DISSENY I PLANIFICACIÓ D’UNA ACCIÓ DOCENT

8/3/2019 DISSENY I PLANIFICACI DUNA ACCI DOCENT

1/12

Del docent presencial al docent virtual. El procs educatiuDel docent presencial al docent virtual. El procs educatiu

ACTIVITAT 3 :ACTIVITAT 3 :

DISSENY I PLANIFICACI DUNA ACCI DOCENTDISSENY I PLANIFICACI DUNA ACCI DOCENT

Instructora: Marta Fuentes Agust

Activitat: Curs bimodal de matemtiques

Nom i cognoms: Cludia D. Bentez Enrich


2/12

1

INDEX

- Introducci

2

- Context i caracterstiques del curs2

- Recursos ( TIC ) 5

- Estructura del curs en MOODLE ( grfics i enllaos ) 4

- Avaluaci11


3/12

2

I. INTRODUCCI

Aquesta prctica consistir en el disseny i planificaci dun projecte dintervenci educativa bimodal

de la assignatura de matemtiques que simparteix en una escola dadults. Concretament, es

presentar la planificaci duna Unitat Didctica dedicada a lestudi de Funcions, el context on t

lloc aquesta planificaci aix com les caracterstiques del curs al qual pertany aquesta unitat, passant

per lestructuraci i temporitzaci dels continguts, les competncies de la unitat, ls de les TIC i

finalment, un anlisis dalgunes de les dimensions pedaggiques implicades com ara el rol del docent,

dels alumnes, la filosofia pedaggica, la motivaci, i laprenentatge cooperatiu.

II. CONTEXT I CARACTERSTIQUES DEL CURS

Alumnat a qui sadrea especialment: Persones adultes que volen accedir a formaci professional

de grau superior. Ja que el nivell s el dun curs de 1er de Batxillerat, aquest curs s til per tota mena

dalumnat de nivells similars, seleccionant activitats adients o fent noms part de les activitats

proposades.

Descripci de lactivitat: Curs Moodle amb una seqncia d'activitats i recursos, enllaos aanimacions i altres ajudes a Internet. En particular, exposar el primer mdul de la unitat didctica

dedicada a les funcions.

Recursos emprats: Plataforma Moodle, ordinadors a laula, material imprimible, material

manipulable i material digital interactiu ( PDI ). Sutilitzen recursos didctics diversos per garantir

latenci als diferents estils daprenentatge.

Estructura dels Continguts i temporitzaci de les activitats: Els continguts, objectius generals, i

criteris davaluaci, sn els corresponents al currculum dACGS ( accs a cursos de grau superior ),

segons la Resolusci EDU/3983/2010, de 9 de desembre.

Els continguts del curs es divideixen en 4 blocs ben diferenciats ( Aritmtica i lgebra, Anlisi,

Geometria, i Estadstica ) cada un dels quals es subdivideix en mduls, i els mduls en temes. En

aquesta proposta, els continguts de la unitat didctica Funcions sn els segents:

Coneixements previs: Qu sabem sobre les funcions? ( 5 hs) ( presencial i virtual )

Mdul: 1 : Aspectes globals de les funcions ( 20 hs )

Temes: 1) Taule s i grfics, 2) Caracterstiques globals ( part presencial )

3) Funcions importants i 4 ) Interpretaci de fenmens cientfics ( virtual )
http://www.gencat.cat/diari/5778/10333091.htmhttp://www.gencat.cat/diari/5778/10333091.htm


4/12

3

5) Models exponencials; 6) models logartmics 7) Funcions en la cincia i tecnologia

( virtual )

Mdul 2 : La derivada ( 20 hs )

Temes: 1) Taxa mitjana i instantnia , 2) Clcul de derivades ( presencials )

3 ) Aplicacions de la derivada a leconomia i la fsica ( virtuals)

Ubicaci: part del 1er trimestre i 2on trimestre

Observaci: Aproximadament un ter de la dedicaci s enterament virtual. En aquest cas, la unitat

ocupa un total de 45 hores, 30 de les quals sn presencials. Lensenyament presencial tamb cont

activitats que shan de fer enterament en lentorn virtual, com sn les activitats proposades de recerca

daplicacions, ampliaci i refor, i daltres tasques relacionades. Lentorn virtual cont el 100 % dels

continguts i les activitats del curs ( presencial i virtual ).

Competncies i processos: Es treballen totes les competncies i tots els processos de lrea de

matemtiques i en especial, a la part virtual, els de raonament i prova i resoluci de problemes.

Aspectes didctics i metodolgics

Es proposen activitats a lalumnat, algunes amb ordinador, i altres a la llibreta, a vegades

individualment i a vegades en petits grups collaboradors. Hi ha pautes i llistes de problemes per

imprimir. L'alumnat pot consultar les ajudes i les pautes enllaades en el curs o al professor/a quan

sigui necessari. El professorat hauria de minimitzar les explicacions a tot el grup classe, i en tot cas

fer-les molt sinttiques i puntuals. Totes les activitats es poden tenir en compte per a lavaluaci i

tamb es poden fer proves i activitats dautoavaluaci al final de cada tema.

Hi ha activitats que shan de resoldre i presentar en lnia, i daltres activitats que es fan en la part

presencial. En les activitats presencials, tamb sapliquen les TIC si es tracta de presentar unaprctica realitzada amb programes dordinador ( per exemple, ls de la PDI per exposar la resoluci

dun problema, utilitzant un programari com el Geogebra ), i tamb la resoluci de problemes en

petits grups per cada tema del mdul, i les proves presencials.

El present model es pot classificar en un model equilibratpels motius segents:

1) Incorporaci de les TIC a la part presencial:

a) Lentorn MOODLE s utilitzat en les dues modalitats: en la presencial, ho s per reforar

els continguts impartits a classe, per suggerir recursos en lnia, activitats dampliaci, etc .

b) Utilitzaci de la PDI i daltres recursos a les classes presencials: Per lexposici de nous

temes, o exposici oral de treballs realitzats pels alumnes, es fa servir la pissarra digital.

2) Les activitats presencials i electrniques sn complementries. A la classe presencial es poden


5/12

4

proposar activitats relacionades amb el contingut nou aprs a la part virtual, i viceversa, en la

part virtual es proposen activitats de refor , ampliaci, o complementries, relacionades amb

contingut donat a la part presencial.

s un model centrat en lalumne?

Evidentment el curs t uns continguts, objectius i criteris davaluaci fixats. Quant als continguts i

objectius, no hi ha cap negociaci amb lalumnat, ja que es tracta dun curs daccs a una prova

externa que sha de superar per accedir a formaci professional de grau superior, i per tant, s

obligatori complir amb tot el que sestableix al currculum oficial.

Molts alumnes no tenen el nivell adient per fer front als continguts del curs, per la qual cosa,

necessiten reforar els seus coneixements. Especialment per aquest tipus dalumnat han estat

concebudes moltes de les activitats virtuals presentades al moodle.

Tampoc s un model centrat en el professor, perqu es fomenta en tot moment la participaci activa

de lalumnat intentant que aquest sigui protagonista en el procs densenyament aprenentatge.

Es un model constructivista ?

La llibertat de ctedra permet utilitzar la metodologia que cada professor consideri pertinent i no hi ha

fins ara en la normativa legal cap prescripci concreta. Per una altra part, no hi ha un mtode millor

que laltre en termes absoluts; en definitiva, s millor aquell mtode que ms efectiu sigui per

aconseguir els objectius previstos.

Ladopci dun enfoc metodolgic determinat depn fonamentalment de dos factors: la prpia

matria, que de vegades obliga a adoptar una determinada metodologia, i la idiosincrsia del docent,

que es pot sentir ms identificat amb una o una altra prctica educativa.

Com ja sabem, es poden diferenciar clarament dues tendncies metodolgiques: el conductivisme i elconstructivisme. Mentre que el primer suposa una prctica docent totalment dirigida pel docent

( classes magistrals, docent agent actiu i alumne objecte passiu, conducci ordenada de les llions...),

el constructivisme pretn que lalumne sigui capa de construir cincia partint de les seves prpies

experincies ( les dades que pot obtenir o que li proporcionem ), guiat pel professor en

limprescindible.

Penso que ambdues tendncies metodolgiques sn dimpossible aplicaci: el conductivisme per

ser un sistema obsolet, molt poc dacord amb el protagonisme que ha assolit lalumnat el els darrers

anys; i el constructivisme per la impossibilitat de reproduir, amb medis escolars i la formaci prpia

de ledat dels alumnes, els avenos del coneixement hum, sobretot quan molts sabers cientfics han

tardat segles en assolir-se i noms per grans investigadors i savis. Per aix s difcil, si no impossible

triar una o una altra metodologia, sobretot en matemtiques. Un docent pot ser moderadament


6/12

5

constructivista, si la seva meta s modesta i utilitza un ensenyament actiu, amb gran participaci de

lalumnat i amb presa de decisions personals, utilitzant laprenentatge significatiu; o moderadament

conductivista fent participar a lalumnat amb el procs educatiu duna manera ms activa que en

temps passats, i fent servir tots els recursos dels que disposa el centre modern, amb activitats i

recreaci dels avenos de la cincia.

Podem dir, doncs, que el model presentat en el present treball s moderadament constructivista amb

un enfoc competencial, i no centrat totalment en lalumnat, per les segents consideracions:

Els objectius, continguts i avaluaci sn preestablerts en el currculum oficial. No obstant

aix, lalumnat pot elegir entre una mplia gama dactivitats ( virtuals ) per assolir els

objectius establerts.

Formaci dequips de treball col.laboratiu en realitzaci de projectes o resoluci de problemes

Cada unitat didctica comena per una avaluaci i/o indagaci de coneixements previs,

Es fomenta lautoavaluaci i la coavaluaci de les activitats

El docent dirigeix el treball dels estudiants proporcionant el feedback necessari ( ja sigui

utilitzant el correu electrnic, els frums virtuals, o b a activitats daula basades en la

resoluci de problemes ).

La seqenciaci dels continguts mostra la manera en qu es construeix el coneixement ( del

proper a lallunyat, del simple al complex, del concret a labstracte... )

Les activitats daprenentatge sn situades en tasques significatives del mn real o simulat

mitjanant un entorn daprenentatge basat en algun problema de la vida quotidiana o cientfic.

Ls de les TIC en bona part de les activitats, fomentant laprenentatge autnom i les activitats

de recobriment curricular basades en el desenvolupament de les competncies, tant generals

com especfiques de la matria.

III . RECURSOS ( TIC )

Les activitats proposades en el curs MOODLE poden ser externes ( enllaos a pgines web o

activitats externes que sn generalment tretes de repositoris que recullen una mplia gama dactivitats

competencials i de recobriment curricular ), o b internes ( qestionaris, exercicis dautoavaluaci,

tasques encomanades pel professor, llistes de problemes per a resoldre, etc ).

Un exemple dactivitats grupals que lalumnat pot triar entre daltres sn les relacionades amb

laplicaci de les funcions com ara: Temps de desintegraci d'elements radiactius .

Quant a la resoluci de problemes i construcci de models, utilitzem els programes gratuts

GEOGEBRA , WIRIS i JClic ( per la majoria dactivitats en lnia ). Vegem ara les caracterstiques

daquests programes:
http://apliense.xtec.cat/arc/sites/default/files/MA_temps_desintegracio_elements_radioactius.dochttp://apliense.xtec.cat/arc/sites/default/files/MA_temps_desintegracio_elements_radioactius.doc


7/12

6

GEOGEBRA:

Es un micromn de possibilitats, ofereix autonomia i capacitat de manipulaci, s dinmic

i interactiu. Requereix per part de lalumnat realitzar accions informtiques com ara el

disseny, programaci i execuci ( lalumnat pot explorar i experimentar per exemple amb

funcions, generar hiptesis i relacionar diferents variables, construir simulacions deductives ).

Depenent de lactivitat, lalumnat pot explorar simulacions de caixa negra ( activitats

inicials ).

Els resultats que retorna el programa ( OUTPUT ), poden ser matemtics ( grfics,

construccions, transformacions, clculs ) i tamb simulacions, models, classificacions,

iteracions, etc.

Facilita el desenvolupament daccions matemtiques ( resoluci de problemes, demostracions,

conjectures, aplicaci i verificaci ) i metamatemtiques ( anlisi, experimentaci, deducci,

inducci, reflexi.. ).

WIRIS :

s tamb una calculadora en lnia que t prcticament les mateixes prestacions, que permet a

lalumnat construir models oberts de forma inductiva.

JCLIC Activitats amb els quaderns virtuals Jclic, per reforar el que saprs o per ladquisici

de nous continguts. ( simulaci i exploraci de models de caixa negra , activitats

daprenentatge en forma de jocs )

A continuaci sexposen captures del curs en MOODLE amb ledici activada ( excepte la primera

captura ), en particular els mduls 1 i 2 de la unitat Funcions, aix com els enllaos a algunes de les

activitats perqu pugueu comprovar les caracterstiques de les activitats esmentades abans.

IV . ESTRUCTURA DEL CURS VIRTUAL

A la figura 1 es poden visualitzar les diferents sessions: Frum de dubtes ( per la interacci alumnes-

alumnes i alumnes-docent) , frum de notcies ( on la professora anuncien les activitats, el calendari,

els objectius i criteris davaluaci de cada mdul, etc ), la presentaci del curs, continguts,

calendari,etc.

Figura1:
http://docentes.educacion.navarra.es/msadaall/geogebra/index.htmhttp://www.wiris.net/demo/wiris/ca/index.htmlhttp://d/Mis%20documentos/UOC/Del%20docent%20presencial%20al%20docent%20virtual%20el%20proc?s%20educatiu/ACTIVITAT%203/%20%20http://clic.xtec.cat/es/jclic/howto.htmhttp://docentes.educacion.navarra.es/msadaall/geogebra/index.htmhttp://www.wiris.net/demo/wiris/ca/index.htmlhttp://d/Mis%20documentos/UOC/Del%20docent%20presencial%20al%20docent%20virtual%20el%20proc?s%20educatiu/ACTIVITAT%203/%20%20http://clic.xtec.cat/es/jclic/howto.htm


8/12

7


9/12

8

Figura 2


10/12

9

Figura 3

Figura 4:


11/12

10

Observacions:

Lalumnat pot accedir a tot el contingut de la matria ( fig. 1 ) i o b als continguts que sn lliurats a

cada mdul. ( fig. 2).

Les activitats poden ser consultes, enquestes, frums, llions, activitats JClic, vdeos, presentaci de

diapositives, quaderns virtuals, SCORMS, etc. Algunes dels enllaos ( interns o externs ) on es

treballa amb GEOGEBRA, sn: ( figs. 2 i 3 )

Enllaos

Activitats inicials: Exemples de funcions

Activitats daprenentatge: Domini i recorregut , Punts especials : mxims i mnims ; Funcionselementals ; Encrrec de feina, lliurament dactivitats (fig 4 ) , Activitats JC lic; Funcions a trossos

( figura 5 ), Funcions en la vida quotidiana ; Creixement periodicitat i simetria ; La galeria de

funcions

Figura 5
http://docentes.educacion.navarra.es/~msadaall/geogebra/funciones.htmhttp://www.geogebra.org/en/upload/files/catala/voliu/graficaFuncions_domini_recorregut.htmlhttp://www.geogebra.org/en/upload/files/catala/voliu/funcions_max_min_talls.htmlhttp://www.geogebra.org/en/upload/files/catala/voliu/funcions_max_min_talls.htmlhttp://www.xtec.cat/aulanet/ud/mates/funcionselemen/index.htmhttp://www.xtec.cat/aulanet/ud/mates/funcionselemen/index.htmhttp://agora.xtec.cat/cfamariaverdaguer/moodle/mod/resource/view.php?id=1542http://agora.xtec.cat/cfamariaverdaguer/moodle/mod/assignment/view.php?id=1561http://agora.xtec.cat/cfamariaverdaguer/moodle/mod/assignment/view.php?id=1561http://agora.xtec.cat/cfamariaverdaguer/moodle/mod/jclic/action/preview_jclic.php?id=208&project=http://clic.xtec.cat/projects/funcion2/jclic/funcion2.jclic.zip&name=JClic+funcions+&width=600&height=400http://agora.xtec.cat/cfamariaverdaguer/moodle/mod/resource/view.php?id=1521http://clic.xtec.cat/quaderns/biblioteca/funcgraf_m1_ca/html/index.htm?&appl=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/css/&js=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&lang=ca&skin=default&bhttp://clic.xtec.cat/quaderns/biblioteca/funcgraf_m1_ca/html/index.htm?&appl=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/css/&js=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&lang=ca&skin=default&bhttp://www.edu365.cat/aulanet/intermates/51/index.htm#http://www.edu365.cat/aulanet/intermates/51/index.htm#http://docentes.educacion.navarra.es/~msadaall/geogebra/funciones.htmhttp://www.geogebra.org/en/upload/files/catala/voliu/funcions_max_min_talls.htmlhttp://www.xtec.cat/aulanet/ud/mates/funcionselemen/index.htmhttp://www.xtec.cat/aulanet/ud/mates/funcionselemen/index.htmhttp://agora.xtec.cat/cfamariaverdaguer/moodle/mod/resource/view.php?id=1542http://agora.xtec.cat/cfamariaverdaguer/moodle/mod/jclic/action/preview_jclic.php?id=208&project=http://clic.xtec.cat/projects/funcion2/jclic/funcion2.jclic.zip&name=JClic+funcions+&width=600&height=400http://agora.xtec.cat/cfamariaverdaguer/moodle/mod/assignment/view.php?id=1561http://agora.xtec.cat/cfamariaverdaguer/moodle/mod/resource/view.php?id=1521http://clic.xtec.cat/quaderns/biblioteca/funcgraf_m1_ca/html/index.htm?&appl=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/css/&js=http://clic.edu365.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&lang=ca&skin=default&bhttp://www.edu365.cat/aulanet/intermates/51/index.htm#http://www.edu365.cat/aulanet/intermates/51/index.htm#http://www.geogebra.org/en/upload/files/catala/voliu/graficaFuncions_domini_recorregut.html


12/12

11

Figura 6

VI . AVALUACI DE LALUMNATEls criteris davaluaci estan basats en la consecuci dels objectius i les competncies del curs i ser

continuada, tant a la part presencial com a la virtual. En lentorn virtual, lalumnat enviar els

qestionaris resolts i les activitats proposades a una bstia de laula virtual, i rebr les qualificacions

dins la mateixa aula.

Referents per a la qualificaci: ( tant per la part presencial com virtual ).

Pel que fa a la part virtual, aquesta tindr un 30 % de pes a la nota final, i savaluaran els treballs en

grup, els informes presentats de les activitats ( on es valorar el rigor, expressi escrita i oral,

puntualitat de lentrega, participaci activa, inters creixent durant la prctica, etc ), puntuacions

obtingudes en els qestionaris i activitats ( jclic i llions guiades ).

DISSENY I PLANIFICACIÓ D’UNA ACCIÓ DOCENT

Documents

Transcript of DISSENY I PLANIFICACIÓ D’UNA ACCIÓ DOCENT