El Diari de Sant Feliu, núm.:39

Nmero 39 // 20.000 exemplars // maig de 2015 // Sant Feliu de Llobregat

Sant Feliu decideix el seus propers quatre anysEntrevistem els vuit candidats i candidates a lalcaldia que es presenten a les properes eleccions municipals que es celebra-ran el diumenge 24 de maig.

OPINI2 el diari de Sant Feliu . abril de 20152

el diari de Sant FeliuEl diari de SANT FELIU no comparteix necessriamente les idees expressades als articles dopini. La responsabilitat daquests recau exclusivament en els seus autors.El diari de SANT FELIU no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacci.La reproducci total o parcial dels continguts daquesta publicaci queda subjecta al consentiment de leditor, aix com dels respectius propietaris intellectuals dels mateixos.

Nmero 39, maig de 201520.000 exemplars Imprs a Grficas de Prensa Diaria SAU

Podeu consultar ledici digital a:Telfon publicitat: 674.35.92.03Redacciredaccio@[email protected]

EditaSant Feliu COMUNICACI, SLNIF: B-65631889Dipsit legal: L-1246-2012Adrea: C. Joan XXIII, 7, local08980 Sant Feliu de LlobregatBaix Llobregat

la foto del mes

Els secrets ms ben guardats que tenim sagrupen en tres blocs fonamentals: 1er. Tot el que vols i no pots demanar-ho, per-qu no tens a qui dir-ho! s evident que tagradaria que la teva relaci de parella fos de res-pecte, de comunicaci, de creixement, de plaer se-xual, democi... I ho has provat moltes vegades, per no has pogut canviar-ho. Cohabita al teu inte-rior amb silenci.

2n.Tot el que calles, perqu no ho pots dir, ja que tavergonyeix ser com ets! Quan recordes els fets, encara sents aquella pressi al teu estmac per haver robat la llibertat de quI era innocent. Si po-guessis ara ho faries duna altra manera. Sort que ning et va veure! No et pots mirar i camines amb por, perqu ning pugui descobrir-ho. Cohabita al teu interior amb silenci.

3r.Tot el que no vas fer, perqu et feia por desgarrar les coses! Ho veies amb claredat, per mai et vas atrevir a fer-ho, perqu no podries expli-car al mn de cap manera, que thavies equivocat si erravesla soluci. Cohabita al teu interior amb silen-ci. Silenci-Silenci-Silenci.

I amb aquesta crrega creieu que podem viure i ser felios? De cap manera, volent ser molt genero-sos, podrem dir que sobrevivim en el mn! Jo no he trobat una altra forma de sortir daquestes situa-cions dofec, que no passin perprendre la valenta soluci dalliberar-te de tots els silencis i prendre el poder de la teva vida. Amb un llibre, amb un semina-ri, amb un terapeuta, amb una pregria... Prova-ho.

Adu.

ELS NOSTRES SECRETS!

Maig de roses i votsAquest mes de maig Sant Feliu torna a viure com cada any la lesclat de la primera envol-

tada en roses. El segon cap de setmana del mes omple els carrers de la ciutat de gent entre una oferta variada dactivitats culturals i festives, que acompanyen a La Fira i la seva mostra del comer local. Tot sota la presncia, sempre fascinant, de lexposici de Roses.

Tamb com passa cada quatre anys, les Festes de Primavera son el tret de sortida de la cursa electoral municipal. Tot i que ja fa moltes setmanes que els partits, els de sempre i alguns de nous, han anat fent els deures i han triat candidats i candidatures i han recollit propostes per configurar llurs programes, s a partir daquest cap de setmana quan la cam-panya agafa tot el protagonisme.

Les darreres setmanes una inusual coincidncia dobra pblica, presentaci de projectes i major visibilitat dels responsables poltics ja anunciava la proximitat electoral. A ms, aques-ta vegada, Sant Feliu (al igual que moltes altres poblacions com la nostra) tindr una oferta molt ms mplia que de costum. Als partits tradicionals i que habitualment tenen o han tingut representaci, es sumen partits i agrupacions delectors que amb fora renovada, com Ciuta-dans, o fruit de les dinmiques locals (Vens per Sant Feliu) o generals (Junts per Sant Feliu) han decidit copsar aquesta vegada a les urnes quin es realment el suport ciutad que tenen.

No s fcil aquesta vegada fer pronstics. Un es clar, sortir un ajuntament ms fragmen-tat, per com quedar s una incgnita. ICV no ha tingut una legislatura de massa conflicte, ja que la crisi econmica ha rebaixat molt el to de la demanda ciutadana i lexigncia dactuaci no ha estat la de mandat anteriors. PSC, CiU i PP sembla que hauran de lluitar a ms a ms contra les expectatives generals de la marca que no semblen en el millor moment, ERC aspira a tornar i superar el llindar dun regidor que han tingut en altres ocasions. Ciutadans, a diferncia dels partits amb representaci actualment, li bufa el vent a favor, per en contra tenen la falta darrelament a la vida local duna formaci prcticament desapareguda fins fa poc. Vens per Sant Feliu, desprs daconseguir contra pronstic, les signatures necessries per validar la seva candidatura, semblen molt animats i poden donar algun ensurt. Junts per Sant Feliu, inicialment marca blanca de Podemos a Sant Feliu, han viscut ja el seu primer conflicte intern i caldr veure si son capaos de fer-se un espai sense la corrent favorable del partit de Pablo Iglesias.

Quinze dies interessants a on, com sempre, la major expectativa estar el 24 a la nit, i segu-rament les tres setmanes posteriors de converses i pactes per constituir el nou Ajuntament.

editorial

Maig a Sant Feliu es parlar de roses i la seva tradici roserstica, grcies entre altres a Pere Dot. El mural de la faana del Casal de Joves pren, aquest mes, tot el seu significat.

3abril de 2015 . el diari de Sant Feliu pgines especials

Les entitats de discapacitats reuneixen els vuit candidats en el primer debat electoral

El Centre Cvic de les Tovalloles va ser lescenari el dime-cres dia 29 dabril del primer debat electoral a San Feliu. La sala dactes del centre es va omplir per veure com els candidats a lalcaldia , tots tret del cap de llista de Junts, debatien sobre la gesti de la discapacitat en un acte organitzat per cinc entitats que lluiten per la in-tegraci i la protecci de la discapacitat: lAssociaci de Disminuts Fsics (ADF), lAssociaci Pro-Discapaci-tats (Asprodis), lAssociaci Catalana per a la Integraci del cec (ACIC), la Uni Es-portiva Sant Feliu (UNES) i lAssociaci dIniciatives Pa-ralmpiques (AIP).

Van participar Jordi San Jos (ICV-EUiA), Lourdes Bo-rrell (PSC), Rosa Maria Mart (CiU), Elisabet Ortega (PP),

Podemos se desmarca de la candidatu-ra de Junts per Sant Feliu

Lus Serrano, candidato de Junts , deja la Secretara Ge-neral del Circulo Podemos de Sant Feliu

Despus de la pol-mica generada en Podemos Sant Feliu por no haberse res-petado el resultado del proce-so de primarias abiertas que la coalicin Junts per Sant Feliu realiz para determinar los integrantes de la candida-tura municipal, Lus Serrano, secretario general de Pode-mos Sant Feliu deja el cargo, tal y como l mismo mani-fiesta en una carta publicada en la pgina de facebook de esta formacin. En ella Serra-no reitera que siempre se ha trabajado por la participacin ciudadana y la transparencia.

Explica que fue en febrero pasado cuando se se tomo la decisin por parte del conse-jo ciudadano de Podem Sant Feliu al completo) de crear un

partido poltico para presen-tarse a las municipales. Se-rrano reconoce algunas inci-dencias cometidas comol no realizar la consulta telemti-ca o no realizar la asamblea abierta para expolicar el pro-ceso de creacion de Junts.

A partir de aqu Serrano desmiente las acusaciones de falta de transparencia en la gestin econmica de Po-demos que han vertido otros miembros del Crculo local e indica que decide dejar el cargo de Secretario General pr incompatibilidad con el de candidato de otra formacin poltica, Junts per Sant Fe-liu, a pesar que inicialmente este deba ser un instrumen-to para que Podemos pudiera concurrir a las elecciones mu-nicipales sin utilizar su marca.

Oriol Bossa (ERC), Xavier Alegre (Ciutadans), Raquel de la Espada (Junts) i Silvestre Gilaberte (Vens) en un debat moderat per Jordi Ferrer de FET a SANT FELIU i que va ser introduit per Isaac Amela, president de lADF.

Els tres eixos del debat van ser: lInstitut Municipal de Persones amb Discapacitat, els drets laborals i el dret a lhabitatge de les persones

amb discapacitat.El debat va acabar amb un

torn obert de preguntes cap als paricipants de la taula rodona. Els assistents van aprofitar el torn per expres-sar queixes, entre altres per la manca dadaptaci de la ciutat per als discapacitats visuals o per la falta de res-posta a les seves peticions i a les instncies, amb una srie de queixes adreades cap a lequip de govern.

4 el diari de Sant Feliu . abril de 2015pgines especials

Desprs de ms de 20 anys com a regidor i 4 com a alcalde, tens la mateixa illusi i fora que al comenament?

S! Els meus principis i els meus objectius sn els ma-teixos i ara encara tinc ms illusi perqu em toca ser al capdavant dun govern que ja els est aplicant, i els continuar aplicant els propers quatre anys. Tres exemples clars: la tarifaci social, les poltiques educatives i la supressi de barreres arqui-tectniques.

Creus positiva la limitaci de mandats?

Jo no hi crec. S que crec ro-tundament en lelecci directa dels alcaldes, com he dit repeti-dament. Que sigui la ciutadania directament i no els regidors qui votin al seu mxim representant pel temps que ho considerin convenient, sense cap altra limi-taci que el seu criteri.

Com definiries aquest da-rrer mandat des de lptica de lalcalde?

Apassionant i difcil. Apas-sionant per la importncia de governar posant per damunt de tot les poltiques socials en temps de crisi. Difcil pel context econmic i legal. El legal, per la implantaci de lArsal, que s una trava important a les com-petncies i al funcionament dels ajuntaments, imposada pel PP. Leconmic, per les retallades

de la Generalitat a diversos ser-veis i programes que hi tenim conveniats. A ms, bviament, de les derivades pels menors in-gressos a causa de la crisi i de la major despesa social que hem assumit voluntriament per aju-dar moltes famlies a fer-hi front.

Quines sn les tres coses que destaques de la gesti de govern daquests quatre anys?

A part de les que he esmen-tat ms amunt, la revitalitzaci de lactivitat cultural, el primer programa dajuts a empreses i autnoms per a la contractaci de persones aturades, les regi-dories de barri i el treball de for-migueta per acordar les remo-delacions de diverses places de la ciutat amb tots els seus vens i venes.

I les tres que hauries fet i no ha estat possible?

Per que hi continuarem tre-ballant sense defallir, que que-di clar! No haver pogut fer cap aven significatiu en el soterra-ment, com si sempre piqus-sim ferro fred. No haver pogut avanar ms en les poltiques de lloguer social que la nostra ciutat necessita. La impotncia de no poder facilitar feina a tan-tes persones que la necessiten.

Heu definit com a eslgan de campanya Som molt de Sant Feliu. Vol dir aix que ho sou ms que els dems? Que voleu

transmetre?Ni de lluny: ning s ms que

ning, i menys gent desquerres com nosaltres! Vol dir que tenim i volem compartir lorgull de ser de tot Sant Feliu, de la ciutat que hem fet i gaudim entre tothom, que sentim molt de Sant Feliu a la gent que viu a tot Sant Fe-liu, a qualsevol dels seus barris, de qualsevol edat, de qualsevol origen familiar o cultura. Vol dir que tota la diversitat que la nos-tra candidatura s molt de Sant Feliu, perqu Sant Feliu s plural i diversa en ella mateixa, i nosal-tres creiem que recollim millor que ning aquest sentiment.

Com valores lexperincia de govern amb CiU aquests qua-tre anys?

Molt positivament. Hem as-solit la gran part dels objectius del PAM en un clima de lleialtat al pacte i de confiana entre les persones. A nivell general, com ja vam quedar des de bon co-menament, hem mantingut la mateixa lnia doposici clara i en defensa dels drets socials que ICV-EUiA hem tingut a tot Catalunya.

Tot apunta a qu les majo-ries absolutes de lpoca de Francesc Baltasar no torna-ran a repetir-se i que caldran acords a dos o tres bandes per formar govern. Quines serien les vostres condicions innego-ciables per pactar un futur go-vern?

Laplicaci del conjunt de pol-tiques socials que constitueixen la prioritat i el gruix del nostre programa.

s possible un pacte PSC-ICV a Sant Feliu?

Enlloc est escrit que sigui impossible. En tot cas, desprs del 24 de maig parlarem, com acabo de dir, a partir dels resul-tats de les prpies eleccions, i sempre a partir de les poltiques socials del nostre programa.

Del soterrament millor no parlem, no?

S, s clar, per qu no? No-saltres hem fet la nostra feina: ser tossudament a Madrid i a Barcelona per reivindicar-lo da-vant els respectius governs i parlaments, i sumar a la reivin-dicaci del soterrament tots els municipis que es veurien benefi-ciats del soterrament de les vies amb ms freqncia de trens. Ara b, s una feina a mig ter-mini, perqu ara s impossible pensar que hi haur acord final entre els governs de lEstat i de la Generalitat en lactual context poltic de confrontaci a tots els nivells.

A qu creus que respon laparici de candidatures com Vens per Sant Feliu, Junts o fins i tot les bones expectati-ves generals de Cs?

Hi ha elements de poltica general i de poltica local. Les bones expectatives de Cs a Sant Feliu no responen pas a la seva trajectria a la nostra ciutat, sin al context general i a la seva presncia als mitjans de comunicaci. La candidatura de Vens respon, en canvi, a una dinmica local que caldr veure quin suport t a les urnes.

Estan els partits tradicionals, que teniu o heu tingut respon-sabilitats de govern, descon-nectats de la gent?

No puc parlar pels altres par-tits, per en el cas dIniciativa i dEsquerra Unida de la nostra ciutat considerem que no. Te-nim la convicci que hem sabut recollir les necessitats de la ciu-tadania i convertir-les en deci-sions de govern que ja sestan implantant, en la lnia de drets socials per a tothom i de la qua-litat de lespai pblic a tots els barris que hem volgut seguir aquests quatre anys.

Ha estat un mandat amb aparentment poc bagatge

de gesti fins als darrers sis mesos que hem tingut una hemorrgia dobres i projec-tes. No creus que la gent pot acabar pensant que noms es fan coses quan sacosten elec-cions?

Les principals decisions del mandat han estat en poltiques socials, que no es veuen com les obres, i que shan pres al llarg dels quatre anys, des de la garantia del dret de leducaci en igualtat de condicions fins a la universalitzaci de latenci domiciliria o la tarifaci social. I si us referiu a obres, tamb shan anat fent durant els qua-tre anys, com hem explicat re-iteradament: amb una mica de memria, tothom recordar la riera de la Salut tallada lany passat per arreglar-la o la pavi-mentaci de molts carrers du-rant els estius o les millores en la via pblica que hem fet al llarg dels quatre anys. El meu exem-ple emblemtic, si es pot dir aix, s la millora dels dos tnels que uneixen el centre amb Roses, que sn dels primers anys del mandat. Per ms que loposici vulgui estendre aquesta idea, no estem fent res ni de pressa ni corrents.

A quin resultat aspireu?Lgicament, i com tothom, al

millor resultat possible, a guan-yar pel major marge possible.

Si no tornes a ser alcalde, continuars tot el mandat?

Si ho ser o no, dependr de qu la gent voti a ICV-EUiA o no. Molta gent em diu que vol-dria que continus sent alcalde: sempre els dic que, per assegu-rar-ho, trin la candidatura que encapalo, no sigui cas que a Sant Feliu es repeteixin situa-cions passades. En aquest cas, espero que molt improbable, continuar durant tot el man-dat. I en el cas que sigui alcalde, espero que molt ms probable, bviament tamb.

Jordi San Jos Buenaventura

Entrevistem els candidats...

57 anys, ve de Can Calders

Hem posant per damunt de tot les poltiques socials en temps de crisi


Vas ser cinc mesos alcal-dessa al final de lanterior legislatura i ara 4 anys a loposici. Es veu diferent la ciutat a loposici que quan es governa?

No, la ciutat es veu sempre igual. Governant o a loposici, sempre he vist Sant Feliu com una ciutat de la que em sento orgullosa i satisfeta de formar-ne part della i de la seva gent. All que es veu diferent des de loposici s la impossibilitat de portar a terme les propos-tes que Sant Feliu vol i neces-sita per continuar avanant

Com definiries aquest da-rrer mandat des de lptica de cap de loposici?

Ha estat una legislatura per-duda, danar-hi anant, sense cap ambici ni projecte global de ciutat. Lequip de govern ho va deixar clar des del principi de la legislatura: Estem aqu per canviar les bombetes i de vegades, ni aix. Per tamb ho veig com un perode on els socialistes ens hem esforat per fer moltes propostes po-sitives (petites i grans) per a la ciutat, que shan rebutjat sistemticament perqu el go-vern estava ms preocupats de mantenir el pacte entre dos forces amb visions oposades, que de respondre a les neces-sitats de la ciutat.

Quines son les tres coses

que destaques com a positi-ves (si creus que nhi ha) de la gesti de govern daquests quatre anys?

Realment costa molt trobar-les, per forant una visi positiva assenyalar que en aquesta legislatura el ms destacat ha estat el fet que hagin completat alguns dels projectes que havien deixat iniciats com ara el Pla de Ba-rris (Riera i Centre Cvic Tova-lloles), Escola bressol de Les Grases, Centre cvic de Mas Llu o la primera fase del Esta-di La Salut-Les Grases

I les tres que no shan fet i que hauries fet si el PSC ha-gus governat?

Hauria fet de locupaci la prioritat de tot el govern local acompanyant a qui no te fei-na, especialment les persones amb atur de llarga durada, i ajudant a crear-la, tot fomen-tant el comer local o activant el nostres polgons per atraure empreses. I tamb a comba-tre les situacions dextrema necessitat: alimentaci, habi-tatge i subministrament bsics i defensant els drets socials com leducaci i la salut.

Hauria defensat i impulsat els projectes que ja tenia la ciutat, i que aquest govern ha abandonat noms pel fet que els havien promoguts els go-vern que varem encapalar Juan Antonio Vzquez i jo,

com ara: el soterrament, que noms faltava licitar; el conve-ni per incrementar els serveis durgncia del CAP del Pla; o la Biblioteca Joan Raspall en la nau gran de Can Bertrand.

Haurem aplicat una polti-ca dimpostos, primer legal, i desprs ms ajustada al mo-ment que vivim mantenint el descens cada any del 2% acu-mulatiu en el tipus del IBI que venem fem des del inici de la crisi, sense permetre que els serveis es deterioressin

Tot apunta a que les majo-ries absolutes de lpoca de Francesc Baltasar no torna-ran a repetir-se i que caldran acords a dos o tres bandes per formar govern. Quines serien les vostres condicions innegociables per pactar un futur govern?

Fa 16 anys que a Sant Fe-liu cap fora poltica aconse-gueixi un suport majoritari. Aix ha fet que des del 99 hagi estat imprescindible sumar dos o tres forces per governar la ciutat. Aix doncs, aix no ser cap novetat. Si enguany existeix alguna novetat potser ser que hi hauran ms for-ces politiques present al Ple. La meva prioritat son els ciu-tadans i aix suposa que cal avanar amb ms oportunitats per les persones i menys atur, amb ms drets de ciutadania i menys desigualtats socials i cap un ciutat ms endrea-da, neta i sostenible, i no en mirar enrere. Si no es per fer aix, amb nosaltres que no hi comptin!!

s possible un pacte PSC-ICV a Sant Feliu?

Elecci municipal rere elec-ci municipal i previsiblement tamb a les properes, Sant Fe-liu dona un suport majoritari a les suma de forces politiques desquerres, progressistes

i catalanistes. No obstant, abans de res i per un elemen-tal principi democrtic primer caldr esperar el seu veredicte de la ciutadania i desprs res-pectar-lo. I tal com ja vaig dir en la meva presentaci com a candidata - i crec que ning pot qestionar - el millor per les persones de Sant Feliu se-ria que el govern que es formi respongui al mandat popular.

Del soterrament millor no

parlem, no?Nosaltres s em parlem. El

volem tal com estava previst i pactat: complert, sense re-tallades i finanant com a m-nim fins al 75% per les admi-nistracions dmbit superior. Ara b, sabem que fruit de lactitud del govern del PP , la manca dinters i atenci de CiU i dempenta de lactual govern, el soterrament, com molt aviat, formar part dels projectes que es faran a partir de 2020. Aix que aquesta pro-pera legislatura no el veurem iniciar-se, per caldr conti-nuar treballar i insistint per a que pugui ser una realitat.

A que creus que respon laparici de candidatures com Vens per Sant Feliu, Junts o fins i tot les bones expectatives generals de Cs?

A Sant Feliu, la presencia de las candidatures de Junts (versi santfeliuenca de Pode-mos) Cs o Vens, no sn una novetat, doncs ja van conco-rre en altres eleccions. Les previsions locals de les dues primeres sn molt ms mo-destes que les atorgades en les enquestes a nivell general i que caldr veure si es confir-men. Per la seva banda, Vens per Sant Feliu s resultat de la forma gens dialogant que ha practicat aquest govern, ja que prov del trencament dun grup de vens (Independents)

que anava en coalici con ICV-EUiA. En tot cas, jo crec que posen en evidencia un fenomen ms global, el qual demostra que el inters per participar en la poltica no ha disminut, sin tot el contrari, aix s, exigint-li a la mateixa que sigui ms directa, prxima i transparent i efica.

Estan els partits tradicio-nals, que teniu o heu tingut responsabilitats de govern, desconnectats de la gent?

A nivell local i pel que a mi respecte no tinc aquesta sensaci de desconnexi. Jo acostumo a parlar, per so-bretot a escoltar la gent i cer-car conjuntament solucions al seus problemes. Aix em per-met mantenir la connexi amb la gent que no assoliria si em quedes tancada en un despa-tx, allada o actus amb des del despotisme illustrat. Per-qu jo entenc que estar prop de les persones i fer el possi-ble per millorar la seva quali-tat de vida, es la finalitat de la poltica municipal.

Possiblement, aix s all que ha mancat a nivell global i ha creat aquesta desafecci que cal corregir.

A quin resultat aspireu?Al millor possible. s a dir,

a aquell que ens permeti go-vernar per aportar el nostre treball i esfor a un nic objec-tiu: millorar la nostra ciutat i el benestar de tots i totes els que vivim en ella.

Si no millores els resultats el 24 de maig, optars a una tercera legislatura ?

Les properes eleccions que-dem encara molt lluny. Primer shan de fer aquestes, per per suposat, continuar treba-llant per la meva ciutat.

Lourdes Borrell Moreno


54 anys, veina del barri Centre

Ha estat una legislatura perduda sense cap ambici ni projecte global de ciutat


CiU ha estat els darrers dotze anys com a soci de govern primer amb el PSC i ERC i ara amb ICV. El paper de CiU a Sant Feliu es ser el complement necessari del partit majoritari?

El fet de ser complement necessari o actor principal el marca el suport que cada partit rebi de la ciutadania en les eleccions municipal, la nostra aspiraci s passar en aquestes eleccions a ser actor principal.

Com definiries aquest da-rrer mandat? Heu estat c-modes governant amb una formaci ideolgicament tant diferent de vosaltres?

Lacord de Govern va ser exclusiu en temes de ciutat, i aquest acord ha tingut un molt alt grau de compliment, i s en aquest context que contestant a la pregunta, si hem estat cmodes.

Quines son les tres coses que destaques de la gesti del govern daquests quatre anys?

En primer lloc la feina feta des dels Serveis Socials per tal de no deixar datendre ning que pogus estar en risc dexclusi social. En segon lloc el redreament de leconomia municipal i en tercer lloc deixeu-me fer un empat entre la tarifaci

social a les EEBB i EEMM i la finalitzaci de les obres de la Llei de Barris amb lurbanitzaci de la Riera de la Salut i lequipament de les Tovalloles.

I les tres que hauries fet i no ha estat possible?

Tenir feta la remodelaci del casal de la Gent Gran, la finalitzaci dels equipaments de la zona esportiva de les Grases i el Pla Director del Centre.

Tot apunta a que les ma-jories absolutes de lpoca de Francesc Baltasar no tornaran a repetir-se i que caldran acords a dos o tres bandes per formar govern. Quines serien es vostres condicions innegociables per pactar un futur govern?

Tota negociaci passa per ser fidels al nostre programa i per tant al nostre lema de campanya Ciutat i Pas, per tant nosaltres no podrem arribar a acords amb forma-cions que estiguin allunya-des del nostre model de ciu-tat i de pas.

Es possible un pacte PSC-CiU a Sant Feliu?

Tamb cal dir que el primer que caldr veure s la distri-buci de regidors que tamb limitar les possibilitats de pacte. En el cas concret dun

pacte CiU-PSC en aquests moment el veiem complicat especialment pel posiciona-ment del PSC en temes claus de ciutat com la Tarifaci So-cial, els recursos sobre el IBI, i tamb aquesta poltica po-pulista de acoso y derribo buscant el benefici partidista, que ha fet en el mandat que tot just tanquem, en lloc de buscar consensos i lnies de treball conjuntes en benefici de la ciutat. Finalment el po-sicionament del PSC de Sant Feliu en temes de Pas, ne-gant el dret a decidir dels ca-talans el seu futur collectiu, no suma precisament en el sentit de buscar possibles enteses.

Enfoqueu les eleccions municipals com a una etapa del procs sobiranista?

No exactament, en les elec-cions municipals busquem poder fer entre uns i altres un millor Sant Feliu, per per nosaltres aquest millor Sant Feliu passa per superar el marc actual i buscar cotes ms altres de llibertat, que en permetin una millor ma-nera de governar-nos i aix passa per estar al costat del President Mas i del Govern de Catalunya incorporant de manera definitiva Sant Feliu al procs sobiranista.


Del soterrament sempre nhem de parlar, de fet du-rant aquests quatre anys ha estat una lnia de treball per-manent i que per part nos-tra continuarem mantenint la flama fins aconseguir-ho. Tot i que sabem que no s el millor moment i fins i tot que tots plegats hem devitar posicionaments radicals per aconseguir una soluci final que pugui ser realitzable en un termini temporal proper.

Ha estat una legislatura amb aparentment poc ba-gatge de gesti fins els da-rrers sis mesos que hem tin-gut una hemorrgia dobres i projectes. No creus que la gent pot acabar pensant que noms es fan coses quan sacosten eleccions?

s possible que amb el tema de les obres pbliques hi hagi aquesta percepci perqu tots plegats tenim la memria de la immediatesa, per vull aprofitar per des-mentir-la.

En aquests anys de man-dat shan iniciat i finalitzats una bona colla de projectes urbanstics com son la fi-nalitzaci de les obres de la llei de Barris, els serveis so-cials de la zona nord, la re-modelaci de la piscina de dEscorxador, la nova gra-deria del camp de futbol de les Grases, la reurbanitzaci del carrer den Serra i Tibida-bo, i cada any especialment a lestiu per minimitzar les molsties, hem fet diferents actuacions en la via pblica amb asfaltat de carrers, re-ducci dels pendents dels obstacles a la via pblica, re-modelaci de voreres, etc...

Tots els regidors actuals repeteixen en llocs prefe-rents. No es una candidatu-ra massa renovada, no?

Hem buscat combinar lexperincia de govern amb la renovaci. Avui sembla que tot ha de ser nou perqu sigui bo, i no ho veiem aix; hem tingut un equip de gran vlua i fora cohesionat que volem posar en valor i tamb millorar-lo amb noves incor-poracions que hem incorpo-rar tamb a llocs preferents.

A que creus que respon laparici de candidatures com Vens per Sant Feliu, Junts o fins i tot les bones

expectatives generals de Ci-tadans?

Crec que, en general, res-ponen a dinmiques supra-locals que aquesteseleccions ens serviran per veure quina fora tenen a Sant Feliu

Estan els partits tradicio-nals, que teniu o heu tingut responsabilitats de govern, desconnectats de la gent?

Sincerament crec que de cap manera, i crec que de moment i en pre-campanya hem estat les tres forces ms votades en les anteriors municipals qui hem estat capaos de mobilitzar ms gent en els actes de presen-taci de candidats.

A quin resultat aspireu?Tot grup que s presenta

a les eleccions ho ha de fer amb aspiracions de victria, i nosaltres com el que ms. I deixim dir que estem for-a esperanats amb aconse-guir-ho en funci de les res-posta que hem anat tenint en els diferents actes que hem fet no noms en pre-campanya si no durant tota la legislatura.

Portes 8 anys al govern de la ciutat, si CiU no est en el proper govern municipal, ser un fracs personal?

No, de cap manera, no es-tar en el govern i guanyar les eleccions seria un fracs? Per altra banda lanlisi duna trajectria poltica personal sha de fer al final i li dic que estic lluny daquest moment i que em queda corda per es-tona, i sobre tot moltes, per moltes ganes i illusi de ser la propera alcaldessa de Sant Feliu, i primera dona que ho hagi aconseguit encapalant una contesa electoral.

Rosa Maria Mart Jodar


56 anys, veina de Can Nadal

La nostra aspiraci s passar en aques-tes eleccions a ser actor principal


Elisabet Ortega Robles


32 anys, veina de Can Magins

El gobierno local ha ido de polmica en polmica estos cuatro aos

Es tu primera campaa como candidata a la alcal-da, aunque llevas cuatro aos como concejal. Como afrontas este nuevo reto?

Con mucha ilusin.

Como definiras este man-dato desde la visin de con-cejal en la oposicin?

Hemos ido de polmica en polmica, la subida de suel-dos, la congelacin del tipo del IBI, la subida del tipo del IBI cuando bajaron los valo-res catastrales, la duda sobre las cuentas municipales se-gn los informes de la inter-ventora...

Y hemos cerrado la legisla-

tura con otro problema como el del cementerio sin voluntad de ayudar a los afectados.

Qu tres cosas destaca-ras como positivas (si crees que las hay) de la gestin de gobierno de estos cuatro aos?

El pago a proveedores a 30 das, aunque ha sido una me-dida impulsada desde el go-bierno central.

Y las tres que no se han hecho y que, si el PP hubiera gobernado, habras llevado a cabo?

Bajar el IBI, no haber subido los sueldos de los concejales

de gobierno y haber tomado medidas cuando el Sndic de Greuges lleva cuatro aos avisando del descontento ge-neral de los ciudadanos con el Ayuntamiento.

Las mayoras absolutas de la poca de Francesc Balta-sar parece que no volvern a producirse y que, por tanto, ser necesario acuerdos a dos o tres bandas para for-mar gobierno. Cuales son vuestras condiciones inne-gociables para pactar un fu-turo gobierno?

Bajar impuestos, controlar el gasto y no utilizar el Ayun-tamiento como plataforma para el separatismo. No re-probar a otros concejales por hacer lo que creen que es correcto tambin sera otra condicin.

Es posible un pacto de gobierno en Sant Feliu que incopore al PP?

Habr que esperarse a los resultados del 24 de mayo para saberlo.

Has substituido a Sergio Jimnez como candidata, pero l contina como n-

mero dos. Com lo explicas?Dedicarse a la poltica mu-

nicipal en la oposicin signi-fica no tener dedicacin ex-clusiva. Son muchas horas que dedicamos a trabajar por Sant Feliu y esas horas se las quitamos a nuestros nego-cios. Es una manera de repar-tirnos el trabajo.

Del soterrament mejor no hablamos, no?

No nos vamos a olvidar que el soterrament es una de las principales reivindicaciones de Sant Feliu y seguiremos presionando para que sea una realidad.

A que crees que responde la aparicin de candidaturas como Vens per Sant Feliu, Junts o, incluso, las buenas expectativas generales de Cs?

Todo aquel que quiere tra-bajar para Sant Feliu y no encuentra su sitio en ningn otro partido tiene el derecho a presentarse a las eleccio-nes.

Estn los partidos tradi-cionales, que tenis o habis tenido responsabilidades de

gobierno, desconnectados de la gente?

El PP de Sant Feliu nunca hemos estado en gobierno por lo que es imposible que estemos desconectados de la gente cuando nuestra princi-pal actividad poltica es estar en la calle hablando con los vecinos de sus problemas reales. Supongo que los que gobiernan se pasan muchas horas arreglando problemas de despacho y se olvidan de lo que pasa en la calle.

A qu resultado aspirais?Sabemos que son ms par-

tidos los que aspiran a tener representacin en el Pleno y que el voto se dividir ms. Por lo que repetir los 4 conce-jales sera un buen resultado.

Si los resultados del PP son peores que hace cuatro aos, ser un fracaso perso-nal?No. Encabezar una candi-datura no es un proyecto personal. Somos un equi-po que trabajamos uni-dos para lograr el cambio que necesita Sant Feliu .

11abril de 2015 . el diari de Sant Feliu pgines especials

ERC va perdre la represen-taci municipal la passada le-gislatura per pocs vots. Estar fora de lAjuntament permet mantenir el pols de la poltica municipal?

No tant sols ho permet sin que a ERC hem demostrat que es pot fer. Des dun bon principi ens vam proposar no perdre aquest pols a la ciutat, hem estat presents a tots els plens municipals, hem estat en contacte permanent amb moltes entitats, i amb moltes persones involucrades amb la ciutat. No tenir responsabilitat institucional ens ha perms dedicar el 100% del nostre temps en crear una molt bona proposta per la ciutat al costat de la ciutat.

Ets la primera vegada que et presentes com a candidat. Com afrontes aquest procs?

Amb illusi i la mxima responsabilitat. Pel moment que viu el Pas, pel que po-den significar aquestes muni-cipals, pel transcendents que poden ser s un repte molt gran ser el cap de llista, per tamb s un repte molt gran com a collectiu que som. Evidentment safronten amb la mxima illusi. Lany 2011 molta gent es va sentir decep-cionada perqu ERC perds representaci Per aix tamb encarem aquest procs amb una enorme responsabilitat.

Per ells, i perqu nosaltres creiem que el punt de vista de lesquerra sobiranista s indis-pensable a Sant Feliu.

Com definiries aquest da-rrer mandat des de lptica duna formaci que no te re-presentaci a l Ajuntament?

Per nosaltres aquesta ha estat una legislatura estranya. No noms perqu nosaltres no hgim tingut representa-ci, sin tamb creiem que ha estat una legislatura poc pro-ductiva. El govern lhem vist sovint poc decidit, mancat de coratge i mancat datreviment i risc per tirar endavant polti-ques valentes que capgirin la ciutat. A la oposici lhem vist sovint perduda i poc construc-tiva, i sobretot a un grup en concret desapareguts.

Quines son les tres coses que destaques com a positi-ves (si creus que nhi ha) de la gesti de govern daquests quatre anys?

Evidentment hi hagut co-ses positives de la gesti del govern. Per exemple, hem destar orgullosos que Sant Feliu sigui un dels municipis de la comarca amb ms inversi en poltiques socials, per tant s un a cosa positiva que no shagi abaixat la gurdia en aquest aspecte. La tarificaci social, tot i que t marge de millora, s una de les coses

positives daquesta legislatu-ra. Finalment, cal reconixer que en la gesti cultural la ciu-tat tamb ha millorat respec-te la legislatura passada, tant com a programaci com la cerca de nous espais, pensem que incloure programaci cul-tural a bars de la ciutat, amb la collaboraci de lajuntament ha estat una bona experincia que cal celebrar i continuar en el futur.

I les tres que no shan fet i que hauries fet si ERC ha-gus governat?

Considerem que la poltica de participaci ha quedat ob-soleta a Sant Feliu, els consells de participaci ja no serveixen per donar resposta a les noves exigncies ciutadanes. Nosal-tres hagussim engegat una nova poltica de participaci basada en incloure el ciutad en el procs de presa de deci-sions; i s el nostre punt prin-cipal del programa.

Tamb creiem que en pol-tiques mediambientals, s un dels punts on creiem que hi manca coratge i idees noves, sha fet molt poc i calen mol-tes decisions per prendre en el futur. Ens sobte que un partit verd, no sigui molt ms con-tundent en aquest mbit.

Finalment hagussim sigut ms contundents en polti-ques de transparncia. Cal po-sar totes les dades, perqu els ciutadans puguin conixer tot el que passa a la ciutat, per-qu les entitats puguin fer les diagnosis del que passa en els seus mbits dactuaci, i per-qu la oposici puguin fiscalit-zar millor al govern.

Tot apunta a que les majo-ries absolutes de lpoca de Francesc Baltasar no torna-ran a repetir-se i que caldran acords a dos o tres bandes per formar govern. Quines serien les vostres condicions

innegociables per pactar un futur govern?

Per nosaltres s innegocia-ble el projecte de construir un govern obert; aix vol dir que ERC no pactar mai amb ning que no comparteixi la necessi-tat i la voluntat de transformar Sant Feliu en tres eixos, can-viar el model de participaci, canviar el concepte de trans-parncia i comenar a cons-truir la ciutat des duna lgica collaborativa amb entitats i ciutadans. bviament ERC no podr pactar amb ning qui posi traves i miri cap a una al-tra banda quan el procs pol-tic que viu el Pas interpelli als municipis i a les ciutats

Teniu una candidatura for-a jove, com s tradicional a ERC, per potser noms es representativa duna part de la ciutat. Com es tradueix aix amb leslgan que feu servir Del Sant Feliu entre uns quants al Sant Feliu en-tre tots

No s cert que noms sigui representativa duna part de la ciutat. Cal considerar que ERC som molta ms gent a part de la candidatura, on noms hi ha cinc militants del partit de vint-i-dos persones.

Hem volgut prioritzar la obertura amb la ciutat. En el nostre entorn hi ha molta gent que ens dona suport de totes les edats, en el nostre progra-ma la part de gent gran s tant extensa com qualsevol altra, durant aquests quatre anys ens hem reunit amb tot tipus dentitats, algunes delles comandades per gent gran. Amb tot aix demostrem la nostra voluntat de fer una ciu-tat entre tots, sense deixar-nos a ning ni sense pretendre fer veure que nosaltres sols ja som aquests tots.

Enfoqueu les eleccions mu-nicipals com a una etapa del

procs sobiranista?Si, per no noms. s a dir,

ser la gent amb el que ex-pressi a les urnes que donar la possibilitat de que aques-tes eleccions, per sobretot dels consistoris que en deri-vin siguin una part ms del procs cap a la independn-cia. Creiem honestament que el nostre programa electoral respon a les dues qestions, al Sant Feliu que nosaltres volem millorar, i el que espe-rem com a resposta al pro-cs dindependncia. A part creiem que tampoc es poden deslligar les dues coses, no-saltres som independentistes perqu creiem en la necessi-tat de construir un pas millor, nou, el Sant Feliu que imagi-nem i proposem s un Sant Feliu vist amb els ulls de qui vol un pas nou, per aix som independentistes i per aix proposem el Sant Feliu que proposem. No son dues coses diferents, son parts duna ma-teixa moneda.


Nosaltres no ho portem en el programa perqu creiem que no s realitzable ara per ara. Tot i aix ERC collaborarem en qualsevol petit aven que es plantegi. Per creiem indis-pensable no crear cap falsa expectativa parlant-ne en el programa.

A quin resultat aspireu?Suposo que tots els partits,

en totes les eleccions que es celebren aspiren en algun mo-ment o altre a guanyar, i per aix et presentes. Nosaltres aspirem a guanyar, s evident que ser difcil en aquestes municipals; per venim de ser segona fora a les Europees. Aspirem a fer-ho tant b com fa un any.

Oriol Bossa i Pradas


34 anys, ve de Can Nadal

El govern lhem vist sovint poc decidit, mancat de coratge i datreviment


Cs es va presentar a les anterior eleccions per no va obtenir representaci. Estar fora de lAjuntament permet mantenir el pols de la poltica municipal?

En certa manera, ja que no disposes de tota l informaci i per tant una part de la pol-tica municipal queda fora de la teva anlisi i de possibles respostes proporcionals i so-bre tot en l apartat dels pres-supost i els impostos.

Ets la primera vegada que et presentes com a can-didat, tot i que tens expe-rincia municipal doncs has estat regidor amb el PSC. Com afrontes ara aquest procs?

El cert es que es una expe-rincia diferent, tot i que com esmentes jo he participaren unes quantes campanyes municipals,per la sensaci de que tots els teus com-panys en un debat per petit que sigui, esperan sempre a que el cap de llista digui la seva per no desentonar de vegades produeix una certa angoixa.

Com definiries aquest da-rrer mandat des de lptica duna formaci que no te representaci a l Ajunta-ment?

La veritat es que des duna posici un xic allunyada sem-bla que no ha passat res, per passen coses, algunes

Xavier Alegre Buxeda


56 anys, ve del barri Centre

No tenim res a parlar amb els par-tits que promoguin la separaci amb la resta del Estat Espaol prou importants com la pu-jada de la pressi fiscal ( de forma no legal), lincrement de les subvencions, algunes sense cap inters pblic.

Quines son les tres co-ses que destaques com a positives (si creus que nhi ha) de la gesti de govern daquests quatre anys?

En destaco noms una, el no deixar a ning al carrer, tot i que les embranzides de la crisis han estat molt for-tes.

I les tres que no shan fet i que hauries fet si Cs ha-gus governat?

Les tres que segurament tiraria endevant son i no per aquest ordre, revisi del pla d accessibilitat, reduir la pre-sio fiscal, en especial l IBI, i finalment millorar la gesti de l espai pblic

Tot apunta a que les ma-jories absolutes de lpoca de Francesc Baltasar no tornaran a repetir-se i que caldran acords a dos o tres bandes per formar govern.

Quines serien les vostres condicions innegociables per pactar un futur govern?

La baixada de l IBI en un 5,5% per al 2016 i la reducci del 20% de la taxa de teleas-sistncia em el primer any i la supressi a l any 2018.

Es possible un pacte de govern amb Cs a Sant Fe-liu?

Si es possible, per ha de quedar clar no tenim res a parlar amb els partits que promoguin la separaci amb la resta del Estat Espaol.


Del soterrament no vull parlar masa ja que estic con-venut que si es treballa mes que es parla avanarem molt ms i per descontat sense cap foto.

A que creus que respon laparici de candidatures com Vens per Sant Feliu, Junts o fins i tot les bones expectatives generals de Cs?

Les respostes son mlti-

ples per bsicament cal atribuir al descontent amb les formes de governar dels partits tradicionals i a la manca de resultats en les de-mandes dels ciutadans.

A quin resultat aspireu? Ja he manifestat en altres

ocasions que un regidor ser un mal resultat, dos un bon resultat i tres un magnfic re-sultat.

Si no obteniu representa-ci, ser un fracs personal?

No, un fracs personal seria si aix fos un projecte mesianic, per aix de Cs es un projecte collectiu i per tant ni l xit ser meu ni el fracs tampoc. Vull posar-li un exemple de aix, a l as-semblea que varem aprovar les propostes programti-ques, jo vai perdre dues vo-tacions. Veu un projecte per-sonal?


Silvestre Gilaberte Herranz


71 anys, ve del barri de Roses Castellbell

La concesin de los servicios funerarios puede acabar en los tribunales

Es la primera vez que te pre-sentas como candidato pero tienes una larga experiencia en diferentes movimientos polticos y sociales, por qu ahora optas a la alcaldia? Los cambios que necesita nuestro Ayuntamiento en la gestin economa, en la defi-ciente organizacin y funcio-namiento, el desinters por el mantenimiento del patrimonio municipal Llevaron al grupo a valorar que mi experiencia de funcionario y de Teniente de Alcalde era un activo que no podamos prescindir.

Habis superado las expecta-tivas en la recogida de avales, con bastantes ms de los es-trictamente necesarios. Crees que es un indicio de bueno resultados para vuestra agru-pacin de electores?

Entregar 814 firmas con sus correspondientes fotocopias de DNI en 18 das, con la Se-mana Santa por medio, el que ms de un centenar recogidas no pudimos presentarlas por las grandes dificultades y el tiempo, es una demostracin de organizacin, de conexin y de confianza impresionante. Las condiciones objetivas son extraordinarias.

Cmo definiras este ltimo mandato desde la visin de una formacin sin representa-cin en el Ayuntamiento? Ha sido muy decepcinate. Los procedimientos sobre el IBI son el ejemplo ms signi-ficativo, pero no el nico. No podemos olvidar los desacier-tos en los Pliegos de Condicio-nes de la Limpieza, jardinera el Alumbrado Pblico y en el

ltimo ao el conflicto de los servicios funerarios que si no cambiamos al actual equipo de gobierno puede terminar en los tribunales de justicia como ha ocurrido con el IBI.

Qu tres coses destacas como positives (si crees que ha habido) en la gestin del gobierno en estos cuatro aos? Gestionar 40 Millones de Eu-ros, unos 500 trabajadores y un patrimonio tan importan-te como tiene nuestra ciudad da para muchas actuaciones positivas. A pesar de los po-lticos. Destaco el trabajo rea-lizado sobre la formacin y la ocupacin. Las actuaciones contra los desahucios. Muchas actuaciones en los servicios personales.

Y las tres que no se han he-cho y que habrais hecho si Vens hubiera gobernado? Al da siguiente de ganar las elecciones los Independien-tes que habamos contribuido a ganarlas quedamos margina-dos. CiU haba impuesto de hecho e ICV haba admitido un cambio muy significativo de compromisos electorales: No se hizo la acordada Auditora econmica. No se hizo, ni se

intent, la reforma organizativa de la administracin en la que haba compromisos muy defi-nidos, los cargos de confianza que no continuaran permane-cen cuatro aos despus. La participacin social y el impul-so de las entidades y las AAVV han quedado en una teora, to-talmente vaca de contenidos.

En vuestro blog os presentis como los del IBI. Vens es algo ms que la lucha del IBI? Vens es una candidatura que viene del IBI y de otras muchas experiencias sociales y polti-cas, que est en condiciones de dirigir un equipo de gobier-no y actuar en todos los proble-mas de nuestra ciudad. Somos la candidatura que promove-mos la democracia directa y las consultas en los problemas comunitarios. Vivimos en una sociedad muy heterognea, donde todos sectores tienen propuestas y expectativas y el Ayuntamiento ha de ser un re-ferente positivo e impulsor del conjunto de actividades.

Hace cuatro aos el movi-miento ciudadano que repre-sentas se present en coali-cin con ICV, bajo la marca de Independents per Sant Feliu. Es posible, despus

del 24 de mayo un pacto de gobierno ICV -Vens per Sant Feliu? Hace cuatro aos las condicio-nes eran unas y hoy son otras muy distintas. Pero los intere-ses de los ciudadanos han de estar, siempre, por encima de las coincidencias o des coinci-dencias de los representantes.

Del soterrament mejor no hablamos, no?Del soterrament y otros te-mas urbansticos el equipo de gobierno los ha de tener como importantes problema de ciudad, pero ha de trabajar desde el silencio informativo y esperar el momento de oportu-nidad. La demagogia tiene un corto recorrido.

A qu resultado aspiris?Nuestra aspiracin es mxi-ma. Partimos de una situacin de necesidad de cambio, el 80% de la poblacin dice estar harta de los partidos polticos, somos muy conocidos y apre-ciados en todos los sectores de la ciudad, tenemos un pro-grama rompedor con el estatu quo actual, presentamos una candidatura de unidad dentro de lo diverso de nuestra socie-dad, nuestro nico objetivo es la gestin de nuestra ciudad.


Lus Serrano Cuadra


30 anys, ve del barri Falguera

s hora doptar per projectes que sor-geixin des de la ciutadania

Ets la primera vegada que et presentes com a candidat i, al igual que la majoria de membres de la vostra candi-datura, sense gaire experin-cia poltica nivell municipal . Com afrontes ara aquest pro-cs?

Per descomptat, de forma diferent a com solen fer-ho altres candidatures. El procs de posta en com dels pro-blemes municipals i les seves solucions ha estat horitzontal, noms possible grcies al tre-ball de gent del carrer que ens ha donat suport. En aquest sentit estem illusionats i con-venuts que la nostra s una aposta de valor.

Junts per Sant Feliu s un partit creat expressament per aquestes eleccions per Podemos, Piratas i Equo. No tenir arrelament a la poblaci no os dificulta molt abordar la campanya?

Inicialment vam intentar presentar-nos com a partit instrumental, per finalment la seva legalitzaci no va ser possible. Concorrim a aques-tes eleccions municipals com a coalici dEquo i Pirates de Catalunya, amb vens inde-pendents que enriqueixen els punts de vista daquests dos partits que aglutinen formal-ment la candidatura. Tot i que els dos partits no tinguin mol-

ta representaci a Sant Feliu, la candidatura la formen vens que s que estan arrelats a la ciutat i coneixen els seus pro-blemes.

Com definiries aquest da-rrer mandat des de lptica duna formaci que no te re-presentaci a l Ajuntament?

Governar un ajuntament no s tasca fcil, sens dubte, per veiem que sha governat molt desquena a la ciutada-nia, amb poca incidncia en les problemtiques que -ms encara en els ltims temps- els vens han de conviure en el dia a dia.

En Junts per Sant Feliu es-tem farts de promeses i de boniques paraules en temps electoral. s hora doptar per projectes que sorgeixin des de la ciutadania, que coneguin els seus problemes i, sense buscar la cadira, defensin els seus drets.

Quines son les tres coses que destaques com a positi-ves (si creus que nhi ha) de la gesti de govern daquests quatre anys?

Ens ha agradat molt la inicia-tiva dilluminaci de semfors per leds, encara que la quali-tat dels mateixos deixs una mica a desitjar. Amb aquest tipus dilluminaci es redueix la despesa energtica i es pot

controlar de forma ms au-tomtica la illuminaci. Lls-tima que alguns daquests leds tinguessin que substituts rpidament per la seva quali-tat, per lexperincia en si ha estat positiva.

Tamb hi ha ms espais desbarjo per a gossos, algun fins i tot amb font daigua, un model a implantar en altres punts de la ciutat.

La tarificaci social de les llars dinfants ha estat una mesura sens dubte positiva, i que ens agrada especialment, per la dificultat que tenen mol-tes famlies per arribar a final de mes.

Per sn sens dubte unes poques coses positives en un mar de poltiques a esquenes dels vens. Veiem molt discurs buit per poques mesures concretes en favor dels que vivim i treballem a la ciutat. Aix s, moltes obres en pre-campanya per tot arreu. On eren la resta de lany?

I les tres que no shan fet i que hauries fet si Junts ha-gus governat?

En primer lloc, estem con-venuts que s hora que els ciutadans i ciutadanes puguin implicar-se ms en els as-sumptes venals, de manera que donem suport a la cele-braci de consultes vinculants per a assumptes despecial importncia per a la ciutat.

El govern sortint ha fet molt poc pel comer local, un dels nostres eixos de programa, que a nivell econmic i so-cial revitalitzar la ciutat, en generar riquesa i llocs de tre-ball. Junts busca potenciar la ciutat en aquest sentit, fent partcips als comerciants i als mateixos vens. Els joves es-tan molt oblidats, i tamb sn un motor cultural, econmic i social.

El nostre objectiu principal

s treballar en favor de la just-cia social, i considerem que ha ajudat poc a les famlies, i no sha treballat per una progres-sivitat en funci de la renda, dimpostos i taxes municipals. Poc sha fet tamb per dismi-nuir el risc de pobresa dels vens; encara que hi ha algu-nes ajudes per evitar la pobre-sa energtica, per exemple, sn tot just un pegat.

Tot apunta a que les majo-ries absolutes de lpoca de Francesc Baltasar no torna-ran a repetir-se i que caldran acords a dos o tres bandes per formar govern. Quines serien les vostres condicions innegociables per pactar un futur govern?

El nostre objectiu no sn les cadires al ple municipal, sin aconseguir un ajuntament ms transparent, eficient i que de deb ajudi als vens de la ciutat, que sigui til a diver-sos nivells: econmic, social i cultural. Les idees sn all im-portant, i que la seva aplicaci estigui garantida; la resta, s secundari.

Per descomptat, no apos-tem per la continutat dun model que viu desquena als ciutadans, que amb prou fei-nes compta amb ells, noms de cara a la galeria. Ni dona-rem suport pactes que conti-nuen aquestes poltiques bui-des.

Es possible un pacte de go-vern ICV -Junts a Sant Feliu?

Ara per ara, no creiem que ICV representi ni de lluny el que Junts per Sant Feliu de-fensa. Un canvi de rumb dICV per un resultat electoral no ens semblaria massa creble, atesos els ltims quatre anys de govern amb la dreta de les retallades socials i de la por a les manifestacions. s hora que el ciutad esculli quin ti-

pus de poltica vol.


El soterrament s una bona idea, que vertebraria molt ms la ciutat i permetria que certes i tristos episodis relacionats amb el tren no tornessin a te-nir lloc. Per en un context de crisi econmica, considerem que el govern de lEstat i el govern de la Generalitat dif-cilment es posarien dacord per finanar una obra de tals proporcions.

Daltra banda, sha utilitzat tant molt com a arma poltica, i francament, no s lestil de Junts per Sant Feliu. Avui dia, per cert, lIBI sembla ser el nou soterrament en aquest sentit. La rifa al respecte duna hipo-ttica baixada de lIBI daltres candidatures apunta la ma-teixa forma de fer poltica que no defensem.

A que creus que respon laparici de candidatures com la vostra , Vens per Sant Feliu, o fins i tot les bo-nes expectatives generals de Cs?

Ens sembla clar que la ciu-tadania fa anys que manifes-ta el seu descontent amb la forma en qu molts partits governen o fins i tot es con-dueix en loposici. I espera que les noves apostes venals siguin ms permeables amb els seus problemes reals. Ms que retrica de partit, els ciu-tadans i ciutadanes busquen solucions.

A quin resultat aspireu?A un resultat tal que ens

permeti aplicar poltiques que defensin de deb els interes-sos del ciutad del carrer. Els vens determinaran si el nos-tre treball val la pena de ser recolzat amb els seus vots, i a ells ens encomanem.

Delorgan, la Em-prempta en llen-ga galica, s una jove com-panyia catalana de Dansa Irlandesa formada per ba-llarins i ballarines proce-dents daltres disciplines artstiques.

Aquesta companyia es va formar i constituir com a grup dinvestigaci i in-terpretaci de la Dansa Irlandesa a Catalunya, lOctubre de 2006, fruit de linters creixent al nostre pas per la cultura galica, coneguda fonamentalment arreu del Mn, per la seva msica, i el seu peculiar estil de dansa.

Delorgan Irish Dance Company

EL TEU COMER

EST DE MODA

pgs. 4 i 5

JORDI MAJ, 20

ANYS CREANT

JOIA DAUTOR

pgs. 2

LARA SEGUROS

CELEBRA SU 40

ANIVERSARIO

pgs. 3

FEM MODA FEM MODA , maig de 2015

Una dcada despus y sigues con el buen humor del primer da, cmo lo consigues?Lo primordial es dejar en cada lugar los problemas (los de casa en casa y los del trabajo en el trabajo).Cada da que levanto la persiana de mi negocio intento tener la misma ilusin que el pri-mer da que decid emprender la aventura de ser un autnomo mas en este pas.

El momento econmico de un pas es el que marca las tenden-cias de la oferta, qu alimentos que ofertas en tu establecimien-to han sufrido ms variacin en su demanda a la alza, y a la baja?En primer lugar creo que el tema de la alimentacin, en estos mo-mentos, es bastante psimo, no le estamos dando la importancia que tiene para nuestra salud.En estos momentos los alimentos

que ms consumimos son pes-cados y verduras, los de menos consumo son los productos que se pueden elaborar en casa.

El porcentaje neto de pobre-za infantil en Espaa es del 36.8%, esto afecta a millones de familias. Con nimo de poner nuestro granito de arena te pro-ponemos un reto. Podras con-feccionar un men equilibrado para una familia de 4 personas por menos de 10 para un da, es decir con las 5 comidas reco-mendadas?

Desayuno: caf con leche, torra-da de pan con aceite.Almuerzo: bocadillo de jamn del pas.Comida: verduras con filete de pescado.Merienda: una pieza de fruta.Cena: tortilla francesa con lechu-ga y tomate.

Cmo te imaginas dentro de 10 aos?Me imagino continuando con el negocio en esta ciudad y que nuestros vecinos - clientes nos ayuden a conseguir nuestros objetivos, y se den cuenta que somos muy impoortantes para ellos en profesionalidad y cerca-na a sus domicilios.Hay un dicho muy bueno: nadie regala nada. Yo te imagino como siempre ojal que nos veamos donde siempre

La Rosa de Maj Joiers

Explicam perqu i com sorgeix la idea del teu projecte.B, desprs de 20 anys dofici vaig sentir la necessitat dexpressar la meva trajectria com a joier-gemmleg, cap a un smbol tan emblemtic com s la rosa de Sant Feliu, s aix com va sorgir la idea.

El resultat del treball expressa realment el que volies?S, realment estem molt satisfets, perqu hem expressat, una visi molt personal, per a l hora fresca i original de la Rosa de Sant Feliu, convertint-la en joia

i donant loportunitat a tos els santfeliuencs i santfeliuenques de poder-la lluir.

Com interpretes el teu treball desprs de 20 anys de profes-si?Doncs amb molta illusi com el primer dia, intentant mostrar a la gent de sant Feliu la nostra professionalitat, e interpretant els gustos de cadascun dels nos-tres clients, donant-lis un tracte personal i especialitzat en el sector de la joieria, del qual ja portem tres generacions, tamb estem molt agrats als clients per la seva fidelitat

Que s el que creus que has aportat com a joier Gemmleg a la ciutat de Sant Feliu?Doncs, jo crec que hem aportat coneixements de Joieria i gem-mologia, sobretot educant als

Jordi Maj, 20 anys creant joia dautor a Maj Joiers

nostres clients en aquest tema, aportant explicacions dels pro-cessos de creaci, els quals han anat canviant, adaptans a les noves tecnologies del dibuix amb 3D, i estant presents a les xarxes socials.

Felicitats, brindem per 20 anys de professi, el realment admira-ble del teu treball s la capacitat de modelar els metalls nobles, donant forma per convertir-los amb joies les quals transmeten illusions i sentiments.

Jordi Douton de la Casa del Gel, cumple 10 aos.

FEM MODAFEM MODA , maig de 2015

Entrevista a Oscar Lara

LARA BCN SL es un despa-cho especializado en seguros particulares (automvil, hogar, comercio, accidentes...) con una lnea de negocios de empresa (seguros para industrias, res-ponsabilidad civil, transpor-tes..) Lleva 40 aos apostando por un servicio profesional y de calidad.

Tras cuatro dcadas ofrecien-do vuestro servicio en Sant Fe-liu, qu es lo que ms te gusta de tu trabajo?La capacidad de influencia que tenemos con nuestros clientes.

Durante este tiempo nuestra mayor preocupacin ha sido mejorar la labor de asesora-miento, principalmente en los productos de Vida, Ahorro y Empresas los cuales concibo como la esencia del sector ase-gurador.

Cunto tiempo llevas dedica-do al mundo del seguro?Estoy vinculado al mundo de los seguros desde siempre. Mi padre comenz la actividad de la agencia en 1975 hasta que, tras su jubilacin me hice cargo de la misma.

Cmo interpretas la evolucin del sector de los seguros en es-tos aos?A pesar de la difcil situacin econmica el sector asegurador ha mostrado un estabilidad en-vidiable, aunque hemos tenido que adaptarnos a un mercado en constante cambio, en el que las necesidades de nuestros clientes evolucionan y la forma de mantener el contacto con

ellos tambin.Con motivo del 40 aniversario hemos decidido renovar nues-tra presencia en Internet (www.laraseguros.com), para poder dar a nuestros clientes una nue-va va de contacto e interaccin con el despacho. Les invitamos a navegar por las distintas p-ginas donde podr conocernos con mayor profundidad.

Con el 40 aniversario ofreces descuentos de hasta el 40% para los comercios asociados al Consorci de Comer ?Despus de todos estos aos sa-bemos que el comercio urbano trae bienestar a la comunidad y son los comerciantes los que apoyan al barrio de muchas for-mas, participando activamente en las fiestas y eventos cultura-les, aportando productos o de-corando fachadas e interiores.Por eso en nuestro 40 aniversa-rio queremos apoyar al comer-cio de proximidad con impor-tantes descuentos.

En mi recuerdo y mi-rando hacia atrs con cierta nostalgia veo un pasado en el que con el tiempo he forjado una filosofa que a da de hoy me permite seguir divirtindome y hacer lo que ms me gusta crear y formar culturalmente.

En 1987 se me ocurri comentarle a un viejo compaero de trabajo crear un grupo de baile para presentarnos en el concurso de play-back. En ese mismo ao en la discoteca casino sant feliuenc, tras una minu-ciosa tarea de seleccio-nar chicos y chicas por diversas discotecas de los pueblos de los alre-dedores, conseguimos ganar el primer premio y a partir de ese momen-to comenz esta gran andadura.

Oficialmente en el 88 nos dimos a conocer en nuestra ciudad con

el nombre de pockets gracias a fernan disco de los 40 princi-pales que nos apadrino, y en el mes de mayo dentro del mar-co de la fira en la desfilada de moda nos presentamos como grupo de baile pockets.

En el presente la experiencia

de todos estos aos me ha ayu-dado a creer mucho ms en mi, a pesar de algunas trabas, hoy creo en una buena formacin de mis alumnos y ofrecerles cada da mas herramientas para que hagan buen uso de ellas en un futuro personal y profesional. 27 aos compartiendo y vivien-do experiencias en el mundo de la danza y la msica.

He dedicado mi vida al baile y a transmitir lo que siento. Siem-pre pensando en hacer feliz a los dems llevar aos involucrado con todo lo cultural y artstico para fiestas, asociaciones de ve-cinos y entidades del pueblo me ha hecho reflexionar y avanzar dedicndome exclusivamente a un nuevo proyecto en el que muchos nios y nias tendrn la oportunidad de formarse y ayu-darles a dar un paso ms tenien-do la posibilidad de trabajar con varios estilos de danza urbana incluyendo lirico, flamenco y canto.

LARA SEGUROS celebra su 40 aniversario con un descuento de hasta el 40% para los comer-cios asociados al Consorci de Comer.

Real Pockets, un gran pasado, un estable presente y un futuro prometedor.

He intentado desde mis prin-cipios destacar por encima de todo y valorar mi ciudad sant fe-liu de llobregat y me consta que ha habido y las hay, personas implicadas al mximo para que sant feliu este en el lugar que le corresponde como capital de co-marca, a nivel cultural deporti-vo y comercial.

Me gustara que todos en ge-neral hiciramos una reflexin sobre que pasara si todos ha-blramos siempre bien de todas las cosas buenas que tiene la ciu-dad.

Hace tres aos una maana le comente a mis amigos Lydia, Jordi y Fernando de Blackout Producciones empresa por cier-to de nuestra ciudad sonido iluminacin que quera retomar el desfile de moda el cual fue xito durante muchos aos en sant feliu, y desde ese momento surgi el Fem Moda. Gracias a esta iniciativa y con el convenci-miento puesto en nosotros del consorci de comer y ayunta-

miento se consolida de nuevo nuestras fiestas de primavera.

Es necesario mas positividad desde el ayuntamiento cuando un ciudadano o entidad va con alguna propuesta que no se en-cuentren con las tpicas frases no lo ven o que eres soador o que cuando un comercio abre su ne-gocio entre un ciudadano y co-mente al propietario.. Todo lo que se abre aqu cierra. Tenemos que hacer una pia entre todos ayuntamiento y ciudadanos.

Mi objetivo para el futuro a travs de Real Pockets Dance Group, es que Sant Feliu sea un poco mejor o igual que otros pueblos del alrededor.

Seguir trabajando con ideas nuevas para mejorar la forma-cin y facilitar a los mas jve-nes la capacidad de buscar su lugar en esta sociedad, y con el tiempo algunos de ellos trabajen con propuestas nuevas para el beneficio de nuestra ciudad al fin y al cabo esto es como una cadena.

MODAEL TEU COMEREST

DE

@debotigues

/debotigues

Segur que vols conixer als nostres comerciants! Descobreix-los aqu

Segueix-nos

www.debotigues.cat


Amiti te ofrece una varie-dad de servicios de peluque-ra y esttica.

Situado en el barrio Falguera, encontrars peinados para cual-quier ocasin, cortes actuales, colores de ltima tendencia, me-

chas, mechas californianas, reco-gidos, extensiones, depilaciones, masajes relajantes, tratamientos faciales y corporales de diferen-tes variedades, peeling corporal, manicuras, pedicuras, esmaltes semipermanente Shellac y ma-quillaje. El centro abre de martes a vier-nes de 9 a 19 horas, y sbados de 9 a 14 horas.

Desde hace 5 meses completa-mos nuestros servicios con una nueva etapa en Fotodepilacin. Una de las ltimas novedades son las Beauty Party. Son fiestas de aniversario para nias entre 6 y 15 aos que disponen de todo el saln y se les crea un espacio especial solo para ellas donde se les peina, se les maquilla, se les hace tambin una mini-manicu-ra, completado con una merien-da. Son los sbados por la tarde, ya que solo se abre para ellas, y estn teniendo mucho xito.

Emprendedora, creativa, profe-sional, pro-activa en redes socia-les, cuanto hace que has abierto tu saln y que te llev a hacerlo? Cree Amiti ya va hacer casi tres aos. Despus de aos trabajan-

do y aprendiendo en otros salo-nes, cre que estaba preparada para poder ofrecer mi experien-cia adquirida. Aunque los princi-pios son difciles me gusta tener mi propio saln y transmitir a la gente lo que he aprendido. Intentamos que sea un ambiente familiar y cercano, donde la gen-te viene a desconectar, un espa-cio en el que se sientan lo ms a gusto posible. Para m la mayor satisfaccin es que salgan satisfe-chos de su paso por Amiti.

Profesionalmente, como te de-fines? Me encanta lo que hago, me apa-siona mi trabajo y crecer en l. Me gusta seguir creciendo en mi da a da y demostrarlo con cada trabajo que hago. No me gusta seguir una rutina. Quiero que cada da sea diferente y aportar-lo a mis clientes. Me siento bien escuchndoles y aconsejndoles de cmo quedaran mejor y que gracias a eso se vayan contentos con haber venido a verme.

Calats Munn

Quin tipus de calat que podem trobar en la teva botigga?

A les nostres botigues podeu trobar les ltimes tendncies en calat, des de cerimnia fins a peus delicats, passant per xic, casual, urb, esport Inten-tem oferir, una amplia gama de producte, on qualsevol dona o home que segueixi la moda es pugui calar.

Quines marques de sabates que tens al teu catleg?Guess, Armani Jeans, Michael Kors, UGG, Sitges Sandalies, Premiata, DKNY, Nike, Super-ga, Cruyff, Fly London, Pons Quintana, Manas, Marisa Rey, Tommy Hilfiger, Clarks, Geox, Stonefly, Unisa, Alpe, Nero Giardini, Hispanitas, Felmini, Pepe Castell

A ms de disposar de gran va-rietat de sabates que tipus de complements puc adquirir en les botigues de Calats Munn?A les nostres botigues tamb hi podrs trobar una gran varietat de bosses, bitlleters, cinturons, fulards

Alguna recomanaci per a aquesta temporada?Aquesta temporada proposem un look esportiu, on els pisos de goma blanca amb volum agafen una gran importncia. Tant per botins com per sandlies, tant en pla com amb tac sn els prota-gonistes. La gama de colors s bastant neutre, on destaquem les tonalitats grises, camels, nudes i metalitzades amb pinzellades de tons aiguamarina, rosa pastel, coral, groc I blau Klein.

Pilar Marn

Hace poco que has emprendi-do un proyecto donde las races tienen un doble sentido, la fu-sin del amor por la naturaleza y la creatividad expresada en

los cabellos, cmo surgi la idea?

Surgi por su propio peso, de estar en constante sinergia cuan-do la Peluquera y la Floristera estaban separadas.

Cuando acude una novia al saln busca complementos que le diferencie del resto y lo en-cuentro en la floristera, con ma-teriales inusuales en el mercado de la peluquera, como adornos de silicona, pelo de oso, cintas de alambre, etc. Y lo mismo suceda con la floristera, que la novia busca el equilibrio de su ramo con el peinado y el tocado que van a llevar, con esta fusin se lo ponemos fcil y le damos el toque personal y exclusivo para ella.Y hemos creado el Espacio Novias, en el saln, donde la nica protagonista es ELLA

Esta fusin se puede definir en la siguiente frase El arte imita a la naturaleza

Eco-Saln, Peluquera de autor, explcanos que encontraremos en tu saln cuando vayamos a verte.

Eco-saln es la apuesta por la sostenibilidad, basndonos y apoyndonos en la Fitoterapia y la utilizacin y conservacin de nuestros propios recursos natu-rales. Tanto en peluquera como en esttica, utilizando produc-tos naturales queremos ayudar a que el mundo presente y futu-ro pueda estar un poquito mejor, adems de crear belleza.

Gus Gus

El 2015 ha estat per Gus Gus una renovaci total, sha con-vertit en un espai en el qual tencantaria quedar-te a viu-re, per s solament un canvi desttica o tamb de filosofia dempresa.En aquesta feina la renovaci s constant, la moda mai satura i nosaltres estem atents a tots els canvis que es produeixen. Aix s reflexa tant en el nostre pro-ducte com en la nostra botiga.La nostra filosofia continua sent la doferir als clients el millor, el

que implica la comoditat dels clients a lespai que els envolta i ho aconseguim amb un tracte personalitzat i un bon ambient.

Que marques podem trobar en la teva botiga?

Treballem amb dissenyadors nacionals i internacionals, con-sagrats i avantguardistes. Mi-rem fins a lltim detall de les peces pel que fa a disseny i aca-bats abans de comprar-les...

Tenim un pblic molt variat i aix fa que les marques amb les quals treballem siguin molt di-ferents entre elles.

Trobareu a Gus Gus una selec-ci de les millors peces de mar-ques com Hoss Intropia, Denny Rose, Couture Club, Alba Con-de, Gerry Weber

Com a dissenyadora, perqu estils tasseus ms identificada?

Sempre mhe sentit identifi-cada amb les peces sbries i ele-gants amb molta qualitat i fora temporals.

Per a mi s molt important que una pea de roba no anulli la personalitat de la clienta i que sigui la noia la que li doni el seu estil personal a la roba.

FEM MODAFEM MODA , maig de 2015

Marta Maj

Com aconsegueixes inspirar-te en les teves creacions?

Minspiro veien exposicions, passarelles de moda, mercadi-llos, buscant materials nous per acompanyar la flor que puc tro-bar en ferreteries, supermercats, botigues de vetesifils, revistes de decoraci, publicacions dart flo-ral, tamb dels meus collegues floristes, de la natura Crec que si vas dobservador per la vida i amb la ment oberta les fonts dinspiraci sn infinites.

Quin lloc del mn tagradaria transformar amb les teves flors?

Les flors tenen la capacitat de transformar el planeta per si so-les i a ms tocant la sensibilitat i les emocions de les persones. A mi hem meravella de caminar per una ciutat veure a les faanes dels edificis que hi ha un brot amb una flor de color groc per exemple, tamb ho podem veu-re en carreteres asfaltades, a les voreres de les ciutats. Elles pertanyen a aquest mn i es re-sisteixen a desaparixer. Aix no s destranyar que quan entres en un espai interior, ja sigui casa,

establiment comercial u oficina i els teus ulls topen amb un ram de flor natural, limpacte que aix produeix al teu cos s bene-ficis, lhome i les flors (la natura tenen molt en com)

Alguna sorpresa per al 2015?Encara, moltes per desco-

brir Obriu els ulls, les ore-lles, poseu atenci a tot el vos-tre voltant, estigueu oberts a lexperincia Tal com fa un infant i us puc assegurar que descobrireu un mn nou cada dia.

Migogar

No solament assessores i em-benis als teus clients el que ne-cessiten, sin que a ms sempre regales alegria, desprs de tants anys quin s el truc?El truc s ben senzill que magrada i estimo molt la meva professi.

La teva s una famlia de grans professionals, et donen algun consell que ens puguis expli-car?Que sigui jo mateixa malgrat que canvin les tendncies, mo-des etc. No canvi mai els pilars de MIGOGAR MODA HOME-DONA que sn: Honestedat i Professionalitat.

Un objectiu per aquest 2015?Intentar millorar dia a dia per poder oferir als meus clients el millor assessoramentPersonalitzat que ells mereixen tant amb moda Casual com Ce-rimnia.

I un desig?Continuar amb illusi per acon-seguir els projectes que tinc per la meva botiga.

Pas i Passet

Inaugurada fa molt poquet la teva botiga i ja ests en Fem-Moda15, explicans de qu s la botiga i on s..

Estem especialitzats en ca-lat infantil. Vam inaugurar l1 dabril denguany i ens trobem al carrer de Dalt, 7 de Sant Feliu de Llobregat

Quines marques ens recoma-nes per la comoditat dels ms petits?

Toquem les marques ms in-novadores i de qualitat del mer-cat actual, per nosaltres s molt important que els nens vagin ben calats i noms treballem amb marques que ens donin aquesta confiana.

Marques com... Naturino, Timberland, Le Coq Sportif, Unisa, Gioseppo, Vul.ladi, Mu-nich, Victoria entre daltres.

Un desig per al 2015?El nostre desig s poder seguir

creixent, oferint sempre un ser-vei de qualitat pels ms petits qu s el nostre objectiu.

El Taller de la Isabel

s curis que un petit espai, on arregles tot tipus de peces de vestir amagui tant glamur. Explicans una mica la teva pas-si per la moda glamurosa vin-tage i Retro dels anys 50, 60 i 70.

En els anys 1965 jo tenia 15 anys, vaig entrar daprenenta a una casa de modes dalta cos-tura all des de donar agulles a les proves fins a ajudar a ta-

ptica Feliu

Aquest any ser la segona ve-gada que us animeu a partici-par en Fem moda 15, com va ser lexperincia de lany passat?:

Per nosaltres va ser una expe-riencia molt positiva i construc-tiva.

En els dissenys dulleres qui marca les tendncies?

Actualment sn elsfabricants italians el que marquen tendn-cies en moda dulleres.

Cada quant temps haurem de fer-nos una revisi de la visi?

Este ao participas por primera vez en Fem Moda 15, nos das una pista de lo que vas a pre-sentar?

Es un reto personal y lo hace-mos con muchsima ilusin po-der mostrar mi forma de ver la peluquera en pasarela.

Mi objetivo es ampliar los lmi-tes de lo que el cabello nos pue-de aportar a la hora de realizar un peinado.

Utilizaremos diferentes mate-riales para conseguir la fusin al 50 % de creatividad y emocin.

Normalment s cada dos anys. Es recomana cada any dels 13 als 17 anys, i desprs dels 43 als 49.

I les ulleres de sol, tamb exis-teix un temps recomanat per substituir-les?Sobretot sha de sustituir quan es ratllen els vidres, doncs dur els vidres ratllats no es gens b.

llar les peces de vestir i fins a fer-me oficiala Vaig aprendre lofici i linters i lamor per la roba daquells anys, els ves-tits daquella poca eren peces precioses, i fins al dia davui mentusiasma aquells anys.

A quin pblic va dirigida la teva oferta?

s per a tothom que li agradi vestir b i lamor per les coses ben fetes

El dissenyador que ms tha marcat?

Hi ha molts dissenyadors que mentusiasmen per Pertegaz s un dels meus favorits

Un objectiu per al 2015?Poder crear roba amb models

daquells anys.I poder oferir-los a tothom que valori les coses ben fetes.


FE

M M

OD

A

PUBLICITAT 25maig de 2015 . el diari de Sant Feliu

CIUTAT26 el diari de Sant Feliu , maig de 2015

mplia oferta per a infants i joves en casals destiu i campus esportius.

Un any ms, coincidint amb el darrer trimestre del curs escolar, sobren les ins-cripcions als casals destiu i als campus esportius que sorganitzen a la ciutat per a infants i joves. Loferta s mplia i variada i inclou tam-b tallers i activitats de lleure en dies puntuals.

El casal destiu a lescola Nadal, organitzat pel Club dEsplai Diversitat Ldica, es-tar obert del 22 de juny al 31 de juliol i del 31 dagost al 10 de setembre. Per la seva banda, el Club dEsplai Sant Feliu organitza casals destiu a les escoles Pau Vila i Fal-guera, del 22 de juny al 31 de juliol, i al Centre Cvic Roses del 31 dagost al 10 de set-embre. Loferta sadrea tant a infants de 3 a 12 anys com a joves de 13 a 17 anys. El perode dinscripci sinicia el proper dilluns 4 de maig i fi-nalitza el 13 de juny.

Quant als campus espor-tius, loferta inclou el campus Andrey Xepkin del Club Han-dbol Sant Lloren, el campus de bsquet del CB Santfe-liuenc, el de gimnstica rtmi-ca del Club Rtmica Sant Feliu i els campus de futbol orga-nitzats pel Santfeliuenc CF i per la Penya Recreativa Sant Feliu.

Daltra banda, el Complex Municipal de Piscines tamb organitza un campus que in-clou tallers, activitats aquti-ques recreatives, balls i co-reografies, jocs i manualitats, entre daltres activitats.

La Piscina Municipal de lEscorxador, per la seva ban-da, obrir del 17 de juny al 6 de setembre.

Tamb hi haur colnies per a infants i joves organitzades pel Club Esplai Sant Feliu, Di-versitat Ldica i lEsplai Sant Lloren a diferents indrets de la geografia catalana, aix com daltres iniciativescultu-rals i de lleure.

Pel que fa als joves, el De-partament de Joventut de lAjuntament organitza dife-rents activitats al Casal de Joves. Es faran sessions de cinema a la fresca, tallers di-versos i sessions de msica, entre altres propostes.

A ms, durant els mesos de juliol i agost, els patis de les escoles Gaud, Monmany i Salvador Espriu seran oberts tots els dies.

Oferta mplia i variada dactivitats destiu per a infants i joves

Lliurats els premis del 30 Concurs Literari de Sant Jordi

El Casal Municipal de la Gent Gran va acollir el passat dimarts 28 dabril, el lliurament dels premis del 30 Concurs Literari de Sant Jordi i la presen-taci del llibre amb els contes i poesies guanya-dores de ledici anterior. Lacte, dirigit per lactor Pere Casanovas, va es-tar condut pels actors Lorena Hernndez i Sergi Casanovas, que van lle-gir els poemes premiats i van fer una representa-ci a partir dels contes guanyadors.

El concurs, adreat als alumnes de primria i secundria de Sant Fe-liu, ha comptat amb la participaci de ms de 2.000 alumnes dels 13 centres pblics i concer-tats de la ciutat, en les diferents modalitats de poesia i conte del certa-men. Del total de treballs realitzats pels alumnes,

cada escola nha fet una selecci, que sn els que el jurat ha valorat. En total, han estat 355 tre-balls, dels quals 202 sn contes i 153 sn poesies. Dels alumnes de primria shan triat 213 treballs, mentre que de secun-dria se nhan triat 142.

El concurs Literari de Sant Jordi t per objec-tiu promoure la creaci literria entre els infants i joves de la ciutat i fo-mentar els hbits de lec-tura, aix com potenciar la tradici catalana de la diada de Sant Jordi.

El jurat del certamen est format per 23 mes-tres de tots els centres educatius de la ciutat, del Consorci de Normalit-zaci Lingstica (Servei Local de catal), de la Bi-blioteca Montserrat Roig i tamb mestres i profes-sors jubilats.

Guanyadors i guayadores del 30 Concurs Literari de Sant Jordi

CIUTAT 27maig de 2015 , el diari de Sant Feliu

La nova campanya del Consorci de Comer DeBoti-gues El teu comer est de moda vol recordar que el ms important del comer de proximitat sn els seus comerciants i volem que els conegueu!

Durant la Fira, el Consor-ci DeBotigues estar a la Plaa de la Vila, tothom que sapropi a lestand desco-brir el que han preparat amb la collaboraci de la Casa dOficis dAnimad@rs Socio-culturals.

El teu comer est de

moda s la nova cam-

panya del Consorci

Cartel de la campanya El Teu Co-mer est de Moda

El 4 de maig sobren les pre-inscripcions a les escoles bressol municipals

Des del dilluns 4 de maig i fins al dia 15 de maig es podran fer les sollicituds de plaa per als infants dentre 0 i 3 anys en algu-na de les quatre escoles bressol municipals per al proper curs es-colar 2015-2016.

Les sollicituds es poden fer presencialment a lOficina dAtenci Ciutadana o b per In-ternet. Les llistes definitives amb el nom dels infants admesos es publicaran el 5 de juny i el pero-de de matriculaci ser del 8 al 12 de juny.

Les quotes mensuals dels ser-veis bsics deducaci i menjador de les escoles bressol municipals shan fixat per tercer any conse-cutiu segons criteris de tarifaci social, per adequar els imports al nivell de renda i al nombre de persones de cada nucli familiar.

Sestableixen diferents criteris i barems, aix els criteris de priori-tat i barem son els segents:

-Existncia de germanes o ger-mans escolaritzats al centre o de pares, mares o tutors legals que hi treballin en el moment de pre-

sentar la sollicitud de preinscrip-ci 40 punts.

-Si el domicili de lalumne o alumna s a Sant Feliu de Llobre-gat: 30 punts.

-Quan a instncia del pare o la mare, el tutor o la tutora, guarda-dor o guardadora de fet, es pren en consideraci ladrea del lloc de treball en comptes del domici-li familiar, i aquest s a Sant Feliu: 20 punts.

-Renda anual de la unitat fa-miliar. Quan el pare o la mare, el tutor o la tutora siguin beneficia-ris de lajut de la Renda Mnima dInserci: 10 punts.

-Discapacitat igual o superior al 33% de lalumne o lalumna, el pare, la mare, germanes o ger-mans: 10 punts.

A ms tamb shan establert criteris complementaris:

-Famlia nombrosa o monopa-rental: 15 punts.

-Malaltia crnica de lalumne o alumna (inclosa la celiaquia) que afecti el seu sistema digestiu, endocr o metablic: 10 punts.

-Si se sollicita ms duna plaa, de 0 a 3 anys, de la ma-teixa unitat familiar: 15 punts.

Obertes les preinscripcions a les escoles bressol municipals

CULTURA28 el diari de Sant Feliu , abril de 2015

LAteneu Santfeliuenc, amb la collaboraci amb el Cercle de Belles Arts de Sant Feliu de Llobregat, va iniciar el gener de 2015 un programa estable dexposicions sota el nom dArteneu.

Aquestes mostres seran una eina de difusi artstica de la nostra ciutat amb exposicions collectives i individuals de creadors santfeliuencs, i pro-curan abarcar diferents disci-plines

El projecte Arteneu te el propsit de posar en con-tacte els santfeliuencs i sant-feliuenques amb la creaci artstica, tant la que es fa a Sant Feliu, com a la comarca daltres mbits.

T com a objectius:- apropar la creaci artstica

dartistes locals a la ciutada-

nia mitjanant la creaci dun programa anual dexposicions (de setembre a juny); diversi-ficar en funci de la temtica presentada: conferncies, mini-tallers, xerrades

- el projecte vol afegir una dimensi social, diversificada i ms interactiva que la sola contemplaci de la producci artstica per part dels assis-tents, fomentar valors socials a travs de lart.

- potenciar lart com una

forma dintegraci i com a eina de creixement personal i social, i obrir el projecte a diversos collectius: infants, joves, dones i persones en situaci de discapacitat o risc dexclusi social.

- collaborar amb altres enti-tats locals i comarcals i treba-llar en xarxa.

Arteneu, programa esta-ble dexposicions a lAteneu Santfeliuenc

Comenava amb el trasllat de Bartomeu Falguera de Ple-gamans a Barcelona.Anys ms tard, el seu fill Jaume Falguera es dedica al prestamisme i pres-ta a Jaume Rovira 450 sous de Barcinona, quantitat que no va poder tornar i Jaume Falguera es va quedar amb unes terres aqu a Sant Feliu. Quan mor, aquest es converteix en un fan-tasme que es dedica a espan-tar a la gent i fer riure el pblic.

El seu fill es va dedicar a ven-dre gra a lexrcit i va arribar a ser cap del Consell de Cent, al temps que van haver diverses revoltes pageses. Desprs va arribar la Guerra de Successi on sexplica que als Falguera sels imposava massa impos-tos, crregues i requises. Un dels impostos era el de cadas-

tre. Desprs veiem com Josep Falguera ampliava la finca per fer una capella i sho explicava a les seves germanes Magdalena i Eullia, abans de ser espantat pel fantasma. Ms tard aquest va de-cidir treballar per ladministraci dels Borbons, per com havia de demostrar haver sigut fidel al rei Felip V (tot i que van ser fidels a larxiduc Carles), va inventar una historia la qual deia que Felip V shavia hostatjat al Palau al 1702. Aquesta dada va ser descoberta aquest any per lArxiu i fins ara a lobra es representava com es preparaven per rebre a Felip V. Desprs, es veu com Josep Fal-guera i Aspre decidia llogar els fruiters i dedicar-se a la poltica. A finals del sigle XVIII, reben la vi-sita del Bar de Mald, on deixa testimoni dels balls que es feien

per les festes al seu llibre: El Ca-laix de Sastre. A linici del segle XIX veiem com Josepa Falguera es casa amb Josep M. de Crcer i Peguera amb 14 anys. Desprs t 5 fills i se separa.

Ms tard ven la part alta de la finca a Manuel Beltrn on fa una fbrica textil que va donar feina a molts ciutadans. Amb aquests diners la Josepa va re-formar el Palau. I ms tard el seu nt Joaquim es va encarregar daquest. El seu matrimoni no va tenir fills i lherncia va pasar a Dolores de Crcer i Ros, Mar-quesa de Castellbell i Luis de Vi-lallonga, qui desprs de viure a la Casa de Mald es van traslladar a Sant Feliu i convidaren a dinar a la familia Cabeza de Vaca, que van casar el seu fill amb la filla dels Cabeza de Vaca. I desprs

li van concedir el nomenament de Grande de Espaa. I van fer grans festes al Palau. Als anys 60 i 70 el Palau era una trista figura que va quedar abandonat i una empresa japonesa: Nipon Sang-yoo Kabushiki Kaiska va comprar el Palau. Al 1995, lalcalde del momento Francesc Baltasar va aprobar la compra del Palau i ac-

tualmente s lespai pblic de la nostra villa que tots coneixem.

Per ltim, els alumnes de 2n de la ESO del Collegi Mare de Du de la Merc volem tornar a agrair als professors Xavier Corts i Merc Marquet pel seu esfor, ajuda i dedicaci a lobra.

Antonio Gil

Apadrinament del Palau FalgueraEl dia 28 dabril els alumnes de 2n de la ESO del Collegi Mare de Du de la Merc van interpretar a lAuditori del Palau Falguera una historia sobre aquest

El Sndic Municipal de Greu-ges de Sant Feliu, Mag Bo-ronat, va presentar en el Ple municipal dabril, celebrat el dimarts 28, linforme corres-ponent a les seves actuacions durant el 2014. Aix, lany passat loficina del Sndic va realitzar 127 atencions a ciu-tadans, de les quals es van derivar 88 actuacions, entre expedients (68), mediacions (18) i actuacions dofici (2). A ms, durant el 2014 es va tre-ballar en 24 intervencions que no shavien tancat el 2013. La tramitaci de les 88 actua-cions an comportat un total de 826 actuacions (atencions a ciutadans, relacions amb lAjuntament, reunions, visi-tes, etc.).

Durant lany 2014, es van fer un total de 35 recomanacions o suggeriments dactuaci derivades dels expedients i mediacions. Bona part de les intervencions van

El Diari de Sant Feliu, núm.:39

Documents

Transcript of El Diari de Sant Feliu, núm.:39