ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL MILLORA GENERAL. NOVA … · Es redacta el present estudi d’impacte...

alfred

Rectángulo

alfred

Rectángulo

ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL MILLORA GENERAL. NOVA CARRETERA D’ALMACELLES A ALGUAIRE. DE LA CARRETERA N-240, PK 112+500, A LA N-230, PK 12+230. TRAM: ALMACELLES – VILANOVA DE SEGRIÀ. CLAU IA-NL-09032

ÍNDEX DE DOCUMENTS

DOCUMENT I: MEMÒRIA

DOCUMENT II: PLÀNOLS

DOCUMENT III: ANNEXES A LA MEMÒRIA

ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL MILLORA GENERAL. NOVA CARRETERA D’ALMACELLES A ALGUAIRE. DE LA CARRETERA N-240, PK 112+500, A LA N-230, PK 12+230. TRAM: ALMACELLES – VILANOVA DE SEGRIÀ. CLAU IA-NL-09032

DOCUMENT I: MEMÒRIA

Estudi d’impacte ambiental Memòria Millora General. Nova carretera d’Almacelles a Alguaire. De la carretera N-240, pK 112+500, a la N-230, pK 12+230. Tram: Almacelles – Vilanova de Segrià. Clau IA-NL-09032 Índex

E-02-133-09 00 Index memoria I

Índex

1. Presentació 1

1.1. Introducció 1

1.2. Antecedents 1

1.3. Objecte del projecte 1

1.4. Objecte de l’estudi d’impacte ambiental 1

1.5. Marc legal 2

1.6. Resultat de les consultes prèvies 2

1.7. Contingut de l’estudi d’impacte 3

2. Descripció del projecte i accions 5

2.1. Descripció del projecte 5

2.2. Accions del projecte 7

2.3. Síntesi 11

3. Estudi del medi 15

3.1. Introducció 15

3.2. Situació geogràfica i característiques generals 15

3.3. El medi físic 18

3.4. El medi biòtic 29

3.5. El paisatge 60

3.6. Risc d'incendis forestals 71

3.7. El medi sòcio-econòmic 79

3.8. Sensibilitat del Medi 84

4. Avaluació ambiental de les alternatives 87

4.1. Introducció 87

4.2. Metodologia 87

4.3. Descripció i caracterització de les alternatives 87

4.4. Avaluació ambiental de les alternatives 87

Estudi d’impacte ambiental Memòria Millora General. Nova carretera d’Almacelles a Alguaire. De la carretera N-240, pK 112+500, a la N-230, pK 12+230. Tram: Almacelles – Vilanova de Segrià. Clau IA-NL-09032 Índex

E-02-133-09 00 Index memoria II

4.5. Síntesi de l’avaluació ambiental d’alternatives – eficiència ambiental 90

5. Principals efectes i mesures correctores 93

5.1. Principals efectes ambientals del projecte 93

5.2. Mesures correctores 110

5.3. Taula resum de l’avaluació ambiental del projecte 119

5.4. Síntesi i conclusions 119

6. Programa de vigilància ambiental 121

6.1. Objectius 121

6.2. Verificació de l’avaluació inicial dels impactes 121

6.3. Seguiment ambiental durant l’execució de les obres 121

6.4. Seguiment ambiental durant l’explotació de la infraestructura 124

6.5. Seguiment de les actuacions correctores 124

7. Cost de les mesures correctores 127

8 Document de síntesi 141

8.1 Introducció 133

8.2 Descripció del projecte i accions 133

8.3 Estudi del Medi 133

8.4 Estudi d’alternatives 136

8.5 Identificació d’impactes i mesures correctores 137

8.6 Programa de vigilància ambiental 138

8.7 Pressupost estimat de mesures correctores 139

8.8 Conclusions 139

Estudi d’impacte ambiental Memòria Millora General. Nova carretera d’Almacelles a Alguaire. De la carretera N-240, pK 112+500, a la N-230, pK 12+230. Tram: Almacelles – Vilanova de Segrià. Clau IA-NL-09032 1. Presentació

E-02-133-09 01 Presentació 1

1. Presentació

1.1. Introducció

Es redacta el present estudi d’impacte ambiental de la “Millora general. Nova carretera d’Almacelles a Alguaire. De la carretera N-240, pK 112+500, a la futura A-14. Tram: Almacelles – Torrefarrera”, Clau IA-NL-09032, per tal de donar compliment a la legislació vigent, i a la voluntat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i de Gestió d'Infraestructures S.A (GISA) de definir les mesures de prevenció i protecció ambiental a aplicar durant l’execució del projecte.

El termes municipals on es projecta la nova carretera són Almacelles i Torrefarrera a la comarca del Segrià.

El present estudi ha estat elaborat per l’enginyeria ambiental ENTORN S.L.

1.2. Antecedents

Per a la realització del present estudi d’impacte s’ha tingut en compte els diferents aspectes continguts a l’Estudi Informatiu Millora general. Nova carretera d’Almacelles a Alguaire. De la carretera N-240, pK 112+500, a la N-230, pK 12+230. Tram: Almacelles – Vilanova de Segrià”, Clau EI-NL-09032, redactat per Taller d’Enginyeria Ambiental SL, en data juny del 2010.

1.3. Objecte del projecte

L’Estudi Informatiu té per objecte la definició i valoració de les obres necessàries per a la construcció de la nova carretera d’Almacelles a Alguaire als termes municipals d’Almacelles i Torrefarrera, així com l’anàlisi comparatiu de les alternatives estudiades, per tal d’adoptar entre les solucions estudiades la més adient des dels diferents punts de vista; tècnic, mediambiental, social, funcional, constructiu i econòmic.

1.4. Objecte de l’estudi d’impacte ambiental

El principal objectiu d’aquest estudi d’impacte consisteix en avaluar la compatibilitat ambiental de l’execució de la nova carretera entre Almacelles i Alguaire, tenint en compte els diferents components del medi que es poden veure afectats per l’execució del projecte al llarg del traçat.

Per a justificar la viabilitat ambiental de l'actuació és necessari l'estudi previ del medi actual, procedint a valorar les possibles repercussions que l’obra produirà sobre l’entorn, avaluar i definir els impactes reals i potencials que es poden produir, establir les mesures preventives, correctores i

compensatòries, i elaborar un pla de vigilància ambiental que permeti establir, un cop executada la infraestructura, el correcte desenvolupament de les mesures establertes.

Els objectius que es pretenen assolir amb una correcta gestió ambiental es poden resumir en:

• Sòl: Minimitzar les afeccions, tant qualitatives com quantitatives, dels sòls agrícoles objecte d’ocupació, derivades de les ocupacions temporals i permanents requerides per l’execució del projecte, així com les resultants de la gestió de residus.

• Geomorfologia: Reduir els canvis morfològics associats a l’execució del projecte, principalment lligats al moviment de terres per la formació de la plataforma i talussos, a l’explotació d’activitats extractives per l’obtenció de materials seleccionats i a l’abocament d’excedents terris originats a l’obra.

• Hidrologia: Tot i la manca de línies de drenatge rellevants, es persegueix minimitzar els efectes que l’execució i explotació de la infraestructura pot ocasionar sobre la hidrologia superficial relacionats amb l’ocupació de lleres o alteració dels cursos d’aigua de la zona. En aquest sentit, cal tenir en compte la presència del canal de reg d’Aragó i Catalunya, així com les sèquies de reg i pantans que abasten l’àmbit agrícola.

• Ambient acústic: Buscar les solucions més idònies en el disseny de la carretera a fi de reduir al màxim les emissions sonores que pugui implicar l’explotació de la infraestructura. Reducció del possible impacte sonor sobre els receptors afectats per l’execució i explotació de la infraestructura mitjançant les mesures correctores necessàries.

• Vegetació: L’àrea en que es projecta la nova carretera té una clara vocació agrícola, amb presència de vegetació natural als marges de camps, línies de drenatge, turons no cultivables, etc. Es vetllarà per la mínima pèrdua d’efectius de vegetació, mitjançant la minimització de les àrees a ocupar.

• Fauna: Reduir l’afecció a la fauna, mantenint els dominis vitals, les zones de nidificació i els actuals corredors biològics, així com proposar mesures com l’adequació i millora dels passos de fauna. Evitar l’afecció a la fauna deguda a l’increment de soroll causat per l’execució de les obres i per l’increment en la circulació de vehicles.

• Risc d’incendis forestals: Garantir el compliment de la normativa sobre la seguretat de la nova instal·lació pel que fa a aquest factor tant perjudicial pel nostre país.

• Espais d’interès natural: Minimització de la pèrdua d’habitats catalogats com a Hàbitats d’Interès Comunitari, atenent l’absència d’espais PEIN o xarxa Natura 2000 pròxims a l’àmbit en que es projecta la carretera.



• Paisatge: Reducció de les alteracions i contrasts entre el paisatge existent a l’entorn i les obres a realitzar, tenint en consideració les característiques del medi físic com element integrador i la capacitat d’aquest per incorporar les accions que produeix el projecte.

• Patrimoni cultural: No alteració dels elements patrimonials localitzats a l’entorn del projecte i detecció de restes no catalogades.

• Medi sòcio-econòmic: El present estudi d’impacte ambiental contempla també la socioeconomia de la zona per tal de preveure els efectes que tindrà la nova infraestructura sobre aquest factor del medi.

En resum, l’objectiu del present EIA és valorar les afeccions ambientals (positives i negatives, en el sentit ampli del concepte “ambiental”) i determinar i valorar econòmicament les mesures correctores necessàries i la metodologia de control i avaluació de l’eficàcia d’aquestes mesures per tal preservar o potenciar els valors de la zona d’implantació de la nova infraestructura.

1.5. Marc legal

La legislació vigent sobre avaluació d’impacte ambiental es recull en els següents regulacions:

• DIRECTIVA 97/11/CE del Consell, de 3 de març de 1997 per la que es modifica la Directiva 85/337/CEE relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient.

• DIRECTIVA 85/337/CEE del Consell, de 27 de juny de 1985, relativa a l'avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient.

• REAL DECRETO LEGISLATIVO 1/2008, de 11 de enero, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Evaluación de Impacto Ambiental de proyectos.

• REAL DECRETO 1131/1988 del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo, de 30 de septiembre, por el que se aprueba el Reglamento para la ejecución del R.D.L. 1302/1986 de Evaluación de Impacto Ambiental.

• LEY 9/2006, de 28 de abril, sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente, derogada en la seva disposició addicional primera.

• LLEI 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.

• DECRET 114/1988 de la Generalitat de Catalunya, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental

D'acord amb les disposicions del tractat de la CEE en la Directiva 85/337 del 27 de juny, l'Estat espanyol assumeix competències en matèria de medi ambient. A la Directiva 97/11, entre d’altres, es procedeix a l’ampliació dels projectes subjectes a l’avaluació d’impacte ambiental, definint 21 categories de projectes enfront els 9 que es relacionaven a la Directiva 85/337.

Aquest fet comporta que el dret comunitari sobre medi ambient adquireixi rang constitucional, imposant-se sobre la normativa dels Estats membres. La incorporació d'aquestes Directrius comunitàries a l'Estat espanyol s'ha dut a terme mitjançant diversa normativa legal i s’han refós al Real Decreto Legislativo 1/2008, de 11 de enero, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Evaluación de Impacto Ambiental de proyectos.

D'altra banda, la Generalitat de Catalunya, fent ús de la potestat legislativa que li confereix la Constitució i l'Estatut, ha desenvolupat la normativa estatal i comunitària mitjançant el Decret 114/1988, de 7 d'abril d'avaluació d'impacte ambiental, parcialment derogat per la Llei 3/1998 i les posteriors modificacions a aquesta llei, que són la Llei 1/1999 i la Llei 13/2001.

Els projectes que s’han de sotmetre a avaluació d’impacte ambiental estan relacionats en forma d’annex a la legislació anteriorment esmentada. Al Real Decreto Legislativo 1/2008, a l’annex 1 de “Proyectos contemplados en el apartado 1 del articulo 3, es defineix el grup 6 com a “Proyectos de Infraestructuras”, en el que s’hi inclou la nova carretera objecte d’aquest estudi d’impacte.

El present estudi d'impacte ambiental s'ajusta, pel que fa a l’estructura del mateix, a la legislació catalana, segons contingut del Decret 114/1988 i Decret 293/2003.

En matèria d’incendis forestals, destacar el compliment del Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals en les àrees d'influència de carreteres i l’ordre MAB/62/2003 per la qual es despleguen les mesures preventives que estableix el Decret 64/1995, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

1.6. Resultat de les consultes prèvies

Atenent el marc legal vigent, Real Decreto Legislativo 1/2008, el procediment d’avaluació d’impacte ambiental s’inicia amb la realització del document inicial del projecte que el promotor lliura a l’administració ambiental. Aquesta, atenent les característiques de l’actuació i les condicions del medi en que es vol executar realitzarà les consultes prèvies als organismes i entitats que estimi oportuns.

Una vegada passat el termini establert per a la resposta d’aquestes consultes prèvies i en base a les respostes rebudes i altres aspectes que l’administració ambiental consideri rellevants, aquesta elabora un document en el que es recullen els continguts a desenvolupar a l’estudi d’impacte ambiental.



El procediment detallat es va iniciar el desembre del 2009 amb la realització del document inicial del projecte i a data juliol del 2010 els Serveis Territorial de Lleida del Departament de Medi ambient i

Habitatge elaboren el document d’amplitud i nivell de detall de l’estudi d’impacte ambiental (inclòs com annex al present document), el compliment del qual es detalla a continuació.

Serveis Territorials a Lleida del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Respostes rebudes - Continguts a desenvolupar

Compliment a l’estudi d’impacte ambiental

Valorar detalladament l’afecció de la infraestructura sobre elements del paisatge que generen un major potencial connector Alhora de proposar mesures correctores per minimitzar l’efecte barrera que pot ocasionar la nova carretera s’han tingut en compte la presència de basses a costat i costat de la nova infraestructura atenent els desplaçaments de la fauna amfíbica. Al punt 5.2.2.4 Mesures de protecció de la fauna es proposen un conjunt d’obres de fàbrica com a pas exclusiu de fauna per amfibis.

A priori, l’àmbit on caldria concentrar el major nombre de mesures i definir el traçat més apropiat, és el localitzat en la mitja part oest del corredor ja que és el lloc on es concentra un nombre més elevat d’hàbitats.

Les mesures correctores definides abasten els difernts àmbist afectats per la traça.

En aquest sentit, es necessari avaluar per cadascuna de les alternatives: la superfície de vegetació alterada pels moviments de terra, proximitat als ambients aquàtics, formes d’abordar els creuaments de les sèquies i el canal, com es mantenen les plantacions d’arbres actuals o els arbres aïllats en els enllaços de camins.

Al apartat 4.4.1 Geomorfologia i relleu, s’analitzen les alternatives proposades en relació als moviment de terres previstos; a l’apartat 4.4.3 Hidrologia superficial s’estudien les alternatives en funció a la proximitat al Canal d’Aragó i Catalunya, la sèquia del Mig, la Boga de Raïmat i de la Saira, i les altres obres hidràuliques que s’intercepten; a l’apartat 4.4.5 Vegetació s’ha tingut en compte la vegetació present a la zona d’estudi. Així mateix, al capítol 5.2 de mesures correctores es deineixen les actuacions a realitzar per minimitzar els efectes en relació a aquests factors del medi.

Pel que fa a l’impacte paisatgístic, cal valorar també quina alternativa representa una menor fragmentació de l’espai antropitzat (granges, altres edificacions associades a les explotacions agràries, camins, etc).

A l’apartat 4.4.7 Paisatge es valoren les dues alternatives en funció del impacte paisatgístic que ocasionen.

Cal que l’EIA aporti els resultat de la prospecció arqueològica i les mesures correctores a adoptar per tal de minimitzar els impactes sobre el patrimoni.

S’adjunta com annex al present document l’estudi del Patrimoni Cultural, on es detallen les àrees on s’han dut a terme la prospecció arqueològica.



1.7. Contingut de l’estudi d’impacte

Atenent el marc legal vigent en el que es defineix el contingut dels estudis d’impacte ambiental, així com la necessitat d’identificar els trets fonamentals de les actuacions projectades amb potencial incidència ambiental, i la caracterització del medi en que es projecta la infraestructura en relació a l’obra, el contingut del present estudi és el que es detalla a continuació.

El present capítol de presentació defineix els objectius de l’estudi d’impacte (compatibilització de l’execució del projecte i preservació dels valors naturals del medi en que s’executa) i de l’estudi informatiu utilitzat de base, identifica el promotor de l’estudi i relaciona el marc legal que condiciona l’execució del present estudi.

Al capítol segon, descripció del projecte, es procedeix a definir les característiques fonamentals del projecte i s’inclouen aquelles actuacions que poden tenir incidència en el medi en que es pretenen portar a terme. Alhora, es quantifiquen les diferents accions per a conèixer la magnitud del projecte objecte d’avaluació.

En el capítol tres, estudi del medi, es caracteritzen els diferents factors del medi (físic, biòtic, socioeconòmic i patrimoni cultural) pel que es desenvoluparà la infraestructura

Atenent que l’estudi d’impacte pretén identificar les interaccions que s’estableixen entre el projecte i el medi en que es vol executar, una vegada definits aquests, al capítol quatre d’avaluació d’alternatives s’identifica la millor solució projectada des d’una perspectiva ambiental, considerant els diferents factors del medi que es poden veure afectats per les diferents alternatives proposades.

En el cinquè capítol, principals efectes ambientals i mesures correctores, s’incorpora una anàlisi detallada de les implicacions ambientals del projecte:

• D’una banda s’identifiquen, caracteritzen i avaluen els impactes del projecte.

• De l’altra, s’enuncien les mesures correctores a aplicar per corregir els impactes identificats.

Una vegada efectuada l’anàlisi de les implicacions ambientals, es desenvolupen les mesures correctores, detallant totes aquelles actuacions a implementar per prevenir o corregir els impactes potencials del projecte sobre els diferents factors del medi en que s’executa.

L’execució de l’obra i l’aplicació de les mesures correctores es desenvolupen de forma paral·lela a les actuacions de vigilància i seguiment ambiental incloses al capítol sis, que avaluen la correcta execució de les mesures correctores proposades i la consecució dels objectius de protecció ambiental perseguits.

El cost de les mesures correctores i de les actuacions de vigilància i seguiment ambiental s’inclouen al capítol set de pressupost, segregant per cada un dels diferents factors del medi pels que es proposen mesures o vigilància.

El vuitè capítol, és la síntesi de l’estudi i persegueix l’objectiu de permetre el coneixement dels aspectes fonamentals tant del projecte, com del medi, dels efectes de la interacció d’ambdós, així com de les mesures correctores proposades i de les actuacions de vigilància i seguiment ambiental, avaluant l’impacte global que el projecte pot comportar.

A més el present document també incorpora els annexes i plànols necessaris per a la realització de la present memòria.

Estudi d’impacte ambiental Memòria Millora General. Nova carretera d’Almacelles a Alguaire. De la carretera N-240, pK 112+500, a la N-230, pK 12+230. Tram: Almacelles – Vilanova de Segrià. Clau IA-NL-09032 2. Descripció del projecte

E-02-133-09 02 Descripció 5

2. Descripció del projecte i accions

2.1. Descripció del projecte

La nova carretera es localitza als termes municipals d’Almacelles i Torrefarrera, a la comarca del

Segrià.

L’inici es situa aproximadament al PK 112+500 de la carretera N-240, on el Ministeri de Foment té previst la construcció d’un nou enllaç de connexió entre la nova autovia A-22, la N-240 i la nova carretera objecte del present document.

A partir d’aquest punt la carretera segueix la traça del camí de Mas de Lleó en direcció est, dins l’espai reservat en la modificació puntual del POUM d’Almacelles que contempla la ordenació dels sectors industrials SUD-12, SUD-13 i SUD-14 i en el Pla parcial a l’àmbit del Sector SUD-14, conegut com a “Mas del Lleó”, promoguts per l’INCASOL.

Després de sortir de la futura zona industrial discorre entre les granges del Masot i del Serafí, PK 2+600, on gira lleugerament cap al sud-est per travessar el canal de Catalunya i Aragó entre el nucli de La Saira i el Parc Fotovoltaic.

Es a continuació del pas sobre el canal de Catalunya i Aragó on varia el traçat de les dues alternatives plantejades:

Alternativa 1

L’Alternativa 1 gira en direcció est per trobar la traça del camí d’Almacelles a Vilanova de Segrià i Rosselló, PK 6+000, passant pel nord de les granges de la Vaqueria i Mas de la Viuda i un cop passada la Sèquia de la Saira girar en direcció sud-est fins a enllaçar amb el futur enllaç de l’autovia A-14 que està executant el Minsiteri de Foment i que connectarà també amb la carretera N-230.

El desenvolupament de l’Alternativa 1 és de 9.623 m.

Alternativa 2

L’Alternativa 2 continua en direcció sud-est per trobar el camí d’Almadelles a Vilanova de Segrià i Rosselló, PK 7+900, passant pel sud de les granges de la Vaqueria i Mas de la Viuda i un cop passada la Sèquia de la Saira girar en direcció sud-est fins a enllaçar amb el futur enllaç de l’autovia A-14 que està executant el Ministeri de Foment i que connectarà també amb la carretera N-230.

El desenvolupament de l’Alternativa 2 és 9.608 m.

2.1.1. Traçat

Els paràmetres de disseny definits a l’Ordre d’Estudi són els següents:

- Tipus de xarxa: Comarcal

- Tipus de via: Carretera convencional 1+1

- Tipus de terreny: Ondulat

- Velocitat de projecte: 80 km/h

- Secció tipus 7/10 (calçada de 3,5 m per carril i vorals d’1,5 m)

Per a la definició del traçat del tronc de les dues alternatives, s’han emprat els següents paràmetres mínims geomètrics:

Alternativa 1:

- Radi mínim R = 500 m

- Pendent màxim i = 4,6 %

- Pendent mínim i = 0,5 %

- Kv convex mínim Kv = 7.126

- Kv còncau mínim Kv = 6.000

Alternativa 2:






2.1.2. Secció tipus

Les seccions tipus adoptades pels diferents eixos són les següents:

Tronc

- Amplada total: 10,00 m

- Carrils: 3,50 + 3,50 m (1 per sentit de circulació)

- Vorals exteriors: 1,50 m

- Berma: 0,75 m

- Banqueta: 1,00 m

- Cuneta (desmunt): 1,50 m (STR-15)



2.1.3. Ferms

Les seccions de ferm adoptades han estat els següents:

Secció Tronc

La secció de ferm adoptada per aquest tram de la nova variant és la número 3132 (trànsit T31, esplanada E3), del catàleg de seccions de ferms, i està formada per les següents capes:

- 5 cm capa de trànsit amb mescla bituminosa AC16 surf BBTM B60/70 S.

- Reg d’adherència ECR-1d.

- 7 cm capa mescla bituminosa AC22 base B60/70 G.


- Reg de curat ECR-1.

- 22 cm sòl ciment.

Secció camins

• Camins asfaltats

- 5cm capa de trànsit amb mescla bituminosa AC16 surf B60/70 S.

- Reg d’imprimació ECI

- 30 cm tot-u artificial.

• Camins sense asfaltar

- 30 cm de tot-u artificial

2.1.4. Obres de drenatge

Les obres de drenatge incorporades a l’estudi informatiu són les següents:

Alternativa 1

OBRA DE DRENATGE GEOMETRIA SECCIÓ

NOMINAL LONGITUD PENDENT CABAL disseny

BASE PLANA CALAT RESGUARD VELOCITAT ALÇADA

ENERGIAOD-0.1 Tub pla de formigó Ø 1,5 m 13,23 m 0,013 m/m 1,35 m3/s 0,10 m 0,53 m 0,87 m 2,07 m/s 0,85 mOD-1.1 Tub pla de formigó Ø 1,8 m 13,90 m 0,013 m/m 2,16 m3/s 0,10 m 0,63 m 1,07 m 2,36 m/s 1,02 mOD-2.1 Tub pla de formigó Ø 1,8 m 14,80 m 0,012 m/m 2,88 m3/s 0,10 m 0,77 m 0,93 m 2,48 m/s 1,18 mOD-2.2 Tub pla de formigó Ø 1,8 m 15,35 m 0,012 m/m 3,20 m3/s 0,10 m 0,82 m 0,88 m 2,54 m/s 1,25 mOD-3.1 Tub de formigó Ø 1,5 m 12,88 m 0,013 m/m 2,04 m3/s - 0,74 m 0,76 m 2,36 m/s 1,02 mOD-4.1 Tub de formigó Ø 1,5 m 13,97 m 0,013 m/m 1,96 m3/s - 0,72 m 0,78 m 2,33 m/s 1,00 mOD-5.1 Tub pla de formigó Ø 1,8 m 13,84 m 0,026 m/m 2,67 m3/s 0,10 m 0,58 m 1,12 m 3,22 m/s 1,21 mOD-5.2 Tub pla de formigó Ø 1,8 m 14,54 m 0,023 m/m 2,67 m3/s 0,10 m 0,61 m 1,09 m 3,07 m/s 1,19 mOD-5.3 Tub de formigó Ø 1,8 m 21,30 m 0,012 m/m 2,67 m3/s - 0,80 m 1,00 m 2,44 m/s 1,10 mOD-6.1 Tub pla de formigó Ø 1,5 m 13,12 m 0,014 m/m 1,01 m3/s 0,10 m 0,43 m 0,97 m 1,98 m/s 0,73 mOD-7.1 Calaix de formigó 10,0 x 2,5 m 15,16 m 0,022 m/m 44,61 m3/s - 0,90 m 1,60 m 4,95 m/s 2,15 mOD-7.2 Calaix de formigó 2,5 x 2,0 m 26,67 m 0,015 m/m 8,13 m3/s 0,10 m 0,99 m 0,91 m 3,29 m/s 1,64 mOD-8.1 Tub pla de formigó Ø 1,8 m 21,02 m 0,075 m/m 0,43 m3/s 0,10 m 0,15 m 1,55 m 2,66 m/s 0,61 mOD-8.2 Tub de formigó Ø 1,8 m 18,61 m 0,050 m/m 0,47 m3/s - 0,23 m 1,57 m 2,46 m/s 0,54 mOD-9.1 Tub pla de formigó Ø 1,8 m 37,81 m 0,014 m/m 1,48 m3/s 0,10 m 0,50 m 1,20 m 2,15 m/s 0,84 m

Alternativa 2

OBRA DE DRENATGE GEOMETRIA SECCIÓ

NOMINAL LONGITUD PENDENT CABAL disseny

BASE PLANA CALAT RESGUARD VELOCITAT ALÇADA

ENERGIAOD-0.1 Tub pla de formigó Ø 1,5 m 13,23 m 0,013 m/m 1,35 m3/s 0,10 m 0,53 m 0,87 m 2,07 m/s 0,85 mOD-1.1 Tub pla de formigó Ø 1,8 m 13,90 m 0,013 m/m 2,16 m3/s 0,10 m 0,63 m 1,07 m 2,36 m/s 1,02 mOD-2.1 Tub pla de formigó Ø 1,8 m 14,80 m 0,012 m/m 2,88 m3/s 0,10 m 0,77 m 0,93 m 2,48 m/s 1,18 mOD-2.2 Tub pla de formigó Ø 1,8 m 15,35 m 0,012 m/m 3,20 m3/s 0,10 m 0,82 m 0,88 m 2,54 m/s 1,25 mOD-3.1 Tub de formigó Ø 1,5 m 12,88 m 0,013 m/m 2,04 m3/s - 0,74 m 0,76 m 2,36 m/s 1,02 mOD-4.1 Tub de formigó Ø 1,5 m 13,97 m 0,013 m/m 1,96 m3/s - 0,72 m 0,78 m 2,33 m/s 1,00 mOD-5.1 Calaix de formigó 2,0 x 2,0 m 17,16 m 0,017 m/m 8,06 m3/s 0,10 m 1,16 m 0,74 m 3,48 m/s 1,88 mOD-6.1 Tub de formigó Ø 1,8 m 15,37 m 0,014 m/m 1,48 m3/s - 0,56 m 1,24 m 2,17 m/s 0,80 mOD-6.2 Calaix de formigó 13,5 x 2,5 m 18,44 m 0,011 m/m 56,09 m3/s - 1,04 m 1,46 m 3,98 m/s 1,85 mOD-7.1 Tub de formigó Ø 1,5 m 13,46 m 0,014 m/m 1,25 m3/s - 0,55 m 0,95 m 2,13 m/s 0,78 mOD-7.2 Tub pla de formigó Ø 1,5 m 14,01 m 0,016 m/m 3,27 m3/s 0,10 m 0,87 m 0,53 m 2,83 m/s 1,38 mOD-8.1 Tub pla de formigó Ø 1,8 m 21,02 m 0,075 m/m 0,43 m3/s 0,10 m 0,15 m 1,55 m 2,66 m/s 0,61 mOD-8.2 Tub de formigó Ø 1,8 m 18,61 m 0,050 m/m 0,47 m3/s - 0,23 m 1,57 m 2,46 m/s 0,54 mOD-9.1 Tub pla de formigó Ø 1,8 m 37,81 m 0,014 m/m 1,48 m3/s 0,10 m 0,50 m 1,20 m 2,15 m/s 0,84 m

2.1.5. Tipologia d’estructures

En ambdues alternatives destaquen els passos sobre el canal d’Aragó i Catalunya i sobre la sèquia de La Saira com a principals obres de fàbrica.

A continuació es descriuen les característiques principals de les estructures considerades a cadascuna de les alternatives:

2.1.5.1. Alternativa 1

OF-4.1

Es tracta del pas sobre el Canal d’Aragó i Catalunya, de 15,00 m de longitud situat al PK 4+895,00.

L’estructura és una biga contínua formada per un únic vànol de 15,00 m de llum i s’ha adoptat una solució amb bigues prefabricades de formigó pretesat.

La secció té un cantell de 0,55 metres. L’amplada superior de l’estructura és de 10,80 m, repartits de la següent forma: vorals exteriors de 1,50 m, una calçada de dos carrils de 3,50 m d’amplada i els 0,40 m ocupats a cada costat dels vorals per les barreres.

OF-8.1

Es tracta del pas sobre la Sèquia de La Saira de 8,00 m de longitud situat al PK 8+434,76.





OF-3.1, OF-3.2, OF-3.3, OF-3.4 i OF-3.5

Per tal de donar permeabilitat a banda i banda de la carretera, principalment per la presència de fauna amfíbia a les basses de reg, s’han incorporat una sèries de obres de fàbrica. Les característiques principals d’aquestes obres són les següents:

NOM PK TIPOLOGIA CORREDOR BIOLÒGIC LONGITUD SECCIÓ DIMENSIONS TIPOLOGIA

OF-3.1 3+060 PAS DE FAUNA PAS AMFIBIS 14,49 m CIR Ø 2,0 m Tub de formigó





2.1.5.2. Alternativa 2

OF-4.1

Es tracta del pas sobre el Canal d’Aragó i Catalunya de 15,00 m de longitud situat al PK 4+895,00.



OF-8.1

Es tracta del pas sobre la Sèquia de La Saira de 8,00 m de longitud situat al PK 8+416,60.



OF-3.1, OF-3.2, OF-3.3, OF-3.4, OF-3.5 i OF-6.1

Per tal de donar permeabilitat a banda i banda de la carretera, principalment per la presència de fauna amfíbia a les basses de reg, s’han incorporat una sèries de obres de fàbrica. Les característiques principals d’aquestes obres són les següents:

NOM PK TIPOLOGIA CORREDOR BIOLÒGIC LONGITUD SECCIÓ DIMENSIONS TIPOLOGIA







2.2. Accions del projecte

L’execució d’una infraestructura territorial comporta un equilibri entre l’adaptació de la infraestructura a l’àrea on es projecta i l’adaptació del territori a les necessitats de la infraestructura. En aquest sentit, en ocasions s’ha de procedir a la modificació del relleu actual (formació de talussos de desmunt i/o de terraplè), per adaptar el terreny a les necessitats de la via, mentre que en d’altres casos l’adaptació de la via a les condicions del medi comporta l’execució de viaductes, obres de drenatge, etc per superar els accidents naturals del medi.

Les adaptacions entre aquestes dues entitats (projecte i medi) i l’equilibri entre elles, s’aconsegueix per mitjà del que s’anomenen accions del projecte. Les accions són els treballs i/o operacions necessaris per a l’execució del projecte, que poden interaccionar amb el medi i ocasionar canvis positius o negatius.

Amb la finalitat d’avaluar les interaccions que s’estableixen entre el medi i el projecte, és a dir per avaluar els impactes, és imprescindible que en aquesta fase de l’estudi s’identifiquin les accions que poden tenir incidència en el medi afectat.



2.2.1. Ocupacions

2.2.1.1. Ocupació permanents del projecte

Ocupació física del territori per on s’executarà la nova carretera. En aquest sentit la superfície ocupada pel projecte serà la resultant de l'execució de la plataforma de la calçada (coronació dels desmunts i peus dels terraplens).

2.2.1.2. Ocupacions temporals

Ocupació física del territori per les instal·lacions auxiliars necessàries per dur a terme el projecte de la infraestructura. Aquestes instal·lacions comprenen les plantes necessàries que s’hagin d’instal·lar temporalment a l’obra per a l’emmagatzematge i control del material, l’allotjament de la maquinaria, instal·lacions i serveis dels operaris, accessos temporals, àrees per a la fabricació de compostos diversos, etc.

Es tracta de:

• Instal·lacions generals

• Accessos temporals d’obra

• Parcs de maquinària

• Parcs d’abassegament de materials d’obra. Comprèn els abassegaments temporals de materials d’obra, així com la terra vegetal a utilitzar al final d’obra en els processos de restauració edàfica, materials seleccionats per a la formació de l’explanada, etc.

• Planta de matxuqueig i tractament d’àrids.

Les ocupacions associades a cada una de les alternatives són les següents:

Alternativa Oc. Permanent (m2) Oc. Temporal (m2)

1 227.177 22.441

2 232.201 21.142

2.2.1.3. Tala i esbrossada

Inclou les operacions per a la retirada de la vegetació (arbres, arbustos, coberta herbàcia, etc.), tant de les zones d’ocupació directe del projecte (ocupacions permanents), com de les zones objecte d’ocupació temporal.

L’acció de tala i esbrossada comporta la producció de restes vegetals, així com la generació de sorolls i emissió de gasos associats a la maquinaria utilitzada.

2.2.2. Moviments de terres

L’execució de l’obra comporta la retirada de les primeres capes de sòl, i l’excavació i el terraplenat de terres a fi d’adaptar les condicions del relleu del medi a les necessitats de la infraestructura. Totes les accions relacionades amb el moviment de terres comporten la generació de sorolls i de partícules sòlides en suspensió, i l’emissió de gasos associats a la maquinaria utilitzada.

2.2.2.1. Decapatge

Una vegada finalitzades les operacions de tala i esbrossada es procedirà a la retirada de les primeres capes de sòl. Són les primeres capes de sòl les que tenen valor agonòmic o forestal, ja que en elles es troben les quantitats més importants de matèria orgànica i de nutrients pels vegetals. Per aquest motiu les terres procedents del decapatge seran utilitzades en les operacions de restauració edàfica. Els volums de terra vegetal a excavar per cada una de les alternatives són els següents:

Terra vegetal (m3)

Alternativa 1 49.099


2.2.2.2. Execució de desmunts

L’execució de l’obra comporta l’excavació de material terris per a l’adaptació física del territori a la morfologia de desmunts. En base a les característiques geotècniques del material subjacent, la tipologia de desmunts proposada és 3H:2V.



La quantitat de material excavat per a la formació dels talussos de desmunt per cada una de les alternatives és la següent:

Alternativa Desmunt útil (m3) Desmunt no útil (m3) Total Desmunts (m3)

1 114.476 6.025 120.501

2 150.718 7.933 158.651

2.2.2.3. Execució de terraplens

Els terraplens s’executen amb morfologia 3H:2V amb la finalitzat de facilitar la seva restauració vegetal i la integració amb l’entorn.

La quantitat de material a terraplenar per a la formació dels talussos és la següent:

Alternativa Terraplè obra (m3) Terraplè préstec (m3) Total terraplè (m3)

1 116.635 109.216 225.851

2 148.283 73.623 221.906

2.2.2.4. Materials d’esplanada

L’execució de la plataforma de la carretera comporta l’aportació de materials terris seleccionats procedents de préstec pel condicionament de la mateixa. Els volums (m3) de materials a aportar són els que es detallen a continuació:

Sòl seleccionat Sòl EST-3 Sòl ciment Tot -ú

Alternativa 1 30.532 36.376 25.569 2.751

Alternativa2 28.522 36.163 25.527 2.674

2.2.3. Execució d’obres de drenatge

El concepte obres de drenatge compren totes les obres singulars destinades a l’evacuació de la plataforma de la carretera cap a les línies naturals de drenatge, així com totes les estructures (tubs i calaixos) destinades a salvar els drenatges naturals de l’àmbit en que es projecta la infraestructura.

Per al manteniment dels desguassos naturals, la infraestructura projectada incorpora l’execució d’obres de drenatge. Les obres previstes són les següents:

Alternativa 1

PK L (m) Tub (m) o Calaix (mxm)

OD 0.1 0+475 13,23 1,5

OD 1.1 1+071 13,90 1,8

OD 2.1 2+008 14,80 1,8

OD 2.2 2+705 15,35 1,8

OD 3.1 3+321 12,88 1,5

OD 4.1 4+100 13,97 1,5

OD 5.1 5+650 13,84 1,8

OD 5.2 5+812 14,54 1,8

OD 5.3 5+954 21,30 1,8

OD 6.1 6+395 13,12 1,5

OD 7.1 7+159 15,16 10 x 2.5

OD 7.2 7+532 26,67 2,5 x 2

OD 8.1 8+603 21,16 1,8

OD 8.2 8+738 18,61 1,8

OD 9.1 9+337 37,81 1,8

Alternativa 2


OD 0.1 0+475 13,23 1,5

OD 1.1 1+071 13,90 1,8

OD 2.1 2+008 14,80 1,8

OD 2.2 2+705 15,35 1,8

OD 3.1 3+321 12,88 1,5

OD 4.1 4+100 13,97 1,5


E-02-133-09 02 Descripció 10


OD 5.1 5+825 17,16 2 x 2

OD 6.1 6+510 15,37 1,8

OD 6.2 6+953 18,44 13,5 x 2,5

OD 7.1 7+348 13,46 1,5

OD 7.2 7+671 14,01 1,5

OD 8.1 8+589 21,02 1,8

OD 8.2 8+723 18,61 1,8

OD 9.1 9+322 37,81 1,8

2.2.4. Execució d’obres de fàbrica

El conjunt d’accions que s’engloben dins l’apartat d’obres de fabrica tenen relació amb l’execució de les obres i estructures que permeten salvar els cursos d’aigua i altres elements potencialment interceptats per la infraestructura. L’execució de totes aquestes obres de fàbrica porta associada l’emissió de gasos i la generació de soroll com a conseqüència del funcionament de la maquinaria i la producció de residus d’obra.

Els elements requerits són els següents:

Alternativa 1

OF PK L (m) Tub (m) o Calaix (mxm)

3.1 3+060 14,49 2

3.2 3+110 14,04 2

3.3 3+180 14,76 2

3.4 3+230 14,31 2

3.5 3+280 13,98 2

4.1 4+894 15 Pas superior

8.1 8+434 8 Pas superior NOM PK TIPOLOGIA CORREDOR

Alternativa 2


3.1 3+060 14,49 2

3.2 3+110 14,04 2

3.3 3+180 14,76 2

3.4 3+230 14,31 2

3.5 3+280 13,98 2


6.1 6+480 12,30 2


2.2.5. Ferms i paviments

Conjunt d’accions on s’inclou l’estesa i compactació dels materials que formaran el ferm i l’aportació de mescles bituminoses pel condicionament de les ultimes capes del ferm i la capa de rodadura. Totes aquestes accions porten associada la generació de soroll, l’emissió de gasos pel funcionament de la maquinaria i la producció de residus d’obra.

2.2.6. Abocadors d’obra

Les actuacions associades amb els moviments de terres necessaris per a l’execució de la infraestructura comporten la generació d’excedents no aprofitables a la pròpia obra. La gestió d’aquests excedents s’haurà de realitzar disposant-los en abocadors, i per tant, s’ha de considerar com acció associada a l’obra la creació dels mateixos.

Abocador (m3)

Alternativa 1 6.025

Alternativa 2 7.933

2.2.7. Generació de restes vegetals

Les operacions de tala i esbrossada de la vegetació existent implicaran la generació de restes vegetals formades bàsicament per fusta, fulles i tiges herbàcies.


E-02-133-09 02 Descripció 11

2.2.8. Accions induïdes

Accions lligades als processos executius en fase de construcció:

• Emissions: Les principals fonts d’emissió de soroll i vibracions, de partícules sòlides en suspensió i de gasos contaminats (associats a processos de combustió) estan relacionades amb el trànsit i funcionament de la maquinaria adscrita a l’obra.

• Producció de residus d’obra: Generació de residus (restes metàl·liques, recipients i envasos varis, restes d’aglomerat, etc.)

• Efluents líquids: Generació de residus líquids, ja siguin hidrocarburs fruit del manteniment de la maquinaria adscrita a l’obra, residus sanitaris que provenen de les casetes d’obra, com el residus procedents de la neteja de la maquinaria, així com el vessaments incontrolats o accidentals d’algun dels efluents esmentats.

• Necessitat de mà d’obra per a l’execució de la infraestructura.

2.2.9. Increment de la freqüentació

Durant l’execució de les obres, s’incrementarà el trànsit de vehicles (maquinaria, transports de materials, etc) i persones associades a l’obra. Aquests increments de freqüentació es produiran principalment a les zones pròximes a l’obra.

2.2.10. Conservació i manteniment de la nova infraestructura

La posada en funcionament i explotació de la carretera obliga a dur a terme actuacions de manteniment de la infraestructura com poden ser el repintat i substitució de les marques vials i senyals de tràfic, substitució del ferm o d’altres elements malmesos, alhora que es realitzaran operacions associades al manteniment i conservació de la vegetació en els entorns de la carretera.

2.3. Síntesi


A partir d’aquest punt la carretera segueix la traça del camí de Mas de Lleó en direcció est, dins l’espai reservat en la modificació puntual del POUM d’Almacelles.



Alternativa 1



Alternativa 2



Per les dues alternatives plantejades els paràmetres geomètrics considerats són:

Alternativa 1:






Alternativa 2:







E-02-133-09 02 Descripció 12

La secció tipus adoptada al tronc és:




- Berma: 0,75 m

- Banqueta: 1,00 m



Secció Tronc







Secció camins







Les solucions proposades incorporen diferents obres de drenatge i de fàbrica per donar continuïtat a les minses línies de drenatge i per superar els diferents elements presents en l’àmbit del projecte.

Les principals accions associades al projecte són:

Ocupació permanents del projecte, ocupació física del territori per on s’executarà la nova carretera. Les ocupacions previstes per cada alternativa són:

Ocupacions temporals, ocupació física del territori per les instal·lacions auxiliars necessàries (instal·lacions generals, accessos temporals, parcs de maquinaria, etc).

Les ocupacions associada a cada una de les alternatives són les següents:


1 227.177 22.441

2 232.201 21.142

Tala i esbrossada, inclou les operacions per a la retirada de la vegetació (arbres, arbustos, coberta herbàcia, etc.). La superfície afectada per cada una de les alternatives és la següent:

Els moviments de terres de cada una de les alternatives són els que es detallen a continuació.

Els volums de terra vegetal a excavar és:

Terra vegetal (m3)





1 114.476 6.025 120.501

2 150.718 7.933 158.651

El desmunt no útil es destinarà a abocador.



1 116.635 109.216 225.851

2 148.283 73.623 221.906

Els volums de materials d’esplanada (préstecs) a aportar són els que es detallen a continuació:


Alternativa 1 30.532 36.376 25.569 2.751

Alternativa2 28.522 36.163 25.527 2.674


E-02-133-09 02 Descripció 13

Execució d’obres de drenatge, el concepte compren totes les obres singulars destinades a l’evacuació de la plataforma de la carretera cap a les línies naturals de drenatge i totes les estructures destinades a salvar els drenatges naturals.

Alternativa 1


OD 0.1 0+475 13,23 1,5

OD 1.1 1+071 13,90 1,8

OD 2.1 2+008 14,80 1,8

OD 2.2 2+705 15,35 1,8

OD 3.1 3+321 12,88 1,5

OD 4.1 4+100 13,97 1,5

OD 5.1 5+650 13,84 1,8

OD 5.2 5+812 14,54 1,8

OD 5.3 5+954 21,30 1,8

OD 6.1 6+395 13,12 1,5

OD 7.1 7+159 15,16 10 x 2.5

OD 7.2 7+532 26,67 2,5 x 2

OD 8.1 8+603 21,16 1,8

OD 8.2 8+738 18,61 1,8

OD 9.1 9+337 37,81 1,8

Alternativa 2


OD 0.1 0+475 13,23 1,5

OD 1.1 1+071 13,90 1,8

OD 2.1 2+008 14,80 1,8

OD 2.2 2+705 15,35 1,8

OD 3.1 3+321 12,88 1,5

OD 4.1 4+100 13,97 1,5

OD 5.1 5+825 17,16 2 x 2

OD 6.1 6+510 15,37 1,8

OD 6.2 6+953 18,44 13,5 x 2,5

OD 7.1 7+348 13,46 1,5


OD 7.2 7+671 14,01 1,5

OD 8.1 8+589 21,02 1,8

OD 8.2 8+723 18,61 1,8

OD 9.1 9+322 37,81 1,8

Execució d’obres de fàbrica, el conjunt d’accions que s’engloben dins l’apartat d’obres de fabrica tenen relació amb l’execució de les obres i estructures requerides per l’execució de la infraestructura.

Alternativa 1


3.1 3+060 14,49 2

3.2 3+110 14,04 2

3.3 3+180 14,76 2

3.4 3+230 14,31 2

3.5 3+280 13,98 2



Alternativa 2


3.1 3+060 14,49 2

3.2 3+110 14,04 2

3.3 3+180 14,76 2

3.4 3+230 14,31 2

3.5 3+280 13,98 2


6.1 6+480 12,30 2



E-02-133-09 02 Descripció 14

Ferms i paviments, conjunt d’accions on s’inclou l’estesa i compactació dels materials que formaran el ferm i l’aportació de mescles bituminoses pel condicionament del mateix.

Generació de restes vegetals, les operacions de tala i esbrossada de la vegetació implicaran la generació de restes vegetals (fusta, fulles i tiges herbàcies).

Accions induïdes, accions lligades als processos executius en fase de construcció: emissions, producció de residus d’obra, efluents líquids i necessitat de mà d’obra.

Increment de la freqüentació, s’incrementarà el trànsit de vehicles (maquinaria, transports de materials, etc) i persones associades a l’obra.

Conservació i manteniment de la nova infraestructura, durant l’explotació de la carretera es duran a terme actuacions de manteniment de la infraestructura (repintat de les marques vials i senyals de tràfic, substitució del ferm, manteniment i conservació de la vegetació).

Estudi d’impacte ambiental Memòria Millora General. Nova carretera d’Almacelles a Alguaire. De la carretera N-240, pK 112+500, a la N-230, pK 12+230. Tram: Almacelles – Vilanova de Segrià. Clau IA-NL-09032 3. Estudi del medi

E-02-133-09 03 Estudi Medi 15

3. Estudi del medi

3.1. Introducció

Per a dur a terme el projecte d’una forma ambientalment compatible i amb el manteniment dels recursos naturals existents, és molt important el coneixement complet de l'estat inicial de l'entorn.

Les dades obtingudes de l'estudi de l'estat inicial del medi permetran caracteritzar la situació original de la zona, de manera que amb posterioritat es podran avaluar els impactes que probablement hagi de suportar el medi pel fet de la implantació del projecte, i s’adoptaran, si són necessàries, les mesures correctores o preventives que permetin minimitzar les possibles afeccions.

3.2. Situació geogràfica i característiques generals

El projecte de connexió de la nova carretera entre Almacelles i Alguaire, se situa a ponent de Catalunya i entre els nuclis urbans d’Almacelles i Alguaire, al Segrià. La longitud de la carretera serà aproximadament d’11’5 Km.

Des del punt de vista del paisatge vegetal, la zona d’estudi es troba a la zona fronterera entre la Depressió Central Catalana (sector sicòric) i la unitat del Pre-pirineu central (territori pirenaic perifèric central). Des del punt de vista natural, la zona d’estudi està inclosa dins la Depressió Central occidental.

A Europa hi ha tres grans regions biogeogràfiques: la bòreo-alpina, la euro-siberiana i la mediterrània. La zona d’estudi se situa a la regió mediterrània, del bosc de fulla dura, tot l’any verd, i de les màquies i dels erms naturals. Dins d’aquesta regió, pertany a la província boreomediterrània o país dels alzinars. La terra baixa mediterrània és una amplíssima àrea que comprèn totes les terres litorals i interiors on les condicions climàtiques són de tipus mediterrani. Això determina que la vegetació present sigui bàsicament perennifòlia i escleròfil·la. Geogràficament aquestes condicions es donen des del nivell de mar fins als 800-1.000 m (tot i així a les zones més eixutes pot assolir els 1.300 m).

Foto 3.1. Mapa topogràfic a escala 1:25.000 de la zona d’estudi amb el traçat proposat per a la nova carretera entre Almacelles i Alguaire (en color taronja l’alternativa 1; en blau, la 2).Font:

ICC.

La comarca del Segrià es troba a ponent del Principat de Catalunya i el seu centre és la ciutat de Lleida. La comarca comprèn un conjunt de terres baixes i planeres travessades en diagonal de NE a SW pel riu Segre (el Cinca hi desguassa al seu límit fronterer, prop de la Granja d’Escarp).

La comarca és una de les més extenses de Catalunya amb 1.395,11 Km2. La vida comarcal es troba molt condicionada per la presència e la ciutat de Lleida, que suma quasi un 70% de la població comarcal. El Segrià està format per 38 municipis.

L’àmbit de la comarca actual s’ajusta més a l’àrea marcada per la influència sòcio-econòmica immediata de Lleida però els límits físics de la comarca no tenen una correspondència orogràfica o sòcio-econòmica gaire clara.

El Segrià limita al N amb la comarca de la Noguera, a l’est amb el Pla d’Urgell i les Garrigues, al S amb la Ribera d’Ebre i a l’oest amb les comarques aragoneses del Baix Cinca i la Llitera.

Pel sud i coincidint amb els pobles riberencs de Massalcoreig (a 94 msnm) i la Granja d’Escarp (78 m) la frontera comarcal ressegueix els cursos del Segre i l’Ebre, tret de la part corresponent amb l’horta de Mequinensa. Pel mateix indret i més a llevant, els límits comarcals esdevenen orogràficament imprecisos (així Almatret i Llardecans estan en plena carena i reparteixen els termes respectius entre les dues conques).

Per la part oriental, els límits comarcals esdevenen purament administratius.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 16

Amb la incorporació d’Alfarràs i la Portella els límits septentrionals de la comarca segueixen la línia de la Noguera Ribagorçana. Les terres de la riba esquerra d’aquest riu pertanyents a la Noguera, no s’han beneficiat tant del regadiu com el Segrià. Tot i així, els termes d’Albesa i Ivars de Noguera tenen unes riques hortes.

Foto 3.2. Ortofotomapa de la zona d’estudi. En color taronja i blau, l’eix de l’alternativa 1 i 2 respectivament. Font: ICC..

El Segrià forma part de la Depressió Central Catalana, l’evolució geològica de la qual ha determinat a la comarca l’existència de dos sectors: la plana al·luvial (formada per l’acció modeladora dels rius –principalment el Segre- durant milers d’anys) i una zona també planera però més enlairada i trencada per una sèrie d’elevacions d’escassa altitud a banda i banda d’aquesta plana.

A aquesta gènesi comarcal s’han afegit altres factors, entre els quals el regadiu pot ser considerat el més influent.

El sentir popular va reconèixer tradicionalment diverses subunitats: el Segrià tradicional, el Pla de Lleida, el Baix Segre, el Segrià Garriguenc i el Segrià Urgellès.

Foto 3.3. Vista general del sector N de la zona d’estudi. La zona d’estudi es troba al Pla de Lleida. Foto: fons propi.

El Segrià tradicional és la plana situada entre la Noguera Ribagorçana al N, el Segre a l’E i el Pla de Lleida al S. Aquest territori planer es diferencia de l’immediat Pla de Lleida pel fet de ser més elevat i trencat per turons i serres d’escassa entitat. En aquest sector el regadiu té un paper força important i es presenta –sobretot a la banda N- com una transició cap el secà. El Pla de Lleida –on es preveu la construcció d’aquesta carretera- és el sector on el regadiu té més importància. El Baix Segre comprèn els municipis riberencs situats més avall de Torres de Segre. El sector garriguenc, comprèn els municipis on pràcticament no arriba el regadiu i estan fortament vinculat s les Garrigues. Finalment el sector urgellès el formen els municipis que s’associaven a la regió de Mollerussa.

El municipi d’Almacelles, situat al límit amb la Llitera, limita al NW amb els municipis de Tamarit i el Torricó, de la Llitera, i amb els segrianencs de Lleida al SW (en el sector on hi ha Sucs, Suquets i Raimat), Alguaire i Almenar, a l'E, i amb l'enclavament de Malpartit (Torrefarrera) al SE.

El terme s'estén a l'extrem nord-occidental de la comarca, entre la clamor d'Almacelles a ponent (curs d'aigua canalitzat que marca el límit històric entre el Regne d'Aragó i el Principat des del 1305, el qual separa modernament les províncies d'Osca i de Lleida i les comarques de la Llitera i el Segrià) i el canal d'Aragó i Catalunya, que travessa el territori a l'extrem de llevant.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 17

Foto 3.4. Aspecte de Almacelles i de les seves rodalies (sector W de la zona d’estudi). Foto: fons propi.

Pel març del 1990 es va inaugurar el nou pantà d'Almacelles, el qual té capacitat per a uns 170 000 m3 d'aigua i permet proveir els habitants del cap municipal.

El municipi d’Alguaire es troba a la part septentrional de la comarca del Segrià, limita al N i al NW amb el terme d'Almenar, a l'W amb Almacelles, al SW amb l'enclavament de Malpartit (Torrefarrera), al SE amb Vilanova de Segrià i a l'E amb la Portella i Albesa, aquest darrer ja de la comarca de la Noguera. Es troba de fet al contacte ja amb la Noguera, al sector de la dreta de la Noguera Ribagorçana (riu que forma en una petita part el seu límit NE), a la zona de contacte entre les conques del Segre i del Cinca, marcada per un escarpament d'un centenar de metres, en direcció N-S, que deixa a ponent el peu de muntanya o plataforma Segre-Cinca que separa ambdues conques, i a llevant el pla segrianenc.

Foto 3.5. Vista general dels conreus de regadiu en repòs a l’extrem E de l’àmbit d’estudi. Foto: fons propi.

El topònim és d'origen àrab (segons Asín Palacios significa “fondalet” i, efectivament, el poble es troba a la base del penyal que sostenia el castell àrab).

Torrefarrera, de 23 Km2, es troba al sector de la plana del Segrià, al N de la ciutat de Lleida. Limita amb els termes de Lleida (S), Torre-serona (E), Rosselló de Segrià i Benavent de Segrià (N) i Alpicat (S). El sector de Malpartit forma un enclavament de 16,3 km2, unit per un sol punt amb el principal (del qual se situa al NW) i limita amb els termes de Rosselló de Segrià i Vilanova de Segrià (E), Alguaire (N), Almacelles (NW), Lleida (SW) i Alpicat (S).

El municipi de Rosselló de Segrià, de 9,92 km2, està situat al sector de la plana segrianenca del N de la ciutat de Lleida i limita amb els termes de Tor-refarrera al S, Alpicat al SW, Vilanova de Segrià al N, Benavent de Segrià a l'E i l'enclavament de Malpartit (Torrefarrera) a l'W.

Vilanova de Segrià, de 9 Km2, és un dels termes més petits de la comarca i es troba al seu sector septentrional, en contacte amb la Noguera. Limita amb els termes de la Portella al NE, Corbins a l'E, Benavent de Segrià al SE, Rosselló de Segrià al SW, Malpartit (enclavament de Torrefarrera) a l'W i Alguaire al NW.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 18

3.3. El medi físic

3.3.1. Clima

El clima té una incidència directa sobre el medi físic i natural, raó per la qual esdevé d’interès en l’estudi de l’estat inicial del medi. És un factor que determina la geomorfologia, la tipologia del sòl, el tipus de comunitat vegetal, la hidrologia, el potencial faunístic i condiciona les formes de vida i els usos del sòl per part de l'home.

L'anàlisi dels paràmetres climàtics permet diferenciar les èpoques estacionals més favorables per a la construcció de l'obra i els períodes òptims per a realitzar les tasques de repoblació vegetal i hidrosembra.

Les sèries temporals de dades meteorològiques permeten caracteritzar el clima. Actualment podem conèixer el clima de qualsevol punt de Catalunya gràcies a la feina d’extrapolació realitzada per l’Institut Cartogràfic de Catalunya i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, que ha donat com a resultat l’Atles Climàtic de Catalunya.

Temperatura mitjana anual 13-14 ºC

Temperatura mitjana del mes de gener 4-5 ºC

Temperatura mitjana del mes de juliol 24-25 ºC

Amplitud tèrmica anual 19-20 ºC

Precipitació mitjana anual 400-450 mm

Precipitació mitjana d’hivern 60-80 mm

Precipitació mitjana de primavera 100-120 mm

Precipitació mitjana d’estiu 80-100 mm

Precipitació mitjana de tardor 100-120 mm

Règim pluviomètric estacional PTEH

Dèficit hídric anual (segons Thornthwaite) 400-500 mm

Tipus de clima segons l’Índex d’Humitat de Thornthwaite Semiàrid (D)

Taula 3.1. Dades extretes de l’Atles Climàtic de Catalunya per a la zona del Segrià on es preveu la construcció de la carretera entre Almacelles i Alguaire. Font: DMAH.

La situació de Catalunya i la seva orografia determinen una gran varietat climàtica, l’origen de la qual es fonamentalment el fort gradient pluviomètric i tèrmic. En general el clima es caracteritza per les importants amplituds tèrmiques.

La gran planura de l’Ebre i el Baix Segre és un dels territoris més àrids de tota Europa. Com que el Segrià pertany a aquesta àrea seca, el seu clima és mediterrani de tendència àrida i continental.

La continentalitat es manifesta per forts contrastos de temperatures entre el dia i la nit, i l’hivern i l’estiu. La baix altitud del Segrià i la seva situació dins l’espai mediterrani fan que els freds de l’hivern no siguin gaire extrems. El període subhivernal comprèn quatre mesos –als indrets més freds- cinc (de novembre a febrer o a març).

L’estiu és llarg i força calent: durant quatre o cinc mesos les mitjanes de temperatures són superiors a 20 ºC. Les temperatures extremes absolutes a Lleida han estat de 40 ºC i –11 ºC. Les temperatures mitjanes –que varien de 14 a 16 ºC- no indiquen que el clima en conjunt sigui temperat.

A la part baixa de la Plana del Segrià els fenòmens d’inversió tèrmica són molt notables. Això fa que sorgeixin les boires tant característiques.

La duresa relativa de les condicions de temperatura es acompanyada d’una pluviositat molt baixa (de 350 a 400 mm anuals) que dificulta l’agricultura de secà. El règim de pluges determina una secada estival força acusada i les condicions són francament àrides durant els mesos de juny, juliol i agost. Només a l’hivern l’evapotranspiració potencial és menor a la precipitació.

Al Segrià el règim de pluges comprèn dos màxims poc intensos: el principal a la primavera i un de poc sensible durant la tardor.

El clima del Segrià v recorda en alguns aspectes certs climes del Nord d’Àfrica.

El tipus de clima per a la zona d’estudi segons l'índex d'humitat de Thornthwaite, és semiàrid amb temperatures que oscil·len entre 4 i 25 ºC. La temperatura mitjana anual de la zona d’estudi se situa entre els 13 i 14 ºC. Les temperatures són força extremes (amplitud tèrmica anual de 19-20 ºC) i donen un hiverns molt freds i uns estius força calorosos.

Quant a la pluviositat trobem a Catalunya dues zones ben definides: la Catalunya humida (per damunt dels 700 mm de precipitació) als Pirineus i gran part del quadrant nord-oriental (l’anomenada dorsal pluviomètrica), i la Catalunya eixuta. La precipitació mitjana anual per a la zona on es situarà la nova carretera és de 400 a 450 mm. Per tant, podríem dir que l’àmbit d’estudi pertany a la Catalunya eixuta.

Així doncs, els trets més rellevants de la climatologia de la zona d’estudi en relació a la implantació de la nova carretera serien: la possibilitat de pluges fortes a la primavera i tardor, i un estiu i hivern bastant secs. Així mateix les temperatures hivernals són bastant baixes.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 19

3.3.2. Qualitat de l’aire

Pel que fa a l'ambient atmosfèric, la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica, del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, disposa de més de 60 estacions automàtiques de mesura.

La presència a l'aire de contaminants pot perjudicar la salut de les persones, afectar el medi ambient i, en definitiva, reduir la qualitat de vida. Per això, conèixer l'estat de la qualitat de l'aire a les diferents zones del territori, la seva evolució en el temps i la seva variació en funció de les condicions meteorològiques és un dels objectius de la Generalitat de Catalunya. D'aquesta manera, es pot informar els ciutadans i adoptar les mesures preventives i de sanejament més adients per a la protecció i la millora de la qualitat de l'aire.

La Xarxa és un sistema de detecció dels nivells d'immissió dels principals contaminants. Va ser creada per la Llei 22/1983, de 21 de novembre, definida per l'Ordre de 20 de juny de 1986 i adscrita administrativament al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

La Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica té una estructura piramidal amb la base formada pels punts de mesurament i el vèrtex en el Centre Receptor i Coordinador de Dades.

La determinació del nombre d'estacions necessàries per avaluar la qualitat de l'aire d'una zona i l'elecció dels seus emplaçaments és fonamental per a una bona interpretació del comportament dels contaminants. Els factors que es varen tenir en compte en el disseny de la xarxa són:

• el tipus i la distribució de les fonts emissores,

• les característiques meteorològiques de les zones,

• les característiques geogràfiques i orogràfiques,

• la distribució dels receptors,

• la demanda social,

• la magnitud de la població afectada,

• els recursos especialment protegits o més vulnerables.

Aquest tipus de disseny s’ha d’anar modificant per tal de respectar els nous criteris d’avaluació i gestió de la qualitat de l’aire establerts per la nova normativa europea i recollits al Reial Decret 1073/2002, de 18 d’octubre "sobre avaluació i gestió de la qualitat de l'aire ambient en relació amb el diòxid de sofre, diòxid de nitrogen, partícules, plom, benzè i monòxid de carboni". Concretament, s’ha de revisar la distribució geogràfica dels punts de mesurament en el territori (macroemplaçament),

valorar l’entorn més proper de cada punt de mesurament (microemplaçament) i adaptar els mètodes d’anàlisi als establerts a la normativa.

Dins aquest context normatiu cal dividir el territori en Zones de Qualitat de l’Aire (ZQA) que tenen com a objectiu que les mesures que es fan en una zona siguin representatives del nivell de fons de qualitat de l’aire de tota l’àrea que la comprèn, per la qual cosa cal que la superfície que la forma hagi de ser homogènia respecte a l’orografia, la climatologia, la densitat de població i el volum d’emissions industrials i de trànsit.

La zona d’estudi pertany a la Zona de Qualitat de l’Aire no. 14.

Dins de cada zona de qualitat de l’aire es poden identificar diferents àrees segons l’ocupació del sòl (nivell 1: àrees urbanes, suburbanes o rurals) i del tipus de fonts emissores (nivell 2: àrees de trànsit, industrials o de fons). D’acord amb aquests criteris cada punt del territori pertany a una zona de qualitat de l’aire i està caracteritzat per un tipus d’àrea. Aquest fet comporta que per avaluar la qualitat de l’aire a Catalunya no calgui mesurar tots els seus punts, sinó que d’acord amb la normativa n'hi hagi prou amb disposar de dades per a cada tipus d’àrea dins d’una zona, ja que dues àrees del mateix tipus i dins una mateixa zona tindran nivells d’immissió equivalents.

La XVPCA va canviant, tant per adaptar-se a aquest nou marc normatiu, tant com a resultat dels canvis del territori i d’altres factors. Cada any es fa un resum de l’estat de la XVPCA al corresponent anuari sobre la qualitat de l’aire a Catalunya.

L’estació automàtica més propera és la de la ciutat de Lleida (Carrer Bisbe Irurita-Carrer Pius XII), situada a 172 msnm. Es tracta d’una estació urbana i per tant en un entorn diferent al que trobem a la zona d’estudi. Fou donada d’alta el 1992 i mesura el CO. Tot i així, es pot dir que la qualitat de l’aire en un moment determinat depèn fonamentalment de les condicions meteorològiques. Aquesta estació està a 13,5 Km d’Alguaire.

Les dades del 21-XII-09 (valoració qualitativa de la darrera hora respecte al moment de realització de la consulta en línia) de la ciutat de Lleida, permeten assenyalar que pel que fa a SO2, NO2, O3 i CO la qualitat de l’aire fou bona. No hi ha dades dels nivells de concentració de PST, H2S i PM10 (partícules de diàmetre < 10 mm).

L'Índex català de qualitat de l'aire, l'ICQA, és una xifra única i sense unitats que pondera l'aportació dels diferents contaminants mesurats a la qualitat global de l'aire. És, per tant, un indicador especialment pensat per informar el gran públic.

L'ICQA es calcula a partir de les dades de les estacions automàtiques de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (la XVPCA). L'ICQA té en compte els 6 principals contaminants atmosfèrics per als quals l'actual normativa comunitària ha establert els nivells màxims d'immissió permesos s'utilitzen per al càlcul de l'ICQA els nivells d'immissió de: el monòxid de carboni


E-02-133-09 03 Estudi Medi 20

(CO), el diòxid de nitrogen (NO2), el diòxid de sofre (SO2), l'ozó (O3) i les partícules en suspensió (PM10 i PST).

Com a l’estació de Lleida també es calcula l’Índex Català de Qualitat de l’Aire, podem obtenir una visió retrospectiva de la condicions atmosfèriques. Amb tot, es pot dir que la qualitat de l’aire en un moment determinat depèn fonamentalment de les condicions meteorològiques.

Si observem la distribució dels valors diaris de l'ICQA per categories de qualitat de l'aire a la ciutat de Lleida en el període comprés entre el 20-XII-08 i el 20-XII-09 es pot veure que un 42,1% ou acceptable i un 35,6% dels dies fou satisfactòria.

Pel que fa a la distribució dels valors diaris de l'ICQA per contaminant crític, es constata que un 56,2% dels dies el contaminant crític fou l’O3 i un 39,5% les PM10.

Pel que fa a la distribució dels valors diaris de l'ICQA<0 per contaminant crític, un 100% dels dies fou degut a les PM10.

Respecte a l’ozó, dins la Campanya de Vigilància dels Nivells d’Ozó Troposfèric a Catalunya, l’any 2009 –amb 51 estacions dotades de mesurador d’ozó- no es va superar en cap cas el llindar d’alerta (mitjanes horàries superiors a 240 mg/m3·h) ni el llindar d’informació (mitjanes horàries superiors a 180 mg/m3·h).

3.3.3. Soroll

En els estudis d'impacte ambiental s'analitza el grau d'alteració que l'execució d'un projecte introdueix en el medi, avaluant-ne els impactes. El present estudi té com a finalitat analitzar i estimar l'estat acústic en règim de funcionament de la carretera objecte d’estudi.

En la contaminació sonora produïda pel trànsit els elements bàsics que intervenen en l'explicació del fenomen són: els focus emissors, el medi atmosfèric o camí de propagació i els receptors.

Sobre la seqüència lògica, emissor-medi-receptor, ha d'establir-se l'avaluació dels impactes i l'adopció de mesures preventives o correctores per a minimitzar el soroll que emet el trànsit dels vehicles a motor.

Els nivells de soroll que l'emissor produeix depenen d'aspectes tant diversos com: la potència sonora del motor del vehicle (lleugers i pesants), l'estat del tub d'escapament, la manera de conduir, la velocitat de circulació, el nombre de vehicles que circulen en una via determinada, el tipus de via i de ferm, etc.

En el camí de propagació de les ones sonores, hi intervenen principalment, la distància dels vehicles als habitatges receptors, la presència d'elements reflectors o d'obstacles, i el tipus de superfície que hi ha entre l'emissor i el receptor.

Per tant, la qualitat acústica d'una zona estarà determinada pels condicionants físics i urbanístics d'aquesta, per la qual cosa la caracterització dels nivells d'immissió obliga a analitzar d'una manera acurada totes les possibles relacions entre les fonts emissores i la propagació que afectin a un receptor determinat.

L'objectiu del present estudi és avaluar l'impacte acústic ambiental que provocarà l’execució de la nova carretera, delimitar la zona d'afecció acústica, localitzar els possibles punts receptors sensibles i analitzar quines són les mesures atenuants més adients per a evitar l'impacte acústic sobre els receptors.

En aquest primer apartat, l’estudi consta de 3 fases:

1. Estudiar i delimitar la banda d'impacte acústic (zona d'afecció) de la nova actuació.

2. Localització dels possibles punts receptors.

3. Definir les mesures atenuants necessàries per a què els receptors situats a l'entorn de la via no sobrepassin els objectius de qualitat acústica establerts en la declaració d'impacte ambiental.

A l'annex d'acústica es descriu l'estudi de l'impacte acústic i les mesures atenuants.

3.3.3.1. Fauna i soroll

El soroll generat pel trànsit és altre agent pertorbador àmpliament estès pel medi. De fet es considera un dels principals impactes en els medis naturals d’Europa (Vangent y Rietveld 1993, Lines et al. 1994, a COST 341 La fragmentación del hábitat en relación con las infraestructuras de transporte en España, Rosell et al. 2003).

L’ós bru americà, el ren i molts altres cèrvids eviten els hàbitats propers a les carreteres o bé utilitzen aquests territoris amb menys freqüència d’allò esperat. Tanmateix no se sap si això està relacionat amb la intensitat o la freqüència del soroll del trànsit (COST 341 La fragmentación del hábitat en relación con las infraestructuras de transporte en España, Rosell et al. 2003).

Les aus semblen força sensibles al soroll del trànsit doncs interfereix directament amb la seva comunicació vocal, afectant a la defensa del territori i a la taxa d’aparellament. En base a la relació observada entre nivell acústic i densitat de les poblacions d’aus, Reijnen, Veenbaas i Foppen (1995) proposen un model que preveu la distància a la que les poblacions d’aus poden veure’s afectades pel soroll del trànsit. Així, a les carreteres amb una IMD de 10.000 vehicles (a 120 Km/h i creuant una zona forestal amb una cobertura del 70%) les poblacions d’aus es veurien afectades significativament a una distància d’entre 40 i 1.500 m.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 21

El soroll pot obstaculitzar el pas d’alguns animals pels passos de fauna (les espècies més sensibles a les pertorbacions humanes podrien interpretar el soroll del trànsit com indicatiu de la presència de l’home).

Alguns biòlegs recomanen que dins els passos inferiors, el soroll no superi el 60 dB durant el temps d’ús previst. Si és col·locaven claraboies en els passos inferiors perquè hi arribes la llum natural i la humitat ambiental, llavors s’observà que això reduïa el pas d’ungulats perquè els arribava el soroll del trànsit. Per tant s’ha de procurar reduir el soroll originat pels vehicles quan es construeixi una estructura de pas per a la fauna (Beier, Reed i Clevenger a Maureen Hartmann 2002. Wildlands Center For Preventing Roads, Evaluation of Wildlife Crossing Structures: their use and efectiveness).

Allà on els passos inferiors creuen àmplies carreteres (per exemple, les desdoblades o de quatre carrils), la instal·lació de claraboies a la zona central pot fer que el pas sigui més acceptable per a la fauna. L’entrada de llum al pas inferior no molestarà a la majoria d’espècies natives doncs la majoria són nocturnes. En canvi pot tenir un efecte negatiu per afavorir el seu ús a espècies depredadores salvatges i domèstiques durant les hores de llum.

La Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica determina els nivells d’avaluació de la immissió sonora a l’ambient exterior produïda pels mitjans de transport a l’annex I. Els nivells d’immissió són fixats per aquesta llei.

Foto 3.6. Nivells sonors de la xarxa bàsica de carreteres de Catalunya el 2003, per a la zona d’estudi En color taronja i blau, l’eix de l’alternativa 1 i 2 respectivament. Font: DMAH.

A ponent de la zona on es preu la construcció de la nova carretera, la A-22 presenta un nivell sonor que oscil·la entre 65 i 70 dB (la A-14, a l’est de l’àmbit d’estudi, té un nivell sonor comprès també entre 65 i 70 dB). Curiosament, en ambdues vies de comunicació el nivell sonor es redueix quan ens acostem al nucli urbà d’Almacelles i Alguaire, assolint un nivell comprès entre 60 i 65 dB. Per tant, a la xarxa principal de carreteres, ja trobem pertorbacions acústiques d’origen antròpic importants.

El mesurament dels nivells de soroll, és durant l’horari diürn, i a la intensitat mitjana de vehicles. La mesura és el nivell de soroll continuo equivalent (LAeq), en decibels.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 22

3.3.4. Geologia i geomorfologia

3.3.4.1. Geologia

La terra baixa mediterrània presenta als Països Catalans un marcat predomini dels substrats calcaris, però amb sectors formats per roques silícies. Al Principat hi ha tres grans nuclis d’aflorament silícic: el sistema axial pirinenc que va de cap a cap del país, el gran batòlit granític entre Girona i Barcelona, i els afloraments d’esquists paleozoics i de gresos triàsics del Montseny, Collserola, Ordal etc. i, finalment, la zona granítica, esquistosa i gresosa, al voltant de les Muntanyes de Prades i del Priorat. En el cas de la terra baixa els dos darrers nuclis queden inclosos dins la seva àrea, però només s’estén lleugerament pel primer nucli (Les Alberes i Cap de Creus). Per tant la vegetació silicícola té molta importància al Principat i a la terra baixa mediterrània.

Com mostra el mapa geològic, a la zona d’estudi la litologia no és gaire diversa. Hi ha una matriu de fons on trobem còdols acompanyats per llims, sorres i calitx, o bé per lutites i sorres. A ponent i a llevant de l’àmbit d’estudi, trobem gresos amb argiles i guixos. Al sector central, trobem lutites amb gresos del Cenozoic.

Foto 3.7. Mapa geològic per a la zona d’estudi. En color taronja i blau, l’eix de l’alternativa 1 i 2 respectivament, per a la nova carretera entre Almacelles i Alguaire (Segrià).. Font: DMAH

Color Litologia predominant

Altres litologies presents Era / Període / Època

còdols llims, sorres i calitx

CENOZOIC

NEOGEN-QUATERNARI

PLIOCÈ-PLISTOCÈ

lutites gresos

CENOZOIC

PALEOGEN

OLIGOCÈ

còdols lutites i sorres

CENOZOIC

QUATERNARI

PLISTOCÈ

graves argiles

CENOZOIC

QUATERNARI

HOLOCÈ

conglomerats -

CENOZOIC

PALEOGEN

OLIGOCÈ SUPERIOR

gresos argiles i guixos

CENOZOIC

NEOGEN-PALEOGEN

OLIGOCÈ-MIOCÈ

Taula 3.1. Llegenda del mapa geològic per a la zona d’estudi.

3.3.4.2. Geomorfologia

La comarca del Segrià apareix físicament com un espai simètric traçat sobre la xarxa central del Segre. És una configuració ben visible en relleu, que té l’origen en la geologia i que es reflecteix .fins i tot- en les activitats humanes.

Tota la comarca té un mateix origen geològic. A la Depressió de l’Ebre, en origen una terra planera, es van anar afegint estrats fruit de la sedimentació de l’Oligocè. Aquests estrats –on s’alternen capes gruixudes d’argiles toves i altres estretes i dures d’arenisques, han estat seccionats i dissecats per una erosió fluvial de força difusa i trajectòria erràtica, i en menor mesura també per l’erosió eòlica.

Això ha donat com a resultat unes zones (la NW i SW) on els materials sedimentològics més durs han resistit l’erosió formant els típics turons arrodonits segrianencs. Al NW això ha generat una sèrie d’elevacions d’escassa altitud que no superen els 380 m amb alguns turons característics com el tossal del Coscollar (de 280 msnm) o la Serra Pedregosa (de 380 m). Al sector SE –o zona garriguenca- l’evolució ha estat similar però amb un resultat més accidentat que al NW. Això fa que apareguin els relleus trencats característics de les Garrigues (el tossal de Montmaneu és el punt més alt del Segrià amb 494 m).

Dividint aquestes dues zones, es troba la plana al·luvial, formada sobretot per l’acció sedimentològica i erosiva del Segre. L’activitat fluvial anà desgastant el terreny i enduent-se els materials arrencats,


E-02-133-09 03 Estudi Medi 23

els quals donaren lloc a les plataformes o terrasses que segueixen les vores del Segre. Aquesta disposició geològica ha donat fesomia a les hortes del Pla de Lleida, trencades per espones i ribatges que augmenten en la zona garriguenca.

En aquestes planes de terra tova i fèrtil de les ribes, s’ha desenvolupat l’activitat comarcal. El pas del riu és marcat per tossals que sorgeixen al nivell superior de les terrasses al·luvials: el riu ha ajudat a dissecat aquestes elevacions.

L’erosió dels grans rius pirinencs ha creat un solc relativament estret de terres al·luvials fèrtils que només s’eixamplen als voltants de Lleida. La plana del Segrià pròpiament dita n’és una altre eixamplament que aprofita els materials més tous, resultat d’una antiga orientació dels rius. A banda i banda del solc central reblert de materials quaternaris apareixen les grans planes oligocèniques profusament envaïdes de clapes graveroses, fruit d’arrossegalls de barrancades pre-pirinenques o barrancs erràtics locals. A la plana oest augmenta la puixança dels estrats calcaris i la plataforma de la Sardera penja un centenar de metres per damunt del solc central.

El municipi d’Almacelles, que ocupa el sector de plataformes entre el Segre i el Cinca, té dues zones morfològiques ben diferenciades. L'oriental és un planell conegut pel Pla, superfície inclinada de N a S (de 300 a 320 m d'altitud) amb sectors com el pla de Fonollet i el pla del Coscollar, un marge oriental més elevat (al peu del qual corre l'esmentat canal d'Aragó i Catalunya) i turons isolats com el de la Caperutxa (351 m), que domina la Saida; a ponent, el Pla s'acaba amb un escarpament vigorós que domina la zona enfonsada amb un desnivell de 40 a 50 m, on es destaquen unes serres de forma sinuosa com la de Pedregals o la de la Llengua Eixuta (318 i 295 m) i turons testimonis avançats com lo Vilot, damunt el poble; hi ha les partides del Mas del Lleó, la Sarra, el Coscollar, el Mas del Rull i Pedregals.

La zona occidental, enfonsada, és formada per una juxtaposició de depressions que corresponen a valls fluvials amb una cubeta de fons pla, dilatada a la part mitjana, amb una sortida a ponent sovint estreta, entre turons isolats (aquestes unitats s'anomenen fondos: el fondo de l'Ametller, el de Sant Borràs); hi ha les partides de la Llengua Eixuta, l'Olivar, Piconill, la Bassa d'en Borràs, l'Obac, Bassa la Gralla, el Fondo de l'Ametller, la Vall Fonda i la Pleta Major. Com ja s'ha dit, el terme s'acaba al NW i a l'W per la clamor d'Almacelles (o Amarga, o Salada, o simplement la Clamor), que forma la llacuna d'Almacelles i va a desguassar al Cinca entre Saidí i Fraga.

Foto 3.8. El tossal isolat de la Caperutxa, de 352 m, domina la Saida. Foto: fons propi.

El sector de ponent d’Alguaire, que ocupa els altiplans que van des dels vessants de Tabac a migdia del terme i de la serra del Convent (que domina la vila) fins a la Serra Pedregosa, comprèn les partides del Coscollar, Unilla, el Fondo d'Almenar, Vilarnau, Malpartit i la Saida; des del 1910 els regs del canal d'Aragó i Catalunya beneficien els altiplans d'Unilla, Tabac, l'Alzinar, l'Armenter i el Coscollar. El sector de llevant es troba en l'àrea plana regada pel canal de Pinyana i la séquia de Ratera, derivats de la Noguera Ribagorçana, i comprèn les partides o antics termes de Canissella, Ratera, Croells, el Pedrís, Casal, la Calçada i altres.

Torrefarrera s'estén per les terrasses de la plana al·luvial vorejades per algun dels escarpaments de la plataforma del Segre-Cinca, a llevant de la serra de la Sardera. Les partides de terra són les de la Grallera (E), la del Clot del Bau (N) i la de les Comes (S).

Rosselló s'estén a la banda dreta de la Noguera Ribagorçana drenada pel canal de Pinyana, que travessa el territori de N a S per la banda de llevant. A ponent, la plana s'eleva en els primers graons de la plataforma Segre-Cinca. Les partides més importants del terme són el Pla, el Racó del Canonge, Roca Fumada, les Creus, el Canís, la Tosa, la Marmota, el Pas de Mossèn Hugol, el Figueral i les Cabretes.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 24

Vilanova de Segrià, s'estén al pla segrianenc de la dreta de la Noguera Ribagorçana, en terres regades pel canal de Pinyana, prop del Reguer Major o Gran, anomenat, en els documents del segle XII, clamor de Segrià. Les partides més importants són el Solà, la Pastera, lo Borar, Roderes, el Molinot i la Flota.

Pel que fa a les morfologies dominants (Atles dels Països Catalans, 2000), la zona d’estudi és una plana de terraplenament al·luvial (de fet són depressions reblertes de materials tendres del Cenozoic).

A la zona d’estudi no hi ha cap modelat significatiu i la xarxa fluvial no presenta cap forma especial. A ponent de la zona d’estudi, es troben rampes de terraplenament.

Pel que fa a la tectònica, l’àmbit d’estudi no presenta cap estructura destacable (com sinclinals, anticlinals, línies de falla, encavalcaments, flexions, etc.).

3.3.4.3. Activitats extractives

A la zona d’estudi hi ha algunes activitats extractives abandonades (s’anomenen només les més properes al traçat objecte de consideració, de ponent a llevant).

Codi Volum (m3) Recurs explotat

Grau autorecuperació. Ús anterior

Nom

358-303 25484 Argiles Baix

màquia, brolla, garriga, matoll Terrera de Palau

359-316 50472 Graves Baix

màquia, brolla, garriga, matoll Urbanització el Secà

Taula 3.2. Activitats extractives abandonades presents a la zona d’estudi, de N a S Font: DMAH.

Foto 3.9. Activitats extractives abandonades presents a la zona d’estudi. En color taronja i blau, l’eix de l’alternativa 1 i 2 respectivament, per a la nova carretera. Font: DMAH.

A l’àmbit d’estudi, no s’ha constatat l’existència de cap activitat extractiva en Domini Públic Hidràulic.

Tanmateix, actualment hi ha diverses activitats extractives en actiu. El traçat de les alternatives proposades no és a tocar de cap d’elles. Son les següents:


E-02-133-09 03 Estudi Medi 25

Foto 3.10. Activitats extractives en actiu presents a la zona d’estudi. . En color taronja i blau, l’eix de l’alternativa 1 i 2 respectivament per a la nova carretera Font: DMAH.

3.3.4.4. Geòtops i Geozones

En relació al patrimoni geològic, no hi ha cap element catalogat directament afectat (com geozones i geòtops) per la construcció de la carretera Almacelles a Alguaire.

3.3.5. Edafologia

El sòl és el resultat d’un procés d’autoorganització d’una interfase, causada per la interacció perllongada entre la litosfera i la biosfera sota l’acció del clima. Als Països Catalans trobem una gran diversitat en els factors que intervenen en la formació i diferenciació dels sòls. Al mateix temps la diversitat de substrats geològics (des de materials silicis a bàsics carbonatats, els que són producte de l’activitat volcànica i els que estan formats per dipòsits de granulometria força heterogènia) augmenta el patrimoni edàfic. A més la posició geomorfològica i la vegetació són també molt diverses. Per tant hi trobem la majoria dels ordres de sòls de la Soil Taxonomy System (1975).

Al Segrià, com a la resta de les planes de l'Ebre, el substrat geològic sempre conté carbonat càlcic. En formar-se els sòls, sota el clima sec predominant, no solament no desapareixen els carbonats, sinó que sovint es mantenen també els sulfats (sulfat càlcic o guix) i, especialment a les fondalades on va a parar l'aigua de pluja, s'acumulen clorurs (clorur sòdic o sal comuna), fets que originen els problemes de salinitat ben coneguts pels agricultors.

Des del punt de vista edafològic, la zona d’estudi es troba en un sector de la comarca del Segrià on se succeeixen dos tipus de sòls diferents, segons l’Atles Universal Català (1983): sòls grisos subdesèrtics amb guixos i sòls bruns calcaris (els més comuns).

Seguint la classificació de la FAO-UNESCO (amb mapes de sòls realitzats a escala 1:1.000.000), la zona d’estudi estaria formada per xerosòls gípsics del tipus solontxacs òrtics i glèics (als exctrems de l`àmbit d’estudi) i cambisòls glèics del tipus cambisòls càlcics (al centre de la zona d’estudi).

Seguint la Soil Taxonomy System, a les zones de relleus més acusats hi trobem entisòls. Es tracta de sòls que, a conseqüència de la posició geomorfològica inestable en què es desenvolupen, no tenen un perfil ben diferenciat perquè són erosionats, joves o perquè sobre ells s’hi dipositen material al·luvials.

A la zona d’estudi trobem també inceptisòls de tipus ocrept, els quals corresponen als cambisòls (segons la FAO-UNESCO). Són sòls ben drenats, de color clar i que presenten un perfil de tipus AB2C. La composició litològica de la roca mare (tant es fan sobre un substrat carbonatat com sobre material granitoide i granodiorític) fa que els pedions d’aquest sòl tinguin una mida de gra petita. El llocs on els relleus són plans i, per tant, la profunditat d’aquest sòls és més notable, han permès l’expansió de l’agricultura. Els ocrepts desenvolupats sobre materials d’aportació a les planes al·luvials dels rius presenten característiques especials. Des d’un punt de vista de la restauració, els horitzons superiors dels inceptisòls constitueixen un material edàfic valuós pel seu contingut de nutrients i de llavors de plantes autòctones que no es troben en el mercat.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 26

3.3.6. Hidrologia i hidrogeologia

3.3.6.1. Hidrologia

La zona d’estudi pertany a la conca del riu Segre. Des del punt de vista administratiu ens trobem a la conca dels Pirineus Occidentals. A l’àmbit d’estudi no hi ha cap curs fluvial important, identificant-se únicament conques difoses de poca entitat. Tanmateix, trobem nombroses sèquies (algunes cimentades), canals (com el d’Aragó i Catalunya) i nombroses basses de reg (algunes naturalitzades i força destacables per la fauna associada i pel seu relleu paisatgístic).

Foto 3.11. El canal d’Aragó i Catalunya al seu pas per La Saira. Foto: fons propi.

De ponent a llevant podem anomenar la sèquia del Mig, la sèquia del Retrocés i la sèquia de l’Àguila.

Foto 3.12. Aspecte de la sèquia del Senyor, al centre de la zona d’estudi. Foto: fons propi.

3.3.6.2. Delimitació de zones inundables

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha establert mitjançant els estudis hidrogeològics corresponents, una delimitació de les zones inundables amb períodes de retorn de 50, 100 i 500 anys per a les conques internes de Catalunya. A la pàgina web de l’ACA es poden consultar aquests plànols.

El document “Criteris d’intervenció en espais fluvials” redactat per l’ACA el gener del 2002, estableix uns criteris i bones pràctiques en les actuacions dins l’espai fluvial per donar compliment a la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE).

Aquest document defineix tres zones dins l’espai fluvial:

• la zona fluvial (definida per la franja delimitada per les línies de cota d’inundació de l’avinguda de període de retorn de 10 anys o Q10),

• el sistema hídric (definida per les línies de cota d’inundació de l’avinguda de període de retorn de 100 anys o Q100), i

• la zona inundable (definida pel Q500).


E-02-133-09 03 Estudi Medi 27

L’espai fluvial més dinàmic bé definit per la zona inundada per cabals associats a períodes de retorn de 10 anys (zona fluvial).

Es considera espai fluvial la zona ocupada per la llera pública i els terrenys de titularitat privada o pública que l'envolten i que integren el corredor biològic associat al riu, la vegetació de ribera i la zona inundable.

Un model de gestió de l'espai fluvial ha de basar-se en la regulació dels usos del sòl i les activitats admissibles segons la zonificació de l'espai fluvial, la definició de les accions que cal exercir per al compliment d'aquest model de regulació d'usos, i l'establiment de criteris tècnics d'actuació a l'espai.

S'ha de tenir en compte la funcionalitat global de l'espai fluvial per afavorir la conservació i recuperació de l'ecosistema aquàtic.

La Zona Fluvial engloba tant la llera legal com la seva àrea d’influència immediata (la llera a efectes ecosistèmics). En aquesta franja no és aconsellable permetre cap ús. Les intervencions haurien de ser autoritzades per l’ACA.

El Sistema Hídric o de protecció fluvial s’ha de definir a partir de criteris ecològics associats als cursos fluvials, observant també determinades recomanacions tècniques hidràuliques de prevenció. Es considerarà el risc d’inundació com a factor clau per a la reserva de sòl. En aquest àmbit està expressament desaconsellat qualsevol construcció o moviment de terres que modifiquin sensiblement el perfil natural del terreny. Així mateix, allà on no hi hagi infraestructures consolidades, cal la protecció, preservació i/o recuperació del bosc de ribera i la seva funcionalitat ecològica i hidràulica. Els usos permesos són l’agrícola, les zones verdes, els usos residencials (per exemple jardins), els usos recreatius públics i privats (com les reserves naturals i de caça) sense suposar en cap cas l’alteració significativa de les condicions naturals del terreny, les estacions de bombament i les infraestructures de serveis i canonades.

A la Zona Inundable, els usos permesos van encaminats a evitar danys importants en cas d’avinguda.

No es disposa de cartografia per a la delimitació de les zones inundables per a aquest sector del Segrià, en consonància amb l’escassa xarxa hidrogràfica superficial.

El bosc de ribera

El bosc de ribera és un element fonamental dels ecosistemes fluvials. Una activitat poc respectuosa en els sistemes fluvials pot comportar la seva desestructuració i/o desaparició, o la seva manca de funcionalitat.

Dins l’ecosistema fluvial, el bosc de ribera destaca per

• tenir un paper important en la dinàmica química dels nutrients, doncs controla i defensa vers la contaminació difosa i ajuda a l’autodepuració de l’aigua.

• ser importants tamponadors d’avingudes i a les zones inundables funcionen com a basses de laminació reduint les puntes de cabal i la velocitat de l’aigua.

• tenir un paper fixador del sòl i perquè eviten o redueixen l’erosionabilitat dels marges i zones inundables. La manca de vegetació de ribera condiciona un sòl o marge fluvial desprotegit que s’exposa a una constant erosió, i una rectiliniació del llit del riu, amb la conseqüent pèrdua de diversitat d’hàbitats, l’excavació del llit del riu i la baixada del nivell freàtic als marges del riu, que pot ocasionar la mort de la vegetació de ribera o el canvi de comunitat vers espècies ruderals i oportunistes, i

• per ser corredors biològics de fauna i flora. Atesa la singularitat i elevada productivitat dels ecosistemes riberencs, són importants eixos de comunicació entre sistemes naturals. El flux


E-02-133-09 03 Estudi Medi 28

fluvial permet una distribució aigües avall d’espècies animals i vegetals que en moltes ocasions són el fonament per a la restauració o recolonització de trams baixos degradats per l’home. El bosc de ribera permet un flux bidireccional al llarg de l’eix fluvial i alhora, és un connector transversal amb els ecosistemes adjacents.

Així doncs, resulta evident que per mantenir o assolir un bon estat de les masses d’aigua superficial, seguint els dictàmens de la Directiva Marc de l’Aigua 2000/60/CE per a finals dels 2015, s’ha de garantir la conservació dels sistemes riparis i això passa per garantir una bona cobertura vegetal, una certa estructura estratificada, l’absència d’espècies introduïdes i una mínima incidència en la rectiliniació i modificació artificial dels marges.

Foto 3.13. Les basses de reg naturalitzades, com el Pantà del Tros Gran (Torrerfarrera) són indrets especialment rellevants en aquest sector del territori tant per la seva vegetació com

per la fauna associada. Foto: fons propi.

3.3.6.3. Hidrogeologia

La zona on es preveu la construcció de la carretera entre Almacelles i Alguaire, presenta un caràcter drenant (amb escorriment superficial directe >80% del total). Són conques sedimentàries mioceno-oligocenes.

La zona d’implantació de la nova carretera pertany a una zona sense aqüífers importants amb medis inespecífics. Es tracta d’u sector sense aqüífers superficials format per terrenys amb roques sedimentàries i impermeables. Tanmateix poden existir aqüífers profunds captius tant en materials granulars com carbonàtics.

Aquests aqüífers no estan inclosos en el Catàleg d’Aqüífers Protegits realitzats pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

El Reial Decret 261/1996 de 16 de febrer, de transposició de la Directiva 91/676 CEE, estableix les mesures per prevenir i corregir la contaminació de les aigües continentals i litorals causada pels nitrats de fonts agràries, i atribueix a les comunitats autònomes la designació de zones vulnerables, enteses com aquelles superfícies territorials l'escorrentia i filtració de les quals afecti o pugui afectar la contaminació per nitrats dels cossos hídrics anteriorment esmentats. Els aqüífers presents a la zona d’estudi estan inclòs a les zones vulnerables per contaminació de nitrats de fonts agràries.

A la zona d’estudi hi ha una zona humida de l’Inventari de Zones Humides de la Generalitat de Catalunya (2001). Es tracta de la zona humida del Pantà de la Font (codi 18003314). Al nord, ja a una certa distància, trobem el Clot de la Unilla (codi de l'inventari: 1411800).

La Llei 12/1985, d’espais naturals, del Parlament de Catalunya, a l’article 11, determina que totes les zones humides de Catalunya han de ser preservades de les activitats susceptibles de provocar-ne la recessió i la degradació. El Departament de Medi Ambient i Habitatge està redactant un pla de conservació específic de les zones humides, que preveu la preservació i millora d’aquestes àrees d’especial interès natural.

3.3.6.4. Qualitat de les aigües

La qualitat de les aigües de riu es pot qualificar amb els valors de l’ISQA. L’ISQA utilitza cinc paràmetres fisicoquímics de caire general com són: la temperatura, la matèria orgànica (oxidabilitat al permanganat), les matèries en suspensió, l’oxigen dissolt i la conductivitat , segons la fórmula:

ISQA = T (A+ B+ C+ D)

El valors d’ISQA (índex simplificat de la qualitat de les aigües) varia entre 0 i 100, essent 0 aigües molt brutes i 100 aigües molt netes. En general es pot dir que la qualitat de l’aigua és bona amb valors entre 70 i 85. Tot i això, les intenses variacions del cabal dels rius degut a les condicions meteorològiques fan variar dràsticament la concentració de contaminants.

L’índex BMWPC és un índex biològic que valora la presència de determinades famílies de macroinvertebrats aquàtics bentònics al rius catalans. L’avantatge d’aquest índex és que es pot mesurar directament l’efecte nociu i combinat de diverses substàncies sobre els éssers vius –alguns extraordinàriament sensibles a la contaminació- que per la seva forma de vida integren els efectes d’aquestes substàncies durant un llarg període de temps. Aquest índex però no permet identificar agents contaminants.

Consultada la pàgina web de l’ACA en relació a la qualitat de les aigües superficials, cal dir que a la zona d’estudi no hi ha cap punt de control de la qualitat de les aigües superficials.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 29

Foto 3.14. La xarxa hidrològica superficial natural és força discreta. Com a mostra, el Canalet de Sant Jaume a llevant de la zona d’estudi i prop de la planta de compostatge d’Alguaire.

Foto: fons propi.

Veure plànol d’Hidrologia superficial

3.3.6.5. El document IMPRESS

Entre els treballs que cal realitzar per tal d’implantar progressivament els objectius i els requeriments de la Directiva Marc de l’Aigua 2000/60/CE, s’estableix que per al final del 2004 es realitzi la caracterització de la demarcació hidrogràfica, l’anàlisi de l’estat del medi (pressions i impactes), el risc d’incompliment d’objectius de la directiva i l’anàlisi econòmica.

Per tant, l’Agència Catalana de l’Aigua ha elaborat un document, conegut com a document IMPRESS, que integra la caracterització i la definició de les masses d’aigua (unitat de gestió sobre la qual recaurà el programa de mesures per tal d’assolir els objectius de la directiva), i el risc d’incompliment dels objectius, i que dóna resposta als articles 5, 6 i 7 de la Directiva marc de l’aigua.

El treball s’ha portat a terme per tot Catalunya, tant a les conques internes (on la Generalitat de Catalunya té plenes competències en la planificació hidrològica), com a la part catalana de les conques intercomunitàries de l’Ebre, la Garona i la Sénia (àmbit de planificació de les conques de l’Ebre i del Xúquer).

Sobre cadascuna de les masses d’aigua s’analitzen les pressions existents (que poden provocar impactes) i els impactes mesurats, i s’analitza el risc d’incompliment dels objectius de la directiva a Catalunya. L’anàlisi del risc d’incompliment d’objectius permetrà articular el posterior programa de mesures i elaborar el futur Pla de gestió de la demarcació hidrogràfica de les conques internes de Catalunya, el qual haurà d’integrar les mesures necessàries per a la gestió integrada i sostenible dels recursos hídrics, compatible amb el bon estat dels ecosistemes. Alhora, aportarà informació per als programes de mesures i els plans de gestió que hagin de realitzar les demarcacions hidrogràfiques intercomunitàries.

Les masses d’aigua dins d’una demarcació hidrogràfica es diferencien 7 categories: rius, llacs, zones humides, aigües costaneres, aigües de transició i aigües subterrànies. I dins de cada una es classifiquen diferents tipus en funció de diverses característiques (morfomètriques, ambientals, climàtiques, geogràfiques, etc.). Una vegada establerts els tipus dins de les categories, es defineixen les masses d’aigua amb criteris de gestió integrada i sota l’enfocament combinat. La delimitació de les masses permet concretar la gestió i el programa de mesures per assolir els objectius marcats per la directiva, i ajustar el programa de seguiment i control.

Mitjançant l’anàlisi IMPRESS es proposen també masses d’aigua fortament modificades, les quals no han d’assolir el bon estat ecològic del sistema, sinó el bon potencial ecològic (màxima qualitat possible).

Atès que l’actuació prevista a la zona d’estudi no travessa cap riu, el document IMPRESS, no detecta pressions ni impactes.

3.4. El medi biòtic

3.4.1. La vegetació potencial

S’anomena vegetació potencial a la vegetació que existiria en absència de factors pertorbadors i que, donades unes condicions determinades, utilitzaria més eficientment els recursos dels que disposa. Si tenim en compte les característiques orogràfiques, climàtiques i biològiques (classificació de Solé i Sabarís), la zona d’estudi pertany a la terra baixa mediterrània. Per parlar de la vegetació s’ha seguit la zonació vegetal de De Bolòs (2001).

El caràcter molt sec i continental unit al predomini de tipus de sòls també molt especials (similars als d’altres terres desèrtiques i estèpiques) fa que dins la regió biogeogràfica mediterrània, les planes de l’Ebre mitjà –a les quals pertany el Segrià- tinguin una vegetació molt peculiar rica en espècies de l’Àfrica del Nord i –fins i tot- de les estepes i semideserts asiàtics.

Al Segrià, com a la resta de les planes de l’Ebre, el substrat geològic sempre conté carbonat càlcic. En formar-se els sòls, sota un clima sec predominan, no solament no desapareixen les carbonats sinó que sovint es mantenen també els sulfats (el guix és el sulfat càlcic) i –especialment a les fondalades


E-02-133-09 03 Estudi Medi 30

on va a parar l’aigua de pluja- s’acumulen clorurs, fets que originen els coneguts problemes de salinitat per part dels pagesos.

Dins el Segrià trobem el límit natural enter la zona dels alzinars de carrasca (Quercus ilex rotundifolia) i la zona de les bosquines de garric o coscoll (Quercus coccifera) i arçot (Rhamnus lycioides), bosquines que són molt més resistents a la secada que no pas l’alzinar.

A la part oriental de la comarca, fins a l’W de Lleida, el carrascar –un bosc pobre en espècies arbustives i herbàcies- ocuparia les bones terres profundes si l’home no l’hagués destruït. A l’W d’una línia difícil de precisar (però que travessaria pels termes de Raïmat i Alcarràs) la vegetació clímax a les bones terres seria una bosquina o màquia de 3-4 m amb garric, arçot, savina comuna (Juniperus phoenicea) i càdec (J. oxycedrus).

A la part occidental del Segrià, on no trobem fragments de boscos d’alzines, podem observar encara l’existència de dues àrees força diferents pel seu paisatge vegetal:

• una zona septentrional planera i oberta als vents continentals avui dia pràcticament mancada de vegetació llenyosa natural, i

• una zona més meridional (al sud del tossal de Montmaneu) on són freqüents les arbredes de pi blanc (Pinus halepensis) i els residus de la màquia de garric i arçot on sovint s’afegeix el llentiscle (Pistacia lentiscus).

El paisatge vegetal del Segrià inclouria encara, als llocs massa àrids per a una vegetació llenyosa alta –com les solanes dels turons-, matollars clars de romaní (Rosmarinus officinalis) i lli cabrer (Linum tenuifolium sufrutticosum), erms amb llistó (Brachypodium retusum), i espartars (Lygeum spartum) amb gran quantitat de petites herbes anuals.

Als llocs freqüentats pels animals salvatges ja hi devia haver matollar gris de siscall (Salsola vermicualta) i botja pudent (Artemisia herba-alba).

Les fondalades on s’acumulen sals sorgeixen tamarius (Tamarix sp.), el salat blanc (Atriplex halimus), el salat ver (Suaeda vera), les ensopegueres (Limonium sp.), etc.

Els riberals dels rius que travessen la plana devien ser l’única part del territori favorable a la penetració d’espècies humides i no resistents a la sal. Hi predominaven els arbres de fulla caduca com els oms (Ulmus minor), els àlbers (Populus alba), els salzes (Salix sp.), etc. acompanyats de vegades pel vern (Alnus glutinosa) que baixa dels Pirineus seguint els curs dels rius.

Els paisatges del Segrià han estat molt alterats per l’home d’ençà de milers d’anys i avui dia la major part de la comarca és terra de conreu on el secà està essent substituït per regadius –horts i vergers- econòmicament molt importants. La vegetació llenyosa primitiva ha desaparegut d’una manera

gairebé completa llevat de les pinedes de l’extrem sud de la comarca i d’alguns claps de bosc de ribera.

L’extensió de les sèquies ha afavorit l’expansió d’un cert nombre d’espècies amigues de la humitat i ha fet aparèixer petits paisatges tendrals allà ona bans regnava l’ariditat estèpica. Sorprèn trobar en un país tant sec com el Segrià, bosquetons de freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia), de vern o de salze blanc (Salix alba).

A part d’això, la rompuda per a la creació de noves terres de conreu ha estat una activitat afavorida històricament. La mecanització de finals del segle XX ha permès una gran extensió de les terres conreades.

Foto 3.15. El lli cabrer creix a les brolles de la zona d’estudi. Foto: fons propi.

Segons Oriol de Bolòs, la vegetació zonal potencial de la zona d’estudi pertany al domini del carrascar o alzinar continental (Quercetum rotundifoliae). Per tant, en condicions naturals (amb l’efecte del clima i el sòl, i sense la interferència humana) la vegetació clímax que es desenvoluparia seria l’alzinar continental. En alguns sectors especialment àrids i amb sòls nitrificats, la vegetació pròpia són les timonedes halonitròfiles, una comunitat pràcticament primària.

A la zona d’estudi hi ha nombroses sèquies tot i que només algunes ofereixen mostres de la vegetació de ribera pròpia d’aquest territori. Els boscos de ribera (Populetalia albae) potencialment presents a la zona d’estudi estarien formats per una albereda continental (Rubio-Populetum albae), la verneda amb consolda (Lamio-Alnetum glutinosae), la salzeda de vimetera (Atriplici-Salicetum), l’omeda amb heura (Hedero-Ulmetum minoris) i el tamarigar (Tamaricetum canariensis).


E-02-133-09 03 Estudi Medi 31

3.4.1.1. El carrascar

Les condicions climàtiques extremes que regnen a les terres mediterrànies de l’interior (menors precipitacions, hivern rigorosament fred i estiu calorós i eixut en extrem) condueixen a la formació de l’alzinar continental o carrascar. A la zona d’estudi es trobaria el de tendència continental.

El carrascar és una comunitat pobre en espècies i amb una estructura simple. La carrasca (Quercus ilex ballota) predomina a l’estrat arbori. El pi blanc (Pinus halepensis) també l’acompanya a l’estrat arbori. El sotabosc no té l’exuberància de l’alzinar litoral o muntanyenc: escassegen les lianes i els grans arbusts són rars. El garric (Quercus coccifera), l’argelaga (Genista scorpius), l’aladern (Rhamnus alaternus), l’arçot (Rhamnus lycioides), la gatosa (Ulex parviflorus), el càdec (Juniperus oxycedrus), la roja (Rubia peregrina) i el lligabosc (Lonicera implexa) formen l’estrat arbustiu. A l’estrat herbaci creix el llistó (Brachypodium retusum), els càrexs (Carex balleriana i C. humilis), etc.

El carrascar ha sofert moltes agressions i actualment es troba molt malmès. Les difícils condicions en les que viu fan que la seva recuperació sigui molt lenta. A la zona d’estudi la comunitat es inexistent i només es troben algunes petites carrasques en sectors no conreats.

3.4.1.2. Les timonedes nitrohalòfiles

A les àrees àrides de la terra baixa mediterrània es produeix l’aparició de sòls fortament nitrificats que, a més, presenten elevades concentracions de sals sòdiques. Això comporta la implantació d’una vegetació alhora nitròfila i halòfila absolutament original.

A les planes àrides de l’Ebre, la vegetació halonitròfila creix amb força. A ponent trobem dues comunitats. A la zona d’estudi creix la Salsolo Artemisietum herba-alba amb siscall (Salsola vermiculata) i botja pudent (Artemisia herba-alba).

Foto 3.16. A les zones no conreades, les timonedes halonitròfiles atenen una àmplia cobertura. La botja pudent és una espècie comuna que comparteix l’espai amb l’aspró i el llistó, etc.

Foto: fons propi.

Aquesta comunitat no és tan nitròfila i és pròpia dels ermots i llocs pasturats. Té l’aspecte d’una timoneda rica en plantes perennes més o menys llenyoses. A la zona d’estudi, aquesta comunitat és un hàbitat d’interès comunitari comú (especialment a les rodalies d’Alguaire).

3.4.1.3. Comunitats forestals de ribera

A les zones mediterrànies els cursos d’aigua generen unes condicions no esperades i especials a la terra baixa, però freqüents als sectors submediterranis. La presència d’aigua permet una gran desenvolupament vegetal i una frescor ambiental. Així aquesta vegetació no depèn gaire de les precipitacions però –en canvi- la fondària i constància del mantell freàtic és fonamental.

La presencia constant d’aigua crea boscos caducifolis, on moltes de les plantes presents són autentiques penetracions de la flora euro-siberiana al bell mig del país de l’alzina o de la carrasca.

Les alberedes (Populetum albae) es troben a tocar dels cursos d’aigua a la plana mediterrània doncs allà el nivell freàtic no arriba mai a descendir per sota d’unes cotes prudencials. L’albereda és un bosc de ribera típic, permanent i caducifoli.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 32

A la zona d’estudi trobaríem l'albereda continental (Rubio-Populetum albae), també anomenada albereda amb granza pel fet de tenir granza (Rubia tinctoria) al sotabosc. La composició de l'albereda en condicions òptimes inclou a més de l'àlber (Populus alba), l'om (Ulmus minor) –en ocasions amb més notorietat que el propi àlber- i pollancres (Populus nigra) -llavors portats de la ma de l’home-. El sotabosc es troba empobrit en relació a l’albereda litoral i hi creix l’arç blanc (Crataegus monogyna) i l’esbarzer (Rubus ulmifolius). D‘altres espècies comuns en comunitats properes o en comunitats ripàries meridionals com el tamarigar i el canyar, poden també fer-hi acte de presència..

Aquesta comunitat destaca profundament en el paisatge –si no ha estat malmesa- en emmarcar de forma molt clara el traçat de les sèquies i altres cursos d'aigua. Tot i la rica xarxa de sèquies de la zona d’estudi, la comunitat és escassa.

Foto 3.17. Vegetació de ribera (amb àlbers i pollancres) en una sèquia propera al Mas del Senyor. Foto: fons propi.

Les vernedes, els boscos de ribera de les zones montanes dels vessant sud del Pirineu i de la dorsal pluviomètica del Principat, poden ja aparèixer a altituds molt baixes en ple país de l’alzinar (a la terra baixa mediterrània septentrional) i enriquits amb plantes euro-siberianes. A la zona d’estudi no s’han localitzat cap verneda, potser per la forta transformació que han patit els boscos de ribera. Avui dia, en alguns punts del riu Segre encara guarneix les seves ribes.

Les omedes (Ulmetum minoris) formen una sanefa tot al llarg dels cursos d’aigua. Pel que fa a la humitat edàfica són les comunitats menys exigents i així no els cal estar en contacte directe amb l’aigua.

La omeda pròpia de les zones continentals -com el lloc d’emplaçament de la futura carretera-, és l’omeda amb heura (Hedero-Ulmetum minoris). Aquesta omeda, pròpia de les riberes seques de les zones interiors de clima continental, té un estrat arbustiu –amb esbarzer, arç blanc i sanguinyol- molt pobre i l’heura (Hedera helix) recobreix una bona part del terra dominant l’estrat herbaci.

A la zona d’estudi la comunitat no ofereix cap mostra destacable, tot i que trobem oms (Ulmus minor) al peu de les sèquies i alguns marges més humits. En moltes zones la degradació de les omedes condueix a la formació de fràgils i esclarissats bardissars.

Foto 3.18. Canyissar i tamarius al peu d’una bassa situada al sector E de la zona d’estudi, prop d’Alguaire. Foto: fons propi.

El tamarigar (Tamaricetum canariensis) és un bosquetó dens però molt poc ombrívol creix a les vores fangoses dels cursos d’aigua on caldria esperar una salzeda però una riquesa en sals superior a la normal afavoreix als tamarius. Ecològicament el tamarigar és una comunitat de ribera discretament halòfila (és a dir, amant de les sals edàfiques) i nitròfila com la salzeda.

Les espècies que hi creixen són els tamarius (Tamarix gallica i T. africana), la canya (Arundo donax) i la cesquera (Erianthus ravennae) a l’estrat arbustiu i fistulós alt (que no supera els 4 m). A l’estrat


E-02-133-09 03 Estudi Medi 33

herbaci creix el jonc boval, la sisca (Imperata cylindrica) i el fenàs de marge. La canya i la cesquera –gramínies imponents- de vegades emmascaren la presència dels tamarius.

Els tamarigars es presenten en general associats a les zones mediterrànies meridionals i continentals, és a dir, a les terres mediterrànies més àrides. En el primer cas lligats a les desembocadures dels rius i a les rambles i, en el segon cas, a les planes de l’Ebre.

A la zona d’estudi és freqüent trobar peus aïllats de tamarius (per xemple al peu de les nombroses basses de reg) però no s’ha detectat aquesta comunitat.

3.4.1.4. Les comunitats lacustres i dulciaqüícoles

A mida que ens allunyem de l’aigua el nivell freàtic queda més baix. Aquí el sòl només està humit a les èpoques favorables. En aquestes condicions s’imposen les fulles reduïdes per a evitar la pèrdua d’aigua. Aquestes comunitats dominades per plantes jonciformes són les jonqueres (Molinio-Holoschenion).

Foto 3.19. Breu fragment de jonquera al peu del Tossal de la Caperutxa. Foto: fons propi.

Les jonqueres són comunitats de mig a un metre d’alçària, dominades per joncs com ara el jonc boval (Scirpus holoschoenus) i amb una gran abundor d’herbes, com ara la menta borda (Mentha rotundifolia) i el capferrat (Cirsium monspessulanus).

La jonquera amb capferrat es fa a indrets amb sòls humits però mai inundats i dins l’àmbit de la mediterrània. A casa nostra apareix esparsa a la terra baixa mediterrània continental litoral, al nord de l’Ebre. A la zona d’estudi hi ha petits retalls de la comunitat prop dels torrents però no són mai grans superfícies ben estructurades.

El canyissar (Phragmition) és la comunitat helofítica més típica de la terra baixa mediterrània. Aquesta comunitat està formada per grans plantes herbàcies graminoides i junciformes que arrelen en un substrat inundat permanentment o quasi. Es disposen fent una sanefa al llarg de les ribes fluvials tranquil·les o de les basses de reg naturalitzades. El canyissar comú (Typho-Schoenoplectetum glauci) està format per canyís (Phragmites australis), boga (Typha angustifolia i T. latifolia) i ateny una alçada de fins a 2,5 m amb un dens recobriment. A les ribes de les basses de reg naturalitzades i en algunes sèquies, el canyissar és freqüent, apareixent en forma de retalls. Al Pantà Baix de la Saira és una comunitat esponerosa.

Foto 3.20. Canyissar a les ribes del Pantà Baix de La Saira, una bassa situada al peu del Tossal de la Caperutxa. Foto: fons propi.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 34

Als rius i rierols d’escassa profunditat és fàcil trobar el creixenar típic (Apietum nodiflori) si les aigües són lleugerament eutròfiques. De la seva presència es dedueix l’existència de bestiar o d’activitats humanes a les rodalies, però no suficientment contaminants com per provocar la desaparició de la vegetació dulciaqüícola. Actualment la seva presència assenyala una relativament bona conservació de les aigües.

El creixenar és una comunitat helofítica, de plantes ben arrelades en el substrat inundat i de parts aèries emergides i erectes. Créixens bords (Apium nodiflorum) –una umbel·lifera-, créixens vers (Nasturtium officinale) –una crucífera-, créixens de cavall (Veronica anagallis-aquatica), etc. formen aquesta comunitat de caràcter herbaci.

Potser en alguna bassa de l’àmbit d’estudi trobem herbassars subaquàtics (Potametum), comunitats d’hidròfits arrelats al substrat, totalment submergits. Normalment, quan les fulles són planes i amples, s’apliquen sobre la superfície de l’aigua.

3.4.2. La vegetació actual

Aquest panorama botànic potencial exposat contrasta força amb la realitat actual doncs la vegetació potencial ha estat molt modificada. El tret principal seria l’espectacular retrocés experimentat per l’alzinar continental, i alberedes, vernedes, omedes i tamarigars a la vegetació arbòria de ribera. Aquest apartat se centra en les comunitats vegetals que hi ha actualment a la zona on està previst construir la carretera entre Almacelles i Alguaire.

Actualment a la zona d’estudi la vegetació zonal està dominada per zones agrícoles, trobant-se la vegetació natural als tossals i als escassos marges agrícoles que s’han mantingut. Algunes sèquies es veuen guarnides per una estreta franja de vegetació de ribera, envoltada a banda i banda per camps de conreu.

3.4.2.1. Hàbitats presents a la zona d’estudi.

Per parlar dels hàbitats presents a l’àmbit d’estudi, s’ha consultat la web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Foto 3.1. Mapa dels hàbitats presents a la zona d’estudi. En blau i taronja, els traçats proposats per les alternatives 2 i 1 respectivament de la nova carretera. Font: DMAH.

Foto 3.2. Llegenda dels hàbitats. Font: DMAH.

Els hàbitats presents són els següents:

• Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses (codi 82b) aproximadament a la meitat oest de l¡àmbit d’estudi,

• Canyissars (codi: 53a) amb un recobriment del 100%;


E-02-133-09 03 Estudi Medi 35

• Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) sense sotabosc llenyós (codi: 42ad), amb un recobriment del 60%;

• Basses d'aigua dolça industrials, agrícoles, grans canals i estanys ornamentals (codi 89b);

• Matollars amb dominància de siscall (Salsola vermiculata), salat blanc (Atriplex halimus), etc. halonitròfils, de sòls àrids (codi: 15e) amb un recobriment del 50%;

• Llistonars o prats secs de llistó (Brachypodium retusum), i prats terofítics calcícoles, de terra baixa (Codi: 34h) amb un recobriment del 50%;

• Conreus abandonats (Codi: 87a);

• Conreus herbacis extensius de secà (codi: 82c) bàsicament a llevant de la zona d’estudi i

• Fruiterars, principalment de regadiu: pomeres (Pyrus malus), presseguers (Prunus persica), pereres (Pyrus communis) i d'altres rosàcies (codi: 83b) amb un recobriment del 60%;

Tanmateix, a peu de camp la diversitat botànica és major.

3.4.2.2. Les comunitats vegetals actuals

Una gran part de la zona d’estudi presenta camps de conreu. D’aquests, el de secà, tenen una gran importància per la fauna associada.

Foto 3.3. Aspecte de l’altiplà situat a la meitat est de l’àmbit d’estudi on es conreen cereals en règim de secà.. Foto: fons propi.

Les pinedes secundàries.

La secular acció de l’home ha malmès força els carrascars que originàriament cobrien la zona d’estudi. El més habitual són ara les pinedes, de pi blanc (Pinus halepensis) amb alzines esparses.

Sota el pins podem trobar qualsevol etapa del procés reconstitutiu de l’alzinar continental (com brolles o prats mediterranis). De totes maneres el caràcter piròfit dels pins i el seu interès econòmic per la indústria del paper, fan que aquest boscos secundaris de pins blancs siguin permanents. De no ser així, els processos de fitocompetència els tornarien a relegar als seus ingrats acantonaments de les carenes, codines, relleixos de cingle, etc. Els pins són espècies molt tolerants capaces de viure a sòls poc profunds i en ambients més aviat eixuts.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 36

Foto 3.4. Fragment de pineda de pi blanc en un marge proper a Almacelles. Foto: fons propi.

Aquestes pinedes –amb un sotabosc format per una brolla continental calcícola- són presents de forma aïllada i en forma de petits fragments forestals, en escassos punts de l’àmbit d’estudi.

Les bardisses (Prunetalia spinosae)

L’explotació intensiva dels boscos, freqüentment com a bosc menut, ha provocat l’extensió anormal de les bardisses. Tot i així no cal oblidar que de no intervenir l’home la bardissa acabaria desapareixent a favor del bosc.

La comunitat més típica a la zona mediterrània i submediterrània és la bardissa amb roldor (Rubo-Coriarietum), L’òptim de la bardissa amb roldor es troba al domini de l’alzinar muntanyenc i fins i tot de la roureda seca (com la de roure martinenc). Tot i que és freqüent al país de l’alzinar litoral i carrascar, aleshores queda limitada a les fondalades i és menys diversa. Aquest és el cas de la zona d’estudi, on el roldor és molt escàs i predominen els esbarzers L’aridesa del clima n’és el motiu.

Les bardisses creixen als marges de separació entre camps, a les vores dels camins, a les ribes dels rius,sèquies, torrents, etc.

Les brolles

L’estadi més difós de degradació dels alzinars es el protagonitzat per les brolles. Tenint en compte que a la zona d’estudi la vegetació potencial és l’alzinar continental, fruit de la seva degradació sorgiria la brolla continental i calcícola de romaní, bruc d’hivern i esteperola.

La brolla de romaní i bruc d’hivern amb esteperola

Al país del carrascar, la brolla continental i calcícola de romaní i maleïda amb esteperola (Genisto-Cistetum clusii) prospera perfectament però no mostra la densitat de les brolles litorals. La brolla continental i calcícola de romaní i maleïda ateny el seu òptim al domini de la màquia continental però arriba també al país del carrascar. Es considera que penetra a casa nostra procedent de les planes de l’Ebre.

La manca o escassetat del bruc d’hivern (Erica multiflora) és compensada per la maleïda (Linum sufruticossum) –una espècie continental- i l’esteperola (Cistus clusii) que poden guarnir-la amb les seves flors blanques. La continentalitat és la responsable de la desaparició del bruc d’hivern però el romaní (Rosmarinus officinalis) la suporta perfectament. A la zona d’estudi s’ha trobat aquest tipus de brolla.

Tot i la seva discreta alçada (menys d’un metre), la brolla de romaní i maleïda té un alt recobriment (proper al 90%), la qual cosa la fa una bona aliada per a combatre els processos erosius en els pendents. A part de romaní, maleïda i esteperola cal destacar la presència a l’estrat arbustiu de les fumanes (Fumana sp.), el barballó (Lavandula latifolia), la ginesta biflora (Genista biflora), la farigola (Thymus vulgaris), l’argelaga (Genista scorpius) i la gatosa (Ulex parviflorus). A l’estrat herbaci es troba l’omnipresent llistó (Brachypodium retusum), la sanadella (Stipa juncea o S. offneri) i l’avena de brolla (Avena bromoides).

Realment aquesta composició florística de la brolla de romaní i maleïda no és gaire diferent de la de la brolla litoral i calcícola de romaní i bruc d’hivern amb bufalaga tinctòria (Erico-Thymelaeetum tinctoriae) però el romaní, l’esteperola, la maleïda i la ginesta biflora són les espècies dominants.

Aquesta brolla és característica dels sectors abruptes no conreats de la zona d’estudi, i es troba enriquida als sectors més planers amb espècies pròpies dels prats secs mediterranis com la sanadella.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 37

Foto 3.5. Als talussos que envolten Alguaire trobem brolles on domina el romaní. En aquests llocs trobem també farigola, aspró i llistó, A la imatge, brolla als talussos del sector d’Alguaire i

un abeurador per a perdius.. Foto: fons propi.

Els prats eixuts

Les comunitats herbàcies inicialment no dominaven en el paisatge mediterrani però l’acció de l’home ha fet canviar aquest panorama. La destrucció dels carrascars no dóna únicament pas a brolles i bardissars, fins i tot aquestes comunitats han desaparegut. Llavors trobem els prats mediterranis, unes comunitats força esclarissades on predominen les plantes anuals, els teròfits. Aquests prats només ofereixen un aspecte verd i ric a la primavera.

Els llistonars -comunitats de tipus prat terofític on domina el llístó (Brachypodium retusum), una gramínia fina i molt ramificada- són presents a la zona d’estudi.

El llistonar amb ruda (Ruto-Brachypodietum retusi) és una comunitat calcícola i continental exclusiva del país del carrascar, que creix a la zona de contacte amb erms i prats secs. Les espècies característiques són el llistó, el salvió blener (Phlomis lychnitis), la farigola i el dàctilis (Dactylis glomerata).

Altre d’aquestes comunitats herbàcies és el fenassar típic (Brachypodietum phoenicoides) un gramenet esponerós i pobre en teròfits. La gramínia predominant és el fenàs de marge (Brachypodium phoenicoides) i això dóna densitat a aquesta comunitat. Aquest fenassar té una alçada de entre 40 i 80 cm i el seu recobriment es elevat. A part del fenàs de marge podem incloure al fonoll (Foeniculum vulgare), panical (Eringium campestre), dàctilis (Dactilis glomerata) i pastanaga borda (Daucus carota).

Aquest fenassar el podem trobar en alguns punts no conreats, en guarets, camps abandonats i com a sotabosc herbaci de pinedes secundàries. També troba un hàbitat excel·lent en els talussos i marges que queden entre els conreus.

El canyar (Arundini-Covolvuletum sepium)

A les vores de les sèquies agrícoles, canals de reg i fins i tot a les torrenteres és típica la presència del canyar, una comunitat forçosament lligada a l’espai agrari. Acompanyant a la canya (Arundo donax) apareix la corretjola gran (Convolvulus sepium) que lliga el conjunt i el fa quasi impenetrable doncs el canyar ateny una gran densitat i arriba als 3-4 m d’alçada.

A la zona d’estudi hi ha alguns retalls de canyar. És una comunitat comuna i que creix una mica arreu.

Les comunitats arvenses dels sembrats (Secaletalia et al.)

Als horts i camps (de fruiters, ametllers, etc.), creixen les comunitats de l’ordre Solano-Polygonetalia. En concret creix la comunitat de ravenissa blanca i lleteresa de camp (Diplotaxietum erucoidis).

Als regadius, creix la comunitat de cerreigs i panissoles (Setario-Echinochloetum colonae).

Les comunitats ruderals

Avui dia la vegetació nitròfila –o ruderal- es molt comú arreu i suposa un grau de degradació extrema. En les comunitats ruderals les plantes exòtiques són freqüents doncs són transportades per l’home o el bestiar. No cal dir que aquestes comunitats es nodreixen principalment de plantes cosmopolites i sovint son plantes amb espines com a sistema de lluita contra els herbívors en aquests ambients tan adversos.

Les vores de camins agrícoles fressats, els munts de runa, les vores llacoses dels rius a l’estiu i els deixius donen cabuda a la vegetació ruderal més típica (ordre Chenopodietalia). Sempre es tracta de comunitats amb un cert grau de nitrofília.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 38

Els bleterars ruderals (Chenopodion muralis) -comunitats amb un cert grau de nitrofília- tenen l’aspecte d’herbassars alts amb grans teròfits, on els blets dominen de forma absoluta. A la zona d’estudi –al domini del carrascar- s’ha trobat el bleterar típic (Chenopodietum muralis).

A les fissures de les parets i murs viaris, creixen les comunitats de les parets i murs viaris (Parietario-Centranthion) on domina la mollera roquera (Parietaria officinalis).

A les vores dels camps més secs i camins molt sovintejats es poden trobar les comunitats d’Hordeion leporini, o herbassars de vorada de camí, amb petites plantes anuals com Hordeum murinum leporini, Bromus rubens, Euphorbia helioscopica o Euphorbia serrata.

Veure plànol de Vegetació.

3.4.3. La flora

La flora de la zona d’estudi pertany bàsicament a la de la regió mediterrània.

La zona d’estudi pertany a les quadrícules UTM (de 10 x 10 Km) 31T BG 82 i 92.. Segons el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, en aquesta quadrícula, les espècies protegides presents són les següents:

ESPÈCIE CATEGORIA HÀBITAT.

CLASSIFICACIÓ SEGONS EL CFAC (*). OBSERVACIONS

Limonium catalaunicum Espècie protegida. En perill.

Endemisme del NE ibèric.

Sòls salins de les contrades mediterrànies seques continentals. Entre 200 i 500 msnm. Espècie molt rara. Espècie “en perill d’extinció” segons el CFAC.

Limonium delicatulum biflorum

Protegida; No endèmica.

Roques, talussos, salobrars. Bàsicament litoral (10-100 m). Molt rara.

Limonium delicatulum latebracteatum

Protegida; sota feble risc (quasi

amenaçat).

Sòls salins de les contrades mediterrànies seques. De 5 a 200 msnm. Bastant rara. Endemisme del nord-est ibèric. Espècie “Vulnerable” segons el CFAC.

Taraxacum laevigatum Espècie protegida Pastures i vores de camins de les contrades mediterrànies i estatge montà-subalpí, fins els 1.800 m. Espècie comuna.

A la zona d’estudi, no s’ha detectat la presència de cap d’aquestes espècies però no es descartable que hi siguin presents.

Foto 3.6. Aspecte de Limonium delicatulum. Foto: fons propi.

A finals del mes d’agost del 2008, s’ha publicat el Decret 172/2008 pel qual es crea el Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya que conté aquelles espècies i subspècies de flora que cal preservar o recuperar d’acord amb els seus valors ecològics i ambientals que posseeixen. El catàleg classifica les espècies amenaçades en les categories de "en perill d'extinció" o de "vulnerables" en funció del seu estatus de conservació i grau d'amenaça, i estableix les mesures de conservació.

La catalogació comporta la prohibició de dur a terme:

• qualsevol actuació no autoritzada amb el propòsit o resultat de destruir-les, mutilar-les, tallar-les o arrancar-les, així com la recol·lecció de les seves llavors, pol·len o espores,

• posseir-les, naturalitzar-les, transportar-les, comercialitzar-les, exposar-les a la venda o importar-les, tant si es tracta d'exemplars vius o morts, així com els seus propàguls o restes, excepte en els casos previstos pel present Decret, i

• alterar-ne l'hàbitat afectant negativament les seves poblacions.

L’article 5 del decret estableix en relació a les mesures de conservació d’espècies catalogades que en els tràmits d’avaluació d’impacte ambiental referits a projectes que puguin tenir incidència en la conservació de l’espècie, s’ha de tenir en consideració l’impacte sobre les espècies o subspècies de l’annex d’aquest Decret tot evitant-ne l’impacte o adoptant les mesures correctores. Quan aquestes no siguin possibles, cal adoptar les mesures de compensació que siguin adients, de manera que quan aquestes acabin l’estat de conservació de l’espècie o subspècie sigui igual o superior a la situació inicial.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 39

A la zona on es preveu la construcció de la carretera entre Almacelles i Alguaire destaca la possible presencia d’una espècie “en perill d’extinció” (Limonium catalaunicum) i d’una espècie vulnerable, Limonium latebracteatum.

Arbres monumentals i d’interès comarcal o local.

La Generalitat de Catalunya, va recollir els arbres monumentals (Decret 214/1987 de declaració d'arbres monumentals) i els arbres d'interès comarcal i local (Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d’interès Comarcal i Local).

Als municipis inclosos dins la zona d’estudi, no hi ha cap arbre monumental.

Pel que fa als arbres d’interès comarcal o local, als municipis inclosos dins la zona d’estudi no n’hi ha cap.

3.4.4. La fauna

En els estudis d'impacte ambiental, el coneixement de les comunitats faunístiques del territori a estudiar resulta de gran interès perquè aquestes són uns bons indicadors de les condicions ambientals que predominen en el lloc. El coneixement d'aquestes comunitats és útil per a la seva conservació. Per aquesta raó, els taxons de la fauna (mamífers, amfibis, rèptils, aus, etc.) són ideals per interpretar de forma comparativa la incidència de les activitats objecte d’estudi sobre el medi ambient.

L'àrea objecte d'estudi està bastant humanitzada i conseqüència d'això ha estat la profunda modificació dels ecosistemes naturals. Així, l'espai avui dia ocupat per camps de conreus (conreus herbacis i fruiterars) i edificacions humanes, havia estat ocupat per alzinars continentals.

Sovint, en aquest procés de canvi, el grup dels grans vertebrats ha estat el més afectat. Atesa la forta presència humana a la zona, el grup dels grans mamífers és el que més ha sofert la pressió humana, reculant fins a les zones més alteroses i inalterades, atès l'elevat grau d'incompatibilitat entre aquest grup faunístic i les aglomeracions humanes.

Entre els mamífers, les espècies possiblement presents i protegides pel Decret Legislatiu 2/2008 de la Generalitat de Catalunya –que aprova el text refós de la Llei de Protecció dels Animals- són l’eriçó fosc (Erinaceus europaeus), l’eriçó africà (Atelerix algirus) i la mostela (Mustela nivalis). La manca d’espais fluvials d’entitat determina l’absència de la llúdriga (Lutra lutra) i de la rata d’aigua (Arvicola sapidus).

Entre les aus, destaquen les incloses a l’Annex I de la Directiva Aus 91/244/CE doncs aquestes espècies han de ser objecte de projectes de conservació del seu hàbitat. La cigonya blanca (Ciconia ciconia), l’arpella vulgar (Circus aeruginosus), l’esparver cendrós (Circus pygargus), el sisó (Tetrax tetrax), el cames llargues (Himantopus himantopus), el torlit (Burhinus oedicnemus), el gaig blau (Coracias garrulus), la calàndria (Melanocorypha calandra), la terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla) i la cogullada fosca (Galerida theklae), són nidificants probables.

El milà negre (Milvus migrans), el xoriguer petit (Falco naumanni), el blauet (Alcedo atthis), el trobat (Anthus campestris) i la xurra (Pterocles orientalis), són possibles nidificants a la zona d’estudi.

Foto 3.7. El milà negre possiblement nidifica al sector sud de la zona d’estudi. Sovint fa el niu al bosc de ribera. Foto: fons propi.

Entre els rèptils, cal destacar l’absència de la tortuga d’estany (Emys orbicularis) i de la tortuga de rierol (Mauremys leprosa). Aquestes espècies pertanyen a l’Annex II de la Directiva Hàbitats 92/43/CEE i 97/62/CE relatives a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres. Aquest annex recull les espècies animals i vegetals d’interès comunitari per a la conservació de les quals és necessari designar zones especials de conservació).

Entre la fauna amfíbica, realment escassa a la zona, només cal destacar el gripau corredor (Bufo calamita) una espècie “d’interès especial” segons el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades (Reial Decret 439/90) i que pertany a l’annex IV de la Directiva Hàbitats.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 40

Veure el plànol de Fauna.

3.4.4.1. Mamífers

A continuació es detallen els principals mamífers que es troben als diferents ambients de l'àmbit d'estudi.

La escassa entitat de la xarxa hidrològica superficial de l’àmbit d’estudi no afavoreix la presència d’aliment i amagatalls per a mamífers com la llúdriga.

Foto 3.8. La guineu és una espècie molt adaptable que de nit volt pels pobles i abocadors per cercar menjar. Foto: fons propi.

Fam. Mustelidae

Espècie Hàbitat Abundància i reproducció Grau de protecció i observacions

Mostela (Mustela nivalis)

Hàbitats forestals i oberts, camps de conreu, prats secs, boscos de ribera, hortes i zones properes als masos.

Activitat sexual entre març i juliol. Naixements a finals de juliol-agost. En alguns estudis s’observa una reproducció contínua. Als tres-quatre mesos, ja són madures.

Al terç W de la zona d’estudi.

Protegida pel Decret 2/2008 de la Generalitat de Catalunya (categoria D).

Annex III del Conveni de Berna.

S’alimenta de micromamífers i per tant busca els llocs on són més abundants.

Fagina (Martes foina)

Li agraden els ambients forestals i les zones amb roques.

Quasi a tota la zona d’estudi.

Espècie no catalogada: ni protegida ni cinegètica (Resolució MAH/2246/2008, de 9 de juliol).

Un dels animals més atropellats a les carreteres.

Teixó (Meles meles)

Prefereix els ambients forestals.

Espècie de nivells poblacionals força desconeguts i que es considera en regressió.

A gran part de l’àmbit d’estudi tot i que probablement escàs

Espècie no catalogada.

Annex III del Conveni de Berna (inclou espècies la supervivència de les quals es pot veure amenaçada en cas de no adoptar mesures especials).

Es conegut l’impacte del trànsit sobre aquest animal.

Fam. Erinaceidae


Eriçó fosc (Erinaceus europaeus)

Zones més humides dels sectors mediterranis (com els boscos).

Al terç W de la zona d’estudi.

Protegida per la Llei 12/2006 de la Generalitat de Catalunya (categoria D).

La principal amenaça és la mortalitat provocada pel trànsit.

Eriço clar (Atelerix algirus)

Espècie mediterrània que viu en zones de conreu, matollars, prop de masies, etc.

A tot l’àmbit d’estudi. Protegida per la Llei 12/2006 de la Generalitat de Catalunya (categoria D).

Fam. Canidae


Guineu (Vulpes vulpes)

Ubiqüista i molt adaptable. Molt lligada a les zones humanitzades.

A tota la zona d’estudi. Espècie cinegètica (Resolució MAH/1970/2009, de 30 de juny, per la qual es ixen les espècies objecte d’aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials per a la temporada 2009-2010 en tot el territori de Catalunya.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 41

Fam. Muridae


Ratolí de camp (Apodemus sylvaticus)

Zones forestals Al terç W de la zona d’estudi.

Espècie no amenaçada

Rata comuna (Rattus norvegicus)

Espècie antropòfila. A tota la zona d’estudi. Freqüent i abundant.

La rata de claveguera és la rata dels nuclis urbans. Al medi rural sol viure associada a les granges i lligada a les masses d’aigua.

Ratolí domèstic (Mus domesticus)

Espècie antropòfila. Freqüent. A tota la zona d’estudi.

Espècie no amenaçada

Fam. Suidae


Senglar (Sus scrofa)

Tant a zones obertes com maresmes, zones forestals, zones agrícoles i forestals.

Present a tota la zona d’estudi però segurament en baix nombre.

Espècie cinegètica (Resolució MAH/1970/2009, de 30 de juny)

Fam. Leporidae


Llebre ibèrica (Lepus granatensis)

A les zones obertes

A tot l’àmbit d’estudi. Espècie cinegètica (Resolució MAH/1970/2009, de 30 de juny)

Necessita ambients oberts i poc trencats.

Conill (Oryctolagus cuniculus)

A les zones obertes A tota la zona d’estudi. Espècie cinegètica (Resolució MAH/1970/2009, de 30 de juny)

Molt afectat les darreres dècades per les epidèmies i una excessiva pressió cinegètica.

Síntesi

En definitiva, els mamífers més sensibles a les alteracions derivades de la construcció de la carretera entre Almacelles i Alguaire poden ser la mostela i les dues espècies d’eriçons.

3.4.4.2. Aus

Els ocells constitueixen la classe de vertebrats que presenta un major nombre d’espècies. A continuació es citen les espècies, especificant l’hàbitat on es troben. Les aus, gràcies a la seva alta

capacitat de desplaçament, solen tenir unes àrees de campatge que generalment ultrapassen l’ambient en el qual han estat encasellades.

Fam. Falconidae


Xoriguer comú (Falco tinnunculus)

Tant a zones forestals com obertes. També pot niar als cingles.

Nidificant comú a tota la zona d’estudi.

Espècie protegida pel Decret 2/2008 (categoria C).

Falcó mostatxut (Falco subbuteo)

Ocupa masses forestals associades a terrenys oberts, assolint els 1800 m. Ocupa bona part de la superfície de Catalunya

Nidificant a tota la zona d’estudi..


Annex II del CNEA (Reial Decret 439/90).

La seva conservació depèn de la pèrdua i degradació de l’hàbitat. La pèrdua de diversitat ambiental pot ser negativa per a l’espècie. Cal d’alts arbres per niar (sovint usa els nius de les cornelles).

La presència del xoriguer petit (Falco naumanni) en zones properes situades més a l’est, fa que no sigui impossible la detecció de l’espècie a la zona d’estudi.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 42

Fam. Accipitridae


Milà negre (Milvus migrans)

Viu associat a les masses d’aigua dolça amb bosc de ribera, que aprofita per alimentar-se i reproduir-se. Molt social. No colonial.

Possible nidificant a l’extrem W de la zona d’estudi. A la resta de l’àmbit, estival no reproductor.

Sembla en augment a la península.

Annex I de la Directiva Aus 91/244/CEE. Espècie “Vulnerable” a Catalunya segons els criteris de la UICN (2001). Espècie protegida pel Decret 2/2008 de la Generalitat de Catalunya (categoria C). Annex II del Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades (CNEA).

Molt lligat a l’activitat humana: visitant habitual d’abocadors, canyets, pobles, granges i zones amb ramats en règim extensiu.

Esparver cendrós (Circus pygargus)

Zones obertes: indrets plans o poc ondulats i majoritàriament desarbrats.

Caça en camps de cereal, erms i guarets de secà. Ocell estival.

Nidificant probable a l’extrem W de la zona d’estudi. A la resta, possible nidificant.

Postes a partir de finals d'abril i durant tot el maig, amb postes encara més tardanes realitzades per exemplars joves, que solen fracassar. La incubació dura 32 dies.

Annex I de la Directiva Aus 91/244/CEE.

Espècie “en perill” a Catalunya. Espècie protegida pel Decret 2/2008 (categoria B).

Rebutja camps de panís i zones arbrades. Amb la sequera, la manca de creixement dels cereals de secà l’ha forçat a criar en camps de regadiu (farratges).

El 2007, per primera vegada més de la meitat dels nius localitzats s’ubiquen en zones amb vegetació natural. Continua la davallada de l’espècie, especialment a la Plana de Lleida amb conreus de cereal de secà per la sequera.

El 2007, 6 nius al Segrià en camps de cereal. El 2008, 4 nius en camps de cereal i fracassen tots !

Arpella vulgar (Circus aeruginosus)

Especialment a les llacunes litorals i rodalies. També als espais fluvials amb canyissars.

Nidificant probable a les zones favorables de tot l’àmbit d’estudi. Les basses naturalitzades representen un hàbitat favorable per a l’espècie.

Annex I de la Directiva Aus 91/244/CEE.

Vulnerable a Catalunya. Espècie protegida pel Decret 2/2008 (categoria B).

A Catalunya, és una espècie nidificant en augment (43 parelles a la província de Lleida el 2007 i 53 el 2008). Al Segrià, el 2007, hi havia 32 nius (15 a l’embassament d’ Utxesa i 16 a petites basses de rec i petits canyissars).

Arpella pàl·lida (Circus cyaneus)

En migració i hivernada, pràcticament per tota la plana, on es considera un reproductor ocasional a les zones amb cereal.

Observada al secà de la zona d’estudi durant el treball de camp.

Annex I de la Directiva 91/244/CEE. En perill a Catalunya. Llei 12/2006 (categoria B).

El canvi d’hàbitat de nidificació observat al centre de la península podria fer que l’arpella pàl·lida sigui cada cop més freqüent a la Plana de Lleida.

El 2007, 2 nius a tota Catalunya. El 2008, 4 parelles nidificants al NE de la plana de Lleida.

Fam. Podicipedidae


Cabusset (Tachybaqptus ruficollis)

Ambients d’aigua dolça (rius, llacunes, basses i xarxa de canals de rec)

Sedentari.

Nidificant probable a tota la zona d’estudi.


A l’annex II del Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades i del Conveni de Berna.

Fam. Ardeidae


Bernat pescaire (Ardea cinerea)

Cria en zones amb aigües lentes, somes o estanyades, amb vegetació de ribera o bé amb illes de vegetació de ribera i grans canyissars.

A la zona d’estudi és una espècie comuna a l’hivern.


A nivell de Catalunya, l’espècie ha experimentat un important augment. La conservació del bosc de ribera i de la qualitat de les aigües és molt important.

Foto 3.9. El bernat pescaire és una espècie amb ua àmplia distribució a l’hivern. Foto: fons propi.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 43

Fam. Ciconiidae


Cigonya blanca (Ciconia ciconia)

Als aiguamolls, arrossars, ribes dels rius, llacunes, basses i terrenys oberts amb prats, pastures, deveses, conreus, etc.

Ocell reproductor a la zona d’estudi.

Annex I de la Directiva d’Aus 91/244/CE. Decret 2/2008 de la Generalitat de Catalunya (categoria B). Propera a l’amenaça a Catalunya.

La població de Catalunya es troba en clar augment. Molt amenaçada per l’electrocució en torres de la xarxa elèctrica i per la ingestió de fitosanitaris o deixalles d’abocador.

Foto 3.10. Les basses de rec on la vegetació ofereix refugis, són un lloc favorable per a la presència d’aus com el cabusset (Tachybaptus ruficollis) i la fotja vulgar (Fulica atra). Foto:

fons propi.

Fam. Rallidae


Rascló (Rallus aquaticus)

A totes les zones palustres (jonqueres, canyissars, arrossars).

Comú i present tot l’any. A l’extrem W de la zona d’estudi.


Polla d’aigua (Gallinula chloropus)

Zones palustres. Present tot l’any.

Nidificant a tota la zona d’estudi.

Espècie no cinegètica (Resolució MAH/2246/2008, de 9 de juliol).

Fam. Burhinidae


Torlit (Burhinus oedicnemus)

Espais oberts plans o suaument ondulats i sense arbrat, de clima sec. Prefereix sòls rocosos i de poca vegetació natural (com pastures seques i matolls baixos i oberts, sovint lligats a la pastura de ovelles).

També ocupa conreus –preferentment de secà i amb baixa cobertura-, rostolls i terrenys llaurats.

Nidificant probable a tota la zona d’estudi. Postes des del mes d’abril però tenen el seu màxim durant la primera quinzena del mes de maig. La incubació dura un mes. Els pollets són nidífugs. Pot nidificar als tossals, graveres, abocadors, etc.

Annex I de la Directiva d’Aus. Espècie protegida pel Decret 2/2008 (categoria C).

Ocell Vulnerable a Catalunya.

Molt escàs i està en regressió a les zones de regadiu. La transformació de secans en regadiu i la intensificació agrícola, són les seves principals amenaces, Es recomana no eliminar marges i evitar la roturació de guarets vells i erms. L’augment del recobriment vegetal per la manca de bestiar oví acaba per inutilitzar una determinada zona.

En general, defuig els camps de cereal per l’excessiva cobertura. Si són secans amb monocultius d’ordi, llavors depèn dels camins poc transitats.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 44

Foto 3.11. Les antigues activitats extractives, sovint obertes, planeres i tranquil·les són llocs on es pot establir el torlit. Foto: fons propi.

Fam. Otitidae


Sisó (Tetrax tetrax)

Ocell típic dels espais oberts i planers de caràcter estèpic, amb vegetació baixa i dispersa com erms, guarets, prats i també conreus de cereals. Té una especial predilecció pels guarets, especialment herbacis.

Acabada la cria (amb la sega del cereal), van als camps d’alfals de regadiu. Fins a final de l’hivern, altres ocells van als guarets i erms (de més de 30 cm d’alçada).

S’instal·la en les seves zones de cria durant el mes d’abril, on els mascles realitzaran les exhibicions típiques de l'espècie. Per aparellar-se, els mascles utilitzen uns punts concrets com a cantadors, anomenats leks. Durant aquest període esdevenen molt territorials (en una àrea d'entre 4 a 6 ha), generalment en punts vistosos. Sempre situa els nius a terra, generalment en zones amb vegetació dispersa i de poca altura (com els guarets i erms herbacis) però amb prou port com per cobrir el cos de la femella mentre està covant. També als camps de cereal. El període d'incubació és de 20 a 22 dies.

Annex I de la Directiva Aus. “En perill” a Catalunya.

És important durant la tardor i l’hivern, mantenir els guarets. És una espècie sensible a l’increment del regadiu i a la intensificació agrícola.

Nidifica probablement al centre i extrem oriental de la zona d’estudi. Durant la tardor-hivern, la major part de la població catalana s’instal·la en regadiu dominades pels conreus d’alfals. Tanmateix, el 2007 es detecta la seva presencia (94 exemplars) a Alfés. Espècie freqüent al secà d’Alguaire.

Fam. Pteroclidae


Xurra (Pterocles orientalis)

Característica de grans planes en ambients semiàrids i esteparis. En aquestes planures, la vegetació es de petita mida i esparsa, tant conreus amb guarets com zones de vegetació natural.

Possible nidificant a gran part de la zona d’estudi. El secà d’Alguaire Almenar és la zona d’hivernada més important per a l’espècie.

Annex I de la Directiva d’Aus.

“En perill crític” a Catalunya. Espècie protegida pel Decret 2/2008 de la Generalitat de Catalunya. (categoria A). La desaparició dels guarets i la transformació de secans en regadius, són la principal causa de la seva situació a Catalunya. Guarets i erms són vitals per a la supervivència de l’espècie.

A la plana de Lleida, lligada a zones planes amb conreu extensiu de cereal i amb forta dependència pels guarets vells. Present al secà d’Alguaire-Almenar.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 45

Fam. Anatidae


Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos)

rius, basses. embassaments, llacunes, etc.

A les basses de reg naturalitzades..

Espècie cinegètica (Resolució MAH/2246/2008, de 9 de juliol).

Fam. Coraciidae


Gaig blau (Coracias garrulus)

Ocell estèpic i estival. A Catalunya, ocupa ambients agrícoles i ramaders extensius de secà amb erms, però sembla evitar els regadius. Necessita erms i guarets on caçar insectes de mida gran i mitjana. També caça als marges dels camps i als matollars baixos.

Nia en forats d’arbres i masos aïllats, fet que pot ser un factor limitant. Molt fidel a les zones de cria.

Zel durant el mes de maig. A finals de mes comença la incubació. De finals de juny a la primera quinzena de juliol, naixement dels pollets. Un mes després deixen el niu. Tanmateix, el calendari reproductor és força variable.

Nidificant possible a la zona d’estudi.

Annex I de la Directiva d’Aus 91/244/CE. Ocell “Vulnerable” a Catalunya. Espècie protegida pel Decret 2/2008 (categoria C).

La pèrdua i la fragmentació del seu hàbitat són la principal amenaça per a l’espècie a la plana de Lleida. Localment freqüent.

Fam. Strigidae


Mussol comú (Athene noctua)

No sembla exclusiu d’un tipus d’hàbitat determinat. Això sí, evita els boscos densos. Prefereix els parcs, boscos en devesa, horts, conreus de secà, oliverars, pobles, etc.



Annex II del Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades –RD 439/90- i II del Conveni de Berna.

L’ús de plaguicides i l’alteració de l’hàbitat (per exemple per la pèrdua de grans arbres de camps i marges –com els garrofers i oliveres- amb cavitats i l’abandonament del camp i masies) i els atropellaments han fet disminuir força el nombre de mussols. .

Xot (Otus scops)

Parcs, jardins, boscos de ribera, etc.

Nidificant a l’extrem occidental de la zona d’estudi.

Espècie protegida (Decret 2/2008, categoria C).

Annex II Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades i II del Conveni de Berna. Sensible a la desaparició dels boscos de ribera i arbredes velles riques en forats.

Foto 3.12. La gralla és una espècie “vulnerable” a Catalunya. A l’àmbit d’estudi és una espècie nidificant. Foto: fons propi.

Fam. Tytonidae


Òliba (Tyto alba)

Espècie antropòfila. També cingleres i espais oberts per a la caça. Sedentària.

Possiblement nidifica a tota la zona d’estudi.


Annex II del Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades –RD 439/90- i II del Conveni de Berna.

A Catalunya, en regressió.

La destrucció i recuperació d’edificis vells redueix el nombre de llocs adients per a la reproducció de l’òliba. Els guarets o marges entre finques són llocs amb altes densitats de rosegadors, que cal preservar. En zones reforestades i tancades, es desplaçada pel gamarús. Pateix moltes baixes per atropellament (senten una especial atracció per les àmplies mitjanes i marges com a zona de caça,


E-02-133-09 03 Estudi Medi 46

les fan molt sensibles a l’atropellament). El major volum de trànsit i la major velocitat, també són factors que augmenten les baixes.

Fam. Alcedinidae


Blauet (Alcedo atthis)

Masses d’aigua: rius, rierols, basses, canals, etc. Fa el niu en talussos de materials tous, a les lleres del riu. Poden utilitzar el niu diversos anys consecutius.

Sensible a les molèsties humanes.

Entre finals de març i maig, fa la posta. La incubació dura entre 19 i 21 dies. Surten fora del niu 23 dies després. Normalment fa dues postes. Espècie amb una distribució més general durant l’hivern (fins i tot en basses).

Annex I de la Directiva Aus 79/409/CEE. “Vulnerable” a Catalunya.. Espècie protegida pel Decret 2/2008 (categoria C).

Annex II del Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades (RD 439/1990).

Perjudicat per la degradació, canalització i alteració de les lleres dels rius. Possible nidificant a al centre i sector oriental de la zona d’estudi. Tanmateix, la manca d’espais fluvials no afavoreix la seva presència.

Fam. Picidae


Picot verd (Picus viridis)

Zones forestals i boscos de ribera


Espècie protegida pel Decret 2/2008 (categoria D).

Annex II del Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades i del Conveni de Berna.

Observat durant el treball de camp.

Foto 3.13. Forats realitzats per un picot en una mas proper a la sèquia del Senyor. Les construccions d’aquestes aus, en els arbres, permeten la nidificació del mussol, gaig blau,

etc. Foto: fons propi.

Fam. Remizidae


Teixidor (Remiz pendulinus)

Pollancredes vora riu i punts d’aigua. També als canyissars.

Nidificant localitzat però freqüent a la Plana de Lleida.


El teixidor és juntament amb l’oriol, un ocell típic dels boscos de ribera. El seu niu penjant delata la seva presència quan no se’l pot observar.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 47

Fam. Alaudidae


Terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla)

Ocell estival que depèn dels guarets i erms per a la seva reproducció (tanmateix nidifica en tot tipus d’erms i a zones nues com els llaurats).

Les primeres arribades al març. El zel s’allarga fins a juliol (especialment als lloc regats). La posta es fa durant la primera quinzena de maig. Retorna a l’Àfrica, a partir del mes d’Agost.

Nidificant probable al centre i extrem oriental de la zona d’estudi.

Annex I de la Directiva Aus 91/244/CEE. Espècie “en perill” a Catalunya. Espècie protegida pel Decret 2/2008 (categoria C).

Afectada pels canvis agrícoles.Com la majoria d’aus estèpiques, depenen dels guarets i timonedes amb poca cobertura vegetal.

En forta regressió a tota Catalunya i molt localitzada. El 2007, a Alfés la primera citació prenupcial es dóna el 9 d’abril. El 2008, el 19 de març.

Calàndria (Melanocoripha calandra)

Viu a tot tipus d’ambients oberts amb vegetació herbàcia o llenyosa petita (com conreus de cereal, guarets, brolles i timonedes). Especialment corrent a tot tipus de guarets.

S’adapta bé als conreus cerealistes.

Nidificant probable al centre i extrem oriental de la zona d’estudi.

La majoria de les postes es donen entre finals d’abril i els primers dies de maig.

Annex I de la Directiva 91/244/CEE.

Propera a l’amenaça a Catalunya però és l’au estèpica més abundant. Espècie protegida pel Decret 2/2008 (categoria C).

Greument afectada per la transformació dels secans en regadius. Afavorida pel llaurat tardà del rostoll i per la presència de guarets (també sense llaurar).

Als secans molt uniformes (dominats per exemple per l’ordi), és només una espècie primaveral.

Cogullada fosca (Galerida theklae)

Típica d’ambients mediterranis secs amb matollars. En general, rebutja els sectors intensament conreats.

Ocell molt típic de les brolles esclarissades.

Nidificant a la zona d’estudi llevat de l’extrem de ponent.

Annex I de la Directiva Aus 91/244/CEE. Espècie protegida pel Decret 2/2008 (categoria C).

De preocupació menor a Catalunya.

Fam. Sylviidae


Tallareta cuallarga (Sylvia undata)

matollars de caràcter mediterrani. Absent de les zones forestals i de les planes agrícoles de la Catalunya humida.

A Catalunya present tot l’any.

Nidifica possiblement a l’extrem W de l’àmbit d’estudi.

Annex I de la Directiva Aus 91/244/CEE. Espècie protegida pel Decret 2/2008 (categoria D).

Altres ocells forestals

Entre els cucúlids, el cucut reial (Clamator glandarius) viu a les zones forestals o als marges agrícoles arbrats de la zona d’estudi. És un nidificant probable a l’extrem occidental de l’àmbit d’estudi. És una espècie “vulnerable” a Catalunya.

De la família dels pàrids, a les zones forestals trobem la mallerenga carbonera (P. major). El pit-roig (Erithacus rubecula), el tord (Turdus philomelos) i la merla (Turdus merula) pertanyen a la família Turdidae.

Entre els colúmbids forestals hi trobem el tudó (Columba palumbus) i la tórtora vulgar (Streptopelia turtur) -una espècie “vulnerable” a Catalunya-. La puput (Upupa epops) ocupa zones forestals obertes i assolellades.

Altres ocells de les zones obertes

Altres ocells de les zones obertes són la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) –especialment allà on hi ha roques i als pobles-, el bitxac comú (Saxicola torquata) i l’abellerol (Merops apiaster).

El botxí (Lanius meridionalis) és un possible nidificant a tota l’àmbit d’estudi. A Catalunya, és una espècie “vulnerable”.

Entre els sílvids cal destacar com a nidificant el trist (Cisticola juncidis). La manca de grans i denses bosquines i brolles fa que probablement ni hi sigui present la tallareta cuallarga (Sylvia undata), una espècie de l’Annex I de la Directiva Aus.

També poden ser vistos en els conreus, ocells com l’estornell vulgar i negre (Sturnus vulgaris i S. unicolor) o la garsa (Pica pica).

Als conreus es poden veure també espècies terrenejants com la perdiu roja (Alectoris rufa) –una espècie “vulnerable” a Catalunya i cinegètica- i la cuereta blanca vulgar (Motacilla alba alba). També hi són freqüents espècies que nien als arbres propers, com el gafarró (Serinus serinus), la cadernera (Carduelis carduelis), el passerell comú (Carduelis cannabina), el verdum (Carduelis chloris) i el cruixidell (Miliaria calandra).

Altres espècies de ribera

Als canyissars que envolten les basses de reg naturalitzades, hi viu la boscarla de canyar (Acrocepahalus scirpaceus) i el balquer (Acrocephalus arundinaceus). Aquestes espècies són típiques de les comunitats helofítiques i es troben protegides per la Llei 12/2006 de la Generalitat de Catalunya. El balquer és el més comú.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 48

Als boscos de ribera és possible trobar l’oriol (Oriolus oriolus), el picot verd (Picus viridis), el rossinyol comú (Luscinia megarinchos), el rossinyol bord (Cettia cetti), el cargolet (Troglodytes troglodytes) i la merla (Turdus merula).

Foto 3.14. Els pardals s‘aprofiten a les granges del menjar per al bestiar. Foto: fons propi.

Altres espècies de zones urbanitzades

A les zones urbanitzades, es poden trobar un conjunt d’espècies nidificants que són força abundants. Entre elles el pardal comú (Passer domesticus), el pardal xarrec (P. montanus), l’oreneta vulgar (Hirundo rustica), l’oreneta cua-blanca (Delichon urbica), el colom roquer (Columba livia domestica), la cada cop més abundant tórtora turca (Streptopelia decaocto) i el falciot negre (Apus apus).

La gralla (Corvus monedula) viu en espais agrícoles i fa el seu niu als coberts i masos o bé en talussos. A Catalunya, és una espècie “vulnerable” en clara regressió. Entre els anys 1980 i 2000 va desaparèixer de la meitat de les zones on era present, i la seva població va minvar molt. Es creu que el seu declivi va lligat al control d'abocadors, la persecució, l'eliminació dels forats on fer nius en edificis, la regressió dels guarets, les dificultats de les colònies petites per subsistir, etc.

Síntesi

Per tant, les aus més sensibles a la construcció de la nova carretera entre Almacelles i Alguaire, serien les espècies que depenen dels conreus extensius de secà, guarets i extensions amb matollars (realment escassos a la Plana de Lleida) com són l’esparver cendrós, el torlit, el sisó, la xurra, el gaig blau, la terrerola vulgar, la gralla i el botxí. Durant l’hivern, aquests secans són un lloc idoni per a

l’arpella pàl·lida. El lligam entre algunes espècies i les basses de reg naturalitzades (com l’arpella vulgar i el blauet –si més no durant l’hivern-), les fa també sensibles a aquest projecte. Finalment, cal destacar la importància del secà d’Almenar i Alguaire per a la hivernada de la xurra, una espècie “en perill crític” a Catalunya.

3.4.4.3. Herpetofauna i fauna amfíbica

Els amfibis i els rèptils, a diferència de la resta de la fauna, mostren una forta dependència del medi on es troben. Aquesta característica els converteix en uns bons indicadors ecològics de les condicions del medi.

Rèptils

El grup dels rèptils és nombrós a la zona d’estudi. Poden estar-hi presents fins a 7 espècies. Aquests vertebrats necessiten formacions vegetals on trobin superfícies d’assolellament i refugi per evitar els excessos tèrmics a l’ombra de les plantes. A la zona d’estudi les espècies presents són bàsicament de caràcter mediterrani.

Els rèptils, tot i ser un grup representat en tots els ambients, presenta una sèrie d’espècies vinculades estretament als ambients aquàtics com la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i la tortuga d’estany (Emys orbicularis). Tanmateix, ambdues espècies no són presents als espais fluvials de l’àmbit d’estudi. Aquests quelonis pertanyen a l’Annex II de la Directiva 92/43/CEE i 97/62/CE relatives a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres. Aquest annex inclou les espècies animals i vegetals d’interès comunitari per a la conservació de les quals cal designar zones especials de conservació.

De la família dels gecònids (dragons) cal esmentar el dragó comú (Tarentola mauritanica), una espècie molt termòfila completament lligada als habitacles humans.

El llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) és el major lacèrtid que existeix, podent assolir els 60 cm de llarg-. És molt típic de les brolles, conreus o marges assolellats.

La sargantana ibèrica (Podarcis hispanica) i el sargantaner gros (Psammodromus algirus) són presents a les àrees obertes.

Lligada als cursos d’aigua, trobem la serp d’aigua (Natrix maura).

Entre els ofidis (o serps) més abundants als sectors planers amb formacions vegetals obertes força assolellades, trobem a la serp blanca (Elaphe scalaris) i la serp verda (Malpolon monspessulanus) totes dues d’hàbits diürns.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 49

El dragó comú, la sargantana ibèrica, el sargantaner gros, la serp d’escala i la serp d’aigua, estan a l’annex II del Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades (Reial Decret 439/1990). Aquest annex inclou a les espècies “d’especial interès”.

La majoria dels rèptils abans esmentats, estan protegits pel Decret 2/2008 la Generalitat de Catalunya (que aprova el text refós de la Llei dels Animals).

Amfibis

Tots els amfibis estan lligats a la presència de llocs amb aigua líquida, com a mínim per a la seva reproducció. A la zona d’estudi només trobem 2 espècies d’amfibis. La zona d’estudi no resulta favorable a la presència de tritons o de la salamandra.

Foto 3.15. Granota capturada per un martinet blanc en una bassa. Foto: fons propi.

Entre els anurs, la granota verda (Rana perezi) és una espècie de la família dels rànids abundant i que molt rarament abandona els bassals i rierols. La granota verda es troba a tota mena d’aigües permanents sempre que la temperatura sigui suficient doncs és prou termòfila.

El gripau corredor (Bufo calamita) suporta bé els indrets moderadament secs i per tant pot allunyar-se força dels punts d’aigua. Aquesta espècie es troba a tota la zona d’estudi.

D'aquestes espècies, el gripau corredor i la reineta figuren a l'Annex IV –que inclou les espècies d’interès comunitari que requereixen una protecció estricta- de la Directiva Hàbitats 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres.

El tòtil, el gripau corredor i la reineta, estan a l’annex II –espècies “d’interès especial”- del Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades (RD 439/1990).

La majoria dels amfibis abans esmentats, estan protegits pel Decret 2/2008 de la Generalitat de Catalunya.

Síntesi

Entre els rèptils, cal destacar que no trobem cap espècie de l’Annex II de la Directiva Hàbitats 92/43/CEE i 97/62/CE que recull les espècies animals i vegetals d’interès comunitari per a la conservació de les quals és necessari designar zones especials de conservació.

Entre la fauna amfíbica només cal destacar el gripau corredor (Bufo calamita) una espècie “d’interès especial” segons el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades (Reial Decret 439/90). En el cas que la nova carretera suposés una barrera per als exemplars que poden assolir les basses on es reprodueixen, caldria establir les oportunes mesures correctores per evitar l’efecte barrera i l’atropellament d’exemplars.

3.4.5. Àrees especialment sensibles

En aquest sector del Segrià, hi ha diversos hàbitats d’interès comunitari –HIC-. Aquests hàbitats són els següents:

• matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea); és un HIC no prioritari (codi 1430),

• prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) amb un recobriment del 20% (hàbitat prioritari, codi 6220) i

• carrascars (codi 9340), amb un recobriment del 40% (és un HIC no prioritari).

En el següent plànol es mostra la seva localització. Els carrascars realment són testimonials i situats lluny del traçat de les dues alternatives proposades.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 50

Foto 3.16. Hàbitats d’Interès Comunitari presents a la zona d’estudi. En color taronja traçat de l’alternativa 1 i 2 respectivament. Font: DMAH.

Llegenda per als Hàbitats d'Interès Comunitari presents a la zona d'estudi. Font: DMAH.

Entre aquests hàbitats caldria destacar potser els més escassos i aquells que poden resultar fragmentats per la construcció d’aquesta nova carretera. En concret, caldria prestar una especial atenció als prats mediterranis rics en anuals basòfils (pràcticament una comunitat primària) escassa en un territori de profunda vocació agrícola.

Tanmateix, cal destacar que la majoria dels HIC estan formats per matollars halonitròfils que han quedat relegats als tossals no conreats, on comparteixen l’espai amb brolles i timonedes.

Foto 3.17. Prats mediterranis rics en anuals basòfils, a l’extrem E de l’àmbit d’estudi. Foto: fons propi.

Veure el plànol d’Hàbitats d’interès Comunitari.

3.4.5.1. Connectivitat biològica

Parlant de fauna, els connectors biològics –o corredors- són llocs que permeten als animals migrar, desplaçar-se o dispersar-se per buscar noves fonts d’aliment, llocs de reproducció etc. A tota Europa, s’està impulsant la definició de xarxes ecològiques, en el marc de l’Estrategia Panaeuropea de la diversidad biológica y paisajística (1995). Això suposa la definició de zones nucli, corredors biològics i àrees d’influència (espais contigus als perímetres dels espais naturals d’interès i dels corredors biològics).

A la zona d’estudi, no s’ha detectat cap corredor biològic tant per la manca de zones forestals d’entitat com per l’escassa rellevància de la xarxa hidrològica superficial i per la manca de vegetació de ribera.

La construcció d’aquesta carretera entre Almacelles i Alguaire no interceptarà cap corredor biològic. En cas contrari, serà necessari l’establiment d’un seguit de mesures correctores que permetin el manteniment de la funcionalitat d’aquests espais naturals per evitar qualsevol afectació de la xarxa ecològica de la zona d’estudi i les seves connexions.

La zona d’estudi no correspon a cap dels elements d’interès per a la connectivitat ecològica identificats en el marc de la Proposta de directrius estratègiques per al manteniment de les connexions entre espais protegits, elaborat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya el 1999, en compliment de la Resolució 552/V del Parlament. Aquesta proposta fixava algunes directrius com la de garantir la connectivitat ecològica i la continuïtat paisatgística, controlar la fragmentació dels hàbitats naturals i mantenir, millorar o restablir la connectivitat biològica (requisit per a qualsevol instrument de planificació).


E-02-133-09 03 Estudi Medi 51

El Pla Territorial Parcial de Ponent (Terres de Lleida), aprovat definitivament el juliol del 2007, considera l’extrem oriental de l’àmbit d’estudi com a sòl d’interès natural i connector (el secà d’Alguaire).

Foto 3.18. Detall del Pla Territorial Parcial de Ponent (o de les Terres de Lleida) per a la zona d’estudi. A la dreta, llegenda. Font: DPTOP.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 52

3.4.6. Espais naturals protegits

Per poder realitzar aquesta valoració s’ha revisat la informació disponible sobre espais naturals, llocs proposats per formar part de la Xarxa Natura 2000 (LICs i ZEPAs), el llistat d’espais inclosos en el PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural), l’Inventari de Zones Humides de la Generalitat de Catalunya, el catàleg de espais de protecció especial (parcs, reserves, etc.), el Pla de Conservació de la Llúdriga, la cartografia y catàleg dels Hàbitats d’Interès Comunitari y els ortofotomapes -a escala 1:5.000- del Institut Cartogràfic de Catalunya.

Al nord de la zona on es preveu la construcció de la nova carretera, hi ha un espai del PEIN (Pla d'Espais d’Interès Natural, aprovat pel Decret 328/1992 de la Generalitat de Catalunya). Es tracta del PEIN dels Plans de la Unilla de 988,6 ha de superfície. Aquest espai PEIN –de 195 ha- encara no té la delimitacio definitiva aprovada.

Per altra banda, a la zona d’estudi no hi ha cap Espai Natural de Protecció Especial com reserva de fauna, paratge natural d’interès nacional, reserva natural, parc natural, parc nacional, etc.

La Unió Europea ha anat desenvolupant la seva normativa per a la protecció del medi natural:

La Directiva 79/409/CEE, Directiva Aus, i la 91/244/CE que la modifica, fan referència a la conservació de les aus silvestres, llista 175 d’espècies ornítiques d’interès comunitari i estableix la creació de les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) per tal d’aconseguir el manteniment i el restabliment dels hàbitats d’importància per a les aus.

La Directiva 92/43/CEE, Directiva Hàbitats, i la seva posterior adaptació, la 97/62/CE, relatives a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres amb l’objectiu de contribuir a garantir la biodiversitat en el territori europeu i qualifiquen d’interès comunitari tot un conjunt d’hàbitats naturals, comunitats vegetals i espècies animals i vegetals; cada estat membre ha de designar els llocs d’importància comunitària (LIC) per tal de garantir la preservació d’aquests valors.

Segons aquesta directiva, els hàbitats naturals d’interès comunitari són aquells que compleixen alguna d’aquestes característiques:

• es troben amenaçats de desaparició en la seva àrea de distribució natural.

• tenen un àrea de distribució reduïda.

• són exemples representatius d’una o diverses de les àrees biogeogràfiques en què es troben.

Dins el hàbitats naturals d’interès comunitari, la directiva defineix com a hàbitats naturals d’interès comunitari prioritari aquells amenaçats de desaparició, la conservació dels quals representa una especial responsabilitat per a la comunitat a causa de la importància de la proporció de la seva àrea de distribució natural inclosa en el territori d’aquesta.

Les ZEPA, derivades de la Directiva Aus, conjuntament amb els LIC, derivats de la Directiva Hàbitats, són els espais que conformen la Xarxa Natura 2000, l’ampliació de la qual a Catalunya ha estat aprovada en data 5 de setembre de 2006.

Al nord de l’àmbit d’estudi, hi ha un Lloc d’Interès Comunitari (LIC) ––fruit de l’aplicació de la Directiva 92/43/CEE- que també és Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) -fruit de l’aplicació de la Directiva 79/409/CEE-, designat per formar part de la Xarxa Natura 2000. Es tracta dels Plans de la Unilla (codi: ES5130035), un espai de plana agrícola de 988,6 ha

En aquest sector del Segrià, hi ha dues Zones Humides de l’Inventari de Zones Humides de la Generalitat de Catalunya (2001). Al nord, trobem ell Clot de la Unilla (codi de l'inventari: 1411800) i al sud del traçat el Pantà de la Font (codi18003314).

Els espasi fluvials de la zona d’estudi, no pertanyen al Pla de Conservació de la Llúdriga (Ordre MAB/138/2002 de 22 de març) aprovat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

La zona d’estudi no pertany al Pla de Recuperació del Trencalòs (aprovat pel Decret 282/1994 de la Generalitat de Catalunya).

En aquest sector dels termes municipals d’Almacelles, Alguaire, Torrefarrera i Rosselló, no hi ha cap Àrea Important per a les Aus (IBAs).

A la zona d’estudi no hi ha cap aqüífer protegit del Catàleg d’Aqüífers Protegits de la Generalitat de Catalunya.

En relació al patrimoni geològic, no hi ha cap element catalogat com a tal (geozones i geòtops).


E-02-133-09 03 Estudi Medi 53

Foto 3.19. Espais de la Xarxa Natura 2000 i Zones Humides de l’inventari, presents a l’àmbit d’estudi. En color taronja i blau, el traçats de les alternatives 1 i 2 per a la nova carretera.

Font: DMAH.

Algunes de les zones forestals que envolten la zona d’estudi són boscos de les entitats locals (ajuntaments). A la següent imatge es mostra la seva localització.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 54

Foto 3.20. Boscos públics presents a l’àmbit d’estudi. En color taronja i blau, l’alternativa 1 i 2 per a la carretera Almacelles a Alguaire. Font: Generalitat de Catalunya.

3.4.7. Aïllament i efecte tall de les infraestructures

La proliferació d’infraestructures fragmenta el territori mitjançant barreres artificials. Aquestes infraestructures, a banda dels impactes directes que causen sobre els ecosistemes naturals provoquen, en alguns casos, un efecte indirecte d’aïllament. La protecció d’espais naturals concebuts com a illes enmig d’un entorn artificialitzat no garanteix la diversitat d’espècies que allotgen. Cal desenvolupar xarxes ecològiques, és a dir, un conjunt d’espais naturals connectats mitjançant ambients prou conservats que permetin la dispersió de les espècies de fauna i flora.

Quan es parla de fauna, aquests connectors (o corredors) biològics són indrets que permeten els animals migrar, desplaçar-se o dispersar-se per cercar noves fonts d’aliments, llocs de reproducció etc. A tota Europa, la definició de xarxes ecològiques s’està impulsant en el marc de l’Estratègia Panaeuropea de la diversitat biològica i paisatgística (1995). Això suposa la definició de tres tipus d’elements:

• zones nucli, com seria el PEIN dels Plans de la Unilla,

• corredors biològics (per exemple un element lineal com un barranc, petites àrees -o stepping stones- situades enmig de dos espais a protegir o un espai amb un paisatge amb activitats humanes compatibles amb la dispersió de la fauna i amb certes àrees de refugi) i

• àrees d’influència (espais contigus als perímetres dels espais naturals d’interès i dels connectors biològics).

3.4.7.1. Marc normatiu

Els principis que inspiren la Ley 42/2007 del Patrimonio Natural y de la de Biodiversidad se centren, des de la perspectiva de la consideració del propi patrimoni natural, en el manteniment dels processos ecològics essencials i dels sistemes vitals bàsics, en la preservació de la diversitat biològica, genètica, de poblacions i d’espècies, i en la preservació de la varietat, singularitat i bellesa dels ecosistemes naturals, de la diversitat geològica i del paisatge.

A més de la protecció del paisatge, s’estableix la necessitat què l’anàlisi dels paisatges formi part del contingut mínim dels plans d’ordenació dels recursos naturals, i la seva utilització potencial com a instrument per dotar de coherència i connectivitat a la Xarxa Natura 2000.

La Ley 42/2007 recull en el seu Preàmbul que els corredors ecològics se incorporin a la planificació ambiental o als Plans d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN), atorgant un paper prioritari a les vies pecuàries i les àrees de muntanya. L’objectiu és que aquests corredores ecològics participin en l’establiment de la xarxa europea i comunitària de corredors biològics definits per l’Estrategia Paneuropea de Diversidad Ecológica y Paisajística i per la pròpia Estrategia Territorial Europea. Les comunitats autònomes podran utilitzar aquests corredors ecològics, o la definició d’àrees de


E-02-133-09 03 Estudi Medi 55

muntanya, amb l’objectiu de millorar la coherència ecològica, la funcionalitat i la connectivitat de la Xarxa Natura 2000.

Els PORN, entre altres objectius, hauran d’assenyalar els règims de protecció que procedeixin per als diferents espais, ecosistemes i recursos naturals presents en el seu àmbit territorial de aplicació, per tal de mantenir, millorar o restaurar els ecosistemes, la seva funcionalitat i connectivitat. Així mateix, la identificació de mesures per garantir la connectivitat ecològica en l’àmbit territorial objecte d’ordenació forma part del seu contingut mínim.

També assenyala a l’article 20 que les Administracions Públiques preveuran, en la seva planificació ambiental o en els Plans d’Ordenació dels Recursos Naturals, mecanismes per aconseguir la connectivitat ecològica del territori, establint o restablint corredors, en particular entre els espais protegits de la Xarxa Natura 2000 i entre aquells espais naturals de singular rellevància per a la biodiversitat. Per a això s’atorgarà un paper prioritari als cursos fluvials, les vies pecuàries, les àrees de muntanya i altres elements del territori, lineals i continus, o que actuen como punts d’enllaç, amb independència de què tinguin la condició d’espais naturals protegits.

L’article 46 diu que per tal de millorar la coherència i connectivitat de la xarxa Natura 2000, les Comunitats Autònomes –en el marc de les seves polítiques mediambientals i d’ordenació territorial- fomentaran la conservació de corredors ecològics i la gestió d’aquells elements del paisatge i àrees territorials que resulten essencials o revesteixen primordial importància per a la migració, la distribució geogràfica i l’intercanvi genètic entre poblacions d’espècies de fauna i flora silvestres.

La pròpia Ley 42/2007 defineix el concepte de corredor ecològic como un territori, d’extensió i configuració variables, que, per la seva disposició i estat de conservació, connecta funcionalment espais naturals de singular rellevància per a la flora o la fauna silvestres, separats entre sí, permetent, entre altres processos ecològics, l’intercanvi genètic entre poblacions d’espècies silvestres o la migració d’exemplars d’aquestes espècies.

Foto 3.21. Representació d’un fragment lineal de bosc, un corredor potencial que connecta dos fragments forestals de major entitat. Les àrees circumdants amb granges i camps

representen la matriu. Les àrees de conservació lineal que connecten fragments d’hàbitat que d’altra manera estarien separats s’ha suggerit que faciliten el moviment dels animals a

través dels ambientes degradats que formen la matriu i –per tant - funcionen com a corredors biològics. Dibuix: John Megahan.

3.4.7.2. Anàlisi ambiental

L’anàlisi dels efectes que una actuació com la construcció d’aquesta carretera entre Almacelles i Alguaire pot tenir sobre la fauna s’ha de fer analitzant el paper dels diferents hàbitats de la xarxa ecològica territorial i local. A més cal analitzar la funció de cada unitat en el context de les connexions ecològiques. A partir d’aquest anàlisi podem conèixer el grau de sensibilitat de cada sector i definir on el manteniment de la permeabilitat faunística d’una infraestructura és quelcom crític. D’aquesta manera podrem conservar paisatges extensos i heterogenis, amb una elevada biodiversitat.

Un cop determinada la fauna i els seus hàbitats, cal analitzar el possible efecte barrera. Per començar cal remarcar que l’efecte barrera sobre les poblacions d’animals és molt diferent en funció del grup tractat. Una regla fonamental en la discussió d’aquest tema és que les espècies poiquilotermes (aquelles que no regulen la seva temperatura corporal) són les que, en general, estan menys


E-02-133-09 03 Estudi Medi 56

afectades per la fragmentació dels seus hàbitats, ja que les seves necessitats de territori són molt més baixes i per tant, una àrea reduïda pot mantenir poblacions relativament altes. Per contra els homeoterms (ocells i mamífers) tenen àrees vitals molt més grans i, per tant, en un espai donat el nombre d’exemplars és menor. Per aquesta raó, la connectivitat del territori és, en general, molt més important per ocells i mamífers que per la resta de grups.

Per fer-nos una idea de la necessitat d’espai dels animals, s’adjunta la següent taula.

ESPÈCIE ÀREA DE CAMPATGE Gripau (Bufo bufo) < 0,2 ha (2 Km. reproducció)

Ratolí de camp (Apodemus sylvaticus) 0,2 – 3 ha

Conill (Oryctolagus cuniculus) 0,2 – 7 ha

Llebre (Lepus europaeus) 72 - 330 ha

Geneta (Genetta genetta) 70 – 1500 ha

Mostela (Mustela nivalis) 25 ha

Llúdriga (Lutra lutra) 5-100 km

Senglar (Sus scrofa) 6.000 – 15.000 ha

Àliga marcenca (Circaetus gallicus) 20 – 70 Km2

Àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus) 5,9 Km2 (femella)50-150 Km2 parella

Xot (Otus scops) 1 Km2 (parella al Vallès Occidental)

Taula 3.1. Superfície de les àrees de campatge en diferents espècies per valorar l’efecte de la fragmentació.

La fragmentació té efectes tant en els hàbitats (amb augment del perímetre, reducció de la superfície) i en les espècies en funció de la seva posició taxonòmica. Pel que fa a la fauna, les espècies més afectades per una nova carretera serien les de menor capacitat de desplaçament, les més reticents a creuar un espai estrany i les que calen de grans territoris per a realitzar tot el seu cicle vital (l’àrea de campatge es pràcticament característica de cada espècie). Podem constatar aquestes diferencies mirant la taula anterior de superfícies vitals d’algunes espècies.

En general direm que a tots els paisatges fragmentats per espais artificials, es produeix una expansió de les espècies generalistes i per tant més comunes. Això pot suposar una depredació excessiva o competència per als recursos, en definitiva, una nova font de pertorbació per a espècies en perill d’extinció i/o molt especialitzades.

En els espais oberts, els marges arbrats tenen sovint una importants funció biològica pel fet de servir de llocs de refugi, alimentació o cria per a espècies que depenen dels medis arbrats o que es mouen cercant aliment, parella o un nou territori.

Un aspecte essencial per a la conservació de les poblacions faunístiques es mantenir la possibilitat que els individus joves puguin trobar noves zones on establir-se. Això permet colonitzar zones buides

i augmentar el flux genètic per a allunyar a les poblacions del nomenat “coll d’ampolla” (situació poblacional en la qual una espècie determinada ja no pot recuperar-se d’una davallada important dels seus efectius i en la qual es dóna una forta endogàmia). Com a exemple rellevant podríem anomenar el cas del linx a Espanya: de 22 poblacions que varen quedar aïllades a la dècada dels 80, 20 es varen extingir. Pel que fa a les aus, és molt important el manteniment de les zones de descans que utilitzen durant les seves migracions (com passa al delta de l’Ebre, delta del Llobregat, etc.). Els amfibis, per altra banda, efectuen anualment migracions reproductores fins a les basses o rierols on es reprodueixen.

A mesura que un ecosistema madura, augmenta la seva xarxa tròfica i els microhàbitats i nínxols que allotja. En definitiva és un paisatge més heterogeni, més divers, més sensible. Llavors moltes de les poblacions estan distribuïdes en metapoblacions (com passa amb el linx ibèric al sud d’Espanya), és a dir, subpoblacions interconnectades mitjançant individus que es dispersen d’unes a altres. Si analitzem un d’aquest fragments d’hàbitat o subpoblació, veuríem que constantment pateixen extincions i recolonitzacions. Si un fragment gran permet la supervivència d’aquesta espècie en fragments menors, l’aparició d’una infraestructura pot resultar crítica perquè talla el flux d’individus.

La fragmentació per tant fa que les poblacions siguin més vulnerables. A les zones d’ecotó (o de marge) resultants apareix l’efecte vora que comporta diferents canvis: microclimàtics, de composició del sòl, en les comunitats vegetals, d’invertebrats i de vertebrats. Així en els alzinars fragmentats de la meseta ibèrica, l’acció depredadora de còrvids i carnívors generalistes es notòria (aquí també cal considerar la manca de superpredadors i la profunda transformació de l’hàbitat, amb menys capacitat de refugi per a les espècies presa). Així doncs la probabilitat d’extinció de les petites poblacions locals fragmentades augmenta com més petites són les parcel·les (a tall d’exemple, es considera que un alzinar de menys de 2 ha ja pateix pèrdua de la diversitat d’ocells). Per tant s’accentua la importància de la conservació dels boscos per a la conservació d’aquestes poblacions fragmentades doncs son reservoris de fauna. Per tant el manteniment dels corredors de fauna o la construcció de passos de fauna, ecoductes o estructures de permeabilització faunística són vitals per a mantenir aquest flux d’individus.

Els efectes de les carreteres sobre la fauna són:

• la pèrdua i pertorbació dels hàbitats,

• la creació de nous hàbitats i implantació de noves espècies,

• l’efecte barrera i

• l’augment del risc d’atropellament.

La pèrdua d’hàbitats es més greu com més gran sigui l’interès faunístic o com més important sigui el seu paper en les connexions biològiques. Si l’ambient afectat és molt comú (en el nostre cas, els


E-02-133-09 03 Estudi Medi 57

camps de conreu ho són però no les pinedes mediterrànies o la vegetació arbòria de ribera) i poblat d’espècies abundants, llavors l’afectació és menor.

Algunes de les àrees més sensibles són els ambients aquàtics (especialment al món mediterrani), avencs, coves, penya-segats, cingles i boscos madurs com els alzinars, carrascars, rouredes i boscos de ribera. Atesa la seva singularitat, també les espècies acompanyants seran molt especialitzades i per tant molt fràgils. Com avui dia la restauració d’hàbitats és una pràctica poc freqüent i alhora difícil, sempre és millor la proposta d'alternatives a un traçat o projecte que fragmenti un hàbitat o l’aïlli.

A més de l’efecte directe per la construcció d’una carretera, s’ha d’afegir la pertorbació de l’hàbitat. Es considera que entre els 50-100 m a cada costat d’una carretera, per exemple, l’espai ha estat degradat ecològicament per la baixa qualitat dels hàbitats (soroll, contaminants atmosfèrics, canvis de vegetació, excessiva presència humana, residus, etc.). Aquest pertorbacions són les que per exemple determinen la baixa utilització per part dels óssos –una espècie molt sensible a les pertorbacions- dels 100 m propers a la carretera i que en canvi a l’esquirol semblen no afectar-li pas. L’afectació del medi que envolta la carretera canvia si els hàbitats són oberts o estan formats per bosc. Els boscos actuen com a àrees tampó que atenuen els impactes.

Per la implantació de nous hàbitats s’afavoreix l’arribada d’espècies colonitzadores (com Ailanthus altissima), bones invasores (entre elles espècies al·lòctones adaptades a medis enriquits en matèria orgànica, intensament calcigats, eixuts, etc.). Això pot provocar el desplaçament d’espècies autòctones.

Quan l’accés a un determinat lloc millora, augmenta la presència humana, s’imposa la vegetació ruderal, el trepig és major, arriben predadors oportunistes antropòfils, augmenta el furtivisme, la pressió cinegètica, el soroll, fugen les espècies més sensibles a les pertorbacions humanes, es dipositen deixalles, combustibles, olis, etc.

Quan es construeix una nova infraestructura la fauna és el component més directament afectat. Aquest efecte barrera pot se degut a un obstacle físic o per un efecte etològic. Certes espècies procuren no creuar les zones degradades, calçades o vies per tractar-se de superfícies àmplies amb substrat artificial, sense vegetació i amb trànsit de vehicles, una font constant de llum i soroll. Molts micromamífers tenen en les carreteres una barrera etològica, fins i tot si tenen una amplada reduïda. En canvi el llop (Canis lupus signatus) arriba a creuar-les tot i l’alta densitat de trànsit o be fa servir els ponts que travessen, per exemple, les autopistes. La fagina (Martes foina) o la geneta (Genetta genetta) –carnívors de talla mitjana- creuen les vies utilitzant tota mena de drenatges o estructures transversals. El senglar i els cèrvids necessiten amplis passos de fauna perquè una infraestructura els sigui permeable.

L’augment de mortalitat de moltes espècies com a conseqüència de xocs amb els vehicles és altre dels efectes més clars de les carreteres. Aquí, però, cal tenir també en compte la resposta de cada espècie a la presència de trànsit i també que el nombre de atropellaments no augmenta amb la

intensitat del trànsit. Es considera que una carretera o pista forestal té un baix efecte barrera si hi circulen menys de 1000 vehicles / dia (IMD).

Una de les espècies que sovint mor atropellada és l’eriçó europeu (Erinaceus europaeus) pel seu costum de cargolar-se en sentir un soroll. També els mamífers carnívors presents a l’àmbit d’estudi poden resultar afectats (en concret a la tardor quan es produeix la dispersió dels joves). La llúdriga i el teixó, els mustèlids més grossos a casa nostra- són també espècies molt afectades pels atropellaments. Els amfibis es veuen molt afectats els dies de pluja doncs la carretera queda com dissimulada sota la cortina d’aigua i durant les migracions. Les aus que migren seguint els cursos d’aigua s’enfronten al perill dels ponts i allà on la vegetació de les vores de la carretera no supera l’alçada dels cotxes.

Entre 1990 i 1991, el Projecte de Seguiment de la Mortalitat de Vertebrats en Carretera (PMVC), fet a escala nacional va detectar en total 14 espècies d’amfibis (7612 amfibis atropellats), 29 espècies de rèptils (1796 exemplars), 168 espècies d’aus (10.288 aus) i 55 espècies de mamífers (9.427 exemplars). En total es van recollir 29.123 animals atropellats. Les espècies més afectades, en general, foren el gripau comú, la serp verda, el pardal comú, l’òliba, el mussol, l’eriçó fosc i els carnívors domèstics (gats i gossos).


E-02-133-09 03 Estudi Medi 58

Grup taxonòmic

Espècie(s) més afectada(es)

Número d’espècies afectades / exemplars

atropellats 8 espècies

Amfibis gripau comú (Bufo bufo) 5671 8 espècies

serp d’escala (Elaphe scalaris) 249 Rèptils serp verda (Malpolon monspessulanus) 321

15 espècies

òliba (Tyto alba) 391

mussol comú (Athene noctua) 613

pit-roig (Erithacus rubecula) 359

mosquiter comú (Phylloscopus collybita) 429

garsa (Pica pica) 392

Aus

pardal comú (Passer domesticus) 2521

9 espècies

eriçó fosc (Erinaceus europaeus) 1400

conill (Oryctolagus cuniculus) 912

rata (Rattus sp) 1222

guineu (Vulpes vulpes) 208

gos (Canis familiaris) 1322

Mamífers

gat domèstic (Felis domesticus) 1764

Taula 3.2. Dins el Projecte de Seguiment de la Mortalitat de Vertebrats en Carretera (PMVC) fet a escala nacional entre 1990 i 1991, en total es van detectar a les carreteres 14 espècies d’amfibis (7612

amfibis), 29 espècies de rèptils (1796 exemplars), 168 espècies d’aus (10.288 aus) i 55 espècies de mamífers (9.427 exemplars).

Durant un període de dos anys (1990-92) es van recórrer a nivell d’Espanya tota mena de carreteres (en menor mesura pistes no asfaltades), principalment en bicicleta, per recollir les dades sobre rapinyaires atropellades. També es van incloure dades anteriors i informacions sobre aus anellades recuperades. Com es pot observar, destaca l’elevat nombre de rapinyaires nocturns afectats pels atropellaments (quasi un 91%). Les espècies més afectades van ser –i amb molta diferència- el mussol comú i l’òliba. Entre els rapinyaires diürns, l’aligot comú i el xoriguer.

Espècie Número d’exemplars (2 anys) Percentatge

Falconiformes

Aligot comú (Buteo buteo) 62 2,85 %

Xoriguer comú (Falco tinnunculus) 49 2,25 %

Milà negre (Milvus migrans) 28 1,28 %

Milà reial (Milvus milvus) 18 0,82 %

Esparver (Accipiter nisus) 9 0,41 %

Xoriguer petit (Falco naumanni) 6 0,27 %

Esparver cendrós (Circus pygargus) 4 0,18 %

Altres espècies 21

Total 197 9,07 %

Estrigiformes

Mussol comú (Athene noctua) 941 43,34 %

Òliba (Tyto alba) 749 34,50 %

Gamarús (Strix aluco) 125 5,75 %

Mussol banyut (Asio otus) 66 3,04 %

Xot (Otus scops) 52 2,39 %

Duc (Bubo bubo) 14 0,64 %

Altres espècies 27

Total 1974 90,92 %

TOTAL 2171 100 %

Taula 3.3. Durant un període de dos anys (1990-92) es van recórrer a nivell d’Espanya tota mena de carreteres (en menor mesura pistes no asfaltades), per recollir les dades sobre rapinyaires atropellades.

També es van incloure dades anteriors i informacions sobre aus anellades recuperades.

3.4.7.3. Anàlisi del possible efecte barrera.

La construcció d’aquesta nova carretera, no afectarà a cap corredor biològic de caire local o territorial. Tanmateix, les actuacions correctores haurien d’anar encaminades a donar permeabilitat a la nova infraestructura mitjançant la construcció de passos de fauna amb recuperació de la vegetació natural a banda i banda del traçat, i la instal·lació de tancament perimetral discontinu

En aquest sentit s’ha fet una proposta de mesures correctores –concretament passos de fauna- per garantir la permeabilitat faunística a l’entorn de la nova carretera, tenint en compte els hàbitats, la fauna associada a ells i els corredors biològics presents.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 59

Foto 3.22. Femella d’esparver cendrós al marge d’una carretera local. Foto: fons propi.

Tenint en compte les característiques ecològiques de l’àmbit d’estudi, durant la construcció d’aquesta carretera entre Almacelles i Alguaire, també s’hauria de procurar el manteniment o la recuperació dels marges agrícoles, conservant especialment els grans arbres doncs són llocs molt idonis per a la nidificació d’aus com el xoriguer, falcó mostatxut, xot, mussol comú, picot verd, colltort, gaig blau, etc. En aquests marges, algunes espècies de petits vertebrats com la mostela, el conill, els eriçons, etc. troben també un hàbitat favorable.

La destrucció d’antics masos també pot afectar a l’òliba i al mussol, sense oblidar el seu paper en el paisatge. Els atropellaments en carreteres són una de les causes més evidents de mortalitat d’aquests rapinyaires nocturns. Pel que fa al mussol, afecten principalment a joves i volanders. Sembla ser que el gruix dels accidents es donen allà on hi ha manca de perxes naturals prop de les carreteres, fet que els fa caçar des del terra.

Per assegurar la permeabilitat de nova carretera, es poden utilitzar també els passos inferiors que donen continuïtat a la xarxa local de camins i accessos, adaptant-los mínimament per fer-los aptes al pas de fauna. En aquests casos, cal establir dues franges laterals separades de la resta de la calçada i amb cobertura natural –com a mínim herbàcia- dins del pas. Les bandes afavoreixen el pas de petits animals. Es poden emprar també pedres en fileres i així el manteniment és menor. En el cas d’infraestructures no asfaltades, el seu menor ús incrementa la seva efectivitat.

Cal també la tanca protectora i plantacions que connectin amb la infraestructura i envoltin la carretera asfaltada que passa per sota. La freqüentació per part de l’home del pas pot fer que siguin menys eficients que els passos dissenyats només per a la fauna.

3.4.7.4. Accidents de fauna a la zona d’estudi

En aquest sector del Segrià, es té constància de l’existència de nombrosos accidents amb ungulats a les carreteres. A més hi ha tres trams conflictiu per concentració de col·lisions amb ungulats segons les dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Tanmateix cal tenir en compte que la nova carretera se situarà en un lloc on actualment noi hi ha cap infraestructura. Per tant, cal tenir en compte les carreteres properes: l’A-22 (a ponent) i la A-14 (a llevant).

A l’A-22 (antiga N-240) hi ha tres trams conflictius no prioritaris: al punt quilomètric 111,0 - 111,1, al 109,5 - 110,0 i al 104,8 - 108,2.

A l’A-14 no hi ha cap tram conflictiu per la concentració de col·lisions amb ungulats segons les dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Entre el Pla de la Sardera i Almacelles (a l’A-22) es té constància de 18 accidents amb ungulats. Entre Gualda i Alguaire (A-14) s’han produït en el mateix període de temps, 4 accidents amb ungulats.

En el següent mapa, podem veure on s’han detectat aquests accidents. Destaca a ponent de la zona d’estudi un tram de la A-22 amb nombrosos accidents (de fet, amb tres trams conflictius per concentració d’accidents).

Tots aquests accidents han estat amb senglars.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 60

Foto 3.23. Llocs de la zona d’estudi on es té constància de col·lisions amb ungulats entre 2004 i 2008. En color taronja i blau fosc, les alternatives 1 i 2 respectivament per a la nova

carretera. Font: DMAH.

Foto 3.24. Senglar atropellat en una carretera secundària. Foto: fons propi.

Veure el plànol de Fauna.

3.5. El paisatge

3.5.1. Introducció

El paisatge és un recurs natural, no renovable, de difícil reversibilitat amb fortes connotacions sòcio-econòmiques, fruit del procés d'integració contínua, entre l'acció antròpica i el medi físic. El paisatge s'identifica amb el conjunt del medi, considerant-se com el complex d'interrelacions derivades de la interacció dels elements biòtics i abiòtics que el formen.

El desenvolupament de las activitats humanes, en aquest cas la construcció d’una nova infraestructura entre els nuclis urbans d’Almacelles i Alguaire, s'ha de compatibilitzar amb la preservació del paisatge agrícola predominant en aquest sector del Segrià.

L'estimació del paisatge, d'acord amb el seu component cultural, sempre comporta un bon grau de subjectivitat; tanmateix s'aborda la seva avaluació inicial amb l'anàlisi descriptiu de l'escenari preoperacional -o medi escènic- i dels paràmetres clàssics que millor defineixen els aspectes estètics del paisatge:


E-02-133-09 03 Estudi Medi 61

• la visibilitat,

• la qualitat paisatgística i

• la fragilitat

3.5.2. Descripció de l'escenari preoperacional.

A la Depressió Central catalana el paisatge resulta de la combinació de dos tipus bàsics d’usos del sòl: l’agrícola (el predominant) i l’urbà. En general, el paisatge fluvial i el forestal són força discrets llevat dels casos on trobem els principals rius (com seria el Segre i els seus principals afluents). La zona d’estudi se situa al nord de la comarca del Segrià, a la Plana de Lleida, entre els nuclis urbans d’Almacelles i Alguaire (al nord de la ciutat de Lleida).

Des del punt de vista del paisatge vegetal, la zona d’estudi també es troba a la zona fronterera entre la Depressió Central Catalana (sector sicòric) i la unitat del Pre-pirineu central (territori pirenaic perifèric central).

El lloc on es preveu la construcció d’aquesta nova carretera –a uns 300-370 msnm- pertany a la terra baixa mediterrània i està intensament transformat per l’ús agrícola (bàsicament conreus herbacis de regadiu). Els nuclis urbans són relativament importants i la proximitat de la ciutat de Lleida es deixa sentir en el territori: una densitat de població important, altres infraestructures, zones industrials, etc.

Per altra banda, des de la perspectiva natural, en aquest sector del Segrià no hi ha cap curs fluvial destacable. Tanmateix, al sud trobem una zona humida rellevant (el Pantà de la Font) i ja més al nord el Clot de l’Unilla. Certament, les petites sèquies (especialment allà on hi ha regadiu) són abundants i hi ha diversos canals cimentats (Com el d’Aragó i Catalunya) que travessen amplis territoris per l’abastament de l’aigua de reg.

La presencia humana a la zona d’estudi contrasta molt entre uns municipis i altres. Així, els diversos municipis afectats per la construcció d’aquesta carretera presenten una densitat de població força diversa que va dels 62,4 habitants/Km2 d’Alguaire als més de 270 de Rosselló (això sí en un petit municipi). Així doncs, una part important de la zona d’estudi es troba força poblada i dominada per paisatges agrícoles amb nombroses edificacions disperses. En conjunt, la comarca el Segrià té una població de 197.391 habitants i una densitat de 141,3 habitants/Km2.

Foto 3.25. Vista general del sector W de l’àmbit d’estudi. El paisatge agrícola es caracteritza pel domini dels conreus herbacis de regadiu amb escassos marges i sense masses forestals.

Foto: fons propi.

Tal i com s’observa al mapa d’usos del sòl del 2002 per a la zona d’estudi, una gran part de la zona d’estudi està dedicada als conreus herbacis de regadiu. En segon lloc, l’espai agrícola es dedica als conreus herbacis de secà (ja al terç oriental de l’àmbit). Al SE d’Almacelles hi ha una gran superfície dedicada al conreu de la vinya. A llevant d’Alguaire, els conreus herbacis de regadiu comparteixen el territori amb fruiterars de regadiu. Així mateix, destaquen els nuclis urbans situats al S d’Alguaire, comunicats per la carretera A-14.

L’escassetat de les zones amb vegetació natural (bosquines, prats, vegetació de ribera, etc.) es tan manifesta que la conservació d’aquests espais pren una especial significació ambiental i paisatgística en aquest projecte. De la mateixa manera, els escassos camps amb conreus de secà prenen un especial protagonisme tant per la seva progressiva substitució per conreus de regadiu com per la fauna i flora associada (en part per la escassa importància de les tasques agrícoles associades).

Aquesta enorme superfície agrícola evidencia la fertilitat edàfica del Segrià, així com un relleu força apte pel conreu i per a l’ocupació humana. Aquests condicionants expliquen també la presència d’importants infraestructures hidràuliques per a l’abastament d’aigua.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 62

Foto 3.26. Mapa d’usos del sòl per a la zona d’estudi, el 2002. En color taronja i blau fosc, les alternatives 1 i 2 respectivament per a la nova carretera entre Almacelles i Alguaire

(Segrià). Els nuclis urbans, es veuen en color vermell. Font: DMAH.

Foto 3.27. Llegenda per als usos del sòl 2002 a la zona d'estudi.

Altre tret que caracteritza la zona d’estudi és la presència de nombroses basses de reg, algunes notablement naturalitzades i amb una vegetació de ribera i lacustre que destaca a la plana agrícola amb escasses mostres de vegetació natural. Així mateix, algunes sèquies es guarneixen amb alguns pollancres i àlbers, que arribada la tardor posen una nota de color montana en aquest territori típic de terra baixa mediterrània.

Foto 3.28. Vegetació arbòria de ribera, canyissar i canyar al voltant d’una bassa de reg de la zona d’estudi. Foto: fons propi.

Aquesta vegetació de ribera ofereix una notable riquesa cromàtica especialment quan les zones properes tenen un caràcter agrícola. Tot i això, en comparació amb els amplis espais oberts de la plana, la franja de vegetació de ribera resulta ínfima. Aquesta riquesa cromàtica es veu també enriquida per la vegetació lacustre, especialment quan sorgeixen les inflorescències del canyís.

Als també escassos sectors abruptes dels tossals, les brolles i timonedes nitrohalòfiles també enriqueixen el paisatge tot i els seus colors grisencs.

Des de la perspectiva botànica, la zona d’estudi no és gaire diversa, com es pot veure a la cartografia dels hàbitats presents (Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya). A l’àmbit d’estudi trobem sobretot conreus herbacis extensius de regadiu i conreus herbacis extensius de secà. Alberedes, pollancredes, matollars de sòls àrids amb siscall i salat blanc, canyissars i vegetació ruderal no associada a àrees urbanes completen l’escenari natural preoperacional. En definitiva, un conjunt de comunitats que conformen un paisatge vegetal poc divers i força antropitzat.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 63

En resum, l’indret on se situarà la nova carretera té com a tret paisatgístic fonamental una certa homogeneïtat formada pel component antròpic amb nombrosos camps de conreu –la majoria en actiu-, nuclis habitats, escasses zones amb matollars i brolles (sovint en marges i tossals) i la vegetació associada a la xarxa hidrogràfica o a les basses de rec naturalitzades

A la zona d’estudi dominen els sectors planers on la construcció d’una nova carretera no serà gaire destacable paisatgísticament i amb escassos llocs d’interès per oferir una bona perspectiva del traçat de la futura infraestructura (bàsicament els tossals om el de la Caperutxa).

Aquest paisatge presenta un escàs contrast cromàtic en l’espai i en el temps doncs un dels trets del paisatge mediterrani és la seva immutabilitat. Durant l’hivern i la primavera, el color verd fosc dels pins i carrasques (quan encara són presents) contrasta amb el verd tendre dels cereals. Tanmateix, els fruiterars de regadiu presenten un aspecte canviant en funció del recanvi del seu fullatge. Durant la tardor els arbres de ribera mostren la seva cara més vistosa i contribueixen al valor paisatgístic de la zona, més pel seu desenvolupament i continuïtat en l’espai resseguint el curs de les poques sèquies que no han estat desbrossades o canalitzades, que per la superfície ocupada. Les importants construccions humanes dels extrems de la zona d’estudi (Almacelles i Alguaire) completen un conjunt agrícola poc variat.

Foto 3.29. Àlbers i pollancres a la sèquia del Mas del Senyor, en un paisatge dominat pels conreus herbacis de regadiu. Foto: fons propi.

Per la lluita contra l’ariditat la vegetació mediterrània té trets d’estructura selvàtica. Fulles petites i lluents, de vegades veritables espines. Altre factor del paisatge és la olor del bosc mediterrani i de les brolles –com la brolla continental calcícola present a la zona d’estudi- per les reïnes i essències. Això suposa un augment de plantes aromàtiques i laticíferes. Les seves espines i essències els permeten fer front als herbívors que aquí fonamentalment són ramats d’ovelles. A diferència de les pinedes, boscos de ribera i matollars, els prats mediterranis tendeixen a ser escassos a la zona d’estudi.

A excepció del sector central de la zona d’estudi i del tossal de la Caperutxa, la manca d’elevacions muntanyenques properes a la zona d’estudi fa que la percepció del paisatge sigui més difícil i l’actuació menys evident. A l’extrem de llevant, els talussos que haurà de travessar la nova carretera afavoriran la percepció de la seva presència.

3.5.2.1. Valors paisatgístics

La Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge té per objecte el reconeixement del paisatge a fi de preservar els seus valors naturals, patrimonials, científics, econòmics i socials. Per aconseguir aquests objectius, la llei crea diferents instruments, entre els


E-02-133-09 03 Estudi Medi 64

quals, els destinats a la seva integració en el planejament territorial, com són els Catàlegs del Paisatge i les directrius del paisatge, que s’elaboraran en un futur.

El Catàleg del paisatge, és un document de caràcter tècnic que determina la tipologia dels paisatges de cada zona, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per a assolir-los.

Els objectius que han de complir els diferents catàlegs són els següents:

• Inventariar els valors paisatgístics presents a la seva àrea d’aplicació, amb la finalitat d’enumerar les activitats i els processos que hi incideixen de manera més notòria, delimitar les unitats de paisatge i definir els objectius de qualitat paisatgística per a cadascuna d’aquestes unitats.

• Servir de suport per a la planificació territorial i garantir la incorporació d’objectius paisatgístics als plans territorials parcials o, en el seu cas, als plans directors territorials.

• Actuar com a documents de base per a campanyes de sensibilització ciutadana i d’educació escolar sobre els valors del paisatge.

• Ser útils en la definició d’estratègies sectorials, com ara polítiques agràries, de promoció turística associada al paisatge o de desenvolupament rural.

El Catàleg del Paisatge de les Terres de Lleida, elaborat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya, fou aprovat definitivament després del corresponent període d’informació pública.

Segons l’Observatori del Paisatge de Catalunya, dins l’àmbit de les Terres de Lleida, la zona d’estudi es troba a la zona de contacte entre dues unitats de paisatge: a ponent la dels Regadius del Canal d’Aragó i Catalunya i a llevant la de Plana d’Almenar i Alguaire.

L’àmbit d’estudi no pertany a cap “paisatge d’atenció especial” segons l’esmentat catàleg.

Segons el catàleg, els elements del paisatge es poden classificar segons el seu grau d’exposició visual en horitzó persistent, zones d’alta exposició visual i zones de baixa exposició visual. Una gran part de la zona d’estudi es una zona de baixa exposició visual. Al nord i sud d’Alguaire, trobem una estreta franja de territori que és zona d’alta exposició visual.

Respecte als miradors, a llevant de la zona d’estudi trobem un, el del Sagrat Cor d’Alguaire.

Foto 3.30. Pollancres a la tardor a la Sèquia del Senyor. Foto: fons propi.

Pel que fa als valors naturals i ecològics del paisatge de les Terres de Lleida (on es tenen en compte els espais en règim de protecció, la Xarxa Natura 2000, el hàbitats d’interès comunitari prioritaris, les zones humides, el sòl de valor natural i de connexió fixat pels plans territorials, la presència de flora d’interès comunitari, l’existència de zones d’alt valor ecològic sense protecció i les zones d’interès per a la connectivitat de les aus estèpiques o de rapinyaires), a l’àmbit d’estudi destaca el sòl amb valor natural i de connexió situat al NW d’Alguaire (els Plans de la Unilla) i a ponent de Malpartit, les zones forestals gestionades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge situades a tocar del nucli urbà d’Almacelles, les aigües continentals (bàsicament basses de reg naturalitzades) i algunes petites raconades amb HIC prioritaris.

Cal dir que a la zona d’estudi no hi ha cap zona d’interès per a la connectivitat de les aus estepàries (terrerola vulgar, esparver cendrós i sisó) o rapinyaires (àguila daurada, àliga cuabarrada, aufrany i trencalòs).


E-02-133-09 03 Estudi Medi 65

Foto 3.31. Valors naturals i ecològics segons el Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida per a l’àmbit d’estudi. Font: DPTOP.

Foto 3.32. Llegenda per als valors naturals i ecològics segons el Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida. Font: DPTOP.

A la gran plana conreada hi ha escasses zones amb una alta exposició visual com poden ser els tossals.

A una menor escala, a la zona d’estudi trobem 7 unitats de paisatge:

1. Unitat del paisatge urbà, residencial i industrial,

2. Unitat del paisatge forestal testimonials,


E-02-133-09 03 Estudi Medi 66

3. Unitat del paisatge de les zones agrícoles amb conreus extensius de secà de la Plana de Lleida,

4. Unitat del paisatge de les zones agrícoles amb conreus extensius de regadiu,

5. Unitat del paisatge de les zones agrícoles amb conreus llenyosos de secà,

6. Unitat del paisatge de les zones agrícoles amb conreus llenyosos de regadiu i

7. Unitat del paisatge de les zones obertes amb vegetació herbàcia i arbustiva natural de caràcter testimonial.

Les més importants des del punt de vista físic són les unitats de les zones agrícoles de regadiu (amb conreus herbacis i arboris). Tanmateix, des del punt de vista de la biodiversitat, les més valuoses són la unitat de les zones agrícoles de secà, la de les zones forestal testimonials i la de les zones obertes amb vegetació natural.

Veure el Plànol d’Unitats de Paisatge.

3.5.3. Anàlisi estètica del paisatge.

3.5.3.1. La visibilitat.

La visibilitat fa referència al territori que es pot apreciar des d'un punt o zona determinada. La conca visual i la visibilitat valoren amb independència les característiques inherents al territori i a la seva significació sensorial i cultural, com a definidors de la seva qualitat visual.

La percepció visual d'un paisatge depèn de les condicions en que es realitzi l'observació (relacions observador- paisatge) i de la visibilitat del territori en aquest moment. Entre els factors que poden modificar la visió del paisatge s'han de remarcar:

Distància.

Quan l'observador s'allunya d'un objecte percep els seus detalls amb menor nitidesa. A partir d'una certa distància l'objecte complet deixa de percebre'ls, o si és gran només es percep només la seva silueta.

Els llindars entre visió mitja i pròxima, i entre visió llunyana i mitja, varien amb la naturalesa del territori i les condicions atmosfèriques. Segons diferents estudis de camp els llindars poden col·locar-se entre els 200 i 500 m, i entre els 800 i 5.000 m. respectivament. Sembla acceptat que la distància crítica, a partir d'on es perden els detalls, oscil·la entre 1.000 i 1.300 m. depenent del color, contrast i extensió dels objectes vistos i de les condicions meteorològiques.

Posició de l'observador.

Aquesta, en relació amb l'objecte observat, determina els angles que formen el seu eix de visió amb l'esmentat objecte en els plans horitzontal i vertical. És evident que un objecte resulta tant més visible (dominant) quan més a prop es troba de l'observador, i que es veu millor quan l'eix de visió és perpendicular al perfil que es contempla que si es té una visió rasant.

Condicions atmosfèriques.

Modifiquen les propietats visuals dels elements en les unitats de paisatge, el seu grau de visibilitat i la nitidesa de la visió.

Il·luminació.

Atesa l'estreta relació existent entre llum i visió sembla evident que la forma en que estigui il·luminat un paisatge pugui modificar la percepció del mateix. Les condicions d'il·luminació d'una determinada escena, apart de variar amb la situació atmosfèrica i meteorològica, sofreixen modificacions periòdiques estacionals i diàries.

Altres factors.

Les relacions observador-paisatge també es veuen modificades pel moviment de l'observador a través del paisatge, que farà que el percebi com una seqüència d'imatges canviants i pel temps que duri l'observació, el qual determinarà la profunditat i detall del seu anàlisi paisatgístic.

L'anàlisi de la conca visual s'analitza tot contemplant els següents aspectes: abastament visual, zones de distància, angle d'incidència visual, propietats de la conca (forma, excentricitat, superfície, etc.), nombre d'observadors, actitud dels observadors, etc.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 67

Foto 3.33. Marges agrícoles amb pollancres delimitant el curs de les sèquies, al voltant de La Saira, al centre de la zona d’estudi. Les darreres i primeres hores del dia col·laboren en la

distinció d’aquestes zones arbrades. Foto: fons propi.

3.5.3.2. La qualitat del paisatge.

L'avaluació de la qualitat inclou l'anàlisi de les qualitats visuals intrínseques i dels elements visuals que componen el paisatge d'un indret del territori.

Qualitats visuals intrínseques.

Les qualitats visuals intrínseques del territori resideixen en els elements naturals o artificials que el conformen. A aquests factors físics del medi abiòtic i biòtic perceptibles a la vista en que pot desagregar-se el territori se'ls denomina components del paisatge i poden agrupar-se en quatre grans apartats:

• la terra o aspecte exterior de la superfície terrestre: el relleu i forma del terreny (plans, vessants, tossals, costers, muntanyes, valls), la seva disposició, la seva naturalesa (afloraments rocosos, sòls nus), etc.

• l'aigua: les formes d'aigua superficials (rius, rieres, corriols, escorrentius, barrancs), la seva disposició, la seva quietud o el seus moviments.

• la vegetació: les distintes formes de vida vegetal (arbres, arbusts, brolles, vegetació herbàcia) amb les seves característiques específiques, la seva distribució, densitat.

• les estructures o elements artificials introduïts per les actuacions humanes: les estructures espacials creades per diferents tipus d'usos del sòl (horta, conreus extensius, erms), les diverses construccions de caràcter puntual (edificis, ponts,), infraestructures lineals (carreteres, línies de transport d'energia,) o superficials (complexos industrials, centres urbans,) etc. i el seu disseny material.

Elements visuals.

El paisatge, entès com a conjunt d'unitats territorials amb diferents propietats i característiques, pot ésser analitzat i definit a través dels elements visuals: forma, línia, color i textura, els quals s’hi poden afegir l'escala i l'espai. Aquests atributs es refereixen a l'expressió visual objectiva del paisatge, no a les preferències ni a qualsevol altre tipus de resposta de l'observador enfront del paisatge.

La importància relativa dels diferents elements visuals depenen del tipus de paisatge. L'element o elements més significatius seran aquells que contribueixin a identificar o singularitzar el seu caràcter, bé pel seu fort contrast, que crida l'atenció de l'espectador i fa que domini en la composició, bé per la seva única i uniforme presència en l'escena.

· Forma.

La forma es defineix com el volum o superfície d'un objecte o objectes que apareixen unificats tant per la configuració que presenten en la superfície del terreny com per l'emplaçament conjunt sobre el paisatge. Las característiques territorials que generalment afecten més aquest atribut visual són la geomorfologia, la vegetació i els miralls d'aigua. El relleu accentua la forma.

· Línia.

La línia pot definir-se com el camí real o imaginari que percep l'observador quan existeixen diferències brusques entre els elements visuals (color, forma, textura) o quan els objectes es presenten amb una seqüència unidireccional; la vora de la silueta d'un objecte contra el seu fons escènic (la silueta de la terra contra el cel o línia d'horitzó), la frontera entre zones de diferents característiques visuals (separació entre tipus de vegetació: el límit del bosc, etc.), els corredors que seccionen el territori (cursos d'aigua, carreteres, closes arbrades, boscatges) es manifesten com a línies en el paisatge.

· Color.

És la propietat de reflectir la llum amb una particular intensitat i longitud d'ona, que permet diferenciar a l'ull humà objectes que d'altra manera serien idèntics. És la principal propietat visual d'una superfície.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 68

El color ve definit pel tint (roig, blau, groc, etc.) pel qual els colors es divideixen en càlids o freds, el to (clar, fosc) i la lluentor (mat, lluent). La combinació de colors en un paisatge determina en gran mesura les seves qualitats estètiques.

· Textura.

La textura pot identificar-se com l'agregació indiferenciada de formes o colors que es perceben com a variacions o irregularitats d'una superfície contínua. Així, si s'observa un bosc a certa distància no serà possible distingir cadascun dels arbres com a objecte individualitzat, sinó que la massa forestal es percebrà com una superfície més o menys contínua amb irregularitats o variacions internes produïdes per l'agregació de les copes.

· Escala.

Es denomina escala a la relació existent entre el tamany d'un objecte i l'entorn on es situa. L'observador estableix l'escala entre objectes mitjançant la comparació, conscient o inconscient, de la seva grandària per la qual cosa pren com a referència objectes de dimensions conegudes (la figura humana, una casa, un arbre).

· Espai.

És un element visual complex que engloba el conjunt de qualitats del paisatge determinades per l'organització tridimensional dels cossos sòlids i dels espais lliures o vuits de l'escena. La composició espacial dels elements que integren l'escena defineix diferents tipus de paisatge: panoràmics, tancats, focalitzats, dominats.

En resum, les qualitats afectades i els paràmetres de mesura i contrast són els següents:

• aigua i sòl, forma del terreny, topografia, pendents, cursos d'aigua, etc

• vegetació: arbres, matolls i cobertura vegetal

• actuacions humanes: usos del sòl, construccions, etc

• contrast de color, forma, línia, textura

• predomini d'escala

• Intrusió per posició

• Incompatibilitat entre usos

• Elements singulars. Àmbits d'especial protecció.

Foto 3.34. La conca visual de la nova carretera (en blau i taronja les diferents alternatives) no serà coincident amb la de cap altre carretera doncs es tracta d’una carretera de nova construcció. Només la meitat de ponent del traçat, és parcialment coincident amb una

carretera secundària. En color blau, la xarxa principal de carreteres. En color vermell, les carreteres secundàries. Font: DMAH.

3.5.3.3. La fragilitat

La fragilitat del paisatge és la capacitat que aquest té per absorbir els canvis que en ell es produeixen. Està conceptualment lligada a les característiques del territori relacionades amb la seva capacitat de resposta al canvi de les seves propietats paisatgístiques.

La fragilitat visual és una qualitat intrínseca que es correspon amb la capacitat biunívoca d'absorció visual, entesa com aptitud del territori per a absorbir visualment modificacions o alteracions sense detriment de la seva qualitat paisatgística.

En l'anàlisi de la fragilitat visual es contemplen:

• factors biofísics de l'indret com són: la densitat de vegetació, el contrast cromàtic sòl - vegetació, l'altura de la vegetació, la diversitat d'estrats, el contrast cromàtic entre la vegetació, la estacionalitat de la vegetació, el pendent, l'orientació, etc.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 69

• factors perceptius de l'entorn d'un indret com: àrees vistes, percentatges de buits o zones d'ombra, allargament de formes, posició relativa en alçada, etc.

• caràcters històric- culturals com: elements particulars i globals del paisatge, etc.

• elements d'accessibilitat com: proximitat a pobles i carreteres, exposició a visuals preferents des de zones urbanitzades, etc.

La freqüentació humana és un paràmetre a tenir molt en compte l'hora de valorar un paisatge, doncs no és el mateix un paisatge sense observadors que un molt freqüentat. A més, la freqüentació és un element que afecta directament sobre la qualitat del paisatge degut a la capacitat de degradació que aquella té sobre l'entorn.

3.5.4. Repercussions sobre el paisatge.

3.5.4.1. Anàlisi de la visibilitat.

Conca visual.

La conca visual de la zona on es faran les actuacions per a la connexió per carretera entre Almacelles i Alguaire, no coincideix amb la conca visual de cap altra carretera doncs és una zona agrícola amb pistes de terra i carreteres locals. Tanmateix, si que existeixen vies secundàries força discretes que uneixen ambdues poblacions del Segrià. Tot i així, aquesta conca visual es veurà reduïda pel relleu d’aquest territori.

Tot i que la nova carretera tindrà un paper molt destacable en el paisatge principalment agrícola de la zona d’estudi, només des de les visuals extrínseques situades en els escassos llocs alterosos existents, la percepció de la nova carrera serà significativament major. Cal destacar però, l’impacte visual que tindrà el pas de la nova carretera a l’est de la zona d’estudi pel fet de travessar importants talussos abans d’arribar al nucli urbà Alguaire.

El caràcter agrícola del territori situat entre Almacelles i Alguaire, així com caràcter periurbà de les zones que envolten els nuclis urbans (especialment a Alguaire) fa que aquests sectors tinguin una major capacitat per absorbir els canvis en el paisatge que la construcció de la nova infraestructura generarà. Això és especialment destacable en el cas de les rodalies d’Alguaire per les zones industrials, residencials i urbanes, fent-se menys perceptible l’actuació.

Tanmateix, i a una escala menor, hi ha alguns sectors on la diversitat del paisatge és major i això fa que aquest projecte pugui ser visualment més impactant. Aquests sectors són aquells on trobem vegetació de ribera associada a basses com el Pantà del Tros Gran i a algunes sèquies. En el cas del pantà, la presència de zones alteroses dins el secà, les fa més fàcilment copsables.

Foto 3.35. Marges amb brolles i prats mediterranis, al sector E de la zona d’estudi, prop d’Alguaire. El pas de la nova carretera per aquesta zona suposarà l’aparició d’uns importants desmunts que trencaran la forma arrodonida dels estreps de l’altiplà on

dominen els conreus herbacis de secà. Foto: fons propi.

En general allà on trobem vegetació arbòria de ribera i basses de reg naturalitzades, la construcció d’aquesta nova carrera pot suposar un major canvi en el paisatge.

Espectadors permanents.

Els espectadors permanents que avui dia gaudeixen de visuals preferents sobre el paisatge actual de la zona que quedaria afectada per la construcció de la carretera entre Almacelles i Alguaire, són els dels nuclis urbans de Les Cases Barates d’Almacelles, La Saira, Tabac, Secà del Tabac, la Serra i potser els de Vilanova de Segrià.

Així mateix, els residents als masos propers com la Torre del Peinado, Mas del Colomí, Mas del Molinet, Torre de Vilamajor, Mas del lleó, Mas de l’Ortiz, Mas de les Forns, el Mas del senyor, Mas del Sadurní, Mas de la Viuda, Mas del Mongeta, Mas del Metxon i Torre del Peruga, també es poden considerar espectadors permanents de la zona d’estudi.

Aquests espectadors seran els que percebran, de forma immediata, els canvis introduïts en el paisatge per la construcció de la carretera entre Almacelles i Alguaire.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 70

Espectadors ocasionals.

Els espectadors amb caràcter ocasional sobre la conca visual d'estudi són els que de forma esporàdica transitin per l'àrea o visitin la zona.

Caldria afegir també els usuaris dels nombrosos camins rurals existents a la zona d’estudi.

3.5.4.2. Anàlisi de la qualitat paisatgística.

L'estimació inicial del paisatge de l'àrea del projecte s'efectua analitzant la qualitat visual de l'entorn immediat de la infraestructura projectada i la del fons escènic o visual del territori.

Anàlisi de l'entorn immediat de la infraestructura.

Pel que fa a l'entorn immediat, es pot considerar que l’observador es troba davant d'un paisatge on l'empremta humana és força perceptible a diferents nivells.

D’una banda tenim les construccions humanes, tant aïllades com les agrupades als nuclis urbans d’Almacelles i Alguaire.

L'evolució de l'agricultura i la silvicultura al llarg de la història ha contribuït a fer desaparèixer les comunitats climàciques (en aquest cas l’alzinar continental i els matollars halonitròfils). La vegetació natural actual consta bàsicament de grans superfícies de conreus herbacis de regadiu, conreus extensius de secà, matollars i petits fragments de vegetació arbòria de ribera i canyissars resseguint el curs de les sèquies o bé orlant les basses de reg naturalitzades. Així doncs, el component agrícola, els tossals amb matollars i la vegetació dels espais fluvials són els elements clau en el paisatge d’aquest territori del Segrià..

Tots aquests aspectes esmentats, i pel seu estat de conservació, d'integració i d'intervisibilitat, fan que la qualitat paisatgística de l'entorn immediat es consideri baixa-mitjana.

Anàlisi del fons visual del territori.

El fons escènic està format per aquells elements del paisatge que per la seva elevació o contrast cromàtic suposen un punt de referència llunyà al paisatge immediat de la zona d’estudi.

En aquest sentit, a la zona d’estudi no hi ha elements destacables pel fet de trobar-nos a la Plana de Lleida. Tanmateix, i com a fons escènic llunyà trobem el Montsec (al nord).

El fons escènic proper està format pels pocs tossals que trenquen la monotonia de la plana agrícola regada.

Foto 3.36. Pollancreda en una sèquia situada al SE de la Torre de los Navarros. Foto: fons propi.

3.5.4.3. Anàlisi de la fragilitat.

La construcció d’aquesta nova carretera entre Almacelles i Alguaire, suposarà una certa transformació paisatgística doncs modificarà l’entorn agrícola que domina el paisatge del territori entre aquestes dues poblacions. Llevat de les rodalies d’Alguaire, la resta del territori presenta unes zones urbanes concentrades que milloren relativament la qualitat paisatgística d’aquest sector de la Plana.

Per altra banda, la coincidència parcial amb el traçat d’algunes carreteres secundàries (ara molt discretes) podria fer que aquest canvi en el paisatge fos més lleuger tot i que en alguns sectors la combinació de diverses tipologies d’usos del sòl (sèquies i basses de rec naturalitzades) i un cert relleu fa que podem parlar d’un impacte paisatgístic major. El fet que es tracti d’una nova carretera allà on fins ara hi ha petites carreteres locals o pistes agrícoles, incrementarà l’impacte visual del projecte en un paisatge agrícola. Cal també considerar la presència de conreus extensius de secà -a la meitat est- amb una fauna ornítica molt valuosa i amenaçada a Catalunya.

El fet d’haver de creuar les sèquies que guarneixen aquest territori planer, afegirà un element artificial als únics racons on la vegetació natural es pot observar i on la fauna (especialment amfibis, petits vertebrats i algunes aus) troba amagatalls i tranquil·litat per desenvolupar els seus cicles vitals.

La dificultat d’integració de les grans actuacions com les carreteres impliquen que el paisatge sigui notablement fràgil davant d’aquesta intervenció, en especial pel que fa a l’enduriment paisatgístic que suposa la seva construcció i activitats posteriors que es desenvolupen al seu entorn. Les suaus ondulacions del paisatge natural, queden malmeses en aquestes circumstàncies.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 71

Les mesures paisatgístiques que s'apliquin i que es defineixen més endavant en altres capítols, consistiran en minimitzar l'impacte visual formal de l'activitat i al mateix temps definir mesures consistents en preservar part del paisatge morfològic natural actual per tal de conservar les formes del relleu, la vegetació, la fauna autòctona associada i l’agricultura tradicional.

3.6. Risc d'incendis forestals

3.6.1. Introducció

Molts incendis forestals esdevinguts en els darrers anys s'inicien en zones de gran ús antròpic properes a zones forestals, essent les vies de comunicació una d'aquestes àrees. A Catalunya en el període 1992-1994 es varen originar al costat de carreteres el 25,76 % dels incendis.

Durant l'any 2006 a Catalunya hi va haver 634 incendis forestals. La causes que van originar aquests incendis són principalment negligències (31%) i intencionalitat (25%). Així mateix, accidents i causes naturals, tots dos amb un 16%, van originar molts incendis el 2006. Finalment, un 10% dels incendis són encara de causa desconeguda i un 2% es va tractar d'incendis revifats. Una part molt important d'aquestes negligències estan relacionades amb cremes de restes vegetals, procedents de jardineria, agricultura i focs d'esbarjo. En total el 2006 a Catalunya es van cremar 3.689 ha (10,110 ha/dia).

Aquestes xifres posen de manifest la importància de definir mesures de prevenció d'incendis específiques per els marges de carreteres i la seva franja perimetral.

El Decret 130/1998 de 12 de maig de Mesures de prevenció d'incendis forestals en les àrees d'influència de carreteres, estableix una sèrie d'estudis i mesures en l'àmbit dels estudis d'impacte ambiental i de la conservació i explotació de les carreteres.

3.6.2. Antecedents i marc legal

A més hi ha d'altres antecedents normatius al respecte, com pot ésser el Decret 64/1995 de 7 de març, pel qual s’estableixen Mesures de prevenció d’incendis forestals.

Segons el Capítol 5 d'aquest decret, dels termes municipals de Rosselló, Torrefarrera, Vilanova de Segrià, Almacelles i Alguaire, només els de Rosselló, Almacelles i Alguaire han estat classificats com a zona d’alt risc d’incendi durant el període comprès entre el 15 de juny i el 15 de setembre.

En aquest estudi es donarà compliment específicament als requeriments reflectits en l'article.

La zona d’estudi no està inclosa dins de cap dels límits dels perímetres de protecció prioritària per a la planificació de la prevenció d'incendis forestals (pàgina web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya).

3.6.3. Estudi d'impacte ambiental

El Decret 130/1998 a l'article 11 enumera els estudis que caldrà complimentar en la elaboració d'un estudi d'impacte ambiental. Aquest són els següents:

• combustibilitat i inflamabilitat

• anàlisi de la continuïtat i superfície de les masses forestals

• anàlisis de les dades dels incendis i de les causes

• estudi de mesures de prevenció i correcció (analitzat en el Capítol 6)

3.6.4. Combustibilitat i inflamabilitat

3.6.4.1. Mètode

Per tal de caracteritzar les diferents àrees que envolten el projecte s'ha seguit la metodologia de models del NFFL (Northern Fire Fuel Laboratory), desenvolupats a Espanya per l'ICONA i que s'han convertit en l’estàndard de models de combustible al nostre país, essent adoptats a Catalunya per la Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, en la confecció dels mapes comarcals de combustibles forestals.

Aquesta metodologia estableix un seguit de models de combustible en funció de diversos criteris entre els quals hi ha el tipus de combustible, del seu comportament en un foc, de la seva càrrega combustible i de la seva alçada.

A continuació s'exposen els models que s'han reconegut en aquesta metodologia. Així es distingeixen diferents models per a 6 àmbits diferents: pastures, matoll, fullaraca sota arbrat, restes de tales i operacions silvícoles, i –finalment- zones sense combustible.

3.6.4.2. Els combustibles forestals. Descripció dels models.

La combustibilitat està lligada amb el comportament i la propagació del foc dins d'una estructura de vegetació. S'analitza a través de models de combustible (Rothermel, 1972, 1983. Albini, 1976) que tenen en compte els paràmetres físics del combustible sense interessar-se gens per la descripció florística detallada de la vegetació.

En diferents formacions vegetals el foc es propaga de diferent manera. La combustibilitat és el paràmetre que s’utilitza per tipificar la propagació del foc dins una estructura de la vegetació. El mètode desenvolupat per Rothermel, considera 13 models de combustibles distribuïts en quatre grups (pastures o herbassars, matolls, fullaraca sota arbrat i restes de treballs silvícoles) que tenen en


E-02-133-09 03 Estudi Medi 72

compte característiques com la càrrega de combustible viu i mort en t/ha agrupada per grandària, densitat de les partícules de combustible, poder calorífic, etc. Una clau fotogràfica (similar a l’utilitzada per la Subdirecció General d’Agents Rurals i Prevenció d’Incendis Forestals) és un bon sistema per ajudar a identificar un combustible forestal dins d’un àrea especifica atesa la gran capacitat de síntesis de les imatges.

Els següents fulls presenten la descripció dels models, que permeten identificar els models de combustible estàndard per predir el comportament del foc dins del sistema BEHAVE. Aquesta classificació és la utilitzada per la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic de la Generalitat de Catalunya (Departament de Medi Ambient i Habitatge).

GRUP MODEL DESCRIPCIÓ

1 Pastura fina, seca i baixa, que cobreix completament el terra. Pot aparèixer alguna planta llenyosa dispersa ocupant < 1/3 de la superfície de l'àrea.

2 Pastura fina, seca i baixa, que cobreix completament el terra. Les plantes llenyoses disperses cobreixen entre 1/3 - 2/3 de la superfície, però la propagació del foc es realitza per la pastura. Pastures

3 Pastura gruixuda, densa, seca i alta (> 1 m.). Es el model típic de la sabana i de les zones pantanoses en clima càlid o temperat. Els camps de cereal són l'exemple representatiu per excel·lència d'aquest model. Poden presentar-se plantes llenyoses disperses.

4 Matoll o plantació jove molt densa; de més de 2 m d'alçada, amb branques mortes al seu interior. Propagació del foc per les capçades de les plantes.

5 Matoll dens i verd, de menys d'un metre d'alçada. Propagació del foc per la fullaraca i les pastures.

6 Semblant al 5, però amb espècies més inflamables, o amb restes de tales i amb plantes de major alçada. Propagació del foc amb vents de moderats a forts.

Matoll

7 Matoll d'espècies molt inflamables de 0,5 a 2 m. d'alçada, situat com a sotabosc en masses de coníferes.

8 Bosc dens sense matolls. Propagació del foc per la fullaraca molt compacta. Els boscos densos de pi silvestre, pinassa o faig són exemples representatius d'aquest model.

9 Semblant al model 8, però amb fullaraca menys compacta, i formada per acícules llargues i rígides o fullaraca de frondoses de fulla gran. En són exemples els boscos de pinastre, de castanyer o de roure.

Fullaraca sota arbrat

10 Bosc amb gran quantitat de llenya i arbres caiguts, com a conseqüència de forts vents o plagues intenses entre d'altres factors.

11 Restes lleugeres. Bosc clar o fortament aclarit. Restes de poda o aclarida disperses amb herbàcies rebrotant. Pocs materials caiguts de més de 7,5 cm de diàmetre.

12 Restes mitges. Predomini de les restes sobre l’arbrat. Major quantitat de material caigut de més de 7,5 cm de diàmetre (restes de poda o aclarida cobrint tot el sòl). Poden generar cendres.

Restes de tales i

operacions silvícoles

13 Grans acumulacions de restes pesades, cobrint tot el sòl. Càrrega més pesada que el model 12. Les restes formen una capa continua o quasi continua, no excessivament compactada, amb un alçada mitja de 1 m.

R1 Zones rocoses, talussos sense vegetació i camps llaurats Zones sense combustible R2 Camps de conreu en fase vegetativa que no propaguen el foc

Taula 3.4. Models de combustibilitat i la seva descripció.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 73

GRUP MODEL Quantitat de combustible

(matèria seca) en tm/ha

1 1 - 2 tm/ha 2 5 - 10 tm/ha Pastures 3 4 - 6 tm/ha 4 25 - 35 tm/ha 5 5 - 8 tm/ha 6 10 - 15 tm/ha

Matoll

7 10 - 15 tm/ha 8 10 - 12 tm/ha 9 7 - 9 tm/ha Fullaraca sota arbrat

10 30 - 35 tm/ha 11 25-30 t/ha 12 50-80 tm/ha Restes de tales i operacions

silvícoles 13 100-150 tm/ha R1 -

Zones sense combustible R2 -

Taula 3.5. Models de combustibilitat i la quantitat de combustible que presenten

A continuació s'adjunta un altre quadre que descriu, per a cadascun dels models presentats anteriorment, el comportament del foc entre d'altres aspectes.

MODEL DE COMBUSTIBLE / DESCRIPCIÓ DEL COMPORTAMENT DEL FOC

1 La propagació de l'incendi està regida pels combustibles herbacis fins que estan secs o quasi secs. L'incendi es mou ràpidament a través de la pastura seca i materials agregats. Molt poc matoll o arbrat està present, generalment cobreix < 1/3 de l'àrea. Les herbàcies anuals i perennes queden incloses en aquest model, a l'igual que els rostolls

2

La propagació de l'incendi te lloc principalment mitjançant combustibles herbacis que són secs o morts. Aquests són focs superficials en els que el material herbaci, a més de la fullaraca i les branques mortes caigudes del matoll o els arbres contribueixen a la intensitat del incendi. Àrees de matoll dispers i zones arbrades de pi o d'altres espècies que cobreixen entre 1/3 - 2/3 de la superfície, poden, generalment, ajustar-se al model, però poden incloure acumulacions disperses de combustibles que generen intensitats més altes i poden produir cendres.

3

Els focs en aquest combustible són els de major intensitat dins del grup de pastures, i també dona lloc a grans velocitats de propagació sota la influència del vent. L'incendi pot ser portat dins la part superior de l'herba mitjançant el vent, i així creuar inclòs zones d'aigua. L'alçada mitja de la pastura es d'un metre, però pot variar considerablement. Aproximadament un terç o més del combustible es suposa mort o sec. Camps de cereal que encara no s’ha recol·lectat són representatius d'aquest model.

4

Poden ser focs ràpids que es propaguen per les copes del matoll que forma un estrat quasi continu, en el foc es consumeix les fulles i el material llenyós fi, viu o mort. Formacions de matoll madur de 2 metres d'alçada són els candidats típics, incloent-se també les repoblacions o plantacions joves denses. A més de les fulles inflamables hi ha material llenyós que contribueix a la intensitat del foc. L'alçada del matoll, per aquest model, depèn de les condicions locals. Pot haver-hi també una capa gruixuda de fullaraca que dificulti la extinció.

5 L'incendi es mou, generalment, per els combustibles superficials que estan formats per la fullaraca integrada en el matoll, per la pastura, i altres herbàcies de sotabosc. Els focs no són de gran intensitat degut a que les càrregues de combustible són lleugeres, el matoll es jove amb poc material mort i les fulles contenen poc material volàtil. El matoll generalment no es alt, però cobreix tota l'àrea.

6

L'incendi es propaga per la capa de matoll, les fulles són més inflamables que en el model 5, però requereix vents moderats, majors que 13 km/h a mitja flama. L'incendi baixarà al sòl a baixes velocitats de vent o en zones sense matoll. El matoll és més vell però no tant alt com en el model 4. Un gran ventall de condicions del matoll representen aquest model, també els restes de poda i/o tala de frondoses que s'hagin assecat. Masses obertes de sabana amb matoll poden estar aquí representades, però la velocitat de propagació pot ésser sobreestimada amb vents de velocitat inferior a 30 km/h.

7 L'incendi es propaga per la superfície del sòl i del estrat de matoll amb igual facilitat, i pot desenvolupar-se amb continguts més elevats d'humitat del combustible mort que en els altres models, degut a la naturalesa inflamable de les fulles vives del matoll i d'altres materials vius. L' alçada mitja del matoll es de 0,5 a 2 m. àrees arbrades de pi amb sotabosc de palmàcies i/o espècies inflamables.

8 Focs superficials, amb alçades de flama petites són el cas més general, encara que ocasionalment l'incendi pot trobar acumulacions de combustible pesant que poden produir flamarades. Tan sols sota condicions atmosfèriques desfavorables

9

L'incendi es propaga per la fullaraca superficial més ràpidament que en el model 8 i amb una longitud de flama superior. Coníferes de fulla llarga i boscos de frondoses especialment roures i castanyer, són típiques. Incendis a la tardor en boscos de frondoses són representatius, però els vents de velocitat alta produeixen velocitats de propagació majors que les previstes. Això es degut al fenomen d'incendi esquitxat, causat per les cendres. Boscos relativament tancats de pins amb fulla llarga estan inclosos en aquest model. Les concentracions de material llenyós mort contribuiran a la inflamació esporàdica d'algunes copes d'arbres (coronament), i a la creació de focus secundaris e incendis de copes.

10

Els focs cremen en els combustibles superficials i els presents en el terra, amb major intensitat que els altres models de boscs. Els combustibles morts caiguts inclouen més quantitat de branques de més de 7,5 cm de diàmetre caigudes degut a fenòmens naturals (vent, neu, etc.) que originen una gran quantitat de material mort sobre el terra. Incendis de copa, focus secundaris i inflamació esporàdica d'arbres individuals (coronament) són més freqüents en aquest model, i donen més dificultat de control. Qualsevol tipus de bosc pot ésser considerat aquí sí existeix material mort pesant caigut; per exemple boscos infectats de plagues o malalties, o amb molts arbres caiguts, o boscos madurs, amb material llenyós caigut o restes de podes o tales.

11 El foc corre també per l’estrat herbaci situat entre les restes.

12 Els incendis es propaguen ràpidament amb fortes intensitats, fins a trobar tallafocs o canvis de combustibles.

13 Incendis de forta intensitat que generen moltes cendres.

Taula 3.6. Comportament del foc per a cada model de combustibilitat.

Veure Annex amb la Clau fotogràfica de Models de Combustibles.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 74

Criteris per a la selecció del model de combustible.

Segons la metodologia seguida els passos per determinar el model de combustible són els següents:

1. determinar la classe de combustible potencial en termes generals (pastures, matoll, fullaraca de bosc, restes de tales, etc.) existents a la zona objecte d'estudi.

2. centrar l'atenció sobre la classe de combustible que es més probable que cremi o propagui el foc. Sí per exemple, l'incendi es produeix en un terreny arbrat, però de caràcter obert i amb presència de pastures i amb fullaraca escassa, i l'estrat que propagui el foc serà la pastura (gramínies) en aquest cas s’ha de considerar el model 2. En aquesta mateixa àrea, si l'herba està dispersa, la fullaraca pot ser l'estrat que condueixi el foc, essent un Model 9 el més idoni.

3. observar l'alçada i compactació general del combustible, especialment en els models de pastures i matoll.

determinar quines classes de combustibles estan presents i estimar la seva influència en el comportament del foc. Per això és convenient realitzar-se una sèrie de preguntes com les següents: pot estar present un combustible verd, però, jugarà un paper decisiu en el comportament? si apareixen combustibles gruixuts, estan sans o podrits i descompostos? S’han de mirar els combustibles fins a escollir un model que representi la seva alçada, compactació i d'alguna manera la quantitat de combustible viu i en definitiva la seva contribució a les magnituds del foc i al seu comportament una vegada iniciat.

3.6.4.3. Models de combustibilitat que es troben a l'àrea d'estudi

Fent servir aquests models, s’obté el mapa de models de combustibles de la zona on es preveu construir la carretera entre Almacelles i Alguairei, disponible en el Servei d’Informació Geogràfica –SIG- del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. A una escala de treball gran, aquest mapa resulta molt clarificador.

Foto 3.37. Mapa de combustibles per a la zona d'estudi. En color taronja i blau fosc, les alternatives 1 i 2 respectivament per a la nova carretera Com es pot veure, la immensa

majoria de la zona d’estudi correspon a camps de conreu que en el cas del secà presenten un model dinàmic assimilable a 1-3-R1 (els farratges no assoleixen el model 3 doncs es

recullen encara verds). Font: DMAH.

Llegenda per als models de combustibilitat de la zona d’estudi.

Com s’aprecia al mapa de models de combustibles, la pràctica majoria de la zona d’estudi està ocupada per conreus herbacis (de secà en el terç oriental). En el cas dels cereals de secà, el model


E-02-133-09 03 Estudi Medi 75

de combustibilitat corresponent seria assimilable a l’1-3-R1. Respecte als conreus herbacis de regadiu, cal assenyalar que molts es recullen quan encara són verds i per tant no arriben a ser un model 3.

Al NE d’Almacelles, les pinedes de pi blanc sense sotabosc llenyós s’assimilen a un model 6 de combustibilitat. Els matollars que cobreixen tossals i marges al SW d’Alguaire (amb matollars i brolles) representarien un model de combustibilitat 5-6.

Foto 3.38. Pinedes de pi blanc al NE d’Almacelles amb un model 6 de combustibilitat.

3.6.4.4. Inflamabilitat

Aquest concepte fa referència al temps transcorregut fins que el material vegetal emet gasos inflamables sota un emissor de calor constant.

Per a determinar els models d’inflamabilitat s’utilitzen unes taules d’inflamabilitat on les espècies vegetals es classifiquen en 4 categories:

(1) espècies molt inflamables tot l’any,

(2) molt inflamables només a l’estiu,

(3) moderadament inflamables i

(4) poc inflamables.

Aquest nou sistema té 10 diferents models d’inflamabilitat. Aquest és el model emprat pel Servei de Prevenció d’Incendis Forestals de la Direcció General del Medi Natural, del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

GRUPS D’INFLAMABILITAT

ESPÈCIES DE FLORA

1 Espècies molt

inflamables tot l'any

Eucaliptus sp.

Quercus ilex*

Pinus halepensis*

Calluna vulgaris

Erica arborea

Erica scoparia

Phillyrea angustifolia

Phillyrea media

Rosmarinus officinalis*

Thymus vulgaris*

2 Espècies molt inflamables

només l'estiu

Cedrus sp.

Quercus suber

Pinus nigra

Pinus pinaster

Pinus pinea

Pinus radiata

Pinus sylvestris

Pseudotzuga menziesii

Genista scorpius

Ulex parviflorus

Lavantula latifolia

Lavantula stoechas

Rubus idaeus

Anthyllis cytissoides

Brachypodium retusum*

Cistus ladanifer

Stipa tenacissima

3 Espècies

moderadament inflamables

Anthyllis cytissoides

Quercus coccifera

Quercus faginea

Quercus sp.

Juniperus communis

J. phoenicea

J. oxycedrus

Arbutus unedo

Cistus albidus

Cistus laurifolius

Cistus salviifolius

Erica multiflora

Rhamnus lycioides

Rubus ulmifolius*

Sarothamnus scoparius

Ononis tridentata

Cistus crispus

Osyris alba

4 Espècies

poc inflamables

Castanea sativa

Fagus sylvatica

Olea europaea*

Prunus avium

Buxus sempervirens

Pteridium aquilinum

Pistacia lentiscus

Rhamnus alaternus

Hedera helix

Lonicera sp

Daphne gnidium

Ruscus aculeatus

Rubia peregrina

Smilax aspera

Viburnum tinus

Taula 3.7. Grups d'inflamabilitat i espècies adscrites (* espècies presents a la zona d’estudi, ** espècies molt abundants a la zona d’estudi).

Per definir els models d'inflamabilitat cal tenir en compte:


E-02-133-09 03 Estudi Medi 76

• La taula d'inflamabilitat que classifica les espècies en quatre categories

• La suma dels percentatges que representen les diferents espècies classificades segons d’inflamabilitat sense distingir vol, subvol i recobriment arbustiu.

Segons aquests dos criteris, tenim 10 models definits. Podem constatar que com més alt és el número del model, major és la seva inflamabilitat.

Models d'inflamabilitat:

MODEL % Model 1 < 75% de 4 Model 2 > 75% de 4 Model 3 > 25% de 3 + >75% de 4 Model 4 > 75% de 3 Model 5 > 10% de (1 + 2) + >75% de 3 Model 6 > 25% de (1 + 2) Model 7 > 50% de (1 + 2) Model 8 > 75% de (1 + 2) Model 9 >100% de (1 + 2) Model 10 >150% de cobertura d'espècies de categoria (1 + 2)

Taula 3.8. Classificació dels models d’inflamabilitat.

Fent servir aquests models d’inflamabilitat, s’obté el mapa d’inflamabilitats de la zona on es projecta la construcció de la carretera Almacelles Alguaire, disponible en el Servei d’Informació Geogràfica del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. A una escala de treball gran resulta molt clarificador aquest mapa.

Foto 3.39. Mapa amb els models d’inflamabilitat, per a la zona d’estudi. En color taronja i blau fosc, les alternatives 1 i 2 respectivament per a la nova carretera. En negre, les superfícies

urbanitzades. Font: DMAH.

Foto 3.40. Llegenda per als models d’inflamabilitat. Font: DMAH.

El mapa de models d’inflamabilitat mostra com la pràctica majoria de la zona d’estudi està ocupada per conreus herbacis (de secà al terç de llevant). En aquest casos no es pot assignar cap model d’inflamabilitat.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 77

Al NE d’Almacelles, les pinedes de pi blanc sense sotabosc llenyós presenten un model d’inflamabilitat 6, és a dir, mitjà. Les estretes franges de matollars que ocupen talussos i tossals al SW d’Alguaire, presentarien un model d’inflamabilitat 6-7.

3.6.5. Anàlisi de la continuïtat i superfície de les masses forestals

Les pinedes són el tipus de bosc amb més perill d’incendi. Tot i que el clima semiàrid de la zona fa que la inflamabilitat sigui molt important, aquest tipus de vegetació és força escàs i es troba en forma de masses petites i inconnexes.

El Pla General de Política Forestal divideix Catalunya en 8 regions forestals. La Regió Forestal VIII inclou les comarques del Segrià, Garrigues, Noguera, Pla d’Urgell i Segarra i per tant la zona d’estudi.

La superfície forestal de la Regió Forestal VII és de 181.249 ha, de les quals només 79.329 corresponen a boscos (1993). Els boscos suposaven l'any 1993 només el 14,20% de la superfície total d'aquesta regió i el 43,8% de la seva superfície forestal. Aquesta proporció de superfície arbrada respecte de la superfície forestal és la segona més baixa de totes les regions forestals.

La coberta més abundant i més característica d'aquesta regió són els conreus, n'hi ha 365.173 ha (el 65,39% de la superfície total). La segona coberta més abundant són els matollars, amb 91.695 ha (o el 16,42% de la superfície).

Aquesta és la regió forestal més plana de Catalunya (gairebé el 80% de la superfície té un pendent inferior al 20%) i també de clima més continental. El relleu es va fent més abrupte conforme ens allunyem del centre de la regió, sobretot en sentit nord, ja a la comarca de la Noguera. La Noguera és força diferent a la resta de comarques d'aquesta regió; és de perfil abrupte i de caràcter marcadament pre-pirinenc. En conjunt, però, cal considerar aquesta com una regió de terra baixa, atès que vora el 66% del territori es troba per sota dels 600 m d'altitud. Per sota dels 800 m dominen els conreus; els boscos només dominen entre els 800 i els 1.400 m, però la superfície compresa en aquest interval és poca (taula 8). Dins les cobertes forestals, mentre que els boscos es localitzen majoritàriament en orientacions nord, els matollars són molt més abundants en orientacions sud (figura 2 i taula 10).

S'han trobat un total de 37 espècies arbòries diferents, 27 planifolis i 10 coníferes, alguna de les quals (Olea europaea, Prunus dulcis, Pyrus malus, etc.) són testimonis de la presència d'antics camps de conreu ara abandonats.

Més d'un 53% dels boscos de la Regió Forestal VIII són de coníferes, sobretot de pi blanc i pinassa, un 32% són boscos d'esclerofil·les (en aquest cas de Quercus ilex); prop del 12% són boscos de caducifolis (sobretot rouredes) i la resta boscos mixtos.

El recobriment arbori és relativament elevat (59-71%, segons les espècies) tot i que aquesta és la regió forestal amb una major proporció de boscos clars (amb un recobriment arbori entre el 5% i el 20%).

Tres quartes parts dels boscos tenen models d'inflamabilitat elevada i el 93% dels boscos d'aquesta regió tenen models de combustible on la propagació del foc és a través de la coberta arbustiva. D'altra banda, en aquesta zona hi ha un clima amb estius molt càlids i eixuts. Tot plegat fa que aquesta sigui una regió forestal susceptible de patir incendis forestals.

L'espècie més abundant a la Regió Forestal VIII, el pi blanc, és també l'espècie més abundant a Catalunya, almenys pel que fa a nombre d'hectàrees. Prop d'un 9% dels peus de pi blanc que hi ha a Catalunya es troben a la Regió Forestal VIII, sobretot a la comarca de les Garrigues, si bé també és present a la resta de comarques i és l'espècie principal al Segrià i a l'Urgell. En aquesta regió forestal el pi blanc és especialment present entre els 200 i els 800 m, encara que també se'l pot trobar per damunt i per sota d'aquest interval. Pel que fa a l'orientació, és més abundant en orientacions entre nord i oest.

La carrasca és la segona espècie en extensió territorial a la regió tot i que és quasi inexistent a l’àmbit d’estudi). El 84% de les existències en nombre de peus es concentren però a la comarca de la Noguera, on és l'espècie arbòria dominant. Tot i que se la pot trobar per sota dels 400 m, és a partir dels 600 m que esdevé l'espècie dominant. En aquesta regió forestal és abundant entre els 400 i els 1.200 m i constitueix gairebé el 50% dels boscos amb orientació sud, però també més d'un terç dels boscos orientats al nord. Als carrascars de la Regió Forestal VIII hi ha prop d'un 7% del nombre de peus d'aquesta espècie a Catalunya.

En general, la zona d’estudi es troba força desforestada. Bon reflex d’això és la manca de dades de les existències de recursos forestals. A nivell comarcal, la principal espècie és el pi blanc.

Municipi Comarca

Existències (milers de

peus)

AB (m2/ha)

Espècie(s) principal(s)

Dens sp. ppal (peus/ha)

n

Almacelles - - - - - Alguaire - - - - - Rosselló - - - - -

Torrefarrera - - - - - Vilanova Segrià - - - - -

SEGRIÀ 4.228 10,7 Pinus halepensis 641 47

Taula 3.9. Recursos forestals als municipis de la zona d’estudi. AB és el valor mitjà de l’àrea basal de totes les espècies presents. “n” és el nombre d’estacions mostrejades al municipi, si és inferior a 5, no

es donen els valors. Font: IEFC.

Atenent a les cobertes del sòl, el municipi amb una major superfície relativa de bosc dens és Rosselló (amb un 2,2% del terme). El municipi amb una menor extensió de bosc dens és Vilanova de Segrià.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 78

El tres municipis presenten una superfície recoberta pel matollar que oscil·la entre un 3,5 i un 11,2%, essent Rosselló el que en té més (més d’un 11%).

Respecte a la superfície ocupada pel conreus, en percentatge, hi ha una gran similitud. Tanmateix, destaca el terme d’Alguaire amb quasi un 90% de la seva superfície dedicada al conreu.

Bosc Improductiu Municipi

Comarca dens clar Matollar Altres Prats

natural artificial Conreus

Total (ha)

Almacelles 1,04 0 5,74 0,88 0 0,45 5,42 86,47 4.891

Alguaire 0,61 0,02 6,08 0,71 0 0,30 2,80 89,49 5.019

Rosselló 2,18 0,11 11,18 1,21 0 0,60 9,48 75,23 990

Torrefarrera 1,02 0,17 7,01 1,38 0 0,71 3,74 85,97 2.348

Vilanova Segrià

0,27 0 3,47 0,59 0 0,52 7,10 88,05 848

SEGRIÀ 4,08 0,48 13,61 1,57 0,01 0,92 3,55 75,78 139.371

Taula 3.10. Cobertes del sòl per municipis. Els valors es donen en percentatge respecte a la superfície del municipi. Font: CREAF (UAB).

Al contrari del que podria semblar, les bardisses amb esbarzers –com les que voregen els torrents i els boscos de ribera- són bones protectores contra els incendis, però la crema continuada a que es veuen sotmeses per part dels pagesos fan que no puguin desenvolupar el seu paper protector a les vores dels boscos.

A la zona objecte d’estudi, no hi ha cap sector amb una continuïtat forestal notòria que pogués comportar un perill d’expansió dels incendis.

Tot i la presència de camps que poden actuar com a tallafocs, cal tenir en compte que els camps de cereal de secà abans de la sega i en fase de rostoll poden transmetre fàcilment el foc. Les pistes i carreteres, eviten la continuïtat de les masses arbòries i redueixen el perill d’incendi. Atesa la manca d’aquest tipus de conreus a la zona d’estudi (doncs són camps d’espècies herbàcies de regadiu) aquest fet no suposa cap problema.

A la zona d’estudi no hi ha cap Zona d’Actuació Urgent degudes als incendis segons el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la generalitat de Catalunya.

3.6.6. Anàlisi de les dades dels incendis i les causes

S'ha realitzat una consulta al Servei de Prevenció d’Incendis Forestals de la Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, sobre les dades referents al número d’incendis, superfície cremada i causes de l’incendi als municipis de la zona d’estudi considerat com d’alt risc d’incendis.

Els límits que defineixen qualitativament la freqüència d’incendis s’han establert en funció de la superfície dels municipis, segons els estudis d’avaluació del risc local d’incendis elaborats per la Direcció General de Medi Natural. Aquest risc pot ser molt baix, baix, moderat, alt, greu o extrem.

FREQÜENCIA D’INCENDI FORESTAL molt baixa

baixa

moderada

alta

greu extrema


E-02-133-09 03 Estudi Medi 79

1994-2008 Almacelles Alguaire Rosselló No. incendis 2 2 3

ha forestals cremades 0,100 9,700 7,740

ha arbrades 0,090 9,700 5,740

ha no arbrades 0,010 0 2,000

Freqüència incendis (inc./any) 0,13 0,13 0,2 Superfície mitja per incendi (ha) 0,05 4,85 2,58

Superfície terme (Km2) 49 50,1 9,9

Límit freqüència molt baixa 0,49 0,50 0,1

Freqüència molt baixa molt baixa baixa Causes Incendis (%) Almacelles Alguaire Rosselló Negligències - 50% -

Causa desconeguda - - 33,3%

Causa natural 50% - 33,3%

Accidents 50% 50% 33,3%

Revifats - - -

Intencionats - - -

Lloc inici incendi (%) Almacelles Alguaire Rosselló Carretera - - -

Altres llocs forest - 50% -

Prop cases o refugis - - -

No determinat - - -

Sendera - - 33,3%

Pista forestal 100% - 66,6%

Conreus - 50% -

Indrets afluència excursionistes - - -

Urbanitzacions - - -

Línia fèrria - - -

Taula 3.11. Estadística d’incendis als municipis per on passarà la carretera de connexió entre Almacelles i Alguaire (Segrià), amb dades bàsiques i segons la causa i el lloc d’inici de l’incendi. Font: DMAH.

Entre 1994 i 2008, s’han produït 7 incendis forestals als municipis objecte de consideració. Per tant la freqüència és de 0,47 incendis/any. Els tres municipis objecte d’estudi presenten un nombre d’incendis força similar. Tot i així, on ha hagut més incendis és a Rosselló. Tanmateix, les poques dades no permeten extreure conclusions definitives.

Així doncs, Rosselló presenta una freqüència d’incendis baixa, Almacelles i Alguaire molt baixa. Pel que fa a la freqüència real d’incendis, destaca relativament el municipi de Rosselló amb 0,2 incendis/any.

Considerant les dades en conjunt, la principal causa d’incendis han estat els accidents (43%) i les causes naturals (28,6%). El principal lloc d’origen d’aquests focs han estat les pistes forestals (57,1%).

3.7. El medi sòcio-econòmic

El marc sòcio-econòmic objecte d’estudi es situa als termes municipals d’Almacelles, Alguaire, Rosselló, Torrerarrera i Vilanova de Segrià (tots a la comarca del Segrià). És doncs, sobre aquestes localitats on s’ha centrat l’estudi del medi sòcio-econòmic que influeix i es influït en major grau per la construcció de la carretera entre Almacelles i Alguaire.

A continuació descrivim alguns trets dels municipis afectats per la construcció d’aquesta carretera..

El terme d’Almacelles comprèn el poble i cap de municipi d'Almacelles i el llogaret d'Almacelletes (també anomenat la Saida o la Saira). El principal eix de comunicació és la carretera N-240 procedent de Lleida i en direcció a Montsó, que travessa el territori en direcció SE-NW i que modernament evita el pas pel nucli urbà vorejant el poble per llevant.

Foto 3.41. La Saira –al centre de la zona d’estudi- pertany al terme d’Almacelles. Foto: fons propi.

Els principals nuclis de població d’Alguaire són la vila i cap de municipi d'Alguaire, el barri de la Mata de Pinyana (també anomenada la Colònia) i les urbanitzacions de Tabac i Pinyana, aquesta darrera compartida amb el municipi de Vilanova de Segrià.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 80

El terme de Torrefarrera comprèn el poble i cap de municipi de Torrefarrera, que centra el sector principal, i el de Malpartit, que centra el segon esmentat, a més de les urbanitzacions de les Comes (dita també les Comes de Felipet), Corxat, el Pla de la Pona, Salats, la Raconada i el Tossal (compartida amb el municipi de Torre-serona).

El terme de Rosselló comprèn el poble i cap de municipi de Rosselló de Segrià, la colònia tèxtil del Canís (escrit sovint com Alcanís), el polígon industrial de la Paperera Alier (amb habitatges per als treballadors) i les urbanitzacions de la Noguera i la Tosa. Aquest municipi és travessat de S a N per la carretera N-230 de Lleida a la Vall d'Aran. Una pista enllaça aquesta carretera amb la colònia del Canís.

El terme de Vilanova de Segrià comprèn el poble i cap de municipi de Vilanova de Segrià, únic nucli de població agrupada del terme, i les urbanitzacions de Ramon Vilalta Soler i del Secà de Tabac.

3.7.1. La població

L’activitat humana és un dels principals factors reguladors de la diversitat biològica i del paisatge vegetal de la Catalunya central. Les superfícies forestals primigènies han estat substituïdes per sòls agrícoles, ramaders i urbanitzats.

Les poblacions més directament afectades, positivament i negativament, per la construcció d’aquesta carretera són les d’Almacelles. Alguaire, Rosselló, Torrefarrera i Vilanova de Segrià.

2008 Almacelles Alguaire Rosselló Torrefarrera Vilanova S.

Població 6.295 3.129 2.752 3.697 822

Superfície (km2) 49 50,1 9,9 23,5 8,5

Densitat de població (hab./km2)

128,4 62,4 277,4 157,4 96,6

Taula 3.12. Població, superfície i densitat de població als municipis afectats per la construcció de la carretera entre Almacelles a Alguaire. Font: IEC.

Pel que fa a les dades bàsiques municipals, la població més nombrosa es troba al municipi d’Almacelles. El terme més extens és també el d’Almacelles. Tanmateix, la major densitat de població es troba a Rosselló.

Població Almacelles Alguaire Rosselló Torrefarrera Vilanova S.

2008 6.295 3.129 2.752 3.697 822

2007 6.131 3.055 2.611 3.338 831

Taula 3.13. La població dels municipis afectats construcció de la carretera Almacelles a Alguaire. Font: Institut d'Estadística de Catalunya.

Pel que fa a la demografia, comparant les dades del 2007 i 2008, la població ha augmentat a tots els municipis considerats a excepció de Vilanova.

Lloc Catalunya Mateixa comarca

Altra comarca

Resta Estat Estranger Total

Almacelles 4.270 (76%) 3.885 385 1.158 195 (3,5%) 5.623

Alguaire 2.269 (83,3%) 2.053 216 381 74 (2,7%) 2.724

Rosselló 1.505 (79%) 1.309 196 344 53 (2,8%) 1.902

Torrefarrera 1.679 (84,3%) 1.470 209 265 48 (2,4%) 1.992

Vilanova S. 643 (84,7%) 570 73 88 28 (3,7%) 759

Catalunya 4.305.884 (67,9%)

3.078.188 1.227.696 1.648.650 388.576 (6,1%)

6.343.110

Taula 3.14. Origen dels habitants i comparació amb el total per a Catalunya, el 2001. Font: Institut d'Estadística de Catalunya.

Respecte al lloc de naixement de la població, el nombre de residents nascuts a l’estranger destaca a Almacelles amb 195 residents. Així mateix, el lloc on aquesta fracció de la població és més important és a Almacelles i Vilanova amb més d’un 3,5%. En percentatge, el municipi on hi ha més persones nascudes a Catalunya és Vilanova de Segrià.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 81

Coneixement del català el

2001 (%) L'entén El sap parlar El sap llegir

El sap escriure

No l'entén Població de2 ó més anys

Almacelles 97,4 82,2 77,4 49,0 2,6 5.376

Alguaire 98,8 91,8 87,0 55,4 1,2 2.677

Rosselló 98,1 88,2 77,8 51,0 1,9 1.848

Torrefarrera 97,7 89,9 89,5 51,3 2,3 1.892

Vilanova S. 98,8 92,6 91,4 50,3 1,2 753

Catalunya 94,5 74,5 74,3 49,8 5,5 6.176.751

Taula 3.15. Població dels municipis inclosos dins l’àmbit d’estudi que entén, llegeix, parla, escriu i no entén el català i comparació amb el total per a Catalunya. Font: Institut d'Estadística de Catalunya.

Pel que fa al coneixement del català, el 2001, quasi tota la població dels municipis de la zona d’estudi (més d’un 97%) l’entenia. Aquest percentatge és superior al del conjunt de Catalunya (amb un 94,5%). En aquests municipis, aproximadament entre un 1,2 i un 2,6% (en concret a Almacelles) de la població no l’entén.

2001 (%) Agricultura Indústria Construcció Serveis Total

Almacelles 20,4 13,1 17,5 49,0 2.486

Alguaire 15,4 15,4 21,4 47,8 1.209

Rosselló 7,2 26,4 16,2 50,2 829

Torrefarrera 11,5 14,6 10,2 63,6 997

Vilanova S. 21,3 9,2 10,4 59,2 338

Catalunya 2,5 25,2 10,4 62,0 2.815.126

Taula 3.16. Població ocupada resident (de 16 anys i més) per grans sectors d’activitat el 2001, en percentatge. Font: IEC.

Al conjunt de municipis afectats per la construcció de la nova carretera entre Almacelles i Alguaire, el 2001, el sector d’activitat econòmica més important eren els serveis (més d’un 47% de la població

activa). De tots els municipis estudiats, l’agricultura destacava a Vilanova de Segrià, la indústria a Rosselló i la construcció també a Rosselló. A Catalunya el sector predominant –en termes de població ocupada- eren els serveis amb un 62 %. El municipi amb més població ocupada fou –i amb diferència- Almacelles.

2002 (%) Indústria Constr. Comerç

detall Serveis llevat comerç detall

Prof. i Art Total

Almacelles 10,4 18,2 18,8 43,1 9,5 527

Alguaire 9,8 24,0 13,3 44,4 8,4 225

Rosselló 12,5 27,3 12,5 36,4 11,4 176

Torrefarrera 11,7 17,2 17,2 48,4 5,4 349

Vilanova S. 10,3 10,3 12,1 56,9 10,3 58

Catalunya 9,7 13,0 19,1 43,0 15,1 604.817

Taula 3.17. Nombre d'establiments per grans sectors d'activitat (en percentatge). Font: IEC.

Si s’analitzen el nombre d’establiments o professionals per grans sectors d’activitat, es pot constatar que el 2002 a tots els municipis de la zona d’estudi, el principal sector d’activitat eren els serveis llevat del comerç al detall (per sobre del 36%). Al conjunt de Catalunya, la major part dels establiments / professionals es dedicaven també al sector serveis.

3.7.1.1. Pla d’Urbanisme

Consultats els Ajuntaments de la zona d’estudi pel que fa al Planejament Urbanístic vigent, es va obtenir informació sobre la delimitació del sòl urbà-urbanitzable i del sòl no urbanitzable. Així mateix, s’ha consultat el Pla Territorial Parcial de Les Terres de Lleida en el que ja està prevista aquesta infraestructura.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 82

Municipi Tipus de planejament Data publicació

Almacelles Pla d'ordenació urbanística municipal 2006

Alguaire Pla d'ordenació urbanística municipal Maig 2007

Torrefarrera POUM en elaboració (participació ciutadana) Maig 2009

Rosselló Pla d'ordenació urbanística municipal Gener 2005

Vilanova de Segrià

Veure Plànols de Planificació Urbanística.

3.7.2. Les comunicacions i les infraestructures

Una carretera local vers el NE va d’Almacelles fins a Alfarràs, on enllaça amb la C-26 i l'N-230, i una altra vers el S mena a Sucs, Gimenells, Vallmanya i Alcarràs, on entronca amb la A-2. Travessa també el terme la línia del ferrocarril de Lleida a Saragossa, que té estació al poble.

Travessa el terme d’Alguaire -de S a N- la carretera N-230 en direcció a la Vall d'Aran, que passa a llevant del cap municipal. Diversos camins rurals comuniquen la vila amb Almacelles, la Portella i Vilanova de Segrià. A l'W del cap del municipi, vora el canal d'Aragó i Catalunya, la Generalitat de Catalunya a previst de construir l'aeroport de Lleida.

Torrefarrera és travessat de S a N per la carretera N-230, de Lleida a la Vall d'Aran, i per pistes que van a Alpicat, a Malpartit i a Torre-serona. Cal destacar la proximitat de l'autovia A-2, amb sortida a la N-230 i al límit amb el municipi de Lleida

Una carretera local comunica el nucli de Vilanova de Segrià amb Benavent de Segrià, on enllaça amb la carretera que, de Lleida, mena a Albesa i Menàrguens. Per un camí veïnal es comunica vers ponent amb la carretera N-230 de Lleida a la Vall d'Aran.

Foto 3.42. Una pista de terra recorre la Sequeita d’Alpicat (a l’est de la zona d’estudi). Foto: fons propi.

A part d’aquestes grans vies de comunicacions, caldria citar tota la xarxa de vies pecuàries i pistes forestals que, partint de les carreteres esmentades, s’endinsa en el conjunt bàsicament rural del municipi.

A la zona d’estudi no hi ha cap Sender de Gran Recorregut

A la comarca del Segrià, no hi ha cap sender de Petit Recorregut.

Veure Plànol de la Xarxa de Camins i Accessos.

3.7.3. El sector primari

El municipi amb una major superfície dedicada a l’agricultura és Alguaire. Per altra banda, el municipi més forestal és Almacelles amb 46 ha. Pel que fa al nombre de pastures permanents, Almacelles és de nou el municipi on n’hi ha més.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 83

1999 Terres

llaurades * Pastures

permanents * Terreny forestal

Altres

Almacelles 3.461 18 46 644

Alguaire 3.970 2 10 418

Rosselló 516 1 0 158

Torrefarrera 1.792 2 0 178

Vilanova S. 449 14 0 88

Catalunya 817.031 339.797 838.663 308.488

Taula 3.18. Superfície de terres llaurades, pastures i terreny forestal als municipis de la zona d’estudi. Sèrie temporal. Font: Institut d'Estadística de Catalunya ( * en SAU).

Foto 3.43. Els conreus herbacis de regadiu són dominants a la zona d’estudi. Foto: fons propi.

3.7.3.1. L’agricultura i ramaderia

Pel que fa a la ramaderia, el municipi amb més caps de bestiar és Almacelles. Pel que fa a les diferents espècies, destaca l’aviram amb més de 718.000 caps.

1999 Bovins Ovins Cabrum Porcins Aviram Conilles mares

Equins Total

Almacelles 16.118 4.066 646 48.388 386.278 730 2 456.228

Alguaire 5.416 2.055 537 28.257 100.006 770 7 137.048

Rosselló 1.535 350 0 5.052 52000 0 0 58.937

Torrefarrera 805 0 4 14.726 44.108 206 0 59.849

Vilanova S. 451 1.472 0 21.268 136.088 0 1 159.280

TOTAL 24.325 7.943 1.187 117.691 718.480 1.706 10 871.342

Taula 3.19. Caps de bestiar als diferents municipis de la zona d’estudi. Font: IEC.

3.7.3.2. Silvicultura

El municipi més forestal és Lleida (340 ha). Tanmateix, cal dir que comercialment l’activitat és poc rendible per la productivitat forestal de les espècies forestals mediterrànies.

3.7.3.3. Caça i pesca

La caça és una activitat tradicional que va íntimament lligada a la població rural de la zona. La caça està estructurada essencialment en vedats privats. Les espècies d’interès cinegètic són el conill, la llebre, el tudó, la perdiu i les espècies aquàtiques.

A la zona d’estudi no hi ha cap àrea de caça gestionada pel DMAH.

3.7.4. El sector secundari

El 2002 el municipi amb major nombre d’establiments del sector secundari era Almacelles amb 55 establiments.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 84

2002 Energia i

aigua Química i

metall Transf. metalls

Productes alim.

Tèxtil i conf.

Edició i mobles

Ind. NCAA

Total

Almacelles 5,5 18,2 32,7 10,9 3,6 27,3 1,8 55

Alguaire 13,6 18,2 27,3 22,7 0,0 13,6 4,5 22

Rosselló 9,1 13,6 31,8 4,5 13,6 27,3 0,0 22

Torrefarrera 7,3 7,3 43,9 7,3 2,4 29,3 2,4 41

Vilanova S. 0,0 16,7 16,7 0,0 16,7 33,3 16,7 6

Catalunya 2,1 6,6 34,8 8,0 18,0 23,6 6,9 58.778

Taula 3.20. Nombre d’empreses o establiments dedicats al sector secundari, en percentatge, per tipus d’activitat (any 2000). Font: IEC.

A tots els municipis, menys Vilanova, la transformació de metalls és la principal activitat (entre un 27 i 43% de les empreses o establiments). Destaca en aquest sentit el terme de Torrefarrera, molt per sobre de la mitjana catalana.

3.7.5. El sector terciari

El sector terciari o serveis és un sector estabilitzat o en creixement als municipis objecte d’estudi.

2002 Comerç a l’engròs

Hostaleria Transp. i comunic.

Mediació finan.

Serveis empresa

Serveis pers.

Immob. i altres

Total

Almacelles 5,5 18,2 32,7 10,9 3,6 27,3 1,8 55

Alguaire 24,0 15,0 30,0 3,0 2,0 22,0 4,0 100

Rosselló 9,4 10,9 15,6 9,4 4,7 35,9 14,1 64

Torrefarrera 37,9 7,7 14,8 3,6 6,5 16,0 13,6 169

Vilanova S. 27,3 9,1 24,2 6,1 12,1 21,2 0,0 33

Catalunya 13,8 17,3 18,9 4,0 10,7 24,7 10,5 260.138

Taula 3.21. Nombre d’empreses dedicades al sector serveis. Font: Institut d'Estadística de Catalunya, a partir de l'impost sobre activitats econòmiques (IAE). Nombre d’empreses dedicades al sector servei.

A diferència del sector secundari, el municipi més actiu és Torrefarrera amb 169 empreses. Els serveis personals són notables a tots els municipis objecte d’estudi (> 21%).

3.7.6. Patrimoni cultural

A l’àmbit en que es projecta la nova carretera s’identifiquen els següents elements catalogats constitutius del patrimoni cultural:

Bens Culturals d’Interès Nacional

Castell de la Saida al T.M. d’Almacelles

Jaciments arqueològics

T. M. Almacelles

J.A. Pla de la Creu (Foto 2)

J.A. Tossal de la Caperutxa (Foto 3)

T.M. Torrefarrera

J.A. Clots (Foto 4)

J.A. Zona de protecció arqueològica de la partida de la Pleta.

Patrimoni arquitectònic

T. M. Almacelles

P.A. Creu de Terme d’Almacelles (Foto 5)

P.A. Mas de Lleó (Enderrocat)

Les característiques dels mateixos així com les zones d’expectativa arqueològica identificades es detallen a l’annex de patrimoni cultural.

3.8. Sensibilitat del Medi

Amb els mapes de vegetació, fauna, usos del sòl, superfície urbanitzada, carreteres i xarxa hidrogràfica superficial podem definir la sensibilitat ambiental del medi de la zona on es preveu la construcció de la carretera entre Almacelles i Alguaire.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 85

Un dels arguments per a la protecció dels alzinars continentals i matollars és la seva naturalitat (servint així com a punt de referència respecte a zones més degradades i com a formacions poc esteses) i també per la seva maduresa i raresa. Com les actuacions a realitzar afectarien a importants zones agrícoles intensament transformades i explotades, tindrien en aquest sentit una escassa repercussió. Tanmateix, els camps de conreu de secà aixopluguen una ornitofauna molt vakluosa.

La Directiva d’Hàbitats recull aquelles comunitats que han de ser protegides per estar amenaçades, per tenir una àrea de distribució reduïda o per ser representatives d’alguna de les regions biogeogràfiques. A la zona d’estudi hi ha alguns d’aquests hàbitats.

Les grans obres d’infraestructura, incorporen mesures de correcció de l’impacte ambiental. Aquestes mesures han de preveure un seguiment específic, no de la seva implantació -que ja hi és-, sinó dels resultats de la seva aplicació. Sembla del tot aconsellable que hi hagi la possibilitat de corregir afectacions del medi natural no previstes (no per oblit sinó per detecció posterior) en el projecte inicial.

En base a l’estudi del medi s’ha dividit el territori segons la sensibilitat que presenta a les alteracions que la construcció d’aquesta carretera entre Alguaire i Almacelles pugui provocar. La sensibilitat del medi pot ser molt alta, alta, mitjana i baixa. Aquestes són les sensibilitat que trobem a la zona d’estudi:

Les àrees de sensibilitat ambiental baixa són llocs on la construcció d’aquesta nova carretera tindrà un impacte reduït perquè es tracta de comunitats que han sofert una intensa modificació per les activitats humanes (com els camps de conreu de regadiu i la vegetació arvense) o perquè representen (cas de brolles, garrigues i fenassars) les etapes inicials de la successió -per tant tenen una gran capacitat per recuperar-se- i estan molt esteses.

A l’àmbit d’estudi,

• les basses de reg, grans sèquies i canals, i

• els camps amb conreus de regadiu,

presenten una sensibilitat ambiental baixa.

Foto 3.44. Els conreus de regadiu presenten una sensibilitat ambiental baixa. Foto: fons propi.

Les àrees que presenten una sensibilitat ambiental mitjana són hàbitats que tot i ser comuns a la zona mediterrània, a la zona d’estudi ocupen una extensió reduïda per l’extensió dels conreus o per l’aprofitament silvícola dels boscos. En un territori on l’empremta humana és força intensa, aquests espais amb vegetació natural constitueixen un important refugi i lloc de cria per a la fauna, una font d’aliment i de diversitat, i un notori contrapunt des del punt de vista del paisatge, enriquint el paisatge conreat amb nous colors i formes.

A la zona d’estudi,

• els prats mediterranis, brolles, matollars nitrohalòfils i camps abandonats,

• l’àrea d’influència al voltant de les basses de reg naturalitzades, i

• les zones forestals amb pinedes de pi blanc i marges arbrats,

presenten una sensibilitat ambiental mitjana.


E-02-133-09 03 Estudi Medi 86

Foto 3.45. Fragment forestal en un talús situat a ponent de l’àmbit d’estudi. Aquestes zones presenten una sensibilitat ambiental mitjana. Foto: fons propi.

Àrees amb una sensibilitat ambiental alta: són espais naturals (com els hàbitats d’interès comunitari prioritaris, els corredors biològics de caire local, la xarxa fluvial, les zones d’influència de carreteres en espais protegits, etc.) on els valors faunístics i/o florístics rellevants o el seu interès estratègic per permetre els desplaçaments de les espècies entre diferents espais naturals, fan que les actuacions humanes estiguin condicionades a la minimització dels impactes que els puguin causar.

A l’àmbit d’estudi,

• els Hàbitats d’Interès Comunitari prioritaris,

• els camps amb conreus extensius de secà i

• la vegetació arbòria de ribera i vegetació lacustre-dulciaqüícola,

presenten una sensibilitat ambiental alta.

Foto 3.46. Vegetació de robera a la sèquia del Senyor. Foto: fons propi.

Les àrees amb una sensibilitat ambiental molt alta: són aquelles zones on la presència d’espècies amb una situació poblacional molt compromesa pel baix nombre d’efectius, una distribució molt reduïda o per acollir comunitats vegetals o ecosistemes d’interès especial (com zones humides, parcs naturals, espais d’interès natural, parcs nacionals, etc.) molt representatius, fa que sigui aconsellable la preservació del territori i un impacte humà el més baix possible. Aquestes àrees solen constituir zones nucli i és recomanable no realitzar cap actuació.

A la zona d’estudi, la zona Humida del Pantà de la Font (codi18003314) presenta una sensibilitat ambiental molt alta.

Veure plànol de Sensibilitat Ambiental del medi.

Estudi d’impacte ambiental Memòria Millora General. Nova carretera d’Almacelles a Alguaire. De la carretera N-240, pK 112+500, a la N-230, pK 12+230. Tram: Almacelles – Vilanova de Segrià. Clau IA-NL-09032 4 Avaluació ambiental de les alternatives

E-02-133-09 04 Estudi d'alternatives 87

4. Avaluació ambiental de les alternatives

4.1. Introducció

L’estudi de les diferents alternatives d’un projecte i l’anàlisi de la repercussió ambiental de cadascuna d’elles, són aspectes fonamentals en qualsevol estudi d’impacte ambiental.

No es tracta només d’avaluar l’impacte d’un projecte concret i definir les mesures correctores que són necessàries per a la seva integració en el medi, sinó que s’ha d’escollir l’alternativa ambientalment més idònia.

En el present capítol es fa una avaluació de les alternatives des del punt de vista ambiental, amb el coneixement en detall tant del medi com de les característiques de cada una d’elles.

4.2. Metodologia

La metodologia seguida en aquesta fase de l’estudi és la següent:

Descripció de les alternatives.

Avaluació dels impactes de cada alternativa. Es realitza mitjançant taules d’identificació i avaluació dels diferents impactes lligats a cadascuna de les alternatives. De forma genèrica, i en relació als projectes de carreteres, aquests impactes són els següents:

- Sobre el medi físic:

Ocupacions.

Geomorfologia

Espais fluvials (hidrologia superficial)

Ambient acústic

- Sobre el medi biòtic

Vegetació i espais naturals

Fauna. Reducció de mobilitat i fraccionament dels hàbitats.

- Sobre el medi sòcio-econòmic

Espais naturals protegits

Patrimoni cultural

Eficiència ambiental: elecció de l’alternativa des del punt de vista ambiental

4.3. Descripció i caracterització de les alternatives

Per a l’execució de la nova carretera es plantegen dues alternatives, amb un traçat similar excepte en el tram entre la Saira i el camí de Malpartit, en que l’alternativa 1 aprofita en part el camí existent d’Almacelles a Vilanova de Segrià, mentre que l’alternativa 2 es projecta per camps de conreu.

La caracterització de cada una de les alternatives és la següent:

Concepte Alternativa 1 Alternativa 2 Longitud (m) 9.623 9.608

Excavació terra vegetal (m3) 49.099 50.816

Excavació de desmunt (m3) 120.501 158.651

Desmunt útil (m3) 114.476 150.718 Desmunt no útil (m3) 6.025 7.933

Terraplè total (m3) 225.851 221.906 Terraplè de l’obra (m3) 116.635 148.283 Terraplè de préstec (m3) 109.216 73.623

Abocador (m3) 6.025 7.933

4.4. Avaluació ambiental de les alternatives

Atenent els factors del medi que es poden veure afectats per les alternatives de traçat analitzades, a continuació s’avaluen els efectes de cada una d’elles per d’identificar la solució ambientalment millor.

4.4.1. Geomorfologia i relleu

Els canvis i efectes sobre la morfologia i el relleu estan estretament relacionats amb els moviments de terres a realitzar, desmunts i terraplens incorporats a les diferents solucions de traçat, i als requeriments de préstecs i abocadors.

En aquest sentit, les dues alternatives requereixen en bona part del seu traçat el terraplenat d’aproximadament 1 / 1,5 metres, que entorn el pK 3+200 passa a 2,5 / 3 metres i és de 8 / 9 metres al pK 4+700 fins superar el canal d’Aragó i Catalunya (pK 4+900). Entre els pK 5+800 i 7+100 és on es posen de relleu les majors diferencies entre les dues solucions. Així, mentre l’alternativa 1 es



projecta amb terraplens amb alçades entorn els 2,5 metres, l’alternativa 2 incorpora diverses trinxeres amb alçades de fins 7 metres. Superat aquest tram, les dues alternatives tornen a presentar una certa homogeneïtat, amb uns desmunts inicials de fins a 10 metres per continuar amb desmunts i terraplens entorn els 2 metres.

Aquesta morfologia dels traçats es posa de relleu en les quantificacions realitzades, en el sentit que les dues solucions suposen un terraplenat similar, mentre que en relació als desmunts els majors requeriments es donen per l’alternativa 2, que se situen en aproximadament un 30% mes. Pel que fa als terraplenats, l’alternativa 1 requereix mes materials de préstec, de l’ordre del 30 % respecte l’alternativa 2 i quan als requeriments d’abocadors, les dues alternatives es poden considerar equivalents.

Atenent la homogeneïtat de les dues traces i que les majors diferencies s’estableixen en el tram entre els pK 5+800 i 7+100, en que l’alternativa 1 pràcticament es projecta seguint el terreny natural i l’alternativa 2 incorpora trinxeres d’alçades considerables, s’estima com a millor l’alternativa 1 tot i les poques diferencies que hi ha entre les dues solucions. En base a aquests aspectes, la valoració que es fa de cada una de les alternatives és la següent:

Valoració de l’efecte de cada alternativa Factor del Medi Alt 1 Alt 2

Geomorfologia i relleu 1 2

Llegenda: Criteris d’avaluació d’impacte segons marc legal

0-1: Imp. compatible 1-2: Impacte moderat 2-3: Impacte sever 3-4: Impacte crític

4.4.2. Sòl

La pèrdua i erosió de sols està relacionada amb l’ocupació d’aquest per part dels traçats avaluats, tant pel que fa a la disponibilitat d‘aquests sols per a altres usos, com pel que fa a la pèrdua física de sòl derivat de les actuacions de tala i esbrossada a realitzar.

En aquest sentit, les longituds similars de les dues alternatives (9.623 m per l’alternativa 1 i 9.608 m per l’alternativa 2), així com l’esbrossada d’aproximadament 250.000 m2, fa que les diferencies entre alternatives siguin poc significatives alhora que els efectes ambientals d’aquestes s’avaluïn com a moderats.


Sòl 2 2



4.4.3. Hidrologia superficial

En l’àmbit en que es projecten les dues alternatives de traçat les línies de drenatge superficials són poc rellevants, tal com correspon als secans de ponent de Lleida, de manera que els efectes sobre aquest factor del medi es poden considerar com a poc significatius.

El reg dels cultius de la zona es fa per mitjà de les basses, canals i sèquies de reg, entre els que destaquen el Canal d’Aragó i Catalunya, i les sèquia del Mig, de la Boga de Raïmat i de la Saira. Alhora hi ha una xarxa de sèquies de menor entitat que discorren pels límits de les parcel·les agrícoles i que porten l’aigua als diferents camps de conreu.

Les dues alternatives de traçat intersecten aquestes infraestructures i incorporen elements (obres de drenatge o obres de fàbrica) per a la seva reposició. En aquest sentit, els efectes sobre els canals i sèquies de reg s’avaluen amb caràcter moderat.


Hidrologia superficial 2 2



4.4.4. Ambient atmosfèric i acústic

Els efectes que les alternatives analitzades poden comportar sobre la qualitat atmosfèrica en l’àmbit en que es projecten, estan molt relacionats amb els moviments de terra que cada alternativa té associats, atenent que són aquests els que majoritàriament comporten l’emissió de pols i soroll.



Atenent la quantificació global dels moviments de terres per cada una de les solucions, els efectes de les dues alternatives s’estimen com a moderats i similars, atenent que els majors desmunts de l’alternativa 2 es poden estimar com a equivalents en relació als majors préstecs requerits per l’alternativa 1.


Ambient atmosfèric i acústic 2 2



4.4.5. Vegetació

L’àrea en que es projecta la carretera es caracteritza per estar àmpliament transformada, amb predomini de camps de conreu, ja siguin arboris o herbacis, quedant restringida la vegetació natural als marges dels camps i als petits tossals de la zona, on hi ha l’hàbitat prioritari constituït per prats mediterrànis rics en anuals, basòfils. Així mateix, a algunes sèquies de reg s’identifica una discreta vegetació de ribera que troba els seus límits als camps de conreu adjacents.

Atenent les formacions vegetals presents a l’àmbit, s’estima que els efectes de les dues alternatives de traçat seran compatible-moderats.


Vegetació 1 1



4.4.6. Fauna i efecte barrera

La nova carretera es projecta en una àrea on no s’ha detectat cap corredor biològic atenent l’escassa rellevància de la xarxa hidrològica superficial, l’absència de zones forestals d’entitat i per la manca de vegetació de ribera. En aquest sentit s’estima que no hi haurà efecte barrera en relació a gran i

mitjana fauna, ja que aquesta es troba vinculada majoritàriament a les basses de reg presents al territori .

No obstant això, l’existència de les basses i sèquies de reg facilita la presència d’amfibis que les utilitzen en el seu cicle reproductiu. En aquest sentit, les alternatives de traçat incorporen tubs que permeten el desplaçament d’aquesta espècie reduint l’efecte barrera de la infraestructura.

Atenent aquests aspectes la valoració que es fa de cada una de les alternatives és la següent:


Fauna i efecte barrera 1 1



4.4.7. Paisatge

El traçat de la nova carretera es projecta incorporant terraplens d’entorn els 2 metres en bona part del seu recorregut, aconseguint d’aquesta manera uns efectes paisatgístics poc rellevants. Les diferencies principals entre les dues solucions s’estableixen entre els pK 5+800 i 7+100 en que l’alternativa 1 continua amb terraplens de 2 metres o menors, mentre que l’alternativa 2 incorpora trinxeres de fins a 7 metres.

En aquest sentit, la valoració que es fa de cada una de les alternatives és la següent:


Paisatge 1 1





4.4.8. Espais naturals protegits – xarxa Natura 2000

La nova carretera es projecta en una zona on no hi ha espais xarxa Natura 2000 propers. Els més pròxims són els Plans de la Unilla (codi ES 5130035) al N del traçat projectat, els secans de Mas de Melons – Alfés (codi ES 0000021) al SE, les Basses de Sucs i Alcarràs (codi ES 5130017) al S i l’Aiguabarreig Segre – Noguera Ribagorçana (codi ES 5130020) a l’E.

En aquest sentit, respecte els espais protegits s’estima que les dues alternatives no tindran efectes, essent la valoració la que es presenta a continuació:


Espais naturals protegits 0 0



4.4.9. Patrimoni cultural

Les dues alternatives tenen el seu origen a l’àrea en que es localitza el jaciment arqueològic del Pla de la Creu, alhora que totes dues es projecten creuant la Cabanera Reial entorn el pK 5+400, via de transhumància utilitzada encara per baixar els ramats dels Pirineus. En relació a la Z.E.A. 1 resulta afectada únicament pel traçat de l’alternativa 2.

Atenent aquests aspectes, els efectes de cada una de les alternatives s’avaluen com a moderats.


Patrimoni cultural 1 2



4.5. Síntesi de l’avaluació ambiental d’alternatives – eficiència ambiental

El present capítol d’avaluació ambiental d’alternatives se centra en identificar la solució ambientalment millor, és a dir, la que menors efectes ambientals comporta. En aquest sentit, s’ha procedit a l’avaluació dels efectes que cada alternativa porta associats, resultant-ne el següent:

Valoració de l’efecte de cada alternativa Alt 1 Alt 2

Medi físic

Geomorfologia i relleu 1 2 Sòl 2 2



Medi biòtic

Vegetació 1 1 Fauna i efecte barrera 1 1

Medi socioeconòmic

Paisatge 1 1 Espais naturals protegits 0 0


Valoració global 1 1


0-1: Impacte compatible 1-2: Impacte moderat 2-3: Impacte sever 3-4: Impacte crític

Tal com es desprèn de l’avaluació realitzada, els efectes ambientals de cada una de les solucions són poc rellevants alhora que les diferencies entre elles també són poques. En aquest sentit, la homogeneïtat del territori i el fet que les traces són coincidents en aproximadament 7.000 metres, incideixen en aquesta similitud d’efectes.

En relació als moviments de terres i els efectes sobre el relleu de l’àrea en que es projecta la nova carretera, els menors efectes associats als desmunts de l’alternativa 1 (l’alternativa 2 suposa desmuntar 38.000 m3 mes que l’alternativa 1) es poden estimar compensats pels menors requeriments de materials de préstec (l’alternativa 1 requereix 36.000 m3 mes de materials de préstec que l’alternativa 2) de l’alternativa 2.



Pel que fa a les ocupacions de sòl, les diferencies entre alternatives són molt poques, no podent-se considerar efectes ambientals diferencials rellevants.

Quan a la hidrologia superficial, l’escassa presencia de línies de drenatge rellevants fa que els efectes de les dues alternatives siguin similars. Alhora, el manteniment de la continuïtat de les sèquies de reg permet minimitzar els efectes sobre aquestes.

Atenent que els moviments de terres són similar per les dues solucions, els efectes sobre la qualitat atmosfèrica i el soroll també seran assimilables degut a que el trànsit de vehicles i treball de la maquinaria són les actuacions que major incidència tenen sobre aquests factors del medi.

Efectes similars per les dues alternatives també es detecten en relació a la vegetació, la fauna i els espais naturals protegits.

Pel que fa als efectes paisatgístics, en el tram entre els pK 5+800 i 7+100 és on s’estableixen les principals diferencies morfològiques entre les dues solucions atenent que la solució 1 es projecta en terraplens i l’alternativa 2 en trinxera. No obstant això els efectes d’ambdues solucions s’avaluen amb caràcter moderat.

En relació al patrimoni cultural les diferencies mes rellevants, tot i que poc significatives, s’estableixen pel fet que l’alternativa 2 suposa l’afecció a la zona d’expectativa arqueològica 1 (Z.E.A. 1), alteració que no es dona amb l’alternativa 1.

Atenent els efectes ambientals de cada una de les alternatives, no es poden establir diferencies rellevants entre elles que permetin una clara definició de quina és l’alternativa ambientalment millor. No obstant això, atenent els relatius menors efectes paisatgístics i sobre el patrimoni cultural associats a l’alternativa 1, s’estima aquesta com ambientalment mes favorable.

Estudi d’impacte ambiental Memòria Millora General. Nova carretera d’Almacelles a Alguaire. De la carretera N-240, pK 112+500, a la N-230, pK 12+230. Tram: Almacelles – Vilanova de Segrià. Clau IA-NL-09032 5. Principals efectes i mesures correctores

E-02-133-09 05 Identificació i avaluació d'impactes 93

5. Principals efectes i mesures correctores

5.1. Principals efectes ambientals del projecte

5.1.1. Introducció

Un cop analitzades les alternatives del projecte des de la perspectiva ambiental, a continuació es mostra la detecció o identificació dels impactes principals del projecte de l’alternativa escollida, s’avaluen i posteriorment es defineixen les mesures de protecció, correctores o de compensació a fi i efecte d’evitar, minimitzar o compensar els efectes no desitjats.

5.1.2. Detecció o identificació d’interaccions

La metodologia aplicada per a la detecció del principals impactes consisteix en la utilització de matrius o taules de relació causa - efecte, creuant les accions associades al projecte tant en fase de construcció com en fase d’explotació (a les files) amb els factors del medi (a les columnes) implicats, identificant d’aquesta manera els potencials impactes ocasionats per l’obra

5.1.2.1. Identificació d’impactes del projecte

A continuació és presenta la matriu causa - efecte del projecte, identificant els impactes més significatius i els impactes associats a aquest (indirectes, acumulatius o d’altres interaccions), per posteriorment procedir a la seva avaluació i definició de mesures correctores.



Identificació d’impactes del projecte

Matriu causa - efecte PRINCIPALS EFECTES SOBRE EL MEDI

Medi físic Medi biòtic

Geo

mor

folo

gia

i rel

leu

Rec

urs

sòl

Alte

raci

ó qu

alita

tiva

dels

sòl

s

Hid

rolo

gia

supe

rfici

al

Am

bien

t atm

osfè

ric

Am

bien

t acú

stic

Veg

etac

ió

Veg

etac

ió i

risc

d'in

cend

i

Dom

inis

vita

ls d

e la

faun

a

Efe

cte

barr

era

Pai

satg

e

Pat

rimon

i cu

ltura

l

Xar

xa v

iària

loca

l

Act

ivita

ts e

conò

miq

ues

Ser

veis

Afe

ctat

s

En fase de construcció

C 1 Ocupació permanent del projecte I1 I2 I4 I7 I8 I9 I9 I10 I11 I12 I13 I14C 2 Ocupacions temporals I1 I2 I4 I7 I8 I10 I11 I12 I13 I14C 3 Desmunts I1 I2 I4 I9 I10 I11 I12C 4 Terraplens I1 I2 I4 I9 I10 I11 I12C 5 Prèstecs I1 I2 I10C 6 Abocadors d'obra I1 I2 I10C 7 Tala i Esbrossada I4 I7 I8 I9 I9 I11 I12C 8 Decapatge I2C 9 Trànsit de maquinària I5 I6C 10 Obres de fàbrica i de drenatge I3 I4C 11 Ferms i paviments I3 I4C 12 Producció de residus d'obraC 13 Generació de pols I5 I7C 14 Producció de sorolls C 15 Efluents líquids I3 I4C 16 Emissions gasoses I5

En fase d'explotació

E 1 Trànsit de vehicles I16 I17E 2 Conservació de la infrastructura I15

Medi socioeconòmic

ACCIONS

MATRIU CAUSA - EFECTE



5.1.2.2. Caracterització i avaluació d’impactes

Un cop identificats els impactes es procedeix a la seva caracterització i avaluació d’acord amb l’establert al RD 1131/1998:

Terminologia de caracterització d’impactes

Els conceptes exposats són excloents dintre d'un mateix grup però no entre grups diferents:

Grup A

A Notable: Aquell que es manifesta com a una modificació del medi ambient, dels recursos naturals, o dels seus processos fonamentals de funcionament, que produeixi o pugui produir en el futur repercussions apreciables en els mateixos, s’exclouen per tant els efectes mínims

A1 Mínim: Aquell que pot demostrar-se que no és notable

Grup B

B Positiu: Aquell admès com a tal, tant per la comunitat tècnica i científica, com per la població en general, en el context d’un anàlisi complert de despeses i beneficis genèrics i de les externalitats de l’actuació contemplada

B1 Negatiu: Aquell que es tradueix en una pèrdua de valor naturalístic, estètic - cultural, paisatgístic, de productivitat ecològica, o en un augment dels perjudicis derivats de la contaminació, de l’erosió o colmatació i resta de riscos ambientals en discordança amb l’estructura ecològica - geogràfica, el caràcter i la personalitat d’una localitat determinada

Grup C

C Directe: Aquell que té una incidència immediata en algun aspecte ambiental

C1 Indirecte o secundari: Aquell que suposa una incidència immediata respecte a la interdependència, o , en general, respecte a la relació d’un sector ambiental amb altre

Grup D

D Simple: Aquell que es manifesta sobre un sol component ambiental, o de forma d’acció sobre un sol component ambiental, sense conseqüències en la inducció de nous efectes, ni en l’acumulació, ni en la de la seva sinergia

D1 Acumulatiu: Aquell que en perllongar-se en el temps, l’acció de l’agent inductor, incrementa progressivament la gravetat, al no disposar-se de mecanismes d’eliminació amb efectivitat temporal similar a la de l’increment de l’agent causant del dany

D2 Sinèrgic: Aquell que es produeix quan l’efecte conjunt de la presència simultània de varis agents suposa una incidència ambiental major que l’efecte suma de les incidències individuals contemplades aïlladament. Així mateix s’inclou en aquest tipus aquell efecte de modus d’acció que indueix en el temps l’aparició d’altres de nous

Grup E

E A curt termini: Aquell que la seva incidència pot manifestar-se dins del temps comprès en un cicle anual

E1 A mig termini: Aquell que la seva incidència pot manifestar-se abans de cinc anys

E2 A llarg termini: Aquell que la seva incidència pot manifestar-se després dels cinc anys

Grup F

F Permanent: Aquell efecte que suposa una alteració indefinida en el temps de factors d’acció predominat en l’estructura o en la funció dels sistemes de relacions ecològiques o ambientals presents en l’indret

F1 Temporal: Aquell que suposa un alteració no permanent en el temps amb un termini de manifestació que pot estimar-se o determinar-se



Grup G

G Reversible: Aquell en el que l’alteració que suposa pot ésser assimilada per l’entorn de forma mesurable, a mig termini, degut al funcionament dels processos naturals de la successió ecològica, i dels mecanismes d’autodepuració del medi

G1 Irreversible: Aquell que suposa la impossibilitat, o la “dificultat externa”, de retornar a la situació anterior a l’acció que el produeix

Grup H

H Recuperable: Aquell en que l’alteració que suposa pot eliminar-se, be per l’acció natural, o be per l’acció humana, i, així mateix, aquell que l’alteració que suposa pot ésser reemplaçable

H1 Irrecuperable: Aquell en que l’alteració o pèrdua que suposa es impossible de repara o restaurar, tant per l’acció natural com per la humana

Grup I

I Periòdic: Aquell que es manifesta amb un modus d’acció intermitent i continu en el temps

I1 D’aparició irregular: Aquell que es manifesta de forma imprevisible en el temps i les alteracions produïdes precisen d’avaluació en funció d’una probabilitat d’ocurrència, sobre tot en aquelles circumstàncies no periòdiques ni contínues, però de gravetat excepcional

Grup J

J Efecte continu: Aquell que es manifesta a través d’alteracions regulars i constants en el temps

J1 Efecte discontinu: Aquell que es manifesta a través d’alteracions irregulars o intermitents en la seva permanència

Grup K

K Localitzat: Aquell que es manifesta en una determinada zona, sense repercussions directes i/o indirectes

K1 Extensiu: Quan la manifestació de l’efecte s’entén irregularment, sobre una superfície indeterminada

Grup L

L Pròxim a l’origen: Quan l’afecció sorgeix en el mateix indret objecte d’estudi, o en el seu entorn

L1 Allunyat de l’origen: Quan la manifestació de l’efecte pot donar-se a una zona totalment allunyada de l’origen

La clau de descripció de la caracterització dels impactes utilitzada serà segons tot l’anterior, la següent:

A: Notable A1: Mínim

B: Positiu B1: Negatiu

C: Directe C1: Indirecte

D: Simple D1: Acumulatiu D2: Sinèrgic

E: A curt termini E1: A mig termini E2: A llarg termini

F: Permanent F1: Temporal

G: Reversible G1: Irreversible

H: Recuperable H1: Irrecuperable

I: Periòdic I1: D'aparició irregular

J: Continu J1: Discontinu

K: Localitzat K1: Extensiu

L: Pròxim a l'origen L1: Allunyat a l'origen



Terminologia de valoració d’impactes

Segons transcripció literal del text de la normativa ja esmentada amb anterioritat, l'avaluació dels impactes respon a les següents definicions:

Impacte ambiental compatible

Aquell que la seva recuperació es preveu immediata una cop finalitzada l'activitat que el produeix, i no necessita de pràctiques protectores o correctores

Impacte ambiental moderat

Aquell quina recuperació no precisa de pràctiques correctores i/o protectores intensives, encara que sí d’un cert temps per a restablir les condicions ambientals inicials

Impacte ambiental sever

Aquell en el que la recuperació de les condicions del medi exigeix l’adequació de mesures correctores o protectores, tot i això, amb aquestes mesures la recuperació serà lenta i requerirà d’un període dilatat de temps

Impacte ambiental crític

Aquell que te com a magnitud un valor superior al llindar acceptable. Amb aquest es produeix una pèrdua permanent de la qualitat de les condicions ambientals, sense possibilitat de recuperació, ni amb mesures protectores o correctores

5.1.2.3. Impactes identificats

Les accions associades a l’execució de la nova carretera d’Almacelles a Alguaire relacionades al capítol 2 descripció del projecte, comporten el seguit d’impactes identificats a la matriu anterior, i que es descriuen tot seguit.

Medi físic

I 1 Geomorfologia i relleu

Modificació topogràfica i de la morfologia original del territori, ocasionada per les ocupacions, tan les temporals (zones auxiliars a l’obra), com les permanents (execució de talussos de desmunt, de

terraplè i de la plataforma de la calçada), com també les ocupacions associades a les activitats d’extracció de materials aptes per l’obra i a la deposició dels materials terris excedentaris.

Prèviament a l’aplicació de les mesures correctores, s’estima que els efectes del projecte sobre la geomorfologia territorial seran moderats.

I 2 Pèrdua del recurs sòl

La ocupació del territori per part de la infraestructura implica la pèrdua de la possibilitat de destinar el sòl a altres usos, ja siguin agrícoles, ramaders o d’altres.

La retirada dels primers centímetres de sòl, que són les capes amb més valor agrícola, degut a que és en aquestes capes on es trobem les concentracions més importants de nutrients i de matèria orgànica, implica la pèrdua de la possibilitat de destinar el sòl a usos agrícoles, així com dificulta la seva regeneració natural.

I 3 / I15 Alteració de la qualitat dels sòls

Canvis en les propietats del sòl ocasionades per abocament o vessament d’efluents líquids associats a l’obra (formigons, materials bituminosos, olis i combustibles, etc), així com per la presència de materials aliens al sòl, com a conseqüència de la disposició de residus d’obra.

I 4 Hidrologia superficial

La zona on es projecta la nova carretera no presenta línies naturals de drenatge remarcables, atenent les condicions d’aridesa de la zona, existint bàsicament el Canal d’Aragó i Catalunya, basses de reg disperses pel territori i sèquies que condueixen l’aigua als camps.

En relació a aquest factor del medi, el majors efectes (bàsicament alteració de la qualitat i aterrament de les sèquies de reg) es poden produir als canals de reg (Canal d’Aragó i Catalunya) així com a les sèquies de distribució. Els efectes sobre aquest factor prèviament a l’aplicació de mesures correctores s’avaluen amb caràcter moderat.

I 5 Ambient atmosfèric

Alteració de la qualitat atmosfèrica per increment de les partícules sòlides en suspensió (pols) i increment en la concentració de gasos contaminats, associats a processos de combustió. Abans de l’aplicació de mesures correctores els efectes s’estimen moderats.

I 6/ I 16 Ambient acústic

Pertorbació de l’ambient acústic ocasionat pel treball de la maquinària adscrita a l’obra, així com l’ocasionat per l’increment en el nombre de vehicles una vegada finalitzades les obres de millora de la nova infraestructura.



Els nivells d’emissió acústica del trànsit estimat, que circularà per la nova variant, no incrementarà els valors límit d’immissió establerts a l’annex 1 de la Llei 16/2002.. Per la qual cosa, l’impacte acústic és compatible amb el seu entorn.

Medi biòtic

I 7 Vegetació

Eliminació de la coberta vegetal existent per les ocupacions territorials, desmunts i terraplens, abocadors d’obra, etc.

Actualment a la zona d’estudi la vegetació zonal està dominada pels conreus herbacis extensius, amb presència també de camps de fruiters, posant de relleu l’activitat antròpica realitzada sobre la vegetació natural. Atenent l’escassa presència de vegetació natural, els efectes sobre aquesta s’avaluen com a compatible – moderats.

I 8 Vegetació i risc d’incendis

Es pot produir un increment en el risc d’incendis forestals, associat a l’acumulació de restes vegetals, que es poden generar fruit de la retirada i del manteniment de la coberta vegetal i per l’increment del trànsit de persones i vehicles en les zones forestals.

Els termes municipals d’Almacelles i Alguaire, han estat classificat com a Zona d’alt risc d’incendi durant el període comprès entre el 15 de juny i el 15 de setembre, segons el Decret 64/1995 de 7 de març, pel qual s’estableixen Mesures de prevenció d’incendis forestals.

Es considera que l’execució de les obres sense l’aplicació de mesures correctores podria tenir efectes moderats en relació al risc d’incendis.

I 9 Dominis vitals de la fauna/ Efecte barrera

L’àmbit en que es projecta la nova carretera ha sofert una elevada transformació que ha suposat l’eliminació de la vegetació natural i la seva total substitució per camps de conreus herbacis o arboris, bona part d’ells de regadiu, que donen una continuïtat de vegetació a tota l’àrea.

En aquest sentit l’execució de la infraestructura no suposarà efectes rellevants en relació a la fragmentació de les àrees vitals i de campeig de la fauna atenent l’extensió territorial d’aquesta.

Així mateix, l’absència de corredors faunístics d’entitat fa que l’efecte barrera ocasionat per la carretera sigui mínim i es cenyeixi al grup dels amfibis atenent l’ús de les sèquies de reg i les basses per realitzar el seu cicle reproductiu.

Medi sòcio-econòmic

I 10 Paisatge

Alteració del paisatge per modificacions de la morfologia original del terreny, per l’eliminació de la vegetació així com per l’addició d’elements aliens al paisatge.

Atenent les condicions de l’entorn, en que predominen camps de conreu, i les característiques de la nova carretera, amb terraplens en general de poca alçada, els efectes es consideren de caràcter compatible - moderat.

I 11 Patrimoni Cultural

L’alternativa 1 seleccionada s’inicia al Pla de la Creu (jaciment arqueològic) i creua la Cabanera Reial. Prèviament a l’aplicació de les corresponents mesures correctores, els efectes sobre aquests elements s’avaluen amb caràcter moderat.

I 12 Xarxa viària local

L’execució de la carretera aprofitant part del traçat conformat per la xarxa de camins actual suposarà la seva modificació, requerint-se les corresponents reposicions a efectes de mantenir la continuïtat territorial existent. En aquest sentit es preveu l’afectació dels camins del mas del Molinet, del mas del Lleó, del Saput, de sirga del Canal d’Aragó i Catalunya, a Malpartit, a Vilanova de Segrià, etc.

I 13/ I 17 Activitats econòmiques

L’execució de les obres suposarà la potencial afecció als usuaris de les sèquies de reg de la comunitat de regants del Canal de Catalunya i Aragó. Així mateix, entorn el pK 7+180 el traçat proposat a l’alternativa 1 afecta un magatzem agrícola.

Increment de l’activitat econòmica per la pròpia execució del projecte i per la millora que suposarà per al trànsit en fase d’explotació. Alhora l’execució de la carretera suposarà una nova via per a l’accés a l’aeroport de Lleida-Alguaire des de les poblacions localitzades als entorns d’Almacelles (Binefar, el Torricó, Monzón, Saidí, etc).

I 14 Serveis afectats

Afecció a les xarxes de serveis (energia elèctrica, línies telefòniques, gas i aigua de rec), que abasten als nuclis habitats i explotacions agrícoles i ramaderes de l’àmbit en que es projecta la carretera.



5.1.3. Avaluació d’impactes del projecte

A partir del impactes detectats i exposats a la matriu causa - efecte, es procedeix a la seva caracterització i avaluació, diferenciant els que es produeixen en fase de construcció i els generats en fase d’explotació.

5.1.3.1. Avaluació d’impactes en fase de construcció

MEDI FÍSIC: Geomorfologia, relleu.

Acció o accions núm.: C1, C2, C3, C4, C5, C6. Descripció: Ocupació territorial del projecte, així com els nous relleus derivats de

l’execució de desmunts (120.501 m3), terraplens (225.851 m3) i abocadors d’obra (6.025 m3).

Impacte núm.: 1 Descripció: Ocupació física del territori i canvis en les formes del relleu, amb talussos

màxims de 8/9 metres d’alçada entre els pK 4+700 i 4+900.

Caracterització: A, B1, C, D, E, F, G1, H, I, J, K, L.

Avaluació: Moderat

Impactes associats:

Acumulatius, (a+a) dóna A: No se’n preveuen.

Indirectes, a dóna b : Increment del sòlids en suspensió de les aigües que circulen per les sèquies.

Interaccions, (a+b) dóna C: No se’n preveuen

Mesura correctora: (preventives, correctores i compensatòries) Enunciat: S’aplicaran les següents mesures:

Morfologies que comportin una menor ocupació del territori.

Es definiran amb exactitud els límits de la superfície afectada per les obres.

Definició d’àrees aptes per la ubicació de les zones d’instal·lacions auxiliars, parcs de maquinària, abassegaments, etc.

Definició d’un pla de camins d’obra, aprofitant els actualment existents, així com la pròpia traça.

Identificació de zones aptes per a préstecs i abocadors d’obra.

Reutilització de les terres netes per a millora dels camps de conreu.

Avaluació de l’impacte desprès d’aplicar les mesures correctores Avaluació: Compatible - Moderat

MEDI FÍSIC: Recurs sòl.

Acció o accions núm.: C1, C2, C3, C4, C5, C6 i C8. Descripció: Ocupació del sòl per l’execució de la nova carretera, així com per l’execució de

desmunts, terraplens, localització d’abocadors d’obra i per extraccions en àrees de préstec.

Impacte núm.: 2 Descripció: Pèrdua qualitativa i quantitativa dels sòls implicats en l’obra.

Caracterització: A, B1, C, D, E, F1, G1, H, I, J, K, L.

Avaluació: Moderat

Impactes associats:

Acumulatius, (a+a) dóna A: No se’n preveuen

Indirectes, a dóna b : No se’n preveuen



Tan com sigui possible, el traçat de la nova carretera es farà aprofitant el traçat actual dels camins existents a l’àmbit del projecte.

Definició d’un pla de camins d’obra, aprofitant els actuals.

Definició d’àrees aptes per la ubicació de les zones d’instal·lacions auxiliars, parcs de maquinària, abassegament.

Pels préstecs s’utilitzaran pedreres existents a la zona, degudament legalitzades, i/o les àrees de nova execució identificades amb aquest fi.

Es dura a terme la gestió de la terra vegetal.

Avaluació de l’impacte desprès d’aplicar les mesures correctores Avaluació: Compatible



MEDI FÍSIC: Alteració qualitativa de sòls.

Acció o accions núm.: C9, C10, C14. Descripció: Execució d’obres de fàbrica, aplicació de compostos bituminosos i emissió

d’efluents líquids.

Impacte núm.: 3 Descripció: Contaminació del sòl per vessament de formigó, hidrocarburs, compostos

asfàltics, etc.

Caracterització: A, B1, C, D1, E, F1, G, H, I, J, K1, L.

Avaluació: Moderat

Impactes associats:


Indirectes, a dóna b : Impacte indirecte en relació a la potencial alteració de la qualitat de les aigües de les sèquies de reg.



Definició d’àrees aptes per la ubicació de les zones d’instal·lacions auxiliars, parcs de maquinària, abassegament, etc.

Pels préstecs s’utilitzaran pedreres existents a la zona, degudament legalitzades, i/o les àrees identificades per aquest fi.

Es definirà un pla de camins d’obra, aprofitant els traçats actualment existents i la pròpia traça de la carretera.

Creació de punts nets per a la recollida selectiva dels residus generats a l’obra.


MEDI FÍSIC: Hidrologia superficial

Acció o accions núm.: C1, C2, C3, C4, C7, C9, C10, C14. Descripció: Ocupació territorial (temporal i permanent), moviments de terra (desmunts i

terraplens), tala i esbrossada, execució d’obres de fàbrica, aplicació de productes bituminosos i emissió d’efluents líquids.

Impacte núm.: 4 Descripció: Alteració de les condicionats naturals d’escolament e infiltració de l’aigua al sòl,

ocupació dels recs de la comunitat de regants del canal de Catalunya i Aragó, i alteració de la qualitat de les aigües d’escorrentiu i de les aigües d’infiltració.

Caracterització: A, B1, C, D1, E, F1, G, H, I, J, K1, L.

Avaluació: Moderat

Impactes associats:


Indirectes, a dóna b : No se’n preveuen.

Interaccions, (a+b) dóna C: No se’n preveuen.



Execució de sistemes de recollida d’aigües, tancs per la recollida d’olis i combustibles, etc a les zones d’instal·lacions auxiliars.

Incorporació de barreres de retenció de sediments al Canal i sèquies de reg.

Es donarà continuïtat a totes les sèquies de reg afectades per les obres.




MEDI FÍSIC: Ambient atmosfèric.

Acció o accions núm.:C13 i C16. Descripció: Producció de pols i emissió de gasos per la maquinaria implicada a l’obra i pel

moviment de terres.

Impacte núm.: 5 Descripció: Pol·lució atmosfèrica per proliferació de partícules en suspensió (pols) i emissió

de gasos i producció de sorolls.

Caracterització: A, B1, C, D, E, F1, G, H, I, J, K, L.

Avaluació: Moderat

Impactes associats:




Mesura correctora: (preventives, correctores i compensatòries) Enunciat: Es proposen les següents mesures:

Revisions periòdiques de vehicles i disposició de sistemes de filtrat de fums.

Regs periòdics per minimitzar la producció de partícules en suspensió (pols).

Els materials terris i petris es transportaran tapats.

Es procedirà a l’estabilització dels accessos i camins no pavimentats.


MEDI FÍSIC: Ambient acústic.

Acció o accions núm.: C 9. Descripció: Moviments de terres, desmunts i terraplens i trànsit de maquinària.

Impacte núm.: 6 Descripció: Impacte directe per generació de soroll durant les obres.


Avaluació: Moderat

Impactes associats:





Revisions periòdiques de vehicles i disposició de sistemes de filtrat de fums.

No es realitzaran treballs en horari nocturn.




MEDI BIÓTIC: Vegetació i vegetació protegida

Acció o accions núm.: C1, C2, C7, C13. Descripció: Esbrossada per les ocupacions territorials de l’obra i generació de pols.

Impacte núm.: 7 Descripció: Pèrdua de l’escassa vegetació natural present per tala i esbrossada a les àrees

objecte d’ocupació. Afecció o eliminació d’exemplars d’espècies protegides.

Caracterització: A, B1, C, D, E, F, G1, H1, I, J, K, L.

Avaluació: Compatible- Moderat

Impactes associats:





El traçat de la nova carretera es farà aprofitant tant com sigui possible la xarxa de camins i camps de conreu existent .

Definició dels límits d’ocupació.

Identificació de les zones aptes per la ubicació de les zones d’instal·lacions auxiliars, parcs de maquinària, abassegament, així com àrees de préstec i abocadors d’obra.

Es restauraran totes les superfícies afectades per les obres.

Es procedirà al trasplantament dels exemplars protegits en cas que se n’identifiquin.


MEDI BIÓTIC: Vegetació i risc d’incendis

Acció o accions núm.: C1, C2, C7. Descripció: Generació de restes vegetals com a conseqüència de les operacions de tala i

esbrossada per les ocupacions territorials de l’obra, ja siguin temporals o permanents.

Impacte núm.: 8 Descripció: Increment en el risc d’incendi per la generació de restes vegetals i per la

realització d’actuacions que puguin necessitar fonts de calor (bufadors, soldadors, escalfadors, etc) o puguin originar guspires.

Caracterització: A, B1, C, D, E, F, G1, H1, I, J, K, L.

Avaluació: Moderat

Impactes associats:


Indirectes, a dóna b : Afecció a les formacions vegetals, la fauna i al paisatge en el cas de declarar-se un incendi.



Definició d’àrees aptes per instal·lacions auxiliars, parcs de maquinària, abassegament, etc.

Gestió dels productes de la tala i esbrossada.




MEDI BIÒTIC: Dominis vitals de fauna – Efecte barrera

Acció o accions núm.: C1, C3, C4, C7. Descripció: Ocupacions territorials del projecte, desmunts i terraplens i tala i esbrossada

del terreny per execució de l’obra.

Impacte núm.: 9 Descripció: Impacte sobre la fauna per alteració de les condicions del medi, especialment

en les èpoques de cria.


Avaluació: Compatible - Moderat

Impactes associats:





Morfologies que comportin una menor ocupació del territori.

Es definirà un pla de camins d’obra.

Es definiran amb exactitud els límits de la superfície amb vegetació afectades per les obres.

Adequació dels treballs fora de les èpoques de reproducció de la fauna.

Restauració edàfica i vegetal de superfícies neoformades.

Condicionament de les obres de drenatge i de fàbrica com a passos de fauna.


MEDI SÒCIO-ECONÒMIC: Paisatge.

Acció o accions núm.:C1, C2, C3, C4, C5, C6. Descripció: Ocupacions territorials del projecte, desmunts i terraplens, abocadors d’obra i

àrees de préstec.

Impacte núm.: 10 Descripció: Impacte sobre el paisatge per execució de la nova carretera.

Caracterització: A, B1, C, D, E, F, G, H, I, J, K, L.

Avaluació: Compatible - Moderat

Impactes associats:





Morfologies que comportin una menor ocupació del territori, que permetin la seva restauració edàfica i vegetal, alhora que per la resta de superfícies ocupades.


Zones aptes per a préstecs i àrees d’abocadors d’obra.




MEDI SÒCIO-ECONÒMIC: Patrimoni cultural.

Acció o accions núm.:C1, C2, C3, C4, C7. Descripció: Ocupacions territorials del projecte, desmunts, terraplens, tala i esbrossada.

Impacte núm.: 11 Descripció: Atenent els resultats de la recerca dels fons documentals i de la prospecció

arqueològica superficial, pot resultar afectada la Cabanera Reial i el JA Pla de la Creu.

Caracterització: A, B1, C, D, E, F, G, H, I, J, K, L

Avaluació: Moderat

Impactes associats:




Mesura correctora: (preventives, correctores i compensatòries) Enunciat:

En relació a la Cabanera Reial les mesures correctores passen per assegurar la seva reposició/restitució i la seva no ocupació per elements auxiliars d'obra. En relació al Pla de la Creu, les mesures es detallen posteriorment.


MEDI SÒCIO-ECONÒMIC: Xarxa viària local.

Acció o accions núm.:C1, C2, C3, C4, C7. Descripció: Ocupacions territorials del projecte, desmunts, terraplens, tala i esbrossada.

Impacte núm.: 12 Descripció: Talls periòdics de trànsit i malmesa de camins, etc deguts al transport de

materials i desplaçament de maquinària.

Caracterització: A1, B1, C, D, E, F1, G, H, I, J1, K, L.

Avaluació: Moderat

Impactes associats:





Definició d’un pla de camins i accessos d’obra.

Manteniment i reposició de la xarxa de camins existents.

Utilització de la propia traça de la carretera per al desplaçament dels vehicles i maquinaria de l’obra.




MEDI SÒCIO-ECONÒMIC: Activitats Econòmiques .

Acció o accions núm.:C1, C2. Descripció: Ocupacions territorials del projecte, desmunts, terraplens, tala i esbrossada.

Impacte núm.: 13 Descripció: Potencial afecció als usuaris de les sèquies de reg de la comunitat de regants

del Canal de Catalunya i Aragó.

Caracterització: A1, B1, C, D, E, F, G, H, I, J, K, L.

Avaluació: Moderat

Impactes associats:





Conjuntament amb les mesures proposades per a la xarxa viària local, correspondrà el manteniment de la xarxa de sèquies per permetre el reg de les parcel·les agrícoles existents.


MEDI SÒCIO-ECONÒMIC: Serveis Afectats.

Acció o accions núm.:C1, C2. Descripció: Ocupacions territorials del projecte, desmunts, terraplens, tala i esbrossada.

Impacte núm.: 14 Descripció: Tall de serveis bàsics, com poden ser línies telefòniques, xarxes elèctriques,

gas i xarxes de distribució de reg (sèquies o recs).

Caracterització: A1, B1, C, D, E, F, G, H, I, J, K, L.

Avaluació: Moderat

Impactes associats:


Indirectes, a dóna b : Afecció a les activitats econòmiques que en depenent



Manteniment i reposició dels recs existents.

Execució de “by pass” per al manteniment de serveis bàsics de llum, telefonia, etc.




5.1.3.2. Avaluació d’impactes en fase d’explotació

MEDI FÍSIC: Alteració qualitativa de sòls.

Acció o accions núm.: E2 Descripció: Operacions de conservació i manteniment de la infraestructura.

Impacte núm.:15 Descripció: Generació de residus de ferms (asfalts) fruit de la conservació i manteniment

de la calçada.


Avaluació: Moderat

Impactes associats:


Indirectes, a dóna b: No se’n preveuen.


Mesura correctora: (preventives, correctores i compensatòries) Enunciat: Les mesures correctores a aplicar seran:

Els residus generats es dipositaran en abocadors degudament legalitzats.


MEDI FÍSIC: Ambient acústic.

Acció o accions núm.:E2. Descripció: Trànsit de vehicles.

Impacte núm.: 16 Descripció: Increment del soroll degut a la circulació de vehicles.


Avaluació: Compatible

Impactes associats:




Mesura correctora: (preventives, correctores i compensatòries) Enunciat: No precisa d’aplicació de mesures correctores




MEDI SÒCIO-ECONÒMIC: Activitats econòmiques.

Acció o accions núm.: E1. Descripció: Entrada en servei de la nova carretera entre Almacelles i Alguaire.

Impacte núm.: 17 Descripció: Afavoriment de les activitats econòmiques de la zona per la millora de les

comunicacions. Millora dels accessos a l’aeroport de Lleida – Alguaire.

Caracterització:

Avaluació: Impacte positiu

Impactes associats:




Mesura correctora: (preventives, correctores i compensatòries) Enunciat: Per ser un impacte positiu no necessita mesures correctores.

Avaluació de l’impacte desprès d’aplicar les mesures correctores Avaluació: Impacte positiu



5.2. Mesures correctores

5.2.1. Introducció

En aquest capítol es desenvolupen el conjunt de mesures correctores enunciades a l’apartat precedent, destinades a corregir, minorar o compensar els impactes identificats anteriorment.

S’ha optat per tractar separadament les mesures correctores específiques vinculades a l’obra projectada i a l’àmbit en que s’executa i les mesures correctores genèriques, d’abast més global, independents de l’àrea territorial en que es projecte l’obra, i aplicables a aquelles actuacions assimilables a l’obra analitzada al present document.

Les mesures correctores especifiques fan referència als aspectes detallats a continuació:

• Revegetació, control de l’erosió i integració paisatgística.

• Mesures de protecció territorials.

• Mesures de protecció del patrimoni cultural.

• Mesures de protecció de la fauna.

• Mesures de protecció del sistema hidrològic.

• Mesures de protecció acústica.

Les mesures correctores genèriques són les que fan referència a:

• Gestió de la terra vegetal.

• Mesures de prevenció del risc d’incendis.

• Mesures correctores en instal·lacions auxiliars, parc de maquinaria.

• Mesures de protecció atmosfèrica.

• Mesures de protecció territorials de caràcter genèric.

5.2.2. Mesures correctores específiques

5.2.2.1. Revegetació, control de l’erosió i integració paisatgística

Adequació morfològica dels talussos

A efectes de minimitzar els fenòmens erosius i permetre la restauració edàfica i vegetal dels talussos executats, la tipologia utilitzada en tot el traçat, tant pels talussos de desmunt com de terraplè es 3H:2V o més plana (com és el cas del talús localitzat entre els pK 7+180 i 7+400).

En els talussos de desmunt d’alçades superiors als 8 metres, s’executaran bermes intermitges de 2 m d’amplada cada 5 m de desnivell.

Revegetació de superfícies denudades o neoformades

Les operacions de restauració paisatgística s’hauran de realitzar simultàniament a les operacions d’obra, tot minimitzant el temps sense tractament antierosió de les superfícies denudades. En tot cas, aquestes actuacions hauran d’estar finalitzades abans de l’acabament de les obres generals de la nova carretera. El manteniment de les plantacions s’assegurarà durant dos períodes estivals.

La revegetació de les superfícies afectades (talussos de desmunt i terraplè, zones auxiliars a l’obra, zones afectades per l’execució dels pilars dels viaductes, etc) per les obres de la nova carretera, afavorirà la integració paisatgística i mitigarà els processos erosius.

Per a una bona integració paisatgística de la infraestructura la selecció de les espècies herbàcies, arbòries i arbustives es farà d’acord amb la vegetació present a la zona. Les principals comunitats vegetals presents són les bardisses, les brolles de romaní i bruc d’hivern amb esteperola, el llistonar i el fenassar.

Restauració edàfica

Previ a dur a terme les operacions de revegetació de les superfícies de nova formació per l’execució de la carretera, s’haurà de procedir a la seva restauració edàfica. Aquesta restauració es dura a terme amb l’extensió d’una capa de terra vegetal de 30 cm de gruix, que serà preferentment procedent de la mateixa obra.

L’extensió de la terra vegetal es realitzarà en els talussos de terraplè i desmunt, i superfícies denudades per l’execució de les obres (instal·lacions auxiliars, viaductes, obres de drenatge, etc).

Hidrosembra

Una vegada finalitzades les operacions d’estesa de la terra vegetal, es procedirà a la revegetació de les superfícies de nova formació i les superfícies denudades per l’execució de les obres (zones



auxiliars a l’obra), mitjançant la hidrosembra a fi de aconseguir una ràpida colonització del sòl, tan per evitar els processos erosius com per la seva integració paisatgística.

La hidrosembra es realitzarà amb una barreja de llavors adaptades a les condicions climàtiques de la zona, amb espècies lleguminoses i gramínies.

A continuació es detalla la dosificació de la solució aquosa de la hidrosembra:

Dosificació (per m2)

Aigua 2 litres

Mulching protector de fibra curta 40 gr.

Fixadors a base acrílica 10 – 20 gr.

Adob inorgànic d’alliberació lenta 30 gr.

Adob orgànic d’assimilació immediata 110 gr.

Barreja de llavors 30 gr.

La barreja de llavors utilitzada, atenent la climatologia de la zona, estarà composta per les següents espècies:

Espècies Percentatge (%)

Lolium perenne 20

Agropyrum cristatum 15

Festuca arundinacea 20

Dactylis glomerata 10

Festuca rubra rubra 15

Medicago lupulina 5

Trifolium subterraneum 5

Lotus Curniculatus 5

Esparceta 5

Totes les superfícies neoformades seran objecte de hidrosembra.

Trasplantament de vegetació protegida, rara o endèmica

Previ a l’inici de les operacions de tala i esbrossada es farà un reconeixement de la zona a fi de detectar la presència d’exemplars d’espècies protegides. Les espècies protegides que hi podrien ésser presents, però que no varen ésser detectades durant la caracterització del medi, són:

• Limonium catalaunicum

• Limonium delicatulum biflorum

• Limonium delicatulum latebracteatum

• Taraxacum laevigatum

En cas de detectar la presència d’algun exemplar de Limonium es procedirà al seu trasplantament.

Elements d’evacuació d’aigua en talussos

Per minimitzar la pèrdua de terra per l’efecte de les pluges, s’hauran de construir cunetes de guarda a la capçalera dels talussos.

5.2.2.2. Mesures de protecció territorials

Minimització d’ocupacions

Amb la finalitat d’evitar afeccions innecessàries, es marcaran acuradament sobre el terreny els espais a ocupar pel moviment de terres i les superfícies destinades a ocupacions temporals i accessos.

Es tindrà especial cura en la minimització de les ocupacions, en aquelles àrees on la traça de la carretera afecta a habitats d’interès comunitari prioritari. Els habitats prioritaris potencialment afectats són els prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia), codi 6220.

Així mateix, a l’objecte de minimitzar les ocupacions s’aprofitarà el propi traçat de la nova carretera per als desplaçaments de vehicles, maquinaria, etc.

Àrees aptes per préstecs i abocadors d’obra

Àrees de préstec

A fi de satisfer les necessitats de terres per l’execució de les obres, a continuació es detalla la referència i característiques de les activitats extractives en actiu més properes a la traça (incorporades a l’Estudi Informatiu) i aptes per al proveïment de terres per a l’execució ce l’obra.



Titular Explotació Recurs UTM (X,Y) Distància a l’eix (Km) Comarca (Municipi)

ARICEMEX, SA TORRE DE BARÉS - 288616.3,

4622697.4 1,06 Km Segrià (Almacelles)

PALAU CERÀMICA D'ALMACELLES, SA CD ANTONIA Argiles 288323.0,


EXCAVACIONES BARROSO, SL ALMABAR Graves 286798.0,


BARROSO GARCIA, FRANCISCO FRABA Graves 288264.4,


EXCAVACIONES BARROSO, SL

AMPL, ALMABAR-02 Graves 286607.3,


EXCAVACIONES NICOLAS, SL SOT GINESTA Graves 286343.4,

4621744.2 1,8 Km Segrià (Lleida)

ARICEMEX, SA PANTANO 285830.1, 4617227.7 5 Km Segrià (Gimenells i el

Pla de la Font)

NICOLÁS HORMIGONES Y ÁRIDOS, SL

ROQUES BLANQUES Graves 281137.6,

4616010.6 9 Km Segrià (Gimenells i el Pla de la Font)

A més a més de les activitats extractives degudament legalitzades, en cas de necessitat, els materials de préstec també podran procedir d’àrees específicament obertes per aquest fi. S’han identificat les següents:

Alternativa 1:

PRÉSTEC: 1.1 1.2

Localització: Polígon 1 Parcel·les 39,40, 41 i 192 SAPUT. ALMACELLES (LLEIDA)

Polígon 22 Parcel·la 1 EL MONT DE LOS PALOS. TORREFARRERA (LLEIDA)

Situació: PK 3+900 PK 7+300

Superfície: 30.724 m2 7.250 m2

Volum estimat: 58.416 m3 44.140 m3

Distància alternatives: 3,9 km (inici alternativa) 7,3 km (inici alternativa)

En aquest sentit, les zones de préstec s’executaran atenent les següents condicions:

• Emplaçament: Localitzar-se sempre fora dels espais naturals protegits (xarxa natura 2000 i espais del PEIN), fora de zones d’interès pel patrimoni cultural (Jaciments arqueològics, patrimoni arquitectònic, etc.), fora de l’espai fluvial (vegetació de ribera i zones inundables), fora de zones forestals consolidades.

• Morfologia dels talussos perimetrals d’extracció: Talussos de 5 metres d’alçada màxima i de pendent (3H:2V) de 34º, amb berma intermitja entre talussos. Bermes de 3 metres d’amplada amb contrapendent del 2% cap a l’interior. Per a la restauració del talús incorporació de capa de terres vegetals adobades de 20 cm de gruix i hidrosembra. Recollida de les aigües al canal de desguàs de la berma i conducció capa a l’exterior del préstec.

• Alçada màxima del talús perimetral del rebaix:

En terrenys planers de relleu suau (pendent natural del terreny < 2%) el talús final del rebliment serà de H < 5 metres d’alçada total.

En terrenys de relleu ondulat (pendent natural del terreny entre el 2 i el 10%) el talús final del rebliment serà de H < 10 metres d’alçada total.

En terrenys de relleu accidentat (pendent natural del terreny > 10%) el talús final del rebliment serà de H < 15 metres d’alçada total.

Morfologia de les àrees dels préstecs específics per l’obra



Abocadors d’obra

L’eliminació de les terres excedents de l’obra s’haurà de realitzar de forma controlada, dedicant-les preferentment a:

• Àrees abandonades a les que anteriorment s’hi haguessin realitzat activitats extractives.

• La millora de camps de finques o camps de conreu, sempre i quant aquests no siguin de fruiters i siguin sensiblement plans. En cas d’aquesta aplicació, previ al rebliment pels camps de conreu, es procedirà al decapatge de la primera capa de sòl (20 – 30 cm), per a tornar-la a estendre una vegada finalitzades les operacions d’abocament de la terra.

• Activitats extractives degudament legalitzades amb un programa de restauració integrada. En aquest sentit, les activitats extractives (en les que el programa de restauració pot requerir l’aplicació de terres netes per a la restauració de la mateixa) mes properes a l’obra són les relacionades anteriorment com activitats extractives.

També es poden fer servir les següents activitats extractives abandonades pròximes a la traça i que presenten un grau mig o baix de recuperació:

Codi UTM (X,Y) Volum (m3) Recurs explotat

Grau autorecuperació. Ús anterior

Nom

358-301 287894.6, 4623600.0

24157 Argiles Mitjà.

màquia, brolla, garriga, matoll Serrat del Maco

358-302 287589.2, 4623327.8

2850 Argiles Mitjà.

màquia, brolla, garriga, matoll Tossal del Vilot

358-303 287764.8, 4622509.1

25484 Argiles Baix

màquia, brolla, garriga, matoll Terrera de Palau

359-313 298438.8, 4623769.2

17.604 Argiles Mitjà

màquia, brolla, garriga, matoll Convent de Sant Joan

359-314 298442.3, 4622172.1

12693 Graves Mitjà

conreu herbaci de regadiu Camí d´Alpicat

359-315 298878.3, 4617313.2

9.769 Argiles Baix

conreus herbacis de secà Urbanització Salat

359-316 298405.8, 4620641.3

50472 Graves Baix

màquia, brolla, garriga, matoll Urbanització el Secà

359-317 298647.9, 4626594.6

7506 Argiles Mitjà

conreus herbacis de secà La Plana de Baix

359-323 292593.0, 4617355.1

889 Graves Baix

màquia, brolla, garriga, matoll Les Morreres del Pare

Monfort

En relació a l’eliminació de les terres excedents en camps de conreu o activitats extractives abandonades, s’estableixen les següents directrius:

• Emplaçament: fora dels espais naturals protegits (xarxa natura 2000 i espais del PEIN), zones d’interès pel patrimoni cultural (Jaciments arqueològics, patrimoni arquitectònic, etc.), fora de l’espai fluvial (vegetació de ribera i zones inundables), zones forestals consolidades.

• Morfologia dels talussos perimetrals: Talussos de 5 metres d’alçada màxima i de pendent (3H:2V) de 34º, amb berma intermitja entre talussos. Bermes de 3 metres d’amplada amb contrapendent del 2% cap a l’interior. Per a la restauració del talús incorporació de capa de terres vegetals adobades de 20 cm de gruix i hidrosembra. Recollida de les aigües al canal de desguàs de la berma i conducció capa a l’exterior del reblert.

• Alçada màxima del talús perimetral del rebaix:

En terrenys planers de relleu suau (pendent natural del terreny < 2%) el talús final del rebliment serà de H < 5 metres d’alçada total.

En terrenys de relleu ondulat (pendent natural del terreny entre el 2 i el 10%) el talús final del rebliment serà de H < 10 metres d’alçada total.

En terrenys de relleu accidentat (pendent natural del terreny > 10%) el talús final del rebliment serà de H < 15 metres d’alçada total.

Morfologia dels abocadors de terres netes de l’obra

Reposició de xarxa de camins

Durant les obres es mantindrà el pas obert dels camins rurals de la zona per permetre el pas de vehicles i maquinaria agrícola, especialment durant les èpoques de sembra i collita, i per mantenir la normal activitat de les explotacions ramaderes existents.



Una vegada finalitzades les obres es procedirà a la restauració de tots els camins actualment existents, i que hagin estat utilitzats per l’execució de les obres, per permetre els pas de vehicles i persones, així com l’accés a finques i explotacions agrícoles i ramaderes.

A la taula següent es relacionen els camins principals afectats per la traça de la nova carretera, així com la proposta d’actuació.

pK Costat Nom Actuació

0+150 D i E Accés a camps Portar camí a cota

0+440 D i E Del mas de Molet a Mas de Lleó Portar camí a cota

0+980 D Mas de Lleó Portar camí a cota

1+750 D Mas de Lleó Reposar camí fins pK 1+940

1+940 D Camí a granja Palau Portar camí a cota

2+580 D i E Carretera Mas del Lleó Portar camí a cota

3+120 D i E Camí al Mas Ortiz Portar camí a cota

3+780 D i E Camí del Saput Portar camí a cota

4+560 E Camí entre camí del Saput i la Saira Reposar camí

4+920 D i E Camí de servei del Canal d’Aragó i Catalunya Reposar camí per connectar amb existent

5+380 D i E Camí de la Saira a Malpartit i Cabanera Reial Portar camí a cota

5+960 D i E De la Saira a Vilanova de Segrià Reposició de camí fins pK 6+160

6+060 D i E De la Saira a Vilanova de Segrià Portar camí a cota

6+760 D De la Saira a Vilanova de Segrià Reposar camí

6+810 E De la Saira a Vilanova de Segrià Portar camí a cota

7+360 D i E Accés a camps Portar camí a cota

7+880 D D’Almacelles a Vilanova de Segrià i Roselló Reposar camí

8+000 E De Malpartit a Alguaire Portar camí a cota

8+420 D i E Camí de servei de la sèquia de la Saira Portar camí a cota

9+470 D De Vilanova de Segrià Reposar camí

9+540 E A planta de compostatge Reposar camí

La totalitat de camins a reposar estan grafiats als plànols de reposició de camins.

Pla de camins d’obra i accessos

Prèviament a l’inici de les obres es definirà el pla de camins i accessos necessaris per a l’execució de les mateixes.

El pla inclourà com a criteris bàsics la utilització de la pròpia traça per accedir a l’obra, així com la xarxa viària de carreteres i camins existent. El pla inclourà la prohibició de circular amb maquinaria de l’obra pels camins i vials no inclosos al mateix pla.

Aquest pla de camins haurà d’ésser compatible amb l’accés a les masies, masos i explotacions agrícoles i ramaderes disseminades pel territori.

En cas que una vegada iniciada l’obra s’estimi necessària l’ampliació del pla de camins, aquesta es realitzarà pels accessos estrictament necessaris.

Els camins es regaran de forma periòdica per evitar l’emissió de pols i de sòlids en suspensió que podrien afectar a les persones, a la vegetació i a conreus propers.

5.2.2.3. Mesures de protecció del patrimoni cultural

En relació a l’afecció del JA Pla de la Creu, en fase d’execució de l’obra es realitzarà una actuació arqueològica intensiva, consistent en:

• Control arqueològic de la retirada del substrat vegetal en tota la franja d'ocupació a la zona del jaciment i al seu entorn immediat. D'aquesta manera es comprovarà la presència o no d'estructures arqueològiques conservades al subsòl, alhora que es determinarà la seva potència estratigràfica, cronologia, tipologia i grau de conservació.

• Si els resultats obtinguts fossin positius des del punt de vista de la localització de restes arqueològiques serà necessari realitzar una excavació en extensió de la totalitat de la zona directament afectada per les obres en tots els seus aspectes, segons el procediment establert en el Decret 78 / 2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic de la Subdirecció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

En relació a la troballa aïllada (TA 1) identificada al Sud de la Saida, les mesures correctores a adoptar són les mateixes que les definides pel JA Pla de la Creu.

El traçat de la carretera pot afectar la Cabanera Reial, via de transhumància utilitzada encara per baixar els ramats dels Pirineus. Les mesures correctores passen per assegurar la seva reposició/restitució i la seva no ocupació per elements auxiliars d'obra.

Juntament amb les mesures correctores detallades, en relació al patrimoni cultural es recomana l’aplicació de mesures correctores d’abast general que consistiran en:

• Incorporar en el projecte de construcció un programa d’actuació, compatible amb el pla d’obra, que consideri les iniciatives a adoptar en el cas d’aflorament d’algun jaciment arqueològic i paleontològic no inventariat ni localitzat en les prospeccions.



• Efectuar un seguiment arqueològic durant els moviments de terres en tots els seus aspectes (desbrossament, excavacions, obertures de camins d’accés a l’obra, etc.) D’aquesta manera es determinarà la presència o no d’estructures arqueològiques al subsòl, així com la seva potència estratigràfica, tipologia i grau de conservació.

5.2.2.4. Mesures de protecció de la fauna

Passos de fauna

A l’àmbit en que es projecta la nova carretera no s’han identificat corredors biològics per als que s’hagin de preveure passos específics per gran o mitjana fauna resultants del condicionament d’obres de drenatge. No obstant això, a l’objecte de donar permeabilitat territorial principalment a la fauna d’amfibis que es localitza a les basses i sèquies de reg, es proposa la incorporació de les següents obres de fàbrica (atenent la proximitat de les basses de reg a la carretera) com a passos exclusius de fauna:

OF PK L (m) Tub (m)

3.1 3+060 14,49 2

3.2 3+110 14,04 2

3.3 3+180 14,76 2

3.4 3+230 14,31 2

3.5 3+280 13,98 2

Les obres de fàbrica ara referides complementen les obres (de drenatge i fàbrica) proposades a l’estudi informatiu, les quals incideixen en la millora de la permeabilitat de la infraestructura i que són:

PK L (m)

O.F. 4.1 4+894 15 Pas superior

O.F. 8.1 8+434 8 Pas superior


OD 2.1 2+008 14,80 1,8

OD 4.1 4+100 13,97 1,5

OD 5.3 5+954 21,30 1,8

OD 7.1 7+159 15,16 10 x 2.5


OD 8.1 8+603 21,16 1,8

OD 8.2 8+738 18,61 1,8

En total hi ha 13 passos que donen permeabilitat als 9.623 metres de la carretera, resultant un mínim de 1,35 passos per km de infraestructura, un pas cada 740 metres, el que dona una permeabilitat suficient.

Treballs fora d’època de reproducció de fauna

Amb caràcter general els treballs es realitzaran fora de l’època de reproducció i cria de la fauna present al territori, és a dir primavera mitjans d’estiu.

5.2.2.5. Mesures de protecció del sistema hidrològic

Execució d’obres de fàbrica i obres de drenatge

A l’objecte de mantenir la continuïtat del Canal de Catalunya i Aragó i sèquia de la Saira, l’estudi informatiu incorpora l’execució de les obres de fàbrica 4.1 i 8.1, alhora que les següents obres que permeten la continuïtat de les línies de drenatge superficial existents:


OD 0.1 0+475 13,23 1,5

OD 1.1 1+071 13,90 1,8

OD 2.1 2+008 14,80 1,8

OD 2.2 2+705 15,35 1,8

OD 3.1 3+321 12,88 1,5

OD 4.1 4+100 13,97 1,5

OD 5.1 5+650 13,84 1,8

OD 5.2 5+812 14,54 1,8

OD 5.3 5+954 21,30 1,8

OD 6.1 6+395 13,12 1,5

OD 7.1 7+159 15,16 10 x 2.5

OD 7.2 7+532 26,67 2,5 x 2




OD 8.1 8+603 21,16 1,8

OD 8.2 8+738 18,61 1,8

OD 9.1 9+337 37,81 1,8

Els elements referits es complementen amb el manteniment de la xarxa de sèquies de reg que es localitzen als perímetres dels camps de conreu i gestionades per la Comunitat de Regants d’Almacelles i d’Almacelletes i la Comunitat de Regants de Malpartit.

Barreres de retenció de sediments

S’instal·laran barreres de retenció de sediments, a fi de minimitzar l’arribada de sòlids en suspensió a les aigües dels canals i sèquies de reg.

Aquestes barreres de sediments seran bales de palla o bé geotextils, col·locades paral·leles al curs d’aigua a protegir i degudament fixades mitjançant estaques de fusta.

Ubicació de les instal·lacions provisionals d’obra

El parc de maquinària, els abassegaments de materials, les instal·lacions provisionals d’obra i les plantes d’aglomerat asfàltic es situaran en zones de mínim risc de contaminació, i allunyades de les infraestructures de reg presents a la zona d’estudi.

5.2.2.6. Mesures de protecció acústica

Pel que fa a la protecció acústica no s’ha localitzat cap zona receptora en la que els nivells d’immissió sonora a l’ambient exterior estimats superin els valors límit d’immissió establerts a l’annex 1 de la Llei 16/2002, i per tant, no es requereixen mesures correctores específiques.

5.2.3. Mesures correctores genèriques

5.2.3.1. Gestió de la terra vegetal

El sòl fèrtil pot veure’s malmès per les actuacions de construcció de l’obra, així com per la ubicació de préstecs, abocadors i parc de maquinària, per això s’haurà de seguir un programa de recuperació i abassegament de la terra vegetal.

Tota la terra vegetal abassegada s’utilitzarà per la recuperació de zones afectades i pròximes a les obres.

A continuació es defineixen les activitats encaminades a aconseguir una bona gestió de la terra vegetal, element fonamental per una bona implantació de coberta herbàcia, arbustiva i arbòria sobre les superfícies alterades resultants de l’execució de l’obra.

Decapatge

Previ a l’inici de les obres es procedirà al decapatge de la primera capa de sòl (20 – 30 cm). Aquesta és la capa amb un contingut més elevat de matèria orgànica i nutrients, i per tant és la capa amb més valor des del punt de vista agronòmic o forestal, ja que presenten les concentració més elevades de nutrients al sòl i les textures més aptes per al desenvolupament de les plantes.

El decapatge s’efectuarà mecànicament a totes les zones afectades directament o indirectament per l’obra.

Abassegament i conservació

L’abassegament es durà a terme en els llocs escollits, preferentment camps de conreu en el propi àmbit d’actuació, de manera que no interfereixin en el normal desenvolupament de les obres. L’acopi es realitzarà seguint les següents instruccions:

• Es farà formant piles (de secció trapezoïdal) i la seva alçada no excedirà de 2 m. La secció d’aquest cordó serà: ample de base de 5,5 m, alçada de 2 m., talús 1H:1V i secció de 7 m2.

• S’evitarà el pas dels camions de descàrrega per sobre de la terra apilada.

• El modelatge de la pila es farà amb maquinaria que compacti poc el sòl.

• La capa superior de la pila tindrà forma d’ones per evitar el rentat del sòl per la pluja i la deformació dels seus laterals per l’erosió, facilitant al mateix temps, els tractaments que aquest pugui necessitar.

• Si el temps d’abassegament de la terra vegetal ha d’ésser superior a un any, es procedirà a la sembra de poàcies i lleguminoses, amb major proporció d’aquestes ultimes, a fi de mantenir la fertilitat del sòl.

• Si es preveu un adobat orgànic o fertilització química, podrà efectuar-se durant l’abocament o el modelatge. Els adobs minerals poc solubles s’afegiran després, utilitzant sempre tractors agrícoles.

Estesa de terra vegetal

La terra vegetal s’estendrà sobre les superfícies alterades un cop realitzada la reposició morfològica, amb gruixos de 30 cm, sobre els talussos de terraplè i de desmunt de pendent 3H:2V o inferiors, i les



superfícies planes afectades per l’execució de l’obra. Si cal realitzar esmenes o adobar, es farà prèviament, a l’àrea d’abassegament, amb la incorporació d’entre 10 – 60 kg/m3 de matèria orgànica madura, tipus compost o fems o la incorporació de fertilitzants.

Una vegada finalitzades les operacions d’estesa de la terra vegetal es procedirà al refinat de la superfície.

5.2.3.2. Mesures de prevenció del risc d’incendis

Gestió dels productes de tala i esbrossada

Un vegada finalitzades les operacions de tala i esbrossada, les restes dels arbres (no aprofitables per fusta o llenya) i arbusts s’esmicolaran. Un 80 % d’aquest material esmicolat s’estendrà a la terra abassegada a fi d’incrementar el percentatge de matèria orgànica de la mateixa, i el 20 % restant es deixarà en el sòl per tal de proporcionar hàbitats per la flora i la fauna (especialment insectes que s’alimenten de la fusta).

Sota cap concepte es procedirà a la crema o soterrament de les restes vegetals en els abocadors d’obra.

Manteniment de franges lliures de vegetació

En fase d’explotació de la carretera es duran a terme les operacions necessàries de tala, poda i sega de la vegetació dels talussos a fi de crear i mantenir les zones de seguretat i zones de protecció establertes en el Decret 130/1998 de mesures de prevenció d’incendis forestals en les àrees d’influència de carreteres.

Per a la creació de la zona de seguretat es procedirà a la sega de la vegetació herbàcia a l’estassada de la vegetació arbustiva i a la tala dels exemplars arboris necessaris per evitar la connectivitat entre capçades, així com a la poda fins a 2,20 m d’alçada, en una franja de 1 metre a partir el límit de la infraestructura.

Per a la creació de la zona de protecció es procedirà a l’estassada de la vegetació arbustiva a fi d’evitar la connectivitat entre ells, es procedirà a la seva poda per evitar la connexió amb l’estrat arbori, i es realitzaran operacions de tala d’exemplars arboris per evitar la connectivitat entre capçades i a la poda fins els 2,20 m d’alçada, en una franja de 3 metre a partir el límit de la infraestructura.

5.2.3.3. Mesures correctores en instal·lacions auxiliars, parc de maquinaria, etc

Ubicació de les instal·lacions auxiliars i parc de maquinaria

Amb caràcter genèric les instal·lacions auxiliars i el parc de maquinaria s’ubicaran:

• En zones amb pendents suaus.

• Allunyades de rius, torrents, canals i altres línies de drenatge.

• Fora de zones inundables.

• Sense vegetació natural, ja sigui arbòria, arbustiva o herbàcia, o camps de fruiters.

Creació de punts nets de recollida selectiva

L’objectiu és la recollida i l’emmagatzematge, selectiu i segur, dels residus sòlids i líquids, que evitin la contaminació dels sòls i aigües de la zona, durant la fase de construcció.

S’estableix un sistema de punts nets, que consistirà en:

• Crear en el parc de maquinaria una zona de neteja de canaletes de les formigoneres.

• Instal·lació de punts nets amb contenidors per recollida selectiva de fustes, ferro, vidres,...

Un cop finalitzat l’ús de cada punt net o al finalitzar les obres, es procedirà a la restauració de les àrees utilitzades.

Localització dels punts nets dotats de contenidors

Els punts nets es localitzaran a la zona d’instal·lacions auxiliars i parc de maquinària.

Servei de recollida.

Existirà un servei de recollida periòdic dels contenidors. La determinació del torn de recollida més escaient dependrà de les condicions particulars de l’obra.

Sistemes de recollida d’aigües a àrees d’instal·lacions auxiliars

S’evitarà la contaminació per infiltració d’aigües residuals situant en zones de baix risc els magatzems de materials d’obra i de manteniment.

Per evitar la contaminació de les aigües superficials i subterrànies, la plataforma que conforma el parc de maquinaria i les zones auxiliars, desguassarà mitjançant rases perimetrals a una bassa temporal de retenció o decantació de sediments, com a mesura preventiva de protecció del sistema hidrològic natural.

Dins el parc de maquinaria es definiran zones destinades a la neteja de la maquinaria, especialment de formigoneres, i zones destinades a l’emmagatzematge i manipulació d’olis i combustibles. Aquestes àrees estaran dotades de rases perimetrals, zones impermeabilitzades i basses tan per la recollida de les aigües de neteja com pels vessaments accidentals que es puguin produir.



Es definiran els procediments d’explotació del parc, i en especial la manipulació de productes tòxics (lubricants, combustible,.etc).

S’instal·laran casetes d’obra equipades amb sistemes de recollida de les aigües sanitàries, que es gestionaran adequadament per mitjà de transportistes i instal·lacions autoritzades.

Residus a abocador

Durant la fase d’explotació, tots els residus generats fruit dels treballs de manteniment de la via, substitució de ferms, reparació i substitució de juntes, reparació i substitució de tanques, etc., seran destinats a abocador.

Revisió periòdica de vehicles

Tots els vehicles adscrits a l’obra, a fi d’evitar l’emissió en excés de gasos contaminants a l’atmosfera i generar sorolls innecessaris fruit del seu mal funcionament, estaran al corrent de les revisions periòdiques, així com disposaran d’elements que atenuïn l’emissió de gasos i redueixin la generació de sorolls.

5.2.3.4. Mesures per minimitzar la producció de pols

Regs

La constant circulació de maquinaria per vies no pavimentades i camins durant l’execució de les obres provocarà l’increment de partícules sòlides (pols) a l’atmosfera.

Les mesures de protecció en fase de construcció van encaminades a evitar l’emissió de pols generada pel moviment de terres i el tràfic de vehicles. Es prendran mesures especials de protecció contra l’emissió de pols, especialment en les zones properes a nuclis habitats i a zones on es realitzin activitats agrícoles.

Es contempla un Programa de Regs per les zones de trànsit, especialment les no pavimentades, el parc de maquinaria i la zona d’abassegament d’àrids, utilitzant camions o tractors cisterna, els quals efectuaran dos regs diaris de 2 litres/m2. Aquests regs s’intensificaran en èpoques de calor.

Estabilització d’accessos i camins no pavimentats

En zones sense pavimentar, especialment en àrees conflictives, es procedirà a regar amb una emulsió de polímers estabilitzants tipus soil - sement amb una dosis de 0,5 litres/m2, i una periodicitat bimensual durant la primavera, i mensual durant l’estiu.

Transports de materials terris tapats

Per evitar la dispersió de pols durant el transport de materials terris, aquest aniran coberts amb lona.

5.2.3.5. Mesures de protecció territorials de caràcter genèric

Senyalització de zones sensibles, camins i accessos

Es definiran amb exactitud els límits de l’actuació i les zones d’especial protecció.

S’indicarà la ubicació de les instal·lacions auxiliars de l’obra i els accessos. Per a la senyalització de l’obra s’utilitzaran balises, senyals de localització d’abocadors, senyals iconogràfiques direccionals, de zones d’acopi de residus, de zones de neteja de vehicles, etc.

Les balises i senyals s’ubicaran en els límits de l’obra, en zones amb vegetació a preservar, zones amb patrimoni cultural, etc.

Manteniment de serveis afectats

Durant la fase d’obra es mantindran tots els serveis que es puguin veure afectats per l’execució de la infraestructura (aigua, llum, xarxes de telecomunicacions, tec.), mitjançant by–pass o l’ús d’altres xarxes complementaries, etc. Una vegada finalitzades les obres es procedirà a la reposició definitiva dels serveis afectats.

Manteniment de la circulació de vehicles per la xarxa viaria local

Durant tot el període d’execució de les obres s’intentarà afectar el mínim possible a la circulació de vehicles per la xarxa viaria local (carreteres i camins locals). En aquest sentit s’adaptaran els treballs que impliquin talls en la calçada a les franges horàries o períodes de l’any en que sigui menor el nombre d’usuaris.

Treballs en horari nocturn

A fi d’evitar molèsties a la població ocasionades pels sorolls associats a la realització de les obres, aquestes es realitzaran preferentment en horari diürn.



5.3. Taula resum de l’avaluació ambiental del projecte

A continuació es mostra la taula resum de l’avaluació ambiental del projecte abans i desprès de l’aplicació de mesures de protecció i correctores.

Avaluació ambiental del projecte

Factor del medi Avaluació del projecte Avaluació després de MCIA

Medi físic • Geomorfologia i relleu 1 1 • Recurs sols 1 0 • Qualitat del sòl 1 0 • Hidrologia superficial 1 1 • Ambient atmosfèric 1 0 • Ambient acústic 1 0

Medi biòtic

• Vegetació i veg. protegida 1 0

• Vegetació – Risc incendis 1 1

• Dominis de fauna, ef. barrera 1 0

Paisatge • Paisatge 1 0

Medi Sòcio-econòmic • Patrimoni cultural 1 0 • Xarxa viària local 1 0 • Serveis afectats 1 1 • Activitats econòmiques 1 1

Avaluació global 1 1



Tal com es desprèn de la taula anterior, l’execució del projecte comporta uns efectes moderats en relació al medi en que es projecta. L’aplicació de les mesures correctores permet reduir aquests efectes, avaluant l’impacte global després d’aplicar les mesures correctores com a compatible - moderat

5.4. Síntesi i conclusions

L’objectiu del capítol és la identificació de les principals interaccions (efectes) que s’estableixen entre el projecte i el medi en que s’ha d’executar.

En aquest sentit, s’ha realitzat la matriu causa efecte en la que es creuen els diferents factors del medi amb les accions que el projecte porta associades, permeten d’aquesta manera identificar la incidència que el projecte pot tenir en els diferents factors territorials de l’àmbit d’estudi.

L’estudi dels efectes que la obra projectada pot ocasionar als diferents factors del territori, es sintetitzen a la taula d’avaluació ambiental del projecte, en la que per cada un dels factors s’estableix el grau d’afecció que ocasiona el projecte.

Tal com es desprèn de la taula d’avaluació ambiental del projecte, la solució adoptada (i les millores incloses en la definició inicial del projecte) i l’aplicació de les mesures correctores que es detallen posteriorment permeten compatibilitzar el projecte de la nova carretera amb el manteniment de les condicions del medi.

Així, en la definició de la solució adoptada i la proposta de mesures correctores s’ha tingut en compte el següent:

• La incorporació de talussos amb morfologies 3H:2V aptes per a la revegetació.

• L’execució d’obres de drenatge que donin continuïtat a les minses línies d’escolament superficials existents.

• S’han identificat les possibles àrees de préstec, instal·lacions auxiliars, i abocadors d’obra.

• La dotació d’obres de drenatge en nombre suficient per tal de garantir la permeabilitat transversal de la nova carretera

• L’execució d’obres de fàbrica especifiques per al desplaçament d’amfibis entre les basses de reg.

• Assegurar la reposició/restitució de la Cabanera Reial i la no ocupació per elements auxiliars d'obra.

De l’anàlisi de les dades recollides a la taula d’avaluació ambiental del projecte se’n desprèn que els efectes sobre els diferents factors del medi s’avaluen amb caràcter moderat, ja sigui amb menor o major grau, no identificant-se efectes amb grau superior (sever o crític), el que posa de relleu que les interaccions negatives entre l’execució del projecte i el medi on s’executa són baixes.



Atenent els diferents aspectes fins aquí relacionats, i avaluant en conjunt els efectes que el traçat pot ocasionar, s’estima que prèviament a l’aplicació de les mesures correctores l’impacte global de l’obra serà de caràcter moderat, millorant-se aquest amb la incorporació de les corresponents mesures.

Estudi d’impacte ambiental Memòria Millora General. Nova carretera d’Almacelles a Alguaire. De la carretera N-240, pK 112+500, a la N-230, pK 12+230. Tram: Almacelles – Vilanova de Segrià. Clau IA-NL-09032 6. Programa de vigilància ambiental

E-02-133-09 06 PVA 121

6. Programa de vigilància ambiental

6.1. Objectius

Els objectius del Programa de Vigilància Ambiental (P.V.A) es centren en els següents aspectes:

• Verificació de l’avaluació inicial dels impactes previstos, concretant detalladament els paràmetres de seguiment de la qualitat dels vectors ambientals afectats.

• Control de l’aplicació de cadascuna de les mesures correctores previstes en l’Estudi d’Impacte Ambiental (E.I.A.).

6.2. Verificació de l’avaluació inicial dels impactes

Per a la verificació de l’avaluació inicial dels impactes s’haurà de tenir en compte que durant el seguiment de les obres, poden aparèixer nous impactes no previstos al present estudi, per als quals s’hauran de definir, d’immediat, les mesures correctores per a minimitzar-los o eliminar-los.

Paràmetres de seguiment

L’avaluació dels impactes es verificarà amb el seguiment dels paràmetres de qualitat dels vectors ambientals afectats.

Atenent el tipus d’obra de que es tracta, els vectors objecte de seguiment son els següents:

a) El paisatge, avaluant el grau d’integració morfològica de la nova carretera i d’altres superfícies en general (abocadors, ocupacions temporals, etc).

b) Les aigües superficials de sèquies i canals de reg, realitzant el seguiment de la qualitat de les mateixes.

c) El soroll, on el paràmetre de seguiment està definit per:

- Zones d’ús residencial sense infraestructures viàries properes actualment, LAr en període de dia i de vespre (7-23 h) de 60 dBA i un LAr en període nocturn (23-7h) de 50 dBA.

- Zones de predomini del sòl d’ús sanitari, LAr en període de dia i de vespre (7-23 h) de 55 dBA i un LAr en període nocturn (23-7h) de 45 dBA.

- Zones de predomini del sòl d’ús terciari (granges d’animals) sense ús residencial, LAr en període de dia i de vespre (7-23 h) de 65 dBA i un LAr en període nocturn (23-7h) de 55 dBA.

- Habitatges situats al medi rural, LAr en període de dia i de vespre (7-23 h) de 57 dBA i un LAr en període nocturn (23-7h) de 47 dBA.

d) La vegetació, la qual s’avaluarà atenent el grau d’afectació de la vegetació natural present a l’àmbit d’actuació, especialment la vegetació protegida.

e) L’evolució de les sembres i hidrosembres s’avaluarà per seguiment de paràmetres com l’abundància i grau de coberta, la taxa de germinació, el temps d’aparició de les primeres plàntules, la presència d’espècies, de malalties, l’aparició d’espècies invasores, etc.

f) El patrimoni cultural, detectant durant les fases de moviment de terres i condicionament morfològic, la presència de restes susceptibles de ser integrades al patrimoni cultural.

6.3. Seguiment ambiental durant l’execució de les obres

6.3.1. Objectius

Durant la fase de construcció, es realitzarà un seguiment exhaustiu de la interrelació entre l’execució de l’obra i els components ambientals.

Aquest seguiment pretén donar compliment a la voluntat de l'Administració d’incrementar la qualitat de les seves obres i el respecte a l’entorn dels projectes que realitza.

El seguiment se centrarà exclusivament durant l’execució de les obres, mentre que el Programa de Vigilància es centra, a més, en el seguiment de paràmetres ambientals durant l’explotació de la infraestructura.

6.3.2. Implementació

Per al seguiment dels aspectes ambientals durant l’obra s’estableix la necessitat d’incorporar un tècnic o equip especialista.

Les funcions d’aquest equip seran la de controlar l’aplicació de les mesures preventives i correctores tal com es descriuen en l’apartat 6.3.3.

Redacció del llibre d’obra ambiental

En aquest llibre es recolliran les incidències ambientals, indicant les desviacions del programa de revegetació inicial, el canvi d’intensitat de les mesures correctores i l’aparició de nous impactes, etc.

De la mateixa manera es realitzarà un seguiment de les mesures aplicades, localitzant-les en l’espai i en el temps i destacant el grau d’eficiència de les mateixes.


E-02-133-09 06 PVA 122

L’execució d’aquest llibre comportarà la realització d’informes periòdics de seguiment.

6.3.3. Implementació de les mesures de protecció

Per a la correcta aplicació i funcionament dels aspectes ambientals durant la construcció de l’obra és imprescindible realitzar correctament les següents actuacions:

1. Dur a terme correctament les mesures establertes en l’E.I.A..

2. Controlar l’eficàcia, correcció i ajustament de les mesures correctores establertes durant l’execució de les obres. Aquest apartat correspon al Pla de vigilància ambiental.

6.3.4. Control d'aplicació de les mesures correctores

El seguiment dels paràmetres dels vectors ambientals mostraran el grau d’aplicació de les mesures.

El control es realitzarà en fase de construcció de la nova carretera, de tal manera que la seva evolució en l’espai i en el temps quedarà reflectida pel promotor en un cronograma de mesures correctores que mostrarà en cada moment l’estat i el grau d’aplicació de les mateixes.

En el cas de la ineficàcia de les actuacions preventives i correctores previstes, es procedirà a la redefinició de les noves mesures.

6.3.4.1. Pla d’Obra Ambiental

El Pla d’Obra Ambiental s’ha de dissenyar amb la informació continguda en el Pla d’obra Constructiu

proporcionat per l’empresa adjudicatària i que recull les activitats que s’efectuaran en el transcurs de

la construcció del projecte.

El Pla d’Obra Ambiental presenta uns condicionaments donats pels treballs d’execució de l’obra i els

propis dels elements que integren el medi.

En el cronograma o quadre que s’elaborarà quan es disposi del Pla d’Obra Constructiu, es definiran,

d’una banda, els medis afectats per les obres i les actuacions correctives previstes corresponents a

cadascun d’ells, i d’altra banda, la incidència de cada mesura en funció de l’estació anual en que ha

estat aplicada. En aquest sentit, la incidència de les actuacions es valorarà qualitativament en:

Període òptim: en què les condicions climàtiques són idònies per l’aplicació d’una determinada

mesura correctora.

Període practicable: on malgrat els factors meteorològics no són del tot favorables, s’accepta

l’execució de l’actuació.

Període inviable: en què les condicions climàtiques són desfavorables i per tant es recomana aturar

l’obra correctiva en particular.

Període d’alta sensibilitat: període prohibitiu per l’execució de mesures correctores.

Per a la redacció d’aquest pla es parteix del fet que la majoria dels impactes que es produiran durant

l’execució de l’obra han estat previstos i s’han corregit durant la redacció del projecte.

Tot seguit s’exposa la relació existent entre els medis afectats per les obres, les mesures correctores

derivades de cadascuna d’ells, l’optimitat de les actuacions en funció de l’estació anual i els

paràmetres de qualitat objecte de seguiment durant les obres.

6.3.4.2. Ocupacions

Les mesures correctores aplicables en relació a les ocupacions són:

Marcar acuradament les zones ocupades pel projecte, es verificarà el marcatge de les zones a ocupar per les obres, les zones d’instal·lacions auxiliars i parc de maquinaria, etc.

6.3.4.3. Hidrologia (aigües superficials)

Les mesures correctores aplicables en relació a l’afecció dels canals i sèquies de reg són:

Execució de barreres de sediments, es controlarà el bon ús d’aquestes barreres, a fi d’evitar que es

malmeti la qualitat de les aigües del Canal d’Aragó i Catalunya i sèquies de reg afectats per les obres

de la nova carretera.

A fi de comprovar el bon funcionament de les barreres de retenció de sediments, es durà a terme el

seguiment del dels sòlids en suspensió aigües avall del punt de creuament de la carretera amb el

Canal i sèquies.

Seguiment dels sòlids totals en suspensió

Paràmetre de seguiment Sòlids en suspensió

Objectiu Detectar l’arribada de material terri a les aigües de reg. Paràmetres a analitzar Sòlids totals en suspensió


E-02-133-09 06 PVA 123

Seguiment dels sòlids totals en suspensió

Localització del mostreig Aigües amunt (per establir el blanc) i aigües avall dels punts de creuament

Freqüència de mostreig Setmanalment mentre durin els moviments de terres.

6.3.4.4. Sòls

Les mesures mínimes a prendre per a evitar la pèrdua de la part edàfica i la compactació del sòl són:

Recuperació de la capa edàfica i amuntegament, per evitar la seva manca posterior alhora de

practicar la revegetació de talussos. En cas que el sòl tingui un gruix superior als 30 cm es retirarà de

forma selectiva. Generalment, qualsevol època de l’any és bona per a dur a terme aquesta mesura.

Tractament dels abassegaments. Aquesta és una tasca molt important doncs el sòl, com a banc de

llavors autòctones, pot ésser posteriorment emprat en labors de revegetació.

L’època més idònia per la manifestació del tractament és durant el període germinatiu de les llavors,

és a dir, des d’abril a octubre incloent-hi l’estiu, tal vegada considerat com a període practicable.

Redistribució de les terres vegetals, un cop finalitzats els moviments de terres sobre talussos i

terraplens. Aquesta tasca es pot realitzar al llarg de tot l’any, amb especial preferència per la tardor i

l’hivern.

6.3.4.5. Adequació paisatgística

Per a assolir la integració de la infraestructura és necessari complir els següents objectius:

• Privilegiar o potenciar el paisatge des del punt de vista dels possibles observadors, o receptors que puguin veure afectada la qualitat de la seva percepció visual de l’entorn.

• Buscar la reducció sistemàtica de l’impacte paisatgístic.

• No considerar l’ordenació paisatgística com a una màscara sistemàtica, si no com a aquella eina que es pot variar segons les circumstancies locals.

Així la noció de paisatge no es restringirà a plantar vegetació si no que serà més bé ambiental.

6.3.4.6. Qualitat de l’aire

El manteniment de la qualitat de l’aire es farà amb el reg amb camió cisterna de tots els camins

transitats per la maquinària utilitzada per l’execució de les obres. El període d’actuació d’aquesta

mesura es preveu en qualsevol època de l’any, malgrat s’hagin considerat només com a practicables

els mesos menys plujosos.

En cas que el reg de camins no assoleixi els efectes pretesos, s’inclourà l’aplicació d’estabilitzants

higroscòpics, molt efectius en períodes secs.

Les actuacions de seguiment se centraran en:

Seguiment qualitat de l’aire

Paràmetre de seguiment Qualitat de l’aire

Objectiu Detectar l’increment significatiu de pols

Paràmetres a analitzar Partícules sòlides en suspensió

Localització del mostreig Àrees susceptibles de generar pols (camins, instal·lacions auxiliars, etc)

Freqüència de mostreig En els períodes secs mensualment

6.3.4.7. Xarxa viària local

S’han definit les següents actuacions correctives per minimitzar els efectes a la xarxa viària:

Restabliment de les vies de comunicació, és a dir la xarxa bàsica primària (camins, accessos a

camps i explotacions ramaderes). No es preveuen períodes més idonis que d’altres per l’execució

d’aquesta mesura.

6.3.4.8. El soroll

Durant el període de construcció es succeiran els sorolls provocats per la maquinària. Com a mesures

s’hauran d’evitar les obres en horaris nocturns i els vehicles estaran al corrent de les corresponents

revisions. El període d’aplicació d’aquestes mesures és durant tota l’execució de les obres.


E-02-133-09 06 PVA 124

Seguiment dels nivells acústics

Paràmetre de seguiment Soroll ambiental

Objectiu Detectar l’increment significatiu i continuat de sorolls

Paràmetres a analitzar Es determinarà el nivell de LAr

Localització del mostreig Àrees susceptibles de generar soroll (instal·lacions auxiliars, obra, etc)

Freqüència de mostreig Mensualment

6.3.4.9. Condicionament i restauració vegetal

En relació al condicionament i restauració vegetal, s’hauran de tenir en compte les següents mesures:

• Obtenció, acumulació i tractament de la terra vegetal; per a la conservació de les seves propietats germinatives i evitar així pèrdues de matèria orgànica i llavors. El període òptim correspon a l’hivern.

• Estesa de la terra vegetal, en períodes de poca pluja.

• Implantació de coberta herbàcia: l’estabilitat dels talussos s’aconsegueix amb el mètode de la hidrosembra. S’intentarà la recuperació de la coberta vegetal autòctona. Els períodes òptims es corresponen amb la primavera i la tardor.

• Control dels requisits de qualitat dels materials utilitzats en les sembres, hidrosembres, i plantacions. El període òptim es prèviament a la sembra o plantació.

6.3.4.10. Patrimoni Cultural

A tot el llarg de la traça, durant la fase de moviment de terres, es durà a terme un seguiment i control arqueològic de les mateixes, a fi de poder detectar la presència de bens constitutius del patrimoni cultural.

6.4. Seguiment ambiental durant l’explotació de la infraestructura

Durant l’explotació de la infraestructura, la vigilància i seguiment ambiental se centrarà en la detecció d’increments en els nivells sonors derivats del trànsit viari i en el seguiment de la utilització de les obres condicionades per a la millora de la permeabilitat de la carretera. En aquest sentit, les actuacions proposades es relacionen a continuació.

Seguiment dels nivells acústics

Paràmetre de seguiment Soroll ambiental

Objectiu Detectar la superació dels LAr definits per cada una de les tipologies de zones identificades en l’àmbit d’estudi.

Paràmetres a analitzar Es determinarà el nivell de LAr

Localització del mostreig En àrees sensibles al llarg de la traça

Seguiment de la mortalitat de fauna

Paràmetre de seguiment Seguiment de la mortalitat de vertebrats

Objectiu Avaluar la incidència directa del trànsit en la fauna vertebrada

Paràmetres a analitzar Existència de punts negres per la fauna vertebrada

Localització del mostreig En tot el traçat de la carretera

Freqüència de mostreig Seguiment setmanal durant els períodes de mostreig estacionals

6.5. Seguiment de les actuacions correctores

Consisteix en realitzar un seguiment de les actuacions i de l’estat dels components del medi. Es deixarà constància de si les mesures correctores estan per començar, estan vigents, estan aturades o necessiten correcció immediata.

6.5.1. Informes

Es realitzaran informes periòdics tenint en compte els següents aspectes:

• Descripció de les mesures correctores i de les actuacions de recuperació ambiental i integració paisatgística realment executades.

• Informe dels nivells de sòlids en suspensió presents a l’aire (nivells màxims i eventuals).

• Estat i progrés de les actuacions de recuperació ambiental i integració paisatgística de les obres, abocadors, préstecs, etc.


E-02-133-09 06 PVA 125

Es redactarà un informe on s’avaluarà, l’estat actual de les mesures correctores i la seva evolució al llarg del mes. A tal efecte s’elaborarà :

• Quadre resum on es relacionaran las tres variables més significatives: medis impactats, impactes ocasionats en cadascun dels medis i mesures correctores previstes en l’E.I.A. i en la Declaració d’Impacte, sí existeix.

• Un balanç comparatiu on s’exposarà l’actuació de les mesures correctores previstes en l’estudi d’impacte ambiental davant de l’actuació d’aquelles durant la realització de l’obra. En el cas d’existir divergències entre les dues actuacions es proposaran mesures correctores de major eficàcia.

• Una valoració de les condicions de realització de les mesures correctores respecte les incidències estacionals que puguin sorgir durant el Pla d’Obra Ambiental i durant el Pla d’Obra Constructiu, és a dir, si en el transcurs de l’obra una actuació correctiva s’ha realitzat en el moment declarat, bo, òptim, o d’alta sensibilitat.

• Una descripció de possibles impactes produïts durant les obres i no controlats en l’Estudi d’Impacte Ambiental. Es proposaran d’immediat noves actuacions correctives.

El que es pretén amb aquests informes és tenir una visió general de l’evolució de les mesures correctores al llarg del temps d’execució de l’obra.

Es tractarà de sintetitzar en un sol text tota la informació recollida anteriorment referent a:

• Components del medi sensibles.

• Impactes ocasionats sobre el medi.

• Actuacions de les mesures correctores. Estat actual.

• Valoració de l’efectivitat de les actuacions correctores respecte a l’efectivitat prevista.

• Valoració del pla d’obra ambiental i constructiu. Paral·lelismes i divergències abans i durant el transcurs de l’obra.

• Conclusions i noves aportacions.

Informe fotogràfic de l’impacte ambiental i les mesures correctores

En aquest document quedarà patent l’estat inicial del medi abans de l’execució de les obres, s’utilitza com a model l’estat d’aquell un cop iniciades les activitats. Es definirà com a un sistema d’avaluació visual de l’evolució de les obres i de la correcta aplicació de les mesures correctores.

Estudi d’impacte ambiental Memòria Millora General. Nova carretera d’Almacelles a Alguaire. De la carretera N-240, pK 112+500, a la N-230, pK 12+230. Tram: Almacelles – Vilanova de Segrià. Clau IA-NL-09032 7. Cost de les mesures

E-02-133-09 07 Pressupost 127

7. Cost de les mesures correctores

A nivell ambiental, es poden diferenciar dos tipus de mesures correctores:

• Totes les mesures necessàries per a donar compliment als requeriments legals vinculats a cada actuació, així com aquelles que siguin d’aplicació per una qüestió de “bones pràctiques” dels treballs a realitzar, que aniran a càrrec de la contracta de l’obra.

• Aquelles ben individualitzades, que corresponen a rectificacions o disposicions específiques, i que són les que aquí s’amidaran i es pressupostaran, i que van a càrrec de qui promou l’obra. Dins aquest grup, per al present pressupost s’inclouen les relacionades amb la restauració edàfica i vegetal, la protecció de la fauna, la protecció de la vegetació, així com les actuacions relacionades amb la vigilància i seguiment ambiental. S’inclouen també amb caràcter orientatiu les corresponents a la contracta.

Mesures correctores a càrrec del promotor Mesures a càrrec de la contracta de l’obra

Restauració edàfica i vegetal (hidrosembres i plantacions).

Manteniment i restauració de camins afectats per l’obra.

Transplantament de vegetació protegida Gestió de la terra vegetal.

Mesures de protecció i seguiment del patrimoni cultural.

Mesures de prevenció del risc d’incendis.

Mesures correctores en instal·lacions auxiliars, parcs de maquinaria, etc.

Protecció hidrològica (Barreres de sediments, guals provisionals).

Mesures per minimitzar la producció de pols (regs, estabilitzants, ...).

Mesures de protecció territorial (senyalitzacions, manteniment dels serveis, etc.).

El pressupost adjuntat a continuació se segrega en les diferents unitats incloses al projecte de la nova carretera, incorporant alhora un capítol de vigilància i seguiment ambiental de les obres a realitzar.

Estudi d´impacte ambiental. Millora General. Nova carretera d´Almacelles a Alguaire.De la carretera N-240 pK 112+500 a la N-230 pK 12+230. Tram Almacelles - Vilanova de SegriàAlternativa 1

PRESSUPOST Pàg.:20/10/10 1Data:

OBRA PRESSUPOST IA-NL-0903201CAPÍTOL REVEGETACIÓ01

DESCRIPCIÓNUM. CODI UA IMPORTAMIDAMENTPREU

1 GR720001 m2 Hidrosembra de capa herbàcia en dues fases amb espèciesadaptades agroclimàticament a la zona, inclòs el subministramentde tots els components necessaris (llavors, mulch, estabilitzant,bioactivador, adobs), regs d'arrelament, així com el mantenimentnecessari fins a la recepció de l'obra (P - 3)

46.606,2971,07 49.868,74

2 GR6BU101 u Subministrament i plantació de plantes aromàtiques i matessimilars de 2 sabes (Ø coll de l'arrel mím. 2.5 mm) en AF mín. 250cc i clot de plantació 0,25x0,25x0,25 m, incloses l'excavació delsot, formació i revisió escocell, instal·lació de protector de base iforestal, incorporació d'esmenes i adobs, regs d'arrelament itotes les tasques de manteniment i mitjans auxiliars necessarisper a la seva correcta execució segons PPT fins la recepció del'obra (P - 2)

2.411,8914,80 11.577,08

CAPÍTOLTOTAL 01.01 61.445,82

OBRA PRESSUPOST IA-NL-0903201CAPÍTOL PATRIMONI CULTURAL02


1 GRQZZZ1 Dia Seguiment i Control arqueològic durant la fase de moviment deterres (P - 4)

75,000300,00 22.500,00


OBRA PRESSUPOST IA-NL-0903201CAPÍTOL VEGETACIÓ PROTEGIDA03


1 GR5X001 PA Transplantament d'arbres i arbustos, ja sigui d'espèciesprotegides o d'exemplars singulars (P - 1)

1,0003.000,00 3.000,00


OBRA PRESSUPOST IA-NL-0903201CAPÍTOL PARTIDES ALÇADES04


1 XPA900AC pa Partida alçada a justificar de l'1% del PEM, per a despesesd'acció cultural, segons Decret 111/1986 (P - 0)

1,000878,24 878,24

CAPÍTOLTOTAL 01.04 878,24

Euro


RESUM DE PRESSUPOST Pàg.:20/10/10 1Data:

NIVELL 2: CAPÍTOL ImportCapítol 01.01 Revegetació 61.445,82Capítol 01.02 Patrimoni cultural 22.500,00Capítol 01.03 Vegetació protegida 3.000,00Capítol 01.04 Partides alçades 878,24

01 Pressupost IA-NL-09032Obra 87.824,06

87.824,06

NIVELL 1: OBRA ImportObra 01 Pressupost IA-NL-09032 87.824,06

87.824,06

Euro


PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE 1Pag.

87.824,06PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL..........................................................................

1.317,361,50 % Seguretat i Salut SOBRE 87.824,06.......................................................................

13,00 % Despeses generals SOBRE 87.824,06................................................................. 11.417,13

6,00 % Benefici Industrial SOBRE 87.824,06..................................................................... 5.269,44

Subtotal 105.827,99

18,00 % IVA SOBRE 105.827,99........................................................................................ 19.049,04

TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE 124.877,03€

Aquest pressupost d'execució per contracte puja a la quantitat de:

( CENT VINT-I-QUATRE MIL VUIT-CENTS SETANTA-SET EUROS AMB TRES CENTIMS )

Estudi d´impacte ambiental. Millora General. Nova carretera d´Almacelles a AlguaireDe la carretera N-240 pK 112+500 a la N-230 pK 12+230. Tram Almacelles - Vilanova de SegriàAlternativa 2

PRESSUPOST Pàg.:20/10/10 1Data:

OBRA PRESSUPOST IA-NL-0903201CAPÍTOL REVEGETACIÓ01


1 GR720001 m2 Hidrosembra de capa herbàcia en dues fases amb espèciesadaptades agroclimàticament a la zona, inclòs el subministramentde tots els components necessaris (llavors, mulch, estabilitzant,bioactivador, adobs), regs d'arrelament, així com el mantenimentnecessari fins a la recepció de l'obra (P - 3)

50.764,8801,07 54.318,42

2 GR6BU101 u Subministrament i plantació de plantes aromàtiques i matessimilars de 2 sabes (Ø coll de l'arrel mím. 2.5 mm) en AF mín. 250cc i clot de plantació 0,25x0,25x0,25 m, incloses l'excavació delsot, formació i revisió escocell, instal·lació de protector de base iforestal, incorporació d'esmenes i adobs, regs d'arrelament itotes les tasques de manteniment i mitjans auxiliars necessarisper a la seva correcta execució segons PPT fins la recepció del'obra (P - 2)

2.627,1004,80 12.610,08


OBRA PRESSUPOST IA-NL-0903201CAPÍTOL PATRIMONI CULTURAL02


1 GRQZZZ1 Dia Seguiment i Control arqueològic durant la fase de moviment deterres (P - 4)

77,000300,00 23.100,00


OBRA PRESSUPOST IA-NL-0903201CAPÍTOL VEGETACIÓ PROTEGIDA03


1 GR5X001 PA Transplantament d'arbres i arbustos, ja sigui d'espèciesprotegides o d'exemplars singulars (P - 1)

1,0003.000,00 3.000,00


OBRA PRESSUPOST IA-NL-0903201CAPÍTOL PARTIDES ALÇADES04


1 XPA900AC pa Partida alçada a justificar de l'1% del PEM, per a despesesd'acció cultural, segons Decret 111/1986 (P - 0)

1,000939,68 939,68

CAPÍTOLTOTAL 01.04 939,68

Euro


RESUM DE PRESSUPOST Pàg.:20/10/10 1Data:

NIVELL 2: CAPÍTOL ImportCapítol 01.01 Revegetació 66.928,50Capítol 01.02 Patrimoni cultural 23.100,00Capítol 01.03 Vegetació protegida 3.000,00Capítol 01.04 Partides alçades 939,68

01 Pressupost IA-NL-09032Obra 93.968,18

93.968,18

NIVELL 1: OBRA ImportObra 01 Pressupost IA-NL-09032 93.968,18

93.968,18

Euro


PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE 1Pag.

93.968,18PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL..........................................................................

1.409,521,50 % Seguretat i salut SOBRE 93.968,18.......................................................................

13,00 % Despeses generals SOBRE 93.968,18................................................................. 12.215,86

6,00 % Benefici industrial SOBRE 93.968,18..................................................................... 5.638,09

Subtotal 113.231,65

18,00 % IVA SOBRE 113.231,65........................................................................................ 20.381,70

TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE 133.613,35€

Aquest pressupost d'execució per contracte puja a la quantitat de:

( CENT TRENTA-TRES MIL SIS-CENTS TRETZE EUROS AMB TRENTA-CINC CENTIMS )

Estudi d’impacte ambiental Memòria Millora General. Nova carretera d’Almacelles a Alguaire. De la carretera N-240, pK 112+500, a la N-230, pK 12+230. Tram: Almacelles – Vilanova de Segrià. Clau IA-NL-09032 8. Document de Síntesi

E-02-133-09 08 Síntesi 133

8 Document de síntesi

8.1 Introducció

Es redacta el present estudi d’impacte ambiental de la “Millora general. Nova carretera d’Almacelles a Alguaire. De la carretera N-240, pK 112+500, a la futura A-14. Tram: Almacelles – Torrefarrera”, Clau IA-NL-09032, per tal de donar compliment a la legislació vigent, i a la voluntat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i de Gestió d'Infraestructures S.A (GISA) de definir les mesures de prevenció i protecció ambiental a aplicar durant l’execució del projecte.

El termes municipals on es projecta la nova carretera són Almacelles i Torrefarrera a la comarca del Segrià.

El present estudi ha estat elaborat per l’enginyeria ambiental ENTORN S.L.

Atenent el marc legal vigent, Real Decreto Legislativo 1/2008, el procediment d’avaluació d’impacte ambiental s’inicia amb la realització del document previ ambiental que el promotor lliura a l’administració ambiental. Aquesta, atenent les característiques de l’actuació i les condicions del medi en que es vol executar realitzarà les consultes prèvies als organismes i entitats que estimi oportuns.

Una vegada passat el termini establert per a la resposta d’aquestes consultes prèvies i en base a les respostes rebudes i altres aspectes que l’administració ambiental consideri rellevants, aquesta elabora un document en el que es recullen els continguts a desenvolupar a l’estudi d’impacte ambiental.

El procediment detallat es va iniciar el desembre del 2009 amb la realització del document inicial del projecte i a data juliol del 2010 els Serveis Territorial de Lleida del Departament de Medi ambient i Habitatge elaboren el document d’amplitud i nivell de detall de l’estudi d’impacte ambiental, que s’adjunta com annex al present document.

8.2 Descripció del projecte i accions


A partir d’aquest punt la carretera segueix la traça del camí de Mas de Lleó en direcció est, dins l’espai reservat en la modificació puntual del POUM d’Almacelles.



Alternativa 1



Alternativa 2



Per les dues alternatives plantejades els paràmetres geomètrics considerats són:

Alternativa 1:






Alternativa 2:







E-02-133-09 08 Síntesi 134

La secció tipus adoptada al tronc és:




- Berma: 0,75 m

- Banqueta: 1,00 m



Secció Tronc







Secció camins







Les solucions proposades incorporen diferents obres de drenatge i de fàbrica per donar continuïtat a les minses línies de drenatge i per superar els diferents elements presents en l’àmbit del projecte.

Les principals accions associades al projecte són:

Ocupació permanents del projecte, ocupació física del territori per on s’executarà la nova carretera. Les ocupacions previstes per cada alternativa són:

Ocupacions temporals, ocupació física del territori per les instal·lacions auxiliars necessàries (instal·lacions generals, accessos temporals, parcs de maquinaria, etc).

Les ocupacions associada a cada una de les alternatives són les següents:


1 227.177 22.441

2 232.201 21.142

Tala i esbrossada, inclou les operacions per a la retirada de la vegetació (arbres, arbustos, coberta herbàcia, etc.). La superfície afectada per cada una de les alternatives és la següent:

Els moviments de terres de cada una de les alternatives són els que es detallen a continuació.

Els volums de terra vegetal a excavar és:

Terra vegetal (m3)





1 114.476 6.025 120.501

2 150.718 7.933 158.651

El desmunt no útil es destinarà a abocador.



1 116.635 109.216 225.851

2 148.283 73.623 221.906

Els volums de materials d’esplanada (préstecs) a aportar són els que es detallen a continuació:


Alternativa 1 30.532 36.376 25.569 2.751

Alternativa2 28.522 36.163 25.527 2.674


E-02-133-09 08 Síntesi 135

Execució d’obres de drenatge, el concepte compren totes les obres singulars destinades a l’evacuació de la plataforma de la carretera cap a les línies naturals de drenatge i totes les estructures destinades a salvar els drenatges naturals.

Alternativa 1


OD 0.1 0+475 13,23 1,5

OD 1.1 1+071 13,90 1,8

OD 2.1 2+008 14,80 1,8

OD 2.2 2+705 15,35 1,8

OD 3.1 3+321 12,88 1,5

OD 4.1 4+100 13,97 1,5

OD 5.1 5+650 13,84 1,8

OD 5.2 5+812 14,54 1,8

OD 5.3 5+954 21,30 1,8

OD 6.1 6+395 13,12 1,5

OD 7.1 7+159 15,16 10 x 2.5

OD 7.2 7+532 26,67 2,5 x 2

OD 8.1 8+603 21,16 1,8

OD 8.2 8+738 18,61 1,8

OD 9.1 9+337 37,81 1,8

Alternativa 2


OD 0.1 0+475 13,23 1,5

OD 1.1 1+071 13,90 1,8

OD 2.1 2+008 14,80 1,8

OD 2.2 2+705 15,35 1,8

OD 3.1 3+321 12,88 1,5

OD 4.1 4+100 13,97 1,5

OD 5.1 5+825 17,16 2 x 2

OD 6.1 6+510 15,37 1,8

OD 6.2 6+953 18,44 13,5 x 2,5

OD 7.1 7+348 13,46 1,5


OD 7.2 7+671 14,01 1,5

OD 8.1 8+589 21,02 1,8

OD 8.2 8+723 18,61 1,8

OD 9.1 9+322 37,81 1,8

Execució d’obres de fàbrica, el conjunt d’accions que s’engloben dins l’apartat d’obres de fabrica tenen relació amb l’execució de les obres i estructures requerides per l’execució de la infraestructura.

Alternativa 1


3.1 3+060 14,49 2

3.2 3+110 14,04 2

3.3 3+180 14,76 2

3.4 3+230 14,31 2

3.5 3+280 13,98 2



Alternativa 2


3.1 3+060 14,49 2

3.2 3+110 14,04 2

3.3 3+180 14,76 2

3.4 3+230 14,31 2

3.5 3+280 13,98 2


6.1 6+480 12,30 2



E-02-133-09 08 Síntesi 136

Ferms i paviments, conjunt d’accions on s’inclou l’estesa i compactació dels materials que formaran el ferm i l’aportació de mescles bituminoses pel condicionament del mateix.

Generació de restes vegetals, les operacions de tala i esbrossada de la vegetació implicaran la generació de restes vegetals (fusta, fulles i tiges herbàcies).

Accions induïdes, accions lligades als processos executius en fase de construcció: emissions, producció de residus d’obra, efluents líquids i necessitat de mà d’obra.

Increment de la freqüentació, s’incrementarà el trànsit de vehicles (maquinaria, transports de materials, etc) i persones associades a l’obra.

Conservació i manteniment de la nova infraestructura, durant l’explotació de la carretera es duran a terme actuacions de manteniment de la infraestructura (repintat de les marques vials i senyals de tràfic, substitució del ferm, manteniment i conservació de la vegetació).

8.3 Estudi del Medi

En base a l’estudi del medi s’ha dividit el territori segons la sensibilitat que presenta a les alteracions que la construcció d’aquesta carretera entre Alguaire i Almacelles pugui provocar. La sensibilitat del medi pot ser molt alta, alta, mitjana i baixa. Aquestes són les sensibilitat que trobem a la zona d’estudi:

Les àrees de sensibilitat ambiental baixa són llocs on la construcció d’aquesta nova carretera tindrà un impacte reduït perquè es tracta de comunitats que han sofert una intensa modificació per les activitats humanes (com els camps de conreu de regadiu i la vegetació arvense) o perquè representen (cas de brolles, garrigues i fenassars) les etapes inicials de la successió -per tant tenen una gran capacitat per recuperar-se- i estan molt esteses.

A l’àmbit d’estudi presenten una sensibilitat ambiental baixa les basses de reg, grans sèquies i canals, i els camps amb conreus de regadiu.

Les àrees que presenten una sensibilitat ambiental mitjana són hàbitats que tot i ser comuns a la zona mediterrània, a la zona d’estudi ocupen una extensió reduïda per l’extensió dels conreus o per l’aprofitament silvícola dels boscos. En un territori on l’empremta humana és força intensa, aquests espais amb vegetació natural constitueixen un important refugi i lloc de cria per a la fauna, una font d’aliment i de diversitat, i un notori contrapunt des del punt de vista del paisatge, enriquint el paisatge conreat amb nous colors i formes.

A la zona d’estudi els prats mediterranis, brolles, matollars halonitròfils i camps abandonats, l’àrea d’influència al voltant de les basses de reg naturalitzades i les zones forestals amb pinedes de pi blanc i marges arbrats presenten una sensibilitat ambiental mitjana.

Àrees amb una sensibilitat ambiental alta: són espais naturals (com els hàbitats d’interès comunitari prioritaris, els corredors biològics de caire local, la xarxa fluvial, les zones d’influència de carreteres en espais protegits, etc.) on els valors faunístics i/o florístics rellevants o el seu interès estratègic per permetre els desplaçaments de les espècies entre diferents espais naturals, fan que les actuacions humanes estiguin condicionades a la minimització dels impactes que els puguin causar.

A l’àmbit d’estudi els hàbitats d’Interès Comunitari Prioritaris (matollars halonitròfils -Pegano-Salsoletea- i prats mediterranis rics en anuals, basòfils -Thero-Brachypodietalia-), els camps amb conreus extensius de secà i la vegetació arbòria de ribera i vegetació lacustre-dulciaqüícola presenten una sensibilitat ambiental alta.

Les àrees amb una sensibilitat ambiental molt alta: són aquelles zones on la presència d’espècies amb una situació poblacional molt compromesa pel baix nombre d’efectius, una distribució molt reduïda o per acollir comunitats vegetals o ecosistemes d’interès especial (com zones humides, parcs naturals, espais d’interès natural, parcs nacionals, etc.) molt representatius, fa que sigui aconsellable la preservació del territori i un impacte humà el més baix possible. Aquestes àrees solen constituir zones nucli i és recomanable no realitzar cap actuació.

A la zona d’estudi, la zona humida del Pantà de la Font (codi18003314), localitzada a aproximadament 1000 m de la traça, presenta una sensibilitat ambiental molt alta.

8.4 Estudi d’alternatives

El capítol d’estudi ambiental d’alternatives se centra en identificar la solució ambientalment millor, és a dir, la que menors efectes ambientals comporta. En aquest sentit, s’ha procedit a l’avaluació dels efectes que cada alternativa porta associats, resultant-ne el següent:


Medi físic

Geomorfologia i relleu 1 2 Sòl 2 2



Medi biòtic

Vegetació 1 1 Fauna i efecte barrera 1 1


E-02-133-09 08 Síntesi 137


Medi socioeconòmic

Paisatge 1 1 Espais naturals protegits 0 0


Valoració global 1 1



Tal com es desprèn de l’avaluació realitzada, els efectes ambientals de cada una de les solucions són poc rellevants alhora que les diferencies entre elles també són poques. En aquest sentit, la homogeneïtat del territori i el fet que les traces són coincidents en aproximadament 7.000 metres, incideixen en aquesta similitud d’efectes.

En relació als moviments de terres i els efectes sobre el relleu de l’àrea en que es projecta la nova carretera, els menors efectes associats als desmunts de l’alternativa 1 (l’alternativa 2 suposa desmuntar 38.000 m3 mes que l’alternativa 1) es poden estimar compensats pels menors requeriments de materials de préstec (l’alternativa 1 requereix 36.000 m3 mes de materials de préstec que l’alternativa 2) de l’alternativa 2.

Pel que fa a les ocupacions de sòl, les diferencies entre alternatives són molt poques, no podent-se considerar efectes ambientals diferencials rellevants.

Quan a la hidrologia superficial, l’escassa presencia de línies de drenatge rellevants fa que els efectes de les dues alternatives siguin similars. Alhora, el manteniment de la continuïtat de les sèquies de reg permet minimitzar els efectes sobre aquestes.

Atenent que els moviments de terres són similar per les dues solucions, els efectes sobre la qualitat atmosfèrica i el soroll també seran assimilables degut a que el trànsit de vehicles i treball de la maquinaria són les actuacions que major incidència tenen sobre aquests factors del medi.

Efectes similars per les dues alternatives també es detecten en relació a la vegetació, la fauna i els espais naturals protegits.

Pel que fa als efectes paisatgístics, en el tram entre els pK 5+800 i 7+100 és on s’estableixen les principals diferencies morfològiques entre les dues solucions atenent que la solució 1 es projecta en

terraplens i l’alternativa 2 en trinxera. No obstant això els efectes d’ambdues solucions s’avaluen amb caràcter moderat.

En relació al patrimoni cultural les diferencies mes rellevants, tot i que poc significatives, s’estableixen pel fet que l’alternativa 2 suposa l’afecció a la zona d’expectativa arqueològica 1 (Z.E.A. 1), alteració que no es dona amb l’alternativa 1.

Atenent els efectes ambientals de cada una de les alternatives, no es poden establir diferencies rellevants entre elles que permetin una clara definició de quina és l’alternativa ambientalment millor. No obstant això, atenent els relatius menors efectes paisatgístics i sobre el patrimoni cultural associats a l’alternativa 1, s’estima aquesta com ambientalment mes favorable.

8.5 Identificació d’impactes i mesures correctores

L’objectiu del capítol és la identificació de les principals interaccions (efectes) que s’estableixen entre el projecte i el medi en que s’ha d’executar, alhora que definir les mesures correctores a l’objecte de minimitzar els efectes identificats. A continuació es mostra la taula resum de l’avaluació ambiental del projecte abans i desprès de l’aplicació de mesures de protecció i correctores.

Avaluació ambiental del projecte


Medi físic • Geomorfologia i relleu 1 1 • Recurs sols 1 0 • Qualitat del sòl 1 0 • Hidrologia superficial 1 1 • Ambient atmosfèric 1 0 • Ambient acústic 1 0

Medi biòtic

• Vegetació i veg. protegida 1 0

• Vegetació – Risc incendis 1 1

• Dominis de fauna, ef. barrera 1 0

Paisatge • Paisatge 1 0


E-02-133-09 08 Síntesi 138


Medi Sòcio-econòmic • Patrimoni cultural 1 0 • Xarxa viària local 1 0 • Serveis afectats 1 1 • Activitats econòmiques 1 1

Avaluació global 1 1



Tal com es desprèn de la taula anterior, l’execució del projecte comporta uns efectes moderats en relació al medi en que es projecta. L’aplicació de les mesures correctores permet reduir aquests efectes, avaluant l’impacte global després d’aplicar les mesures correctores com a compatible – moderat

En aquest sentit, s’ha realitzat la matriu causa efecte en la que es creuen els diferents factors del medi amb les accions que el projecte porta associades, permeten d’aquesta manera identificar la incidència que el projecte pot tenir en els diferents factors territorials de l’àmbit d’estudi.

L’estudi dels efectes que la obra projectada pot ocasionar als diferents factors del territori, es sintetitzen a la taula d’avaluació ambiental del projecte, en la que per cada un dels factors s’estableix el grau d’afecció que ocasiona el projecte.

Tal com es desprèn de la taula d’avaluació ambiental del projecte, la solució adoptada (i les millores incloses en la definició inicial del projecte) i l’aplicació de les mesures correctores que es detallen posteriorment permeten compatibilitzar el projecte de la nova carretera amb el manteniment de les condicions del medi.

Així, en la definició de la solució adoptada i la proposta de mesures correctores s’ha tingut en compte el següent:

• La incorporació de talussos amb morfologies 3H:2V aptes per a la revegetació.

• L’execució d’obres de drenatge que donin continuïtat a les minses línies d’escolament superficials existents.

• S’han identificat les possibles àrees de préstec, instal·lacions auxiliars, i abocadors d’obra.

• La dotació d’obres de drenatge en nombre suficient per tal de garantir la permeabilitat transversal de la nova carretera


• Assegurar la reposició/restitució de la Cabanera Reial i la no ocupació per elements auxiliars d'obra.

De l’anàlisi de les dades recollides a la taula d’avaluació ambiental del projecte se’n desprèn que els efectes sobre els diferents factors del medi s’avaluen amb caràcter moderat, ja sigui amb menor o major grau, no identificant-se efectes amb grau superior (sever o crític), el que posa de relleu que les interaccions negatives entre l’execució del projecte i el medi on s’executa són baixes.

Atenent els diferents aspectes fins aquí relacionats, i avaluant en conjunt els efectes que el traçat pot ocasionar, s’estima que prèviament a l’aplicació de les mesures correctores l’impacte global de l’obra serà de caràcter moderat, millorant-se aquest amb la incorporació de les corresponents mesures.

8.6 Programa de vigilància ambiental

El Programa de Vigilància Ambiental (P.V.A) pretén aconseguir els següents objectius:

• Verificar l’avaluació inicial dels impactes previstos.

• Controlar l’aplicació de les mesures correctores previstes en l’Estudi d’Impacte Ambiental (E.I.A.).

L’avaluació dels impactes es verificarà amb el seguiment dels paràmetres de qualitat dels vectors ambientals afectats, tal com es detalla a continuació:

Atenent el tipus d’obra de que es tracta, els vectors objecte de seguiment son els següents:

a) El paisatge, avaluant el grau d’integració morfològica de la nova carretera i d’altres superfícies en general (abocadors, ocupacions temporals, etc).

b) Les aigües superficials de sèquies i canals de reg, realitzant el seguiment de la qualitat de les mateixes.

c) El soroll, on el paràmetre de seguiment està definit per:

- Zones d’ús residencial sense infraestructures viàries properes actualment, LAr en període de dia i de vespre (7-23 h) de 60 dBA i un LAr en període nocturn (23-7h) de 50 dBA.

- Zones de predomini del sòl d’ús sanitari, LAr en període de dia i de vespre (7-23 h) de 55 dBA i un LAr en període nocturn (23-7h) de 45 dBA.


E-02-133-09 08 Síntesi 139

- Zones de predomini del sòl d’ús terciari (granges d’animals) sense ús residencial, LAr en període de dia i de vespre (7-23 h) de 65 dBA i un LAr en període nocturn (23-7h) de 55 dBA.

- Habitatges situats al medi rural, LAr en període de dia i de vespre (7-23 h) de 57 dBA i un LAr en període nocturn (23-7h) de 47 dBA.

d) La vegetació, la qual s’avaluarà atenent el grau d’afectació de la vegetació natural present a l’àmbit d’actuació, especialment la vegetació protegida.

e) L’evolució de les sembres i hidrosembres s’avaluarà per seguiment de paràmetres com l’abundància i grau de coberta, la taxa de germinació, el temps d’aparició de les primeres plàntules, la presència d’espècies, de malalties, l’aparició d’espècies invasores, etc.

f) El patrimoni cultural, detectant durant les fases de moviment de terres i condicionament morfològic, la presència de restes susceptibles de ser integrades al patrimoni cultural.

El seguiment dels paràmetres dels vectors ambientals també mostraran el grau d’aplicació i eficàcia de les mesures correctores proposades.

El control es realitzarà tant en fase de construcció com a la d’explotació de la infraestructura, de tal manera que la seva evolució en l’espai i en el temps quedarà reflectida pel promotor en un cronograma de mesures correctores que mostrarà en cada moment l’estat i el grau d’aplicació de les mateixes.

En el cas de la ineficàcia de les actuacions preventives i correctores previstes, es procedirà a la redefinició de les noves mesures.

Per al seguiment i control de l’aplicació de les mesures correctores es tindrà en compte el pla d’obra ambiental, que contindrà els moments més favorables per a l’implementació de les mesures correctores, atenent el pla d’obra constructiu i les pròpies condicions del medi.

8.7 Pressupost estimat de mesures correctores

El pressupost d’execució per contracte de cada una de les alternatives puja a la quantitat de:

- Alternativa 1: Cent vint-i-quatre mil vuit-cents setanta-set euros amb tres cèntims (124.877,03 €)

- Alternativa 2: Cent trenta-tres mil sis-cents tretze euros amb trenta-cinc cèntims (133.613,35 €)

8.8 Conclusions

Es redacta el present estudi d’impacte ambiental de la “Millora general. Nova carretera d’Almacelles a Alguaire. De la carretera N-240, pK 112+500, a la N-230, pK 12+230. Tram: Almacelles – Vilanova de Segrià”, Clau IA-NL-09032, per tal de donar compliment a la legislació vigent, i a la voluntat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i de Gestió d'Infraestructures S.A (GISA) de definir les mesures de prevenció i protecció ambiental a aplicar durant l’execució del projecte.

El document es realitza per donar continuïtat al procediment reglat d’avaluació d’impacte ambiental iniciat amb el document previ ambiental de data desembre de 2009, realitzada per Entorn SA, del qual s’ha rebut resposta a data juliol del 2010 per part de l’administració ambiental.

L’estudi pretén ser el document que compatibilitzi l’execució de la infraestructura objecte d’avaluació i la preservació o millora de les condicions del medi en que s’actua.

En aquest sentit, i atenent el contingut del mateix, ha de ser el document que permeti assolir que el projecte final sigui coherent amb el principi de desenvolupament ambiental sostenible, incorporant l’alternativa de traçat ambientalment millor i les actuacions correctores i de seguiment ambiental necessàries per a preservar les característiques territorials.

Atenent els objectius perseguits, l’estudi incorpora un capítol de caracterització del medi, en que s’identifiquen els valors naturals presents en l’àmbit en que es projecta la nova carretera, i es classifica el territori segons la sensibilitat que presenta a les alteracions que la construcció d’aquesta nova infraestructura pugui provocar. En aquest sentit, no s’identifiquen àrees amb sensibilitat ambiental molt alta properes al traçat de la nova carretera (la zona humida del Pantà de la Font codi18003314 es troba a 1.000 m de la via proposada), mentre que la sensibilitat ambiental alta està relacionada amb els hàbitats d’interès comunitari prioritaris presents (matollars halonitròfils -Pegano-Salsoletea- i prats mediterranis rics en anuals, basòfils -Thero-Brachypodietalia-), els camps amb conreus extensius de secà i la vegetació arbòria de ribera i vegetació lacustre-dulciaqüícola de l’àmbit.

D’altra banda es fa una breu descripció de les dues alternatives proposades per a l’execució del projecte, i es quantifiquen les accions principals que cada una d’elles porten associades. Alhora es fa una avaluació comparativa de les alternatives atenent els efectes derivats de l’execució de cada una d’elles, identificant finalment com ambientalment millor l’alternativa 1, tot i que les diferencies ambientals entre les dues solucions són molt poques (de fet no hi ha diferencies ambientals significatives) atenent que les dues tenen en comú una part important del traçat i que el medi on es projecten és molt homogeni.


E-02-133-09 08 Síntesi 140

En base a les condicions del medi i les característiques de l’alternativa seleccionada es pot concloure que no hi ha efectes avaluats com a severs, considerant-se la majoria d’ells amb caràcter moderat, tant per la bondat del traçat avaluat com per la manca de factors ambientals rellevants en el medi.

Per al diferents impactes identificats es proposen un conjunt de mesures correctores a l’objecte de millorar la integració de la infraestructura amb l’entorn en que es projecta, entre les que destaquen:

• L’execució de talussos amb morfologies 3H:2V revegetables.

• La incorporació d’obres de drenatge que donin continuïtat a les minses línies d’escolament superficials existents.

• La localització de possibles àrees de préstec, instal·lacions auxiliars, i abocadors d’obra.

• L’execució d’obres de drenatge que assegurin la permeabilitat de la nova carretera


• La reposició/restitució de la Cabanera Reial i la no ocupació per elements auxiliars d'obra.

Conjuntament amb aquestes mesures de caràcter més específic, l’estudi incorpora altres actuacions (reg de camins, definició d’un pla de camins i accessos a l’obra, incorporació de barreres de retenció de sediments, etc) amb l’objectiu de minimitzar les potencials afeccions associades a l’execució de la nova carretera

S’estima que després de l’aplicació de les mesures correctores, els efectes ambientals associats a l’execució de l’alternativa 1 seran de caràcter compatible - moderat, permeten així executar el projecte i mantenir les condicions del medi en que s’executa.

Alguaire, octubre del 2010

L’enginyer consultor

Sr. Pier Berglund i Viladevall

Entorn S.A.

ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL MILLORA GENERAL. NOVA … · Es redacta el present estudi d’impacte...

Documents

Transcript of ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL MILLORA GENERAL. NOVA … · Es redacta el present estudi d’impacte...