Número 11 // 20.000 exemplars // octubre 2012 // Sant Feliu de Llobregat

Obres a la confluència entre els carrers Sagrament, Marquesa de Castellbell i Riera de la Salut A.R.

Tot esperant el Centre de Barri

Mentre l’Ajuntament es concentra en petites actuacions a la ciutat, les obres realment importants no arri-ben. Els barris de Can Calders i La Salut es troben a l’espera de que s’iniciï la urbanització de la superfície de l’aparcament de Les Tovalloles, i disposar així del necessari Centre de Barri que acollirà les entitas de tots dos barris, tot i que sembla que el projecte inicial està aprovat. Només estan en marxa les obres a la Riera de la Salut, també dins del Pla de la Llei de Barris.

La urbanització de la superfície de l’Aparcament de les Tovalloles pateix un endarreriment de 2 anys

OPINIÓ2 el diari de Sant Feliu · octubre de 2012

el diari de Sant FeliuEl diari dE Sant FEliu no comparteix necessàriamente les idees expressades als arti-cles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors.

El diari dE Sant FEliu no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels arti-cles aliens a aquesta redacció.

La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

Número 11, octubre 201220.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU

Distribució:Podeu consultar l’edició digital a:Consell de Redacció: Juan Antonio Váz-

quez, Xavi Martí, Anabel RaluyRedacció: redaccio@eldiaridesantfeliu.comEsports: esports@eldiaridesantfeliu.comPublicitat: publicitat@eldiaridesantfeliu.comAdministració: administració@eldiaridesantfeliu.comEdita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SLNIF: B-65631889

Socis fundadors: Jesús Serrano Martínez, Jordi Aleu Carreiro, Juan Antonio VázquezDipòsit legal: L-1146-2011Adreça: C. Joan XXIII, 7, local08980 Sant Feliu de LlobregatBaix LlobregatContacte: info@eldiaridesantfeliu.comTelèfon: 936 857 683

editorial

¿Política de pan y circo?Hace ya varios siglos, el emperador romano Ne-rón, quién creó el circo romano con el fin de dar-le placer y diversión a su pueblo, distrayéndolo así de los graves problemas internos que tenía el desfalleciente imperio, creó la frase “pan y circo para el pueblo”.

Hoy, en nuestra ciudad, hay quien empieza a pensar que el gobierno municipal (ICV-EUA-IxSF y CiU) sigue la máxima del decadente Imperio Ro-mano. En uno de los últimos programas del “Pols de la Ciutat” de ETV, la 1ª Teniente de Alcalde y Portavoz del Grupo Municipal de CiU, ante la evi-dencia de la crítica situación que viven muchas familias por los recortes de servicios públicos bá-sicos, como la educación o la sanidad, lo resumió así: “No todo son malas noticias, ahora vienen las fiestas” (en referencia a las Festes de Tardor).

Es preocupante que en una ciudad donde el paro alcanza la nada despreciable cifra de los 3.700 ciudadanos, la política municipal de fomen-to de la ocupación, de incentivo a la economía lo-cal, comercios y pequeños negocios, se limite a los cada vez más exiguos planes y actuaciones de otras administraciones.

No es menos preocupante que el gobierno lo-cal apruebe una modificación del Plan de Inver-siones donde se desatienden o reducen inversio-nes como la ampliación de la guardería Tambor o la imprescindible nueva biblioteca, para man-tener inversiones, algunas sorprendentes y muy cuestionables, como el medio millón de euros en la adecuación del Casal de la Plaça Laujar, para ubicar el área básica de la zona norte de los Ser-vicios Sociales municipales, inversión que parece

desmesurada e inapropiada en este momento, precisamente cuando nuestro Ayuntamiento ha solicitado un nuevo crédito de 1.400.000 euros. También es de lamentar que con esta realidad económica, el gobierno municipal, en lugar de optar por moderar la presión fiscal a las familias, opte por incrementar el IBI. Aquí, además, se plasma la incoherencia de CiU, que durante años en el gobierno aplicó una reducción en el tipo del IBI para compensar en parte la subida de los va-lores catastrales que aprobó el Gobierno Central en 2006, y de ICV, que la consideraba insuficiente. Ahora hacen todo lo contrario cuando, por ejem-plo, municipios próximos, como Gavà, han im-pulsado políticas fiscales claras y decididas en la senda de ayudar al tejido productivo de la ciudad, con bonificaciones y rebajas fiscales.

O que se desestime la propuesta del PSC de re-cuperar los 70.000€ que se destinaban a la ayuda a las familias para la compra de libros y conver-tirla en una ayuda dirigida a las personas que realmente se encuentran en situación socio-eco-nómica difícil y que no entren en los baremos de servicios sociales. Precisamente esto es lo duran-te años defendió ICV y que ahora no ha aceptado, con el pretexto que el dinero va directamente a las AMPAs y que estas gestionan mejores precios de los libros como declaró la regidora de Educa-ción a este diario.

En definitiva, son muchos los ámbitos donde la gestión municipal o, no da respuesta, o esta es demasiado tibia; aunque como dijo la 1ª tenien-te de Alcalde: “No todo son malas noticias, ahora llegan las fiestas”.

la foto del mes

Cuques a la piscina de l’EscorxadorUn usuari es queixa de l’estat de les instal·lacions. Rajoles trencades, brutícia, insectes al costat de l’aigua i vestidors inutilitzats o en mal estat. redaccio@eldiaridesantfeliu.com

Mama, papa, tinc deures!

Quan es tracta de la conci-liació de la vida personal i familiar ens oblidem dels més petits. També ells han de gaudir del temps de lleu-re per jugar, fer altres activi-tats, relacionar-se amb altres infants o estar amb la família. T’has preguntat quan s’acaba la jornada d’un infant? Per a molts nens i nenes, la fei-na no s’acaba en sortir de l’escola. Segons el diccionari, els deures són treballs esco-lars que els alumnes han de fer a casa, el que no especifica és què es considera deures ni quin esforç i quant de temps s’ha de dedicar a fer aquests treballs.

En general, a primària, els deures són feines que els alumnes fan a l’aula i que si no acaben se’n porten per fer a casa. Es demana als infants, no tan sols que acabin el que no han fet a l’aula, que repas-sin o estudiïn els conceptes treballats, sinó que a més surten amb tasques per fer a casa. De forma tàcita el siste-ma educatiu amplia la jorna-da escolar.

La qüestió és: quan de temps s’ha de dedicar als deures? Un alumne de pri-mària passa cinc o sis hores a l’escola i molts tenen acti-vitats extraescolars. L’escola hauria de dedicar 30 o 60 mi-nuts a repassar la matèria, a fer treballs en grup o a la lectura per consolidar hàbits d’estudi i preparar els infants per a l’etapa de secundària. Amb moderació i seny.

Poden ser els deures una càrrega? Els alumnes amb dificultats o que tenen un ritme més lent acostumen a portar més feina que no han acabat a l’aula. Aquests in-fants dediquen un gran es-forç a fer unes tasques que els sobrecarreguen. Parlem

de fracàs escolar? Els alumnes arriben a la secundària avo-rrits, cansats i desmotivats pel sistema, que els exprimeix i exigeix cada cop més. La màxi-ma és: quan més matèria i més conceptes, millor preparats. El fracàs escolar és també el fracàs del sistema educatiu. Aquest incita els alumnes a treballar i dedicar-ne més temps a l’estudi. El lloc per fer-ho és l’escola però en lloc de facilitar-ho se suprimei-xen hores de classe i es re-gategen mestres de l’escola pública. L’aprenentatge no es únicament passar pàgines i omplir quaderns, sinó as-similar conceptes, fomentar hàbits d’estudi, aprendre a entendre els coneixements i relacionar-se.

I a casa? La família també pateix els deures. És demana als pares que el que el fill o filla no ha entès a la classe ho aprengui a casa i no tots tenim el temps, la paciència o els co-neixements per ajudar-los. El sistema educatiu crea més des-igualtat entre els alumnes que tenen la possibilitat de rebre atenció i aquells que no.

El debat sobre si els in-fants han de portar treball a casa o si és necessari i conve-nient que tinguin deures, és obert. El passat mes de març, a França, la principal federa-ció d’associacions de pares va promoure un campanya per suprimir els deures escolars a l’etapa de primària. Aquí s’han aixecat veus tant a favor com en contra: Tu què n’opines?

Jaume Solé

Comunicador social

opinió

CIUTAT 3octubre de 2012 · el diari de Sant Feliu

El Síndic Municipal aprova amb nota

A.R. Aprendre del passat i apostar pel futur és el que s’ha propo-sat el Síndic Municipal de Greuges, Magí Boronat, que enguany ha revalidat la seva permanència al capdavant de la institució. El passat 27 de setembre va presentar al Ple Municipal l’informe d’actuacions del 2011, el darrer del primer mandat de la Sin-dicatura Municipal, nascuda al 2007. Boronat també ha expli-cat els criteris que regiran la seva actuació durant els propers 5 anys, després de ser reelegit pel Ple Municipal per a un segon mandat. Després de la presentació de l’informe al ple, El Saló dels Àustries del Palau Falguera va ser el lloc escollit per donar la veu a alguns ciutadans membres del Fòrum de Síndics i De-fensors Locals, representants de la societat santfeliuenca amb la presència de la presidenta del Fòrum, Glòria Valeri.

—Quines novetats presenta l’Informe 2011?Sobretot té una transcendència superior als informes anteriors, ja que és el darrer del primer mandat de 5 anys com a Síndic. Un cop complert aquest primer cicle i després de ser reelegit per a un nou mandat, vaig con-siderar convenient fer un balanç d’aquesta etapa i de la situació actual, així com explicar el futur de la institució. Dins d’aquest ba-lanç, he considerat convenient recordar el llarg recorregut que es va fer fins crear la figura del

Síndic Municipal: van haver de passar 8 anys des de l’aprovació del Reglament de Participació Ciutadana, l’any 1998, fins a l’aprovació del Reglament del Síndic Municipal de Greuges, al 2006, que va donar pas a la posa-da en funcionament de l’oficina del Síndic l’any 2007. —Quins tipus de queixes li van plantejar els santfeliuencs l’any passat?Cal destacar novament les quei-xes per contaminació acústica. La majoria dels problemes de so-

rolls els generen establiments de restauració, tot i que també se’n detecten a locals comercials, in-dustrials, al carrer i entre veïns. Els casos de contaminació acús-tica provoquen molta angoixa en els afectats, ja que són situa-cions que repercuteixen directa-ment en la seva qualitat de vida i, malauradament, no són situa-cions senzilles de resoldre. Dels expedients tramitats, n’hi ha ha-gut nou per molèsties de sorolls.

D’altra banda, i també en la línia d’anys anteriors, han estat recurrents les queixes per la fal-ta de resposta de l’Ajuntament a peticions fetes pels ciutadans i per les demores en la tramitació d’expedients de reclamació pa-trimonial.

—Com ha viscut la recta final del primer mandat com a Síndic?Pel que fa a l’any 2011, podem considerar que ha estat un any complex per diverses circum-stàncies excepcionals. En pri-mer lloc, ha estat un any marcat pels canvis produïts a l’alcaldia i per les eleccions municipals del maig, que van comportar la paralització de l’activitat

Ciutadania i política retreuen al govern local que trigui tant a donar resposta al ciutadàen la relació entre el Síndic i l’Ajuntament entre l’abril i el juny. A partir del juliol es va co-mençar a treballar per revisar aquestes relacions i superar les demores de les intervencions.

A finals de 2011, l’Ajuntament em va plantejar la possibilitat de continuar en el càrrec, així que vaig començar un procés de reflexió per analitzar la con-veniència d’assumir un segon mandat. Durant aquells mo-ments de reflexió, vaig mante-nir diferents reunions amb ciu-tadans, associacions, entitats i representants de partits polí-tics que em van animar a con-tinuar. A més, davant l’interès i el suport mostrat pel nou equip de govern, vaig decidir acceptar la proposta de renovació en el càrrec.

—Com són ara les relacions amb l’Ajuntament?Tot i la bona voluntat i la pre-disposició de l’Ajuntament per afrontar el nou mandat del Sín-dic, la realitat és que durant bona part d’aquest any van con-tinuar les demores en les res-postes per part de l’Ajuntament,

de manera que vaig voler revi-sar les relacions entre la insti-tució que represento i el consis-tori. Arran d’això i, d’acord amb l’alcalde, vaig decidir demorar la presentació de l’Informe 2011 i aprofitar aquest bagatge de cinc anys per superar les pro-blemàtiques detectades i enca-rar el futur de la Sindicatura.

—Els ciutadans han entès aquests retards en la resolu-ció de les seves queixes?En general han estat compren-sius. Per això, els he volgut agrair a l’informe la seva pa-ciència, igual que als col·lectius i associacions que m’han donat el seu suport per continuar una nova etapa com a Síndic Muni-cipal de Greuges.

—A l’informe també fa peti-cions pel futur.He demanat a les forces políti-ques, en especial a les de l’equip de govern, que adoptin un com-promís en defensa de la insti-tució per superar l’experiència del primer mandat i poder així atendre i defensar els drets dels ciutadans.

L’agraiment de la societat

ca del Síndic. Els partits a l’oposició van demanar al consistori que esmerci esforços a disminuir con-siderablement el temps de resposta de l’administració davant de les queixes ciu-tadanes i que, segons la mateixa normativa muni-cipal, hauria de ser com a màxim de 30 dies.

A.R. El darrer dijous de se-tembre es va celebrar un acte especial per acollir la presentació de l’informe i els cinc anys de vida d’aquesta institució.

A la Sala de Plens, Magí Boronat va fer un balanç en què els representants dels diferents grups po-lítics van valorar la tas-

Precisament, la demora és una de les queixes que es va reiterar més a l’acte posterior que va tenir lloc a la Sala dels Àustries del Palau Falguera, quan diferents representants veïnals i ciutadans van in-cidir en aquest aspecte i en la sensació de desem-par que a vegades es té davant la indiferència de l’administració. En contrast amb aquest sentiment, els convidats també van tenir paraules d’agraiment cap al Síndic local per, entre d’altres, “el seu rigor, pa-ciència i independència”.

A la celebració també van acudir els síndics del Fòrum de Síndics i Defen-sors Locals, amb la seva presidenta, Glòria Valeri. Segons el Fòrum, els sín-dics disseminats per la geografia catalana atenen a un 60% de la població.

Síndic

A.R.

CIUTAT 4octubre de 2012 · el diari de Sant Feliu

Petites millores a la via públicaEn el marc del Pla de Pavi-mentació Municipal 2012, l’Ajuntament ha dedicat 180.000 euros per millorar l’accessibilitat de vianants i vehicles. Les petites obres duraran fins al novembre i actuaran sobre una tren-tena d’espais de la ciutat, arranjant passos elevats i rampes, voreres malmeses i anivellant una quarantena de tapes de clavegueram que

no es troben al nivell de la calçada. També s’eliminaran les barreres arquitectòni-ques a la carreretera de la Sànson i a la confluència d’aquesta amb Laureà Miró.

Al marge del Pla de Pavi-mentació, durant els mesos d’estiu s’han millorat els túnels del carrer Verge de Montserrat, i el túnel entre la plaça de l’Estació i els carrers Germans Carreras i Roses.

Els operaris posen enllumenat al túnel de la plaça de l’Estació A.R.

Redacció. L’explosió de la bombolla immobiliària té efectes en molts al-tres sectors, com en les indústries que proveeixen a les construtores. El sector del ciment, amb molta presència a la comarca, és un dels afectats. En 5 anys, el consum de ci-ment a Catalunya s’ha quedat en un terç del que hi havia en 2007, quan el sector immobiliari vivia encara en una bombolla i les administracions suportaven l’obra pública amb xifres rècord d’inversió. De fet, només la meitat de cimenteres operen a ple rendiment, mentre busquen una sor-tida en l’exportació a l’estranger.

Baixada de la produccióLa producció a les plantes catalanes ha passat de màxims, 9,5 milions de tones, a mínims, els 3,9 milions de to-nes amb què va tancar 2011. Segons la patronal del sector, Ciment Català, en el primer semestre d’aquest any s’ha produït una caiguda addicional del 20%. El consum ha arribat a xifres tan

Cemex redueix la seva plantilla a la meitatLa crisi obliga moltes cimenteres a buscar sortida a l’exterior

baixes que els operadors donen per descomptat que en els propers anys només poden repuntar.

Com a conseqüència de la cri-si, el mapa de les cimenteres ha canviat radicalment. Abans de l’ensulsiada de la construcció, a Catalunya hi havia set plantes, de les quals ja ha desaparegut una, la que explotava Cemex a Vilanova i la Geltrú fins que va tancar en 2009. Ara, amb prou feines fun-cionen funcionen quatre tot l’any i una d’elles, la de Lafarge a Mont-cada i Reixac, ho fa a una capacitat del 50%. La cimentera Cemex, si-tuada a Sant Feliu, també funciona al 50%. Només les engeguen du-rant un mes i mig a l’any, el temps suficient per no perdre els drets d’emissions de CO2 assignats per l’Estat, i que després poden ven-dre. Les quatre companyies que operen a Catalunya intenten tro-bar a l’estranger —on ja col·loquen 1,6 milions de tones— una sortida

a la seva producció.“Des de 2008 el degoteig de sor-tides ha estat continu, però sen-se acomiadaments”, assegura José Ramos, representant de Co-missions Obreres en el comitè d’empresa de Cemex, la cimentera que es troba a la carretera de la Sànson i que va reduir a la mei-tat la plantilla de la seva fàbrica de Sant Feliu per adaptar-se a la nova realitat (ara hi treballen en 59 persones).

Protesta a Cemex el 2011 X.M.

CIUTAT 5octubre de 2012 · el diari de Sant Feliu

No sé por dónde empezar, no encuentro palabras, es tal mi tristeza que aunque tengo la obli-gación de escribirles algo, nada me sale.Tengo que escribirles algo, nada me sale, quizás necesito tiempo, quizás necesito serenidad, quizás necesito pensar, quizás necesito espacio, tengo que escribirles algo, nada me sale.Les voy a escribir algo.Ni muy buenos ni muy malos, ni muy tranquilos ni muy nerviosos, ni muy listos ni muy tontos, simplemente HERMANOS.Ni muy alegres ni muy tristes, ni muy negros ni muy blancos, ni muy blandos ni muy duros, simplemente HERMANOS.No sé nada de ellos, sé mucho de ellos, se cómo vinieron, sé cómo se fueron, sé su esfuerzo, sé su sacrificio, simplemente HERMANOS.Quizás le mejor definición la hizo el Sr. Gaspar el día de su misa.NORMALMENTE EL SER HUMANO NACE SÓLO, MUCHAS VECES VIVE SÓLO Y A SU VEZ MUERE SÓLO.ELLOS NACIERON JUNTOS, VIVIERON JUNTOS Y MURIERON JUNTOS.

No os olvidaremos.

Jesús Serrano Socio fundador de El Diari

Para Luis y José

El Parking les Tovalloles se encuentra ubicado en la calle Riera de la Salut del barrio La Salut-Can Calders. Muchos ve-cinos desconocen que el parking ya está funcionando, debido sobretodo a las obras de urbanización de la plaza pública que se ubicará sobre del aparcamiento. Este hecho genera que muchos vecinos

crean que el aparcamiento se encuen-tra todavía en fase de construcción, sin saber que, no sólo está operativo y fun-cionando, sino que además existen cien vecinos que ya disfrutan de sus magnífi-cas instalaciones en el centro del barrio de La Salut, conocido por su necesidad de plazas de aparcamiento.

Ante la crisis existente, los promoto-res están diversificando su oferta. Ofre-cen un 10% de descuento sobre el valor de venta de los parkings y trasteros, in-cluyendo una financiación del 100% por parte de la entidad BBVA. También han ofrecido la modalidad de alquiler, que ha tenido una amplia aceptación.

El mejor aparcamiento en el Parking Les Tovalloles

Mueren los fundadores de La Penya Iniesta

La ceremonia por los hermanos Luis y José Aragón se celebró el 4 de Sep-tiembre en Sant Boi. Los hermanos regentaban el bar restaurant Can Calçots, en Mas Lluí, donde funda-ron la Penya Barcelonista Iniesta 24 hace 7 años. Al funeral acudió Joan Gaspart, muy unido a los hermanos.

El Parking Les Tovalloles ofrece unas amplias instala-ciones, unas plazas de apar-camiento de gran tamaño que permiten un acceso fácil y có-modo y unos trasteros, hasta ahora inexistentes en el ba-rrio, que ofrecen un espacio para almacenar o guardar en-seres. Cuenta también con un sistema de seguridad y emer-gencia de primer orden para garantizar la seguridad de los usuarios y sus bienes.

El Parking Les Tovalloles, junto con su entorno, se con-

vertirá en un equipamiento inigualable, lo que supondrá una revalorización de toda la zona.

El Parking Les Tovalloles supone una oportunidad de mejorar la calidad de vida de los vecinos, siendo una op-ción muy recomendable debida a sus competitivos precios.

A.R. A.R.

A.R.

CIUTAT6 el diari de Sant Feliu · octubre de 2012

A.R. Ja ha començat el curs acadè-mic 2012-2013 i els 6.296 alum-nes que conformen l’educació infantil, primària i secundària de Sant Feliu viuen a la pròpia pell els canvis a les escoles i instituts públics, concertats i privats que la Generalitat ha aprovat des del passat juliol. Les mesures en ma-tèria d’ensenyament adoptades pel govern català fan sentir el seu efecte directament a les aules a la ciutat. Així, amb l’augment de la ràtio d’alumnes/professor per aula, enguany s’han escola-ritzat 472 alumnes a secundària en compte dels 450 que ho van fer l’any passat i, en instituts com l’IES Martí Dot, el desplega-ment final de l’1x1 (un ordina-dor per a cada alumne engegat per l’anterior govern autonòmic) l’han d’assumir els pares i mares.

Un altre pla que es veu afectat és el pla educatiu Entorn (activi-tats vinculades a la cohesió social, la integració de les llengües i de persones en risc social i de millora de l’èxit escolar com les bibliote-ques escolars o tallers d’estudi as-sistit). La Generalitat l’ha reduit a 0 però la regidora d’Educació, Mi-reia Aldana, creu que s’ha de man-tenir aquest i la resta de mesures

L’obertura de la nova escola-bressol Fàbregas i l’Escola-Taller Sant Miquel són altres de les novetats per al curs 2012-2013

Canvis en l’inici del curs escolar amb tisorada en la primària i la secundària

enfocades a augmentar l’èxit es-colar, que a Sant Feliu és tan alt com a la resta de Catalunya: “Al mes d’octubre incorporarem un pla d’anàlisi de les dades de fracàs escolar, centre per centre i curs per curs, per veure què estem fent i focalitzar les accions al lloc ade-quat”. Per a Aldana, la primària és el moment ideal per incidir.

res a tot l’ensenyament públic (3r i 4t d’ESO, cicles formatius i batxi-llerat) els dies 16, 17 i 18 d’octubre.

Polèmica per l’ajut pels llibres de text El darrer ple de l’Ajuntament va viure un episodi més en la po-lèmica pel programa d’ajuda a

Iniciativa-Esquerra Unida va modificar el pla per tal de que en compte de ser una dotació indi-vidual -a cada família- s’atorgués a l’escola adherida i que aquesta fos la que comprés els llibres. Si l’ajut anterior constava de 20 eu-ros per als infantils i 25 per als de primària i arribava al mes de

funcionava des de fa temps, les escoles ho centralitzaven al Palau Falguera i en canvi ara es tractarà d’un espai expressament destinat a les famílies dins de la mateixa guarderia. Aquest acompanya-ment entrarà en funcionament a l’octubre, mes en què també s’inaugurarà l’escola d’educació infantil. Les noves instal·lacions, àmplies i modernes, estan gairebé acabades, i el pati està construit amb mobiliari natural (troncs i plantes) que encara precisa que creixin per veure’s en la seva es-plendor. Una escola bressol inte-grada al territori, ja que la coberta serà un roserar, i que encara està en una fase d’adaptació, tant dels infants i les famílies, com de pro-fessorat. L’Escola Gaudí, on la Fà-bregas estava emplaçada provisio-nalment des del setembre de 1994, aprofitarà ara per fer millores. Al-tres obres s’estan duent a terme a l’Escola Salvador Espriu.

Sant Miquel en marxaUn altre centre que estrena aules és l’Escola-Taller Sant Miquel, a prop de les cases de Can Bertrand i envoltat de solars verds per a futurs pisos. “Hem començat al setembre perquè no podíem fer una altra cosa, i està mínimament funcionant, però hi ha coses s’han d’arreglar”, explica la directora del centre, Imma Pericas. Coses com una dutxa que no funciona bé, i d’altres més fonamentals com la manca d’electricitat a la cuina. De fet, encara es pot sen-tir de tant en tant un operari fent els últims arranjaments. Imma ho explica: “Ja estem en marxa, però encara hi ha coses a resoldre que vam demanar divendres passat [pel dia 15 de setembre], quan van venir el representant de l’empresa que va fer les obres, l’enginyer de l’Ajuntament i altres empreses que estan treballant aquí i vam fer-ne un llistat de tot el que no funcionava”.

Apart d’aquests acabaments, caldrà fer una comparativa de la despesa en calefacció, ja que la vi-drera que conforma la part nova és molt calenta a l’estiu i, probable-ment, sigui molt freda a l’hivern. Això farà que pugi la factura de la climatització, fet que no es va tenir en compte en renovar l’edifici.

Telf.: 669 654 746israeldominguezdereyes@hotmail.com

Israel DomínguezPintura Decorativa

• Piso de 80 m. desde 400 € • Locales industriales de 100 m. desde 500 € • Naves industriales de 300 m. desde 1.000 € • Comunidades de vecinos hasta 5 plantas desde 1.500 €

SOLICITE PRESUPUESTO SIN COMPROMISO

Les polítiques d’austeritat marquen el pas i s’ha notat als centres en forma d’un increment, no alarmant, de manca de material, demo-ra en l’arribada de mobi-liari, així com el ja apuntat fet de que les famílies han d’assumir el cost del mate-rial informàtic.

Un altra qüestió que amoina la regidora és la jornada intensiva a la se-cundària, una mesura introdui-da aquest any com a compensa-ció per la pressió suportada pels professors en altres àmbits com l’augment d’hores lectives, i que farà que l’alumnat amb problemes tingui una franja temporal lliure molt més llarga. A més, permetrà estalviar molts diners als instituts.

El Sindicat d’Estudiants ha con-vocat una vaga general de 72 ho-

març, amb el sistema actual a l’escola negociarà de tu a tu amb les empreses. Segons Aldana, “les escoles tenen els seus acords amb les editorials i, al final, és un acord de ma-jorista, el que pot suposar que en compte de comprar un lli-bre s’en pugui comprar dos”.

Projecte 03L’entrada en funcionament de la nova escola-bressol Fà-bregas, (projecte impulsat per

l’anterior Govern) ha incorporat 47 noves places a les 440 que exis-tien el curs anterior. Ubicada al barri de Les Grases-La Salut, apart d’una guarderia, l’Escola-bressol Fàbregas està, com les altres tres existents, vinculada al Projecte 03, un projecte amb actuacions dedi-cades a la petita infància i a les seves famílies. “Això vol dir que l’escola Fàbregas no només fun-ciona com una ampliació de pla-ces, sinó que serà l’inici d’aquest projecte a dins del centre”, ex-plica la regidora d’Educació, Mi-reia Aldana. Si bé el projecte ja

l’adquisició de llibres de text. El PSC va tornar a presentar la proposta de recuperar la parti-da pressupostària per donar aju-des a les famílies per a la compra dels llibres, que fins el curs passat existia. Aquesta vegada la pro-posta, però, es limitava a atorgar ajudes a les famílies en situació socioeconòmica difícil i que no entren en els barems dels serveis

socials. ICV i CiU no ho van ac-ceptar, tot i que es el que dema-nava ICV l’oposició. L’argument del govern va ser que ja es feia, però d’una altre manera.

Alumnes fent un dels tallers A.R.

Taller de fusteria a l’E.T. Sant Miquel A.R.

CIUTAT 7octubre de 2012 · el diari de Sant Feliu

“El futuro de la Peña está asegurado y en buenas manos”

A.R. El presidente de la Peña Bética, José Manuel Colmenero, ha dejado la presidencia de la entidad después de 2 años en el cargo. Él y unos cuantos so-cios han llevado a La Peña por la buena senda desde que decidieran formar una junta para liderar una en-tidad que pasaba por un mal momento económico y

Antonio González releva a José Manuel Colmenero después de una brillante gestión al frente de la junta

social. Aunque estuvieron a punto de tener que pedir un préstamo o de tener que poner dinero de su propio bolsillo, consiguieron dar sentido al nombre de la Peña, que además de Bética es recreativa, cultural y de-portiva: “Con cierto éxito, hemos hecho actividades de guitarra, de sevillanas, de informática, hemos par-

ticipado en la recogida de ju-guetes y comi-da en Navidad”, explica Colme-nero. La Peña se ha implicado en la Xarxa de Barri y en temas culturales de la ciudad, como el Carnaval, con-virtiéndose en

A.R. Sant Feliu no escapa de l’afectació que l’increment de l’IVA en alguns productes i ser-veis ha operat sobre l’activitat econòmica. El Cinebaix, que ha encetat la seva vuitena tem-porada, és un dels afectats. El seu president, Xavier Bachs, ho explica: “Trasbalsa a tota la gent de l’espectacle i la cultura perquè pagàvem un 8% d’IVA i passem a un 21%, però és que a més la distribuidora augmen-

ta tres punts, és a dir, que en realitat es tracta d’una pujada de 16 punts. Bachs ha explicat a aquest diari que s’esperaran fins al gener per veure si hau-ran de repercutir l’augment de l’IVA a les entrades per poder mantenir l’activitat.

Tot i que el Cinebaix ha esca-pat de la baixada general d’un 18% en el nombre d’espectadors al cinema en el primer trimes-tre d’enguany, “la pujada de

L’IVA deixa molt tocats alguns comerços

l’IVA en aquest moment és fa-tal”, reconeix Bachs. Cinebaix ha traslladat els descomptes als dies perifèrics però no ha apu-jat preus, sent el cinema més barat de la comarca.

També reben, i fort, les pe-rruqueries. Esther Vergara, de la perruqueria del mateix nom, al carrer Santa Creu, diu que “pujar l’IVA ara que baixa la feina és un error, la gent no es pot gastar 5 euros més a la perruqueria que, a més, ara veu com un luxe”. També ex-plica que “els que venien cada setmana potser ara vénen cada dues setmanes, i les perruque-ries que no tenen clientela fixa encara ho passaran pitjor”. La seva perruqueria no pujarà els preus ja que “aquest és un barri de treballadors”.

Altres comerços que han notat més la pujada de l’impost han estat els d’informàtica, mo-bles o electrodomèstics, tots articles de gran consum. La pu-jada de l’IVA ha resultat contra-dictòria en aplicar la pujada als llibres de text però no a la resta, o gravar més articles de prime-ra necessitat com les ulleres.

que fue televisado por TV3 y una exitosa exhibición en el Auditorio. “Somos mucho más que una asociación para ver los partidos del Betis”, afirman los miembros de la junta y compañeros de José Manuel, al que le agradecen su gestión. Su sucesor, Ma-nuel González El Fuerte con-tará con la misma Junta, la quinta en la historia de la en-tidad, para afrontar el reto de mantener el buen tono de la entidad. Por su parte, José Antonio Chavero substituirá a Manuel Escacena como se-cretario. Colmenero, maes-tro jubilado y republicano, afirma que con el nuevo pre-sidente el futuro de la Peña “está asegurado y en buenas manos”. La Peña es miembro de la Junta de Peñas Béticas de Catalunya.

Associació per una il·lusió

Uneix-te a nosaltres

APUI.es www.

Associació per una il.lusió

perunailusio@hotmail.come-mail:associació per una il.lusiófacebook:

teléfono: 625 33 51 55

Haremos que el sueño de los niños con síndrome de Down, cáncer y disminuidos

físicos y psíquicos se haga realidad

Envíanos una solicitud de amistad al associació per una il.lusió una de las entidades más

importantes de La Salut gracias a sus actividades y el empuje de sus socios. Am-bos permiten hacer frente al pago mensual del alqui-ler, al que la aportación del ayuntamiento apenas ayuda.

Por ejemplo, a través del Carnaval, la Peña Bética ha importado las chirigotas de Cádiz, con un espectáculo

X.M.

A.R.

REPORTATGE8 el diari de Sant Feliu · octubre de 2012

Lligant els caps de la Festa de TardorLa Comissió del Correfoc s’encarrega de preparar l’espectacle i fer que surti perfectament

Hi ha qui -la majoria-, va el ma-teix dia que comença la festa i la viu des de fora, però moltes altres persones entre bastidors posen tot a punt durant dies abans per enllestir tots els pre-paratius perquè la Festa Major petita es desenvolupi com cal. Un dels actes més espectaculars i definitoris de la festa és el corre-foc, que compta amb dues parts ben diferenciades, l’espectacle, que preparen Els Cremats, i el recorregut, que assumeixen to-tes les colles, amb un sistema de rotació que fa que totes hi participin cada dos anys. Cada colla designa una persona que comparegui a la comissió per fer el recorregut i fer de corretja de transmissió de tot el que s’ha de saber de cara al dia del correfoc.

Si Els Cremats, colla en si però formada també per membres d’altres colles, s’encarreguen de l’encesa del campanar que inau-gura la festa i del Castell de Focs final, és la Comissió del Corre-foc, dins la Comissió de Festes, l’encarregada d’assegurar-se que la resta de l’espectacle de foc vagi com oli en un llum. Per cert, que l’encesa del campanar seguirà igual malgrat les desavi-nences de l’any passat, amb peti-tes variacions, però molt fidel al que es feia fins ara.

Enguany, hi ha dues colles noves, els petardons (diables in-fantils) i la colla del Tro de Fal-guera. En total, quatre colles de diables, una d’infantil, (que fan el correfoc apart) i tres bèsties de foc: la Garsa, la Mula i el Drac. Cadascuna de les set colles de foc locals en convida una altra de fora, dissenyen un recorregut, coordinen les colles convidades i vetllen perquè tot surti segons el pla previst; des de l’horari fins a assegurar-se que no hi hagi incidents. La comissió és la res-ponsable d’explicar a tots els

caps de colla tota la informació necessària.

“El correfoc és l’element central de La Festa”

El recorregut és el mateix de

fa dos anys, que surt per la plaça de la vila, puja per Pi i Margall, el carrer de l’Ateneu, cap al Passeig Nadal, cap a Constitució i, final-ment, la plaça de l’Estació; un re-corregut d’un quilòmetre o 700 metres, del més llargs de la co-marca, amb una durada d’entre 1 hora, hora i mitja.

Mesures de seguretatAmb la normativa de la Unió Eu-ropea en matèria d’espectacles de foc tots els membres partici-pants han de passar unes proves per acreditar-se com a experts reconeguts per la Generalitat. Primer, cada cap de colla passa un curs amb un examen que, al seu torn, passa un curs a la resta d’integrants del grup.

Les proves inclouen conèi-xer com es manipula el material pirotècnic sense prendre mal, què fer en cas d’incendi, etc. En suma, molta paperassa que les colles ja han pogut assimilar. El fet és que la normativa europea en aquest àmbit no ha introduit gaires canvis però sí més control, tot i que segons un dels mem-bres de la colla del drac de Sant Feliu, Albert Carpi, “la seguretat continua sent la mateixa”.

De moment, és una formació que està subvencionada per la Generalitat per tal de que totes les colles la segueixin els pobles no es quedin sense les seves fes-tes de foc, ja que molts muni-cipis no podrien pagar. Amb la normativa, l’ideal és entrar amb la majoria d’edat, tot i que és possible entrar amb 16.

Carrutxes i tridentsAlbert defineix el correfoc cen-tral de la Festa de Tardor: “Som dels pocs que fem un espectacle inicial, som un correfoc trenca-dor i un dels que té més parti-cipació perquè hi ha moltes co-

lles, és el referent de les festes”. Enguany, els diables de La Garsa celebren el 35è aniversari. És un símptoma de la bona salut de què gaudeix la vida associativa a Sant Feliu, ja que hi ha més co-lles que abans i més gent que hi participa. I què aporta ser dins d’una colla? Per a Albert Carpi, que anteriorment ha passat per d’altres, “és una manera de viu-re la festa diferent, i crec que tothom ho hauria de provar, encara que sigui per un parell d’anys, per saber el que és”.

Amb un deix de recança, Car-pi assegura que els que preparen el correfoc no poden gaudir-ne tant com la resta, ja que s’han d’assegurar que tot funcioni com està previst, “tot i que tam-bé tens la sensació de col·laborar d’una altra manera”.

I com a apunt final, els experts de la festa: els Cremats , que se-gons Carpi “ens fan tenir un co-rrefoc destacat, en tenir una co-lla especialitzada en espectacle pirotècnic”. I on s’adquireix el material? Enguany, a la Pirotèc-nia Estadella.

Des de dins i per al pobleEl presenten el dia 4 d’octubre, i de ben segur que tindrà res-sò. El documental que fins a darrera hora estan ultimant Albert Bonet i Joan Lorenzo és un homenatge a Sant Feliu i, es-pecialment, a la seva festa més popular, la Festa de Tardor. “Al documental molta gent deia que és la Festa Major, però no ho rectifícavem”, diuen.

“La raó per la qual l’hem fet és que tenim ganes de fer coses per la ciutat”. Encara més, i és que tots dos tenen una agenda molt apretada. Amb poc finança-ment, tots dos han hagut de fer mans i mànigues per aconseguir el desitjat. Van tenir la idea fa dos anys, però al 2010 només van gravar unes quantes imatges i al 2011 van acabar d’enregistrar

tots els actes de la festa. L’Albert “tenia ganes d’agafar la càmera” i tots dos van endinsar-se dins

documental: com aquesta tradi-ció ha evolucionat i com és ara, combinant les activitats noves

feien, que van acabar fent unes 400 targetes per explicar el projecte i perquè estaven gra-

de la gran quantitat de material que havien gravat, 47 hores, com la cerca de diners, ja que l’equip necessari per al muntat-ge té un cost de 6.000 euros. Ho explica l’Albert: “Cada minut de muntatge costa aproximada-ment una hora i mitja de feina, per tant són 300 hores de feina, com 2 mesos a temps complet”. A això cal sumar-hi “la publi-citat per difondre-ho, la part 2.0, comprar els discos durs”, rebla el Joan. La producció l’ha assumit la productora Pod.cat i l’entitat cultural Calaix de Sas-tre. De moment, no han rebut cap subvenció però no creuen que cobreixi ni de bon tros les despeses.

El vídeo servirà com a mate-rial didàctic i preservarà la me-mòria de Sant Feliu.

Un documental que radiografia la festaAlbert Bonet i Joan Lorenzo presenten el documental ‘Festardor’

les entranyes d’una festa “mogudeta de gravar”. “A vegades em sentia com un reporter de guerra, enmig del correfoc i les riuades de gent, l’escuma...”, explica l’Albert Bonet.

Joan explica que “la festa major, la de prima-vera, té un volum d’activitats potser semblant, però té un caire diferent, incideix més en l’Exposició Nacional de Ro-ses i en el comerç, i la gent va traslladar aquests actes de fes-ta major que es feien per Sant Llorenç i els va fer més grans”. I en part, això és el que explica el

amb les tradicionals. És un re-portatge atemporal on tenen molt de pes les declaracions i el testimoni de la gent (hi apa-reixen 300 persones parlant) i la càmera mateixa s’erigeix en un testimoni, de vegades privi-legiat, que enquadra plans poc convencionals. Se’ls apropava tanta gent demanant-los què

vant.

48 hores de material51 actes gravats que es trac-taran com peces indepen-dents disponibles a la web de Festardor.cat. “La suma total de les peces arribarà més o menys a dues hores i mitja i l’haurem de reudir

a una hora aproximadament”. L’estructura no serà cronolò-gica sinó que anirà per blocs. Com a tast abans de l’estrena, han presentat dos teasers, i per sant Llorenç van gravar les cortinetes del documental a la plaça de la Vila.

Ha estat una feina volun-tària, amb dificultats vàries: des

CIUTAT 9octubre de 2012 · el diari de Sant Feliu

Encara no hi ha data per al Centre de Barri de Can Calders i La SalutA.R. Aquest setembre entrarà en funcionament el Centre Cívic de Mas Lluí, a la planta baixa del nou Arxiu Comarcal. Tam-bé se situarà allà durant 2 anys el Centre de Normalització Lin-güística, fins que s’ubiqui a la seva destinació final, el Centre de barri de La Salut i Can Cal-ders. El CNL i les associacions de veïns i altres entitats d’ambdós barris s’hauran d’esperar fins que el nou centre cívic estigui finalitzat. Segons l’Ajuntament, el projecte ja està aprovat i en fase de concurs públic per a l’adjudicació de les obres. Men-tre, la Riera de la Salut, està en ple procés de remodelació. Les actuacions són moltes i no poc importants.

El president de l’Associació de Veïns de La Salut, Manuel Guerra, explica que hi ha peti-tes anomalies i defectes de les obres. Per tal de solucionar-ho, els representants veïnals van recorrer la zona amb el regidor de barri, Manuel Leiva, per tal de comprobar in situ els problemes existents, especialment al carrer Sagrament. Problemes com que alguns passos de vianants s’han canviat de lloc, com el que hi havia davant de la parròquia, i que es canviarà “si es compleix amb el que s’han compromès”, segons el president de La Salut.

També hi ha un problema amb el nivell de les voreres i el dels portals dels números 4 i 6 del carrer Sagrament, que ha-vien quedat molt baixos i on, per tant, l’aigua podria entrar. Tam-bé hi va haver un malentès amb

que pel que jo veig va per llarg. Una part la paga l’Ajuntament i una altra la Generalitat i ni tan sols hi ha data d’inici”, es queixa el president. Quant al centre de barri, Guerra diu que “hi ha una reunió per parlar dels equipaments per veure quines entitats de tots dos barris s’hi ubicaran i quines necessitats té cadascuna”. El grup munici-pal d’Esquerra creu que la nova zona urbanitzable ajudarà a dignificar un dels barris més castigats, i millorarà algunes de-ficiències fruit de la manca d’un pla urbanístic ben definit.

El carrer Sagrament està totalment aixecat i les obres es demoren

Éxito de participación en las fiestas de Can Calders

A.R. Después de la buena acogida del año pasado, la fiesta del barrio se ha vuelto a desarrollar en la Plaça de les Roses. La nue-va colla El Tro de Falguera inauguró la fiesta para dar paso a una larga retahíla de activi-dades, una quincena, organizadas por la AV

la terra que els operaris havien extret de la Riera i que havien traslladat a l’aparcament que hi ha al costat de l’escola-bressol Fàbregas. Van agafar el doble de l’espai que necessitaven, amb la qual cosa van prendre molt aparcament al veïnat, però també s’ha solventat. Pintar els passos de zebra, treure els fanals dels números parells de la faça-na del carrer Sagrament i posar-los a la vorera del davant... són altres actuacions que l’AV La Sa-lut reclama. Per sort, la relació amb l’oficina de Fem Barri “és molt bona”, diu Guerra.

El cas és que la urbanització de la superfície de l’aparcament de les Tovalloles pateix un re-tard de 2 anys. Encara no està s’ha dut a terme la licitació per fer el Centre de Barri, i només està aprovat el projecte inicial. “Tema apart és l’endarreriment,

Can Calders y El Club d’Esplai Diversitat Lúdica.: el simulador de conducción de ciclomotores, talleres infantiles y juveni-les, la muestra de entidades juveniles de la ciudad y espectáculos diversos.

Los vecinos pudieron pararse a co-mer unas migas. También hubo espec-táculos de canto y de danza. Por la no-che, la degustación de rom cremat y la tradicional disco móvil dieron fin a la jornada festiva del barrio.

A.R.

Ajuntament

Ajuntament

CULTURA10 el diari de Sant Feliu · octubre de 2012

Xavier BachsPresident de la Junta del Cinebaix

—En els últims mesos heu digi-talitzat dues sales. Fer còpies en sistema digital és més barat que en sistema analògic?La inversió és més cara perquè digitalitzar cada sala costa més de 75.000 euros. Però a mig ter-mini, podem estalviar despeses perquè no s’han de muntar ni desmuntar les pel·lícules, és més fàcil transportar-les, progra-mar-les i, sobretot, podem es-trenar pel·lícules que abans eren difícils de portar. A més, podem oferir una mateixa pel·lícula do-blada al català, al castellà o en versió original. Així que tot són avantatges. El costós i que està fent tancar cinemes és que s’ha de fer una inversió inicial molt alta. Nosaltres hem tingut sort perquè hem obtingut un crèdit a través de la banca ètica Coop 57 i l’aval de la ciutadania.—A l’octubre celebreu la Mos-tra de Cinema, que ara ja no es diu “de Catalunya” sinó “Mos-tra de Cinema del Baix Llobre-gat”. Per què aquest canvi?Tenim un acord amb Sodepau, però a causa de la manca de fi-nançament hem decidit que l’ONG i la Filmoteca s’encarreguin de la projecció a Barcelona i no-saltres ho farem a la comarca. —Per què vau decidir acollir la Mostra de Cinema Àrab i Me-diterrani?Va ser una proposta de Sodepau, que va començar al 2007. Tenien contactes amb el Festival de Ci-nema de Beirut i volien fer la mostra a Catalunya, i sabien que nosaltres podíem atrevir-nos a fer una cosa que la majoria de ci-

Des que va aconseguir, junt a altres companys, evitar el

tancament de l’antic cinema de Sant Feliu, Xavier Bachs

no ha deixat d’estar al peu del canó d’aquesta entitat. Fa 7

anys que funciona el Cinebaix, i 5 que va acollir la Mostra de

Cinema Àrab i Mediterrani. Incansable i treballador, dedica

moltes hores al dia perquè, com diu una pel·lícula, “el

difícil no és fer la revolució, sinó mantenir-la” i ell continua

convençut a mantenir la seva particular revolució, la de les

històries que explica el cinema.

nemes no i ens ho van proposar. Els ho vam posar tot a la seva disposició, en el sentit tècnic: màquines, feina, equip de so... I ells s’encarregaven d’aconseguir les subvencions. A posteriori, la Filmoteca, en ser també una entitat sense ànim de lucre, en aquest cas oficial, i en haver-se traslladat fa uns mesos al Ra-val, van pensar que seria adient col·laborar-hi. Ja feia 3 anys que ens ho havien dit, però no ho acabàvem de veure clar, intuíem que podria ser molta feina, i l’any pasat va ser el primer.

“Arriben molt poques pel·lícules àrabs aquí”

—Què té de diferent el cinema àrab?El cinema àrab és molt diferent, senzill, amb pocs efectes espe-cials. L’estètica és senzilla però és bona. I no es coneix, arriben molt poques pel·lícules aquí.—En el cas de la Mostra, vosal-tres heu subtitulat els films?Subtitular també és molt car i, a més, nosaltres no tenim els equips necessaris, així que hem optat per buscar la complicitat de les distribuidores que ja apos-ten per portar pel·lícules àrabs i elles ja subtitulen i comercia-litzen. També hem fet un truc, la secció ‘Des de l’altra riba’, en què realitzadors europeus ofe-reixen una mirada cap als pobles àrabs, alguns coneguts en altres àmbits, com el Fermín Muguru-za, i d’altres ja reconeguts com

el Javier Bardem. També presen-tarem un documental sobre el Sàhara fet per dos santfeliuencs, l’Edu Giménez i la Mireia Salga-do. Això reforça l’intercanvi.—Vindran els autors a comen-tar les seves creacions?No tots podran i suplim les absències -també és una despe-sa de viatge- amb expertes en el món àrab, com la polítologa i columnista iraniana Nazanín Armanian, que escriu regular-ment al diari Público i ha publicat molts llibres.—Quin ha estat el criteri per seleccionar les pel·lícules? Sobretot hem buscat que ver-sin sobre el Líban. També hem buscat que és tracti el tema de la dona, com es pot veure a Rojo oriental, Elles ballen o La Fuente de las mujeres. Una altra secció nova és ‘Típics tòpics’, per posar en evidència els estereotips: terro-risme, misogínia, etc. Una clara mostra és La pesca del salmón en Yemen. Nosaltres ens atrevim a parlar de tot això a través d’aquestes pel·lícules.—És difícil trobar finança-ment?Molt cru. Et retallen per tot arreu i és un dels motius pels quals en hem volgut buscar una mica la vida i la causa del canvi de buscar films subtitulats, amb el contacte amb les distribuido-res amb les que ja treballem per a la programació normal. Encara que siguin pel·lícules de fa uns anys. Les distribuidores posen a la nostra disposició tota la base de dades del que han passat. Una altra cosa que farem és recorrer

“El cinema és un mitjà de comunicació més”

als dos festivals sobre món àrab i africà que hi ha, el de Galícia i el de Tarifa. —Quan us encarregàveu vosal-tres de fer la subtitulació, com era el procés?Has d’aconseguir el dret de pro-jectar-la i després que et passin una versió que estigui en una llengua diguem intel·ligible, sobretot anglès o francès, per-què l’empresa faci la traducció i l’encasti amb un programa especial, que estigui sincronit-zat amb el moment de la pro-jecció. Això significa que ha de venir una persona, li has de pa-gar l’estada, etc. Normalment l’empresa era Softonic, que és la que fa el Festival de Sitges. Hi ha molt poques empreses; dos a València i una a Barcelona, que sabem nosaltres.

“Veníem de la plataforma ‘No a la guerra’ i vam dir ‘Sí al cinema’”

—Com és el teu dia a dia? Haha. No sóc el president de l’associació, sóc el resident, el que habita aquí. Arribo cada dia a les 8 del matí i ara són les 8 i escaig i encara hi sóc. Vaig a dinar, però torno. Vull dir que portar la web, fer les pantalles, portar la programació, els paga-ments, preparar difusions, arre-glar aixetes i òptiques, tornar les pel·lícules... és laboriós, tot i que sembli que no. Hi dedico hores, però ho porto bé perquè és una

A.R.

passió.—I des de quan va començar aquesta passió?Quan vam engegar la platafor-ma. Al 2003 es tanca el cine i un conjunt de companys que ara ja no hi són van arrencar la protes-ta i jo m’hi vaig apuntar. Jo ana-va poc al cine però hi anava per-què estava molt a prop de casa, així que si l’haguessin tancat no hauria anat mai i pensava que no podia ser. A més, pensava que era molt interessant la filosofia perquè el cinema és un mitjà de comunicació: fem el documental del mes, fem cinema i educació, el documental de la Festa de la Tardor, la inauguració de La Pe-tita, farem curtmetratges d’un grup de joves... és més que un cine comercial. Pocs cines fan ‘El documental del mes’, ho fan centres parroquials, bibliote-ques, perquè no dóna diners. L’atractiu era aquest. Veníem de la plataforma ‘No a la gue-rra’ i vam dir “sí al cinema”, en positiu. I com deia La batalla de Argel, “El difícil no és fer la revo-lució, sinó mantenir-la”. Estem una mica en aquesta fase. Vam obrir el cine i ara ja portem 7 anys. I és rutinari: mantenir les coses no és tan apassionant com arrencar-les. Però mantenim el mateix nivell de participació.—Veus totes les pel·lícules que projecteu? No tinc temps de veure totes les pel·lícules, tot i que més tard provo de fer-ho. El cine m’acaba xuclant tant que no puc estar al tant de tot el que passa.

A.R.

CULTURA 11octubre de 2012 · el diari de Sant Feliu

A.R. El Cercle de Belles Arts ha en-cetat el curs amb la música com a eix central de l’exposició de tardor. La mostra ha exhibit una obra de cadascun dels divuit artis-tes que participen en la iniciativa,

—Qué es el indie?No sé. Ha quedado como una etiqueta musical pero ahora mismo no sé lo que significa. Hace 20 años era hacer la gue-rra por tu cuenta pero ahora ya no significa eso. El indie no es sinónimo de bueno o malo. Hacértelo por tu cuenta, con una estructura más domésti-ca y un sello pequeñito.Hay grupos indies que venden más que Alejandro Sanz.

—Te consideras un protago-nista de la escena indie?Es que el indie en España es muy miserable así que puede ser. Hay poca cosa, aunque desde hace 5 o 6 años hay gru-

pos que venden. Yo he producido, hago los arreglos y hace las mezclas.

—Qué géneros dominan en tus canciones? Pop, más raro o menos. No sé cantar, no soy un cantante guay, no hay más que oírme.

—Y tus letras, de qué ha-blan? Depende. Últimamente he hecho un disco de amor, de mis cositas, de lo que pasa por el mundo.

—Qué bandas te han influido musicalmente?Empecé con un grupo de la comarca que se llamaba Bach

Gasca, La Bien Querida i Sidonie tocaran a la Festa de Tardor. Gasca obrirà boca amb el seu nou disc Suerte, sense oblidar, això sí, tocar temes anteriors. La Bien Querida també presentarà disc, el seu espe-rat Fiesta, que combina la base pop amb flamenco, rumba i electrònica. La Bienque ha recorregut els es-cenaris de tot l’Estat espanyol i part de l’estranger.

I per últim, Sidonie. El trio català presentarà El flui-do García, una tornada als sons psicodèlics dels seus inicis. El fi de festa anirà a càrrec de Xatu DJ. Serà el dissabte 13 d’cotubre a dos quarts d’11 a la plaça Lluís Companys. L’entrada anticipada surt per 8 eu-ros i 10 a taquilla.

Sidonie, La Bien Querida i Gasca presenten els seus nous treballs

a la Festa de Tardor

A.R. Empezó con Bach is Dead en el 89 y, más tarde, el santfeliuense David Rodríguez se con-virtió en el líder de Beef y La estrella de David, además de ser el productor y guitarrista de La Bien Querida, donde es vocalista su pareja, Ana Fernández. Y no paran. La Estrella tocó en el Festival Bam de la Mercè, Beef toca en Sant Vicenç el 6 de Octubre, y La Bien Querida lo hará en Sant Feliu en el marco de la Festa Major petita.

“No soy un cantante guay”

is dead y sacamos en el 91 un disco. Luego vino Beef, La es-trella de David y ahora con la Bien Querida, que produzco, donde toco la guitarra y hago los arreglos.

—Se puede vivir de esto? La Bienquerida es la que me ha dado un poco de comer. Hasta ahora hemos estado tirando de esto. Hemos tocado fuera de España, en México y Esta-dos Unidos. Se puede ir tiran-do pero estaos en crisi como todo el mundo. A ver cuando salga el disco nuevo qué reac-ción hay.

-Tu pareja y tú fuistes los protagonistas del vídeo de Antònia Font Calgary 88. Cómo surgió la propuesta?Somos amigos y nos hacía mcuha ilusión. Nos lo propuso Joan Miquel y además nos hizo gracia al ser dibujos animados. También lo hicimos un poco por la niña [tienen una hija de 6 meses], porque seguro que le hará gracia vernos cuando sea mayor.

—Qué influencias tienes? Ya no tengo prejuicios. Cuan-do empecé me gustaba Joy Division, Sonic Youth, cosas así... Pero con la edad, me gus-ta Rocío Jurado, Nino Bravo, el rock raro... Me gusta todo.

El grupo indie actuará en la Festa de Tardor

El músico David Rodríguez produce el último disco de La Bien Querida

socis del Cercle. Entre les obres hi havia pintures de tècniques mixtes, olis, aquarel·les, acrílics i dibuixos a tinta, però també s’han pogut veure escultures i mòbils, com el d’Àngel Campiña, i un vídeo.

Pinzellades musicalsEl Cercle presenta les obres dels seus socis amb la música com a motiu

Contrabaix, de Teresa Ferrés i Aulada. A.R.

David Rodríguez y un fotograma de Calgary 88

12 el diari de Sant Feliu · octubre de 2012ESPORTS

“Els jugadors de la plantilla se senten professionals”

Xavi Martí. L’equip de bàsquet en cadira de rodes del Regal FCB UNES Sant Feliu es va procla-mar campió de lliga de la tem-porada 2011-2012 i, amb aquesta victòria, deixava enrere un any injust, obligat pel Barça a deixar

Segon classificat

X.M. El Santfe, que juga per quart any consecutiu a Primera Catalana, ha efectuat un inici de lliga espec-tacular, ja que, de quatre partits disputats durant el mes de setembre, n’ha guanyat tres i n’ha empatat un. 10 punts de 12 possibles El dia 30, el Santfe estava situat a la segona posició, empatat a 10 punts amb el Viladecans (primer). El tercer classificat és l’Ascó (amb 9 punts) i el quart l’Andorra (també amb 9 punts). La lliga va començar amb tres victòries: per 2 a 1 contra el Torredembarra (primera jornada); per 0 a 1 contra el Centro Europeo Tecnofutbol (segona jornada), i per 2 a 1 contra el Morell. A la quarta jor-nada, el Santfe va perdre els primers 2 punts de la temporada contra el Tàrrega (1 a 1). Es tracta d’un dels millors inicis de lliga del Santfe durant els da-rrers 20 anys, una ratxa de bons resultats que si per-sisteix podria portar a l’equip de la nostra ciutat a un ascens que no és gens fàcil: un dels equips del grup 2 de Primera Catalana pujarà directament i el segon classificat jugarà la promoció. Aquest inici de lliga és

esperançador, però l’equip no s’ha de deixar por-tar per l’eufòria i treballar.

Cal ser constants i mantenir la ratxaLa Penya Recreativa també ha fet un inici de lli-ga que cal destacar, ja que ha sumat tres victòries durant les 4 primeres jornades de lliga. Van co-mençar amb una derrota per la mínima al camp del Sant Just, però els nois dels “Pajaritos” van saber refer-se i després es van imposar per 1 a 0 a l’Incresa de Molins, per 3 gols a 4 al Santa Colo-ma de Cervelló i per 4 a 0 al Fruitosenc. La lliga de Tercera Catalana del grup 8 té 18 equips, dels quals només un pujarà directament i un altre dis-putarà la promoció d’ascens. La lliga 2012-2013 pot ser molt prometedora si segueixen sumant punts d’aquesta manera. Després de quatre par-tits, l’equip de la nostra ciutat ocupava la tercera posició, empatat a 9 punts amb el segon, el Mar-torell. La P. D. U. Málaga és el líder amb 12 punts.

El Santfeliuenc de futbol ha fet un dels millors inicis de lliga dels darrers 20 anys, amb 10 punts de 12

El Regal FCB UNES jugarà a Divisió d'Honor B després d'aconseguir un merescut ascens durant la temporada 2011-2012

la Divisió d’Honor A per motius econòmics. El 2011, el FC Barce-lona va iniciar una política de reajustament econòmic de les seccions no professionals del club i això va fer que l’UNES no pogués jugar a la Divisió d’Honor

A. A Primera Nacional, l’UNES va mostrar la seva superioritat i va guanyar als equips per diferèn-cies de punts bastant grans... l’ascens era una realitat. En un principi, el Barça va manifestar que volia que l’equip seguís ju-

gant a Primera Nacional, però la insistència i la perseverància de la plantilla i de la junta de l’UNES -que segons la seva delegada, Montse Gràcia, “se senten pro-fessionals”- va fer que l’equip pogués jugar a Divisió d’Honor B aquesta temporada 2012-2013. Un altre factor que ha ajudat a aconseguir aquesta fita és la sig-natura d’un nou conveni de 4 anys de durada amb la Fundació del Barça, cosa que deixa enrere l’anterior acord, lligat estricta-ment al club blaugrana.

Preparació a FrançaL’UNES iniciarà la lliga a Divisió d’Honor B el proper 4 de novem-bre contra el CAI Deporte Adap-tado Zaragoza al pavelló Juan Carlos Navarro. La lliga comptarà amb 18 jornades i s’acabarà el 28 d’abril de 2013, en un grup que estarà format per 10 equips.

L’UNES, durant els dies 15 i 16 de setembre, va disputar un torneig de bàsquet a la locali-tat francesa de Dijon. El Tournoi International de la JDA Basket-Fauteuil va comptar amb la parti-cipacó de vuit conjunts de Suïsa, França i Estats Units. Tot i perdre els cinc partits disputats, la valo-ració de la participació ha estat “totalment positiva”, segons la delegada de l’UNES, Montse Grà-cia. Gràcia ha afirmat a aquest diari que van anar a França quan només s’havien celebrat “tres entrenaments” i que van jugar aquest torneig per tal “d’ajustar la plantilla”, formada aquest any per un 50% de jugadors nous: “Anar al torneig era una bona manera de saber com estem, de jugar amb equips del nostre ni-vell, ja que la temporada passada, a Primera Nacional, vam guanyar tots els partits ‘per golejada’”.

L’UNES va disputar un torneig a Dijon UNES

el diari de Sant Feliu · octubre de 2012 13ESPORTS

Passat i present de l’esport

El passat dia 22 es va celebrar a la piscina de l’Escorxador la 11ª Nit de l’Esport, presenta-da pel periodista santfeliuenc Pere Bosch. Es va viure un gran reconeixement als es-portistes que van aconseguir fites importants, com el Club Bàsquet Santfeliuenc (que va aconseguir un triplet històric) o Patricia Gómez (que és una jugadora que no passa des-apercebuda i que juga amb la Penya Recreativa per a la Se-lecció Catalana). També es van concedir mencions especials, i em va emocionar especialment la de Gonçal Gort Llorenç, un home lligat a l’handbol de la nostra ciutat, que tristament ens ha deixat aquest any. Però el que més m’agradaria desta-car és el compromís adquirit pel regidor d’Esport, Manel Carrión, que va anunciar la millora de les instal·lacions esportives de la nostra ciutat, com la col·locació del parquet al pavelló Juan Carlos Navarro o les millores substancials del complex de les Grases. Amb aquestes actuacions, espero que s’aconsegueixi a Sant Fe-liu un parc esportiu adequat al nivell esportiu de la nostra ciutat, ja que la qualitat de la pedrera i el nivell dels nostres esportistes així ho requereix. S’ho mereixen.

Comencen les competicionsNo podem perdre de vista el gran inici de temporada del Santfeliuenc de futbol. Ha

aconseguit tres victòries i un em-pat que el fan liderar la classifi-cació al costat d’un altre conjunt. Tot això s’ha aconseguit gràcies a una bona pretemporada i a un grup de joves que cada jornada que passa es fan més amos del terreny de joc i que saben llegir el que el cos tècnic els trans-met, jugadors de la pedrera com Maldonado i Honorato. Un altre aspecte que es pot destacar és l’horari dels partits, els dissabtes a les 6 de la tarda. Es tracta d’un dia i una hora que fa que la gent s’acosti més al camp, un factor que afavoreix la plantilla, ja que la presència de públic que animi també és una arma a esgrimir contra l’equip rival.

També cal destacar l’inici de lliga de la Penya Recreativa (que es troba a les posicions capda-vanteres del grup 8 de la Tercera Catalana) i del renovat C.B. Sant-feliuenc, que ja coneix la victòria al pavelló Juan Carlos Navarro. Davant l’inici de les competicions de l’esport base de la nostra ciu-tat, tots i totes hem de posar el nostre granet de sorra per tal que els èxits esportius no s’aturin a la nostra ciutat, un nivell esportiu que durant els anys precedents ha situat el nom de Sant Feliu al mapa.

opinió

Joaquín Rivas, director i presentador del programa “Àrea de Joc”

L'esforç i la constància26 entitats i esportistes reben premis durant l’onzena Nit de l’EsportX.M. L’onzena Nit de l’Esport, a diferència d’anys anteriors, va premiar els esportistes i els equips que van ser nominats per les seves entitats com a mereixedors d’aquests guardons. Van rebre premis una vintena d’esportistes i d’equips: l’equip de tae-kwondo del Club Molero, Maria Josefa Llamas (Club Petanca San José), l’aleví de futbol sala de l’A.E. Virgen de la Salud, l’equip prebenjamí de futbol 7 de la P.B. Iniesta 24, Jordi Villega i Albert Sorribes (GEPS), l’equip infantil masculí de bàsquet del Martí Dot, Josep Caminals (Club Petanca La Salut), Felipe Moyano (Peña Bética), l’equip benjamí de futbol 7 de la Penya Blanc Blava, l’equip Meroil del Club Ci-clista Santfeliuenc, Roger Clemente (Penya Barce-lonista), l’equip cadet femení de waterpolo del Club Natació, l’equip A del Club Petanca Jubilats, l’equip sènior masculí del C.B. Santfeliuenc, l’equip de gim-nastes del Club Rítmica, l’equip amateur femení del Santfeliuenc CFA, l’equip infantil de natació del CN Sant Feliu, Joan Tena (Club Handbol Sant Llorenç), José Llobet (UNES) i Patricia Gómez Gejo (Peña Re-

creativa Sant Feliu). Durant l’acte, també es van entregar sis mencions especials: Gonçal Gort (a títol pòstum), Juan Carlos Navarro (per haver conquerit la Lliga Endesa i la Medalla de Plata als Jocs Olímpics de Londres), Paula Yeves (campio-na d’Espanya amb l’equip infantil de la selecció catalana de voleibol i medalla de bronze amb el Club Voleibol Vall d’Hebrón en el Campionat d’Espanya), Aïna Aleu (medalla de bronze abso-luta d’eslàlom, medalla d’or juvenil i segona en l’especialitat d’eslàlom i medalla de bronze abso-luta en la combinada), Marina Yeves (4a posició al Campionat d’Espanya de la Superlliga Júnior i 3a al Campionat de Catalunya Juvenil amb el Club Voleibol Sant Llorenç; amb la Selecció Catalana, l’any 2011, va quedar subcampiona al Campionat d’Espanya de Seleccions) i Equip de Bàsquet Fun-dació Xamfrà Sant Miquel (ha guanyat quatre lligues FEDIC, entre d’altres títols). Cal destacar que nou entitats esportives de la nostra ciutat no van presentar candidats a aquests premis.

Patricia Gómez va ser una de les guardonades de la nit

GUIA DE SERVEIS14

Ajuntament 936 858 000Àrea Bàsica de Salut Rambla

936 662 313EMERGÈNCIES: Bombers, Mossosd’Esquadra 112Comissaria Mossos d’Esquadra aSt. Feliu de Llob. 936 858 800Cinebaix 936 661 859Jutjat de Primera Instancia i Instrucció Núm. 1 935 529 130Policia Local 936 661 543Sanitat cita prèvia del Baix Llob.

935 670 999Rodalies Renfe 902240202Busos Soler i Sauret 936 325 133

***Centre d’Atenció Primària (CAP) en Salut Mental Pins d’Or 936 661 211Complex Municipal de Piscines 936 661 444Oficina d’Atenció Ciutadana 936 858 001Oficina Municipal Jove d’Habitatge

936 858 007Palau Falguera (Escola Municipal de Música) 936 858 006Patronat de Persones amb Disminució 936 853 476Serveis Socials - Can Calders-La Salut:Educadora Social 936 325 243Serveis Socials - Zona Nord: Educadora Social 936 667 161

Telèfons d’interès

Anuncis breus per mòduls, totalment gratuïts i que es publicaran men-sualment. Una gran oportunitat per poder vendre aquella tele, trobar una pel·lícula, intercanviar coneixements, llogar un local o donar aquell abric que ja no et poses. Per afegir més caràcters i/o fotografies consulteu tarifes.

ClassifiCats

Mail: classificats.santfeliu@gmail.comRecepció directa: c/ Joan XXIII, 7, local - 08980 Sant Feliu de Llobregat

vendre, llogar, comprar, donar, canviar, ofertes laborals...

Compro libros antiguos, bibliotecas completas, pago al contado. Tel.696456394 (Jose Antonio)

sE ofrECE AuxiliAr dE fArmACiA y GEriAtríA. Para Farmacia o Geriátrico en St. Feliu. Tel.638196917 (Carmen Hurtado)

VENdo mEsA CENtro y mEsA AuxiliAr de centro y rinconera de acero mate con cristal de 6mm. de grosor en la parte inferior y superior. Medidas 80x80x45 altura (rinconera) y 70x1,20x45 altura (centro) por 35€. Tel.675859333 (Josep).

VENdo mAtEriAl. Tebeos antics, còmics de superherois, Manga, postals, llibres, àlbums de cromos, calendaris de butxaca, monedes, playmobil, Airgam Boys i joguines en general. Rogelio. Tel.630 93 06 16

sE ofrECE ChiCA pArA limpiEzA. Con experiencia. Pisos y portales; responsabilidad y seriedad. Tel.936850727 / 608722450

VENdo rEloj. Muy similar a Rolex caballero y señora a 60 €. acero bien acabado y nuevo a estrenar en estuche traído de china para amigo que no lo quiere.

Tel.655300596

Es VEN Golf Gti 1,8 iNy. B-9875-JU. Any 88, gris platejat, 2 portes, Aire Condicionat, 1.500 €. Tel.628456507 (Albert)

mANEtEs, pEtitEs rEpArACioNs pEr A lA llAr. Aixetes, cisternes, persianes, armaris cuina, panys,

prestatges, endolls, llums, pintura, etc. Tel.628.456.507 (Albert)

V E N d o / A l q u i l o loCAl. 50m2 en Calle Armenteres de St. Feliu. Tel.686147108 (Mari G.).

s’ofErEix jArdiNEr per a particulars i comunitats. Serveis de Jardinería, manteniments, netejas, etc. Telf.633665177

Es VEN pis A dEltEbrE. 65 m2, 2hab., cuina equipada, menjador, terrassa, parking, jardí i piscina com. Molta llum a totes les habitacions. 90.000€. Tel.629014969

sE ofrECE AuxiliAr GEriAtriA. Personas mayores, cuidado niños y discapacitados con algo de movilidad. Señora 47 años con experiencia y referencias. Tel. 686805172.

Es VENEN duEs tAulEs dE billAr. Bon estat, marca Cordoba, model gran matx amb calefacció. Preu a convenir. No incorpora transport, muntatge i tapet. Tel.936661132

VENdo ArtíCulos dE GimNAsio. Marca DOMYOS. Bicicleta estática, 100€. Cinta de correr, 300€. Multiestación musculación, 400€. Los tres aparatos 700 €.

Tel.616499309

Compro. Tebeos antics, comics de superherois,

Manga, postals, llibres, albums de cromos, calendaris de butxaca, monedas, Playmobil, Airgam Boys i joguines

en general. Tel.630930616

Es VEN f u N d A GuitArrA. Color blau amb folre encoixinat de 5mm. Completament

nou 6€. Tel.675859333

sE ofrECE iNstAlAdor para colocación de césped artificial, tarimas, vallados, etc. Telf. 633128090

sE VENdE piso. 60 m2 en c/ Constitució, 28. 170.000 €. Tel.93 666 20 73

VENdo EstANtEriAs mEtAliCAs, muy buen estado. Motivo: cambio. estanterias para una tienda de 100m2 .3000€. Tel.936660624 (Juan).

Alquilo ApArtA-mENto EN ComArru-GA, a 200m. estación renfe y 150m. playa. Capacidad hasta 6 personas. junio-julio-agosto-septiembre por semanas, quincenas o mes. tel: 93 685 07 88 – 625 25 17 34. (isabel)

sE AlquilA dEspA-Cho CompArtido. Oficina a pie de calle.Trian 2000 en la calle Joan XXIII, 10 (St. Feliu). Cobro mensual 200€. Telf. 936854316 / 678408764

VENdo mEsA dE CoCiNA ExtENsiblE, Color blanca abierta mide 140 x 60 cada ala mide 25 cm. Buen estado Tel.636282544 (Belén).

sE VENdE pArKiNG. zona Rbla. Marquesa Castellbel. Marqués de Monistrol. 18.000€ Telf.644296532.

recepta

• 550 gr. de harina de fuerza• 1 cucharadita de sal• 50 gr. de azúcar• 2 cucharaditas de azúcar

avainillada• 1 cubito de levadura• 2 huevos grandes• 150 ml de leche templada• 50 gr. de mantequilla• 100 gr. de azúcar glass• ralladura de 3 limones• 75 gr. de mantequilla fundida• 80 gr. de queso cremoso• 70 gr. de azúcar glass• 1 cucharada de leche• 1 cucharada de zumo de limón

Recetas y cócteles de El Diari DE Sant FEliu,

En una taza echamos la leche templada, desmenuzamos la levadura y la revolvemos hasta que se disuelva. En un bol mezclamos 475 gr. de harina, la sal, el azúcar y el azúcar avainillado. Mezclar bien y añadir el huevo y la leche con la levadura. Lo amasamos todo con la mano, vamos añadiendo la mantequilla a trocitos y amasando. Volcamos la masa sobre la meseta enharinada y amasamos hasta que quede una masa fina.

1

Untamos un bol con mantequilla y metemos la masa, la tapamos y la dejamos reposar hasta que doble su volumen. Mientras tanto vamos a preparar el relleno: fundimos la mantequilla. En un bol mezclamos el azúcar, la ralladura de los limones y mezclamos con la mantequilla. Una vez tengamos la masa subida. la volcamos de nuevo sobre la meseta enharinada. La extendemos en forma rectangular y la cortamos en tres tiras iguales. Las pincelamos con la mezcla de mantequilla. Colocamos las tiras una encima de la otra y las cortamos en trozos que colocamos en un molde alargado.

2

Hojas de brioche al limón

3

SUGGERIM 15octubre de 2012 · el diari de Sant Feliu

llibres

Jenn Díaz. Vagi per endavant que no sóc especial amant del món digital quant a

literatura es refereix, i que pre-fereixo llegir en paper que en un aparell, estigui adaptat o no. Així i tot, crec que hi ha inicia-tives a les que val la pena donar suport i seguir. Paloma Bravo va publicar el mes passat un llibre breu en el segell digital de Ran-dom House Mondadori. Quan vaig entrar en la pàgina web per investigar, em vaig trobar amb títols d’Ana María Matute, Do-ris Lessing o Cesare Pavese per menys de dos euros, a més de Tres mujeres solas, de Paloma Bra-vo. Segueixo investigant i trobo que sota RHM Flash s’editen tex-tos d’unes 10.000 paraules, que podria ser un relat llarg o una nouvelle (novel·la curta). Enca-ra poc convençuda a llegir en

e-readers, ordinadors, telèfons o tablets, reconec que aquesta és una excel·lent campanya com a segell editorial i una estupen-da manera d’apropar-te a un autor del que no coneixes res o coneixes poc. Per 1,49 euros tens l’oportunitat de llegir una història tan fascinant i captiva-dora com La costumbre de amar. Gràcies a la publicació a càrrec de Lumen dels contes complets de Doris Lessing, he pogut llegir-la abans de conèixer RHM Flash. Si hagués conegut abans aquest preu, aquesta coberta senzilla i aquesta nova manera d’apropar-me a una autora, darrere de la qual hi ha la història de la que tant vaig gaudir en paper, no ha-gués dubtat a comprar-lo. Així doncs, darrere altres títols i el mateix preu, potser s’amaguin altres petites joies. Podríem dir-ho d’una manera: el costum de

llegir. De vegades ens confor-mem amb tenir alguna cosa en-tre els braços, sigui el que sigui. Potser hàgim adquirit La cos-tumbre de amar. La Premi Nobel de Literatura, Doris Lessing, ho sap i ens ho explica.

Autor: Doris Lessing.Editorial: RHM.Edició: digital.Preu: 1,49 €.

‘La costumbre de amar’

XV Cicle de cinema infantil al CinebaixDivendres 6 i dissabte 7Amb la col·laboració del Consor-ci de Normalització Lingüística, el Cicle de Cinema arriba ja a la quinzena edició de cinema en català. La propera projecció és Pirates! doblada al català. Men-sualment i prèviament a les pro-jeccions, les escoles de Sant Feliu repartiran vals de descompte als nens i nenes de fins a 12 anys, que només pagaran 4 euros, i 5 euros la resta de públic. Les pro-jeccions seran a les 5 de la tarda.

agenda

se podrá disfrutar de actuacio-nes en directo, buena música y degustar buen vino y buena co-mida, todo a precios anticrisis. Estáis todos invitados.

Inici de la IV temporada d’Òpera i ballet Dimarts 23 El Cinebaix ofereix el ballet El lago de los cisnes amb una retrans-missió en directe des de la Royal Opera House de Londres. La venda anticipada d’entrades és del 19 al 22 d’octubre, a la taquilla de Cine-Baix. L’espectacle tindrà lloc a un quart de 9.

Arriba la sisena edició d’aquest festival, una trobada dels pro-fessionals del cinema àrab i ca-talà; i que vol donar un missatge d’entesa entre els pobles medi-terranis. Les revoltes als països àrabs i l’agreujament dels con-flictes a la zona, especialment a Líbia i Síria, fan encara més ne-cessari millorar la convivència. La majoria de les projeccions van acompanyades d’una pre-sentació i d’un debat amb els seus creadors. Les pel·lícules es projecten en versió original sub-titulada i hi ha diverses seccions: ‘País convidat’, dedicada al Lí-ban, la secció ‘Des de l’altra riba’, pel·lícules i documentals fets per realitzadors de la costa europea del Mediterrani, la secció ‘Dones als països àrabs’ i la nova secció ‘Típics tòpics’, per desfer els es-tereotips. El preu de cada sessió és de 4 euros, amb la possibilitat d’aquirir un abonament per a to-tes les sessions per 25 euros. Per-sona de contacte: premsa@cine-baix.cat., o bé al 93 666 18 59.

Superoferta seguretat!!

Les millors ofertes, només a Rodi!

En els teus amortidorsPromoció vàlida fins al: 30/09/2012

4 x 3 20 % dte.C/ Riera Pahissa, 22

tel. 93 666 91 03

Rodi Sant Feliu

Presentar aquest cupó per poder gaudir de l'oferta

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

faldons sant feliu.pdf 1 02/05/12 11:51

Porta’ns aquest cupó i gaudeix d’una

Les millors ofertes, només a Rodi!

30dels punts de seguretatdel teu vehicle.

Promoció vàlida fins al: 30/09/2012

revisió gratisC/ Riera Pahissa, 22

tel. 93 666 91 03

Rodi Sant Feliu

Presentar aquest cupó per poder gaudir de l'oferta

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

faldons sant feliu.pdf 2 02/05/12 11:51

Dejamos levar. Encendemos el horno a 180º en posición arriba y abajo. Cuando la masa haya subido la metemos en el horno y la cocemos unos 30-35 minutos. Lo sacamos y lo dejamos enfriar sobre una rejilla, cuando esté frío lo glaseamos. En un bol mezclamos el queso con el azúcar, añadimos la leche y la cucharada de zumo de limón y mezclamos bien. Pincelamos con esta mezcla el brioche y dejamos que enfríe bien todo.

Presentación de los equipos de la Peña RecreativaDivendres 5 Los equipos de fútbol, fútbol 7 y fútbol sala de la Peña Recreativa harán su presentación ante sus aficionados y familiares de los más de 250 jugadores que este año configuran los 20 equipos que participaran en las diferen-tes competiciones de la Federa-ció Catalana y Consell Esportiu del Baix Llobregat. Será a partir de las 7 y media de la tarde en el campo municipal de Falguera.

VI edició de la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani Del 25 al 29 d’octubre

Big Latin BandDivendres 12Concert especial Festes de Tar-dor, on podràs combinar el mi-llor latin jazz i els millors mojitos i amb sopar. Entrada combinada a un preu reduït comprant-la per anticipat: 12 euros, i 15 a ta-quilla. A l’Ateneu a dos quarts de 10 de la nit.

Concurs de paelles d‘ El CasinoDivendres 12El Casino Santfeliuenc celebra el seu concurs de les millors paelles a les 2 del migdia, dins el marc de les Festes de Tardor. Serà a la pista d’estiu. Les inscripcions es poden fer a la Junta Directiva o a la cafeteria de la institució.

Festa de Tardor a la Peña Bética 12, 13 y 14 de octubreLa Peña Bética instalará, como es tradicional, su caseta-bar en el recinto ferial, en la calle Mataró (frente a los bomberos) donde