L A P S I C O L O G I A C O M A C I È N C I A

Unitat 1

Evolució històrica

La psicologia és l’estudi científic de la conducta i els processos mentals, analitza com els éssers humans pensen, senten i aprenen per adaptar-se al seu ambient

Aborda temes que van des de la fisiologia del cervell fins a la socialització humana, des dels processos cognitius fins als problemes clínics.

Evolució històrica

“La psicologia té un ampli passat i una curta història”. H. Ebbinghaus

Quin significat té aquesta frase?

Evolució històrica

La psicologia existeix com a ciència des de final del segle XIX, però l’estudi de la psyché humana és molt més antic. Ja a l’antiga Grècia existia la preocupació per la psyché (ànima).

Plató creia que l’ésser humà era “la unió accidental del cos i l’anima”, per tant, era un compost de dos elements, un d’origen diví i immortal, i un altre de material i mortal. Uns anys més tard Aristòtil va definir l’ànima com un “principi vital”, una alè de vida o principi biològic inseparable del cos.

Evolució històrica

Aquesta visió dualista es mantindrà durant molts segles. Al segle XVII René Descartes la reformularà i definirà l’ésser humà com la “unió substancial de cos i ànima”. I Jo què sóc? Sóc una res cogitans.

Què ha canviat? Doncs una cosa molt important, s’ha descobert la subjectivitat, el primer pas per fer possible la psicologia Si sóc una cosa que pensa puc dominar la meva conducta segons la meva voluntat. Així, distingim entre actes voluntaris i involuntaris.

A partir d’aquest moment hi haurà qui es dediqui a l’estudi de a ment i qui es dediqui a l’estudi del cos.

Evolució històrica

El següent gran canvi vindrà de la ma de Darwin. La seva teoria de l’evolució influirà directament en el desenvolupament de la psicologia evolutiva, l’estudi de la motivació

La psicologia s’independitzarà de la filosofia de la ma de Wundt tot estudiant l’estructura de la ment a través dels seus components

Llegir text p. 12.

Teories clàssiques

Freud i la psicoanàlisi. Freud modifica la concepció occidental cartesiana de l’ésser humà i admet la realitat de l’inconscient i dels instints biològics com a constituents de la personalitat.

Alguns símbols apareixen amb tanta freqüència que la teoria de Freud els considera gairebé universals:

Caure: Por, angoixa, preocupació.

Animals petits: nens, germans.

Caixes, armaris, olles, vaixells : dóna, mare,germana.

Objectes allargats: òrgan sexual masculí.

Escales, pujant i baixant: acte sexual.

Aigua: naixement, reproducció, realització desitjos.

Viatge: mort, canvi, novetats importants.

Teories clàssiques

El conductisme. Domina durant la primera meitat del segle XX. Basa la psicologia en l’entorn i busca establir criteris objectius amb la finalitat de predir i controlar la conducta. Rebutja el mètode introspectiu. Destaquen autors com Watson, Pavlov i Skinner. Creuen que les lleis que regeixen el comportament són compartides per totes les espècies

El gos de Pavlov

Teories clàssiques

Psicologia humanista. Apareix a mitjans del segle XX i proposa estudiar l’individu globalment, amb pensaments, sentiments i accions. Busca donar sentit a l’existència . Destaquen Maslow i Rogers.

Teories clàssiques

Psicologia cognitiva. Estudia els processos cognitius (percepció, memòria, aprenentatge, raonament i llenguatge). Abandona el model conductista basat en estímuls i respostes i posa l’accent en els processos mentals que hi ha entre l’estímul i la resposta.

Les estructures mentals són les parts permanents del sistema mentre que els processos mentalsvarien, canvien, són complexos i depenen del subjecte (percepció, pesament), és allò que suceeixen el cervell d’una persona.

Característiques de la psicologia

Ciència que estudia els éssers vius i els processos mentals pels quals aquests coneixen i s’orienten en el seu entorn i aprenen de l’experiència.

És experimental: utilitza el mètode científic. Parteix de fets i cerca les seves regularitats

És eclèctica: recull dades aportades per altres disciplines

Opera amb diferents nivells d’anàlisi. Veure quadre d’exemple a la pàgina 16 del llibre de text

Objectius de la psicologia

Descriure. Recollir dades

Explicar. Buscar les causes, per a n’això cal formular hipòtesis

Predir. Intentar pronosticar un comportament. Establir una relació causa-efecte

Controlar .

Branques de la psicologia

La psicologia té dues dimensions principals:

Psicologia bàsica Psicologia aplicada

Psicologia generalPsicologia experimentalPsicobiologiaPsicologia evolutivaPsicologia socialPsicologia de la personalitatPsicologia de l’aprenentatgePsicologia diferencialPsicologia culturalPsicologia del gènere

Psicologia educativaPsicologia clínicaPsicologia del treball i de les organitzacions

La parapsicologia

La parapsicologia no és psicologia i no és una ciència

Tracta fenòmens com la percepció extrasensorial, la psicoquinèsia, la telepatia, l’espiritisme, els viatges astrals, les aparicions, etc.

Els mètodes

La psicologia, a diferència de la parapsicologia, utilitza el mètode científic tot i que en funció de l’objecte d’estudi pot utilitzar també altres mètodes.

Observació

Formulació d’hipòtesis

Contrastació de la hipòtesis

Lleis

Teoria

Veure el cas d’Ignaz Semmelweiss, text pàgina 25