FORMATGES ARTESANS I DE PASTOR

download FORMATGES ARTESANS I DE PASTOR

of 68

  • date post

    28-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    238
  • download

    8

Embed Size (px)

description

Formatges, vins,cuina

Transcript of FORMATGES ARTESANS I DE PASTOR

  • 05 MAIG/JUNY 2013

    FORMATGES ARTESANS, DE PASTOR i AMB DOP

    FORMATGES ARTESANS

    PRODUCT E S A R T E SANS I E CO LG I C S

    Preu 3,50 eProhibida la venda

  • Agraments Subscripcionssubscripcio@art-e-sans.comEnric Canut

    ACREFAJaume PocurullNoel MartAntoni BetranFrancesc PortetJess PomboConsorci per a la Normalitzaci LingsticaXavier MarinGAMAXCaseus afinadors

  • 301 ABRIL/MAIG 2012

    Sumari4 EDITORIAL

    5 PRESENTACI Els formatges catalans6 PROFESSIONALS ACREFA, la petita histria duna gran illusi12 ELABORADORS Formatges Camps13 PRODUCTORS Formatges Barid14 PRODUCTORS Formatges Artesans de Ponent16 PRODUCTORS Formatges Montseny17 ELABORADORS Formatges Artefor de Vilassar de Dalt18 TURISME Les Valls de lAlt Pirineu Pallars Sobir20 ELABORADORS Formatges Casa Mateu de Surp22 PRODUCTORS Formatges Tros de Sort24 ELABORADORS Formatgeria el Mas dEroles26 PRODUCTORS Formatgeria Serrat Gros28 ELABORADORS Formatges Can Pujol30 ESTABLIMENTS La lleteria de Sant Cugat32 PRODUCTORS Formatge i mat el Canadell33 PRODUCTORS Llet i iogurts la Torre den Roca34 LITERATURA Lamor s pa amb formatge36 ELABORADORS Formatges Castell Llebre38 PRODUCTORS Formatge Urglia i Mantega Cad40 PROFESSIONALS Una opini amb criteri41 PRODUCTORS Formatges Cuirols42 ELABORADORS Formatgeria Sant Gil dAlbi44 PRODUCTORS Formatges la Serra del Tormo45 PRODUCTORS Formatges Reixag46 ELABORADORS Formatgeria Valette48 PRODUCTORS Formatges Veciana49 ELABORADORS Formatges Mas Rovira 50 PRODUCTORS Formatges Pujol Orra52 ELABORADORS Ingredients per acompanyar una taula de formatges54 PRODUCTORS Formatges Mas el Garet56 PROFESSIONALS Ela afinadors de formatge57 PRODUCTORS La llet de Corroncui58 TURISME 19a Fira de formatges artesans dels Pirineus60 ELABORADORS Formatges Bauma62 PRODUCTORS Formatgeria Tall64 PRODUCTORS Formatges Mas Marc66 PRODUCTORS La Recuiteria67 TURISME Les Falles dIsil Festa major 2013

  • NriaValentiArbs, direcci i redacciMariaForns, assessorament lingsticMeritxellAlfos, fotografiaAinaMart, fotografiaEstudigrficVicenPrims, dissenySaraPuerta, maquetaciBigsa, impressi

    CollaboradorsEnricCanutToniChuecaNoelMartJaumePocurullAntoniBetranJessPomboXavierBordetaswww.mandarinacreative.comConsorciperalaNormalitzaciLingstica

    4

    NriaValentiArbs

    EditorialNo tenia cap noci de com selaborava el

    formatge quan vaig arribar a la primera format-geria on, per sort, nestaven elaborant i vaig poder gaudir de tot el procs. Alguna vegada ja he fet el comentari que lexperincia dhaver menjat el producte no mha aportat prous co-neixements sobre el procs delaboraci ar-tesanal. Per fer formatge cal, bviament, una bona llet. Si s de ramat propi estarem parlant de formatge de pastor. Magradaria fer un pe-tit aclariment en aquest punt. Quan parlem de formatges artesans sn, com molt b diu el seu nom, fets de manera artesanal. Els formatges de pastor sn igualment artesans per de la llet amb la que selabora s del propi ramat. Aquests ramaders-formatgers pasturen el ra-mat, en tenen cura dels animals, munyen i fan el formatge. Cal valorar aquesta feinada!

    El formatge, a casa meva, sovint envaeix un prestatge de la nevera i desapareix rpida-ment. Fins ara el guardava en un tupper tapat o embolicat amb el mateix paper. Ms duna vegada, al cap duns dies no el trobava tan bo ja que shavia assecat i esberlat una mica o b shavia florit un xic. Ara que ja s que lhe em-bolicar amb un drap una mica humit ja no em passa. Em queden moltes coses per aprendre! S un munt de coses dactualitat internacional,

    s fer funcionar lordinador (una mica..), s... i en canvi ning mhavia explicat com calia guar-dar el formatge. La cultura del nostre pas no mha ensenyat massa cosa sobre el formatge, ning mha parlat mai de formatge! Potser la realitat s que la nostra societat no t gens de cultura formatgera. Mirarem daprendren i ensenyar des de petits als nostres fills quins formatges tenim fets a casa, com els hem de menjar i com es conserven millor. Qu us sem-bla? Us hi apunteu? Som-hi!

    Nria Valent i Arbs

  • 5SECCI PRE

    SENTA

    CI

    Lorigen de lelaboraci de formatge ha estat en discussi i encara avui no sha

    trobat un vestigi prou fiable per establir-ne una data. Hi ha qui diu que sen fa des

    de 8000 aC, altres que des de fa 3000 aC. Sexplica una llegenda prou bonica, que

    podria ser un dels mil-i-un relats del llibre de les Mil-i-una nits dAbu abd-Allah Mu-

    hammed el-Gahshigar, on Scheherezade cada nit explicava una histria al prncep

    per tal de salvar la seva vida. La llegenda explica que un mercader rab per trans-

    portar la llet lhavia posada en un recipient fabricat amb lestomac dun xai. Durant

    el transport amb la calor del desert i el quall que contenia lestomac es va quallar

    la llet i va descobrir una manera de fer formatge. Sigui com sigui segur que igual

    que el pa, el vi, loli i tantes altres coses molta gent va fer el seu propi descobriment.

    Els catalans encara no hem acabat de descobrir el nostre formatge. Si ara agafs

    un micrfon i sorts al carrer i a cada persona que passs li pregunts quins format-

    ges coneix de ben segur nanomenaria uns cinc o sis formatges i segurament cap

    de catal.

    A Frana hi ha una dita que diu que es podria menjar un formatge francs dife-

    rent cada dia de lany!. Charles de Gaulle deia: Com s possible governar un pas en

    el qual hi ha 246 classes de formatge diferents? A Frana hi ha formatges que duen

    el nom dun indret i fins i tot sn destins turstics.

    Moltes vegades hem estat en una discussi, daquelles d havent sopat, on es

    debat si sn millors els formatges francesos, els sussos, els italians, els alemanys...

    per jo no recordo cap ocasi en la que els formatges catalans entressin en discus-

    si. Podrem pensar que potser ni tan sols val la pena!? Doncs jo us puc assegurar

    que haurien dhaver estat en la competici.

    Hi ha uns concursos mundials de formatges artesans i els formatges catalans

    cada any senduen una pila de medalles dor, plata i bronze. Com s que tenim tanta

    desconeixena de les coses de casa?

    Ara quan passeu plana i trobeu el primer formatger, cal que sapigueu que men-

    tre estvem fent la revista va guanyar el premi al millor formatge catal de lany!

    Aix s important i molts de nosaltres no ho sabem. El segon formatger, el tercer, el

    quart... i aix successivament tenen guardons nacionals i internacionals, i tots fan un

    producte impressionant que cal que a partir dara tinguem present i que defensem

    a capa i espasa com a nostre i de qualitat. Us animo a descobrir-los.

    Els formatgers catalans

    CONTACTEart-e-sans@art-e-sans.com

    nuriavalenti@art-e-sans.comwww.art-e-sans.com

    Tel.687055346

    Prohibida la reproducci total o parcial dels continguts

    Dipsit Legal B-5643 2013

    ArtESansArtesans

    issuu.com/search?q=art-e-sans

  • 6ACREFA: sn les sigles de lAssociaci Ca-talana de Ramaders i Elaboradors de Format-ge Artesanal. Una associaci que representa als formatgers artesans catalans, vetlla pels seus interessos, ofereix assessoria i serveis als seus associats i intenta promocionar i divul-gar el coneixement i el consum del formatge artes elaborat a Catalunya.

    Es tracta duna associaci molt plural que integra tot tipus de formatgeries, des de les ms petites que treballen amb volums infe-riors a cent litres de llet al dia, fins a daltres de ms grans que poder arribar a proces-sar alguns milers de litres dun sol cop. En-tre els seus associats shi troben no noms formatgers sin que tamb elaboradors de postres i daltres derivats lctics, sempre amb el mateix denominador com : la cerca de lexcellncia de la qualitat elaborada de ma-nera artesanal.

    La petita histria de lassociaci sinicia amb la seva constituci a lany 1982, en un moment histric marcat pels primers anys de democrcia, la recuperaci de les senyes didentitat del patrimoni cultural i gastron-mic de Catalunya, el 1r.Congrs de Cuina Ca-talana i la publicaci del llibre Els Formatges a Catalunya.

    Va ser un moment en que a tot el territori espanyol apareix el moviment neorural. Potser com a resultat de les inquietuds despertades per el maig del 68, alguns joves hippies, as-

    ACREFA: La petita histria

    duna gran illusi

    ACREFAApartat de correus, 54Santpedor (El Bages)M. 661 75 05 58acrefa@acrefa.comwww.acrefa.com

    Amb la col.laboraci de:

  • 7pirants a pagesos varen proposar-se canviar lindret on els tocava viure, per fer-ho en el migrat camp catal. En aquells anys la norma era dimmigraci a linversa: del camp cap a la ciutat, indret que oferia llocs de feina ms estables, cosa que avui ens podrem qestio-nar molt clarament. Aquesta generaci de jo-ves pioners, que abandonaren les ciutats per anar a viure al camp buscant un ideal de vida ms proper a la natura, van posar en marxa algunes de les primeres formatgeries artesa-nes del pas. Senfrontaven a una normativa sanitria, daquell moment, molt restrictiva i limitant que els impedia treballar des de la legalitat i que noms estava pensada per a la gran indstria.

    Precisament, a Catalunya, lACREFA es va constituir per a defensar i salvaguardar aquestes petites formatgeries artesanes i donar viabilitat a la seva legalitzaci. De fet, i a ttol anecdtic, sha de destacar que en el moment de la constituci de lACREFA, la majoria dels primers associats eren format-geries illegals, sense registre sanitari.

    El primer Decret de lArtesania Alimen-tria de la Generalitat de Catalunya, de co-menaments dels vuitanta, vinculava el nom de formatge artes a que fos un ramader qui

    elabors el formatge amb llet de la seva pr-pia explotaci. Va ser per aquest Decret que, en el primer acrnim d