ELS COLORS DE LA BIOTECNOLOGIA · 2013-06-27 · La biotecnologia verda és aquella part de la...

5
Institut Narcís Monturiol Passeig Salvat Papasseit 5 Tel: 933107226 [email protected] 08003 BARCELONA Fax: 933151310 www.bcn.es/narcismonturiol II JORNADA TÈCNICA DE FP QUÍMICA: Dimarts, 27 de març del 2012 ELS COLORS DE LA BIOTECNOLOGIA

Transcript of ELS COLORS DE LA BIOTECNOLOGIA · 2013-06-27 · La biotecnologia verda és aquella part de la...

Page 1: ELS COLORS DE LA BIOTECNOLOGIA · 2013-06-27 · La biotecnologia verda és aquella part de la biotecnologia aplicada al camp agroalimentari. Les possibles aplicacions de la biotecnologia

Institut Narcís Monturiol

Passeig Salvat Papasseit 5 Tel: 933107226

[email protected]

08003 BARCELONA Fax: 933151310 www.bcn.es/narcismonturiol

II JORNADA TÈCNICA DE FP QUÍMICA:

Dimarts, 27 de març del 2012

ELS COLORS DE LA BIOTECNOLOGIA

Page 2: ELS COLORS DE LA BIOTECNOLOGIA · 2013-06-27 · La biotecnologia verda és aquella part de la biotecnologia aplicada al camp agroalimentari. Les possibles aplicacions de la biotecnologia

“Medicaments i biotecnologia” A càrrec del Dr.Suné, director del Servei de Desenvolupament del Medicament de la Facultat de Farmàcia de la UB

I. Introducció: principi actiu, fàrmac i medicament. II. Concepte de biotecnologia. III. Obtenció de medicaments biotecnològics. IV. Caracteristiques dels medicaments biotecnològics. V. Exemples de medicaments biotecnològics.

Després d'establir els conceptes bàsics de principi actiu, fàrmac i medicament i del que s'entén per biotecnologia, s'exposa la manera com es poden obtenir i dissenyar medicaments biotecnològics. Existeixen diferents tipus d'aquests medicaments en funció del fàrmac utilitzat i de la formulació dissenyada, si bé en qualsevol cas tenen unes característiques que han de fer possible la seva administració al pacient de forma segura i eficaç, tot mantenint la màxima estabilitat possible. Al costat de les noves estratègies que s'estan investigant per poder assolir aquesta correcta administració, es presenten exemples de medicaments biotecnològics actualment disponibles a l'arsenal terapèutic.

“Biotecnologia, els seus colors i la biotecnologia verda” A càrrec de la Sra. Elena Genescà de l’empresa Leitat Technological Center de Terrassa

VI. Introducció a la biotecnologia i als seus colors. VII. Aplicacions de la biotecnologia verda. VIII. Aplicacions realitzades a Leitat

Existeixen processos biotecnològics des de l’antiguitat, però en els últims anys les seves aplicacions s’han estès de forma important. La classificació de la biotecnologia en colors permet dividir les activitats biotecnològiques segons el seu àmbit d’aplicació en biotecnologia blanca (industrial), verda (agrícola) o vermella (mèdica), entre altres. La biotecnologia verda és aquella part de la biotecnologia aplicada al camp agroalimentari. Les possibles aplicacions de la biotecnologia verda són molt variades: la bioremediació (eliminació de contaminants), la producció de biopesticides i biofertilitzants o en el camp de l’alimentació. No obstant, l’àrea de la biotecnologia verda més cèlebre per la controvèrsia que entorn a ella s’ha generat és la producció de plantes transgèniques (organismes genèticament modificats).

A les 10h i a les 17’45h a

la Sala d’Actes:

A les 10h i a les 17’45h a l’Aula d’Audiovisuals:

Page 3: ELS COLORS DE LA BIOTECNOLOGIA · 2013-06-27 · La biotecnologia verda és aquella part de la biotecnologia aplicada al camp agroalimentari. Les possibles aplicacions de la biotecnologia

“Aplicacions i perspectives de la biotecnologia en el marc de la indústria agroalimentària” A càrrec de la Dra. Sussana Buxaderas del Departament de Bromatologia de la Facultat de Farmàcia de la UB

I. Aplicacions de la biotecnologia en la producció d’aliments II. Millora genètica de varietats i espècies III. Obtenció de ingredients alimentaris IV. Aprofitament de residus i subproductes agrícoles i

industrials L’home porta tota la seva existència millorant i ampliant l’elaboració d’aliments i la varietat de productes. La llei de l’herència genètica de Mendel i el descobriment dels microorganismes per part de Pasteur, varen facilitar l’aplicació de la biotecnologia en l’obtenció d’aliments, en un principi d’una forma empírica governada per l’atzar (processos d’hibridació i fermentatius), però en l’actualitat utilitzant l’enginyeria genètica. Bàsicament, la biotecnologia alimentària consisteix a modificar algun dels gens de la matèria prima, vegetal o animal, o bé transferir-hi un nou gen de altre espècie, a fi i efecte d’obtenir un aliment amb millors característiques (nutritives o organolèptiques) o per cultivar varietats vegetals més resistents a l’atac dels insectes o fins i tot espècies animals amb menor risc de patir malalties.

“La biotecnologia blanca: aplicacions i situació del sector” A càrrec de la Sra.Elena Genescà de l’empresa Leitat Technological Center de Terrassa

I. Introducció a la biotecnologia blanca II. Aplicacions de la biotecnologia blanca III. Aplicacions realitzades a Leitat IV. Situació del sector biotecnològic a Espanya i Catalunya.

Es defineix la biotecnologia blanca com la biotecnologia industrial, és a dir, l’aplicació de la biotecnologia a la indústria i processos industrials per a substituir els processos habituals per processos biotecnològics menys contaminants i més eficients. La biotecnologia blanca està present en àrees molt diferents del nostre dia a dia com l’alimentació, el tèxtil o la síntesis de productes químics. A nivell espanyol, s’ha observat en els últims anys un increment considerable del nombre d’empreses usuàries de la biotecnologia o purament biotecnològiques.

A les 11’30h i a les 19h a la

l’Aula d’Audiovisuals:

A les 11’30h i a les 19h a la Sala d’Actes:

Page 4: ELS COLORS DE LA BIOTECNOLOGIA · 2013-06-27 · La biotecnologia verda és aquella part de la biotecnologia aplicada al camp agroalimentari. Les possibles aplicacions de la biotecnologia

TAULA RODONA DE PRESENTACIÓ DELS PROJECTES D’INNOVACIÓ DEL MINISTERI D’EDUCACIÓ Intervindran a la taula rodona: Com a moderadors: Carles Saura, director de l’Institut Narcís Monturiol (sessió de matí) Núria Aragay, coordinadora de FP de l’Institut Narcís Monturiol (sessió de tarda) Com a ponents: Laura Arbós, Mariana Dubra i Cristina García, alumnes de segon curs de Laboratori d’Anàlisi i Control de Qualitat, participants del Projecte “ESTRATEGIAS DE E-LEARNING Y DE M-LEARNING PARA EL DESARROLLO DE LAS COMPETENCIAS MÁS SENSIBLES” Ravi Sharma i Rubén Núñez de Pardo, alumnes de segon curs de Química Industrial, participants del Projecte “BIOREACTORES COMO EXPERIENCIA PREVIA Y APLICABLE A LA INDUSTRIA QUÍMICA: DISEÑO, ANÁLISIS, CARACTERIZACIÓN, MONTAJE Y CONTROL”

Proyectos de innovación y transferencia del conocimiento

Subvención concedida por la Resolución de 21 de octubre de la Secretaria de Estado de Educación y Formación Professional (BOE 26.10.2011)

A les 12’45 i a les 16h a la Sala d’Actes:

Page 5: ELS COLORS DE LA BIOTECNOLOGIA · 2013-06-27 · La biotecnologia verda és aquella part de la biotecnologia aplicada al camp agroalimentari. Les possibles aplicacions de la biotecnologia

II

JO

RN

AD

A T

ÈCN

ICA

DE

FP Q

UÍM

ICA

: E

ls co

lors

de

la b

iote

cnol

ogia

D

imar

ts, 2

7 de

mar

ç de

l 201

2 H

ora

Ent

itat

Con

fere

ncia

nt

Acte

Ll

oc

Coo

rdin

ador

s G

rups

Pr

ofes

sors

re

spon

sabl

es

10-1

1 h

Serv

ei d

e Des

envo

lupa

men

t del

M

edic

amen

t de

la F

acul

tat d

e Fa

rmàc

ia d

e la

UB

Dr.

Jose

p M

aria

Suñ

é Co

nfer

ènci

a so

bre

biot

ecno

logi

a ve

rmel

la

Sala

d’a

ctes

D

iego

Ros

a C

arlo

s G

alle

go

Tots

els

grup

s de

mat

í A

ntòn

ia V

ia

Raq

uel V

all

MªJ

esús

Esc

uder

o A

na G

alla

rdo

Luci

Cam

paña

C

arol

Gra

cia

Pila

r Rab

at

Man

el G

arcí

a B

enet

Med

ina

Pila

r Góm

ez

M.À

ngel

s Q

uera

l Fi

na E

lena

Te

resa

Can

tare

ll N

eus L

ópez

lvia

Rom

ero

10-1

1 h

Le

itat T

echn

olog

ical

Cen

ter

Sra.

Ele

na G

enes

Conf

erèn

cia

sobr

e bi

otec

nolo

gia

verd

a A

ula

d’au

diov

isual

s C

arle

s Sau

ra

Mª M

ercè

San

z

Tots

els

grup

s de

mat

í 11

-11’

30 h

Pa

usa

11’3

0-12

’30

h D

epar

tam

ent d

e Br

omat

olog

ia

de la

Fac

ulta

t de F

arm

àcia

de

la

UB

D

ra. S

usan

a Bu

xade

ras

Conf

erèn

cia

sobr

e bi

otec

nolo

gia

grog

a (a

limen

tària

) Sa

la d

’act

es

Mª T

eres

a C

anta

rell

Pila

r Rab

at

Tots

els

grup

s de

mat

í

11’3

0-12

’30

h Le

itat T

echn

olog

ical

Cen

ter

Sra.

Ele

na G

enes

Conf

erèn

cia

sobr

e bi

otec

nolo

gia

blan

ca

Aul

a d’

audi

ovisu

als

Núr

ia A

raga

y To

ts e

ls gr

ups d

e m

atí

12’4

5-14

’15

In

stitu

t Nar

cís M

ontu

riol

Prof

esso

rs i

alum

nes i

mpl

icat

s en

els

Proj

ecte

s

Taul

a ro

dona

de

pres

enta

ció

dels

Proj

ecte

s d’

inno

vaci

ó de

l M

inist

erio

de

Educ

ació

n

Sala

d’a

ctes

C

arle

s Sau

ra

Núr

ia A

raga

y

Tots

els

grup

s de

mat

í

14’1

5- 1

6 h

Paus

a

16-1

7’30

h

Inst

itut N

arcí

s Mon

turio

l Pr

ofes

sors

i al

umne

s im

plic

ats

en e

ls Pr

ojec

tes

Taul

a ro

dona

de

pres

enta

ció

dels

Proj

ecte

s d’

inno

vaci

ó de

l M

inist

erio

de

Educ

ació

n

Sala

d’a

ctes

C

arle

s Sau

ra

Núr

ia A

raga

y

Tots

els

grup

s de

tard

a N

eus E

scof

et

Enric

Gom

áriz

M

alós

Góm

ez

Neu

s Lóp

ez

Xav

ier R

odríg

uez

José

Rei

na

Rob

erto

Lóp

ez

Jesú

s A

riza

Jose

p M

ª Gim

eno

Olg

a A

lons

o B

enet

Med

ina

Isab

el M

enén

dez

17’4

5-18

’45

h

Serv

ei d

e Des

envo

lupa

men

t del

M

edic

amen

t de

la F

acul

tat d

e Fa

rmàc

ia d

e la

UB

Dr.

Jose

p M

aria

Suñ

é Co

nfer

ènci

a so

bre

biot

ecno

logi

a ve

rmel

la

Sala

d’a

ctes

D

iego

Ros

a C

arlo

s G

alle

go

Tots

els

grup

s de

tard

a

17’4

5-18

’45

h Le

itat T

echn

olog

ical

Cen

ter

Sra.

Ele

na G

enes

Conf

erèn

cia

sobr

e bi

otec

nolo

gia

verd

a A

ula

d’au

diov

isual

s C

arle

s Sau

ra

Mª M

ercè

San

z

Tots

els

grup

s de

tard

a

19-2

0 h

Dep

arta

men

t de

Brom

atol

ogia

de

la F

acul

tat d

e Far

màc

ia d

e la

U

B

Dra

. Sus

ana

Buxa

dera

s Co

nfer

ènci

a so

bre

biot

ecno

logi

a gr

oga

(alim

entà

ria)

Sala

d’a

ctes

M

ª Ter

esa

Can

tare

ll Pi

lar R

abat

Tots

els

grup

s de

tard

a

19-2

0 h

Leita

t Tec

hnol

ogic

al C

ente

r Sr

a. E

lena

Gen

escà

Co

nfer

ènci

a so

bre

biot

ecno

logi

a bl

anca

A

ula

d’au

diov

isual

s N

úria

Ara

gay

Tots

els

grup

s de

tard

a