85setembre

2010 L’HIPERBÒLIC

Tema del mes

(pàg. 12)

"Pro ana" i "Pro mia"

Boca a boca (pàg. 16)

Dagoll Dagom,

Nit de Sant Joan

Reportatge (pàg. 21)

Setmana del llibre en català

LA REVISTA DELS UNIVERSITARIS WWW.DERIA.CAT ASSOCIATS A

MISHIMALa manipulació de la forma

OPINIÓ L’HIPERBÒLIC/85SETEMBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________2

Nom: IbrahimovicEl suec s'ha convertit en el protagonista de la pretemporada blaugrana per les diferèn-cies entre ell i l'entrenador. El jugador final-ment ha acabat cedit al Milan amb opció de compra obligatòria. El Barça pot haver perdut uns 30 milions d'euros en l'operació.

Xifra: 2012El ple del Parlament de Catalunya va aprovar al juliol la ILP per abolir les curses de braus al Principat amb 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions. Ara s’inicia un període de transició que acabarà amb la prohibició total de les curses.

Lloc: MagribEls cooperants catalans segrestats i alli-berats per Al-Qaeda al Magrib, Roque Pascual i Albert Vilalta, han assegurat que durant el seu “calvari” hi va haver moments d’autèntica “desesperació i por”.

L’Hiperbòlic comença una nova temporada amb l’objectiu principal de fer-vos, a vo-saltres els lectors, protagonistes. Tenim les mateixes idees i valors que sempre –el compromís amb el món universitari en català i ocupar-nos de les inquietuds que ens afecten als més joves– però volem renovar-nos. La revista ha de ser una eina més per comunicar-nos i, per aquest motiu, el paper i el web aniran de la mà. Has llegit algun article que t’interessa i vols més informació? El podràs trobar a Dèria.cat. Vols suggerir, comentar, proposar, queixar-te? Ara ja saps on fer-ho. Obrim finestres per fer la casa més gran.

Presentem aquest número de L’Hiperbòlic amb una entrevista a David Carabén, veu i ànima de Mishima. El personatge triat per a la portada ens serveix com a declaració d’intencions, ja que des d’aquesta revista intentarem posar-te al dia del món de la música, el cinema i el teatre, la literatura i les noves tecnologies. I, per poder fer-ho, volem que ens aconsellis, que ens orientis, que ens diguis quan anem bé i quan no. La comunicació funciona, sempre, en dues direccions.

Compartir els nostres dubtes i il.lusions per construir quelcom junts. Una revista, potser. O una comunitat de joves. El motor ja està en marxa. En David Carabén ens comenta a l’entrevista que l’èxit és voler fer coses i fer-les. Us convidem a fer una revista plegats.

Voler-ho fer i fer-ho!Editorial

La il

. lust

raci

óFl

aixo

s

N85 - SETEMBRE2010

02 - EDITORIAL VOLER-HO FER I FER-HO03 - LA IMATGE BARBERIA/ERIKAA SALT BOTE04 - LES UNIVERSITAT SÓN NOTÍCIA GREDI IMPULSA UNA XARXA

INTERUNIVERSITÀRIA DE RECERCA EN EDUCACIÓ DE GÈNERE

05 - DIUE MÉS UNIVERSITARIS PER AL

CURS 2010/1106 - EL CONVIDAT DAVID CARABÉN, CANTANT DE

MISHIMA08 - ALTAVEU LA TROBA KUNG FU, EL PATUFET

A LA BOCA DEL METRO09 - JOVENTUT ENTREVISTA AL SECRETARI

GENERAL DE JOVENTUT, EUGENI VILLALBÍ

10 - CONSUM ENTREVISTEM EN JORDI ANGUERA,

DIRECTOR DE L'AGÈNCIA CATALANA DE CONSUM

12 - TEMA DEL MES "PRO ANA" I "PRO MIA" REFLEX

D'UNA PATOLOGIA 14 - TENDÈRIES BAMBES CATALANES AMB

ACCENT ALEMANY16 - BOCA A BOCA LAIA PIRÓ, ACTRIU DE DAGOLL

DAGOM A LA NIT DE SANT JOAN18 - PETITS ANUNCIS GUIA JOVE19 - CALAIX DE SASTRE MOTS ENCREUATS, RODA EL

MÓN I TORNA EL MOT, SUDOKU, LA BRUIXA 2.0

20 - SEXE HAS TRIOMFAT AQUEST ESTIU?21 - REPORTATGE AQUESTA TARDOR BONA

LITERATURA 22 - CULTURA RECOMANEM, AGENDA...23 - ESCOLA D'ESCRIPTURA EXCLAMORTOPÈIES

Sumari

Edita: Edicat SLDos de Maig 270, local B / 08025 BarcelonaT: 93 451 61 70 / F: 93 451 33 91edicat@edicat.cat / www.edicat.cat

Editors: Josep Ritort i Antoni GonzálezCap de Relacions externes: Jordi SansalvadorConsell de redacció: Diego Giménez Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana PerdomoAssessorament lingüístic: Irene TorraAdministració: Sònia LópezPublicitat: 93 451 61 70, publicitat@deria.catImpressió: CRE-A SLDipòsit legal: B-48091-2007

L’Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opinió exclusiva dels seus autors, que L'Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L'Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions i siguin d’interès general.

SUBSCRIPCIÓ: 1€ (edicat@edicat.cat)

Tiratge: 26.330 exemplars

Ara ja ens pots trobar al FACEBOOK, TWITTER, SCRIBB i com sempre a DERIA.CAT

Troba’ns!!!

BARBERIA / Erikaa Salt Bote / www.www.flickr.com/photos/ericasbphotos

3L’HIPERBÒLIC/85 LA IMATGE _________________________________________________________________________________________________ SETEMBRE 2010

Es busquen... JOVES TALENTS!T’agrada fer fotos? Ets un il.lustrador que vol donar a conèixer els seus dibuixos? Si tens un espai web -com un Flickr o un Fotolog- no ho dubtis. Envia'ns les teves creacions a redaccio@edicat.cat i publicarem les millors a "Es busquen joves talents!".

Tinc 16 anys . Estic estudiant 4t d’ESO i, d’aquí poc, 1r de Batxillerat Artístic a Vilafranca del Penedès. No fa gaire que he començat amb la fotografía i ja és per a mi un dels millors hobbies. M’agrada fixar-me en tots els detalls de les coses i suposo que per això m’agrada tant fer fotos. Utilitzo una càmera digital bàsica, però de gran servei. La meva intenció és fer alguns cursets i concursos de fotografia, ja que m’agradaria poder-me involucrar més en aquest món. M’encanta

la ciutat de Barcelona, passejar per cada racó i cada carrer de la ciutat. Em va semblar una imatge peculiar i em va transmetre com si veiés la gent que no hi era, hi veia vida dins d’aquell lloc. La llum enfosquida i les cadires antigues em van semblar un lloc únic.

El Grup de Recerca en Educació Intercul-tural (GREDI), per mitjà del seu grup de treball especialitzat en temàtica de gènere, GrediDona, ha impulsat un projecte de col.laboració interuniversitària en recerca de gènere. Actualment aquesta xarxa pionera en matèries de gènere es troba en fase em-brionària, i tot just s’han iniciat les primeres reunions conjuntament amb dues univer-sitats andaluses, la Universitat de Sevilla (US) i la Universitat de Granada (UGR).

Segons ha manifestat la coordinadora de GrediDona, Trinidad Donoso, professora del Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació de la Universitat de Barcelona (UB), la creació d’aquesta xarxa interuniversitària de recerca de gène-re és un dels objectius bàsics per a aquest nou curs acadèmic. En aquest sentit, Do-noso ha comentat: «Durant el passat mes

de juliol ens vam reunir amb els grups ho-mòlegs de la Universitat de Sevilla i la de Granada per establir les bases de la nostra actuació conjunta». El projecte pretén que en un futur es duguin a terme tot un seguit

d’actuacions a les universitats per educar i sensibilitzar els joves enfront de la violència de gènere i altres qüestions relacionades amb temàtiques de gènere.

GrediDona el formen un grup d’investiga-dors de GREDI que s’han especialitzat en educació i gènere. A més de l’impuls de la xarxa interuniversitària d’educació i gènere, GrediDona es proposa com a objectius per al nou curs acadèmic continuar avançant en l’elaboració del pla avaluatiu global de les intervencions grupals en violència de gè-nere que es desenvolupa en col.laboració amb la Creu Roja, la Fundació La Caixa i l’Oficina d’Atenció a la Víctima del Delicte de la Generalitat de Catalunya.

*Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)

Fotos: ACI Creativo

deria.cat

UB ( ) www.ub.edu UdG ( ) www.udg.edu

Mor Raimon Panikkar, doctor honoris causa de la UdG

La comunitat universitària expressa el condol per la pèrdua del Dr. Panikkar, investit honoris causa per la UdG el 28 d’abril de 2008. Raimon Panikkar (1918-2010) es va doctorar en Filosofia (1946) i en Ciències (1958) a la Universitat de Madrid, i en Te-ologia a la Universitat Laterana de Roma (1961).

UdL ( ) www.udl.cat

La UdL oferirà un títol propi en ortopèdia el proper curs

Amb l’objectiu de donar resposta a una llarga de-manda dels tècnics d’aquest sector, la Universitat de Lleida impartirà el curs vinent un títol propi en ortopèdia. Aquest títol universitari serà únic a l’Es-tat espanyol i està avalat per la Federación Es-pañola de Ortecistas Protesistas (FEDOP).

GREDI impulsa una xarxa interuniversitària de recerca en educació de gènere

LES UNIVERSITATS SÓN NOTÍCIA

4 MÓN UNIVERSITARI L’HIPERBÒLIC/85SETEMBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

Un total de 49.641 estudiants, 1.148 més que l’any passat, s’han preinscrit enguany en alguna de les vuit universitats catalanes que formen part de l’Oficina d’Orientació per a l’Accés a la Universitat, que són les set públiques presencials (UB, UAB, UPC, UPF, UdL, URV i UdG) i la UVic. Aquesta xifra, que és la més alta dels últims 10 anys, representa un augment del 2,37% respecte a la preinscripció de l’any passat.

La majoria d’aquests estudiants preins-crits a la universitat, un 79,42% ja tenen assignada una plaça en algun dels es-tudis que han demanat. D’aquests, 6 de cada 10 podran estudiar l’ensenyament que volien en el centre que havien triat.

Gran part d’aquests alumnes, 11.633, estan assignats a algun estudi de la UB, que és la universitat presencial que ofe-reix més places. A més, 8.844 estudiants estan admesos a la UAB, 6.078 a la UPC, 3.125 a la UPF, 2.149 a la UdL, 2.867 a la URV, 3.204 a la UdG, 1.333 a la UVic i 192 a centres d’estudi mixtos.

2009-2010. El curs passat n’hi havia 39.465 i aquest n’hi ha 39.825.

Tots aquests estudiants universitaris faran ensenyaments adaptats a la nova estructura establerta en el marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES).

Més universitaris per al curs 2010/11

8.504 rebudes l’any 2009 a les 9.955 d’enguany, xifra que representa un 20% del total de preinscrits. D’aquestes 9.955 sol.licituds, 7.189 són de la resta de l’Es-tat i 2.766 són estrangers.

Els estudis de medicina tornen a estar entre els més sol.licitats. De fet, a quatre de les vuit universitats catalanes que for-men part de l’Oficina d’Orientació per a l’Accés a la Universitat ha estat la carrera més demanada: la UB ha rebut un total de 1.954 sol.licituds, la UAB n’ha rebut 755, la URV en té 735, i la UdL té 557 sol.licituds de plaça. D’altra banda, a la UPF el grau més demanat ha estat el d’admi-nistració i direcció d’empreses, amb 636 sol.licituds; l’estudi de la UPC amb més èxit és arquitectura, que té 804 peticions; a la UdG el grau en educació primària ha estat sol.licitat 322 vegades, el més de-manat; i a la UVic l’estudi de disseny és el més sol.licitat, amb 114 peticions.

En total, aquestes vuit universitats ofereixen 360 places més que el curs

www.gencat.cat/diue

Més del 79% d’estudiants preinscrits ja tenen assignada una plaça

5L’HIPERBÒLIC/85 DIUE _________________________________________________________________________________________________ SETEMBRE 2010

Més informació a:

accesnet.gencat.cat i a estudisuniversitaris.gencat.cat

La majoria dels aspirants a universitaris ha fet les proves d’accés a la universitat (PAU) o procedeix de Formació Pro-fessional (FP). La demanda de places d'aquests estudiants ha augmentat un 6,38%, passant de 36.029 l’any 2009 a 38.329 aquest any.

També ha augmentat de manera molt notable (un 57%) el nombre d’estudi-ants preinscrits procedents de les pro-ves per a més grans de 25 i 45 anys, que són 1.722 respecte els 1.095 de l’any passat.

En canvi, ha disminuït el nombre d’es-tudiants universitaris que ha demanat un canvi de carrera, que ha passat dels 9.191 del curs passat als 7.924 preinscrits d’enguany. També hi ha menys persones que volen fer una segona carrera. L’any passat es van preinscriure per aquesta via 2.178 estudiants i enguany són 1.666.

D’altra banda, les sol.licituds d’estudiants de fora de Catalunya han passat de les

Els nous estudiants faran estudis adaptats a la nova estructura

Parlar d’Ordre i aventura amb David Carabén és parlar d’art i vida, una dicotomia, aplicable a qualsevol disciplina humana, que té a veure amb una determinada concepció del món i de la feina del creador. Per l’artista català la clau de l’èxit rau en la voluntat i la determinació de perseguir el que es desitja.

Ordre i aventura és el vostre darrer disc. Per què el nom? Durant els 4 o 5 últims anys he estat tre-ballant a Barça TV. Els últims 2 anys, en concret, he estat fent una sèrie de televisió que es diu Records de mister, que s’emet ara mateix, on entrevisto antics entrena-dors del Barça. Arran del programa vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar en César Luis Menotti que, citant a Borges, em va dir que el futbol era com ordre i aventura, de la mateixa manera que Jorge Luis Bor-ges va dir que la literatura era ordre i aven-tura. Els dos conceptes em van agradar molt perquè estan relacionats amb moltes inquietuds que tinc. Sobretot a l’hora de reflexionar sobre què és una cançó, que està formada pels dos vessants. Gairebé totes les disciplines humanes ho estan. Hi ha una part d’odre, de regles que has de conèixer per desenvolupar qualsevol acti-vitat i després hi ha aquesta part d’aven-tura que vindria a ser el risc que es pren dintre d’aquesta normativa.

Quins són els dubtes existencials que tracteu al disc?És una cosa de la qual t’adones a poste-riori. Escoltant el disc em vaig adonar que parlava de coses de les quals no havia parlat mai. Podríem dir que es tracta de la proposta espiritual d’una persona que encara no sap si creu en Déu. Des que he tingut fills he començat a llegir un tipus de llibres que no havia llegit mai, de divulga-

escapa el sentit, la nostra memòria és fragmentària, la nostra percepció precà-ria... Amb la música s’ordenen els signifi-cats i pots intuir de què va tot això.

La paternitat t’ha canviat la visió de les coses?Sí. No és un canvi radical però sí que és una mena d’evolució. A mesura que intro-dueixes nous aspectes a la teva vida, els teus interessos van canviant. Tens menys paciència amb segons quines “palles men-tals” o les persones que es recreen massa en el no-futur, en el nihilisme. Comences a trobar idiotes els nihilistes o poc imagi-natius. Crec que és més intel.ligent una persona que creu en alguna cosa o que busca creure-hi.

En una entrevista a mondosonoro equi-pares el que fa David Lynch al cinema amb l’art de subministrar informació... Intentava desmuntar una mena de lloc comú que existeix a l’hora de considerar les obres d’art i la feina de l’artista que és aquesta idea de la improvisació de l’ar-tista. Evidentment que hi és, però el bon artista crec que té bastant clar el panora-ma que vol retratar, no ve del no res. Una altra cosa és que després es fragmenti el discurs, etc.

Aquesta és la manera “Mishima” de dir les coses?No necessàriament. Quan escric una cançó sé de què vull parlar o sé de quin món estic parlant i a l’hora de decidir quina informació subministro i quina em reservo sóc estratègic.

La vostra teoria de la cançó?Sí. Potser la feina de l’artista millor. M’agrada fer referència a l’exemple de l'striptease, l’objectiu de l'striptease és que la percepció del cos sigui més atrac-

tiva que de la que veiem realment. Ara t’ensenyo un pit, ara una corba i, llavors, en els nostres caps aquell cos resta més desitjable. Ara bé, el cos ha de ser. Hi ha d’haver un equilibri entre percepció i reali-tat. Una bona striper, encara que tingui un cos demacrat, et pot fer “trempar”.

Tornant a la referència de Lynch, l’es-pectador és imprescindible per acabar de donar sentit a l’obra. Creus que amb la vostra música passa el mateix? L’oient és imprescindible per completar la cançó?Sí, perquè és en el cap de l’oient on aquell cos que ensenya l’striper es crea. Un rea-lista pur posaria el cos nu de forma directa. De l’altra manera és més una qüestió de subtilesa, de seducció, ara es crida l’aten-ció per aquí, ara per allà i es crea com una mena de misteri.

És una feina artística de construcció bastant exigent, no?Sí, totalment. A mi és el que més m’inte-ressa, la manipulació de la forma per pre-guntar-li si té sentit. Buscant-li sentit a la forma bàsicament.

En la mateixa entrevista vaig llegir que quan vau començar més que músics éreu persones amb cultura musical. Com i quan feu el salt o com et defi-niries?Vam començar el grup amb l’Oscar Dani-ello que ara està a Delafé y las flores azu-les. Quan ens vam conèixer al Barcelona Rouge jo feia un any que tocava la guitarra

“ L’èxit és voler-ho fer i fer-ho”

DAVID CARABÉN, CANTANT DE MISHIMA

TAL COM RAJA!Lloc i data de naixement: Barcelona Rouge, 1997/98. Una pel.lícula: El detectiu cantant, de Dennis Potter.Un llibre: Lipstick Traces, de Greil Marcus. És el nom del nostre primer disc.Una mania: Estar junts 30 minuts abans del concert.Una qualitat: Creiem en el que fem.Un somni: Seguir dedicant-nos a això uns quants anys.Un lloc on tocar: A l’Olympia de París. Teniu fama de ser molt: No ho sé, això ja no depèn de nosaltres.

EL CONVIDAT L’HIPERBÒLIC/85SETEMBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________6

Al centre David Carabén, ànima del grup de música indie en català, Mishima.

L’ÀNIMA DE MISHIMA ENS PARLA «D’ORDRE I AVENTURA», EL DARRER DISC DE LA BANDA

ció científica bàsicament i d’història de les religions, suposo per buscar respostes a preguntes incòmodes que em pugin venir d’aquí uns anys de part dels meus fills. Si existeix Déu, per exemple. Hi ha unes in-quietuds que he començat a convertir en llenguatge i al final quan he escrit cançons van sobre això. D’alguna manera estava buscant un ordre no necessàriament mo-ral però sí espiritual, de sentit a la vida i el vaig acabar trobant en la música. Per això el títol. La vida és plena de coses que no entenem de què van, de les quals se’ns

ACABA LA FRASE:El millor d’aquesta vida és.... la cervesa (riu).No aguanto la gent que... no creu en res.No m’agradaria morir sense... tornar-me a fotre una ampolla de xampany francès.La cançó perfecta és aquella que... troba l’oient que la reviu i l’entén.

cançons. Quan vaig aprendre dos acords, vaig fer-ne una.

Us està afectant la crisi d’alguna mane-ra? Com veus la redistribució que ha fet o està fent internet al món de la música?El món del disc és una indústria en mutació constant, primer la ràdio, després els ela-pés, els cd. Sí que és veritat que a finals

7L’HIPERBÒLIC/85 EL CONVIDAT

ció natural. Ho entenc menys pel que fa a la conversió en crític. Hi ha molta gent a Barcelona que està enamorada de la música i que senten una mena de verti-gen davant de l’instrument que jo no he volgut tenir mai. En aquest sentit he estat un tant “punk”, seguint el do it yourself, agafa i fes-ho tu. No has d’estar en una acadèmia 5 o 10 anys per poder escriure

i en sabia poc, de fet no és que ara en sà-piga, mai m’he considerat un bon intèrpret. Ell no tocava ni la bateria, només tenia una capsa de ritmes.

I com feu el salt?Si la música t’ha fet molt feliç i t’ha donat sentit a la vida en molts moments, llavors vols tornar-ho a fer. Aquesta és l’evolu-

dels 90 la indústria canvia arran de la di-gitalització. Encara ens estem adaptant a les noves formes de producció, distribució i comercialització del sector. Nosaltres, des de fa 10 anys sentim que hi ha crisi, disco-gràfiques que tanquen, etc. Pel que fa als concerts s’està notant la baixada de contra-ctacions. Però no es alguna cosa que ens preocupi. Nosaltres partíem de dos suïcidis radicals com eren fer música indie i en ca-talà. Si haguéssim pensat alguna vegada en el context no hauríem començat mai.

Bona part de l’èxit d’aquesta proposta, com dius en principi abocada al suïcidi, ha estat la feina rigorosa...L’èxit es voler-ho fer i fer-ho! Aquest és el veritable èxit. La realitat no ens invitava a fer això però el nostre amor pel que fèiem ens va permetre arribar on som.

Ens podries dir quins són els vostres projectes de futur?Seguir amb això. Estem molt feliços d’ha-ver trobat un públic i seguir fent obra, tro-bar una manera de dir les coses.

Diego Giménez (diego@edicat.cat)

Fotos: Mishima

deria.cat

La Troba Kung-Fú, el patufet a la boca del metro

MERITXELL GENÉSota els llençols (autoeditat)

El nou treball de Gené s’acosta a la música lla-tina, concretament a la d’arrel cubana i amb el

tumbao com a element característic de les composicions. Però també ens mostra les connexions folk i pop que ha mamat al llarg de la seva carrera, sense deixar de banda la mediterraneïtat de la seva proposta. Un disc on Merit-xell Gené vol reivindicar el compromís i la identitat de la música de les Terres de Ponent.

Laura Torrent

IN*DIGNAPoesia i ganivetades(MesdeMil)Bases electroacústi-ques, veus distorsiona-des �en aparença� i líri-ques amb una bona dosi

d’ironia. El disc sona fresc, desenfadat, diferent... Hi sentim col.laboracions com la gent de Komando Noguera a “Camina que camina”, i Rapsodes a –El pacte de la venjança–. In*Digna han fet bé una de les coses més complicades en això del rap: currar-se un estil propi i diferenciat.

Roger Palà

MIQUI PUIGHomenaje a Barcelona(LAV)L’anarquista Miqui Puig en té prou amb versionar sis cançons per retra-tar-nos la ciutat comtal i

retre-li homenatge. Los Salvajes, Loquillo y Trogloditas al ritme de “Barcelona Ciudad, El Último de la Fila, Los Negativos, BB Sin Sed i la perla final, Mishima. Un nou disc on Miqui Puig fa el que li dóna la gana... En aquest cas, la gana li dóna sis molt ben seleccionades cançons que porta al seu terreny amb solvència.

Elisenda Soriguera

www.enderrock.cat

ALTAVEU L’HIPERBÒLIC/85SETEMBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________8

El botiguer no veu en Patufet és la metàfora de l’escena musical actual, on funcionen una gran quantitat de grups diminuts de molta qualitat. Una recepta? Cantar i ballar amb el segon disc d’estudi de La Troba Kung-Fú A la panxa del bou (chesapik, 2010). “Rumba urbana i underground”, proclamada per Joan Garriga.

Us heu emmirallat amb en Patufet, que té ganes de sortir a veure món, i després del periple heu tornat a la pan-xa del bou, a l’estudi... Teníeu massa pressió després de l’èxit de Clavell morenet (K. Industria, 2006)?No, la pressió ens la busquem cada cop que gravem un disc. És el respecte per la pàgina en blanc, en aquest cas l’habitació fosca.

El vostre ‘sóc aquí però tu no em veus’ (cançó “Endevinalla”) ja estava inspi-rat també en el Patufet?És coincidència. Vam veure que aparei-xia molt en Patufet al nou disc, però va ser sense premeditar-ho. Ens vam ado-nar que moltes de les lletres hi feien re-ferència -és un leitmotiv que sempre ha anat apareixent-, i aquest cop he volgut materialitzar-ho a les fotos i al títol, més enllà de les referències a les cançons.

“Boca” inicia el disc. D’on surten els talls de veu?J.G: Són sons agafats amb una gravado-ra portàtil, de carrers, metros i aeroports. El nom fa referència a la boca del metro, perquè és com introduir-te a l’under-ground. A la panxa del bou és com entrar a les entranyes de les ciutats, dins els circuits neurològics. Tenim molt aquesta

sensació: fem música pretesament popu-lar, però no arribem a ser molt massius, ni molt menys. La nostra manera de funcio-nar és molt underground.

‘On no m’arriba la paraula, hi poso el ritme’... El vostre ventilador pot arribar al públic anglosaxó?Sí, de fet hi arriba! La rumba és espectacu-lar, és un gran invent! Tothom flipa amb la rumba! El passaport rumber és una qües-tió d’actitud. És un passaport que tothom pot aconseguir amb ganes; no et fan cap prova de nivell... Bé, la prova és amb el públic directament. Si arriba, arriba. Són ganes i sobretot respecte al gènere i a la manera de funcionar. Però la rumba cata-lana és com aprendre una llengua. Si hi ha ganes i respecte, pots anar molt lluny, només amb quatre paraules.

‘Vinc d’una terra de pa sucat amb oli (...) i l’heroi és el Patufet’. És com el ‘país petit’ de Llach?Sí, el trobo petit perquè el trobo pròxim. Però per mi l’heroi és en Patufet. Qualsevol creació o intent de creació d’altres herois bel.licomilitars, en qualsevol cultura, em sembla desafortunada. Quan veig progra-mes a la tele sobre qui ha estat el perso-natge català més important de la història i surt en Jaume I, em repugna. Un personat-ge que feia dos metres i que anava tallant caps, no em genera cap mena d’interès. Diuen que tota nació i tot país necessita reis, governants... però és que no m’inte-ressa. Ni els països ni els estats...

Text: Helena M. Alegret

Fotos: David Ruano

deria.cat

“AQUESTS SÓN ELS TRES PILARS DEL NOU PLA NACIONAL DE JOVENTUT DE CATALUNYA”

Entrevistem el secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, perquè ens expliqui quines seran les claus del nou Pla Nacional que està a punt de presentar-se

Quins són els principals canvis que apor-tarà el nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya a les polítiques per a joves dels propers deu anys?El nou Pla Nacional de Joventut 2010-2020 referma la necessitat d’abordar tot el procés d’emancipació de les persones joves i, per tant, l’accés d’aquest col·lectiu a la plena ciutadania. Això es concreta en tres àmbits, que ara, en un moment de crisi, ens afecten més que mai: l’edu-cació és el primer objectiu per tenir una bona ocupació i de qualitat, i el reforç de les polítiques d’habitatge. Aquests seran els tres grans pilars, sense renunciar a altres espais que no són tan fonamentals.

El que aporta de nou aquest pla respecte l’anterior, el de 2000-2010, és una voluntat de trencar espais tancats. No es parla tant de concepte o àmbit sinó que es treballa d’una forma més transversal. També es dota d’un sistema d’avaluació per fer-ne un seguiment, un salt important ja que no no-més es tracta de definir uns objectius sinó que cal acomplir-los. El pla compta, ara mateix, amb un conjunt de 25 indicadors que són compromisos i fites del Govern i el Consell Rector amb la joventut del país. Aquests compromisos concrets donaran qualitat a les polítiques de joventut i també marcaran una exigència de cap a on hem d’anar, marcant un horitzó molt clar de quin model de país volem d’aquí a deu anys.

Quin és el següent pas?El proper pas serà presentar el pla aquest mes, en paral·lel a l’aprovació de la Llei de Polítiques de Joventut. Ja s’ha consensuat un document base amb els ajuntaments i consells comarcals, el Consell Nacional de Joventut de Catalunya, que representa les

Educació, treball i habitatge

9L’HIPERBÒLIC/85 JOVENTUT _________________________________________________________________________________________________ SETEMBRE 2010

entitats juvenils del país, i tots els depar-taments de la Generalitat. Per tant, tenim un consens de govern, institucional i soci-al. Només ens falta el consens polític, un consens que en temes de joventut sempre ha existit des de l’any 2000, amb l’aprova-ció del primer Pla Nacional de Joventut. A dia d’avui, assolir aquest pacte polític és complicat perquè els darrers mesos hem tingut gestos clars de trencament d’aquest pacte que ha funcionat durant els darrers deu anys per part de l’oposició. La Secre-taria de Joventut mai no s’havia vist influï-da per la dinàmica i la conjuntura política, econòmica o social del moment, però ara sembla ser que potser sí.

On som? Doncs a finals d’aquest mes, si no hi ha cap impediment, presentarem públicament les bases del nou pla i de l’acord al qual hem arribat els diferents agents implicats en el món juvenil. Crec que hem de poder explicar a la gent que des de mitjans del 2008 treballem en una avaluació, en un procés de consulta en què hi ha participat més de 10.000 joves, amb un esforç de consensuar, de nego-ciar i d’arribar a un text final i de marcar fites i objectius amb una previsió de deu anys per millorar la situació de la gent jove en tots els temes que els afecten.

El procés de consulta ha estat marcat per una àmplia participació juvenil. Com valores la resposta dels i les joves en aquest procés?Jo crec fermament en què als i les joves se’ls ha de donar espais de decisió, ja que fa molts anys que les persones joves no-més se’ls ha donat espais per “tunejar” les coses. La prova és l’anterior Pla Nacional mateix, el de l’any 2000: primer es va fer i després es va explicar a la joventut. Nos-altres ho hem volgut fer a l’inrevés, primer hem volgut preguntar a la gent jove i des-prés ens hem posat a redactar-lo.

Jo sóc molt partidari de la democràcia par-ticipativa, sense que aquesta desacrediti la

democràcia representativa, ja que neces-sitem unes institucions amb uns agents polítics que representin la societat fruit d’unes eleccions. Però calia fer un salt en la democràcia participativa, i ha estat molt im-portant poder garantir que en aquest procés la joventut hagi pogut dir la seva. La classe política ha d’estar més a prop de la gent i preguntar més, i la ciutadania ha de poder decidir. Una de les demandes del nou Pla Nacional serà, per exemple, la d’avançar cap al dret de vot als 16 anys, per coherèn-cia i per lògica.

Ha dit que l’emancipació serà l’eix prin-cipal d’actuació del pla. Quines mesures s’impulsen en aquest sentit? L’anterior pla era una declaració instituci-onal aprovada pel Parlament. El nou pla, en el cas que finalment s’aprovi la Llei de Polítiques de Joventut, passarà a ser un pla d’obligatori compliment per al govern, els ajuntaments i els consells comarcals. D’una declaració de bones intencions, que és el que és ara, passarà a ser un docu-ment blindat amb rang jurídic. Si la llei tira endavant pròximament, i jo confio que sí, s’“obligarà” a totes les institucions a treba-llar per a l’emancipació de la gent jove, a promoure promocions d’habitatge de llo-guer, a millorar la inserció laboral dels i les joves, i a donar-los més facilitats per iniciar projectes d’emprenedoria.

El pla preveu un treball de tots els depar-taments del Govern en matèria d’habitatge, treball i educació joves per dotar aquests tres eixos dels mecanismes i les eines ne-cessàries, com poden ser el desplegament del Pacte Nacional d’Habitatge, l’Acord de Mesures per a l’Ocupació Juvenil, la millora i el reforç de la formació professional, la mi-llora de la transició escola-treball o el suport a l’emprenedoria juvenil, entre d’altres.

*Textos i fotos:

Secretaria de Joventut

deria.cat

La Llei de Polítiques de Joventut, trenta anys desprésDurant les properes setmanes està previst que el Ple del Parlament aprovi la Llei de Polítiques de Joventut, l’única competència exclu-siva de la Generalitat de Catalunya pendent de desplegament des de l’Estatut de 1979. L’aspecte més destacat de la norma serà la creació de la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil, que posarà en marxa 64 oficines joves a totes les comarques i a les principals ciutats del país. Aquestes oficines agruparan en una finestra única tots els serveis públics adreçats a l’emancipació de la gent jove: treball, habitatge, educació, salut, cultura, etc. Durant els darrers dos anys ja se n’han obert dotze en fase pilot, a l’expectativa que la llei s’aprovi definitivament, a l’Alt Urgell, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Garraf, les Garrigues, el Gironès, el Montsià, la Nogue-ra, el Priorat, la Selva, el Tarragonès i el Vallès Oriental.

PARLEM AMB EL JORDI ANGUERA, QUE ENS PRESENTA LA NOVA LLEI DE CONSUM QUE HA ENTRAT EN VIGOR

En plena campanya de difusió Jordi Anguera analitza detalladament els aspectes més destacables de la nova llei que s’adapta a les necessitats dels consumidors d’avui i en què es destaquen aspectes com la prevenció, l'agilització de la resolució de conflictes i el consum responsable i sostenible.

Quin balanç fa de la nova llei de con-sum? Quines mancances vol a cobrir? Quins són els aspectes que destacaria de la nova llei?Aquesta llei era fonamental per diversos motius. Bàsicament el més destacable és que l’última llei de consum era de fa 20 anys, per tant calia posar-la al dia de forma imminent. En aquests 20 anys han passat moltes coses, abans no hi havia mòbils, no hi havia internet, per tant no compràvem en línia. Necessitàvem una llei que recollís els problemes que tenen els consumidors ara.

Enfocant-ho en el col.lectiu jove, qui-nes novetats aporta?Pel que fa als joves, la nova llei estableix que tots els ciutadans han de tenir com a mínim una oficina de consum pública a la

Amb aquesta llei estem en la

«primera divisió» europea

“Necessitàvem una

llei que recollís

els problemes

que tenen els

consumidors ara”

seva comarca. Els joves són un col.lectiu que té un coneixement bastant extens dels seus drets, en part gràcies a la feina de formació que es fa des de l’Escola de Consum. Però, per altra banda, són poc utilitzadors dels sistemes que tenim per defensar-nos, no reclamen gaire. En ge-neral reclamen amb un percentatge infe-rior a la mitjana. Tot i així, en el camp de les denúncies per temes lingüístics sí que són més actius.

En la mateixa línia, quins són els pre-ceptes bàsics que els joves han de tenir en compte pel que fa al consum?Les recomanacions són bastant genèri-

CONSUM L’HIPERBÒLIC/85SETEMBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________10

JORDI ANGUERA / DIRECTOR DE L’AGÈNCIA CATALANA DE CONSUM

ques, estan basades en el sentit comú i que moltes vegades, joves i no tan joves, no segueixen. Ens hem d'informar abans de contractar i comparar. Per exemple, corren per internet molts concursos que et fan donar el mòbil. Hi ha qui accepta les condicions sense llegir que estan accep-tant que els enviïn sms amb càrrec per rebre’ls no per enviar. Quan l’usuari se n'adona ja li ha arribat una factura con-siderable.

Pel que fa a les xarxes socials, que contempla la nova llei?En principi no hi ha compres a les xarxes socials, és més un espai de relació que

de consum. Creiem que hem d'estar molt atents al futur perquè l’evolució del sector fa preveure que n'hi haurà. Per això tot el problema amb la protecció de dades que està tenint Facebook. De moment és més un tema de protecció de dades que de consum, però pot acabar sent-ho i hem d’estar a l’aguait.

En quina mesura la llei agilitza la reso-lució de conflictes?Posem més mecanismes per resoldre les reclamacions. Per exemple, obliguem a les empreses públiques que prestin ser-veis que estiguin adherides a l’arbitratge de consum. Si, per exemple, un jove té

A l'hora d'anar a comprar hem de tenir una actitud responsable. Ens hem d'informar i comparar.

11L’HIPERBÒLIC/85 CONSUM

un problema amb un alberg juvenil o en la compra d’un habitatge de promoció pública, pot resoldre la reclamació a tra-vés d’aquest arbitratge que és com una mena de justícia ràpida, és gratuït i té la mateixa força que una sentència judicial.

ducte per endavant. És a dir, posem que una persona fa una paga i senyal per un viatge, imaginem que la botiga tanca i el consumidor encara no ha viatjat. Abans, aquell consumidor perdia els diners. Amb la nova llei fem que quan hi hagi un paga-ment per avançat, l’empresa hagi d’asse-gurar aquell pagament a través d’un tercer, com per exemple una asseguradora.

Són uns avenços considerables...La veritat és que amb aquesta llei estem en la “primera divisió” europea.

Quines dificultats heu tingut per tirar-ho endavant? Ha estat un procés llarg. De fet hem estat tres anys negociant aquesta llei. L’hem hagut de negociar amb els tres sectors que participen en el món del consum que són els consumidors, a través de les as-sociacions de consumidors; amb la resta d’administracions (Ajuntaments i Con-sells Comarcals.) i amb els empresaris i comerciants. Ha calgut molta negociació per tirar endavant una llei amb el màxim consens i amb les màxima protecció. Per l’Agència Catalana de Consum no és in-compatible una cosa amb l’altra. Garantir els drets dels consumidors genera confi-ança, per tant s’incentiva el consum.

Pel que fa al consum responsable i sostenible...És la primera vegada que en una llei de consum es defineix el que és el consum responsable. Per tant és un primer pas per intentar establir estratègies de futur pel que fa al consum responsable. Bona part de la situació actual en què ens tro-bem està originada per un consum irres-ponsable, compulsiu i poc sostenible. Ara, per exemple, podrem actuar davant de marques que suposadament es venguin com a consum responsable i no ho siguin.

Vol destacar alguna activitat de l’Agència Catalana de Consum en els propers mesos?Els propers mesos treballarem molt sobre la difusió de la llei. Ara l’hem d’explicar a tothom, a les empreses i els ciutadans. Això ho hem de fer adaptant-ho segons el tipus d’empresa, si és de serveis, etc. Ara, per exemple, els serveis a partir d’ara també tindran garantia de sis me-sos. Abans només els productes tenien garantia. Tot això ho hem de comunicar bé perquè quan hi hagin els controls tot-hom estigui adaptat i informat. Per altra banda també m’agradaria destacar l’es-forç de l’Agència Catalana de Consum pel que fa a l’etiquetatge en català.

Quins punts remarcaria com a desta-cables de la nova llei?Pel que fa a la prevenció: més prevenció per evitar abusos de les empreses, més capacitat sancionadora i més obligacions per les empreses grans (telèfons gratu-ïts i oficines físiques de reclamació). Pel que fa al conflicte: més mecanismes per resoldre els conflictes, foment de l’arbi-tratge, garanties dels serveis, garantir els pagaments per avançat. Finalment, hi ha un altre punt que és important destacar. Si per exemple un consumidor reclama, en el moment que l’Agència Catalana del Consum obre un expedient sancionador ara es pot exigir a l’empresa que repari el dany causat i no només posar la multa.

*Redacció (redaccio@edicat.cat)

Fotos: ACI Creativo

deria.cat

“Ara hem

d'explicar aquesta

llei a tothom,

a les empreses,

i els ciutadans”

De la mateixa manera, de quina forma preveu conflictes?Sí. També hem potenciat els mecanismes preventius. Un d’aquests mecanismes, per exemple, és haver de garantir els pagaments quan es compra algun pro-

“Els joves són un

col.lectiu amb

un coneixement

bastant extens

dels seus drets”

Jordi Anguera, director de l'Agència Catalana del Consum explicant-nos les característiques de la nova llei

ELS TRASTORNS ALIMENTARIS SÓN

PRESENTS EN EL DIA A DIA DELS JOVES

Els trastorns de la conducta alimentària, entre els quals hi ha l’anorèxia i la bulímia nervioses, constitueixen un problema de salut que té un fort impacte social en el nostre entorn.

Els trastorns alimentaris són malalties crò-niques i progressives que, tot i que es ma-nifesten a través de la conducta alimentà-ria, en realitat presenten una gamma molt complexa de símptomes entre els quals destaca una alteració o distorsió de l’autoi-matge corporal, una gran por a augmentar de pes i l’adquisició d’una sèrie de valors a través d’una imatge corporal. La publicitat, factors personals, socials i culturals són part important en el problema.

L’any 1999 el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar la creació d’un pla interdepartamental relatiu als tras-torns del comportament alimentari que va ser pioner a tot l’Estat espanyol. El Pla naixia amb la pretensió de potenciar la prevenció, la detecció precoç i l’atenció d’aquests trastorns. En aquest sentit, dos elements claus en aquest enfocament van ser, i són, l’educació i la prevenció, des dels diferents àmbits de la vida dels ciutadans. Enfocat als joves, la família, l’institut, els centres de lleure i d’esport, àmbits bàsics a l’hora de potenciar l’au-toestima, l’acceptació de la pròpia imatge corporal, el valor de l’amistat i la capacitat de presa de decisions responsables dels joves en un moment de recerca de la prò-pia identitat.

Cal remarcar que totes les persones ne-cessiten menjar per viure, i procurar-se els aliments ha estat una de les ocupaci-ons bàsiques de l’ésser humà al llarg de la seva existència. Als països desenvolu-pats hi ha, actualment, una oferta alimen-tària abundant i suficient, de manera que el fet de procurar-se els aliments hauria pogut deixar de ser un problema. No obs-tant això, algunes circumstàncies socials basades en el rebuig a les persones amb sobrepès i en la valoració d’un cànon es-tètic molt prim han incrementat un conjunt de problemes de salut relacionats amb el fet d’alimentar-se, que anomenem “tras-torns del comportament alimentari”.

Pàgines webs aconsellen com aprimar-seL'obsessió pel cos ha arribat, com no podia ser d’una altra manera, a internet. Un munt de pàgines donen consells so-bre maneres d’aprimar-se, enganyar els altres perquè no els descobreixin, enga-

REPORTATGE L’HIPERBÒLIC/85SETEMBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________12

“Pro ana” i “pro mia”, reflex d’una patologia

Personals· Baixa autoestima.· Nivell d’autoexigència elevat.· Por de madurar i de crèixer.· Autoimposició de dietes.

Familiars· Els conflictes familiars.· Sobrepès dels progenitors.

Socials i culturals· Models socials que afavoreixen el culte

al cos.· Influència de la publicitat i la moda.· Exigències derivades d’unes activitats

determinades: esports i professions associades a la moda.

FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA PREDISPOSICIÓ ALS TRASTORNS

· Eliminació o substitució d’apats.· Consum insuficient d’aliments bàsics.· Substitució continuada de l’aigua per

altres begudes.· Autoimposició de dietes no sempre

correctes.· No seguir els horaris d’apats.

MALS HÀBITS

Tenir cura d’una

bona alimentació

és un símptoma de

salut

13L’HIPERBÒLIC/85 REPORTATGE

nyar els metges i un llarg etcètera que és el reflex d’una patologia que afecta molts joves. Una de les formes d'anomenar les persones que estan a favor d’aquest tipus de pràctiques nocives és a través de les expressions “pro ana” i “pro mia”, en refe-rència als que estan a favor de l’anorèxia i a favor de la bulímia.

Anorèxia i bulímia Els trastorns del comportament alimentari com l’anorèxia i la bulímia nervioses es ca-racteritzen per una sèrie de símptomes que deriven d’un elevat nivell d’insatisfacció per-sonal, juntament amb idees distorsionades pel que fa al menjar, el pes i la figura.

L’anorèxia nerviosa es caracteritza per un desig intens de pesar menys, per una por intensa d’estar gras i una alteració de la pròpia imatge corporal que fa veure la persona més grassa del que està en re-alitat. Es produeix, llavors, una greu res-tricció alimentària, acompanyada d’exer-cici físic excessiu i conductes de purga (vòmits, ús de laxants, etc.).

La bulímia nerviosa consisteix en un quadre d’episodis d’ingesta voraç seguides de ma-niobres per tal d’eliminar les calories ingeri-des, sobretot purgues i vòmits autoinduïts, així com dejunis i activitat física excessiva.

Tenir cura d’un mateixEl desenvolupament de la persona és un pro-cés continu i dinàmic. Els diferents entorns proporcionen models a les persones a par-tir dels quals es pot desenvolupar la pròpia identitat i autonomia. Tenir cura d’una bona alimentació és un símptoma de salut tan físic com mental que s’ha de tenir molt present.

*Diego Giménez (diego@edicat.cat)

Fotos: Base de dades

deria.cat

FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA PRECIPITACIÓ DELS TRASTORNS· Pràctica de dietes.· Experiències negatives relacionades

amb el propi cos.· Vulnerabilitat i estrès.· Trastorns psiquiàtrics.· Activitats de gran exigència física.

La publicitat,

factors personals,

socials i culturals

són part important

en el problema

+INFO:Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB).www.acab.org902.11.69.86

Programa d’Educació per a la Salut a l’Escola (PESE).www.xtec.es/pese93.400.69.00/44

LA MARCA DE VAMBES MUNICH HA PASSAT DE SER UN

REFERENT DEL CALÇAT ESPORTIU A SER TENDÈNCIA

MUNICH, responsable de les sabatilles esportives que estan més de moda, presenta la seva nova col.lecció Tardor-Hivern 2010/2011. Amb aquesta col.lecció torna a créixer la gran família de models, ampliant la gran varietat de les línies GOAL, ACROPOL, ROC, MINI MUNICH, MINI ACROPOL, BABY GOAL i la nova AXI, totes elles lluint la “X”, signe característic de la marca.

La marca catalana presenta en aquesta úl-tima col.lecció més de 180 models nous per

Vambes catalanes amb accent alemany

respondre a les necessitats i gustos d’aquells que volen anar a l’última sense deixar de banda la màxima qualitat que aquesta firma garanteix, aconseguint que cada nou model es converteixi en una peça única.

D’aquesta col.lecció ens sorprèn la va-rietat de tons que trobem, des dels més foscos, terres, verd caça o grisos fins als més clars, roses, blaus i beixos, a més de models de colors combinats, teula i marí, marró i verd o bordeus i verd, entre altres, i estampats de flors o de llunes. En aquesta nova col.lecció s’han utilitzat teixits d’alta qualitat com: pell Prémer,

tessuto Cotton shinning, Tessuto Imperi-al, pell Metalic micro-perforada, pell No-buc Alpaca Grease, pell Abrasivato, pell Badia, pell Metall Antick, tessuto Bolin, pell Crazy Horse, pell Rusticona, tessu-to autunno, tessuto Piper o pell gravada Bounty entre altres.

La gran novetat d’aquesta nova col.lecció és AXI, l’última línia en incorporar-se a la família MUNICH. Amb un total de 18 mo-dels amplia aquesta gran família amb un estil que es basa en el model ACROPOL i que no deixarà a ningú indiferent. La seva estructura de bota fa d’aquest model un

TENDÈRIES L’HIPERBÒLIC/85SETEMBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________14

QUATRE WEBS SOBRE MODA QUE NO US PODEU PERDRE

calçat còmode i pràctic. Les seves com-binacions de materials i colors aconse-gueixen que aquesta nova línia destaqui i respongui a les últimes tendències.

La línia GOAL, el primer model de la col.lecció de MUNICH que es va adaptar a l'streetwear, presenta 100 nous models que s’inspiren en les sabatilles de futbol sala. Amb aquests nous dissenys, el model GOAL arriba als 834 models, tots ells seguint la ma-teixa línia però amb inèdites i extraordinàries combinacions de colors i teixits.

La línia ACROPOL creix fins a un total de 189 models diferents amb aquests nous 21 que es presenten en la col.

lecció Tardor-Hivern. ACROPOL representa la línia més casual i urbana de la col.lecció, a partir

del taekwondo i buscant les últimes tendències i acabats amb nous estam-pats i tonalitats. Aquests models satis-faran aquells que busquen l’últim calçat urbà per a aquesta nova temporada.

La línia ROC, s’inspira en les sabatilles d’atletisme combinant la moda i la como-ditat, presenta 6 nous models i arriba així a la xifra de 73 dissenys.

Els models per als més petits tornen a tre-pitjar fort aquesta temporada Tardor-Hivern 2010/2011 amb nous dissenys. La col.lec-ció de MINI MUNICH augmenta amb 20 nous models que s’adapten les MUNICH GOAL dels adults al peu dels més petits. La línia MINI Acropole de MUNICH també creix amb 9 dissenys nous, adaptant el model Acropole per als nens més urbans i casuals que segueixen les últimes ten-dències. MUNICH aposta en els models infantils per la màxima qualitat en materials i acabats i per oferir el màxim comfort als més petits. Aquestes dues línies disposen de numeració des del 24 fins al 37. També els nadons podran anar a l’última amb la nova col.lecció BABY GOAL, que presenta 13 nous models des de la talla 18 fins la 23.

La nova col.lecció Tardor-Hivern 2010/2011, MUNICH consolida la marca com a re-ferent de calçat esportiu i de moda que marca tendència. Sempre apostant per la comoditat i la qualitat, torna a sorprendre amb noves combinacions i color perquè es calci tota la família.

*Diego Giménez (diego@edicat.cat)

Fotos: ACI Creativo

deria.cat

L’HIPERBÒLIC/85 TENDÈRIES15L’HIPERBÒLIC/85 4 IDEES

_________________________________________________________ SETEMBRE 2010

Tendèries al web

Coneixes algun web de referència, bar, botiga, discoteca que vulguis destacar? Fes una breu ressenya del lloc i envia-la amb una fotografia a redaccio@edicat.cat i la publicarem!

The Style Rookiewww.thestylerookie.comTavi Gevinson és una nena de tretze anys, autora d’un bloc sobre moda que es diu The Style Rookie. Els professionals de la moda l’han elevat als altars consi-derant-la una autèntica guru de les tendències. I com a tal la tracten. La conviden al front row de les desfi-lades i les festes posteriors dels dissenyadors, on ella va sempre acompanyada del seu pare o mare.

The Sartorialisthttp://thesartorialist.blogspot.comL’autor va començar The Sartorialist simplement per com-partir fotos de les persones que veia als carrers de Nova York que creia que es veien bé. Quan treballava a la indús-tria de la moda (15 anys), sempre va tenir la sensació que hi havia una desconnexió entre el que estava venent a la sala d’exposició i el que veia en la gent (en realitat la cool).

Jak & Jil Bloghttp://jakandjil.com/blogTomy Ton és un paparazzi i el seu tipus de celebritats són les editores, estilistes i crítiques de moda a les quals fotografia sense desvergonyiment o avís, per tal d’aconseguir una imatge de les sabates que fan servir. Aquestes fotografies les publica diàriament al seu fa-mós bloc Jak & Jil, amb un peu de pàgina que esmen-ta qui utilitza quina marca i de quina temporada són.

Look at this fucking hipsterwww.latfh.comLook at this fucking Hipster, és un web on es pengen una sèrie de fotos i vídeos del que en argot en català seria un “modernet de merda”. Al web es recullen un munt de fotografies i vídeos sobre aquest col.lectiu que, en paraules de l’autor, només vol fer riure.

“La professió d’actor és una carrera de fons”

diferent, tant els nostàlgics que el van veure al 1981 com la gent més jove, ja que és un obra molt dinàmica, amb molt de ritme. Els actors ens ho passem molt bé en aquesta obra i espero que la gent pugui percebre aquestes “ganes” amb què treballem.

REPORTATGE L’HIPERBÒLIC/85SETEMBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________16

ENTREVISTA | LAIA PIRÓ, ACTRIU

És important

formar-se perquè

si tens talent

i aptituds la

formació et dóna

moltes eines

Després de les reposicions de Mar i cel i El Mikado, la companyia Dagoll Dagom torna a muntar l’emblemàtica la Nit de Sant Joan, amb cançons de Jaume Sisa, estrenada fa 29 anys i que al febrer de 2010 aixecarà el teló del nou espai escènic barceloní Artèria Paral.lel.

Com vas començar al món del teatre? Vaig començar a treballar professional-ment fent animacions de carrer. Abans, d’adolescent, vaig fer algun taller de te-atre. Després vaig fer COU, vaig comen-çar la universitat i finalment vaig entrar a l’Institut del Teatre.

Com van ser els inicis?Els inicis, professionalment parlant, abans d’acabar l’institut del Teatre van ser amb la companyia del Teatre Lliure. El director Pep Anton Gómez havia estat professor meu a l’aula de teatre de la Uni-versitat Pompeu Fabra. La primera obra va ser El pati, una obra coral en la qual vaig gaudir i aprendre molt.

I des de llavors fins a Dagoll Dagom...Després del Teatre Lliure vaig acabar l’Institut del Teatre i em van agafar al Pe-tit Liceu i arran d’aquí vaig començar a Comediants. Vaig conèixer el Joan Font i amb aquesta companyia vaig estar-hi gairebé tres anys. Ells són la meva famí-lia teatral, on vaig aprendre l’ofici. Amb ells he fet moltes coses que no pensava que podria fer. A partir de Comediants vaig anar fent coses fora i fins arribar a Dagoll Dagom. I Molt contenta.

Què ens pots dir del musical la "Nit de Sant Joan”?Crec que és un espectacle molt fresc, molt divertit. Pot abraçar un públic molt

- Lloc i data de naixement: Barcelona, 30 de juliol de 1980.- Un grup de música: R.E.M., Youssou N’Dour, Noa...- Una pel.lícula: En la ciudad, de Cesc Gay.- Un llibre: La abuelita en el manzano.- Una mania: Posar-me l’alarma del despertador

acabada en 7.- Una qualitat: Sincera.- Un somni: Viure a Àfrica.- Un viatge: Qualsevol lloc d’Àfrica.- Tens fama de ser molt: Cul inquiet.

TAL COM RAJA!

Què diferencia un musical?La teoria diu que el musical és una història cantada. Part de la història s’explica can-tant. A la pràctica això vol dir que el guió et dóna llicència per, de sobte, posar-te a cantar i ballar i que ningú s’estranyi. Hi ha l’exigència extra, l’actor ha de cantar, ballar... És un gènere molt exigent.

Quines aptituds ha de tenir un actor de musical?Realment jo prioritzaria que en primer lloc fos actor. El teatre musical té la fama que hi ha molt bons cantants però no tan bons intèrprets. El bon actor de musical ha de tenir un perfil molt complet, que sigui ca-paç d’interpretar un text, cantar i ballar.

I la teva formació musical?Jo havia cantat des de petita. Anava a classes de cant i a l’Institut del Teatre vaig acabar el recorregut de teatre musical. Dins del trio aquest que et comentava, la dansa és el menys fort en el meu cas.

L'ACTRIU BARCELONINA ENS PRESENTA LA REESTRENA DE LA NIT DE SANT JOAN DE DAGOLL DAGOM

17L’HIPERBÒLIC/85 REPORTATGE

Com és un dia d’assaig de la companyia?Sol estar dividit. Per exemple, pot ser que un dia al matí es treballi cant i dansa. Lla-vors comencem amb escalfament o bé vocal o bé corporal, després el director mu-sical o el coreògraf ens fa treballar el que tingui previst. Després, pel que fa a la part d’interpretació l’escalfament ja és més per-sonal, cada actor fa el que millor li va i treba-llem escenes, repassem text, improvisem.

Com és un dia d’estrena?Depenent molt de com hagis arribat a l’estrena. En el cas de la Nit de Sant Joan quan arribem a Barcelona, que és com l’estrena més oficial, ja haurem portat un bon bagatge, ja que ja haurem fet l’obra en altres indrets. A vegades hi ha molts nervis, però sempre hi confies. Però les papallones, per sort, sempre hi son. El dia que no hi siguin serà preocupant.

Sou molt supersticiosos?Diria que no som una companyia supers-ticiosa. Sí que a vegades et trobes com-panys supersticiosos, però en general no. Jo en en el meu cas no ho sóc.

Què aconsellaries a algú que es vol-gués dedicar a la interpretació?Aconsellaria que hi posi totes les ganes i totes les energies. Com totes les feines

és una carrera en què et pots sentir sol i has de tirar endavant. Pel que fa a la formació jo em vaig formar a l’Institut del Teatre però hi ha moltes escoles bones. És important formar-se perquè si tens ta-lent i aptituds la formació et dóna moltes eines. La disciplina és important.

Què és el pitjor de la professió?Doncs els horaris. Vas a l’inrevés de tot-hom. I que quan tens un mal dia has d’ac-tuar. Crec que tots els actors han hagut d’actuar, alguna vegada, malalts, amb febre, angines... Però si hi ha gent que ha vingut a veure l’espectacle has de sortir.

Com definiries la professió?En Josep Maria Mestres ens va dir quan estudiàvem que la professió d’actor és una carrera de fons, deia “d’aquí a quinze anys no treballaran els més bons sinó els que hagin estat constants i picant pedra”. És un bon consell que es pot aplicar a tot. A vegades fas coses que t’agraden molt i a vegades coses que no t’agraden tant, però s’ha de lluitar pels somnis. Forma part del camí.

*Diego Giménez (diego@edicat.cat)

Fotos: Dagoll Dagom

deria.cat

Aquesta va ser un dels primers musicals de creació catalana estrenat l’any 1981 per Dagoll Dagom que basant-se en les tradicions màgiques de la nit del solstici d’estiu amb la poè-tica surrealista del cantant Jaume Sisa va assolir grans èxits pel seu pas per Catalunya i per tot l’Estat espanyol. Un públic adult i una immensa quantitat d’escolars varen descobrir el teatre musical amb personatges entranyables i divertidíssims com “la Coca” de Sant Joan, “els Ye-Yes Verbeneros” dels anys 60, “la Srta. Gonzàlez” que passava la revetlla amb els marcianos... Una de les fites més importants que la compa-nyia s’ha plantejat amb la nova adaptació és motivar tot el sector escolar que correspon a les noves generacions perquè coneguin i entenguin el que va significar aquest espectacle. Dagoll Dagom presenta també un treball didàctic molt com-plet que està segmentat, categoritzat i focalitzat per a dife-rents tipus d’estudiants amb la finalitat que qualsevol escola pugui incloure-ho fàcilment dins el seu projecte educatiu.

El millor d’aquesta vida és.... ...viure-la intensament. Li diria quatre coses ben dites a... ...els polítics. No m’agradaria morir sense... ...veure créixer els meus fills.L’obra perfecta és aquella que... ...l’actor surt satisfet de la feina feta i el públic satisfet d’haver vingut.

ACABA LA FRASE:

NIT DE SANT JOAN

El bon actor de

musical ha de

tenir un perfil

molt complet

PETITS ANUNCIS L’HIPERBÒLIC/85SETEMBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________18

GUIA JOVE MODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

"Nit de Sant Joan" de Dagoll Dagom es representaràal teatre Artèria Paral.lel de Barcelona

L’HiperbòLic et convida al teatre

Entra al SOrTeiG de 30 eNTrADeS

per "Nit de Sant Joan" de Dagoll Dagomparticipant a www.deria.cat

El centre de formació dels professionals financersL’IEF és reconegut, des de fa quasi 20 anys, com la institució de referència en formació bancària i financera. Fundat per les principals entitats de crèdit espanyoles, ofereix des de programes de postgrau i de preparació per a les principals certificacions professionals fins a seminaris i cursos d’especialització en les últimes innovacions financeres. Institut d’Estudis FinancersGran Via 670, 08010 BarcelonaTelf: 93 412 44 31Fax: 93 412 10 15infoief@iefweb.org

www.iefweb.org

T’agrada el Turisme?Adscrits a la primera Universitat en recerca turística de país, amb nosaltres podràs cursar des de Cicles Formatius de Gestió d’Allotja-ment Turístic, Agències de Viatges o Informació i Comercialització Turística fins el nou Grau en Turisme amb 5 idiomes inclusos en el preu.

Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta, codi D81038.Descobreix perquè som líders en Turisme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66www.formatic-barna.comformatic@formatic-barna.com

Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera

c/ Aragó 55. Barcelona - Tel.: 93 227 80 90 - ceta@ceta.edu.eswww.ceta.edu.es

MÀSTERS EN TURISME- Organització de Congressos- Promoció i Publicitat Turística- Direcció d’Empreses d’Intermediació Turística

Centre adscrit a:

GRAU EN TURISMECentre adscrit a:

El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofereix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudar-te en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.

C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67admisiones@eae.es

www.eae.es

19L’HIPERBÒLIC/85 CALAIX DE SASTRE _________________________________________________________________________________________________ SETEMBRE 2010

MOTS ENCREUATS / per Pau Vidal

HORITZONTALS: 1. Li fan fer totes les feines i encara diuen que és comodí. Manté els bous units pel clatell / 2. Com a teixit sempre ha fet aigües. Ratlla amb tirada ponentina / 3. Imant al cel. No es parla de l’eteri, sinó del que és molt nociu. Quart de gram / 4. Herba feta de llet i de timó? Va a cullerades i no n’hi ha mai prou / 5. El boiximà que hi ha a dins de tot sant. Com a fantasma és un poc aturada / 6. De tant radical metil com conté sembla alcohòlica. Llavor de pera / 7. Insòlitament iroses, per culpa del transcendent. Flaires dels Doors un cop desfets / 8. Vellut com pell gi-rada. Entre les costelles i la pelvis, bona part de la conillada / 9. A les vores del forat. Va tan pintat que no dóna la cara. Columna vertebral dels Andes / 10. Aïlla, separa. Xàfec sense metàfores / 11. La tercera en discòrdia. Caminets malmesos per un motiu de significat. I la setena en diferència / 12. Com que es parla a Madagascar té molt de mal gaix. L’idiota de Venècia / 13. Un colombià al revolt. Caminada de muntanya entre quinze resultats.VERTICALS: 1. Aspirants a baixadors d’arxius electrònics. Emfasis sorprenents, tractant-se de lesbianisme / 2. Para el carro! Podrien ser mentals, si no fos per les queixes. Va fent la vertical / 3. Taronger tan petit que no hi cap ni una cadernera. Solo mal executat a la capital escandinava / 4. El cèrcol de la paret. Treballador de la impremta expert en paios diversos / 5. Opi del poble cada dia més mal representat. Aglomeració de bestiar per pastar / 6. P amb crossa. Omple la banyera dels nega-tius. Model Nike típic d’El Caire / 7. És a l’afta com l’aluminosi a l’alumini. La F1 de la mar salada / 8. Res desendreçat. Aixoplugat en algun racó del llit. En senyal de Victòria / 9. Plantada com a espècie forestal que és. Beceroles de la ginecologia, com ara en Salvador / 10. Amalgamarà. Dóno suport a la revolta dels grimpaires / 11. I jo també. Plastificada, però per dins. Cors sense gens de valor / 12. A la selva corren per on volen i a la carretera per l’esquerra. Tribu de raça.

Palomites, peladilles i kikos eren tres dels requisits de la dieta pro-hibida de la nostra infantesa. N’hi havia molts més, no cal dir-ho, i entre tots formaven aquest col.lectiu fascinant anomenat txutxes. Hi va haver un període que va semblar que es normalitzarien, però les llaminadures no es van imposar (hauríem d’haver estat més vius i reduir-les a la pronúncia infantil mimadures, amb més possibilitats de prosperar escurçades a mimes) i les txutxes van reviscolar. Tant de bo les noies de Macedònia s’enduguin deu grammys i facin tri-omfar les seves gominoles, fàcilment popularitzables en gomis.Recordo perfectament el dia que a casa ens van dir que palomi-tes era un barbarisme i que se n’havia de dir crispetes: tots cinc germans, grans consumidors de sessió doble dominical, ens vam esforçar a aprendre’ns-ho i ens en vam sortir. Encara ho diem així. Però vet aquí que un servidor, fent crucigrames, encara vaig descobrir una segona manera de dir-ho, que en realitat era la pri-mera, l’original: rosetes. El gra de moresc que en torrar-se s’obre com una flor blanca rep el nom de crispeta per un efecte més o menys expressiu o onomatopeic (i ja ve dels llatins: crispus) i el de roseta per la forma; i d’aquesta segona manera és com en diuen al País Valencià i una mica més amunt i tot. Me n’he recordat en

llegir l’eslògan de la nova campanya de la Plataforma per la Llen-gua a favor del cinema en català: Volem crispetes. Jo també, i de passada rosetes, si pot ser. I prou palomites, que ens n’hem atipat tant que encara ens dura el mal de panxa.Un altre eslògan que circula per la xarxa fa ‘Carretero i manta’. Potser és un pèl personalista, té raó, però segur que és més potent que la nova marca de la gent de Reagrupament, Pàtria i Dignitat. PiD, en versió logo. Que fa pensar en PIB, ara que el veig. Un dels mals endèmics de l’independentisme català és la fragmentació en grupúsculs cada vegada més xics, fins arribar a l’atomització del partit unipersonal, com aquell qui diu. Un altre, tot i que no se’n parla tant, és la falta de sentit de l’humor. El substantiu manta és un mot sense gens de misteri: prové del llatí, tal qual; com a adjectiu no té gaire bona premsa: ser un manta. Però hi ha un tercer significat, l’adverbial, que el faria molt suggerent com a eslògan o nom de partit: a manta vol dir, com sabeu, ‘en abundància’. “Té calers a manta”, diem, o “treurà vots a manta”. És el femení de l’adjectiu mant, que vol dir ‘molt’ i que es veu que es va formar a partir del llatí tantu per contaminació de magnu. No em direu que no és prometedor.

276581493

958734621

413269875

184973562

532416987

769852134

827645319

641397258

395128746

276581493

958734621

413269875

184973562

532416987

769852134

827645319

641397258

395128746

6 1 3

9 7 6

1 2

2 8

5 3 4

5 1

6 9 7 2 5

3 9

6 1 3

9 7 6

1 2

2 8

5 3 4

5 1

6 9 7 2 5

3 9

SOLUCIONS

fàci

l

difí

cil

SDK FÀCIL SDK DIFÍCIL

VOLEM ROSETES

LA BRUIXA 2.0 / ZODÍAC

RODA EL MÓN I TORNA EL MOT / per Pau Vidal

SUDOKU / per sudokumania.com

ÀRIES: després d’un estiu mogudet... un inici també mogudet. Caldrà que et posis les piles i facis un canvi de xip: adéu a la vida nocturna i adéu a aixecar-se a les cinc centes. Toca dir “Hola” al despertador! Complicacions de poca importància en assumptes mundans. TAURE: wellcome to the jungle! Et sentiràs com si tornessis a la jungla, com una batalla per sobreviure amb tants mails de la fa-cultat (que si dates, planificacions, apunts, horaris, publicacions..). Completament atabalat, sobreviuràs i per l’octubre ja comences a sentir-te més situatBESSONS: S’acaba el rotllo “chiripitifláutico” (+ info als arxius de TVE) i comences una etapa d’expansió personal. Com els Taure, anireu de cul aquest inici de curs. Interessant no perdre’s cap festa de benvinguda: encara hi ha molta gent que no coneixes! . CRANC: decebut de l’estiu? Doncs ara se’t presenten oportunitats de tot tipus; només cal que estiguis receptiu. Per evitar que d’altres te les prenguin, evita la companyia dels Àries i dels Lleó. Bona sintonia amb Peixos amb els quals podràs compartir alguna bona experiència. LLEÓ: una mica molestos per què no heu viscut el protagonisme desitjat... ara ho voleu TOT, i això podria fer-vos cometre l’error de matricular-vos a masses assignatures. Tampoc s’hi val ficar-se enmig de propostes fetes a uns altres (deixeu els Cranc en pau).VERGE: un estiu que ni fu ni fa? Doncs aquest mes serà semblant i a sobre et venen despeses extraordinàries (una multa, un recàrrec, ..). Alguna sorpresa agradable en relació al centre d’estudis i que no puc precisar. Eis, i no et queixis que la 1a ½ de l’any et va ser força favorable. BALANÇA: després de l’estiu mogudet i variat que has tingut, vius l’arribada del nou curs com un autèntic malson. Necessites « puta dis-ciplina» -com deien a American Beauty- que et permetrà centrar-te, esforçar-te i mantenir el mínim de constància que tot aprovat requereixESCORPÍ: després de l’estiu mogudet i variat que has tingut, vius l’ar-ribada del nou curs com un autèntic malson. Necessites « puta dis-ciplina» -com deien a American Beauty- que et permetrà centrar-te, esforçar-te i mantenir el mínim de constància que tot aprovat requereix.SAGITARI: tendència a patir algun atac agut de desgana i apatia que et podràs permetre només fins principis d’octubre. Després caldrà fotre canya!! Atenció amb els kilos que has guanyat (adep-tes al “viva la siesta”) per què la ganduleria de la que esteu sent víctimes us farà guanyar-ne més.. .CAPRICORN: remogueu massa darrerament; un mica més de maduresa i accepteu d’una vegada que l’esbasrjo ja ha acabat i toca tornar a l’aula., on hi trobareu sorpreses agradables (algun nou company, professor, no puc precisar, els astres no m’ho deixen veure clar). Possibilitat de trobar una llibreta de caràtula interessantAQUARI: període positiu i viviu l’inici de curs com una nova etapa plena d’oportunitats desitjosos d’aprofitar-les. També és un període que us sentireu libidinosos amb la qual cosa haureu de tenir comp-te amb el que feu... tendència també a un cert fetitxisme. D’altra banda, caldria plantejar-se seriosament deixar el cafè. PEIXOS: encareu l’entrada de curs una mica de mala gana i man-drosament. Tanmateix, sembla que aviat un posareu les piles, can-viareu el xip i un sentireu molt agust amb la nova rutina. Possibles entrebancs a l’hora de la matrícula, o encaixant els horaris,... Se-gueix la mala sintonia entre les Lleó i les Peixos.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

123456789101112

1ESCARRAS UOJ

2MOARE FRANJA

3U DELETERIG

4LLETIMO BROU

5SAN GUSARAPA

6 METILICA ER

7SERIOS ODORS

8ANAP ILLADA

9FT OROLL NDE

10ISOLA AIGUAT

11S SEMANTICN

12MALGAIX NECI

13EVO TRAVESSA

HAS ESTAT DE RELAX O HAS TENGUT UNA FRENÈTICA ACTIVITAT SEXUAL?

Senyores i senyors, s’ha acabat l’estiu (sí, tot allò que és bo s’acaba) i arriba un nou curs a la universitat. Tenim per endavant uns mesos en els quals aprendrem moltes coses, dins les aules i fora també, és clar. Però ara encara tenim ben present tot allò que hem viscut durant les vacances i arribats aquí pot ser el moment de fer una reflexió: hem triomfat aquest estiu? Ha estat profitós sexualment?. Sortim de dubtes!

1. Perfil masculí de les teves aventures sexuals estiuenques A. Més gran que tu i que et vol manejar. B. Més jove que tu i poc manejable (no t’hi cap dins el llit). C. Més jove que tu i manejable (psicològicament). D. Homes indescriptibles: no te’n recordes de la seva fesomia.

2. A quants homes has clavat les teves urpes? A. A cap, el meu kharma està per damunt de tots ells... B. A dos: un, el comodí de les revetlles, i l’altre, el comodí de

la cridada. C. A sis, perquè el diumenge tothom descansa. D. Tants que no els puc comptar amb els dits de la mà i del peu.

Has triomfat aquest

SEXE L’HIPERBÒLIC/85SETEMBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________20

3. Quina ha estat la millor experiència de l’estiu? A. Dins el cotxe, en el picador del poble. B. Al portal d’una finca, entre el porter automàtic i els cossiols

d’ornament un dia de revetlla. C. Enmig del carrer amb el cul a l’aire un dia de lluna plena. D. En una hamaca de la platja envoltats de gent que va fent.

4. Lligues o deixes que et lliguin? A. Deix que em lliguin, no estic per ser selectiva. B. De vegades em deix dur i d’altres tir les xarxes. C. Si vull, llig. D. Llig, tenc el radar posat, no se’m pot escapar cap presa.

5. El màxim protagonista de les teves festes ha estat A. Un metrosexual amb els engonals depilats. B. Un "friki" que deia “tenc 3 ous”. C. Un modern amb els calçons baixos. D. Un Power Ranger falaguer amb el rímel corregut.

6. Com definiries el teu estiu amb una cançó? A. “Amo a Laura, te esperaré hasta el matrimonio...” B. “Qué difícil es hacer el amor en un Simca-1000.” C. “Ahí está, se la llevó el tiburón, el tiburón; no pare,

sigue sigue, no pare, sigue sigue...” D. “Soy un pervertido, soy un pervertido, cuando

menos te lo esperas ya te la he metido.”

CONCLUSIONSMAJORIA DE RESPOSTES APosa’t les piles! Els prínceps blaus destenyeixen. Passa a l’acció JA i ànims!MAJORIA DE RESPOSTES B Has anat fent camí, però no et pots conformar amb un friki que et digui que té 3 ous. A partir d’ara compra’t un llit més gros i un tot terreny, hi sortiràs guanyant.MAJORIA DE RESPOSTES CEts la reina de la festa; si vols lligues i si no vols, passes. Tens un rànquing de víctimes masculines prou bo i una vida sexual intensa. Intenta polir els petits detalls que t’allunyen de la perfecció.MAJORIA DE RESPOSTES DEts el "putón verbenero" per excel.lència! Pots donar in-dicacions a tothom de com passar un bon estiu. No t’im-porta què diran ni la raça o condició de l’home. Tens tota la nostra admiració, segueix així.

*Textos: Atòmic Girls)

Fotos: ACI Creativo

deria.cat

estiu?

21L’HIPERBÒLIC/85 REPORTATGE _________________________________________________________________________________________________ SETEMBRE 2010

Coincidint amb la Setmana del llibre en català L’Hiperbòlic ha parlat amb una de les grans llibreries de Barcelona perquè recomani als lectors alguns títols destacables. En Javi Montserrat i en Joan-Pere Escrig de la llibreria Bertrand ens presenten els següents títols:

Javi Montserrat Cap de secció de narrativa, idiomes i còmics

BrooklynColm TóibínAmsterdam Llibres, 2010238 pàgines

Brooklyn és la història d’Eilis Lacey, una jove ir-landesa que es veu forçada a marxar als Estats Units als anys 50 per aconseguir una feina i que després haurà de tornar a casa per afrontar una tràgica notícia. La nostra heroïna és d’un dels

Aquesta tardor bona literaturaLES NOVETATS LITERÀRIES PER TRIAR DESPRÉS DE L'ESTIU

millors personatges dels últims temps gràcies al seu absolut realisme i a la seva infinitat de ma-tisos. Tóibín ha teixit amb un poder emocional devastador una tendra història sobre un gran amor, la tristesa de la pèrdua i la terrible elecció entre llibertat personal i el sentit del deure.

La bicicleta estàticaSergi Pàmies Quaderns Crema, 2010141 pàgines

La bicileta estàtica són els relats marca de la casa amb què en Sergi Pàmies torna qua-tre anys després del brillant Si menges una llimona sense fer ganyotes i que configuren la seva obra més autobiogràfica fins ara. En ells trobem uns personatges que han passat diverses vegades per urgències a causa dels cops de la vida, però que encara no han estat derrotats i accepten amb esportivitat les res-ponsabilitats de la maduresa

Joan-Pere EscrigCap de secció d’art, humanitats i llibre tècnic.

Notícia de Catalunya. Nosaltres els catalansJaume Vicens i VivesVicens Vives, 2010219 pàgines

Com no podia ser d’una altra manera, l’any Vicens Vives –coincidint amb el cinquantè ani-versari de la mort de l’historiador català- s’inicia amb la reedició per part de l’editorial homònima de Notícia de Catalunya. “..El primer resort de la psicologia catalana no és la raó, com en els francesos; la metafísica, com en els alemanys; l’empirisme, com en els anglesos; la intel.ligèn-cia, com en els italians; o la mística, com en els castellans. A Catalunya el mòbil primari és la voluntat d’ ésser”. Místics o no, comprenem el nostre som llegint Nosaltres els catalans.

Europeus. Retrat en setanta imatgesJoan F. MiraEdicions Bromera, 2010250 pàgines

L’antropòleg, historiador, traductor, novel.lista... l’humanista valencià Joan F. Mira ens delinea amb elegància i riquesa, recuperant l’esperit il.lustrat de les Cartes Perses o els viatges de Càndid, un mosaic d’observacions i evocacions personals que, contemplades a una distància històrica i viatgera, delineen una idea d’Europa compartida amb generositat amb els seus lectors.

Llibreria Bertrand Rambla de Catalunya, 37 · 08007 BarcelonaDe dilluns a dissabte, de 9:30 a 21:30 hores. 902 006 110 / rambla@libreriasbertrand.es.

*Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)

deria.cat

LLIBRES MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I CONFERÈNCIES I EXPOSICIÓ

RECOMANEM AGENDA SETEMBRE10

EL CONSOLAnna Gavalda

La Butxaca

10’95

552 pàgines

DICCIOMÀRIUSMàrius Serra

La Butxaca

10’95 euros

176 pàgines

BURIEDRodrigo Cortés

Ryan Reynolds

93 minuts

http://experien-

ceburied.com

EL SOPAR DELS IDIOTESJay Roach

Zach Galifiana-

kis, Paul Rudd,

Steve Carell,

Bruce Greenwo-

od

119 minuts

Charles Balanda té quaranta-set anys i té una vida que molta gent envejaria: una feina d’arquitecte d’èxit, viatges amunt i avall i, regularment, breus estades a París amb la seva família. La notícia de la mort de l’Anouk, però, un vell amor d’infantesa i joventut, farà trontollar tot aquest món d’aparent per-fecció. Balanda perd la son, la gana i, de cop i volta, tots els plans i projectes deixen d’interessar-li. Seran dues dones les que li donaran forces per emprendre un gir radical.

Els millors enigmes de Màrius Serra reunits en forma de llibre per tal que puguis entretenir-te i capficar-te rumiant quina és aquella paraula que s’amaga rere les sempre peculiars i divertides definicions del nostre enigmista preferit. Un llibre pensat perquè tothom en pugui gaudir, sigui en solitari o bé en grup. Organitzat per nivells –júnior, sènior i expert– i amb un capítol temàtic dedicat als topònims, el lector hi trobarà hores i hores d’entreteniment. El llibre admet dues lectures: com a llibre d’enigmes o bé com a diccionari.

FIFA11www.electronicarts.es/juegos/fifa11

Electronic Arts anuncia que la franquícia top vendes d’EA SPORTS redefinirà l’autenticitat dels jugadors amb el llançament de FIFA 11 aquesta tardor a PlayStation3 i Xbox 360. FIFA 11 reflectirà l’auten-ticitat de tots els jugadors i totes les posicions en el terreny de joc gràcies a Personality +.

SUPER MARIO GALAXY 2www.nintendo.es

És un videojoc de plataformes en 3D desenvolupat per Nintendo EAD Tokyo per a Wii. És la seqüela de Super Mario Galaxy. Super Mario Galaxy 2 ha estat anunciant en l’edició de 2009 de l’I3 i va ser llançat el 23 de maig de 2010.

Paul Conroy (Ryan Reynolds), pare de família i con-tractista civil a l’Iraq, és segrestat i desperta enterrat viu en un vell taüt de fusta, tenint en el seu poder únicament un telèfon mòbil, una espelma i un gani-vet. La cobertura precària i l'exhausta bateria són els seus mortals enemics en una carrera a vida o mort contra el temps: només disposa de 90 minuts.

Remake del popular film francès de Francis Veber de 1998, la pel.lícula narra la història d’un grup d’amics que es reuneix setmanalment per sopar. L’originalitat del seu pla és que cada un ha de portar al sopar al tipus més idiota que hagi estat capaç de trobar i el que ho aconsegueixi, serà el guanyador de la nit... Tim (Paul Rudd) és un executiu en alça que portarà al sopar a en Barry (Carell), el major bufó.

CULTURA L’HIPERBÒLIC/85SETEMBRE 2010 _______________________________________________________________________________________________________________22

PEL.LÍCULES

VIDEOJOCS

Dies: 13-09-2010Les fotos del teu estiu 2010Exposició

Biblioteca Sagrada Família Carrer Provença, 480. 08025 Barcelona

21:30 b.barcelona.sf@diba.cat

Dies: 13-09-2010Per saber què és... la borsa Conferència

Biblioteca Vapor Vell Pasatge del Vapor Vell, 1. 08028 Barcelona

21:30 934 097 231

Dies: 14-09-2010Fotografia digital, a càrrec de Carlos PallarueloTaller

Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra Carrer del Segre, 24-32. 08030 Barcelona

21:30 b.barcelona.ii@diba.cat

Dies: 15-09-2010Àfrica ConferènciaLloc: Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda

Carrer Camèlies, 76-80 (parc de les Aigües). 08024 Barcelona

21:30 b.barcelona.mr@diba.cat

Dies: 15-09-2010Taller de relaxacióTaller

Biblioteca Manuel Arranz Carrer Joncar, 35. Sant Martí. 08005

Barcelona 21:30 www.bcn.cat/joventut

Dies: 15-09-2010Recerca de feina per a joves Taller

Biblioteca Vapor Vell Pasatge del Vapor Vell, 1. 08028 Barcelona

21:30 934 097 231

MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I CONFERÈNCIES I EXPOSICIÓ

AGENDA SETEMBRE10 ESCOLA D’ESCRIPTURA

EXCLAMORTOPEIESM’agrades... ah , oh!i tu a mi,

si ?...no?...ah?! hummm...Un bes, si...,

ho vols ara? i si... Oh! ai! si, si...

hummm! oh! un bes, com m’agrades!Siii,ohhh!...Ai, si, si!

Aquí? Ara?Ara! pots?vida si, si... si.

Ah! hummm... si, aquí, aquísi , si, ja , si, si, ara així, així, aixíaixí! ja! Aquí... ara...,

segueix ara així. Dolç... amor... vida... arasi, ara, ara si.

Jo si! i tu...ara?Cim...

Jo si! com m’ agrades!Tu si i jo siií...

Cim.

Carme Rovira(Del llibre Entre llençols. Poemes per a la tau-leta de nit - Ed. Saragossa)

23L’HIPERBÒLIC/85 A...Z___________________________________ SETEMBRE 2010

Canuda, 6. 08002 BCN. Tel. 93 317 49 08www.campusdescriptura.com

L’HIPERBÒLIC CULTURA

Dies: 15-09-2010Alejandro SanzConcert

Palau Sant Jordi Passeig Olímpic, 5. Barcelona

Per determinar

Dies: 18-09-2010SupertrampConcert

Palau Sant Jordi Passeig Olímpic, 5. Barcelona

20’00

Dies: 29-09-2010

Dies: 14-10-2010Guns and RosesConcert

Pavelló Olímpic de Badalona. Carrer Ponent s/n. Badalona

18’30

Peter GabrielConcert

Palau Sant Jordi Passeig Olímpic, 5. Barcelona

21’00

Dies: 7-10-2010Massive AttackConcert

Pavelló Olímpic de Badalona. Carrer Ponent s/n. Badalona

Per determinar