1.- Cronologia i etapes

1833 1874

Regències

Mª Cristina Espartero

El regnat d’Isabel II Sexenni revolucionari

1843

1840

1868

Monarquia democràtica

Primera República

Amadeu I

1868 1873

Període liberal Període democràtic

Disputes entre Carlins i isabelinsGuerres carlines

Divisió entre els liberals (isabelins)Moderats i progressistes

Procés d’industrialització a Catalunya

Les principals característiques del període liberal

Les arrels del món contemporani

1

2.- Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències

En aquesta etapaEl poder passa a mans dels liberals__

Esclata el conflicte dinàstic i ideològic: Les Guerres Carlines

Carles Mª Isidrecontra Isabel

Absolutistescontra liberals

Carlins contra Isabelins

Moderats

Progressistes

Tres guerres

1833-1839

1846-1849

1873-1876

Carles V

Dels Matiners (Carles VI)

Carles VII

Carles VCarles V

Característiques generals d’aquesta etapa:

2

A Catalunya, al Maestrat, al País Basc i a Navarra

A Catalunya

2.- Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències

Regència de Maria Cristina1833 1839

Època molt moderada (liberalisme incipient)

Dirigents Cea Bermúdez, Martínez de la Rosa

Primeres reformes econòmiques Dissolució dels gremisLlibertat de comerç

Primera reforma política

Estatut Reial de 1834

Carta otorgada

Órgans consultius Estament de próceresEstament de procuradores(sufragi restringit)

Poder legislatiu per la Corona

destaca

Però la crisi econòmica i les guerres carlines provoquenun canvi en el poder

Entrada de Mendizábal (progressista) en el poder (1835)

Reformes progressistes

Milícies nacionals i abolició de la Mesta

Desamortitzacions (1836)

Constitució de 18373

Progressista, militar, autoritari

lliurecanvista

Oposició de la burgesia catalana

1842 aixecaments a Barcelona

1843 Jamància (democràtica i republicana)

Bombardeig i repressió a Barcelona

Desprestigi d’Espartero

Pronunciament moderat amb Narváez

Es caracteritza per ser

La crisi provoca

Espartero respon amb

Això provoca el

Que acaba amb un

Crisi a la indústria catalanaProvoca la I per tant

2.- Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències

1839 Regència d’Espartero 1843

Espartero

NarváezNarváez 4

WEB

3.- El regnat d’Isabel II (1843-1868)

La dècada moderada (1843-1854)

Els partits liberals Moderats i progressistes

Sobirania compartida (entre el rei i les corts)Una obsessió: l’ordre públicSufragi censatari (vot molt limitat)Classes mitjanes, latifundistes,alta burgesia i noblesa

Sobirania nacional (Parlament)Sufragi restringit, però més ampliLlibertat de premsaMilícies nacionalsLimitació del poder de la CoronaPetita burgesia, comerciants, artesans,

Bienni progressista (1854-1856)

Unió liberal i moderada (1856-1868)

Altres partitsPartit demòcrata (1849)

Unió Liberal (1854)

Sufragi universalLlibertat individual i instrucció pública

Leopold O’Donnell. Eclèctic (moderats i progressistes)

Manipulació electoral, caciquisme i intervenció militar

Es caracteritza

Isabel IIIsabel II

5

WEB

La dècada moderada (1843-1854)

NarváezOrdre social, control, autoritarisme

Constitució de 1845

representa

Crea la

Guàrdia Civilcrea

Reformes i canvis en l’època dels moderats

Organització administrativa de l’Estat liberal

conservadora

Acords amb l’Església (Concordat de 1851 amb el Vaticà)

Creació de províncies i governadors civils

Modernització de l’administració pública (concursos de mèrits i antigüitat)Millores en la recaptació d’impostos (Mon)Canvis en l’ensenyament (primària obligatòria, llei Moyano)

Creació de la Guàrdia Civil i del Codi Penal de 1848.

Llei de ferrocarrils de 1851

3.- El regnat d’Isabel II (1843-1868)

Isabel IIIsabel II

6

Bienni progressista (1854-1856)

Pronunciament: VicalvaradaEsdevé a causa d’un

torna EsparteroConstitució de 1837

Desamortitzacions civils de MadozS’imposen

Unió liberal i moderada (1856-1868)

El general O’DonnellS’imposaÈpoca d’estabilitat i creixement fins el 1866

Constitució de 1845, anul·la desamortitzacions eclesiàstiques, poca llibertat

Extensió del ferrocarril, desenvolupament tèxtil català, entitats financeres...

Prestigi internacional: Mèxic, Perú, Cotxinxina, Marroc... Guerres i campanyes

Despeses i endeutament: tensió social, revoltes camperols i nova guerra carlina

Car

acte

ríst

iqu

es d

e l’è

po

ca O

’Do

nn

ell

El pacte d’Ostende (1866)Aquesta situació provoca

O’Donnell

3.- El regnat d’Isabel II (1843-1868)

Isabel IIIsabel II

7

4.- El sexenni revolucionari

La revolució de 1868: “La gloriosa”

Cop d’EstatCrisi econòmica de 1866Desprestigi monàrquic i moderatI el Pacte d’Ostende de 1866

Revolució popular i burgesa i democràtica

A Catalunya es creen les Juntes Revolucionàries Democràtiques

(Amb republicans i federals, burgesos, obrers i pagesos)

L’exili d’Isabel II Govern provisional (Serrano)

Eleccions parlament Guanyen els monàrquics iel general Prim

Constitució de 1869Monarquia constitucionalDivisió de podersDrets dels ciutadansSufragi universal

A causa de provoca un

convoca

Serrano, Topete i Primamb

provoca

Substituïda per un

S’elabora la

Es tracta d’una

característiques

8

El regnat d’Amadeu I (1870 - 1873)

Assassinat del general Prim

Inestabilitat política, divisió i debilitat

Abstencionisme i frau electoral

Oposició i conspiracions

Guerres i revoltes

Una monarquia amb problemes

11 de febrer de 1873Abdicació d’Amadeu I

Les corts proclamen

La primera república (1873 - 1874)

Inestabilitat políticaDivisió dels republicans

Unitaris i federalistes

Es caracteritza

Independentisme cubàRevoltes cantonals (federalistes)Aixecament carlí (Carles VII)

4.- El sexenni revolucionari

Amadeu IAmadeu I

9

2a etapa: República unitàriaNicolàs SalmerónEmilio Castelar

Eliminació del federalismeImposició d’un fort autoritarismeReforç de l’exèrcit

Cop d’Estat del general Pavía (Dictadura militar)

Salmerón E. Castelar

Dóna el poder al general Serrano

4.- El sexenni revolucionari

10

Reformes republicanes

Jurats mixtesReducció jornada laboralControl treball infantilAbolició esclavitudAbolició impostos sobre el consum

1a etapa: República federal

Estanislau FiguerasFrancesc Pi i Margall Constitució de 1873

Revoltes cantonalistes i carlines.. I continua la guerra a Cuba

Es projecta la E. Figueras Pi i Margall

La primera república (1873 - 1874)

Domini dels federalistes

Continuen les dificultats

Domini dels unitaris

Es destaquen per

Les dificultats constants provoquen

Alfons XII nou rei d’Espanya

Alfons XIIAlfons XII

Després d’un any de caos el general Martínez Campos

Proclama, amb el “pronunciamiento” de Sagunt

4.- El sexenni revolucionari

11

Projecte de Constitució Federal de la República Espanyola. 17 de juny de 1873

“Artículo 1º Componen la nación española los Estados de Andalucía Alta, Andalucía Baja, Aragón, Asturias, Baleares, Canarias, Castilla la Nueva, Castilla la Vieja, Cataluña, Cuba, Extremadura, Galicia, Murcia, Navarra, Puerto Rico, Valencia, Regiones Vascongadas.

Los Estados podrán conservar las actuales provincias o modificarlas, según sus necesidades territoriales. “

12

236

85

20 40 Monarquics

Republicans

Moderats iCarlins

Noidentificats

Repartiment de diputats al parlament de 1869

13

344

320717

Republicansfederalistes

Alfonsins

Radicals

Constitucionalistes

No identificats

Repartiment de diputats al parlament de la Primera República

14

«Españoles: La ciudad de Cádiz, puesta en armas con toda su provincia, con la Armada anclada en su puerto y todo el departamento marítimo de la Carraca, declara solemnemente que niega su obediencia al Gobierno que reside en Madrid, asegura que es leal intérprete de los ciudadanos que, en el dilatado ejercicio de la paciencia, no hayan perdido el sentimiento de la dignidad, y resuelta a no deponer las armas hasta que la nación recobre su soberanía, manifieste su voluntat y se cumpla.

¿Habrá algún español tan ajeno a las desventuras de su país que nos pregunte las causas de tan grave acontecimiento?.

Hollada la ley fundamental; convertida siempre antes en celada que en su defensa del ciudadano; corrompido el sufragio por la amenaza del soborno; dependiente la seguridad individual, no del derecho propio, sino de la irresponsable voluntad de cualquiera de las autoridades; muerto el Municipio; pasto, la Administración y la Hacienda, de la immoralidad y el agio; tiranizada la enseñanza; muda la prensa; y sólo interrumpido el universal silencio por las frecuentes noticias de las nuevas fortunas improvisadas...; tal es la España de hoy.

... ¡ Viva España con honra!»

Manifest de la revolució de 1868

15

Guerres carlines

16

Primera guerra (1833-1839)

Camperols i EsglésiaNord de la península

Expedició Reial (1837)

Derrota carlista

Abraçada de Bergara (1839) (Maroto i Espartero)

conseqüències

Consolidació d’un model centralista i uniformitzador de l’Estat (els carlistes proposen un retorn als furs i a la descentralització)

Prestigi dels militars que es converteixen en dirigents de la política (Espartero, Narváez)

Despeses econòmiques de l’Estat (portaran a les desamortitzacions)

Zumalacárregui (país basc)Ramon Cabrera (Maestrat)

A favor de Carles V

Amb els líders

Amb el suport

carlí

isabelí