La violncia de gnere i els adolescentsCristina Escribano

AGRAMENTSEl meu treball de recerca no hauria estat possible sense la collaboraci de tots els que directa o indirectament mhan ajudat a realitzar-lo.Sobretot magradaria agrair a la meva tutora, Mara Terol, el seu suport, el seguiment que ha fet del meu treball i la seva ajuda. Agrair tamb als meus pares la seva incondicional ajuda i recolzament.Finalment, manifestar el meu agrament a totes les persones enquestades la seva participaci.

1. rESUMCatalEl meu treball tracta sobre la violncia de gnere com a problema social. Exposa els seus tipus i les conseqncies que sen deriven. Entre daltres aspectes veurem la seva evoluci al llarg de la histria i com, poc a poc, es va originar i es va convertir al llarg dels anys en un fet normal i justificat per la societat patriarcal. La part prctica s un treball de camp a petita escala sobre la percepci i la divulgaci daquest problema entre els joves dentre 16 i 25 anys.Paraules clau: violncia de gnere, dona, vctima, agressor, societat patriarcal, problema social.CASTELLMi trabajo trata sobre la violencia de gnero como problema social. Expone sus tipos y las consecuencias que se derivan de este. Entre otros aspectos veremos su evolucin a lo largo de la historia y como, poco a poco, se fue originando y se convirti a lo largo de los aos en un hecho normal y justificado por la sociedad patriarcal. La parte prctica es un trabajo de campo a pequea escala sobre la percepcin y la divulgacin de este problema entre los jvenes de entre 16 y 25 aos.Palabras clave: violencia de gnero, mujer, vctima, agresor, sociedad patriarcal, problema social, adolescentes.ANGLSMy work deals with gender violence as a social problem. It exposes the types of violence and consequences from this problem. By the other hand, I would like to talk about its evolution, and the way the concept has changed throughout history. I think it would be interesting to explain how it became a common fact and how it was justified by the patriarchal society. The second part or the practic one is a field-based work in a lesser scale about the perception and divulgation of this problem among young people from 16 to 25 years old.Key words: gender violence, woman, victim, aggressor, patriarchal society, social problem, teenagers.

2. introducciLa violncia de gnere s un problema que ha estat mostrat tal com s, com una malaltia de la societat, fa relativament poc. Aquest fet ha comportat que durant moltes dcades i segles aquesta violncia shagi invisibilitzat, fins a un punt, en qu, les dones, han arribat a creure que la violncia contra elles era un fet natural que havien dacceptar ja que es trobaven en una societat patriarcal en la qual lhome era el que portava la tutela. Tot aix ha anat rebaixant la dona i lha subordinada al sexe mascul fent creure que era inferior, que no tenien els mateixos drets i que el sexe femen, simplement, havia sigut creat, segons la religi, per servir a lhome i exercir noms de mare i muller. Resulta sorprenent que aquest problema encara avui estigui present, ja que durant molts anys les dones ms lluitadores han velat pels seus drets i han aconseguit grans avenos. Per tot i aix, moltes daquestes dones que avui en dia viuen al mn es troben privades dels seus drets i supeditades al sexe mascul.El problema cada cop es mostra cada cop ms amenaant i aix determina que la societat intenti ajudar, informar i conscienciar per tal de eradicar aquest greu fenomen. Aquestes ajudes oferides, la manera dinformar i conscienciar poden ser positives o negatives per a les vctimes, potser no directament, per s indirectament. s realment important la informaci que rebem, la quantitat i si est ben adreada.Personalment s un tema que em preocupa i crec que sha de conscienciar a la societat sobre lassumpte, ja que, des del meu punt de vista no tenim el coneixement que haurem de tenir sobre la violncia de gnere i el que comporta.El meu objectiu en aquest treball de recerca s, doncs, veient aquesta situaci, analitzar la visi que t el mn en lactualitat daquest fenomen i veure com es percep, de quina manera pot afectar a la nostra societat i intentar entendre i explicar el comportament dels agressors i les vctimes. A ms fer un anlisi de la percepci i la divulgaci del problema entre els adolescents.Finalment, penso que es un tema que mescau ja que en un futur voldria dedicar-me a lmbit judicial i moltes parts del treball estan relacionades amb la justcia i els drets. Per tant, amb la confecci daquest treball puc comenar a tocar per sobre i familiaritzar-me amb els conceptes que vull estudiar.

3. metodologiaPer tal de realitzar el meu treball primer he hagut de pensar els aspectes que volia tractar sobre el tema de la violncia de gnere, ja que s un concepte molt extens i complex que realment engloba moltes situacions que potser creiem que no tenen relaci. Quan vaig haver pensat els punts dels quals volia parlar vaig fer una cerca general a travs dInternet sobre estadstiques, pgines dajuda a la dona, etc. amb el fi de posicionar-me en el tema i tenir una idea general del que anava a fer. Vaig guardar les pgines, aix podria consultar-les en un futur.A ms de la meva cerca per Internet vaig recrrer al meu pare, Secretari Judicial del Jutjat de violncia contra la dona n5 de Barcelona, per a que morients una mica sobre el que anava fent i em proporcions informaci addicional a la que ja tenia, com per exemple llibrets informatius, pgines web, guies de la violncia de gnere, per tal de completar el meu treball. En addici, vaig demanar-li que em deixs analitzar alguns dels atestats antics del jutjat per llegir-los. Daquesta manera vaig poder conixer de primera m la situaci, el que realment passa als domicilis i al carrer i el que es condemna.Ara que ja tenia una idea general i els punts que volia tractar mhi vaig ficar de cap i vaig comenar a realitzar els punts que havia fet per tal de completar la part terica del treball.Vaig trobar-me amb alguns problemes a lhora de realitzar la part terica: no trobava linformaci que cercava i havia de buscar duna manera molt ms exhaustiva, lindex lhavia de canviar contnuament, a vegades trobava molta informaci sobre un tema i lhavia de sintetitzar, etc. Per finalment, vaig concloure lesmentada part amb xit.Llavors, un punt vaig haver enllestit la meva feina terica vaig pensar quina era la part prctica que anava a fer, ja que tenia dues opcions. Finalment, em vaig decantar per lopci que tractava la percepci i la divulgaci de la violncia de gnere entre els adolescents, ja que era la que jo tenia ms propera en comparaci a laltre opci, la violncia de gnere als mitjans de comunicaci.Llavors a travs de la xarxa vaig realitzar un formulari com a enquesta que vaig enviar a 60 persones del meu entorn social entre 16 i 25 anys per tal de fer-me una idea general de quina era la situaci que menvoltava i si preocupava tant com a mi aquesta greu situaci. Vaig intentar que el nombre de nois i noies estigus ms o menys igualat. Aquesta fase va ser complicada perqu alguns enquestats no van respondre el que esperava i vaig obtenir menys de les respostes esperades, ja que algunes eren invlides.Finalment, resumint, el mtode que he emprat ha sigut la recerca a travs dInternet dinformaci i la lectura de guies, articles i documents oficials sobre la violncia de gnere. A partir de totes aquestes dades he resumit i sintetitzat fins concloure el meu treball amb aquest resultat.

4. MARC TERIC4.1. Introducci al problema i concepte 4.1.1. INTRODUCCILa violncia en l'mbit familiar o en la vessant ntima de la parella, tamb anomenada intrafamiliar, portava tant temps entre nosaltres que ens havia passat desapercebuda. Ha estat necessari arribar al segle XXI perqu la societat es detingus, fes un pas endavant i millorant la perspectiva assums la realitat del problema de la violncia domstica i especialment la de la violncia de gnere, adonant-se que aquesta classe d'agressi no s un problema que afecti l'mbit privat; molt al contrari, es manifesta com el smbol ms dolors de la desigualtat existent en la nostra societat.Expressions com el meu marit em pega el just o noms quan m'ho mereixo que ara sonen a acudit de mal gust, eren assumides o fins i tot tolerades socialment amb, com a mxim, una ganyota d'incomoditat, fins no fa molts anys. Malgrat que la nostra Constituci prohibeix des de fa ms de 35 anys els tractes inhumans i degradants, reconeixent el dret de tots a la vida i a la integritat fsica i moral de manera vinculant per a tots els poders pblics i ciutadans, no s fins finals de lany 2004 que es dicta la llei de 28 de desembre de mesures de protecci integral contra la violncia de gnere, d'ara endavant LIVG (Llei Integral de Violncia de Gnere).4.1.2. CONCEPTE DE LA VIOLNCIA DE GNERELa violncia de gnere inclosa dintre de la violncia contra la dona s un tipus de violncia fsica o psicolgica exercida contra qualsevol dona per ra del seu sexe o gnere. s exercida per un home amb qui mant o ha mantingut una relaci afectiva i impacta de forma negativa la seva identitat i benestar social, fsic o psicolgic. s considera violncia de gnere qualsevol acte de violncia que pugui tenir com a resultat un dany o sofriment fsic o psicolgic, aix com les amenaces, la coacci o la privaci arbitrria de la llibertat, tant si es produeix a la vida pblica com a la privada. Dacord amb les Nacions Unides, el terme s utilitzat per distingir la violncia com daquella que es dirigeix a individus o grups sobre la base del seu sexe.Aquesta presenta diverses formes de manifestaci, entre els actes i accions que es consideren agressions contra les dones i que tenen com a resultat dany o sofriment per a la dona serien: labs de posici dominant, labs sexual, lagressi sexual, lassetjament sexual, la violncia obsttrica, el maltractament, la violncia domstica o familiar, la mutilaci genital femenina, el trfic de dones i la prostituci forada, la violncia derivada dels conflictes armats, les prctiques tradicionals perjudicials per la salut de nenes i dones, la violaci i el feminicidi, s dir, un homicidi evitable duna dona per circumstncies vinculades directament al seu gnere.La majoria daquestes prctiques estan tipificades penalment i moltes delles constitueixen delictes. Aix permet que qualsevol dona pugui demanar emparament judicial o suport social si ho requereix.4.1.2.1. TIPUS DE VIOLNCIA DE GNERE I FORMES DEXERCIR-LA Existeixen molts tipus de violncies de gnere i moltes maneres dexercir-la per normalment ens centrem en dos tipus generals de violncia: la violncia fsica i la violncia psicolgica. Aquestes dues sn les que compren larticle 1.3 de la LIVG (Llei Integral contra la Violncia de Gnere) com a violncia de gnere. Fsica: inclou qualsevol acte de fora contra el cos de la dna, amb resultat o risc de produir lesi fsic o dany (empentes, cops, estirades de cabell, bufetades, atacs amb armes, mossegades, cremades, estrangulacions, mutilacions, tortura i assassinat, etc..). Psicolgica: inclou tota conducta, verbal o no verbal, que produeixi en la dona una desvaloraci o sofriment. Admet mltiples modalitats dagressi intellectual o moral (acudits, bromes, amenaces, allament, menyspreu, intimidaci i insults en pblic, comportament destructiu de la personalitat com abusar de lalcohol o les drogues, amenaar amb el sucidi, invasi de la intimitat, tirania emocional (no expressar ni respectar els sentiments de la parella), manipulaci dels fills, faltes de respecte com les interrupcions o b no escoltar ni respondre, incompliment de promeses com no respectar pactes i no assolir responsabilitats ni collaborar, misognia o tractament degradant de laltre sexe, coacci per mantenir relacions sexuals, etc.).Tot i aix a efectes interpretatius nombrosos autors, apunten com a desitjable una definici de les diferents classes de violncia, com la realitzada pel Consell d'Europa en la seva normativa al respecte, que a ms de la violncia fsica i psicolgica inclou algunes ms com la violncia sexual o la econmica. Sexual (o abs sexual): inclou qualsevol acte de naturalesa sexual forada per lagressor o no consentida per la dna, abastant la imposici, a travs de la fora o amb intimidaci, de relacions sexuals no consentides, i labs sexual, amb independncia de que lagressor guardi o no relaci conjugal... amb la parella. (acudits i bromes sexuals, mirades fixes irascibles, comentaris desagradables, exhibicionisme, trucades telefniques ofensives, propostes sexuals indesitjables, visionat o participaci forada en pornografia, relacions sexuals obligades, trfic i explotaci en la indstria del sexe, etc.). Econmica: desigualtat intencionada en l'accs als recursos compartits pel benestar fsic o psicolgic de la dna i dels seus descendents (negar l'accs als diners, impedir l'accs a un lloc de treball o l'educaci, etc.)Per pels mateixos autors s'afegeixen a aquestes quatre formes ms simples altres dos: la violncia social i la violncia o maltractaments ambientals. Violncia social: s una violncia molt freqent en la qual l'agressor limita els contactes socials i familiars de la seva parella, allant-la del seu entorn i limitant aix un suport social importantssim en aquests casos. Al costat d'aquests engloben els anomenats maltractaments socials: humiliacions, ridiculitzacions, desqualificacions i burles en pblic, l'home es mostra descorts amb les amistats o famlia d'ella, intenta seduir altres dones en detriment del respecte a la parella o utilitza pretesos privilegis masculins per ser servit. Violncia o maltractaments ambientals: trencar i colpejar objectes, destrossar bns comuns de la llar, tirar les coses de la dona, sn una altra manera especial de violncia psicolgica.Pot resultar difcil distingir la violncia social i ambiental de la violncia psicolgica, mentre que el seu efecte es produeix en la psique interna de la vctima i especialment al seu dret a no sentir-se incomoda o envada en la seva existncia.Quan hi ha una relaci de maltractament es poden produir simultniament diversos dels tipus esmentats, el maltractament psicolgic est sempre present en les situacions de la resta de maltractaments fsics, sexuals i, fins i tot, els econmics.4.1.2.2. CARACTERITZACI DE LA VIOLNCIA DE GNERE RESPECTE UN ALTRE TIPUS DE VIOLNCIANo podem continuar aprofundint en aquesta forma de violncia sense posar de manifest els trets diferencials daquesta forma dagressi fsica o psicolgica respecte daltres formes dintromissi en la dignitat de la dona:La violncia de gnere parteix duna ideologia, la qual parteix duna estructura patriarcal que est basada en les tradicions, les creences i els costums que afavoreixen i mantenen la desigualtat entre els sexes, es tractaria llavors, duna violncia instrumental, s a dir, sutilitza com eina per imposar un model sexista i desigual en les relacions, per dominar a la dna i mantenir els privilegis que creu propis del seu sexe. Daquesta forma i paradoxalment la vctima pateix labs i la violncia per part duna persona de la que espera rebre respecte, amor i recolzament, entre altres.Aquesta violncia pot patir-la qualsevol dna, de qualsevol classe social. Normalment, es desenvolupa en lmbit privat, fet que dificulta lobtenci de proves i afavoreix la impunitat de lagressor i sexerceix de forma discontinua i amb una intensitat creixent. Habitualment lagressor posseeix una imatge pblica normal i aix ens pot portar de vegades a que visualitzem noms lagressi fsica deixant de banda la resta del procs psicolgic, sense considerar que tamb genera danys de diferents magnituds i a lentorn. Des duna perspectiva psicolgica provoca una anulaci de la personalitat de la vctima i crea una dependncia de lagressor que pot haver aprs per imitaci aquesta actitud agressiva daltres models de conducta que hagi pogut tenir.4.1.2.3. TERIA DEL CICLE DE LA VIOLNCIAPer entendre lactitud de moltes de les vctimes daquesta violncia tenim la teoria del cicle de la violncia, creada per lantroploga Leonor Walker. s til sobretot per entendre la tornada de la vctima amb el seu agressor i el procs que segueix la violncia de gnere fins que es materialitza i produeix danys fsics o psquics.L. Wlaker exposa aquesta teoria al seu llibre The battered woman, tradut com La dona maltractada, on planteja lexistncia dun patr cclic en les manifestacions de la violncia contra les dones en una relaci de parella. Aquesta teoria es acceptada per la majoria dinvestigadors que analitzen els comportaments de moltes dones vctimes de les seves parelles.La violncia de gnere es mant al llarg del temps per produda de manera intermitent, alternant tensi i calma. Aix es caracteritza per seguir un cicle que podem explicar en tres etapes diferents:1. Primera fase: ACUMULACI DE TENSIs el resultat de laugment de conflictes en la parella. Es caracteritza per canvis imprevists dnim. Lhome est molt sensible i cada cop ms irritat o tens, llavors comena a actuar negativament. Com lexpressi dhostilitat no s extrema, la dona intenta controlar la situaci, s mostra servicial, s molt acurada amb els seus actes. Tendeix a minimitzar els incidents. Aquesta fase pot mantenir-se durant perodes llargs. En ocasions el cicle no passa mai daquesta fase, en la qual petits episodis de violncia verbal van acumulant-se fins assolir un nivell de tensi mxim.2. Segona fase: EXPLOSI DE LA VIOLNCIA s la ms curta de les tres. Lhome descarrega la tensi acumulada anterior a travs dun incident agut. Pot descarregar-la de diferents maneres i intensitats. La motivaci de lagressor s castigar els comportaments que ell creu inadequats i cessa quan creu que la dna ha aprs la lli, quan se sent alliberat i sen adona de la gravetat dels seus actes, llavors pateix per les futures represlies. La dna accepta la situaci com que lenuig est fora de control. Al acabar es troba en una espcie destat de shock, nega el que acaba de succeir, no sho creu.3. Tercera fase: LLUNA DE MEL O PENEDIMENTEs caracteritza per lactitud de penediment de lagressor, tracta de reparar el mal causat. s una fase de manipulaci afectiva, tamb es caracteritza per la disminuci de la tensi. Tamb adapta diferents formes. Lagressor ha exercit el cstig en la fase anterior i no pot exercir la violncia de forma continuada, sovint demana perd i promet no tornar-ho a fer. Si lhome continus en el mateix moment amb els seus actes agressius la dona adoptaria una conducta devasi. Per aix, lagressor, adopta aquesta forma dactuar, perqu aix la dona continua amb la relaci. Cada cop la victimitzaci s ms profunda i la relaci de dependncia augmenta. La fase t una duraci temporal, no respon al penediment sin a que lagressor percebi que ja no hi ha risc per la permanncia de la relaci. Aquesta fase es anomenada lluna de mel perqu lhome es mostra amable i afectus, aparenta que res ha succet.Normalment la dna demana ajuda desprs de la segona fase, llavors arriba la tercera i la dona cau al parany, renuncia a lajuda que ha demanat. Si la dona no arriba a entendre el cicle, llavors tendim a culpar-la.D'acord amb autors posteriors que amplien aquest concepte, en el cicle de la violncia es donen tres caracterstiques afegides fonamentals. En primer lloc, com ms vegades es completa, menys temps necessita per reiniciar novament. En segon lloc, la intensitat i severitat de la violncia va augmentant progressivament en el temps. Finalment, la fase de penediment tendeix a escurar-se i desaparixer gradualment. D'aquesta manera, es crea un hbit en l's de la violncia i el cicle tendeix a repetir-se sense fi.

4.2. Diferenciaci dels tipus de violncia contra la dona Normalment quan parlem de violncia de gnere acostumem a no diferenciar entre aquesta i altres tipus de violncia que shi assemblen, per que no sn exactament el mateix. Algun exemple daquest tipus sn: La violncia contra la donaLa violncia de parellaLa violncia domsticas necessari un aclariment de la diferncia entre aquests conceptes.La violncia contra la dona es produeix encara que no es tingui una relaci dafecte amb la persona. En aquest concepte podem incloure qualsevol tipus dacte de violncia contra la dona per qualsevol motiu. La diferncia entre aquestes dues s que la violncia de gnere es troba dins de la violncia contra la dona. s un terme ms general.La violncia de parella (violncia conjugal o marital) es troba dins de la violncia de gnere. Aquest tipus de violncia inclou totes aquelles formes dabs entre els membres duna parella ntima. Inclou aquella violncia que es dirigida a la dona, a lhome o aquella que la violncia sigui creuada o recproca.Laltre terme amb el qual tendim a comparar la violncia de gnere s la violncia domstica. Aquesta s ms amplia i encara que estan ntimament relacionades la domstica inclou la violncia en el terreny de la convivncia familiar per part dun o ms dels membres contra altres de la mateixa famlia. En aquest concepte sinclouen a ms de les dones, a nens, ancians i mascles. A vegades en lmbit jurdic i quan les vctimes sn dones, es tendeix a dir que aquesta pot ser tamb violncia de gnere en lespai familiar per tal de diferenciar-la.

4.3. Histria de la violncia de genere fins a lactualitat: ASPECTES RELIGIOSOS4.3.1. EVOLUCi HISTRICA DE LA VIOLNCIA DE GNERETot i que la violncia cap a la dona no s pas un fenomen nou, ja que t un innegable antecedent histric que sorgeix de la societat patriarcal, el reconeixement daquest problema social i la seva visualitzaci s relativament recent. Aquesta societat que hem citat es basa en el patriarcat, que s un concepte antropolgic que descriu la condici social en qu els pares tenen autoritat suprema de les seves famlies, en qu els membres mascles de la societat predominen en les posicions de poder i en qu la posici de ms poder ser ostentada per un home.s cert que la majoria de les persones coneixen algun cas de maltractaments, en el seu entorn, per s'han silenciat sota el pretext de considerar-lo com un assumpte privat, ms personal, cometent el que bviament considerem un error.Des de les poques ms antigues de la cultura humana s'ha manifestat sempre la subordinaci de les dones respecte als homes. Aquest fenomen no s'ha limitat noms a concebre la inferioritat femenina, sin que ha transcendit les fronteres del racional, fins a arribar fins i tot a manifestar-se mitjanant comportaments agressius, que acreditats pel patriarcat i ratificats desprs per les societats ulteriors, conformen la ja histrica i universal violncia de gnere.Fixant-nos en la religi podem dir que en algun moment de la nostra civilitzaci el matriarcat va passar a millor vida. El politeisme inherent a la majoria de civilitzacions antigues va donar pas al monoteisme i als dus masculins, de manera que la devaluaci de la figura femenina va quedar revestida d'arguments divins o religiosos.s ben sabut que la Bblia, en general, no deixa ben parada a la dona i ja en el primer llibre, el Gnesi, s'argumenta que la creaci de la dona va ser deguda al fet que no era bo que l'home estigui sol. L'aparici de la dona, llavors, no sembla tenir major rellevncia que la d'acompanyar i servir a l'home. No gaire desprs se'ns presenta a Eva com la culpable del pecat original.La discriminaci de la dona en la societat va representar la primera forma d'explotaci existent, fins i tot abans que l'esclavitud. Els fets que exemplifiquen les desigualtats i discriminacions cap a la dona sn nombrosos i antiqussims. Alguns daten de l'any 400 AC, quan les lleis de Bizanci establien que el marit era un Du a qui la dona havia adorar. Ella ocupava un lloc tan insignificant que ni tan sols podia rebre herncia o benefici algun. Agusto Bebel: La dona en el socialisme.A l'ndia, els testimonis ms antics asseguren que si la dona enviduava era cremada viva al costat del cadver del marit en una cerimnia anomenada Sati, tot aquest que quedava incls dins de les obligacions com a esposa. A ms la dona infecunda era repudiada, igual que la que gestava noms filles; i en les comunitats de l'Iran i Etipia, el naixement d'una dona era una deshonra i una desgrcia.Gravats de Goya representant una escena de masclisme.

En les antigues societats esclavistes l'home ocupava una posici de superioritat en la famlia. A Grcia quan la parella era acusada de cometre un delicte, la pena noms s'imposava a la dona. A Roma el pater-famlia tenia l'autoritat sobre totes les persones amb qui convivia. Sobre la dona especficament tenia la manus com poder, per considerar-la inferior, i podia vendre-la, castigar-la o matar-la segons els seus desitjos. La dona que es cass sine manus no tenia parentiu civil ni amb el marit ni amb els fills, i la dona mai arribava a tenir la ptria potestat sobre els fills en la famlia romana.La situaci legal de la dona, segons les normes islmiques, s summament discriminatria. La dona, a partir del casament, adquireix la condici de propietat privada del marit. L'Alcor estipula com a deure de l'home pegar a la dona rebel i el tancament perpetu de les infidels a la casa. El cstig corporal no est limitat, s legtima facultat masculina sobre la seva cnjuge, de manera que s'eximeix de responsabilitat penal a l'esps si la dona mor com a resultat d'una pallissa amb fins educatius.A Bordeus, Frana, en 1359 es va establir per costum que quan un home matava la seva dona en un excs de clera, sempre que es confesss penedit mitjanant jurament, no era castigat.En general, la dona en l'antiguitat estava supeditada al marit i aquest podia arribar en l'exercici del seu domini, fins i tot, a castigar corporalment. Aix de arbitrries i desenfrenades eren les normes arcaiques, en qu la violncia de gnere era tan com i usual com el matrimoni, i resultava doncs, un efecte d'aquest ltim la supeditaci total de les dones respecte als homes, trets propis de la cultura patriarcal, que t arrels molt profundes.L'Edat Mitjana no va portar diferncies substancials: els nobles colpejaven les seves dones amb la mateixa regularitat que als seus servents. Aquesta prctica va arribar a ser controlada a Anglaterra, denominant-se "Regla del Dit Polze, referida al dret de l'esps a colpejar a la seva parella amb una vara no ms gruixuda que el dit polze per sotmetre-la a la seva obedincia, tractant aix que els danys ocasionats no portessin a la mort de la vctima. Tamb, en aquesta poca, en famlies de "sang blava", la dona podia ser utilitzada com a instrument de pau a travs de matrimonis entre estats, decisi que es prenia sense tenir en compte l'opini de la possible desposada.Dels segles XIII al XIX no van existir diferncies rellevants en el tracte a la dona: un exemple que ho evidencia va succeir a la ciutat de Nova York, el 1825, on en un cas judicial consta l'agressi rebuda amb un ganivet i fractura de bra de una dona a mans del seu marit. El tribunal no va concedir el divorci per considerar honesta i raonable l'actuaci masculina, mentre tenia el propsit d'ajudar i ensenyar a la seva esposa perqu no comets ms errors.No s fins a finals del segle XIX, que es dicta en els Estats Units, en l'Estat de Maryland, en 1882, la primera llei per castigar el maltractament conjugal. En la mateixa s'imposaven com a pena quaranta fuetades o un any de privaci de llibertat al victimari pels abusos comesos, per desprs de sancionat el primer cas, inexplicablement va cessar la comissi d'aquest delicte, o almenys la seva denncia, sent derogada aquesta llei en 1953.A Anglaterra el 1889, es va aconseguir abolir com a norma el dret del marit a castigar al seu cnjuge, per aquesta situaci desgraciadament en l'actualitat no opera, ja que una de cada set esposes s violada per la seva parella i ms del 50% de les agressions contra les dones sn comeses per homes amb les que aquestes mantenen o han mantingut una relaci amorosa.Encara en el segle XX es van aprovar lleis com el Decret-Llei aprovat per l'Arbia Saudita, Kuwait, Emirats rabs, Iran i l'Iraq, signat el 1990, on es permet assassinar a les dones de la famlia si incorren en adulteri o deshonra, per a la qual qual s possible apedregar-les fins a la mort.En les ltimes dues dcades, la violncia ha tingut un increment substancial en diverses latituds. D'acord amb l'Organitzaci Mundial de la Salut, l'any 2000 una de cada cinc dones al mn va ser objecte de violncia en alguna etapa de la seva vida.Les notcies ms recents de la violncia de gnere informen que aquesta causa ms morts i incapacitats entre les dones de 15 a 45 anys que el cncer, la malria, els accidents de trnsit i fins i tot que la guerra. Als EUA, Amrica Llatina i el Carib, el maltractament constitueix la causa principal de dany fsic a dones entre les edats de 15 a 44 anys. En pasos com Bangla Desh es continuen rebent informes de dones colpejades fins a la mort o estrangulades per no complir les exigncies del seu marit pel que fa a la dot, sent fins i tot objecte d'atacs amb cids; i en altres com l'ndia encara es practica la mutilaci genital femenina, segons altres fonts.4.3.2. ASPECTES RELIGIOSOS RESPECTE DE LA VIOLNCIA DE GNEREUna vegada sha analitzat la evoluci i consideraci histrica daquesta forma de discriminaci en cada temps i cultura, sembla necessari fer referncia a les consideracions derivades de les diferents concepcions que, respecte de la dona, estableix cada religi amb els seus dogmes i que com podrem deduir tindr una marcada influncia en la admissibilitat o el rebuig de les agressions envers la dona.Com ja sabem,al planeta en el que vivim existeixen nombroses religions i cadascuna t una percepci de la dona diferent. Les principals religions del mn tenen peculiars punts de vista sobre les dones i, curiosament, totes les presenten en clar desavantatge respecte als homes, fet sorgit de la ja nombrada societat patriarcal. Moltes d'aquestes poltiques religioses ja no es porten a la prctica, per en certes poques es seguien estrictament.Farem ara esment a la majoria de les passades i actuals religions amb una breu indicaci sobre la posici de les dones en les seves formulacions. Bahai: La dona est fora de la seva jerarquia religiosa, per procura que recuperi els seus drets perduts. Compta amb diverses mrtirs. Budisme: No minimitza la dona; per est dominada per homes. Elles reben les mateixes oportunitats i drets que aquests, i gaudeixen de respecte i consideraci. Confusionisme: La fmina ha destar confinada a l'esfera domstica, deu obedincia al seu pare, al seu marit i al seu fill. Pot ser repudiada si porta a terme algun d'aquests set errors: desobeir als sogres, no donar a llum un fill home, cometre adulteri, ser gelosa, patir una malaltia incurable, parlar molt i robar. Cristianisme: Eva va sorgir d'una costella d'Adam i va introduir el mal al mn. La dona queda fora de la jerarquia religiosa, el que contrasta amb el culte mari i les santes del calendari. Hinduisme: La dona no t dret a divorciar-se, ni a posseir propietats, noms pot casar-se mitjanant un dot; si el marit mor, ha de cremar-se en la mateixa pira que aquest. Islamisme: Tots sn iguals als ulls d'All, per una aplicaci adulterada de l'Alcor ha redut a patir l'opressi i el domini mascul. Jainisme: De forma activa ha procurat, al llarg dels segles, que la dona tingui accs a l'educaci i exerceixi els mateixos papers socials que lhome. Judaisme: Du va crear la dona perqu l'home reconegus el seu carcter incomplet i no confis massa en si mateix. La que no dna fills desprs d'un temps pot ser repudiada pel seu marit. No t accs a crrecs religiosos. Sikhisme: El fundador dels sikh (el guru Nanak) va pregonar la igualtat entre sexes. Rebutja l'infanticidi femen i l's del vel. Permet que les vdues visquin i es casin de nou. Sintoisme: Encara no defensa molts tabs al voltant de la dona, dins d'aquest culte pot exercir crrecs religiosos rellevants. Taoisme: La dona s la fora natural que es contraposa i complementi l'home. Zoroatrisme: La dona t dret a expressar les seves opinions i assumir el control de la casa en absncia del marit. Si enviuda, conserva els seus drets i adquireix la facultat de decidir sobre l'herncia, la collita i l'educaci dels fills.

4.4. Mites sobre la violncia de gnereSovint es busquen excuses trivials per no veure la realitat de la violncia de gnere. Encara avui, moltes persones les utilitzen, fent invisible el problema real dels que pateixen aquesta violncia. Existeixen prejudicis i mites sobre la violncia de gnere, sobre els agressors i sobre les vctimes, alguns d'ells sn: Sobre la violncia de gnere:Sacostuma a dir que la violncia de gnere s una qesti privada que noms afecta a gent malalta, al contrari daix, la violncia de gnere es pot donar un mbit pblic i pot afectar a qualsevol tipus de persona estigui malalta o no. No necessriament la gent que lexerceix ho fa per culpa de lalcohol o les drogues i tampoc ha de ser gent amb poca formaci, amb pocs recursos econmics o membres duna familia problemtica, ja que aquesta afecta a qualsevol tipus de classe social. Aquesta es pot evitar i no cal assumir-la com una qesti normal, s evitable i s necessari manifestar-se quan succeeix, ja que no sn casos allats i moltes dones la pateixen. No es pot pensar que amb el temps se soluciona i que estimar implica patir, qui et vol et far plorar. Cap qesti relacionada amb la violncia de gnere sexagera, cada persona la sofreix i la viu duna manera diferent. No podem pensar que s una cosa normal en les relacions amoroses, cal radicar-la. Sobre les dones maltractades:Molts homes creuen interpretat b a les seves parelles quan realment s tot el contrari. Aquests creuen que les dones sn les qui provoquen la violncia, ja que sn unes masoquistes. Creuen, tamb, que quan una dona diu no, vol dir si, que les dones, per tant, sn dolentes i sho mereixen, alguna haur fet, que sn histriques i ignorants.Les dones per altra banda creuen que han daguantar pels fills i filles o que estan malaltes. Per cap de les dues, els fills no sn una ra per aguantar el maltractament, ja que poden patir encara ms ells i presenciar escenes innecessries per la seva edat, per exemple. Per altra banda, no sn dones malaltes, ja que s un problema molt com i hi ha moltes com elles, no es un fet que demostri malaltia. Sobre els homes violents:Es poden pensar molts tpics sobre els homes maltractadors, com per exemple, que tenen problemes amb lalcohol i les drogues o problemes a la feina. Sovint es diu que sn homes impulsius, bojos o malalts, com en el cas de les dones. Per un altre cop estarem equivocats ja que qualsevol home de qualsevol ndole pot decidir maltractar a la seva parella en qualsevol tipus de circumstncia encara que no sho esperi i per qualsevol motiu.Aquests arguments s'utilitzen per excusar, minimitzar i amagar el visible problema de la violncia de gnere. No obstant aix, cap d'ells s cert, com b sha esmentat, i la violncia de gnere s'ha de considerar com un exercici de poder i de control dels homes contra les dones. La violncia de gnere s un delicte i l'nica persona responsable s lagressor, no t cap justificaci. No perqu un home o una dona respongui a les anteriors caracterstiques vol dir que hagi dexercir o patir la violncia de gnere.

4.5. Perspectiva crtica i anlisi sobre la suficincia de la protecci jurdica a les donesJa portem una dcada des que es va aprovar i publicar linstrument jurdic ms rellevant en el nostre estat pel que fa a la protecci integral de les dones, la Llei Integral de Violncia de Gnere de 28 de Desembre de 2004. Es temps potser de fer una valoraci critica dels objectius assolits per aquesta legislaci atenent dues vessants molt destacades, per una part la valoraci estadstica dels resultats obtinguts pel que fa a la protecci de les dones i per altra banda, les valoracions crtiques i les propostes de modificaci que els operadors jurdics, magistrats, fiscals, advocats, policies i altres aporten per una futura adequaci de la regulaci a les necessitats del ltims anys.Pel que fa a la valoraci estadstica, shi inclou a continuaci una grfica publicada pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat al seu portal estadstic sobre violncia de gnere. Podem veure la evoluci de les dades respecte de las dones mortes per aquest tipus de violncia, es pot considerar que computar noms les morts es una reducci molt simplista i que no te en conte la evoluci social en aquest camp, per no es menys cert que cada dona morta es un fracs del sistema dissenyat per a protegir-la.De lexamen detallat de la estadstica podem veure que malgrat les oscillacions de diferents anys, es comena a consolidar una tendncia de descens,encara que molt poc pronunciada, des daquesta consideraci podrem dir que no shan aconseguit els objectius proposats i encara que no parlem dun fracs complet, no ens podem tenir per satisfets com a societat.Dones assassinades per violncia de gnere a 19 de desembre de 2014.

Altres autors i socilegs, valorant aquesta grfica son molt ms optimistes. Aquests entenen que la lluita contra aquesta forma sagnant de discriminaci te una forta dominant de canvi cultural, i aquest canvi sesta produint encara que duna forma molt lenta com es norma a les modificacions dels valors culturals duna societat. No tots els analistes socials comparteixen aquesta tesi, hi ha qui diu que els joves i adolescents davui estan reproduint els patrons de violncia i dominaci no dels seus pares, sin mes aviat del seus avis.Pel que fa a la perspectiva crtica dels operadors jurdics, hi ha una mena dentesa en atorgar una valoraci positiva als mecanismes jurdics que es van encetar ara fa deu anys. Una vegada salvades per Tribunal Constitucional les objeccions legals de la Llei, especialment pel que fa a la discriminaci positiva del tractament de la dona vctima, hi ha consens en percebre la Llei com un mecanisme valid i efica i els Tribunals de Violncia sobre la dona com a eines tils,encara que millorables. En aquest sentit, es valoren molt les sentncies sobre aquests delictes i els mbits de protecci que per a la dona suposen les prohibicions de apropament o de comunicaci i fins i tot, els ingressos en pres dels agressors.Per altra banda, aquests mateixos operadors proposen canvis legals, que substancialment proposen restringir la facultat que la dona vctima te per perdonar o per no declarar contra el seu agressor, tot fent ineficaces moltes vegades les mesures que les autoritats judicials i policials hagin pogut prendre per a protegir la vctima. Aix, per tant, demana una acci de protecci social i econmica vers la dona per part dels poders pblics que les actual condicions pressupostaries no afavoreixen.

4.6. Causes, origen i MECANISMES DE PREVENCI de la violncia de gnereLes causes de la violncia de gnere sn molt variables i realment amplies. Tot i aix, existeixen tres factors essencials i bsics que influeixen en aquesta conducta violenta: psicolgics, culturals i educatius. Cal recordar que les causes estan correlacionades i no necessriament una persona que respongui a aquests factors tindr problemes daquest tipus.La iniquitat de gnere i la discriminaci sn les causes arrels de la violncia de gnere, juntament amb els factors anomenats anteriorment, influenciats per desequilibris histrics i estructurals de poder entre dones i homes existents en variats graus al llarg de totes les comunitats en el mn.La violncia contra la dona est relacionada tant a la seva falta de poder i control com a les normes socials que prescriuen els rols d'homes i dones en la societat i consenten l'abs. Les iniquitats entre els homes i les dones transcendeixen en lmbit pblic i privat de la vida; transcendeixen els drets socials, econmics, culturals i poltics; i es manifesten en restriccions i limitacions de llibertats, opcions i oportunitats de les dones. Aquestes desigualtats poden augmentar els riscos que dones i nenes pateixin abs, relacions violentes i explotaci, a causa de la dependncia econmica, limitades formes de supervivncia i opcions d'obtenir ingressos, o per la discriminaci davant la llei quant es relacioni a temes de matrimoni , divorci i drets de custdia de menors. Factors de risc per patir la violncia de gnere:Una varietat de factors a nivell individual, de relacions, de comunitat i de la societat es relacionen per augmentar el risc que dones pateixin violncia. Aquests factors sn: Presenciar o experimentar abs des de la infncia (el que est a associat a que en el futur els nens siguin perpetradors de violncia mentre les nenes experimentin violncia contra elles) Abs de substncies nocives, associat a una major incidncia de la violncia Pertinena de les dones a grups marginats o exclosos Limitades oportunitats econmiques (factor agreujant per a l'existncia homes aturats o subocupats, associat amb la perpetuaci de la violncia, i s un factor de risc per a dones i nenes, d'abs domstic, matrimonis forats, matrimonis precoos, l'explotaci sexual i tracta) La presncia de disparitats econmiques, educatives i laborals entre homes i dones a l'interior d'una relaci ntima Conflicte i tensi dins d'una relaci afectiva de parella L'accs insegur de les dones al control de drets de propietat Control mascul en la presa de decisions i respecte als bns Actituds i prctiques que reforcen la subordinaci femenina i toleren la violncia masculina com per exemple, el dot, pagaments per la nvia, matrimoni preco s generalitzat de la violncia dins de la famlia o la societat per enfrontar els conflictes Problemes psicolgics com la depressi, linestabilitat emocional, la baixa autoestima que donen lloc a una submissi per part de la vctima i una assimilaci errnia de la violncia Separacions, divorcis o inestabilitat marital Factors de protecci:D'altra banda, tamb existeixen factors de protecci que poden reduir el risc que dones i nenes pateixin violncia de gnere, com ara: Educaci secundria completa per a nenes i nens Retardar l'edat de matrimonis fins als 18 anys Autonomia econmica de les dones i accs a entrenament de les seves capacitats, crdit i ocupaci Normes socials que promoguin l'equitat de gnere Accs a grups dajuda4.7. Perfils: agressor i vctimaTot i que shan fet molts estudis sobre els perfils dels personatges que actuen en un cas de violncia de gnere no nhi ha un determinat. Per normalment tots mostren unes caracterstiques semblants.El fet que aquest tipus de situacions durin anys i es perpetun en el temps, ens dna a entendre que les dues parts funcionen de manera patolgica, sin no es podria entendre la resistncia del maltractat durant anys. Podem dir que tots dos depenen lun de laltre i que tenen molts trets en com. La gran diferencia resideix en lacte dexterioritzar els seus sentiments i la seva forma dactuar, aix podem veure a la dona com una persona submisa i a lhome com una persona dominant i autoritria, com sexposa a continuaci.4.7.1. LA VCTIMA L'autoestima i el valor que aquestes persones es donen a si mateixes s molt baix, tot i que no t res a veure amb el seu nivell intellectual. No importa la classe social de la dona el maltractament apareix de la mateixa manera i ocasiona a les dones efectes comuns.Situaci de violncia de gnere.

Absncia d'afecte i afecte: sn dones amb un historial molt pobre d'afecte. Procedents de famlies en qu s'han valorat altres coses, estan acostumades a ser poc valorades per l'entorn o que no se'ls presti atenci, aix que quan la seva parella ho fa en els primers moments, els resulta una cosa normal o coneguda. Ho poden acceptar com a part habitual en les seves relacions i no es queixen fins que s massa tard. Realment, el fet de tenir alg amb qui compartir les seves vides, les converteix en molt dependents d'aquesta relaci i aix ajuda a la perpetuaci del problema. Poc valorades: tenen un concepte de si mateixes molt pobre, no desenvolupen el seu potencial en altres rees, ja que es queden allades a la casa; algunes ben situades i amb treballs estables si aconsegueixen valorar-se a si mateixes pels xits en el treball, encara que les altres rees es vegin afectades. Una vctima de maltractament a poc a poc es troba ms allada del seu entorn social i les seves relacions interpersonals disminueixen des del principi, lagressor sencarrega d'inculcar por perqu no pugui comunicar-se amb ning. Fals concepte de la parella: tenen un raonament diferent al de les dones que no sn maltractades sobre les relacions interpersonals, el que signifiquen per a ella, sobretot a nivell de parella. Aquesta dona va tenir molts dficit o molts pensaments erronis que tamb ajudaran a que es mantingui passiva davant el problema. Solen elegir persones que aparenten seguretat en si mateixes, la qual cosa es contraposa a la seva prpia personalitat i per aix aprenen en un primer moment de la relaci a idolatrar. Es produeix una illusi davant la relaci que s un engany ja que res s tan bo. La seva necessitat de protecci les porta a buscar a aquest tipus de persones, realment, ms tard aix es torna en contra. Els altres importen ms que un mateix: a causa de la seva necessitat d'afecte i de valoraci per part dels altres, es dediquen a deixar de banda les seves necessitats i a cobrir les de la seva parella, per tal de no ser abandonades i de ser estimades per sempre. s una dedicaci absoluta que demostra la seva dependncia emocional. Trucades a totes hores, necessitat d'estar junts en cada moment, preocupaci excessiva per totes les seves coses; tot aix que ajuda a lagressor a comenar a actuar. Sap quins sn els punts febles de la seva parella i la atacar per aqu. Per aix sn habituals les crtiques, els ressentiments, les culpabilitats, etc. La vctima acaba per creure-ho tot i s'enfonsa. Por a la solitud: apareix una por a la ruptura i a la solitud quan tot acaba, de tal manera que aix els ajuda a mantenir la relaci. D'altra banda, quan acaba es troben perdudes i per aix de vegades tornen a perdonar l'agressor o citar-se amb ell de tant en tant sota la idea que no tornaran a enganxar. Quan el ms lgic seria no voler tornar a veure'ls mai ms. Aquest tipus d'incoherncies de pensament sn molt habituals i formen part del trastorn emocional que sofreixen. L'ansietat i la depressi sn smptomes tpics. Es troben tristes i abatudes, per aix es mostren sovint passives davant el problemes i indefenses. Els seus pensaments erronis les fan donar moltes voltes sobre les conseqncies de la ruptura, d'estar soles.

4.7.1.1. La sndrome de dona maltractadaPer acabar el tema de la dona vctima farem esment a una categora definida el 1984 amb aquest nom per part de la Dra. Walker que ha arribat fins als nostres dies essent dus habitual a lmbit jurdic.Es tracta duna serie de trets que apareixen quan la dona ha estat exposada de forma intermitent a una relaci reiterada de maltractament.La vctima acostuma a mostrar un complex bsic caracteritzat per ansietat, hipervigilancia, re-experimentaci del trauma,records recurrents i intrusius, embotiment emocional. A aix safegeix un deteriorament de la seva autoestima que pot portar una indefensi apresa, entesa coma reducci de la seva capacitat per percebre o per respondre quan se li presenta una oportunitat per defugir la violncia. La vctima tamb presenta a nivell secundari un complex derivat de smptomes caracteritzat per lautoengany didealitzar al maltractador i confiar en que deixar dagredir-la, pot concrrer una reacci de minimitzaci del perill o de rebuig del risc que corre que determinaria que la vctima suprims mentalment la seva ira contra lhome fins i tot exculpant-lo dels seus atacs.En un primer moment,semblaria que la dona afectada daquesta sndrome els hi posa molt difcil als tcnics i juristes que haurien davaluar la seva situaci,atesa la seva negativa inicial a reconixer el seu patiment mitjanant la retirada de la denuncia o la negativa a declarar acollint-se als seus drets legals, malgrat aix la configuraci daquesta categoria psicolgica pot ser una eina molt til per avaluar fins a quin punt la dona actual limitada per aquesta sndrome o realment es conscient de les seves accions.Aquesta valoraci es duu a terme per especialistes del jutjats mitjanant protocols estructurats i ajuda molt a fiscals,jutges i policies, tot aportant-los una informaci molt valuosa per tal de calcular el risc existent i potser substituir a la vctima en la seva inactivitat per tal de protegir-la.A continuaci, he trobat interessant dadjuntar un senzill test elaborat per la professora de Dret Civil Teresa San Segundo que permet detectar fcilment una situaci de maltractament des de bon comenament.Aquest test ha esdevingut molt popular desprs de haver estat incls en els recursos que posa a disposici lAdministraci i tamb a la aplicaci Libres per a smartphones que informa i posa a labast recursos per a dones en situaci de risc.Estas sent MALTRACTADA si contestes S a alguna de las segents afirmacions: Et fa sentir inferior, ximple o intil. Et ridiculitza, et critica o es mofa de les teves creences (religioses, poltiques, personals) Critica i desqualifica a la teva famlia, als teus amics i als vens o t'impedeix relacionar-te amb ells, es posa gels o provoca una baralla Et controla els diners, la forma de vestir, les teves trucades, els teus lectures, les teves relacions, el teu temps Tignora, es mostra indiferent o et castiga amb el silenci Et crida, t'insulta, s'enfada, et amenaa a tu o als teus fills Thumilia i et desautoritza davant dels fills i coneguts Et dna ordres i decideix el que tu pots fer Et fa sentir culpable: tu tens la culpa de tot Et fa por la seva mirada o els seus gestos en alguna ocasi Destrueix objectes que sn importants per a tu No valora la teva feina, diu que tot ho fas malament, que ets maldestre Et fora a mantenir relacions sexuals o realitzar determinades prctiques4.7.2. LAGRESSORLes caracterstiques de l'agressor se solapen molt b amb les de la seva vctima, donant-se la ocasi perfecta perqu es doni el maltractament. Molt dependent: l'agressor tamb ser una persona molt dependent a nivell emocional, el que el diferencia de la seva vctima ser el carcter agressiu per mostrar aquesta dependncia. Confiat i altiu: apareixer altiu, segur de si mateix, confiat amb la parella, assegurana del no abandonament. En contraposici amb la seva parella necessitar la humiliaci i la submissi de l'altre per estar content ja que aix no perilla la seva situaci de poder. Amb la qual cosa ambdues parts es compaginen. Cadasc li dna a l'altre el que necessita per cobrir la seva necessitat d'afecte, el problema s que se sobrepassen els lmits. Sentiments contradictoris: sovint tenen sentiments diferents cap a la parella, la necessiten i la volen per senten hostilitat cap a ella com a forma de canalitzar les seves mancances de temps enrere (infncia, adolescncia). Sn afectes positius i negatius que ajuden a odiar la parella per a necessitar sempre al seu costat i amb ell. Gelosos: sol aparixer la gelosia patolgica sense fonament, tamb assetgen, humilien i controlen a la parella en tot el que fa com a forma de camuflar la seva necessitat de dependncia i la seva baixa autoestima. Moltes mancances amagades: tot est camuflat sota una capa de fortalesa, per realment s una personalitat patolgica amb moltes mancances i molt poca valoraci sobre si mateix, sovint sn incapaos de mostrar sentiments cap a la resta de les persones i aquest embotiment emocional els ajuda a actuar, unit moltes vegades a alcoholisme o drogoaddiccions. Per tots aquests motius, les ruptures amb un agressor sn tan complicades, poden suplicar i mostrar les seves debilitats o en l'altre extrem venjar-se de la parella, augmentar la seva obsessi gelosa i la necessitat de possessi, no accepten la idea que l'altra persona refaci la seva vida i decideixen acabar amb ella. Aquest s el motiu de tantes morts al cap de l'any. Realment lagressor s una personalitat patolgica sense conscincia del problema ja que sovint es veu reforada per l'actitud de la seva companya, no volem dir amb aix que la dona sigui culpable de l'actitud del marit, per s que sn propenses a triar aquest tipus de relacions complicades a causa de les seves debilitats i la seva curaci ha d'anar encaminada a desmuntar els seus errors referents a la relaci de parella, a reforar la seva autoestima i a agafar les regnes de les seves vides.

4.8. Conseqncies DE LA VIOLNCIA DE GNERE sobre la dona, els menors I LENTORN SOCIALLa violncia de gnere, tant com la domstica, la de parella o la violncia contra la dona, pot tenir mltiples conseqncies sobre lavctima, els fills daquestes vctimes i al seu entorn social.4.8.1. CONSEQNCIES DE LA VIOLNCIA DE GNERE SOBRE LA DONALa violncia contra la vctima, pot ser fsica o psicolgica i aquesta ltima pot resultar tan danyosa o incls ms que la violncia fsica. Pot tamb ser perjudicial per la salut.Ser vctima de violncia fsica, psicolgica o sexual s un factor de risc molt important per a la salut, pot incrementar fins en un 60% les malalties de carcter fsic segons Plazaola J., Ruiz Prez I. en Violncia contra la dona en la parella i conseqncies en la salut fsica i psquica.4.8.1.1. Conseqncies fsiquesLes lesions fsiques, sn la conseqncia ms visible de la violncia de gnere, per no l'nica. Els mals i problemes crnics de salut es poden deure a les lesions, la por i l'estrs provocats pel maltractament. Algunes de les conseqncies sobre la salut fsica que solen donar-se sn: lesions fsiques (hematomes, cremades, arraps, ferides, terament, fractures), trastorns crnics (mals de cap, dolors musculars,problemes destmac), dificultats per a respirar, discapacitat permanent i obesitat severa. A ms tamb pot portar problemes per a la salut reproductiva. La violncia de gnere pot comportar conseqncies importants per a la salut reproductiva de la vctima, en molts casos aquestes conseqncies les causa i les agreuja el temor de la dona envers la seva parella. Alguns exemples en sn: el temor de plantejar l's d'anticonceptius (per a evitar embarassos no desitjats) o el temor que els impedix obtindre informaci sobre el VIH o sida o plantejar problemes sobre aquest virus.A ms, en molts casos, quan una dona patix maltractaments estant embarassada, els cops es dirigixen als pits, l'abdomen o els genitals. Aix pot tenir conseqncies importants tant per a la dona com per al fetus.

4.8.1.2. Conseqncies psicolgiquesEn molts casos, a la vctima de violncia de gnere se la responsabilitza del maltractament, fent-li creure que es produeix per les seues caracterstiques personals. No obstant aix, la literatura cientfica mostra que abans del maltractament les dones vctimes de violncia de gnere no solen presentar caracterstiques psquiques diferents de la resta de dones, sin que en solen ser conseqncia. Aquesta actitud acusadora provoca una doble victimitzaci de la dona, que pot resultar-li molt danyosa, no noms patix el maltractament, sin que, a ms, se la fa sentir-se'n culpable. Aix es produeix tamb en laviolncia domstica. Algunes de les conseqncies psicolgiques ms comunes sn: sndrome d'estrs post-traumtic, depressi, angoixa, baixa autoestima, allament social, sentiment de culpa, fbies o estats de pnic, prdua de l'apetit sexual o incls rebuig envers les relacions sexuals.4.8.1.3. Conseqncies negatives per la salutDiversos estudis, com per exemple Combattre la violence l'gard des femmes. Etude du bilan des mesures et actions prises dans les Etats membres du Conseil de lEurope per Hagemann-White C., Katenbrink J., Rabe H. i Intimate partner violence and mental health consequences in women attending family practice per Ruiz Perez I., Plazaola J.,mostren que lesvctimes de violncia de gnere tenen ms probabilitat de consumir substncies nocives per a la salut com ara tabac, alcohol i drogues illcites, i d'abusar dels tranquillitzants i antidepressius. A ms, els seus intents de sucidi sn 5 vegades ms freqents. En la majoria de casos,recorren a aquests comportaments, com a estratgia per a enfrontar-se al problema que viuen i poder superar-lo duna manera ms fcil.4.8.2. CONSEQNCIES DE LA VIOLNCIA DE GNERE SOBRE ELS FILLS DE LA DONALa violncia de gnere t conseqncies importants sobre les persones dependents de la vctima, especialment sobre els seus fills i filles. Incls sense ser maltractades, el simple fet de ser-ne testimonis ja t conseqncies negatives sobre els nens i nenes.Algunes de les conseqncies de la violncia poden ser el sndrome d'estrs post-traumtic, que pot manifestar-se com a por, desesperana, falta de concentraci, excs de preocupaci, dificultats per a dormir, hiperactivitat, problemes per a relacionar-se amb altres nens i nenes, etc. Poden desenvolupar tamb major tolerncia envers la violncia: aix pot fer que es comportin de forma violenta o submisa amb els companys de classe, amics i amigues, etc. A ms, facilita que esdevinguin en agressors o vctimes de violncia de gnere en el futur.Tots aquests fets porten a una Incapacitat de la vctima per a respondre a les necessitats dels fills i filles, per tant, falta datenci per a ells. A ms poden patir maltractaments per part dels progenitors per descarregar-se, entre altres.4.8.3. CONSEQNCIES A NIVELL SOCIAL DE LA VIOLNCIA DE GNERE Les conseqncies de la violncia de gnere no es limitena les persones que en pateixen, encara quesiguen les ms afectades, sin que influeix entota la societat i el seu entorn social ms proper. Les vctimesveuen minvades les capacitats i possibilitats laborals i la capacitat per a mantindre el treball, la qual cosa comporta costos importants i prdues de capital hum per a les empreses i els estats. A ms, algunes investigacions mostren la vinculaci de la violncia contra la dona en la famlia i la violncia social, indicant que presenciar violncia crnica pot fer que el fill de la vctima utilitzi la violncia en les seves relacions personals i inici pautes de delinqncia o altres.A aquestes conseqncies i costos, caldria sumar-hi els derivats de l'atenci i protecci de les vctimes i l'actuaci amb els maltractadors, com ara despeses sanitries, policials, jurdiques, despeses de servicis socials, ajudes econmiques, programes de tractament per als agressors, etc.El Consell d'Europa estima el cost econmic de la violncia de gnere en el conjunt dels pasos membres en, almenys, 33.000 milions d'euros anuals.

4.9. La violncia de gnere AL mn i Espanya4.9.1. LA VIOLNCIA DE GNERE AL MNLa violncia de gnere s un problema mundial i afecta a totes les dones del mn. La situaci actual que trobem s realment trista.Aquesta violncia mata al mn a ms dones que el cncer, la malria, els accidents de trnsit i les guerres juntes. La violncia de gnere s la principal causa de mort entre les dones d'entre 15 i 44 anys a tot el mn. Cada 15 segons, en algun lloc del mn, una dona s agredida. Un 70% de dones del planeta Terra pateixen en el transcurs de la seva vida violncia fsica o sexual, exercida per homes, majoritriament esposos o companys ntims. Ms de 100 milions de nenes i dones al mn han patit ablaci genital femenina i ms de 60 milions de nenes a tot el mn sn esposes nenes en contra de la seva voluntat. Fins a 1 de cada 4 dones experimenta violncia fsica o sexual durant l'embars, el que incrementa les probabilitats de patir un avortament.ndex dequitat de gnere al mn, 2007. (1)

A l'ndia van ser assassinades 27 dones per dia a lany 2010 per motius relacionats amb el dot. A Sud-frica, una dona s assassinada cada sis hores per un company ntim. A Hondures, es van cometre 405 feminicidis a 2009. Entre 250.00 i 500.000 dones van ser violades al genocidi de Rwanda el 1994 i hi ha ms de 200.000 casos de violncia sexual denunciats a la Repblica Democrtica del Congo des de 1996. A la UE, entre el 40% i el 50% de les dones experimenten insinuacions sexuals, contactes fsics no desitjats o altres formes d'assetjament sexual en el lloc de treball. A l'Equador, les adolescents que denuncien violncia sexual a l'escola van identificar a un docent com a autor en el 37% dels casos.4.9.2 LA VIOLNCIA DE GNERE A ESPANYAEl nombre de dones mortes com a conseqncia de la violncia de gnere a mans de la seva parella o ex-parella segueix sent molt elevat a Espanya. Segons xifres oficials, des de l'entrada en vigor de la Llei de Mesures de Protecci Integral contra la Violncia de Gnere fins a novembre de 2014, 700 dones han perdut la vida a mans de les seves parelles o ex-parelles masculines segons les xifres oficials del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.Malgrat aquestes xifres s'estima que sn encara poques les dones que decideixen denunciar i trencar amb el cercle de terror i silenci que sol envoltar a aquest tipus de violncia.El nombre de casos que queden arxivats s preocupant, 48.000 noms en 2011 segons dades del Consell General del Poder Judicial, i el nombre d'ordres de protecci t una tendncia descendent. Tamb s'ha produt un descens en la concessi d'ordres de protecci sollicitades per les dones i de les sentncies condemnatries, que han disminut fins a situar en el 50% el 2011, deu punts per sota del percentatge de 2006.Les denncies falses existeixen, s, per sn l'absoluta excepci dels processos iniciats per violncia de gnere. La Fiscalia General de l'Estat estima que la xifra en menys del 0,05%. I, en tot cas, aquestes denncies no justifiquen injuriar una realitat, la violncia de gnere com a manifestaci de la desigualtat entre homes i dones, i el correcte funcionament del seu sistema de protecci.Per concloure el tema s necessari afegir que les vctimes registrades a Espanya sn de diverses nacionalitats a ms de lespanyola.

NOMBRE DE VCTIMES MORTALS PER VIOLNCIA DE GNERE 1999 - 2013Des de 2007

Any 2007: 71 donesAny 2008: 84 donesAny 2009: 68 donesAny 2010: 85 donesAny 2011: 67 donesAny 2012: 57 donesAny 2013: 57 dones

VCTIMES MORTALS PER VIOLNCIA DE GNERE SEGONS LA COMUNITAT AUTNOMA LANY 2013La segent grfica ens mostra les vctimes mortals per violncia de gnere segons la Comunitat Autnoma.Andalusia s la Comunitat amb ms vctimes mortals a lany 2013 amb un 20,4% del total. Segueix a Andalusia la Comunitat de Madrid i la Comunitat Valenciana, en segon lloc i igualades, amb un cadascuna 16,7%. En tercer lloc trobem Catalunya, Castella i Lle i Castella - La Manxa amb un 7,4% cadascuna del total de vctimes mortals a causa de la violncia de gnere. Galcia ocupa en quart lloc del grfic i segueix a aquesta comunitat amb un 3,7% les Illes Canries, les Illes Balears i Arag. Finalment, el Pas Basc, Extremadura, Cantbria i el Principat dAstries amb un 1,9% cadascuna de les vctimes.

VCTIMES PER VIOLNCIA DE GNERE SEGONS GRUP DEDAT LANY 2013La grfica segent ens mostra les vctimes mortals per violncia de gnere segons el seu grup dedat lany 2013.La franja dedat amb ms vctimes mortals s de 31 a 40 anys mentre que de 16 a 17 no sha registrat cap vctima.De 65 i ms les vctimes sn el 12,9% del total, de 51 a 64 el 9,3%, de 41 a 50 el 18,5%, de 21 a 30 el 22,2%, de 18 a 20 el 1,9% i, finalment, els menors de 16 representen el 1,9% del total.

VCTIMES MORTALS PER VIOLNCIA DE GNERE SEGONS EXISTNCIA DE DENNCIA PRVIA I SEGONS MESURES DE PROTECCI VIGENTS LANY 2013La taula de dades que trobem a continuaci ens indica les vctimes mortals per violncia de gnere segons si la vctima havia interposat una prvia denncia i segons si tenien una mesura de protecci en vigor. De les 54 vctimes de lany 2013, 11 havien denunciat prviament al seu assass, un 20,4% del total de les vctimes. El nombre de vctimes que tenien una mesura de protecci eren 4, un 7,4% del total de les vctimes mortals.Daquestes dades sen desprn una breu conclusi: el nombre de denncies prvies s molt baix, per tant, sha de recolzar a les dones perqu denuncin. A ms, podem dir que, encara que hi hagi una llei establerta amb sentncies judicials com sn les mesures de protecci, els agressors no les compleixen i no dubten a lhora dacabar amb la vida de la seva parella.Vctimas mortales por violencia de gnero segn existencia de denuncia previa y segn medidas de proteccin vigentes. 2013

NmeroPorcentaje

Total vctimas54100,0

Haban denunciado1120,4

Tenan medida de proteccin en vigor47,4

Fuente: Delegacin del Gobierno contra la Violencia de Gnero

VCTIMES MORTALS PER VIOLNCIA DE GNERE SEGONS RELACI ENTRE LA VCTIMA I LAGRESSOR LANY 2013Seguidament, trobem una taula de dades que mostra la relaci entre la vctima i lagressor de les vctimes mortals per violncia de gnere del 2013. Hi ha dos variants: ex-parella o en fase de ruptura i parella, tots dos estan bastant igualats. Un 42,6% de les vctimes ja no mantenia una relaci de parella amb lassass o estava en fase de ruptura quan es va produir la mort, s a dir, 23 dones de les 54 vctimes totals. Un 57,4% de les vctimes eren parella, s a dir, 31 de 54.Com a conclusi de les dades de la taula podem afirmar que no vol dir res separar-te de la teva parella maltractadora, cal recrrer a les autoritats i buscar recolzament i protecci en la justcia. Ja que, no tot acaba quan trenques una relaci ntima, com comprovem a la taula. El teu agressor pot perseguir-te, sha de tallar en sec una situaci de violncia de gnere sense dubtar ni un moment i castigar al maltractador. Sin, pot ser massa tard.Podrem comentar tamb el motiu que hi hagi ms que siguin parella. Alguns motius de pes podrien ser la convivncia, ladulteri, la invasi de la intimitat o la negaci a mantenir relacions sexuals, entre daltres.Vctimas mortales por violencia de gnero segn relacin entre la vctima y el agresor. 2013

NmeroPorcentaje

Total vctimas54100,0

Expareja o en fase de ruptura2342,6

Pareja3157,4

Fuente: Delegacin del Gobierno contra la Violencia de Gnero

4.10. Sensibilitzaci a la nostra societat I ajudes contra la violncia de gnereSi busquem algun tipus dajuda per combatre la violncia de gnere trobarem un gran ventall de possibilitats: des daplicacions del mbil que no deixen rastre de la seva utilitzaci fins xerrades orientatives per tal de sortit duna relaci txica.Els mtodes ms coneguts sn els nmeros de telfon durgncia com el 016 que podem trobar als anuncis de la televisi o a un cartell en contra de la violncia de gnere al carrer. Per a ms daquests existeixen molts ms.Actualment, lEstat ofereix ajudes econmiques a les dones que pateixen o han patit violncia de gnere. Hi ha dos tipus d'ajudes econmiques per a dones vctimes de violncia de gnere, que sn incompatibles entre si: la Renda Activa d'Inserci (RAI), una ajuda econmica que es concedeix si es compleixen determinats requisits i lajuda econmica de protecci integral contra la violncia de gnere (article 27 de la Llei Orgnica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecci integral contra la Violncia de Gnere), una ajuda econmica especfica per a dones vctimes de violncia de gnere que, donades les seves circumstncies, tinguin especials dificultats per obtenir una feina i per aix no participin en programes establerts per a la seva inserci professional com pot ser el Programa de RAI.A ms, tenim al nostre abast innumerables pgines web que informen sobre la violncia de gnere i aconsellen com sortir della duna manera segura. Per a qu les dones ms controlades i maltractades no puguin patir cap mal per veure les esmentades pgines, aquestes inclouen una pestanya on clicant-hi pots sortir de la pgina immediatament, aix ning sabr que lhas estat mirant. Deixant de banda la tecnologia, tamb podem consultar guies prctiques, centres dajuda a la dona, com lInstitut de la dona, i altres llocs on oferiran una til ajuda.

4.11. Mecanismes de detecci per part de les dones de la violncia de gnere La condici d'allament, prdua de control, culpabilitat i anullaci en qu es troben les vctimes de violncia de gnere fa que sigui molt difcil per a la majoria d'elles posar fi a la seva situaci, ja sigui prenent mesures legals o fent s d'altres recursos al seu abast. Malgrat l'augment gradual del nombre de denncies, existeixen encara moltes dones que pateixen violncia de gnere i que no s'atreveixen o no poden denunciar la seva situaci.En aquest sentit, s de vital importncia que la societat en general i les i els professionals en particular, siguin capaos de detectar possibles situacions de violncia de gnere, independentment que les dones que les pateixen verbalitzin la seva situaci o demanin ajuda. Aquest aspecte s fonamental per avanar cap a l'eradicaci de la violncia de gnere.Alguns aspectes per orientar a lhora de detectar una situaci podrien ser els segents: Des del punt de vista sanitari: Esgotament fsic i psquic, smptomes psicosomtics diversos (mal de cap, d'esquena, trastorns alimentaris i del somni) Problemes ginecolgics, habitualment infeccions recurrents Historial psicolgic (depressi, ansietat, pnic, plantejaments del sucidi com a via d'escapament, etc.) Consum de psicofrmacs Historial clnic d'accidents domstics Informaci poc vera, que no es correspon amb les lesions Problemes d'estrs En l'mbit laboral: Baixa productivitat Retards habituals Absentisme crnic Incapacitat per mantenir durant molt de temps la mateixa ocupaci

5. MARC PRCTICPercepci i divulgaci de la violncia de gnere entre els joves:s interessant conixer la situaci que trobem actualment entre els adolescents en el que fa referncia a la violncia de gnere, ja que, aquests en un futur poden trobar-se en el paper de ser un agressor o una vctima. A ms, cal saber si aquests joves estan tan informats com s necessari i si sabrien, per exemple, que fer si es trobessin en una situaci de violncia de gnere, entre daltres qestions.A partir dun formulari on-line he realitzat la segent enquesta a joves del meu entorn social i les respostes han sigut les que trobarem a continuaci.Les preguntes formulades busquen conixer si aquests joves han viscut personalment o presenciat mai una situaci de violncia de gnere, si coneixen a alg que lhagi viscut o presenciat. A ms, es pregunta si creuen que la violncia de gnere s un problema o un fet natural, tamb si creuen que podrien veures implicats en una situaci de violncia de gnere i perqu. Per tal de saber la informaci que reben sels ha preguntat com actuarien davant duna situaci de violncia de gnere, quins mitjans coneix per sortir de la violncia de gnere i quin creuen que s el millor mitj de comunicaci per informar daquesta.Enquesta:1. Ha viscut mai personalment una situaci de violncia de gnere? (Resposta: Si / No)2. Ha presenciat mai una situaci de violncia de gnere? ( Resposta: Si / No)3. Coneix alg que hagi viscut o presenciat una situaci de violncia de gnere? (Resposta: Si / No)4. Quina s la seva percepci: la violncia de gnere s un problema o s un fet natural? (Resposta: s un problema / s un fet natural)5. Pensa que podria veure's implicat o implicada en una situaci de violncia de gnere? (Resposta: Si / No)5.1. Si ha contestat afirmativament en l'anterior pregunta, digui per qu i que l'ha dut a pensar que podria veure's implicat. (Resposta: opcional)6. Com actuaria davant d'una situaci de violncia de gnere? (Resposta: opcional)7. Quins mitjans coneix per sortir de la violncia de gnere? (Resposta: opcional)8. Quin creu que s el millor mitj de comunicaci per informar sobre la violncia de gnere? (Resposta: opcional)

6. RESULTATSDentre 60 joves enquestats duna franja dedat dentre 16 i 25 anys, els resultats de lenquesta sobre la violncia de gnere sn els segents: Femen: 35 persones (58%) Mascul: 25 persones (42%)

Descripci: Dels 60 joves 35 sn dones i 25 sn homes, per tant, del 100% de les respostes que han respost un 58% sn respostes femenines i un 42% masculines.En conclusi, podem dir que lenquesta sobre la violncia de gnere interessa una mica ms a les dones que als homes.

1. Ha viscut mai personalment una situaci de violncia de gnere? Si: 9 persones (15%) No: 51 persones (85%)

Descripci:Dels 60 joves enquestats 9 han viscut mai una situaci de violncia de gnere i 51 no, s a dir, el 15% dels enquestats ha viscut una situaci de violncia de gnere i el 85% no. Podem concloure que una majoria significativa de joves dentre 16 i 25 anys no han viscut mai una situaci de violncia de gnere.2. Ha presenciat mai una situaci de violncia de gnere? Si: 22 persones (37%) No: 38 persones (63%)

Descripci:Dels 60 joves enquestats 22 han presenciat una situaci de violncia de gnere i 38 no, s a dir, el 37% ha presenciat una situaci de violncia de gnere i el 63% no.Podem afirmar que una part rellevant dels enquestats han presenciat una situaci de violncia de gnere.

3. Coneix alg que hagi viscut o presenciat una situaci de violncia de gnere? Si: 38 persones (63%) No: 21 persones (35%)

Descripci:Dels 60 enquestats 59 han respost aquesta pregunta. Daquests 60, 38 coneixen a alg que hagi viscut o presenciat una situaci de violncia de gnere, 21 no.Que molts dels joves enquestats coneguin a alg que hagi viscut o presenciat una situaci de violncia de gnere, ens porta a concloure que sn situacions ms habituals del que creiem.4. Quina s la seva percepci: la violncia de gnere s un problema o s un fet natural? s un problema: 55 persones (92%) s un fet natural: 5 persones (8%)

Descripci:Dels 60 enquestats 5 creuen que la violncia de gnere s un fet natural mentre que la resta creu que s un problema, s a dir, un 8% creu que s un fet natural davant dun 92% que creu que s un problema.Podem afirmar que un petita part dels enquestats creu que la violncia de gnere s un fet natural. Aquesta dada, per petita que sigui, s preocupant. Les causes daquesta resposta pot ser una escassa educaci quan eren petits en lmbit de la igualtat entre homes i dones. A ms, amb lanterior resposta es posa de manifest la societat patriarcal de la qual parlvem a linici del treball, la qual avui encara est present en la nostra societat.5. Pensa que podria veure's implicat o implicada en una situaci de violncia de gnere? Si: 9 persones (15%) No: 51 persones (85%)

Les persones que han respost afirmativament a lhora de dir perqu i que les havia dut a pensar que podrien veures implicades han respost el segent:El meu carcter s ms aviat dbil.

Perqu no sempre puc estar segur de les meves reaccions en una situaci lmit.

Perqu no magrada la gent pesada i a la mnima que detecto aquesta caracterstica en la meva parella li dic de deixar-ho i si es posa pesat intento evitar-li i passar dell.

Tinc els meus ideals molt clars, per en el cas que passs dins una relaci, penso que lamor s cec i podria caure en aquest maltractament.

Mai se sap el que et pot passar i per molt que pugui dir que si em passs ho denunciaria, en el fons no nestic del tot segura de com reaccionaria enfront la situaci.

Sc una dona i les dones normalment tenen ms possibilitats de trobar-se una situaci de violncia de gnere.

Les dones tendim a ser ms permissives i a vegades no ens adonem del mal que ens est fent la persona que estimem.

Perqu els homes en situacions extremes poden arribar a torturar-te psicolgicament i fsicament.

Descripci:Dels 60 joves enquestats 9 creuen que podrien veures implicats en una situaci de violncia de gnere i 51 no, per tant, un 15% dels enquestats creu que podria veures implicat i un 85% creu que no. Daquestes 9 persones que han respost que creuen que podrien veures implicades 8 han dit les causes. La majoria daquestes 9 persones sn dones segons les seves respostes.En conclusi, una petita part dels enquestats, les dones en concret, creuen que podrien veures implicats en una situaci de violncia de gnere i la causa bsica daix s la desconfiana en un mateix i en la parella i lagressivitat que normalment exterioritzen els homes quan estan negatius, tot i aix gran part creu que no reaccionaria com pensa, s a dir, no sabria com actuar.6. Com actuaria davant d'una situaci de violncia de gnere?Descripci:Dels 60 enquestats 54 han respost aquesta pregunta. La majoria de joves explica que trucaria a la policia i que avisaria a algun familiar o amic, encara que molts creuen que no actuarien de la mateixa manera que expliquen si els succes de veritat. Tamb, gran part denunciaria els fets dimmediat.Per concloure, podem dir que la majoria no sabria com reaccionar davant duna situaci de violncia de gnere de manera efica i sense prendre cap mal.7. Quins mitjans coneix per sortir de la violncia de gnere?Descripci:Dels 60 enquestats 46 han respost aquesta pregunta. Gran part coneix el nmero de telfon demergncia, per cap especifica cap mitj ms. Tot i que coneixen la seva existncia molts no saben quin s el nmero en concret (016), de fet, altres no coneixen ni la seva existncia. Molts descriuen com a medi per sortir de la violncia la denncia o la fora de voluntat duna mateixa per poder sortir duna situaci com la que es viu. Alguns nombren tamb associacions o psiclegs com a medi per sortir de la violncia de gnere. Altres no citen cap mitj, el que porta a pensar que els adolescents davui en dia no estan ben informats de les solucions i ajudes que hi ha per la violncia de gnere, ja que, un dia es poden veure involucrats.

8. Quin creu que s el millor mitj de comunicaci per informar sobre la violncia de gnere?Descripci:Dels 60 enquestats 34 han respost aquesta pregunta. Dels joves enquestats 18 diuen que la televisi s el millor mitj de comunicaci per informar sobre la violncia de gnere, mentre que noms 2 anomenen la rdio. Dels 34 joves, 5 creuen que el millor mitj s la via telefnica, s a dir, el 016, i 4 han escollit les xarxes socials i Internet com la millor eina per lluitar contra la violncia de gnere, ja que, s el que tenen ms proper, incls ms que la televisi.La conclusi que podem extreure de les dues ltimes preguntes s que els joves tenen un coneixement molt escs dels mitjans que tenen a labast en cas de viure una situaci de violncia de gnere. Tampoc tenen gaire coneixement en lmbit dels mitjans de comunicaci, el que fa pensar, s clar, que no estan ben informats.

7. CONCLUSIONSLes meves conclusions sn coherents amb les afirmacions que, de fet, al llarg del treball shan pogut anar veient. Desprs dhaver fet aquesta recerca i haver confeccionat aquest treball la conclusi s clara: la violncia de gnere s un greu problema que cal sollucionar amb urgncia. Veient el que he vist, cada cop les dades sn ms sorprenents considerant els temps en els que estem. Vivim al segle XXI i no pot ser que encara avui morin ms dones a causa de la violncia de gnere que daltres malalties mortals. Si no diem ara prou, els homes darreu del mn continuaran creient que les dones som una espcie inferior en tots els sentits, que no podem accedir a els mateixos oficis que els homes o, per exemple, que les dones sn les que han de cuidar els fills, han de netejar, cuinar i altres tpics similars.Sha de lluitar per la posici de la dona en el nostre mn globalitzat. s realment urgent millorar la situaci de la dona en la nostra societat. Tot i que a lhora de fer el treball mhe trobat que realment hi ha moltes pgines dajuda a la dona, moltes xerrades, moltes associacions que lluiten contra aquest problema, etc. penso que no estan prou b promocionades. Caldria, per tots els mitjans possibles, fer conixer totes les eines que milions de dones al mn tenen al seu abast. Quan em refereixo a tots els mitjans possibles vull dir televisi, rdio, spam a les xarxes socials i altres mitjans de comunicaci que avui en dia utilitzem. El nostre mn, avui en dia, est molt digitalitzat, cal aprofitar aquest fet en benefici de les dones.A partir de les enquestes que he realitzat he trobat que la majoria de joves trobaven la violncia de gnere un problema, per daltres creien que era un fet natural. Aquest fet mha impactat fora. Tot i que s un nombre molt redut, un 8%, la situaci s preocupant. Ja no ens trobem en lantiguitat, on lhome era lamo de tot. La dona ha adoptat un rol semblant al de lhome, per no dir idntic. La causa de les respostes obtingudes s una mala educaci en lmbit de la igualtat entre homes i dones i, per tant, una educaci nulla en el que comporta el tema de la violncia de gnere. Com a soluci daquestes preocupants dades shauria dimplantar un mtode educatiu des de ben petits, per les generacions futures, si encara estem a temps, per les actuals, en el qual sinculqus als ms joves uns valors ferms pel que respecta la igualtat entre gneres. En addici, una altra de les conclusions que es desprn de les enquestes, a ms de les anteriors esmentades, s que els adolescents no estan ben informats sobre com haurien de reaccionar davant duna situaci de violncia de gnere. Qualsevol noi o noia pot viure o presenciar una situaci de violncia i, segons les enquestes, els adolescents davui en dia no saben com actuar i aquest fet pot portar a unes conseqncies catastrfiques, com per exemple, la mort duna dona. s necessari informar sobre quins sn els mitjans que tenim a labast, ja que, sn una gran quantitat i ens podem beneficiar dells, com he dit prviament.El meu objectiu inicial era conixer la situaci actual de la dona envers aquest problema, conixer lorigen del problema i com havia anat evolucionant i finalment, amb la part practica, saber el coneixement i lactitud que tenen alguns joves del meu entorn social sobre aquest fenomen. A partir de tot aix, un altre dels meus objectius s que qui llegeixi el meu treball sigui conscient del problema que pateixen moltes persones del sexe femen avui en dia i que se sensibilitzin amb aquest problema per tal de fer el que estigui en les seves mans per aportar un granet de sorra en la lluita contra aquesta causa. Finalment, crec que he assolit els meus objectius amb xit i estic prou satisfeta amb el meu treball.

Com a conclusi final del meu treball, crec que la violncia de gnere ha dacabar, sha de lluitar per la igualtat entre gneres i recolzar a totes les dones que pateixen la violncia de gnere i animar-les a denunciar perqu no estan soles. No pot morir cap dona ms a mans dun maltractador, ja que, una ja en sn moltes.

8. BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFIA I REFERNCIEShttp://www.eumed.net/rev/cccss/11/ldpc.htm, Gnesis i evoluci histrica de la violncia de gnere, Contribuciones a las Ciencias Sociales, revista acadmica pluridisciplinaria mensual, editada i publicada pel Grup EUMED.NET de la Universidad de Mlaga. (Enciclopdia virtual)http://suite101.net/article/historia-y-origen-de-la-violencia-de-genero-victimas-y-verdugos-a15308#.VI37d0ugiAI, Historia y origen de la violencia de gnero: vctimas y verdugos, Joan Lozoya.http://lacrox.wordpress.com/mujer/cual-es-la-percepcion-de-las-religiones-sobre-las-mujeres/, Blog wordpress.com, Cuntos muertos ms necesitas?http://blog.educastur.es/correlavoz/violencia-de-genero/mitos-y-estereotipos-sobre-la-violencia-de-genero/, Blog educastur.es, Corre la voz, voces contra la violencia hacia las mujeres.http://www.endvawnow.org/es/articles/300-causas-factores-de-riesgo-y-de-proteccion.html, Causas, factores de riesgo y de proteccin ,Centro virtual de conocimiento para poner fin a la violencia contra las mujeres y nias, ONU Mujeres.http://www.pensamientocritico.org/marcar1208.html, Las causas de la violencia de gnero, Blog Pensamiento crtico, Maria Antonia Caro.http://mujer.terra.es/muj/articulo/perfil-maltratador-victima-9384.htm, Blog Terra Mujer, Vicenta Sanz Herrero.http://sivio.san.gva.es/ca/consecuencias-sobre-la-mujer1;jsessionid=3D7FC4F1A70921C553F8CFFAE3B1E026.appli7_node2, Comunitat Valenciana, Conselleria de Sanitat, Programa datenci sanitria a la violncia de gnere o domstica.http://www.solidaridad.org/uploads/documentos/documentos_Datos_Violencias_f98d490f.pdf, PDF, pgina web sinviolenciacontralasmujeres.es.http://dones.gencat.cat/ca/, Institut Catal de les dones, Generalitat de Catallunya.http://www.ine.es/prensa/np780.pdf, PDF, nota de premsa INE (Institut Nacional dEstadstica, Estadistica de Violencia Domestica y Violencia de GeneroAno 2011www.inmujer.gob.es, Instituto de la Mujer, Gobierno de Espaa, Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e igualdad.http://www.infomaltrato.com/index.php?pagina=cataluna, Frum Infomaltrato.http://www.observatorioviolencia.org/informes.php?id=10, Obsrvatorio de la violencia, Fundacin Mujereshttp://www.biginfinland.com/finlandia-entre-los-paises-con-mas-violencia-de-genero/, Article Blog Big in Finland, Finlandia, entre los pases con ms violencia de gnero, Santiago Hernndez.http://www.publico.es/actualidad/505885/un-tercio-de-las-mujeres-europeas-sufre-violencia-de-genero, Diari Online Pblico, Un tercio de las mujeres europeas sufre violencia de gnero.http://igualdade.xunta.es/sites/default/files/files/documentos/guia_derechos.pdf, PDF Gua de los derechos de las mujeres, Gobierno de Espaa, Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e igualdad.http://www.juntadeandalucia.es/export/drupaljda/guia_on_line-1.pdfhttp://violenciadegenero.carm.es/preguntas/violencia/AyudasNuevaSituacion, Portal de violencia de gnero, Regin de Murcia.https://www.es.amnesty.org/paises/espana/violencia-de-genero/, Violencia de gnero: Espaa Amnistia Internacional. https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2004-21760, BOE, Ministerio de la Presidencia. Documento consolidado.http://adolescentesinviolenciadegenero.com/libres-la-aplicacion-para-prevenir-y-denunciar-la-violencia-de-genero/, Descrgate Libres: la aplicacin contra la violencia de gnero, pgina web adolescentessinviolenciadegenero.com, Diputaci de Valncia.http://www.guiaviolenciadegenero.com/jovenes.php, Informacin para jovenes y adolescentes, Gua violencia de genero.http://www.educacionenvalores.org/spip.php?rubrique186, Materiales didcticos para la educacin contra la violencia de gnero, Educacin en valores, UGT, FETE Enseanza.http://tematico.asturias.es/imujer/upload/documentos/guia_violencia_genero_15544.pdf, PDF, Gua para profesionales, recursos contra la violencia de gnero, Instituto Asturiano de la mujer.http://noticias.juridicas.com/articulos/00-Generalidades/201312-ley-de-violencia-de-genero-una-contradiccion-a-la-constitucion-espanola.html, Notcias Jurdicas, Ley de violencia de gnero Una contradiccin a la Constitucin Espaola?, Jos Ignacio Francs Snchezhttp://www.eldiario.es/agendapublica/impacto_social/certezas-violencia-genero-Espana_0_295720706.html, Diari Online El Diario, 10 certezas sobre la violencia de gnero en Espaa, Argelia Queralt.http://www.juntadeandalucia.es/export/drupaljda/guia_on_line-1.pdf, PDF, Guia divulgativa procesal para mujeres victimas de violencia de genero. El diario de una mujer libre, Direccion General de Violencia de Genero y Asistencia a Victimas, Junta de Andalucia.http://www.unirioja.es/dptos/dd/redur/numero7/acale.pdf, PDF, Anlisis del cdigo penal en materia de violencia de gnero contra las mujeres desde una perspectiva transversal, Mara Acale Snchez.http://www.rtve.es/noticias/20130601/adolescentes-detectan-actitudes-violencia-genero/676480.shtml, pgina web RTV.es, Los adolescentes no detectan las actitudes de la violencia de gnero, Silvia Qulez.http://www.unioviedo.net/reunido/index.php/PST/article/view/8310, Psicothema, Revista Anual de Psocologa, La violencia de iguales en la adolescencia y si prevevencin desde la escuela, Daz Aguado Jaln.Gua de prevencin de la violencia de gnero en adolescentes, Ayuntamiento Boadilla del Monte.Estrategia nacional para la erradicacin de la violencia contra la mujer, 2013-2016, Delegacin del Gobierno para la violencia de genero.Violencia contra la mujer, Equidad de genero. ClaudiaGarca-Moreno.Ifes euskadi: Curso Violencia de genero.Estudio del actual articulo 173, Lydia Len Chaparro.Violencia domestica y de genero. 285 preguntas y respuestas, Vicente Magro Servet.Violencia contra la mujer: un estudio de Derecho Comparado". Virginia Mayordomo Rodrigo.Aspectos bsicos en el estudio de la violencia de gnero, Departamento de Psicologa, Universidad de Jan, Miguel Mora Pelegrn y Beatriz Montes-Berges.Observatorio estatal de violencia sobre la mujer. IV Informe anual Noviembre, 2011.Protocolo mdico-forense de valoracin urgente del riesgo de violencia de gnero. Ministerio de Justicia.La violencia contra la mujer en la sociedad actual: anlisis y propuestas de prevencin!, Yolanda Ruiz.Violencia de gnero. Una visin practica, Sanz-Daz de Ulzurrun y Moya Castilla.Proceso penal practico en la ley integral contra la violencia de genero, Sibony, Serrano y Reina.Algunas cuestiones prcticas y tericas de la L.O. 1/2004. Cuadernos de Derecho Judicial. Diversos autors.Gua prctica de la Ley Orgnica 1/2004 de 28 de Diciembre de Medidas de Proteccin Integral contra la Violencia de Genero, Diversos Autors.Vdeo: https://www.es.amnesty.org/paises/espana/violencia-de-genero/, Qu justicia especializada?: Eva, Amnistia Internacional. (Eva Alonso) Llibre: The Battered woman, Leonor Walker.Cmic: Pillada por ti, Cristina Duran, Miguel A. Giner Bou.Cmic: Quireme bien, Rosalind P. Benfold.

REFERNCIES:(1) Mapa equitat de gnere al mn, 2007. Font: socialwatch.org PAGE 54