L’HIPERBÒLIC42 PUBLICACIÓ PERIÒDICA PER A UNIVERSITARISmaig 2006

Tiratge: 26.330

Rafael Amargo,el ballarí més trencador

A l’estiu treballa a l’estranger - L’Hiperbòlic et presenta el seu llibre

L’HIPERBÒLICEDITORIAL2

2 EDITORIAL Evasió o victòria

3 LES IMATGES

4 MÓN UNIVERSITARI Notícies

5 DURSI ... les TIC en català!

6 JOVENTUT Vacances a mida

8 EL CONVIDAT Rafael Amargo

10 ANY COROMINES Un català a Xicago

11 TUJUCA

12 TEMA DEL MES ...treballa a l’estranger

14 ALTAVEU Antònia Font

15 CAIXA MANRESA Mercat de treball...

16 MÓN VIU La costa maltractada

18 BOCA A BOCA Òscar Pujol

20 SEXE De Nietzsche a Lolitapop

21 CALAIX DE SASTRE

22 CULTURA Maig 2006

Flaixos

L’HIPERBÒLIC42 MAIG

L'Hiperbòlic és una publicació independent,

plural i alegre. Els articles firmats reflectei-

xen l'opinió exclusiva dels seus autors, que

L'Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En

defensa de la llibertat d'expressió i de la plu-

ralitat de la nostra societat, L'Hiperbòlic es

compromet a acceptar les rèpliques dels

lectors, sempre que guardin el respecte que

es mereixen les persones i les institucions, i

siguin d'interès general.

El lloc:Egipte

És el lloc on fa més de 30 anys es van tro-

bar els manuscrits supervivents de l’ano-

menat Evangeli de Judes que podria veri-

ficar que l’apòstol no va ser un traïdor.

Segons el manuscrit Judes hauria traït

Jesús a petició d’ell mateix.

El personatge: Silvio Berlusconi,expresident d’Itàlia

Per fi el magnat italià ha perdut la presi-

dència del govern d’Itàlia. El seu botxí ha

estat Romano Prodi que, esperem, sigui

menys egocèntric que el seu predecessor.

La victòria no ha estat aclaparadora, però

si més no ha servit perquè es respirin

aires nous a Itàlia.

La frase: Euskadi Ta Askatasuna,ETA

“Euskadi Ta Askatasunaha decidido declarar un alto al fuego perma-nente a partir del 24 demarzo de 2006”

Edita: Edicat, S. L.C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª08025 de BarcelonaTel.: 93 451 61 70Fax: 93 451 33 91edicat@edicat.net

Editors: Josep Ritort i Antoni González

Direcció: Anna Salarich

Cap de màrqueting: Àngel Garcia

Consell de redacció: Atomic Girls, DavidBaret, Jaume López i Telm Borràs

Assessorament lingüístic: Rosa Soley

Disseny i maquetació: Enric Vidal,Susana Perdomo

Publicitat: Tel. 93 451 61 70,publicitat@edicat.net

Impressió: Imprintsa S. A.

Dipòsit legal: PM-1.275-2001

Tirada 26.330 exemplars

El fenomen del “botellón” (potser no calgui buscar-li una

traducció, com passa amb tants altres fenòmens que ens

arriben de fora: skating, tunning, etc.) ha estat protagonista

efímer de les notícies de les darreres setmanes arran de la

seva generalització en diverses ciutats i els incidents que es

varen desencadenar. Alguns dels meus greus van passar a

Barcelona, on uns quants brètols es van enfrontar amb la

policia i van originar una batalla campal que va indignar els

veïns. Alguns d’aquests veïns es queixaren de la inexperièn-

cia dels Mossos, mentre d’altres assenyalaven que tanta

policia no es podia interpretar sinó com una provocació

(però, des de quan la presència policial provoca?, no seria

hora de canviar el xip i reconèixer que la policia avui no és

el braç armat d’una dictadura?).

Més enllà del problema policial, tot plegat ens convida a

pensar sobre una qüestió fonamental, i no és tant sobre per

què s’organitzen aquests “botellones” (en un context d’oci

nocturn cada vegada més car), sinó per què els joves no es

mobilitzen per reivindicar altres coses? La llista de reclama-

cions pendents que ens afecten directament és llarga:

salaris baixos (el fenomen dels “mileuristes”), contractes

precaris i temporals (tres de cada quatre joves tenen un

contracte temporal, d’acord amb dades de la UGT), impos-

sibilitat d’accedir a un habitatge o lloguer dignes... Si, com

demostra el “botellón”, les noves tecnologies –sms, inter-

net- fan menys costosa que mai l’organització de trobades

col·lectives, per què només s’utilitzen per quedar per beure

tots plegats?

No és fàcil respondre-ho però potser estigui relacionat amb

l’individualisme que caracteritza la nostra societat, i ens

marca la manera de ser i de fer. Tots busquem la salvació,

però sols, sense canviar les regles del joc, treballant més

hores, competint més i si, finalment, el tren se’ns escapa,

trobant la felicitat il·lusòria que dóna una borratxera (col·lec-

tiva o no) o altres tipus de drogues, però sense culpar el tren

que no ens vol. El “botellón” és una expressió més d’això,

encara que sigui fent una mateixa cosa alhora amb molta

altra gent, però sense voluntat de convertir-la en una eina

col·lectiva i transformadora.

Tant de bo aquest tipus d’esdeveniment ens facin adonar de

la força i la capacitat que es té quan es lluita plegats per

una realitat que no pinta gaire bé i que ens converteix en els

primers joves de la història que ja no aspirem a viure millor

que els nostres pares. Parafrasejant el títol de la pel·lícula

de John Huston, potser es tracti d’escollir evasió o victòria.

Evasió ovictòria

E T A

L’HIPERBÒLICLES IMATGES 3

La Farga,nou espai de programari lliureFa pocs dies la Càtedra de Programari Lliure de la Universitat Politècnica de Catalunya

(UPC) va presentar la nova versió de La Farga, un portal d’internet que ofereix gratuïta-

ment l’hostatge de projectes lliures a totes les persones que ho desitgin. La conferència

innaugural va anar a càrrec de Marcelo d’Elia Branco, un dels impulsors del programari

lliure al Brasil i consultor del govern de Lula da Silva. El nou portal inclou eines que poden

servir tant per crear programari lliure com per gestionar documentació i comunicació de

grups. Així doncs, a través de La Farga es poden organitzar llibres, llistes de distribució,

fòrums de discussió i pàgines web. La Càtedra de Programari Lliure de la UPC, que el ges-

tiona, es va crear el 2004 amb l’objectiu de divulgar la idea del programari lliure entre els

integrants de la UPC i la societat en general. Per utilitzar el servei, només cal donar-se

d’alta com a usuari i després sol·licitar l’alta d’un projecte o la inscripció en algun dels

que ja hi ha.

www.upc.es

L’HIPERBÒLICMÓN UNIVERSITARI4

notíciaLes universitats són

A favor de la titulació d’Enologia Les 8 universitats de l’estat que imparteixen la titulació d’Enologia i la Federació Espanyola

d’Associacions d’Enòlegs han presentat un manifestes conjunt en contra de l’abolició del

títol que preveu el nou decàleg de titulacions del Ministeri d’Educació i Ciència. El text es

fonamenta en el fet que tots els països amb una forta tradició vitivinícola i una gran pro-

ducció conserven títols universitaris específics, cosa que de moment no passa a Espanya,

el tercer país del món en producció de vi i el que té una major superfície vitícola. Tots els

participants en el manifest conclouen que, si es vol que el vi de l’estat mantingui o incre-

menti la seva quota de mercat, és necessari que hi hagi enòlegs formats adequadament.

Per aquesta raó, demanen la Titulació de Grau d’Enologia.

www.urv.cat

PREMI HIPERBÒLIC DENARRATIVA JOVE 2006!!!!Participa i guanya

BASES

1. La publicació universitària L'HIPERBÒLIC,amb l'objectiu de fomentar i promocionarels joves escriptors, convoca el premiHIPERBÒLIC de narrativa dirigit a tots elsjoves de l'àmbit de la llengua catalana.Com a objectius complementaris, ambaquest premi volem estimular l'el·laboracióde noves propostes narratives, contribuir ala promoció i difusió de les obres delsjoves creadors, i fer que aquests siguinreconeguts públicament.

2. S'hi pot participar en qualsevol variant delgènere narratiu.

3. Hi poden optar els joves d'entre 16 i 30anys (inclosos).

4. El premi consisteix en una dotació enmetàl·lic de 2.500 euros (dos mil cinc-cents euros) i en diversos materials infor-màtics, electrònics, etc., a més de l'ediciói publicació de l'obra seleccionada, la quals'inclourà dins una col·lecció específica denarrativa. A més, el jurat pot recomanar lapublicació de les obres finalistes.

5. Per valorar la qualitat dels treballs, s'ha deconstituir un jurat que estarà format amb

persones de reconegut prestigi literari. Elvot que emeti serà secret i inapel·lable. Esvalorarà l'estricta observança i correcciólingüística.

6. Amb la finalitat de fer possible la compi-lació d'un llibre, les obres de narrativa hand'ocupar un mínim de 80 folis, mecanos-crites a doble espai, amb lletra tipustimes o d'altre semblant de 12 punts i auna sola cara.

7. Les obres han de presentar-se en llenguacatalana i han de ser originals.

8. Els treballs s'han de presentar en suportinformàtic i, a més, quatre còpies enpaper. A la coberta s'hi ha de consignar elnom PREMI HIPERBÒLIC DE NARRATIVAJOVE, a més del nom, llinatges, adreçapostal, telèfon i adreça electrònica de l'au-tor.

9. Per atorgar més llibertat als aspirants ifacilitar la participació de tots els joves del'àmbit de llengua catalana, s'admetrà lapresentació de les obres amb un pseudò-nim.Així, a la coberta de les còpies ha deconstar el nom PREMI HIPERBÒLIC DE

NARRATIVA JOVE, el pseudònim (amb l'e-specificació que es tracta d'un pseudò-nim), a més d'una adreça postal, telèfoni adreça electrònica.

10. El termini de lliurament dels treballs és el20 d'octubre de 2006. Els treballs s'hande presentar a l'oficina de L'Hiperbòlic,ubicada al C/Roger de Flor, 334, 1r 2a deBarcelona (08025), tel. 93 451 61 70.

Per a més informació sobre el premi,podeu telefonar al 971 72 68 08 oescriure a redaccio@suddemallorca.com.

11. Un dels objectius del present premi és elfoment de la creació per part dels joves;perquè això sigui efectiu, l'organitzaciódonarà el màxim de facilitats i escoltaràqualsevol problema que es pugui plante-jar.

12. L'organització s'ha d'encarregar de selec-cionar les obres que es presentin, n'ha dedesqualificar les que no reuneixin lescondicions establertes en les presentsbases i ha de decidir, de manerainapel·lable, l'acceptació o no de lesobres presentades.L’

HIP

ER

BÒ

LIC

i la publicació del llibreun ordinador portàtil

2600 euros,

L’HIPERBÒLICMÓN UNIVERSITARI 5

5

I per començar ...

les TIC en català!

DURSI

Tres noves eines tecnològiques perme-tran avançar cap a la normalització delcatalà com a llengua universitària icientífica. Fa pocs dies es van presen-tar Argumenta, SisCoTTerm i Tecnolo-gies de la Parla, tres projectes elabo-rats per les universitats catalanes, quesuposaran un salt qualitatiu importantper a l’ús del català en l’educaciósuperior, en l’àmbit científic i en la tra-ducció automàtica de la veu. Els pro-jectes, que ja estan en fase d’aplica-ció, han rebut 730.000 € del DURSI.

Durant la presentació d’aquestes treseines, el conseller del DURSI, CarlesSolà, va manifestar que “cal aprofitar elnou horitzó que suposa l’Espai Europeud’Educació Superior (EEES) com una opor-tunitat per ampliar les ofertes educativesen llengua catalana”. De fet, un delsobjectius del Govern és posar al català alnivell d’altres llengües europees pel quefa a la disponibilitat, accessibilitat i quali-tat dels recursos lingüístics, i adaptar alcatalà les tecnologies adaptades a altresllengües.

Argumenta és un projecte en què hancol·laborat totes les universitats públi-ques més la Universitat Oberta deCatalunya (UOC) i la Universitat de Vic(UVic). Es tracta d’un sistema de forma-ció virtual per millorar la comunicació uni-versitària de l’estudiantat. Consta de 24unitats que responen a necessitats con-cretes: com prendre uns apunts útils,com respondre un examen amb èxit, comes fa un comentari de text, com es redac-ta un web, quins diccionaris consultar,com fer una exposició oral a classe, comredactar un informe, una ressenya, unpòster o un abstract, etc. El programa pre-senta moltes possibilitats d’utilització iestà concebut per adaptar-se a les neces-sitats formatives individuals. Amb aque-stes unitats l’estudiant podrà reeixir enqualsevol situació comunicativa i apro-fundir en les característiques pròpies deldiscurs científic i especialitzat. El webd’Argumenta és: www.blues.uab.es/gab-llengua-catalana/argua/argumenta/argu-menta_web/

SisCoTTerm, és una aplicació d’Internetper a la correcció de textos cientificotèc-nics en català. Hi participen la Universitatde Barcelona (UB) i Termcat. Aquesta apli-cació permet identificar errors gramati-cals i d’estil i donar d’alta nous termesperquè siguin inclosos a la base de dadesdel sistema. L’objectiu és sistematitzar icohesionar la terminologia cientificotècni-ca en català. El web de SisCoTTerm éswww.thera-clic.com/siscotterm/siscot-term.html

Primer aniversari deRECERCATRECERCAT, el butlletí electrònic de larecerca a Catalunya, que elabora la Direc-ció General de Recerca del DURSI, hacomplert el primer aniversari.

RECERCAT és una publicació electrònicamensual amb informació sobre recerca,ciència i tecnologia, que pretén contribuira la difusió de la feina de les universi-tats, empreses, centres de recerca, grupsi personal investigador a Catalunya, i mil-lorar la comunicació entre la comunitatinvestigadora i l’administració. Està adre-çat al personal investigador i a totesaquelles persones interessades per laciència, la tecnologia, el desenvolupamenti el coneixement en general.

El butlletí es divideix en set seccions:Catalunya, Unió Europea, universitats icentres (amb l’apartat La recerca en imat-

ges), innovació, ciència i tecnologia, re-comanacions, i novetats web. Es rep percorreu electrònic mitjançant subscripció al’adreça recercat.dursi@gencat.net

Tecnologies de la Parla és un projectede la Universitat Politècnica deCatalunya (UPC) desenvolupat pelCentre de Tecnologies i Aplicacions delLlenguatge i la Parla (TALP), que està adisposició de les empreses i centresd’investigació. El projecte està dividiten diverses parts. Es desenvoluparan,en primer lloc, sistemes de reconeixe-ment automàtic de la parla; després

eines i recursos per al processamentdel llenguatge natural, i finalment,recursos de traducció automàtica detextos i traducció de veu a veu. El resul-tat final d’aquest ambiciós projecteserà la traducció automàtica de la veude persones que parlen llengües difer-ents durant una reunió virtual. El webd’aquest projecte és http://gps-tsc.upc.es/veu/projects/BDG

L’HIPERBÒLICJOVENTUT6

Vacances a mida a la Guia d’activitats d’estiu 2006

Inscriu-tePodreu consultar la Guia d’activitats

d’estiu 2006 al Portal Jove (www.gen-

cat.cat/joventut) o en format paper

als Punts d’Informació Juvenil. Trobareu

tota la informació detallada de cada

activitat: descripció, nombre de places,

lloc i data de realització, entitat organ-

itzadora, preu i telèfon de contacte. La

inscripció s’haurà de fer contactant

directament amb l’associació organ-

itzadora de l’activitat dins el termini que

s’especifiqui.

www.gencat.net/joventut

Un any més les associacions juvenils

de Catalunya organitzaran durant els

propers mesos d’estiu activitats d’edu-

cació en el lleure obertes a joves i

infants. Totes estaran recollides a la

Guia d’activitats d’estiu 2006, que

aquest any es podrà consultar íntegra-

ment on-line al Portal Jove, el web de

la Secretaria General de Joventut

(www.gencat.net/joventut), a partir

del 23 d’abril. Gràcies al nou format

on-line, la guia s’anirà actualitzant

permanentment perquè, a través de la

xarxa, els joves puguin accedir a la

informació actualitzada.

La Guia d’activitats d’estiu 2006 recull

colònies, casals d’estiu, estades, rutes,

campaments, camps de treball i inter-

canvis. Totes aquestes activitats, que

compten amb el suport de la Generalitat

de Catalunya a través de la Secretaria

General de Joventut, tenen com a objec-

tiu contribuir a l’educació integral dels

joves, i donen una especial importància

a l’educació en valors com el compro-

mís, la llibertat, l’altruisme i la solidari-

tat, a partir de la convivència en grup i

de la relació amb l’entorn.

Associacions organitzadoresAlgunes de les associacions juvenils que

organitzen les activitats d’estiu són:

Acció Escolta de Catalunya

Associació de Casals i Grups de Joves de

Catalunya

Coordinació Catalana de Colònies, Casals i

Clubs d’Esplai

Coordinació Rural de Catalunya

Escoltes Catalans

Esplais Catalans

Federació Catalana de l’Esplai

Federació de Centres Juvenils Don Bosco de

Catalunya

Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de

Catalunya

AZIMUT, Moviment Educatiu d’Excursionisme

en el Temps Lliure Infantil i Juvenil de

Catalunya

Recursos d’Animació Intercultural

Servei Civil Internacional

IntercanvisSón activitats educatives destinades a afa-

vorir el coneixement mutu entre dos ambi-

ents i cultures diferents, i hi poden partici-

par grups de procedència molt diversa. A veg-

ades, el grup d’acollida retorna la visita al

grup visitant. Hi poden participar joves de 14

a 30 anys. Els intercanvis poden ser

nacionals o internacionals.

RutesSón recorreguts que es fan seguint itin-

eraris d’interès, de manera que cada dia

es pot dormir en un lloc diferent. Es

poden fer a peu, en bicicleta, en carro, a

cavall o amb altres mitjans de transport,

o bé seguint un interès específic. Es

tracta d’un tipus d’activitat educativa

especial perquè té un caràcter auster,

d’esforç i d’assoliment de fites. Les

rutes ajuden a establir forts vincles amb

el grup. Hi poden participar joves d’entre

12 i 18 anys.

Camps de treballAmb la finalitat de dur a terme un treball

desinteressat en un projecte de dimen-

sió social ajudant a persones, protegint

la natura, restaurant edificis d’interès,

etc. s’organitzen els camps de treball.

L’allotjament del grup sol ser en una

casa, en tendes de campanya o en

instal·lacions habilitades expressament,

properes al lloc on es duu a terme el

servei. Els camps de treball estan oberts

a joves entre 14 i 30 anys.

Fotos: Secretaria General de Joventut

L’HIPERBÒLICEL CONVIDAT8

De la sardana, jo te’n faigun escàndol de coreografia”

”

Tal com rajaNom complet: Jesús Rafael García Fernández

Martín-Guerrero

Data de naixement: 3 de gener de 1975

La primera vegada que vas pujar a un escenari:

Als 13 anys, en el Festival internacional de dansa

de Angouleme Confluence, França.

Un lloc on perdre’t: Marrakech, amb una bona

companyia

Tens fama de ser molt: molt “currant”

Color preferit: Blanc o negre, els extrems

Una debilitat: La gastronomia

Una situació incòmode: El control dels metalls

dels aeroports, que et revisen i et miren com a un

delinqüent, sobretot a Amèrica.

La teva assignatura pendent: Tinc un fill, vaig

plantar un arbre, em falta escriure un llibre.

Rafael Amargo és un ballarí difícild’encasellar per la barreja de balls,moda i audiovisuals que presenten elsespectacles que protagonitza. Elsespectadors coincideixen que el “tea-tre físic” d’Amargo, així anomena l’au-tor el seu art, és original i una bafara-da d’energia. Sense anar més lluny, laseva última producció D.Q. Pasajero entránsito, amb la col·laboració de laFura dels Baus, és una particularadaptació del Quixot ambientada alJapó de l’any 2023, on els protagonis-tes són dos joves aficionats a la infor-màtica, a internet i als videojocs.

Quin videojoc et va inspirar a fer D.Q. Pasajero

en tránsito?

No va ser un videojoc, va ser una malaltia, els

anomenats “otakus”, que són uns nois addictes a

les màquines. Vaig veure la notícia d’un adoles-

cent subcoreà que va morir per estar 78 hores

davant d’una màquina, va morir d’esgotament. La

història em va impactar especialment perquè jo

tinc una vivència al Japó, vaig estar dos anys i mig

en un tablao d’allà, i em sorprèn la mentalitat de

la gent jove japonesa.

La temàtica d’internet i videojocs és un intent

d’apropar la dansa al públic jove?

No ho faig pensant en el públic, considero que si

m’agrada a mi, li agradarà a la gent. Jo volia

explicar aquesta història, però encara que hagués

triat un tema més arcaic, el faria en un estil jove

perquè em surt així. Com més gran em faig, més

jove em sento. D.Q. té elements molt erudits,

perquè els entesos en Cervantes no puguin dir que

sóc un “cuenta cuentos”, però també té moltes

coses de xoc poètic. M’inspiro en Tarantino i en

gent que fa un cine una mica naïf.

Dansa amb influències molt diverses, projec-

cions audiovisuals, temàtica singular, vestuari...

diuen que la teva marca és l’excés, estàs d’a-

cord?

Més que l’excés, és la quantitat de coses. Per mi,

hauria fet un espectacle de 7 hores. Tenia molt

material bo i he hagut de treure coses, perquè no

pots tenir la gent tanta estona en una butaca, al

darrera hi ha un producte a vendre, un màr-

queting... Que és una putada perquè

coacciona la creació, però per mi,

podríem fer un Quixot de 7 hores.

“Quan mésgran em faig,més jove emsento”

Rafael Amargo, ballarí i actor

Telm Borràs,telm@edicat.net

En una ocasió vas afirmar que el món de la

dansa no et vol, encara és així?

És un món molt estrany on no em sento gaire

estimat, és un món indiferent per mi. Tampoc m’hi

sento gaire partícep, no tinc amics ballarins, tinc

amics actors, músics... D’altra banda, he tingut la

sort de fer coses molt boniques i interessants de

molt jove, i això no agrada gaire. A

l’hora de treballar es guanyen

menys diners, les produccions no són

tan grans com en el cine, llavors tot és

més “cutre”. La dansa és un

món molt mediocre i enve-

jós, però això sí, com a art

és el més immens.

No li resulta incòmode al

públic la barreja de hip-hop, fla-

menc, ball contemporani, “muñeiras”

gallegues?

No, perquè la “muñeira”, per

exemple, no és la folklòrica,

típica autòctona. És una

adaptació. Recupero i

conservo l’essència, però la

porto a un espai més actual.

Li dono la volta per captar el

públic, amb moviments diferents, música més

oberta. A partir d’això, es poden interessar per

l’essència, l’arrel folklòrica, que és una meravella.

Quan interpretaràs una sardana?

Doncs vaig fer un espectacle que es deia

Enramblao, inspirat en les Rambles de Barcelona,

allà podria haver-hi muntat una sardana.

No té molts recursos, no?

Sí que en té! Jo la coreografio, li dono la volta.

Com que no? De la sardana, jo te’n faig un escàn-

dol de coreografia.

Què hauríem de fer per popularitzar-la?

Donar-li la volta. Posar-hi moviments molt

més meravellosos. Donar-li una altra quali-

tat que no sigui només [aixeca els braços

i fa una mueca], faríem cames

amunt, cames avall, cap aquí,

cap allà... un treball

d’estudi que es diu.

Vas fer de professor de

dansa a l’Acadèmia d’Ope-

ración Triunfo, com es veu

el programa des de

dins?

...

L’Hiperbòlic sorteja dos entrades dobles

per anar a veure l’espectacle de Rafael Amargo.

Envia un sms al 7200 amb la paraula AMARGO + nom i cognom o

entra a www.deria.net i participaPreu del sms 0'90 + iva

Vine a veure DQ, pasajero en tránsito.

L’HIPERBÒLICEL CONVIDAT 9

Realment és el triomf allò que espera als par-

ticipants?

No, a O.T. els espera el començament d’una

il·lusió. A mi em fa gràcia perquè s’il·lusionen

quan han aconseguit passar el càsting, però lla-

vors els primers que surten... Jo preferiria que no

m’agafessin, perquè passar tot el patiment i anar-

te’n tan aviat és molt dur. El programa és una sor-

tida per descobrir gent que realment té talent,

com en David Bisbal, que ha resultat ser un geni,

però els genis no solen sortir d’un concurs. El que

sap que ho és i té talent no es presenta, es queda

a casa i treballa en una discogràfica alternativa, o

va a tocar en un club.

Què es necessita per ser un artista?

És difícil ser bo en el món de l’art. S’ha de ser

constant i tenir un do. Tampoc els que estem a

dalt som els més bons, però som els que som per

alguna cosa. Jo veig ballarins fantàstics a casa

seva ballant i em pregunto “i aquest ‘tio’ per què

no triomfa?”. Doncs el triomf no depèn només de

l’art, hi ha molts més factors. Si no em vengués de

la forma que em venc, doncs “mi gozo en un

pozo”, m’ho hauria menjat. M’hauria quedat allà

en un tablao flamenc. Molt digne, però jo tinc

altres ambicions, sóc sanament ambiciós. Si en

tinc dos, en vull tres; si en tinc tres, en vull quatre.

Em castigo molt i tinc una capacitat de superació

increïble. Sempre he estat molt lluitador, sempre

batallant, com Tirant lo Blanc.

Has participat en dues pel·lícules, El crimen de

una novia i Tirant lo Blanc, també has estudiat

cine a Argentina i Cuba, estàs redireccionant la

teva carrera?

Sí. La dansa hi ha un moment que l’has de deixar.

Jo tinc 30 anys, em queden 10 o 12 anys per bal-

lar, però necessito explicar coses no només amb

el cos. Jo estimo la dansa quan me’n vaig d’ella,

quan estic molt de temps amb ella és molt cruel i

dolorosa. D’altra banda, quan havia d’estar 8

hores per rodar un pla, deia “quin conyàs!”. En el

meu teatre arribo, ballo, m’aplaudeixen i “ale”!

Però després estic un temps al teatre i dic, “per

què no em quedaria fent cine?”. Vaig decidir fer

una carrera i participar en l’altre, encara que en el

cine no pugui triar, només tinc el que em donen.

“Sempre he estatmolt lluitador”

Potser en el món del cine t’hi trobaràs

millor.

Els festivals de cine són molt més interessants

que els festivals de dansa. La gent surt, veu la

pel·lícula, va de festa... socialment hi ha una altra

intercomunicació. Els festivals de dansa són més

encorsetats. Que lleig que sigui jo qui diu això,

però jo sóc molt sofert per aquesta professió.

Si el que vols és fer més cine, capacitat de

creació sí que en tens...

Sí, gràcies a Déu, la creació la tinc desbordada.

D.Q. Pasajero en tránsito es podrà veure al Teatre Tívolidel 20 d’abril al 7 de maig

El passat mes de març L’Hiperbòlic va estar

present al Saló Estudia amb una

excel·lent acollida per part dels joves visi-

tants. Van ser molts els nois i les noies que

es van acostar al nostre estand per saludar-

nos i participar en el sorteig d’un curs d’i-

diomes al Canadà, que es va organitzar

conjuntament amb Wind Star i amb la

col·laboració de Ràdio Flaix Back.

D’aquesta coneguda emissora va arribar el

popular locutor Vadó Lladó que, amb la

simpatia i poca vergonya que el caracterit-

zen, va signar autògrafs i es va fotografiar

amb tots els joves que li van demanar.

Amb una gran tradició a l’esquena,

L’hiperbòlic porta molts anys assistint fidel-

ment al Saló Estudia. La fira sempre ha

estat un bon aparador per ensenyar la feina

que la revista porta a terme per totes les

universitats de Catalunya, i per establir una

relació més directa amb els alumnes que

cada mes reben la publicació. Amb la

voluntat de créixer i ser una eina útil per al

nostre públic, sempre hem volgut mantenir

el contacte directe amb els joves i, per

aquesta raó, L’Hiperbòlic participa en els

esdeveniments més interessants adreçats

als joves.

Moltes gràcies a tots els que ens heu

visitat al Saló. Ens veiem ben aviat!

Estudia 2006:un altre èxit de L’Hiperbòlic

10

`

Anys d’exili

L’any 1939 Joan Coromines s’exilia amb la

seva dona i part de la seva família a

l’Argentina, on aconsegueix una plaça de

catedràtic de castellà i llatí a la Universitat de

Cuyo, a Mendoza. Allà, tot i poder dedicar-se

a l’ensenyament no acaba d’estar còmode ja

que no hi troba el material necessari per con-

tinuar estudiant. Malgrat això, durant la seva

estada a l’Argentina, entre els anys 1941 i

1946, Coromines iniciarà la recollida de

material per a una de les seves grans obres:

el Diccionario crítico etimológico de la

lengua castellana.

“John Corominas”. L’any 1945 rep una beca

de la Fundació John Simon Guggenheim per

a la redacció del Diccionario crítico. Un any

després, gràcies a la intervenció de Ramón

Menéndez Pidal, es trasllada als Estats Units

per exercir de professor de filologia romànica

a la Universitat de Xicago, on ensenyarà

fins a la seva jubilació l’any 1967.

El 1951 publica en anglès El que s’ha de

saber de la llengua catalana, un petit llibret

amb el que pretenia donar a conèixer al

públic nord-americà assistent als Jocs

Florals, que aquell any es van celebrar a

Nova York, la realitat de la nostra llengua. El

1954 se’n va publicar la traducció al català

per l’editorial Moll de Mallorca. Val la pena

dedicar un parell de tardes a la seva lectura:

malgrat el mes de mig segle que té, el seu

contingut és d’allò més actual (fins i tot fa

referència al problema del reconeixement de

la unitat de la llengua!).

El 1953 se li ofereix una càtedra de Lletres i

Literatura Catalanes a la Universitat de

Madrid, però la rebutja. En una carta escrita

als seu amic, l’historiador i polític Josep

Maria Batista i Roca, explica els motius: “(...)

no acceptaria de participar-hi sense posar-hi

un preu: autorització de publicar una revista

en català, l’alçament total o parcial de la pro-

hibició d’ensenyar en català a l’escola

primària o almenys a la creació d’una càte-

dra de català a la Universitat de Barcelona.

No essent així, la càtedra de Madrid no inter-

essa per res i encara, és una befa, si no és

per a la propaganda franquista.”

L’any 1951, després de set anys de recollida

de materials, finalitza la redacció del

Diccionario Crítico etimológico de la lengua

castellana, però no es publica fins el 1954-

57. Una nova versió renovada apareixerà l’any

1976: el Diccionario Crítico Etimológico

Castellano e Hispánico.

Concurs Joan Coromines!!!!Seguim amb una nova pregunta del concurs que vàrem iniciar el mes passat. Recordeu que cada resposta correcta us

acosta una mica més al viatge per a dues persones a l’Alguer. Es farà un sorteig entre tots els missatges que encertin

una resposta el mes de juny. Com més respostes correctes més possibilitats que us toqui!

La pregunta d’aquest mes és:

D’acord amb el que ens explica Coromines a El que s’ha de saber de la llengua catalana:Per què es diu “català” al català? Què tenen a veure els italians amb tot plegat?Feu-nos arribar les vostres respostes al web: www.deria.net.Al proper número us donarem la solució.

Ah!, i efectivament, la solució de la pregunta del mes passat és: “àvia”.

Joan Coromines i la seva dona, Bàrbara de Haro, celebrant el Cap d’Any a Xicago (1 de gener de 1950).

Més informació a l’adreça web

www.anycoromines.org

L’HIPERBÒLICANY COROMINES

Un català a Xicago

Darrer passaport de nacionalitat nord-ame-

ricana de Joan Coromines (gener de 1987).

Cursos d’Història de Catalunya reconeguts amb crèdits de lliure elecció

UAB 2 crèdits, UB 2 crèdits i UPC 1 crèdit

L’HIPERBÒLICTEMA DEL MES12

Aquest estiutreballa a l’estranger

Anna Salarich, anna@edicat.net

Si tens ganes d’aprendre idiomes, peròno et pots pagar un curs, tens la possi-bilitat d’anar a l’estranger a treballar. Amés d’aprendre la llengua del país i deconèixer una nova manera de viure,podràs descobrir-te a tu mateix en unambient diferent.

A l’estranger hi ha moltes feines que pots

fer durant els mesos d’estiu o, si ho vols,

etapes més llargues de temps. Per una

banda, hi ha feines no qualificades com au-

pair, hoteleria, monitor/a, àrees de serveis,

treball social, voluntariat, etc. I per l’altra,

feines qualificades que poden estar relacio-

nades amb els teus estudis o objectius pro-

fessionals, i treballs en pràctiques.

Com puc trobar feina a l’estranger?

Per trobar feina fora de les nostres fronte-

res tens diferents mitjans per fer-ho. En pri-

mer lloc, existeixen borses de treball per

internet que, a part de ser més econòmi-

ques, permeten que la recepció de dades

sigui immediata i segura. En segon lloc, tro-

bem les agències de treball a l’estranger.

Són un recurs molt utilitzat perquè et facili-

ten els tràmits i totes les gestions burocrà-

tiques per aconseguir alguna de les feines

que hem esmentat anteriorment. Això sí, en

aquest cas, et cobren pel servei. En tercer

lloc, sempre queda la possibilitat d’enviar

directament el currículum i la carta de pre-

sentació a l’empresa. Les cambres de

comerç i les oficines comercials estrange-

res ofereixen llistats d’empreses i per la

xarxa també podeu trobar el model per fer

un currículum europeu.

Contractar una agència

El més còmode per trobar feina a l’estran-

ger és contractar una agència. Tot i això,

però, s’ha d’anar en compte i seguir una

sèrie de consells per a què no et donin

gat per llebre. T’has d’assegurar de la sol-

vència de l’agència mirant, per exemple,

si està avalada per alguna entitat o orga-

nisme conegut. Abans de contractar-ne el

servei, compara els preus i el que t’oferei-

xen segons les teves necessitats. I sobre-

tot, abans de marxar, informa’t de tot el

que hauràs de fer al país d’acollida: feina,

horaris, sou, si hi ha inclòs l’allotjament i

el viatge, etc. També has de saber si on

aniràs hi ha prestacions de la Seguretat

Social, encara que es recomana contrac-

tar una assegurança de viatge privada.

Finalment, en alguns països, els impostos

que es descompten del salari es poden

recuperar. L’agència t’ha d’informar de

com ho pots fer.

Documents i assegurança

La documentació que has de portar per

anar a treballar més enllà de les nostres

fronteres varia segons si el país és comu-

nitari o no. Si forma part de la Comunitat

Europea, només necesitaràs, per a esta-

des llargues: el DNI i, quan trobis feina,

hauràs de sol·licitar la tarjeta de residèn-

cia i t’hauràs d’inscriure a l’oficina de la

policia local de la població on estiguis

residint. Si en canvi el país no és comuni-

tari, hauràs de tenir, també per a estades

llargues: el passaport i el visat, inscriure’t

al consultat més pròxim, sol·licitar el per-

mís de residència o de treball i, si l’esta-

Organitzat per:Amb el suport de:

En col·laboració amb:

Informació i inscripció: www.accat.org (Formulari), A/e: universitaris@accat.org, Tel.: 93 412 57 33 (de 10 a 14 h)

Curs “La Història Pas a Pas”

Conèixer la història tot vi-sitant els grans museus de Barcelona

Durada: 10 sessions de 3 hores cadascuna (2 aula / 8 visites)

Inici: a partir del 22 d’abril de 2006

Matrícula: 60 € Inclou llibres, material docent i entrades a museus.

Matrícula oberta fins el 20 d’abril de 2006

Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final

Curs “Història de Catalunya”

Conèixer la història per entendre la nostra realitat contemporània

Durada: 10 sessions de 3 hores cadascuna

Inici: a partir del 24 d’abril de 2006

Matrícula: 40 € Llibres, matrícula, curs i visita a museu inclòs

Matrícula oberta fins el 20 d’abril de 2006

Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final

Cursos

“Intensius Juliol”

del 3 al 20 de juliol

informació: www.accat.org

L’HIPERBÒLICTEMA DEL MES 13

da és superior a 3 o 6 mesos, hauràs d’a-

creditar que tens diners suficients per

mantenir-te o una feina que et permeti

mantenir-te.

En el cas de l’assegurança, la Seguretat

Social ofereix diversos mecanismes per

gaudir-ne durant l’estada a l’estranger.

Per una banda, hi ha la targeta sanitària

europea que té una validesa d’un any i

que és vàlida als països de la UE, l’espai

econòmic europeu i Suïssa. I per l’altra, si

vas a treballar fora de la Unió Europea,

s’han establert convenis amb alguns paï-

sos per accedir a les prestacions de la

sanitat pública.

Si vols més informació de com aconseguir

una feina a l’estranger, consulta la pàgina:

www.gencat.cat/joventut

Au-pair, l’opció més estesaUna de les feines amb més sortida a l’estranger

és la d’au- pair, és a dir, cuidar dels infants

d’una família i ajudar en les feines domèstiques.

A canvi, tens l’allotjament i la manutenció gra-

tuïts i un petit sou.

Normalment, les famílies solen buscar noies, tot

i que en alguns països, con els Estats Units,

també accepten nois. El viatge va a càrrec de

l’au-pair, encara que en alguns llocs les famílies

poden arribar a pagar-ne una part. Pel que fa als

horaris, es té un dia, com a mínim, de festa i

també es disposa de temps lliure per anar a

classes d’idiomes. Les estades solen ser de sis

mesos o un any, i el sou oscil·la entre els 72 i

els 80 euros setmanals.

Si t’agrada aquesta opció, tens entre 17 i 30

anys, i tens uns mínims coneixements de l’idio-

ma, has de saber que també hi ha modalitats.

Pots fer d’au-pair, d’“ajuda-mare” (són més

hores, però també augmenta el sou) o de demi-

pair (només es fa a Anglaterra i s’hi dediquen

menys hores). Sempre, però, s’ha de ser cons-

cient que aquesta feina requereix ser responsa-

ble i saber que hi ha unes obligacions.

L’HIPERBÒLICALTAVEU14

Antònia Font Abril 2006www.enderrock.com

El món submaríBatiscafo Katiuscas (DiscMedi, 2006), és el

cinquè disc de la banda mallorquina Antònia

Font, que continua la seva saga musical de

domèstica-ficció. Després de deu anys als esce-

naris i un viatge per l’espai exterior –Taxi

(Blau/DiscMedi, 2004)–, aquest nou àlbum de

pop atemporal ens transporta directament a les

profunditats del mar.

El conjunt illenc es manté amb l’esperit amb què

va començar: “Som un grup autodidacte; ens

cerquem la vida per fer les coses, no tenim una

idea gaire estreta del que volem”. Es consideren

“visionaris” perquè “sempre mirem endavant.

Volem explorar i ser pioners, no anar darrere del

que fan els altres”. És possible que se sentin pio-

ners en alguna cosa? Doncs sí: “És la nostra

vocació. Tu agafes el primer

àlbum d’Antònia Font i

pràcticament tot està

malament. Però si

aquell disc l’hagués-

sim fet amb un pro-

ductor professional,

hauríem estat un

any més triant les

lletres ben pen-

sades, aprenent

a tocar bé els

instruments... No

tindria la gràcia que té. La gràcia d’aquell disc és

que no en teníem ni puta idea, que és la mateixa

gràcia que té el nou”.

El capità de la nau torna a ser el lletrista, com-

positor i músic Joan Miquel Oliver. El gran control,

però, no és tant, perquè a Batiscafo Katiuscas hi

desbarren tots una mica. Com diu Oliver: “Ens

agrada la sonoritat del títol, per la paraula

‘katiuscas’ (botes d’aigua), que és un referent de

la nostra infantesa. Abans només teníem futur, i

ara ja tenim passat. I les katiuscas són una

d’aquelles coses que més ens remeten a la nos-

tra infància. Comencem a ser un poc carrosses”.

Sobre el títol, el cantant Pau Debon afegeix: “A

més, té un punt de rus, que sempre ens ha

atret... no sé per què”. “Fem pop rus”, assenteix

Jaume Manresa (teclista).

Joan Miquel Oliver, compositor de tots els temes

excepte la impro-

visació musical del grup a “Tonto”, assegura que

amb el cinquè disc “ja ens hem llevat del tot del

damunt haver de demostrar res a ningú. Fem el

que ens dóna la gana i n’assumim les conse-

qüències. Fem pop dur i infumable, de la mateixa

manera que hi ha rock dur i pop comercial”.

Manresa diferencia el cinquè del quart disc tirant

pel dret: “Taxi era més una història, i a Batiscafo

Katiuscas no hi ha història”.

Sense descobrir la sopa d’all, Antònia Font

reivindiquen la pura invenció. “Bàsicament ens

ho inventem tot –assegura Joan Miquel Oliver–.

La realitat no ens interessa. La realitat és una

cosa que tens cada dia i que t’obliga a lluitar.

Quan fas un disc, crees el món que t’agradaria

tenir, no xerres del que tens i

el que no tens, això

cadascú a casa seva que

s’arregli.”

Helena M. Alegret/Elisenda SorigueraFoto: Juan Miguel Morales

ARAMATEIX

AramateixEl nou grup de Titot no és un trencament radical ambBrams, sinó que és la continuïtat lògica, fruit de l’experi-mentació constant. La barreja del so de la cobla amb elrock, referències a poetes, fusió, reivindicació.... El tòpicdiu que la maduresa porta a la moderació, que larebel·lia és passatgera. Titot, o és l’excepció que confir-ma la regla, o és la confirmació que els tòpics sovint vanmolt equivocats.

LA GOSSASORDA

GarrotadesEl nou grup de Titot no és un trencament radical ambBrams, sinó que és la continuïtat lògica, fruit de l’experi-mentació constant. La barreja del so de la cobla amb elrock, referències a poetes, fusió, reivindicació.... El tòpicdiu que la maduresa porta a la moderació, que larebel·lia és passatgera. Titot, o és l’excepció que confir-ma la regla, o és la confirmació que els tòpics sovint vanmolt equivocats.

AMPARANOIA

La vida te daEl cinquè disc d’Ampa-ranoia té el millor dels an-

teriors –músiques energètiques i encomanadisses–, ambl’afegitó d’unes lletres bones per a la instrospecció i elcompromís polític i social. Perquè la qüestió semprepresent en els discos de la reina de la música mestissai el bon rotllo és precisament el fet de defensar elrespecte professional i personal de la dona.

L’HIPERBÒLICCAIXA MANRESA 15

Mercat de treball Àgora,l’empresa més a prop

A tots els estudiants universitaris undia o altre els arriba el moment deplantejar-se què faran un cop haginacabat la carrera. Tenir una titulació ala butxaca no és garantia d’exercir laprofessió desitjada d’avui per demà,trobar l’ocupació ideal no és fàcil, peròafortunadament existeixen mercats detreball com “Àgora”, organitzat perCaixa Manresa, que permet als estu-diants entrar en contacte amb empre-ses de primer nivell per conèixer lesseves necessitats.

Així doncs, si ets estudiant universitari a

punt d’acabar la carrera, tens una cita

obligada en una de les dues convocatòries

del 6è Mercat de treball Àgora. D’una

banda, el 6 de maig al Museu de la

Tècnica de Manresa, situat als Dipòsits

Vells; i de l’altra, el 20 de maig a Igualada,

al Recinte Firal Carner, en el marc del saló

ViureB. La voluntat de la jornada és

apropar-se al territori i retenir el talent de

la zona. Ja no és necessari desplaçar-se

per trobar una bona ocupació, gràcies a

Àgora trobaràs oportunitats al costat de

casa.

L’esdeveniment està totalment consolidat,

ja són més de 1.600 els estudiants que

s’hi han aplegat i més de 80 les empreses

de diversos sectors econòmics que

busquen joves amb ganes d’inserir-se al

món laboral. Paral·lelament al Mercat de

treball, s’organitzen diverses activitats

complementàries i d’assessorament.

En definitiva, els que us sentiu inquiets pel

futur un cop acabada l’etapa universitària i

teniu l’oportunitat d’assistir-hi, trobareu un

espai on us podreu informar de les dife-

rents necessitats del sector privat. Qui sap

si a partir d’aquí s’obriran les portes a una

prometedora i brillant carrera en l’àmbit

que desitgeu.

Qui hi participa?Les empreses rellevants del Bages i de la

comarca de l’Anoia de qualsevol sector

econòmic, ja sigui industrial o de serveis,

capaces d’oferir carreres professionals

atractives.

Estudiants universitaris, especialment de

les àrees de ciències, ciències socials

(Administració i Direcció d’Empreses, Cièn-

cies Empresarials, Dret, Economia) i tècnica

(Enginyeries, Enginyeries Tècniques) que

finalitzen els seus estudis.

Estudiants de cicles formatius que fina-

litzen els seus estudis.

La costamaltractada

Telm Borràs, telm@edicat.net

Els problemes de la regeneració de platges:- El cost estimat de la regeneració d’un

quilòmetre lineal de platja és de 6 milions

d’euros. És un cost molt alt si tenim en

compte que no és una solució definitiva

- No hi ha suficient sorra per regenerar totes

les platges d’Espanya

- En molts casos la sorra rep un tractament

químic que la desnaturalitza, és blanque-

jada per satisfer les demandes turístiques

- Es destrueixen hàbitats naturals valu-

osos per a la supervivència de les

pròpies platges

- La regeneració requereix d’un manteni-

ment constant, ja que la sorra dipositada

artificialment no s’adhereix a la platja i el

primer temporal se la torna a endur.

Les solucions passen per: - Protegir les dunes, que constitueixen els

dipòsits naturals de sorra

- Conservar la vegetació marina, en espe-

cial les plantes que fixen el sòl

- Evitar l’extracció de jaciments submarins,

ja que es destrueixen hàbitats fonamen-

tals per a la conservació del litoral

- Establir una moratòria en la construcció

de nous ports esportius, que representen

barreres per a la deposició de sorra

- Evitar la construcció a primera línia de

costa i sobre les dunes, ja que destrueix-

en els dipòsits de sorra naturals.

Els humans sempre s’han sentit atretsper la costa, més de la meitat dels habi-tants de Catalunya hi viuen, i als estiusmilions de turistes s’apunten a gaudirdel clima mediterrani. Malauradament,l’explotació del litoral ha arribat al puntde ser insostenible. Les costes estandesdibuixades, l’ocupa-ció física mit-jançant l’edificació massiva i la proli-feració descontrolada d’instal·lacionsportuàries no fan cap bé ni a l’ecosis-tema, ni al paisatge, ni a la butxaca delMinisteri de Medi Ambient.

Les platges estan desapareixent, el 90%

del litoral espanyol pateix problemes de

regressió. Cada tardor els temporals cas-

tiguen les platges i les deixen sense sorra,

posant al descobert la fragilitat en què

viuen. La resposta més recurrent dels diri-

gents polítics és la regeneració artificial,

però vist des del punt de vista econòmic i

ambiental, això no és més que un remei

temporal, insostenible a la llarga, que no

ataca l’origen del problema. Sense anar

més lluny, la Direcció General de Costes

destina el 60% del pressupost a propor-

cionar sorra a les platges deficitàries. A

més, les extraccions de sorra en jaciments

submarins han costat una reprimenda de

la Unió Europea per destruir espècies ve

getals protegides.

L’HIPERBÒLICMÓN VIU16

És l'hora d'aprendre d'Orient”

L’HIPERBÒLICBOCA A BOCA18

Òscar Pujol (l’Arboç, 1959) va estudiarsànscrit a la Banaras Hindu University,on es llicencià l’any 1993 i s’hi doctoràl’any 1999. Li han calgut 12 anys percompletar els 50.000 mots del dic-cionari sànscrit-català, el primer dic-cionari d’aquestes característiques enuna llengua llatina. Després d’haverviscut setze anys a Benarés, actual-ment resideix a Barcelona on és direc-tor de programes educatius de la Casa

Àsia, on el vaig a trobar. La corbata,l’americana blava, el despatx...,

ningú diria que sóc davant d’unsavi que fa de pont entre dues

cultures. Li dic que si empot enviar una foto amb unlook menys... “executiu”.

Òscar Pujol, autor del primer diccionari sànscrit-català

”Qui parlava i qui parla el sànscrit avui?

El sànscrit era una llengua parlada a l’Índia fa

més de 3.000 anys. En aquell moment, el

parlaven els indoaris, un poble indoeuropeu que

probablement provenia de l’Àsia central i que es

va establir al nord de l’Índia cap el 1.800 a.C.

Amb els anys, aquest sànscrit va evolucionar i es

va convertir en sànscrit vulgar, pràcrit, origen de

moltes de les llengües parlades al nord de l’Índia,

una mica com va passar amb el llatí clàssic en

esdevenir vulgar. Des d’aleshores, fou una llengua

de les castes altes, és a dir, dels brahmans i la

casta guerrera. Era l’idioma de la cort. Tot i així, en

alguns nuclis s’ha conservat i en el darrer cens ofi-

cial de llengües de l’Índia hi ha 60.000 famílies

que el reclamen com a llengua materna. A més a

més, hi ha molta més gent que la té com una se-

gona llengua culte que ha après. De fet, en aque-

sts moments, hi ha tot un moviment de recu-

peració del sànscrit.

D’això volia parlar. Fins a quin punt aquesta obra

monumental que és el diccionari sànscrit-català

té més valor com a eina de passat, present o

futur?

Bé, el diccionari està pensat fonamentalment per

entendre els textos clàssics que és la primera font

d’interès per als occidentals. Facilita l’entrada al

ric patrimoni literari del sànscrit clàssic. Per això

no s’inclouen neologismes com podrien ser tele-

visió o telèfon. Però això no vol dir que el sànscrit

no estigui viu, o que només tingui rellevància per

als erudits.

De quina manera està viu?

Per començar, des dels anys vuitanta existeix un

moviment que vol recuperar el sànscrit com a llen-

gua parlada i que es va iniciar a Banglador, que ve

a ser el Silicon Valley d’Àsia. Aquest moviment

proposa un sànscrit del futur, que sense violar les

normes clàssiques de la llengua sigui més fàcil de

parlar. Voldrien que es convertís en la llengua fran-

ca de l’Índia i fan campaments i estades per

aprendre’l, cosa que a ells els resulta relativament

fàcil, com per a nosaltres ho seria amb una vari-

ant col·loquial del llatí.

Una llengua com l’esperanto o l’hebreu?

El sànscrit a diferència de l’esperanto té una

llarguíssima història. Es vol presentar com un sím-

bol d’identitat nacional, en un país on hi ha 18

llengües oficials (entre elles també el sànscrit,

com un viatger pot observar en veure un bitllet de

banc). Per tal d’agermanar hindús i musulmans

cal deslligar-lo de qualsevol connotació religiosa,

tot subratllant el seu caràcter científic. Talment

com el llatí que no es pot dir que sigui només la

llengua de la religió cristiana. A més, aquest movi-

ment de base vol trencar amb les distincions

tradicionals de castes. Tot i així, avui la veritable

llengua franca de l’Índia és l’anglès, pel que sen-

ten una gran fascinació.

O sigui que podríem dir que el sànscrit és dins

del context oriental com el grec o al llatí per a

nosaltres?

Sí. A l’Àsia hi ha dues grans llengües clàs-

siques: el sànscrit i el xinès. La importància

del sànscrit depassa les estrictes fronteres de

l’Índia i fecunda les cultures adjacents.

L’indonesi, el tailandès, el malai, el cambodjà,

etc. estan plens de mots d’origen sànscrit por-

tats pels comerciants. Una altra via de sortida

fou el budisme mahaiana que trobem al Tibet,

a la Xina, el Japó o Corea, i que s’expressa en

aquesta llengua. Quan parlem del sànscrit

estem parlant d’un patrimoni lingüístic de la

humanitat fonamental.

L’HIPERBÒLICBOCA A BOCA 19

A principis del segle XXI hi ha menys interès a

Occident pel sànscrit del que hi havia a principis

del segle XX? Ho dic perquè, per exemple, el pare

de Joan Coromines - sobre qui estem realitzant

una sèrie –, i que no era filòleg, als anys 20 va ini-

ciar una traducció del sànscrit al català, però no

crec que això avui fos possible...

L’interès pel sànscrit ha anat canviant. A la segona

meitat del segle XIX es redescobreix el sànscrit, fet

que revoluciona les humanitats europees. Es

descobreix l’origen comú de les llengües europees

i de l’Índia, i l’anàlisi del llenguatge dels gramàtics

indis. Gràcies a aquest fet tenim la lingüística

moderna. Després de la Segona Guerra Mundial

és el moviment hippy el que ens retorna l’interès

per l’Índia i la seva filosofia, que ja perd el sentit

elitista que tenia abans. La “bíblia” dels Beatles és

la “Bhagavadgita” i tenen cançons en sànscrit,

com Santana o, fins i tot, Madonna...

De debò! No ho sabia...

Sí, a l’àlbum Ray of Light. El meu mestre de sàns-

crit li en va criticar la pronunciació...

“Madonna té una cançó en sànscrit”

Fins a quin punt són conciliables el modus de

vida occidental i l’oriental?

Són diferents i complementaris. Com ho són les

visions que hi ha al darrere del mots que ens

arriben del llatí i el sànscrit. Per exemple, en

sànscrit el concepte de “llibertat” prové de “sua-

tantra”, aquell que té domini de si mateix. Molt

diferent de la idea occidental de no dominació

externa. Les dues es complementen: encara que

no hi hagi ningú sobre teu, si no ets capaç de

deixar de fumar, per exemple, no ets lliure,

segons la visió oriental. Ets esclau de tu mateix,

dels teus desitjos. Avui, al segle XXI, quan la

globalització és un fet, hauríem d’arribar a

aprendre els uns dels altres. A mi em sembla que

Orient i l’Índia ja han après la nostra lliçó i és per

això que són capdavanters en noves tecnologies

sense deixar de banda la seva idiosincràsia. Ara

ens tocaria a nosaltres...

Vas haver de renunciar a moltes coses per viure a

l’Índia? O a Barcelona?

Més que renunciar és tot el contrari. El meu fill va

néixer a Benarés de pares catalans i ara viu aquí.

Amb ell m’he adonat de la importància del que

anomeno “el subjecte multicultural” i que també

aprecio en molts amics de l’Índia. Es tracta d’un

ésser humà que se sent a gust en dos o més cul-

tures perquè coneix els seus codis sense renun-

ciar a la seva cultura base. Tinc molts amics indis

que al seu poble es mouen en un món molt

ancestral i se senten perfectament a gust en

aquest context premodern, però després no

tenen cap problema per estar-se a Delhi, la gran

ciutat índia, o a Nova York. De la mateixa manera

que podem ser bilingües o plurilingües, podem

ser pluriculturals.

“El futur és el subjecte multicultural”

Suposo que aquest és el futur.

Per a mi és la gran esperança: quan t’adones que

no has de renunciar a res, que sense caure en

l’esquizofrènia es poden tenir múltiples identitats.

En això els catalans estem una mica més entre-

nats. Ja ho deia un text de fa 3.000 anys: “El savi

se sent bé tant al mar d’Orient com al d’Occident”.

Jaume López

jaumelopez@edicat.net

L’HIPERBÒLICSEXE20

De Nietzschea Lolitapop

L’Hiperbòlic publica “68 pàgines desexe universitari”, un llibre de literatu-ra eròtica il·lustrat per estudiants dela universitat.

L’Hiperbòlic, la revista que va néixer al campus de

la Universitat de les Illes Balears l’any 1999, ha

tingut la feliç idea de recollir dins el llibre que

teniu entre les mans, estimats lectors, els millors

articles de sexe publicats a les seves pàgines.

Sempre dins una línia jove, liberal, artística, literàr-

ia i una mica transgressora, aquestes pàgines,

curiosament escrites en la seva majoria per noies

(les Atòmic Girls entre d’altres), varen tenir des

dels seus inicis un èxit desmesurat entre la pobla-

ció universitària. Així es va crear la Pàgina Sexze,

un joc de paraules entre la ubicació 16 i la temà-

tica sexe.

Es tracta d’una visió desenfadada i desinhibida

del sexe en totes les seves variants. En la seva

gran majoria les narracions han estat escrites amb

una òptica espontània i divertida per gent jove i

dirigida a un públic eminentment universitari.

A la història intel·lectual d’aquestes illes no

abunda o podríem dir que no existeix la litera-

tura eròtica, doncs vet aquí aquesta aportació

que potser algun dia es podrà valorar en la seva

justa mesura.

Per a qui els busqui es poden trobar influencies

d’autors com Apollinaire, Baudelaire, Rimbaud,

Sade, Artaud, Nabokov, l’Autreamont, Henry Miller

i altres cracs de la literatura salvatge universal.

Les 68 pàgines de sexe universitari (un número

mític dins una generació estudiantil que volia “la

imaginació al poder”) han estat escrites, principal-

ment, per la Margalida Adrover i l’Antònia Maria

Herrero (Atòmic Girls), en Toni (Gari Copeo i Pep

Malanga), en Miquel (Àlex Ludovico) i altres autors

o entitats que firmen els seus articles. Aquests es

complementen amb les imatges d’estudiants uni-

versitaris de les Illes Balears que entre examen i

examen s’han fotografiat demostrant que -tot i no

ser perfectes- no tenen cap por ni tabú a l’hora de

mostrar el seu cos.

Així se segueix un dels puntals de la publicació

hiperbòlica, ja que sempre ha viscut de les imat-

ges. Som deutors dels grans fotògrafs de tot el

món des de Man Ray fins a Roy Stuart o Jan

Saudek; a les seves pàgines s’han publicat foto-

grames de la pel·lícula Blue Velvet de David Lynch

(amb Isabela Rosellini i Denis Hooper), del direc-

tor Cronenberg, de Pier Paolo Passolini, de

Kubrick, de Quentin Tarantino, de Bertolucci i una

infinitat més de cineastes. D’artistes locals i uni-

versals com Miquel Barceló o Pere Bennàssar, de

Miró, de Picasso, de Hajime Sorayama (un mestre

del disseny eroticocibernètic) i, com no, d’Andy

Warhol, Botticelli i un llarg etcètera.

Per acabar aquests preliminars, és oportú explicar

que (es pot consultar a les hemeroteques) la pri-

mera portada de L’Hiperbòlic és la que ens ha

suggerit el nom de Lolitapop per a la col·lecció

que ara iniciem. L’editorial d’aquell número es

referia al poeta Miquel Bauçà (al cel sia) i a

Nietzsche, aquest darrer per explicar la inspiració

d’uns raonaments seus per posar nom a

L’Hiperbòlic. D’això, la relació Nietzsche-Lolitapop,

res o poca cosa.

L’HIPERBÒLICCALAIX DE SASTRE 21

Columna

Acudit

QuèquicomLa velocitat dels avenços científics i tec-

nològics fa que a vegades no n’enten-

guem el seu funcionament. Aquest pro-

grama vol explicar de manera senzilla als

espectadors els coneixements necessaris

per entendre la natura i els aspectes

cientificotècnics de la nostra societat.

Camí d’Ítaca,Oleguer Presas i Roc Casagran

La primera incursió d’Oleguer Presas en

el món editorial ens permet conèixer en

primera persona com es va sentir el

jugador blaugrana durant la celebració

del darrer títol de Lliga. A més, compar-

teix les seves inquietuds, denuncia allò

que creu que va malament a la societat

i reivindica la importància de pensar

sempre col·lectivament.

North CountryDirector: Niki Caro

Intèrprets: Charlize Theron, Sean Bean,

Woody Harrelson, etc.

Josey és mare soltera. Després del seu divor-

ci, decideix canviar de ciutat i provar sort a les

mines de ferro. És una feina dura, però

paguen bé. Per a la Josey és més difícil supor-

tar l’assetjament a què la sotmeten els seus

companys de feina. Quan intenta frenar-ho, es

troba amb molts problemes.

Banys termals d’humilitat “Si vols saber qui ets, posa’t a pixar al costat deles cascades del Niàgara”. Jo hi afegiria “otambé al costat de la cascada de Sant MiquelFai quan baixa valenta i maca” per la proximitatgeogràfica i sentimental. Més enllà del viatge, emsembla una dita fantàstica que no ve gens mala-ment en l’època que ens ha tocat compartir atots plegats. Els “mil homes” sempre m’han fetdubtar de la seva capacitat més enllà del que elspot caracteritzar perquè van pel món com si elglobus fos només seu, perdonant amb la miradai fent trontollar amb els seus comentaris, lespetites creences que tenim cadascú de nosaltresi que ens fan de fonaments. L’eminent cardiòleg,Valentí Fuster, recomanava els ingredients d’unarecepta per portar una vida sana: practicar l’ex-ercici físic, practicar exercicis de relaxació comara el ioga i parar uns minuts al dia per reflex-ionar i organitzar-se.Amb la Setmana Santa a les esquenes tornem arecomençar fins la propera parada de l’estiu. Emfa molta gràcia que amb la quantitat de cosesque es reivindiquen i canvien, encara parlem deSetmana Santa i no de Santa Setmana per lesagències de viatges, estacions d’esquí i totsaquells que pengen el cartell de processons capa destins variats aprofitant la creu i l’encens.Potser seria el moment de replantejar si canviemd’una vegada per totes el nom d’aquesta set-mana i la rebategem amb el nom de setmanaper no fer res, setmana de vacances o setmanamar i muntanya, donada la falta de parroquiansque segueixen les celebracions. Jo havia pensatpels laics, “setmana fantàstica” però ja la tenenatribuïda aquests grans establiments comercialsque no puc anomenar perquè no ens fan public-itat però tothom coneix. Tinc uns coneguts quesempre m’expliquen l’anècdota d’una tia sevaque viu al poble i que acostumada a saludarsempre que entra a qualsevol botiga, quan baixaa Barcelona per anar al de Plaça Catalunya o alde la Diagonal sempre diu “Deu vos guard!!!!”

baret@edicat.net

Passatemps

HORITZONTALS: 1. On vaig dir ferro guerxo dic ferroredreçat, i ho publico / 2. És a la moral com l’avi alvi. Hidrocarburs obtinguts per manipulació de nates /3. Cap de cony. Insuportabilitat del vi excessiu. Conyde cap / 4. Verbalització de la tos. No deu ser unaguitarra bona, si l’han tractada a coces / 5. Nansaper pescar morenes. Verdura estovada, i és autèntic /6. En llatí. Ineptitud per fer qualsevol cosa, votarinclòs / 7. Baixa pou endins per donar vida al rellot-ge. Expert en economia de presó / 8. Torrentadespassades de rosca. Ordena extirpar el sentiment aManacor / 9. Per en Piquer és mitja vida. Ovalada,però no tant. Per alumini val / 10. Està acostumat afer gasto. Pel creient és com el pare, pel poeta coml’instant / 11. Surt dos cops a cada anunci. Segonscom etilaves produïes oracions de separació. Parataula / 12. Fa dies que hi dringuen sens parar. Cosinade la isòbara empleada a la fabricació / 13. No vaaprendre res de la Rosa, tan poc assenyat. Contingutdel gra, sempre de més.

VERTICALS: 1. Acid obtingut per racemització. Posicomes i altres al text d’en Jordi / 2. Símptomes d’em-bòlia. Tractis amb respecte la causa del doctor. Dosquarts d’onze / 3. Majordom reial encarregat de lliu-rar els premis. Coleòpters experts en literatura medie-val / 4. És de la pell de Barrabàs, aquesta. No per-tany a l’obra / 5. Sia de qualsevol manera.Embolicadora de troca professional. Ja torna a sortir/ 6. Turment com ara el de la llagosta. Et salvis d’a-gafar-li mania a l’Eva / 7. Fil sense fi. Aquella matei-xa ineptitud quan afecta Montserrat. Sia d’una altramanera, ara / 8. És al cetil com a l’ànima l’anímic.Membre del club de fans del sant / 9. Carta invenci-ble. Ni tomàquet ni tomàtiga / 10. Tot de carros decolons del llunyà oest dins d’una rulot. Típica posturadel grimpador davant del fotògraf / 11. Invent per eli-minar la brisa. Donar el to necessari perquè tot peti.Els primers que van arribar a Suècia / 12. Assenyalaramb un petit tallet el premi que cal donar. Malparitsen versió un xic més discreta.

Pau Vidal

Solucions

Man

el F

ontd

evila

film

l l ibre

El millor del mes

programa

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

L’HIPERBÒLICCULTURA22

maig 2006

AgendaVideofòrum

Entre copas,d’Alexander Payne.18 de maigCasa de Cultura, Girona

Conferència

Xerrada sobre tècniques decarrera1 de maigCentre de Cultura, Tàrrega

Excursió

Visita guiada: El modernisme lleidatà6 de maigTeatre Municipal de l’Escorxador,Lleida

Exposició

Segells sobre rodes.L’automoció vista des de lafilatèliaClausura el 28 de maigRoda Roda Museu de l’Automoció,Lleida

Taller

Taller d’il·lustració de contesDel 6 al 27 de maigEscola d’Esplai, Tortosa

Cinema

El profesor chiflado9 de maigAuditori Caixa Tarragona, Tarragona

Conferència

Fotografia d’autor 2005-06: Narcís Munsó4 de maigCasa de Cultura, Girona

Cursos

Classes de iogaCada dijousCentre Cívic Can Llensa, Girona

Trobades

Diada castellera a laSagrada Família7 de maigCarrer Marina, Barcelona

DEL BLUES A LA

MÚSICA

MÀQUINA

28 de maig

El teatre princip

al de Va

lls serà l’e

scenari o

n sis m

úsics

presentaran un recorregut per la música

contemporània.

Interpretaran temes de blues, ja

zz, funky,

pop, rock i

els

estils més im

portants popularitza

ts als E

stats U

nits i

Anglaterra. Durant la

sessió es p

rojectaran im

atges

de cada època i e

s contextualitza

rà cada movi-

ment. Com s’arrib

a del blues a la màquina?

Per saber-ho, no et perdis l

’espectacle.

XIII CONCURS FO

TOGRÀFIC

De l’1 de maig fin

s a l’1

d’agost

Tens una habilita

t especial per a la fotografia? Doncs

si et

frustra veure co

m les teves obres d

’art no veuen la llu

m, pre-

senta-les al co

ncurs fotogrà

fic de Sants.

El tema és lli

ure,

es poden presentar en blanc i

negre o color, fins a

un

màxim de tre

s fotos e

n format mínim de 18x24cm.

Dóna una oportunitat al teu talent!

www.bcn.es/sants-montjuic

CICLE DE CONCERTS “JOVES

INTÈRPRETS CATALANS”

6 de maig

L’auditori Eduard Toldrà del Conservatori Municipal de

Música de Barcelona acull el dissabte 6 de m

aig l’últim

dels concerts del cicle “Joves intèrprets catalans”.El

Quartet Contrast serà el protagonista de la jornada.

L’audició serà a les 20h i té un preu de 6 euros. Ho orga-

nitza Ibercamara S.A. am

b La Porta Clàssica.

www.laportaclassica.com

BRUCE SPRINGSTEEN EN

CONCERT

14 de maig

El Palau Olímpic de Badalona és l’escenari triat pel cèle-

bre músic per interpretar les cançons del nou disc W

e

Shall Overcome. The Seeger Seasons. Aquesta serà l’úni-

ca actuació a l’estat espanyol del Boss, i per segona veg-

ada Badalona és la ciutat escollida per a la presentació

d’un treball seu, com ja ho va ser l’1 de juny passat am

b

l’àlbumDevils & Dust.

L’HIPERBÒLICEL RACÓ 23

Reunions bohèmies Hi havia el pintor Domenico, l’escultor Ferrara, el poeta Píndar, el bohemi Fernardino, que

pràcticament feia de tot i res de bo encara que últimament havia publicat llibres d’interès

nacional, o sigui d’interès italià, i, a més a més, havia esculpit una sèrie de bustos que deia

que eren gent de l’època de Pèricles i que els tenia exposats en algun museu; també hi

havia diversos escriptors i crítics de renom, entre ells un deixeble de Buzzati; l’eminent

Giandomenico, l’il·lustre fill de Roma; el filòsof i escriptor Gorgonzola i el seu company insep-

arable i crític, Salvadorino, i demés personalitats del món cultural del país. La casa de la

marquesa Angelina, situada al nord de la regió de la toscana, oferia, com en totes les oca-

sions que vaig anar-hi, un espectacular i meravellós banquet i uns excel·lents vins i caves

de les més excel·lents vinyes de la regió, tot sempre comptant amb el beneplàcit de l’am-

fitriona, de paladar fi. Hi havia un pati interior, de fet n’hi havia molts, però en un d’aquests

era on només ens reuníem els vuit o a vegades deu literats, al mig del qual una gran font

refrescava l’ambient, i d’ella, en comptes d’aigua, la marquesa havia fet instal·lar-ho tot

degudament perquè ragés vi. Lloses enormes cobrien el terra, la il·luminació deixava que a

altes hores de la nit poguéssim continuar sense cap problema amb les lectures que moltes

vegades tancaven la reunió. I moltes vegades eren lectures dels llibres del Beckford fill.

Tots érem italians però tots teníem la mateixa passió per la literatura del dit William

Beckford, no el pare altre temps alcalde de Londres sinó el fill egocèntric, bibliòfil, apassion-

at i excel·lent escriptor.

Ferran Genis

Envia'ns els teus petits relats, contes, poemes,...a revista@edicat.net te'ls publiquem!

Vida eternaNo em ploreu quant ja hagi mort,quant el meu cos quedi quiet, gelat,i els meus ulls-que tot ho han estimat-no puguin veure més enllàde la negra foscor de l’adéu.

Deixeu que el focdevori allò que quedi-matèria inútil-per que jo ja hauré marxat...

Llavors,habitaré el blau del mar,la llum de l’alba,els bessos dels amants,la ploma del poeta,les carícies de la mare...

No em ploreuper que quedaré per sempred’un núvol blanc penjatper poder ploure-us-de tant en quant-tot l’amor que m’hagi sobrat.

Carlos

CRITS DE PAPER: JOIES DEL CARTE-

LLISME PUBLICITARI

Fins el 14 de maig

L’Associació Empresarial Catalana de Publicitat ha organitza

t al Palau

Robert l’exposició

dedicada al cartell publicit

ari històric p

er cele-

brar el seu 80 aniversari. S

’hi poden trobar les peces més re

pre-

sentatives de l’època on coincideixen les gr

ans marques i e

ls

pintors, els dibuixants i

els il·lustra

dors més re

coneguts. La

visita és gr

atuïta.

www.gencat.net/probert

FESTA DEL CARNET JOVE I +25

A PORT AVENTURA

13 i 14 de maig

Els propers dies 13 i 14 de maig se celebrarà a Port

Aventura la festa per celebrar els 20 anys del Carnet Jove

i +25. A més de les propostes habituals en atraccions i

espectacles del parc, la festa comptarà am

b d’altres acti-

vitats com per exem

ple concerts. A tots els titulars del

Carnet Jove i +25 l’entrada els costarà només 5

i

podran gaudir de totes les activitats del Parc.

HISTORIETAHola. Neixo com una frase, i bén

aviat descobreixo que seguiré crei-

xent fins a convertir-me en una peti-

ta història de deu línies. Mai em faig

grans esperances. Sé que, en deu

liníes, no arribaré a dir res que can-

viï el món, res excessivament bonic,

res transcendental. Penso, no

obstant, que això també depèn del

món, de qui m’escolti, de l’interès de

qui em llegeixi. M’entristeix ser cons-

cient de que he subordinat la meva

existència a unes normes que jo no

he demanat, que em regeixen i cons-

titueixen, i mobliguen a seguir un

camí i un dibuix que no he escollit.

He nascut del no res, fruit de l’antull

d’una mà aborrida, soc un garbuix

mig aleatori de mots llençats

enlaire. Ara, vella i cansada m’ar-

rauleixo al llit de mort per murmurar

el meu final. El record d’una existèn-

cia buida em tortura. La meva vida no

ha tingut sentit. De sobte, ja en té.

Tardà.