Treball de Síntesi 2013

Entrevista aJordi Torrella

Visita a laFundació Alícia

COCKTAILMEDITERRANI

El pà més mediterrani

PREU: 2,50€

Nº: 26

EEnn ttrreevvii ssttaa aa

JJoorrdd ii TToorrrreell ll aaVVii ss ii ttaa aa ll aa

FFuunnddaaccii óó AAll ííccii aa

DIRECTOR: Pol Roy ASSESSORAMENT: Carlos Hernández EDICIÓ DE TEXTOS: Pol Roy

AJUDANTS DE REDACCIÓ: María García, Mireia Martínez, Regina Mons i Carlos Hernández

DISSENY I MAQUETACIÓ: Pol Roy INFORMACIÓ DESTACADA: Regina Mons i María García

En aquesta edició. . .

22 -- CCOOCCKKTTAAIILL MMEEDDIITTEERRRRAANNII

CCoonnrreeuu EEccoollòòggiicc -- 44

DDiieettaa MMeeddiitteerrrràànniiaa -- 66

PPaaïïssooss MMeeddiitteerrrraanniiss -- 88

EEnnttrreevviissttaa bboottiiggaa eeccoollòòggiiccaa -- 11 00

EEnnttrreevviissttaa bboottiiggaa ccoonnvveenncciioonnaall -- 11 11

FFuunnddaacciióó AAllíícciiaa -- 11 33

EEnnttrreevviissttaa RReessttaauurraanntt SSaannggiioovveessee -- 11 44

EExxppoossiicciióó ""CCoonnssuumm -- llaa nnoossttrraa ffoorrççaa"" -- 11 55

CCrròònniiccaa ""MMoonneessttiirr ddee SSaanntt BBeenneett"" -- 11 66

PPaa ddee nnoouuss//cceebbaa ccaarraammeelliittzzaaddaa -- 11 77

EEnnttrreetteenniimmeennttss -- 11 88

1155

1133

1111

1177

En aquest nou número de “Cocktail Mediterrani” ens trobarem amb nous reportatges i noves entrevistes, els

reportatges tractaran sobre la dieta mediterrània i el conreu ecològic. Sabeu que són? No us heu preguntat mai de

que tracten? Com són? Tot això i moltes més coses a les pàgines de la revista. Hem entrevistat a una dona de una

botiga ecològica i un home d’una botiga comercial (on poques coses es cultiven a prop), i hem trobat moltes

diferències però, tot i això, compartien idees i opinions semblants, no us ho perdeu! Sense oblidar-nos de que hem

aconseguit parlar amb una cuinera professional que ens ha explicat molts dels secrets de la cuina i moltes de les

seves noves estratègies que tant ella com molts dels restaurants han hagut d’agafar enfront la crisi i, moltes, són

realment noves per a la nostra ideologia!

Però això no és res del que us podreu trobar a la revista! Podreu trobar tant notícies en català com en castellà i en

anglès! Hi ha gustos i llenguatges per a tots els lectors i lectores! L’ idioma no pot impedir el coneixement! En

castellà podreu descobrir una notícia sobre una de les noves exposicions de Mataró anomenada “Consum – Punt de

trobada” on trobareu tots els passos per convertir-vos, cada dia més, en un consumidor 100! I, en anglès, podreu

trobar una perfecta opinió sobre que és i de que tracta la Fundació Alícia (centre d’Alimentació i Ciència) i podreu

llegir, des del punt de vista del nostre reporter, que van tenir l’oportunitat de fer i que no us podeu perdre!

A més de tot això, aquest número 26 hem decidit fer dues receptes de pa d’un toc molt mediterrani, amb productes

propis de la terra i que, a més d’estar per llepar-se els dits i repetir cada vegada més, són molt fàcils i sempre que les

feu quedareu molt bé allà on aneu.

A més a més de tot això, també podreu trobar entreteniments on podreu aprendre m’entres jugueu! I el millor de tot

això és que tot està relacionat amb les coses que podreu trobar poc a poc a la revista!

Ara només falta que descobriu cada cosa i cada notícia i reportatge, que aprengeu i que us sorpreneu, esperem que

aquest número 26 us agradi tant a vosaltres com ens ha agradat fer-ho per vosaltres!

EDITORIAL

CCOOCCKKTTAAIILL MMEEDDIITTEERRRRAANNII -- 33

ElConreu Ecològic

E l conreu ecològic és unconreu en el qual no s’utilitzenproductes químics i això ajuda a lasalut de les persones i la terra. Ésuna manera de cultivar de maneramés “familiar” i, a la vegada, poderajudar a l’economia del país. Hi hamoltes coses sobre els productesecològics que són beneficiàries pertots, només cal saber-les.El conreu ecològic consisteix,fonamental, en cultivar sensel’utilització de productes químics,adobs químics, herbicides iconservants i colorants artificials. Acanvi d’això, es cultiva ambfertilitzants d’origen orgànic (fems,compostos, adobs ecològics. . .), l’úsde guaret per no esgotar la terra icontrolar les pròximes plagues através de mitjans biològics.Els productes resultants d’aquestaagricultura ecològica es denominenproductes ecològics o també podenser productes biològics per el fet deque resulten de fertilitzants orgànics,actualment es reserven els prefixesbio i eco cap aquest productes. Cadaany, es calcula que la demandamundial sobre els productesecològics creix, i creix entre un 10%i un 15% cada any.Espanya és, actualment, un dels

països productors de productesecològics més importants i, a lavegada, som dels que menysconsumim. El fet de tenir-ho a propes facilita l’abast cap aquetsproductes i la reducció dels preus ide la petjada ecològica. Actualmentsón pocs els mercats quedistribueixen aquets aliments, peròalgunes grans superfícies estancomençant a posar el seu granet desorra i comencen a ajudar, tot i queels productes ecològics ens ajuden ala nostra salut ja que la sevacomposició orgànica no es tanartificial, ja que contenen nutrientsque conserven l’equilibri en salsminerals i oligoelements dintre delnostre cos, i no fa mal al cos deigual manera que els productes noecològics. Una altra raó, que ajuda ala nostra salut, es el fet de que nosón tractats amb productes tòxics imantenen el seu gust autèntic.A més d’això, ajudem als petitscomerços a créixer i mantenim laterra com abans, sense ferir-la ambels productes i adobs químics i aixòfa millorar la fertilització del sòl,frenar la desertització, no contaminael aqüífers i promou un ambientsostenible del desenvolupamentecològic. A més de moure ladiversitat biològica de els productesque s’han cultivat.Per que sigui considerat un producte100% ecològic, s’ha de mirar que notingui productes químic ni adobs nires d’aquests herbicides i colorants

totalment artificials. A més, ha deser completament net de pesticides,insecticides i fungicides, entre altrescom podrien ser els reguladors decreixement (que fan que el productecreixi de volum en menys temps i espugui cultivar més en menys temps,que això és una de les raons per lesquals baixa el preu i la qualitat).També s’ha de separar de totsaquells additius cap als pinsos delsanimals i de tots els organismesmodificats genèticament (que tambéajuden a créixer més ràpidament elsproductes), a més dels conservants.Les etiquetes ecològiquesidentifiquen i certifiquen que elsproductes amb els que estem


tractant són respectuosos amb elmedi ambient. Per a que un productesigui catalogat amb aquesta etiqueta,s’ha de tenir en compte les primeresmatèries, el consum d’aigua id’energia utilitzats en elprocediment de creixement delproducte, la contaminació que haaportat a l’atmosfera i a la generacióde nous residus (tòxics o no) entrealtres.A Catalunya, les etiquetes quecompten com a ecològiques són:Distintiu de garantia de qualitatambiental i etiqueta ecològica de laUnió Europea. En ambos casos laDirecció General de QualitatAmbiental del Departament deTerritori i Sostenibilitat ésl’organisme que gestiona i obsequiaals productes amb aquestesetiquetes.Una de les agricultures que ajudenmolt al desenvolupament de ladiversitat biològica és l’agriculturade proximitat, que busca fomentar eldesenvolupament dels alimentsecològics al món rural, per aixíenfortir el teixit social de cada zona

i, a la vegada, moure i activar laproducció agrària d’una manera mésplanificada, ja que obtindríem uncontacte directe entre el pagués i elconsumidor.Un altre conreu, molt relacionat perel fet de que es roten els conreus pera cultivar la terra i no desgastar-la,es el conreu tradicional, el qual esbasa en el sistema dels coneixementsi les practiques dels nostresavantpassats, que s’ha desenvolupatgràcies a que s’ha passat degeneració en generació. Té moltasemblança a la ecològica però no esperquè li falta la consciència

Les tècniquesutilitzades en elcultiu ecològic

són d’un caràcterpreventiu cap a laterra i a la salutde l’home i delmedi ambient.

científica de laecologia, noobstant, l’ ideade que sigui elfet de cuidar laterra i cuidar-laun propi pagèsd’una manerafamiliar segueixestant a la vista.Igual que lamanera de noutilitzar capproducte químicper a tractar elsproductes ja quesegueix amb

l’ idea de que s’ha de cultivar d’unamanera no dolenta cap a la salut deles persones.Les perspectives de futur que s’hanconsiderat que es podrien millorar,en un futur, serien, casi totes,relacionades amb una millora delconeixement del sector, per aixíaugmentar vendes quant lespersones s’adonessin que es moltmés saludable comprar productesecològics. També seria l’ idea defonamentar la presencia del’agricultura ecològica en eldesenvolupament rural per, així,

crear, a la vegada, la biodiversitatd’un ús de llavors ecològiques.Una de les idees principals seriamillorar la certificació delsproductes i el control, això dona ideaa impulsar la millora de lesinvestigacions relacionades ambl’agricultura ecològica i els agents,químics i naturals, que actuen en elsproductes. Tot això dona lloc al fetque, una de les millors idees que espodrien arribar a complir per elbenestar de tots, s’ha d’impulsar laformació universitària cap a aquetscaps per així poder recolzar bonespràctiques i l’ordenació dels mitjans

de producciód’una maneramés eficaç iproductiva.Millorar eltractament de lesproduccionsecològiques i elconeixementseria bo per apromoure elconsum cap amolts puntsd’Espanya, itambé perimportar, d’unamanera més

segura i barata per a que la poblacióarribés a escollir els productesecològics envers als que portensubstàncies químiques.Tot i això, encara queden moltesidees per abastir i el coneixement denoves per a millorar. Els cultiusecològics ajuden tant a la poblaciócom al terreny, només fa falta que esdoni a saber, que es conegui cap atota la població i que així puguiarribar a ser el principal conreud’Espanya. Seria tant bo pernosaltres com per a les generacionsfutures.


DietaMediterrània

L aa DDiieettaa MMeeddiitteerrrràànniiaa

eess bbaassaa eenn llaa ttrriillooggiiaa ddeell bbllaatt,, llaa

vviinnyyaa ii ll’’ oolliivveerraa ii llaa vvaarriieettaatt ddee

pprroodduucctteess qquuee eess ttrroobbeenn aa llaa

tteemmppoorraaddaa..La antiga paraula d’origen grec“diatia” és la paraula de la qualderiva dieta i, significa “estil de vidaequilibrat” i això, exactament, és elque caracteritza la DietaMediterrània.La dieta és un dels millor modelsd’alimentació, i és conegut per lacomunitat científica internacionalcom una de les alimentacions méssaludables i equilibrades del món.Aquesta dieta està basada en unatrilogia del blat, la vinya i l’olivera,a més d’una varietat de productesmés que permeten combinarl’equilibri nutricional i la cultura dela terra, propi d’una valuosaherència cultural.Aquesta dieta no és només unadieta, si no que forma part d’unpropi estil de vida que combinaingredients d’una agriculturatradicional, celebracions itradicions. Les receptes i les formesde cuinar són pròpies de cada lloc i,tot i que és la mateixa cuina, tédiferencies entre països i, fins i tot,

comunitats. Això s’ha de combinaramb exercici moderat i diari. Haestat transmesa de generació engeneració des de fa molts segles iestà vinculada a l’estil de vida detots els pobles mediterranis al llargde tota la seva història. Sempre haestat, i està, evolucionant gràcies aels nous aliments i tècniquesgeogràfiques dels pobles. Aquestadieta ha sigut, i continua sent, unpatrimoni cultural evolutiu, dinàmici vital per la salut de la societat.Una de les coses més beneficiàriesde la Dieta Mediterrània, comprovatper diferents estudis de diferentspaïsos, és que actua contra laprevenció de diferents malalties (perexemple els trastornscardiovasculars com la diabetis, elscàncers. . .). Algunes de lescaracterístiques més importants dela dieta mediterrània és el predominid’aliments d’origen vegetal(comparat amb els animals d’origenanimal) i la preferència amb els

productes locals i de temporada il’utilització d’espècies i algunesherbes aromàtiques (orenga, llorer,farigola, menta, etc.).Aquesta dieta té, gracies al grannombre de tradicions locals depobles del mediterrània, una granriquesa, i a la vegada varietat,gastronòmica. No obstant, per culpade la modernització, les influenciesestrangeres i els nous estils de vida,els propis ciutadans de la terra, hanposat en perill la dieta perquè haadoptat noves opcions i dietesmediterrànies que han causat l’oblitdels grans beneficis, i gairebé únics,de la dieta mediterrània.Els pobles que constitueixen elpatrimoni de la cultura de la DietaMediterrània són tots aquells quesón abraçats per la marmediterrània. Està constituït per unconjunt de paisatges, cultius,elaboracions, gestos, sabors,perfums, colors, celebracions illegendes mediterrànies d’ innovació


i de tradicions tant antigues comalgunes actuals.Per seguir correctament una dietamediterrània s’ha de combinar entretres i cinc àpats, diaris, quecomplementin entre ells unesmorzar amb làctics, cereals ifruita, i un dinar, i un sopar, amb elsmateixos components però senseevitar la repetició dels aliments.El vi es opcional, per els adults, idona context a una milloralimentació equilibrada. Es prioritzael peix abans de la carn i es potenciael consum de fruites, verdures,hortalisses, llegums i fruita seca. Elpa, la pasta i l’arròs, combinat ambles patates, són els productes bàsics.A més dels fruits secs que combinenla dieta.Es prioritza, també, el consum de lavarietat de pans i altres productesintegrals, per la gran varietatd’avantatges saludables queproporciona. L’oli d’oliva ha de ser,sempre que sigui possible, l’oliutilitzat en cuinar i amanir i l’aiguas’ha d’elegir enfront altres begudesenergètiques i no tant saludables.Es prefereix el peix abans de la carnanimal (han de ser 5 vegades peix i3 carn vermella), tot i això ha de serun consum moderat de marisc, peix,aus, productes làctics i ous. Tot i aser petites quantitats de carnvermella donen un suport demacronutrients molt adequat a la

dieta.Els beneficis de la dieta variada sónmolt variats, els efectes d’aquestadieta sobre el camp epidemiològic,clínic i experimental ha estatàmpliament estudiat per diferentspaïsos més d’una vegada, fet quedona suport a l’ idea que es de lesmillores dietes que existeixen. Essap que aquesta dieta aportadiferents nutrients que, com em ditabans, protegeix de futures malaltiescom les cardiovasculars i elsdiferents càncer (de mama, sobretot,i de colon) o altres tumor. A més ensajuden a tractar diferents estarpatològic com l’obesitat i elsobrepès. Fins i tot l’alcohol que esconsumeix es beneficiari perl’organisme, ja que es bo per evitarmalalties cardiovasculars. Noobstant, si prenem un consumexcessiu d’alcohol pot arribar aprovocar diferents càncersrespiratoris o del aparell digestiu.

Gràcies a l’ importància sobre lasalut humana que proporcionaaquesta dieta, l’UNESCO(Organització de les Nacions Unidesper a l'Educació, la Ciència i laCultura) la va proclamar PatrimoniImmaterial de l’Humanitat el dia 16de novembre del 2010.Una de les característiques mésiròniques de la Dieta Mediterrània,com patrimoni de la humanitat, esque es reconeix com menysafalagador i perd acceptació en lesnoves generacions. Nous estudisdemostren que les novesgeneracions de la societat hancomençat a substituir aquesta dietaper el consum de productesprocessats i d’un baix valornutricional. Sense adonar-se compte,les noves generacions estancomençant a posar-se en risc de, alfutur, patir sobrepès i altresconseqüències d’una malaalimentació.Esperem que aquesta alerta siguiuna nova senyal que ens motivi aregressar a la Dieta Mediterrània i, ala vegada, a un estil de vida moltmés sa. Aquest deuria de ser uncompromís familiar igovernamental. Actualment, moltspaïsos pateixen el sobrepès i altresdesordres metabòlics en els seusjoves, Espanya està començant a serun d’ells, esperem que poc a pocse’n doni compte i pugui rectificarcorrectament.


PaïsosMediterranisE ls països mediterranis son els que us presentem a continuació, juntament amb una petita informació sobreells que cal saber per conèixer una mica mes de la dieta mediterrània que els componen.

Albània: la seva capital es Tirana, i té

una superfície de 28.748km2. La seva

esperança de vida dóna una mitja de 77

anys i està en democràcia. Els aliments

bàsics son el blat, les patates, les

hortalisses i el raïm. El seu plat típic és

el Sish Kebab, que son unes brotxetes de

xai marinat amb oli, ceba i llorer.

Algèria: es un país republicà que la seva

capital és Argel. Té una superfície d’uns

1 .757.000km2 amb una esperança de

vida d’uns 74 anys. Els aliments bàsics

són les olives, els cereals, les fruites i les

verdures (destaquen les figues i els

dàtils). El plat típic es els cuscús algerià,

que és una barreja d’arròs, gingebre,

ceba, all, canell, julivert i menta.

Croàcia: la seva capital es el Zagreb i

actualment es troba en una república. Té

una esperança de vida d’uns 76 anys i

una superfície d’uns 56.538km2. Els

aliments bàsics del país són, sobretot, les

carns i els peixos. Per això, el plat típic

és el Goulash croata, que és una carn

estofada, a la qual se li aplica un grantemps de cocció, i s’acompanya ambpatates, arròs, julivert i/o pa.

Egipte: la seva capital és El Caire, itot el país té una superfície de997.739km2. Té una esperança devida d’uns 73 anys i, actualment, estroba en república. L’aliment bàsicde la seva alimentació és el formatgeblanc. Els plats típics són dos, elKoshari, que són unes capes

superposades de macarrons ambarròs, llenties i salsa de tomàquet, iMashi, que es compost per arròsamb carn que s’acompanya ambfulles de parra, tomàquet, albergíniesi pebrots verds.

Eslovènia: país on la capital esLjubljana i té una esperança de vidad’uns 79 anys. Actualment el país estroba en una repúblicaparlamentaria. Els aliments bàsics dela seva alimentació son les patates,el formatge i la carn, normalmentd’aus. El plat típic és La Borscht,que és una sopa de vegetals, d’uncolor vermellós perquè portaremolatxa.

Espanya: la capital del país esMadrid, i tota Espanya té unasuperfície d’uns 505.990km2.Actualment es troba en unamonarquia i els aliments bàsics sónel formatge i el vi. Els plats típicssón la paella, arròs amb marisc, peixi/o verdura, i el gaspatxo, suc detomàquet fred amb ceba, all, oli,pebrot verd, cogombre i vinagre.

França: la capital es París iactualment es troba en república.França té una superfície de543.965km2 i una esperança de vidad’uns 81 anys. Els aliments bàsics dela alimentació són el foie i elformatge. El plat típic és el Pot aufeu, que és carn de bou amb

hortalisses.

Grècia: la capital és Atenes. Grèciaes troba amb una esperança de vidad’uns 80 anys i, actualment, està enrepública. Té uns 131 .957km2 i elsaliments bàsics són l’oli d’oliva, elblat, el tomàquet, les patates, lesmongetes verdes, la ceba, lesalbergínies, el formatge i els bolets.El seu plat típic és la Pikilia, que ésuna barreja de carn i marisc i, devegades, amanida.Israel: la capital és Jerusalem i té unaesperança de vida d’uns 81 anys. Laseva superfície són 20.700 km2 i estroba en una repúblicaparlamentària. Els aliments bàsicssón l’oli d’oliva i el formatge. El plattípic son les croquetes de falafel, quesón croquetes fetes amb cigrons i/ofaves i que es serveix amb salsa deiogurt o pa de pita.

Itàlia: la capital es Roma i té unasuperfície de 301 .338km2. El país estroba en una república parlamentàriai té una esperança de vida de 82anys. Els aliments bàsics de la sevaalimentació són el tomàquet i lapatata. El plat típic és el Risotto,arròs amb crema de llet i formatge,que pot anar acompanyada de bolets,verdures i/o hortalisses.

Líban: la capital és Beirut i el paísconsta amb una superfície de


10.400km2 i una esperança de vidade 72 anys. Actualment es troba enrepública i els aliments bàsics del’alimentació són la carn, les fruitesi les verdures. El plat típic del paísson els Mezze, que són elsentremesos que no es serveixen ambalcohol (poden ser: albergínies,tomàquets, cebes, cogombres,formatge libà, arròs amb pebrots. . .).

Líbia: la seva capital és Tripoli i elpaís consta d’una superfície de1 .759.541km2, es troba en unarepública . L’esperança de vida és de75 anys i l’aliment bàsic és la mel.El plat típic és la mel de dàtil, és unxarop dolç i marró a partir del sucdel dàtil.Iugoslàvia: La capital es Belgrad i elpaís té una superfície de102.1 73km2. Actualment es troba enrepública i té una esperança de vidade 75 anys. L’aliment bàsic es laceba i el plat principal és laGibanica, que és un pastís salat fetde formatge frec i una pasta querecorda a la pasta fullada (la pastafilo).

Malta: La capital es La Valleta i téuna superfície de 316km2,actualment es troba en una repúblicai té una esperança de vida de 81anys. L’aliment bàsic del’alimentació es la verdura i elmarisc, el plat típic és La Minestrade Malta, que són moltes verduresde la zona, triturades (puré).

Marroc: La capital és Rabat. Té unasuperfície de 453.730km2.Actualment es troba en monarquia ité una mitja de l’esperança de vidade 72 anys. El aliment bàsic és l’olid’oliva. El plat típic és el Cuscús,que es compost de sèmola de blatbullit amb carn i estofat ambverdures.

Mònaco: la capital és Mònaco i te1 ,95km2 de superfície, l’esperançade vida 80 anys i ara mateix es trobaen monarquia. Els aliments bàsicsde l’alimentació són el marisc, elspeixos, les verdures fresques, l’arròsi l’oli d’oliva. El plat típic és elStocafi, que és bacallà deshidratatamb una salsa de tomàquetcombinada amb espècies locals.

Síria: la capital es Damasc i té unaesperança de vida de 76 anys. Lasuperfície es 185.800km2 i es trobaen una política republicana. Elsaliments bàsics de l’alimentació sónl’oliva i la verdura. El plat típic es laMujaddara, que porta llenties,cuinades amb blat o arròs iacompanyat amb ceba fregida i olid’oliva.

Tunisia: la seva capital es Tunis i elpaís té una superfície de164.500km2, actualment és troba enrepública i té una esperança de vidad’uns 75 anys. Els aliments bàsicsdel país són l’oliva i la verdura i elseu plat típic és Briks, que es tractad’un ou sencer en una butxaca depastisseria triangular amb cebapicada, tonyina i julivert.

Turquia: la seva capital es Ankara iel país té una superficie 779.452km2, actualment es troba en unarepública parlamentària i té unaesperança de vida de 74 anys. Elsaliments bàsics d’aquest país son lesverdures i oli d’oliva. El seu plattípic es Lahmacun, es una varietatde pizza amb carn picada, ceba itomàquet.

Xipre: la seva capital es Nicòsia i elpaís té una superfície de 9.251 km2amb una esperança de vida de 79anys. Està compost per unarepública parlamentària. Els seusaliments bàsics son l’oli d’oliva i lafruita. Que componen el plat típicque s’anomena Afelia, que es unguisat de porc marinat en vi tint ambllavors de coriandre.


EENNTTRREEVVIISSTTEESSCOCKTAIL MEDITERRANI

Helena Martínez, venedora d'una botiga ecològica

QQuuee eett vvaa iimmppuullssaarr aa ttrreebbaallllaarraaqquueessttaa bboottiiggaa??El sector que m’agrada molt servir ales persones, per que de fet es unservei com un altre.PPeerr qquuèè hhaass vvoollgguutt ttrreebbaallllaarr eennaaqquueesstt ttiippuuss ddee bboottiiggaa eeccoollòòggiiccaa ii nnoouunnaa ddee ccoonnvveenncciioonnaall??Doncs, no se que dir-vos, perquèaquí a aquest tipus de botiga tambées venen coses ecològiques, i pensoque a Mataró i mes al barri on esticsituada n’hi ha poques botigues quees dediquen a aliments ecològics.DDiissffrruutteess ddeell tteeuu ttrreebbaallll??Si, m’agrada molt servir a lespersones, i es una feina que tenscontacte directe amb els clients, amés perquè la gent que ve a comprar,m’expliquen les seves històries.AA qquuii ccoommpprreess eellss tteeuuss pprroodduucctteess iidd’’ oonn pprroovveenneenn??Són molts productes variats aempreses molt diferents, tot i que noho porto jo, sinó la que mana, peròla majoria son dintre d’Espanya,intento que almenys ho siguin, peròm’agradaria molt mes que fossin del

Maresme, ja que així seria km0.QQuuiinnss ssoonn eellss pprroodduucctteess mmééss vveennuuttssaaccttuuaallmmeenntt??Els meus productes més venutsactualment son tots els que estan alvoltant del tema de dietètica, les“jaleas reals” (vitamines) i elsproductes per aprimar-se.EEnnss ppooddrriieess ddiirr aallgguunnss ddeellss pprreeuussddeellss tteeuuss pprroodduucctteess??Si, per exemple, unes infusionsdepuratives que valen 6,89 euros,productes per aprimar, es a dir, pereliminar líquids del cos i anar bé allavabo 20,09 euros, entre d’altres.Aquest tipus de productes son elsmes venuts, els que em refereixo a lapregunta anterior.CCoomm ii qquuii ssoolleenn ccoommpprraarr eellss tteeuusspprroodduucctteess??Qui sol comprar aquests productesnormalment son les dones, per quemes que res, son productes peraprimar, i son les dones les que en lanostre societat es preocupen pertindre un bon cos, però moltes donestambé compren infusions per adormir que la majoria son per homes

nerviosos que no poden dormirdurant tota la nit “d’un tirón”.HHaass hhaagguutt ddee ccaannvviiaarr aallgguunnssaassppeecctteess ddee llaa tteevvaa bboottiiggaa ppeerraaffrroonnttaarr llaa ccoommppeettèènncciiaa ii llaa ccrriissii??Algun dels aspectes que he hagut decanviar han sigut els preus delsproductes, les ofertes (2x1 , o regalaralguna cosa).TTeennss aallgguunn ppllaa ddee ffuuttuurr?? QQuuiinn??El que passa es que com que labotiga no es meva, soc unatreballadora, però tal i com val’economia ara mateix, el meu únicpla de futur es continuar treballant, apartir d’aquí desitjant que la crisis’acabi i així poder anar a dormirtranquil•la, sense pensar quel’endemà podria ser l’últim dia quetreballés aquí.QQuuèè eenn ppeennsseess ddee llaa ddiieettaammeeddiitteerrrràànniiaa?? LLaa sseegguueeiixxeess aall ppeeuuddee llaa lllleettrraa??Penso que es una dieta moltsaludable, perquè esta composta peraliments naturals, la vinya, l’oliverai els cereals, molts dels productesque venc a la botiga estan fets pertot tipus de cereals. La dietamediterrània no la segueixo al peude la lletra sempre, però ho faig pertemporades com la fruita.

LL’’HHeelleennaa MMaarrttíínneezz,, uunnaa ddoonnaa dd’’uunnss 4400

aannyyss.. LLii aaggrraaddaa mmoolltt ttrreebbaallllaarr eenn llaa sseevvaa

bboottiiggaa eeccoollòòggiicc ii ssoommiiaa eenn sseegguuiirr ttrreebbaallllaanntt

ffiinnss aa llaa sseevvaa jjuubbiillaacciióó.. ÉÉss uunnaa ddoonnaa aammbb

uunn ccaarrààcctteerr mmoolltt eessppeecciiaall,, aammaabbllee ii

rreennoovvaaddoorraa,, ii ccoonnssttaannttmmeenntt eessttàà ssoommrriieenntt ii

eessttàà rreeaallmmeenntt aaccttiivvaa.. PPeennssaa qquuee ss’’hhaa ddee

rreennoovvaarr eell ccoonnssuumm ii ll’’ iiddeeaa dd’’ eeccoollooggiiaa qquuee

tteenniimm ttoottaa llaa ppoobbllaacciióó.. LLii aaggrraaddaa mmoolltt eell

mmóónn ddee ll’’ eeccoollooggiiaa ii ssoommiiaa aammbb uunn mmóónn oonn

eell KKmm 00 ffooss mmééss vviiaabbllee ppeerr aa ttoottss..

11 00 -- CCOOCCKKTTAAIILL MMEEDDIITTEERRRRAANNII

EENNTTRREEVVIISSTTEESSCOCKTAIL MEDITERRANI

Jordi Torrella, venedor d'una botiga convencional

QQuuee eett vvaa iimmppuullssaarr aa oobbrriirr aaqquueessttaabboottiiggaa??La botiga ja estava oberta, la vanobrir els meus pares, jo tan sols hefet una continuació.PPeerr qquuèè hhaass vvoollgguutt ttrreebbaallllaarr eennaaqquueesstt ttiippuuss ddee bboottiiggaa eeccoollòòggiiccaa ii nnoouunnaa ddee ccoonnvveenncciioonnaall??He volgut treballar en una botigaconvencional perque es mes fàcild’anar-hi a comprar, es a dir, pensoque es ven mes que no pas en unad’ecològica, ja que en unad’ecològica suposo que elsproductes es disparen de preu i esmes fàcil vendre’ ls si son mesbarats i una altre raó es que no hi hatanta quantitat de clients quecomprin productes ecològics que nopas productes normals i corrents.DDiissffrruutteess ddeell tteeuu ttrreebbaallll??Treballar en una botiga m’agradamolt, mes que res he crescut en ella,perquè com he dit anteriorment, labotiga que ara mateix porto jo era ladels meus pares. El que mes disfrutod’aquest treball es posar la fruitar alseu lloc, ordenar-ho i aquestes

petites cosetes.AA qquuii ccoommpprreess eellss tteeuuss pprroodduucctteess iidd’’ oonn pprroovveenneenn??Els meus productes els compro alBorn i normalment provenend’Almeria, però d’altres venen defora com les pinyes, els melons,aquests productes concretament noels tenen en hivernacles i per tantels tinc que buscar de fora, on tinguibon preu per els productors i per mii sobre tot que siguin de bonaqualitat i la gent se’ ls emporti.QQuuiinnss ssoonn eellss pprroodduucctteess mmééss vveennuuttssaaccttuuaallmmeenntt??els productes que mes venc son elscítrics, en general les taronges, peròclar la venda de la fruita i de moltapart de la verdura va pertemporades, així que jo tinc quecenyir al temps, al clima i a lesestacions de l’any.EEnnss ppooddrriieess ddiirr aallgguunnss ddeellss pprreeuussddeellss tteeuuss pprroodduucctteess??si, mireu alguns dels meusproductes com podeu observar quetinc els cartellets aquí mateix,perque els clients pugin veure per

ells mateixos el preu i s’obre totdesprès observar que no els esticestafant. Per exemple, alguns delsproductes son la taronja extra a 1 ,30euros, les mandarines a 2,00 euros,el meló 1 ,95 euros, les pomesgolden 1 ,85 euros, la “pink lady”2,50 euros que el nom mes comú espoma vermella, els carbassons 2,00euros i els tomàquets 1 ,50 euros.CCoomm ii qquuee ssoolleenn ccoommpprraarr eellss tteeuusscclliieennttss??Ara mateix la tendència és el granel,pel tema de no contaminar tant, peròencara venen molts productesenvasats, la gran majoria. Elsenvasos els intento evitar, però esmolt complicat, una de les principalsraons es perque t’estalvies diners ala hora de comprar els productes idesprès ajudem al medi ambient, nocontaminant amb plàstics, tots femel “nostre granet de sorra”, doncs joa la meva manera, pensant com abotiguer, ho faig així.HHaass hhaagguutt ddee ccaannvviiaarr aallgguunnssaassppeecctteess ddee llaa tteevvaa bboottiiggaa ppeerraaffrroonnttaarr llaa ccoommppeettèènncciiaa ii llaa ccrriissii??Si, segurament si, però ara ensestem quiets, perque els temps quecorren no son per apujar preus nimolt menys per abaixar-los,

EEnn JJoorrddii TToorrrreellllaa,, ttéé 4488 aannyyss,, ééss eell

pprrooppiieettaarrii ddee aa bboottiiggaa ccoonnvveenncciioonnaall

""EEssppeerraannççaa""..

GGaauuddeeiixx ddiiaa aa ddiiaa ddeell sseeuu ttrreebbaallll aa llaa

sseevvaa bboottiiggaa,, qquuee hhaa hheerreettaatt ddee llaa sseevvaa

ffaammíílliiaa ii,, qquuee eellll sseegguueeiixx eenn aaiixxòò ii,, vvooll

qquuee ssee sseegguueeiixxii ooffeerriinntt sseerrvveeii aall ppúúbblliicc..

EEllll vvooll sseegguuiirr ggaauuddiinntt ddeell mmóónn ddee

ll''eeccoollooggiiaa ffiinnss qquuee eess jjuubbiillii,, ii vvooll qquuee eellss

sseeuuss ffiillll sseegguueeiixxiinn mmaanntteenniinntt eell nneeggooccii

ffaammiilliiaarr dduurraanntt mmoollttss aannyyss..

CCOOCCKKTTAAIILL MMEEDDIITTEERRRRAANNII -- 11 11

perque possiblement jo no emguanyaria be la vida.Això si, he intentat abaratir una micaels preus, només pel fet de tindre’ lsuna mica mes barats que altrecompetència que tinc, però amb laseguretat de guanyar-me la vida siles coses anessin tal hi com tindrienque anar, també em intentat donaruna imatge de supermercat i tindreuna mica de tot.TTeennss aallgguunn ppllaa ddee ffuuttuurr?? QQuuiinn??El meu pla de futur, com el detothom ara mateix, mirar que totaixó tiri endavant, perque es el meupa i el pa del meu fill, també es elmeu lloc de treball i l’haig dedefensar. També intentar ser lo mesprofessional possible, donar bonaimatge de bon servei i estar amb unabona línea de preus i de qualitat.QQuuèè eenn ppeennsseess ddee llaa ddiieettaammeeddiitteerrrràànniiaa?? LLaa sseegguueeiixxeess aall ppeeuu ddeellaa lllleettrraa??De la dieta mediterrània penso quees bona per la salut i nosaltres tenimsort perquè ho tenim tot a l’abast. Nola porto al peu de la lletra, mira avuimateix no he dinat, però sempre quepuc si que intento seguir-la, perqueens agrada menjar, doncs cosesd’aquí, Mediterrànies.

DDEESSTTAACCAATT!!LLeess ddiiffeerrèènncciieess eennttrree eellss ddooss ttiippuuss ddee ccoommeerrçç,, ééss aa ddiirr,, eennttrree ll’’ eeccoollòòggiicc ii eell

ccoonnvveenncciioonnaall,, ééss qquuee ll’’ eeccoollòòggiicc ééss mmééss ccaarr aa ddiiffeerrèènncciiaa ddeell ccoonnvveenncciioonnaall,,

qquuee ééss mmééss eeccoonnòòmmiicc.. UUnnaa bboottiiggaa ccoonnvveenncciioonnaall ttéé mmeess ccoommppeettèènncciiaa ii ,, ppeerr

ttaanntt,, aa ll’’ hhoorraa ddee vveennddrree hhaa dd’’ aabbaaiixxaarr uunnaa mmiiccaa mmééss eellss pprreeuuss qquuee nnoo ppaass uunnaa

bboottiiggaa eeccoollòòggiiccaa.. UUnnaa ddee lleess ccoosseess qquuee tteenneenn eenn ccoommúú lleess ddooss bboottiigguueess,, ééss

qquuee eellss sseeuuss bboottiigguueerrss eellss hhii aaggrraaddaa eell sseeuu ttrreebbaallll ii ,, eessttaann dd’’ aaccoorrdd qquuee ddoonneenn

uunn sseerrvveeii aalltt aallss sseeuuss ccoommpprraaddoorrss .. EEllss pprroodduucctteess qquuee ccoommpprreenn ssóónn ddiiffeerreennttss ,,

ppeerròò ttoott hhii aaiixxòò,, aaffiirrmmeenn qquuee iinntteenntteenn ccoommpprraarr-- llooss aa EEssppaannyyaa..

PROV

A'L!


Fundació Al íciaThe day 19th, we went to Fundació

Alícia (Fundació aliments i ciència),

there we spent a good time cooking

and learning. It was a good trip,

because there we learnt how to cook

in fifteen minutes a healthy meal.

The chefLaura explained to us how

to cook mediterranean food very

quickly.

We think that it was a good

company, there are researchers that

study the food, it is very important

for us because it’s very important to

know what we are eating, ifwe eat

healthy we will live more years, and

we will have less diseases. Also we

think that it’s very important

because now, the mediterranian diet

gives job for cookers, waiters…

Lots of people in the mediterranean

zone work in restaurants specialized

in food of its area.

Fundació Alícia also is important

because helps Catalonia’s students

to value our food, this foundation

explain to the students what food is

mediterranian, and as we know this,

we can go shopping to market and

buy healthy food.

Is important to know what are you

eating, all the mornings we have to

eat fruit, like apples bananas, or fruit

of the season, for don’t give up of

the fruit, and this is a good point of

this diet. Also we have to eat

cereals, it doesn’t matter if you eat

cereals or biscuits, but you need to

eat some dairy products, it can be

milk or yoghurt for example.

At these days not all the people of

the world can have good meals, for

example the poor people in the

world, or some rich countries that

can import healthy food from

Mediterranean countries, the people

of there prefer to eat fast food. It’s

the big problem for us, the fast food,

it’s easier and cheaper to go to a Mc

Donald’s and have lunch or dinner

only for 4 or 5 Euros, the food that

they sell is bad and not ecologic,

they don’t give to you all of the

nutrients that you need, also they are

bad because they can make you

have problems with your heart,

because of the fat that they contain.

We have to eat a lot of vegetables

and not so much meat, but if you eat

meat try to eat white meat, like

chicken or rabbit, and not red meats

like pig or lamb.

A bad aspect of the Fundació Alícia,

is that it’s in a bad place, we think

that if it was in the center of

Barcelona the people of the streets

will go to there to learn, but in Sant

Fruitós, not all the people can go to

there. It’s necessary that the people

knows the Fundació Alícia.

We think that it makes a good work

in the society, because helps the

teenagers above all of the other

people, this is a bad age, the society

is influenced of the people from

America that can’t follow the

mediterranian diet, so they need to

go to places like Mc Donald’s.

Also this foundation teachs us to

cook, it’s important to know how to

cook, because the pre-cooked food

isn’t as good as it seems, is better to

cook. Cooking is not a problem,

there is food easy and fast to cook.

Also is important to know what you

buy in the market, you have to know

where the food comes from, it’s

important to know if they are Km 0,

it means that the food is produced

near of the market, usually all of the

food in the markets is Km 0, this

food is more healthy and the best.

The Fundació Alícia is good, and we

spent a good time there!


Sangiovese

Hem anat a la cuina delrestaurant Sangiovese, que es trobaal carrer Sant Josep. Hem parlatamb la seva cuinera, amb la Pepi i,ens ha parlat sobre diferentsaspectes que ara mateix usexplicarem. Ens ha parlat sobre laprocedència i el tractament dels seusproductes, els quals diu que són dekm 0, sobre tot les verdures i lescarns que venen de, per exemple,Girona i Mià. La Pepi ens asseguraque tots els productes amb els quetreballa son naturals del Mediterranii frescos (excloent aquells quevenen d’ Àsia i Amèrica quenormalment son salses i altrescondiments derivats, sobre tot siparlem de productes de cuinacreativa i altres que són realmentrecents).Parlant de la cuina creativa ens vaparlar sobre les noves tendènciesque actualment són la novetat en lagastronomia i la cuina, ens parlavasobre tot, de l’ idea d’una cuinacreativa, que sobre tot tracte deorganitzar bé els plats i utilitzarespècies i altres productes, amb elsquè altres restaurants de la zona nohi treballin.A partir de la crisi, el restaurantSangiovese ha hagut d’enfrontar-sea noves estratègies per podercompetir la crisi, una de les ideesfonamentals ha estat: buscar més afons per comprar els mateixosproductes a menys preu. Una de lesestratègies que han utilitzat ha estattreballar amb productes peribles , és

a dir, els has de servir en un períodede temps abans que es facin mal bé.Una altre estratègia que han hagutd’agafar per a reduir costos ha siguten quant a conservació i hancomençat a treballar amb mésproductes que han estat envasats albuit, d’una manera que duren méstemps i es caduquen més tard. Unade les maneres en les quals haninnovat i a la vegada han reduïtcostos ha estat innovant la carta peraixí cridar l’atenció al públic i elque estigui per vindre i elaborantnous plats que s’adaptessin alsproductes de temporada per aixípoder comprar més a prop i mésbarat.A la vegada vam preguntar sobre laformació necessària per a cedir alcàrrec de chef, el qual està ocupantla cuinera Pepi, ella ens ha dit quel’ imprescindible és tenir ganes detreballar. No obstant, això s’had’ajuntar amb uns estudisprofessionals que consten d’anar auna escola d’hostaleria, ella haestudiat a l’escola d’hosteleria deBarcelona. Tot i així es un treballmolt vocacional i a la vegada s’hande tenir certes pràctiques a més delsestudis bàsics per així complementarla feina i estar al dia amb lesinnovacions.A la cuina hi ha diferents càrrecs, laPepi la dirigeix i la organitza, tambéels segons de cuina s’encarreguende coordinar la cuina quan ella nopot o no hi és, a part d’aquests doshi ha cuiners i netejadors de plats iels caps de partida.La Pepi una persona que li agradamolt la seva feina. Diu que es unafeina molt dura, perquè te quetreballar fins i tot els dies festius,

dels quals té un horari de 10 a 17hores i de 20 a 23:30 hores, peròsense tenir en compte això li agradamolt. Pel matí entra el gènere ques’endreça i/o es neteja si son fruita iverdures que s’utilitzaran durant eldia (el peix i la carn ja ve netejant)i/o es refrigera a les grans neveresque conté la cuina o a les càmeresfrigorífiques.La cuinera ens parla que tots elsaliments estan preparats abans deque els clients entrin al restaurant iels demanin, quan parlem depreparats volem dir que la cuineraels ha posat a punt perquè nomeshagi de fer un toc de microones o dela planxa o alguna altre manera decuinar-lo. En quant parlem de cuinafreda, normalment ens referim aamanides, gaspatxo i sobretotentrants que s’hagin de presentarfreds, aleshores s’acostumen a fer-ho al moment que la persona hodemana o tenen la meitat preparatper només acabar-lo i donar-li unbon toc perquè sigui agradable pelscinc sentits però pels que mes per lavista i pel gust, un dels fets pelsquals es més important presentar béun plat.Li donem gràcies a la Pepi perhaver-nos donat temps i informacióper poder redactar aquesta notícia.Hem pogut veure tots la cuina desde dintre.Al pròxim número, parlarem ambuna altre cuiner/a i descobriremaltres secrets i noves innovacionsque han sigut creades a causa de lacrisi i de la modernització de lanostre societat.


C NSUMEl buen uso del consumo es muyimportante ya que este juega unpapel muy importante, y por lo tantodebemos conocer los pasos quedebemos seguir para poder hacer unbuen uso y poder yendo prosperando.Estos pasos no son difíciles decumplir pero aún así siempre cuestaempezar.Primeramente debemos estarinformados. Este método es unabuena forma de advertirnos losderechos que tenemos, pero tambiénlos deberes que debemos cumplir. Sino estamos informados siemprepueden pasar actos irresponsablespor parte nuestra o por parte de laempresa. Mirando este punto devista, la empresa también puedetener actos irresponsables, ya que undeber que tienen es que el productoque va dirigido al consumidor esseguro, y nosotros siempre hemos detener cuidado de esto, ya que esteproblema puede ser grave y, denuevo, si no estamos informados yno nos aseguramos que nuestroproducto es seguro no podemoshacer reclamaciones o quejas y esaquí cuando quizás pueden haberproblemas.La reclamación quizás una opciónnecesaria y ésta puede ser un derechoque tenemos los consumidores. Lareclamación es una vial larga ydificultosa, pero como explican alpunto de encuentro: es la únicamanera de hacer frente a lasincorrectas prácticas del consumo, y

la manera de reparar daños causadosal consumidor. Está claro quetenemos que tener un buen motivode hacer una reclamación.Otro punto importante de estaexposición es La Agencia Catalanadel Consumo. Esta tiene comoobjetivos informar y formar a laspersonas consumidoras y lasempresas para que puedan ejercercorrectamente sus derechos ydeberes.

A partir de este punto de encuentrodebemos poder ser mejores a la horade ir a comprar o vender ya que elconsumo lo formamos entre todos,tanto consumidores (ciudadanos)como las empresas y tenemos queempezar a saber respetarse entrenosotros y hacer del consumo unintercambio de productos agradablei sostenible.

LLaa eexxppoossiicciióónn qquuee ssee eennccuueennttrraa eenn llaa PPllaazzaa SSaannttaa AAnnnnaa ddee MMaattaarróó,, llllaammaaddaa ““CCOONNSSUUMM””,, eess uunnaa eexxppoossiicciióónn qquuee nnooss

ssuuggiieerree eell bbuueenn uussoo ddee ccoonnssuummoo qquuee tteenneemmooss qquuee hhaacceerr yy llaass ccllaavveess ppaarraa sseegguuiirr eessttee mmooddeelloo,, ddee bbuueenn uussoo..

la nostra força


CCRRÒÒNNIICCAACOCKTAIL MEDITERRANI

Monestir de Sant BenetDesprés d’anar a la Fundació Aliciavàrem visitar el Monestir de SantBenet, un Monestir que té una llargahistòria i que, vam tindre la granoportunitat, de conèixer-la, ja que estrobava just al costat de la fundació.Gràcies a l’ajuda dels vídeosprojectats en les parets de l’ interiordel Monestir, ens van explicarl’història de Sant Benet i, després,ens van fer una visita guiada pertotes les seves instal•lacions (moltesrestaurades) i gairebé totes ambanimacions que ens explicaven el diaa dia dels monjos al monestir.Amb l’ajuda d’aquestes vídeoanimacions, es va recrear l’històradel monestir per a nosaltres.Els vídeos, explicaven l’història delMonestir i, no només això, sinó quetambé explicaven tots els malsmoments que van viure i van haverd’afrontar els monjos que vivien aSant Benet.

El Monestir de Sant Benet, és unMonestir amb molts anys d’històriai, amb moltes reconstruccions imodificacions al llarg dels anys. Ara,es veu molt modernitzat i, conservales coses més destacades delMonestir.Va ser una visita molt interesant iaprofitosa, i van poder aprendrecoses que no sabiem i que potser noens haguessin explicat mai.


Pa deNous/Cebacaramelitzada

IINNGGRREEDDIIEENNTTSS::--33 2255mmll dd’’ aaiigguuaa

--11 //22 ccuulllleerraaddaa ddee ssaall

--2200gg ddee ssuuccrree

--11 ssoobbrree ddee lllleevvaatt

--445500gg ddee ffaarriinnaa:: 225500gg ddee ffaarriinnaa ddee bbllaatt ii 225500gg ddee ffaarriinnaa ddee ssèèggooll

--SSaacc ddee nnoouuss ..

PPRROOCCEEDDIIMMEENNTTSS::Barregem les dues farines,la sal i fem un forat al centre i en aquest afegim el llevat i l’aigua.Amassem bé fins a obtenir una massa ferma i no molt enganxosa. Aquesta la deixem reposarenvoltada en un film transparent.

Afegim la ceba caramelitzada o les nous, a la massa feta prèviament.Tot seguit, quan estigui tot barrejat , la deixem 30 minuts reposant; i ja finalitzar el repós del pa,col•loquem la nostra massa en una superfície enfarinada i la dividim en dos parts iguals.Amassem cada part uns 2 minuts i li donem la forma de panet que volem fer. Tapem amb undrap de cuina i deixem la massa en un lloc càlid aproximadament 1 hora. Passat aquesttemps,col•loquem les masses en una placa de forn amb paper d’alumini i el coem 30 min. A180ºC.Esperem i, ho retirem del forn, i ja podrem gaudir del nostre pà ecològic!


HHoorriittzzoonnttaall3 . És un aliment que forma part de la triologia mediterrània4. Fundació situada al Bages8. Verdura que es conrea als horts10. Poden ser aliments com cigrons, llenties. . .11 . Prové de la paraula diatia, que significa estil de vida equilibrat

VVeerrttiiccaall1 . És una hortalissa, sol ser de color vermell2. Arbre del qual s'extreu el raïm5. Si la peles pots plorar6. És allargat i verd.7. Abans es deia "Mare nostrum"9. És un aliment que forma part de la triologia mediterrània

EENNTTRREETTEENNIIMMEENNTTSS

COCKTAIL MEDITERRANI

EENNCCRREEUUAATTSS::


TTRROOBBAA LLEESS 77 DDIIFFEERRÈÈNNCCIIEESS::

TTRROOBBAA EELLSS 66 MMOOTTSS AAMMAAGGAATTSS::


Treball de Síntesi 2013

Documents

Transcript of Treball de Síntesi 2013