Guia Tarragona en la Literatura

Biblioteca Pública de Tarragona Fortuny, 30. • 43001 Tarragona • Telèfon 977 24 03 31 http://bibliotecatarragona.gencat.cat [email protected]

Actualització: 30 Octubre 2010

Pàg. 1

TARRAGONA en la literatura

________________________________________________________

Mostra de literatura ambientada

al Camp de Tarragona, editada en els últims anys,

que podeu trobar a la Biblioteca

Novel·les i contes



Pàg. 2

ÍÍÍnnndddeeexxx ________________________________________________________

Agràs i Estalella, Jordi ............... 3 El Fortuny retrobat El vell somriure de la veritat Aguilar, Xavier .......................... 4 Que els déus t’acompanyin Amorós i Corbella, Maria Lluïsa ... 5 Vora el llac Anys i anys ............................. 5 Aritzeta, Margarida .................... 6 El correu de Trípoli Baixeras i Sastre, Josep A. ......... 6 L’anell al dit Balcells, Salvador ....................... 7 La taca negra El vi fa sang Balzer de García, Petra............... 8 Scala Dei Blay Boqué, Pep ........................ 8 Vampíria Sound Bravo, Julio .............................. 9 Maria Bellesguard Brunet i Las, Àngel-Octavi ........ 10 Contra mendacium: el misteri dels còdex màgics El son de la Medusa Burguera, Josep-Lluís ............... 11 Raïms i ferments Capmany, Maria Aurèlia ............ 11 L’altra ciutat Carol, Màrius ......................... 12 El segrest del rei Carreras, Xavier ...................... 13 Sepultura de bandoler La ciutat pels carrers ................ 13

En sintonia ................................ 14 Giné-Masdéu, Joan ................... 14 El genet nu Gómez Granés, Núria ................ 15 El silencio roto No me digas no Jassans, Miquel S. ................... 15 El secret dels pergamins càtars Martorell, Tecla .......................... 16 Dels sols i les llunes Maseras, Alfons .......................... 16 Ildaríbal Mestre i Domènech, Joan M......... 17 El Mas de la Guineu Oller, Narcís ................................ 17 Vilaniu Orensanz, Toni El falsari ....................................... 18 Padró i Canals, M. Rosa .............. 19 El que el temps va desfent Pagès, Rosa ................................ 19 Àngels de pedra Pallicé i Torell, Ramon ............... 20 Cap de brot Perucho, Joan ............................. 20 Les històries naturals Pin i Soler, Josep ........................ 21 La família dels Garrigas Jaume Níobe Sánchez Ripollès, J. M. .............. 22 Diari d’un metge de Valls



Pàg. 3

Tabbs, Antoni .......................... 23 L’enigmàtic cas de l’Almadrava Teruel, Cristina ........................ 23 El sicario de los idus Tiñena, Jordi .......................... 24 Dies a la ciutat El grumet de la Suiza Els vespres de don Magí Castellarnau Trigo, Xulio Ricardo ................. 25 Els secrets de la reina El somni de Tàrraco

Vila i Carreras, Jordi ................. 26 Jaume I, entre l’amor i la corona Xirinacs, Olga .......................... 27 L’agonia de Severià Vargas L’Home que mossegava les dones Pavana per un tauró Los viajes de Horacio Andersen Alguns recursos a Internet ........ 29 Per a saber-ne més .................... 29

________________________________________________________

NNNooovvveeelll��llleeesss iii cccooonnnttteeesss ________________________________________________________

Un misteri al voltant de Marià Fortuny Agràs i Estalella, Jordi El Fortuny retrobat Argentona : La Comarcal Edicions, 2002 202 p. ; 21 cm

Quan em va trucar la Sol Solet estava en una de les meves cícliques depressions predoctorals i m’anava de conya que vingués amb una de les seves històries de la vora del foc. Aquesta història, però, no era pas una una història qualsevol, era per engrescar-s’hi: es tractava d’investigar si una aquarel�la de Marià Fortuny: El Cavaller venecià era autèntica o no. Per Reus feia temps que corria el rumor que una coneguda família falsificava el Fortuny que tenien a casa i venien les còpies com autèntiques; era un secret a crits que mai havia estat aclarit del tot, i ara la Sol m’oferia el repte en safata d’argent...

Així comença El Fortuny retrobat, amb aquest repte que portarà Joaquim Aleus,

exprocurador i estudiós d’art, a iniciar una recerca, quasi detectivesca, que el durà de la capital del Baix Camp al barri madrileny de Salamanca, i des de Barcelona, a la Ciutat de l’aigua en plena Selva Negra (...)

Font: contracoberta del llibre



Pàg. 4

Aiguabarreig de dues èpoques en un Reus imaginari Agràs i Estalella, Jordi El vell somriure de la veritat Reus : Pragma, 2006 207 p. ; 24 cm

El vell somriure de la veritat, guanyadora del primer Premi Pragma de Narrativa, sobreposa dues histories iniciades el 1927 que es bifurquen i es retroben l’estiu de 2004. Jordi Agràs incorpora components eròtics, incrementa els elements de crònica negra sense arribar en cap moment a pretendre bastir un thriller, intensifica de manera més clara la denúncia social, juga amb habilitat en l’aiguabarreig que conformen les diverses històries, recupera l’anagnòrisi, que afecta no tant als personatges com al protagonista investigador (els personatges sí saben qui són i d’on vénen, qui no ho sap és el narrador i amb ell, el lector) i sobretot posa en evidència una bona capacitat d’ironia i una notable traça a fer avançar l’argument, quan convé en meandres juganers, quan s’escau amb components esperpèntics, quan cal en línia recta i a tot gas. Jordi Agràs té l’habilitat, a mesura que avancen les pàgines, de fer aparèixer nous personatges, d’obrir inesperats espais de fabulació, d’endinsar-se en episodis que si de bon començament semblen col�laterals, acaben convergint en el desenllaç final, sorprenent i ben travat. La ficció supera la realitat.

El vell somriure de la veritat és una crònica irreal, ambientada a Reus, malgrat que les

pinzellades de contextualització són ben trobades i explicades, tant per al 1927 com per al 2004. En definitiva, una novel�la que recupera Reus com a plataforma per a la imaginació.

Més informació: http://arxiutarragonaliteraria.blogspot.com/2007/02/el-vell-somriure-de-la-veritat-de-

jordi.html

L’autor Nascut a Reus el 27 d’octubre de 1964. És llicenciat en Dret i professor de l’IES Baix Camp i de la Facultat de Ciències econòmiques i empresarials de la Universitat Rovira i Virgili (ambdós centres a Reus). Està vinculat a nombroses entitats com el Centre de Lectura o el Teatre Bartrina. Ha guanyat diversos premis com el V Premi Literari del Col�legi d’Advocats de Mataró amb El Fortuny retrobat o el 1er premi del II Concurs Literari d’Humor Negre, Humoràlia de la Universitat de Lleida amb Vosaltres passeu, jo no.


A la Tàrraco del segle II : l’auriga Eutyches Aguilar Sastre, Francesc Xavier Que els déus t’acompanyin Tarragona : Arola Editors, 2003 202 p. ; 21 cm

Tàrraco, segle II d.C. L'emperador Adrià convoca una assemblea i la ciutat gaudeix el seu esplendor amb l'ambient festiu de l'arribada del César. Tàrraco s'omple de forasters per veure els espectacles. Als actes lúdics que s'organitzen al Circ hi destaca un jove: Eutyches. Eutyches és un jove esclau i agosarat aprenent d'àuriga que ambiciona una vida amb amor i



Pàg. 5

llibertat. Malgrat que Eutyches en grec vol dir «bona sort», un fat cruel que enveja la seva bellesa i joventut el farà passar a la fama per la posteritat.

Que els déus t’acompanyin és una novel�la que ofereix un esplèndid relat carregat de

passió i intriga; escrit amb una subtil ironia que equipara la Tàrraco del segle II amb la Tarragona actual i, com de passada, integra i fa entenedores les restes arqueològiques -que ara són patrimoni mundial- a la vida quotidiana del segle XXI.

Font: contracoberta del llibre L’autor Nascut a Barcelona el 1947. Quan tenia deu anys va fer la primera visita a la ciutat de Tarragona. Les restes romanes van decidir-lo a escollir el rumb de la seva vida: es dedicaria a la història: Ha viatjat molt i ha viscut a Tarragona. Després d’algunes aproximacions a la literatura, Que els déus t’acompanyin és la seva primera novel�la publicada.


Una història familiar de sis dècades entre Barcelona i Tivissa Amorós i Corbella, Maria Lluïsa Vora el llac Barcelona : Empúries, 1999 180 p. ; 20 cm . Margarida és una republicana d’orígens burguesos que ha d’aprendre a conviure amb un home d’idees oposades a les seves per poder superar el final de la Guerra Civil i l’amargor que duu a dins. Clàudia és una dona solitària i trista que viu en plena postguerra, una farsa de matrimoni amb un ric advocat. Èlia és una jove dels anys setanta que voldrà trencar amb una família encarcarada i inexistent. Totes, -àvia, mare i néta- viuen en un món diferent i ignoren els silencis i les concessions de les altres. Vora el llac és una obra complexa i vibrant, a cavall de la novel�la històrica i la crònica familiar, que abraça sis dècades i ressegueix els fils de tres generacions entre Barcelona i el poble de Tivissa.

Font: contracoberta del llibre L’autora Nascuda a Reus el 1954. És llicenciada en Filosofia i Lletres i en Filologia catalana. Escriu narrativa infantil i juvenil des dels anys vuitanta i ha estat guardonada amb diversos premis. Cal destacar les novel�les Aquella tardor amb Leprechaun (Premi Vaixell de Vapor, 1988), Jardí abandonat (1993) o D’on véns, jan? (1994) traduïda al castellà. També ha publicat les novel�les per adults Els til�lers de Mostar (1996) o Vora el llac (1999) i ha col�laborat en obres col�lectives.

Més informació a http://lletres.tarragona.cat/mlamoros.html

10 Anys d’Editorial El Mèdol Anys i anys [Vint narracions d’aniversari] Tarragona : El Mèdol, 1999 313 p. ; 22 cm



Pàg. 6

(…) El Mèdol compleix deu anys de vida i el pastís conmemoratiu és un volum coronat amb vint espelmes fulgents, vint narracions que omplen un espectre que va dels escriptors més consagrats als novells, i que, tot i centrar-se al voltant d’un temàtica referida a Tarragona, abasta gairebé tota la geografia catalana, demostrant així, un cop més, la vocació arrelada d’arribar a tot arreu, sense fronteres, ni lligams, ni limitacions de cap mena, sense convencionalismes, amb independència, rigor, i una estimació profunda i sincera pels autors i per les seves obres. (…) Inclou narracions curtes de Xavier Amoròs, Marta Balletbó, Àngel-Octavi Brunet, Andreu Carranza, Jordi Cervera, Albert Compte, Lluís Figuerola, Gabriel Janer Manila, Maria de la Pau Janer, Adam Manyé, Natàlia Molero, Rosa Pagès, Montse Palau, Joan Perucho, Mariona Quadrada, Joaquim Sala-Sanahuja, Jordi Tiñena, Francesc Valls-Calzada, Gerard Vergés, Olga Xirinacs..

Font: De la contracoberta

Tarragona i València unides per una trama policíaca Aritzeta i Abad, Margarida El correu de Trípoli Barcelona : La Magrana, 1990 180 p. ; 20 cm . Sam, perquè li diuen Sam, es guanya les garrofes en una oficina d'informes comercials. Però el que li agrada de debò és fer esport i anar amb moto. Un dia es troba una rossa de les que fan perdre l'alè i es pensa que se'l vol lligar per la seva bona figura (i potser per la moto impressionant que gasta). El pobre del Sam cau així de quatre potes en una cursa trepidant darrera una xicota que se li esmuny contínuament, a través d'una pista sembrada de violència i de cadàvers.

Font: http://www.urv.es/centres/Departaments/fcatalana/margarida/weblaia/tripoli.htm L’autora Margarida Aritzeta va néixer a Valls (Alt Camp) el 1953. Va estudiar Magisteri a Tarragona i Història Moderna i Contemporània i Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, on va fer el Doctorat amb una tesi sobre el poeta i crític Josep Lleonart. La seva primera obra publicada és un assaig: Carrasclet-Veciana (1979). Va obtenir el premi Víctor Català de contes i narracions l’any 1980 i el Sant Joan de novel�la de 1983. Des d’aleshores ha publicat nombroses obres, sobretot novel�les. Algunes de les seves obres van adreçades al públic infantil i juvenil. Ha conreat també la novel�la de gènere (novel�la negra, ciència ficció, fantasia mítica). No és partidària, però, de parlar de novel�la amb adjectius. De fet ella escriu novel�la.

Font: http://wwwa.urv.cat/centres/Departaments/fcatalana/margarida/web.htm Més informació a: http://www.urv.es/centres/Departaments/fcatalana/margarida/weblaia/biografia.htm

http://lletres.tarragona.cat/aritzeta.html

Castellet, transposició de Tarragona Baixeras i Sastre, Josep A. L’anell al nit Barcelona : Edicions Proa, 1964 234 p. ; 18 cm .



Pàg. 7

Mentre que Perquè sí reflexiona sobre la temàtica del destí des d'una perspectiva positiva, Perquè no, el recull de narracions amb què l'autor guanyà el premi Víctor Català l'any 1959, n'ofereix una visió contraposada i esdevé, doncs, la negació de tot el món anterior i, en alguns casos, una proposta de refús vital. En aquest volum l'autor ja se centra en la descripció de Castellet, la ciutat que reaparegué posteriorment a la novel�la L'anell al dit i que, de fet, es correspon amb la Tarragona de la postguerra.

L’autor Josep Anton Baixeras i Sastre va néixer a Tarragona 1927. Novel�lista i narrador, és llicenciat en dret i ha exercit d’advocat a la seva ciutat natal. Ha estat senador per l’Entesa dels Catalans a la circumscripció de Tarragona. El 2004 va ser investit doctor honoris causa a la Universitat Rovira i Virgili. Va començar publicant reculls de contes d'un llenguatge molt elaborat: Perquè sí (1957), Calipso (1960) i Perquè no (1960), premi Víctor Català (1959). A més, ha publicat les novel�les L'anell al dit (1964), Les mares (1995), els reculls d’articles Carnet tarragoní (1983) i Fulls de calendari (2003), a més de les obres de teatre El mas dels casaments (1994) i Narcís als llimbs (2003). El 2008 ha poublicat Contes menestrals. Com a traductor destaquen La Fira de Plundersweilern de Goethe i El dia més foll de Peter Turrini (2002) .

Font: http://premisliteraris.tarragona.cat/baixeras.html Més informació a: http://www.urv.cat/honoris_causa/baixeras.html

Marees negres i màfia prop de Tarragona Balcells, Salvador La taca negra Barcelona : Meteora, 2007 186 p. ; 21 cm . Una fuita de petroli al port de Tarragona provoca una marea negra que s'estén fins al cap de Salou. Enmig de les tasques de neteja apareix, ocult entre el rocam de la costa, el cadaver mutilat d'una dona jove. Mentrestant, en una ciutat del Gran Nord rus, enllà del Cercle Polar Artic, els pares d'lrina Grosnina fa mesos que han perdut el contacte amb la seva filla i recorren a un conegut amb un carrec polític important al govern de Moscou. Al voltant de Tarragona, la recerca policíaca, en un entorn de prostitució de luxe, s'enrareix amb la implicació d'un magnat rus de les finances i d'un destacat polític local. Emili Espinosa, sotsinspector deis Mossos d'Esquadra, policia intuïtiu, solitari i malparlat, es veu forçat a treballar en el cas juntament amb un col�lega enviat per Moscou.... .


Indústria i viticultura enfrontats ... a la Universitat ! Balcells, Salvador El vi fa sang Barcelona : Meteora, 2007 284 p. ; 21 cm .



Pàg. 8

El sotsinspector dels Mossos, Emili Espinosa, es troba immers en una trama delictiva que arrenca amb l’assassinat d’un tractant de cavalls a l’Espluga de Francolí i es barreja amb una lluita fratricida entre les facultats d’Enologia i de Química de la Universitat Rovira i Virgili, arran del suïcidi d’un professor universitari autor d’un informe que contraposa els interessos dels defensors de la viticultura ecològica amb els de les grans empreses petroquímiques. [... ] ara l’exguàrdia civil valencià ha de lluitar amb intel�ligència contra els odis acadèmics i contra els malfactors ficats a les empreses de seguretat, i ha de conviure amb paciència bíblica amb les seves filles, abraçades als postulats independentistes i antisistema.

Font: http://www.editorialmeteora.cat/cat/llibre.php?id_LLIBRE=66

L’autor Salvador Balcells i Vila (L'Espluga de Francolí, 1946) ha cursat estudis de dret i periodisme i està vinculat professionalment al món de les publicacions periòdiques en català i de la gestió cultural. Durant vint anys va exercir de llibreter al Prat de Llobregat. Anteriorment, havia fet de cuiner i de fotògraf. ... ha col�laborat en premsa (Avui,Diari de Barcelona i El Temps) i ràdio (Ràdio 4, Ràdio Avui i Ràdio Sant Boi), i ha estat professor de la Universitat Catalana d'Estiu. ... La taca negra és la seva primera novel�la. Aquesta obra, amb el títol provisional de Nines russes, va guanyar el premi de novel�la Joan Arús 2005, convocat per l'Ajuntament de Castellar del Valles.

Font: http://www.editorialmeteora.cat/cat/llibre.php?id_LLIBRE=66

La venjança del fill de la reina mora de Siurana

Balzer de García, Petra Scala Dei Barcelona : Styria, 2007 319 p. ; 23 cm . Any 1153. Siurana, el darrer bastió àrab de la Reconquesta, viu confiada. La situació al capdamunt de l’espadat dóna als seus habitants una sensación de seguretat, que es trenca en mil bocins el dia en què el comte Ramon Berenguer decideix conquerir la fortalesa i els seus homes aniquilen la població musulmana. Després d’aquella nit la vida de Rashid, fill de la reina mora Azia, mai més no tornarà a ser igual. Sense ni privilegis ni béns i exposat al perill constant d’ésser descobert com a àrab, es veurà obligat a assumir una nova identitat quan Bobo, un comerciant de vins fidel a la doctrina de Carlemany, es creuarà en el seu camí cap a la venjança. Al seu costat, aprendrà l’art de la viticultura i descobrirà un món nou on no hi faltaran aventures, passió, intrigues i amistat. L’autora Petra Balzer de García, periodista de formació, ha treballat com a redactora i com a directora de redacció de l’editorial de Weltbild Sammler-Editionen. Des de 1999 és traductora al castellà. Està casada i viu a Augsburg. Scala Dei és la seva primera novel�la i ha esdevingut un dels grands èxits literaris a Alemanya.

Font: versió catalana de la contracoberta del llibre

Més informació pàgina web, en alemany, de l’autora: http://www.petra-balzer.de/index.html



Pàg. 9

Melodies sinistres entre Reus, Albarca i Barcelona Blay Boqué, Pep Vamnpíria Sound Barcelona : Rosa dels Vents, 2004 413 p. ; 24 cm . En el marc del Sónar 2003, la Fira del Disc de Reus, el Dr. Music Day i el concert dels Rolling Stones a Barcelona, el protagonista de Vampíria Sound, un crític musical amb la síndrome de Peter Pan que pateix amnèsies a causa de l'excés d'alcohol i que es fa dir JB, es veurà involucrat en una sèrie de foscos i críptics assassinats. S’adorm en el mateix lavabo en què apareixen mortes dues bessones amb les quals havia ballat al concert de Björk al Sónar, perd el coneixement just quan es descobreixen dins un contenidor els cadàvers de dues promotores de Virgin .... i es tracta d'aquell DJ que també era en tots els escenaris dels crims i que es passeja amb un vestit ple de punxes i la cara amagada dins una màscara de làtex coronada amb unes banyes al cap. El periodista Pep Blay es va fer conegut a Catalunya amb les biografies dels grups de rock català Sopa de Cabra i Els Pets, totes dues publicades per Rosa dels Vents. A més, va treballar com a periodista al diari AVUI i durant quatre anys va dirigir el suplement Rock & Clàssic del rotatiu. Des del 1999 treballa a Televisió de Catalunya. Ara ens presenta la seva primera novel�la, una frenètica, càustica i delirant història amarada de la seva afició als vampirs. Blay ha volgut crear una barreja de relat musical, thriller i crònica sobre el món del periodisme que submergeixi el lector en un ritme trepidant, per la qual cosa inclou una multitud de personatges reals i ficticis i canvia constantment d’escenaris.

Extret de Tomàs, Anna. “Melodies sinistres”. Avui 25 març 2004 Disponible a http://www.joanducros.net/corpus/Pep%20Blay.html#01

Història d’amor a Montblanc Bravo, Julio Maria Bellesguard Tarragona : Edicions El Mèdol, 2002 77 p. ; 20 cm . Maria Bellesguard es, per damunt de tot, una novel�la d'amor, d'un amor quasi adolescent, de primera joventut, i d'un romanticisme tendríssim que acaba essent fatalment tràgic. Novel�la autobiogràfica, és la primera obra narrativa del seu autor, el metge saragossà Julio Bravo, que la publicà sota pseudònim, a causa de l'índole tan íntima, tan dolorosa de la seva història. Poques vegades s'ha donat una expressió tan delicada i càlida del primer amor com en aquesta novel�la, que constitueix un cant no solament a una concreta historia sentimental sinó al mateix sentiment amorós. La novel�la, situada predominantment a la població catalana de Montblanc, transcendeix literàriament el paisatge geogràfic i humà d’aquesta bella i històrica localitat de la Conca de Barberà, i constitueix un testimoni preciós de la vida quotidiana de l’Espanya dels anys vint. Madrid i Saragossa són també escenaris de la novel�la.




Pàg. 10

Tàrraco a les acaballes de l’imperi romà Brunet i Las, Àngel-Octavi Contra mendacium : El misteri dels còdex màgics Tarragona : Edicions El Mèdol, 2000 170 p. ; 20 cm . Premi de narrativa Pin i Soler 1999 Novel�la negra ambientada en una època no menys negra. En els darrers anys de salut de l’emperador Flavi Honori, quan l’imperi era sagnat contínuament per poder fer front als pobles bàrbars, fou celebrat, a la Colònia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco, un concili en presència del mateix comes Hispaniarum Asteri i del seu exèrcit imperial, mentre, mar endins, sense saber-ho gairebé ningú, argus i recelós, un vaixell bàrbar romania ancorat enfront d’aquelles costes de la vetusta ciutat de l’apòstol.


Detectius i arqueòlegs a la Tarragona del segle XIX Brunet i Las, Àngel-Octavi El son de la medusa Barcelona : Meteora, 2003 331 p. ; 20 cm . Nèstor Lefler, personatge inquietant que sembla disposat a fer fortuna sense gaire miraments ni escrúpols, coneix en un viatge amb diligència de València a Tarragona l’erudit Ramiro Solé, ancià que guarda gelosament un bagul que, segons diu, conté un tresor de valor incalculable. Corre l’any 1850 i els camins que duen a Tarragona estan farcits de policies que encalcen, de moment sense èxit, un famós i perillosíssim criminal anomenat Lo Vermell.

Quan Lefler arriba a Tarragona coneix l’arqueòleg Bonaventura Sanahuja, però els esdeveniments es precipiten: segrestos, batusses, sarcòfags egipcis, mosaics romans amb el rostre espaordidor de la Medusa... i, sobretot, un gran misteri: quin horrible crim s’amaga darrere l’edició apòcrifa del Quixot, impresa als obradors de Felip Robert a la Tarragona de l’any 1614? ...

Font: http://www.editorialmeteora.com/cat/llibre.php?id_LLIBRE=8

L’autor Àngel-O. Brunet i Las va néixer a Tarragona el 1964. La "O" que duu enganxada al nom li ve d'Octavi, potser en memòria d’aquell primer gran tarragoní d’adopció que fou Octavi Cèsar August. Ha publicat, entre d’altres obres de narrativa, Taüt de naftalina, seda i cotó (primera entrega de les peculiars aventures del detectiu Marc Macintosh), L'Apocalipsi segons Macintosh, Contramendacium: el misteri dels còdexs màgics, Els llavis al polze i Terratarragona i l'univers (amb il�lustracions de Faro). Àngel-O. Brunet ha obtingut importants guardons literaris, entre els que destaquen el Premi Serra i Moret de Guió (1988) i els premis de novel�la Sebastià Juan Arbó (1998), Pin i Soler (1999), Vila de l'Ametlla de Mar (2001) i Ribera d’Ebre (2002). L'Àngel-O. us rebrà amb molt de gust i us explicarà més intimitats a: http://www.tinet.org/~las/



Pàg. 11

Crònica del cooperativisme agrari

Burguera, Josep-Lluís Raïms i fermens ; la Societat de Barberà de la Conca Tarragona : Arola, 2005 221 p. ; 25 cm Raims i Ferments és la crònica novel�lada de la Societat de Barberà de la Conca, entitat de caire internacionalista socialista, que posa en marxa tot un procés de cooperativisme agrari: primer celler cooperatiu de Catalunya i referent indiscutible de la pagesia d' abans de la Guerra, fins i tot més enlla de les comarques tarragonines. Des de la seva fundació, el 1894, fins a la mort pressentida i, tanmateix sobtada, el 1939. Més que novel�la històrica, l’autor s’ha plantejat fer història novel�lada. En comptes de reflectir la peripècia personal, molts cops artificiosa quan no esperpèntica i ficada amb calçador, d’uns personatges de ficció sobre el fons d’un teló històric, és aquest el que pren protagonisme, amb una família creada per a l' ocasió que fa de fil conductor al llarg de tres generacions, i altres personatges -tant ficticis com reals- que hi desfilen. Més que una simple enumeració dels fets històrics a la manera d’un llibre d'Història -que generalment queden com a freds- l' autor els reflecteix des del vessant humà dels protagonistes, cosa que apropa el lector a la dimensió humana i entranyable de tot un llarg episodi, certament èpic, de la nostra historia comuna.

Efectivament, el relat té molt a veure amb la pel�lícula Novecento, de Bernardo Bertolucci. Tal com diu l' autor, a casa nostra no ens cal recórrer a les rodalies de Parma; vam tenir el nostre propi Novecento ben a mà: al bell mig de la Conca de Barbera....

Font: contracoberta del llibre L’autor Josep-Lluís Burguera (Barberà de la Conca 1941), resideix a Tarragona des de 1958. Professor de secundària, de llengua catalana i literatura, jubilat l’any 2001. Fou regidor d’ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona en el quadrienni 1983-87. El seu primer llibre, Retaule (prosa no de ficció) fou guardonat amb el Premi de Narrativa Ciutat d'Eivissa 1998, Editorial Res Pública, Eivissa 1999. El segon llibre, i primera novel�la, Cacie, obtingué el Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de Novel�la 1999, Editorial Moll, Palma de Mallorca, 2000. Arola Editors ha publicat el seu primer poemari, lrisaeions (març de 2005).


Més informació a: http://www.arolaeditors.com/index.asp?sc=ficha&isbn=8496366537

Encreuament de records a Tarragona Capmany, Maria Aurèlia L’altra ciutat Barcelona : Selecta, 1955 235 p. ; 14 cm . L’altra ciutat és la segona novel�la de M. A. Capmany, escrita el 1952 i publicada el 1955. Ens presenta un doble viatge. Una excursió escolar arriba a Tarragona, amb la



Pàg. 12

senyoreta Rosa. I aquesta Rosa recorda la visita que 30 anys enrere va fer amb sa mare Així, contínuament, la visió de la ciutat present la porta a l’altra ciutat, la de trenta anys enrere, la qual cosa ens permet qualificar-la com a visió reflexiva. La novel�la es divideix en capítols centrats, generalment, per algun element d’aquesta ciutat: el mar, la catedral, el Pont del Diable, Constantí, el Serrallo, etc. Aquests espais se’ns apareixen amb naturalitat, sense recarregament, a partir del simple diàleg dels personatges.

Font: Cavallé, Joan (2004) “Visions literàries de Tarragona”. A: Kesse. Núm. 37 (2004, desembre). p. 32 Més informació a: Cavallé, Joan (2007) “Novel�les del retorn”. A: Tarragona escrita. Barcelona : Lunberg. p. 211 ss

L’autora Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991). Novel�lista, autora de teatre i assagista. És una de les escriptores catalanes més polifacètiques. Estudia a l'Institut-Escola i es llicencia en Filosofia. Treballa com a gravadora de vidre i com a mestra a l’ensenyament secundari. El 1947 queda finalista del premi de novel�la Joanot Martorell amb Necessitem morir i el guanya l’any següent amb El cel no és transparent. El seu prestigi com a narradora li arribarà, però, el 1956 amb l’obra Betúlia. El 1959 funda amb Ricard Salvat l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, on exerceix de professora, fa d’actriu, de directora i de traductora. També hi estrena tres obres pròpies. En aquesta mateixa etapa és quan apareixen dues novel�les bàsiques en la seva producció, escrites anteriorment, El gust de la pols i Un lloc entre els morts, premi Sant Jordi 1968. Com a assagista, dedica nombrosos articles als temes al voltant de la dona i també sobre diversos aspectes de la cultura i de la societat catalana. Es dedica també al guionatge de ràdio i televisió. En el seu vessant de política és regidora i responsable de les àrees de Cultura i d'Edicions de l'Ajuntament de Barcelona i membre de la Diputació de Barcelona, des del 1983 fins a la seva mort.

Extret de http://www.escriptors.cat/autors/capmanyma/

Un cop de mà contra el trasllat de les despulles de Jaume I Carol, Màrius El segrest del rei Barcelona : Planeta, 2003 214 p. ; 24 cm Premi Ramon Llull 2002 Un petit grup d'estudiants sense cap militància política va intentar segrestar la mòmia del rei Jaume I de la catedral de Tarragona, just abans que el general Franco presidís sota pal�li el seu trasllat al Monestir de Poblet, l'any 1952, en acabar el Congrés Eucarístic Internacional celebrat a Barcelona. Mig segle més tard, un forense barceloní que estudia les restes del rei Jaume i té coneixement de la història, mitjançant un monjo de Poblet, es posa a investigar si tot plegat es tracta d'una llegenda o si aquells joves, que anys més tard jugaran un paper important en la democràcia del país, van estar a punt de protagonitzar una gesta.

Font: contracoberta del llibre L’autor Màrius Carol és periodista. Escriu habitualment a La Vanguardia i hi cobreix la informació de la Casa Real Española. Participa en programes radiofònics i de televisió.

Més informació a: http://www.xtec.es/~jducros/Marius%20Carol.html#01 i a Wikipèdia http://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%A0rius_Carol_i_Pa%C3%B1ella



Pàg. 13

El coronel Carrasclet Carreras, Xavier Sepultura de bandoler Tarragona : Arola, 2006 304 p. ; 24 cm La derrota de 1714 a mans del primer Borbó espanyol, Felip d'Anjou, destrueix l'edifici polític de Catalunya, afecta la vida quotidiana i provoca en Pere Joan Barceló i Anguera l'odi etern als Borbons, convençut que són el principal flagell de Catalunya. Alguns historiadors -i encara poetes com l'altíssim Verdaguer- s'han deixat enganyar pel calumniós qualificatiu de bandoler que fins i tot polítics molt nostrats han vessat damunt la figura del guerriller Carrasclet. Investit del grau de coronel de l'exércit austríac, s'enfronta als filipístes i al reial i botifler cos dels Mossos d'Esquadra, de recent creació, dins del marc d'una anticipada pátria. Un quadre enígmátíc pot fer trontollar la successió a la corona espanyola i suscita un seguit d'interrogants que s'eternitzen. ¿El Borbó no demanarà mai perdó per l'anorreament de la nació i pels ultratges soferts per Catalunya? ¿Tornaran algun cop la sobirania al nostre poble? ¿Fins quan la negació de la pròpia identitat, la pressió fiscal, la manipulació de la história7 Tot el romanticisme de I'horne vexat per una tirania, que es veu obligat a llençar-se a la muntanya i a perseverar-hi. El simbolisme politic de cabdill irredemptista dignifica la persona d'un guerriller català a qui les circumstàncies polítiques han donat sepultura de bandoler.

Font: contraportada del llibre

L’autor Xavier Carreras (Tarragona 1953) és periodista i guionista. Ha fet de corresponsal per als diaris Catalunya Sud, Nou Diari i La Vanguardia. Ha dirigit la crítica televisiva del diari Avui i ha treballat per a diversos programes televisius emesos des de Sant Cugat del Vallès. Dirigeix la col�lecció de publicacions Rambla Vella.

La Capona fa anys La ciutat pels carrers [27 mirades sobre Tarragona] Tarragona : La Capona, 2002 155 p. ; 25 cm Hi ha un espai públic per excel�lència a la Mediterrània: el carrer. A Tarragona, no te l’acabes. La Llibreria La Capona, en el seu Vè aniversari i en un any de fort valor simbòlic –el 2002-, ha convidat 27 autors, que han situat les seves narracions i imatges (periodístiques, àcides, nostàlgiques, poètiques, d’intriga, erudites, gràfiques, etc.) en aquest lloc on conviuen: la pedra romana i el quitrà, el nou mobiliari urbà i el pobre rodamón, el nadiu i el foraster, un ritme de ballet amb un altre de caòtic, personatges que ens recorden el passat i d’altres que abracen el present. Si busquem un nexe comú a aquestes mirades polièdriques, ens adonem que tots els escrits i les fotografies transiten entre la ciutat viscuda i la ciutat somniada. Al cap i a la fi, recordar i escriure és inventar. Inventant un carrer, s’inventa una ciutat; inventant una ciutat



Pàg. 14

lluitem contra l’oblit. Un poeta hebreu d’origen alemany citat en aquest llibre, Iehuda Amikahai, afirmava: Qui oblida algú, n’oblida tres: la persona, el nom del carrer on viu i la persona que dóna nom al carrer


Ja fa 20 anys de Tarragona Ràdio En sintonia La Ràdio en vuit relats Tarragona : Arola Editors, 2006 134 p. ; 23 cm Són vuit, i en podien ser més. I en podien ser uns altres. Són una petita mostra dels escriptors del Camp de Tarragona. Aquí teniu vuit històries per somriure, emocionar-se, reflexionar, somiar ... vuit històries per constatar la vitalitat de la ràdio com a mitjà de comunicació.

Font: De la presentació de Ricard Lahoz

Aquest llibre de relats és una altra de les accions que s’han dut a terme amb motiu d’aquest aniversari. La idea volia reunir dos mons aparentment allunyats: la ràdio i la literatura. Els autors escollits, però, han esborrat fronteres i han elaborat, des d’estils diferents, vuit relats que tenen la ràdio com a protagonista o com a rerefons. Vuit escriptors del Camp de Tarragona que han constatat la vitalitat de la ràdio com a mitjà de comunicació. Els seus noms: Olga Xirinacs, Montse Palau, Jordi Cervera, Jordi Tiñena, Adam Manyé, Francesc Valls-Calçada, Magí Sunyer i Àngel-Octavi Brunet.

Font: http://www.tinet.cat/portal/sheet-showdir.do?id=2966&ch=1

Un brigadista entre la derrota i el triomf Giné-Masdeu, Joan El genet nu Barcelona : Columna, 2009 448 p. : 23 cm

En la cruenta batalla de l’Ebre, el jove brigadista Paul Brians, fill de pare català i mare americana, és el primer a travessar el riu en l’ofensiva republicana i el darrer a repassar-lo nedant en el replegament del seu exèrcit, després de la derrota. L’ardor i el coratge d’en Paul en el combat, nascuts d’uns ideals incontestables, esdevenen desengany i violència sense sentit en el seu llarg retorn cap a casa. Només la sensualitat desfermada o l’estimació envers els cavalls podran mantenir vives les seves esperances.

L’autor Joan Giné-Masdeu (Falset, 1950) ha publicat tres reculls poètics i debuta en la novel�la

amb El genet nu, premiada amb el Premi Pin i Soler 2009. Després de participar en el volum col�lectiu Poemes ara amb el recull Poemes setantànics, va publicar els volums de poesia A frec de capitell i Quadern de geografia. Director de l’Institut Martí Franquès, de Tarragona, està especialitzat en la realització de vídeos aplicats a l’ensenyament.

Font: Editorial Columna: http://www.columnaedicions.cat/ca/autor/joan-gine-masdeu_5613.html



Pàg. 15

Poder i política a la Tarragona d’ara mateix Gómez Granés, Núria El silencio roto Tarragona : Arola Editors, 2003 194 p. ; 23 cm Quan en l’amistat es barrejen la complicitat, l’amor, la gelosia i l’enveja... Quan el poder es torna passió i corrupció... La restauradora Clàudia Pons viu una història inquietant, sensual, atrevida, tendra... Prop del mar, a la monumental Tarraco Patrimoni de la Humanitat, la Clàudia descobreix el vertader rostre de la igualtat. Novel�la de política actual, on queden àmpliament reflectits els desordres i els abusos comesos des del poder entés com una finca privada. Manipulacions econòmiques de polítics en actiu, paradisos fiscals, ineficàcia d’alts càrrecs exercits per dones-objecte, tràfic d’armes, assasinat... Una novel�la que tracta el tema de l’abús de poder en la política.

Font: contraportada del llibre

Tarragona ... intriga, premsa i política Gómez Granés, Núria No me digas no Tarragona : Arola Editors, 2000 126 p. ; 23 cm Història trepidant d’amor, passió i denúncia al voltant de l’ètica i la política del món actual, viscuda intensament per la protagonista; una periodista de premsa i ràdio. Sara Tobares, nascuda i educada a Barcelona, separada del director del diario de Saragossa La Voz Aragonesa, es trasllada a viure a Tarragona amb un fill adolescent. Involucrada amb el voluntariat, fa una incursió en el món de la política, on coneix el líder d’un important partit polític, iniciant una apasionant i estranya relació, viscuda en diferents escenaris i ciutats; que afectarà la vida de Sara de forma contundent, creant-li una gran inquietud seguida de prop per l’arquebisbe de Tarragona.

Font: contracoberta del llibre L’autora Núria Gómez Granés neix a Barcelona, on estudia disseny industrial i història de l’art. Ha exercit com a professora d’arts plàstiques i d’història de l’art. Del 1987 al 1995 és corresponsal de premsa del Diari de Tarragona a Torredembarra, Roda de Barà i El Vendrell.

Font: contracoberta del llibre. Més informació a: http://www.tinet.org/~ngomez/index.htm

Intrigues i tresors al Priorat del segle XIII Jassans, Miquel S. El secret dels pergamins càtars Valls : Cossetània, 2003 231 p. ; 21 cm .



Pàg. 16

Elisenda, una noia de Cornudella, i Roger Puigdalba es coneixen investigant documents antics als Arxius de l’Arquebisbat de Tarragona. Aquesta coincidència fa que entre ells neixi un lligam que sobrepassarà l’amistat i farà que els dos emprenguin una aventura apassionant, cercant un hipotètic tresor amagat pels càtars en uns masos de Porrera. La professora d’Història Medieval del Roger intenta, amb males arts i seduccions, ser ella la descobridora del suposat tresor. Això fa que la recerca es compliqui i prengui un caire intrigant i violent. En aquest relat, els personatges actuals són pura ficció i parlen d’art, ètica i religió. En canvi, els noms dels llocs que apareixen en el relat són extrets de documents autèntics del segle XIII, i es descriu el paisatge d’aquest entorn, que pertany a una Catalunya poc coneguda, amb uns masos, muntanyes, barrancs i camins que han conservat fins avui els noms d’uns càtars que van ser víctimes de la Inquisició destructiva.

Font: Editorial Cossetènia: http://www.cossetania.com/mostrar_producte.php?prod=282 L’autor Miquel S. Jassans va néixer a Alforja el 1937. És diplomat en arqueologia hispànica i llicenciat en Belles Arts. És també escultor, pintor, estudiós de l’onomàstica, i ha participat en projectes de teatre, premsa local i excursionisme.

Més informació a: http://www.doga.es/index.php?option=content&task=view&id=75

Anar a estudiar a Tarragona

Martorell, Tecla Dels sols i les llunes Tarragona : Arola Editors, 2009 279 p. ; 22 cm

Dels sols i les llunes, una novel�la escrita en primera persona i de caire intimista, explica les experiències de la Remei, una noia de poble que forma part d’una família marcada per la Guerra Civil. La protagonista descriu tradicions de la ciutat i del poble amb ulls de criatura, i nodrida pels mestres i savis que ensopega per la vida baixa a estudiar a Tarragona. Sola però il�lusionada intenta defugir del conformisme sense oblidar les seves arrels. L’autora

Nascuda a Tarragona (1960), Tecla Martorell, diplomada en Magisteri i llicenciada en Pedagogia, exerceix com a mestra d’adults als Barris de Ponent de Tarragona des de 1981. Ha col�laborat en la col�lecció de quatre CD sobre la història dels Barris de Ponent tarragonins editats pel Museu d’Història de la ciutat, i juntament amb Pilarín Bayés ha publicat les Petites Històries de la Rambla de Tarragona I i II, editades per Edicions Mediterrània, S.L.

http://www.arolaeditors.com/index.asp?sc=ficha&id=453

Amor, perill i sentiments a Tàrraco Maseras, Alfons Indaríbal Barcelona : Columna, 1994 196 p. ; 21 cm



Pàg. 17

Ildaribal- un adolescent de família patrícia- ha nascut i viu a Tàrraco en els anys cinquanta del segle I, dedicat a una vida amarada de plaers. Tanmateix, i malgrat ser oficialment romà, sent bullir a la sang les seves arrels indígenes, alhora que viu amb intensitat una estranya febre sensual per la dansarina Talahit. El compromís amb Èlia-la innocent germana-, la vinculació d’Ildaribal amb una conjura contra el pretor de Tàrraco i les seves interrogacions sobre el significat de la vida inicien una trama on perill i amor es fan aliats fins a la fi.

L’aventura i els sentiments profunds donen forma i sentit a aquesta novel�la, que dreça el món bulliciós, acolorit i mediterrani de la Tàrraco imperial amb tota la força de la millor evocació històrica i modernista.


L’autor Alfons Maseras (Sant Jaume dels Domenys, 1884- Tolosa de Llenguadoc, 1939) és

l’introductor de la novel�la històrica decadentista a Catalunya. Autor de dotze novel�les, entre les quals destaquen Edmon (1908) i L’adolescent (1909). A més d’escriure novel�la, fou també poeta, traductor, dramaturg, assagista i periodista.

Font: contracoberta del llibre Més informació a http://www.xtec.es/~jducros/Alfons%20Maseras.html

La guerra civil en un poble del Baix Camp Mestre i Domènech, Joan Maria El Mas de la guineu Tarragona : El Mèdol, 2001 260 p. ; 22 cm El mas de la Guineu és la segona de les novel�les de Joan Mestre i la primera que es publica. És la crònica sentida i personal d'una època que fineix precisament l'any en què va néixer l'autor (1940) i presenta el relat d'uns personatges que es van trobar immersos en uns esdeveniments que els van obligar a canviar les seves vides i a replantejar-se el seu paper en la tranquil�litat d'un ambient rural, el qual de cop i volta es va convulsionar pel sotrac extern d'una història que, malgrat tot, va acabar sent la seva.

Font: contracoberta del llibre L’autor Joan Mestre i Domènech va néixer a l'any 1940, tot i que les seves arrels s’han de buscar a Riudecols. Estudia batxillerat a Reus i a Vilanova i la Geltrú, i Magisteri a Tarragona, per encetar després un triangle que el porta de Madrid a París, i de París novament a Madrid. Torna a Tarragona com a funcionari l’any 1970. Preocupat pel que viu la societat es fa militant de l’ORT i poc després al PSC. Es dedica a la literatura des de l’any 90.


El Valls de Narcís Oller Oller, Narcís Vilaniu Barcelona : Edicions 62, 1985 236 p. ; 18 cm



Pàg. 18

Vilaniu (1885) – la primera redacció de la qual es pot trobar en Isabel de Galcerán- és una descripció realista de la vida d’una vila provinciana (el seu Valls nadiu), on la política menuda i les baixeses rurals tenen unes conseqüències tràgiques. Com diu el crític Manuel de Montoliu l’ambient físic, el paisatge, ha inspirat en aquesta novel�la planes insuperables de color i de vida, que potser no tenen parió en la literatura catalana.


L’autor Narcís Oller (Valls, 1846 - Barcelona, 1930), primer gran novel.lista català de la Renaixença, és considerat com el creador de la novel.la catalana moderna. Ocupa un lloc destacat en el marc global de la novel.la realista gràcies a obres com La papallona (1882), L'Escanyapobres (1884), Vilaniu (1885), La febre d'or (1890-1892), La bogeria (1899) o Pilar Prim (1906). De formació romàntica, es va anar decantant cap a l'opció estètica naturalista propera a Émile Zola. Va aconseguir, no obstant, un estil propi, que el mateix Zola en una carta-pròleg a la traducció francesa de La papallona va especificar. Narcís Oller va incorporar temes i una visió del món inèdits en la literatura catalana vuitcentista.

Font: Web de l’AELLC: http://www.escriptors.cat/autors/ollern/ Més informació a http://www.xtec.es/~jpallas/ i a http://www.uoc.edu/lletra/noms/noller/index.html

Relats de tradició oral de Falset i el Priorat Orensanz, Toni El falsari Valls : Cossetània, 2010 104 p. ; 24 cm

El falsari, de Toni Orensanz, és un deliciós recull de relats on recorda i recrea

personatges i anècdotes ubicades al Priorat (especialment al seu Falset), moltes de les quals ha degut recollir de la tradició oral (amb les corresponents dosis de realitat i ficció que això representa), i també inspirades en experiències pròpies. L’autor

Toni Orensanz és periodista i guionista freelance. És col�laborador habitual del diari La Vanguardia des del 1996 i ha realitzat tasques informatives per a la Cadena SER, TV3, Avui, El Mundo, Descobrir Catalunya, GEO i altres mitjans escrits i àudiovisuals, gairebé sempre en les zones rurals de Catalunya (especialment en el Camp de Tarragona i les terres de l’Ebre). [...]

Té publicats els llibres Passió, sang i oblit (crònica d’una de les últimes execucions públiques a Catalunya: Carrutxa, 2001) i ha participat en obres col�lectives com Jo no sóc de Barcelona (Planeta, 2000), Priorat (Lunwerg, 2004) o Ebro, el río y la vida (Lunwerg, 2007). Els últims cinc anys ha centrat les seves recerques en la Segona República i la guerra civil –especialment al sud de Catalunya i l’Aragó. D’aquesta etapa en són el resultat alguns articles en revistes i en obres col�lectives com, per exemple, “El verano caliente de 1936” dins La Guerra civil en Aragón (Diputación de Zaragoza, 2007). El seu darrer llibre, una investigació periodística sobre Pascual Fresquet, L’Òmnibus de la mort : Parada a Falset (2008) ha arribat a les tres edicions.

http://omnibusdelamort.blogspot.com/2008/06/lautor.html http://cornudellaweb.blogspot.com/2010/03/el-falsari-nou-llibre-del-falseta-toni.html



Pàg. 19

Amor, odi i guerra a Tarragona fa vuitanta anys

Padró i Canals, Maria Rosa El que el temps va desfent Tarragona : Edicions El Mèdol, 2001 239 p. ; 22 cm Des dels temps immemorials la societat benestant establerta, ha dominat; fent trontollar fins els amors en aferrissades lluites de classes; ha desfermat odis, que aprofitant l'enrenou de la Guerra Civil Espanyola, han clamat venjançes moltes vegades en éssers innocents.

Font: contracoberta del llibre L’autora Nascuda a Tarragona. Ha publicat llibres de poemes: Vora la mar nostra, Agua de mayo, Tres jinetes (2on. Premio Hnos. Argensola), i el llibre Recull d’Estampes de Tarragona.


Efervescència a les primeries del segle XX reusenc

Pagès, Rosa Àngels de pedra Valls : Cossetània, 2010 200 p. ; 24 cm

Un gran projecte per a una ciutat jardí. Un quadre falsificat. Vagues obreres i crides a l’exèrcit. Un mas a la Boca de la Mina i el lema d’una institució psiquiàtrica: “Renascitur”. Àngels de pedra és un recorregut pels primers anys del segle XX a Reus. Un viatge pels corrents del pensament utòpic, pels nous aires de civilitat que donen forma a les grans urbs europees i per les transformacions socials d’una ciutat que perd el tren. Un viatge per la història íntima i secreta d’un mosaic de personatges atrapats per les passions, la bogeria, els grans ideals i la cobdícia.

http://www.cossetania.com/mostrar_producte.php?prod=1008 L’autora

Rosa Pagès (Reus, 1967) ha publicat els reculls de contes Els camins de l’aigua (El Mèdol, 1990) i Llibre de plagis (La Gent del Llamp, 1999), i la novel�la Binomis (La Gent del Llamp, 1995). Amb Mariona Quadrada ha publicat Històries trobades (La Medusa, 2001) i la novel�la juvenil Un enigma a la cuina (Eumo, 1998). El 2004 va guanyar el IX Premi Valldaura de novel�la amb M’he descuidat de dir-te gràcies (Publicacions de la UAB, 2004) i el 2008, amb La veïna i altres animals domèstics (Cossetània, 2009), el Premi de Narrativa Ribera d’Ebre. Amb Àngels de pedra va obtenir el Premi Vila d’Ascó 2009.

http://www.cossetania.com/mostrar_producte.php?prod=1008

Més informació: http://www.llegirllibres.cat/angels-de-pedra-de-rosa-pages.html



Pàg. 20

El segle XVIII a Reus : de la guerra al pragmatisme

Pallicé, Ramon Cap de Brot Reus : Pragma Edicions, 2005 302 p. ; 24 cm Cap de brot presenta l’ocupació de Reus per les tropes borbòniques després de l'11 de Setembre. És la novel�la de 1'etapa posterior i del segle XVIII catala. És a dir, la de l'inici de la colonització castellana sobre Catalunya, la qual apareix perfectament explicada des del carrer, de reacció popular, mostrant la penetració, l' entrada dels costums i les lleis forasteres de .manera perfectament clara al llarg de la primera part de la novel�la. .... El personatge és Pere, fill de pages acabalat i tinent de l' exèrcit catala que defensa la causa de l' Arxiduc CarIes lluitant a Barcelona. Descobrim en els primers capítols la dificultat d'adaptació a la vida de vençut a Reus. L’existència del «bandolerisme», concretament de les partides de Carrasclet ... Pere hi manté contactes i ... es veu perseguit pels borbònics... Tota la primera part de la novel�la és clarament evocadora de la situació que produí el Decret de N ova Planta, la dependencia política de Madrid així com la reacció popular. Apareix, també, tot l' escenari de la guerra i les activitats dels guerrillers al Montsant.

La segona part de la novel�la mostra l'evolució del personatge cap a una posició i ideologia pragmàtica i mercantilista que és un reflex del segle XVIII i de bona part del pensament econòmic catala de la segona meitat del segle. ....

Font: contracoberta del llibre Més informació a http://www.arolaeditors.com/index.asp?sc=ficha&id=12

L’autor Ramon Pallicé Torrell (Reus 1928) advocat i tècnic superior de la Generalitat de Catalunya. La seva producció literària- poemes èpics, contes, narracions i novel�les curtes- és inèdita. Ha col�laborat en diaris i revistes amb reportatges, articles, entrevistes i crítica de cinema ...


Realisme màgic, aventures i història Perucho, Joan Les històries naturals Barcelona : Edicions 62, 2003 222 p. ; 18 cm Les històries naturals, segona novel�la de Joan Perucho, ja prefigura tot l’univers imaginari que l’autor anirà desplegant posteriorment, sobretot en la seva prosa, una barreja calculada i efectiva de coneixements històrics i de dades fictícies que recreen un món proper al corrent del realisme màgic. Esplèndida combinació de novel�la d’aventures, novel�la gòtica i novel�la històrica, amb una sàvia amalgama d’erudició i d’invenció converteix la Catalunya de la primera meitat del segle XIX en matèria literària amb la introducció d’elements fantàstics. Horta de Sant Joan, Tarragona i , en especial, Pradip són els escenaris de la novel�la.




Pàg. 21

L’autor Joan Perucho va néixer al barri barceloní de Gràcia, el 1920. S'inicià com a poeta en castellà i com a crític d'art en l'època d'estudiant de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona ... Per influència de Josep Palau i Fabre, Perucho va començar a escriure poesia en català i s'integrà als corrents de la resistència cultural de l'època. ... El 1957 es passa a la novel la amb Llibre de cavalleries i, més endavant, amb la seva obra més coneguda Les històries naturals (1960). Dedicat professionalment a l'exercici de la carrera judicial, Perucho encarna la figura de l'escriptor diletant, exquisit, atent a les tendències més actuals de recuperació de l'espiritual en l'art .... a finals de la dècada, es converteix en director literari de l'editorial Tàber, on publica diverses compilacions d'articles sobre art, gastronomia i costums, amb especial atenció a la moda del fantàstic i de l'erotisme que arribava en aquells moments amb l'onada del pop d'influència francesa. A partir de 1980, coincidint amb l'excedència de la carrera judicial, Perucho reapareix com a escriptor de novel les i com a poeta, amb Les aventures del cavaller Kosmas (1981) i Pamela (1983), i amb el poemari titulat Quadern d'Albinyana (1983). ... Aquest retorn es produeix en un moment de recuperació de la literatura d'imaginació. La versió anglesa de Les històries naturals (Knopf, 1988) obre les portes a la traducció de la seva obra a més de vint idiomes. Entre d'altres premis, ha rebut el Premi Nacional de Literatura 1995 per El baró de Maldà i les bèsties de l'Infern. ... Mor a Barcelona el 30 d'octubre de 2003.

Extret de http://www.xtec.es/~jducros/Joan%20Perucho.html Més informació a: http://www.uoc.edu/lletra/noms/jperucho/index.html

La novel�la de la Tarragona del segle XIX Pin i Soler, Josep La família dels Garrigas Tarragona : Arola, 2003 267 p. ; 25 cm La família dels Garrigas inicia el cicle narratiu realista de Pin i Soler. És, alhora, la novel�la d’una ciutat, Tarragona, i de la crisi de l’ordenació pairal d’una família pagesa que reflecteix les convulsions de la Catalunya de mitjan del segle XIX. Les passions dels personatges i el retrat integral d’una ciutat- indrets, festes, tipus- s’universalitzen i adquireixen una plena actualitat transcorregut més d’un segle des de la seva primera edició.


Un artista romàntic a Tarragona Pin i Soler, Josep Jaume Tarragona : Arola, 2003 267 p. ; 25 cm Jaume és la segona novel�la del cicle dels Garriga. Enfonsat l’ordre pairal, l’acció se centra en el fill petit de la família, l’artista romàntic, un músic d’ambició internacional que viu una tempestuosa passió a la Tarragona de mitjans del segle XIX i intenta que les seves òperes triomfin en els grans teatres europeus. La segona part d’una gran trilogia realista




Pàg. 22

Tarragona, la Provença i la Ligúria Pin i Soler, Josep Niobe Tarragona : Arola, 2003 242 p. ; 25 cm Níobe és la darrera novel�la acabada del cicle dels Garriga i el tanca amb la grandesa de la tragèdia. Transcorre en els ambients socials més humils de la ciutat, s’internacionalitza per terres de la Provença i la Ligúria quan el protagonista emprèn la recerca de la identitat, de la mare desconeguda, i es clou amb l’elegia del món perdut.

Font: contracoberta del llibre L’autor Josep Pin i Soler (Tarragona, 1842 – Barcelona, 1927) fou un home de lletres integral, conegut sobretot com a novel�lista – La família dels Garrigas, Jaume, Níobe- però també hem de destacar el teatre – Sogra i Nora, La tia tecleta, La Sirena- la narració de viatges –Vària- i la traducció d’humanistes – Erasme de Rotterdam, Joan Lluís Vives, Maquiavel.

Font: contracoberta del llibre Més informació a: http://www.xtec.es/~jducros/Josep%20Pin%20i%20Soler.html

i a Vikipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Pin_i_Soler

Novel�la històrica al Valls d’inicis del segle XVIII Sánchez Ripollés, Josep Maria Diari d’un metge de Valls Reus : Unitat d’Història de la Medicina URV, 1999 95 p. ; 17 cm ... la novel�la té per protagonista un metge, un metge de Barcelona que un dia viatjà a Valls per a establir-s’hi. El relat, com ja indica el títol, és fet en primera persona. El metge només hi escriu quan li ve de gust per deixar constància de les impresssions que creu que tenen prou atracció, moltes vegades immerses en situacions històriques reals. Els fets s’esdevenen, principalment, durant la Guerra de Successió. Hi presenta alguns personatges concrets, com el príncep Carles d’Austria o l’alcalde Pere Anton Veciana. Però el lector també hi pot intuir tipus que tindrien un perfil més actual...

Font: Pere Altès a la presentació de l’obra

L’autor El Doctor Josep Maria Sánchez Ripollés (1945-2007) va publicar diversos estudis sobre història de la medicina i participava habitualment en l’organització de congressos sobre la matèria. S’havia llicenciat a la Universitat de Saragossa, si bé va obternir el doctorat a la de Barcelona. Va treballar a Algèria, i de retorn a Catalunya, a Rodonyà i després a Tarragona. Va ser director de la Unitat d'Història de la Medicina del Departament de Medicina i Cirugia de la Universitat Rovira i Virgili.



Pàg. 23

Assassinat i misteri entre el Baix Camp i la Costa Brava

Tabbs, Antoni L’enigmàtic cas de l’Almadrava Barcelona : Rourich, 1996 135 p. ; 21 cm A l’Almadrava, una platja que hi ha al costat de la Central Nuclear de Vandellós, hi va haver un estrany assassinat. D’això feia més de vint anys, però no s’havia trobat mai el culpable i el cas va caure en l’oblit. La visita casual de dues senyores desencadena uns esdeveniments misteriosos que seran seguits, ràpidament, per un altre de més greu. L’acció comença en terres tarragonines i acaba a la Costra Brava.

Font: contraberta del llibre L’autor Antoni Tabbs i Mercader va néixer a Londres l’any 1942. La seva mare era catalana i el seu pare anglès ... Va començar a escriure per practicar la llengua de la seva mare. Després s’hi va afeccionar i es passava els estius escrivint novel�les de misteri. Personatge molt reservat va tenir greus problemes personals i de salut per causa de l’alcohol. Va morir d’accident l’hivern de 1995.


Assassinats en sèrie a Tàrraco Teruel, Cristina El sicario de los idus Barcelona : Edhasa, 2009 384 p. ; 24 cm Corren los últimos años del siglo I d.C. Mientras se leva a cabo la construcción del circo romano de Tarraco, aparece el cadáver de un joven marmolista en lo que en apariencia es un accidente más. El optio Cayo Pompeyo Specula inicia lo que tendría que ser una investigación rutinaria, pero el interés que todo el mundo tiene en archivar cuanto antes el asunto le hace sospechar que esa muerte quizás no sea tan accidental.

Escudriñando con la ayuda del veterano Cayo Mario Malacitano los archivos e interrogando a familiares de la víctima y en los ámbitos sociales y laborales donde se movía la víctima, Specula no tarda en advertir ciertas coincidencias con otros supuestos “accidentes” que quizás no tengan ninguna relación entre sí, pero que sin duda apuntan en una dirección: el tráfico del célebre y peligrosísimo opio tebano, que pese a los esfuerzos de las autoridades romanas, consigue escapar a su control.

Cristina Terual ha ejercido como profesional del Derecho y fue juez durante unos años y eso se refleja claramente en su novela que auna un riguroso y convincente argumento policíaco unido a una exhausta investigación de la época.

Font: contracoberta del llibre Més informació a:

http://www.lecturalia.com/libro/30044/el-sicario-de-los-idus http://www.novelahistorica.net/2009/07/el-sicario-de-los-idus-asesinato-en.html



Pàg. 24

Contraban i inquisició a la Tarragona del segle XVI Tiñena Amorós, Jordi Dies a la ciutat Tarragona : El Mèdol, 1999 205 p. ; 22 cm Premi de narrativa Pin i Soler 1998 Es tracta d’una història ambientada al segle XVI. Una història que posa en contacte un vell inquisidor aragonès i un traginer contrabandista provençal pels carrers de la Tarragona universitària de l’arquebisbe Agustí, i on ningú és exactament el que sembla ser.

Una història que va nèixer fa molt temps llegint Els heretges catalans, de Jordi Ventura, interessat pel destí que podia haver tingut la perduda i sembla que magnífica biblioteca que la Inquisició va confiscar a l’heretge nascut a Ulldecona, Pere Galès, que morí malalt a Saragossa a mans de la Inquisició. Fou desenterrat i les seves despulles, cremades el 7 d'abril de 1595. Aquests són els llibres que el meu traginer entra a la ciutat, camí de França, en començar la novel�la. Tanmateix, malgrat el marc documentat, res en ella té caràcter històric. Des de l'argument als personatges tot és ficció i únicament ficció.

Font: Web de l’autor http://www.fut.es/~jta

La Rambla : un retrat d’ambient

Tiñena, Jordi El grumet de la Suiza Tarragona, 2005 Trobada d’Escriptors del Camp de Tarragona Una fotografia de la Rambla de Tarragona a començaments del segle XX serveix a l’autor per recrear l’ambient dels cafès, dels grums i dels aprenents i per situar el desig universal d’embarcar-se, de veure món.

Text íntegre del relat a la web de l’autor: http://www.tinet.org/~jta/

Les inquietuds d’un noble del segle XVIII Tiñena Amorós, Jordi Dies a la ciutat Tarragona : El Mèdol, 1999 205 p. ; 22 cm Premi de narrativa Pin i Soler 1998 Don Magí, un noble tarragoní del s.XVIII, esperit inquiet i il�lustrat, aventurer, taxidermista i elaborador de vi, a qui la vida ha obligat a viure de manera diferent a com hauria volgut, descobreix ja gran que es capaç de tenir il�lusions i decisió per viure-les. Un relat que captura l'atenció del lector des de la primera frase: "Recordi, don Magí, que vostè ha de fer grans coses, avui.

Font: Web de l’autor http://www.fut.es/~jta/



Pàg. 25

L’autor Jordi Tiñena (Barcelona, 1955) resideix a Tarragona. És doctor en filologia catalana i ha publicat edicions de textos literaris i adaptacions de clàssics catalans com Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa i l’Spill. En el camp de la narrativa, va donar-se a conèixer amb la novel�la Un dia en la vida d’Ishak Butmic (Premi Ciutat d’Alzira 1994). També és autor de Mort a Menorca (Finalista del Premi Carlemany 1994), Els vespres de Don Magí Castellarnau, La dona del Grill, i El Comediant de Perpinyà (Finalista del Premi Llorenç de Vilallonga 1996). Amb Dies a la ciutat va guanyar el Premi de Narrativa Pin i Soler 1998.

Més informació a la web de l’autor: http://www.fut.es/~jta/

La visita reial a Poblet en l’any de la pesta Trigo, Xulio Ricardo Els secrets de la reina Barcelona : Columna, 2008

Al bell mig d'una Catalunya assolada per l'epidèmia de pesta negra més devastadora de la història, la bellesa d'una reina, Elionor de Portugal, esposa de Pere III el Cerimoniós, sobresurt per damunt de totes les desgràcies. En aquell any turbulent, 1348, el recinte sagrat del monestir de Poblet acollirà els reis en una visita que es veurà envoltada pel misteri i que comportarà greus conseqüències a tota la comunitat.

Set segles després, rere els murs on descansen les despulles dels reis catalans, s'amaga

encara un secret mai revelat: el manuscrit d'un jove mestre escultor, Aloi de Montbrai, que amenaça de capgirar la història tal com la coneixem fins ara. Dos joves historiadors de la Universitat de Barcelona lluitaran per treure a la llum una

informació guardada amb zel durant molt de temps. Perseguits per les poderoses forces que volen preservar els secrets de la reina, l'Enric i la Beatriu descobriran que la història pot ser manipulada i que la passió també ens pot conduir cap a l'obscuritat.

De la contracoberta

Més informació: http://illadelsllibres.blogspot.com/2008/09/els-secrets-de-la-reina-rxtrigo.html http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/14334-xulio-ricardo-trigo-i-els-secrets-de-la-

reina.html

La Tàrraco d’August, conmocionada Trigo, Xulio Ricardo El somni de Tàrraco Barcelona : Edicions 62, 2009 Som a l’any 26 abans de Crist. Mentre l’exèrcit romà lluita per aconseguir la pacificació dels pobles del nord d’Ibèria, l’emperador Octavi August s’instal�la a Tàrraco, des d’on exerceix el poder i administra tot l’Imperi.



Pàg. 26

L’acollidora ciutat, bressol de mar i terra d’oliveres, aviat veu trastocat el seu ritme tranquil i quotidià. Al tràfec d’obres ordenades per l’emperador per tal de convertir-la en la població més esplendorosa de la Mediterrània, s’hi afegeixen les vils conspiracions provocades per les ànsies de riquesa i poder. Només el vell metge Perthus serà capaç de recordar al cap dels anys els fets, ben cruels, que van commocionar la ciutat. L’assassinat a traïció del governador Manni i l’empresonament del jove Sul�la tan sols van ser l’inici d’una llarga cadena de mentides, intrigues i injustícies. El temps, però, sempre acaba revelant la veritat.

De Tàrraco a Ilerda, passant per Baètulo i per les muntanyes d’Ausa, El somni de Tàrraco s’endinsa vívidament en el passat esplèndid de la Catalunya romana.

Bloc del llibre: http://sites.google.com/site/elsomnidetarraco/

L’autor Xulio Ricardo Trigo és novel�lista, poeta i traductor. Va néixer a Betanzos (província de

La Corunya, Galícia) el 1959. L'any 1965 ell i tota la seva família van anar-se’n a viure a València. De més gran, 1992-93, ell tot sol es va traslladar a Barcelona; però finalment va tornar cap a València. Des de l’any 2005 viu a Tarragona.

Ha estat redactor de les pàgines culturals del Diari de Barcelona; també ha dirigit la secció literària del setmanari El Temps. Ha col�laborat en altres diaris i revistes com l’Avui, El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, Serra d’Or, El Mundo, Cuadernos Hispanoamericanos, Revista de Catalunya, Levante i Cuadernos del Sur. Per la seva tasca periodística va rebre el premi Atlàntida el 1990. Com a traductor ha fet versions d’autors gallecs i portuguesos al català, i ha guanyat el 1995 el premi de traducció poètica Cavall Verd. La seva obra publicada ha estat prou reconeguda per part de crítica i de la societat. Des de 1994 es pot dir que es dedica plenament a la literatura. A Internet manté el bloc “El violinista celest” sobre temes de d’art i literatura.

Més informació: http://blocs.mesvilaweb.cat/xrtrigo

Les gestes novel�lades del rei Jaume I Vila Carreras, Jordi Jaume I entrel’amor i la corona Barcelona : La Busca, 2002 212 p. ; 21 cm Novel�la en primera persona dos anys de la vida d'aquest rei, possiblement els més determinants. El 1228 i el 1229 marcaren per sempre més el caràcter de Jaume I, valent i generós. És en aquest període quan prepara la gran expedició que el durà a conquerir Mallorca.... El juliol de 1228, a Lleida, coneix Aurembiaix, una formosa dama a qui el seu cosí ha usurpat el Comtat d'Urgell. La jove hereva rep el suport i l'amor del monarca i així comença una relació plena de tendresa i sensualitat, seguida d'un cúmul d'esdeveniments que ens endinsaran en un remolí vertiginiós de facècies i gestes del comte rei més estimat i emblemàtic de Catalunya. L’acció d’aquesta novel�la transcórre a les viles i ciutats de Lleida, Barcelona, Tarragona, Balaguer, Agramunt, Cotlliure, Valls, Salou, Perpinyà, Elna, a una cala d’Altafulla i a l’estany de Canet.




Pàg. 27

L’autor Jordi Vila Carreras va néixer a Castelló d’Empúries durant la postguerra -1943-. Des de 1965, resideix a Roses, és casat, té un fill i dirigeix un comerç familiar. Fa pocs anys ca descobrir en la literatura el seu gran esbarjo. És autor de més de cent poemes, però on millor es troba a sí mateix és en la novel�la. Aquesta és la seva quarta obra.

A la platja tarragonina d’Orient Xirinacs i Díaz, Olga L’agonia de Severià Vargas Barcelona : Meteora, 2009 287 p. ; 23 cm

Severià Vargas, el protagonista de la nova ficció d'Olga Xirinacs, és un vell mariner que fa vida d'eremita en una cova de la platja tarragonina. I Sigfrid Winnberg, un jove antropòleg i periodista de 27 anys, decideix fer-li una entrevista ja que considera que la manera de viure de Severià és un fet ben curiós des del punt de vista antropològic. A la pràctica, però, en el llibre no hi apareixen mai les seves preguntes: «Només es llegeixen les respostes; l'entrevista esdevé un monòleg intensíssim» en el qual el protagonista explica que ha voltat per mig món i aprofundeix en els detalls més inconfessables de la seva vida, sempre amb un posat cínic, desmenjat i, alhora, dolgut»

Entrevista de Carina Filella: http://www.elpunt.cat/salou/mes/5-cultura/portada/comarca.html?start=1060

Una història entre la Catedral i el riu Francolí Xirinacs i Díaz, Olga L’home que mossegava les dones Barcelona : Columna, 2000 205 p. ; 21 cm El matrimoni d'antiquaris format per Sirius Imbert i Evangelina Perkins, immersos sempre entre la ductilitat escultòrica i la morbositat interpretativa de les imatges que omplen i habiten la catedral de Tarragona. Una novel�la de clara tendència neogòtica que sorgeix --com en tantes altres obres de l'autora-- del retall de notícies insòlites de premsa. L'escenografia fosca i sensual de l'interior de la catedral es combina amb la interrelació manifesta de les flaqueses humanes que amaguen els qui l'habiten o la visiten. Algú fins i tot ha gosat insinuar que la passió mossegadora del protagonista esdevé edípica en la línia d'un vampirisme aristocràticament quotidià. És, en clau de paròdia, una pluja d'accions enllaçades, talment columnes salomòniques, que vinculen la pseudomística de l'espiritualitat caduca i avorrida amb la voracitat especulativa dels qui aprofiten la sinergia de l'actualitat mordaç. És en definitiva la lluita ancestral entre la carnalitat dels vius i la voluptuositat de la història. Paral�lelament, però, l'acció novel�lada transcorre també en un segon escenari. La lluita d'un grup d'ecologistes que volen preservar el medi ambient de la desembocadura del riu Francolí. L'home que mossegava les dones és una clara aposta de Xirinacs per l'estètica de la imaginació suggeridora i perceptiva d'ambients, objectes, personatges i situacions que fan transitar el lector per la maroma dels símbols.

Font: http://www.premisliteraris.org/xirinacsanalisi.html



Pàg. 28

Pels voltants del Serrallo

Xirinacs i Díaz, Olga Pavana per a un tauró Barcelona : Columna, 2001 203 p. ; 22 cm Amb Pavana per un tauró l'Olga Xirinacs torna a fer transcórrer l'acció narrativa dels seus personatges per escenaris coneguts i ja freqüentats en obres anteriors: el Serrallo, la mar i tota la dinàmica del port. També té el seu punt d'arrencada a partir d'una notícia que l'autora retalla de la premsa. (...). En aquest cas l'autora configura els seus petits frankesteins de domèstica quotidiani- tat i els ubica en una casa neoclàssica de quatre plantes situada a la plaça de la duana, just davant dels molls, amb un àtic privilegiat com un palauet amb cúpula de glorieta. D'aquesta manera el protagonista, tot i arrencar del límit absolut del des-engany amorós, enceta reflexivament el seu particular viatge de retorn a la seva Ítaca vital: el seu passat; l'escenari quotidià dels veïns desconeguts; el paisatge insòlit de la seva pròpia escala; la transcendència de les coses més simples; el relleu psicològic de tots els qui, fins llavors, havien estat els seus propis veïns però que ell havia ignorat. Tot configura una xarxa metafòrica que atrapa l'angoixa vital del protagonista, com la xarxa real dels pescadors del Serrallo que han capturat un tauró en una insòlita latitud.

Font: http://www.premisliteraris.org/xirinacsanalisi.html

Els esquelets es relacionen Xirinacs i Díaz, Olga Los viajes de Horacio Andersen Tarragona : Arola, 2008 244 p. ; 25 cm Este curioso libro narra las aventuras de Horacio Andersen por diversos países donde realiza encargos. Se trata de un pintor decorador cuyo esqueleto abandona el cuerpo cuando éste descansa, para luego retornar con suavidad. En sus salidas entabla amistad con otros difuntos que encuentra al paso. Amigables unos, hostiles otros, la audacia y sabiduría del esqueleto de Horacio Andersen descubren al lector un mundo insólito, una realidad estremecedora, una vida subterránea y el drama de los que no quieren ser olvidados. Nuestro esqueleto nos sostiene y posee su propia personalidad, de la que pocas veces somos conscientes. El hueso nos sobrevive y aspira a ser inmortal. La autora nunca hubiese tenido constancia de éstas y otras verdades de no haber compartido intensas conversaciones con el esqueleto de Horacio.

Font: contracoberta del llibre Més informació:

Bloc de Carme Mas: http://blocs.tinet.cat/blog/carme-mas/category/124/tarragona/2008/04/11/olga-xirinachs-i-los-viajes-de-horacio-andersen

Bloc de Gustavo Becerra: http://webfacil.tinet.org/ghb/11626 L’autora Olga Xirinacs i Diaz va néixer a Tarragona el dia 11 de maig de 1936. Passà la postguerra entre llibres i música; llegí Dickens i Joyce, però també Pitarra i novel.les



Pàg. 29

policíaques. L'any 1958 va obtenir el professorat de piano al Conservatori de València. Viu a Tarragona és casada i mare de tres fills. Ha participat a moltes de les iniciatives culturals i cíviques de la ciutat: l'any 1969 era cap de l'Agrupament Escolta "Mare de Déu del Claustre" i més tard cap de la Demarcació de les comarques tarragonines dels Minyons Escoltes i Guies de Sant Jordi. El 1975 es presidenta de la Delegació d'Òmnium Cultural al Tarragonès i més endavant membre de la Junta Directiva de l'entitat. És també el 1975 l'any en què es creà el grup de poesia 'l'Espiadimonis' en el qual participa activament. El 1978 entra com a consellera de l'Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV i és secretària de la Secció de Filologia i Història Literària. L'any 1986 va ser presidenta de la Comissió Territorial del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Són nombroses les seves col.laboracions a revistes i diaris (Foc Nou, Diari de Tarragona, A.L.S, El Ciervo, El Correo Catalán, Reus Diari, Nou Diari, Salina, El Observador, Avui, Serra d'Or...). Ha obtingut importants premis per la seva obra. Alguns contes i novel.les han estat traduïts al castellà, rus, anglès i alemany. A l'any 1990 la Generalitat li atorgà la Creu de Sant Jordi.

Més informació a pàgines web dedicades a l’autora: Pàgina de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana: http://www.escriptors.cat/autors/xirinacso/

Bloc personal de l’autora: http://olgaxirinacs.blogspot.com/

Alguns recursos a Internet �� Associació d’Escriptors en llengua Catalana, AELC

http://www.escriptors.com

�� Biblioteca Pública de Tarragona http://cultura.gencat.net/bpt/

�� Bloc Amb els 5 sentits http://blocs.tinet.cat/5sentits

�� Institució de les lletres catalanes (Departament de Cultura)

http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/

�� Lletra, l’espai virtual de literatura catalana (UOC) http://www.uoc.edu/lletra �� Trobada d’escriptors del Camp de Tarragona

http://lletres.tarragona.cat/escriptors.html

Per a saber-ne més Abelló, Montserrat [et al.] (2010). Escriptores tarragonines.Tarragona : Arola Anglès, Josefina (ed) (2009). Literatura i paisatge. Tarragona : Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes. Cavallé i Busquets, Joan (2003). “La història de Tarragona com a excusa literària : Tarragona és una ciutat amable per als que busqen arguments novel�lescos” A: Punt Diari. Núm. 2741 (2003, 9 de juliol) . p. 20.



Pàg. 30

Cavallé i Busquets, Joan (2007). Tarragona escrita : la ciutat vista pels escriptors = Tarragona in writing : The city as seen by writers. Madrid ; Barcelona ; México : Lunwerg Editores ; Tarragona : Ajuntament de Tarragona. Cavallé, Joan (2004). “Visions literàries de Tarragona”. A: Kesse. Núm. 37 (2004, desembre). p. 28-36. La literatura catalana al Camp de Tarragona = Catalan literature in the Tarragona region (2007) Tarragona : Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona. És el número 41 de la revista Kesse Palau i Vergés, Montserrat (1986). La narrativa al Camp de Tarragona 1939-1985. Reus : Edicions del Centre de Lectura. Perea Simon, Eugeni (2006). “Capafonts en les surgències literàries” A: Quaderns de Capafonts : revista de recerca i divulgació. Capafonts : Associació Cultural Picorandan ; Any IV, Núm. VI (2006, maig) ; p. 15-24 Perea Simón, Eugeni (2006). “La Mussara un paisatge literari entre boires” A: Amigó Anglès, Ramon. La Mussara un vell afecte. [Epíleg] Barcelona : Dalmau Editor. p. 205-224. Perea Simon, Eugeni (2007). Montsant cartografia literària de la Serra. La Morera de Montsant : Parc Natural de la Serra de Montsant. Perea Simon, Eugeni (2006). “Prades en el canemàs de la literatura” A: Actes de les Segones Jornades sobre el Bosc de Poblet. Espluga de Francolí : Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet ; p. 367-388. Perea Simón, Eugeni (1993). "El paisatge de Mont-ral segons els escriptors que l'han conegut" A: Treballs de la Societat Catalana de Geografia. Núm. 36 (1993). p. 179-190. Perea Simón, Eugeni (2004). “Poblet en el bosc de la literatura” A: Actes de les Primeres Jornades sobre el Bosc de Poblet. L’Espluga de Francolí : Paratge Natural de Poblet. P. 289-319. Perea Simón, Eugeni (1997). “Riudoms a vista d’escriptors” A: El temps sota control : Homenatge a F. Xavier Ricomà Vendrell. Tarragona : Diputació de Tarragona. p. 455-465. Reus a la literatura : literatura de Reus (2007). Reus : Edicions del Centre de Lectura

Guia Tarragona en la Literatura

Documents

Transcript of Guia Tarragona en la Literatura