NUNCA MÁIS

D E U R A O N S P E RE S T A R C O N T R A E L

1. Per l’especulacióL’Ajuntament planifica la ciutat en funciódels seus interessos econòmics (urbanismecomercial) i del capital privat, quan laplanificació hauria de donar solucions a lesnecessitats urbanístiques de la ciutat.Podem intuir els seus interessos quancomparem la ràpidareconstrucció del’espai on se celebraràel Fòrum i el procésde rehabilitació dezones marginals. Undels casos méssignificatius és el de lareforma de La Mina,per a la qual esdestinaran tan sols 72milions d’euros encomparació als 2.300milions que costaranles obres del Fòrum2004.

2. Pel model deciutat

Barcelona s’estàtransformant en unaciutat turística i deserveis i oci.Qüestionem que aquesta opció condueixi auna sostenibilitat econòmica, social iambiental que garanteixi que els seushabitants puguin guanyar-se la vida a unsnivells adequats, amb ocupació estable,accés a l’habitatge, respecte del medi... Unmodel que es presta a convertir la ciutat enun escenari en el qual és impossible viure-hia causa de l’oblit de les necessitats socialsdels habitants en pro del sector turístic,impedint així el desenvolupament del teixitsocial.

3. Per les agressions al mediÉs difícil creure en una preocupació peldesenvolupament ambientalment sostenible

quan les construccions que s’estan fent peral Fòrum suposen una enorme alteració del’entorn marí, cimentació, malbaratament derecursos i construcció de grans edificacions(centre de convencions, hotels...). Al mateixtemps, podríem recordar que ENDESA(empresa sòcia del Fòrum) és la quarta

empresa d’Europaamb majorsemissions de CO2.

4. Pels seuspatrocinadors,

polítics ieconòmics

Els socis capitalistesd’aquest fòrum són elGrup Endesa,Telefònica, La Caixa,Toyota i El CorteInglés, i elspatrocinadors, finsara, IBM, Indra,Iberia, Damm, Mediapro, Nestlé, Nutrexpa,Randstad, HenkeL,Leche Pascual,Coca-Cola, Roca, GLEvents i AGBAR.

Trobem aquí empreses repetidamentdenunciades per agressions al mediambient i a pobles indígenes, pels propisconsumidors i treballadors, i compromesesamb l’economia de guerra i elneoimperialisme. Participar en el Fòrum elssuposa un rentat d’imatge, beneficis fiscals ipublicitat. D’altra banda, com aorganitzadors polítics, tenim al GovernCentral, l’Ajuntament de Barcelona i laGeneralitat de Catalunya. Algú creuseriosament que estan donant proves desuport als valors que afirma tenir el Fòrum?Com ara: reforma laboral, llei de partits, lleiantiterrorista, desallotjaments, corrupció,privatització de l’ensenyament i de lasanitat...

F Ò R U M 2 0 0 45. Perquè està organitzat pels

qui fan il·legal la immigracióSe'ns parla de multiculturalitat i dretshumans i en realitat es posen barreres a laimmigració. Les diferents administracionsque organitzen el Fòrum són lesresponsables de l’aprovació de les lleisd’estrangeria i d’una situació en què serimmigrant és ser il·legal. No oblidem que elsdiversos cossos policíacs d’aquestaadministració han estat reiteradamentdenunciats per maltractament i actuacionsracistes.

6. Perquè estàrecolzat per

l’economia deguerra

El Fòrum no s’hasumat a les protestescontra la guerra per nocontrariar el governestatal,coorganitzador. Costacreure que hi hagi uncompromís per la paumés enllà de lapropaganda. I nonomés està organitzatpels que donen suporta l’economia de guerraexterna, sinó pels queens agredeixen en unaguerra diària ambprecarietat laboral idifícil accés a l’habitatge. És indignant veurecom, en els pressuposts generals, lespartides de defensa augmenten, perperpetuar la unitat de l’Estat i el capital; icom paral·lelament decreixen les partides deprestacions socials. Per citar un altreexemple, trobem com a sòcia del FòrumINDRA, una empresa puntera en la indústriade l’armament; i El Corte Inglés, Iberia, LaCaixa i Telefònica, que inverteixen entecnologia militar.

7. Perquè està organitzat pelsque tracten els problemes

socials amb repressióEl missatge del Fòrum és que tot s'arreglaamb el diàleg, i que les administracions ensdonen canals de participació que noméshem d'aprofitar per resoldre qualsevolproblema. Això pretén amagar una políticade control social cada vegada més difús, ialhora contundent. Ens volen reduir a unpaper de mers consumidors, de productes ide cultura, de política, de societat... I quansortim d'aquest marc i volem participar

autònomament, lesadministracions enstracten com asospitosos, i lespolítiques que s'apliquenno són de diàleg sinód'ordre públic. I quanfem notar que a lanostra societat hi haconflictes —provocatsgairebé sempre persituacions d'injustícia—la seva resposta sol serla policíaca.

8. Perquè elFòrum no és

participatiu i eldiàleg és una

farsaEls organitzadors del

Fòrum estan fent un gran esforç depropaganda per presentar-lo com unainiciativa cultural oberta a tots i capaçd’assumir la crítica social. Parlen dedemocràcia participativa, però el Fòrum ésuna realitat predefinida, realitzada,dialogada i pactada des de dalt. Laparticipació ciutadana ha estat obviada i araens busquen per assistir com a espectadorsi voluntaris passius, com si necessitessinlegitimar al Fòrum mitjançant la participació

E L « F Ò R U M »D E L A P O B R E S ADesprés de veure un reportatge emès per TV3 dedicat a aclamar el Fòrum 2004 i on lesorganitzacions que no han volgut saber res de l’«evento» van ser qualificades de «grupsminoritaris», entre els quals s’inclouen Amnistia Internacional, Greenpeace o la Federaciód’Associacions de Veïns de Barcelona, m’agradaria fer unes mínimes matisacions.

El Fòrum suposarà una despesa de 2.509 milions d’euros (2.190 d’obres i 319 decontinguts). A Catalunya hi ha 715 mil pobres, el 70% dels quals viuen a l’àrea metropolitanai uns 336 mil a Barcelona; uns 180 mil pensionistes que sobreviuen amb menys de 450 eurosmensuals, sense comptar uns 240 mil il·legals i set mil Catalunya, uns tres mil a Barcelona.

Alhora, aquesta Barcelona de postal encantada d’havmilions d’euros a convidar tot un seguit de personalitats mecom a cal sogre (i a costa dels contribuents) perquè davanuna tirallonga de tòpics pseudopacifistes i ben intencionaarranjar els problemes del món.

Quants problemes reals de persones reals es podrien sodesenes de milions en faraònics brindis al sol en forma d’estcom solucionar els problemes del món es dediquessin aquerealment ho necessiten? Una última dada: el nombre de po3,4 vegades el Nou Camp. Quins guanys obtindran aquestes

dels moviments socials. Diversesorganitzacions socials i veïnals no hiparticipen en no ser acceptades lespropostes que plantejaven pelsorganitzadors del Fòrum.

9. Perquè per al Fòrum lamulticulturalitat és el compte

de fades de la globalitzacióEl Fòrum 2004 no sols no contempla lacultura gitana i ha vedat la seva participació,sinó que està marginant a molts ciutadansdel barri on s’ubica. Al mateix temps, quèentén el Fòrum per diversitat cultural quanreprimeix tant la cultura com la lleguapròpies? Sota la capa de la multiculturalitats'amaguen les contradiccions i complexitatsde globalització. D’aquesta manera,ENDESA, patrocinadora del Fòrum,destrueix el poble maputxe perquè no volparticipar de la seva «multiculturalitat».

10. Perquè per a ells la culturai els valors són una

mercaderiaEl Fòrum llença un missatge clar: Barcelonaés la seva cultura. Quan el Fòrum apel·la ala creativitat de les gents de Barcelona, lesven com a imatge de marca que utilitzarà elsector turístic. Però per fer això buida lacultura de política: de l'esperit crític, de lacreativitat antagonista, la rebel·lia que elsmoviments socials seguiran reivindicant. Laparaula «cultura» els serveix així perdisfressar els conflictes de la ciutat i, en unacte de total hipocresia, convertir-los eneslògan turístic: Barcelona, capital de lapau. No consentirem que se'ns utilitzi defigurants de Barcelona convertida en unparc temàtic que mai no pot contemplar lavertadera diversitat.

Assemblea de Resistències al Fòrum 2004

persones que viuen al carrer a

er-se conegut gastarà cinquantadiàtiques perquè passin uns diest auditoris semibuits expliquin ents els seus suggeriments per a

lucionar si en comptes de cremarèrils discussions bizantines sobrests recursos a les persones quebres de Barcelona podria omplir persones del Fòrum?

Jordi Ros Enseñat

El proper 22 de maig, es casen Felipe deBorbón i Letizia Ortiz. El que hauria de serun enllaç civil entre dos ciutadans, s’haconvertit en un grotesc, groller i caríssimespectacle d’exaltació dels valors mésreaccionaris.

El luxe de la cerimònia i la dilapidació dediners públics per a pagar-ho, resulteninsultants si els contrastem amb la realitatde milions de ciutadans que veuencontínuament minvats els seus drets socialsi no poden desenvolupar plenament lesseves expectatives vitals en una conjunturade precarietat laboral, carestia iendeutament creixents.

Denunciem, també, el brut intent demanipulació dels criminals atemptats de l’11de març que costaren la vida a 192treballadors.

Si ja és prou escarni patir l’ostentaciócontínua de l’estil de vida degradat imalbaratador d’una minoria ociosa ienriquida amb l’especulació i l’explotació delnostre treball, en moments tan propers aaquelles doloroses jornades, haver desuportar, a més a més, els cínicshomenatges a les víctimes d’una Casa Reialque va guardar silenci, malgrat la seva altaresponsabilitat estatal, quan el pobles’oposava en massa a l’agressió contral’Iraq, ho considerem un insult.

El fill de Juan Carlos I manifestava a lapremsa en presentar Letizia Ortiz: «El meumatrimoni suposarà un esglaó més en lacadena que ens enllaça amb la història.» I lahistòria ha ensenyat al nostre poble que lamonarquia ha estat sempre associada i hosegueix estant al domini d’unamenyspreable minoria reaccionària.

No es tracta, per tant,d’un acte més: Felipe deBorbón es casa per aperpetuar una dinastiail·legítima que regna al’Estat espanyol perimposició del règimfranquista. Una dinastiaassentada sobre la violacióde la sobirania dels poblesque conformen aquest

Regne d’Espanya i que mai no han estatconsultats sobre la seva opció al respecte.

Amb el pas dels anys el sistemamonàrquic ha anat ensenyant la sevavertadera cara; s’ha transformat en unacaricatura de democràcia ritual i formal en laqual, sistemàticament, s’ignoren elsprincipals anhels populars. Cap dels gransproblemes a què ens enfrontem han trobatsolució en aquests 25 anys de monarquiaborbònica.

Amb el pas dels anys, milers deciutadans, principalment joves, han anatcomprenent que no ens enfrontem a l’accióindividual de determinat govern opersonalitat, sinó a l’acció coherent i unidad’un sistema disposat a tot per a defensarels interessos d’una minoria oligàrquica ireaccionària.

Cada vegada més ciutadans hancomprès que no és possible avançar en elcamí de l’emancipació, sense conquistar unnou marc vertaderament democràtic quepermeti recuperar als pobles de l’Estatespanyol el control dels seus destins.

A les organitzacions i gents de l’esquerraque subscrivim aquest comunicat ensimporta un rave que Felipe de Borbón escasi o s’aparelli amb qui vulgui; treballem itreballarem per acabar amb tuteles odioses.No som súbdits d’un règim anacrònic, sinóciutadans lliures disposats a lluitar pel futur.

Fora la Monarquia!Menys noces reials i més despeses

socials!No a la boda del capital i la guerra!

Moviment Popular contra les Noces Reials

N O C E S R E I A L S ?APARELLAMENT DE SANGONERES!

Fora

El passat 1 de juliol de 2003 va morir, amb63 anys i després de dos de llarga malaltia,Chicho Sánchez Ferlosio. Aquest bohemimaleït, excèntric i genial va exercir de tot unpoc, però especialment de poeta, decantautor i de filòsof, activitats totes ellesque no li reportaren cap duro ni cap«glòria».

José Antonio Sánchez Ferlosio, queaquest era el seu nom vertader, i per aixòno ens estranya això de «Chicho», era filldel dirigent falangista i intel·lectual delRègim Rafael Sánchez Mazas —la vida delqual es recrea en la reeixida novel·laSoldados de Salamina, de Javier Cercas,portada al cinema per David Trueba, i oninterpretarà un petit paper— i germà del’escriptor Rafael Sánchez Ferlosio(Alfanhuí, El Jarama...).

A més d’escriure poemes i lletres per acançons i de realitzar acompanyamentsmusicals per a cantautors (Amancio Prada,Rosa León, Soledad Bravo, Teresa Cano,Joaquín Sabina, Luis Eduardo Aute, JavierKrahe, Alberto Pérez, Jorge Drexler,Quilapayún...), Chicho Ferlosio va publicar,malauradament, només dos discos: un desenzill a duo amb Rosa Jiménez (la sevacompanya) en Nuevos Medios i l’introbable,oblidat i curiosíssim àlbum A contratiempo(Dial, 1978), que, enregistrat entrenovembre i desembre de 1977, reuniaquinze cançons de Chicho, ambarranjaments musicals del guitarrista LuisMendo, i va suposar un autèntic fracàscomercial —esperem que algunadiscogràfica amb pebrots gosi reeditar-lo encedé. Gallo rojo, gallo negro; La paloma dela paz, El Ser, Hoy no me levanto, Ejecuciónpública, Milonga del moro judío, són algunesde les cançons més conegudes de Chicho;poemes musicats que mai no signava,primer per evitar represàlies del règimfranquista i més tard per allò de la «raócomuna» garciacalviana; per això en moltsdiscos i col·leccions de cançons de laGuerra Civil o de la resistènciaantifranquista els seus poemes figuren coma anònims o populars. Ell no volia figurar

enlloc, però en 1981 va demandar les casesdiscogràfiques CBS i April Music, vinculadesentre elles aleshores, per falsificació decopyright i atribució de drets d’autor de laseva cançó Círculos viciosos (que va arribara ser un gran èxit de Sabina), emprenyatperquè no li’n reconeixien l’autoria.

Chicho Ferlosio va estudiar CiènciesEconòmiques, Dret i Filosofia i Lletres,carreres que, com a bon bohemi de mena,mai no va acabar. Va guanyar-se la vidacom va poder,publicant articles enels diaris —va serun dels fundadorsde l’efímerLiberación—,treballant com acorrector d’estil enpremsa, fentestudis lingüísticso, com en elsdarrers anys,inventant jocs itrencaclosques icreant complexosprogrames i jocsper a ordinador.

Demostrant seruna personaintel·ligent, vaabandonar benaviat el Partitcomunista oninicialment vamilitar i es vaenrolar en les hostsdel artisteig llibertario llibertatari delmadrileny barri deMalasaña de finalsdels anys setanta

del segle passat (Agustín García Calvo,Isabel Escudero, Aute, Krahe...), passantuna temporada a l’ombra per les sevesactivitats antifranquistes. Els seus contactesamb el moviment anarquista van serprofunds i estrets, mai no es negava aparticipar en jornades culturals llibertàries,en actes solidaris amb la CNT o delsateneus llibertaris. Durant l’etapa de lamovida va ser molt crític amb els governs deFelipe González i d’Enrique Tierno Galván, i

en les seves Coplasretrógradas se’nfotia de la

«modernitatsociata». En 1999va prendre part enel documentaldramatitzat Vida ymuertes de

BuenaventuraDurruti, anarquista,dirigit per Jean-Louis Comolli iinterpretat perAlbert Buadella i ElsJoglars, on fa depoeta de carrer quecanta el Romancerode Durruti. En elsúltims anys, malalt,esportellat i ambpoques forces,encara va participaren activitats contrala guerra d’Iraq i afavor delstreballadors deSintel.

Des de l’Ateneusempre ens hainteressat la figura

d’aquest poeta i per això vam decidir fer-liun petit homenatge. Alguns de nosaltresrecordàvem un documental sobre la sevafigura que havíem vist feia més de vint anys.Aquesta pel·lícula de Fernando Trueba,Mientras el cuerpo aguante, no s’ha editatmai en vídeo ni en DVD, per això és bendifícil de veure-la. Ens vam posar encontacte amb Trueba i molt amistosamentens va passar una còpia de la cinta; volíemque en aquest petit homenatge participés eldirector de la pel·lícula, però finalment aixòno ha estat possible.

En dues setmanes, entre el 26 d’octubrei el 2 de novembre de 1981, FernandoTrueba va filmar més de deu hores deconversacions i de cançons amb ChichoFerlosio, un personatge que acabava deconèixer, a la casa mallorquina que elcantautor tenia a Sóller. Durant el rodatgevan morir Brassens i Jean Eustache, dosreferents importants del poeta; també com aanècdota dir que poc després va néixerJonás Groucho, el fill de Trueba. El resultatde tot això va ser Mientras el cuerpoaguante, una pel·lícula documental senseguió previ —i això que el cineasta és undefensor a ultrança del guió ben escrit—molt divertida sobre la filosofia vital delcantautor. En el reportatge tambéparticipaven Isabel Escudero i RafaelAndreu Coll, amics de Chicho, FernandoTrueba mateix i Rosa Jiménez, la companyadel poeta i que ens descobrirà facetes moltinteressants sobre la vida en parella. Lapel·lícula es va estrenar en 1982 i espresentà en el Festival de Cine de SantSebastià amb una certa polèmica —Truebava llançar un tassó d’aigua al crític DiegoGalán perquè aquest havia dit que eldocumental era més apte per a la televisióque per al cinema—, essent un autènticfracàs comercial, però així mateix la vanveure 19.000 espectadors (una ridiculesacomparat amb les superproduccionsianquis). Només hem de dir d’aquestapel·lícula el mateix que hem dit del disc deChicho: quan la podrem veure en DVD?

Ateneu Llibertari Estel Negre

HOMENATGE A CHICHO SÁNCHEZ FERLOSIOEl dimecres 12 de maig van realitzar a l’Ateneu un homenatge a ChichoSánchez Ferlosio. Aquest acte va consistir en la projecció de la pel·lícula deFernando Trueba Mientras el cuerpo aguante, dedicada al poeta. El quesegueix és un fragment del programa de mà que hi vam repartir.

El Tractat de Niça de 2001 va preveure lacelebració d’una ConferènciaIntergovernamental durant l’any 2004, peraclarir i completar els tractats fundacionalsde la Unió Europea, abans d’executarl’ampliació en curs a més països. El ConsellEuropeu de Laeken (desembre de 2001) vaplantejar a la Convenció preparatòria, entrealtres interrogants, si calia una ConstitucióEuropea; la Convenció va respondreafirmativament i va presentar la sevaproposta de constitució.

Els ciutadans europeus necessitenreenfortir els seus drets socials ila seva qualitat de vida,però no aquestaconstitució; argumentarel contrari seria posar-seuna bena als ulls i noveure el dèficit dedemocràcia real queplanteja el projecte.

L’exemple méspalpable d’aquesta faltade democràcia és que pera la creació d’aquestaconstitució no s’ha comptatamb la creació d’un procésconstituent, on tota larepresentació ciutadana poguésmanifestar les seves opinions opropostes, d’això, se’ndedueix que aquestaconstitució serà laConstitució dels Estats, no deles persones.

En definitiva, el queorienta les línies bàsiques d’aquestaproposta de la Convenció és, a la pràctica,el repartiment de quotes de poder entre elsEstats membres i la garantia de continuïtatde les polítiques actuals, al marge delsinteressos de la ciutadania europea.

N’hi ha prou amb observar la manca devalors amb la que parteix aquest projecte: lasolidaritat, fins i tot la institucional, no és unvalor en la proposta de constitució, fet queenforteix la privatització en detriment delsserveis públics; la igualtat de gènere tampocno es considera valor de la Unió Europea;

no s’exigeix una política laboral orientadacap a la consecució de la plena ocupació dequalitat; només s’atorga el dret deciutadania a les persones nacionalitzadespels Estats europeus, no a totes les queviuen a Europa; i en el seu article I-40promou que «els Estats membres escomprometen a millorar progressivament lesseves capacitats militars».

Pensar que aquesta constitució puguirepresentar els interessos dels ciutadanseuropeus, de qualsevol classe social, ésuna basta utopia i/o bogeria; els eixos

d’aquest nou projecte no abasten mésque la recerca de l’enriquiment de les

elits capitalistes actuals i ladefensa d’un mercat lliure per

aplicar a tota la Unió Europeapolítiques liberals de

mercant, utilitzant elstreballadors com conillets

d’índies. Paradoxalment, sónles persones més afectades

per aquest projecte, elstreballadors i les treballadores, els

responsables passius d’aquestasituació, ja que una falta deconscienciació social i d’esperit de lluitaels fa còmplices.

Avui els treballadors i treballadoresque volen una societat més justacommemorem el Primer de Maig, hofem perquè serveixi d’altaveu de les

nostres demandes i propostes obrerescontra el sistema capitalista imperant, cadavegada més globalitzant, amb la intenció depropagar un esperit necessarid’associacionisme obrer entre elstreballadors, per crear llaços de solidaritatque ens defensin dels atacs del govern i dela patronal. Fem també aquestacommemoració en record dels cincdestacats obrers que el capital vacondemnar a mort en el transcurs de l’1 demaig de 1886 a Chicago on es defensava lajornada laboral diària de vuit hores. Aquestarepressió va tenir ressò mundial, a l’igual dela reivindicació laboral de les vuit hores detreball, fent que es declarés l’1 de maig comel dia significatiu de la lluita dels treballadors

MANIFEST 1 DE MAIG DE 2004

i treballadores en defensa de la sevadignitat. Aquells temps de lluita van provocarque la classe treballadora pas a pasaconseguís conquerir drets fonamentals iautoafirmar la seva dignitat.

Per a nosaltres, treballadors itreballadores organitzats en la CNT,commemorar aquest dia sense haver perdutni prostituït el seu significat té moltaimportància ja que continuem creient quenomés l’organització i la solidaritat entretreballadors sense ingerències externes ésla solució per a la defensa dels nostresinteressos i de la nostra dignitat, enfrontdels atacs del capital, com ara el nouprojecte de Constitució Europea. Si avuiencara gaudim d’una sèrie de drets, no ésper mor de la benevolència de l’Estat, sinóper les lluites de treballadors com els deChicago. Els drets socials mai no s’hanregalat, sempre s’han hagut de lluitar. Aixòúltim ens ha de fer reflexionar a tothom,doncs la realitat que ens envolta no creaespais de solidaritat. N’hi ha prouamb fixar-se que ni tan sols avui endia no hem aconseguit la jornadalaboral de vuit hores diàries per atots els treballadors i treballadores,doncs les hores extres s’hanconsolidat com a una cosaquotidiana, ni tampoc que el salarimitjà serveixi per a portar una vidadigna.

Els nostres enemics hanaconseguit que un dret fonamentalcom és l’habitatge sigui un luxe i unacadena perpètua a pagar, convertint-lo en un sucós negoci, el qual provaque la nostra lluita com atreballadors no ha acabat, enabsolut!, continua sent totalmentnecessària; és hora que es perdi lapor a l’empresari i a l’usurer.

Per a la CNT no ha mort l’esperitde lluita permanent en defensad’ideals de justícia i de propostes decanvi netament obreres. Qui hamatat aquest esperit han estat elssindicats col·laboracionistes ambl’Estat, que diuen ser els

representants oficials de la classetreballadora, UGT i CCOO. Ells, sembrant eldesencant, han aconseguit que el nombrede treballadors organitzats i combatius siguigairebé nul i que les nostres utopies passinper tenir una bona casa i un bon cotxe.

Nosaltres, els treballadors i treballadoresde la CNT, continuem somiant amb un mónmillor i amb la nostra emancipació, i igualque els nostres avantpassats creiem quel’única manera d’aconseguir-ho ésmitjançant la nostra autoorganitzacióresponsabilitat, lluita permanent i formaciótècnica i intel·lectual.

Si s’ha esgotat la teva paciència davantdel patètic panorama actual o si tensinquietuds que no saps canalitzar, pensaque encara hi ha gent que vol construir, ambsinceritat, un món nou.

No et resignis, reflexiona i actua.

Federació Local de Sindicats de Palmade la CNT-AIT

NO A LA CONSTITUCIÓ EUROPEA, SÍ A LALLUITA, SÍ A LA CULTURA, SÍ A LA DIGNITAT

Són conegudes per part del lector del nostremodest butlletí les polèmiques que d’un tempsençà venim mantenint amb els companys méso menys nacionalistes i, com l’afany dedissentir d’idees i de moviments sembla noconèixer límits, per això vam acceptar lagenerosa invitació que uns amics depollencins, més o menys vinculats a IniciativaCiutadana per Pollença (l’Esquerra Unidalocal), ens van fer per portar la polèmica a tannoble vila en el marc d’unes jornadesdedicades a la commemoració de la IIRepública que es van perllongar durant tot elmes d’abril.

El tema que els vam proposar per a tansonada ocasió va ser «La revolució llibertària»,aquell episodi portat a terme per pagesos iobrers a la zona republicana i que va sercondemnat de bon començament a morir perpart de tots els poders d’aquest món, elsterrenals i els divins, els d’esquerra i els dedreta. Parlar de la revolució llibertària és parlarde l’accés popular al protagonisme històric,quelcom no pensat ni previst mai pels quidominen la història. Els treballadors icamperols d’aleshores, impulsats des de latradició ja gairebé secular de l’anarquismehispànic, engegaren el conegut com a procéscol·lectivitzador, allò que posteriorments’anomenaria autogestió. En la lluitacontrarevolucionària, és a dir, aquella que voliaacabar amb l’experiència d’autogestió ques’estava portant a terme, va tenir un papercentral el Partit Comunista de Espanya (PCE),obedient i vassall aleshores del PCUS i de laKomintern. Els coneguts com a «Fets de Maig»del 37 a Barcelona, dels quals ens ha deixattan bon testimoni George Orwell, i la invasió idestrucció de les col·lectivitats de Castella id’Aragó a càrrec de les columnes dirigides pelsgenerals Modesto i Lister respectivament,palesaren sense embuts l’aversió que el PCEprofessava a una revolució que s’estava fentsense el seu permís i que demostrava que nocalia cap avantguarda, ni elits, ni comissarispolítics, ni camps de concentració, ni cap terrorper a construir un món més lliure i just.Contràriament, doncs, al que va ser el modelsoviètic impulsat per Lenin i Trockij des del1917 i que arribava al seu deliri sagnant isinistre amb Stalin, l’autoproclamat «far de lahumanitat» i «líder dels pobles» per aquellesdates. De manera que tota l’anàlisi dels fets

revolucionaris i contrarevolucionaris delperíode en qüestió només pot cobrar justacomprensió atenent la lluita contra eltotalitarisme en el seu doble vessant, el nazi iel comunista. Contra ambdós s’aixecaren elsllibertaris col·lectivitzadors i tots doss’obstinaren a destruir-los. Quan les tropes deFranco ocuparen Aragó i Catalunya, larevolució ja havia estat atacada i delmada perla intervenció manu militari del PartitComunista d’Espanya, serf d’Stalin.

Encara que suposava que l’exposició queportaria a terme podia resultar polèmica, em vaimpressionar que els fets narrats fossin gairebédesconeguts, i que un concepte tan importantper a la comprensió del que ha estat el segleXX, el totalitarisme, fos tan escassamentconegut i compartit. Comprenc que aquellabona gent del públic que abarrotava el CentreCultural de Pollença, el passat divendres 30d’abril, que malgrat tot van tenir l’amabilitatd’oferir-me l’hospitalitat, no tenen directamentres a veure amb la història que els vaigexplicar; però indirectament —en la mesuraque militen i sostenen que des del comunismepodem arribar a un món més just— es trobenimplicats en la història, perquè no n’hi ha prouamb ignorar el que fou perquè desaparegui.Per a prescindir de la càrrega sinistra de lesideologies, els moviments i els partits, calconèixer la història, criticar el que és criticable irebutjar el que és rebutjable. L’autocrítica nonomés és convenient, és imprescindible.Confio que la nostra llarga conversació servís,si més no, per començar a erosionar algunesnocions polítiques que no amaguen més queformes de dominació, i no tinc cap dubte quel’afany per trobar formes d’alliberament id’impulsar lluites per un món més just els faràevitar caure en l’adopció d’ideologies queengendren noves formes de domini. Com queningú no està lliure de reproduir vassallatges icometre errors, necessitem entre tots esforçar-nos per mantenir el diàleg obert, i poderaprendre els uns dels altres per a sumarvoluntats en les lluites peremptòries delpresent: evitar la destrucció de la vida alplaneta, així d’urgent i de vital és el compromísque tenim al davant. Ben segur que trobaremla manera de compartir les nostres lluites ireflexions.

Ignasi de Llorens

EXCURSIÓ I POLÈMICA A POLLENÇA

HISTÒRIA DEL PENSAMENT LLIBERTARI(CONCLUSIÓ DEL CICLE DE XERRADES)07/5/04: La Revolució espanyola.14/5/04: Anarquisme i totalitarisme.21/5/04: Contracultura i revolució. Maig del 68. Primavera de Praga...28/5/04: Anarquisme i antiglobalització.

Totes les xerrades començaran a les 20 hores al local de l’Ateneu ide la CNT.Ho organitza l’Ateneu Llibertari Estel Negre i la Secretaria deFormació de la CNT.

Nota del Butlletí:Per motius d’espai no hem pogut publicar la conclusió de l’article de KNLLa globalització; ho farem el proper número del nostre-vostre butlletí.

ONZE ANYS DE PRESÓ PER A XOSÉ TARRÍOJa tenim la sentència.La jutgessa hacondemnat Xosé Tarríoper tres delictes, delsquatre que li acusava elfiscal, a una pena d’11anys de presó en total(tres anys i mig percadascun). No cal dirque ha estat un copfortíssim i queesperàvem molt menys,però el misser ja ens vaavisar que l’únicaesperança n’era la derecórrer a l’Audiènciaperquè va haver claresirregularitats en dos dels tres atracamentsdels que li acusen; en el judici ens va dirque no hi havia res a fer, perquè la jutgessaja portava gairebé la sentència de casa.Amb la sentència del judici va encertar,perquè ens va dir que li caurien 10 anys,esperem que segueixi encertant i que a

l’Audiència li absolguind’aquests dosatracaments que es vancometre quan Xosémenjava amb la sevamare.

Us avisarem de comevolucionen els recursos.Si hem de ser francs, lasentència no podia sermés crua i suposem quehaurà fet força mal Xosé,per això estaria bé que liescriguéssiu per mostrar-li el suport que ara tantnecessita. Suposo que jasabeu l’adreça, però us

la tornem a escriure per si de cas:

Xosé Tarrío GonzálezC.P. de Teixeiro

Carretera de Paradela s/n15310 Teixeiro (la Corunya)

Colectivo Libertario Oveja Negra

L O C A L :Palau Reial, 9, 2on (Ciutat)

P E R M A N È N C I E S :De dilluns a divendresde 19 a 22 hores

T E L È F O N : ( 9 7 1 ) 7 1 9 1 0 2 F A X : ( 9 7 1 ) 7 1 6 3 9 1 E - M A I L :

estelnegre@nodo50.org C O R R E S P O N D È N C I A :

Apartat de correus 156607080 Ciutat de MallorcaIlles Balears ATENEU LLIBERTARI ESTEL NEGRE

ANTI ©: Si t’interessa piratejar alguna cosa d’aquest butlletí, no te’ntallis! Això sí, no t’oblidis si és possible de citar-ne la font d’informació.

L’Ateneu Llibertari Estel Negre només es responsabilitza dels articlessense firma o dels signats expressament per aquest col·lectiu. Les altrescol·laboracions, personals o de grups, signades amb noms reals oficticis, són responsabilitat exclusiva dels seus autors.

LLEGEIX, AJUDA I DIFON EL BUTLLETÍ ESTEL NEGRE: Això que tens a lesmans no és cap objecte de consum. Si ja l’has llegit, no el llancis, passa’la algun o alguna col·lega. També us hi podeu subscriure per 12 númerosfent-nos arribar 6 € (o 12 € si voleu fer una subscripció de suport) inosaltres us enviarem el butlletí a ca vostra.

———————————————————————————————————

A S S E M B L E E SAteneu Llibertari Estel Negre: dijous a les 20.30 hores a l’Ateneu———————————————————————————————————

CNT-AIT: dimarts a les 20.30 hores a l ’Ateneu==============================================================U N A F O R M A D E C O L · L A B O R A REl Butlletí Estel Negre és obert a tothom. Desitgem i volem que tots i totes hi

col·laboreu amb articles, notícies, comentaris, dibuixos, etc.,i també en la seva distribució i difusió. Enrotlleu-vos-hi!

==============================================================A L T R A F O R M A D E C O L · L A B O R A RAmb aquest butlletí, i amb l’Ateneu en general, hi podeu col·laborar d’unaforma econòmica, imprescindible per al seu funcionament, ingressant les

quantitats que vulgueu en el compte corrent de La Caixa número2100-0150-66-0103123620.

Sabem que aquestes retxes seran ben acollides,per la qual cosa us adonem les gràcies per endavant. Salut!

L O C A L :Palau Reial, 9, 2on (Ciutat)

P E R M A N È N C I E S :De dilluns a divendresde 19 a 22 hores

T E L È F O N : ( 9 7 1 ) 7 2 6 4 6 1 F A X : ( 9 7 1 ) 7 1 6 3 9 1 E - M A I L :

estelnegre@nodo50.org C O R R E S P O N D È N C I A :

Apartat de correus 156607080 Ciutat de MallorcaIlles Balears