L’HIPERBÒLIC45 PUBLICACIÓ PERIÒDICA PER A UNIVERSITARISoctubre 2006

Tiratge:26.330

Acabat l’estiu…tornem a començar!Acabat l’estiu…tornem a començar!

Sara Loscos, la cara de Loops! - Els souvenirs estrella de Catalunya

L’HIPERBÒLICEDITORIAL2

2 EDITORIAL Tornem-hi,canviem

3 LA IMATGE James Iroha Uchechukwu

4 MÓN UNIVERSITARI Notícies

5 DURSI ...més de 150 màsters europeus

6 JOVENTUT Emancipa’t, ara pots!

8 LA CONVIDADA Sara Loscos

10 REPORTATGE Els castells són una bogeria...

12 TEMA DEL MES Tipical catalan?

10 ALTAVEU Feliu Ventura

15 CAIXA MANRESA Sant Benet

16 MÓN VIU Si no el coneixes, no l’agafis

18 BOCA A BOCA Esteve Tomàs

20 TENDÈNCIES I tu, amb qui vas?

21 CALAIX DE SASTRE

22 CULTURA Octubre 2006

Flaixos

L’HIPERBÒLIC45 OCTUBRE

L'Hiperbòlic és una publicació independent, plural

i alegre. Els articles firmats reflectei-xen l'opinió

exclusiva dels seus autors, que L'Hiperbòlic no fa

necessàriament seva. En defensa de la llibertat

d'expressió i de la pluralitat de la nostra societat,

L'Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques

dels lectors, sempre que guardin el respecte que

es mereixen les persones i les institucions, i siguin

d'interès general.

El personatge: Steve IrwinEl conegut com a Caçador de cocodrils ha

mort a causa de la punxada d’una rajada.

Aquesta vegada no és cap llegenda urbana i

la notícia és tan certa com que no el veurem

més abraçant enormes cocodrils. La veritat

és que Irwin va tenir mala sort perquè el verí

de la rajada no és mortal, però el fet que

anés directament al cor va ser fatal. Amb

adeptes i detractors escampats per tot el

món, Irwin sempre serà recordat per la peril-

lositat de les seves gravacions i pel seu gran

amor al món animal.

La frase: Joan Clos,ministre d’Indústria, Turisme i Consum

“Prometo com a ministre deJustícia, Turismei Consum”

Octubre01/10/1931

La Segona República Espanyola reconeix

el dret a vot de les dones.

01/10/1977

Pelé anuncia la seva retirada.

10/10/879 Guifré el Pilós, comte de

Barcelona, funda el Monestir de Ripoll.

15/10/1940 Afusellen Lluís Companys,

president de la Generalitat de Catalunya,

a Montjuïc.

18/10/2003 Mor a Bangkok, Manuel

Vázquez Montalbán.

28/10/1955 Neix Bill Gates i, a l’altre

cantó de l’Atlàntic, es funda el Real Club

Deportiu Espanyol.

Edita: Edicat, S. L.C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª08025 de BarcelonaTel.: 93 451 61 70Fax: 93 451 33 91edicat@edicat.net

Editors: Josep Ritort i Antoni González

Direcció: Anna Salarich

Cap de màrqueting: Àngel Garcia

Consell de redacció: Atomic Girls, DavidBaret, Jaume López i Telm Borràs

Assessorament lingüístic: Rosa Soley

Disseny i maquetació: Enric Vidal,Susana Perdomo

Publicitat: Tel. 93 451 61 70,publicitat@edicat.net

Impressió: Imprintsa S. A.

Dipòsit legal: PM-1.275-2001

Tirada 26.330 exemplars

Les vacances més llargues de l’any s’acaben i amb elles

aquella sensació que la vida és un regal de franc que

només ens reclama saber com aprofitar-lo al màxim. De

les mans ens treuen el trosset de paradís que de tant en

tant ens permeten albirar i se’ns queda un gest de perple-

xitat, com d’haver tocat alguna cosa que no podíem com-

prar i que el venedor de meravelles arribat de l’Orient ha

recollit d’una revolada. Ja hem vist prou. Tornem-hi, que no

ha estat res.

Teòricament hauríem d’estar en millor disposició de cap-

bussar-nos, de nou, en la rutina de la feina i les obliga-

cions, renovats de forces. Però no és així. I és que un cop

s’ha vist, ni que sigui de reüll, altres realitats –personals,

geogràfiques, etc.- es pot fer molt més dur encabir-se en

l’espai quadrat i limitat que la nostra societat ens té reser-

vat per nosaltres. I si, amb una part del cap que se’n diu

voluntat, som capaços de fer les contorsions necessàries

per abaixar la testa i ajustar-nos-hi, no ens ha de sorpren-

dre que la resta del cos i del cap, molt menys educada en

el fingiment ben intencionat, protesti i es reveli, malgrat

que la víctima principal d’aital revolució siguem nosaltres

mateixos. La ciència ja ha batejat com a “síndrome postva-

cacional” tota una pila de símptomes que el personal

pateix a la tornada de vacances. Tot previst, tot normal, a

no ser que durin més del compte. Si és així, no serà el

moment de replantejar-se algunes coses?

Malgrat tot, barrejada entre aquestes sensacions també

podem observar aquell raig d’il·lusió amb què comencem

tota nova etapa. L’esperança que el que sempre ha estat

igual aquest cop sigui diferent. En aquest sentit, destaquem

el reportatge sobre una iniciativa del Departament de

Comerç, Consum i Turisme per modificar una realitat tan

associada a l’estiu com són els souvenirs turístics. Mai

sabrem la raó per la qual el principal equipatge de mà dels

turistes que des del Prat se’n tornen a casa és el barret me-

xicà, però per aproximar-nos al fenomen només hem de pen-

sar en la nostra pròpia ignorància del folklore i tradicions

locals quan anem a alguns països. Anem literalment venuts i

com més fàcil i barat resulta viatjar més és així. Sense temps

per conèixer de debò ens deixem guiar per qui ens ho posa

més fàcil, oblidant-nos que, en molts casos, pot tenir poc a

veure amb el rigor cultural i molt amb la facilitat comercial.

Caldrà superar, és cert, la recança que ens provoca pensar

que les figures d’un castell o una sardana puguin convertir-

se en un objecte més de consum massiu. Fins ara, al menys,

eren objectes aliens a la nostra cultura els que associàvem

al turisme de mal gust. Per això, és imprescindible que siguin

de qualitat i que s’allunyin al màxim d’aquell “made in tai-

wan” que iguala per baix a totes les cultures. Si és així, hau-

ria de ser normal que a les maletes dels futurs turistes, entre

samarretes i mitjons, enlloc del barret mexicà hi trobem una

barretina. Tot això que hi guanyaran d’espai!

Tornem-hi,canviem

L’HIPERBÒLICLA IMATGE 3

EXPO

SICI

Ó AL

CCC

B: Ja

mes

Iroh

a U

chec

hukw

uCa

ps e

n fla

mes

© U

chec

hukw

u Ja

mes

-Iroh

a

L’HIPERBÒLICMÓN UNIVERSITARI4

notíciaLes universitats sónIX Reunió Espanyola sobre Criptologia i Seguretat de la Informació El passat mes de setembre va tenir lloc a la Universitat Autònoma de Barcelona la novenaedició de la Reunió Espanyola sobre Criptologia i Seguretat de la Informació. La reunióbiennal va guanyant participants per la necessitat d’anar trobant noves formes de segure-tat, ja sigui per l’expansió d’Internet, l’increment de dades automatitzades o la recerca dela protecció de la intimitat. Igualment, la criptologia ha abandonat l’aurèola impenetrableque l’envoltava i ha entrat a les universitats, centres d’investigació, empreses i organismesinteressats en protegir la seva informació. La Reunió va parlar del disseny d’algoritmes crip-togràfics i en va analitzar les seves debilitats; també es va donar un cop d’ull a les nove-tats que encara estan en fase experimental, però que de ben segur més endavant serande vital importància.www.uab.cat

Ja es prepara la Festa Major 2006 El pròxim dia 9 de novembre la Universitat Autònoma de Barcelona tornarà a viure laseva festa major i l’agrupació cultural Cultura en Viu ha obert les inscripcions per alprograma L’Autònoma Actua. Amb quatre propostes principals, com són teatre, dansa,música i poesia, i una de complementària per a altres iniciatives, totes aquelles per-sones o grups artístics que ho desitgin podran mostrar el seu talent durant la jorna-da. L’únic requisit per poder-se inscriure és que s’ha de formar part de la comunitatUAB o si s’és un grup, almenys un dels integrants ho ha de ser. El termini de les ins-cripcions és el 3 d’octubre.www.uab.cat.

notícies breusUNIVERSITATS

Beques de promoció turística a l’estrangerTurisme de Catalunya ha obert una convocatòria de 14 beques per a titulats en

carreres de caire turístic o empresarial interessats en fer pràctiques a l’es-

tranger en centres de promoció turística. La finalitat dels ajuts és potenciar la

professionalització dels recursos humans que enriqueixen el sector turístic

català i especialitzar-se en els diferents mercats emissors i la destinació turís-

tica Catalunya.

La beca ofereix una ajuda durant 14 mesos, amb una possible renovació de 12

mesos més, a persones amb residència a la ciutat assignada o rodalies. Les

dotacions van de tretze mil a trenta mil euros, segons la destinació, i Turisme

de Catalunya es fa càrrec del primer i l’últim viatge, així com els de les èpoques

nadalenques. Les ciutats destí són: Londres (2 beques), Brussel·les (3 beques),

Frankfurt (2 beques), Madrid (1 beca), París (4 beques), Perpinyà (1 beca) i Milà

(1 beca). Les persones interessades tenen temps d’inscriure’s fins el 30 de

setembre de 2006.

Requisits per inscriure’s:- Tenir la nacionalitat d’un estat membre de la Unió Europea.

- Posseir titulació de grau mig de caire turístic o empresarial, o tenir

una titulació universitària superior obtinguda en una universitat

de qualsevol dels estats membres de la Unió Europea, o estar en

condicions d’obtenir-la abans del dia 1 d’octubre de 2006.

- Estar empadronat/ada a Catalunya amb una antiguitat superior

a un any, en el moment de la publicació.

- Tenir el Certificat de Nivell de Suficiència de Català (Nivell C)

o titulació equivalent.

- No patir cap malaltia ni impediment físic que impossibiliti

el compliment de les obligacions d’un/a becari/ària.

- No estar separat/ada mitjançant resolució ferma dictada en

expedient disciplinari del servei de cap de les administracions

públiques.

- No tenir més de 30 anys el dia de la publicació de la Resolució

de Convocatòria.

- Coneixement del castellà i de l’idioma oficial del país de

destinació o bé de l’utilitzat en les relacions professionals.

El full de sol·licitud i més informació a www.catalunyaturisme.net.

L’HIPERBÒLICMÓN UNIVERSITARI 5

DURSI

Des d’un Màster en Tecnologies de laInformació i la Comunicació fins a unaltre en Biotecnologia molecular. Lesuniversitats catalanes ja són una micamés a prop de la resta d’Europa amb laposada en marxa de 153 Màsters adap-tats al futur Espai Europeu d’EducacióSuperior (EEES). Aquests estudis estandissenyats per facilitar la mobilitatinternacional i eixamplar les expectati-ves laborals i professionals dels estudi-ants. Una de les característiques princi-pals d’aquest tipus de Màster és, en elcas de les universitats públiques, quetindran un preu subvencionat.

La primera fase del procés d’adaptació al futur

espai universitari europeu ja està en marxa. Les

universitats catalanes posen en funcionament

aquest curs 153 màsters integrats en els pro-

grames oficials de postgrau. Aquesta oferta s’a-

vança a les segona fase pendent que consistirà

en la implantació de les titulacions de Grau. Els

màsters oficials tenen la finalitat d’aprofundir en

l’especialització de l’estudiant en la seva formació

acadèmica, professional o investigadora. A més

dels màsters, els programes oficials de postgrau

també preveuen els mecanismes per a l’obtenció

del títol de doctor/a.

Es tracta d’estudis universitaris pensats per poten-

ciar la dedicació, l’esforç i, sobretot, el procés

d’aprenentatge dels alumnes i que s’estructuren en

crèdits europeus (ECTS) que permeten la mobilitat

europea i internacional en un espai d’educació

superior sense fronteres. Els crèdits ECTS equivalen

a unes 25-30 hores lectives. L’assignació de crèdits

comptabilitzarà les hores corresponents a les clas-

ses lectives, teòriques o pràctiques, les hores d’es-

tudi, les dedicades a la realització de seminaris, tre-

balls, pràctiques o projectes, i les exigides per a

preparar i fer els exàmens i les proves d’avaluació.

Engeguen més de

www.gencat.cat/dursi

150 màsterseuropeus

CriterisEls criteris que s’han tingut en compte en la

implantació d’aquests màsters han estat, d’una

banda, atendre les necessitats de la societat

catalana valorant la demanda actual i futura pre-

visible de titulats i titulades amb determinades

competències, ja sigui per a sortides profession-

als o bé per a sortides de recerca i transferència

del coneixement, i la demanda dels estudiants.

D’altra banda, s’ha volgut potenciar la col·labo-

ració interuniversitària amb la posada en marxa

d’un total de 54 màsters interuniversitaris, que

respon a la voluntat de fomentar la cooperació

entre les diverses universitats, tant a nivell català,

com europeu i internacional. Dels 153 màsters

que s’ofereixen 42 corresponen a l’àmbit Tècnic,

37 al de Ciències, 32 al de Ciències Socials; 24

al d’Humanitats, i 18 al de Ciències de la Salut.

EstructuraEls estudis universitaris conduents a l’obtenció

del títol oficial de màster tenen una extensió mí-

nima de 60 crèdits i màxima de 120. En tot cas,

per a l’obtenció del títol caldrà cursar un mínim de

60 crèdits. Una vegada cursats els 60 crèdits del

màster o les persones que estiguin en possessió

del títol oficial de màster, es podrà sol·licitar l’ad-

missió al doctorat sempre que s’hagin acomplert

un mínim de 300 crèdits en el conjunt dels estu-

dis universitaris de grau i postgrau.

Preu públicEl fet que els màsters i doctorats s’integrin en els

programes oficials de postgrau implica, entre d’al-

tres, que els alumnes que es matriculin a les

diverses universitats públiques catalanes hauran

de satisfer el preu públic que, anualment, deter-

mini el Govern de la Generalitat de Catalunya en

el marc del que estableix, per al conjunt de l’Estat,

el Consejo de Coordinación Universitaria. En el

cas de les universitats privades, el preu serà

determinat per elles mateixes. Enguany, el preu

del crèdit se situa entre 15 euros i un màxim de

28 euros, segons la tipologia de cada programa.

Situació acadèmica transitòria: coexistènciade dos sistemes d’educació superior Els programes oficials de postgrau aprovats s’im-

partiran a les universitats de Catalunya i coexisti-

ran amb els estudis actuals fins, almenys, el curs

2008-2009 ja que la previsió és que per a

l’horitzó 2010 els estudis universitaris vigents

siguin substituïts pels nous títols universitaris ofi-

cials de grau adaptats, també, al sistema

europeu. Les persones que hagin cursat estudis

universitaris conforme al sistema d’educació

superior vigent conservaran tots els seus drets

acadèmics i professionals.

60crèdits mínim120

crèdits màxim

L’HIPERBÒLICJOVENTUT6

Més informació: www.gencat.cat/joventut o trucant al 012

ww

w.sxc.h

u

Emancipa’t,El somni de tots els joves és poder for-mar la seva pròpia vida. Malaura-dament, això no és sempre fàcil acausa, sobretot, de qüestions econòmi-ques. Ara, però, ha aparegut la cam-panya “Fes-te a tu mateix” amb la qualla Generalitat de Catalunya vol ajudarels joves a crear el seu propi projectede futur. L’objectiu és facilitar-los l’ac-cés als crèdits que concedeixen lescaixes i que requereixen un avalador.Amb el Programa de crèdits d’emanci-pació serà la Generalitat qui avalaràels joves i les entitats financeres nodemanaran cap comissió i els oferiraninteressos més baixos de l’habitual.

“Fes-te a tu mateix” té tres línies d’actua-

ció que alhora són aquells sectors on els

joves poden trobar-se amb més dificultats

econòmiques: l’habitatge, la formació i

l’autoempresa.

Crèdits per a l’habitatgeAquest tipus de crèdit està destinat a

cobrir les despeses inicials per accedir a

un habitatge, ja sigui de compra, lloguer o

per a despeses de mobiliari, comissions,

etc. El límit del crèdit serà de 15.000

euros i els tipus d’interès no s’incrementa-

ran per cap tipus de comissió. La sol·lici-

tud s’ha de fer a qualsevol de les 37 ofici-

nes de la Xarxa de Borses d’Habitatge

Jove que hi ha a tot Catalunya.

Crèdits per a la formacióEstan destinats a cobrir les despeses que

es poden derivar d’una ampliació d’estudis

de grau superior: màsters, postgraus i doc-

torats. En aquest cas, existeix la possibilitat

de dividir el crèdit en dues parts: una dispo-

sició inicial per pagar la matrícula i disposi-

cions mensuals durant la durada dels estu-

dis que no poden superar els 825 euros

mensuals. El límit del crèdit serà de 30.000

euros i no s’incrementarà el tipus d’interès

per cap comissió. La sol·licitud s’ha de

demanar a l’Agència d’Ajuts Universitaris i

de Recerca (AGAUR).

Crèdits per a l’autoempresaAquests crèdits volen donar suport a pro-

jectes empresarials de nova creació amb

una antiguitat màxima d’un any o, excepcio-

nalment, d’ampliació de l’àmbit del negoci.

En aquest tipus de crèdit no hi ha uns límits

màxims ni mínims, sinó que depèn del pro-

jecte a finançar i està obert a negociació,

de la mateixa manera que les condicions

del crèdit. La sol·licitud s’haurà de presen-

tar al Servei de creació d’empreses de la

Generalitat de Catalunya.

Requisitsper demanar els crèdits

Disposicions generals:- Tenir entre 18 i 35 anys i ser resident a Cata-

lunya amb una antiguitat mínima de 2 anys.

- Durant l’any 2005 no haver tingut uns ingressos

superiors a 31.006.80 euros.

Per als crèdits d’habitatge: - Haver llogat o comprat un habitatge en els

darrers 6 mesos

- Pel que fa al lloguer, haver tingut uns ingres-

sos mínims de 5.500 euros durant l’any

2005. Pel que fa a la compra, els ingressos

mínims han de ser equivalents al 5% del preu

de venda de l’habitatge.

Per als crèdits de formació:- Ser titular universitari i acreditar l’admissió a un

dels estudis superiors.

- També podran demanar el crèdit aquells joves que

vulguin realitzar la formació a l’estranger, però

hauran de demostrar de manera fefaent la seva

dependència i vinculació familiar amb Catalunya.

Per als crèdits d’autoempresa: - Estar constituït com a autònom o formar part

d’una cooperativa on almenys un terç dels socis

siguin joves o d’una societat de la qual el 50%

del capital estigui representat per joves.

- El projecte d’empresa ha de disposar d’un informe

favorable d’una entitat col·laboradora per l’asses-

sorament de les persones emprenedores del

Servei de creació d’empreses de la Generalitat.

Quan i com es rep l’aval?

La Secretaria General de Joventut comprova-

rà que es compleixen els requisits establerts

per sol·licitar el crèdit i, si es compleixen,

emetrà un certificat positiu de compliment.

Més endavant, serà la Generalitat qui envia-

rà la certificació, que tindrà una vigència de

3 mesos des de la data d’expedició i que

s’haurà de presentar davant l’entitat finan-

cera on es vulgui sol·licitar el crèdit. S’ha de

tenir en compte, però, que el certificat per si

mateix no implica la concessió del crèdit

sinó que en última instància és l’entitat

financera la que el denega o l’accepta. Allò

que garanteix la Generalitat és l’aval per fer

la sol·licitud.

Podré independitzar-me

Podré fer el màster

Podré formar la meva empresa

ara pots!

Sara

Los

cos

La periodista Sara Loscos torna unaaltra temporada amb el programamusical del Canal 33, Loops! Hemparlat amb ella per descobrir quèescolta i per saber si això d’estar en-voltada tot el dia de música, afectad’alguna manera.

L’HIPERBÒLICLA CONVIDADA8

Estic tot el diaendollada a la música”

”

Tal com rajaNom complet: Sara Loscos López.

Lloc i data de naixement:

9 de març de 1980, Barcelona.

La primera vegada que vas pujar a un escenari:

A l’escola, amb 10 anys, era una fada i havia de

fer un petó a un nen, llavors això era un drama.

Plat que cuines millor: Entrecot amb roquefort i

pomes, i els macarrons també.

Tens fama de ser molt: Xerraire i indecisa, fins i

tot per decisions intranscendents, és a dir, “macar-

rons? o espagueti? o macarrons? o espagueti?”,

és un drama. Són fames merescudes.

Un viatge que t’agradaria fer: Al Japó.

Recomanem un llibre: Fantasmes, de Chuck

Palahniuk, és un llibre molt desagradable però

t’enganxa molt. I Sábado de Ian McEwan i Arte.

Conversacionesimaginarias con mi madre del

Juanjo Sáez, és divertidíssim.

Una debilitat: La meva gossa Hannah.

Una imatge de silenci (la Sara és redactora de

Silenci?): Una tortuga i una bombolla de sabó.

Sempre dones dues o més respostes?

Sí, perquè puguis agafar la que et vagi millor per a

l’entrevista.

Veure la Núria Ribalta, advocada deprestigi, exdiputada a les Corts i asses-sora del ministeri de Justícia, presen-tant un programa de música moderna,va ser molt xocant. És clar que NúriaRibalta és un personatge fictici de lasèrie Temps de Silenci, l’interpreta SaraLoscos, que amb un aspecte més ade-quat ens posa al dia de les novetats icuriositats musicals en el programaLoops! al Canal 33. És amb Sara Loscosque hem parlat aquest mes, que tot iestar a l’avantguarda dels sons, noporta els omnipresents auriculars.

On tens el reproductor de mp3?

Tinc un reproductor de mp3 connectat a uns

altaveus allà, a casa, en lloc d’una minica-

dena. Ocupa menys espai.

No tens un reproductor transportable que et

permeti escoltar música pel carrer?

No, a sobre no el porto, perquè com que vaig

amb cotxe a tot arreu... tinc els CDs al cotxe

i copiats a casa. Quan estudiava i anava

sempre amb tren portava un CD portàtil.

Llavors, quina música escoltes al cotxe?

Ostres, jo treballo en un programa de músi-

ca, tio, estic tot el dia endollada! A veure...

sóc molt fan del Rufus Wainwright, l’escolto

moltíssim, estic enamorada d’ell, Franz

Ferdinand, va ser el millor de Benicàssim,

Antònia Font, estic enganxada.

Deus estar al dia de tot, saps dir l’últim disc

de Sergio Dalma?

No, no és el sant de la nostra devoció el

Sergio Dalma, però sí que ens arriben totes

les novetats. Depenent del reportatge que

fem, doncs estàs més al dia d’algunes

coses, per exemple, si fem “videoclips

polèmics”, doncs durant tota una setmana

et tornes boig i només saps dir això.

Sara Loscos, periodista i actriu

Hi ha algun grup de música que a la gent

del teu entorn agradi molt i a tu no? Algú

sobrevalorat?

Al Loops! som quatre gats, tots gent jove i

tenim una sintonia molt semblant... clar, n’hi

ha un que li agrada Raphael, a mi me la

sua... però sobrevalorat... no ho sé... totes

aquestes històries... l’Oreja de Van Gogh

està sobrevalorada. L’últim disc és igual que

els altres, a mi no m’agrada. Omplen estadis

i mouen a molta penya i no em diuen res.

Quin és l’estat de salut de la música cata-

lana?

Jo crec que bé, la prova és que es fan molts

festivals que funcionen i s’omplen:

l’Acampada jove, el Senglar rock, el

Poparb... Després de passar un temps

estancada, ara hi ha tota una escena de

música independent que no és el que s’en-

tén com el gran regnat del rock català,

estan sortint moltes propostes en altres

línies, des de jazz, lliure i boig, com fan els

12Twelve, o com le Petit Ramon, que és el

“crooner” català que tenim ara. O l’Antònia

Font que estan absolutament “locus”, o el

Refree, que són molt interessants. És com-

plicat, som un país petit, tenim la indústria

que tenim, però vaja, estan sortint coses i

el públic respon.

Una curiositat: toques algun instrument?

Tocava el piano, anava bastant “en serio”.

Fins i tot vaig fer classes de piano a nens...

anava per profe de piano, el que passa és

que arriba un moment que has de tocar

cinc hores diàries i no les tenia. Després,

quan vaig marxar de casa dels meus pares,

el piano es va quedar allà.

També ets actriu, vas participar a Temps

de Silenci, a veure si saps contestar això:

quantes vegades passaran les reposicions

de Temps de silenci a Tv3?

Només l’han fet una!

No pot ser, jo la vaig veure un estiu després

de dinar. Com a mínim tres.

Temps de Silenci? Vols dir? Bé, pot ser...

igual dues vegades, però no me’n recordo.

Jo és que no ho miro mai.

9

I la pitjor?

Més que un personatge, el que pot fer pitjor

una entrevista és tot el que envolta el

músic, els representants i organitzadors et

compliquen molt la vida. Et diuen que pots

fer 10 minuts d’entrevista, i veus que l’en-

trevistat es deixa anar i seguiria, però ha de

sortir a tocar. L’entrevista amb en Bunbury

va ser complicada però divertida, perquè no

saps com agafar-lo. Ens va ensenyar el seu

armari, els seus vestits i a mi se’m va acud-

ir dir que una americana era de Julio

Iglesias, i el tio es va emprenyar molt, però

no sabia si ho feia en broma o s’havia ofès.

Té aquest humor. Has de tenir molta psi-

cologia, perquè tens un quart d’hora per

entrevistar una persona que no saps si és

un tímida o si vol que li fotis canya. És com-

plicat. El Lluís Llach, per exemple, el veus

allà al concert tan ficat i tant místic, però

després és un showman, té un sentit de

l’humor: “jo sóc la lloca de Catalunya...”,

diu, “Ara em poso en formol per arribar al

següent concert”, és molt divertit.

Prefereixes entrevistar o que

t’entrevistin?

Entrevistar, sense cap mena de dubte. Que

t’entrevistin és horrorós, perquè quan et

pregunten “quina és la teva pel·lícula

preferida”... doncs no ho sé! O et pregunten

“Quin és l’últim disc que t’has comprat”,

doncs en vaig comprar molts i no sé quin va

ser l’últim! No-Ho-Sé!

Quan et tornarem a veure actuar?

Ara mateix no hi ha projectes, estic 100%

Loops!, però bé, els projectes s’acaben.

Les obres de teatre s’acaben i els pro-

grames s’acaben, quan se’m acaba una

cosa doncs intento fer l’altra. Si el Loops!

acaba o ens en cansem, doncs buscarem

una altra cosa.

Cursos d’Història de Catalunya reconeguts amb crèdits de lliure eleccióUAB 2 crèdits i UPC 1,5 crèdits

Organitzat per:Amb el suport de:En col·laboració amb:

Curs “Història de Catalunya”Conèixer la història per entendre la nostra realitat contemporàniaDurada: 10 sessions de 3 hores cadascuna Inici: a partir del 23 d’Octubre de 2006Diferents horaris de 3 o 6 hores setmanals (consultar web)Matrícula: 40 € Inclou: llibres, material docent, rutes i visites a museus. Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final

Curs “La Història Pas a Pas”Conèixer la història tot visitant els grans museus de BarcelonaDurada: 10 sessions de 3 hores cadascunaInici: a partir del 23 d’Octubre de 2006Diferents horaris de 3 o 6 hores setmanals (consultar web)Matrícula: 60 € Inclou: llibres, material docent i entrades a museus.Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final

Informació i inscripció: www.accat.org (Horari i Formulari), A/e: universitaris@accat.cat, Tel.: 93 412 57 33 (de 10 a 14 h)

NousCursos1er semestre

2006/2007

Cursos “Octubre 2006- Gener 2007“

Matrícula oberta fins el 20 d’Octubre de 2006

Val!

No ho miro mai, ho vaig veure en el seu

moment i després dic “això és feina feta” i

no hi puc fer res per canviar si hi ha alguna

cosa que no m’agrada.

I com et veus?

És molt dur, jo crec que ens passa a tots. Bé,

igual hi ha algú que li encanta veure’s, però jo

em veig i dic “per què vaig fer aquella cara?”.

Igual és una escena de 40 persones i només

et veus a tu allà en un racó que estàs fotent

una cara, “que estaria pensant?”. Però es

divertit. Jo feia el meu visionat personal, el

que no m’agrada és mirar-ho amb gent, amb

la família no ho suporto. Les àvies aplaudint,

els hi encanta. Ho miro perquè apréns, el

Loops! també me’l miro. Però no m’encanta,

és com quan et sents la veu en una cinta,

dius “aquesta és la meva veu”?

Quina entrevista t’ha agradat més?

La d’en Buenafuente va ser molt divertida,

el vaig entrevistar que estava a 40 de febre,

vaig haver de demanar perdó, va ser fatal,

ell encantador, molt amable.

En Buenafuente? Li vas demanar els gus-

tos musicals?

Sí, exactament, el que mola del Loops! és

que dóna la oportunitat a personatges

públics que els agrada la música de dir

doncs que els agrada Jorge Drexler, Bunbury,

o qui sigui. Es deixen anar i et posen els dis-

cos que tenen... Es posen molt contents.

L’Edu Soto (actor que interpreta el “neng”),

també ens va agradar, perquè era l’apogeu

del “neng” i el trucaven de 400 llocs per par-

lar-ne, en canvi nosaltres li vam dir: “sabem

que t’agrada molt el flamenco, la música

brasilera, que cantes de puta mare, volem

que ens parlis d’això”, i va venir encantat. Va

ser molt divertit. I l’entrevista amb Moby va

ser molt divertida, va ser encantador.

L’HIPERBÒLICREPORTATGE10

El Wolfgang Holz és alemany i forma partdels Castellers de Vilafranca. L’hem acom-panyat durant una jornada castellera per aquè ens expliqui què hi ha fa fent castells.Definitivament, els castells estan traspas-sant fronteres.

Jornada castellera de Sant Fèlix a Vilafranca del

Penedès. Com sempre, s’espera una jornada

espectacular i la plaça està plena de gom a gom.

Entre la multitud es poden distingir perfectament

els colors de les cami-ses de les quatre colles par-

ticipants: el vermell de la Jove i la Vella de Valls, el

malva dels Minyons de Terrassa i el verd dels

anfitrions, els Castellers de Vilafranca.

L’ambient a la plaça de la Vila comença a ser de

nerviosisme. Hi ha ganes que la cosa comenci.

“La primera vegada que vaig veure fer

un castell, se’m va posar la pell de

gallina, com ara, vaja. Vaig flipar!”,

comenta la Leti mentre comencen a

sonar les gralles del primer castell.

Ella és de Jérez de la Frontera i fa 6

anys que va venir a treballar a

Vilafranca. Des d’aleshores

intenta no perdre’s cap diada de

Sant Fèlix perquè “l’ambient és

increïble i sempre es fan

castells molt bons”.

Mentre la Leti s’ho mira de lluny, el

seu company de feina, el

Wolfgang, sua la camisa verda

com cap altre dia. És alemany i

forma part dels Castellers de

Els castells són una bogeria molt interessant”

Vilafranca, una mica per atzar i una mica

per curiositat: “La primera vegada que

vaig veure un castell va ser en un hotel

de Vilafranca, en una fotografia i vaig pen-

sar que era una bogeria molt interessant

(riu). Jo venia a fer una entrevista de feina i

no sabia què era allò. No m’ho sabia imagi-

nar”. Sis mesos després, va tornar per posar-

se a treballar i per casualitats de la vida “en una

festa, vaig conèixer el Fèlix Miret, un dels inte-

grants més famosos dels Castellers de Vila-

franca i en comentar-li la meva sorpresa en

veure la foto del castell, em va animar a anar a

veure els assajos”. Des d’aquell dia han passat

quatre anys o, el què és el mateix, fa quatre tem-

porades que el Wolfgang ja forma part dels

castellers. Ell ocupa un lloc a la pinya i des d’allà

ha viscut les grans fites dels de la colla vilafran-

quina: “Els castells més difícils en què he par-

ticipat són el 3 de 10 amb folre i manilles i la

torre de 9 amb folre sense manilles, que vam fer

per Sant Fèlix de l’any passat. El primer és molt

difícil perquè pesa molt, és molt alt i hi partici-

pa molta gent, i el segon perquè també és molt

alt i no té el suport de les manilles”. Tot i l’esforç

reconeix que “quan acabes de fer el castell i et

passa el mal a les espatlles, l’alegria que sents

és increïble, et sents molt orgullós”.

Sant Fèlix es considera una de les diades més

importants de la temporada de castells i encara

ho és més per a la colla de casa, els Castellers de

Vilafranca. El Wolfgang reconeix que “la diada

que més m’agrada és la de Sant Fèlix i tota la

festa major de Vilafranca en general perquè

estàs envoltat del teu públic, tot és molt més

intens”. Pel que fa a la rivalitat entre colles ell

considera que “a vegades la gent s’ho hauria de

prendre amb més calma. Hi ha gent que la

rivalitat se la pren massa seriosament. De fet,

al principi, com que no entenia gaire el català,

no m’enterava de res, però ara que ja l’entenc,

crec que algunes persones s’ho haurien d’aga-

far tot amb una mica més d’humor”. En aques-

tes quatre temporades, en Wolfgang ha viscut

alguns canvis importants en el món casteller, com

la instauració del casc per als nens: “A la colla hi

ha opinions a favor i en contra. Jo per la meva

part, crec que és bo, però hauria de ser total-

ment voluntari”; això sí, “si tingués un fill i vol-

gués ser casteller, m’agradaria que el portés”.

L’última ronda s’acaba i la jornada ha estat una de

les més espectaculars de la història. Les quatre

colles han fet un gran paper, però els Castellers de

Vilafranca s’han emportat tots els honors en car-

regar el 3 de 10 amb folre i manilles. L’alegria és

absoluta i la cara del Wolfgang irradia felicitat i ale-

gria. La cosa no podia anar a millor!

Un casteller d’AlemanyaTal i com explica el Wolfgang: “A Alemanya els

castells no són gaire coneguts però sempre que

algú em ve a veure, els porto a veure els assajos

i els explico com funciona”. La sorpresa sol ser

majúscula i els comentaris solen ser que “Estem

bojos. La veritat és que queden molt impressi-

nats!”. Nascut a Kempten, el Wolfgang s’ha inte-

grat perfectament a la vida de Catalunya. “La

cosa que més m’agrada és la situació en què es

troba: hi ha mar, hi ha muntanya, tens

Barcelona aquí mateix… Són estils de vida molt

diferents concentrats en poc espai. Està molt

bé!”. Tot i això, sempre hi ha punts negatius com

“Els peatges! Són horrorosos! Tampoc m’agrada

gaire el fet que hi ha una gran concentració

urbanística i de gent a la zona de la costa”.

”

Tipical catalan?L’HIPERBÒLIC

TEMA DEL MES12

Anna Salarich, anna@edicat.net

Toros, sevillanes i ventalls no són típicsde Catalunya, però són els souvenirsmés comprats pels turistes que visitenla nostra terra. Per posar-hi remei, laGeneralitat de Catalunya ha creat elprojecte “Emprentes”, per promocionarsouvenirs artesanals del nostre país.

Si vas a visitar la Sagrada Família pensant

que al voltant et trobaràs tot de paradetes

amb senyeres, busts de Gaudí i esparde-

nyes de set betes, vas molt equivocat. Per

sorpresa, o no, el top ten de souvenirs que

un pot veure, comparar i comprar pels vol-

tants del temple són sevillanes, toros i ven-

talls tipical spanish. Per descomptat, souve-

nirs i realitat catalana van per camins total-

ment oposats, però els turistes semblen

interessar-se poc per la segona i molt per la

primera, així que per a ells és ben normal

endur-se una exquisida figura del toro

d’Osborne com a record de Catalunya.

Molts venedors reconeixen que el negoci els

funciona prou bé amb la venda d’aquests

productes i que els hi suposaria molt de

temps haver d’explicar al visitants tota la

realitat cultural catalana.

Sobretot que sigui baratEls souvenirs no deixen de ser un reflex del

país que visitem, però a Catalunya els sou-

venirs més venuts no reflecteixen la identi-

tat catalana. Per aquesta raó, hem estat

Souvenirs de qualitatTot i l’abundància dels souvenirs sense cap vin-

culació amb Catalunya, encara podem trobar

petits racons on els records típics o relacionats

amb el nostre país existeixen. Això sí, aquests

no tenen la condició sine quanum que fa que

un producte es vengui a l’engròs: el preu és

més elevat. Aquest fet implica que es vengui a

menor escala, tot i que el turista que l’adquireix

passa a ser de nivell adquisitiu i cultural més

elevat. Alguns exemples d’aquest souvenirs són

els que es troben a les botigues dels museus,

com poden ser el Picasso o el MNAC, o de la

Pedrera o Montserrat. Pel que fa als primers, els

productes que podem trobar estan relacionats

amb l’artista que està exposant o amb el pintor

a qui està dedicat el museu. Els segons estan

dedicats al lloc en concret i podem trobar tot

tipus d’articles: dibuixos, rèpliques en miniatu-

ra, objectes, etc.

?

?

??

?

L’HIPERBÒLICTEMA DEL MES 13

pensant records alternatius al pòdium dels

més venuts a les botigues de Barcelona.

Sardanes per sevillanesLe típiques nines guarnides amb un vestit a

topos i ballant sevillanes (de l’estil Barbie)

les podem trobar a pilots a les botigues dels

voltants de la Sagrada Família, però nosal-

tres proposem subtituir-les per sardanistes

(típicament vestits) fets de paper maxé o

dansaires fent un ball de bastons.

Igualment, en comptes de vendre les ban-

darilles o espases que utilitzen els toreros,

podríem vendre els bastons dels dansaires

que són més pacifistes i menys sanguinaris.

Castellers per torerosAlguns comerciants de souvenirs diuen que

a si a Barcelona hi ha places de toros és

perquè els toros formen part de la identitat

de Catalunya. Per a alguns, no ho dubtem

que ho siguin, però creiem que més típics

del país són els castellers. Aquestes torres

humanes tan peculiars que no s’aixequen

enlloc més del món, s’han convertit en una

marca identitària de gran nivell i per això

s’hauria de donar pas entre tant de torero.

Unes boniques figuretes emulant les figures

humanes serien un bon record de què és la

nostra terra! També hem pensat en figures

de Sant Jordi, de Guifré el Pilós o del

Timbaler del Bruc per a què els turistes s’in-

formin del quina és la història de Catalunya.

Barretines per barrets mexicansAlgú sap explicar perquè els barrets de

mexicans es venen com xurros si aquí de

mariatxis en tenim ben pocs? Per posar fi a

aquesta barreja cultural entre Mèxic i

Catalunya estaria bé treure al mercat una

barretina catalana. Es podrien promocionar

diferents models, des del més clàssic als

més trencadors. Fins i tot hi podrien

col·laborar dissenyadors catalans de gran

renom mundial, així, a més de promocionar

la barretina, promocionarien la seva marca.

?

??

EmpremtesLa Generalitat de Catalunya ha iniciat un nou

projecte per crear records més catalans, ano-

menat “Empremtes”. A través d’Artesania de

Catalunya, s’ha obert una convocatòria per a

què els seus membres presentin propostes per

a nous souvenirs catalans que expressin la his-

tòria, cultura o arts catalanes. Les propostes

poden ser de nova creació o que ja estiguin

vigents i de moment ja s’han presentat alguns

productes com la figura d’uns castellers de car-

tópedra, sabons amb la figura del drac del Parc

Güell, una figura de vidre amb l’sky line de la

ciutat de Barcelona. A finals d’aquest mes de

setembre es tanca la convocatòria i possible-

ment l’estiu que ve ja veurem els nous produc-

tes a les botigues de souvenirs. Haurem d’es-

perar un temps més prudencial per comprovar

si tindran èxit o haurem de seguir veient els

barrets de mexicans per les Rambles.

Fotos i producte: www.gaudiclub.com

L’HIPERBÒLICALTAVEU14

Feliu Ventura, www.enderrock.com

Feliu Ventura presenta el seu tercer disc en

solitari, Alfabets de futur (Propaganda pel

Fet!, 2006). Va ser als disset anys quan el

músic de Xàtiva va decidir estalviar-se una

pasta en psicòlegs i va començar a fer

cançons per donar sortida a les seves

neures personals, socials i polítiques. La

seva timidesa va esdevenir una barrera per

practicar l’ofici d’artista, però això no l’im-

pedia de compondre cançons. Finalment,

Ventura va trencar el silenci... d’això ja en

fa tretze anys.

Et planteges Alfabets de futur com l’inici

d’una nova etapa després de l’àlbum i la gira

amb Lluís Llach, o bé traces una línia con-

tínua entre aquest treball i l’anterior,

Barricades de paper?

Una constant en els meus projectes és que

sempre són diferents. La maqueta era una

caixa estanca on em situava amb les

meves referències més evidents. Al primer

disc, Estels de tela, vaig fer el mateix, però

amb més qualitat de so. I amb Barricades

de paper, en canvi, em vaig presentar amb

la meva signatura. Ara, després de Que no

s’apague la llum (Propaganda pel Fet! /

Claus Records, 2005) amb Lluís Llach, per

primera vegada he compost cançons pen-

sades exclusivament per posar-les en un

disc, i que mostren un grau de primera

maduració.

Què escriurem amb aquests Alfabets de

futur?

L’alfabet és el conjunt de signes amb els

quals escrivim els idiomes. Alfabets de futur

és la voluntat d’inventar noves formes d’ex-

pressar-nos, i esborrar els llenguatges

caducs que han perdut capacitat d’expres-

sió i acció.

La idea de viatge també hi és una constant.

És la història d’Ítaca que et persegueix?

Crec que serà inevitable que s’interpreti

així, perquè el nou disc hi haurà qui el

mirarà des d’un prisma exclusivament

llachià... Aquesta cançó parla del camí que

estic fent com a cantant. Segurament té

altres lectures, totes les meves cançons en

tenen, i és aquest significat polièdric el

que els dóna valor.

Feliu Ventura és l’expressió cultural d’una

sèrie de col·lectius i moviments socials que

s’han desenvolupat al marge de les polí-

tiques institucionals?

La realitat de Feliu Ventura és conseqüèn-

cia de l’existència de la conselleria de

Cultura alternativa dels Països

Catalans. En aquest país, per una

banda tenim unes institucions

que d’una manera relativa s’in-

teressen per la feina dels

artistes. Dic relativa, perquè

al País Valencià s’han fet

polítiques directament

contra la música. Per

altra banda, tenim una

sèrie de col·lectius que

al llarg dels últims anys

han fet possible que

encara hi hagi música

en català: des de colles

d’amics de la dansa fins a

casals o grups polítics,

un teixit social molt

tupit al marge

de l’oficialitat.

PEREESPINOSA

Cops baixosEspinosa s’ha superat en aquest segon disc. No

perquè la qualitat de la seva veu hagi fet un canvi

extraordinari, sinó perquè ha sabut veure els seus

límits i treure profit del seu bagatge com a comu-

nicador. Els Cops baixos no van dirigits a l’oient,

sinó que l’ajuden a encaixar tots els que li arriben

de la societat. Un disc electropop que vol ser una

fugida de la part més fosca de la vida moderna.

ORCHESTRAFIRELUCHE

Ja veurem perquè però hi ha

moltes coses inexplicablesTot i que al nostre país no estem gaire avesats a

les propostes instrumentals, l’Orchestra

Fireluche s’arrisca amb la fusió de tota mena

d’instruments tradicionals amb joguines i altres

objectes, sense l’intervenció de la veu. I ho fa

sense perdre’s en l’estètica dels seus instruments,

elabora una proposta contrastada que a cada

cançó descriu una atmosfera ben diferent.

RADIOMALANGA

Yoff Tongor

Deu músics provinents de Cuba, Ghana, l’Uruguai

i els Països Catalans, amb una trajectòria que

passa per Ojos de Brujo, Dusminguet o Michael

Bublé. Un disc nascut entre el tercer i el primer

món (Dakar i Gran Bretanya), que parla d’històries

d’irònica càrrega social, narrades des de la quo-

tidianitat de Barcelona. Temes cuinats al punt just

del son cubà amb ritmes africans, funky, reggae,

salsa i jazz.

llenguatge rebelRoger Palà/Elisenda Soriguera

Foto: Xavi Mercadé

L’HIPERBÒLICCAIXA MANRESA 15

Sant Benet,

www.caixamanresa.es

Caixa Manresa ha mogut peça en elseu esforç per potenciar el turismed’interior i per convertir el Bages i laCatalunya Central en una importantdestinació turística. En aquesta ocasiós’ha apostat per fer de Sant Benet deBages, un dels conjunts monàstics mésimportants del país, un centre atractiuper a tot tipus de públic.

La proposta del renovat monestir es basa

en un doble eix. D’una banda, potenciarà la

història i la cultura de Catalunya mitjançant

una proposta museogràfica innovadora

amb els recursos més moderns per sentir la

història del monestir des dels moments fun-

dacionals fins als nostres dies. D’altra

banda, també albergarà el centre de recer-

ca Alícia (Alimentació i Ciència).

el nou centre cultural de la Catalunya interior

L’edifici de La FàbricaAcollirà la recepció i el punt d’informació

turística de la Catalunya central, que serà un

espai on es presentaran al públic les diferents

ofertes culturals i de lleure que es desenvolu-

pen al Bages. També comptarà amb una boti-

ga on s’hi podran trobar una selecció de pro-

ductes gastronòmics, artesania i productes de

regal representatius de la Catalunya interior. Un

altre servei serà el servei educatiu de Sant

Benet que aprofitarà el museu, Alícia i l’entorn

on s’ubica per oferir visites concertades a

escoles i famílies. Finalment, La Fàbrica dis-

posarà d’una gran sala polivalent que servirà

com a espai de convencions.

El monestirEl monestir està en tasques de restauració per

aconseguir fer-ne un edifici emblemàtic.

L’església, el claustre, el celler... tot passarà a

formar part d’un museu on es podran veure les

diverses etapes constructives. A més, un gran

saló serà habilitat per ser un espai per a con-

vencions i congressos.

Així doncs, Sant Benet passarà a ser un centre

d’atracció turística i cultural, i un espai de

reunions. Esdevindrà un focus d’atracció per a

famílies, estudiants i gent interessada en passar

un bon dia de lleure.

L’edifici de la Fundació AlíciaAlícia, projecte liderat per Ferran Adrià, serà un

centre de recerca i investigació en l’àmbit de

l’alimentació que durà a terme dues funcions.

D’una banda, impulsarà programes educatius

adreçats a conscienciar els avantatges d’una

alimentació saludable. De l’altra, promourà con-

servar les tradicions culinàries catalanes, els

productes autòctons i projectar la cultura gas-

tronòmica d’aquí a arreu del món.

L’HIPERBÒLICMÓN VIU16

Reigs amb mandonguilles, gambes imusclos, filet de senglar amb llumi-noses, bacallà al pil-pil amb ceps itòfona... Qui havia de dir que unsfongs donarien tant de sí? Tot i serdescomponedors de matèria morta ide créixer a les ombres més humi-des, els bolets ofereixen combina-cions exquisides de sabors. Com-binar botifarra i rovellons és comestar a tocar de la glòria. La culturagastronòmica d’aquest país és unadelícia, però els bolets poden sermolt perillosos si no tens la certesade saber què has recollit.

Les recomanacions que fan els especia-

listes són, en primer lloc, que si tens la

més lleugera sospita que qualsevol dels

bolets que has recollit podria no ser el

que et penses, l’has de tirar. T’hi va la

vida! Hi ha afirmacions tradicionals

falses que et podrien fer dubtar, declara-

cions com “si el bolet és dolent farà

ennegrir l’all, la patata, la cullera...”. No

són certes, no se’ls pot fer cas. Són igual-

ment mentida les que diuen que si se’ls

mengen els cargols, ens els podem men-

jar els humans. No és cert. Si vols caçar

bolets, la màxima que regeix és: identifi-

ca’ls bé.

La conservació és igualment important.

Oblida’t dels que estan en procés de

descomposició, florits, xopats d’aigua o

gelats al bosc. Un cop recollits, conser-

va’ls al calaix de les verdures, a la ne-

vera, i consumeix-los al més aviat possi-

ble i cuits, ja que algunes espècies

comestibles són mortals si es mengen

crues. També intenta no abusar-ne

perquè molts són de digestió difícil.

Si no el coneixes,

En cas d’intoxicació:Si després d’ingerir bolets tens mal de ven-

tre, suor freda, vòmits, diarrees, vertigen,

deliris o períodes de crisi, no t’ho pensis,

acudeix ràpidament a un centre hospitalari

amb exemplars dels bolets o amb les restes

de l’àpat. I si sou més d’un que n’ha men-

jat, cal que aneu tots a la consulta encara

que no tingueu símptomes, a vegades

apareixen passades algunes hores i es fan

més aguts a mesura que passa l’estona.

sxc.

hu

no l’agafisTelm Borràs

telm@edicat.net

L’HIPERBÒLICPERE TARRÉS 17

Estudia Màsters i Postgraus

a la fundacióPere Tarrés

Modalitat presencial

Màster en Formació d’assessors personals

(especialistes en counselling), Màster i

Postgrau en Resolució de Conflictes, Post-

grau en Violència Domèstica, Postgrau d’ex-

pert/a en Inserció laboral; Postgrau en

Acció social i integral amb persones d’origen

immigrant; Postgrau en Teatre Social i

Postgrau en Direcció i Gestió d’organitza-

cions no lucratives i d’economia social.

Tot i que es tracti de modalitats presencials, la

Fundació Pere Tarrés sap molt bé que molts

dels seus alumnes combinen els estudis amb

la feina i per això ha creat uns horaris pensats

especialment per conciliar món laboral i for-

matiu. Així doncs, les classes sempre es con-

centren en un o dos dies a la setmana, en

horari de tarda o de cap de setmana (dissab-

te). Cal destacar d’aquests màsters i post-

graus que compten amb un professorat espe-

cialitzat que exerceix la matèria que ensenya,

amb la qual cosa l’ensenyament és de gran

qualitat, amb la matèria i la informació molt

actualitzada. Les classes acostumen a estar

formades per grups d’entre 20 a 25 alumnes,

el que permet que aquests participin activa-

ment a classe, interactuant activament amb

l’equip educatiu i comentant les seves pròpies

vivències. Per poder accedir als màsters o pos-

tgraus de la Fundació Pere Tarrés només cal

ser llicenciat o diplomat, ja sigui en algun

àmbit de l’acció social o en un altre completa-

ment diferent.

Ja sigui per aprofundir en l’àmbit de l’acció social o per desenvolupar una vocaciópersonal, la Fundació Pere Tarrés proposa diferents Màsters i Postgraus en acciósocial que podem dividir en dos grans grups.

Per més informació:

www.peretarres.org/eutses

Matrícula on-lineLa gran novetat d’enguany és el nou mètode

d’inscripció que es pot fer íntegrament per inter-

net. Això facilitarà els tràmits a tothom qui vulgui

participar en algun curs o seminari, guanyant

temps i sense cues.

Formació pensada per tuLa Fundació Pere Tarrés ofereix una formació feta

a mida per als alumnes. En una societat on el

temps és or, la majoria de cursos i seminaris de

l’Institut de Formació són de durada breu (per qui

ho vulgui també n’hi ha d’anuals) i en dies i hora-

ris adaptats a la gent que treballa. Igualment, hi

ha la possibilitat de fer formació a distància, amb

suport CD i altres materials, o en modalitat E-

learning, a través de l’Aula Virtual de la Fundació

Pere Tarrés.

Crèditsper a la universitatAlguns dels cursos i seminaris es poden convali-

dar per crèdits de lliure elecció o són cursos d’ex-

tensió universitària reconeguts per les Escoles

Universitàries de Treball Social i Educació Social

de la Fundació Pere Tarrés, Universitat Ramon

Llull. Igualment, cal recordar que el professorat és

expert en la matèria per la seva experiència i for-

mació i que aporten innovació i formació actual.

Forma’t enl’acció socialL’Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés presenta els nous cursos i semi-naris en acció social destinats a que l’alumne, expert o no, pugui créixer, tant enconeixements, com en recursos i en capacitats personals. Així doncs podreu gau-dir de cursos en diferents àmbits com: l’educació en el lleure, intervenció social,gestió d’organitzacions no lucratives, infància i adolescència en risc, intervencióamb gent gran, treball familiar i persones amb discapacitat.

Modalitatno presencial

Postgrau en Mediació Familiar, Postgrau

d’Animació estimulativa, Postgrau en

Direcció i Gestió d’organitzacions no lucrati-

ves i d’economia social, postgrau en Gestió

de residències i serveis per a la gent gran i

Màster i Postgrau en Intervenció socioedu-

cativa amb infants, adolescents i joves en

risc o conflicte social.

Per a tothom a quin no li sigui possible assis-

tir a classe hi ha la possiblitat d’estudiar un

màster o postgrau d’acció social de manera no

presencial, a través del Campus Virtual que la

Fundació Pere Tarrés ha creat per als alumnes.

El professorat també és especialitzat en la

matèria, així es fa un exhaustiu i magnífic

seguiment de la feina portada a terme per

cada alumne, que tindrà un tutor assignat.

Durant la durada del curs es porten a terme

algunes trobades presencials per tal que es

puguin fer sessions amb experts i que els

alumnes es coneguin en persona.

Per més informació:

www.peretarres.org/formacio

L’ús de la costa ha de seguircriteris de sostenibilitat”

L’HIPERBÒLIC

BOCA A BOCAA18

Esteve Tomàs, Director General de Ports i Transports de la Generalitat de Catalunya”El Departament de Política Territorial iObres Públiques de la Generalitat deCatalunya ha posat a informació públi-ca el nou Pla de ports de Catalunya2006-2015. L’objectiu del nou text ésesdevenir un instrument per fer com-patible l’ús portuari de la costa amb lapreservació del litoral. Esteve Tomàs,director general del Departament dePorts i Transports, ens ha explicat elcontingut del nou pla.

En quina situació es troba Catalunya pel

que fa als seus ports?

A tota la costa catalana hi ha 47

instal·lacions portuàries, de les quals dues

depenen de l’Estat (els de Barcelona i

Tarragona) i la resta depenen de la

Generalitat. Unes són únicament esportives

i les altres també tenen una doble o triple

funció: l’esportiva, la pesquera i les activitats

comercials. En general, podem dir que la

nostra costa està ben distribuïda. Cal tenir

en compte que Catalunya ja compta amb un

Pla de ports des de fa anys i que, per tant,

parteix d’una ordenació en tots els sentits.

Ara acabem de presentar el nou Pla de ports

de Catalunya 2006-2015 que ha de regular,

ordenar, preveure i ser el mecanisme que

permeti a l’administració fer les coses

encara més ben fetes des de tots els àmbits.

“Cal integrar elsports a les ciutats queels acullen”Tal i com ha assenyalat, han posat a

Informació Pública el nou Pla de ports de

Catalunya 2006-2015. Quines diferències

hi ha amb el pla anterior, que té data del

2001?

Vam optar per fer-ne un de nou perquè els

criteris per definir-lo eren diferents que els

del vigent. Per exemple, en el nou Pla de

ports hem tingut molt en compte que el

creixement dels amarradors sigui sos-

tenible amb la costa i el medi ambient.

També s’ha intentat una reordenació dels

actuals ports, més que no pas un creixe-

ment. Això vol dir que les embarcacions

petites de 6 o 8 metres, allà on sigui possi-

ble, les podrem ubicar a les marines

seques, és a dir, treure-les de l’aigua on hi

hauria les embarcacions d’eslores més

grans. Aquest sistema és molt pràctic

perquè les embarcacions es belluguen amb

un toro, es col·loquen dins l’angar i, quan es

volen fer servir, avises prèviament i en

arribar al port ja la tens damunt de l’aigua.

Quan has acabat d’utilitzar-la te la tornen a

recollir i és més barat, ocupa menys espai,

és més net, l’embarcació està més ben

cuidada, etc. Aquesta reorganització ens

permetrà fer una oferta de nous amar-

radors, que en aquests 10 anys estimem

en uns 3.000.

En què s’han basat per fer-lo?

Ens hem basat en les necessitats reals dels

ports catalans. En el tema dels amarratges,

creiem que un creixement d’un 15% fins al

2015 és suficient. Tenim algun port molt a

tocar un de l’altre, creiem que ja són sufi-

cients i que la reordenació ja és l’adequada.

També vam veure que calia integrar cada

port a la població que l’acull. Hi ha llocs en

què estan d’esquena i el que pretenem amb

el nou Pla de ports és la seva integració, que

la gent sàpiga que el port és seu i que aque-

st compta amb la població. Un altre punt

important era, i és, la preservació de la qual-

itat mediambiental dels ports, que no s’abo-

quin aigües grises al mar. Per això, ja estan

funcionant sistemes d’extracció d’aigües

residuals per a què l’aigua dels ports sigui

de qualitat. Volem disposar d’uns ports que

estiguin nets i adequats

Quines mesures mediambientals i de

sostenibilitat preveu instaurar el nou Pla de

ports de Catalunya?

Hem incorporat al Pla les mesures de pro-

tecció ambiental del litoral i del paisatge

que té Catalunya. Estan protegits tots els

espais del PEIN (Pla d’Espais d’Interès

Natural), la Xarxa Natura 2000, els espais

especialment protegits i també hi hem

incorporat el que estableix el Pla d’Usos

Urbanístics del Sistema Costaner. Per tant,

totes aquestes figures que abans no hi

eren, ara hi són contemplades.

Com es repartiran els nous amarratges que

es volen crear?

La zona que creixerà més serà la del sud, la

de Tarragona, sobre un 70% dels previstos, i

la resta es dividirà entre Barcelona i Girona.

Es segueixen criteris d’equilibri entre les

zones portuàries de Catalunya.

“Barcelona és undels ports amb méscreueristes del món”Això no perjudicarà el litoral?

No, no estem parlant d’un creixement sinó

d’una reordenació. Al contrari, encara ho

millorarà.

Una altra demanada creixent als ports cata-

lans és la nàutica esportiva. Catalunya té

molts usuaris d’aquest esport?

Jo crec que estem vivint un bon moment,

per exemple, en les escoles de vela, als

ports esportius. Això vol dir que les noves

generacions s’estan aproximant molt al

mar. En aquest sentit, volem estimular el

lloguer de les embarcacions per a què la

gent pugui gaudir del mar, bé amb un patró

que porti l’embarcació o amb algun curset

previ. Això trencaria models, i faríem acces-

sible l’esport marítim. També estem reco-

manant als ports que un segment de l’ac-

tivitat i de la gestió estigui dedicada al

lloguer d’instal·lacions, etc.

Creu que la millora dels ports afavorirà l’e-

conomia catalana?

De fet, una de les bases que estableix el Pla

de ports és que ha de ser un instrument útil

per al creixement de l’economia catalana. El

rendiment dels de Barcelona i Tarragona ja

és alt i cal que continuïn tan bé com ara. Els

altres ports esportius segueixin sent font de

riquesa com ja ho són en aquest moment.

Per tant, hi ha una certa relació entre la

política portuària i les seves afectacions pos-

itives a l’economia del país.

Com definiria l’ús racional de la costa?

L’ús de la costa s’ha de fer seguint uns cri-

teris de sostenibilitat, és a dir, tu tens unes

necessitats d’usos i l’has de fer compatible

amb el respecte al medi ambient. És veritat

que el port és una instal·lació artificial que

es situa a la costa, per això cal que quedi

molt limitat, molt ordenat, que estigui ben

gestionat i que no sigui elitista sinó vinculat

amb la població on està ubicat.

Anna Salarich,anna@edicat.net

L’HIPERBÒLICREPORTATGE 19

existeix!La depressió postvacances…

pretendre fer-ho tot i que la nostra tornada a

la feina i als estudis s’ha de fer de manera

gradual. També s’ha de veure el cantó posi-

tiu de les coses, com retrobar els companys i

la tranquil.litat de tenir els horaris sota con-

trol. Una altra manera de superar la tornada

a casa és pensar en nous projectes i en can-

vis importants que es poden dur a terme al

un període d’adaptació, cosa que moltes

vegades no tenim: de cop se’ns canvien els

horaris, tornen les responsabilitats, les obli-

gacions, etc. Per aquesta raó, ens sentim

cansats, no tenim ganes de fer res, podem

tenir mal d’estómac, insomni, dolors mus-

culars i, fins i tot, podem patir moments

d’angoixa i ansietat. També pot aparéixer

una forta enyorança quan recordem els

bons moments de l’estiu i els comparem

amb la tornada a la feina. Llavors, la cosa

encara resulta més dramàtica. Normal-

ment, la síndrome postvacances no dura

més de dues setmanes, tot i que en alguns

casos es pot arribar a allargar una mica

més. Els experts han confirmat que un 35%

dels treballadors d’entre 25 i 40 anys patei-

xen aquesta alteració.

Els remeis més comunsUna bona manera de superar la tornada a la

rutina és no centrar tots els pensaments en

el món laboral o en tot allò que haurem d’es-

tudiar la resta de l’any. En aquest sentit, s’ha

de ser conscient que el primer dia no podem

Et sents sense forces? La tornada ala feina o als estudis se’t fa moltpesada? Segurament deus patir lasíndrome postvacacional o depres-sió post-vacances ja que ,encaraque sembli mentida, el nostre estatd’ànim pateix un fort impacte ambla tornada a la “vida normal”.

Al principi sembla una llegenda urbana

però, finalment, estudis científics han

demostrat que després de les vacances

molta gent pateix la síndrome postvacan-

ces, els síptomes de la qual s’acosten molt

als d’una depressió. És clar que, en aquest

cas, els símptomes són molt més lleus,

però al cap i a la fi el nostres estats físic i

psíquic pateixen una alteració.

Els símptomes Després de setmanes de vacances i acos-

tumats a la bona vida que això implica, tor-

nar a la feina o als estudis pot ser força difí-

cil. El nostre cos i la nostra ment necessiten

llarg de la nova temporada. A més, torna la

lliga de futbol, pots anar a comprar sense el

perill que la botiga estigui tancada per vacan-

ces, els nens tornen a l’escola, s’acaben les

reposicions d’estiu i apareixen nous progra-

mes! Què més volem? Ànim i ja veureu com

la tornada a la rutina no és tant dura com

sembla!

Se ofrece contrato laboral + S.S. Mayores 18 años. No necesaria experiencia. Incorporación inmediata.

Interesados llamar al 93.205.50.10

Se buscaN reponedorespara Hipermercados en

Barcelona y provincia.

Anna Salarich, anna@edicat.net

TomboyL’estil Tomboy és el més androgen de tots, ja que

consisteix en utilitzar roba típica d’home per

donar-li tocs femenins. Dins l’armari d’una per-

sona d’estil Tomboy hi trobaríem texans, camises a

quadres, bambes, i accessoris com gorres i

mocadors.

La barreja de cultures, d’idees, i lanecessitat de canviar constanmentestà fent que cada vegada existeixin alcarrer més estils a l’hora de vestir.Tanta roba i tants complements espoden barrejar de tal manera que delno res es pot crear una icona estilísti-ca. I sinó comprova només alguns delsestils que et pots trobar al carrer. I tu,amb qui vas?

L’HIPERBÒLICTENDÈNCIES20

I tu,

Bohemian Chic

No s’ha de ser Sherlock Holmes per endevinar per

on van els trets. L’estil Bohemian Chic consisteix

en portar roba superposada, com pantalons i fal-

dilles, i molts accessoris, com collarets, cinturons,

braçalets, etc. i botes. La sort és que tot el que

portis no cal que sigui de marca (cas contrari del

Vintage o el Preppy), sinó que més aviat pot ser tot

ben baratet. L’únic fi és barrejar molts colors, tex-

tures i complements ètnics, molt de moda també.

Casual Chic

Aquest any la cosa va de barreges. L’estil Casual,

en aquest cas, combina la roba més formal amb

la més sexy i, com que se sol donar a les ciutats,

també se l’anomena City Chic. Podríem dir que el

que vol provocar el Casual és que la combinació

de roba sembli informal dintre de les últimes ten-

dències. Entre les peces indispensables, hi troba-

ríem els pantalons anomenats leggins combinats

amb jerseis tres talles més grans o amb una mini-

faldilla. Desgraciadament, però, aquest tipus de

models afavoreixen a poca gent…

Hippie Chic

Molt semblant al Bohemian Chic, l’estil

hippie té més proliferació de faldilles llar-

gues o vestits florejats, de sandàlies

sense taló, etc. Indispensables també

són els collarets llargs, les arracades

grans i els cinturons. És un estil força

informal i que també et permet anar a la

moda sense necessitat de gastar molts

diners.

ambqui vas?

Preppy Si mai n’havíeu sentit parlar, pareu bé les orellesperquè aquest és un estil que va tenir molt d’èxitels anys setanta i principis dels 80, i després depassar a la història, ara torna a veure la llum ambmés força que mai. Es defineix pels colors pastel,texans estripats, sabates amb punta rodona, faldi-lles llargues i poc escot. El Pretty sol donar unaimatge de nen/nena bo/bona.

Sporty Com ja defieneix el nom per si sol, aquest estil és

per a aquells que els agrada i se senten millor

amb roba esportiva com bambes, pantalons

esportius, shorts, samarretes, etc. Cada vegada

podem veure més gent incorporant aquest estil de

roba en el seu dia a dia i, la veritat, és que estan

començant a crear escola

VintageEn aquest cas, més que de roba vella, del que es

tracta és de portar roba utilitzada combinada amb

alguna altra peça que li doni un toc de moderni-

tat. És a dir, que seria una barreja de l’estil retro,

per allò de portar roba de, com a mínim, deu anys

d’antiguitat, amb el més fashion que podem trobar

en aquests moments a les botigues

RetroJa ho diuen que les modes sempre tornen. I resmés enllà de la veritat perquè l’últim crit en robaés portar tot allò que va estar de moda fa dèca-des: minifaldilles, plataformes, pantalons Oxford,etc.

CALAIXDE SASTRENoves tecnologies

L’HIPERBÒLICCALAIX DE SASTRE 21

Nou campió de llançament demòbilsEl 7è Campionat mundial de llança-

ment de mòbils celebrat a

Finlàndia ha acabat amb la vic-

tòria del finès Lassi Etelätalo,

que va fer volar el dispositiu 89

metres. La campiona de la com-

petició femenina va ser Eija Laakso, amb

50’83 metres. La contesa també va premi-

ar a Paavo Kolari en la disciplina estil lliure.

Malauradament, no s’ha superat el rècord

mundial de 94’97 metres instaurat per

Mikko Lampi, el més ressentit amb la telefo-

nia, l’any passat.

Ratolí nova generacióLogitech ha sofisticat el ratolí dels ordinadors

fins al punt de tornar-lo irreconeixible. La

nova eina anomenada “revolution” compta

amb 7 botons programables i dues rodetes

d’scroll –una per desplaçar-se per la pàgina i

l’altra per fer zoom-. Els ratolins conven-

cionals estan fabricats a partir de 20 compo-

nents, el nou consta de 420 i inclou un motor

que permet a les rodetes moure’s soles

amunt i avall sense haver de cansar els dits.

Segons l’empresa, l’usuari mig fa rodar

l’scroll l’equivalent a uns 8 metres al dia,

quantitat que quedarà reduïda gràcies al

ratolí motoritzat. El més complex dels ratolins

es pot trobar per menys de 100 euros.

Salvador,de Manel HuergaLa mort de Salvador Puig Antich, l’últim

executat per garrol vil del franquisme, ha

donat peu a aquesta obra que mostra la

vida del jove anarquista, des de la seva

militància al Moviment Ibèric d’Allibe-

rament, fins a la seva execució a la presó

Model de Barcelona amb la tècnica del

garrot vil. L’actor que es posa a la pell de

Salvador és Daniel Brühl. El jove d’origen

català interpreta magníficament el seu per-

sonatge i fins i tot la família de Puig Antich

ha veneït la seva esplèndida interpretació.

Una pel·lícula que recorda els última

moments del franquisme que no per això,

són menys cruels o dolorosos.

The Jacket,John MayburyLa carrera d’Adrien Brody brilla més que

mai. Com segueixi brillant així, l’haurem de

considerar un dels millors actors dels nos-

tres temps. A The Jacket es posa a la pell

de Jack Starcks, un veterà de la Guerra del

Golf que després de rebre un tret gairebé

mortal, es veu obligat a viure en un mani-

comi acusat d’homicidi. Sotmès a una

teràpia poc ortodoxa, Starcks descobreix

que pot anar més enllà de les portes que

l’enclaustren. Un trhiller psicològic que us

deixarà enganxats al sofà. I Adrien Brody,

no cal dir-ho, està magnífic.

Merrily We Roll AlongEl musical més petit presenta fins al 29

d’octubre al teatre Villarroel la seva última

obra, Merrily We Roll Along. El musical, de

Stephen Sondheim i George Furth, segueix

una estructura dramàtica per explicar en

ordre invers els 20 anys de vida de tres

amics: Frank, Charley i Mary i dels seus

companys. Veuran què han aconseguit, què

han perdut, aquells bons i mals moments.

Una mangnífica obra amb què la companyia

El musical més petit celebra els seus 10

anys d’història.

Cinema Per veure a casa

Anem al teatre Acudit

Octubre 2006

L’HIPERBÒLICCULTURA22

AgendaFesta

Festa del Porc i la Cervesa

30 de setembre i 1 d’octubre.Manlleu

Fira

II Saló Internacional de la XocolataDel 19 al 22 octubre.Barcelona

Musica

V Cicle Anna Ricci,de nosaltres a vosaltresDel 10 d’octubre al 17 de novembreBarcelona

Conferència

Conferència“Picasso i Catalunya”19 d’octubreVic

Exposició

Exposició “14 d’abril de 1031. 75è aniversari dela proclamació de la IIRepública”Fins el 31 de desembreArxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Festes

Fires de Sant NarcísDel 27 d’octubre al 5 de novembreGirona

D

BAMAKO’05.UN

ALTRE MÓN

Del 4 d’octubre de 2006 al 28 de ge

ner de 2007. Barcelona.

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, amb el patrocini de la Fu

ndació

Caixa Catalunya i d

el Consorci de la Zo

na Franca, presenten a partir

d’aquest octu

-

bre i fins e

l pròxim mes d

e gener, l’exposici

ó Bamako’05. Un altre món, comissa

ria-

da per Pep Subirós. La mostra perse

gueix dos o

bjectius b

àsics: en prim

er lloc, vol se

r

una aproximació a la fotogra

fia africana co

ntemporània i, en segon llo

c, vol donar a

conèixer la im

portància de Les Rencontres Africaines de la Photographie, un esde-

veniment de periodicitat biennal que, amb sis

anys d’histò

ria, s’ha consolidat

com una de les grans ci

tes artís

tiques del m

oment. Bamako’05.Un altre món,

consta d’una se

lecció d’unes 3

30 fotografies d

e les proposte

s més in

teres-

sants de l’e

dició del 2005, que va tenir ll

oc els p

assats m

esos de novem-

bre i desembre, així c

om de documentació impresa i fí

lmica. L’estructu

ra

segueix els a

spectes e

ssencials d

e Les Rencontres, que s’artic

ulen al

voltant d’una exposició ce

ntral, internacional, de caràcte

r competitiu

(aquest any

és el te

ma “Un altre

món”) i una sè

rie de seccio

ns

monogràfiques, centrades e

n autors,temes o

països.

www.cccb.

org

DESTACAT

Helga KohlSense títol 12Sèrie ‘Kolmanskop’Namíbia, 1993-1997© Helga Kohl

L’HIPERBÒLICEL RACO 23

L’expectativaSembla que quan un torna de les vacances, sobretot si se’ls ha gastat i ha corregut hotels,

avions i món, les coses li han hagut d’anar bé per força. Si més no, això sempre és el que em

sembla o em dóna la sensació que em volen transmetre quan m’expliquen l’aventura estiuen-

ca amb més o menys encert. M’imagino que el que fan es corroborar i fer certes unes expec-

tatives creades, que són proporcionals als diners que han emprat. Aquesta conclusió discre-

ta i senzilla em permet relacionar-la amb una recomanació que fa temps tenia pensat fer d’un

llibre força curiós i de fàcil lectura, publicat l’any 2003 per l’Alex Rovira i el Fernando Trias de

Bes sota el títol “La bona sort”. El llibre està escrit en forma de llegenda o conte i pretén ser

inspirador i extraordinàriament positiu, tot desvetllant les claus de la Bona Sort i de la pros-

peritat tant a la vida com als negocis. Segur que n’haureu sentit a parlar perquè va ser un

revulsiu en el moment de la seva aparició i posteriorment, els seus autors, sobretot el Trias

de Bes, s’ha anat prodigant pels diferents mitjans per parlar-ne. Jo l’altre dia encara el vaig

sentir a l’emisora Godó i precisament parlava del fet que la bona sort també va lligat a les

expectatives que ens poguem fer de les coses. El resultat que pretenem obtenir ens deter-

mina i ens fa concloure si hem tingut bona o mala sort. Si pensava vendre 9.000 llibres

però només en venc 5.000, he tingut mala sort. Si pensava vendre 3.000 i n’he vengut

5.000, he triomfat. Al final, estic venent els mateixos en un cas i en l’altre però les expecta-

tives creades eren diferents. Per tant, la recomanació era un control real de les expectati-

ves que posem en fer les coses, acompanyat sempre d’una dosi d’optimisme, que no pot fal-

tar.

També s’han posat expectatives amb la sisena hora al començament escolar. Expectatives

en quant a aprofitament i millora del que estan fent actualment els estudiants. I han donat

l’exemple que segurament servirà per reforçar l’anglès. Jo fa temps que proclamo en veu

alta i per escrit que hauríem de virar cap a la versió original tant al cinema com a la tele-

visió per tal que realment assolim un nivell d’idiomes si fa o no fa digne. En tot cas, el lobby

dels dobladors i de tants altres segur que no ho veuen tant clar.

David Baret

Envia'ns els teus petits relats, contes, poemes,...a revista@edicat.net te'ls publiquem!

Del 6 al 15 d’octubre de 2006. Sitge

s.

La 39ª edició del Fe

stival de Sitge

s tindrà llo

c aquest m

es d’octu

bre amb la figura de

David Lyn

ch com a tema principal. El m

otiu no és altre

que celebrar els 2

0 anys de

l’estrena, al propi fe

stival, del se

u film: Te

rciopelo azul. Per aquest motiu, a més d

’una

retrospectiva co

mpleta a la seva ca

rrera cinematogrà

fica, es p

resentarà una àmplia

varietat de l’obra de Lynch com còmics,

pintures, videoclips, sèries de televi

sió,

Internet, exposicions… El Fe

stival In

ternacional de Cinema de Catalunya obrirà

l’edi-

ció d’enguany amb l’estre

na d’El Laberinto del Fa

uno, del director m

exicà Guillermo

del Toro, però es p

odran veure moltes més p

ropostes. La Secció Oficia

l Fantàstic

estarà marcada per diferents l

ínies de co

ntingut com el ci

nema europeu, el

cinema oriental, l’animació, els títols n

acionals i el gè

nere fantàstic per a la

televisió. Pel que fa

a l’Oficia

l Première, presentarà fora de co

mpetició

grans produccio

ns d’imminent estrena com The Wicker Man, de Neil

Labute; A Scanner Darkly

, de Richard Linklater o l’e

spanyola La

Caja

Kovak, de Daniel Monzón. Noves Visions continuarà indagant en

aquelles pel·líc

ules de gè

nere fantàstic que utilit

zen nous formats i

narratives m

olt arris

cades. Com cada any,

les produccio

ns cata-

lanes també tin

dran el seu protagonism

e a la Catalan Focus,

on es podran veure les millors i

més recents c

reacions audio-

visuals d

e la nostra terra. www.cin

emasitges.co

m

Del 29 de setembre al 8 d’octu

bre. Terrassa

.

La quarta edició del Te

nsdansa arriba a Terrassa

amb ganes d

e créixer i c

onsolidar el

certamen en el mapa de la dansa, tant per al públic g

eneral com per als p

rofessionals

del gènere. Tensdansa’06, La Quarta és c

om s’anomenarà l’e

dició d’enguany q

ue tin-

drà l’edat co

m a eix temàtic p

rincipal, per tal de tre

ncar amb el tòpic q

ue en un espec-

tacle de dansa sempre veiem cossos perfectes i m

oviments v

istuosos. U

na altra nove-

tat d’aquesta edició és l’a

mpliació dels espais, ja que s’h

an unit als a

ltres re

cintes

el Centre Cultural Caixa Terrassa i e

l Merca

t de les Flors.

El Festiv

al Internacional

de Dansa de Terrassa dedicarà bona part d

els seus e

sforços a

la difusió de la

dansa, de nous creadors,

etc.,i a la formació amb un ambició

s progra

ma

pedagògic.Per prim

era vegada, al nostre país e

s podrà gaudir de la presèn-

cia de Raimund Hoghe, figura emblemàtica

de la dansa europea;

Mathilde Monnier, líder d’un dels projectes m

és interessa

nts per a la

dansa francesa, i d

e Taldans, dos jo

ves intèrprets i

coreògrafs d

’origen

turc que presentaran el se

u nou espectacle Solum. Durant la

cele-

bració del Tensdansa’06, i dins d

el marc m

és pedagògic

també,

es podrà ga

udir d’un nou progra

ma de videodansa co

nduït per

Núria Font. la!

www.casadelamusica

.com

DESTACAT

DESTACAT

FESTIVAL IN

TERNACIONAL DE CINEMA

DE CATALUNYA

El meteorit

D’aquí una estona la nau espacial tocarà terra i podré veure els extraterrestres, verds i

petits com la majoria de la gent se’ls imagina. La qüestió és que tindré el privilegi de poder

veure’ls per primera vegada. No deixa de ser curiós que hagin contactat amb mi i que

hagin escollit precisament el moment en què estava sol. Per a mi que feia temps que ens

espiaven a mi i a tots els humans, i sabien tot allò que els convenia saber, però no deixa

de ser estrany que m’hagin triat a mi i de la manera tan particular com m’han avisat. Feia

una mitja hora que havia plegat de la feina, estava estirat al sofà de casa aprofitant uns

moments de descans, sense dona i sense fills. El telèfon de casa també descansava però

del microones començava a sortir un fum blau tot peculiar i el gos i el gat feien un xivarri

de mil dimonis. Vaig poder llegir que a les sis de la tarda es presentarien a casa els ano-

menats extraterrestres per tal de comunicar-nos un fet que hauríem de saber urgentment.

No eren verds ni petits sinó blaus i vaig calcular que superaven ben bé els dos metres

d’alçada. Van beure’s una mena de líquid groc abans d’obrir la boca i fer-me saber que un

meteorit de dimensions colossals s’acostava cap a la Terra. Els vaig entendre perfecta-

ment, la llengua no era un problema, el problema era que no sabia què podia fer-hi jo, un

pobre encarregat de vigilància nocturna del centre d’investigació espacial.

Ferran Genis

TENSDANSA’06.FESTIVA

L INTERNACIONAL

DE DANSA DE TERRASSA