Competènc..

15
1 L’enfocament per compet enfocament per compet enfocament per compet enfocament per competències ncies ncies ncies i la innovaci i la innovaci i la innovaci i la innovació educativa educativa educativa educativa Pere Molina 28 d’abril de 2010 IES Marjana (Xiva) En l’àmbit de la política –i la política educativa no és una excepció– hi ha una clara tendència a identificar o confondre, segons es preferisca, l’urgent amb l’important. En el moment actual pot ser urgent escometre sense dilació alguns canvis curriculars, però el vertaderament important és obrir este procés de reflexió i debat (C. Coll, 2004)

description

 

Transcript of Competènc..

Page 1: Competènc..

1

LLLL’’’’enfocament per competenfocament per competenfocament per competenfocament per competèèèènciesnciesnciesnciesi la innovacii la innovacii la innovacii la innovacióóóó educativaeducativaeducativaeducativa

Pere Molina

28 d’abril de 2010IES Marjana (Xiva)

En l’àmbit de la política –i la política educativa no és una excepció– hi ha una clara tendència a identificar o confondre, segons es preferisca, l’urgent amb l’important. En el moment actual pot ser urgent escometre sense dilació alguns canvis

curriculars, però el vertaderament important és obrir esteprocés de reflexió i debat

(C. Coll, 2004)

Page 2: Competènc..

2

No és modern allò que és recent o nou, o fem que ho parega, sinó allò que perdura i transforma la vida i la realitat

(...)Els nous llenguatges poden ser necessaris per abordar noves realitats, per a descobrir alguna cosa vertaderament nova en

elles però, freqüentment, són l’expressió de la capacitat que els poders i burocràcies tenen per a uniformar les maneres de vore

i pensar la realitat en funció de determinats interessos

(J. Gimeno, 2008)

Les reformes educatives basades en competències apareixen com el remei a una pobresa detectada en la pràctica de l’aula,

en els models didàctics, amb els que es ve treballant. Però s’oblida considerar amb major serietat les condicions en les que

exercix el seu treball el professorat al que se li ve sotmetent a constants intents per fer-lo canviar, però sense arribar

seriosament a implicar-lo

(J. Torres, 2008)

Page 3: Competènc..

3

Índex

� Introducció

� El plantejament educatiu de la UE: l’aprenentatge permanent

� Les competències bàsiques: concepte i selecció

� Les competències bàsiques en el context espanyol

� Les competències i el canvi educatiu

� A Espanya comencen a publicar-se treballs relacionats amb les competències a partir de l’any 2000

� No hi ha una tradició pedagògica darrere: és un plantejament que ve de l’àmbit de l’economia

� Un plantejament econòmic es converteix en plantejamentpedagògic

� Són organismes internacionals de caire econòmic els que hanproposat i finançant el model per competències en educació

� Interés per la gent productiva: les competències capaciten a les persones a adaptar-se a les exigències del sistema econòmic

Introducció: les competències bàsiques, una preocupació educativa recent

Page 4: Competènc..

4

Introducció: l’educació en la societat del coneixement

� El coneixement permet a les persones interactuar amb el medi i les persones resolvent problemes que sorgeixen

� Vivim en una societat de constants canvis caracteritzada pel relativisme, la provisionalitat i la incertesa (açò ja és un problema)

� El coneixement és una necessitat bàsica per adaptar-nos als constants canvis

� Però ja no és un coneixement disciplinari, teòric i enciclopèdic, necessitem d’un coneixement pràctic, útil, polivalent, adaptatiu, autoactualitzable...

� 1996: L’educació tanca un tresor. Informe a la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l’Educació per al segle XXI (presidida per J. Delors)

� 4 pilars:

� aprendre a conéixer,

� aprendre a fer,

� aprendre a conviure i treballar en projectes comuns,

� i aprendre a ser

El plantejament educatiu de la UE: antecedents pedagògics que influeixen

Page 5: Competènc..

5

� 1999: Els 7 sabers necessaris per a l’educació del futur d’E. Morin

� Comprendre la natura social i polisèmica del coneixement;

� aprendre a integrar el coneixement més enllà dels límits de les disciplines;

� comprendre la natura de la condicióhumana;

� comprendre la identitat global de l’espècie humana;

� aprendre a viure en la incertesa;� aprendre la comprensió i l’empatia;� i comprendre l’ètica del gènere humà

El plantejament educatiu de la UE: antecedents pedagògics que influeixen

� Comença a formular-se a la UE a partir del 2000 a Lisboa, responent a un interés econòmic i competitiu:

� Convertir-se en el terme de 10 anys en l’economia basada en el coneixement més competitiva i dinàmica del món, capaç de créixer econòmicament de manera sostenible amb més i millors ocupacions i amb major cohesió social (Consell Europeu, 2000)

� Utilitzar l’educacíó per reforçar la competitivitat i el dinamisme de la UE, així com la cohesió social i cultural. Consell Europeu d’Educació va establir 3 objectius principals:

� Millorar la qualitat i eficàcia dels sistemes d’educació i formacióde la UE

� Facilitar l’accés de tots als sistemes d’educació i formació

� Obrir els sistemes d’educació i formació a un món més ampli

El plantejament educatiu de la UE:inicis

Page 6: Competènc..

6

� 2002: Programa de treball “educació i formació 2010” on s’assenyala com estratègia l’aprenentatge permanent o al llarg de tota la vida:

� Superar les tradicionals barreres entre formació formal/informal� Permetre l’adaptació als constants canvis i exigències del mercat

laboral� S’enfatitza l’aprenentatge davant l’ensenyament� Més que adquirir coneixements és requereix la capacitat per a la

seua actualització� No es tracta d’aprendre continguts, sinó adquirir una sèrie de

capacitats i habilitats que permeten dita actualització: les competències

El plantejament educatiu de la UE: l’aprenentatge permanent

Les competències bàsiques per a l’aprenentatge permanent

� Estes competències clau o bàsiques permeten adaptar el procés d’ensenyança-aprenentatge a les necessitats i continus canvis de la societat del coneixement, transformant el model d’ensenyança basat en l’adquisició de coneixements en un model d’aprenentatgebasat en la capacitat de resoldre situacions al llarg de la vida

Page 7: Competènc..

7

Què són les competències clau?

� Consell Europeu (2006):

� Una combinació de coneixements, capacitats i actituds adequades al context. Les competències clau sónaquelles que totes les persones precisen para la seua realització i desenrrotllament personals, aixícom per a la ciutadania activa, la inclusió social i l’ocupació

Què són les competències clau?

� Constituïxen alguna cosa més que un conjunt de capacitats o habilitats per a utilitzar davant situacions concretes

� Tenen a vore amb una combinació integrada de coneixements, habilitats i actituds conduents a un exercici adequat i oportú en diversitat de contextos

� Suposen una combinació d’habilitats pràctiques, coneixements, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials que actuen conjuntament per aconseguir una acció eficaç

Page 8: Competènc..

8

El concepte de competència i el seusignificat compartit amb altres termes

COMPETÈNCIA

Aptitud

CapacitatPoder per a…

Habilitat

Destresa

Coneixementpràctic

Efectivitat

A partir de Gimeno (2008)

Selecció de competències

� Projecte DeSeCo de la OCDE (Organitzacióper a la Cooperació i el DesenvolupamentEconòmic), establix 3 tipus de competènciesclau

� Competència per utilitzar interactivament i de forma eficaç ferramentes i instrumentsde la societat de la informació

� Competència per funcionar en grupssocials cada vegada més complexos i heterogenis

� Competència per actuar de manera autònoma

Page 9: Competènc..

9

Les 8 competències clau de la UE

� comunicació en la llengua materna� comunicació en llenguas extrangeras� competència matemàtica i les bàsiques en ciència i tecnologia� la competència digital� aprender a aprender� las competèncias socials i cíviques� el sentit de la iniciativa i l’esperit d’empresa� i la conciència i l’expressió culturals

(Comissió Europea, 2005; Consell Europeu, 2006)

Les competències com marc de referènciade la política educativa de la UE

� Oferixen un marc de referència destinat a les polítiques d’educació i formació dels Estatsmembres de la UE peraconseguir els 3 objectiusplantejats per la UE

Page 10: Competènc..

10

La introducció de les competències bàsiques en el marc curricular espanyol

� Definició de currículum de la LOE:� S’entén per curriculum el conjunt

d’objectius, COMPETENCIES BÀSIQUES, continguts, mètodespedagògics i criteris d’avaluacióde cadascun dels ensenyamentsregulats per la present Llei (MEC, 2006)

� Les CB es desenvolupen a l’etapa d’Educació Primària per a ser aconseguides en l’ESO, ones presta especial atenció

La introducció de les competències bàsiques en el marc curricular espanyol

Llei Orgànica d’Educació de 2006

Reials Decrets que la desenvolupen:

La seua concreció a la Comunitat Valenciana:

RD 1513/2006 d’ensenyaments mínims

d’Educació Primària

RD 1631/2006 d’ensenyament mínims

d’ESO

D 112/2007 pel qual s’establixel currículum d’ESO a la CV

D 111/2007 pel qual s’establixel currículum d’Educació

Primària a la CV

Page 11: Competènc..

11

Les 8 competències bàsiques de la LOE

� Comunicació en la llengua materna� Comunicació en llengües estrangeres� Competència matemàtica i en ciència i

tecnologia� Competència digital� “Aprendre a aprendre”� Competències socials i cíviques� Iniciativa i esperit d’empresa� Consciència i expressió cultural

Competències clau UE

� Competència en comunicació lingüística� Competència matemàtica� Competència en el coneixement i la

interacció amb el món físic� Tractament de la informació i

competència digital� Competència social i ciutadana� Competència cultural i artística� Competència per “aprendre a aprendre”� Autonomia i iniciativa personal

Competències bàsiques LOE

Les 8 competències bàsiques de la LOE

Competènciescomunicatives

Competènciesmetodològiques

Competènciapersonal

Competènciescentrades en conviurei habitar el món

• Competència en comunicació lingüística

• Competència cultural i artística

• Competència matemàtica• Tractament de la informació i

competència digital

• Competència per “aprendre a aprendre”

• Autonomia i iniciativa personal

• Competència social i ciutadana

• Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Page 12: Competènc..

12

Les competències bàsiques i les àreesescolars

� Es pretén posar l’accent en els aprenentatges que es consideren imprescindibles, des d’un plantejament integrador i orientat a l’aplicaciódels sabers adquirits

� No existeix una relació unívoca entre un àrea o matèria i el desenvolupament de certes competències

� Una CB s’aconseguix com conseqüència del treball entre vàries àrees escolars i estes, a la seua vegada, contribuixen al desenvolupament de diverses competències

� En cada matèria es descriu la forma en què contribuix des dels seus continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) al desenvolupament de les CB

� Els desenvolupament de les competències bàsiques exigixacompanyar-se d’un enfocament interdisciplinari i transversal

El disseny per competències

2 possibilitats:

Adaptar del dissenycurricular existent a l’enfocament percompetències

Iniciar un noudisseny per

competències

Cap dels dos extrems està exemptd’acabar fent el que ja s’estava fent

Page 13: Competènc..

13

Les competències i el canvi educatiu

RELATIVAMENT FÀCIL

utilització de materials nous o revisats

utilització de noves habilitats, estils, estratègies i aproximacions d´ensenyament

transformació d´aquelles creences, valors i ideologies que modelen les pràctiques i les assumpcions pedagògiques

EXTREMADAMENT DIFÍCIL

Dimensions del canvi(Fullan, 1982)

Les competències i el canvi educatiu

� El canvi educatiu depèn d’allò que el professor faça i pense: és tan simple i tan complex com això (Fullan, 2002)

� Factors personals que influeixen:

� Coneixements previs

� Situació professional i personal

� Motivació personal

� Experiències prèvies

� Concepcions sobre els estudiants, l’educació, la matèria...

Page 14: Competènc..

14

De les reformes a les innovacions educatives

Adequar el sistema escolar als temps que corrent

PROCESSOS DE REFORMA

PROCESSOS D´INNOVACIÓ

Adaptant el sistema als centres,

professorat i a l´alumnat

Adaptant els centres, professorat

i l´alumnat al sistema

De dins i baix cap a fora i dalt

De fora i dalt cap a dins i baix

Processos de canvi

Referència sobre les competències

Page 15: Competènc..

15

3 bones (i recomanables) lectures

Gràcies per l’atenció