El dret a compartir la cultura | Care Santos, Premi Varco de Vapor

Delên, de ses illes al cel

Care Santos, Premi Varco de Vapor

L’HIPERBÒLIC73 www.deria.cat juny 2009Tiratge: 26.330

PUBLICACIÓ PERIÒDICA PER A UNIVERSITARIS

SUPLEMENT FESTIVALS

D’ESTIU I CONCERTSPÀGINES CENTRALS

L’HIPERBÒLICEdItoRIaL2

Flaixos

Lloc:

MèxicLa grip porcina, que es contagia entre hu-

mans només per l’aire, i que es va detectar

a Mèxic el passat mes, ha fet esclatar totes

les alarmes mundials. Més de 40 persones

ja han mort en aquest país, i més de 1.000

estan afectades amb més o menys gravetat.

Tot i que a Europa ja ha arribat, la virulència

és molt menor.

Xifra:

2010El servei de rodalies de Renfe dependrà de

la Generalitat de Catalunya a partir de l’1 de

gener de 2010, segons l’acord polític assolit

entre el president José Montilla i el ministre

de Foment, José Blanco. D’aquesta manera,

es posa fi a més de dos anys de negociaci-

ons per culminar en aquest traspàs que pre-

veu l’article 169 de l’Estatut.

Nom: Patxi LópezEl socialista Patxi López ha estat investit com

lehendakari del govern basc. És el primer “no

nacionalista” en 30 anys (o sigui, nacionalista

espanyol), amb el suport del seu grup, del PP i

UPyD, amb els quals ha sumat 39 dels 75 vots

del Parlament Basc. López ha subratllat la seva

voluntat de governar “per al conjunt del país” i

de fer-ho al capdavant d’un govern “fort, sòlid i

estable”. “Més enllà del color polític de López,

el nou lehendakari tindrà un repte que ja dura

massa: acabar amb ETA. Tant de bo se’n surti.

Més música, mestre…Música, música i música. Obrim aquest número de L’Hiperbòlic quan la calor ja comença a gua-nyar protagonisme i els festivals d’estiu estan ultimant cartells i calendaris. Per a què no et per-dis cap detall, i per a què puguis anar triant on voldràs escoltar música en directe aquest estiu, t’hem preparat un suplement amb els concerts més interessant d’enguany.

A més, els convidats del número de juny són un grup del que es parlarà molt. Són joves i tenen molt clar quin és el seu estil. Delên, amb un me-norquí suau que convida a escoltar atentament les seves lletres intimistes, presenta Sa roba estesa, un primer treball discogràfic on ens parlen de les petites coses, que sempre són les més grans.

Però volem anar més enllà. No només gaudir de la música, sinó reflexionar sobre la indústria i com l’afecten les noves tecnologies. Qui digui que cada vegada hi ha menys grups, o s’equivoca o menteix. Estem en un bon moment i, possible-ment, des del boom del rock català no sorgien propostes tan potents i de tanta qualitat. Potser el que sí que està caduc és un sistema de difusió que - sense comptar meravelloses excepcions - no ha sabut adaptar-se a una revolució tecnològica que ja porta anys canviant les nostres rutines.

per Marc Benítez

IL·LUStRaCIÓ2 EDITORIAL Més música, mestre

3 LA IMATGE

4 LES UNIVERSITAT SÓN NOTÍCIA

5 MÓN UNIVERSITARI Universitat sense barreres

6 LA CONVIDADA Delen, grup de música

9 JOVENTUT Aquest estiu, camps de treball

10 TEMA DEL MES El dret a compartir cultura

12 BOCA A BOCA Care Santos, escriptora

14 GUIA JOVE

15 ALTAVEU Rosa-Luxemburg

16 SEXE Atomic girls

18 CULTURA Recomanem

18 CULTURA Agenda juny 2009

19 CULTURA Escola d’escriptura

L’HIPERBÒLIC 73 JUNY

Edita: Edicat, S. L.C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª08025 de BarcelonaTel.: 93 451 61 70Fax: 93 451 33 91edicat@edicat.net

Editors: Josep Ritort i Antoni González

Direcció: Albert Lladó

Cap de màrqueting: Àngel Garcia

Consell de redacció: Diego Giménez, Irene Torra, Atomic Girls

Assessorament lingüístic: Rosa Soley

Administració: Anna Pueyo

Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo, Esther N. Wamba

Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

Impressió: CRE-A S. A.Dipòsit legal: B-47891-2007

Tirada 26.330 exemplars

L’Hiperbòlic és una publicació independent, plu-ral i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opi-nió exclusiva dels seus autors, que L’Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la lli-bertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L’Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les insti-tucions, i siguin d’interès general.

Subscripció: 1 €

SUPLEMENt FEStIVaLS d’EStIU I CoNCERtS PÀGINES CENtRaLS

L’HIPERBÒLIC3La ImatgE

creativo.acionline.biz

L’HIPERBÒLIC Món unIvERsItaRI4

Les universitats són

Quins nassos!La Universitat Pompeu Fabra participa en un pro-jecte que desenvolupa sensors químics artificials inspirats en òrgans olfactius biològics. Biòlegs, en-ginyers i neuròlegs computacionals treballen con-juntament amb l’objectiu comú de desenvolupar nous paradigmes artificials inspirats en els siste-mes sensitius dels òrgans olfactius biològics.

Una de les finalitats del projecte consisteix en construir, a partir d’algoritmes, enginys biomimè-tics equipats amb sensors químics. L’elaboració de models a partir dels òrgans olfactius d’insec-tes i vertebrats, a més de contribuir a la millor comprensió dels mecanismes biològics subja-cents com ara la simulació dels circuïts neuronals que intervenen en el procés olfactiu a nivell del sistema nerviós central, s’espera també que sim-

notíciaUniversitats

plifiquin els models matemàtics per dur a terme l’anàlisi i l’extracció dels principis de càlcul gene-ral necessaris per a l’olfacció artificial o virtual.

Els enginys artificials desenvolupats reproduiran els alts nivells de redundància observats en les neurones olfactives dels sistemes biològics, cosa que implicarà augmentar en magnitud el nombre de sensors químics emprats en les tècniques de detecció de substàncies volàtils.

Un cop finalitzat el projecte, s’espera poder aplicar els resultats a un ampli ventall de situacions. Així, l’estructura bàsica de computació desenvolupada per aquest projecte serà aplicable a processos de detecció i identificació de substàncies, predicció de situacions perilloses, i sistemes robòtics autonoms.

L’HIPERBÒLIC5món unIvERsItaRI

Universitat sense barreresMés d’un miler d’estudiants amb discapa-citat, concretament 1.025, van estudiar el curs passat a les universitats catalanes. El nombre d’alumnes nous amb minusva-lidesa s’ha triplicat en els últims sis anys. Ingrid Sala, amb sordesa i estudiant de doctorat, va explicar la seva experiència en unes jornades que va organitzar re-centment el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) amb el suport del Comis-sionat per a Universitats i Recerca.

Ingrid, no només ha aconseguit llicenciar-se en Psicologia, sinó que a més ha assolit un nivell “bàsic” d’anglès i ha arribat fins al quart curs de piano i solfeig, i això que pràcticament no hi sent des dels 4 o 5 anys. La seva sorde-sa no ha estat un impediment per convertir-se en universitària, si bé ha hagut de superar moments difícils i, fins i tot, ha encaixat algun “fracàs”, com quan va haver de renunciar a estudiar medicina perquè no se’n sortia.

Gràcies al suport rebut per la seva família, amistats i la Universitat Ramon Llull (així com a les eines que proporcionen les noves tecno-logies), Ingrid Sala és avui becària del progra-ma predoctoral de formació investigadora de

la Generalitat. Reivindica que “per normalit-zar una situació educativa és imprescindible no veure només la discapacitat sinó la perso-na que té aquesta discapacitat”.

Ingrid Sala va presentar el seu testimoni a la I Jornada Unidiscat, organitzada pel CIC, on es van donar a conèixer les actuacions que duen a terme les universitats catalanes per millorar l’accessibilitat, oferir ajuts tècnics especials i donar suport o assistència per-sonal als estudiants amb discapacitat.

També s’hi van presentar les dades que fan re-ferència a aquest col·lectiu. La més cridanera: el nombre d’universitaris amb alguna discapa-citat s’ha multiplicat per tres en els últims sis anys. Així, si el 2002 n’hi havia 48 a les univer-sitats catalanes, el 2008 n’hi va haver 151.

Amb tot, la comissionada per a Universitats i Recerca, Blanca Palmada, que va inaugu-rar la jornada, considera: “Hem de créixer a un ritme més accelerat”. És per això que el govern, mitjançant el Pla d’Infraestructures Universitàries (PIU), destinarà 635 milions a diverses actuacions, entre les quals hi ha millorar l’accessibilitat a les instal·lacions.

www.gencat.cat/diue

A més a més, des del curs passat, existeix una Guia d’atenció als estudiants disca-pacitats. Aquest any, el Comissionat per a Universitats i Recerca destina a les universi-tats 300.000 euros (100.000 més que l’any passat) per atendre les necessitats d’aquest col·lectiu. Un altre estímul per a les persones amb discapacitat és que, des de 2007, no han de pagar la matrícula de la universitat.

La comissionada, Blanca Palmada, també va expressar la seva confiança en què la Jorna-da Unidiscat es converteixi en un fòrum de debat i d’aportació de noves idees.

Els centres amb més alumnes amb disca-pacitat són la Universitat de Barcelona (41 nous estudiants el 2008), la UOC (38) i l’Au-tònoma (24). Per sexes, un 62% dels alum-nes són dones i un 38% homes, de mitjana, tot i que a la Universitat Politècnica i a la de Girona hi ha més homes que dones, i a la UPF i la URV el percentatge està igualat.

L’HIPERBÒLIC CONVIDATS6

Delen, grup de música

Fem cançons sobre petites coses”

Lletres aparentment senzilles, melodies suaus i tranquil·les, i sensibilitat a fl or de pell. Si es fa – com és el cas del grup menorquí Delên –, no es pot demanar més. Ara publiquen el seu primer disc, Sa roba estesa, on ja s’hi pot veure una personalitat pròpia molt defi nida. Par-lem amb ells per a què ens expliquin el projecte i com es presenta l’estiu.

Pregunta obligada. Per què “Delên”?Perquè en Quim ja tenia el grup Sinevara i per llevar-se una mica ses responsabili-tats de damunt amb aquest nou projecte se li va ocórrer “de na Len”, el vam acur-çar i va quedar “Delên”. També perquè ens agradava la sonoritat i l’estètica.

Ens podeu defi nir qui sou i què feu?Trobam que som dues persones molt senzilles i bastant humils que fem can-çons sobres petites coses, pensaments, amors i enyorances... Amb sinceritat, no pretenem canviar el món ni fer de psicò-legs. Tot ja és prou complicat!

Sa roba estesa és el vostre primer disc, però ja porteu tres anys treballant a Ciuta-della. Com va començar tot?Vam començar el 2006 a Ciutadella, vam anar quedant per escoltar músi-ca i, al cap d’unes setmanes, ja havien sorgit 4 temes que van formar la nos-tra primera maqueta. Al principi, no teníem cap més intenció que fer músi-ca per a nosaltres. Però, a poc a poc, vam començar a mostrar-la als amics i

a presentar-ho a concursos, i vam tenir molt bona acollida per part de premsa i públic. Això ens va animar a seguir en-davant, compondre noves cançons, fer concerts a s’illa i a Catalunya. També ens van donar el premi com a mi-llor maqueta del 2007 a Càceres. Ja que mai vam tenir temps per gravar una se-gona maqueta i teníem bastants temes, vam decidir gravar el disc i també fer-ho instal·lats al Baix Empordà per donar més sortida a la nostra música. Una vegada gravat, el vàrem començar a moure per discogràfi ques, varen ser uns moments complicats i d’incertesa fi ns que Música Global va apostar per les nostres can-çons, i ens va editar el disc.

I qui són els Sinevara i com col·laboren amb Delên?Sinevara és el projecta d’en Quim, ells fan rock instrumental des de ja fa uns anys. I s’idea de les col·laboracions va sorgir per proximitat, perquè quan ens van dir que érem fi nalistes d’un concurs necessitàvem una banda amb urgència i ells ens van ajudar i van acabant for-mar part de Delên. També n’hi ha d’al-tres que no són de Sinevara, i estem molt agraïts amb tots els que han col-laborat d’una manera o altra.

Tal com rajaLloc i data de naixement:

Quim Torres: 17-05-1979, Ciutadella de

Menorca

Len Mesquida: 26-10-1978, Ciutadella de

Menorca

Delên: març 2006

Un grup de música:

Q: Bon Iver

L: Sigur Ros

Una pel·lícula:

Q: El gran Lebowski (Joel Coen)

L: Bailar en la oscuridad (Lars Von Trier )

Un llibre:

Q: La Metamorfosis (Franz Kafka)

L: Set contes fronterers (Georges Moustaki)

Plat que cuines millor:

Q: Fideuà

L: Pizza

Una mania:

Q: Tallar-me ses ungles un dia antes del concert

L: Tancar sa porta a l’hora de dormir

Una qualitat:

Q: Perseverança

L: Paciència

Un somni:

Q: Un món més just...

L: Que tot surti bé...

On t’agradaria anar de viatge?

Q: Praga

L: Berlin

Tens fama de ser molt...

Q: Caparrut

L: Despistada

Albert Lladó, albert@edicat.catFotos: Joan Mascaró

CONVIDATS

L’HIPERBÒLIC7

El que primer sorprèn del disc és la sensi-bilitat que s’hi respira, fins i tot, amb les il·lustracions. Qui és Tòfol Pons i com pen-seu en ell per “decorar” el disc?En Tòfol Pons també forma part del grup Sinevara i, a més, és pintor. Li vam comen·tar que ens agradaria molt que ens fes la portada, ell sap quins són els nostres gus·tos, sap com som nosaltres i la nostra mú·sica, i va saber reflectir-ho perfectament en les il·lustracions del disc. Estem súper contents amb el resultat. Tenim confiança total amb ell, i sempre ens dóna molt més del que ens podem imaginar...

Encara que quasi tot ho feu sols, us ha donat una mà en la producció en Jaume Pla (Mazo-ni). Com es nota això en el resultat final?A l’hora de fer el disc, volíem algú amb ex·periència que ens guiés amb els passos a seguir. En Jaume ens va donar la tranquil·litat que necessitàvem a l’hora de gravar i mesclar. Vam estar molt a gust i amb molt bon ambient, i açò es nota amb el resultat.

A vegades, és difícil definir-se un mateix. Esteu a gust amb l’etiqueta de folk pop naïf? Coincideix amb els vostres referents més immediats?Sí que és molt difícil posar-se una eti·queta a tu mateix. Tota sa música s’ha de catalogar d’alguna manera i per açò es posen etiquetes. Però el millor és que s’escolti la música i cadascú ho classifiqui al seu gust.Nosaltres ens sentim a gust amb qual·sevol etiqueta. Si el que la diu ho veu així, no hi res a dir.

Cantar en menorquí és una decisió o sim-plement és la llengua en la que penseu les lletres?És la llengua amb què ens sabem expres·sar millor, utilitzam dia a dia i pensam. Per tant, no ens hem plantejat mai cantar en una altra llengua que no sigui el me·norquí.

Com sorgeixen les lletres? Sou dels que

aneu apuntant idees i després cerqueu la melodia que els va bé?Les lletres sorgeixen després d’un procés que comença amb la melodia. Primer ens surt una melodia i posam una lletra en an·glès modern (inventat). Després, la matei·xa cançó fa que surti un tema o una idea, i la vas desenvolupant fins a acabar-la.

Com es presenta l’estiu? Podrem gaudir a Catalunya de Delên en directe?L’estiu es presenta molt bé, tenim con·certs a Catalunya i a Menorca. I anam tancant més dates a mesura que van sortint coses. Entre d’altres, aquest any estarem al Festival PopArb i a l’Emer·gent del Gironès.I estem oberts a tot el que surti!

BEQUESMECCURSOS D’IDIOMES

DUBLÍNDUBLÍNCORKDUBLÍNCORKDUBLÍNLONDRESLONDRESCORKLONDRESCORK

WIMBLEDONLONDRES

WIMBLEDONLONDRES

BRISTOLWIMBLEDONBRISTOLWIMBLEDON

EDIMBURGOBRISTOLEDIMBURGOBRISTOLTORONTOTORONTOEDIMBURGOTORONTOEDIMBURGO

VANCOUVERTORONTOVANCOUVERTORONTOPARÍSVANCOUVERPARÍSVANCOUVER

BERLÍNVANCOUVERBERLÍN

VANCOUVERPARÍSBERLÍNPARÍSVANCOUVERPARÍSVANCOUVERBERLÍN

VANCOUVERPARÍSVANCOUVER

FRANKFURTBERLÍNFRANKFURTBERLÍNMUNICHFRANKFURTMUNICHFRANKFURT

SIDNEYSIDNEYMUNICHSIDNEYMUNICH

DUBLÍNCORKLONDRESWIMBLEDONBRISTOLEDIMBURGOTORONTOVANCOUVERPARÍSBERLÍNFRANKFURTMUNICHSIDNEY

PRACTICA UN ALTRE IDIOMAEN EL PAÍS D’ORIGEN

ROSA DELS VENTSAvinguda Madrid, 95 7-3 - 08028 Barcelona - Tel: 935 036 035 / 902 504 003 - Fax: 93 503 60 44

E-mail: comercial@rosadelsvents.es - www.rosadelsventsidiomas.es

HORARI D’OFICINA: 9:00h-13:00h i de 15:00-18:00h (durant tot l’any)

Amb Rosa dels Ventses possible

Te’ls perdràs?Consulta’ns els Cursos disponibles

Demana’ns informació

L’HIPERBÒLIC9JOVENTUT

Aquest estiu, camps de treballAviat arribarà l’estiu i podem començar a pensar en la millor manera de gau-dir de les vacances. Si esteu cansats d’anar als mateixos llocs de sempre i de fer el “guiri”, amb els camps de treball teniu l’opció més divertida i més solidà-ria. Per això, aquest estiu, la Secretaria de Joventut continua donant suport a la promoció dels camps de treball com a activitat idònia per als joves —atenent al component social, a l’intercanvi cul-tural que es propicia i a la relació amb l’entorn local—, i aposta per la millora de la qualitat dels projectes.

Els camps de treball són activitats amb fina-litat educativa fetes per un grup de joves du-rant el temps de vacances. S’hi duu a terme un treball desinteressat en un projecte de di-mensió social ajudant persones, protegint la natura, restaurant edificacions d’interès, etc. L’allotjament pot ser en una casa colònies, en tendes de campanya o en instal·lacions habilitades expressament properes al lloc on es fa el servei. Estan adreçats a joves d’entre 14 i 30 anys. N’hi ha de dos tipus:

Camps de treball a Catalunya (55 camps). Aquests camps han estat organitzats per

Més informació: jove.cat

les associacions educatives juvenils, amb el suport econòmic i tècnic de Joventut. En alguns d’aquests camps de treball, hi par-ticipen exclusivament joves catalans i en d’altres, també hi participen, a més, joves d’altres procedències.

Camps de treball d’intercanvi (2.250 camps). Són aquells que es realitzen fora de Catalunya. Els joves catalans que hi par-ticipin s’integraran, al lloc de realització, en un grup format per joves de diverses pro-cedències, amb els quals conviuran durant l’estada.

Els camps de treball d’intercanvi a les comu-nitats autònomes de l’Estat es duran a ter-me a Andalusia, Aragó, Astúries, Canàries, Cantàbria, Castella la Manxa, Castella Lleó, Extremadura, Illes Balears, la Rioja, Madrid, Navarra, Galícia, Melilla, Múrcia, País Basc i País Valencià. També se’n realitzaran a Alemanya, Armènia, Bèlgica, Bielorússia, Corea, Dinamarca, Eslovàquia, Estats Units, Estònia, Finlàndia, França, Gal·les, Grècia, Holanda, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Japó, Lituà-nia, Letònia, Marroc, Mèxic, Mongòlia, Polò-nia, Quebec, Regne Unit, Rússia, Sèrbia, Su-ïssa, Tailàndia, Turquia, Txèquia i Ucraïna.

Entrevista a Laura Pons García

• A quin camp de treball vas anar? Vaig anar a un camp de treball situat a Vi-

dreres (a la comarca de la Selva). El camp va ser creat per ajudar en la restauració del castell de sant Iscle. La primera notícia que es té del castell data del segle XII. Per tant, les feines de reconstrucció són difícils perquè en queda poca cosa. Nosaltres ens vam dedicar a la part d’excavació del cas-tell durant les dues setmanes que durava el camp i vam aconseguir fer molta feina, però en les successives setmanes van anar pas-sant diferents grups i es va anar avançant.

• Com te’n vas assabentar? Vaig veure un anunci al Punt de la Secre-

taria de Joventut vaig anar a la reunió que es va fer sobre camps de treball.

• Què remarcaries de l’experiència? Va ser molt agradable poder conèixer a gent

nova en un ambient tan diferent i, sobretot, conèixer gent diferent a tu. A més a més, amb la convivència intensa durant quinze dies es van crear amistats que han continu-at. Pel que fa al camp, tothom es va divertir molt perquè malgrat s’hi anava a treballar la part lúdica va estar molt bé i els monitors van saber organitzar les tardes d’una forma que va ser gereralment molt ben acceptada.

• Quins valors vas aprendre? El més important de tots és la capacitat de

treballar en equip. A l’escola, s’aprèn d’una forma diferent, fent treballs que duren poc, Però, allà, el treball en equip dura moltes ho-res i tothom acaba coordinat a la perfecció.

• Què recomanaries a un jove com tu que volgués anar als camps de treball?

Els recomanaría una actitud totalment po-sitiva, anar-hi amb ganes de passar-s’ho molt bé i conèixer gent.

Qui hi pot participar?Les i els joves catalans interessades/ts a participar en aquest programa que tinguin l’edat especificada el primer dia de comen-çament del camp, i que vulguin integrar-se en la vida de grup tirant endavant la dinàmi-ca de treball voluntari i les activitats d’ani-mació que s’hi organitzin.

Durada dels camps de treballTindran una durada aproximada de quinze dies naturals.

A les coordinacions territorials de Joventut, les oficines de serveis a la joventut dels con-sells comarcals i els punts d’informació ju-venil de la Xarxa Catalana de Serveis d’Infor-mació Juvenil hi trobaràs tota la informació necessària per poder-te apuntar.

L’HIPERBÒLIC TEMA DEL MES10

El dret a compartir la culturaDes del moment que Ángeles González-Sinde, la nova Ministra de Cultura, va prendre possessió del càrrec, molts in-ternautes han demanat la seva dimis-sió. El motiu? Unes declaracions que havia fet anteriorment i on es mostrava contrària a les descàrregues P2P, amb les quals els internautes comparteixen arxius d’àudio i vídeo. Es tracta només de la punta de l’iceberg d’una polèmi-ca que ve de lluny, des que la SGAE va començar a aplicar un cànon a tots els aparells on es pot emmagatzemar i reproduir informació (CD, DVD, memò-ries portàtils, etc.), ja sigui d’artistes associats a la seva entitat o no, ja si-gui per reproduir música amb drets d’autor o simplement arxius del propi usuari. D’aquesta manera, contradiu un principi bàsic: el dret de la presumpció d’innocència. Arrel d’això, conceptes com “copyleft”, “creative commons” o “peer-to-peer” han començat a escol-tar-se més. Intentem posar una mica de llum a aquesta guerra.

CREATIVE COMMONSSi vols saber tots els tipus de llicències Crea-

tive Commons, pots visitar el seu web:

http://creativecommons.org

Albert Lladó, albert@edicat.cat

Creative commons

Aquest és el nom que va posar Lawrence Les-sig, professor de dret a la Universitat d’Stan-ford, a aquesta organització sense ànim de lucre que promou tipus de llicències d’autor més fl exibles i que, sobretot, tenen en comp-te el que l’artista decideix sobre la seva obra. Es tracta d’una nova legislació que, a través d’eines informàtiques i l’aplicació de les no-ves tecnologies, vol facilitar la distribució i l’ús de continguts. Com fer-ho?

Els usuaris poden escollir a quina llicència s’adhereixen. Entre d’altres, poden difondre la seva obra demanant “Reconeixement” (o Attribution): sempre que es reconegui l’au-toria de l’obra, aquesta pot ser reproduïda, distribuïda i comunicada públicament. “No comercial” (o Non Commercial): no es pot utilitzar l’obra ni els treballs derivats per a fi nalitats comercials. I “Sense obres de-rivades” (o No derivative works): no es pot alterar, transformar o generar una obra deri-vada de l’obra original. Hi ha moltes més va-riables i, fi ns i tot, s’ha provat de permetre la difusió d’algunes obres musicals de forma gratuïta només a països en vies de desenvo-lupament. El cantant, el fotògraf o l’escriptor és qui diu com vol fer la difusió de la seva obra sense que ningú altre imposi cap tipus de peatge econòmic.

DAVID BRAVODavid Bravo és un jove advocat andalús que,

amb una perfecta barreja d’humor i intel-

ligència, col·labora en diversos mitjans de co-

municació explicant altres formes de gestionar

els drets d’autor. Si vols saber més d’ell, visita:

http://www.fi lmica.com/david_bravo

Copyleft i P2P

En un llenguatge menys legislatiu, també s’utilitza el terme “copyleft” per referir-se a totes aquelles llicències més obertes que el copyright, i no només per producció creativa sinó que també per programari lliure.

Per una altra banda, el nom “P2P” (abreviació de les peer-to-peer) denomina una xarxa infor-màtica entre iguals. O sigui, que no té clients ni servidors fi xos i on tothom comparteix infor-mació a través de nodes. Així s’optimitza l’ús de la banda ampla, es fa servir per a diverses tasques, des de l’intercanvi d’arxius d’àudio i vídeo (i d’aquí ve la polèmica, ja que es po-den compartir pel·lícules) fi ns a sistemes de telefonia per internet (com l’Skype, per exem-ple). L’efectivitat és tal que companyies com la Warner Bros o la BBC ja ofereixen part dels seus continguts així. Cal deixar clar que és una forma legal de compartir arxius. Com a mínim, fi ns que no es digui el contrari.

XARXA CENTRALITZADAXARXA DESCENTRALITZADA

L’HIPERBÒLICTEMA DEL MES 11

SGAELa Societat general d’Autors i Editors explica

la seva funció i els seus objectius al seu web

on, encara que no especifi quen els criteris que

utilitzen per repartir les recaptacions entre els

seus socis, es poden llegir els seus estatuts.

http://www.sgae.es

EXGAESi vols conèixer altres formes de gestionar els

drets d’autor, pots consultar el web d’EXGAE,

una consultoria jurídica que assessora mú-

sics i altres creadors que no estan d’acord

amb la fi losofi a de l’SGAE

http://exgae.net

L’SGAE

L’SGAE és la Societat General d’Autors i Edi-tors que té la seu social a l’impressionant Palau Longoria, de Madrid (encara que té altres seus a molts llocs, com Barcelona). Organització autodenominada sense ànim de lucre, té com a objectius fonamentals cobrar i distribuir els drets d’autor dels seus associats, siguin creadors o editors.

A la majoria de països europeus, existeixen associacions similars. I l’SGAE, que té més de 100 anys d’història, tenia una reputació prou reconeguda dins del món artístic fi ns que, a partir del 2003, va començar a cobrar el cànon digital, del que ja hem parlat. Altres polèmiques, encara més greus, han aparegut

últimament. El cobrament d’aquests diners a les biblioteques públiques, a les bodes (enca-ra que siguin actes privats) o a actes benèfi cs són només algunes d’elles. Posicionats con-tra el que anomenen “pirateria” han llançat diverses campanyes publicitàries en aquest sentit. El 2004 van realitzar un disc on apa-reixien immigrants a la contraportada venent CD’s d’amagat. L’ONG SOS Racisme els va denunciar per xenofòbia.

Més enllà del dret que poden tenir els au-tors per cobrar per la reproducció de les seves obres, i de qui vol compartir el que fa sense cap transacció econòmica de per mig, el que sembla que inquieta més de l’SGAE és el repartiment d’allò que recapta. En diverses ocasions, s’han negat a explicar quins criteris segueixen i el que sí que és cert és que, encara que és una associació sense ànim de lucre, està vinculada a altres

XARXA CENTRALITZADA XARXA DISTRIBUIDA

empreses que sí que poden tenir benefi cis. Per posar només dos exemples, Fundación Autor (que pertany a l’SGAE) és l’únic accio-nista de la Societat Limitada Iberautor. Per un altra banda, la Sociedad Digital de Auto-res y Editores (SDAE) – que funciona com a braç tecnològic de l’SGAE – és una empresa que factura cada vegada més. Efectivitat o poca transparència?

L’HIPERBÒLIC BOCA A BOCA12

Assistir al procés de construcció d’una història és una cosa fascinant”

Care Santos, escriptora

amb els nostres lectors que abans era im-pensable i que ens enriqueix molt. I també fa que els joves llegeixin més i més sovint, i ofereix un bon mitjà per donar a conèixer qualsevol cosa, també els llibres… Tot son avantatges, vaja.

Precisament, tens un bloc d’internet on escrius les teves experiències personals. Que t’aporta aquesta fi nestra virtual que no et satisfà la llibreta i el llapis?És l’únic lloc que em permet ser l’escriptora que era quan vaig començar a escriure. Es-cric allò que em ve de gust i perquè em ve de gust. I a sobre, em permet mantenir-me en contacte amb els meus lectors.

Recentment, vas estrenar un treball a qua-tre mans amb Francesc Miralles. Es difícil escriure a duo?Jo només entenc l’escriptura a quatre mans com un acte d’amistat. Per això va ser fà-cil. Per això i perquè en Francesc Miralles és una de les persones amb més talent que conec, i perquè tenim maneres de treballar semblants. No sé si repetiré, però si ho fes seria amb ell, això segur.

Va ser la lectura la que et va impulsar a escriure des de petita?Si hagués de triar, sempre hauria triat es-criure abans que llegir, sobretot de petita. Si faig memòria, penso que va ser l’avorriment allò que va llençar-me al món dels llibres, on vaig descobrir-hi vides diferents a la meva, que era terriblement ensopida. El pas se-güent va ser la felicitat completa: inventar jo mateixa les altres vides, que era una mane-ra de viure-les.

En el teu cas, la creativitat literària ve o et busca?Les dues coses. Hi ha històries que sembla que et busquin. I d’altres que no es deixen atrapar fàcilment per molt que les perse-gueixis.

Has tingut algun referent literari, en par-ticular, que hagi marcat la teva carrera o

Ramon TeixidóFoto: Javier Calbet

Entrevistem l’escriptora mataronina Care Santos Torres. El passat 17 de març, Santos va guanyar el XXXIè Premi de Literatura Infantil El Barco de Vapor amb la novel·la Se vende mamá.

És la primera vegada que et lliuren un pre-mi per una novel·la per als infants d’entre 7 a 11 anys. És difícil adaptar-se a una lite-ratura adreçada a un públic infantil?Molt. Com més es rebaixa l’edat del lector, més difícil resulta escriure per a ells. La lite-ratura per a nens es fonamenta en una de les coses més difícils d’aconseguir en litera-tura: una bona idea. No és fàcil topar amb una bona idea.

Se vende mamá explica, amb humor, la història de l’Óscar, que decideix vendre la seva mare a través d’e-bay. T’apropes als infants d’avui emmarcant la trama a tra-vés de les noves tecnologies?Qualsevol que conegui els infants sap que les noves tecnologies formen part de la seva vida. Una novel·la ha de refl ectir el món que ens envolta. Si parlés dels nens que veig cada dia i no parlés de tecnologies, estaria parlant d’un món que no és el meu.

Però en el rerefons, hi ha - potser - algun crit d’alerta?No sóc gens apocalíptica pel que fa a les no-ves tecnologies, ni tinc por dels canvis que solen atemorir la gent. Més aviat, tot el con-trari: internet fa més gran l’oferta i, com més oferta hi hagi, més podrem triar. Internet no em sembla enemic de res i sí, una eina de molta utilitat, de la que podem aprofi tar-ne les múltiples avantatges.

Per cert, parlant de noves tecnologies. Creus que l’aparició dels blocs d’internet, xarxes socials, etc. està benefi ciant l’afi -ció d’escriure?Internet és una magnífi ca plataforma per als escriptors novells, que fa uns anys ho tenien molt difícil per fer-se veure. És un aparador molt útil. També per als que ja escrivim és fantàstic, perquè ens permet un contacte

L’HIPERBÒLICBOCA A BOCA 13

has tingut una infl uència global?He llegit sempre de tot. Per sort, no puc po-sar noms a les meves infl uències. N’hi hau-ria massa. I sempre me’n deixaria algun.

Has escrit la novel·la Dos lunas que s’em-marca en un món devastat pel canvi climà-tic. Creus que, d’alguna manera, a través de la literatura també es pot protestar i conscienciar?Per suposat. La literatura sempre convida a la presa de posicions, però no m’agrada la literatura que milita en una causa, sinó la que és objectiva. La fi cció sempre ens fa de-cantar-nos, prendre partit, però són els lec-tors qui ho han de fer, segons el seu criteri.

T’agradaria que alguna de les teves obres arribés al cinema o a la televisió?No ho tinc gaire clar. Seria curiós, això se-gur. Però també seria com cedir la història a uns altres ulls per a què me la mostrin d’una altra manera.

Escrius indistintament en català i caste-llà. Creus, en el teu cas, que hi ha alguna diferència de contingut literari entre l’ús d’una o l’altra llengua o és completament indiferent?No. De tant en tant necessito escriure en ca-talà i ho faig, amb indiferència de la història. També em tradueixo jo al català.

A part de rebre el premi El Barco de Vapor, has rebut altres guardons. Com valores re-bre distintius per les teves novel·les? Creus que cal protegir-se dels premis?No veig per què hauria de protegir-me dels premis quan són una manera fabulosa - i ben legítima - de fer que els lectors et coneguin i, per tant, et llegeixin. Tots els escriptors desit-gem això, i els premis ens ho donen. La meva valoració només pot ser bona. No tindria sen-tit presentar-me a un premi i després parlar-ne malament. Si m’hi presento és perquè hi crec. Però procuro oblidar-los l’endemà, perquè no es pot escriure amb el cap ple de premis.

A la teva biografi a, parles de dues Care Santos. Què les uneix i què les separa?La domèstica i la mundana, sí. Les uneixen moltes coses. Les separen moltes més. És di-fícil ser mare de família nombrosa i alhora es-criure. Aquestes dues facetes són el dia a dia de la meva vida. Esgota, però enriqueix molt.

Vas fundar, l’any 1992, l’Associació de Jo-ves Escriptors, dissolta 6 anys més tard. Creus convenient que els creadors s’unei-xin amb un mateix objectiu?Ja ho fan. Ara internet ofereix moltes més possibilitats que llavors. Quan escrius, neces-sites compartir-ho amb gent que t’entengui.

Has fet nombrosos tallers literaris i asse-gures que has après més que els propis participants. Per què?Perquè la creació sempre ensenya. Assistir al procés de construcció d’una història és una cosa fascinant.

Han traduït algunes de les teves novel·les a altres llengües. Com evoluciona aquesta experiència que fa que les teves obres tin-guin una dimensió internacional?Suposo que és una conseqüència de la feina continuada. Tens presència al teu propi país, els editors estrangers es fi xen en tu i pensen que el que fas pot agradar als lectors del seu país. És un petit miracle emocionar algú que parla un idioma molt diferent al teu.

Més d’una trentena d’obres avalen la teva carrera literària. Quins projectes tens per en-davant relacionats, o no, amb la literatura?Escriure i escriure. Des d’avui fi ns que em mori. I viure, que no és poc, per poder con-tinuar escrivint.

publicitat@edicat.net

GUIA JOVE L’HIPERBÒLIC14

MODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

EDUC

ACIÓ

El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofe-reix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudar-te en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.

C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67www.eae.es admisiones@eae.es

EDUC

ACIÓ

EDUC

ACIÓ

c/ Aragó 55. Barcelona - Tel.: 93 227 80 90 - ceta@ceta.edu.eswww.ceta.edu.es

MÀSTERS EN TURISME- Organització de Congressos, Reunions i Esdeveniments- Promoció i Publicitat Turística- Direcció i Gestió d’Empreses d’Intermediació Turística- MITUR- Màster Internacional en Turisme

Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera

Centre adscrit a:

POSTGRAU I MÀSTER en Desenvolupament InternacionalEdicions Tardor, Hivern i EstiuTitulació pròpia de la Universitat Politècnica de Catalunya

SETEM - CatalunyaTel. 934415335 ext. 110postgrau.master@setem.catwww.setem.cat

EDUC

ACIÓ

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66www.formatic-barna.comformatic@formatic-barna.com

EDUC

ACIÓ

www.enderrock.cat

XAZZARHistòries desencantadesEl nou treball de Xazzar s’enfi la cap a un nou

camí, on el klezmer i els ritmes balcànics que

els van convertir en els guanyadors del Sona 9

cedeixen territori al pop i els aires cabareters, en

temes com “Circ reciclat”. Ni la veu de la cantant

Miranda Gas sembla la mateixa en aquest segon

àlbum, on el virtuosisme musical d’aquests fi lls

de l’ESMUC sí que segueix marcant la línia de

qualitat. Vinyet Farrés

STROMBERSExtraterrestresLes cançons festives i desenfadades d’Strombers

ja s’han convertit en la banda sonora habitual de

multitud de revetlles i festes noctàmbules dels

estius catalans. Cal trencar una llança, doncs,

a favor d’una colla de músics que, treballant al

marge de la indústria discogràfi ca convencional,

han consolidat una formació que amb el CD Ex-

traterrestres arriba a la seva quarta entrega dis-

cogràfi ca. Roger Palà

JOAN MIQUEL OLIVERBombón mallorquínForrest Gump deia que “la vida és com una cap-

sa de bombons on mai no saps què et tocarà”.

Oliver ho certifi ca i ens convidant a assaborir de

nou un gelat d’infantesa, el Bombón mallorquín.

Un bombó on aconsegueix fer-nos desconnectar:

“Me distreu, m’al·lucina, me concentra,/ me des-

pista, m’allibera des meu ego’.

Elisenda Soriguera

L’HIPERBÒLIC15ALTAVEU

El rock incendiari dels Rosa-Luxemburg

I què en queda dels vostres inicis?I.R: Musicalment, ara hi ha més dels inicis que no pas al segon disc. Al principi, fas una cosa molt original, sense pensar. Després t’ho pen-ses més, i potser t’ho penses tant que l’aca-bes pensant massa. I ara tornem: l’octapad que sona en aquest disc també sonava a la maqueta, i el registre de veu d’en Pol també es recupera.

Quina vigència revolucionària manteniu del nom?P.F: Al principi, anàvem força de xulos i dè-iem que érem uns salvadors que veníem a canviar el “rock català”... Ara, sabem que en realitat el rock en català ja té una originalitat que t’hi cagues. De fet, en aquest disc hi ha més infl uència immediata de grups d’aquí que de grups de fora. Ens hem adonat que costa molt i que no som tan bons, i que hi ha gent que ho fot molt bé.

Text: Elisenda Soriguera // Foto: Juan M. Morales

Arriba a les botigues el tercer treball de Rosa-Luxemburg, produït per Jesús Ro-vira i Jimmy Piñol (Lax’n’Busto), i editat sota el paraigua “i consell” de l’agència de management RGB. Després d’haver publicat Autobiografi a ofi cial (Zeppo Re-cords, 2007), els barcelonins han volgut “mantenir l’essència però fer un disc més accessible, amb la força i frescor del debut i les ganes de marcar estil del segon, a més de l’experiència acumu-lada”. Els bombers ja tenen les màne-gues a punt i els camions engegats. Les alarmes sonaran el 4 de maig, quan surt editat el manual d’instruccions més pi-ròman dels nostres temps: Com cremar una ciutat (RGB Suports, 2009).

Vau traslladar-vos durant quatre setmanes al Penedès, als estudis de La Casamurada, per enregistrar el nou treball. Per què un grup tan urbanita com vosaltres se n’ha anat al camp per gravar el disc?POL FUENTES (cantant): Perquè en realitat ens agradaria viure al camp, en quatre ma-sies properes, i tenir gossos, galls, cavalls,

oques i gallines! Amb un lloc per fer les nos-tres activitats creatives. La ciutat no està feta a la nostra mida.IBAN RODRÍGUEZ (bateria): Tenim una can-çó nova que es titula “La qüestió és queixar-se”: sempre vols allò que no tens.

Heu fet la feina sota la batuta de Jesús Ro-vira i Jimmy Piñol, dels Lax’n’Busto. Què us han aportat els productors?P.F: Molt. No som el típic grup que quan fem un concert o un clip ve tota la família i amics a donar-nos suport incondicional. Ens pas-sem l’any fent bolos els quatre sols en una furgoneta, i sempre hem fet aquest paper. El productor permet rebaixar el nivell d’esqui-zofrènia d’haver-te de jutjar tu mateix.I.R: I quan calia ens ho deien molt clar: “Això és una puta merda! Et creus que ets molt bo, però no t’entén ningú”. P.F: Això ens cal, perquè a vegades fl ipem molt! A més, ja ens coneixien i els molava el que fè-iem, de manera que la seva idea era respectar-ne l’essència, però fer-la més accessible.

L’HIPERBÒLIC SEXE16

Encetam ja la recta fi nal del curs. Ja fa bon temps, solellet, i tenim més ganes de gresca que mai, aviat seran verbenes!

Tenim ganes de relacionar-nos amb el sexe oposat o amb el nostre propi, i per això intentam entrar en conversa sigui com sigui, dient dois, estenent el llençol del fantasma, mostrant una mama... Moltes vegades, però, aquestes coses es fan/diuen sense pensar, amb el re-sultat que el que s’aconsegueix és total-ment l’efecte contrari a l’objectiu princi-pal de lligar i/o boixar: sortir escapat/ada com si duguéssim un coet a...

Per evitar aquestes situacions de fracàs sexual en potència a causa d’una mala verborrea, en aquesta ocasió ens hem proposat esmentar algunes frases que NO s’han dir MAI a una al·lota (perquè es diuen, ho sabem de bona tinta...), perquè si ens volen lligar així... ho tenen ben cru. Tenim dignitat!

FRASES QUE MAI HAS DE DIR A UNA AL·LOTA

T’he vist donant barra...El llenguatge ens dóna múltiples possi-bilitats d’expressió. Ara ja no es diu do-nar llengua, no, es diu donar barra... és la llengua de la terra, sí senyor! A més, no tenies més feines que mirar en aquell moment? I a damunt m’ho dius?!

Atomic Girls

T’he vist donant barra...Frases que val més no dir a una al·lota, si el que vols és lligar-te-la

Escola Universitària de Turisme

MÀSTERS EN TURISME- Organització de Congressos, Reunions i Esdeveniments- Promoció i Publicitat Turística- Direcció i Gestió d’Empreses d’Intermediació Turística

Centre adscrit a:

c/ Aragó 55 - 08015 Barcelona - Tel.: 93 227 80 90 - ceta@ceta.edu.es - www.ceta.edu.es

L’HIPERBÒLICSEXE 17

Te puc tocar les mames? Són de veres o de plàstic?Total indiscreció del gènere masculí disfressada de curiositat aparent... En el fons, el mascle el que vol aconseguir és que alguna li digui que sí, ja siguin de veres o de plàstic, encara que el que se’n poden dur és una altra cosa ben diferent...

Ah, però si tu ets de l’inventari del bar...Dins el bar hi ha una barra, lavabos, fo-cus, botelles i, és clar, tu, formes part de l’inventari! És que tu no ho saps, però te tenen més vista que el tebeo, en una paraula, si és que estan cansats de veure-t’hi!

Vine amb jo, el teu nòvio no t’estima...Això ja és en pla desesperació, pensen que alguna s’ho creurà? Pentura algu-na al·lota tendrà bo de fer creure-s’ho, depenent de l’atacant en qüestió, però en general me pareix que...

Per què no ens hem embolicat abans?Eh? I jo què sé! Això surt quan surt, que vols que te digui... Avui es veu que la conjunció astral deu ser bona...

Em pots fer classes de llengua?Un altre exemple d’innocència emmas-carada de fortor reprimida. Si m’agra-des, pentura sí que hi haurà neteja bu-cal, però si no, val més que te cerquis una altra professora particular. I a més en dissabte a vespre...

Avui no surt perquè tenc anginesHa ha, estàs segur? Perquè mira quines coses que ha vist un amic teu que m’ha

dit que heu quedat per anar a fer uns cu-bates devers la 1... Ai, quina paciència!

De frases com aquestes, segur que en podríem aportar moltes més, i de ben variades. Així és que ja ho sabeu, anau alerta! No deixeu que la força se’n vagi per la boca i dosificau-la correctament si és que voleu triomfar carnalment. Carpe diem!

L’HIPERBÒLIC CULTURA18

Una cosa per explicar-vosHanif KureishiEd. Empúries

Jamal és un conegut psicoanalista a qui per-segueixen el seu primer amor i el record d’un acte brutal de violència del qual no ha pogut escapar mai. Mirant enrere, a la seva joventut dels anys setanta, construeix un escenari ple de vida per al drama que es desenvolupa tres dècades més tard, quan ell i els seus amics s’acosten al caire de la mitjana edat amb els traumes de la joventut encara per resoldre.

Pangea.orgwww.pangea.org

Pangea no és un proveïdor comercial d’Inter-net. Es tracta d’una ONG que té com a ob-jectiu facilitar la comunicació a les persones i col·lectius sense ànim de lucre que treba-llen pel canvi, la justícia social, l’educació, la pau, el medi ambient, el desenvolupament, la cooperació... intentant tancar les diferèn-cies nord-sud i de gènere.

L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalanawww.escriptors.com

L’Associació d’Escriptors en Llengua Ca-talana (AELC) és l’entitat professional que aplega els escriptors i escriptores en llengua catalana. Fundada l’any 1977, la major part de la seva actuació es desplega en els dis-tints territoris dels Països Catalans, fet fona-mental que refl ecteix la seva organització i la composició de la junta directiva.

RECOMANEM

Un llac en fl amesHilari de CaraEd. Quaderns Crema

Crònica de personatges fracassats i ferits per la història, la política, la decadència fa-miliar i un pas dels anys que creien improba-ble. Entre ells, tenim el protagonista, Marc Crespí, que es mou entre la manca de sentit i el dolor per la pèrdua, imatge amarga del fracàs, i que sembla també cridat a conver-tir-se en model de la invisibilitat de l’home contemporani.

GoodVicente Amorimwww.goodthefi lm.com

John Halden (Viggo Mortensen), professor de literatura a l’Alemanya dels anys 30, és un “bon” (good) i decent ciutadà, amb pro-blemes familiars, que a poc a poc comen-ça a sentir-se seduït per les idees nazis del nou “Führer”. Al fi l dels seus problemes personals, una dona neuròtica, dos fi lls que requereixen atenció i una mare que pateix demència senil, Halden publica una novel·la on advoca per l’eutanàsia compassiva.

LLIBRES RECOMANATS PER:

MISCEL·LÀNIA

AGENDAJUNY2009

AntichristLars von Trierwww.antichristthemovie.com

Dafoe i Gainsbourg encarnen una parella, su-mida en el dolor, que es retira a una perduda cabana al bosc, anomenada “Edèn”, després de la mort del seu fi ll. La parella té l’espe-rança que el contacte amb la natura curi els seus malmesos cors i el seu matrimoni. Però la naturalesa segueix el seu curs i les coses comencen a anar de mal en pitjor. En aquest remot escenari, començaran a passar aterri-dors successos.

Dies: fi ns al 20/06/2009Barcelona SensacionsExposició.- Lloc: Edifi ci Fòrum - Sales d’exposicionsRbla. Prim, 2. Sant Martí, Barcelona+Info: 933561050

Dies: fi ns al 07/06/2009From I to J. Un homenatge d’Isabel Coixet a John BergerExposició.- Aquesta proposta és una recreació sensorial del text de John Berger, on l’espectador podrà reconstruir l’experiència de l’empresonament d’X, en un laberint dissenyat per Benedetta Tagliabue.Lloc: Arts Santa MònicaC. la Rambla, 7. Ciutat Vella, Barcelona+Info: 933162810

PEL·LÍCULES

Dia: fi ns al 30/05/2009Atrapa la paraula: Taller d’escriptura creativa, a càrrec de S. MonguilóTaller.- Taller d’escriptura per aprendre les tècniques de l’escriptura i com es construeix un relat. Consta de 8 sessions d’1 h 45 min.Cal inscripció prèviaLloc: Biblioteca Nou BarrisC. Albert Einstein, 2. Nou Barris, Barcelona+Info: 932914850

Dia: fi ns al 07/06/2009Terra Baixa d’Àngel Guimerà Teatre.- Direcció: Hasko Weber. Intèrprets: Companyia de Teatre Romea amb Àngels Bassas, Roser Camí, Carles Canut, Victòria Pagès, Mingo Ràfols, Boris Ruiz i Lluís Villanueva.Lloc: Teatre RomeaC. Hospital, 51. Ciutat Vella, Barcelona+ info: 933015504

Dies: 11/06/2009La divulgació científi ca: una eina de la transmissió del coneixementConferències.- A les 20.30 h. Ponent: Pilar Tijeras (Vicepresidenta de Divulgació Científi ca del CSIC).Lloc: Teatre Jardí de FigueresPoblació: FigueresPreu: Gratuït

Dies: fi ns al 14/06/2009Ernest Lluch: l’esforç per construir un país Exposició.- L’exposició itinerant “Ernest Lluch, l’esforç per construir un país”, organitzada per la Generalitat de Catalunya i la Fundació Ernest Lluch, arriba a Barcelona després de recórrer diferents ciutats espanyoles, amb el propòsit de divulgar l’obra, les idees i els compromisos socials d’aquest economista, historiador i polític.Lloc: Palau Robert - Centre d’Informació de Catalunya - CotxeresPg. Gràcia, 107. Eixample, Barcelona

L’HIPERBÒLICCULTURA 19

ETERN RETORN

Obro la capsa de galetes. N’agafo una foto. Llum. Al bateig ma mare porta perruca i el mossèn du ulleres fumades. Jesucrist Superstar ens vigila des de la creu. Creixo. Tot és blanc i negre. Una foto d’estudi amb ma ger-mana. Sóc feliç. Creixo. Una Kodak instantània de color davant la catedral de Lleó. Porto pantalons curts i llepo un gelat de cucurutxo. Dec haver fet una gracieta, perquè ma mare i ma germana riuen. Segueixo creixent. “Este Andresín, cómo se ha espurrido.” No em deixen posar-me arracada. Foto. Una grapa que ajunta un parell de mitjons al lòbul esquerre. Creixo encara més. Duc grenyes. Estudio a Barcelona i Salamanca. Deixo de riu-re. Segueixo creixent. Segueixo amb dos mesos de vacances, de profes-sor. Deixo de créixer. Conec dones. Em fan mal i faig mal. Em caso. Roma, París, Nova York. Em reprodueixo. Torno a riure. Començo a minvar. Deixo el tabac. Deixo l’alcohol. Em torno a reproduir. Prohibeixo a ma filla que es posi un pírcing. Segueixo minvant. Un altre cotxe. Una altra hipoteca. Un altre viatge. Un túúúúnel llaaaaarg d’anys tots iguals. Em jubilo. Minvo encara més. Mallorca, Benidorm, Albacete. Deixo de riure. Em faig petit del tot. Tanco la capsa de galetes. Tot és blanc i negre. Fosa en negre. Tanquen la caixa de fusta.

Andreu González Castro

ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ

Canuda, 6 - 08002 BCN - Tel. 93 317

49 08 - www.escoladescriptura.org

Dia: fins al 21/06/2009Sitcom - Trucades perdudesTeatre.- Una comèdia on quatre personatges molt diferents viuran un munt d’embolics per acabar descobrint que el problema avui dia, en una ciutat com Barcelona, no és que no parlem, és que no ens escoltem.Lloc: Versus Teatre C. Castillejos, 179 (Glòries). Barcelona+info: 93 232 31 84

Dies: 22/06/2009KornConcert.- MetalLloc: Sala RazzmatazzSALA 1C. Almogàvers, 122. Barcelona+info: http://www.salarazzmatazz.com

Dies: 25/06/2009Kate PerryConcert.-Lloc: Palau Sant Jordi, Barcelona+info: 934262089

Dies: tot l’anyLa Catedral del Mar: Els misteris de la Barcelona medievalItineraris.- Itinera Plus, en associació amb l’editorial Grijalbo (Grup Random House Mondadori) ha creat l’itinerari oficial de l’apassionant llibre supervendes La Catedral del Mar, d’Ildefonso Falcones. La novel·la, per a aquells qui encara no la coneixen, és una fantàstica recreació, molt ben documentada, de l’edat mitjana a Barcelona.+info: http://www.itineraplus.com