L’HIPERBÒLIC56 PuBLICaCIó PERIÒdICa PER a unIvERsItaRIswww.deria.cat novembre 2007

Fotoperiodisme solidari - L’humor de Manel Fontdevila

Bizarre dues veus i molt a dir

Tiratge: 26.330

L’HIPERBÒLICEdItoRIaL2

Una societat més solidària

2 EDITORIAL Una societat més solidària

3 COSMOCAIXA Barra lliure de ciència

4 MÓN UNIVERSITARI Les universitats són notícia

5 DIUE La Recerca: estrella per una nit

6 ELS CONVIDATS Bizarre

8 ALTAVEU Pirat’s Sound Sistema

10 CAIXA MANRESA Compromís i solidaritat

11 JOVENTUT JOVE.CAT

12 EL TEMA DEL MES Fotoperiodisme solidari

13 FUNDACIÓ PERE TARRÉS

14 CIÈNCIA El color del mar és...

15 CCCB Pep Subirós

17 SEXE Festes d’estiu, t’han retut?

18 BOCA A BOCA Manel Fontdevila, dibuixant

20 HISTÒRIES DE CATALUNYA

21 GUIA JOVE

22 CULTURA Novembre 2007

L’HIPERBÒLIC 56 novEMBRE

Edita: Edicat, S. L.C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª08025 de BarcelonaTel.: 93 451 61 70Fax: 93 451 33 91edicat@edicat.net

Editors: Josep Ritort i Antoni González

Direcció: Albert Lladó

Cap de màrqueting: Àngel Garcia

Consell de redacció: Atomic Girls, David Baret, Jaume López, Montse San Agustín

Assessorament lingüístic: Rosa Soley

Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo

Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

Impressió: Imprintsa S. A.

Dipòsit legal: B-47891-2007

L’Hiperbòlic és una publicació independent, plu-ral i alegre. Els articles firmats reflectei-xen l’opi-nió exclusiva dels seus autors, que L’Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la lli-bertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L’Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les insti-tucions, i siguin d’interès general.

Tirada 26.330 exemplars

Flaixos

Lloc:

Birmània

Aquest és, de nou, l’escenari de la repressió

més cruel i més injusta. Mentre els budistes

i ciutadans volien protestar per la seva man-

ca de drets, el règim militar disparava sense

compassió.

Xifra:

40

Aquests són els anys que porta el Festival

Internacional de Cinema de Sitges oferint

el millor del cinema fantàstic i de terror.

Durant onze dies, s’han pogut veure fins a

140 films.

Nom: Antoni Ribas, director de cinema

El cineasta català Antoni Ribas (Barcelona,

1935) ha mort a l’edat de 71 anys. L’any

1976 va estrenar La Ciutat Cremada, segu-

rament el seu film més prestigiós. El 1993

va acampar a la plaça de Sant Jaume per

tal de reclamar fons a la Generalitat per fi-

nançar un projecte.

Una societat madura, responsable, crítica, intel·ligent, és aquella que és conscient dels seus problemes però, també, del patiment dels altres. Si volem evolucionar cap a una co-munitat més justa, sigui com sigui que entenem aquesta co-munitat, hem de dedicar el nostre esforç, el nostre talent, per recordar que un altre món és possible. I només és possible si nosaltres posem de la nostra part.

Una bona mostra d’aquesta solidaritat, de la de veritat, és l’or-ganització no governamental que en aquest número presen-tem, com a tema del mes, en forma de reportatge. Kvlar Foto-periodistes porta més de 10 anys donant veu i protagonisme a ciutadans que, pel que sembla, han sigut oblidats. Les guerres són cruels, injustes i incomprensibles, però les postguerres són igual de devastadores. A més, com sempre intenta mos-trar L’Hiperbòlic, les fundacions privades, i els esforços econò-mics de les diverses caixes en les seves obres socials, van per aquesta línia. Els més desfavorits són els que necessiten més atenció i, per tant, més professionalitat. Per això, el treball per construir la cohesió social malmesa no acaba quan els tancs marxen. Cal ser persistent, constant, insistir-hi.

En aquest sentit, encara tenim molt a fer. Si som capaços d’unir esforços, lluites individuals, sense adonar-nos, estarem cons-truint un projecte de societat en comú. I, a vegades, no són necessaris tants discursos teòrics, sinó que allò que importa és la voluntat, la passió i la dedicació. O sigui, el compromís.

James Farmer/sxc.hu

+ informació a:www.laCaixa.es/ObraSocialdins del Cicle Ciència-Barra Lliure.

CosmoCaixa segueix amb el seu programa de Ciència-Barra Lliure a través del qual ens proposen activitats relacionades amb el món científic i tecnològic, que formen part de la nostra vida quotidiana, a més de ser oportunitats per expressar-nos artísticament.

En aquest sentit, el proper divendres 19 d’octubre, a les 20 hores, tindrà lloc la jornada “Second life, una segona oportunitat?”. Es tracta d’una tertúlia amb l’expert David Zehnter, els periodistes Mònica Tudela i Antonio Baños, i el físic Dani Jiménez, que intervindrà com a usuari. I és que el fenomen de Second Life ha despertat moltes expectatives i preguntes sobre els límits socials i tecnològics d’aquest món virtual.

A més de la xerrada, en directe, es podrà veure una demostració de les possibilitats d’aquesta nova oportunitat, on podem crear partits polítics, comprar illes desertes, invertir en bancs o reinventar-nos més enllà del món real. Més de 8 milions d’usuaris ja ho han provat.

Però si les noves tecnologies serveixen per crear nous móns, també són útils per experimentar artísticament. Aquest és el cas de la Reactable, una taula tangible que funciona com a interfície multitàctil i amb la que diferents usuaris poden crear

melodies i sons movent i rotant objectes, alhora, per la lluminosa taula. Reactivisión és la plataforma open source que utilitza Reactable i que, en directe, el proper divendres 16 de novembre a les 20 hores, podrem veure com es fa servir. Per entendre millor el funcionament d’aquest nou instrument per fer música electrònica, que ja utilitzen artistes com Björk, el Grup de Recerca en Tecnologia Musical de la UPF farà una demostració i es podrà assistir, gratuïtament, al concert que oferirà l’ Institut Fàtima.

En aquest mateix sentit, i un cop més de forma gratuïta, el dijous 13 de desembre a les 19 hores, tindrà lloc, a CosmoCaixa, l’activitat “Tot és... Jazzlatiu”, on es podrà veure la relació directe entre la física i aquest gènere. Per gaudir del jazz, es podrà escoltar en directe el Combo de Jazz de la UAB.

Second life, una segona oportunitat?Divendres, 19 d’octubre a les 20 h

Música electrònica ReactableDivendres 16 de novembre a les 20 h

Tot és... JazzlatiuDijous 13 de desembre a les 19 h

Les activitats són gratuïtes

Places limitades

L’HIPERBÒLIC Món unIvERsItaRI�

Les universitats són

Dret i Relacions Econòmiques Internacionals Amb l’assistència de docents de diversos països, procedents d’universitats tan prestigioses com Harvard, Stanford, Columbia, Adelaida i London School of Economics, entre d’altres, la universitat de Barcelona comença aquest any un màster amb un fort component de formació en economia i en anàlisi regional. Obert a estudiants d’arreu del món, tindrà l’anglès com a llengua de docència i un sistema de beques propi. Amb el suport de grans entitats privades i institucionals, l’activitat està inscrita dins el projecte BCN-DREI/IELPO (Barcelona-Dret i Re-lacions Econòmiques Internacional-International Economic Law and Policy) que farà diàlegs internacionals reunint acadèmics, polítics i alts funcionaris, així com representants del món empresarial i de la societat civil.

www.ub.cat

notíciaCSI arriba a la universitat

Arriba a la Universitat de Lleida un potent equipament analític que permetrà l’anàlisi i la identificació de més de 200 productes químics en menys de 20 minuts. Fabricat als Estats Units, s’anomena Pegasus 4D GCxGC-TOF-MS i fins ara només es trobava al Centre de Química Orgànica Lora Tamayo del CSIC a Madrid. El grups de recerca, així com les prestacions dels Serveis Cientificotèc-nics de la UdL, que estan integrats dins la Plataforma de Serveis tecnològics del PCiTAL, empreses i institucions són els que el faran servir. Desenvoluparà anàlisis de pesticides o bé productes biològics dins de processos cel·lulars amb centenars de compostos i perfils aromàtics de vins, formatges, herbes en con-trols de qualitat en molt poc temps. Ha costat al voltant de 300.000 euros i ha estat adquirit gràcies a una convocatòria de Parcs Científics i Tecnològics.

www.udl.cat

D’on ve la por?

Durant dos dies, 6 i 7 d’octubre, es desenvoluparà a Sitges un taller que estudi-arà “Las dos caras del miedo”. Amb l’assistència d’especialistes en neurocièn-cia social, es qüestionaran aspectes com ara la raó de sentir por, els mecanis-mes neuronals que fan activar aquesta sensació, perquè hi ha gent que gaudeix amb ella... Cada sessió del taller, dirigit per Oscar Vilarroya, Susana Carmona i Eva Loste, especialistes dels estudis psicològics del cervell social, tindrà una durada de tres hores, amb unes 30 persones com a màxim. Per estudiar la temàtica de la por es conjugaran teoria, pràctica i cinema.La càtedra “El cerebro social” de la UAB s’ha creat fa poc i pretén conformar nous camins per tal de poder entendre el comportament social humà, fent-lo servir per a la discussió i pensament dintre d’aquest àmbit amb trobades mul-tidisciplinàries com el festival de Sitges.

www.uab.es

notícies breus

sxc.hu

Catalunya va participar per tercera vega-da a la Nit de la Recerca Europea, que es va celebrar simultàniament el passat 28 de setembre a Barcelona, Girona, Do-nosti i 150 ciutats europees de 29 paï-sos. L’objectiu d’aquest esdeveniment és el reconeixement social de la importàn-cia de la tasca dels investigadors i les investigadores mitjançant un marc fes-tiu que estimuli els joves a emprendre una carrera científica en el futur.

La Nit Europea de la Recerca és una iniciativa de la Comissió Europea que forma part d’una estratègia de popularització de la recerca ba-sada en el reconeixement social de la impor-tància de la tasca investigadora, en un marc festiu i distès. Aquest esdeveniment pretén, entre altres, animar el jovent a emprendre una carrera científica en el futur. Enguany, La Nit de la Recerca Europea es va celebrar alhora a 150 ciutats de 29 països del continent.

Els actes de La Nit de la Recerca Europea van consistir en una sèrie d’esdeveniments lúdics oberts al públic on els assistents po-dien gaudir de diferents activitats de caire interactiu i acostar-se al personal investiga-dor per conèixer la seva tasca i motivacions personals. A Barcelona, es van celebrar a la seu del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), mentre que a Girona els actes van tenir lloc a la seu de la Universi-tat de Girona. Durant l’acte, es van realitzar connexions en directe amb Barcelona i amb la Universitat del País Basc (UPV/EHU).

A Barcelona, l’estrella principal de la nit va ser la darrera versió del robot ASIMO, d’Honda, cada cop més perfeccionat i més “humà”. Els actes de La Nit de la Recerca Europea van incloure l’accés lliure a un to-bogan interactiu per a infants dissenyat pel Grup d’Experimentació en Comunicació Inte-

ractiva (EIC-UPF) i al muntatge interactiu de llum i so “Hello Stranger-Sinthetic Oracle”, del Grup de Recerca en Sistemes Sintètics Perceptius, Emotius i Cognitius (SPEC-UPF). A més, s’hi va presentar l’innovador instru-ment musical electrònic Reactable, del Grup de Recerca en Tecnologia Musical (GTM-UPF), amb un posterior concert. Durant aquests actes, i amb l’ajut d’ASIMO, es van lliurar els premis del Concurs “Dibuixa un científic o científica”, convocat el mes de juliol per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR). Adreçat a infants i joves de 6 a 18 anys residents a Catalunya, el concurs volia apropar la figura i la tasca professional dels investigadors i investigadores a aquestes franges d’edat, i conèixer, mitjançant les obres presentades, com els percep la joventut.

La Nit de la Recerca Europea i el concurs “Dibuixa un científic o científica” formen part del projecte R3searchers (Discover the

Researchers’ 3 Facets), seleccionat per la Comissió Europea per participar en aques-ta iniciativa, que s’emmarca en el programa “Persones” del 7è Programa Marc de Recer-ca i Desenvolupament de la Unió Europea.

El projecte de La Nit de la Recerca Europea està cofinançat pel Departament d’Innova-ció, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, a través del Consell Interuni-versitari de Catalunya (CIC), i la Diputació Fo-ral de Guipúscoa i té com a leitmotiv apropar la societat a les tres diferents facetes dels in-vestigadors universitaris: la docent, la investi-gadora i la de caràcter humà. Està liderat pel Servei de Projectes Europeus i Internacionals (SPEI-AGAUR) de l’Oficina de l’Espai Europeu del Coneixement (OEEC) i va comptar amb la participació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat de Girona (UdG), la Uni-versitat del País Basc (UPV/EHU - Campus de Guipúscoa) i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).

L’HIPERBÒLIC5Món unIvERsItaRI

La Recerca: estrella per una nit

www.gencat.cat/diue

Fotos: Eva Guillamet

L’HIPERBÒLIC ELs ConvIdats6

La formació actual del grup és el resultat de moltes casualitats”

Aquest grup de Blanes ha entrat fort al mercat discogràfic. Dues veus que encaixen a la perfecció. La Meri trans-met delicadesa, innocència, la bellesa de la veu d’un àngel. El Javier aporta la melodia potent, l’essència de Bizarre, la barreja de sensacions. Una proposta acompanyada amb la música d’uns ci-entífics convertits en investigadors de la passió, el desamor i la nostàlgia.

- Com neix el grup?Javier García: Cadascú de nosaltres per separat havia anat fent les seves coses en música, però és al 2003 quan es consolida Bizarre amb la formació actual. Al principi, érem només l’Alfonso i jo, i fèiem música tecno. Després, s’hi van anar afegint en Jordi a la guitarra, l’Àlex al baix i la Meri, ini-cialment, com a segona veu. Jordi Bonastre: Llavors va venir el nostre pri-mer concert important, a la sala Razzmatazz de Barcelona i vam contactar amb en Billy, que des d’aleshores ha estat el nostre bateria.Meritxell Marín: La veritat és que la formació actual del grup és el resultat de moltes casuali-tats. Som gent amb personalitats i maneres de viure molt diferents i Bizarre avui no es podria entendre sense l’aportació dels sis membres.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

Tal com rajaNom del grup: Bizarre

Lloc i data de naixement: Blanes, 2003.

Algú a qui admireu: Kurt Cobain, U2, Fito,

Depeche Mode, Queen, Pat Metheny...

Un concert que recordeu especialment: El

del Hard Rock Cafè de Barcelona.

I una cançó: “Sé”, que és la que ens ha do-

nat a conèixer i ens ha obert més portes.

On us agradaria tocar: Home... posats a so-

miar... el Palau Sant Jordi.

Un somni que us quedi per complir: Tots.

Estem encara al principi. Ja hem gravat un

disc però ens queden moltes coses a fer. Si

ets inconformista, aniràs creant-te contínua-

ment nous reptes i nous somnis

Bizarre, músics

a més, les cançons en català han tingut una gran acceptació”

- Molta gent es pregunta què significa “bi-zarre”.Javier: Com que cantàvem en anglès, i fèiem una música una mica estranya, entre tecno, pop i rock, un amic nostre ens va proposar el nom de “bizarre”.Meri: “Bizarre” és una paraula d’origen francès, que no es llegeix tal com s’escriu, i això ha derivat en què la gent ens acabi co-neixent per la pronunciació espanyola o cata-lana. Nosaltres l’hem feta nostra... i amb el temps s’ha tornat el nostre segell d’identitat.

- Després de l’anglès, us passeu al caste-llà i, una vegada publicat el disc, feu, amb gran èxit, les versions en català “Sé“, “Difícil

d’oblidar” i “No escoltes mai”. Quina és la vostra llengua preferida per cantar? Jordi: Per a nosaltres, la llengua no és un problema. Al contrari. De fet, hem fet versi-ons en anglès i italià, fins i tot.Javier: Sí, a més les cançons en català han tingut una gran acceptació. I, naturalment, ens fa molta il·lusió. Molt probablement en continuarem fent més. Meri: Som dels que creiem que una bona cançó agrada independentment de la llen-gua en què es canti. - Es por dir que feu pop, rock, tecno... És difícil definir-vos. A quin grup s’assembla Bizarre? Jordi: És molt difícil. L’ideal seria que no ens assembléssim a cap cosa que es pugui escol-

tar al mercat, tot i que és inevitable que acabis tenint coses de l’un o de l’altre. Javier: Jo crec que si agafes a U2, li afegeixes també una veu de noia, el

toc electrònic de Keane i Depeche Mode, una mica de guitarres de Coldplay i uns tocs grunge de Nirvana, i ho barreges tot, surt la música de Bizarre.Meri: La veritat és que és complicat. Potser el més curiós de tot és que entre els membres del grup hi ha gustos musicals molt diferents i això produeix més varietat en les cançons.

- Una veu femenina i una veu masculina. És difícil tenir dues veus protagonistes?Javier: La veritat és que, a priori, ens sem-blava molt difícil. Nosaltres estàvem acos-tumats només a una veu principal, i així és com vam començar. Més tard, vam conèixer la Meri que s’encarregava de les segones veus, però vam veure que la seva veu podia ser principal també. Jordi: Sí, la pròpia inèrcia ens va portar a tenir les dues veus. I crec que una de les gràcies del grup és com es complementen.

Fotos: J.M. Morales

L’HIPERBÒLICELs ConvIdats 7

- El disc ha estat produït per Micky Forte-za, el mateix productor del disc Adelan-tado de Jarabe de Palo. Com és el treball amb el productor? Jordi: Home, la diferència és molt gran. No-saltres no estàvem acostumats a treballar amb ningú més, i al principi xoca molt.Meri: En Micky deixa la pell en cada projecte que fa, és una persona molt compromesa. Javier: La cosa que més ens va sobtar d’ell era que ens proposava petits canvis en els arranjaments que potser nosaltres no vèiem clars al principi, però la majoria de vegades al final encertava i les cançons creixien. Té molta experiència. Et poses a la mà d’un professional, i es nota.

- La majoria del grup sou gent de ciències. Hi ha un físic, un matemàtic, un delineant i un enginyer. És casualitat o precisament per això us vau conèixer? Javier: Jo diria que no és casualitat.Jordi: Sí, és per l’ambient per on ens moví-em. Era fàcil trobar-nos.

- I com vau arribar a enregistrar el disc? Vau enviar maquetes a totes les discogràfiques? Javier: La veritat és que no. Ens vam assa-bentar d’un concurs de maquetes dels 40 Principales a Girona, i ens hi vam presentar. I vam guanyar el concurs!

Jordi: Sí, llavors ells mateixos ens van ani-mar a entregar la maqueta a la gent de Mú-sica Global, que també són de Girona, i vam acabar fitxant per a ells.

- Youtube, com a molts grups, us ha servit per promocionar-vos. Quan vau penjar el vídeo “Sé” vau pensar que el podrien veure més de 80.000 persones?Javier: Uf! I tant que no! Esperàvem que el veiessin com a molt 10 o 15 amics (riuen).

Jordi: No t’ho esperes mai. És increïble el que ha passat amb Youtube. Cada dia creix el número de gent que veu el vídeo, el co-menta, ho enllaça...

- Fa poc vau composar l’himne del Club Ho-quei Blanes, la vostra ciutat. Com va sorgir aquest encàrrec i com ha estat el procés de creació? Jordi: Pedro Hormigo, un amic que coneix molt el club, va tenir la idea. Ell va fer la lle-

tra i nosaltres hi vam posar la música. Javier: Sí, tot plegat va ser increïble! Fa tres mesos va tenir lloc la Tarradellas Cup, un tor-neig internacional amb les seleccions més

importants del món, i entre elles la catalana. Quan es van situar tots els jugadors del Blanes en fila i va començar a sonar l’himne amb què havíem estat treballant tot aquell temps...

L’HIPERBÒLICaLtavEu�

Pirat’s Sound Sistema:el reggaeton del rotllo

Algun descerebrat va dir que Pirat’s Sound Sistema feia hip-hop, però era mentida. Soto, Rodrigo i DJ Merey van fer moure mol-tes cintures amb Sants sistema (Propagan-da pel Fet!, 2005) i ara hi tornen amb Vol. II (PpF!, 2007). Reggae? Ragga? Dancehall? Nu roots? Deixeu-vos d’històries: aquest és el primer disc de reggaeton en català.

Així que Vol. II. Us heu treballat el títol, eh?RODRIGO: El nom prové de la tradició de selectors, DJs i sound systems jamaicans de compilar els seus treballs en mixtapes i titular-los “vol. X”, amb un subtítol si cal. La veritat és que no ens hem currat el títol, el que ens hem currat és el disc!SOTO: Vam decidir iniciar una saga que ens pot resoldre bastants anys d’existència.Els sound system jamaicans van començar animant festes al carrer. A quina mena de festes us conviden, a vosaltres?R: Bé, no ens han trucat per amenitzar el còctel de presentació del nou govern de la Generalitat, però penso que hem aconseguit trencar allò que en els moviments socials es coneix com el gueto, és a dir, el nucli de gent més polititzada, els convençuts. Això ha es-tat perquè ens hem obert de mires i hem optat per no fer servir unes guitarres distor-sionades, un doble bombo i fer punk, amb tot el respecte pels punks. Fem reggae per-què és el que ens mola, però també perquè entra més bé. Si a ma mare li poso un tema d’Speereth potser no repetirà, però en canvi si sent Pirat’s sí.

Text: Roger Palà / Fotos: Noemí Elías

www.enderrock.com

ERMManifest LíquidDavid Pérez és la veu i l’ànima compositiva d’Erm,

i Manifest Líquid el seu segon àlbum. El més

significatiu, és que aquestes músiques de fons

aquàtic, amb sons electrònics que transmeten un

estat alienat de la cosa terrenal o la consciència,

embolcallen lletres que respiren un univers propi

molt personal i fins i tot impúdic. Submergir-se en

les melodies d’Erm és fugir corrents del que és

diari i rutinari. HELENA M. ALEGRET

CESK FREIxAS AMB ELS ALTRES BANDAISEl camí cap a nosaltres Les cançons de Freixas tenen dos ingredients: el

compromís amb la lluita (la seva cançó d’autor és

més que mai una cançó de protesta i reivindica-

ció) i la recerca de la poesia. Al seu primer disc ja

mostrava la voluntat de cercar un llenguatge pro-

pi; ara l’ha trobat i el comença a desenvolupar.

Un cantant que sap qui és, d’on ve i, molt més

important, cap a on vol anar. JOAQUIM VILARNAU

SANJOSExTemps i rellotgeSanjosex es fa escoltar una vegada i una al-

tra. Comença a “Córrer” i té la grandesa d’una

peça del gran Toti Soler; “Temps o rellotge” té la

melodia i si voleu el soul que l’agermana amb

Mazoni; “Coses meves” és la cançó més rodona,

el rovell de l’ou del món de Sanjosex amb aires

flamencs. Un segon disc ambiciós que fa créixer

les cançons amb sediments de flamenc, rumba,

folk nord-americà i música llatina. HELENA M.

ALEGRET

Pirat’s hauria estat possible sense l’entorn social que us aixopluga?S: No ho sabrem mai, però em sembla que no. Hi ha molts grups que són boníssims al local d’assaig però que no tenen la possibilitat de tocar més enllà dels quatre bars on et vénen a veure els amics de l’institut. A nosaltres el circuit alternatiu ens ha permès estendre la nostra proposta amb molta més facilitat.

Quins nous gèneres exploreu en aquesta segona entrega?S: Al primer disc va quedar pendent una in-cursió al dancehall. En aquest hi trobem te-mes que caminen per aquí.

Dancehall és una manera elegant de dir reggaeton?R: Ja està! La premsa manipula clarament una altra vegada. En primer lloc, no hem ti-rat especialment cap al dancehall, sinó que hem picat una mica de tot arreu. I en segon lloc, sí, és reggaetoner. I què?S: No tenim cap problema amb aquest gène-re, tot i que estigui mal vist en segons quins ambients. És una música que va sortir del carrer, i de la mateixa manera que va passar amb el hip-hop després es va comercialitzar.DJ MEREY: Amb el reggaeton cap problema, jo l’escolto i el ballo. M’agrada la salsa i també es nota. Però tot plegat és una qües-tió de sentiment, no perquè fem ragga hem de cantar a Jah ni a la marihuana.

entra a www.deria.cat i guanya un cd de

L’HIPERBÒLICCaIXa ManREsa10

Més informació:

www.caixamanresa.cat/obrasociale-mail: ajuts.socials@caixamanresa.es

Condicions- Tots els projectes han d’anar acompanyats

d’un estudi de les necessitats reals i de

la relació de mitjans necessaris per al seu

desenvolupament.

- Les entitats hi poden amb un únic projecte.

- Els projectes s’hauran de dur a terme

durant l’exercici 2008.

- La dotació màxima dels ajuts és de

12.000 euros.

- Els projectes s’han de desenvolupar dins

l’àmbit geogràfic d’actuació de caixa

Manresa.

- Per participar-hi s’ha de formalitzar l’im-

près disponible a la web.

De vegades, hi ha organitzacions i empreses que tenen la vocació de fer costat a les parts més febles de la societat i a les persones, i que s’impliquen en els seus problemes. Cai-xa Manresa és una entitat financera amb una llarga tradició d’actuacions d’ajuda a les persones que més ho necessiten fetes a través de la seva fundació d’obra social. Amb aquesta finalitat, i dins de les seves línies principals de responsabilitat envers la societat que l’envolta, Caixa Manresa cada any impulsa una convocatòria de col·laboració en projectes d’entitats sense ànim de lucre que siguin considerats pri-oritaris, com per exemple la millora de la qualitat de vida de les persones i col·lectius més fràgils i vulnerables. També col·labora amb ONG’s que vulguin contribuir a la cons-trucció d’una societat amb valors, solidària en el progrés, més cohesionada, inclusiva i inclús justa.

El requisit per poder presentar-se a la con-vocatòria és en primer lloc ser persones in-dividuals o agrupades en un projecte comú. Ha de ser una entitat sense ànim de lucre, que estigui legalment constituïda i inscrita

Compromís i solidaritat

amb la gent més necessitada

al registre corresponent. Els seus objectius han d’estar relacionats amb els àmbits de la convocatòria i demostrar la seva experiència en altres projectes, així com disposar d’una estructura suficient per tal d’assegurar-ne la viabilitat. En concret, les propostes han d’estar adreçades a la millora de l’atenció social a les persones i col·lectius més fràgils i vulnerables:

gent amb situació de dependència (sense au-tonomia física o intel·lectual, gent gran, amb malalties invalidants); amb dificultats que li-mitin el seu ple desenvolupament i/o la seva integració social o laboral; persones i famílies que pateixen malalties d’índole molt diversa, entre el quals es troben les relacionades amb els hàbits alimentaris.

amb la gent més necessitada

JovEntut

JOVE.CAT: Tota la informació i recursos d’interès per als joves en un sol portal

Què pensaríeu si trobéssiu, en un sol portal, tota l’actualitat des d’un punt de vista jove, amb les notícies més destacades, reportat-ges en profunditat setmanals, agenda cultu-ral amb recomanacions i un cercador d’acti-vitats? I si alhora trobéssiu al mateix lloc tot tipus de recursos sobre, per exemple, com buscar pis (contractes, ajuts, finançament, borses joves...), la salut (sexualitat, drogues, trastorns alimentaris, tatuatges i pírcings...), la tecnologia (ordinadors, intercanvi d’ar-xius, programari lliure...), l’economia, els es-ports o el medi ambient? JOVE.CAT neix amb tot això acompanyat d’una imatge i un llen-guatge diferent i modern per tal d’engrescar els joves a què s’hi connectin.

Des de la Secretaria de Joventut de la Ge-neralitat s’ha creat aquest portal d’entrada adreçat a la gent jove, el sector de la pobla-ció que més fa ús de la xarxa, la coneix en profunditat i l’ha incorporada de manera més ràpida als seus hàbits de vida.

L’HIPERBÒLIC11

El portal està estructurat en tres grans àrees:

- Continguts. Tota la informació de les webs de la Generalitat adreçades als jo-ves i d’altres no administratives interes-sants per al jovent.

- Actualitat. Notícies, reportatges a fons, agenda, cercador cultural i un butlletí d’actualitat quinzenal. Tot des d’un punt de vista juvenil.

- Participació. La importància de la partici-pació en el portal ja serà ben visible només en accedir-hi, ja que en la portada es mos-trarà “la foto del dia” feta per un participant del Fotoconcurs del Carnet Jove. També es podrà interactuar amb els serveis oferts mitjançant formularis de contacte, dema-nar assessorament en línia de temes com sexualitat, feina, habitatge, etc.

JOVE.CAT

JOVE.CAT és una iniciativa pionera, i s’hi

pot accedir a partir del 18 d’octubre. Tot un

esforç no tan sols d’informar, sinó també

d’orientar de forma útil, dinàmica, fiable i

interactiva, amb totes les eines disponibles

a la xarxa per facilitar que el joves puguin fer

realitat el seus desitjos i, en definitiva, el seu

projecte vital.

L’HIPERBÒLIC EL tEMa dEL MEs12

Fotoperiodisme

Kvlar Fotoperiodistes és una ONG, en conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona, que, a més de fer cursos de fo-tografia, organitza camps de treball a països amb conflictes. Just ara, acaben de tornar de dues intenses expedicions a Bòsnia Her-cegovina, i estan preparant, per a l’octubre, una nova expedició al Sàhara Occidental. I al desembre, realitzaran un nou curs profes-sional d’iniciació al reporterisme indepen-dent a Kosovo.

Abans de cada viatge, Kvlar ofereix formació historiogràfica d’una setmana on s’estudia el camp de treball. Les expedicions solen ser de dues setmanes en què els joves han de crear grups i investigar sobre un fet del país. Hi participen estudiants de tot tipus de carreres però, sobretot, estudiants de Periodisme i també de Comunicació Audio-visual, Fotografia o Història. Es tracta de, a més d’un aprenentatge de les tècniques del reporterisme, aprendre a interactuar amb persones que han patit guerres, matances o repressió política i militar.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

solidari

Les experiències canvien la vida als joves. Molts d’ells escriuen reportatges o treballs arran de les seves vivències i, difícilment, obliden els dies de convivència amb gent que ha patit, o pateix, injustícies. Al diari www.sarajevo.fotoperiodistes.org es mos-tren testimonis de l’experiència als Balcans: des de quan un d’ells es llença des del pont de Mostrar fins a quan algun dels partici-pants de l’expedició van ser detinguts per la policia croata. Al mateix diari, es pot llegit el moment en què un grup de joves periodistes ploren en entrevistar una dona musulmana de Srebrebnica. Al bloc www.welcometosa-rajevo.blogspot.com també es pot descobrir alguna de les anècdotes del viatge.

Kvlar Fotoperiodistes no és una ONG nova. Ja porta més de 10 anys treballant per formar

periodistes compromesos. En un món cada vegada més globalitzat, i on la informació cada vegada està més polaritzada per grups de co-municació que distribueixen les mateixes no-tes de premsa, els integrants de Kvlar no han perdut les ganes de portar a la llum veus que tenen el perill de quedar-se en l’oblit. Encara que tothom pot participar, i col-laborar, amb aquesta ONG i en els seus camps de treball, ja que no és necessària cap titulació ni experiència prèvia, Kvlar tam-bé ofereix un curs de postgrau a llicenciats de Periodisme o persones d’altres llicencia-

tures que actualment estiguin treballant en mitjans de comunicació. El postgrau és un curs professional d’iniciació al reporterisme que conté una formació prèvia de més de 100 hores lectives i una posterior aplicació pràctica que es realitza, sobre el terreny, a Bòsnia Hercegovina. A més, als participants dels camps de treball “Welcome to Saraje-vo” i “Welcome to Sàhara” se’ls concedeix un certificat que reconeix la seva participa-ció en l’activitat. Allà on hi hagut una marginació, on hi ha hagut un conflicte que hagi deixat seqüeles

13L’HIPERBÒLIC

13fundaCIó PERE taRRés

EUTSES-URLProfessionals del tercer sector per atendre els problemes socials

A les Escoles Universitàries d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL s’han sabut adaptar als temps que vi-vim i als nous escenaris que es troben els estudiants una vegada finalitzen els seus estudis. Així responen a la deman-da de persones qualificades en temes socials, amb necessitats i mancances, i per a col·lectius amb diverses com-plexitats. A les EUTSES-URL ofereixen tot un seguit de màsters i cursos de postgrau centrats en aquests temes. Així doncs, hi ha 14 màsters/postgraus sobre temes dels que no hi ha gaire ofer-ta d’estudis. Mediació i gestió de con-flictes, Violència familiar, Accions socials amb persones d’origen immigrant, Inser-ció laboral, Mediació familiar, Atenció a

la dependència i discapacitats o el Tea-tre Social com eina socioeducativa, són alguns dels cursos que a partir d’aquest any s’hi impartiran en EUTSES-URL. L’estructura dels cursos és de mòduls per tal de fer-se cadascú l’itinerari segons els interessos acadèmics. De la mateixa ma-nera, dintre d’aquesta oferta de màsters i postgraus, i per primera vegada, hi ha la possibilitat de fer-los a distància o bé amb assistència presencial o semipresencial. Els estudis es completen amb treballs en equip en seminaris i amb un seguiment de pràctiques. Tot plegat farà que aquests estudis tan especialitzats repercuteixin en les possibilitats dels estudiants al mercat laboral i el seu futur professional.

Necessitats, mancances, col·lectius amb dificultats… cada vegada més, la nostra societat està més necessitada de persones amb la formació adequada per a cada situació complexa dels ciutadans.

La importància d’un màster i postgrau en temes socials per a la nostra societat

als ciutadans, Kvlar ha volgut ser-hi per a explicar-ho. Així, han cobert els drames de les mines antipersones a Bòsnia Hercegovi-na, els Meninos da Rua de Rio de Janeiro, la fam i la pobresa de Burkina Faso i la re-pressió de Chiapas, a Mèxic. I és que, per desgràcia, les guerres, els conflictes, les in-justícies, no acaben quan marxen els tancs. La repercussió de la postguerra sobreviu a masses generacions.

El color del mar és…

Estructura de colors

L’HIPERBÒLICCIènCIa1�

El mar és blau? O és verd? En pondre’s el sol, no té un color gairebé porpra? I per què hi ha mars que reben noms de colors, com el mar Roig, el mar Negre o el mar Groc? Realment, quin és el color del mar? El color amb el qual el veiem amb els nostres ulls o el color que ens suggereixen determinats estats anímics? O potser les associacions d’idees que fem en alguns moments concrets?

El Museu Marítim ha organitzat sota el nom “El color del mar és...” una mostra vinculada al projecte “Els colors de la ciència”, progra-mada per la Generalitat de Catalunya dins de l’Any de la Ciència, que amb diverses ex-posicions mostra el color relacionat amb la temàtica de la institució: el color de la mete-orologia, el color de les bèsties, etc.

A la mostra, els colors del mar seran abor-dats des d’un vessant objectiu, la profundi-tat de les aigües, la llum que rep, els ele-ments contaminants que s’hi aboquen... Però també és mostrarà allò que aquest element suggereix a determinats col·lectius en moments puntuals.

Per més informació:

Museu MarítimDrassanes Reials de Barcelona

Av. de les Drassanes, s/n08001 Barcelona (Barcelonès)Tel. 933 429 920m.maritim@diba.catwww.museumaritimbarcelona.com

“El color del mar és...” té personalitat prò-pia i un discurs especial, però no s’allu-nya de la col·lecció permanent a què es vincula amb tot un seguit d’objectes pun-tuals o a àmbits de l’exposició general del Museu Marítim.

Per tal de dinamitzar la visita i crear em-paties entre els objectes i el visitants, hi ha colors que es repeteixen en més d’un espai, suggerint idees diverses com, per exemple, el blanc, el gel i les veles dels vaixells o la sal de l’aigua.

Negre: nit, foscor i por. Sentiment de molts viatgers, navegants i emigrants davant les aigües enfurismades.Vermell: com les cobertes dels vaixells de guerra on es lliuraven violents combats i la sang tot ho esquitxava. Blanc: com les veles de cotó dels vaixells, el blanc del bucs.

Marró: com la fusta amb què es construïen els vaixells. I la raó per la qual gran part d’Europa va quedar desforestada durant el segle XVIII.Blau i verd: segons les propietats químiques de l’aigua, la suspensió de molècules i les característiques físiques de la llum absor-bides el color del mar estarà entre el blau fosc, el verd i, fins i tot, el marró.

L’HIPERBÒLIC15CCCB

“Mirar la història de Sud-àfrica ens pot fer reflexionar”

Ens trobem amb en Pep Subirós, escriptor i filòsof, comissari de l’exposició “Apart-heid. El mirall sud-africà” que el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ens ofereix fins el 13 de gener de 2008. Una mostra on art i documen-tació historiogràfica intenten donar les claus polítiques, socials, culturals i eco-nòmiques d’un dels períodes més foscos del continent veí. Un mirall d’allò que mai hauria de tornar a passar.

- S’ha parlat molt, al cinema i a la litera-tura, de l’apartheid. Però, fins ara, no es podia visitar una exposició com aquesta a Catalunya. Què hi podrem veure?Per un costat, hi ha molt material documental, que inclou des dels orígens del racisme ano-menat “científic” que es produeix a Europa a mitjans del segle XVIII fins avui en dia, i, per una altra banda, l’exposició mostra una àmplia se-lecció d’obres d’art de l’època de l’apartheid.

- Quin és el període en què es desenvolupa l’apartheid?El període fort es concentra entre 1948, quan arriba al poder, de forma legal, el partit dels afrikaners National Party, fins el 1994, quan formalment s’acaba.

- Per a qui no ho sàpiga, què eren els “ban-tustans”?Els “bantustans” eren uns territoris que els blancs es van inventar per dir que els negres tenien uns territoris on podien viure i que, si vo-lien sortir, havien de demanar permís. Era una forma de mantenir la població controlada i, de fet, servien com a reserves de mà d’obra.

- Com dèiem, a part del contingut històric, l’exposició vol apropar al visitant una selecció

Albert Lladó, albert@edicat.cat

d’obres d’art. On és la importància de la crea-ció per entendre què va ser l’apartheid?Les obres d’art serveixen perquè a través de l’art es reflecteix la manera com configurem la realitat, i com la vivim, però també per entendre com es pot utilitzar per, intencio-nadament, canviar aquesta realitat, des de negar la pròpia existència dels negres, que eren i són la majoria de la població, fins pre-sentar-los com a éssers inferiors.

- Com vostè mateix diu, l’exposició és “metà-fora d’alguns aspectes fonamentals inherents a l’actual ordre mundial”. Creu que la discri-minació racial és un tema encara actual?Les analogies són sempre complicades, i hi existeixen molt matisos. Però, una vegada

dit això, si mirem com tractem molts països africans i molts països sud-africans per te-nir una mà d’obra més barata, podem veure com les condicions de vida de la gent consi-derada “no blanca” són més difícils. Mirar la història de Sud-àfrica ens pot fer reflexionar sobre la nostra forma de vida actual.

- David F. Malan arriba al poder, amb el partit dels afrikaners, el 1948. Hitler, a Alemanya, feia pocs anys, també havia arribat a gover-nar a través d’unes eleccions. Creu que hau-ríem de revisar les nostres democràcies per a què casos així no tornin a passar?És una pregunta difícil. Moltes vegades, les nostres democràcies són molt més formals que no pas de fons. S’han anat convertint en rituals que, cada cert número d’anys, vo-tem, però que no conviden a la participació d’una manera continuada. Per això, per evi-tar aquest tipus d’actituds racistes, s’hauria de treballar, en primer lloc, a través de l’edu-cació a l’escola i, després, al llarg de la vida, construint una relació amb els altres que no

Els “bantustans” servien com a reserves de mà d’obra”

l’exposició mostra una àmplia selecció d’obres d’art de l’època de l’apartheid”

®David Goldblatt

sEXE

Atòmic Girls

Festa revivalÉs un clàssic de l’estiu, també anomenada

“flower power” o “festa remember”. És un es-

deveniment que congrega tot tipus de gent:

casada, fadrina, gent que va desbaratada i

gent no se compondrà mai... Coneixes un

jove, ell et somriu i tu li somrius (casualment

sona “Love is in the air”). En un moment do-

nat, t’intentes pentinar perquè, ja se sap, tant

de ballar pareix que t’han botat els moixos

damunt, i ell, sense que tu tenguis temps per

reaccionar, te ve per darrere i te lleva una hor-

quilla del teu pentinat... L’horquilla va directa

a la butxaca de la seva camisa. Tu segueixes

ballant com si res i ell se t’acosta sigilosa-

ment i et diu fluixet: “l’horquilla està en el

meu cor”. Així mateix, es passa tot el vespre

tocant-se l’horquilla amb dos copets i mirant-

te. Què floreta...

Un nou curs comença, la vida al campus torna a renéixer i podem dir que hem viscut un bon estiu, per a alguns amb sol i platja, per a d’altres amb la muntanya d’apunts da-munt la taula, però, per damunt de tot, amb verbenes de poble! Qui no ha anat a alguna verbena aquest estiu? I és que són una de les millors coses que s’ha inventat la huma-nitat, perquè, sí senyors, les verbenes són punt de trobada de molts i, evidentment, una oportunitat única d’establir relacions socials-personals-carnals amb la gent del poble o de més enfora...

Què tendran les verbenes que ens agraden tant...

Verbena patxangueraLa gent és feliç en aquesta festa, grups com

Tumbet de Solfa o Horris Kamoi amenitzen la

vetlada. Tothom està content, tothom balla,

tothom canta... De sobte, sents una cosa dins

la teva orella... Oh, no! Què és això? És la llen-

gua de l’home que fa una estona ballava al

teu costat. Tu, astorada, comences a pensar: “i

ara què faig? Li fic la meva dins la seva o li dic

que tenc otitis?”.

Aquesta és una de les situacions en què et

pots trobar fàcilment a una festa d’aquestes

característiques. Però n’hi ha moltes més. Una

amiga tenia un objectiu a la verbena (al·lotes,

és important tenir un objectiu!) i, per entrar en

ametles, va decidir posar-se a xerrar amb els

seus amics, i clar, elles eren tres i ells també...

La repartició es va fer de la següent manera:

en lloc de pito pito colorito, va triar en primer

lloc la que feia abans l’aniversari. I mira per

on, totes tres varen triomfar i varen fer vore-

res netes (i qualcuna, figueres netes!). N’hi ha

que no baden...

Festa electrònicaLa platja. Tres de la matinada. La penya balla

desenfrenada damunt l’arena. N’hi ha d’altres

que també van fent damunt l’arena, i no pre-

cisament castells... Tothom amb les mans a

l’aire... ara ve un subidón...mmm...ara...sí...

sí! Uf! Quin subidón! Tanta sort que la mú-

sica està forta, que si no s’haurien sentit uns

altres sons, com d’animal remogut... En fi,

què us hem d’explicar...

Concert d’estiuTots els pobles n’han celebrat algun, i tam-

bé Ciutat. Hi ha dos tipus de gent que va als

concerts: la gent que escolta emocionada el

grup a la pista i la gent que fa barra tot el

vespre. I després et diuen què tal el concert

de Fito? M’han dit que no va cantar aquella

cançó... Ah, no? (i jo què sé... si vaig estar

més pendent del radar que de la música!).

En qualsevol cas, tant una cosa com l’altra

estan molt bé. Ara bé, si estàs a la barra, tens

més probabilitats d’agafar un gat que una al-

tra cosa i acabar dient a un jovenet: quins ulls

que tens! Te fan conjunt amb la camiseta...

Si encara no heu anat a alguna d’aquestes festes, no us ho penseu més, hi trobareu de tot i molt. I a la gent que hagi viscut expe-riències com aquestes, enhorabona i enda-vant les atxes!

Festes d’estiu. T’han retut?

sxc.hu (jimreilly)

L’HIPERBÒLIC17

L’HIPERBÒLIC BoCa a BoCa1�

Jaume López , text i fotos

No sé qui defensarà que es puguin fer acudits com el nostre”

Manel Fontdevila, humorista gràfic

Com va començar tot plegat? Com vas as-sabentar-te’n?Com es diu, era una setmana com qualsevol altra... De fet, jo me n’havia anat de vacances. I estant allà van trucar al mòbil a la meva dona i ens diuen que hi ha merder a El Jueves. Vam sentir la ràdio mentre tornàvem i jo no entenia res. Per la portada? Jo pensava “serà per una altra cosa” perquè havíem fet desenes d’acu-dits sobre la família reial i alguns havien sortit a la portada... Dos mesos abans, per exemple, havia sortit el rei que s’havia anat a posar te-tes a una clínica de cirurgia estètica.

I què et trobes quan arribes?El merder mediàtic ja havia començat. Els periodistes es van assabentar al mateix temps que la revista perquè quan van venir a segrestar-la ja hi havia els periodistes es-perant. Així que hi havia periodistes i polici-es que, com eren joves i aquestes coses no les havien viscut, no sabien ni què havien de fer, com es segresta una revista.

Es van endur les revistes que hi havia i...Sí, però allà només hi havia unes poques, les de les subscripcions. La majoria ja es-taven als quioscs i la gent les va comprar. És cert que al mateix despatx on esperà-vem per declarar a l’Audiència Nacional hi havia paquetets amb números segrestats, hi deien “tants de Las Palmas”, “tants de Saragossa”... Ens n’assabentem un diven-dres i el dilluns ja arriba la carta per a què ens presentem a l’Audiència el dimecres.

Ben bé en una setmana vaig passar d’es-tar de vacances a estar assegut davant del jutge de l’Audiència Del Olmo. El fiscal que ens va denunciar, Conde-Pumpido, estava de vacances i hi havia un suplent que va fer unes quantes preguntes de compromís. A vegades havíem rebut alguna carta de críti-ca, però segrestar una revista!Per què penses que aquest cop us van de-

nunciar?No se sap de què ve. Es diu que va ser un particular que li va enviar la revista en un sobre al fiscal general. També que el dia abans van estar dedicant molta atenció a la nostra portada al programa de Tele 5 “Aquí hay tomate”. Però seguim sense explicar-nos la diferència entre aquella setmana i les d’abans i després perquè hem continuat publicant acudits de la família reial.

Us ha condicionat tot plegat. Aneu ara amb més cura en tractar aquest o altres temes?No, si de cas m’ha augmentat la mala llet. Penso que ara no hem d’estar per tonteries i hem de ser més bel·ligerants. Ja dic que la monarquia l’hem tocat molt des d’aleshores però tampoc més que qualsevol estiu.

Manel Fontdevila (Manresa, 1965) és un dels autors destacats del setmanari d’humor El Jueves del que va ser director del 2000 al 2004. Guionista, dibuixant i membre del consell de redacció d’aques-ta revista on sovint realitza pàgines d’actualitat, és així mateix el pare de la popular sèrie La Parejita. Col·laborador de Regió 7, on dibuixa l’acudit diari, i de l’Associació Catalana de la Premsa Gra-tuïta, aquest estiu ha estat notícia mal-grat seu per la caricatura dels prínceps fent l’amor en referència als ajuts que rebrien les famílies nombroses i que, com a guionista, li ha costat una denún-cia del fiscal general i va ser el motiu del segrest governatiu d’aquell número.

L’última notícia és que la fiscalia de l’Audi-ència Nacional demanarà 3.600 euros de multa.Sí, la Justícia està anant molt ràpid en aquest assumpte. Estic molt content. La llàstima és que no sigui així per a tothom. Penso que es-tan corrent molt per intentar passar pàgina el més ràpid possible. A El Jueves, però, no volem pagar la multa i recorrerem.

Ens fiquem amb la gent que està per sobre, no per baix. El contrari és de “senyoritos.””

Qui us ha defensat? Creus que se us ha fet prou costat?M’han estranyat alguns mitjans que pensava que ens defensarien amb claredat i no ha estat així. Diaris suposadament progressistes que el que han assenyalat és que aquesta mesura, el segrest, ja no serveix per als objectius que busca, però que no han deixat clara la seva defensa de la llibertat d’expressió. O que han discutit més sobre el bon o mal gust de l’acudit i no sobre el tema de fons que és si això s’ha de poder fer o no. Jo penso que sí. L’acudit pot ser bo o dolent, no treballem per l’editorialista de determinats diaris sinó per als lectors d’El Jue-ves. Ja fa temps que hi ha una gran separació entre els poders fàctics i la resta de la gent que ens ha donat tot el seu suport.

I no l’he rebut dels partits polítics?Explícitament només d’Izquierda Unida. De la resta ha estat molt tebi. El PSOE ha dit que respectaven la feina dels jutges. Per al PP, naturalment, l’acudit era intolerable. Però, en general, quan diuen que faran una llei per a què això no torni a passar no saps si es per a què no es pugui segrestar un mit-jà o per a què no es puguin fer caricatures com aquesta. Si algun dia el govern diu que aquestes caricatures queden prohibides no sé qui sortirà a defensar-les.

En el cas de l’acudit de Mahoma, alguns es van omplir la boca parlant de la llibertat d’expressió.Sí. I s’han d’assumir les reaccions que genera un acudit si es vol defensar aquesta llibertat. Si critiques les institucions, no tindràs publici-tat institucional. Una altra cosa és que la po-licia està per defensar-te de certes reaccions. I aquesta és, per exemple, la diferència amb França. Quan allà arriba el judici per la cari-

catura de Mahoma d’Hebdo, tots els partits polítics donen suport i els hi arriba una carta oficial de Sarkozi que diu que tot i que no com-parteix la seva línia editorial tenen tot el seu suport. Això no ho ha fet ningú per nosaltres.

Hi ha algun tema que penseu que no s’ha de tocar?No parlem de malalties. De gent que no es pugui defensar. Ens fiquem amb la gent que està per sobre, no amb la gent que està per baix. Això em sembla molt de “senyorito”. És el que fan els realities shows. Els temps canvien, als anys 70 l’homosexualitat era un motiu d’humor i ara cada vegada ho és menys. Té un públic però a mi no m’agrada.

Però a El Jueves també hi ha humor de l’Es-panya “canyí”.Jo no comparteixo tot el que es fa a El Jue-ves. Som molt variats.

Creus que ara es fa menys humor polític que abans?Han canviat les coses. Abans el que no sortia a l’editorial sortia a l’acudit. Ara si l’acudit es surt de l’editorial, es fa fora l’autor. Però un diari és un negoci, i la gent que posa els seus diners imposen la seva línia i idees, i s’ha d’acceptar.

Aleshores, per què cada vegada hi ha menys revistes d’humor? La societat de-manda menys humor polític?Sí, ara només queda El Jueves. Ha passat com els cantautors que cada vegada es de-manden menys. Una revista també és un producte i ha de tenir una política comerci-al i és difícil tirar-la endavant. No ho sé, el cert és que la gent que està donant la seva opinió gràfica en aquest país són la majoria d’una generació que ja són avis.

19L’HIPERBÒLIC

19taLLER d’EsCRIPtuRa

Escola d’Escriptura de l’Ateneu BarcelonèsCanuda, 6 - 08002 Barcelona - Tel. 93 317 49 08 -escolaescriptura@ateneubcn.org - www.escoladescriptura.org

La serpLaura López Granell

La fonètica s’escapa pel forat de la sabata;serpenteja el temps perdut: present mat, passat lluent,i un futur esbatanat s’estavella al cim del vent.

Peus mètrics sense mitjó xopen la sorra de pori al desert hi viuen gossos i al bosc nien escurçonsbruts, com la gola del llop. Tanta pausa sense glop,

tanta set sense xarop: massa antídots, cap verí.Em demano una metzina al taulell de la botigai el preu n’és un decasíl·lab. No sé pas si un glop de ritmes

em traurà la set de dir. Timbaleja, el transcendir;repica, el sentit pregon: Dóna ritmes! Dóna nom!Dóna rom al món que dorm! La poesia és el ronc

del gegant que ens fa de son, el somni lúcid dels bons,fe, llepolia, pretext, revers del sou, reretext...La poesia és el jonc que es redreça a si mateix.

De poetes en som tots i ningú, si filem prim;fa molts dies que no rim i improviso un ram de mots--els llops els cullen al bosc i els escurçons en deliren

enverinats de veritats, emmetzinats de mentides--.La poesia és el tronc que serra una serra primai en fa serrells, serradures, pelleringues, peladures...

Serpenteja el fil dels versos. Canvien la pell i el peud’anapèstic a troqueu, la serp i la serpentinaen cada trop, cada rima... No em toqueu el cascavell

si un vers, sinuós, s’aprima, s’arrosseguen els desitjosi els records s’entortolliguen. És virulenta la dent.Un nou udol s’endevina. Muda la serp, muda el temps

perdut en alguna rima. No em toqueu el cascavell!Duc la pedra a la sabata. El mot m’escura, no em cura.

El full en blanc se m’arrapa i surt el vers per la culata.

fgndgbncmbn mvxvm

n.ldvmnlkm.,bmn.,x cjkvb zsdjkfhgvj a

uhsd

fgvu

jhas

dfu auishdgfvuhasd uasdhfu ausdghfa

hsdf

gb ujhjio jsdhgasdi ogjk

ioashdgadfsgiok aiosdhgf oh

a jkd

fhgjh jsdhf jhsdj

L’HIPERBÒLICHIstÒRIEs dE CataLunYa20

El Teatre Romea

El 3 d’octubre de 1867, el teló del teatre Ro-mea s’alça per primer cop. L’obra que ame-nitza aquesta màgica nit d’inauguració és La rosa blanca de Frederic Soler (conegut amb el pseudònim de Serafí Pitarra). Durant segles, el teatre havia estat una activitat mal vista pel poder. I Barcelona havia gaudit d’un únic recinte: l’actual Teatre Principal. Després, a mitjan segle XIX, s’havia inaugurat el Liceu. I, ara, sorgia aquest nou edifici, anomenat Romea en homenatge a l’actor murcià Julián Romea Yanguas, mort aquell mateix any.

www.acpg.catAmb: Oriol Junqueras Helena Moliné

Pitarra va ser un poeta, un dramaturg i un empresari teatral amb molt d’èxit. Les seves obres van triomfar, perquè va saber connec-tar amb els gustos dels espectadors, tot re-vitalitzant el teatre popular en la llengua del país. Tant és així que, sovint, el considerem el “pare” del teatre català contemporani. De fet, durant molt de temps, el castellà havia estat la llengua de “l’alta cultura”, però la majoria de la població amb prou feines l’entenia. A més, les obres eren molt llargues. Acostuma-ven a tenir fins a cinc actes, acompanyats de simfonies inicials, balls i sainets. Moltes ve-gades, aquests sainets eren els que desper-taven més entusiasme. Entre d’altres raons

perquè els nous autors els escrivien en cata-là. I, precisament per això, un dels principals mèrits de Pitarra va ser escriure en el “català del carrer”, en “el català que ara es parla”, en contraposició a la llengua excessivament acadèmica i refinada de bona part de la lite-ratura catalana de l’època.

L’emplaçament de l’edifici, al número 51 del carrer Hospital, constitueix en ell mateix una ve-ritable història. Al segle XVIII, hi havia el convent de Sant Agustí, que va ser incendiat –conjunta-ment amb els altres convents de Catalunya– a la famosa “crema” del juliol de 1835, poc després que els ordes monàstics que els ocu-

paven els haguessin abandonat. Actualment, l’església d’aquell antic edifici religiós continua sent un temple parroquial. Mentre que la resta –un cop reduïda a cendres– va tenir diverses funcions. Primer, com a plaça i després, com a caserna militar. Tot plegat, abans de convertir-se definitivament en teatre.

Així doncs, igual que la llengua catalana, aquest indret de la nostra ciutats també ha viscut tota mena de glòries i ensulsiades. I, ara, després de 140 anys d’història, les se-ves butaques continuen esperant el públic que vulgui sentir tot allò que el teatre ens ha de comunicar des de dalt l’escenari.

3 d’octubre de 1867

EDUC

ACIÓ

T’agrada el turisme?Adscrits a la primera universitat en re-cerca turística del país, amb nosaltres podràs cursar des de cicles formatius d’allotjament, agències de viatges i in-formació turística, f ins la Diplomatura i el nou segon cicle oficial en Turisme.Una borsa de treball amb més de mil ofer-tes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta! Descobreix per què som líders en turisme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

EDUC

ACIÓ

Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, for-ma part d’una xarxa internacional d’escoles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Disseny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video), Moda i Comunicació. És l’escola del projecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889. info@bcn.ied.es - www.ied.es

EDUC

ACIÓ

Professionals compromesosLes EUTSES Pere Tarrés-URL, especialitzades en la formació en Acció Social i en la gestió d’ONLs, ofereixen un ampli ventall de màsters, postgraus i programes oficials de postgrau (POPs), presencials i a distància. El centre és un punt de referència estatal en la formació per a professionals de l’àmbit social que vo-len millorar la seva intervenció i/o adquirir un grau de qualificació superior.C/ Santaló, 37 (Barcelona), Tel.: 902 410 000, sio@peretarres.org www.peretarres.url.edu

EDUC

ACIÓ

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66www.formatic-barna.comformatic@formatic-barna.com

EDUC

ACIÓ T’ajudem a assolir l’èxit

L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la in-serció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).Tel. 93 730 19 00 info@euncet.eswww.euncet.es

GuIa JovE L’HIPERBÒLIC

21

MODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

Turisme, una opció amb futur Si t’agrada relacionar-te amb la gent, aprendre idiomes, viatjar i conèixer cultures diferents, no ho dubtis, estudia turisme, vine a CETA. A la Diploma-tura en Turisme et podràs especialitzar en gestió hotelera, informadors i guies, i agències de viatge, podràs estudiar fins a set idiomes i gaudir, des del primer curs, d’una borsa de treball amb més de 650 empreses d’arreu del món.C/ Aragó, 55 - Barcelona Tel.: 93 227 80 90www.ceta.edu.es ceta@ceta.edu.es

EDUC

ACIÓ

L’HIPERBÒLIC CuLtuRa22

Teatre

Pirats: els joglars flotantsDia: del 30/09/2007 al 02/12/2007Barcelona, Teatre Poliorama. Preu: 12 euros.

El llibertí, de Joan Lluís BozzoDia: a partir del 07/09/2007Barcelona, Teatre Poliorama. Preu: 17-28 euros.

Música

Ismael SerranoDia: 14/10/2007Barcelona. L’Auditori. Preu: 15-30 euros.

NOFXDia: 16/11/2007 Barcelona. Sala Razzmatazz. Preu: 28euros.

Air + Au revoir SimoneDia: 30/11/2007 Barcelona. Sala Razzmatazz. Preu: 28euros.

Los Suaves + LilithDia: 30/11/2007Barcelona. Sala Apolo. Preu: 20 euros.

FestivalFestival de Metal Dia: 24/11/2007Barcelona. Espai Jove Boca Nord. Preu: 5 euros.

Festa Boca RàdioDia: 22/11/2007Barcelona. Espai Jove Boca Nord. Preu: gratuït.

Fires

NivaliaDia: del 16/11/2007 al 18/11/2007Fira de Barcelona. Preu: per determinar.

Saló NàuticDia: del 03/11/2007 al 11/11/2007Fira de Barcelona. Preu: per determinar.

Motor

Open GT Circuit de CatalunyaDia: 10/11/2007 i 11/11/2007Montmeló. Preu: per determinar.

Xerrades

“Anar de lloguer: què, qui i com?”Dia: 08/11/2007Barcelona. CIAJ. Preu: gratuït.

“Voluntariat a l’estranger”Dia: 29/11/2007Barcelona. CIAJ. Preu: gratuït.

Cinema

Anime Dia: 02/11/2007Barcelona. CAJB. Preu: gratuït

Cicle de cinema Can BastéDia: 22/11/2007Barcelona. Centre Cívic Can Basté. Preu: gratuït.

novembre 2007

Saló del Llibre

Dia: del 21/11/2007 al 25/11/2007

Cinc dies per gaudir d

e la literatura catalana i co

nsultar i

comprar tot tip

us de productes editorials nacionals i

estran-

gers. També hi haurà xerrades, s

eminaris, presentacions,

jocs, etc.

Preu: per determinar

www.slb-bcn.com

La Plaça del Diamant

Dia: del 30/10/2007 al 20/01/2007.

Barcelona. Teatre Nacional de Catalunya.

L’adaptació, per part de Josep Mª Benet i J

ornet, de l’obra

més coneguda de Mercè Rodoreda donarà el tre

t de sorti-

da a l’any dedicat a l’escri

ptora catalana. Amb la història

de la Colometa, l’espectador co

neixerà la Barcelona

de la postguerra.

Preu:13-24 euros.

www.tnc.cat

XIII Saló del Manga

Dies: Del 1 al 7 de Novembre. Hospitalet

de Llobregat

Arriba la xIII Edició del Saló Manga, am

b tres recintes al

centre de L’Hospitalet de Llobregat on hi haurà cursos,

tallers, mostra de còm

ics i diverses activitats relaciona-

des amb el m

ón Manga.

Preu: 5 euros.

www.ficomic.com

agenda

Saló del Llibre

Dia: del 21/11/2007 al 25/11/2007

Cinc dies per gaudir d

e la literatura catalana i co

nsultar i

comprar tot tip

us de productes editorials nacionals i

estran-

gers. També hi haurà xerrades, s

eminaris, presentacions,

jocs, etc.

Preu: per determinar

www.slb-bcn.com

Fires

de Sant Narcís

Dia: finals d’octubre, principis de novem-

bre. Girona.

Un altre any, Girona s’omplirà de gent d’arreu de

Catalunya per celebrar les Festes de Sant Narcís. Amb les

Barraques com a rerafons, tothom

qui ho vulgui podrà

gaudir de la capital del Gironès i descobrir-ne tots els

seus racons. Preu: gratuït.

www.ajuntament.gi

TitolLa vaca cegaTopant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n ve la vaca tota sola. És cega. D’un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre se li ha posat un tel: la vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el ferm posat d’altres vegades ni amb ses companyes, no; ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, el silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l’esquellot, mentres pasturen l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria. Topa de morro en l’esmolada pica i recula afrontada... Però torna, i baixa el cap a l’aigua, i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set. Després aixeca

LA POESIA

L’HIPERBÒLIC23CuLtuRa