El càncer de pell al descobert - Xplore Health · Descripció dels mecanismes que controlen el...

El càncer

de pell al

descobert

DESENVOLUPAT PER:

GUIA DIDÀCTICA PER AL PROFESSORAT

www.xplorehealth.eu

GUIA DIDÀCTICA PER AL PROFESSORAT / EL CÁNCER DE PELL AL DESCOBERT / 2

ESCENARI DE TREBAL

Les activitats proposades en aquest mòdul tenen com a objectiu principal involucrar els alumnes en els diferents aspectes de la relació entre recerca i societat, i en concret en el camp del càncer, seguint les directrius proposades en el programa Horizon 2020, de la Unió Europea, en el qual es defineixen les estratègies per aconseguir una Recerca e Innovació Responsable. Per fomentar aquestes pràctiques responsables en aquest mòdul:

a) Plantejarem la detecció del càncer de pell com una activitat d’observació a l’abast dels alumnes.

b) Discutirem sobre la importància de la prevenció i el tractament en aquest tipus de càncer.

c) Farem grups d’experts en l’origen, el diagnòstic i el tractament del càncer.

d) Entrevistarem un investigador per conèixer de primera mà les dificultats en el diagnòstic i/o tractament.

e) Farem públics els resultats de la nostra recerca tot dissenyant una campanya de prevenció i en farem difusió en el nostre centre educatiu, en la nostra localitat i també a través de les xarxes socials i en el blog d’Xplore Health

CONTINGUTS

Els continguts específics treballats al mòdul són:

Biologia 1r de batxillerat:

Cèl·lules canceroses.

Descripció dels mecanismes que controlen el cicle cel·lular i la disfunció de les cèl·lules canceroses.

Estructura de l’ADN.

Concepte de mutació.

Influència de l’ambient en la expressió dels gens: Epigenètica.

Valoració de la transcendència dels coneixements de genètica per a una millora en la qualitat de vida de les persones

Biologia 2n de batxillerat:

El sistema immunitari

Les defenses internes inespecífiques. La reacció inflamatòria.

La immunitat específica. Característiques i tipus: cel·lular i humoral.

Resposta immunitària davant el càncer.

Ciències per al Món Contemporani:

Característiques i prevenció d’algunes malalties no infeccioses com el càncer

Els condicionants de la investigació mèdica.

L’atenció sanitària en relació al grau de desenvolupament econòmic i social.

Condicionants ètics en la investigació.

http://ec.europa.eu/research/science-society/document_library/pdf_06/responsible-research-and-innovation-leaflet_en.pdf

http://www.xplorehealth.eu/ca/xploreblog


Valoració de la importància de les mesures preventives en la incidència de malalties com el càncer.

Valoració de la importància de l‘observació i el coneixement del propi cos en el diagnòstic de malalties.

Els continguts curriculars que es treballen són els següents:

Biologia 1r de batxillerat:

Les fases del cicle cel·lular i les modalitats de divisió del nucli i del citoplasma

Coneixement de la funció genètica de l’ADN i la naturalesa del codi genètic.

Valoració de les aportacions de la genètica a la salut humana.

Biologia 2n de batxillerat:

Reconeixement dels avenços de la medicina en el tractament del càncer.

Caracterització del binomi salut-malaltia. Descripció de les barreres de defensa de l'organisme. Anàlisi dels tipus de resposta immunitària.

Interpretació de l'acció del sistema immune pel que fa al càncer.

Ciències per al Món Contemporani:

El diagnòstic de les malalties.

La funció de la investigació mèdica.

Els assajos clínics

Els condicionaments ètics.

Factors determinants de la salut.

Salut pública i medicina preventiva.

OBJECTIUS DIDÀCTICS

Es detalla a continuació un llistat dels objectius d'aprenentatge que l'alumnat hauria d'assolir treballant aquest mòdul. Els objectius es desglossen en les tres categories habituals (conceptuals, procedimentals i actitudinals). En el cas dels objectius que corresponen a un determinat nivell educatiu i/o a alguna activitat concreta, aquests s'especifiquen entre parèntesi a continuació de l'objectiu. Aquells objectius que són transversals, és a dir, que s'assoleixen al llarg de diverses activitats del mòdul no inclouen cap referència complementària.

Objectius conceptuals:

Caracteritzar els canvis o modificacions que implica la formació d’una cèl·lula tumoral.

Identificar les cèl·lules i els teixits implicats en la formació d’un tumor.

Interpretar els canvis morfològics que permeten diagnosticar el càncer de pell.

Analitzar els factors de risc de patir un càncer de pell.

Descriure les característiques químiques i les propietats de la molècula d’ADN i interpretar la seva funció en els processos biològics.

Identificar algun factor epigenètic que afavoreixi la formació de cèl·lules tumorals


Descriure les característiques de la resposta immunitària i la seva relació amb el desenvolupament i tractament del càncer.

Objectius procedimentals:

Fomentar el treball en parelles i en petit grup.

Aplicar les estratègies de la investigació científica: plantejament de problemes, formulació d'hipòtesis, cerca d'informació, elaboració d'estratègies de resolució de problemes, anàlisi i comunicació de resultats amb capacitat explicativa dels fenòmens que s'estudien.

Utilitzar amb propietat la terminologia biològica en la comunicació en diferents contextos.

Utilitzar informació procedent de diferents fonts i suports per formar-se una opinió crítica sobre els problemes actuals de la societat relacionats amb la biologia, mostrant una actitud oberta davant diverses opinions contrastades, i tenir capacitat per debatre i argumentar les idees pròpies i les d'altri.

Objectius actitudinals:

Autoavaluar el procés d’aprenentatge sobre conceptes relacionats amb el desenvolupament de les cèl·lules tumorals i els diversos tipus de càncer per tal de prendre’n consciència.

Escoltar i respectar els companys.

Interpretar els descobriments de la genètica i les seves aplicacions a la biomedicina, i valorar les seves implicacions ètiques i socials.

Apreciar les aportacions de la biologia per resoldre problemes de la vida quotidiana, tot valorant els aspectes ètics, socials, ambientals, econòmics o polítics relacionats amb els nous descobriments i les seves aplicacions, i desenvolupant actituds positives vers la ciència i la tecnologia.

NIVELL COMPETENCIAL TREBALLAT

A continuació es detallen les competències treballades al llarg d’aquest mòdul. Ens fixarem en les competències generals del Batxillerat, així com en les competències específiques de les diferents matèries per les quals es pot usar aquest mòdul: biologia i ciències per al món contemporani.

Nivell ESO

Aportacions a les competències generals del batxillerat

Competència comunicativa. Els alumnes desenvoluparan aquesta competència mitjançant la lectura de textos i la visualització i audició de vídeos editats en diferents llengües, també elaborant presentacions en format escrit i oral. Es treballarà la correcta utilització i definició dels termes científics.

Competència en gestió i tractament de la informació. Per tal de desenvolupar aquesta competència els alumnes analitzaran, contrastaran i interpretaran la informació obtinguda a partir dels diferents suports. La informació obtinguda es valorarà en funció de les qüestions proposades i de les fonts consultades.

Competència digital. En el desenvolupament d’aquesta competència s’utilitzaran diferents eines interactives (jocs, vídeos, websites, etc.) per a respondre a les qüestions plantejades. També


s’utilitzaran eines interactives pera difondre els resultats se la recerca: PowerPoint, Skype, blog, vídeo, etc.

Competència en recerca. El producte final de l’activitat, el disseny de la campanya de prevenció i també l’entrevista amb l’ especialista, seran el fruit de la recerca realitzada.

Competència personal i interpersonal. El desenvolupament d’aquesta competència inclourà la planificació del treball en grup, l’elaboració de les presentacions, la planificació de la campanya de prevenció i l’entrevista amb l’investigador, ja que totes aquestes activitats es podran dur a terme de manera satisfactòria si hi ha una bona col·laboració i interacció entre els membres dels grups de treball.

Competència en el coneixement i interacció amb el món. Els alumnes desenvoluparan aquesta competència reflexionant sobre el paper dels ciutadans en la investigació mèdica, valorant la importància de l’observació i el coneixement del propi cos en el diagnòstic de les malalties i valorant la importància de les mesures preventives en la incidència de malalties com el càncer.

Aportacions a les competències cientificotecnològiques

Competència en indagació i experimentació. Aquesta competència es treballarà elaborant les preguntes per a l’investigador a partir de les preguntes resoltes en les activitats. També hi haurà una reflexió sobre els mètodes utilitzats en la diagnosi de les malalties, la recerca biomèdica i sobre la interacció entre els gens i el medi ambient.

Competència en la comprensió de la naturalesa de la ciència. Els alumnes desenvoluparan aquesta competència reconeixent el paper de la discussió i la constant revisió dels coneixements en els avenços científics. També es treballarà la importància de l’observació i l’elaboració de preguntes com a part essencial del mètode científic.

Competència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre el món físic. Els alumnes desenvoluparan aquesta competència reflexionant sobre el paper dels ciutadans en la investigació mèdica, valorant la importància de la observació i el coneixement del propi cos en el diagnòstic de les malalties i valorant la importància de les mesures preventives en a incidència de malalties com el càncer.

Aportacions a les competències específiques de la matèria (ciències per al món contemporani)

Competència en indagació. Aquesta competència es treballarà elaborant les preguntes per a l’investigador a partir de les preguntes resoltes en les activitats. També hi haurà una reflexió sobre els mètodes utilitzats en recerca biomèdica i sobre la interacció entre els gens i el medi ambient.

Competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia. Per tal de treballar aquesta competència es situarà la recerca biomèdica en el seu context històric i social aprofundint en l’origen de las cèl·lules HeLa. Es valorarà la participació activa dels ciutadans en la recerca mitjançant les activitats de discussió.

Competència en la reflexió sobre la naturalesa de la ciència. Aquesta competència es treballarà reconeixent el paper de la discussió i la constant revisió dels coneixements en els avenços científics. També es treballarà la importància de l’observació i l’elaboració de preguntes com a part essencial del mètode científic.


PROPOSTES DE SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA

Aquesta seqüència didàctica inclou totes les activitats de la guia per a l’alumnat i permet desenvolupar els continguts de l’apartat de salut i investigació mèdica, que s’inclouen en el bloc de Biotecnologia i Societat en la matèria de Ciències per al Món Contemporani, de 1r curs de batxillerat.

Justificació didàctica: Amb aquestes 7 sessions es treballa la seqüència completa de les activitats proposades, es fan grups d’experts i s’elaboren els productes proposats: una campanya de prevenció del càncer de pell a presentar en una fira científica, al CAP del municipi o en unes jornades de portes obertes del Centre. S’elabora també una entrevista per fer a un investigador. S’involucra així als alumnes en diferents aspectes de la recerca.


2. Proposta per a la matèria de Biologia de 1r curs de batxillerat, per a desenvolupar en els continguts curriculars de expressió de l’ADN i la seva relació amb el desenvolupament del cáncer.

Justificació didàctica: Aquesta proposta didàctica té com a objectiu principal la preparació de l’entrevista amb l’expert, per tal que els alumnes puguin relacionar conceptes bàsics de biologia (estructura i expressió de l’ADN, mutació, cicle cel·lular, epigenètica), amb la seva aplicació en medicina.


3. Proposta per a la matèria de Biologia de 2n curs de Batxillerat, per a desenvolupar en els continguts curriculars d’Immunologia.

Justificació didàctica: Aquesta proposta didàctica té com a objectiu principal el fet de relacionar la resposta immunològica amb el desenvolupament de les malalties, en aquest cas el càncer.

Aquestes tres propostes són només exemples de com es pot modificar la seqüència didàctica sense deixar de banda l’objectiu principal d’involucrar els alumnes en els diferents aspectes de la relació entre recerca i societat. En tots els casos l’activitat inicial és d’observació, experimentació o lectura d’articles de divulgació amb els quals l’alumne pot informar-se de l’estat de la qüestió. L’activitat final de preparació de l’entrevista amb l’investigador és una eina per fer una autoavaluació del que s’ha après i dels dubtes que encara queden per resoldre. L’elaboració de la publicació al blog és una activitat de síntesi, que a la vegada dóna rellevància i autenticitat a la tasca realitzada.


ACTIVITATS DIDÀCTIQUES

A continuació s’exposaran les diferents activitats didàctiques proposades en la seqüència general: es situaran en el nivell pertinent, es farà una descripció acurada de cadascuna, s’anomenaran els continguts que es treballen, es proposaran diferents dinàmiques d’aula (les quals podreu trobar descrites a l’Annex 1) així com activitats de regulació i avaluació (veure instruments d’avaluació en l’apartat del mateix nom) i, finalment, es proposarà una temporització per a cada activitat.

SESSIÓ 1:

NIVELL BATX TÍTOL: ACTIVITAT A: QUÈ ÉS EL CÀNCER? Formació de Grups de Treball i Creació de Grups d’ experts

DESCRIPCIÓ CONTINGUTS TREBALLATS

PROPOSTA DE DINÀMICA D’AULA REGULACIÓ I AVALUACIÓ TEMPORITZACIÓ

1. Formació dels grups de treball inicial (4-5 alumnes) i distribució de les tasques inicials.

2. Els grups d’experts cerquen i comparteixen informació.

El diagnòstic de la malaltia Característiques de les cèl·lules canceroses

1. El professor fa la introducció comunicant els objectius i les tasques a realitzar. Els proposa la formació des grups de treball. En cada grup es distribueixen les tasques de recerca d’ informació.

2. Després de fer la recerca, els experts de cada tema, en funció de les preguntes treballada es reuneixen per valorar i sintetitzar la informació obtinguda.

A l’Annex 1 trobareu la descripció de la dinàmica citada en aquesta graella

1. El professor supervisa la distribució de les tasques. Observació d’aula. Comunicar i compartir objectius, és una bona eina per a la regulació de l’aprenentatge

2. El professor supervisa les discussions i resolt dubtes conceptuals en aquestes primeres fases del procés. Observació d’ aula.

1. 10’ 2. 50’


SESSIÓ 2:

NIVELL BATX TÍTOL: ACTIVITAT A: QUÈ ÉS EL CÀNCER? Presentació de resultats



1. Els grups d’experts presenten la informació a la resta de la classe. Es resolen dubtes i es plantegen ampliacions.

2. Cada grup de treball inicial prepara la presentació de PowerPoint per a la campanya

El diagnòstic de la malaltia Característiques de les cèl·lules canceroses

1. Els grups d’experts fan la presentació de les seves conclusions. La resta de la classe exposa els dubtes i planteja les ampliacions pertinents

2. Els grups inicials preparen les presentacions recollint les aportacions de cadascun dels experts.

A l’Annex 1 trobareu la descripció de la dinàmica (pluja d’idees) citada en aquesta graella

1. El professor i els estudiants fan una avaluació conjunta de les exposicions dels companys, tot utilitzant un model de rúbrica sobre exposició oral.

2. El professor supervisa les presentacions, més en el format que en el contingut, que ja ha estat treballat.

A l’apartat sobre l’avaluació trobareu l’instrument aquí esmentat.

1. 30’ 2. 30’


SESSIÓ 3:

NIVELL BATX TÍTOL: ACTIVITAT A: QUÈ ÉS EL CÀNCER? Presentació de resultats



1. Generació de noves preguntes en el procés d’ investigació.

2. Joc Els sospitosos poc habituals. A través d’un joc interactiu, l’alumnat aprèn a observar de manera crítica les pigues i a fer una primera valoració de la seva perillositat

3. Treball de síntesi: Elaboració del cartell.

El diagnòstic de la malaltia Valoració de la importància de l‘observació i el coneixement del propi cos en el diagnòstic de malalties. Valoració de la importància de les mesures preventives en la incidència de malalties com el càncer.

1. Visualització del vídeo: Càncer de pell. La detecció precoç salva vide.. Introducció de la importància de la observació sistemàtica del propi cos pel diagnòstic de la malaltia.

2. Cada alumne treball individualment davant la pantalla. Fer les captures de pantalla dels resultats obtinguts en el joc. Fer recerca del material adient per aportar al cartell que cal elaborar per a la campanya de prevenció.

3. En els grups de treball, proposta d’ús

d’una tècnica de grup (contribució forçosa) per elaborar el cartell a partir de l’aportació dels materials i de les captures de pantalla.

A l’Annex 1 trobareu la descripció de la dinàmica (contribució forçosa) citada en aquesta graella

1. El professor s’encarrega que en cada grup de treball, un responsable, reculli les preguntes i observacions del treball.

2. Observació d’aula. Supervisió del material aportat. Podeu utilitzar la tècnica “Un per tots” per a regular i valorar aquest exercici

3. Supervisar la dinàmica de grup: hi ha un encarregat d’apuntar les idees, cada component del grup ha d’aportar al menys dues idees a l’equip.


1. 10’ 2. 30’ 3. 20’

http://www.xplorehealth.eu/ca/media/els-sospitosos-poc-habituals


http://www.xplorehealth.eu/ca/media/cancer-de-pell-la-deteccio-precoc-salva-vides

http://www.xplorehealth.eu/ca/media/cancer-de-pell-la-deteccio-precoc-salva-vides


SESSIÓ 4:

NIVELL BATX TÍTOL: ACTIVITAT B: DIAGNÒSTIC. El cas del càncer de pell. Laboratori virtual. Mètodes de diagnosi


PROPOSTA DE DINÀMICA D’AULA

REGULACIÓ I AVALUACIÓ TEMPORITZACIÓ

1. Laboratori virtual: Investiga una alteració cutània sospitosa Es fa una biòpsia de pell amb el material quirúrgic adient Després es pot esbrinar amb un microscopi si és cancerós. Tractaments pel melanoma i característiques de les pigues sospitoses.

2. Visualització del vídeo sobre el projecte Skinispector y el vídeo sobre la biòpsia de les de les cèl·lules HeLa. Reflexió entre tots sobre l’evolució dels mètodes de diagnosi. Valoració de l’accés de tota la població als tractaments. El concepte de “drets” del malalt

El diagnòstic de la malaltia Característiques de les cèl·lules canceroses Salut pública i medicina preventiva. Valoració de la importància de la prevenció en la incidència del càncer. Condicionants ètics en la investigació Factors econòmics i socials que condicionen l’accés a la sanitat

1. Treball per parelles: Elaboració d’un informe de pràctiques. Cal que contingui: objectiu, material i mètodes, procediment i conclusions

2. Treball en grup classe: Es poden veure els dos vídeos de forma col·lectiva. Després de veure cada vídeo es deixa una estona treballar cada grup per tal que responguin les qüestions plantejades

1. Valoració de l’informe escrit utilitzant una proposta d’avaluació reguladora

2. Recull de les aportacions, per grups de treball, que s’afegiran com a material al ppt de la campanya de prevenció.


1. 30’ 2. 30’

http://www.xplorehealth.eu/ca/media/investiga-una-alteracio-cutania-sospitosa



http://www.xplorehealth.eu/ca/media/el-cancer-de-pell-al-descobert

https://vimeo.com/9581140



SESSIÓ 5:

NIVELL BATX TÍTOL: ACTIVITAT B: DIAGNÒSTIC. El cas del càncer de pell. Laboratori virtual. Mètodes de diagnosi



1. Jocs d’ ordinador. Converteix-te en metge i dona a cada pacient el millor tractament Cal seleccionar el millor tractament pels pacients d’un hospital: quines malalties pateixen (sida, diabetis tipus 1 i càncer de mama) i com actuen els tractaments Ajuda’m a curar el càncer de la Nadia Cal (virtualment) curar el càncer de la Nàdia mentre es veu com funcionen tractaments contra aquesta malaltia S’utilitzen diversos tractaments per eliminar les cèl·lules cancerígenes que circulen per la sang. 2. Recerca guiada d’ informació

Condicionants ètics en la investigació mèdica. La funció de la investigació médica. Els assajos clínics

1. Els alumnes juguen de forma individual i fan les captures de pantalla que:

expliquen els mecanismes d’ actuació dels diferents fàrmacs

descriuen la fase de desenvolupament en la que es troba un determinat fàrmac

Tot allò que no puguin explicar s’ inclourà en el sac de dubtes.

2. Es distribueixen els dubtes per

consultar en els diferents enllaços de l’apartat D, en forma de webquest.

A l’Annex 1 trobareu la descripció de la dinàmica (el sac de dubtes) citada en aquesta graella

1. Posada en comú, primer en els grup de treball inicial.

2. Posada en comú en gran grup de totes les preguntes que encara queden en el sac de dubtes. Si els altres grups no les poden resoldre queden en el sac, com a preguntes per fer a l’entrevista amb l’ investigador

1. 30’ 2 30’

http://www.xplorehealth.eu/ca/media/ajuda-m-curar-el-cancer-de-la-nadia



SESSIÓ 6:

NIVELL BATX TÍTOL: ACTIVITAT E: ASPECTES ÈTICS I LEGALS



1. Explicació per part del professor sobre el que es farà en aquella sessió: Discussió aspectes ètics i legals.

2. Visualització del vídeo Càncer de pell: temes ètics en el qual es mencionen diferents aspectes ètics entorn el tractament i la prevenció del melanoma.

3. Participació en el joc Discussion Continuum

4. Debat a classe per intentar

arribar a un consens tots plegats.

Condicionants ètics en la investigació La funció de la investigació médica. Factors determinants de la salut.

1. S’organitza el debat en grups de 4-5

2. Es visualitza el vídeo

3. La proposta de dinàmica està disponible a Discussion continuum Atenció! Cal fotocopiar els materials del Discussion Continuum i retallar les targetes del joc tenint en compte els equips que hi participin.

4. Presentar els resultats obtinguts a

cada grup i contrastar-los amb la resta tractant d’arribar a un consens sobre l’ordre de les cartes ubicades entre les “D’acord” i les “En desacord”.

1. A partir del debat es reflexionarà sobre les conductes de risc més comunes al centre i/o al municipi i es valorarà el disseny de la campanya de prevenció, per tal de modificar-la si s’escau.

Coavaluació de la participació al joc realitzada pels mateixos estudiants seguint una rúbrica. A l’apartat sobre l’avaluació trobareu l’instrument aquí esmentat.

1. 5‘: 2. 5’. 3. 25’ 4. 25’:

http://www.xplorehealth.eu/ca/media/cancer-de-pell-temes-etics


http://www.xplorehealth.eu/ca/jocs-de-dialeg-melanoma?arg0=node&arg1=159&arg2


SESSIÓ 7:

NIVELL BATX TÍTOL: ACTIVITAT F: ENTREVISTA AMB L’ INVESTIGADOR



Els alumnes treballen en grup i acorden, en cada grup un màxim de cinc preguntes per a fer a l’investigador amb el que prèviament s’haurà contactat. Caldrà prioritzar i seleccionar les preguntes i determinar el format (real o virtual) de l’entrevista.

El diagnòstic de la malaltia. La funció de la investigació médica. Els assajos clínics Condicionants ètics. Factors determinants de la salut. Salut pública i medicina preventiva.

1. Els grups de treball inicials acaben de perfilar les preguntes i elaboren l’informe per publicar al blog de Xplore Health

2. Es fa l’entrevista, per correu electrònic, Skype o altres mitjans. Quan hi hagi resposta els grups elaboraran una segona publicació o una continuació de la que ja han elaborat

Es valoren les publicacions escrites al blog Els alumnes autoavaluen la implicació que han fet durant el procés d’aprenentatge utilitzant una senzilla graella A l’apartat sobre l’avaluació trobareu l’instrument aquí esmentat.

1. 30’ 2. 30’


Altres propostes:

Si només es vol utilitzar algun recurs de la plataforma, sense seguir una seqüència didàctica, us proposem la següent guia per a la utilització d’aquests recursos:

NIVELL BATX TÍTOL: ACTIVITAT F: ENTREVISTA AMB L’ INVESTIGADOR




-Els sospitosos poc habituals L’alumnat analitza diferents tipus de pigues sospitoses -Ajuda’m a curar el càncer de la Nadia L’alumne intenta curar el càncer de la Nàdia mentre aprèn com funcionen diferents tractaments existents contra aquesta malaltia S’utilitzen tractaments per eliminar les cèl·lules cancerígenes que circulen per la sang. -Converteix-te en metge i dona a cada pacient el millor tractament L’alumnat selecciona el millor tractament pels pacients d'un hospital per poder donar-los d’alta.

El diagnòstic de les malalties. La funció de la investigació médica. Factors determinants de la salut. Valoració de la importància de l‘observació i el coneixement del propi cos en el diagnòstic de malalties. Valoració de la importància de les mesures preventives en la incidència de malalties com el càncer.

Treball individual a l’aula d’informàtica Es poden treballar els tres jocs de manera seguida. Tot fent una parada al final per fer una posada en comú o bé dividir el temps de la classe en tres parts de 15 minuts, tot fent una petita parada de 5 minuts per a fer la posada en comú de cada joc. Es recullen les captures de pantalla, que en algun cas pot servir per aclarir dubtes i en d’altres per generar noves preguntes per seguir la recerca.

Activitats utilitzades per introduir el tema i generar les preguntes inicials o també per generar més preguntes en el procés d’ investigació.

60’




http://www.xplorehealth.eu/ca/media/converteix-te-metge-i-dona-cada-pacient-el-millor-tractament

http://www.xplorehealth.eu/ca/media/converteix-te-metge-i-dona-cada-pacient-el-millor-tractament


NIVELL BATX TÍTOL: Experiments Virtuals (a l’apartat B: diagnòstic de càncer de pell)




Investiga una alteració cutània sospitosa L’alumne entra en un laboratori virtual i fa una biòpsia de teixit cutani utilitzant el material quirúrgic adient Després haurà d’esbrinar amb un microscopi si és cancerós. Coneixerà els tractaments pel melanoma i les característiques de les pigues sospitoses.

El diagnòstic de la malaltia Característiques de les cèl·lules canceroses Tècniques quirúrgiques que permeten eliminar un melanoma Valoració de la importància de les mesures preventives en la incidència de malalties com el càncer.

1. Treball individual a l’aula d’informàtica.

2. Discussió en el grup de treball sobre les propostes que cal afegir en el disseny de la campanya de prevenció.

3. Discussió en el grup de treball sobre les preguntes que cal fer a l’investigador

4. Posada en comú final fent

èmfasi en la importància de les mesures preventives en les malalties com el càncer

Activitat utilitzada per aprofundir en el coneixement del melanoma i per generar noves preguntes sobre el tractament i la prevenció del càncer de pell.

1.25 ‘ 2.25 ‘ 3.10’




NIVELL BATX TÍTOL: Experiments Virtuals (a l’apartat B: diagnòstic de càncer de pell)


PROPOSTA DE DINÀMICA D’AULA REGULACIÓ I AVALUACIÓ

TEMPORITZACIÓ

Càncer de pell: La detecció precoç salva vides Els factors de risc de patir un melanoma. La prevenció. Les capes i funcions de la pell. Melanoma i sobreexposició al sol

El càncer de pell al descobert Un físic i un metge presenten tècniques de detecció precoç del càncer de pell. Amb aquesta tecnologia, un dia el metge de capçalera podrà diagnosticar a temps el melanoma sense fer cap incisió a la pell

Cèl·lules HeLa Històric vídeo sobre la importància de les cèl·lules HeLa en la investigació

Recerca de gens al laboratori S’explica un projecte d'investigació sobre les causes del melanoma

Càncer de pell: temes ètics Es plantegen preguntes de caire ètic

Estructura de l’ADN. Concepte de mutació. Influència de l’ ambient en la expressió dels gens: Epigenètica. Valoració de la transcendència dels coneixements de genètica per a una millora en la qualitat de vida de les persones

La visualització es farà en petit grup si s’utilitza com una eina en el procés d’investigació. Els membres del grup es distribueixen els dubtes a resoldre o els temes a treballar, per a discutir-ho després en grups d’experts.

La visualització es farà en el grup gran si es vol utilitzar com element de discussió o per introduir nous conceptes. Els grups d’experts presenten les seves conclusions. Es genera discussió, nous dubtes i noves preguntes.

Es recomanable fer la visualització més d’una vegada. Una primera vegada per tenir una visió general i una segona i/o tercera vegada amb aturades successives, atenent als interessos i/o dubtes dels alumnes.

Després de la visualització hi haurà sempre un temps de debat en petit o gran grup.

Aquesta eina permet obtenir informació directa dels investigadors. El professor farà un seguiment dels dubtes i de la informació que els alumnes extreuen a partir de la visualització. A partir dels dubtes es faran els aclariments necessaris. A l’espai de debat els alumnes mostren l’assoliment dels continguts treballats i es farà una autoavaluació dels continguts en els quals cal aprofundir.

Veure els vídeos i organitzar petits debats dins de cada grup o en el grup classe, pot portar dues sessions de treball

http://www.xplorehealth.eu/ca/media/cancer-de-pell-la-deteccio-prec

http://www.xplorehealth.eu/ca/media/cancer-de-pell-la-deteccio-prec

http://www.xplorehealth.eu/ca/media/el-cancer-de-pell-al-descobert


http://www.xplorehealth.eu/ca/media/recerca-de-gens-al-laboratori



RECOMANACIONS I INSTRUMENTS PER A L’AVALUACIÓ

Criteris generals d’avaluació del mòdul (Biologia Batxillerat)

1. Mostrar actituds associades al treball científic, com la curiositat en la recerca d'informació, la capacitat crítica, l'interès per la verificació dels fets, el qüestionament d'allò que sembla obvi i l'actitud oberta a noves idees, així com el treball en equip i l'aplicació i comunicació dels coneixements.

2. Obtenir informació rellevant de diferents fonts i en diferents suports, elaborar-la, contrastar-la i utilitzar-la en el plantejament d'un problema o debat.

3. Realitzar investigacions aplicant les característiques de treball científic: plantejament del problema, formulació d'hipòtesis contrastables, disseny i realització d'experiències i anàlisi, discussió i comunicació de resultats.

4. Valorar les aplicacions actuals de la genètica en els avenços de la biomedicina. 5. Considerar la cèl·lula com unitat estructural i funcional de tots els éssers vius i reconèixer les

característiques de les cèl·lules canceroses. 6. Valorar i argumentar críticament sobre el binomi salut-malaltia, així com sobre alguns factors

ambientals relacionats amb el desenvolupament del càncer. 7. Analitzar els mecanismes de defensa que desenvolupen els éssers vius davant la presència

d'un antigen, relacionar aquest procés amb el desenvolupament del càncer. 8. Argumentar de forma raonada i crítica en els debats o posades en comú que es fan al llarg del

desenvolupament de les activitats. 9. Implicar-se en el treball cooperatiu, fent les tasques individuals assignades i col·laborant en

l’assoliment grupal dels objectius previstos.

Criteris generals d’avaluació del mòdul (Ciències per al Món Contemporani)

1. Construir una argumentació completa que fonamenti una interpretació sobre un fet o procés natural formulada amb propietat i claredat, separant la teoria científica de les creences, opinions o interpretacions pseudocientífiques i usant diferents suports de comunicació.

2. Diferenciar les causes més freqüents del càncer de pell, valorant la importància de la prevenció i les possibles tècniques de diagnòstic per identificar-les. Valorar l'impacte dels estils de vida sobre la salut.

3. Argumentar de forma raonada i crítica en els debats o posades en comú que es fan al llarg del desenvolupament de les activitats.

4. Implicar-se en el treball cooperatiu, fent les tasques individuals assignades i col·laborant en l’assoliment grupal dels objectius previstos

Instruments d’avaluació

1. El professor ha de fer una tasca d’observació de l’alumnat en tot el procés i fer les intervencions necessàries per corregir les dinàmiques de grup que no afavoreixin l’assoliment dels objectius: concretar les tasques a realitzar, ajudar a repartir les tasques dins del grup i fer rotacions per afavorir la capacitat de treballar amb diferents companys. (veure annex: Graella d’observacions a l’aula)

2. La valoració de les exposicions es un instrument de coavaluació i la valoració del producte exposat també permet al professor fer el seguiment del procés d’aprenentatge (veure annex, rúbrica per a l’exposició oral).

3. L’informe de l’experiment virtual es pot valorar amb la graella inclosa (veure annex correcció d’informes d’experiments)


4. Per a fer una bona aproximació al treball que amb les llibretes de notes que fa l’alumnat es pot utilitzar la proposta d’avaluació reguladora i correcció Un per tots (veure annex Un per tots).

5. Es pot avaluar la participació en el debat (Discussion continuum) utilitzant la rúbrica elaborada amb aquesta finalitat (veure annex Rúbrica per avaluar la participació en el joc Discussion Continuum)

6. La valoració de la implicació i el grau de compliment en el desenvolupament de les diferents activitats didàctiques es un instrument d’autoavaluació pels alumnes permet al professor fer el seguiment del procés d’aprenentatge. (veure annex: Graella d’autoavaluació).

7. La valoració de les publicacions al blog i de l’entrevista amb el científic es faran de forma conjunta entre els alumnes i el professor, valorant-te el grau de satisfacció.

Instruments d’avaluació

En aquest subapartat es detallen els instruments d’avaluació que s’esmenten als quadres on es descriuen les activitats didàctiques del mòdul, així com recomanacions didàctiques sobre el seu ús.

Instrument 1: Graella d’observacions a l’aula

Criteris d’avaluació de l’actitud a l’aula

Criteris d’avaluació

Excel·lent (4) Notable (3) Bé/Suficient (2) Insuficient (1)

Actitud personal de treball

Treballa a les activitats durant tot el temps. S’interessa pel que fan els companys i per ajudar-los.

Treballa a les activitats la major part del temps. No distreu els altres.

La major part del temps està pendent d’altres coses.

Es distreu fàcilment i intenta distreure els companys.

Treball en grup Coopera molt bé amb el grup. Duu a terme el treball individual per afavorir el treball de tot el grup.

Coopera bé amb el grup, però es centra més amb el treball individual.

Mínima cooperació amb els membres del grup. Treballa molt irregularment.

No coopera amb els membres del grup.

Respecte els companys

Respecta als companys dels i valora la seva feina i idees. Es mostra flexible amb els que pensen diferent.

Respecta als companys però li costa acceptar les idees diferents a les seves.

Respecta als companys però puntualment s’hi dirigeix de forma poc adequada.

No respecta als companys de forma habitual. Es mostra molt inflexible.

Lliurament de tasques

Porta sempre les feines en els terminis i formats que se li demanen.

Porta les feines puntualment però algunes vegades el seu format no

Ocasionalment ha presentat les feines fora de termini. Algunes vegades el

No presenta les feines quan toca ni amb el format que se li ha demanat.


s’ajusta del tot al que se li ha demanat.

format tampoc s’ajusta al demanat.

Atenció i seguiment de normes

Escolta sempre amb atenció les instruccions i explicacions del docent. Segueix les normes establertes.

Normalment presta atenció a les explicacions i instruccions. Ocasionalment no ha respectat alguna de les normes establertes.

Alguna vegada està despistat quan el docent explica o dóna instruccions. Ocasionalment no ha respectat alguna de les normes establertes.

Sovint està despistat quan el docent explica o dóna instruccions. Normalment no segueix les normes establertes.

Puntualitat i assistència

Assisteix a totes les sessions i és sempre molt puntual. Justifica qualsevol retard o falta d’assistència.

Ha fet algun retard puntual o no ha assistit injustificadament a una de les sessions.

Ha tingut diversos retards o no ha assistit injustificadament a una de les sessions.

Falta sovint. És poc puntual. No justifica cap retard ni falta d’assistència.

Actitud personal de treball

Treballa a les activitats durant tot el temps. S’interessa pel que fan els companys i per ajudar-los.

Treballa a les activitats la major part del temps. No distreu els altres.

La major part del temps està pendent d’altres coses.

Es distreu fàcilment i intenta distreure els companys.

Recomanacions d’ús:

Compartir la rúbrica amb l’alumnat per tal que s’apropiïn els criteris amb què seran avaluats.

Instrument 2: Rúbrica per a la valoració d’una exposició oral

Molt bé (100 %) Bé (75 %) Regular (50 %) Necessita

millorar (25 %)

CONTINGUT (5p)

Apareixen totes les idees clau S’usa una

terminologia precisa Els contingut

s’exposa amb ordre coherent:

presentació, introducció,

desenvolupament, conclusions

Apareixen gairebé totes les idees clau La terminologia és

bastant precisa El contingut s’exposa

amb un ordre bastant coherent

Falten bastantes idees clau

La terminologia és poc precisa

El contingut s’exposa amb un ordre no massa coherent

Falten moltes idees clau

La terminologia és molt poc precisa El contingut no

s’exposa amb un ordre coherent


SUPORT (1p)

El suport és esquemàtic i visual

No hi ha errors ortogràfics ni de

sintaxi Les imatges

utilitzades són de qualitat

El suport és bastant esquemàtic i visual

No hi ha gaires errors ortogràfics ni de

sintaxi Les imatges

utilitzades són de prou qualitat

El suport és poc esquemàtic i visual

Hi ha bastants errors ortogràfics i de

sintaxi Les imatges

utilitzades no són de massa qualitat

El suport no és esquemàtic ni visual

Hi ha errors molts ortogràfics i de

sintaxi Les imatges

utilitzades no són de qualitat

LLENGUATGE VERBAL (1p)

Ritme, dicció, to de veu i entonació molt

adequats El discurs té continuïtat

Ritme, dicció, to de veu i entonació

bastant adequats El discurs té bastanta

continuïtat

Ritme, dicció, to de veu i entonació poc

adequats El discurs té poca

continuïtat

Ritme, dicció, to de veu i entonació molt

poc adequats El discurs no té

continuïtat

LLENGUATGE NO VERBAL

(1p)

Es mira sovint al públic

La postura i la gesticulació són molt

adequats

Es mira bastant sovint al públic La postura i la

gesticulació són bastant adequats

Es mira poc sovint al públic

La postura i la gesticulació són poc

adequats

No es mira al públic La postura i la

gesticulació no són massa adequats

DOMINI DEL TEMA (1p)

Es percep que el tema se l’han fet seu Es responen molt bé

les preguntes plantejades pels

companys de classe o pels membres del

tribunal

Es percep bastant que el tema se l’han

fet seu Es responen bastant

bé les preguntes plantejades pels


tribunal

El tema no se l’han fet gaire seu

No es responen gaire bé les preguntes plantejades pels


tribunal

No es percep que el tema se l’hagin fet

seu No es responen bé

les preguntes plantejades pels


tribunal

COHESIÓ INTERNA DEL

GRUP (1p)*

Es percep un elevat grau de coordinació entre els membres

del grup

Es percep bastanta coordinació entre els

membres del grup

No es percep massa coordinació entre els

membres del grup

No es percep coordinació entre els

membres del grup

* Si l’exposició oral és individual la puntuació de cohesió interna de grup es distribueix de la següent manera: 0,5 p pel suport i 0,5 p pel domini del tema


Instrument 3. Correcció d’informes d’experiments

Aquest instrument poden usar-lo els alumnes per donar-se feedback i/o els professors per fer la correcció de l’informe. En el primer cas, cal comentar als alumnes que és important ser crítics però d’una manera constructiva (de manera que l’últim quadre (comentari) és el que més ajudarà als seus companys a aprendre dels errors, i millorar el treball. En el segon cas, caldria afegir la ponderació desitjada per cada punt a criteri del professor. Els professors també poden aprofitar l’últim requadre per promoure que sigui l’alumne qui corregeixi el seu informe en comptes de que sigui el professor que li faci la correcció sobre el paper.

Aspecte a valorar S

í o

Co

rre

cte

No

o

Po

t m

illo

rar

Comentari: En què pot millorar?

Asp

ecte

s g

en

era

ls

Hi són totes les parts (introducció, hipòtesi, procediment, anàlisi dels resultats i conclusions)

El text segueix un ordre lògic

L’ortografia és correcta

La presentació és acceptable

Intr

od

ucció

conté l’objectiu de l’experiment

Hip

òte

si segueix l’estructura

“Si..., aleshores...”, “Potser....” o una de similar.

Pro

ced

imen

t: s

’exp

lic

a e

l

qu

è, el co

m i e

l p

erq

uè

de

: Es presenta per punts ordenats

Obtenció de glòbuls blancs

Addició de fragments de VIH

Resposta immunitària

Addició d’anticossos


Resu

ltats

es parla de la diversitat de colors trobada als pouets i què vol dir el canvi de coloració

C

on

clu

sio

ns

es parla dels pacients controladors, els no controladors i les persones no infectades pel VIH

es relaciona amb l’objectiu inicial

Instrument 4. Un per tots

És una tècnica que consisteix en recollir una llibreta a l’atzar d’un dels membres del grup i corregir l’exercici en qüestió. La nota obtinguda s’atribueix a tots els integrants del grup. En aquest cas, és important fixar-se en el contingut de la resposta i no tant en la presentació de la mateixa.

Instrument 5. Rúbrica per avaluar la participació en el joc Discussion Continuum

Aspecte a valorar

Excel·lent 4 punts

Bé 3 punts

Correcte 2 punts

Just 1 punt

Punts

Implicació dels membres del grup

Tot el grup s’ha implicat molt en el joc.

Tothom ha participat però a diferents nivells.

Quasi tothom ha participat, però alguns a diferents nivells

Alguns només han participat en la primera ronda de col·locació de les cartes

Discussions per prendre acords i moure cartes

Les discussions han servit per arribar a acords conjunts i moure les cartes. Tothom ha expressat la seva opinió i s’ha sentit escoltat.

Les discussions han servit per moure les cartes, però no tothom ha donat la seva opinió o s’ha sentit escoltat.

No hi ha hagut conflictes, però la decisió ha estat imposada per alguns membres del grup.

Hi ha hagut conflictes per decidir si moure algunes cartes o no.

Respecte del torn de paraula

Tothom ha respectat el torn de paraula.

En alguna ocasió més d’una persona parlava alhora o algun membre interrompia algun altre.

Sovint hi havia més d’una persona parlant alhora o interrompent-se.

Constantment hi havia més d’una persona parlant alhora i interrompent-se.

Coavaluació Es realitza de Es realitza de Es realitza de No es realitza de


manera crítica i responsable

manera prou crítica i prou responsable

manera poc crítica i responsable

manera crítica ni responsable o no es porta a terme.

Puntuació total de la rúbrica (suma de tots els punts obtinguts)

Puntuació parcial de la rúbrica (total de punts/16)·10

Instrument 4: Graella d’autoavaluació

ASPECTES A VALORAR INS SUF BÉ NOT EXC OBSERVACIONS

1. Has tingut dificultats en realitzar les tasques encomanades?

2. Has seguit correctament les pautes marcades a les activitats?

3. Has dut a terme les tasques en el temps establert?

4. T'has esforçat en el desenvolupament de les activitats?


ANNEX

Dinàmiques d’aula específiques utilitzades

Els Equips d'experts, el trencaclosques (segons R. Grau)

Una de les formes organitzatives que millor promouen la interacció és el treball a partir dels equips d'experts, la tècnica del Trencaclosques («Jigsaw»). El Trencaclosques intenta posar els alumnes en una situació d'interdependència extrema, tot creant les condicions necessàries perquè el treball de cada membre de l'equip sigui absolutament imprescindible per tal que la resta dels integrants pugui completar la seva tasca. En síntesi, consisteix en els següents passos:

1. Formació dels equips de treball i organització de la feina. El grup classe es divideix en equips de base, heterogenis, de 4 o 5 membres cadascun. Normalment el nombre d'integrants està en funció de les parts en què s'ha dividit el tema a estudiar. Cadascun dels integrants de l'equip es responsabilitza de l'estudi d'una part de la informació del tema, que estan estudiant conjuntament tots els equips. Rep la informació corresponent, i no rep, en canvi, la que ha estat facilitada als altres per preparar el seu subtema.

2. Feina individual/Feina en grup Cada membre de l'equip prepara la seva part a partir de la informació que li ha facilitat el professor o la que ell ha pogut buscar. Després compartirà les seves troballes amb altres companys que han de fer la mateixa feina.

En alguns casos aquesta feina es fa directament en col·laboració amb els membres dels altres equips que han de treballar el mateix subtema i, per tant, es forma un equip d'experts, en el si del qual s'intercanvien la informació, resolen dubtes, aprofundeixen en el coneixement, fan esquemes o mapes conceptuals, etc.; és a dir, en el si del qual s'especialitzen, esdevenen experts en el seu subtema.

3. Feina en grup cooperatiu Després, cadascun d'ells torna al seu equip de base i es responsabilitza d'explicar als altres la part que ha preparat en el seu equip d'experts. D'aquesta manera tots es necessiten i es veuen obligats a cooperar, ja que cadascú té només una part de la informació total, una peça del «trencaclosques», i els companys d'equip tenen les altres peces. Totes elles són imprescindibles per culminar amb èxit la tasca proposada, l'aprenentatge d'un tema objecte d'estudi prèviament fragmentat.

La Pluja d’idees

Aquesta tècnica en anglès s’anomena brainstorming i és molt utilitzada per tots els creatius, especialment del camp de la publicitat.

S’intenta generar diferents opcions que aportin nous elements a la situació que volem resoldre. Es tracta de generar moltes solucions possibles i poder triar les més adequades, que sovint passen per la creativitat i la innovació.

Es tracta d’anar dient tot allò que ens ve al cap i que ens suggereix el tema, i d’una idea passar a l’altra. Quan tothom participa s’aconsegueix un fenomen interessant: els cervells de tots els participants funcionen com un sol cervell, com un cervell col·lectiu i la capacitat de generar idees, unes a partir de les altres, és molt poderós i gratificant.

Totes les idees s’anoten a mesura que les persones les van dient, sense buscar cap ordre, i després s’ordenen i es trien. La tècnica de la Pluja d’idees té tres moments:


Primer moment: Dir

Tot s’hi val, s’ha de dir sense pensar tot allò que se’ns acudeixi (paraules, idees, frases…) sense jutjar, no importa si és bonic, lleig, útil, o inútil. No cal que fixem un torn de paraules, es va dient i el secretari ho va apuntant a la pissarra en forma de llista.

Quan tenim un bon nombre d’idees o bé quan ja no n’apareixen de noves es passa a la segona fase:

Segon moment: Esporgar:

En aquest moment es fa una primera tria. Repassem el que hem dit i esborrem tot el que sigui impossible, tot el que sigui lleig, tot el que ofengui o sigui inútil…

Tercer moment: Triar

Les idees que triarem finalment han de reunir unes característiques:

Han de ser realistes i implementables (que es puguin dur fàcilment a la pràctica).

Han de contribuir a millorar la convivència i el clima de centre.

Han de ser positives i procurar resoldre la situació a favor de TOTS els implicats.

Han de deixar la sensació a TOTHOM que s’ha fet una feina ben feta i que amb l’aplicació d’aquella norma o d’aquella solució tots en sortim guanyant.

Contribució forçosa

Els grups de treball es situen de manera que la interacció cara a cara sigui òptima. A continuació es dóna la instrucció que, per fer la tasca bé, s’han de respectar les següents normes:

Cadascú ha de contribuir al menys una vegada (o dues) Dependrà del què vulgueu fer.

La contribució ha de ser a l’atzar (no seguint l’ordre del cercle).

Cadascú té X minuts de temps (adapta el temps segons la mida del grup).

El professor dóna l'ordre de començar i observa quan intervé cada membre. Acabat el temps examina el treball: Han contribuït tots? Fa algunes preguntes, per exemple:

Què heu fet per animar els que estaven callats? És important que els que els costa més participar se n’adonin que el grup els necessita, ja que és el grup qui penalitza, no els individus.

El sac de dubtes

Cada alumne de l'equip escriu en un terç de foli (amb el seu nom i el nom del seu equip) un dubte que li hagi sorgit en l'estudi d'un tema determinat. A continuació, passats uns minuts perquè tots hagin tingut temps d'escriure el seu dubte, l'exposa a la resta del seu equip, perquè, si algú pot respondre el seu dubte, ho faci. Si algú sap respondre’l, l'alumne que tenia el dubte anota la resposta en el seu quadern. Si ningú de l'equip sap respondre el seu dubte, el lliuren al professor o a la professora, el qual el col·loca dintre del “sac de dubtes” del grup classe. En la segona part de la sessió, el professor o la professora treu un dubte del “sac de dubtes” i demana si algú d'un altre equip sap resoldre’l. Si no hi ha ningú que ho sàpiga, resol el dubte el professor o la professora.

AUTORS D’AQUESTA GUIA DIDÀCTICA:

Montserrat Colilles

ASSESSORAMENT DIDÀCTIC:

Marcel Costa i Miquel Nistal

COORDINACIÓ:

Rosina Malagrida

DATA:

29 /12/2015 Correcció 19 de març 2016

DESENVOLUPAT PER:

www.xplorehealth.eu

El càncer de pell al descobert - Xplore Health · Descripció dels mecanismes que controlen el...

Documents

Transcript of El càncer de pell al descobert - Xplore Health · Descripció dels mecanismes que controlen el...