Projecte URBES: Biodiversitat i serveis ecosistèmics en entorns

urbans Francesc Baró

Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals Universitat Autònoma de Barcelona

Els ecosistemes naturals i la biodiversitat: un recurs econòmic? CosmoCaixa,

Barcelona, 3 de Juny de 2014

• Serveis ecosistèmics en entorns urbans

• El projecte URBES

• Consideracions finals

• Cas d’estudi de Barcelona

Índex

Capital Natural

SERVICIOS DE LOS ECOSISTEMAS:

“beneficios que los humanos obtenemos de los ecosistemas” (EEM 2003)

Servicios de abastecimento

COMPONENTES BIENESTAR HUMANO

LIBERTAD Y OPCIONES

Seguridad

Necesidades materiales básicas (alimento, vivienda...)

Salud

Buenas relaciones sociales

Servicios de regulación

Servicios culturales

Evaluación de Ecosistemas del Milenio 2003

Ser

vici

os

de

sop

ort

e

Serveis ecosistèmics en entorns urbans

• Nuestro planeta urbanizado depende más que nunca de los ecosistemas (metabolismo global en expansión) Las ciudades requieren áreas de suministro de servicios

500-1000 veces mayores que su propia superficie (Folke et al. 1997); ‘Parásitos de la biosfera’ (Odum 1971)

Artwork: Phil Testemale, in Wackernagel and Rees 1997

• Más del 50% de la población mundial y (más del 75% en Europa y EEUU) vive en ciudades. Se esperan 3.000 millones más de habitantes urbanos para el 2050

• Gran potencial para mejorar bienestar humano, crear resiliencia y capacidad de adaptación al cambio global, y ayudar a cumplir estándares de calidad ambiental

Serveis ecosistèmics en entorns urbans

Horts urbans Llacs i llacunes

Boscos urbans Rius i canals

Infraestructura verda (incloent la blava) en sòcio-ecosistemes urbans

“Els ecosistemes urbans són aquells on la urbanització cobreix un gran proporció de la superfície del sòl, o aquells on la gent viu en grans densitats (Pickett et al., 2001).

Parcs urbans

Arbrat viari

Serveis ecosistèmics en entorns urbans

Producció d’aliments

Serveis d’aprovisionament

• Agricultura en el entorno periurbano, en tejados verdes, jardines y huertos urbanos

• Más de 600 millones de personas practican la agricultura urbana en el mundo

Puede suponer parte substancial del abastecimiento urbano:

• Dakar 60%; Dar es Salaam 90%; Phnom Penh 7%; Hanoi 58%; Vientiane 100%; (Moustier 2007)

• En la Habana: 8.500 ton de verdura, 7.5 millones huevos y 3,650 ton carne (Altieri 1999)Gómez-Baggethun and Barton 2013, Ecological Economics 86 : 235–245

Servicios ecosistèmics en entorns urbans

Especialmente importante para la resiliencia de las ciudades durante épocas de crisis económica y social

Producció d’alimentsServeis d’aprovisionament

Cultivos de patatas frente al Reichstag, 1946Gómez-Baggethun and Barton 2013, Ecological Economics 86 : 235–245

Servicios ecosistèmics en entorns urbans

• Amortiguación del “efecto isla de calor”

• Regulan temperaturas extrema aportando sombra, mediante evapotranspiración, etc.

• Árboles reflejan radiación solar y evitan que superficie sellada absorban calor

Serveis de regulació

Regulació micro-climàtica

Amortiment de fenòmens extrems

• La infraestructura ecológica (manglares, arrecifes, marismas…) actúan como barreras

• Protección ante tsunamis, olas de calor, inundaciones, deslizamientos, oleaje…

Gómez-Baggethun and Barton 2013, Ecological Economics 86 : 235–245

Servicios ecosistèmics en entorns urbans

Amortiment cont. acústica• La vegetación amortigua el ruido

mediante absorción, desviación, reflejo y refracción de las hondas

Serveis de regulació

Reducció de l’escorrentia• Ciudades con 50–90% superficie

pavimentada pierden 40–83% del agua por escorrentía

Gómez-Baggethun and Barton 2013, Ecological Economics 86 : 235–245

Servicios ecosistèmics en entorns urbans

Oportunitats recreatives: Los parques, lagos, canales y bosques urbanos ofrecen múltiples oportunidades para la recreación, relajación y contemplación

Serveis culturals

Beneficis estètics: Los paisajes urbanos ofrecen beneficios sensoriales que mejoran el bienestar y la salud física y mental

Gómez-Baggethun and Barton 2013, Ecological Economics 86 : 235–245

Servicios ecosistèmics en entorns urbans

El projecte URBES

www.urbesproject.orgProjecte europeu (BiodivERsA) 2012 – 201413 partners

Urban Biodiversity and Ecosystem Services

“Avaluar els buits de coneixement en la relació entre els processos d’urbanització i els serveis dels ecosistemes, així com enfortir la capacitat de les ciutats per adaptar-se al canvi climàtic i reduir la seva petjada ecològica.”

• Ciutat compacte: 1,62 milions hab.; 10.121 Ha; 160 hab./Ha

• Verd total: 2893 Ha (28,59%); 17,91 m2/hab.

• Verd urbà: 1098 Ha (10,85%); 6,80 m2/hab.

• Principals àrees: Montjuïc (320 ha)Collserola (1795 ha)

• Arbrat viari: 158 896 unitats (98,36 arbres per 1000 habitants)

Cas d’estudi de Barcelona

Baró et al.2014. Ambio

Quantificació i valoració de serveis i “de-serveis”

• i-Tree: State-of-the art, peer-reviewed software suite from the USDA Forest Service

• i-Tree Eco quantifies urban forest structure and functions based on standard inputs of field, meteorological and pollution data.Source: www.itreetools.org

Cas d’estudi de Barcelona

• Captura de diòxid de carboni (CO2)

• Emissió de COVs (des-servei)

• Filtració de l’aire(O3, SO2, NO2, CO, & PM10)

i-Tree Eco Model:

Baró et al.2014. Ambio

Cas d’estudi de Barcelona

Baró et al.2014. Ambio

Cas d’estudi de Barcelona

Baró et al.2014. Ambio

Eliminació mensual i anual de contaminants atmosfèrics (infraestructura verda de Barcelona, any 2008). Estimacions biofísiques i valors econòmics.

305.6 tones de contaminants atmosfèrics 1,73 milions d’euros anuals

Cas d’estudi de Barcelona

Baró et al.2014. Ambio

Captura anual de carboni (infraestructura verda de Barcelona, any 2008). Estimacions biofísiques i valors econòmics.

19.036 tones de CO2 per any 300.000 euros anuals

Net Carbon Sequestration

Land-use class t / year SE US$ / year SE

Urban green 1002 100 78.688 7.839Natural green 2099 181 164.804 14.224Low-density residential 565 155 44.326 12.173High-density residential 1282 149 100.630 11.660Transportation 196 54 15.366 4.250Institutional -64 109 -4.995 8.518Commercial/Industrial 31 14 2.409 1.086Intensively used areas 311 62 24.396 4.844

Total5422

5187*823 425,625

407 177* 64.595*Note: Net carbon sequestration values considering GHG emissions of green space maintenance.

Cas d’estudi de Barcelona

Baró et al.2014. Ambio

Però...és rellevant la contribució de la infraestructura verda de Barcelona en relació a la millora de la qualitat de l’aire i els objectius de mitigació del canvi de climàtic de la ciutat?

Air pollutant

Removal biophysical

value

(t year-1)

Removal monetary

value

(USD year-1)

City-based emissions

(t year-1)

Background pollution influence

(%)

Ecosystem Service contribution (%)

City-based emissions

City-based emissions & background

pollution

PM10 166.01 1 097 964 743.77 88.10 22.32 2.66

NO2 54.59 540 745 10 412.94 18.70 0.52 0.43

CO2eq 19 036 123 621 4 053 76684 403* N/A 0.47

22.55* N/A

*Note: considering CO2eq emissions from services and activities directly managed by the City Council (“Covenant of Mayors” policy target baseline emissions).

Consideracions finals

• Los ecosistemas generan múltiples servicios ecosistémicos para el bienestar humano cuyo valor tiende a pasar desapercibido e la toma de decisiones

• Restaurar la infraestructura ecológica puede mejorar la calidad de vida y la salud, así como aumentar la resiliencia /capacidad de adaptación al cambio climático, especialmente en entornos urbanos.

• A Barcelona, la infraestructura verda contribueix a millorar la qualitat de l’aire de la ciutat i mitigar el canvi climàtic, tot i que de manera modesta. Tot i així, invertir en infraestructura verda pot ser una mesura efectiva per reduir la concentració de certs contaminants, com les partícules en suspensió (PM10).

Urban Biodiversity and Ecosystem Services (URBES)

http://urbesproject.org/

Baró et al. 2014 AMBIO

43:4Operationalising Natural Capital and Ecosystem Services (OpenNESS)

http://www.openness-project.eu/

Més informació

https://www.youtube.com/watch?v=iuFS8ACqObg

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Francesc Baró (francesc.baro@uab.cat)

Agraïments:

Johannes Langemeyer; Erik Gómez-Baggethun

ICTA-Universitat Autònoma de Barcelona

Jaume Terradas; Lydia Chaparro

CREAF-Universitat Autònoma de Barcelona

David Nowak

USDA Forest Service

Finançament:

BIODIVERSA – MINECO (URBES-PRIPIMBDV-2011-1179)

European Commission (OpenNESS – FP7 grant 308428)

Ajuntament de Barcelona – Espais Verds i Biodiversitat