Tema3

Espanya i Catalunya a Espanya i Catalunya a EuropaEuropa

Tema 3

1Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró

ÍndexÍndex 1. Europa, entre els cinc

continent 2. Característiques generals

del continent europeu 3. Trets i contrastos físics

d’Europa

◦ 3.1 El relleu

◦ 3.2 El clima

◦ 3.3 La hidrografia

◦ 3.4 La vegetació i la fauna 4. Unitat i diversitat humana

en l’Europa actual

◦ 4.1 La població europea

◦ 4.2 La història d’Europa

◦ 4.3 L’economia actual del continent

5. Formació de la Unió Europea

◦ Inicis de la Unió Europea

◦ La Comunitat Econòmica Europea

◦ La Unió Europea 6. Les institucions europees 7. El Tractat de la Unió Europea

◦ 7.1 Unificació econòmica

◦ 7.2 Unificació política i social

◦ 7.3 Política exterior comuna

◦ 7.4 Problemes i perspectives 8. La política regional europea 9. Espanya en la Unió Europea

Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró 2

1. Europa, entre els cinc 1. Europa, entre els cinc continentscontinents La distribució per continents, ha estat una convenció

que ha perdurat.◦ Antartida... 6è. Continent?◦ Les 3 Amèriques... un mateix continent?◦ Europa... o Euroàsia?

Europa, per circumstàncies històriques, polítiques i econòmiques s’ha considerat un continent.

Els límits amb Àsia han fluctuat en el temps: riu Don, riu Volga, Urals.

Rússia.. a cavall de 2 continents encara fa més complexa aquesta divisió.


1. Europa, entre els cinc 1. Europa, entre els cinc continentscontinents





d’Europa

◦ 3.1 El relleu

◦ 3.2 El clima
















2. Característiques generals del continent 2. Característiques generals del continent europeueuropeu

Límits: Oceà Glacial Àrtic, Oceà Atlàntic i Mar Mediterrània.

Límits orientals en evolució: actualment Urals, mar Càspia, Negra i de Màrmara.

Superfície: 10.359.900 km2 (7% mundial) Població: 730.000.000 Hab (12% mundial) Condicions físiques favorables: zona temperada i

centralitat en el globus (entre Àsia i Amèrica) D’altra banda està unida per terra a Àsia i a poca

distància de l’Àfrica (per Gibraltar).


2. Característiques generals del continent 2. Característiques generals del continent europeueuropeu

Un altre factor beneficiós per Europa és la seva maritimitat. Bona part del continent es troba proper al mar.◦ Presència d’illes importants: Gran Bretanya, Irlanda,

Islàndia, Còrsega, Sardenya, Sicília, Creta, ...◦ Importants penínsules: Ibèrica, Itàlica, Balcànica,

Escandinava, ... El mar per tant ha actuat suavitzant els climes. També presència de rius navegables que han facilitat

les comunicacions.





d’Europa

◦ 3.1 El relleu

◦ 3.2 El clima
















3.1 El relleu3.1 El relleu


2/3 parts d’Europa les ocupa la Gran Plana Europea També hi trobem zones enfonsades com ara els

Països Baixos i la depressió de la Mar Càspia. També importants conjunts muntanyosos.



Les muntanyes europees, les podem classificar en 2 grups:

1) Nucli orogràfic primitiu:• Formes erosionades i suaus

• Caledonià: Irlànda, Anglaterra, Escòcia, Noruega, ...

• Uralià: Urals, Massís Central Francès, Bretanya, Selva Negra, Sudets, Bohèmia, ...

2) Nucli orogràfic recent: Muntanyes altes i abruptes Origen en el plegament dels Alps i de l’Himàlaia Serralada Cantàbrica, Pirineus, Alps, Càrpats,

Balcans, Caucas, ...

3.2 El clima3.2 El clima




Podem diferenciar 4 tipus de climes:

1. Climes àrtics i de muntanya: Solen ser freds i secs Latituds septentrionals i cims muntanyosos Presència de glaceres a l’Àrtic, Islàndia i

Escandinàvia (120.000 Km2) També glaceres perpètues a les grans serralades

muntanyoses.



Podem diferencia 4 tipus de climes:

2. Clima oceànic: Influència atlàntica Zona occidentals europea Estius atemperats Hiverns amb fred moderat Abundants precipitacions




3. Clima continental: Zones central i oriental Estius càlids Hiverns freds Precipitacions escasses i estivals Variant: Clima Danubià (Romania i Hongria)

Estius càlids Hiverns molt rigorosos Abundants pluges a primavera i tardor.




4. Clima mediterrani: Zona meridional Estius secs i calorosos Pluges irregulars i torrencials Hiverns suaus

3.3 La hidrografia3.3 La hidrografia


Atenent als diferents tipus de clima, hi ha diferents xarxes hidrogràfiques a Europa.

Distingim 2 sistemes:◦ Rius que desemboquen a l’Atlàntic: Cabal constant i

formen en general estuaris◦ Rius de la regió mediterrània: Curts i de cabal

irregular o intermitent. Formen habitualment deltes.

3.3 La hidrografia3.3 La hidrografia


3.4 Vegetació i fauna3.4 Vegetació i fauna


Distingim 3 regions:

1) Regió boreoalpina: Regions septentrionals de clima fred Coníferes de fulla perenne També la tundra Rússia Septentrional, Escandinava, Islàndia,

Lapònia, ... Pel que fa la fauna, hi abunda el ren.




2) Regió eurosiberiana: Boscos caducifolis que alternen amb prats Zones de clima oceànic Zona occidental d’Europa però també l’Europa

de l’Est (estepa) Aus aqüàtiques, ermini, visó, ant, ...




3) Regió mediterrània: Boscos d’alzines, oliveres i pins També matolls Tendència a la desertització Trobem mosteles, eriçons, ocells migradors, ...




d’Europa

◦ 3.1 El relleu

◦ 3.2 El clima
















4.1 La població europea4.1 La població europea


4.1 La població europea4.1 La població europea


Europa és també un autèntic mosaic de cultures i llengües.

Densitat de població: 70 hab/km2 (48 hab/km2 mundial)

Tot i així, la població esta irregularment distribuïda. A l’Europa centre occidental (Bèlgica, Holanda, Regne

Unit, Alemanya, ...) arriben als 200 hab/Km2. A l’Europa mediterrània, la població és més dispersa i

la densitat és més baixa. A les àrees estepàries orientals i septentrionals, la

densitat no arriba als 10 hab/km2.

4.2 La història d’Europa4.2 La història d’Europa


IMPERI R

OMÀ



EDAT MIT

JANA



EDAT MODERNA



SEGLE XIX



INIC

I SEGLE X

X



SEGLE XXI

4.3 L’economia actual del 4.3 L’economia actual del continentcontinent


Al llarg del segle XIX i XX, Europa abandona l’activitat agrícola com a prioritària i passa de tener un sector industrial i terciari altament desenvolupat.

Tot i així, al llarg del segle XX, els EUA i el Japó superen les economies europees en molts aspectes.

L’absència de primeres matèries o el seu esgotament per la revolució industrial, és un dels principals problemes de les economies europees.

Per fer front a aquestes situacions problemàtiques, s’impulsa el projecte d’Unió Europea.

Actualment, per PIB la Unió Europea ja supera els EUA i Japó. Cal atendre economies emergents (Xina, Índia, Brasil, ...)

Els nivells de benestar de la població són elevats




d’Europa

◦ 3.1 El relleu

◦ 3.2 El clima
















5.1 Els inicis de la unitat 5.1 Els inicis de la unitat europeaeuropea


• Experiències integradores però limitades a l’àmbit geogràfic d’aplicació.Fonamentals per posar la base actual

• A destacar la unió duanera del Benelux (1948): l’objectiu era eliminar els tràmits i els impostos fronterers dels tres estats

• La segona: la CECA (1951). Nascuda a iniciativa de Robert Schuman (ministre d’Afers Estrangers francès). Primer òrgan supraestatal, signat per França, Alemanya (occidental) , Bèlgica, Luxemburg, Holanda i Itàlia amb l’objectiu de controlar el carbó i l’acer d’aquests països i evitar conflictes deguts a la possessió d’aquestes primeres matèries.

5.2 La Comunitat Econòmica 5.2 La Comunitat Econòmica EuropeaEuropea


• Resultat positiu de la CECA• Decisió d’ampliar, entre els països de la CECA, l’àmbit

del mercat a tots els de l’economia• Grup d’experts, encapçalats per Paul Heri Spaak,

porta a la signatura el 25 de març del 1957 del Tractat de Roma. Comporta la creació de:

a) la CEE: Comunitat Econòmica Europea (Mercat Comú)

b) la CEEA. Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (EURATOM).

5.2 La Comunitat Econòmica 5.2 La Comunitat Econòmica EuropeaEuropea


• Aquests òrgans van facilitar els intercanvis, però també una nova manera de concebre la geografia del continent: les fronteres perdien importància, i s’establia la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capital.

• La Unió va fer aparèixer una nova consciència europea, i per tant, el desig d’integrar-se d’altres països. En definitiva que en el 2009, després de l’ampliació del 2007, som 27 països.

• Altres fets que van desencadenar aquestes ampliacions:

a) El final de la guerra fredab) La caiguda dels règims comunistes c) Els nous reptes, fins arribar a la moneda única

5.3 La Unió Europea5.3 La Unió Europea


• Acta Única Europea (1986): Pretenia concretar les mesures per a la integració econòmica i monetària.

• Tractat de la Unió Europea o de Maastricht (1992): S’amplia el Tractat de Roma a política exterior, de defensa i de seguretat. Es crea l’Euro i el Banc Central Europeu.



• Conveni de Schengen (1995): Preveu la supressió dels controls a les fronteres interiors i una intensificació dels controls exteriors per a un major control de les migracions.



• Tractat d’Amsterdam (1997): Modificava el de Maastricht. S’hi ratifica el calendari previst de la unió econòmica i monetària i se’n va fixar el funcionament en qüestions polítiques i econòmiques.



• Tractat de Niça (2001): S’hi acorda la reforma de les institucions de la Unió amb vista a la seva futura ampliació cap a l’Europa de l’Est.



• Tractat de Roma (2004): Es va redactar un Tractat Constitucional que havia de substituir tots els anteriors. Calia que els estats el ratifiquessin. Alguns estats van optar per referèndums. El rebuig de França i Països Baixos va provocar una greu crisi.



• Tractat de Lisboa (2007): Es reorganitza l’estructura política i es reforça la representativitat exterior. Intenta posar fi a la crisi generada per la no ratificació de la proposta constitucional.



• L’1 de gener de 2007, amb l’ingrés de Romania i Bulgària, la Unió Europea ja compta amb 27 estats membres i arriba als 493 milions d’habitants.

• Actualment són candidats a entrar Turquia, Croàcia i Macedònia.




d’Europa

◦ 3.1 El relleu

◦ 3.2 El clima
















6 Les institucions europees6 Les institucions europees


La presa de decisions correspon a:

• El Consell de Ministres de la Unió Europea, que representa als Estats Membres. És el principal òrgan decisori de la Unió.

• Consell Europeu : Són les reunions/cimeres dels Caps d’Estat o de Govern, amb els ministres d’Exteriors de cada país i el president de la Comissió que la seva funció és dotar a la UE d’impuls polític en qüestions fonamentals.

• El Parlament Europeu, que representa als ciutadans, es reparteix les competències legislatives i pressupostàries amb el Consell de la Unió Europea.

• La Comissió Europea, que representa l’interès comú de la UE, és el principal òrgan executiu. Té dret a proposar legislació i es preocupa per que les polítiques de la UE s’apliquin adequadament.



El Consell de la Unió Europea

• Principal òrgan decisió de la Unió• Els Estats Membres ocupen la Presidència del Consell

cada 6 mesos. • Hi assisteixen un ministre de cada país de la UE, que

normalment és el competent en aquella matèria• Té poder legislatiu, compartit amb el Parlament en el

marc del procés de codesició. També comparteix la responsabilitat de l’adopció del pressupost.

• Els acords poden ser per majoria simple, majoria qualificada (la majoria de les vegades; no hi ha cap decisió del Consell que pugui adaptar-se si no rep el número mínim de vots especificats) o per unanimitat (modificació Tractats. Noves adhesions,...)



Número de votos correspondientes a cada país en el Consejo (en funció dels habitants)

Alemania, Francia, Itàlia y Reino Unido: 29España y Polonia: 27Rumanía: 14Países Bajos: 13Bélgica, República Checa, Grecia, Hungría y Portugal: 12Austria, Bulgaria y Suecia: 10Dinamarca, Irlanda, Lituania, Eslovaquia y Finlandia: 7Chipre, Estonia, Letonia, Luxemburgo y Eslovenia: 4

Malta: 3TOTAL 345

votos• Para alcanzar la mayoría cualificada, se requiere un mínimo de 255 votos de

los 345 (el 73,9%). Además:• cualquier decisión debe ser aprobada por la mayoría de los Estados

miembros (en algunos casos dos tercios) y • cualquier Estado miembro puede solicitar que se compruebe que los votos a

favor representan como mínimo al 62% de la población total de la Unión



El Parlament EuropeuEl Parlament Europeu és l’òrgan escollit que representa als ciutadans de la Unió Europa. Exerceix la supervisió de la política de les activitats de la UE i participa en el procés legislatiu. Des del 1979, els diputats del Parlament són escollits per sufragi universal cada 5 anys.

• Les sessions plenàries són a Estrasburg (una vegada al mes) i les suplementàries a Brussel.les. La Secretaria General del Parlament té la seu a Luxemburg i a Brussel.les.

• Actualment hi ha unes 20 comissions• El Parlament participa en els treballs legislatius de la Unió a

tres nivells:a) Procediment de cooperació: des de l’Acta Única

Europea, pot emetre dictamen sobre els projectes de directives i reglaments proposats per la Comissió i sol·licitar-li que modifiqui les seves propostes

b) Procediment de dictamen conforme: també des de l’Acta Única, sotmet a ratificació pel Parlament la celebració d’acords internacionals negociats per la Comissió i també les propostes d’ampliació de la UE



c) Procediment de codecisió. Des del Tractat de Mastricht, posa en peu d’igualtat al Parlament amb el Consell per legislar qüestions importants. Pot rebutjar, mitjançant majoria absoluta dels seus membres contra la posició comuna del Consell.

• Comparteix amb el Consell l’adopció del pressupost comunitari.

• El Parlament és l’òrgan democràtic de la Unió. Pot destituir a la Comissió aprovant una moció de censura per majoria dels 2/3.

• Supervisa la gestió de la Comissió i el Consell formulant preguntes.

• El President del Consell ha d’informar al Parlament de les decisions adoptades pel Consell.

• Els eurodiputats no seuen per blocs nacionals sinó pels 7 partits representats en el Parlament.



La Comissió Europea

• És la darrera institució que veiem que gestiona i dirigeix la UE. Té la seva seu a Brusel·les.

• Els seus membres són escollits pels Estats membres de comú acord i el seu nomenament (per 5 anys) sotmès a l’aprovació del Parlament europeu.

• La Comissió ha de presentar la dimissió col·lectiva si el Parlament aprova moció de censura en contra.

• Des del 2004, hi ha 1 comissari per a cada Estat membre.• Té plena independència, i és la “garant” de l’interés comú (no pot

sotmetre’s a cap govern nacional).• Ha de vetllar per l’aplicació en els Estats membre dels Tractats,

Directives, Reglaments,....La no aplicació pot implicar el fet de portar el país al Tribunal de Justícia per incompliment del Dret Comunitari. (notícia Sarkozy)

• És el braç executiu de la UE. Té ampli poder sobre la gestió de polítiques comunes (agricultura, investigació, ajut exterior, desenvolupament regional,...I

• Gestiona el pressupost d’aquestes polítiques



Altres institucions:• El Tribunal de Justícia amb seu a Luxemburg• El Tribunal de Comptes amb seu a Luxemburg• El Comitè Econòmic i Social Europeu, amb seu a Brussel·les• El Comitè de les Regions• El Banc Europeu d’Inversions, amb seu a Luxemburg• El Banc Central Europeu amb seu a Frankfurt




d’Europa

◦ 3.1 El relleu

◦ 3.2 El clima
















7.1 Unificació econòmica7.1 Unificació econòmica




• El Tractat de Maastricht suposa una cessió de sobirania per part dels Estats a favor de la Unió Europea.

• Un dels objectius més importants de Maastricht és la Unió Econòmica i Monetària (UEM).

• La creació de la UEM passa per:1. L’eliminació d’obstacles duaners2. La creació de l’euro com a moneda única3. La creació del Banc Central Europeu4. La creació del Sistema Europeu de Bancs

Centrals (SEBC)



• L’1 de gener del 2002 es van emetre bitllets i monedes d’euro en els 12 estats de la zona euro. Dos mesos després es retiraven de la circulació les monedes nacionals.

• Aquests estats van poder-hi accedir perquè van complir els criteris de convergència de Mastricht:

1. Estabilitat de preus: la inflació no pot superar en més d’un 1,5 % la mitjana dels tres estats amb la taxa d’inflació més baixa

2. Tipus d’interès. El tipus d’interès a llarg termini no pot superar en més del 2 % la mitjana dels tipus d’interès dels tres països amb menys inflació.

3. Dèficit públic: no pot excedir el 3 % del PIB4. Deute Públic: no pot excedir el 60 % del PIB5. Estabilitat del tipus de canvi. Els tipus de canvi s’han hagut de

mantenir durant els 2 anys previs, dins dels marges de fluctuació autoritzats.

Dinamarca, Regne Unit i Suècia, voluntàriament, no van voler entrar en aquesta tercera etapa. Tot i així, els nous Estats membres han d’adoptar l’euro quan compleixin els criteris. Eslovènia ho va fer en el 2007, Xipre i Malta en el 2008 i Eslovàquia en el 2009.

7.2 Unificació política i social7.2 Unificació política i social


• A Maastricht es va establir la ciutadania europea derivada de la llibertat de circulació i residència.

• La ciutadania europea reconeix també el dret a participar de les eleccions municipals i europees en el país de destí.

• També es van aprovar algunes polítiques socials comunes:

1. Millora de condicions d’ocupació i protecció social

2. Cooperació en matèria sanitària3. Cooperació en matèria d’educació4. Protecció del patrimoni cultural europeu5. Desenvolupament d’una xarxa trans-europea

de transports i comunicacions6. Protecció del medi ambient7. Cooperació per al subdesenvolupament

7.2 Unificació política i social7.2 Unificació política i social


7.3 Política exterior comuna7.3 Política exterior comuna


• A Maastricht s’estableix també una Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC)

• Els objectius són la defensa del valors i interessos de la UE i la defensa de la seva independència.

• També es preveu la col·laboració activa en la defensa de la pau i la seguretat mundial.

• Tot i així, la OTAN continua ocupant-se de la defensa europea.

• Al 1995, a la Conferència Euromediterrània es va signar un compromís de col·laboració amb els estats de la ribera mediterrània.

• També al 1995 es signen acords de col·laboració amb Mercosur.

7.4 Problemes i perspectives7.4 Problemes i perspectives


• Alguns problemes encara presents a la Unió Europea:1. Existència d’excedents agrícoles i pesquers2. Deslocalització industrial amb el conseqüent

atur3. Manca de modernització d’alguns sectors

industrials i de serveis4. Diferències de nivell de vida i benestar entre

regions S’ha intentat resoldre aquests problemes amb

subvencions i ajuts a empreses i regions El repte continua essent l’Europa social i política..

més que no pas l’econòmica. Queda pendent també resoldre l’entrada de Turquia. També cal fer front a l’escepticisme de molts

ciutadans respecte el projecte europeu. També cal fer front a l’envelliment de la població.

7.4 Problemes i perspectives7.4 Problemes i perspectives





d’Europa

◦ 3.1 El relleu

◦ 3.2 El clima
















8 LA POLÍTICA REGIONAL EUROPEA8 LA POLÍTICA REGIONAL EUROPEA


Per vertebrar el territori, la UE ha seguit un doble camí:a) Ha treballat per eliminar fronteres i crear macroestructures

per sobre dels vells estatsb) Ha organitzat el territori en estructures més petites i

properes, seguint el principi de subsidiarietat (les competències que assumeixin les administracions més properes als ciutadans i ciutadanes no les assumiran les més allunyades)

Per tant, la UE només té competències en allò que pot ser més eficaç, i per tant crea les regions: territori amb un dinàmica demogràfica i econòmica i uns trets geogràfics comuns, delimitat amb una finalitat de caràcter administratiu i estadístic. Segons l’Assemblea de les Regions d’Europa, una regió és l’entitat situada per sota del nivell de l’Estat central i dotada de representativitat política.

Els noms, l’extensió, les categories,... De les regions varien segons cada estat (länder, comunitats autònomes, regioni, départaments, provinces,...). Tant poden ser divisions artificioses com autèntiques nacions.



La UE va crear els NUTS (Nomenclatura d’Unitats Territorials Estadístiques) , que s’organitzen en diferents nivells jeràrquics:

• NUTS 1: regions amb un extensió més gran i acostumen a correspondre a les principals àrees de planificació econòmica

• NUTS 2: regions que corresponen a divisions conegudes com a Unitats Administratives de base (UAB), són el nivell fonamental d’anàlisi i de la presa de decisions (a Espanya les Comunitats Autònomes)

• NUTS 3: divisions territorials de nivell jeràrquic més baixa, corresponen a demarcacions ja existents (a Espanya les províncies)

• NUTS 5: municipis, és un nou nivell jeràrquic, clarament definit i perfilat.



• Les desigualtats econòmiques i socials regionals és una de les preocupacions de la UE.

• La preocupació està basada en fets reals• Les desigualtats dificulta la cohesió dels territoris• La UE ha creat mecanismes de cohesió entre tots els

territoris de la UE per pal·liar aquestes desigualtats.• L’objectiu és avançar cap a la Unió Econòmica i Monetària,

condició necessària per arribar a la unió política i social dels estats i els habitants d’Europa.

• Només Espanya, ha rebut, en fons, el doble del que va rebre tot Europa en el Pla Marshall.

• La política regional es basa en les transferències del

pressupost comunitari dels països rics als pobres.• Els fons es destinen al desenvolupament de les regions més

poc desenvolupades, la reconversió de zones industrials en declivi, l’assistència a la desocupació de llarga durada i la inserció professional dels joves, la modernització de les estructures agrícoles i l’ajut a les zones rurals més desafavorides.



Les quantitats assignades a les activitats regionals s’orienten pel període 2007-2013 en 3 objectius:

a) Convergència: Es tracta d’ajudar als països i regions menys desenvolupades a arribar ràpidament a la mitjana de la EU millorant les condicions de creixement i ocupació. És necessari invertir en capital físic i humà, politiques d’innovació, societat del coneixement, adaptació al canvi, medi ambient i eficàcia administrativa.

b) Competitivitat regional i ocupació. L’objectiu és augmentar la competitivitat, els nivells d’ocupació i l’atractiu de les regions per tal que no siguin les menys desenvolupades. És necessari, per tant, anticipar els canvis econòmics i promoure la innovació, l’esperit empresarial, la protecció del medi ambient, i el desenvolupament de mercats de treball inclusius.

c) Cooperació territorial europea: La finalitat d’aquest nou objectiu és incrementar la cooperació transfronterera, transnacional i interregional. Es tracta de promoure solucions conjuntes per a problemes comuns a administracions veïnes en sectors com el desenvolupament urbà, rural i coster, el cultiu de relacions econòmics i la interrelació entre les PIMES a través de xarxes.

• Per a realitzar tot això tenim els Fons Estructurals de la UE i els Fons de Cohesió .



Fons estructurals: són els principals

instruments financers per desenvolupar

aquesta política estructural i de

cohesió

Fons Social Europeu: previst en el TR, posat en funcionament any 60, té l’objectiu de millorar les

possibilitats d’ocupació i el nivell de vida dels treballadors

Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER): creat el 1975 amb l’objectiu de corregir

els principals desequilibris regionals de la Comunitat

Fons de cohesió: aprovats a Maastricht. Fons amb un impacte estructural que es destina a la millora de les xarxes transeuropees de transport i del medi ambient en els estat menys desenvolupats de la UE, o sigui que els seu PIB per càpita sigui inferior a la mitjana de la UE. A partir del 2007, degut a l’ampliació de la UE es fa una proposta dels nous Fons de Cohesió (+ informació)



• Les regions europees estableixen relacions entre elles. • Catalunya participa en dues iniciatives.

a) Quatre Motors d’Europa•Creat el 1988 i que en formaven part. Baden-Württemberg, Catalunya, Llombarda i Roine-Alps•Objectiu: impulsar una acció conjunta en el terreny econòmic, tecnològic i cultural com a grup de pressió regionalista en les institucions comunitàries

b) Euroregió•Associació formada el 1989 •Hi formen part: Catalunya, Llenguadoc-Rossello i Migdia-Pirineus.•Fomenten activitats dins de l’agricultura, la pesca, el turisme, la cultura,...•Pretén defensar interessos comuns i estrènyer vincles socioeconòmics entre la Catalunya Nord i la del Sud dels Pirineus.




d’Europa

◦ 3.1 El relleu

◦ 3.2 El clima
















9 ESPANYA EN LA UNIÓ 9 ESPANYA EN LA UNIÓ EUROPEAEUROPEA


Espanya no va entrar a la CEE fins el 1986. El franquisme i l’endarreriment econòmic no havien permès fer-ho abans.

Al 1979, Adolfo Suarez inicia converses, ja amb la democràcia iniciada.

Al 1982, amb Felipe González, Espanya entra a la OTAN i s’intensifiquen les converses d'adhesió a la CEE.

El 12 de juny de 1985 Espanya signa el Tractat d’Adhesió a la CEE.

L’1 de gener del 1986 hi entra a formar part El 1989 Espanya entra al Sistema Monetari Europeu L’1 de gener de 1999 Espanya entra a la UE després de

complir els criteris de convergència. L’1 de gener de 2002 entrem a funcionar amb euros.

9 ESPANYA EN LA UNIÓ 9 ESPANYA EN LA UNIÓ EUROPEAEUROPEA


El balanç de la integració ha estat clarament positiu, ja que hem rebut molts fons que han permès reduir les desigualtats regionals.

Espanya ha rebut més diners del que ha aportat. També ha hagut de reestructurar sectors com ara el

de la llet, olivera, vinya, pesca, banca, ...

Tema3

Documents

Transcript of Tema3