unitat 2 psicologia

CURS DE MONITORS

MÒDUL 1PSICOLOGIA

UNITAT 2UNITAT 2

PROCÉS DE DESENVOLUPAMENT EVOLUTIU

2

UNITAT 2

PROCÉS DE DESENVOLUPAMENT EVOLUTIUIntroducció

En aquesta unitat farem referència a les

diferents etapes evolutives per les que passa

el nen fins arribar a l’adolescència, i

destacarem algunes de les característiques

de creixement, maduració i

desenvolupament que es donen en la

primera i segona infància, així com en la

Tots els estudiosos del desenvolupament del

nen han utilitzat en les seves descripcions els

conceptes“etapes”, “estadis”, “períodes” o

“fases” per indicar els processos evolutius del

nen.

Al parlar de procés evolutiu, cal que

diferenciem alguns conceptes que s’utilitzenprimera i segona infància, així com en la

pubertat o inici de l’adolescència, fins arribar

finalment a parlar de l’adolescent

pròpiament. L’objectiu que es persegueix en

aquesta unitat és la de que l’entrenador

conegui millor les necessitats i

característiques evolutives del nen al que

està entrenant per tal de proporcionar-li un

entrenament de qualitat segons sigui el

moment evolutiu en el que aquest es troba.

Què entenem per procés evolutiu?

de manera habitual i que poden portar-nos a

confusió.

Creixement: fa referència a un augment

quantitatiu de les estructures corporals en

els diferents moments evolutius.

Maduració : referent als canvis morfològics i

de pautes de conducta produïts per factors

hereditaris i ambientals que succeeixen de

manera natural. És un canvi qualitatiu de

l’organisme.

3

Aprenentatge : És el canvi permanent de

conducta produït com a conseqüència de la

pràctica, resultat de la influència exercida

pels factors ambientals sobre la persona.

Desenvolupament : és l’increment

qualitatiu que mostra la persona en l’ordre

determinades, dividim el creixement en uns

grans períodes de desenvolupament, tenint

en compte, però, que aquests períodes no

són rígids i que depenen en gran mesura del

propi desenvolupament de l’individu. Les

etapes que diferenciem en el procés

evolutiu de l’ésser humà són:

UNITAT 2


físic, cognitiu, social o moral. En ell

s’inclouen el creixement, maduració i

aprenentatge.

La psicologia del desenvolupament es

preocupa per l’estudi dels canvis de tipus

evolutiu que tenen lloc en l’ésser humà al

llarg de tota la vida, aquests fan referència

als canvis físics, motors, perceptiu-motors i

intel·lectuals de l’individu.

Per tal de poder concretar aspectes

característics segons unes edats

Naixement i període post natal

1ª etapa fins als 6 anys (primera infància).

2ª etapa dels 6 als 11 anys (segona

infància)

3ª etapa dels 11 als 14 anys. Pre-

Adolescència

4ª etapa dels 14 als 18 anys. Adolescència

5ª etapa dels 18 als 25 anys. Joventut

4

6ª etapa dels 25 als 60 anys. Maduresa

7ª etapa dels 60 anys endavant. Vellesa

1ª Etapa. Fins als 6 anys

Els primers 2 anys es produeix un ràpid

creixement del nen que, a més d’augmentar

en alçada i pes, aprèn a caminar i parlar.

aquesta etapa el nen limita els conceptes a

la seva experiència personal immediata, de

manera que es torna molt egocèntric, parla

en nom seu, considera el seu punt de vista

únic i irreversible.

A nivell motriu, la marxa, la cursa, els salts,

els llançaments, el picament de peus i el

UNITAT 2


en alçada i pes, aprèn a caminar i parlar.

També tenen lloc unes transformacions que

permeten al nen passar d’un estat de total

dependència a un altre de relativa

independència.

Entre els 2 i 4 anys de vida, a més dels jocs

motors, el nen s’interessa pels jocs

simbòlics (Piaget, 1973), que són aquelles

activitat en que la imaginació té un paper

central sense necessitat de que l’objecte

estigui present com en l’etapa anterior dels

0 als 2 anys.

els llançaments, el picament de peus i el

colpejar són moviments que assoleix en

aquesta etapa i que el nen necessita

realitzar, fent-ho de manera exuberant i

espontània.

Amb tot hi ha una manca de destresa

causada per la immaduresa biològica i per

tant és necessari descartar l’aprenentatge

de tota tècnica depurada així com la

subjecció a qualsevol tipus de regles. Cal

tenir present que la seva capacitat de

concentració és molt escassa i la seva

atenció molt inestable; per això les sessions

de treball hauran de ser

5

curtes i molt variades.

L’esport és per ell un joc i el seu únic

objectiu és divertir-se. No posseeix tampoc

la idea de competició o cooperació en

equip.

El nen està captant en tot moment la

aquests models, desenvolupant una sèrie

de patrons comportamentals dirigits a

interactuar amb els altres. S’identifiquen

amb aquests establint un marcat vincle

emocional que anirà conformant la seva

personalitat.

L’entorn socio-afectiu del nen d’aquesta

UNITAT 2


El nen està captant en tot moment la

realitat exterior i va a la recerca de noves

sensacions; per tant, el tècnic esportiu

haurà d’ajudar al nen a descobrir aquesta

nova realitat mitjançant la presentació

d’estímuls adequats.

A nivell social, podem dir que el nen de 2

anys presenta una sociabilitat molt bàsica

en la que aprèn per imitació de les persones

adultes més significatives esperant a veure

com aquestes reaccionen.

El nen d’entre 4 a 6-7 anys continua imitant

L’entorn socio-afectiu del nen d’aquesta

etapa exercirà una gran influència sobre ells,

de manera que un entorn excessivament

permissiu pot provocar que el nen aprengui

que les coses es poden aconseguir sense un

mínim esforç. D’altra banda, un entorn

excessivament autoritari on res és permès

privarà al nen de la possibilitat de descobrir

i a la llarga d’aprendre. En el primer cas ens

podem trobar un nen que pels seus desitjos

insaciables i desmesurats entra en

contradicció amb l’entorn social, generant-li

un sentiment gran de frustració quan les

6

seves necessitats no són satisfetes,

desenvolupant comportaments tirànics cap

a l’altre de l’estil “tu has de…”, així com

trobar-se amb el rebuig dels companys, i

realitzar conductes de retraïment i

d’aïllament social. En el segon cas ens

podem trobar amb un nen temorós a

equivocar-se o insegur. En ambdós casos els

consciencia moral del nen, serà important

transmetre els valors a partir d’activitats

pràctiques i generant hàbits de

comportament que donin lloc al

desenvolupament d’aquesta consciència

moral de la que parlem. Hem de pensar que

el nen d’aquesta etapa diferencia el que

està bé del que està malament per les

UNITAT 2


equivocar-se o insegur. En ambdós casos els

sentiments socials de cooperació,

autonomia i solidaritat seran desenvolupats

amb moltes dificultats, convertint-se en un

aspecte important a treballar per part del

tècnic.

L’estabilitat afectiva emocional que porta a

un alt nivell de tolerància a la frustració és

important a l’hora d’interioritzar les normes

de conducta. Com en aquestes edats encara

no s’ha assolit del tot el desenvolupament

cognitiu que porta a l’adquisició de la

està bé del que està malament per les

conseqüències físiques reals referides als

càstigs i les sancions més que per la

intencionalitat en la realització d’aquell

acte.

2ª Etapa: Dels 6 als 11 anys

El període que va dels 6 als 11 anys és de

fonamental importància per aconseguir un

desenvolupament físic i psíquic regular en

l’individu.

7

Entre els 6 i els 7 anys el nen té un

creixement ràpid que trenca l’equilibri

estaturo-ponderal. Aquest creixement

comporta una notable elasticitat de

l’esquelet, una insuficiència muscular

transitòria i una inseguretat motora i

psicològica.

les coses i els esdeveniments que observen

o han experimentat. Això els permet

interactuar i adaptar-se millor a l’entorn

(Piaget,1973). El nen diferencia millor la

dreta de l’esquerra i els esdeveniments

presents, passats i futurs.

Apart dels jocs simbòlics i de dramatització,

UNITAT 2


Pel voltant dels 8 i 9 anys el nen s’engreixa i

restableix així un equilibri entre el pes

corporal i l’alçada. El seu pensament és

menys egocèntric i més lògic, i això es

reflecteix també en la comunicació

interpersonal. S’adona que està en un món

de relació amb els altres.

A nivell cognitiu aquesta etapa es coneix

amb el nom “d’etapa de la raó” perquè el

nen presenta un pensament més estable i

coherent, podent raonar amb lògica sobre

Apart dels jocs simbòlics i de dramatització,

van apareixent cada cop més els jocs de

construcció i els jocs amb regles bàsiques

de funcionament, donant lloc a que es

puguin produïr els primers jocs col·lectius

organitzats.

La memòria selectiva del nen millora de

manera sistemàtica (Bugental i cols., 1992) i

això porta a que el nen no es distregui tant i

augmenti la concentració en la informació

rellevant (Miller i cols., 1986) i per tant

aprèn de manera més eficient.

8

En aquestes edats la rivalitat i la comparació

es dona molt ja què és la manera mitjançant

la qual el nen avalua les seves pròpies

competències respecte a les dels seus

companys (Aboud, 1985; Ruble, 1983), el

que permet un major realisme en les seves

valoracions i també una major inseguretat,

ja que una autoavaluació negativa pot tenir

sentiments de fracàs i apareixen els

sentiments de frustració vinculats a

experiències negatives passades.

És per aquesta “fragilitat” que en aquesta 2ª

etapa serà important generar en el nen

experiències positives que afavoreixin la

formació d’una sana autoestima, a través

UNITAT 2


ja que una autoavaluació negativa pot tenir

efecte sobre la motivació i l’enfoc que pren

el seu esforç, i tendir a evitar els reptes en

els que pot fracassar, el que representa una

manca d’adequació de difícil canvi (Oweck y

Leggett, 1988).

A l’inici, quan el nen comet errors, aquests

no acostumen a tenir gran importància

sempre que no hi hagi una figura adulta pel

mig, però a mesura que s’avança amb l’edat,

els fracassos repetits es fan més perillosos

perquè el nen comença a interioritzar els

formació d’una sana autoestima, a través

d’una relació de respecte cap a la seva

persona i cap a les seves iniciatives,

acompanyant-lo en els encerts i en els

errors, afavorint un clima de confiança cap a

sí mateix i cap a nosaltres que afavoreixi el

seu procés d’aprenentatge.

El desenvolupament cognitiu juntament

amb el del llenguatge, fan que el nen pugui

comunicar de manera adequada amb l’altre

i comprendre’s millor a si mateix. Comencen

a comprendre les diferents motivacions,

9

necessitats i emocions que porten a

comportar-se d’una determinada manera

així com llurs conseqüències. A mesura que

el nen avança en edat, va adquirint més

autonomia, independència, i comença a

prendre les seves pròpies decisions i a

dirigir el seu comportament.

formatives de resolució de conflictes que li

serveixin al nen/s de guia i l’orientin a

resoldre aquest tipus de situacions de

manera diferent.

El concepte d’amistat també evoluciona

amb el pas del temps i passa en un inici de

centrar-se més en la imatge, el

UNITAT 2


La relació entre iguals li serveix al nen per

madurar socialment ja que ha d’aprendre a

negociar, pactar, compartir, i defensar els

seus propis interessos, desenvolupant

sentiments de reciprocitat, de solidaritat, de

justícia i de cooperació (Reymond, 1977). El

nen d’aquest període encara utilitza el

recurs de l’insult, l’amenaça i fins i tot

l’agressió per imposar la seva llei, és per

tant convenient aprofitar les oportunitats

que ens brinden aquest tipus de situacions,

per realitzar intervencions educatives i

centrar-se més en la imatge, el

comportament i el nivell de competència,

per més endavant fer-ho en aspectes més

de tipus afectiu com pot ser la fidelitat, la

intimitat, els interessos i les activitats

compartides (Bigelow, 1977; Rotemberg i

Sliz, 1988), minvant amb l’edat el nombre

d’amics a un o dos millors amics del quals

depenen (Gilligan i cols., 1990).

En aquesta 2ª etapa els nens comencen a

independitzar-se de la voluntat que tenen

els adults sobre el que està bé o malament,

i ja10

no jutgen en funció de les conseqüències de

la conducta, doncs ho fan a partir de la seva

intencionalitat. Les “regles” de l’entorn

social també li proporcionarà al nen

informació sobre el que està bé o no en

forma d’aprovació o rebuig. Les figures

parentals són interioritzades de manera que

aquestes imatges afectives el guien en el

psicomotor augmenta, als 9 juga de manera

incansable i als 10 la seva estructura

corporal canvia i el procés de

desenvolupament s’accelera preparant-se

per a la pubertat.

El nen troba l’alegria en l’activitat i fa una

gran despesa d'energia. Als 11 anys el nen

UNITAT 2


aquestes imatges afectives el guien en el

seu comportament i manera de pensar.

Dels 7 als 12 anys es produeix de manera

progressiva un canvi morfològic important.

El nen millora la seva coordinació i equilibri i

augmenta el control sobre el seu cos.

Augmenta la força i la capacitat cardíaca i

pulmonar proporcionant-li la resistència

necessària per millorar el seu rendiment.

Als 7 anys el nen és menys mogut que en

l’etapa anterior, als 8 el seu ritme

gran despesa d'energia. Als 11 anys el nen

es belluga sense parar, mentre que als 12

anys el nen es calma més i aprèn a dirigir les

seves energies cap a un objectiu, entregant-

se a les activitats que realitza.

La força creix de manera regular dels 6 als 9

anys edat en la que fa continues

demostracions de força.

Quan parlem de la funció motriu aquesta no

seria res sense l’aspecte psíquic que fa que

11

el moviment es converteixi en un moviment

intencional i amb significat. A través

d’aquest moviment el nen es relaciona amb

sí mateix (esquema corporal), amb el seu

entorn (espai-temps) i amb el món dels

altres (de les relacions socials).

En aquest període l’esquema corporal o la

L’entrada a l’adolescència coincideix amb la

pubertat que es situa entre els 11 i 14 anys i

es caracteritza per uns canvis importants a

nivell biològic i físic que deriven en un cos

adult amb capacitats reproductives. D’altra

banda, quan parlem de la pre-adolescència

o adolescència, fem referència als processos

paral·lels, intel·lectuals i cognitius i a les

UNITAT 2


En aquest període l’esquema corporal o la

representació que ens fem del nostre cos

s’el·labora a partir de les múltiples relacions

i informacions sensorials afectives,

cognitives, motrius, etc., que provenen del

nostre món intern i del món que ens rodeja.

La imatge mental del propi cos s’acaba de

formar en aquest període, i és un element

bàsic per la construcció de la personalitat

del nen.

3ª Etapa: Dels 11 als 14 anys (Pre-

adolescència)

paral·lels, intel·lectuals i cognitius i a les

mutacions profundes de la vida afectiva de

l’adolescent.

La pubertat es caracteritza per una sèrie de

canvis corporals importants tant en noies

com en nois. Mentre que en les noies els hi

apareix la primera regla (menarquia) i el pit

es desenvolupa, en els nois hi ha una

maduració dels òrgans sexuals i aparició de

vellositat en la barba i el bigoti. En ambdós

casos els començarà a canviar la veu i a

aparèixer vellositat en el pubis i les axil·les.

12

L’acné fa les seves primeres aparicions i les

olors del cos es fan molt més intenses. És

una etapa de grans canvis hormonals en

què la pulsió sexual també anirà en

augment.

Cal remarcar que al parlar d'aquest període

ens trobarem amb l’existència de notables

Durant aquesta etapa els pulmons es

tripliquen en pes i el cor es duplica. Això

permet a l’adolescent respirar més profunda

i lentament i disminuir la freqüència

cardíaca augmentant així la resistència física

durant l’exercici i per tant la seva

entrenabilitat.

UNITAT 2


ens trobarem amb l’existència de notables

diferències individuals, ja que no tots els

nens i nenes tenen el mateix ritme de

creixement, maduració i desenvolupament,

i pel que per uns és un procés evolutiu més

ràpid, per d’altres és un procés lent. Si que

és cert, que mentre que en l’etapa anterior,

el creixement i l’evolució del cos dels nens i

les nenes s’assemblava i tenia el mateix

ritme, ara el desenvolupament de les noies

és molt més ràpid i al final de la pre-

adolescència, els dos sexes estan

completament diferenciats.

Es produeix un creixement accelerat de la

talla, aquest creixement pot durar entre 3 i

5 anys. El desenvolupament morfològic no

és sincronitzat de manera que es produeix

un desequilibri passatger entre el que són

les extremitats i el tronc que sol afectar la

seva imatge corporal i pot generar

sentiments d’inseguretat.

Al mateix temps que els ossos es comencen

a allargar, el puver comença a guanyar pes,

la grassa comença a acumular-se, i tot

seguit13

augmenta en alçada, per ja al cap d’un any

aproximadament començar a guanyar

massa muscular. En els nois, la resistència,

la força, i la potencia s’incrementen

gradualment, mentre que la flexibilitat, al

ser una capacitat involutiva, s’haurà de

continuar treballant perquè no disminueixi

paulatinament. En les noies en canvi, la

acceptar la seva nova imatge. En cas de

sentir-se rebutjat per l’altre incorporarà una

visió negativa del seu propi cos que acabarà

passant-li factura a nivell d’autoestima.

L’adolescent púber passa molt de temps

pensant en com el consideren els altres,

està molt centrat en sí mateix, es considera

UNITAT 2


paulatinament. En les noies en canvi, la

influencia hormonal i les variacions que li

suposa a nivell de desenvolupament poden

reduir, a la llarga, algunes aptituds físiques

com la força, la potencia i la velocitat, en

relació al noi.

Degut a tots aquests canvis físics que

s’estan produint i que no acaba de controlar

l’objectiu que se li planteja principalment a

aquest adolescent, és el de reconeixes en

aquest nou cos. Això el porta a la necessitat

de comparar-se amb l’altre per poder

està molt centrat en sí mateix, es considera

únic en els seus pensaments, les seves

experiències, etc. Moltes de les decisions

que pren en aquesta etapa estan influïdes

per qüestions d’auto imatge, d'identitat, de

pressió dels companys i d’emocions

intenses.

Apareix un cert distanciament psicològic

dels pares, i els amics i companys comencen

a prendre certa importància, sobretot quan

estan començant a acceptar els canvis físics

i emocionals en les seves vides. Aquest

14

protagonisme que van agafant els amics

encara no interfereix en la seva relació amb

els pares, sinó que les complementa. Cap

els 12-14 anys les amistats íntimes

comencen a aparèixer, i poc a poc, els pares

que fins aquell moment ho havien estat tot,

deixen de ser importants i passen a ser

percebuts com autoritaris.

Per últim, dir, que la competició genera

situacions que li serveixen al futur

adolescent per posar de manifest habilitats

i capacitats que està desenvolupant en la

construcció de la seva identitat com són: la

iniciativa pròpia, sobretot reflectida en la

presa de decisions per resoldre situacions

de joc, donar el millor de si mateix per

UNITAT 2


percebuts com autoritaris.

A nivell cognitiu també es produeixen canvis

importants, ja que l’adolescent d’aquesta

etapa comença a pensar i raonar de manera

més abstracte i ja és capaç de realitzar

hipòtesis sobre fets o possibles

conseqüències abans de que aquestes

succeeixin. Això, juntament amb l’augment

de les capacitats coordinatives pròpies

d’aquesta etapa, fan que sigui una bona fase

per a seguir treballant les tècniques

esportives.

de joc, donar el millor de si mateix per

superar al rival i per tant reafirmar-se

davant de l’altre, l’esforç i persistència en la

consecució d’uns objectius, el respecte cap

a unes regles de joc, l’àrbitre i els jugadors

de l’equip contrari, el treball en equip, la

responsabilitat, el control de les emocions

davant situacions que generen frustració,

etc.

4ª Etapa: L’adolescència

L’adolescència es considera com una etapa

15

de pas entre la infància que encara no ha

acabat i una maduresa encara no assumida.

Una de les característiques pròpies de

l’adolescència com ja hem dit anteriorment,

és la de construir la pròpia identitat,

aconseguint integrar els diferents aspectes

del jo físic o corporal, cognitiu, afectiu,

social, moral, etc. Aquest moment és

per les experiències positives viscudes en

etapes anteriors.

L’adolescent es mou entre el que ell pensa

sobre sí mateix i sobre com sent que els

altres el veuen i esperen d’ell, entre el que

ell és i el que voldria ser. És d’aquesta

manera com l’adolescent va conformant el

UNITAT 2


social, moral, etc. Aquest moment és

considerat com el de la primera gran crisi de

l’individu : la crisi d’identitat. És en

definitiva una etapa confosa,

d’incomprensió i de canvis constants on

l’adolescent busca la seva condició d’adult, i

en la que a més, ha de prendre decisions

importants que tindran efectes a llarg

termini en la seva vida.

La construcció d’una identitat personal

estable i per tant les opcions de superar

aquesta etapa amb èxit, es veurà afavorida

manera com l’adolescent va conformant el

seu propi concepte, és a dir, el coneixement

que té sobre si mateix a nivell corporal,

psicològic, social, afectiu i moral. És en

resum, l'opinió que té sobre la seva pròpia

personalitat i conducta.

Els factors que influeixen en la formació de

l’auto concepte són:

16

�El tipus de pensament abstracte que ha

desenvolupat

�La relació que manté amb els altres i la

importància de la opinió d’aquests.

�Com es comporta en diferents contextes i

els diferents rols que assumeix per afrontar

les demandes de cada nova situacion.

�La capacitat que té per a reflexionar sobre

l’amistat adquireix una rellevància que no

tenia abans. Tant el grup com els amics

passen a ocupar una posició principal per a

l’adolescent, aquest té una gran necessitat

de reconeixement per part d’aquests que li

asseguri un concepte positiu de sí mateix.

Els amics juguen doncs, un paper molt

UNITAT 2


�La capacitat que té per a reflexionar sobre

sí mateix

�La naturalesa de les relacions familiars

Al llarg d’aquesta etapa, adquirir el major

nombre possible d’experiències gratificants

al mateix temps que intentar evitar al

màxim les frustracions i desajustaments

serà un dels objectius d’aquest adolescent

social.

Durant aquesta etapa, els llaços

d’identificació amb els pares queda enrere, i

Els amics juguen doncs, un paper molt

important en aquest període sobretot pel

que fa al desenvolupament de la

personalitat, per les experiències que es

comparteixen i l’enfortiment de l’estima i

confiança mútua. El fet de que els mateixos

adolescents tinguin problemàtiques

semblants genera un ambient entre ells de

comprensió, acollida i ajuda mútua que

perpetua la importància del grup en

aquests.

L’adolescent el que voldrà és diferenciar-se

dels pares i sentir que cada cop és més17

autònom i independent i que pot prendre

les seves pròpies decisions, però això

juntament amb la seva situació de

dependència real respecte a aquests o a

d’altres persones adultes li genera un

sentiment ambivalent que es convertirà en

el seu cavall de batalla al llarg de tota

aquest període.

emocional, els sentiments adquireixen

noves formes d’expressió i es torna més

reservat i íntim. Apareix un sentiment de

tristor sense causa aparent. Una de les

característiques pròpies d’aquesta etapa és

la de tenir les emocions a flor de pell, amb

canvis ràpids d’humor que molts cops

descol·loquen a l’adult.

UNITAT 2


aquest període.

Apareix una clara tendència a rebutjar els

criteris morals de l’adult, així com una gran

voluntat de voler desenvolupar el seu propi

judici personal per decidir sobre el que està

bé o no. Descobreix que hi ha una doble

moral entre el que es diu i el que es fa i això

produeix un trencament de l’adolescent

amb aquella visió que el nen tenia del

funcionament just i perfecte del món social

en el que vivia.

Hi ha una reorganització del seu món

descol·loquen a l’adult.

Pel que fa als estudis, ja no els satisfà. Tot i

així, es poden sentir interessats si se’ls

ofereix l'ocasió de reflexionar sobre

situacions i problemes que els afecten i se’ls

proposen models atractius i imitables.

L’entrenador d’aquestes edats es converteix

en un model o referent que orienta, guia i

acompanya a l’adolescent en aquest procés

de construcció de la seva identitat. Des

d’aquest punt de vista, l’actuació del tècnic

18

pot orientar-se cap a un enfocament en el

treball amb adolescents en els termes

següents:

�Verificar i aclarir al noi les seves

motivacions, els objectius que vol assolir i el

que està fent per a aconseguir-ho.

�Contribuir a crear en el grup un clima i

una atmosfera que facin possible la durada

UNITAT 2


una atmosfera que facin possible la durada

de l’experiència en la pràctica esportiva.

�Considerar-se com un mitjà que està a

disposició del grup

�Buscar els instruments i les condicions

més idònies per facilitar i motivar els

continguts de l’esportista en l’aprenentatge.

�Acceptar els continguts emocionals dels

adolescents.

�Compartir els sentiments i pensaments

propis amb els del grup.

19

unitat 2 psicologia

Documents

Transcript of unitat 2 psicologia