Número 5 // 5.000 exemplars // febrer 2013 // Castellbisbal

La Generalitat ha aprovat l’obertura d’un nou dipòsit de residus a menys d’un quilòmetre de Can Campanyà

Carnestoltes i Casa de AndalucíaA les pàgines de Cultura, repassarem les activitats d’una de les entitats més actives de Castellbisbal i explicarem com s’ha viscut l’última cita de Carnaval a la vila.

Un abocador a prop

Un assentament polèmic. El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya va aprovar al desembre l’informe inicial del Pla Especial Urbanístic de l’abocador de Can Balasch, que ara es troba en fase d’exposició pública. La planta tindrà una capacitat de tractament de 150.000 tones de residus a l’any. Els operaris ja hi treballen i es creu que en menys d’un any es podrà obrir. L’equip de govern ha creat una comissió que seguirà l’estat del projecte i al ple de juliol es va aprovar per unanimitat una moció rebutjant la implementació de l’abocador..Per la seva banda, l’Associació de Propietaris de Can Campanyà ja ha iniciat una recollida de signatures en contra.

Ajuntament de Castellbisbal

OPINIÓ2 el diari de Castellbisbal · febrer de 2013

el diari de Castellbisbal

El diari dE CastEllbisbal no comparteix necessàriamente les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors.El diari dE CastEllbisbal no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció.La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

Número 5, febrer 20135.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU

Distribució:Podeu consultar l’edició digital a:Edició i maquetació: Anabel Raluy

Redacció: Anabel Raluy, Ferran RodríguezFotografia: Elsa Silvestreelsasilvestregarcia@hotmail.comdiaricastellbisbal@gmail.comPublicitat: publi.eldiaridecastellbisbal@gmail.comDirector comercial: Pau Ramell674 359 203

Telèfon: 936 857 683 Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SLNIF: B-65631889Dipòsit legal: L-1046-2011Adreça: C. Joan XXIII, 7, local08980 Sant Feliu de LlobregatBaix Llobregat

editorial

Transparència i informació

El fenomen NIMBY (acrònim de l’anglès Not in my backyard -en el meu pati del darrera, no!) apareix sempre que alguna ad-

ministració planeja impulsar un projec-te que es considerat perjudicial o molest a ulls d’una part significativa dels veïns propers. La instal·lació d’un abocador a prop de la urbanització Can Campanyà de Castellbisbal també ha generat aquest fe-nomen, amb acusació entre els diferents partits de no fer res per impedir-lo en el seu moment.

El cert, però, és l’existència d’un con-venciment, per part dels veïns, que aques-ta instal·lació comportarà problemes i molèsties. És molt difícil, des de les ad-ministracions, canviar aquesta percepció, sobretot si es limita a impulsar el projecte seguint, sense més, els terminis i procedi-ments legals establerts, davant els quals els veïns no tenen pràcticament opció, ja que els recursos i contenciosos possibles topen amb les dificultats pròpies dels ter-minis estipulats per a presentar-los i els costos econòmics que signifiquen.

Ningú pràcticament parla de la necessi-tat o no d’aquesta instal·lació, o de les pos-sibles alternatives, segurament un debat més propi del model de política ambiental i de sostenibilitat del país, però en aquests

moments de greu descrèdit polític, tant dels actors polítics com de les administra-cions, seria molt convenient que projectes d’aquest impacte social, no es limitessin a una tramitació administrativa.

Cal vèncer l’onada d’allunyament de la societat de la gestió pública amb processos exemplars, en els qual ha de prevaldre la transparència, la informació, el debat de les alternatives i la sensibilitat davant els problemes que pot comportar una instal-lació d’aquestes característiques en els nuclis urbans propers, acompanyant-les amb propostes per a solucionar-los o mi-nimitzar-los.

Per això, sense qüestionar la legitimat de la Generalitat en la decisió d’instal·lar un abocador en aquest indret, cal que se-guin, tantes vegades com sigui necessari, tots les parts implicades, administraci-ons, veïns i entitats i es mostri i es doni a conèixer tot el projecte amb detall, s’ex-pliquin i escoltin les problemàtiques que poden generar i s’analitzi les mesures complementàries que cal adoptar, si es que finalment l’abocador no te alterna-tiva i ha d’instal·lar-se a Can Balasch. En aquest moments, més que mai, cal màxi-ma transparència, molta (tota) informació i debat (parlar però també escoltar) entre veïns i administració.

la foto del mes

Estrelles de la sort. Al pregó de Dijous Gras, a la Plaça de l’església la gent desafiava el fred i el focus anava enfocant les diferents estrelles. Cadascuna d’elles simbolitzava un problema que s’ha de foragitar en la nova etapa.

CIUTAT 3el diari de Castellbisbal · febrer de 2013

Detingut per excés de velocitatEl conductor superava en 86 km/h el límit de velocitat

Redacció

Agents de la Policia de la Gene-ralitat - Mossos d’Esquadra de l’Àrea Regional de Trànsit (ART) de la Regió Policial Me-

tropolitana Nord van caçar un conductor que anava a 146 km/h en una via on la velocitat màxima és de 60 km/h.

Va ser a primera hora de la tarda, quan una dotació de trànsit estava realitzant un control de velocitat al punt quilomè-tric 2.2 de la carretera B-225, a l’alçada del terme municipal de Castellbisbal. Du-

Imatge del control dels Mossos d'Esquadra del vehicle que circulava a 146 km/h Mossos d’Esquadra

Castellbisbal disposarà de pla de mobilitat urbanaEl conveni entre la Diputació i l’Àrea Metropolitana afecta les ciutats de la segona corona metropolitanaRedacció

El vicepresident de la Diputació de Barcelona, Josep Llobet, i el vicepresident de Transport i Mobilitat de l'Àrea Metropoli-

tana de Barcelona (AMB), Antoni Pove-da, van signar el 8 de gener un conveni de col·laboració per elaborar els plans de mobilitat urbana dels divuit munici-pis de la segona corona metropolitana. L'objectiu és millorar la mobilitat i tam-bé el medi ambient.

Mitjançant aquest conveni s'estableix un acord de finançament per al cost de redacció i execució dels plans de mobili-tat urbana d'aquests 18 municipis, valo-rat en 1.109.481,80 euros. Aquest import serà assumit a parts iguals per la Diputa-ció de Barcelona i l'AMB, entre els anys 2013, 2014 i 2015.

Els municipis per als quals es redacta-ran els plans de mobilitat inclouen mu-nicipis del Vallès Occidental i del Baix Llobregat. Són Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Begues, Castellbisbal, Cer-danyola del Vallès, Cervelló, Corbera de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, la

rant el control el passat 3 de gener, la policia va denunciar Robert V., de 24 anys, de nacionalitat espanyola i veí de l’Hos-pitalet de Llobregat, com a presumpte autor d’un delicte contra la segure-tat del trànsit pel qual perdrà 6 punts i serà multat amb 600 euros.

La patrulla va aturar el vehicle, van identifi-car el conductor i el van denunciar per l’art. 50.1 del Reglament General de Circulació (RGC) amb una sanció que compor-

ta la pèrdua de 6 punts del permís de conduir, atès que va sobrepassar en 86 km/h el límit de velocitat permès, que en aquest punt de via és de 60 km/h; i 600 euros de multa. Els mossos van citar el conductor per celebrar el judici ràpid davant del Jutjat d’Instrucció en funci-ons de Guàrdia de Rubí.

La B-225 és una de les divuit carrete-res de la comarca on la xifra d’accidents va dismunuir el 2012, en part, gràcies a la tasca preventiva dels Mossos.

Palma de Cervelló, el Papiol, Ripollet, Sant Andreu de la Barca, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cer-velló i Torrelles de Llobregat.

Aquest instrument de planificació té com a finalitat principal la millora de la mobilitat i, en conseqüència, la millora de la qualitat ambiental. Per això s'hi proposen actuacions per augmentar la mobilitat en transport públic, a peu i en altres modes de transport no moto-ritzats, com la bicicleta, de manera que disminueixi l'impacte negatiu dels des-plaçaments en vehicle privat.

Els plans definiran mesures concre-tes per desenvolupar els plantejaments del Pla Director de la Regió Metropoli-tana, elaborat per l'Autoritat del Trans-port Metropolità (ATM). El conveni també estableix la creació d'una comis-sió de seguiment formada per dos tèc-nics de cadascuna de les dues entitats, Diputació i AMB, per fer el seguiment de l'elaboració dels plans de mobilitat urbana dels divuit municipis.

El

CIUTAT4 el diari de Castellbisbal · febrer de 2013

Són temps difícils, però el Carnestoltes, la Festa de la Carn, es desplega sempre amb colors i for-

mes per foragitar els mals pen-saments i donar via lliure a tota mena de transgressions, encara que només sigui per uns dies. Com una manifestació festiva, el Carnestoltes permet dir a viva veu el que hom pensa. I els pota-rojos, que no són una excepció, han aprofitat bé l’avinentesa. 33 comparses i més de 1.100 parti-cipants, encarnats en tota mena d’objectes i personatges.

El malèvol RajoimelEl Dijous Gras (o dijous llarder), és el dia que oficialment comen-ça el Carnestoltes. Enguany ha caigut en 7 de febrer i a Castell-bisbal, la festa es va inaugurar a dos quarts de 8 a la Plaça de l'Es-glésia, on el Rei dels Folls va ex-clamar el seu pregó des del balcó de l’Escola de Música Municipal a una congregació de gent.

Com demana la tradició car-navalesca, el Rei dels Folls va fer un discurs ple d’actualitat i reivindicant una política més justa, sense fer que “les farmà-cies hagin de fer d’oficines d’Hi-senda”. Davant de la proclama d’independència del Rei dels Folls, en malvat Rajoimel va la-mentar-ho, ja que “els catalans són els que més impostos pa-guen i són necessaris per man-tenir els 78.000 càrrecs públics que tenim a tot l’estat”, va dir. El públic contestava amb xivar-ri cada cop que parlava.

La balconada estava guarnida amb diverses estrelles, cadascu-na de les quals representava una cosa que s’havia fet malament

durant els mesos precedents. El Rei va invocar la lluna blava i quan aquesta va aparèixer totes les estrelles es van alinear, sím-bol de l’assoliment d’“un món més savi i més barrufet”.

Els guanyadors de l’any pas-sat, els Barrufets de Can Costa, van ser els encarregats d’ani-mar la festa, i molts d’ells porta-ven pancartes reivindicant una educació i una sanitat públiques i sense retallades, i feina per a tothom. Després del pregó i per

tes i cadascuna de les comparses van sortir, algunes acompanya-des d’un cotxe i amb diferents números de ball i actuacions, a ritme de diferents hits musicals, entre els quals Soy una taza de Cantajuegos, la cançó de heavy metal Highway to Hell i, la que no podia faltar, Gangnam Style.

La primera comparsa a sortir va la formada pels guanyadors de l’any passat, que anaven dis-fressats d’etiquetes. La resta de comparses que van sortir són:

Disbauxa i soroll per distreure’s de la crisiCastellbisbal es bolca en la celebració més lliure i boja de l’any per espolsar-se les penes

de rodamons, tot i que no estava apuntat i per tant no entrava a concurs.

Fred i festaA les 11 de la nit va tenir lloc el ball a la plaça de l’Església. Tot i que inicialment s’havia de fer, com sempre, al Casal, l’accident que es va produir en la macro-festa del Madrid-Arena ha fet que la Generalitat obligui els ajuntaments a extremar les pre-caucions i aplicar rigorosament les mesures de seguretat. Això va fer que baixés ostensiblement la quantitat de gent que partici-pava al ball.

El Reglament d’Espectacles i activitats recreatives aprovat pel Parlament de Catalunya el 2011 incrementa les mesures de segu-retat a aplicar en la celebració d’actes lúdics per tal de garantir la seguretat de les persones que hi participen i el Casal Cultural i Recreatiu no compta amb la lli-cència ambiental d’acord amb la normativa actual. L’Ajuntament de Castellbisbal va veure’s obli-gat a canviar la ubicació del ball del Carnestoltes i, com que no hi havia cap lloc cobert amb prou aforament, el va traslladar a la plaça de l’Església, l’únic empla-çament amb capacitat per acollir el miler de persones que hi par-ticipen habitualment.

El canvi de lloc, a només tres dies abans de la cita, va suscitar crítiques, i més després d’haver enviat fulletons a les cases ex-plicant que obrien El Casal. Cal dir que en ple mes de febrer les temperatures a altes hores de la nit pot arribar als zero graus a Castellbisbal.

Tanmateix, a dos quarts d’1 de la nit, els premis es van repar-tir igualment. Una de les com-

combatre el fred, i després de ballar una mica i tirar confeti, els convidats van fer una llarga cua per fer-se amb el brou, el vi, la tradicional botifarra d’ou i els llardons que van repartir.

Més de 1.100 participantsEl 9 de Febrer va tenir lloc la festa central del Carnestoltes. A dos quarts de 8 del vespre -una mica més tard- van començar a sortir les diverses comparses de La Bassa. S’hi van apuntar 35 comparses -dues a darrera hora-, el que donava un total de més de 1.100 persones inscrites. To-

‘Els pagesos d’abans, d’ara i de sempre’ (6), ‘Barbie & Kent i vi-ceversa’ (24), ‘Olé, sevillanes’ (, ‘La família Potato’ (30), ‘Bola de Drac’ (3), ‘Cómprate un pony que yo ya lo tengo’ (29), ‘El lobo y las caperucitas’ (12), ‘Caballe-ros y mesoneros’ (20), ‘Els Mos-queters’ (26), ‘Fes l’amor i no la guerra’ (11), ‘Els enchufats’ (25), ‘La manguera juguetona’ (33), ‘El somni d’una nit de Carnestoltes’ (32), ‘Partido Pirata i PP’ -que repartien sobres a tort i a dret- (23), ‘Les quatre estacions’ (17), ‘Si no ets marieta, on vas?’ (35), ‘Pirates de Castellbisbal’ (16), ‘De

parses en sortir primer a la rua, la de ‘Barbie & Kent’, formada pels integrants de l’entitat Casa de Andalucía, va ser la premiada amb 400 euros. Durant el ball i en un descans de l’orquestra es va donar el premi al grup que havia obtingut més vots. El se-gon premi (250 euros) va anar a parar a la comparsa ‘Star Ways’ que, en canvi, va sortir la última. Aquests dos premis s’otorgaven per votació popular la mateixa nit a través de les butlletes que emplenava el públic i que es re-partien en el moment de la sor-tida de les comparses.

També hi havia un altre pre-mi, atorgat a un número de comparsa a l’atzar per una mà innocent. La beneficiada va ser una de les comparses més rela-cionades amb l’actualitat, la de ‘Si no ets Marieta, on vas?’, que va ballar a ritme de la coneguda sintonia publicitària, si bé amb una lletra diferent. Aquesta comparsa va rebre tot un porc com a premi. L’endemà va tenir lloc a les 12 del migdia la rua in-fantil, que va acabar amb un es-pectacle d’animació, novament a la Plaça de l’Església.

La gent fa cua per poder tastar la botifarra i els llardons

vacances per la Polinèsia’ (21), ‘Sin comentarios’ (14), ‘Vampirs (8), ‘Bartcenarios (22), ‘Galopar sense parar la colla del sopar’ (5), ‘Guardia Civil de Castellbisbal’ (19), ‘Los apalabrados de l’esplai’ (19), ‘Tu punto húmedo’ (27), ‘Pim, pam, pum’ (4), ‘Potes-rojos wanted’ (9), ‘Los ale-luyas, agárrala que es tuya’ (2), ‘SuperCoco en acción’ (13), ‘Taller de Autos locos’ (34), ‘Éramos cien y queda-mos ocho’ (31), ‘Toy story’ (18), ‘Montaña rusa Dragon Cast’ (28), ‘Espartanos’ (15) i ‘Starways’ (7). Com a colo-fó, també van sortir un grup

CIUTAT 5el diari de Castellbisbal · febrer de 2013

Els veïns i veïnes de Can Costa es mouen molt. Són una urbanització de Castellbisbal, però la distància del terme històric no els allunya de les seves celebracions. Al contrari, els de Can Costa són els guanyadors de l’anterior edició del Carnestoltes en què anaven com a Barrufets, i van

obtenir el Primer premi amb coreografia inclosa.Els de can Costa són un grup nombrós de veïns i veïnes del barri -i també

alguns de fora- que tenen l’objectiu de que l’organització estigui viva i tingui relació amb el poble, i per això sempre en preparen alguna a totes i cadascuna de les cinc festes que es reparteixen durant l’any: les dues Festes Majors -la d’estiu els mou molt-, la Castanyada, el Tió, una arrossada popular el 1r de Maig i Sant Joan, quan fan un sopar. de les quals es poden veure fotos i vídeos de la seva participació que recullen al facebook (busqueu Festes Can Costa).

Com que l’any passat van guanyar i no es pot repetir primer lloc 2 anys se-guits, enguany han sortit els primers a la rua per fer els honors. Parlem amb una de les membres de la comparsa de Can Costa, la Iolanda Tomás.

—Quanta gent va participar a la comparsa d’Els Barrufets?Érem 160 persones.

—Suposo que sent tants i tantes, podíeu anar caracteritzats com els dife-rents barrufets.Sí, hi havia en Gargamel, el Papá Pitufo, i després cadascú era lliure d’adaptar-se al barrufet que volgués. A més, hi havia la barrufeta, i molts homes que anaven de barrufeta, el que qedava molt graciós, i després hi havia els nens i nenes.

—Com se us va acudir la idea?Nosaltres a la Castanyada ja comencem a preguntar als veïns i fem una votació. De les vuit o nou propostes, votem les que ens agraden més fins que trobem la guanyadora.

—Ja us havíeu presentat en ocasions anteriors?Sí, l’any 2011 vam anar d’espantaocells i també érem força, de 120 a 130 i vam quedar segons. Aquella disfressa ens la vam fer nosaltres amb un patró bàsic.

—I aquest any anàveu d’etiqueta.Sí, com l’any passat vam guanyar el lema d’aquest era ‘Can Costa va d’etiqueta’. Però el truc no era anar de frac o d’esmoquin, sinó fer la broma, com a l’anunci de McDonald’s, i anar, literalment, com unes etiquetes comercials, amb la ta-lla, el preu, el codi de barres i les indicacions de rentat.

—Com vau repartir el premi?Vam convocar tots els participants i amb els 400 euros del premi vam fer un esmorzar de forquilla amb botifarres i demés.

—I enguany també heu tingut coreografia, oi?Sí, tenim dues amigues que ens aconsellen com anar. Una esteticista que ens aconsella com maquillar-nos la cara, i una altra que fa aerobic i ens assessora amb les coreografies. I aquest any, com anàvem amb foam i no ens podíem bellugar massa, sobretot havia de ser un ball vistós movent les mans perquè el cos no se’ns veu massa. Elles també ens van ajudar amb els barrufets.

Parlem amb les comparses

Els amfitrions... ...i els guanyadors

Com hem tracta a la pàgina 4, la Casa de Andalucía participa en dife-rents esdveniments i activitats al llarg de tot l’any. I una d’aquestes festivitats és, per descomptat, el Carnestoltes i, com a la resta, s’hi impliquen de manera entusiasta. Enguany ho han fet amb una de les

disfresses més elaborades i ben pensades de tota la rua, vestint-se de Barbies i bellugant els seus cossos perfectes a ritme de la popular cançó d’Acqua Barbie Girl. Com amb els barrufets, la disfressa permetia adaptar-la a l’usuari, i hi havia nines amb personalitats tan diferents com participants a la comparsa. Parlem amb Javi, un dels responsables de l’entitat.

—Quanta gent va participar a la comparsa?Érem 65 persones i encara que no tots érem de l’entitat sí la majoria.

—Suposo que sent tants i tantes, podíeu anar caracteritzats com els dife-rents Barbies.Hi havia de tot, de pistolera, de negra, mestressa de casa, hostessa...

—Com se us va acudir la idea?Hi ha una noia que cada any ens diu del que hem de disfressar-nos.

—Ja us havíeu presentat en ocasions anteriors?Sí, i no només això! L’any passat no podíem guanyar perquè al 2011 havíem guanyat anant disfressats de personatges de la sèrie Hispania i no es pot repetir 2 anys seguits.

—Quan comenceu a prepar la disfressa?Uns 2 mesos abans ho comencem a parlar.

—Us ho esperàveu?No, perquè tot i que anàvem molt ben vestits, com que hi havia tants partici-pants, i anàvem dels primers, no sabíem com anava la resta de comparses. I quan vam arribar a la plaça i vam assabentar-nos que havíem guanyat, vam posar-nos molt contents i malgrat el fred, vam estar ballant a la plaça i diver-tint-nos bastant.

—Com repartireu el premi?Farem com l’any que vam guanyar amb Hispania, anirem on hi ha els dipòsits d’aigua amb el permís de l’Ajuntament i allà farem una costellada. Així queda repartit el premi i si cal en posem una mica més de diners.

CIUTAT febrer de 2013 · el diari de Castellbisbal6

Recull fotogràfic

Festa Major de Sant Vicenç Rua de Carnaval

Fotos: Elsa Silvestre

A.R.

Un abocador a menys d’un quilòmetre de Can Campanyà desperta l’oposició entre els veïnsL’urbanització de Castellbisbal tem que es repeteixen les molèsties que l’empresa va causar a RubíRedacció

La Generalitat ha aprovat l’obertu-ra d’un nou abocador, el de Can Balasch, que tot i que es trobarà tècnicament dins del terme mu-

nicipal de Rubí, el cert és que la proximi-tat a Castellbisbal afectarà una de les se-ves urbanitzacions, la de Can Campanyà. L’espai destinat a Can Balasch es troba a només 900 metres de l’urbanització. L’ac-tivitat de dipòsit de residus començarà en poc més d’un any.

El Departament de Territori i Soste-nibilitat ha aprovat ja l’informe inicial del Pla Especial Urbanístic, que ara es troba en fase d’exposició pública i que detalla la continuïtat parcial de l’aboca-dor de Can Carreras, que havia causat les queixes dels rubinencs per les ma-les olors, i l’obertura d’un nou abocador en Can Balasch. Si definitivament es tira endavant el Pla Especial, l’empresa que gestiona l’abocador, TMA Grupo Sánchez, podria demanar el dret a “lucro cesante” i una indemnització econòmica de més de 70 milions d’euros.

La decisió ja ha provocat les prime-res reaccions, en contra, als dos nuclis urbans. Tant els ajuntaments de Rubí i Castellbisbal com els veïns han expres-sat el seu desacord amb aquesta decisió. Els dos municipis estan analitzant el pla urbanístic publicat el desembre passat i han anunciat que valoraran l’opció de prendre mesures de manera conjunta.

Els veïns de Can Campanyà recullen signatures contra l’obertura de l’abocador

A l’estiu, l’equip de govern va crear una comissió tècnica que seguirà l’estat del projecte i al ple del 30 de juliol, es va aprovar per unanimitat una moció pre-sentada per Alternativa per Castellbisbal

rebutjant la implementació de l’aboca-dor de Can Balasch. El regidor de Medi Ambient de Castellbisbal, Alberto Mata-llanas (PSC), va declarar que li preocupa l’obertura de Can Balasch basant-se en l’experiència negativa de Can Carreras. Quant a l’Ajuntament de Castellbisbal, el consistori recrimina a Alternativa per Castellbisbal la seva passivitat quan era al govern assegurant que “les accions per lluitar contra la construcció de l’abo-cador s’haurien d’haver fet al 1994, quan l’empresa Arrins va demanar la llicència.

Al desembre passat, el partit Alterna-tiva per Castellbisbal (AC) va organitzar un acte per donar a conèixer els pro-blemes que al seu parer pot comportar l’obertura de l’abocador, un acte que va comptar amb la participació d’una membre del partit que més s’ha oposat al projecte a Rubí, l’Alternativa Ciuta-dana de Rubí (ACR) i el Centre d’Ecolo-gia i Projectes Alternatius (CEPA).

150.000 tones de residusAlternativa va explicar que l’avantpro-jecte de la promotora de les instal·lacions preveu que l’abocador tingui una capa-citat de tractament d’unes 150.000 tones de residus l’any; tot i que AxC diu que cal tenir en compte “la possibilitat d’una pos-terior ampliació de la superfície” el que a més, “perllongaria encara més la seva vida útil, segons va avisar”.

L’Associació de Propietaris de Can Campanyà Residencial, l’urbanització més a tocar al nou abocador de Can Ba-lasch, ha endegat una campanya de re-collida de signatures en contra de l’ober-tura. El seu president, Miguel Ángel Sánchez, reconeix que els tràmits estan dincs del marc legal però demana “que sigui un espai que realment estigui con-trolat i compleixi tots els requisits de forma molt estricta”.

Residus innocus?Can Balasch serà un abocador de residus industrials inerts no especials, qels que no experimenten transformacions físiques, químiques o biològiques significatives; productes com plàstics, fangs, ferralla i fusta. Així doncs, tècnicament es tracta d’un abocador de residus no perillosos i que no necessiten tractament. Però no tothom ho veu tan clar: Montse Rousse, veïna de Rubí, va explicar que en una vi-sita que diversos membres d’ACR van fer a l’abocador que porta obert des de fa 7 anys a Rubí, van poder trobar materials d’origen sanitari provinents d’hospitals, com bolquers, xeringues o tubs amb mos-tres de sang, que mostren en fotografies.

A més, Rousse va explicar que la instal-lació de Can Carreras va suposar un incre-ment del trànsit de vehicles pesants que transporten els residus, amb l’augment del caos circulatori i els accidents. A més, els abocadors també tenen risc que s’hi produeixin incendis i proliferin animals molests. L’empresa gestora, però, afirma que “Can Carreras no causa afeccions i té totes les autoritzacions necessàries i ha superat tots els controls”.

Rousse va afegir que l’únic partit polí-tic que no vol l’obertura de l’abocador de Can Balasch és Alternativa Ciutadana de Rubí perquè l’Ajuntament d‘aquell muni-cipi –format per la coalició PSC-ERC– aca-ta la sentència a canvi del tancament de l’abocador de Can Carreras. I és que un cop Can Balasch entri en funcionament, l’empresa haurà de renunciar a la gestió de residus no perillosos a Can Carreras.

Encadenament de sentènciesTMA Grup Sánchez és l’empresa gesto-ra de tots dos abocadors, que promouen FMS Vertispania SL i Arrins SL. El grup defensa que està complint rigorosament amb tota la legalitat en el funcionament

CIUTAT 7el diari de Castellbisbal · febrer de 2013

i és així, ja que després d’una modifica-ció legal impulsada per la Generalitat de Catalunya l’any passat, la tramitació d’un pla d’aquestes característiques es pot fer per via directa sense passar pels ajunta-ments afectats. Evidentment, aquesta llei que ignora els ajuntaments no agrada a cap dels dos consistoris.

Els precedents apunten a que l’ober-tura serà una realitat. Quan l’empresa Arrins SL va aprofitar el forat deixat per l’extracció d’argiles per fer-hi un aboca-dor l’any 1994, el consistori liderat per Iniciativa per Catalunya s’hi va oposar. L’empresa, preò, va recòrrer sense can-sar-se fins arribar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va donar la raó a l’empresa cinc anys després. Al 2006, el consistori va acatar la sentèn-cia però va imposar unes condicions que l’empresa va considerar desproporciona-des. Aquesta va tornar a recòrrer davant la justícia i aquest estiu, el TSJC va tornar a pronunciar-se a favor d’Arrins, obligant l’Ajuntament a retirar les condicions.

L’Ajuntament de Castellbisbal, que ha penjat diversa documentació a la seva plana web, ha anunciat que farà un se-guiment de la construcció de l’abocador i vigilarà que compleixi tots els requisits legals per evitar les molèsties als veïns. Sorolls, males olors, contaminació aquí-fera, danys al medi ambient... és clar que l’ubicació d’un abocador sempre és i serà una decisió polèmica. Not in my backyard.

ACR / TV Rubí

ESPORTS febrer de 2013 · el diari de Castellbisbal

—Cuando empezaste a jugar a fútbol?Empecé muy pequeñito aquí, en Castellbisal, como Benjamín. Era un jugador más, pero el portero se aburría y me puse en su lugar, porque a mí me gustaba que me diesen y parar balones con lo que fuera, como a todos los por-teros, y me quedé allí. Al cabo de 2 años me propusieron que fue-ra a una buena escuela, la Jabac de Can Jofresa, en Terrassa, y la verdad es que salió bien. Estuve 7 años allí hasta llegar a Cadete y luego se unificaron el Jabac y el Terrassa.

—Y te fuiste al Terrassa.Sí, estuve los tres últimos años de Juvenil, que quedó como filial del Terrassa FC, después pasé una de las peores épocas de mi vida cuando ya pase a ser ama-teur, cuando mi representante de fútbol me propone irme al Al-mería. El Terrassa me ofreció re-novar y no quise por el proyecto que me habían planteado. Mi representante me dijo que ya es-taba hecho y por circunstancias del fútbol el Almería compra la categoría Segunda B. Y mi ficha-je no se concertó, según mi re-presentante, porque era muy jo-ven. Me quedé sin equipo y volví a casa decepcionado, pero tenía

esperanzas y seguí entrenando hasta que un día me sonó el te-léfono, era el Terrassa que me quería fichar y así lo hice; volví a tener ilusión por el fútbol. Al año siguiente, fuí al Junior FC en Sant Cugat, un año buenísimo a pesar de haber descendido. Lue-go el Terrassa me vuelve a fichar para jugar este año en el Club Terrassa FCS.

—En el Junior te erigiste como una pieza clave del equipo y jugaste todos los partidos de liga, mientras que en el Te-rrassa eras el suplente de Mi-guel Ángel. Qué prefieres? Es complicado siendo juvenil, y más cuando tienes otro portero que juega en categorías altas. Pero, bueno, cada jugador siem-pre busca la categoría más alta, que es el caso del Terrassa y es más probable que si lo juegas todo te salgan mejores ofertas. Pero también, si no juegas, vas para abajo, y en Junior lo jugué todo aunque fuera una categoría más baja, así que no me arre-piento de haber aceptado la ce-sión.—Cómo ves la situación actual de Terrassa?Ahora económicamente estamos bien, cobramos aunque no sea demasiado, y a nivel institucio-

“A un buen portero le debe gustar el suelo”

nal, hace 3 años que llevamos in-tentando subir a Segunda B.

—Qué cualidades hacen a un buen portero?Sobretodo mucho sacrificio por-que al que no le guste el suelo y los balonazos, mejor que lo deje. Y también hay que tener mucha psicología, y no venirte abajo en los momentos malos, como si un mal resultado ha sido por culpa de un fallo tuyo. Y mucho, mu-cho, mucho trabajo, humildad e ilusión. Todo eso es lo que yo intento enseñar. Nadie es mejor que nadie, y hay que ser buena

ta para llevar los dos bares de la Illa Esportiva en Castellbisbal y nos vinimos aquí. No sé si se lo podré agradecer lo suficien-te. Todo lo que he conseguido y consiga será gracias a su sacri-ficio.

—Y cómo es tu día a día?Es ajetreado. Por las mañanas no abrimos el bar y descansamos. A las 5 abro el bar cada día, de lu-nes a domingo, ayudo porque se que es una época muy mala y es-tamos muy unidos y trabajamos en el bar. Después, entreno a los chavales cuatro horas a la sema-na y luego, de 9 y media a 11 y media entreno yo en el Terrassa, y llego a las 12 a casa.

—Estudias?Dejé de estudiar a los 15 años para trabajar 10 horas y media cada día, pero me di cuenta de que cometí un error porque los estudios te abren puertas. Aho-ra mismo, si quisiera trabajar en algo diferente que económica-mente esté bien, no podría.

—Cómo ves el deporte en Cas-tellbisbal?Muy bien, porque aparte del fútbol hay mucha práctica de deporte, y muchos, no mayorita-rios. Desde que hicieron el cam-po de fúbtol de césped artificial esto se ha animado muchísimo. Esta zona es muy interesante. También están las piscinas...

José Ortega Díaz nació en Sant Boi hace

22 años y además de ser portero del

Terrassa ayuda a sus padres en el bar de

la Illa Esportiva de Castellbisbal. Empezó

a jugar a fútbol con 6 años y a los 15 se

hizo entrenador de porteros en la UD

Castellbisbal. Su modelo a seguir, por su

sacrificio, es Iker Casillas.

José OrtegaEntrenador del Terrassa FC

persona antes que deportis-ta. Hay gente que se retira, y porteros como Iker o Valdés aún pueden mejorar, imagí-nate. Pero hay chavales aquí que prometen mucho.

—Cuántos chavales tienes a tu cargo?Casi 20 chavales entre los 3 hasta los 19 años.

—De qué equipo eres?Es culpa de Iker que sea del Madrid. Creo que es el me-jor del mundo porque ha nacido portero, a pesar de tener muchos defectos como tal. Y creo que llegar a dar a

tu equipo una final de la Cham-pions, que en gran parte fue gra-cias a él, tiene mucho mérito. Me encanta su trayectoria y la filo-sofía que ha usado siempre.

—Supongo que tus padres ten han brindado mucho apoyo. Muchísimo. Cada día cerraban el negocio a las 5 de la tarde -tenían un establecimiento de Artes Gráficas en Sant Andreu- para que yo hiciera lo que me gusta, además de que me com-praron todo el material, que no es barato. Todo eso ha sido un esfuerzo muy grande para ellos. Hace 5 años salió la ofer-

8

ESPORTSfebrer de 2013 · el diari de Castellbisbal 9

“La finalitat és la formació del jugador, no la competició”Santi Martín López és Coordinador Tècnic de l’E. F. Penya

Blaugrana. El Santi porta tota la vida vinculat al futbol, va co-

mençar a jugar amb 12 anys al At. Castellbisbal i encara avui

juga, però ja no a nivell federat. Tota la seva carrera futbolística

l’ha fet a Castellbisbal, ja sigui jugant a futbol o a futbol sala,

exceptuant un any que va marxar a Sant Vicenç dels Horts.

Als 34 anys decideix penjar les botes. Com a entrenador va

començar amb només 15 anys, i actualment és entrenador de

l’E. F. Penya Blaugrana. Ha entrenat al Mercantil, l’Hospitalet,

la U. E. Castellbisbal i el F. S. Castellbisbal.

Carlos Juez / twitter: @CJJuez—Santi, com neix la E. F. Penya Blaugrana?La iniciativa neix al juliol de 2011, aquesta és la nostra segona temporada, i sorgeix davant la inquietud de la Penya Blaugra-na de Castellbisbal de no tenir activitat esportiva pròpia, com

tenen gairebé totes les penyes blaugranes. Llavors el Salvador Roig, el Sebastià Margarit i el Jor-di Coch, responsables de la Penya Blaugrana Castellbisbal, ens fan la proposta al Manolo Gutiérrez, Coordinador Esportiu, i a mi, i nosaltres portem la idea enda-vant ja que la veiem viable.

—L'Ajuntament ha prestat el suport necessari per tirar el projecte endavant? Rebeu sub-venció?El suport necessari sí, el Regi-dor d’Esports ens va donar el vist i plau per tirar el projecte endavant perquè el veia viable. Pel que fa a la subvenció no en

fareu per commemorar-lo? Farem un torneig a Setmana Santa per commemorar els 100 anys de futbol a la vila. El torneig tindrà una durada de dos dies, dissabte i diumenge, i participa-ran les categories Benjamí i Ale-ví, per part nostra participaran dos equips en cada categoria.

—Que hi hagin dos equips de futbol a un poble podria arri-bar a ser un problema. Hi ha problemes entre la Penya Blaugrana i la Unió Esportiva Castellbisbal?Al Manolo i a mi el futbol sala ens va ensenyar a compartir amb els altres, per tant no veiem dispu-tes pel que fa a les instal·lacions. Quan parlem del transvasament de jugadors de un equip a un al-tre, jo ho trobo normal, sempre que es faci a principi o final de temporada, perquè a meitat de temporada porta problemes. Crec que actualment hi ha una relació de cordialitat, intentem que hi hagi el millor ambient possible, que la corda no es tensi massa.

Els dotze equips que conformen La PenyaBlaugrana- Patufets.- Prebenjamí “Grana”, Prebenjamí “Groc”, Prebenjamí “Blau” i Prebenjamí “Verd”. - Benjamí “Vermell”, Benjamí “Carbassa” i Benjamí “Blanc”. - Aleví “Morat”, Aleví “Marró” i Aleví “Negre”.- Infantils.

tenim, però perquè no la demanem, és la filosofia de la Penya Blaugrana.

—Però sense subvenció no és una mica difícil que el projecte prosperi?No, abans de tirar el projecte endavant vam fer un pressu-post i vam veure que era via-ble al 100%. També cal afegir l’ajuda dels nostres patro-cinadors: Ibéricos Sánchez Santero, Òptica Molins, Da-ser-Lux, La Barretina, Espill Outlet, Capitán, XR Metàl·lic, Twinner i Alberich. Els quals ens ajuden a canvi de sortir publicitats a la nostra pà-gina web, la qual funciona molt bé amb més de 2500 vi-sites mensuals.

—Què vol dir que sigueu una Escola de Futbol?Va relacionat amb la for-mació, nosaltres ens veiem com una escola perquè busquem la formació del jugador no els resultats es-portius. El que pretenem es restar importància als re-sultats i valorar els aspectes positius dins d’un partit i la progressió dels jugadors al llarg de la temporada.

—Per tant, partint de la base que no busqueu re-

sultats esportius, quins són els vostres objectius al llarg de la temporada?El nostre objectiu primordial és que qualsevol nen que vulgui jugar a futbol pugui fer-ho. El fi es la formació del jugador, no la competició. Nosaltres pensem que al nen que li agrada el fut-bol, que ho viu, ens competitiu per si sol, no cal inculcar-li.

—Entenc que per formar co-rrectament als nens, cal tenir un cert grau de formació. Tots els entrenadors de l’entitat es-tan formats?Exceptuant un, tots els demés estan degudament formats i, a més, a tots els agrada el futbol, cosa imprescindible. És primor-dial tenir un mínim de forma-ció per formar correctament als nens, ja que durant els primers anys són com esponges, ho aga-fen tot, i els pots marcar de per vida. Apart la formació t’ajuda a planificar i organitzar correcta-ment una temporada.

—Quin moment viu el futbol a Castellbisbal?L’esport és un pilar bàsic de la societat. Actualment a Castell-bisbal hi ha molts nens i molta qualitat. El que demostra que hi ha qualitat és que molts marxen a jugar fora a clubs de renom perquè tenen nivell. L’únic és que als nens de Castellbisbal els hi falta carrer, sortir al carrer i jugar i practicà més, en canvi, a nivell mental són molt bons. Els primers anys de la seva formació són els més importants.

—Aquest any es el centenari del futbol a Castellbisbal. Què

Presentació de la temporada 2011-2012.

Del 18 al 22 de gener s’ha celebrat la Festa Ma-jor de Sant Vicenç i la casualitat ha volgut que després d’aquesta efemèride Castellbisbal porti a la vila una exposició que hi té molt a

veure. Es tracta d’’El retaule de Castellbisbal’, una expo-sició de producció pròpia de l’Ajuntament feta realitat gràcies a l’esforç del Departament de Cultura, el Museu de la Pagesia i l’Arxiu Municipal). La Sala d’Exposicions recull la part que es conserva del retaule al Museu Cas-tell Cartoixa de Vallparadís (Terrassa), que cobria la nau de l’altar major de la Parròquia de Sant Vicenç.

Es tractava d’un gran retaule de fusta policromada format per alts relleus i escultures que mostra diversos moments de la vida de Sant Vicenç, i que va ser extret el 21 de juliol del 1936, en ple esclat de la Guerra Civil. Els piquets revolucionaris es van debatre entre dues op-cions: o cremar la parròquia, o tot allò que hi hagués en el seu interior; finalment el Comitè Local va decidir cremar només el retaule.

Aquest és l’Any del Patrimoni, i les peripècies del re-taule tenen molt a veure amb la salvaguarda els béns. Els responsables del Museu Cartoixa es van desplaçar tres vegades fins a Castellbisbal per tal de poder salvaguar-dar totes aquelles peces possibles. Les dues primeres vegades no van tenir sort, però a la tercera visita van trobar un vigilant a la parròquia més benèvol, que els hi va deixar entrar i endur-se algunes peces.

A la força, (el Comitè Local va anar casa per casa avi-

CULTURA10 el diari de Castellbisbal · febrer de 2013

sant els homes que era obligatori participar en el des-mantellament de l’església) van despullar l’edifici sota la supervisió de dos mestres d’obra. La major part del retaule va desaparèixer o va ser cremar, i és per això que només es conserven les peces que es van salvaguar-dar a Terrassa, amb l’ajut del gran impulsor del museu, l’historiador Salvador Cardús -pare.

Només es conserven cinc escultures -la Verge Maria, Sant Joan Evangelista, la Puríssima Concepció, Sant Llo-renç i Sant Esteve-, un alt relleu -Sant Vicenç predicant-, un baix relleu- Crist portant la creu i quatre atlants. Tot es pot veure in situ en un lateral de la parròquia de Cas-tellbisbal, excepte les tres primeres, que s’han portat per a l’ocasió.

Una vida accidentadaEl retaule data del segle XVII, és d’estil renaixentista tardà. Es creu que va ser començat a construir el 1620, com un altre situat a Martorell, per artistes de renom a la seva època. Un retaule no és més que una mena de còmic medieval que tenia l’objectiu d’ensenyar a la gent analfabeta la vida dels sants cristians, i gràcies a unes fotografies fetes el 1918 i el 1924 podem saber el que mostrava l’obra sencera.

Entre d’altres escenes pies hi ha els episodis de la vida de Sant Vicenç, i especialment del seu martiri, que per-tany al regne de la hipèrbole: va ser cremat a la graella, va ser flagel·lat, llançat al mar amb una roda de molí al

Sant Vicenç visita CastellbisbalUna exposició a Els Costals mostra part del retaule que presidia l’altar major de la parròquia

Mónica Barbas / A. R.coll (de fet, un dels seus altres noms és Sant Vicenç de la Roda) i finalment crucificat. Però com si d’un superheroi es tractés, Sant Vicenç no només va suportar aquests su-plicis sense immutar-se, sinó que a més, es diu que quan va caure al mar, les onades el van arrossegar a una platja i es va salvar.

El responsable de tanta persecució va ser Dioclecià, un emperador romà que amb el seu edicte contra els cris-tians, va expulsar-los de l’exèrcit, va confiscar la propie-tat de l’Església, va destruir els seus llibres i, finalment, els matava si no renunciaven a la seva fe. Molts dels sants actuals provenen d’aquesta Era dels Màrtirs que va co-mençar amb el tirà.

Al retaule també es poden veure Sant Esteve i Sant Llorenç. Els paral·lelismes entre aquest (Sant Llorenç) i Sant Vicenç són molts: els dos van néixer a Osca, eren diaques i van ser perseguits amb 50 anys de diferència. Sant Vicenç, però, és un sant vinyataire i per això es ve-nerava a Castellbisbal.

Quanta guerra Molt a veure amb aquesta exposició i com una anàlisi de context, podem veure una altra mostra amb la qual com-parteix espai. L’exposició ‘Art i Guerra’ és una mostra iti-nerant que explica la feina de salvaguarda de les obres d’art durant la guerra civil espanyola, amenaçades tant pel saqueig de milicians antieclesiàstics, com pels bom-bardejos del bàndol sublevat.

A l’esquerra, part del conjunt que es conserva al Museu Cartoixa on es pot veure a Sant Vicenç de peu. A dalt, a dalt, un baix relleu que mostra a Crist portant la creu. A la dreta podem veure les figures que es conserven i que estan exposades a la nau lateral de l’església. La última fotografia mostra l’aspecte del retaule quan aquest cobria la paret de l’altar major, abans de desmuntar-lo.

CULTURA 11el diari de Castellbisbal · febrer de 2013

Retazos de Andalucía a CastellbisbalLos 220 miembros de La Casa de Andalucía organizan diferentes actividades a lo largo del añoA. R.

La Casa de Andalucía de Catellbis-bal se una de las entidades más activas del municipio. Fundada el 1977, la entidad dispone de

dos ramas: el Coro Rociero Sagrado Co-razón, que traen más de 8 años actuando y organizando acontecimientos de todo tipo tanto dentro de cómo fuera de Ca-tellbisbal, como bautizos, comuniones, boda, aniversarios y otras fiestas; y las clases de baile andaluces, como el fla-menco, la rumba y las sevillanas. Ensa-yan los miércoles en la Sala de Actas de la Ajutament, y los viernes lo hacen en la calle Sant Marc.

Las clases de baile están formadas por trece personas en el grupo infantil y veinte en el de adultos. Su profesor desde hace 4 años es Sebastián Cano, que idea las coreografías de sus actuaciones.

Por su parte, el Coro del Sagrado Co-razón nació hace 12 años y está formado por 24 personas, a las cuales se ha unido hace poco el miembro más joven, el tim-baler, de 12 años. Cantan canciones del repertorio andaluz, pero con el profesor de guitarra, Toni, también crean piezas nuevas. Dicen tener un repertorio muy amplio porque se han llevado con ellos un trozo “de su Andalucía”. Francisco Javier García es, tal y como él dice, su “relaciones públicas” y la persona que se encarga de dirigir el coro formado por hombres y mujeres.

La entidad ha representado varias obras de teatro

La entidad en su conjunto está forma-da por 220 personas, quince de los cua-les forman la Junta, y es una más de las muchísimas entidades andaluzas que se encuentran en Cataluña y su objetivo es transmitir la cultura andaluza a través de sus actuaciones y actividades. Y qué actividades hacen?, pues aparte de parti-

cipar en las dos fiestas mayores del pue-blo tienen las suyas propias, repartidas a lo largo de todo el año, empezando por la actuación mensual en el Casal Cultural y Recreativo, en el local que tienen en la planta de arriba.

Un largo recorridoRespecto a su larga historia, Ángel Za-hiño hace 4 años que se encuentra en la entidad, y explica que esta no ha sido siempre igual, puesto que “ha habido años de mucho de éxito”. “Bien es ver-dad que cuando nosotros lo cogimos es-taba de capa caída, se hacían las mismas actividades desde hacía muchos años”, explica.

También han hecho obras de teatro en el Casal o en el Pavellón; por ejemplo Ganas de Reñir de los hermanos Álvarez Quintero o el Milagro del Santo, de Pedro Muñoz Seca por el Día de la Gente Mayor, con más de 500 persones asistentes, y en Junio celebran la romería anual que dura tres días.

Diferentes celebracionesEl Día de Andalucía es el 24 de Febrero y la entidad tiene previsto celebrar el día de la comunidad en el Parque Folch y Torres, en una jornada en que harán un almuerzo de tenedor con morcilla, toci-no y, a mediodía un cocido andaluz para todo aquel que quiera totalmente gratis.

La Casa de Andalucía organiza desde hace 4 años un pesebre viviente los días 28 y 29 de Diciembre. En el de este año participaron más de 40 voluntarios, en-tre ángeles, la sagrada familia, artesa-nos, pastores y romanos. Un gran acto al cual acudieron muchísima personas, despertadas la curiosidad por el trabajo hecho por los miembros de la entidad y a los que invitaron incluso a migas, caldo, moscatel y polvorones. El pesebre tuvo lugar en el patio del Recreo de la parro-quia de Sant Vicenç.

Zahiño dice que “es una cosa que cuando empezamos no pensábamos que tuviera tanto éxito y a partir del segundo año ha ido muy bien”. “Fue impresionan-do la cantidad de gente que vino a ver-nos, sobre todo el primer día” explica el presidente, que hace 9 años vive en Ca-tellbisbal. El pesebre es un trabajo de se-manas y que llevan a cabo desde que en-tró la nueva junta, ahora hace 4 años.

“No pensamos que el pesebre tuviera tanto éxito”, dice el presidente, Ángel Zahiño

Otro acto en el que participan es la fiesta de invierno, la Fiesta de Sant Vi-cenç. Siempre lo han celebrado en el Casal, como este año. A pesar de tener una actuación mensual, por Fiesta Ma-yor siempre llenan el Casal. Este año, 300 personas pudieron ver y sentir el grupo de niñas Aroma de Romero, el grupo de jóvenes Duende y compás y el de seño-

ras, Amanecer Flamenco, cada uno de las cuales hicieron dos o tres actuaciones.

Aparte de todo esto, la Casa también contó con el Ballet Sensaciones, un con-junto de bailarines semiprofesionales que mezcló diferentes estilos de música, y El Coro Rociero interpretó cinco can-ciones de cosecha propia como Sendero de Arenales, una plegaria en forma de rumba dedicada a la Virgen de Rocío, y que añadirán a su repertorio.

Por último, también contaron con la actuación de Matías y disfrutaron con la visita del cantante de canción española Diego Benjumea, que cerró la noche in-terpretando su disco Re-encuentro, donde combina flamenco, sevillanas y coplas. En total, fueron más de tres horas de arte y fiesta.

La entidad dispone de una cuenta en twitter (twitter.com/cacastellbisbal) y otro a facebook (facebook.com/casa-deandaluciaencastellbisbal) donde se pueden ver todas las fotos y vídeos de los actos que organizan.

La Casa Andalucía tiene tres grupos de baile Joan Fotògraf

CULTURA12 el diari de Castellbisbal · febrer de 2013

Carpentier.

—Cuál es tu método para es-cribir? Cómo te inspiras? So-bre qué escribes? Lo que co-noces?En primer lugar necesito una buena idea. Luego estructuro la novela, que es lo más complica-do, y la dejo descansar el tiempo que haga falta. Creo que cuánto más tiempo se tarde en empe-zar a escribir mejor; da cierta perspectiva que ayuda a ser más objetivo. Cuando ya tengo la estructura definida empiezo a concretar por capítulos.

—De qué trata la actual nove-la? La novela es una suma de histo-rias dentro de una mayor. Uti-lizo la trama de dos periodistas en busca de la identidad de un escritor afamado del que nadie sabe su identidad y a partir de aquí –es el gancho para atra-

“Cuánto más tiempo se tarde en empezar a escribir, mejor; te da cierta perspectiva”

A. R.—Desde cuando escribes?Siempre he tenido inquietud tanto por la lectura como la es-critura.

—No vives de esto... A qué te dedicas?Ayudo en la administración de varios negocios que por desgra-cia no son de mi propiedad. Soy licenciado en Geografía e Histo-ria y mi idea inicial era dedicar-me a la docencia, pero… ¡la vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida!

“Escribo de lo que quiero y lo que me apetece, el objetivo es disfrutar de la novela mientras escribo.”

—Para qué te sirve a ti -perso-nalmente- escribir?Escribo cuando quiero y lo que me apetece. Es lo bueno de no rendir cuentas a nadie. Nunca pensé en publicar nada y lue-go otra cosa es encontrar a al-guien que te lo quiera editar. Cuando no tengo ganas de es-cribir no escribo y lo dejo para otro día porque el objetivo no es terminar una novela, el ob-jetivo es disfrutarla mientras la escribes.

—Has publicado libros ante-riormente?

No. Tengo novelas abando-nadas, cuadernillos de poesía guardados en un cajón y una novela empezada hace 20 años, no creo que la termine nunca. El peso del lodo ha sido la excepción que confirma la regla.

—Literariamente, cuáles son tus influencias?Leo de todo y supongo que todo influye. Me gusta mucho la poe-sía, en la novela cito a Antonio Machado con la excusa de ser el poeta favorito de uno de los personajes. También tiene hue-co Juan Ramón Jiménez cuando antes de expirar Adolfo –uno de los personajes– su mujer le recita El viaje definitivo ese que empieza: “Y yo me iré y se que-darán los pajaros cantando…” Si hablamos de narrativa me gus-ta Juan Marsé, Jose Luis Sam-pedro, Pérez-Reverte, Eduardo Mendoza. También Clara Sán-chez, Ruiz Zafón. Otros distin-tos como Paulo Coelho o Alejo

par al lector- presento diferen-tes personajes de una forma u otra relacionada. Son tres hilos argumentales que acaban con-vergiendo. Pero tras este argu-mento se esconde lo verdadera-mente importante en la obra: el peso del pasado en cada uno de los personajes y la lucha contra la soledad. La vida entendida como la metáfora de Bécquer y el lodo símbolo del pasado – de ahí el título de la novela- y una soledad que no entiende de eda-des, ni de dinero, ni de clases sociales, ni siquiera de posibles escenarios.

“Es una suma de historias dentro de una historia mayor.”

—En qué género la inscribi-rías? Retratas los bajos fon-dos, podría estar dentro de la categoría de novela social?

No etiqueto la nove-la pero es obvio que tiene mucho de crí-tica social.

—Por qué escribes en castellano?Es la lengua de mis padres, en la que mejor me desen-vuelvo.

—Esperas una se-gunda edición mejorada? Harás cambios?Sí pero todo depen-de de la editorial. El objetivo ya está cumplido: novela

Santiago López tiene 38 años y vive en Castellbisbal

des de que viniera a vivir con su mujer, que es del

municipio, hace 9. Desde siempre ha tenido inquietud

por la escritura, y ahora acabada de publicar su

primera novela, ‘El peso del lodo’, una historia coral

donde varios personajes entrecruzan sus diálogos

con el pasado cargado a sus espaldas. Es licenciado

en Geografía e Historia, y aunque quería dedicarse a

la enseñanza, su trabajo es administrar negocios.

Santiago LópezEscritor, licenciado en Geografía e Historia

editada, a mí no me ha costado un euro y en breve al alcance de todos. Me consta que la biblio-teca del pueblo se hará con un ejemplar para aquellos que no puedan comprar la novela.

“El objetivo está cumplido: novela editada y en breve al alcance de todos”

—Qué es lo que se ve en la por-tada del libro?Hay un momento en la novela en que uno de los protagonistas describe Barcelona desde lo alto de Montjuïc. Él es un vagabun-do que malvive en la montaña. Cuando la editorial me envió la portada sin yo decirles lo que quería –que era precisamente la imagen de Barcelona desde la montaña vista por Antonio– me quedé alucinado. Era justo la portada que yo quería.

13CULTURAfebrer de 2013 · el diari de Castellbisbal

Col·laboren en la difusió:- CIABBATTA - FARMÀCIA TAULÉ MARTÍ- CENTRE DE IOGA ANANDA- PERRUQUERIA NOVA LÍNIA- L’OM - CINEBAIX

Estic en el caos!

La meva vida és caòtica! Estic en el caos! No sé com sortir-me’n, visc rodejat de problemes que

m’aboquen al caos! Totes aquestes afirmacions, i moltes més que podeu afegir, les vivim amb aquella emo-ció que definim com a situacions “fortes”, que evitem pronunciar-les en llocs determinats per por que l’entorn ens pugui veure debilitats i que hàgim perdut el rumb). Jo afirmo rotundament “Benvingut el CAOS”. M’explicaré...

Des d’una situació de confort i estabilitat, és molt difícil i complicat que ens plantegem un canvi profund en la nostra persona i per aquest motiu els mecanismes de què es val la vida ens porten que entrin amb nosaltres dubtes i proves que ens desestabilitzen i que ens aboquen a una situació d’ofec que ens fa caure en la desesperació i el caos. Si no coneixes aquests mecanismes, et desanimes i t’entristeixes. Si ja has tingut alguna experiència anterior, saps que després de la tempesta sempre surt el sol. El final del caos és l’inici de la remuntada i del crei-xement. És clar que per acceptar aquest punt de vista i compartir-lo ens hauríem de posar d’acord que la vida és un trànsit pel planeta amb un únic objectiu, aprendre i créixer amb totes les situacions que ens trobarem al llarg del viatge. També pots creure que això que dic no té sentit i que l’important és gaudir i guanyar tants calés com puguis amb la finalitat de ser immensament feliç/a. Crec que no és el camí!

Tu, sí? Ja m’ho explicaràs. Adéu.

Fotografiar la desigualtatIgualtat i Joventut presenten el concurs de fotografia per a persones menors d’edat en motiu del Dia de la DonaA.R.

El 8 de març és el Dia Internacional de la Dona Tre-balladora i la regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Castellbisbal, en col·laboració amb la regidoria d’Igualtat ha decidit endegar un concurs de fotogra-

fia per a joves fins als 18 anys que visquin a Castellbisbal.Precisament, les imatges fotogràfiques hauran de captar

situacions i accions de desigualtat entre homes i dones en la vida quotidiana, amb la salvedat de que no podran sortir rostres. L’objectiu és conscienciar i fer visible aquesta pro-blemàtica amb aquestes obres, que s’exposaran al Punt d’In-formació Juvenil (PIJ) a partir del 6 de març.

Cada participant podrà presentar-se a concurs amb, com a màxim, una fotografia que s’ha de fer arribar a joventut@castellbisbal.cat abans de l’últim dia d’aquest mes. Es pre-miaran les tres millors fotografies amb un pack CBJOVE a cadascun dels tres guanyadors o guanyadores.

Les fotografies es poden fer amb qualsevol mitjà digital (tauleta, càmera, mòbil, webcam, etc) i es poden retocar di-gitalment, sempre i quan s’especifiqui. A més, s’hauran d’en-viar en un arxiu jpg., la mida mínima serà de 1.024 per 1.024 píxels i el pes de l’arxiu no pot ser de més de 5 megabites.

Les persones responsables del concurs no acceptaran imatges contràries a l’honor, la intimitat personal i familiar o a la pròpia persona. Si surt cap imatge d’un menor, aquesta haurà de comptar amb la preceptiva autorització dels pares.

El carrer Artesans ja està arranjat

Com anuncia la secció local de CiU a la seva web, el carrer dels Arte-sans del Polígon Industrial Comte de Sert ja està arranjat. La federa-

ció explica que tot i que l’obra encara s'ha de finalitzar, i pintant-la i senyalitzant-la convenientment, ja es pot transitar amb co-moditat.

La importància del carrer dels Artesans ve donada perquè és el principal carrer d’accés a la urbanització de Can Campanyà, per la que transiten més de 1.200 veïns de la urbanització, i que s'havien queixat pels diversos incidents que havien patit. A més, el carrer Artesans és un dels carrers prin-cipals del polígon Comte de Sert i es l’accés per a totes les indústries instal·lades en la zona est i sud del polígon i la seva seguretat és cabdal.

La intensitat del trànsit va deteriorar molt el paviment, que presentava grans fo-rats. Aquesta era una obra que el grup po-lític havia reclamat diverses vegades quan era a l’oposició i va practicar un arranja-ment provisional quan va formar govern.

CiU

CUINA14 el diari de Castellbisbal · febrer de 2013

La gastronomia pota-roja, d’haver-la, també hauria de formar part del Mapa del Patrimoni Cultural de Castellbisbal. La rica tradició popular de les nostres maneres de menjar ha estat sovint oral i

no escrita. És per això que ens consten poquíssims documents

que facin referència a una gastronomia local autèntica. A falta d’un treball d’investigació en profunditat, tinc a bé demanar-los a vostès, benvolguts lectors, per poder, en

Fons culinari de Castellbisbal. 2013 - Any del Patrimoni

Recetas y escritos de Xesco Bueno

La cocina del Xesco

mesura del possible i gràcies als records dels nostres avis, arreplegar un bon grapat de receptes tradicionals del municipi si és que n’hi ha. Mentre s’ho pensen, mentre pregunten als seus majors per aquest receptari perdut i perquè no, m’envien la seva aportació a l’adreça de correu més avall indicada, els parlaré i presumiré d’un plat autòcton: la sopa de conill.

Una recepta originària dels anys 30 del segle passat, temps d’enginy i valentia en els fogons, d’escassetat i aprofitament. Val a dir que el conill havia de ser de bosc, d’aquests que tant abunden per les nostres vermelles terres, de fort gust i bona carrera.

La referència escrita a aquest plat la trobem de la mà del mestre de cuina D. Josep Lladonosa i Giró, que en el seu Gran Llibre de la Cuina Catalana (Barcelona, 1991) ens explica com preparar aquesta genuïna sopa.

“Es feia un brou amb pastanagues, cebes, porros, api, naps, aigua i sal, afegint-hi el cap i les costelles del conill, i es feia bullir molta estona. Al final s’hi posaven fideus de cabell d’àngel.”

Xesco Bueno - gastro.mimix@gmail.com

Ajuntament 93 772 02 25 Jutjat de Pau 93 772 10 16EMERGÈNCIES: 112Mossos d’Esquadra 93 485 42 82

Policia Local 93 772 11 88

Rodalies Renfe 902 240 202Autos Castellbisbal 93 772 43 40

Aigües de Castellbisbal S.A.

93 772 02 84***

Oficina de Promoció Econòmica (Edifici de l’Ajuntament i edifici de Can Margarit) 93 772 38 78 Sales d’Exposicions Municipals 93 772 36 98

Organisme de recaptació i gestió tributària de la Diputació de Barcelona (ORGT) 93 472 91 01Departament de Premsa i Comunicació 93 772 38 74IES Castellbisbal 93 772 19 69Biblioteca Josep Mateu 93 772 14 66 Museu de la Pagesia 93 772 26 22 Museu Tractor d’Època 648 145 686Admin. de loteries 93 772 20 94

Telèfons d’interès

15AGENDAel diari de Castellbisbal · febrer de 2013

CaramellesFins al dissabte 16 de febrerSi vols cantar a les caramelles d’enguany podeu apuntar-te cal que vingueu a l’assaig i compli-menteu la butlleta d’inscripció. A l’Aula de cultura del Casal els dissabtes, de 4 a 5 de la tarda. Organitza: Petits Caramellaires i Coral La Unió.

Exposició ‘El Retaule de Castellbisbal. Reunió de peces salvades’ Fins al 3 de marçL’exposició ’El retaule de Cas-tellbisbal’ és una producció prò-pia de l’Ajuntament. La mostra presenta una obra de l’art bar-roc creada per a l’església par-roquial el 1609 que va ser des-truïda en el foc de la revolució el 1936. Ara, al cap dels anys, podem mostrar les obres reco-llides en un lateral de l’església, recuperades immediatament passada la Guerra Civil, i les que s’hostatgen d’aleshores ençà al Museu de Vallparadís de Ter-rassa. La mostra comparteix es-pai amb un altre exposició, ’Art i guerra’, que ens remet a la vi-sió de conjunt de la circumstàn-cia històrica del nostre retaule

agenda

i de tantes i tantes obres d’art sacre. Les visites guiades seran dinamitzades per les tècniques del Museu de la Pagesia i s’adre-çaran a totes les edats. A la Sala d’Exposicions d’Els Costals els dissabtes, de 17.30 a 20.30 ho-res, els diumenges, d’11.00 a 14.00 hores i de 17.30 a 20.30 hores. Les visites guiades són els dissabtes a les 18.30 hores i els diumenges: mati (inici a les 12.00 hores) i tardes (inici a les 18.30 hores).

llibres

‘El peso del lodo’ de Santiago López

assistir al funeral del seu pare. Al cap d’un any, per l’aniversari de la mort del pare, hi tornaran. A l’Auditori d’Els Costals. Horari: Dissabte, 23 de febrer: 22.00. hores. Diumenge, 24 de febrer a les 18.00 hores. Organitza: Elenc Teatral de Castellbisbal i l’obra és de Carol López.

El escritor de Cas-tellbisbal S a n t i a g o

Lopez Sánchez ha publicado su nue-va novela El peso del lodo. La historia explica como los periodistas Carlos Ortega y Adolfo Sesma investigan quién se esconde

Dia d’AndalusiaDiumenge 24La Casa d’’Andalusia celebra el Dia d’Andalusia al Parc Folch i Torres des de les 9 del matí amb un esmorzar de forquilla per combatre el fred amb cansalada, xorís, morcilla, botifarra, pa i vi. A les 12 del migdia comença-ran les actuacions de cant i ball dels grups de l’entitat i a les 2, cocido andalús.

Club de Lectura amb l’obraAus migratòries Dimecres 27Una xilena que viu a Suècia amb dos fills que se senten comple-tament suecs i una sueca que creu plenament en la llibertat i la igualtat entre homes i dones. Dos mons diferents i dues ma-neres d’entendre les relacions humanes i la vida. L’obra de Marianne Frediksson es tractarà a la sala multimèdia de la biblio-teca a les 7 del vespre.

Exposició de fotos de la Plataforma No al Tancament del CAP CastellbisbalDivendres 8 de marçLa inauguració tindrà lloc a la Sala d’Exposicions d’Els Costals a les 7 del vespre.

Aeròbic amb ventallsActivitat gratuïta per als abo-nats a l’Illa Esportiva. Cal ins-cripció prèvia i cada abonat tindrà dos passis per a convi-dats. A les 8 del vespre.

detrás de Raimundo Alma mientras la editorial Las Lunas anuncia la próxima publicación de su novela Los Caballeros de Orfa 20 años después de su segunda novela.

Para ambos significará el inicio de una expe-riencia que superará todas sus expectativas. Al mismo tiempo, se presentan dos mundos: uno el que conforman unos vagabundos que malvi-ven en Montjuïc y otro el de unos traficantes en Poble-Sec, Fer El flaco y Nandi, que se dedican a hacer trabajos que les confía Oscar, hombre relacionado con una banda de delincuentes co-lombianos. Su último encargo levanta las sos-pechas de Fer mientras en el barrio comienza

una lucha encarnizada entre pakistaníes y colombianos. Por su lado, cuatro vagabundos sobreviven en unas chabolas afrontando su carga diaria como pueden. Mientras Antonio se refugia en el alcohol, César sufre alucinacio-nes esquizoides, Johny es drogodependiente y Salvador parece ser el único capaz de afrontar el futuro.

Todo ello, a medida que avanza la novela, converge en la vida pasada de los protagonis-tas que fluye como un río, todo una metáfora de la misma existencia de sus protagonistas que arrastran un pasado complicado. De ahí el título de la novela: El peso del lodo, la historia que arrastran cada uno de los protagonistas como una maldición. El pasado de los persona-jes se presenta como una carga: cada paso en la vida de ellos es un rastro. El lodo que arras-tra la corriente y abandona en algún meandro. Son muchas novelas en una sola; historias pe-queñas en una más grande; sueños dentro de sueños; pequeños secretos envueltos en capas de misterio.

Santiago explica que esta obra es un trabajo de años. “La novela -como siempre explica- que nunca pude leer como lector y hubiera querido, puede que, pasados 30 años, así sea”.

Teatre amb l’obra ‘Germanes’23 i 24 de febrerInés, Irene i Ivonne es reuneixen a casa de la seva mare per