Número 17 // 20.000 exemplars // abril 2013 // Sant Feliu de Llobregat

Les Grases tindrà nova graderia i La Peña reclama vestuaris en bon estat

Millores versus precarietat. La nova graderia de l’estadi on juga el Santfeliuenc començarà on finalitza l’edifici i s’allargarà aproximadament fins al fanal (foto). L’inici de les obres contrasta amb la situació que viu La Peña Recreativa, que ha denunciat a El Diari DE Sant FEliu que els jugadors han de fer ús d’uns vestuaris en mal estat formats per mòduls prefabricats.

X.m.

el diari de Sant Feliu

El diari dE Sant FEliu no comparteix necessàriamente les idees expressades als arti-cles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors.El diari dE Sant FEliu no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels arti-cles aliens a aquesta redacció.La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

Número 17, abril 201320.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU

Distribució:Podeu consultar l’edició digital a:

Fotografia: Elsa Silvestre 674 35 92 03Director Comercial: Pau Ramell674 35 92 03publicitat@eldiaridesantfeliu.comAdministració: administració@eldiaridesantfeliu.comMaquetació, redacció i fotografia: Anabel Raluy LópezRedacció: redaccio@eldiaridesantfeliu.com

Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SLNIF: B-65631889 Dipòsit legal: L-1246-2012Adreça: C. Joan XXIII, 7, local08980 Sant Feliu de LlobregatBaix LlobregatContacte: redaccio@eldiaridesantfeliu.comTelèfon: 936 857 683

Vaguetats i falta de compromís

La coincidència en el temps de l’inici de les millores del Parc Esportiu de Les Grases amb la queixa de la Peña Recreativa sobre els vestidors del

camp de futbol de Falguera deixa en evidèn-cia el desigual criteri de l’equip de govern a l’hora d’abordar les inversions.

La reforma de les instal·lacions de Les Gra-ses prevista en el mandat anterior, tot i que modificant les fases d’execució, no es qüesti-onable, i més si tenim en compte l’excel·lent campanya del Santfeliuenc, que el pot portar a la Tercera Divisió la pròxima temporada. El que no sembla acceptable són les respostes vagues i sense concreció del govern munici-pal, que des de fa temps rep la Peña Recrea-tiva respecte a la demanada de millora dels vestidors, els quals no reuneixen bones con-dicions. Situació que s’agreuja any rere any per la bona feina de la Peña que es tradueix en més equips i més nens i nenes a les seves files.

La resposta del govern ha estat que és un problema complex i que s’ho estan estudiant, ja que tota la instal·lació esportiva es va fer en temps de Francesc Baltasar sobre sòl qualificat de zona verda (igual que el Parc Llobregat) en compte de sòl d’equipaments (fins i tot es va haver d’enderrocar la construcció de vestidors que originàriament existia per aquest motiu).

Mentre, el temps passa i la Peña Recreativa i la Penya Barcelonista Iniesta 24 continuen amb unes instal·lacions deficients. L’equip de govern d’ICV-CiU no pot donar llargues, quan

el tràmit urbanístic es pot resoldre amb re-lativa celeritat. A més, tampoc sembla que la inversió sigui desmesurada, ni tant sols en aquests temps de crisi (cal recordar que el to-tal de la inversió prevista en aquest mandat és d’uns 24 milions d’euros).

La llei obliga a mantenir el total de zona verda del municipi i, per tant, si es transfor-ma una zona verda en equipaments (seria la solució per poder fer uns vestidors com cal al camp de futbol de Falguera) cal transformar en zona verda una superfície similar. Això ja es va fer per la construcció del Tanatori.

Precisament, l’Associació de Veïns de La Salut demana el contrari, que es mantingui com a zona verda el terreny que hi ha entre el Roserar i l’Escola-bressol Fàbregas, que tot i estar configurada com a pineda, és sòl d’equi-paments. També cal recordar l’existència de molt sòl d’equipaments a Mas Lluí sobre els quals els veïns sempre han demanat preser-var vistes i configuració actual, que també podrien consolidar-se com a zona verda. Són només algunes opcions, però en tot cas de-mostratives de solucions factibles .

Les respostes de l’equip de govern semblen excuses de mal pagador. La ciutat té una molt bona dotació d’equipaments esportius, però alguns com el Camp de Falguera o el mateix Parc Esportiu de les Grases s’han de comple-tar correctament, els dos, no només un. O al menys donar respostes clares a les demandes de algunes entitats i no vaguetats.

la foto del mes

Reivindicació de colors. Amb motiu del 8 de Març, alguns col·lectius, especialment juvenils, commemoren la jornada realitzant murals relacionats amb la diada. És el cas de l’Assemblea Popular de Sant Feliu, que va pintar aquest que es veu a la imatge. Les JERC, però, denuncien que abans ja havien sol·licitat permís a l’Ajuntament per fer-lo, però aquest els hi va ser denegat.

L’autorització per fer murals

L’any passat, pel 8 de març, les JERC-Sant Feliu vam te-nir la idea de fer un

mural en commemoració del Dia Internacional de la Dona Treballadora. Seguint la legalitat, es va presentar una instància a l’ajunta-ment, de manant un espai per a realitzar l’activitat. Es va posar com a prioritat la plaça 8 de Març, però estant oberts a qualsevol altre lloc que el govern municipal cregués oportú. Ens van ne-gar la petició, al·legant que no hi havia cap espai dispo-nible en tot el municipi, i l’únic que ens van oferir va ser fer un mural temporal a un plafó i exposar-ho uns dies. Les JERC-Sant Feliu no vam accedir, doncs no hi es-tàvem d’acord.

El problema ha vingut aquest any, quan se li ha permès a una altra asso-

opinió editorial

A. R.

OPINIÓ2 el diari de Sant Feliu · abril de 2013

ciació de Sant Feliu fer un mural per la mateixa raó que ho volíem fer nosaltres, ara fa un any, el Dia de la Dona. Aquest mural, per-manent, s’ha fet a la Torre del Roser, amb el consenti-ment de l’ajuntament. Vo-lem felicitar a l’Assemblea Popular de Sant Feliu per la realització del mural, doncs com més siguem els que ho reclamem, abans aconse-guirem que la nostra soci-etat arribi a ser igualitària. No entenem, però, que l’any passat se’ns negués a nos-altres la possibilitat de fer-ho. Quins criteris segueix l’Ajuntament per autorit-zar-ho o negar-ho?

Creiem que al nostre municipi no poden existir aquestes discriminacions tant poc democràtiques, i en demanem explicacions als responsables pels fets abans exposats.

Carta de les JERC-Sant Feliu, exposant la discriminació arbitrària de l'Ajuntament,

a l'hora d'autoritzar murals

Les JERC-Sant Feliu és pregunten, amb raó, perquè a unes associacions els deixen fer

murals i a altres no

CIUTAT 3abril de 2013 · el diari de Sant Feliu

El divendres 15 de març es van iniciar les obres de remodela-ció de la plaça Dicià, ubicada al barri de Mas Lluí. El projecte de

reforma s’ha dissenyat amb la finalitat de potenciar els usos de la plaça per tal que sigui un espai de referència al barri, on es puguin celebrar activitats diverses.

L’actuació preveu la creació de més àrees verdes i la plantació de nou ar-brat, així com la instal·lació de nou mo-biliari urbà. Les zones verdes conviuran amb espais de sauló i superfícies dures. També s’incorporaran àrees de joc infan-tils per als infants de diferents franges d’edat i cistelles de bàsquet.

L’empresa que durà a terme l’execu-ció de l’obra és Ute Moix, Serveis i Obres, S.L., la mateixa que es fa càrrec de la remodelació del carrer d’En Serra, que també han començat fa poc. El pressu-post, amb IVA inclòs, és de 392.271 eu-ros. Es calcula que les obres podran estar finalitzades en dos mesos i mig.

L’Ajuntament de Sant Feliu va pre-sentar en públic el projecte de remode-lació de la plaça al mes de març, tot i que el projecte inicial d’urbanització es va

Comencen les obres de reforma de la Plaça Dicià

aprovar a l’agost del 2012.

Millora de la plaçaLa plaça es planteja com una prolongació de la ja existent, que es respecta amb al-guna modificació parcial, fins a unir-se a l’Arxiu Comarcal i el Centre de Barri per fi en funcionament a través d’una grade-ria que salvarà el desnivell.

Es recupera com a plaça pública un 50% del sòl qualificat com a equipament ja que aquest es va dissenyar prevalent l’altura i deixant espai lliure en planta. Aquest espai és una superfície dura amb bancs d’obra i arbrat i amb una zona in-fantil.

El projecte va ser presentat i en gene-ral va semblar bé però es van fer algunes aportacions, com la demanda de millors accessos. Feia temps que els veïns de-nunciaven la manca d’espais per a la po-blació infantil i adolescent del barri, que en part ja s’han compensat amb l’erecció del centre cívic, tot i que faltarien equi-paments addicionals. Esperen, sobretot, que les obres cumpleixin el termini esta-blert, de només 2 mesos i mig, i l’espai es pugui gaudir abans que comenci l’estiu.

El president de l’Associació de Veïns de Mas Lluí, José Luis Flames, creu que el Centre de Barri està dinamitzant la vida cívica i cultural de la zona, però lamenta que s’hi faci una activitat, les sevillanes, sense un terra adequat.

El veïnat també espera que es tapi el forat que hi ha a la confluència dels carrers Clementina Arderiu amb Roses i l’Ajuntament preveu fer-ho després de Setmana Santa, ja que també s’ha d’arre-glar la vorera.

Més espai per als vianants al carrer d’En SerraUn altre indret que s’està millorant des de principis de març és el cèntric carrer d’En Serra. Tot i que fa pocs anys es van practicar alguns arranjaments, aques-ta zona semipeatonal està formada per llambordes antigues, un paviment desi-gual que dificulta molt la circulació de persones amb mobilitat reduïda.

Les obres tenen per objecte eixam-plar les voreres fins a l’1,20 metres i in-cloure set passarel·les de banda a banda per facilitar i fer més segura la circula-ció dels vianants (la majoria del veïnat

és gent gran). Aquesta vorera es trobarà a la mateixa alçada que la carretera, el que en llenguatge tècnic es denomina plataforma única.

El carrer està format per cases gai-rebé centenàries (daten dels anys 20 i 30), l’entrada de les quals es troben al mateix nivell que el carrer. L’obra, que està gestionada per l’Autoritat Metropo-litana de Barcelona, està pressupostada amb 51.449 euros, IVA inclòs. Els carrers circundants, com Pérez Álvarez o Carce-reny i Tristany, també estaven formades per aquest empedrat, que es va allisar d’acord amb la Llei d’Accessibilitat, però entre el veïnat d’En Serra no hi havia consens per treure les llambordes. Ac-tualment s’hi practica l’adequació de la canalització d’aigua.

Nou Centre de BarriUn altra obra que s’inicia ara després d’un llarg període d’espera és la del Centre Cívic de Can Calders i La Salut. L’obra començarà a l’abril i es preveu una durada mínima d’un any, mentre que la Riera de la Salut podria ser inau-gurada a l’abril.

L’espai, continuació del Centre de Barri i l’Arxiu Comarcal, es projecta com un lloc modern i obertA.R.

A l’esquerra, imatge actual, i a la dreta, recreació de com quedarà el carrer. A.R./

Ajuntament

Plànol de l’actuació sobre la plaça Dicià i imatges de l’aspecte actual. AMB

CIUTAT4 abril de 2013 · el diari de Sant Feliu

El acoso al que la Comi-sión Ciudadana ha so-metido al Equipo de Go-bierno y especialmente

alcaldía ha dado pequeños fru-tos. Jordi San José, el regidor de Hacienda, Manel Carrión y la re-gidora del barrio Roses Castell-bell, Mireia Aldana, se reunieron el 14 de marzo con una cincuen-tena de representantes de la ciu-dadanía que firmaron las más de 2.000 instancias pidiendo la revi-sión de los valores catastrales y los recibos del IBI.

La razón de que hubiera la regidora de Educación Mireia Aldana? (Carrión es, regidor de Can Nadal pero también es regi-dor de Hacienda y, por lo tanto, su comparecència estaba más que justificada), pues que una de las asociaciones de vecinos que ha impulsado la plataforma es la de Roses Castellbell. Esta decisión no ha gustado nada a la comisión, que considera que “esta campaña no se cosa de dos asociaciones (ahora fusionadas), es un asunto de todo el pueblo”.

De hecho, la sala de plenos es-taba -valga la redundancia- llena con la presencia más de 40 de vecinos y vecinas de todo Sant Feliu que portaban petos con lemas como ‘IBI sí, abusos no’ y ‘Pedimos cadastro valor real’. La Comisión lamenta “la falta de consideración del Alcalde para no ir a la reunión con el resto de los regidores de barrio, puesto que hasta el momento hay 3.000 instancias firmadas, 2.500 ya entregadas por la Comisión Ciu-dadana, que corresponden cada una de ellas a una vivienda, si lo traducimos a personas estamos hablando que estas instancias

El Ayuntamiento mantendrá la subida del IBI este año

corresponden además de 10.000 personas de Sant Feliu”, especial-mente de Falguera el que más ins-tancias ha firmado, más del 25%.

El caso es que un miembro de la plataforma empezó su in-tervención explicando que “la situación general es difícil, pero lo que no es razonable es que las familias de Sant Feliu cada vez sean más pobres, queremos una congelación del IBI y no puede ser que suban cada vez más los impuestos”.

“Nunca una mala cara, pero nunca un buen hecho”El acalde no hizo esperar su posi-cionamiento y a modo de presen-tación afirmó que “este año 2013 el IBI no se congela”.

El Ayuntamiento de Sant Fe-liu se ha enrocado en su decisión de mantener los ingresos para cumplir su plan de saneamiento financiero y el IBI es la vía más ingente y rápida para hacerlo posible. “En el 2014 ya hablare-mos”, dijo el acalde, y es que el Ayuntamiento quiere acogerse a la propuesta de la Dirección Ge-neral del Cadastro, que desde el

28 de diciembre de 2012 ofrece la posibilidad de acogerse a una modificación de la Ley del Catas-tro Inmobiliario, que permite a los Ayuntamientos solicitar la reducción de los valores catas-trales hasta un máximo del 15%. Esto es posible porque se actua-lizan los valores catastrales de los inmuebles para el año 2014, cuando el mercado no está a la alza, con el objetivo de ajustar-los al 50% del valor del mercado sin carácter rectroactivo.

La Comisión Ciudadana con-sideró insuficiente esta rebaja y se la ha pedido formar una comisión de seguimiento para esta actualización a lo que el alcalde se negó. La cifra se co-nocerá cuando se aprueben los Presupuestos Generales del Es-tado del 2014, a finales de año. Hay condiciones para ajustar el incremento del recibo del IBI del 2014 al incremento real del coste de la vida, y es que en la liqui-dación presupuestaria del 2013 se haya eliminado el déficit acu-mulado de 670.000 euros que ac-tualmente -y después de reducir del más de millón y medio según dice- tiene el Ayuntamiento, y haber cumplido así los objetivos del Plan de Saneamiento de este

año. En resumen, que puede que el año que viene se rebaje el re-cibo.

Evidentmente, esto no pare-ció bien a los vecinos, que de-nunciaron que “cuando el acalde estaba en la oposición luchaba contra la subida del IBI y ahora sale con el déficit”. Y siguieron: “El valor del suelo en Sant Feliu es el doble que el de Barcelona ciudad -la capital hizo su revi-sión antes del 2005) y en Sant Joan Despí tienen valores cadas-trales más bajos”. “También hay que pensar que con el Recargo Metropolitano del Transporte (RMT) tenemos valores más al-tos que en Barcelona pero paga-mos más por menos”.

Según la regidoria de Hacien-da, los municipios que hicieron la revisión cadastral en 2005 estan sobrevalorados. Hacienda los reajustará en el porcentaje que el Ministerio de Hacienda diga pero no se va a modificar el cadastro. Carrión añadió que “los valores cadastrales en el Baix Llobregat son homogéneos ya que muchos hicieron la revi-sión el miso año”. Un vecino re-batió que “el valor cadastral en Sant Feliu está por encima del valor de mercado, cuando en el

2005 el Consistorio repartió fo-lletos donde se decía que el valor cadastral nunca podrá ser supe-rior al valor del mercado”, ante la irritación de regidor y alcalde y los aplausos de los asistentes. “Hay sitios actualmente donde son más caros los impuestos que el valor de la vivienda”, añadió.

La Comisión denuncia que “el alcalde decía que legalmente no se podía solicitar la revisión ca-tastral y ha resultado que ha te-nido que ser la Dirección General de Catastro la que les ha enviado la circular para hacerlo?”. Tam-bién critican que el consistorio no haya dado respuesta de ma-nera individualizada a las ins-tancias y se haya escudado en un cálculo que se puede hacer a través de la web municipal.

Uno de los vecinos preguntó si no se pueden sacar 600.000 euros (la cantidad que el con-sistorio dejaría de ingresar si no sube el IBI para el año 2013), que corresponde al 1,67% de un pre-supuesto total de 36 millones de euros que se maneja en el Ayun-tamiento?

La Comisión ha pedido infor-mación sobre las partidas eco-nómicas al Ayuntamiento y ce-lebrará una Asamblea General el

X.M.

A. R.

El 2014 aplicará una rebaja del 15% del valor catastral si sanean el déficit presupuestario

X.M.

17 de Abril en Casal de la Gent Gran además del acto de concentra-ción el día del pleno, el día 25, y posterior intervención en el mismo. La Comisión calcula que llegarán a las 4.000 instancias en las próximas semanas. El pleno anterior coin-cidió con la Semana Santa y la comisión no acudió. El mes de mayo se iniciará el período de pago del IBI.

CIUTAT 5abril de 2013 · el diari de Sant Feliu

‘El Baix Llobregat es el lugar de Cataluña donde más se defiende el ‘mejor unidos’ de Ciutadans’

—Abans de preguntar-te per-què vas entrar a Ciutadans, per què vas ingressar al PSC?Tot i que no he estat mai pro-soviètic, a la meva època estu-diantil era més fàcil combatre el sistema des d’organitzacions més radicals i per això vaig en-trar a la Jove Guàrdia Roja on vaig estar un parell d’anys des-cobrint que aquell no era el meu lloc. Una vegada mort Franco, la posició era més socialdemòcra-ta i vaig entrar a la Unió General de Treballadors al juliol de l’any 76, abans de la seva legalització.

Les meves inquietuds eren més de tipus sindical i obrer, i en-cara en continuo formant part. Al PSC vaig entrar de manera tardana, a l’any 80, quan es van reagrupar les diferents secci-ons que ara formen el PSC. Fins al 85 no vaig tenir cap tipus de responsabilitat dins del partit. Al 87 vaig deixar el Secretariat d’Acció Social del sindicat per implicar-me més al partit. Amb el Nicolás Redondo al capdavant de l’UGT, aquesta es va radica-litzar i confrontar més a algunes polítiques del partit socialis-

Xavier Alegre: “Tard o d’hora caldrà canviar la Constitució”

ta i alguns ens vam distanciar d’aquesta línia per donar su-port a la política del PSOE. Són els anys de Felipe González i canvis molts importants en la vida pública. Al 86 es va signar el Tractat d’Adhesió a la Unió Europea. Jo quan tinc una idea la defenso fins a la mort digui el que digui El Partido.

—Això vol dir que no creus en la disciplina de partit?Quan hi havia el procés d’in-grés a la OTAN, el lema del PSOE era “De entrada, no” i i jo vaig ser l’únic dirigent del Comitè Executiu de l’UGT que estava a favor de l’entrada i no m’importava que la direcció hagués acordat una altra cosa. Jo hi crec molt en la disciplina de partit, però no quan hi ha imposició, perquè no entenc els projectes messiànics.

—I perquè el donar-te de bai-xa i l’entrada a Ciutadans?Des de l’arribada de Pasqual Maragall a la presidència del partit i després de la Generali-tat va començar una deriva que no comparteixo. Des del Con-grés de Sitges el partit no ha-via tancat tots els merders que tenia al seu interior, va predre una resolució de compromís però no va tancar les ferides. Qui té una pota a cada costat acaba eixarrancat, i una mica és això el que li ha passat al PSC,

el partit rellisca i els seus peus cada cop estan més separats. En el període del Tripartit, sobre-tot el segon, va generar per la meva part moltes incomoditats i en l’últim congrés del 2011 tenia esperances, que es van esvair ràpidament en veure les ponències, de que realment el PSC faria un pacte per ajuntar les cames i es posicionaria pre-sentant alternatives als proble-mes de la gent i menys en mar-car diferències amb el PSOE. Fa exactament un any vaig comu-nicar que després de 32 anys no continuaria i no pensava tornar a ficar-me en política. Però en tornar de vacances va començar aquesta campanya mediàtica pagada per tots i or-questrada per Francesc Homs a través del grup Godó i els mit-jans públics a partir de la Diada de l’any passat. Ho van fer per emmascarar la seva política social de destrossar l’Estat del Benestar. Dit això, el fet d’en-trar a Ciutadans va ser casua-

En marzo, la sección local de Ciu-tadans-Partido de la Ciudadanía hizo su presentación pública en Sant Feliu. El presidente del parti-

do y diputado al Parlament, Albert Rivera, afirmó que “el Baix Llobregat es el lugar de Cataluña donde más se defiende el ‘me-jor unidos’ del partido”.

Rivera declaró que se trata de un mu-nicipio “muy plural” en el que C’s “estará a partir de hoy más presente para que la gente que nos ha votado tenga la oportuni-dad de participar activamente en la agru-pación”. El presidente de C’s aseguró que su partido es “la alternativa a los gobiernos tripartitos y convergentes que hemos co-nocido hasta la fecha en los municipios del Llobregat”.

El portavoz de la agrupación de Ciu-tadans en Sant Feliu de Llobregat, Xavier Alegre, declaró que se tiene que “recupe-rar el valor de la ciudadanía” y hacer “po-lítica municipal” para aportar “una visión diferente a la política”. Ha insistido en la necesidad de crear “una ciudad habitable pensada para fomentar la cohesión social” y no para “hacer obras faraónicas al honor y la gloria de quien las inaugura”.

Xavier Alegre, que fue concejal del PSC, aseguró que por su “posición de social-demócrata y de reflexión entorno a los problemas que realmente preocupan a la gente” ahora forma parte de C’s. Y ha afir-mado que “además este partido defiende la soberanía nacional de acuerdo con la Constitución”.

litat, vaig bucejar buscant l’ide-ari dels partits no nacionalistes que corrien i només n’hi ha dos, UPyD i Ciutadans. Però UPyD és molt presidencialista. Hi ha hagut molta fugida de militants del PSOE a aquests dos partits.

“El PSC té una deriva que no comparteixo”

—Ets federalista?Jo apostaria per una república Federal amb un federalisme si-mètric, tots som iguals. Els drets no són dels territoris, són de les persones, perquè si anem tirant enrere podem arribar a l’any I a.C. Un ciutadà, un vot.

—Creus que és possible can-viar la Constitució o es topa amb un mur de formigó quan es proposa?Depèn per al que es vulgui, si es vol reformar per a que preval-guin els susposats drets territo-rials per sobre de les persones, no. Però tard o d’hora s’haurà de canviar la Constitució per reformar la prefectura de l’Es-tat perquè això no s’aguanta. La Corona no s’aguanta ni aquesta partitocràcia. Els qui s’aferren a aquesta oligarquia dirigent te-nen els dies comptats.

—C’s és un partit republicà?Sense cap mena de dubte, però això no vol dir que cremem la foto del rei.

—Ciutadans diu que no vol que es professionalitzi la política, però Albert Rivera porta dues legislatures com a diputat.Porta 6 anys, una legislatura i mitja i, en tot cas, jo diferencio molt el període en el que estàs governant del que no. Però la vida parlamentària no és el ma-teix que presència al govern, que és on es produeix l’acomoda-ment, quan tens poder real i et distancies del que passa al carrer.

Xavier Alegre va ser regidor d’Urbanisme a l’anterior govern del PSC i CiU. Fa uns mesos, va donar-se de baixa pel partit per esde-venir el cap de llista de Ciutadans a Sant Feliu.

Col·laboren en la difusió:

- CIABBATTA - FARMÀCIA TAULÉ MARTÍ- CENTRE DE IOGA ANANDA- PERRUQUERIA NOVA LÍNIA- L’OM - CINEBAIX

L’elixir de l’amor

Seria fantàstic tindre sem-pre a mà l’elixir de l’amor, que hi fos als supermer-cats, per poder-ne com-

prar i prendre’n unes gotes quan estem enfadats amb el veí, amb la parella, amb el govern, amb l’església o amb Déu, i zas proble-ma resolt. Però quins components haurien de compondre aquest elixir? Aquesta és la gran incòg-nita, o no? S’ha escrit tant sobre la naturalesa de l’amor que se’m fa difícil donar una sola recepta. Però conec alguns ingredients per pròpia experiència que sé amb tota seguretat que funcionen. N’hi ha un que és clau per començar la fórmula i és disposar d’unes flors d’autoestima que, ben picades en el morter, prepararan un bon llit per anar-hi afegint unes gotes de confiança que ja li donen un toc que ens allunya de les pors. Si ho veieu molt gris poseu-hi un polsim de comprensió que sem-pre va bé si esteu molt rígids, per cert ara me n’oblidava, una bona cullerada de flexibilitat per poder estovar l’ànima. Amb paciència remeneu sense donar cops massa forts al morter, perquè us podeu fer mal i no millorareu l’elixir final. Deixeu-ho reposar i us ho podeu mirar amb ulls dolços, sí, amb ulls que no estiguin sucats de ràbia amb la finalitat de fer-ho més transparent... Així, ara sí que m’agrada! Bé, ja ho teniu. A partir d’aquest moment quan trobeu el personatge o la situació en qüestió que us emmalalteix i/o us altera, preneu-ne un traguet, espereu una mica i a gaudir de la vida. Fins aviat. Adéu

CIUTAT6 abril de 2013 · el diari de Sant Feliu

El PSC presenta al·legacions als plecs de neteja, manteniment i jardineria

El ple del mes de gener va aprovar els plecs de clàusules administra-tives i les prescripcions tècniques que regiran la contractació dels

serveis de neteja viària, manteniment de la ciutat (neteja de parcs, jardins públics, llacs, fonts ornamentals i àrees de joc) i re-collida i trasllat de residus sòlids urbans. Els plecs van comptar amb els vots de l’equip de govern i l’abstenció del PP i el PSC, que ha presentat al·legacions per cadascun dels tres blocs. En elles, el partit expressa que el temps per presentar les propostes és ex-cessivament curt, retret que fa extensiu a les tres contractacions, atesos tant l’import com la durada del contracte.

“El 48% de la puntuació es determina per judicis de valor subjectius”

El PSC també denuncia que el termi-ni de 15 dies no és suficient per a que les empreses que no tenen cap infor-mació prèvia puguin fer un estudi en profunditat sobre la ciutat que les per-meti presentar “propostes positives i innovadores que afavoreixin el servei”. “En aquest sentit, -continua el PSC- re-sulta evident que escorçar el termini a només 15 dies afavoreix a les empreses

que puguin estar assabentades d’aques-ta iniciativa abans de ser publicada i és contraria al principis de concurrència, publicitat i transparència que s’han de garantir en tota acció pública”. El par-tit també es queixa de que el 48% de la puntuació “es determina per judicis de valor subjectius”.

Els socialistes creuen que la duració de la concessió del servei públic de nete-ja viària i recollida i trasllat dels residus “no hauria de sobrepassar el termini de 8 o com a màxim 10 anys”.

Els PSC va presentar les al·legacions el 8 de febrer amb la intenció que siguin ateses i es modifiquin.

Els socialistes denuncien que les condicions del concurs són injustes

Les JSC recullen medicaments per a les famílies necessitades

Des del 20 de març, les farmàcies de Sant Feliu comptaran amb unes urnes on tots aquells ciutadans que vulguin col·laborar podran deixar la seva aportació solidària de medicaments per a famílies necessitades. Es tracta d’una iniciativa de les Joventuts Socialistes de Sant Feliu conjuntament amb la Creu Roja. Fins al 15 d’abril es facilitarà l’accés als medicaments a moltes persones i famílies sense recursos suficients per poder obtenir els tractaments necessaris per al seu estat de salut, especialment en un any en què les mesures del govern català i espanyol han anat incrementant la pressió recaptatòria sobre el consum de medicaments.

Vuelve el desfile de ‘Fem moda’Blackout Producciones i Pocket’s recuperan este evento después de 10 años

Fem Moda es un acontecimiento masivo de moda que pre-tende generar el encuentro entre el comercio local y la ciudadanía acercando sus productos mediante herramien-

La gala será presentada por Yolanda López y contará con la actuación de la banda local Soul 16, la participación de modelos profesionales conducidas por Míriam Victoria y más sorpresas.

tas como la exposición de colecciones, talleres y char-las alrededor de una actividad principal: un desfile de moda. Estas actividades, además de conciertos y ac-tuaciones de baile, se desarrollarán durante los días 10, 11 y 12 de mayo en un escenario situado en la Plaza de la Vila de Sant Feliu de Llobregat.

El desfile de moda se englobará en el marco de las actividades de las Fiestas de Primavera de Sant Feliu, recuperando así un acontecimiento tradicional cele-brado a lo largo de 17 ediciones, pero que lamentable-mente se había perdido durante los últimos 10 años.

En este acontecimiento la participación del tejido comercial local es imprescindible, puesto que son los verdaderos protagonistas del desfile. En este senti-do, más de una veintena de comercios locales desde peluquerías, estilistas, zapaterías, ropa de hombre y mujer, novias, etc. han confirmado su participación, poniendo de relieve su compromiso para impulsar el comercio local, muy afectado por la crisis.

CIUTAT 7el diari de Sant Feliu · abril de 2013

Entrevista a Tomeu Pujol, Director Territorial de Cataluña y Baleares.ASM nace en 1987 como pequeña empresa de mensajería y distribu-ción local. Tras 25 años de activi-dad, la compañía está especializada en los servicios B2B y B2C, a nivel nacional e internacional. Tomeu Pu-jol, Director Territorial de Cataluña y Baleares con una dilatada expe-riencia en el sector del transporte urgente y tras 14 años en la compa-ñía ASM nos acerca a la situación actual de una de las empresas líde-res en España.

—¿Qué representa ASM en Cataluña?En el último año hemos abierto en Cataluña 30 agencias nuevas gracias a treinta empresarios que han creído en nuestro proyecto y han aposta-

do. Nuestra previsión para este año es sumar 23 nuevas agencias. Todo esto supone la creación de 150 pues-tos directos y más de 400 puestos in-directos. Además, gracias a nuestros planes de expansión estamos consi-guiendo una gran capilaridad. Uno de los motivos por los que grandes y pequeñas empresas ya confían en nosotros para trabajar y ser su part-ner logístico y de transporte.

—En qué punto se encuentra ASM?Tras 25 años de experiencia, ac-tualmente ASM está formada por una red de más de 315 agencias repartidas en España y Portugal y un equipo de 2.500 profesionales especializados en todo el territorio. Solamente en Cataluña, la compañía se ha consolidado en el último año como operados logístico líder por la confianza depositada de grandes empresarios que se han unido a la red y que ha permitido conseguir ba-tir récord en número de envíos.

—Cómo es vuestra relación con las agencias que forman la red?Tenemos una relación cercana con las agencias, nuestro equipo se ca-racteriza por ser un equipo profesio-nal muy próximo en el que todos los que integramos la compañía sabe-mos de la necesidad e importancia de estar cerca de nuestras agencias,

de crecer juntos. Además, tenemos un Consejo de Red nacional que nos ayudan en el desarrollo conjunto de nuestra actividad que está presidido por un empresario catalán.

—Qué servicios ofrecéis?Como empresa de transporte urgen-te, hemos trabajado en la creación y desarrollo de una completa carte-ra de servicios que responde a las necesidades actuales de nuestros clientes actuales y potenciales. En los últimos años, también hemos apostado muy fuerte por aquellas empresas que quieran adentrarse en el comercio electrónico, crear una tienda online, para ser su partner de

transporte y logístico ofreciéndoles soluciones personalizadas.

—ASM está realizando alguna acción de responsabilidad social?Efectivamente, actualmente están en marcha diferentes proyectos que nos enorgullecen, tenemos una es-trecha relación con Apunts que es la primera agencia social que ha pues-to en marcha la agencia de trans-porte nacional ASM y La Calaixera. Además, participamos activamente en la última edición de la Marató de TV3 y estamos poniendo en marcha diferentes proyectos en Cataluña que nos hacen especial ilusión y que pronto podremos compartir.

8 el diari de Sant Feliu · abril de 2013CIUTAT

Francisco DoradoEx-concejal de Derechos Civiles

A.R.—¿Cómo nació el argumento?Primero fue la lectura de unos artículos sobre el meteorito Apophis. Al profundizar en el tema encontré suficientes posi-bilidades para escribir un libro.

—Pero el argumento no sólo

Nació hace 68 años en Ciudad Real, pero es catalán de adopción y convicción. Dice que “la imaginación y la fantasía son las válvulas de escape que nos permiten escribir las frustraciones acumuladas”. Su libro, Cisnes negros, habla sobre los efectos que tendría la colisión del meteorito Apophis sobre un punto muy concreto del planeta. Una excusa para fantasear sobre la posible solución a la crisis mundial.

se basa en Apophis.Cierto, conforme avanzaba lo veía pobre, falto de acción y se me ocurrió pensar en las conse-cuencias de la posible colisión con la Tierra y situar la catás-trofe que supondría la destruc-ción del pequeño Estado del

“Mi novela es un canto a las relaciones humanas”

cano es ineludible topar con las relacionadas con las finanzas, y se me vuelve a disparar la ima-ginación relacionando estas, los imaginarios tesoros acumu-lados y la posible solución a la crisis mundial.

A.R.

—Usted dice que su libro pue-de ser premonitorio.Lo digo, pero no lo deseo. Por casualidad cuando se había iniciado la primera edición, el Papa Benedicto XVI reunió al papado, y mi libro comienza con la dimisión de un Papa, algo que no había ocurrido en los úl-timos 700 años, y eso fue lo que me animó a comenzar el libro en el año 2011. Así mismo el día 15 de febrero un meteorito ha colisionado con la Tierra, en Rusia, y el mismo día otro me-teorito ha pasado a 27.700 km. de nosotros. ¡Ojalá no se cumpla nada más de lo relatado en mi novela!

—Haga usted su reflexión.Mi novela es un canto a las re-laciones humanas, imperfectas, pero libres, un canto a la eter-nidad del ser humano, supervi-viente a los avatares de la vida, inconsciente de su destino, pero seguro de su objetivo, vivir.

Vaticano y de su espectacular tesoro cultural y artístico que es la Basílica de San Pedro.

—¿Y que más depara el argu-mento?¿Le parece poco? Pues reunien-do información sobre el Vati-

—¿Y encuentra soluciones?Por supuesto, en una novela de ficción es fácil dejar volar la fantasía y soñar con esas soluciones que a todos nos gustaría que se realizasen.

“Mi libro comienza con la dimisión del Papa”

—¿Pero todo esto tiene una trama con acción?Claro, es un tráiler con la curia vaticana, un grupo re-ligioso de finanzas suizas y una orden papal, todos en lu-cha por la silla de San Pedro.

Número 1 // abril 2013 // Sant Feliu de Llobregat

El proceso de participación para la reforma de la Plaza se hará este año

Ya hay un compromiso para poder realizar este año el proceso de participación y redacción del pro-yecto de la plaza que se hará durante el actual mandato. De esta manera, cuando entre el próximo gobierno, el proyecto ya estará listo para proceder a la licitación de la obra.

El Equipo de Gobierno se ha comprometido a dejar el proyecto preparado durante su mandato

2 La Asociación informa · abril de 2013

José Real, al que todos llaman El Real, ha nacido y crecido en la Salut, para más señas, en el edificio París de la calle Constitución. Su pasión es el baile y por ello, aunque no se ha podido dedicar de ma-

nera profesional, creó el grupo de funky Pocket’s hace unos 25 años, que enseguida se convirtió en mucho más que una afición. Orgulloso de su ciudad, la intención de El Real ahora es montar una escuela de baile en Sant Feliu que no tenga nada que envidiar a las de Barcelona.

—Cómo salió la idea del grupo?El tema del grupo empezó como una apuesta. Le dije a un compañero de trabajo que formaría un grupo de baile y me presentaría al concurso del Casino y lo gana-ría. Empecé a reclutar gente por las discotecas, los que bailaban bien, y llegue a conseguir 24 personas. Así que empezó como un grupo de amigos. Al principio siempre imitábamos las coreografías de Janet y Michael Jack-son que llamábamos vídeo-playbacks y por eso antes de Pocket’s no llamamos Los 24 de la Janet Jackson. El Es-plai Nou Estil también nos fichó para hacer actuaciones.

—Y el cambio a Pocket’s?Fue a través del exlocutor de los 40 Principales Fer-nandisco, que nos vió bailando en la discoteca Atlánti-da. Le gustó lo que hacíamos y nos bautizó así porque tanto el vestuario como el maquillaje salía de nuestros bolsillos. Aunque ahora ya somos Real Pocket’s. Él nos fichó para varias actuaciones por toda España gracias a espónsors como Bisonte, Winston, Ricard que se ha-cían cargo del viaje. A partir de ahí siempre hemos sido de 30 a 40 personas. Fuimos pioneros en la ciudad en este estilo de baile. Había de todas las edades. Muchas veces tenía que hablar con los padres para pedir auto-rización para actuar en discotecas, por ejemplo. Desde los 13 hasta los 25 años.

—Donde ensayabáis antes?Ensayábamos cada domingo. Primero empezamos en la calle porque el ayuntamiento no nos facilitaba ningún local; por el Montmany, en Torreblanca alguna vez... hasta que nos dejaron un local pequeñito en el barrio de La Salut. A partir de ahí nos dejaban ensayar en el Drink, una discoteca que había cerca de la estación, y por último en un Centro Cívico. Luego, el AMPA del Gaudí, el colegio donde había estudiado yo, me pidió ayuda para que unas alumnas prepararan el baile de fin de curso. A partir de ahí me propusieron montar un grupo de baile en el colegio con niños. Aunque al principio me asusté lo hice combinándolo con mi otro grupo. El de los niños es la cantera de los Pocket’s. En total debo tener unos 90, la mayoría de esa escuela.

—Cuando llegó la popularidad?Durante un mes y medio, una chica, un disc-jockey de Sant Andreu de la Barca que se llamaba Flaps y yo sa-líamos cada fin de semana en un concurso de Telecinco que se llamaba La quinta marcha. Quedamos segundos y nos hicimos populares en Sant Feliu.

—Tienes formación artística?Me hubiera gustado. En el colegio siempre hice tea-tro, cantaba, bailaba, un poco de todo. Mis profesores me vieron aptitudes y le pidieron permiso a mi madre para llevarme al Institut del Teatre pero ella no quiso. Antes había otra mentalidad y se negó rotundamente porque no quería que me fuera a volver gay. Así que me quedé sólo con el fútbol. Pero aún así, lo vinculé un poco al espectáculo. Jugaba en el Sant Feliu y en el Montmany fui monitor de fútbol sala y hacíamos cenas cada fin de temporada para entregar trofeos. Un día se nos ocurrió que podíamos hacer algo diferente para que los padres vieran que sus hijos sabían hacer más cosas que jugar y organizamos un Festival Musical. Los chicos hacían imitaciones, etcétera.

—Cuando ensayáis?De lunes a jueves. Los lunes y miércoles de 6 a 9 y los martes y jueves de 6 a 8 de la noche. También organizo, junto a la Asociación de Vecinos, la rúa de Navidad des-de hace 3 años, que ya hacía antes en el colegio Gaudí.

—Cuáles son tus planes para el futuro?He previsto montar una escuela de baile en Sant Feliu llamada Real Pocket’s y de hecho lo tengo muy ade-lantado. Hace muchos años que voy detrás de esto y por fin me he atrevido. Trabajaré con profesionales de Barcelona para no dejar pasar más talentos que, por culpa de no poder desplazarse y por falta de di-nero, no siguen su carrera artística. Será de varios estilos y no será una escuela convencional, quiero que tenga una filosofía propia. Mi sueño, de hecho, es crear una fundación para costear la formación de niños con talento. Aparte, con Blackout recuperaré la organización del desfile de moda de las Fiestas de Primavera. Seguramente allí haré la presentación del proyecto de la escuela.

Real Pocket’s: “Mi sueño es crear una fundación de baile para personas sin recursos”

Entrevista

Torna 'Fem Moda'Després d’una dècada sense celebrar-la, Sant Feliu dóna impuls al comerç local recuperant la tradicional desfilada

BlackOut Producciones i Real Pocket’s produei-xen 'Fem Moda', un esdeveniment que se cele-brarà a la Sala Ibèria. L'esdeveniment compta amb el suport del Consorci de Comerç de Sant

Feliu i de l’Ajuntament. La desfilada de 'Fem Moda' ver-tebra la trobada entre el comerç local -hi participaran més de vint botigues- i la ciutadania amb col·leccions, ta-llers i xerrades al voltant de l’activitat principal, la des-filada de moda.

Aquestes activitats, a més de concerts, actuacions de

ball i alguna que altra sorpresa, es desenvoluparan du-rant els dies 10, 11 i 12 de maig en un escenari situat a la Plaça de la Vila en el marc de les activitats de les Festes de Primavera. Es recupera així un esdeveniment tradi-cional celebrat al llarg de disset edicions, que lamenta-blement s’havia perdut durant els últims 10 anys.

La gala serà presentada per Yolanda López i comptarà amb l’actuació en directe de la banda local Soul 16 i la participació de models professionals conduïdes per Mí-riam Victoria, de Maxim Models.

La Asociación informa · abril de 2013 3

La Asociación de Vecinos consigue la subvención de parte del IBI para cientos de familias

Los valores catastrales se revisaron el año 2005 para acercarlos al valor de mercado. El incre-

mento de valor que supuso la re-visión se aplica en diez años, au-mentando cada año una décima parte de este incremento. Des-de el 2006 los equipos de gobier-no anteriores , y el actual tam-bién en 2012 , para contrarrestar parcialmente esta subido, bajaba el tipo que aplica un 2%, pero para este año 2013, el actual go-bierno municipal (ICV+CiU) de-cidió no aplicar esta reducción, con lo que las familias además del incremento de valor corres-pondiente a la revisión de 2005, tendrán el incremento del tipo, respecto el año anterior.

Ante esta situación se ha ini-ciado una campaña para solicitar la revisión a la baja de los valores catastrales, atendiendo al signifi-cativo descenso del valor de la vi-vienda por la situación de crisis y el “pinchazo” de la burbuja inmo-

El Ayuntamiento acepta la propuesta de moción que la entidad presentó en el pleno de Enerobiliaria. Parece que el equipo de gobierno ha accedido a ello, pero con un inquietante aviso que se ha de cumplir el plan financiero del Ayuntamiento, lo que debe significar mantener los ingresos y por tanto, aunque bajen los valo-res catastrales la recaudación mu-nicipal por este impuesto deberá ser la misma, es decir deberán subir el tipo de IBI y los vecinos pagaremos lo mismo.

La AVV presenta una moción al pleno municipalSegún Manuel Guerra, presi-dente de la Asociación, “lo más fácil hubiera sido protestar o haber presentado alegaciones a la aprobación de las ordenanzas fiscales de 2013 que, ante la lega-lidad de la subida , aunque tre-mendamente injusta, no hubiera tenido efecto alguna”. Por ello, continua Guerra, la decisión que tomamos en la Asociación fue pensar en las familias más nece-sitadas y que están pasando una

situación dramática, y presentar una moción al pleno municipal de enero donde, a la vez que cri-ticamos que no se redujese como hasta entonces el 2% del tipo de IBI, solicitamos que se subven-cionase el IBI siguiendo unos ba-remos de ingresos de las familias igual al Salario Mínimo Interpro-fesional de sus miembros”. La moción presentada fue aprobada por todos los grupos municipal.

Finalmente el equipo de gobier-no establece unos ingresos míni-mos para tener acceso a la ayuda por debajo de lo acordado. En el pleno de enero la regidora de Ser-vicios Sociales indicó que serían ingresos inferiores a 700 euros en caso de un único miembro de la unidad de convivencia, 1.050 eu-ros dos personas, 1.400 euros tres y 1.750 euros 4 o más miembros. La Asociación de Vecinos consi-dera muy poco seria esta reduc-ción del baremo sobre lo acor-dado en pleno y con la propia asociación, lo que hará que al final sean muy pocas familias las que se benefi-cien de esto.

4 La Asociación informa · abril de 2013

C/ PICASSO, 16 PZA. DE LA SALUD SANT FELIU DE LL.

LABORES

Las fiestas del barrioNavidad ecológica. Estas fiestas navideñas la plaza de La Salut acogió una original propuesta, un árbol de Navidad hecho con 400 botellas de plástico de 1, 2 y 5 litros de capacidad. Los envases se reunieron en los diferentes puntos de recogida habilitados

en la AVV La Salud, la Asociación de la Tercera Edad la Salud, la escuela arquitecto Gaudí, el Banco de Alimentos, la sede del equipo CFA Fútbol y la tienda PCSystem. Además, hubo varios talleres para fabricar guirnaldas y decorar el árbol de Navidad.

* Mejorar el seguimiento y control de las concesiones de servicios. Des-de la Asociación de Vecinos también se solicita la mejora del seguimiento y control de las concesiones de ser-vicios, como la recogida de residuos, la limpieza de la vía pública y el man-tenimiento y conservación de zonas verdes, de manera que estas empre-sas cumplan las condiciones de con-tratación.

* Vigilar las obras de reparación y conservación de las compañías de

servicios.Las compañías de suministro de agua, luz, gas o servicio telefónico acostum-bran a actuar reiteradamente en la vía pública con obras de mejora, repara-ción y conservación de sus instalacio-nes, pero en la mayoría de casos se alargan innecesariamente, sobre todo lo que hace referencia a la correcta reposición de las calles una vez reali-zada la obra. Esto acaba produciendo un mayor deterioro de calzadas y ace-ras, que luego ha de reponer y subsa-nar el Ayuntamiento.

La Asociación informa · abril de 2013 5

El mantenimiento del barrio, asignatura pendiente

El mantenimiento del barrio del espacio público es, hasta ahora, a pesar de las quejas de los vecinos y vecinas, un apartado no resuel-

to por el Ayuntamiento. La Asociación considera que se actúa a salto de mata en función de las quejas de entidades y veci-nos, pero sin seguir un criterio claro que aborde y solucione el problema.

En este mandato, dada la situación que vive el Servicio de Mantenimiento de la Ciudad, la brigada, con una rees-tructuración reciente en su dirección que parece haberla sumido en el caos, con jubilaciones no cubiertas y por la falta de recursos que hace que no se con-trate nuevo personal ni se sustituyan las bajas, ni tampoco se realicen horas ex-tras, no hay capacidad para solucionar las deficiencias que se generan en una ciudad como la nuestra.

Tan sólo los planes de empleo comu-nitario, financiados por la Generalitat de Catalunya, aunque escasos y de menor volumen que años anteriores, vienen a cubrir las deficiencias anteriores, pero

con poco éxito, ya que son planes de du-ración limitada y, además, una parte de esta duración se consume en horas de formación, por lo que cuando finaliza uno hasta que comienza efectivamente el siguiente pueden pasar varios meses (entre disfrute de las vacaciones legales más el periodo de aprendizaje del nuevo plan). Todo esto hace que acumulemos muchas pequeñas, y no tan menores, de-ficiencias de mantenimiento en el espacio público de toda la ciudad, en general, y del barrio en particular.

Ha de existir una brigada bien dotada de personal, que se dedique exclusivamente a la mejora de la vía pública

Ha de existir una brigada bien dotada de personal, que se dedique exclusiva-mente a la actuación de mejora de la vía pública, teniendo, además, en el trabajo preventivo, la mejor forma de evitar la degradación del espacio público y el efi-ciente uso de los recursos.

Algunas propuestas para la mejora del aspecto de la vía pública

La Asociación critica que se arrastren deficiencias en el espacio público durante meses

6 La Asociación informa · abril de 2013

El Roserar Dot – Camprubí, el jardín del barrio de La Salut

El Roserar Dot Camprubí es un parque temático sobre la rosa, símbolo de la ciudad, ubicado a caballo de los barrios de La Salut y Les Grases. Dispone de un mirador, por su estratégica situa-

ción elevada, desde donde se puede contemplar una am-plia zona del Llobregat. Para la Asociación de Vecinos, el roserar es el jardín del barrio, al considerar que Les Grases dispone de amplias zonas verdes, fruto de su más reciente urbanización mientras el barrio de La Salut, con una mayor densidad de población y una arquitec-

Los vecinos quieren que el área entre el Roserar y el Andreu Xepkin se habilite como zona verde

como el cuidado de las rosas, el sistema de riego o la vigilancia contra actos incívicos que lo deterioran.

200.000 euros de inversiónEl plan de inversiones municipal aprobado en abril de 2012 contemplaba un presupuesto de 100.000 euros en el 2013 para la construcción de un edificio de servicios en el Roserar Dot Camprubí. Finalmente, el presupuesto para este año, aprobado unos meses después, elevó la cifra a 200.000 euros.

tura propia del desarrollismo franquista, carece de ellas. Es más, la Asociación de-fiende que la zona de equipamientos que se encuentra entre el Roserar y la zona deportiva, justo al lado de la nueva Esco-la Bressol Fábregas, que en la actualidad está configurada como una pineda, con algunas mesas y bancos, se convierta en la continuación del Roserar, y sea la ver-dadera zona verde que el barrio necesita y de la que carece.

En opinión de La Asociación de Veci-nos de La Salut, el Roserar Dot Camprubí sólo tiene un defecto, ya que cuando se diseñó se debió pensar en un espacio que fuera muy visitado, pero actualmente carece de elementos que inviten a pro-longar la estancia, con lo que los pocos visitantes acaban pasando fugazmente.

La Asociación defiende que la zona de equipamientos que se encuentra entre el Roserar y la zona deportiva, justo al lado de la Escola Bressol Fábregas, sea la verdadera zona verde que el barrio necesita y de la que carece

Desde la asociación también se considera necesa-rio mejorar el mantenimiento del parque, en aspectos

El pasado 9 de marzo muchos de los padrinos de los rosales recuperados participaron en la plantación a la Rosaleda. AV Unas cuarenta personas plantaron variedades de rosales.

La Asociación informa · abril de 2013 7

“La plaza no invita a disfrutar de ella”

Los vecinos opinan

“La gente del barrio espera las fiestas con muchas ganas”

A.R.

Lleva 42 años en el barrio, ya que se vino con 4 años, y según dice “el barrio siempre ha sido así”. Cree que la plaza de la Salud está abando-nada: “Tenemos un terreno muerto de risa don-

de podrían hacer una pista para los niños. Hay proble-mas de droga y alcohol, cada dos por tres pasa la urbana por aquí”.

“Colaboro con la asociación y creo que es una de las mejores de Sant Feliu por las fiestas que hacemos, son muy grandes y colabora mucha gente, que además está muy agradecida a nosotros. Son tres días en los que se trabaja mucho pero la gente se porta muy bien y nunca tiene que venir la policía. La gente espera todas las fies-tas con ganas”.

“Hay un terreno muerto de risa donde podrían hacer una pista para los niños”.

“Conozco a la gente del barrio desde hace mucho tiem-po. Creo que la gente mayor de aquí debe dejar más li-bertad a la gente joven porque las cosas han cambiado, parece que crean que siguen en sus pueblos. Veo muchos bancos para que los niños estén todavía más apretujaos”.

“Faltan muchos comercios y un pub o una discoteca en condiciones en Sant Feliu, como antes, que había tres y muy buenas. Aquí de sábado a domingo está muerto, no hay nada!”. “En la calle no hay problemas de vecinos, sobretodo teniendo en cuenta que aquí hay mucha gen-te porque hay edificios muy grandes”.

Sílvia Pérez Sánchez Jorge Doutón

“Conozco muchas historias de la gente de aquí”

Juanita Bea Baena

Aunque vive en Esplugues de Llobregat, cono-ce bien el barrio, porque desde hace 30 años regenta una tienda de ducles chucherías jus-to en la plaza de la Salut, Dulcinea, que tiene

desde hace 7 años. En su casa casi sólo va a comer y a cenar, así que la mayor parte de su vida transcurre en el barrio (incluso abre los domingos!). Vino a vivir porque su hijo pequeño se casó con una chica de Sant Feliu y ella aprovechó y compró una tienda que por entonces no funcionaba muy bien.

Está acostumbrada a tratar con la gente, ya que antes también estaba de cara al público, dirigiendo y enseñando a personas en el sector de la limpieza en fincas que la alta sociedad ponía en alquiler.

“En este barrio hay de todo, como en todos los ba-rrios, gente agradable y gente que no. Todo el mundo se conoce porque viven aquí desde hace muchos años, algunos llegaron en los años 50! La gente se ha casado, han tenido hijos y estos se han casado también”.

“Ahora hay crisis para todo el mundo y aquí la es-tamos notando, pero de momento vamos aguantando. Esperemos que no tenga que cerrar”.

“Yo mejoraría el hecho de que hay muchas tiendas que están cerradas, y es muy difícil abrir negocios nue-vos a causa de los impuestos que hay que pagar. Y, en cambio, hay tinedas repetidas. Falta una papelería o una zapatería buenas, por ejemplo”.

En cuanto a la plaza, está contenta con la decisión de reformarla porque “es muy maja y se le puede sacar mucho partido”: “Estoy todos los días en la plaza, los

Vive en Sant Feliu, y aunque ya no vive en el barrio sí lo ha hecho durante muchos años. Desde hace 35 años trabaja en él, primero con un supermercado y después con la tienda

de congelados que regenta, La Casa del gel, también en la plaza. “Este es un barrio que tiene mucho potencial pero no saben sacarle partido porque uno de los gran-des problemas que tenemos aquí es el aparcamiento. Durante muchos años ha sido así”.

“Otro problema es el de la plaza, ya que ha habido una dejadez por parte del Ayuntamiento, y también por parte de los vecinos, que no se organizan bien para con-seguir mejoras”.

A Jorge, el proceso de participación le parece intere-sante: “Lo que importa es que los vecinos, que viven el día a día del barrio, puedan dar su opinión. Yo partici-paré”. “Los vecinos son muy fieles a nuestro comercio. Es un barrio muy bueno pero la plaza no invita a disfru-tar de ella y se podrían hacer muchas actividades”.

Por último, este comerciante cree que a la gente de La Salut “le falta un poco más de amor propio”: “Tene-mos problemas con la suciedad, la gente no cuida sufi-cientemente las calles, tira la basura, papeles... Pero nos tenemos que concienciar de que el barrio es nuestro y de que si no lo hacemos nosotros, nadie lo va a cuidar”.

niños no tiene otros sitios donde jugar. Antes el campo de fúbtol estaba abierto y podían ir allí. El parque está muy bien pero los niños necesitan jugar a pelota y molestan a la gente mayor”. “Se pueden hacer cosas guapas, aquí el problema es Don Dinero”.

Dice que la asociación “se preocupa de muchas cosas”. Se apuntó desde el primer momento -también a la asociación de comerciantes- y colabora en lo que puede.

“Ha habido dejadez del Ayuntamiento”

La Asociación de Vecinos ultima los preparativos de las VIII Fiestas del Barrio de La Salut

Fiesta Mayor

dia 2, contará también con multitud de actividades, como la Mostra de Coches de Época, la Misa Rociera y la actuación del grupo Real Pockets.

Este año como novedad destaca la ac-tuación de la Chirigota de la Peña Bética de Sant Feliu, así como alguna “sorpresa” que la Asociación no ha querido desvelar todavía, y el ya tradicional cierre de fiestas a cargo de la colla dels Diables de La Salut, que celebran su aniversario este año.

Desde la Asociación se quiere agrade-cer a todas las personas y entidades del barrio y de la ciudad que colaboran en la realización de las mismas, en especial a José Real por su “enorme compromiso con la Asociación, con el Colegio A. Gaudí y con el baile.

Como concluye Jose M. Borrajo “espe-ramos que todos los vecinos y vecinas del barrio, y de la ciudad, disfruten mucho con todo lo que estamos preparando, y que al menos sirva para olvidar la crisis durante unos días”.

“La celebración contará con toda una batería de actividades y actuaciones variadas y sorprendentes”

A. R.

Desde el viernes 31 de Mayo al domingo 2 de Junio La Salut celebrará su tradicional Fiesta con gran variedad de activida-

des para todos los públicos.En palabras de José Manuel Borrajo,

miembro de la Junta de la AVV de La Sa-lut, la celebración de las fiestas del barrio

un año más, significan “poner un punto de alegría y optimismo en los tiempos que corren”. Las fiestas contarán, según Borrajo, con toda una batería de activida-des y actuaciones variadas, entretenidas, divertidas y “sorprendentes”.

Un avance del programa

Para el viernes día 31 se ha previsto la celebración del II Concurso de talentos, cuya primera edición se celebró el año pasado con gran éxito, gracias a la cola-boración de Fem Barri, la Casa d’Oficis y la colla de los Diables de La Salut.

“Esperamos que todos los vecinos y vecinas del barrio y de la ciudad disfruten mucho con todo lo que estamos preparando, y que al menos sirva para olvidar la crisis durante unos días”.

El sábado 1 de junio se presenta re-pleto de actividad durante todo el día: taller de circo a cargo de los Diables de La Salut, sevillanas por la asociación AS-PRODIS, taekwondo con la colaboración del Club Molero Sport, flamenco por el Centro Cultural Joan de Batlle, exhibi-ción de funky y hip-hop, coordinado por la incansable Raquel Mejías, el concurso de tortillas organizado por la Asociación de Comerciantes de La Salut, para acabar con la cena popular y posteriormente la Disco-Móvil de Óscar.

Para finalizar las fiestas, el domingo

El públic de l’Auitori de Cornellà esperant que comenci la gala. UNES

8 La Asociación informa · abril de 2013

El año pasado, los vecinos pensaron que podían hacer una actividad complementaria durante las fiestas del barrio. La idea que se les ocurrió fue un concurso de tortillas en el que se podían presentar todas las variaciones de este plato parti-

cipando en diversas categorías.Se trata de una actividad que organizan la Associació de botiguers

con el respaldo de la Asociación de Vecinos y con la colaboración de la oficina de Fem Barri, de la cual el coordinador de Fem Barri, Oliver, propuso un cartel impactante, con el titular ‘¿Tienes huevos?’ .

La propuesta fue efectiva y se apuntó mucha gente. Para darle mayor relevancia al concurso y dado que la asistencia a las fiestas era éxito seguro, los vecinos propusieron a las autoridades políticas que hicieran de jurado y aceptaron.

La expectación, la afluencia, los jurados hacieron que el primer concurso fuera un éxito en todo regla. Se hicieron varias categorías y regalos para todos los participantes. Este éxito se ha repetido en las ediciones siguientes, con tortillas de todo tipo, textura, ingredientes y tamaños... Desde espaguetis hasta guisantes, pasando por una de kiwi y cebolla y otra de 48 huevos que, por supuesto, ganó la categoria de tortilla más grande.

Este año, el barrio intentará repetir récord de afluencia y de concur-santes, y seguro que repetirá.

Concurso de tortillas

El 31 de Mayo se celebrará la segunda edición del Concurso de Talentos

La muestra de coches de época tuvo mcuhas visitas. AV

“Si puja a Tercera Divisió, l’equip necessitarà allò que l’ha fet pujar a Primera Catalana, il·lusió i treball”

X. M. —Satisfet per aquests més de 200 partits?Sempre és un motiu d’alegria perquè es-tar tant de temps a un lloc significa que ho has fet bé, que la gent valora el que fas i que t’hi trobes bé.

—En sis temporades, l’equip ha fet una progressió important. Quin és el treball que s’ha fet per pujar l’equip de Preferent a Primera Catalana i per mantenir-lo actualment en les posici-ons capdavanteres de la lliga?Des que vaig aterrar jo aquí, només que-den 2 jugadors, dels veterans. És una feinada. Quan vaig arribar l’any 2007, el club, dins la seva categoria, tenia un pres-supost més o menys acceptable... encara no ens havia afectat la crisi ni a nosaltres ni als altres. A mi hem van fitxar per ti-rar l’equip cap amunt. Després, al club, la crisi va arribar de manera bastant cru-el, ja que quan vam aconseguir pujar de Preferent a Primera Catalana la prima que vam rebre va ser la reducció del pres-supost a la meitat. La sort va ser que la major part del grup va decidir continuar jugant al Santfeliuenc. L’any del debut a Primera Catalana ens vam quedar amb les ganes de pujar a Tercera Divisió, ja que vam quedar quarts. Fa dos anys, es va començar a canviar pràcticament tot el grup de jugadors; la meitat va marxar fa dos anys i l’altra meitat l’any passat. Això ha passat per motius econòmics: la pre-sent temporada tots els jugadors cobren una quantitat mínima, però l’any passat hi havia quatre jugadors que cobraven i la resta res, ni per pagar la benzina. Es trac-ta d’una pel·lícula de molts capítols amb molta feina al darrera.

—Moltes ganes, molts entrenaments,

molt treball tècnic per portar l’equip on és ara.És mèrit de tothom, entrenador i juga-dors. En aquestes sis temporades, per l’equip, han passat més de 100 jugadors i, per tant, l’esforç important és el que han fet ells. Gràcies a ells jo he pogut aguantar tot aquest temps.

—Quina filosofia de joc teniu?Això de jugar com el Barça està molt bé, però no tots els equips ho poden fer, i el Santfeliuenc no ho pot fer. Som un equip que intentem sortir amb la pilota con-trolada des de darrere, un joc que es poc freqüent a la nostra categoria. Si l’equip contrari ens pressiona molt bé, aleshores fem pilotada. Però també tenim gent molt ràpida a la part del davant i això fa que puguem fer atacs tipus Madrid.

—Andrés González fa un estudi dels ri-vals?Sí. És el pitjor que té aquesta categoria, perquè els equips estan lluny de Sant Fe-liu. El segon entrenador, Jacobo, també fa bastants viatges. Hem anat a Igualada, Cervera, Ascó... t’interessa un partit i has de fer dues hores de cotxe! No adaptem el nostre estil al del rival, sempre juguem igual, però sí que ens interessa tenir un coneixement mínim de l’altre equip, com jugadors, estratègies, etc. Ajuda saber allò que et trobaràs.

—L’Ascó sembla que s’ha reservat el li-derat i no el deixa.A principis de març vam aconseguir re-tallar diferències i situar-nos a només 1 punt, quan en tenien 7 d’avantatge. L’Ascó és el favorit per guanyar la lliga. Durant els primers mesos de 2013 han punxat en alguns partits, potser ara ens tocarà a nosaltres la ratxa de mals resul-

9el diari de Sant Feliu · abril de 2013 ESPORTS

Andrés González Entrenador del Santfeliuenc

L’entrenador i Llicenciat en Educació Física Andrés González va arribar als 200 partits a la banqueta del Santfeliuenc el primer cap de setmana de març. És de Cornellà, té 40 anys i porta tota una vida vinculada al futbol. Va jugar a Tercera Divisió amb La Unió Esportiva Esplugues i el Cornellà (amb el qual va jugar un ‘play off’ d’ascens a Segona B), a regional amb l’Espluguenc i la Unió Esportiva Caprabo (amb el qual va pujar a Preferent) i a Primera Catalana amb El Prat. També va jugar amb el Santboià i va acabar la seva etapa de jugador al Sant Ildefons, a l’equip del seu barri. Com a entrenador, va treballar a Sant Ildefons durant dos anys fins que el president Navarro el va portar al Santfeliuenc. González ha aconseguit que l’equip de la ciutat es consolidi a Primera Catalana.

tats. A aquestes alçades, nosaltres, per obligació i per pressupost, ja hem salvat la temporada. Nosaltres ho intentarem, està clar!

—Quina és la clau per pujar?Cal intentar que cada partit s’assembli a una final, tant en la forma de preparar-lo com en la motivació dels jugadors. En aquestes categories hi ha molta capacitat de treball, però també hi ha molta capa-citat de relaxació quan els jugadors gua-nyen partits i creuen que són molt bons. Cal concentració i no creure-s’ho massa.

—Queden partits claus per assolir aquest objectiu?Sí, perquè aquest any la classificació ha volgut que ens trobem a la part alta tot un conjunt d’equips que ens enfrontarem durant les darreres 5 o 6 jornades. Si més o menys la classificació es manté com fins ara, el mes de maig serà terrible, amb par-tits contra l’Igualada, el Martinenc, el Vi-ladecans, l’Ascó... equips que estan al ca-pdavant juntament amb nosaltres. Seran partits de sis punts!

—Si el Santfeliuenc puja, Andrés Gon-zález es quedarà a la ciutat?Ja veurem. Mai, en aquestes dates, hem parlat del que farem l’any que ve. Tinc molt bona relació amb el president i la directiva i estic molt bé aquí. El fet de se-guir o no seguir no dependrà d’estar en una categoria o en una altra.

—Què necessitarà el Santfeliuenc si puja a Tercera Divisió?Necessitarà allò que l’ha fet pujar, és a dir, il·lusió i treball. Aquest any hem aconse-guit ser un equip important a la Primera Catalana amb un pressupost molt limitat i tot sembla indicar que si arribem a Terce-

ra Divisió el pressupost no variarà massa. Evidentment, potser la directiva intenta-ria millorar-lo una mica i, a nivell munici-pal, potser podríen fer una mica d’esforç. Però jo crec que aquí no canviaran mas-sa les coses, les faves ja estan contades. A més, seria positiu conservar el mateix bloc de jugadors, ja que tenim una bona barreja de veterans i de joves. Plantejar una plantilla nova pel fet de pujar de ca-tegoria seria un error.

2007/08: Preferent, 11è classificat.2008/09: Preferent, 3er classificat, ascens a Primera Catalana.2009/10: Primera Catalana, 4art classificat.2010/11: Primera Catalana, 10è classificat.2011/12: Primera Catalana, 7è classificat.2012/13: Primera Catalana, encara en joc, a 24 de març (jornada 25) és 2on, a manca de 9 jornades

Després de 203 partits, a 24 de març:Guanyats: 94Empatats: 47Perduts: 62

Palmarès del santfeliuenc

com a entrenador

10 el diari de Sant Feliu · abril de 2013ESPORTS

Desperfectes com aquests poden causar ferides als peus dels futbolistes. X.M.

Els vestuaris de la Peña Recreativa són petitsEl camp compta amb mòduls prefabricats que estan en mal estat i el club demana que es requalifiqui la zona per poder fer-hi un edifici d’obra

La Peña Recreativa de Sant Feliu ha denunciat que els vestuaris que tenen al seu camp són petits i es troben en mal estat. Comp-

ten amb uns mòduls prefabricats que acullen 4 vestuaris de 5mX2,5m, que, en paraules del president, Vicente Tole-dano, “no són suficients per acollir tots els nens i les nenes que van cada tarda a entrenar al camp, ja que, com a màxim, dos vestuaris poden rebre 50 persones”. Entre les 17:30h i les 19:30h, el camp de la Peña acull al voltant de 140 jugadors que s’han de repartir en aquests 4 espais. La situació és especialment complicada a les 18:30h, quan els que han entrenat a primera hora van a dutxar-se i arriben els que entrenen a segona hora per canvi-ar-se; en aquests moment, segons Toleda-

no, “s’ajunten tots i és molt complicat”. La Peña també compta amb els vestuaris de l’escola Falguera, que està al costat, però els han de compartir amb els juga-dors de bàsquet del CB Santfeliuenc que entrenen en aquesta instal·lació.

La situació és especialment greu el cap de setmana, quan hi ha partits. En aquest moment, els equips de la Peña estan als mòduls prefabricats i els visitants als vestuaris de l’escola Falguera, però això comporta que el club hagi de fer mans i mànigues i “portar una coordinació abso-luta” perquè no se solapin dos equips en un mateix vestuari. La Peña compta amb 23 equips de futbol, però també acull els conjunts de la Peña Iniesta. Vicente Tole-dano afirma que “hi ha caps de setmana que dos equips diferents han de compar-tir vestuari per jugar el seu partit”.

En mal estatAls problemes d’espai s’han de sumar els de conservació. Els mòduls, que “fa entre 7 i 8 anys que estan al camp”, presenten desperfectes al terra (foto) i les dutxes no tenen ni cortines ni parets per evitar que l’aigua caigui al terra del passadís (foto). A tot això s’ha de sumar que, segons To-ledano, “quan van col·locar els mòduls, no van connectar bé els desaigües i això

X.M.

S’inicien les obres de la tribuna del camp de futbol de Les GrasesLa instal·lació comptarà amb més grada, una coberta per a la zona de tribuna i dos vestuaris més

Les obres per ampliar els vestuaris i la grada del camp de futbol de Les Grases van començar el 13 de març i s’espera que estiguin finalitzades durant la

primera setmana de setembre. Amb aquests treballs, la instal·lació passarà dels 6 vestuaris que té actualment als 8. El nou edifici, que es construirà al costat de l’actual, a l’espai on ara hi ha el talús de sorra (foto), incorporarà una bugaderia i també una sala per a les calderes.

Les obres també serviran per fer més grans les graderies i per incorporar seients de plàs-tic a la zona que estarà reservada a la tribuna, que comptarà amb una coberta per protegir els espectadors de la pluja. Aquesta coberta, segons el regidor d’Esports, Manel Carrión, “començarà a l’alçada de la línia del mig del camp i s’acabarà a l’alçada de la línia d’àrea de la porteria situada al cantó del barri de la Salut” (foto). El regidor ha manifestat a aquest diari que “les obres serviran per millorar la comoditat dels esportistes i dels aficionats”.

Carrión ha indicat que quan va arribar

l’actual govern ja hi havia feta una previsió d’inversió, però que s’ha modificat el projec-te de 2011, que “només contemplava fer una coberta a l’Estadi d’Atletisme”. Amb aquesta modificació, “consensuada amb les entitats esportives”, es farà grada, coberta i vestua-ris a Les Grases”. El regidor també ha avançat que en fases posteriors es faran “mòduls que acolliran WC pel públic, un espai millorat pel bar i sales de reunions”. En fases futures també “es milloraran els vestuaris de l’Estadi d’Atletisme”. Carrión, a més, ha indicat que “els 6 vestuaris actuals de Les Grases també patiran una reforma”.

El president del Santfeliuenc FC, Alber-to Prieto, ha manifestat que es tracta d’una obra molt esperada, ja que “des de fa 7 anys, quan l’equip va anar a jugar a Les Grases, que s’havia demanat la construcció d’aquesta in-fraestructura”.

Per fer aquestes obres, s’hi van presentar més de vint empreses. El cost de l’obra és de 376.880 euros sense comptar l’IVA.

X.M.

provoca que, quan hi ha molta gent a les dutxes, l’aigua caigui a terra per tot el perímetre exterior dels mòduls”. A més, als vestuaris de l’escola Falguera, “l’aigua surt calenta a l’estiu i freda a l’hivern”.

Zona verdaToledano ha manifestat que el club, on ara hi ha els mòduls, tenia “uns vestuaris d’obra ben fets, però l’Ajuntament els va tirar a terra al·legant que el sòl on es tro-baven és zona verda”. El president diu que la solució seria requalificar els terrenys i poder fer uns vestuaris amb cara i ulls.

El regidor d’Esports, Manel Ca-rrión,coneix la situació d’aquests vestu-aris i reconeix que “no és un servei fan-tàstic, però que hi ha certes limitacions de planejament urbanístic i que s’està treballant per solucionar-ho”. Carrión indica que aquest sòl és zona verda i que per fer-hi uns nous vestuaris d’obra cal-dria fer un canvi de planejament junta-ment amb la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat. El regidor manifesta que si es perd aquest espai de zona verda, “s’ha de compensar aquesta pèrdua amb la crea-ció de més zona verda a un altre espai de la ciutat”. Carrión diu que “no hi ha dates per aquesta requalificació, però que s’hi treballarà”.

Les dutxes no disposen de cortines ni de res que impedeixi que el terra s’ompli d’aigua. X.M.

La Peña organiza su primer torneo internacional de fútbol femeni-no. El campo de la Peña Recreativa recibirà el día 13 de abril a dos equi-pos de Suecia y a cinco catalanes para disputar el primer torneo interna-cional de fútbol femenino de la entidad. Los conjuntos estaran formados por jugadoras cadetes, juveniles y séniors y jugaran eliminatorias con partidos de media hora. Los encuentros empezaran a las 15:30h y la final se jugará a las 8 de la tarde. El presidente de la Peña, Vicente Toledano, ha destacado que “el club había organizado con anterioridad algunos partidos sueltos con equipos femeninos de Estados Unidos, Suecia o Di-namarca, pero que un torneo es la primera vez que se hace”. Toledano también ha avanzado que “este año se va a volver a organizar otro cam-peonato de futbol femenino con varios equipos, una competición que se alargará durante todo un fin de semana”. El público podrá ver gratis el torneo del día 13 de abril.

11el diari de Sant Feliu · abril de 2013 ESPORTS

86 anys encistellantEl CB Santfeliuenc és un dels clubs amb més trajectòria i celebra el seu aniversari amb tres homenatgesXavi Martí

Els 86 anys de vida del CB Santfeliuenc, que es va crear durant el mes de febrer de l’any 1927, van comptar amb un acte d’ani-versari durant el qual es va homenatjar a

tres persones destacades de l’entitat: Jaume Urpí, Antoni Amigó i Miquel Martí. Urpí va néixer l’any 1943 i va jugaren la posició de base entre els 14 i els 28 anys. Com a jugador, va arribar a ser capità i va formar part del conjunt que va guanyar el campio-nat de Catalunya (foto). Ja fa més de 40 anys que és soci del club. Antoni Amigó va jugar com a infantil i sempre ha estat vinculat al club. Amigó, que té 65 anys ja fa unes quatre dècades que és soci del club i també va formar part de la Junta Directiva.

El tercer homenatjat va ser Miquel Martí, que va presidir el club durant 31 anys, des de finals de la dècada dels 70. Martí, que ara té 62 anys, ha mani-festat que el Santfeliuenc “és un club amb molt de pes a la ciutat” i que “compta amb una molt bona cantera”. Martí va vestir la samarreta de l’equip durant 6 anys, entre els 15 i els 21 anys. Davant les dues renúncies a pujar de categoria, l’expresident afirma: “No es pot pujar de categoria; els requisits econòmics són molt elevats; t’enfrontes a equips que tenen jugadors americans i necessites una cosa impossible, aconseguir un sponsor que t’aporti el 60% del pressupost”.

Jugadors del Santfeliuenc a la Pista de la Unió Coral.

El capità Urpí rep la copa de campions de Catalunya.

A la dreta, la fotografia mostra els dos equips de veterans que el 1985 van jugar el partit d’inauguració de l’actual Juan Carlos Navarro.

Celebració. La Peña Iniesta 24 ha celebrat aquest març el seu 8è aniversari amb una jornada de competició esportiva i recollida d’aliments conjuntament amb la Peña Recreativa al Palau Falgue-ra amb Càrites i Creu Roja. També es va presentar l’Estandart de la penya i van sopar a l’Hotel Citypark de Sant Just Desvern amb la presència de 130 comensals entre socis, jugadors i personalitats diverses. Hi van assistir les penyes barcelonistes de Martorell, Va-llirana, Begues, Sant Andreu de la Barca, Cervelló, El Papiol, Badia i Sant Feliu. L’endemà es va posar l’ecut de la PBI24 al Camp Nou.

13el diari de Sant Feliu · abril de 2013 CULTURA

Esteban Barbaria Un dels impulsors del concurs El Laurel

Xavi Martí—En quin moment es troba el concurs literari?A nivell local està molt consoli-dat. Portem vuit edicions, però el premi encara és el mateix que el primer dia, és a dir, 400 euros a repartir entre tres autors. Això fa que molta gent ho desestimi ja d’entrada. Per un cantó, omplim el buit local i estem consolidats a Sant Feliu -la gent ja coneix aquest concurs i l’Aula d’Escrip-tors de Barcelona i l’Ateneu Bar-celonès ens demanen les bases per publicar-les-, però per l’atre cantó veiem com hi ha gent que ho veu com una cosa pobra i ru-dimentària i ja no participa.

—Per què no podeu fer aquest salt qualitatiu... caldria la col-laboració d’alguna institució?Tenim una col·laboració direc-ta de l’Ateneu -que dissenya el

El termini per presentar treballs a l’edició vuitena del Concurso Literario de Relato Breve El Laurel s’acaba el 30 d’abril de 2013. Es tracta d’un concurs ja consolidat que presenta dues categories, la catalana i la castellana. Cada any, el jurat del concurs -format per membres de les Tertúlies Literàries del Bar de l’Ateneu- publica els 10 contes finalistes en un llibre i entrega tres premis, un de 200 euros i dos de 100 euros. Parlem amb Esteban Barbaria, una de les persones que ha impulsat aquest concurs i un dels socis que pilota el projecte del Bar de l’Ateneu, que ha esdevingut un autèntic espai de trobada i d’organització d’activitats culturals i socials.

llibre i ens cedeix la sala per fer l’entrega de premis-, però no tenim una subvenció direc-ta de cap tipus. Es tracta d’un concurs autogestionat, que es fa realitat gràcies a l’esforç del restaurant de Barcelona El Laurel i del Bar de l’Ateneu. Aconseguir més diners impli-caria entrar en altres vies de financiació i no temin l’es-tructura necessària.

—Com va sorgir la idea de fer aquest concurs?El concurs sorgeix de les Ter-túlies Literàries del bar. Vam proposar fer un recital de po-esia, però quan el vam fer no-més es van presentar les set persones que formavem part de les tertúlies i algunes pa-relles. Per tant, l’assistència era escassa. Aleshores, vam

“Necessitem que ens arribin més relats escrits en català”

toritat que no volem tenir -i que jo personalment no vull tenir-, però alguna persona ha de fer aquesta feina. Per un altre can-tó, es tracta d’una feina molt gratificant, ja que quan arribem a la darrera tria, quan tenim 20 treballs finalistes i hem d’esco-llir els 10 que entraran al recull, cada persona que forma part del jurat defensa els contes que li agraden a ultrança. Crec que, moltes vegades, els membres del jurat hem llegit més vegades un conte que el seu propi autor. Al final, sembla que aquell relat si-gui teu i el defenses. Cal fer un debat força intens.

“És una feina fosca, perquè has de jutjar la producció d’una persona, però també gratificant”

—Què són les Tertúlies Literà-ries de l’Ateneu?Estan obertes a tothom i ens re-unim el segon dimarts de cada mes des de fa 9 anys. Publiquem les convocatòries al Facebook i al Twitter i som un grup bastant actiu. Vam començar amb el con-curs literari i després ens hem endinsat en el tema dels recitals de poesia; hem anat a les Festes de Can Calders i de Falguera, a la Calçotada Republicana, a la pre-sentació d’un llibre a Gavà, a un acte d’un grup de dones, etc... anem allà on ens ho proposin. També vam gravar les tertúli-es i vam publicar 23 programes

A.R.

de ràdio que es poden escoltar a la web elsomnidecortazar.com. Actualment, una editorial de Barcelona que es diu Librux ens ha demanat que li portem el seu concurs de novel·la, i ho farem a partir del mes d’abril.

—Esteban Barbaria, a més de la seva vessant literària, tam-bé en té una altra relaciona-da amb la restauració. Com arribes a gestionar el Bar de l’Ateneu i què significa aquest espai per a la ciutat?Vam entrar al bar, juntament amb la meva dona, la Cintia, de manera casual. Erem treballa-dors de El Laurel de Barcelona, el restaurant que gestionava el bar en aquell moment. Van vo-ler transformar el bar de troba-da que havia estat l’Ateneu en un restaurant amb tots els ets i uts, però la idea no va funcionar. Ells ho van deixar i, aleshores, ho vam agafar nosaltres. Ara fa sis anys que gestionem al Bar de l’Ateneu. La gent ens demanava un espai de trobada, un espai on poder fer activitats (com un tor-neig de futbol o un campionat de jocs de taula) o un lloc amb pantalla gegant on poder veure el Barça. La idea és que no sigui només un bar, és a dir, un bar i moltes coses més. El que diu la gent és que el bar és un espai diferenciat del que és l’Ateneu Santfeliuenc, té una identitat pròpia. La gent pot venir al bar i proposar activitats per fer al bar. A més, cal dir que nou per-sones viuen d’aquest bar.

pensar en fer un concurs literari perquè vingués gent de Barcelo-na i de Sant Feliu i per fer grans les tertúlies. Al primer concurs hi van participar 168 relats, i de Sant Feliu i Barcelona no arriba-ven a 20. Ens van arribar treballs via Internet d’Argentina, Perú, Mèxic, França i d’Espanya. Això ens va sorprendre, perquè no era l’idea original, però també ens va motivar per mantenir el concurs, i no pensem deixar-ho. El que voldria destacar és que no acon-seguim superar el 10% de relats escrits en català. Coneixem gent de Sant Feliu que participa al nos-tre concurs i els demanem que escriguin en català, però tot i així no aconseguim superar aquest llindar. Es tracta d’una tasca pen-dent, necessitem que ens arribin més relats escrits en català. Tam-bé cal dir que no existeixen webs “privades” que recullin llistats de concursos literaris en català, no-més la de la Generalitat.

—S’ha mantingut la participació durant totes les edicions?Sí, tot i que vam detectar un des-cens a la tercera edició, quan no van arribar a 90. La passada edició va comptar amb una participació de 147 relats. Sempre tenim una forquilla que oscil·la entre els 130 i els 170 relats.

—Molta feina per analitzar i lle-gir tots els treballs.Es tracta d’una feina fosca, ja que et sents amb poder o autoritat per jutjar la producció artística d’una altra persona. Es tracta d’una au-D’esquerra a dreta, les set edicions del concurs. Xavi Martí

el diari de Sant Feliu · abril de 2013CULTURA14

El tret de sortida dels actes commemoratius del 8 de Març el va do-nar Maite Carranza.

Per presentar la seva novel·la, l’escriptora va escollir el barri que l’ha vist créixer, Mas Lluí, aprofitant l’espai recentment estrenat del Centre de Barri. La regidora d’Igualtat, Conxita Fer-nàndez, va començar l’acte des-glossant el recorregut de la guio-nista, escriptora i antropòloga,

Maite Carranza publica ‘El fruit del baobab’La presentació del llibre al Centre Cívic de Mas Lluí va donar el tret de sortida als actes commemoratius del 8 de Març

una formació que ha bolcat de ple en el seu darrer llibre, El fruit del baobab, una obra molt acord amb l’esperit del Dia Interna-cional de la Dona. Aquest és el seu darrer llibre, però Carranza n’ha publicat més de 40, inclosos nombrosos llibres de literatura infantil, que han estat traduïts a diverses llengües.

A la presentació també hi va intervenir l’experta en ablació Ada Garcia, que ha assessorat

Maite Carranza: “A través de la història, podem conèixer més el tema i distingir entre dues pràc-tiques, l’ablació i la infibulació”. Una tradició que transmeten les dones a les seves iguals i que deixa marques físiques i psicolò-giques al llarg de les seves vides.

Li va tocar el torn a Carranza i va explicar que “l’antropologia demana separar-se dels lligams culturals”, que és el que ha fet ella per transmetre les vivències i la veritat dels seus personatges. Comprendre, no justificar, que es tracta d’una tradició forta-ment arrelada, amb arguments higiènics i sobretot religiosos. En definitiva, es tracta sobre-tot de controlar la sexualitat de les dones mitjançant la mutila-ció del cos. Si s’elimina el plaer, s’elimina el desig.

L’ablació de part dels genitals de les dones és una pràctica que encara perdura a determina-des ètnies d’Àsia i l’Àfrica, però també a països com Colòmbia, i és que la mutilació genital fe-menina també té lloc a estats on

aquesta pràctica està prohibida. Gàmbia va ser el lloc escollit per la santfeliuenca per conèixer la realitat d’aquest societat on, a pesar de múltiples dificultats i amb l’ajut de professionals, va aconseguir documentar-se.

L’antropòloga, que viu a Sant Feliu i col·labora amb diverses entitats de la ciutat, ha seguit amb atenció el tractament me-diàtic d’ençà que fa 20-30 anys comencessin les primeres ona-des migratòries importants a terres catalanes. Un xoc cultu-ral que els nouvinguts viuen a la seva manera: “Veuen una so-cietat freda -tant a nivell tèrmic com en la relació interpersonal-, insolidari i aspre”, diu Carranza.

Després de la presentació, la santfeliuenca Maria Rosa Ro-drigo va llegir uns fragments de presentació de les prota-gonistes que expliquen la his-tòria de forma coral, aportant cadascuna un enfocament a la història: la pediatra occidental que pateix els problemes vincu-lats a la seva condició de dona

-solitud, aplaçament de la ma-ternitat, conciliació de la vida personal amb la professional-, l’adolescent plenament integra-da que treu bones notes i que es rebel·la contra els seus orígens i la mare, “resignada”. I per últim, aquesta, la mare, que s’amoïna per pujar els seus fills i que no gosa contradir la voluntat del marit, “diré que estic molt gran per tenir fills”, pensa. Tres do-nes antagòniques i amb proble-màtiques complementàries.

En definitiva, amb aquest lli-bre Maite Carranza ens apropa a la submissió d’aquestes dones, que sense arribar a la mutilació genital com una pràctica siste-matitzada sí que s’assembla molt a la de les nostres àvies. Per això la protagonista adolescent del llibre, comprèn tant bé les filles de la dominant Bernarda Alba.

El passat febrer l’escriptora va rebre el Premi de Literatura Infantil i Juvenil de l’any 2011 per Paraules emmetzinades, que parla dels abusos sexuals en l’àmbit familiar.

receptallibres

Com cada any per Tots Sants, l’Èlia de cal Pedró torna al po-ble per fer la visita de rigor al cementiri i passar uns dies amb

son pare i sa tieta. Amb 34 anys fets, la pa-rella l’acaba de deixar i la crisi fa estralls en el despatx d’arquitectura on treballa a Barcelona. Ara es disposa a aprofitar el pont per posar ordre, si més no, als pen-saments. Després de l’exili universitari i laboral l’Èlia s’adona que amb l’edat s’hi sent cada cop més còmoda, entre qui va ser la seva gent. I quan una està tan ben disposada i atenta, pot ser que comenci a veure i a entendre coses que fins ara li ha-vien passat desapercebudes.

Aquest èxit de Marta Rojals explica el retrobament amb els paisatges, el geo-gràfic amb els infinits camps d’oliveres i d’ametllers, l’humà amb el pare i la tia que li va fer de mare, els amics que es van quedar i els que com ella van marxar a ciutat i que ara retroba per a qüestio-nar-se el passat o la joventut llunyana, el contrast entre la manera de ser o d’actu-ar de la gent al poble i a la ciutat, basada

en definitiva en l’anonimat en què es pot viure en aquesta última i que li permet viure en solitut la crisi personal en la que està immersa. I encara la baralla entre el desig i la raò que la mateixa protagonista ens va mostrant.

Tot això vesteix aquesta novel·la que t’atrapa i et fa preveure un desenllaç per al final deixar-te amb un pam de nas.

‘Primavera, estiu, etcètera’

agenda abril

SUGGERIM 15abril de 2013 · el diari de Sant Feliu

Xerrada d’AlletemDimarts 9Amb periodicitat bimensual, les assessores de lactància Sharon Santos i Mireia Artal oferiran una xerrada informativa sobre la lactància ma-terna de manera gratuïta. La primera xerrada tindrà lloc el dimarts 9 d’abril a les 6 de la tarda a l’espai matern infantil. (Ctra. Sànson, 10) de Sant Feliu. La informació sobre les següents xer-rades la publicaran al seu bloc.

Xerrada ‘Presentació de l’estudi sobre els exiliats de Sant Feliu’Dissabte 13Serà a les 12 del migdia a la plaça de la Llibertat. Organitza l’Ateneu.

20è aniversari de la Biblioteca M. Roig.Presentació del llibre de Joana Raspall 46 poemes i 2 contes. La Joana fa 100 anys!Dimarts 16Serà a les 6 de la tarda a la biblioteca. El lli-bre està editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Yuzz Streaming:Les claus per triomfar en l’e-comerçDijous 18En aquesta sessió que s’emet des d’Àlaba es re-flexionarà sobre com afrontar el plantejament i el desenvolupament d’un site de eCommerce. Obrir una botiga a Internet és fàcil, fer-ho bé és molt complex. De 6 de la tarda a 8 del vespre a la Torre del Roser.

Visita comentada ‘Seduïts per

l’art’ i ‘Més enllà de la realitat. Georges Méliès’ Divendres 19Inscripcions al Casal Municipal de la Gent Gran, del 8 al 12 d’abril. Sortida a la plaça de l’Estacuó.

Calamares confitados con habitas, setas y cebolla asada

En una sartén añadiremos 4 cucharadas del aceite re-

sultante de la cocción del calamar. Introduciremos el jamón picado y a continuación la mezcla de setas con-fitadas. Saltearemos la mezcla hasta

Recetas y cócteles de Carlos Ruiz Vidal

Ingredientes para cuatro personas• 1kg de calamares

medianos limpios• 2 dientes de ajo con piel• 250g de habitas baby• 50g de recortes de jamón• 3 cebollas tiernas• Un bote de mezcla de

setas confitadas• Un manojo de cebollino• Vinagre de modena• Sal• Hoja de laurel• Pimienta• Aceite de oliva

EmplatadoEn un plato llano y de base añadiremos el salteado de habitas. Encima, el cala-mar confitado previamente dorado en una plancha y salpimentado.Y por encima del calamar, la cebolla asada a capas. Para terminar, hacer una vinagreta con aceite de la cocción del calamar, vinagre de Módena y el cebollino picado. Añadir la vinagreta por encima y alrrededor del plato. Listo!!

Acompañar el plato con un buen vino tinto joven!!

1

En una olla añadir el calamar en frío e introducir hasta cubrir

el calamar aceite de oliva, un diente de ajo y la hojita de laurel. Cocinar todo durante 10 minutos a fuego muy suave. Una vez acabado ese tiempo sacar el calamar y guardar.

2

La cebolla tierna la cortaremos en 4 partes y en una bandeja

de horno le añadiremos sal, pimienta y un chorrito de aceite de la cocción de los calamares. Asar la cebolla al horno a temperatura media durante 30-40 minutos.

3

que las setas doren. A continuación, añadiremos a la sartén las habitas baby previamente escurridas de aceite y saltearemos 2 minutos más!!

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

ACTIVITATS

Tennis:campionats masculí

4 nivells i femeniclasses individuals

i de grups.Cursos d’estiu

Tel. 689 020 242

Frontó:competicions

ranking

Futbol sala:lligues

Lloguer pistes per hores(diumenges obert

fins les 21h)

Telefons tennis i frontó:933 733 258 / 672 072 756 / tennis@elforn.org

Telefons futbol sala:934770498 / 672 072 755 / futbol@elforn.org

web:

www.elforn.org

Preu 19 euros. Cal portar la T-10. D’un quart de 10 del matí a 2 del migdia. Organitza Dones 21.

Ball de Sant JordiDissabte 20Amb el Trio Triangle. Organitza Balls d’Envelat.

‘Què amaga el Palau?’ Noves vistes del Palau FalgueraDiumenge 21Inscripcions al Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Organitza Arrels Locals.

Inauguració de l’exposició: ‘Herois ocults. Invents genials, objectes quotidians’Dilluns 22A les 8 del vespre a la Sala Ibèria.

Marató de poesiaDimarts 23Aquesta activitat emmarcada dins dels actes de la Diada de Sant Jordi 2013 i tindrà lloc desde les 12 del migdia a 9 de la nit a la plaça de la Vila. Organitza Dones amb Veu.

31è Cicle d’Espectacles de Xarxa Sant Feliu. Espectacle familiar ‘La granja més petita del món’Diumenge 28A càrrec de la compayia de teatre Anna Roca.