La Paeria nº239

aeriala

www.paeria.cat PUBLICACIÓDEL’AJUNTAMENTDELLEIDA•NOVEMBRE12NÚM.239

p

La Paeria guanya sengles premis per la tasca medioambiental i d’innovació científica. P. 14

En marxa el pla de millora dels entorns escolars de 37 col·legis de la ciutat. P. 16-17

El nou pàrquing de l’estació Lleida-Pirineusregistra bons índexs d’ocupació. P. 4

Una Rambla Ferran de totsLa Paeria convoca un concurs d’idees per millorar i dinamitzar el vial (p.3)

La Paeria • Ajuntament de Lleida2

novembreDestacats

EDITA: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 LleidaD.L.: 235-1985

Telèfon d’informació i atenció de la ciutat de LleidaEstabliment de trucada: 0,33 euros.Minut: 0,25 euros

AJUNTAMENT DE LLEIDACENTRALETA973 700 [email protected]

010

URBANISMEMedia Markt obrirà portes el desembre ..............................4Més vigilància sobre els locals públics i els temples........5

MOBILITATNou Centre de Control de la Mobilitat .................................6

ESPORTSVestidors nous a tres camps de futbol ..................................9

PARTICIPACIÓ CIUTADANAAjuts de més de 212.000 euros a les entitats ..................10

DRETS CIVILSCampanya “En realitat no té gràcia” ....................................12Sabadell premia l’Assemblea de les Religions ................12

ALCALDIA2013, l’Any d’Occitània ............................................................15

PARC CIENTÍFICConveni per potenciar el Maqcentre .................................19

BENESTAR SOCIALCursos per a persones amb familiars dependents.......... 20Ajudes per a les famílies amb necessitats.......................... 21

CULTURACessió d’un espai a l’associació Aurembiaix ....................23

LA LLOTJANou equip directiu del Palau de Congressos ..................24

CULTURALes Festes de Maig, nominades als Premis ARC .............25

OPINIÓ dels Grups Municipals ...............................................26

OCI Agenda cultural ..................................................................28

07

09

19

Les noves ordenances fiscals busquen un equilibri entre els ingressos i les despeses.

Comença el projecte Educasport Municipal de formació integral per a joves de 9 a 16 anys per mitjà de la pràctica de l’esport.

L’oftalmòleg Rafael Ferreruela rep el Premi Internacional Ciutat de Lleida per la seva trajectòria en activitats humanitàries.

Ajuntament de Lleida • La Paeria 3

Novembre de 2012 • Urbanisme

Concurs d’idees per millorar i dinamitzar la Rambla de Ferran i Francesc Macià• Els dos vials tindran un ús principalment comercial, però també de serveis i residencial

Per millorar i reformar la Rambla de Ferran i l’avin-guda Francesc Macià, l’Ajuntament de Lleida, per mitjà de l’Empresa Municipal d’Urbanisme, ha convocat un concurs d’idees per a la dinamització socioeconòmi-ca d’aquest eix viàri.

El projecte s’inclou en el marc del Pla de Barris Portal de la Magdalena-Noguerola. La convocatòria s’adreça a experts nacionals i interna-cionals en enginyeria, arqui-tectura i economia i pretén seleccionar propostes per revitalitzar aquests dos im-portants eixos viaris que ser-viran com a estudis previs al projecte de remodelació i re-forma de les dues avingudes.

Es tracta que tant la Ram-bla de Ferran com l’avinguda Francesc Macià tinguin un ús principalment comercial, però també residencial i de serveis (restauració i oci). A més, el nou disseny urbanís-tic que en sorgeixi ha de ser més amable i integrat en el model de ciutat i adequat a l’activitat del barri.

Les propostes han d’anar encaminades a fer una re-flexió socioeconòmica mi-tjançant un inventari sobre l’activitat econòmica i co-mercial de la zona; definir les tendències al canvi per la influència de la situació econòmica actual, tipologies de dinamització més adients, necessitats d’equipaments que requereix el nou model, una proposta sobre la refor-ma urbanística i de dinamit-zació adient amb la mobilitat de la zona, i el manteniment

i la integració dels elements de jardineria existents, entre d’altres.

Estudi de mobilitatPer tal de facilitar l’elabo-

ració de la proposta, es lliu-rarà als interessats un estudi de mobilitat i un informe so-bre parcs i jardins de l’àmbit del concurs.

En aquest sentit, cal des-tacar de l’estudi de mobilitat

que 11.600 vianants, 30.000 vehicles i 200 bicicletes pas-sen cada dia per la zona. Així mateix, s’ha detectat que la Rambla Ferran és l’eix viari de la ciutat on hi ha una major quantitat de transport pú-

blic que circula. Segons les dades de l’estudi, cada dia circulen per la Rambla Ferran 1.145 expedicions entre el transport urbà, l’interurbà, l’escolar i taxis.

Premis de 8.300 eurosUna comissió de valora-

ció, formada per represen-tants veïnals i comercials, a més de tècnics municipals, s’encarregarà d’analitzar to-tes les ofertes rebudes. Així mateix, les bases del concurs estableixen que es podran concedir fins a tres premis de 8.300 euros cadascun i es podrà atorgar un únic accès-sit de 1.700 euros a qualsevol de les propostes presenta-des al concurs que no hagi estat seleccionada com a guanyadora.

El pressupost total per desenvolupar el Pla de Di-namització és de dos milions d’euros. •••

Uns 11.600 vianants, 30.000 vehicles i 1.145 expedicions de busos circulen cada dia per la Rambla Ferran. © H. S.

Instal·lació de nous aparcaments per a motos al vial. © S. Comunicació

El nou disseny urbanístic que en sorgeixi ha de ser amable i adequat a l’activitat del barri


Urbanisme • Novembre de 2012

• Prop de 7.000 vehicles utilitzen l’aparcament en només dos mesos de funcionament

• L’empresa contracta 83 persones, majoritàriament habitants de la zona

Bons índexs d’ocupació del pàrquing subterrani de l’estació Lleida-Pirineus

Media Markt obrirà portes el desembre

L’alcalde de Lleida i el president d’ADIF. © ADIF

El paer en cap va visitar les obres. © H. S.

El pàrquing subterrani de l’estació d’ADIF Lleida-Pirineus ha estat uti-litzat per prop de 7.000 vehicles en els seus dos primers mesos de funcionament. Durant una visita a l’aparcament, el president d’ADIF, En-

rique Verdeguer, va explicar que les dades d’ocupació són molt bones, tenint en compte el poc temps que fa que és obert i que els clients disposen d’unes instal·lacions més modernes i segures, a més d’una major oferta de places d’estacionament.

Primers 15 minuts gratuïtsPer la seva banda, el paer en cap,

Àngel Ros, va destacar la importància que té aquest aparcament pel servei que dóna tant als usuaris de l’estació com als ciutadans, ja que la seva ober-tura millora la mobilitat de la zona. Així mateix, Ros va recordar que ADIF ofereix gratuïtament als usuaris el pri-mer quart d’hora d’aparcament, tal com va proposar la Paeria, per facilitar l’arribada i la recollida de viatgers de Renfe.

Des de l’entrada en servei de les noves instal·lacions, el 6 d’agost, fins al passat 14 d’octubre els índexs d’ocupació han crescut de manera progressiva, passant de 1.786 vehicles el mes d’agost a 3.288 el setembre i 1.849 durant la primera quinzena d’octubre. A aquests s’ha d’afegir una trentena de vehicles que han adquirit abonaments mensuals.

L’aparcament té capacitat per a 531 places, de les quals 17 són per a per-sones amb discapacitat i són situades prop dels nuclis de comunicacions, que disposen d’ascensor. Les places estan senyalitzades amb pintada horitzontal numerada i vertical en els pilars. Així mateix, el pàrquing està adaptat a per-sones amb discapacitat intel·lectual mi-tjançant pictogrames. •••

La cadena alemanya d’electro-do-mèstics Media Markt obrirà un nou es-tabliment a la ciutat el 5 de desembre a la zona d’expansió de Copa d’Or, con-cretament a l’avinguda Josep Irla.

L’empresa ha contractat 83 persones, donant especial importància als habi-tants de la zona.

La nova botiga, de 2.500 m2 de su-perfície de venda, consta d’un edifici de dues plantes i 166 places d’apar-cament. La superfície total construïda és de 6.350 m2 que es distribueixen en la botiga de venda, magatzem, sales i despatxos d’administració, ser-vei postvenda, aparcament, serveis i instal·lacions. •••


Novembre de 2012 • AlcaldiaUrbanism

e

• L’objectiu de l’ordenança és evitar els sorolls, el fum i les molèsties als veïns

• La Paeria demanarà un cabal ecològic entre els 14 i els 18 metres cúbics

Més vigilància sobre els locals públics

Visita oficial del president de la CHE

La comissió d’Urbanisme, Medi Am-bient, Mobilitat i Territori de la Paeria ha donat llum verda a la modificació de l’ordenança reguladora dels locals públics, que endureix les condicions que han de complir aquest tipus d’establiments, especialment en allò

Àngel Ros ensenya a Xavier de Pedro el Saló de Plens de la Paeria. © H. S.

Entre altres aspectes, l’ordenança s’adreça a optimitzar el funcionament de les terrasses. © H. S.

El paer en cap, Àngel Ros, va rebre al Palau de la Paeria el president de la Confede-ració Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), Xavier de Pedro. La trobada va servir per plan-tejar al president de la CHE les al·legacions “constructi-ves” que Lleida presentarà a l’actual Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre.

En aquest sentit, la Paeria se centrarà en temes me-diambientals vinculats al Segre al seu pas per la ciu-tat, el camí del riu i la recu-peració del marge dret de la canalització.

Així mateix, l’Ajuntament de Lleida demanarà tam-

bé un cabal ecològic situat entre els 14 i els 18 metres cúbics per segon, tal com va aprovar el ple municipal. Xavier de Pedro va agrair la rebuda i va posar en relleu el paper de Lleida com a punt “essencial” de la conca de l’Ebre.

El president de la CHE va dir mostrar-se “sensible” a les reivindicacions que pre-senta Lleida i va remarcar la voluntat d’impulsar una mesa de concertació per arribar a un acord sobre l’augment del cabal ecolò-gic del Segre.

Xavier de Pedro va argu-mentar que és un moment

clau per arribar a un con-sens perquè el Pla de l’Ebre està en exposició pública.

Signatura al Llibre d’OrA la visita van assistir la

primera tinenta d’alcalde,

Marta Camps; el regidor de l’Horta, Josep Barberà, a més de representants dels grups municipals i de la Junta de Pinyana. Xavier de Pedro va signar el Llibre d’Or de la Paeria. •••

que fa referència a sorolls, fum o mo-lèsties al veïnat.

La Paeria prohibeix expressament, així, el desenvolupament de bars, pubs i prostíbuls en habitatges a tota la ciutat, ja que es vol donar més ga-

ranties jurídiques per poder actuar contra el funcionament irregular de bars i prostíbuls en pisos.

El document també recull la prohi-bició que les terrasses estiguin ober-tes més enllà de les dotze de la nit en dies laborables i de la una en caps de setmana, per minimitzar el soroll al carrer, exceptuant places, llocs per a vianants i avingudes.

Centres de culteLa nova ordenança posa també con-

dicions més estrictes per a l’obertura de centres de culte. Els temples amb un aforament superior a 100 perso-nes s’ubicaran en edificació aïllada, el vials que afronten la parcel·la han de tenir més de 6 metres d’amplada i en aquest supòsit hauran de presen-tar un estudi de mobilitat. A més, no s’admetrà la ubicació de centres de culte en vials o places que siguin d’ús exclusiu o preferent per a vianants.•••


Mobilitat • Novembre de 2012

Nou Centre de Control de la Mobilitat a Lleida• Gestiona els semàfors, les càmeres i els autobusos

La caserna de la Guàrdia Urbana ha estrenat el nou Centre de Control de la Mobilitat, des d’on es controlen els diferents elements de gestió de la mobilitat, com els semàfors, les cà-meres de trànsit i el sistema d’ajuda

a l’explotació d’Autobusos de Lleida. El centre disposa de diversos ordina-dors, cadascun destinat a una fun-ció però connectats entre ells, a més d’un videowall per visualitzar en una o diverses pantalles els plànols i les

dades de treball. Durant els últims mesos s’ha instal·lat i posat a punt el nou programa de control semafòric, que permet fer més programacions automàtiques que el sistema antic, en cas de manifestacions, talls de carrer o jornades festives.

Així mateix, es millora la sincronit-zació entre semàfors i es poden con-trolar directament des del centre els aforaments de vehicles des dels punts on hi ha estacions de control.

En el nou Centre de Control de la Mobilitat, també s’hi ha instal·lat el Sistema d’Ajuda a l’Explotació (SAE) d’Autobusos de Lleida. Amb aquest sistema es pot visualitzar en temps real la posició dels autobusos, i amb la connexió al sistema de control sema-fòric, modificar les fases de semàfors en cas que es vulgui prioritzar la circu-lació del transport públic. •••El nou Centre de Control és situat a la caserna de la Guàrdia Urbana. © H. S.


Novembre de 2012 • Economia

• Baixa en 10 euros l’augment previst de la taxa educativa de les escoles bressol

Els impostos pugen un 3,56% de mitjana

L’Ajuntament de Lleida va aprovar el 26 d’octubre les ordenances fiscals per al 2013, que “pretenen arri-bar a un equilibri entre els ingressos i les despeses del consistori lleidatà en un marc de crisi econòmi-ca”, segons va dir la tinen-ta d’alcalde d’Economia, Montse Mínguez.

L’augment mitjà dels im-postos municipals per a una família és del 3,56%, fruit de la pujada de l’IPC i de l’IVA. Aquesta xifra és molt infe-rior a l’increment del 28,47% que experimentaran en el pròxim exercici els impostos estatals. Cal destacar les bo-nificacions i la possibilitat de fragmentar els pagaments.

El paer en cap, Àngel Ros, va explicar que els impostos municipals representen el 7,5% de tots els que paga el ciutadà, al costat del 48,4% destinat a l’IVA i del 44,1%, a l’IRPF. El percentatge dels tributs locals baixa al 6,1% si

es té en compte la seguretat social.

Quant a l’impost de béns immobles (IBI), la proposta de modificació de les orde-nances fiscals per al 2013 preveu una reducció del tipus impositiu respecte al 2012. Així, el tipus impositiu passarà del 0,665 al 0,646.

Congelació de taxesPel que fa a altres impos-

tos, es congela el tipus im-positiu en l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, es congela l’impost

sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana i, també, la taxa del viver d’emprenedors de FP.

Respecte a les taxes edu-catives, es reduirà en 10 eu-ros mensuals l’augment pre-vist de la taxa de les escoles bressol. L’alcalde de Lleida va explicar que, després de parlar amb la comunitat es-colar i amb la federació de pares i mares d’alumnes, el cost serà de 125 euros per infant cada mes, a més de la matrícula de 50 euros.

“L’augment és de l’ordre del 30%, que absorbeix menys de la meitat del que ha deixat d’abonar la Generali-tat per aquest concepte”, va dir Àngel Ros.

La recollida d’escom-braries inclou l’augment de l’IVA i dels costos del Consorci de Residus –amb aquesta taxa es cobreix el 52% del cost del servei–, tot i que hi ha bonificacions de renda als llogaters, per in-gressos familiars o per l’ús de les deixalleries. •••

Els ordenancesbusquen un equilibri entre els ingressos i les despeses en un context de crisi

DISTRIBUCIÓ DE LA PRESSIÓ FISCAL

DISTRIBUCIÓ DELS IMPOSTOS

A l’actualització dels impostos s’afegeix la repercussió de l’IVA en les taxes i preus públics


Salut Pública • Novembre de 2012

La Paeria ha completat aquest any la construcció de 416 nínxols al Departa-ment de Sant Anastasi i ha reformat i rehabilitat la por-ta del Cementiri Municipal de Lleida que dóna a la ro-tonda de la LL-11. Aquestes dues actuacions han anat a càrrec de l’empresa Arnó i han tingut un pressupost de 540.000 euros.

Darrera ampliacióL’Ajuntament de Lleida

està ultimant la redacció del projecte de la quarta i dar-rera ampliació del Depar-tament de Sant Anastasi, amb la qual es bastiran 332 tombes més, es rehabilitarà la capella i s’urbanitzarà el recinte. El pressupost de la

quarta fase que s’hi durà a terme és de 500.000 euros.

Les obres que han fina-litzat enguany al Departa-ment de Sant Anastasi (la

tercera fase) s’afegeixen a les dues anteriors ja fetes, que han comportat la cons-trucció de 408 nínxols (216 en la primera i 192 en la segona). Així, Sant Anastasi

disposa ara de 824 sepultu-res noves, amb una inversió de la Paeria de prop d’1,9 milions d’euros.

Sala de la PauPel que fa a noves actua-

cions, ja està en marxa la segona fase de les obres de la Sala de la Pau, que tenen un pressupost de 57.000 euros i que consisteixen en els tancaments i envidrats de la sala perquè pugui ser plenament operativa per tal d’acollir cerimònies i ac-tes de qualsevol confessió religiosa. L’autor dels vitralls és Pere Valldepérez.

Les obres de la Sala de la Pau estaran enllestides en un termini de dos mesos. •••

Imatge de l’espai ecumènic del cementiri (Sala de la Pau). © H.S.

• Corresponen a la quarta i última ampliació del Departament de Sant Anastasi

Construcció de 332 nínxols al cementiri


Novembre de 2012 • Esports

• Formació integral per a joves de 9 a 16 anys per mitjà de la pràctica esportiva

Vestidors nous als camps de futbol de Pardinyes, de la Bordeta i de Balàfia

Inici del projecte Educasport Municipal

Obres de construcció d’un edifici nou destinat a vestidors al camp de futbol del Balàfia. © H. S.

L’exentrenador del Lleida, Emili Vicente. © H. S.

La Paeria ha iniciat les obres d’am-pliació dels vestidors del camp de fut-bol del CF Pardinyes, que formen part d’un projecte global que inclou, a més, actuacions als terrenys de joc del Balà-fia i la Bordeta, amb un import total de 300.000 euros.

Al camp de Pardinyes s’amplia l’edifi-ci existent amb la construcció de dos vestidors per a jugadors (22,26 m2) i un per a l’àrbitre (13,68 m2). L’edifici nou se subdividirà en tres espais per acollir els vestidors nous, que seran adaptats per a persones amb mobilitat reduïda i que tindran, a més, banys i dutxes.

Pel que fa a les altres dues actua-cions, al camp de la Bordeta es cons-trueix una edificació aïllada paral·lela a l’existent on hi haurà dos vestidors per als jugadors (29,84 m2) i un per a l’àrbitre (12,18 m2). La tipologia cons-

Uns 170 infants i adolescents parti-cipen en el projecte Educasport Muni-cipal d’aquest curs 2012-2013, que té com a finalitat oferir a joves de 9 a 16 anys un entorn de lleure educatiu, per mitjà de la pràctica esportiva, com a eina de formació integral.

La pràctica esportiva es comple-menta amb xerrades esportives a càrrec d’especialistes i reconeguts entrenadors de futbol i se centren, bàsicament, sobre la valoració del tre-ball en equip, la gestió del conflicte, l’acceptació i la gestió del fracàs i de l’èxit, la puntualitat i el respecte per un mateix i per la resta del grup, entre d’altres temàtiques relacionades.

La primera sessió va tenir lloc el 25 d’octubre, amb una xerrada a càrrec de l’exentrenador del Lleida Esportiu Emili Vicente.

tructiva de l’actuació serà similar a l’existent, amb parets de cara vista, co-berta de panell sandvitx i finestres. A més, s’ampliaran els serveis existents d’aigua, llum, calefacció i gas.

Educasport Municipal és un pro-jecte de la Regidoria de Benestar So-cial i Ocupació que compta amb la col·laboració de la Regidoria d’Esports, l’entitat FutLleida i l’Agrupació Bar-ça Jugadors. El programa treba-lla per mitjà de l’esport –el futbol–

Al camp de futbol del Balàfia es cons-truirà un edifici nou darrere de les gra-deries existents, amb dos vestidors per a jugadors (23,26 m2) i un per a l’àrbitre (13,68 m2). •••

l’adquisició d’hàbits i responsabilitats i la integració social dels infants, espe-cialment dels que tenen més dificul-tats socials.

Formació especialitzadaAquest any s’ha plantejat oferir una

formació especialitzada i continuada al llarg del curs per tal de reforçar les habilitats i les competències educati-ves dels professionals i dels voluntaris que intervenen directament amb els infants.

La formació dels professionals i dels voluntaris implicats en aquest pro-jecte –els tècnics esportius i els edu-cadors socials– és un dels aspectes cabdals de la seva dinamització, en què s’abordaran els fonaments edu-catius, les estratègies i les pautes me-todològiques a desenvolupar en els projectes.•••


Participació Ciutadana • Novembre de 2012

Ajuts de 212.000 euros a les entitats de Lleida• Destinats a les associacions de veïns i a les cases regionals

L’Ajuntament de Lleida destinarà un total de 212.738 euros a les entitats lleidatanes, 166.725 dels quals seran per a associacions veïnals i 25.763, per a cases regionals. A més, s’ha recone-gut la singular funció i estructura de la

Federació d’Associacions de Veïns de Lleida (FAVLL) amb una subvenció de 20.250 euros. Els imports destinats a aquests conceptes d’ajuts han dismi-nuït un 16,27% respecte a l’any passat, quan l’ajut total fou de 254.110 euros.

Més de 200 activitatsEl total de les activitats subvencio-

nades per l’Ajuntament de Lleida són 205, que corresponen a 172 activitats portades a terme per les associacions de veïns i 33 per les cases regionals. El volum d’activitats és menor, cosa que respon, entre d’altres, al fet que les en-titats han agrupat diverses activitats en projectes globals.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va presidir l’acte oficial de signatura dels convenis de col•laboració amb les associacions de veïns i les cases regionals de Lleida. El paer en cap va agrair la tasca feta durant tot l’any per les associacions veïnals i les cases re-gionals, ja que garanteixen que Lleida tingui vida associativa, cultural i cívi-ca, i les va definir com “la base troncal del món de la participació ciutadana a Lleida”. •••

Els representants veïnals i de les cases regionals amb l’alcalde de Lleida, Àngel Ros. © H. Sirvent


Novembre de 2012 • Polítiques d’IgualtatFEM

PTecnologia de Google a aplicacions municipals • Negociació per incorporar dispositius de geoposicionament

El plenari, que es va celebrar al Casal de la Dona, va tenir nombroses participants. © H. Sirvent

La Comissió de Noves Tecnologies. © FEMP

També es presenten el programa Activa’t al Casal! i els diferents tallers itinerants

El Pla de Salut, al Plenari de les Dones

La regidora de Drets Civils, Coope-ració i Igualtat, Maria Rosa Ball, acom-panyada del regidor de Salut Pública, Oriol Yuguero, va presidir el Plenari del Consell Municipal de les Dones al Casal de la Dona, en el marc del qual es va presentar el Pla de Salut de la ciutat de Lleida, el programa Activa’t

al Casal! i els tallers itinerants i els ac-tes previstos en commemoració del Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones.

El Consell Municipal de les Dones és l’òrgan de participació de les entitats i els organismes d’àmbit social, cultu-ral, polític i econòmic per a la consul-ta, l’estudi i l’assessorament per a la plena incorporació de les dones a la

vida ciutadana i per a l’assoliment de la igualtat de gènere.

El consell té l’adhesió de 35 entitats i sectorials que representen la plurali-tat de les dones de la ciutat, incloent-hi també els grups polítics municipals. En aquest espai es vetlla per impulsar les actuacions per avançar en les po-lítiques d’igualtat de gènere i de pro-moció de les dones al municipi. •••

La Comissió de Noves Tecnologies de la Federació Espanyola de Munici-pis i Províncies (FEMP) i Google nego-cien la incorporació de dispositius de geoposicionament i geolocalització del gegant d’Internet a les aplicacions que l’entitat municipalista dissenya per a ús d’entitats locals conjunta-ment amb els ministeris d’Indústria,

Energia i Turisme, i d’Hisenda i Admi-nistracions Públiques.

La comissió, presidida per l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, es va reunir per analitzar el conveni per tal d’innovar en els serveis de les administracions i fer la seva prestació més àgil i amb menys despeses. •••


Drets Civils • Novembre de 2012

Contra els estereotips sobre la immigració

Interès de Chicago pels drets civils de Lleida

Premi a l’Assemblea de les Religions

• Campanya en clau d’humor amb Marçal, Ermengol i Balasch

• Especial atenció a la diversitat cultural i religiosa

• Primer Memorial Àlex Seglers

Presentació de la campanya “En realitat no té gràcia”. © H. Sirvent

Mona Noriega, amb els regidors Ball i Presseguer. © H. Sirvent

Imatge d’arxiu d’una sessió de l’Assemblea. © H. Sirvent

“En realitat no té gràcia” és el títol d’una campanya en clau d’humor que ha posat en marxa l’organització internacional Creu Roja, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Llei-da, que pretén lluitar contra les idees preconcebudes a l’entorn de la immi-gració.

La campanya utilitza l’humor com a eina principal de sensibilització i de reflexió sobre les dificultats socials i culturals que tenen moltes persones immigrants per accedir a un lloc de treball i per promoure la diversitat en el món laboral.

Amb aquest objectiu, humoristes com Florentino Fernández, Anabel Alonso i Gomaespuma i dibuixants com Forges i Mingote, als qual s’hi han sumat els lleidatans Marçal Abe-lla, Paco Ermengol i Jordi Balasch, han dissenyat vinyetes que ja es poden veure en 25 expositors de carrer de la ciutat de Lleida cedits per la Paeria.

Situació de vulnerabilitatLes vinyetes mostren la realitat a la

qual s’enfronten moltes persones en risc d’exclusió social, especialment im-migrants, per accedir al món laboral.

La recessió i la crisi en les quals ens trobem avui “fan que les persones mi-grades es trobin en una situació de major vulnerabilitat, especialment en el món laboral”, va apuntar la regidora de Drets Civils, Cooperació i Igualtat, Maria Rosa Ball, durant la presentació de la campanya.

Segons Ball, “les situacions de desavantatge només es poden mi-llorar amb determinades polítiques d’igualtat i en contra de la discrimina-ció, i és aquí on pren totalment sentit la campanya”.

La taxa d’atur entre la població im-migrant de Catalunya s’ha elevat a causa de la crisi econòmica fins a un 41%, un percentatge que gairebé du-plica el de la població autòctona i el d’altres persones arribades des de la resta de l’Estat. •••

El tinent d’alcalde Josep Presseguer i la regidora de Drets Civils, Coopera-ció i Igualtat, Maria Rosa Ball, van rebre al Palau de la Paeria la presidenta de la Comissió de Relacions Humanes de l’Ajuntament de Chicago, Mona Norie-ga, que es va interessar per

l’àmbit de Drets Civils de la Paeria. En el marc d’aquesta recepció, es van intercan-viar experiències sobre la feina que s’està duent a ter-me tant a la regidoria com a la Comissió de Relacions Humanes de l’Ajuntament de Chicago i es va posar es-pecial atenció en les qües-tions relacionades amb la diversitat cultural i religiosa.

Noriega va visitar dife-rents equipaments munici-pals per conèixer el funcio-nament de la Regidoria de Drets Civils, Cooperació i Igualtat i també va saludar el Síndic Municipal de Greu-ges, Josep Giné. •••

L’Assemblea Municipal de les Religions ha estat reco-neguda amb una menció especial al Primer Memorial Àlex Seglers, que organitza l’Ajuntament de Sabadell, per la seva trajectòria i el treball en favor del diàleg i la convivència.

La regidora de Drets Ci-vils, Cooperació i Igualtat, Maria Rosa Ball, va rebre el guardó, que vol ser un re-coneixement a persones i entitats que donen sentit al pacte de valors i pretén promocionar els valors de convivència a Catalunya. •••


Med

i Am

bien

t • N

ovem

bre

de 2

012

Guardons a la sostenibilitat i a la innovació• Premis Ciutat Sostenible i Ciutat de la Ciència a la Paeria

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va recollir el premi a Madrid de mans de la infanta Elena. © Ajuntament de Lleida

La tinenta d’alcalde Montse Mínguez va rebre a Madrid el Ciutat de la Ciència. © Paeria

La Paeria ha estat guardonada amb el Premi Ciutat Sostenible en la cate-goria d’educació ambiental, que ator-guen la Fundació Fòrum Ambiental i el Ministeri de Medi Ambient, per la seva aposta per projectes i actuacions dirigits a potenciar la sostenibilitat.

La infanta Elena va lliurar el premi a l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, en un acte en què va ser acompanya-da pel delegat de Medi Ambient de l’Ajuntament de Madrid, Antonio de Guindos; el president de la FEMP, Íñi-go de la Serna, i el president de la Fun-dació Fòrum Ambiental, Ramón Roca. La Fundació Fòrum Ambiental ha re-

conegut el treball que du a terme la Paeria amb programes com “Lleida en viu”; les “Ecoactivitats” i “Ecoentitats”, com un programa de sensibilització i de formació ambiental en cap de se-

tmana; l’Agenda 21 Escolar, o “Benvin-guts a l’Horta de Lleida”.

D’altra banda, Lleida ha rebut el distintiu Ciutat de la Ciència i Innova-ció, del Ministeri d’Economia i Com-petitivitat, un guardó que premia els ajuntaments que han apostat d’una manera decidida per inversions en infraestructures innovadores científi-ques, tecnològiques i socials i que, a més, reconeix el compromís de la ciu-tat amb la I+D+I i la seva contribució des de l’àmbit local al canvi del model productiu. Lleida tindrà una sèrie de beneficis en el marc de les polítiques d’I+D+i. •••


Novembre de 2012 • Alcaldia

• La mostra dóna a conèixer el bagatge de les associacions de joves de la ciutat

• Cultura i el Consorci del Turó de la Seu Vella organitzaran un programa d’actes extens

Fira juvenil al carrer amb 14 entitats

Lleida declara el 2013 l’Any d’Occitània

L’alcalde Àngel Ros visitant la fira, que va tenir lloc davant la Catedral. © H. S.

El Consell Local de la Joventut de Lleida (CLJL), integrat per diferents entitats juvenils de la ciutat, va orga-nitzar, amb el suport de la Regidoria de Joventut de la Paeria, la tercera edi-ció de la Fira Juvenil d’Entitats al carrer per mostrar a la ciutadania la riquesa del conjunt associatiu juvenil de Llei-da. En total, es van aplegar 14 tendals, davant la Catedral, que durant tot el dia van oferir activitats a partir d’un eix comú que gira entorn de la preca-rietat juvenil.

Les mateixes entitats van progra-mar diferents activitats, com partides de rol, un concurs de fotografia, les activitats “descobreix la precarietat la-boral”, “la música a l’abast del jovent” o “qui és qui? Els rostres de la preca-rietat”, entre d’altres. La fira es va in-augurar amb el debat sobre “Els joves emprenedors”, a càrrec dels ponents Marco Antonio Yagüe, enginyer agrò-

El ple municipal de l’Ajuntament de Lleida va aprovar una proposta per de-clarar el 2013 com a l’Any d’Occitània. Amb motiu d’aquesta declaració, s’encarregarà a la Regidoria de Cultura

nom per la UdL i MBA per Esade; An-dreu Ibáñez, tecnòleg i emprenedor, i Núria Segués i Noemí Sánchez, sòcies de “Dreams” i emprenedores.

de la Paeria i al Consorci del Turó de la Seu Vella l’organització del programa dels actes que se celebraran l’any que ve, amb el lema “Occitània a Lleida 2013”.

El Consell Local de la Joventut de Lleida és un organisme, format per 16 entitats juvenils, que va néixer per ser un espai de trobada de joves. •••

L’alcalde, Àngel Ros, va assenyalar que la relació entre Lleida i Occitània “té punts d’encontre fonamentals al llarg de la història i elements culturals comuns que han unit els dos territo-ris al llarg del temps i que són font de projectes comuns en el futur”.

El paer en cap va assegurar que “Lleida ha estat important en la his-tòria d’Occitània” i va destacar que el 2013 es commemoren efemèrides rellevants com el 800 aniversari de la batalla de Muret o el 700 aniversari de la signatura al Castell de Rei del document fundacional de l’Aran, Era Querimonia, entre d’altres esdeveniments occitans vinculats al Turó de la Seu Vella, en espe-cial al Castell del Rei. Àngel Ros també va destacar l’aprovació de la Llei de l’Aranès o el conveni per a la Càtedra d’aranès subscrit per la Paeria, la UdL, la Diputació i el Govern d’Aran. •••

El Castell del Rei va acollir fa 700 anys la signatura d’Era Querimonia. © H. S.

Joventut




En marxa el Pla de Millora dels Entorns Escolars en 37 col·legis• Increment de la seguretat i l’accessibilitat

Els objetius bàsics són prioritzar la mobilitat a peu, amb bicicleta i amb transport públic

La primera tinenta d’alcalde, Marta Camps, explica al Col·legi Camps Elisis les actuacions que s’hi faran. © H. S.

Carril bici nou per accedir a l’escola dels Camps Elisis. © H. S.

L’Ajuntament de Lleida està duent a terme des de primers d’enguany el Pla de Millora dels Entorns Es-colars de Lleida, que inclou actuacions a 37 col·legis de la ciutat per tal de fer-hi tre-balls que incrementin la se-guretat i l’accessibilitat als centres amb mesures que prioritzin la mobilitat a peu, amb bicicleta i amb trans-port públic. L’Ajuntament preveu implementar les mi-llores al llarg de tres anys.

Els objectius d’aquest pla són la millora de la mobi-litat en diversos àmbits (a peu, amb bicicleta i amb transport públic), de la se-guretat viària en els entorns dels diferents col·legis de la zona urbana de Lleida, de l’accessibilitat i de les con-

dicions d’urbanització que afectin la mobilitat.

Recollida d’informacióEls tècnics de mobilitat de

la Paeria han fet un treball de recollida d’informació de l’estat actual –conside-rant la tipologia de carrer, les mesures de protecció que hi ha, la senyalització, el mobiliari urbà i el trans-port públic, entre d’altres– per tal d’analitzar les neces-sitats de les 37 escoles que incorpora el pla.

En el disseny de les fit-xes per a cada projecte hi han treballat la Guàrdia Urbana, l’Institut Munici-pal d’Educació, l’Agenda 21, personal directiu de les diferents escoles, etc.,

que han servit per recollir propostes encaminades a promoure l’accés a les instal·lacions dels pares i les mares, l’alumnat i el pro-fessorat per mitjà del trans-port públic, a peu i amb bicicleta.

Un cop s’han recollit to-tes les dades, s’han elaborat mesures que s’estan im-plantant en diverses fases establint les prioritats se-gons les necessitats dels di-ferents col·legis. Algunes de les actuacions que s’estan fent són la implantació de més zones 30, baranes de protecció, la limitació de la velocitat, la instal·lació d’aparcaments per a bicis dins dels centres, la millo-ra de la senyalització i de l’accessibiltat, passos de vianants i carrils bici nous, parades de bus, etc.

Fins ara, s’han a dut a terme les millores urba-nes al Col·legi Frederic Godàs, Col·legi Francesco Tonucci i Escola Lestonnac-L’Ensenyança. Estan en exe-cució les obres al voltant del CEIP Sant Josep de Ca-lassanç, Col·legi Camps Eli-sis, Escola Ciutat Jardí i Es-cola la Mitjana. Finalment, és en fase inicial el projecte del Col·legi Episcopal.




Els nens i nenes de Lestonnac van pintar murals i dibuixos al carrer Ensenyança, recentment vianalitzat. © Ajuntament de Lleida

S’implantaran més zones 30, baranes de protecció, la millora de la senyalització, carrils bici, etc.

Ampliació de la vorera i millora de carril bici al Frederic Godàs. © S.C.

La resta de centres esco-lars on es faran obres són el CEIP Cervantes, Maristes Montserrat, L’Anunciata-Dominiques, CEIP Ginesta, CEIP Pardinyes, CEIP San-ta Maria de Gardeny, CEIP Magí Morera i Galícia, CEIP Pràctiques II, CEIP Parc de l’Aigua, CEIP Sant Jaume, CEIP Riu Segre, CEIP Prín-cep de Viana, CEIP Pinyana, CEIP Mirasan, CEIP Balàfia, CEIP El Segrià, Col·legi San-ta Anna, Col·legi Sagrada Família, CEIP Joan Maragall, Col·legi El Carme, CEIP Ma-graners, CEIP Terres de Po-nent, CEIP Joan XXIII, CEIP Enric Farreny, CEIP Joc de la Bola, CEIP Països Catalans i CEIP Pràctiques I.

Obres acabadesEn el cas del CEIP Frede-

ric Godàs, les actuacions fetes han consistit en la millora del carril bici als carrers Riu Besòs i Salvador Espriu per facilitar l’accés al centre i la construcció d’un pas elevat davant del

col·legi, la instal·lació de plaques fotovoltaiques per estalviar energia i fer pe-dagogia entre els escolars, l’ampliació de la vorera a Doctora Castells per facili-tar la parada del bus i la mi-llora de l’accessibilitat i de la senyalització a l’entorn del centre.

Pel que fa al CEIP Frances-co Tonucci, s’ha construït un pas elevat, s’ha instal·lat un carril bici connectat amb l’avinguda del Camí de Pi-cos, s’ha reforçat la senya-lització, s’ha creat una àrea 30 i el carrer del col·legi ha passat a ser de sentit únic. A més, s’ha millorat la viabi-litat als passos de vianants, s’ha col·locat aparcabicis i

s’ha senyalitzat l’horari i el funcionament de les pistes esportives de davant del centre.

Finalment, l’Escola Les-tonnac és un dels centres escolars al voltant dels quals s’ha actuat molt in-tensament, ja que es va fer una nova ordenació de la zona que va permetre millorar la seguretat dels

vianants. Dins del projecte s’ha ubicat l’estacionament per a motos al carrer Ensen-yança, s’ha creat un pas de vianants nou a l’alçada de la porta d’entrada i sortida del carrer Bisbe Galindo, s’ha invertit el sentit de circula-ció del carrer Ensenyança, s’ha col·locat aparcabicis en aquest carrer i s’ha priorit-zat els autobusos amb car-ril bus a Prat de la Riba. •••


Novembre de 2012 • Projecció Exterior

Rafael Ferreruela rep el Premi Ciutat de Lleida

Potenciació de la tecnologia en maquinària

• Per la trajectòria en activitats humanitàries en l’oftalmologia

• Conveni entre el DAAM, el Parc Científic i el Maqcentre

Lliurament del guardó a Ferreruela. © H. S.

Josep Maria Pelegrí i Àngel Ros van presidir la signatura del conveni al Parc Científic. © H. S.

L’oftalmòleg Rafael Ferreruela va recollir el passat 23 d’octubre el Pre-mi Internacional Ciutat de Lleida en un acte presidit per l’alcalde de Llei-da, Àngel Ros. El paer en cap va lloar la trajectòria del guardonat i va des-tacar la projecció internacional que ha fet de Lleida, no des d’un punt de vista mercantil, sinó amb criteris so-lidaris. “La projecció internacional de Lleida ve donada, en aquest cas, per una gran aportació a la solidaritat in-ternacional”, va explicar l’alcalde. Fi-nalment, va remarcar que “el doctor Ferreruela, i tot el seu equip, formen part dels més de mil voluntaris que hi ha a la ciutat de Lleida, uns voluntaris que són una part fonamental del capi-tal social de la ciutat”.

Justícia socialPer la seva banda, Rafael Ferrerue-

la va mostrar el seu compromís i la

il·lusió amb la tasca solidària que des-envolupa des de fa més de 25 anys, i va explicar que es tracta, simplement, de justícia social. La presidenta del ju-rat, la periodista Rosa Maria Calaf, va dir que s’ha reconegut l’oftalmòleg Rafael Ferreruela per “la seva tasca per la justícia en un món on la desigualtat és global”.

El jurat del Ciutat de Lleida, que ha arribat a la quarta edició, va anunciar el maig que el guardó es concedia a Rafael Ferreruela “per la seva dilatada trajectòria dedicada a activitats huma-nitàries en l’àmbit de l’oftalmologia, en diversos països en desenvolupa-ment, i també com a promotor de la Fundació Ferreruela Sanfeliu”.

Amb el Premi Internacional Ciutat de Lleida es reconeix públicament i institucional la trajectòria de perso-

nes, institucions, empreses o entitats de la societat civil que han destacat per la seva aportació al coneixement o al ressò internacional de la ciutat i el seu entorn geogràfic per mitjà de tre-balls dins dels àmbits acadèmic, cien-tífic, econòmic, social o cultural. •••

El Parc Científic, el Maqcentre i el Departament d’Agricultura, Ramade-ria, Pesca, Alimentació i Medi Natural

de la Generalitat (DAAM) han signat un conveni per col·laborar en la inves-tigació i la innovació sobre tecnolo-

gies aplicades a la maquinària agríco-la i la mecanització agrària.

Es tracta d’unificar la investigació i la innovació del Centre de Mecanització Agrària amb el Maqcentre i potenciar així les capacitats operatives i de ges-tió de l’ens i posicionar-lo com una de les entitats més potents del país en el món de les tecnologies aplicades als sistemes d’agricultura, de mecanitza-ció agrària i maquinària agrícola.

Lleida es posiciona així com un dels centres operatius de referència en el món de la recerca, la innovació i també de la certificació i la homolo-gació d’equips tècnics agrícoles i ma-quinària agrícola industrial.

El Centre de Mecanització Agrària, ens adscrit al DAAM, utilitzarà els espais, les instal·lacions i els equipa-ments del Maqcentre. •••

Parc Científic


Bene

star

Soc

ial •

Nov

embr

e de

201

2

Persones amb familiars dependents

Cultura per evitar l’exclusió social

Reunió amb els participants al curs © Paeria

La Paeria ha iniciat amb 54 participants la quarta edició del curs de forma-ció adreçat a persones que tenen cura de familiars en situació de dependència. Les sessions es fan als cen-tres cívics de la Bordeta, la Mariola i Balàfia i a la Llar de Jubilats de Democràcia.

El curs bàsic de formació per a cuidadors no profes-

L’Ajuntament de Lleida s’ha adherit al programa so-cioeducatiu Apropa Cultura per facilitar l’accés de les persones en risc d’exclusió social als concerts i les ac-tivitats organitzades per les regidories de Cultura i Edu-cació.

Des del mes d’octubre fins al gener del 2013, l’Auditori

sionals, que promou des de l’any passat la Regidoria de Benestar Social i Ocu-pació, inclou temàtiques com nutrició, higiene, canvis posturals o recursos per a persones dependents, però també la gestió de l’estrès en els cuidadors. L’objectiu dels cursos és facilitar eines per millorar l’atenció a persones dependents i que els cuida-dors també es cuidin. •••

Municipal Enric Granados, Teatre de l’Escorxador i Aula Municipal de Teatre oferiran 21 esdeveniments a preus reduïts. Els espec-tacles escollits s’oferiran a un preu únic de 3 euros l’entrada per a les persones en risc d’exclusió social, i un preu social de 5 a 15 eu-ros per a altres col·lectius i associacions de l’àmbit so-cial i de la salut. La reserva de les entrades es farà mit-jançant les entitats que tre-ballen amb persones en risc d’exclusió.

Entre els espectacles destaquen concerts de l’Orquestra Simfònica del Vallès, la Julià Carbonell i la Jove Orquestra de Ponent.•••


Novembre de 2012 • Benestar Social

Reunió amb la Xarxa d’entitats per a les necessitats bàsiques. © Benestar Social

Ajudes a 12.000 famílies amb necessitats• L’Ajuntament manté la capacitat d’atenció a aquest col·lectiu

La Regidoria de Benestar Social i Ocupació de l’Ajuntament de Llei-da manté aquest any la capacitat d’atenció al nombre creixent de famí-lies que no tenen cobertes les neces-sitats bàsiques, entre les quals hi ha el pagament del lloguer, la llum, el gas o les beques escolars de menjador.

Fins al mes de setembre d’aquest any 2012, els equips d’atenció social de l’Ajuntament de Lleida han aju-dat 10.874 famílies lleidatanes, men-tre que la xifra total del 2011 va ser d’11.831, el 22,5% de les unitats fami-liars de la ciutat.

Millora de la qualitat de vidaA més dels ajuts de tipus econòmic,

la Paeria treballa en els camps de la prevenció, de l’educació i de la millora de la qualitat de vida de les famílies amb necessitats des d’un vessant in-tegral.

La inversió de l’Ajuntament de Llei-da en benestar social va ser el 2011 de 12 milions d’euros, xifra que suposa el 7,9% de la despesa total de la Paeria i una mitjana de 87 euros per habitant. La major part es destina als serveis so-cials bàsics, a la gent gran i a la infàn-cia i a l’adolescència.

Els recursos de la Regidoria de Benestar Social i Ocupació de l’Ajuntament de Lleida activats fins ara s’han incrementat un 7% respec-

te als del 2011 i les demandes ateses fins al mes de setembre del 2012 re-presenten el 91 per cent del total de l’any passat.

Lleida segueix la tendència gene-ral d’empobriment social a causa de l’actual situació econòmica, encara que les dades a Ponent són més opti-mistes que les de la resta de Catalunya i d’Espanya.

La població en risc de pobresa o d’exclusió social al sistema urbà de Lleida és del 20,07%, per sota de la mi-tjana d’Espanya (26,7%), de Catalunya (29,5%) i d’Europa (21,6%), segons les dades de l’enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

Es tracta de famílies que tenen pro-blemes per arribar al final de mes, pateixen el problema de l’atur i no poden accedir als serveis bàsics, com tenir calefacció a l’habitatge. La situa-ció de crisi s’ha deixat notar en la de-manda d’accés al món laboral i també d’habitatge. •••

La Paeria va invertir l’any 2011 en benestar social 12 milions d’euros, el 7,9% de la seva despesa total


Benestar Social • Novembre de 2012

Trobada de Famílies a la Seu Vella de Lleida• Acte inclòs en la celebració del 50è aniversari d’Aspros

La trobada va aplegar unes 300 persones. © Hermínia Sirvent

Gairebé 300 persones van participar el passat 6 d’octubre a la Seu Vella en la Trobada de Famílies or-ganitzada per la Fundació Aspros en el marc de la ce-lebració del seu 50è aniver-sari. L’alcalde de Lleida, Àn-gel Ros, va obrir la jornada

i va destacar el treball que fa Aspros per la igualtat de drets, independentment de les diferències de les perso-nes, perquè puguin gaudir de la vida amb plenitud. El paer en cap també va subratllar la tasca de sen-sibilització per aconseguir

un salt qualitatiu d’aquest col·lectiu.

Placa a la SolidaritatÀngel Ros va aprofitar

l’acte per compartir amb els presents la Placa de la Ciutat a la Solidaritat que la Paeria va atorgar a Aspros aquest mes de maig. Ros va recordar que amb aquest reconeixement s’ha vol-gut remarcar la tasca que l’entitat fa des de fa 50 anys, “amb una constant dedica-ció a construir una societat de progrés basada en la igualtat d’oportunitats, grà-cies a accions de sensibilit-zació envers les malalties psíquiques i la implantació de programes per afavorir la inserció social i laboral

d’aquest col·lectiu a la nos-tra ciutat”. Va afegir que Aspros representa l’aposta per la plenitud de vida en l’àmbit educatiu, laboral, d’habitatge i de lleure, amb independència de les limi-tacions físiques o psíqui-ques de les persones, i va concloure dient que en els drets no hi ha d’haver limi-tacions.

El programa de la jornada va incloure les ponències de la terapeuta familiar Àngels Ponce i de la perio-dista, Mònica Terribas, i ac-tuacions musicals que van anar a càrrec de la Coral Es-tel del Cercle de Belles Arts i dels grallers Els Carreters de Lleida. •••


Novembre de 2012 • Cultura

Cessió d’un espai a l’associació Aurembiaix• Serà el punt de trobada de les entitats de la cultura popular

El conveni s’ha subscrit a la Paeria. © H. Sirvent

La Paeria i l’associació Aurembiaix han signat un conveni de col•laboració pel qual l’Ajuntament cedeix a l’entitat l’espai del soterrani de l’església de Sant Martí perquè es converteixi en la seu de l’agrupació per tal que pugui dur a terme les seves activitats cultu-rals i, alhora, sigui un punt de trobada de les entitats de la cultura popular i tradicional de la ciutat.

El paer en cap, Àngel Ros, va remarcar la importància de la tasca que porta a terme l’associació Aurembiaix, que ha aconseguit recuperar molts elements de cultura popular i tradicional de la ciutat, com la cobla de Ministrers de la Ciutat de Lleida, la revitalització dels seguicis festius de la ciutat, la recuperació del Ball de Moros i Cristians, la col•laboració en la recuperació del Ball de la Moxiganga o la coordinació de l’acompanyament musi-cal dels Gegants de Lleida, entre d’altres activitats.

La tinenta d’alcalde Montse Parra va afegir que aquest nou espai neix amb la vocació de ser un centre de dina-mització i de recuperació de la cultura popular. En aquest sentit, “pretén ser un punt de trobada de totes les enti-tats de cultura popular de la ciutat”, va assenyalar Parra.

Foment de les tradicionsFinalment, el president de l’asso-

ciació de cultura popular i tradicional

Aurembiaix, Robert Querol, va agrair la implicació de l’Ajuntament de Lleida en el manteniment i el foment de la cultura popular i tradicional de Lleida. Querol va explicar que l’Associació de Cultura Popular i Tradicional Aurembiaix és una entitat que treballa amb la voluntat de dur a terme i d’aglutinar tot un seguit de propostes i projectes dins del món de la cultura popular i tradicional, de mane-ra que puguin aportar un valor afegit al món cultural lleidatà. •••


Fira de Lleida • Novembre de 2012

La Fira de Lleida ha acollit més de 17.000 peces antigues. © S.C.

Lleidantic ret homenatge al pintor Josep Viola• Celebrat conjuntament amb Lleida Retro i la Trobada del Disc

Lleidantic (Saló d’Antiquaris i Brocanters de Lleida), Lleida Retro (Fira de Vehicles Clàssics) i la Trobada del Disc han tan-cat les portes amb l’assistència de 10.000 visitants i un bon nivell de satisfacció per part dels expositors. Els tres salons han tingut lloc entre el 23 i el 25 de novembre al Pavelló 3 de Fira de Lleida amb una oferta de més de 17.000 objectes, entre antiguitats, vehicles clàssics i material musical. La ma-nifestació firal ha ocupat una superfície neta d’exposició de 1.982 m2 i ha registrat un total de 43 expositors d’una vintena de sectors procedents de Catalunya, Aragó, Madrid i França.

Un dels fenòmens detectats enguany ha estat l’interès crei-xent pels discos de vinil, detectat fins i tot entre els sectors de població més joves, i que és inversament proporcional a l’interès pels CD’s, que estan perdent mercat.

Entre les activitats paral•leles celebrades enguany, desta-quen l’exposició d’homenatge al pintor Josep Viola Gamón (conegut artísticament com Manuel Viola) amb motiu del 25è aniversari de la seva mort, i —ja en el marc de Lleida Retro— una exposició de 8 camions i vehicles blindats de la II Guerra Mundial totalment arranjats, restaurats, pintats i dotats amb tots els complements que portaven originalment.


Novembre de 2012 • Cultura

VI PREMI MILA DE PERIODISME PER A LA IGUALTAT DE GÈNEREFins al 31 de gener de 2013 és obert el termini per presentar treballs que optin al VI Premi Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere a Lleida. El guardó, que convoquen la Regidoria de Drets Civils, Cooperació i Igualtat i el Col•legi de Periodistes, es regeix segons criteris d’interès periodístics, investigació, qualitat dels textos escrits i imatges, i hi poden optar tots els treballs periodístics que difonguin experiències per a la igualtat de gènere publicats en els mitjans de comunicació locals i d’àmbit català i estatal amb presència a Lleida entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2012. Els articles s’hauran de presentar al Registre de l’Ajuntament de Lleida, situat a la plaça Paeria, 11, baixos (edifici Pal•las). Les bases del premi preveuen quatre categories: premsa escrita, audiovisual, fotoperiodisme i mitjans digitals. La do- tació econòmica és de 1.500 euros per als guanyadors i les guanyadores de cadascuna de les quatre categories. . •••

Les Festes de Maig, nominades als Premis ARC

Presentació de l’equip directiu de La Llotja

• També ha estat preseleccionat el Cafè del Teatre

Les festes de Sant Anastasi, preseleccionades com a Millor Programació de Festa Major. © H. S.

L’alcalde amb el nou equip directiu. © E.P.

Unes 200 persones representants del món de l’empresa i de diferents sectors professionals de la ciutat van assistir a la presentació en societat de la nova direcció de La Llotja, encapça-lada per la família Torrelles i sota la direcció de Maria Lluïsa Ochoa. En el decurs de l’acte, el paer en cap, Àngel Ros, va assenyalar que “el teixit pro-fessional de Lleida ha de veure en La

Llotja una oportunitat de desenvolu-pament i d’intercanvi d’experiències”, mentre que el president de La Llotja, Josep Lluís Torrelles, va manifestar el seu desig d’obrir l’equipament a la col·laboració i la complicitat del sec-tor empresarial de Lleida i aprofitar al màxim les oportunitats que poden sorgir de les sinergies en els diferents àmbits productius de Lleida. •••

Les Festes de Maig i el Cafè del Tea-tre de Lleida han estat nominats en les categories de Millor programació de Festa Major i Millor sala de concerts o bar musical, respectivament, en la 10a edició del Premis ARC2012. L’ARC, asso-ciació de mànagers, promotors i repre-sentants artístics de Catalunya, celebra enguany la desena edició dels guardons que reconeixen les millors gires, espais i serveis de Catalunya per la seva tasca vers la música en directe.

Els Premis ARC són els guardons de referència per a la música en directe i l’espectacle a Catalunya i suposen un punt de trobada entre artistes, profes-sionals de la cultura i les arts, institu-cions públiques, mitjans de comuni-cació i la indústria musical. En aquesta desena edició s’han atorgat 13 premis en diferents categories (millor gira de sales de concerts, millor gira de teatres

i auditoris, millor gira de Festa Major-temes propis, millor gira de Festa Major-versions, millor gira de Festa Major-or-questres, millor gira internacional d’un artista, grup català, millor programació musical de teatres i auditoris, millor pro-

gramació de Festa Major, millor sala de concerts o bar musical, millor festival o cicle de concerts, millor mitjà de comu-nicació), entre els quals han estat selec-cionats les Festes de Maig i el Cafè del Teatre de Lleida. •••

La Llotja


Opinió • Novembre de 2012

Amb pas ferm, avancem en una societat canviant

El nostre millor eslògan podria ser “Per unes cases i centres per a tots“, ja que les nostres entitats són un espai de trobada i de suport a les relacions intergenera-cionals i d’oci inclusiu. Les persones i les activitats compartides descobreixen, ensenyen i potencien noves habilitats, relacions, fonts de coneixement personal

Cosme García Mir

i diversió, que milloren la salut, les rela-cions humanes, les esmentades relacions intergeneracionals i la qualitat de vida. L’important per a les nostres entitats és que els participants siguin els veritables protagonistes, compartint plegats temps de lleure gaudint, creant, aprenent i relacionant-se de manera saludable, so-lidària i en igualtat per a tots sense tenir cap importància l’edat, l’estat o la proce-dència. En el nostre cas, a més, aportant el manteniment d’unes arrels, costums i tradicions de la terra de procedència i in-vitant a participar tota la ciutadania.

Les nostre entitats són obertes a qual-sevol manera de pensar, creure o enten-dre la nostra realitat de vida associativa i ciutadana. Tots els qui treballem i som al darrere d’aquests col·lectius ciutadans ens sentim orgullosos de la tasca que fem per als nostres socis i per a la ciuta-dania de Lleida. Queda palesa la nostra presència i col·laboració en tots els actes de la ciutat: culturals, socials, festius i reli-giosos en general, aportant tots els nos-

tres elements humans i personals per en-riquir qualsevol esdeveniment ciutadà.

Us encoratjo a totes i a tots a con-tinuar treballant per la vostra terra d’origen i, lògicament, per la terra que un bon dia us va acollir que és Catalun-ya i, de manera molt especial, aques-ta acollidora i cosmopolita ciutat de Lleida. Durant el mes de novembre les nostres entitats oferiran a la ciutat un seguit de conferències, actes, concerts i campionats oberts a tothom, en els quals podrem trobar atractius més que suficients per visitar les entitats i par-ticipar dels actes. Les XXXI Jornades Culturals Intercentres estan enguany plenes de propostes atractives.

Són temps difícils i de canvis en la nostra societat i som conscients de les situacions, però nosaltres avan-cem amb pas ferm, amb bones dosis d’imaginació i la interrelació entre en-titats i col·lectius per oferir el millor de nosaltres a la societat lleidana. •••

L’assignatura pendent del Museu Morera

al primer. Tot plegat ha de formar un com-plex d’art modern i contemporani de titu-laritat municipal. Des del PP creiem que s’ha de modificar el projecte inicial per adaptar-lo a la conjuntura actual i dissen-yar un edifici que sigui econòmicament viable.

Sense capacitat d’endeutament, i des-prés de perdre una subvenció d’un milió d’euros del Ministeri de Cultura, la Paeria no pot assumir l’elevat cost que represen-ta la construcció d’un edifici d’aquestes característiques i és per aquests motius que es fa necessari replantejar el projec-te, reduir costos o buscar alternatives per

ubicar aquest museu en un equipament municipal idoni i a l’altura del nivell i les característiques de les obres que acull actualment. Tanmateix, crec que un dels grans inconvenients per a la construcció del Museu Morera és la mateixa existèn-cia del Centre d’Art La Panera, en el sentit que crida l’atenció que la ciutat de Lleida disposi de dues institucions destinades a l’art contemporani i és per aquest motiu que caldria plantejar-se si és viable el fet de fusionar els dos museus. Dit això, des del Partit Popular tenim clar que el Museu Morera necessita una seu definitiva, ja sigui de nova construcció o compartida amb La Panera si és possible.

En aquests moments, el nou Museu Morera està en una fase d’ajornament sine die i des del PP pensem que les col·leccions que formen el seu patrimoni i la importància dels artistes que acull no mereixen la provisionalitat permanent en què viu aquest museu. •••

JoanVilella

El Pla de Museus de la ciutat de Lleida, aprovat l’any 1996, preveia la creació d’un Museu d’Art Contemporani de Lleida i d’un centre d’art contemporani, i tots dos s’havien d’ubicar al voltant de l’edifici de La Panera, al carrer Sant Martí. El centre d’art ocupa l’antic edifici de La Panera, adequat i remodelat, i per al nou museu es preveu un edifici de nova planta annex

S’ha de modificar el projecte inicial per adaptar-lo a la conjuntura actual i dissenyar un edifici que sigui econòmicament viable


Novembre de 2012 • Opinió

Treballem per la nova Rambla de Ferran de Lleida

La Paeria comparteix la inquietud i les ganes dels veïns i veïnes de Llei-da de revitalitzar la Rambla de Ferran i l’avinguda Francesc Macià. És per-què volem recuperar aquesta zona tan important per a tots els lleidatans i lleidatanes que l’equip de govern de l’Ajuntament de Lleida va incloure aquest projecte dins del Pla de Barris de Portal de la Magdalena-Noguerola, amb una inversió prevista global de 2 milions d’euros.

L’envergadura d’aquesta actuació i, sobretot, la seva rellevància, es merei-xen una gran implicació de tothom. És en aquest sentit que hem convocat un concurs d’idees per marcar les línies que han de conduir al fet que la ciutat de Lleida pugui gaudir de l’esperit que te-nia la Rambla al segle XX, però amb una oferta i uns serveis del segle XXI.

La seva situació estratègica i el fet que estigui fortament vinculada a un dels eixos comercials de Lleida fan pensar

en la possibilitat i la conveniència de desenvolupar un nou disseny urbanístic més amable i integrat en el model de ciutat i adequat a l’activitat socioeconò-mica del barri, recuperant especialment la dimensió humana de passeig i de rambla!

Marta Camps

cioeconòmica d’aquestes dues avingu-des urbanes.

Es tracta d’escollir les idees o les pro-postes més originals i atractives, però al-hora viables i rendibles per poder dotar la Rambla de Ferran d’oferta d’oci, de res-tauració, d’esdeveniments culturals, etc. durant tot el dia i també durant els caps de setmana. Entre tots treballem per la nova Rambla de Ferran de Lleida. •••

La Paeria ha convocat un concurs d’idees per dinamitzar i recuperar aquesta via principal de la ciutat. Cal desenvolupar un nou disseny urbanístic més amable i adequat a l’activitat socioeconòmica del barri

El concurs d’idees pretén seleccio-nar propostes i reflexions prèvies per part d’experts en arquitectura, econo-mia i comerç per a la dinamització so-

Congelar els impostos municipals és possible

El Ple de l’Ajuntament de Lleida ha aprovat, gràcies a la majoria absoluta socialista, i amb el vot en contra dels sis regidors de CiU, les Ordenances Fiscals per al 2013. Preveuen augmentar l’IBI, la taxa d’escombraries un 16%, la d’escoles bressol un 38%... I així un llarg llistat d’augments.

Vull creure que aquests augments són necessaris per a la correcta gestió del mu-nicipi. Vull creure que ens hi obliguen els plans de sanejament imposats pels crèdits de l’ICO, de 24 milions d’euros, soŀlicitats per pagar factures pendents del mandat anterior. Però no em crec de cap manera que la culpa que els lleidatans i lleidatanes paguem més en tributs municipals l’any que ve sigui exclusiva de la Generalitat i de l’Estat, com l’equip de govern pretén imposar com la versió oficial. Altres ajun-taments han demostrat que és possible congelar els rebuts que més afecten els ciutadans, i nosaltres estàvem disposats a

fer un esforç i assumir al costat de l’equip de govern el desgast de retallar partides més prescindibles, si s’evitava, l’augment de l’IBI i de la taxa d’escombraries.

És que aquests municipis que sí que re-baixen i congelen impostos locals no són al mateix país i al mateix Estat que Llei-da? Aquests municipis, com ara les Bor-ges Blanques, Cervera i Solsona, abaixen l’IBI; o Balaguer, Mollerussa i Tàrrega, on l’impost es congela o puja lleugerament. Alguna cosa falla quan a Lleida no és té ni la voluntat de negociar en aquests impos-tos, mentre que altres sí que poden alleu-gerir la pressió fiscal de cara a un any, el

JoanRamonZaballos

Si hi han ciutats que congelen, i fins i tot abaixen, taxes i impostos, Lleida també ha de saber fer-ho

2013, que serà molt dur per a tothom, i en especial per a moltes famílies en situació precària.

Creiem que el problema rau en com s’han gestionat les arques municipals els últims anys. Si algunes ciutats poden con-gelar, i fins i tot abaixar, algunes taxes i im-postos, Lleida també ha de saber fer-ho. •••


Agenda Cultural • Novembre de 2012

Agenda

“La Bíblia Il•luminada”, al Morera

Fins al 5 de gener de 2013 es pot veure a la sala d’exposicions temporals del Museu d’Art Jaume Morera l’exposició “Perico Pastor: La Bíblia Il•luminada”. Es tracta d’una exposició de caràcter itinerant que, a partir d’una selecció d’unes 350 imatges, mostra l’encàrrec que Enciclopèdia Catalana va fer a l’artista lleidatà Perico Pastor, reconegut dibuixant i il•lustrador, l’any 2007: fer més d’un miler de dibuixos per tal d’il•lustrar els diferents llibres que integren la Bíblia. Aquesta Bíblia es va editar aquell mateix any en una edi-ció de luxe. L’exposició també ofereix l’oportunitat de contemplar uns exemplars dels llibres on estan incloses les il•lustracions, a més d’una pantalla en què s’hi poden veure totes les obres que Perico Pastor va dibuixar a l’entorn d’aquest projecte.

Perico Pastor és, sens dubte, un dels artistes més destacats de la pintura actual del nos-tre país. Amb una absoluta maduresa com a persona i com a artista, ha omplert de llum i de color les pàgines de la Bíblia amb 1.000 il•lustracions, 350 en color i 650 en blanc i negre. L’artista no s’ha limitat a il•lustrar el text, sinó que s’hi ha submergit i s’ha deixat imbuir pels textos de la Bíblia. Les seves imatges, amb un estil figuratiu, fresc i acolorit, són el resultat d’aquesta profunda immersió. L’horari d’obertura és de dimarts a diven-dres, de 17.00 a 20.00 h; dissabtes, de 12.00 a 14.00 h i de 17.00 a 20.00 h, i diumenges i festius, d’11.00 a 14.00 h. És tancat el 25 i 26 de desembre i l’1 i el 6 de gener.

Més informació: Museu d’Art Jaume Morera. Avinguda de Blondel, 40, baixos. Tel. 973 70 04 19. Web: http://mmorera.paeria.es ... •••.

SARDANES A LA PLAÇA RICARD VIÑESLa plaça de Ricard Viñes serà l’escenari el dissabte 15 de desembre, a les 18.30 h, d’una ballada de sar-danes, amb la Cobla Jovenívola d’Agramunt, que organitza el Centre Cultural Lleidatà de Dansaires, entitat que té 28 anys d’història i disposa d’uns 300 col•laboradors directes o indirectes. •••

Tallers de Nadal a La Panera

Jocs animats. Taller per reinventar els jocs tradicionals. 4 de gener de 2013. D’11.00 a 14.00 h. Edat de 6 a 9 anys. Inscripcions fins al 10 de desembre. El taller té l’objectiu de descobrir i conèixer els jocs tradi-cionals de tota la vida i reinventar-los creant-ne de nous per mitjà de l’ús de la imaginació.

Els participants ajunta-ran objectes de tot tipus i materials reciclats per fer il•lustracions fotogrà-fiques que formaran una escabellada baralla de cartes: “As de paella”, “reina de carabassa”, “quatre de pilotes” i “rei de mitjons”! El taller anirà a càrrec de Blai Baules i Francesca Va-sile, que són els creadors de CactuSoup.

Fem ciutat! Taller d’arquitectura per a nens i nenes. 28 de de-sembre. D’11.00 a 14.00 h. Edat de 9 a 12 anys. Inscripcions fins al 10 de desembre. Estimar la ciu-tat és entendre-la en tota la seva riquesa i dimensió cromàtica, visual, olfacti-va, acústica i tàctil, i com-prendre-la com la gran casa de tothom.

Els participants faran un viatge experimental per reconèixer i pensar l’entorn urbà des del su-ggeriment i la imaginació. Prismàtics és una inicia-tiva que du a terme un equip d’arquitectes –Te-resa Carrera Sabaté, Pau Forns Agulló i Maite Sainz de la Maza Benet– amb una trajectòria professio-nal consolidada. •••


Novembre de 2012 • Agenda Cultural

Mercè Humedas a l’Espai CavallersLa Galeria Espai Cavallers acull del 7 de novembre al 10 de desembre l’exposició “Angoixes, obsessions, desitjos...”, de l’artista Mercè Hu-medas. A la mostra es podrà veure al voltant de 30 olis de diferents mides i formats. En paraules de l’artista, “en aquesta ocasió presen-to una exposició que parla molt de mi, d’una manera de pensar i de sentir, de les meves angoixes, ob-sessions, desitjos... Els quadres són olis de petit i gran format”. •••

EXPOSICIÓPintures i mercadet de labors en benefici de Mans Unides. Sala Alfred Perenya de l’antic Casal de Joventut Republicana. Del 21 al 30 de novembre. Mans Unides, or-ganitzadora de l’exposició juntament amb l’Ajuntament de Lleida, convida un any més a col·laborar en causes hu-manitàries per mitjà de l’adquisició d’articles molt diver-sos i originals que es poden veure en aquesta mostra de pintures i mercadet de labors.

L’horari de l’exposició és de dilluns a diumenge, d’11.00 a 14.00 h i de 17.00 a 20.00 h. •••

CONCERTS A L’AUDITORIL’Auditori Municipal Enric Grana-dos finalitza la temporada de tardor 2012. El dissabte 15 de desembre, a les 20.00 h, el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados i el Cor de Cambra de la Diputació de Girona s’uneixen per oferir l’espectacle “Les veus del Nadal”, un repertori coral de màxim nivell musical. La primera part serà dedicada a obres de Fèlix Mendelssohn, especialment adients a l’època de Nadal. La segona part se centra en el món de les nadales tradi-cionals, acompanyades al piano.

El diumenge 23 de desembre, a les 19.00 h, la Banda Municipal de Llei-da serà la protagonista del Concert

de Nadal, amb l’obra “Quadres d’una exposició”. La Banda Municipal, amb la col•laboració de l’Escola Municipal d’Art Leandre Cristòfol, proposa un atansament innovador a les arts plàs-tiques. Els amants de les arts troba-ran en aquest concert un excel•lent treball cooperatiu.

El dijous 27 de desembre, a les 21.00 h, tindrà lloc el tradicional Festival de valsos i danses a càrrec de l’Orquestra Simfònica del Vallès, que interpretarà valsos i polques de la família Strauss. Any rere any desenes de persones gaudeixen del concert que per an-tonomàsia vol ser un homenatge a l’enginy i al bon humor, pretén ser un joc i ser generador de somriures.•••


Pacte Social per a la Ciutadania • Novembre de 2012

VIII BECA DE RECERCA CRISTINA DE PIZAN

La Regidoria de Drets Civils, Cooperació i Igualtat convoca una beca d’investigació per donar suport al treball que es desenvolupa en l’àmbit de la igualtat de gènere i d’oportunitats entre dones i homes i, alhora, incentivar propostes d’actuació en favor de l’equitat de gènere i per a la consolidació d’una societat més justa i solidària. Es valoraran els projectes d’investigació que tinguin com a objectiu aportar dades noves sobre la realitat social, històrica, política, laboral, econòmica i cultural de les dones del municipi de Lleida. Poden participar-hi totes les persones, de manera individual o col·lectiva, que estiguin interessades a desenvolupar accions en relació amb la igualtat de gènere. El ter-mini de presentació dels projectes serà el dia 31 de gener de 2013, a nom de Jurat de la VIII Beca de Recerca Cristina de Pizan, a l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana (OMAC), a la plaça de la Paeria, 11. La dotació econòmica és de 3.000 euros. El veredicte i el lliurament de la beca es faran públics dins dels actes del 8 de març i qui l’obtingui disposarà de 6 mesos per a la realització i la presentació de l’estudi. •••

Des de CCOO volem deixar clar que no tolerarem que ningú pretengui criminalitzar les manifestacions ciutadanes

Referèndum o vaga general

El mes passat centenars de milers de persones van respondre a la crida de la Cimera Social i van sortir novament al carrer per ma-nifestar el seu rebuig a la política antisocial i de re-tallades del Govern, i a uns pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2013 que contribuiran a augmentar l’atur, la pobresa i l’exclusió social.

Uns pressupostos cons-truïts sobre renúncies i injustícies. Renúncies a mi-llorar l’estructura i la quan-titat dels ingressos de les administracions públiques, mitjançant una política fis-cal que persegueixi el frau i permeti incrementar els ingressos i les despeses de l’Estat i eviti una nova re-ducció de la despesa social. Injustícies per mitjà de les retallades que arribaran de les comunitats autònomes, amb una caiguda brutal de la inversió, un atac als salaris i al treball en les ad-ministracions públiques, i que sacrifiquen els estímuls

a l’activitat econòmica i a la creació d’ocupació.

Tot això comportarà menys consum i menys re-cursos a la protecció social i a la desocupació, en un mo-ment en què 1.737.000 llars espanyoles no tenen cap ingrés.

Davant d’aquesta política de retallades en la inversió i la despesa social, exigim al president del Govern que convoqui un referèndum abans que la situació social

es torni explosiva i insoste-nible. Un Govern que està incomplint flagrantment el seu programa electoral ha de convocar un referèndum i tornar-li la paraula a la ciu-tadania perquè es pronunciï sobre aquestes mesures, perquè en cas contrari a la ciutadania només li queda un camí: la vaga general.

Des de CCOO volem deixar clar que no tolerarem que ningú pretengui criminalit-zar les manifestacions ciuta-danes, i denunciem la deriva autoritària del Govern en la seva política repressiva de les darreres manifestacions, per impedir els drets i les lli-bertats ciutadanes quan ex-pressen la denúncia del frau electoral que viu el país i el mètode de governar basat en la manca de transparèn-cia i l’ocultació deliberada a l’hora d’adoptar mesures i decisions polítiques de gran transcendència per al be-nestar de la majoria social.

Si el Govern considera que amb totes aquestes prohibi-cions se silenciarà l’opinió pública, s’està equivocant, i només aconseguirà fer en-cara més gran el conflicte social.

Estant a les mans d’aquest Govern, que no està com-plint el programa electoral amb el qual va concórrer a les eleccions, cal anar pre-nent decisions com la vaga general ja portada a terme aquest novembre o un re-ferèndum sobre les mesures adoptades. •••

La Paeria nº239

Documents

Transcript of La Paeria nº239