nostres nom i amb
una frase divertida. Ara mateix, la càpsula
es troba a l'edifici de Batxillerat.
El que més em va sorprendre va ser que
van haber fotògraf. Em vaig posar molt
nerviós quan vaig els vaig veure perquè mai
havia estat davant d’una càmera i vaig fer
algunes tonteries. També vaig veure a la
tercera planta de l’edifici de primària i de
infantil on estaven alguns alumnes de
batxillerat fen fotografies.
(Imatge de la Màquina del temps) escola Cervetó
Després del acte de la maquina un grup de
persones, es a dir, dos persones de cada
classe, va tirar un globus en forma de 2018-
2019 però no va sortir molt bé.
Les vuit diferències: Laplace
A DIVERTIR-SE
SOLUCIONS( estan al revés, girar la pàgina)
