La competncia Per ser escoltat ms que sentit

LHIPERBLIC90

RepoRtatge- pg. 16

La cervesa, un munt de sabors

MaRia LapiedRa - pg. 20

el sexe est sobrevalorat!

febrer 2011

La ReViSta deLS UNiVeRSitaRiS WWW.deRia

.Cat aSSoCiatS a

La CoNVidada- pg. 12

Laia Sanz, no magrada perdre ni a la play

N90 - febrer2011

02 - EDITORIALLHipeRBLiC aVaNa

03 - LA IMAGELa MUSa diNgRid piCaNYoL

04 - APUNTATCJB i MaNS UNideS

05 - UNIVERSITAT I RECERCAdigUeS La teVa SoBRe La

UNiVeRSitat

06 - ELS CONVIDATSLa CoMpetNCia

07 - ALTAVEUMaZoNi, eL CRoMoSoMa pop

09 - MSICA INTERNACIONALKYLie MiNogUe aL SaNt JoRdi

10 - REPORTATGECataLUNYa eN 135 paiSatgeS

11 - PUBLIREPORTATGEpoLSeReS VeRMeLLeS

12 - ENTREVISTALaia SaNZ

14 - TENDRIESSoS! ZoNeS SeNSiBLeS aL FRed

16 - REPORTATGELa CeRVeSa, UN UNiVeRS de

SaBoRS

18 - PETITS ANUNCISgUia JoVe

19 - ORIENTAT AMB EDUCAWEBapRN a MeMoRitZaR

20 - SEXE AMB MARIA LAPIEDRAeL SeXe eSt SoBReVaLoRat!

22 - CLSSIC DERRADESLa RoCa

22 - CULTURAageNda

23 - ESCOLA DESCRIPTURA(iN)FideLitat

Nom: Waka-wakaEl waka rumor, ms a prop de confir-mar-se. Gerard Piqu, jugador del FC Barcelona, ha publicat, a travs dun mis-satge al seu twitter, una fotografia amb la cantant colombiana Shakira. La imatge s de la celebraci de laniversari de tots dos el passat 2 de febrer.

Lloc: EgipteEl pas nord-afric s lepicentre de laten-ci mundial per les manifestacions que els opositors al rgim de Hosni Mubarak estan duent a terme a la capital del pas, El Caire. Tot l'Egipte demana la retirada del poder del dictador egipci, que aviat far 30 anys que s al poder.

Dada:01%Leconomia millora en una dcima la pre-visi del Govern per al 2010. Segons ll-tim butllet del Banc dEspanya leconomia espanyola va caure un 0,1% en el conjunt de 2010, tot i que va tornar a crixer un 0,2% en el quart trimestre desprs dha-ver-se estancat en el trimestre precedent.

L'Hiperblic comena, amb aquest nmero, una nova etapa en la seva ja llarga tra-jectria periodstica. A partir d'ara, Edicat, l'empresa editora, suma esforos amb el Grup Naci Digital de cara a ampliar continguts i a una major diversitat en els canals de difusi dels diversos productes periodstics.En conseqncia, L'Hiperblic disposar d'una major capacitat d'edici, un increment en la qualitat i diversitat dels continguts periodstics i accs a nous formats digitals que s'aniran desplegant al llarg dels prxims mesos. Tot plegat, amb la intenci de consolidar aquesta publicaci com a mitj de referncia dins l'mbit universitari.La intenci s que L'Hiperblic guanyi en actualitat i profunditat, amb la incorporaci de noves seccions pensades per atraure l'inters dels lectors i facilitar informaci dels serveis que estan a disposici dels lectors que conformen aquest segment social.Tot plegat, amb una referncia clara de pas i essent conscients que L'Hiperblic s'adrea a una franja de lectors estratgica per a una llengua que necessita el suport de la comunitat universitria.

*Textos: Salvador Cot deria.cat

L'Hiperblic avana

editorial

La il

. lust

raci

Fl

aixo

s

Sumari

OPINI LHIPERBLIC/90 FEBrEr 2011 _______________________________________________________________________________________________________________

2

SUBSCRipCi: 1 (administracio@edicat.cat)

Edita: Grup Naci DigitalPresident del Consell editorial: Josep Ritort.Cap de Relacions Externes: Jordi Sansalvador.Redacci i edici: Diego Gimnez i Susana Perdomo.Assessorament lingstic: Xavier BorrsAssessorament editorial: Antoni Gonzlez.Impressi : ImprintsaDipsit legal: B-48091-2007.

SCG Aquitnia SLC/Dos de Maig, 270, b. 08025 Barcelona.Redacci: 90 433 52 96. revista@edicat.net.Publicitat: 90 451 61 70. jordi@edicat.cat.Web: www.deria.cat

0'1%

Ara ja ens pots trobar al FACEBOOK, TWITTER, SCRIBB i com sempre a DERIA.CAT

trobans!!!

3LHIPERBLIC/90 LA IMATGE _________________________________________________________________________________________________ FEBrEr 2011 3

Tagrada fer fotos? Ets un il.lustrador que vols fer conixer els teus dibuixos? Si tens un espai web com un Flickr o un Fotolog no ho dubtis. Envians les teves creacions a redaccio@edicat.cat i publicarem el millor a Es busquen joves talents!.es busquen joves talents

Em dic Ingrid Picanyol, tinc 22 anys i visc a Vic, vaig estudiar fotografia artstica durant tres anys a Barce-lona i posteriorment em vaig graduar en els Estudis Superiors en Disseny Grfic a Vic. Actualment treballo a Suki Design Studio com a dissenyadora grfica a Vic i parallelament combino la meva altra gran passi que s la fotografia. Amb vista a un futur molt proper tinc pensat preparar una exposici. El meu actual flickr combina treballs fotogrfics i de disseny grfic

La fotografia va formar part d'una exposici d'un quants fotgrafs joves a Barcelona que va recrrer diversos emplaaments. L'exposici prenia com a tema el dels mites clssics i aquesta foto en con-cret representava La Musa. s el reflex d'una mirada crtica sobre la figura de la musa i de la forma amb qu s'ha representat al nostre entorn ms vulgar i quotidi. Una cosa aix com la caiguda d'un mite o la musa: qualsevol de nosaltr@s.

La musa, d' Ingrid Picanyol - http://www.flickr.com/photos/ingridpicanyol

APuNTA'T LHIPERBLIC/90FEBrEr 2011 _____________________________________________________________________________________________________

4

Tens molts motius per associar-te a un dels sindicats destudiants que formen part del CJB. Per qu? Doncs perqu a travs dun sindicat destudiants podrs: - Defensar els teus drets com a estudiant. - Millorar la teva facultat, en tots els mbits.- Treballar per un ensenyament pblic i de qualitat.- Incidir per millorar els processos i espais de decisi

de la teva universitat. - Trobar assessorament i recolzament per als teus

problemes de gesti acadmica.- Conixer moltssims joves universitaris daltres es-

tudis i facultats.I, sobretot:- Viure al mxim la vida universitria!

Noms cal que tinformis b i tris la teva opci. Aqu tens un llistat de les diferents entitats i dels seus webs perqu puguis conixer-ne els plantejaments i com ho has de fer per formar-ne part i participar-hi. No deixis escapar loportunitat!

+Info a www.cjb.cat

Lany 2011 Mans Unides celebra la campanya 52. Continuem treballant per assolir lobjectiu irrenuncia-ble de la nostra missi: acabar amb la pobresa i la fam al mn. Per, a ms, aquest any, dins de les cam-panyes dedicades als objectius de desenvolupament del millenni, hem vinculat la nostra a la reducci de la mortalitat infantil entre nens menors de cinc anys.

Sabem que la pobresa s el territori on germinen moltes injustcies que afecten tres quartes parts de la humanitat. En la mesura que aconseguim reduir els ni-vells de pobresa, analfabetisme, malaltia i desnutrici, disminuir la mortalitat infantil. Segons UNICEF, uns 29.000 nens menors de 5 anys moren cada dia per causes que es podrien evitar fcilment. Parlem d'11 milions de morts a lany i de ms dun ter dinfants que moren per malnutrici.Mans Unides convida a cada persona a assumir la seva prpia responsabilitat en la construcci dun mn millor, i seguir defensant la opci pels pobres.

Viu al mxim la teva vida universitria!Ets universitari a Barcelona? Sabies que el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) aplega a 10 entitats estudiantils que tenen presncia a les universitats de la ciutat?

Acci Estudiantil (www.accioestudiantil.cat)

Associaci de Joves Estudiants de Catalunya (www.ajec.cat)

Associaci dEstudiants Progressistes (AEP) (www.aep.cat)

Associaci Internacional dEstudiants de Cincies Econmiques i Empresarials (www.aiesec.org/spain)

Associaci Universitria Sin Vergenza (www.sinver.org)

Federaci Nacional dEstudiants de Catalunya (www.fnec.cat)

Magma-Associaci per a Promoure la Recerca Jove (www.magmarecerca.org)

Moviment dUniversitaris i Estudiants Cristians http://mcjbcn.com/muec/

Sindicat dEstudiants (www.sindicatdestudiants.net)

Sindicat dEstudiants dels Pasos Catalans (www.sepc.cat)

Apu

nta'

t al C

JBAp

unta

't a M

aN

S U

Nid

eS

Per poder aconseguir estar ms a prop de la consecuci del quart objectiu del millenni, Mans Unides fa una crida a aquelles persones que no es conformen amb la mera crtica destructiva i que saben que noms s possible fer un mn millor amb lesfor individual de cada un de nosaltres. Mans Unides aglutina els esforos daquesta gent per donar-los una organitzaci el ms eficient pos-sible. No es tracta daportar ms o menys, sin el que est dins de les possibilitats de cadasc.

s per aix que tot oferiment s benvingut, des duna aportaci econmica, com a donant, fins a una mica de temps lliure, com a collaborador. Fins i tot pots ajudar des de casa, com a cibervoluntari amb el des-envolupament de les nostres webs 2.0, com a redactor en lnia o com a blogger. I si no pots collaborar de cap manera, demostra el teu suport a Mans Unides en les accions dactivisme solidari al Facebook, al Twitter, al blog lafacultadinvisible.org, etc. Aquestes petites aportacions contribueixen a construir un mn ms so-lidari al Nord i un mn ms just al Sud.

Planta cara a l'immobilisme institucional dels governs i els organismes internacionals, passa a lacci i di-gues prou a la passivitat que ens envolta i que ens impedeix actuar.

Agust Cirera+Info a www.mansunides.org

Implicat en la lluita contra la fam i la pobresa al mn!Mans Unides centra la campanya denguany en la lluita contra la mortalitat infantilTu tamb pots contribuir a fer un mn ms just

Els estudiants estaran ms presents en el Consell Interuniversitari de Catalu-nya (CIC), lrgan que reuneix Govern i universitats, grcies a la creaci del Consell de lEstudiantat. Aquest organisme nou neix amb la voluntat de millorar la coordinaci interuniversitria, la participaci i la representaci dels estudiants a les universitats catalanes i amb ladministraci. Aquesta s una de les mesures a favor dels estudiants que ha sorgit del grup de treball que es va constituir fa un any amb representants del Govern i dels universitaris.

Constitut com una subcomissi de la Comissi daccs i afers estudiantils del CIC, el Consell de lEstudiantat estar compost pels representants dels estudiants de les universitats catalanes presidents o portaveus dels consells de lestudiantat o rgan equivalent de cada universitat ms un represen-tant del Govern, que hi exercir la secretaria.

Entre les competncies daquest nou organisme hi ha debatre els temes dinters interuniversitari que es proposin des del Govern o les universitats; coor-dinar els consells de lalumnat de les universitats; re-presentar la veu dels estudiants deducaci superior, o preparar les reunions de les comissions del CIC on hi hagi representaci estudiantil.

La constituci del Consell de lEstudiantat s fruit de la feina feta pel grup de treball que es va constituir fa un any en el marc del CIC amb representants dels estudiants de les universitats catalanes, dels sindi-cats destudiants i del Govern. Aquest grup de treball ha acordat tota una srie de mesures a favor dels universitaris, que sn les que el nou organisme de representaci estudiantil haur de treballar, priorit-zar i establir un calendari.

Aquestes mesures tenen la doble finalitat de po-tenciar la implicaci i el sentiment de pertinena a la universitat dels estudiants en general i, a ms a ms, facilitar la feina dels representants estudian-tils i reconixer la seva tasca.

digues la teva sobre la universitat!

Amb aquesta intenci, es proposa que els repre-sentants estudiantils tinguin un estand al Sal de lEnsenyament; donar informaci als estudiants nous sobre els seus representants i els rgans de govern i gesti de les universitats en el moment de la matrcula; potenciar la informaci sobre les elec-cions destudiants; elaborar una guia del represen-tant estudiantil; o convidar els representants dels estudiants als actes institucionals de les universi-tats i la Generalitat.

Govern, rectors i estudiants creen el nou Consell de lEstudiantat, per millorar

la participaci i la representaci estudiantil a les universitats i amb la Generalitat

5LHIPERBLIC/90 PuBLIREPORTATGE _________________________________________________________________________________________________ FEBrEr 2011

Maria Elena Maseras ribera, nascuda a Vila-se-ca, va ser la primera dona universitria de lEstat espanyol. Es va matricular a la Facultat de Me-dicina de la Universitat de Barcelona lany 1872, per no va ser fins el 1910 que una reial ordre del Ministeri dInstrucci Pblica i Belles Arts va autoritzar laccs lliure i oficial de les dones a la universitat. Aix passava set segles desprs de la fundaci de la primera universitat de lEstat.

Per commemorar lefemride, la Comissi Dona i Cincia del CIC ha impulsat la publicaci del llibre Doctes, doctores i catedrtiques, que parla de la

situaci de la dona universitria des duna perspec-tiva histrica i tenint en compte aspectes diversos: laborals, socials, culturals, educatius, psicolgics, cientfics, tecnolgics, de recerca, etc.

Divuit experts de les universitats i dinstitucions implicades en les poltiques digualtat de gnere han participat en aquest volum, editat per la Ge-neralitat. Les seves anlisis serveixen per explicar el paper i laportaci de les dones al mn cientfic i docent en els darrers 100 anys, per tamb per recordar les desigualtats de gnere que encara existeixen.

UN sEgLE DE DoNEs UNivErsitriEs

www.gencat.cat/universitatsirecerca

ELs COCONvIdATs LHIPERBLIC/90GENEr 2011 _____________________________________________________________________________________________________

6

De la m dscar Andreu i dscar Dalmau, La competncia, programa que semet cada dia a Rac1 de 12:00 a 13:00 h, s un espai, com b diuen els creadors, basat en fets reals. Una mirada cida i crtica amb molt dhumor sobre lactualitat diria. Conviden Secundria a assistir a un dia demissi.

Desprs de fer cua amb un grup de 30 persones, que compten els minuts per sentir i veure com es fa el seu programa preferit, entrem a lestudi. Les rialles no es fan esperar i si hagussim de destacar un comentari que resumeixi lexperincia, aquest

per ser escoltat ms que sentit

La competncia

ens el brinda el Justo Molinero de la genial m de lscar Andreu: La televisi sn catorze polza-des dimaginaci, la rdio s una imaginaci que no cap en 14 polzades. Amb els scar i la Natza Farr en parlem de tot plegat.

Fa dos anys que feu el programa, oi?O.D. S, de fet aquesta s la segona temporada. Far un any i mig que vam engegar el programa.

Minoria absoluta havia deixat el llist molt alt. Sembla que en aquest any i mig heu superat totes les expectatives.O.D. Aix ho dius tu. Ets molt amable. O.A. Ens conformem a igualar-lo, amb audincia,

El programa de rdio, basat en fets reals, combina humor,

crtica i genialitat de la m dels scar

7LHIPERBLIC/90 ELs CONvIdATs

amb el carinyo de la gent, amb continutat i, so-bretot, amb sous (riuen tots).

Com es prepara el programa?O.A. El programa es va fent durant tot el dia, durant 24 hores. Aquest s un dels avantatges de treballar amb xarxes socials. Fem una primera reuni a les nou de la nit, via correu electrnic, on fem una tria de temes dactua litat, del que creiem que es parlar. A partir daqu fem el que sanomena lesquelet del programa. Amb aquest esquelet, lendem a primera hora, aca-bem denllestir, escriure o actualitzar les notcies.

Per aix dieu que el programa est basat en fets reals, oi?O.A. S, exacte.O.D. Tamb, era un dels requisits de la direcci. Que el programa que substitus el Minoria fos un programa basat en lactualitat diria. Nosaltres vam demanar no centrar-nos en poltica perqu no ve-nim del periodisme poltic, com en Toni Soler o el Queco. En aquest sentit vam coincidir amb la direc-ci perqu s el que tenien en ment.

Com ho feu per seleccionar els fets que passa-ran a formar part del programa?O.D. No tho sabria dir..., per lhumor que puguin tenir. Mirem de no ser molt esclaus de lactualitat en el sentit que si sest donant molta importncia a un tipus de notcia que no es pot aprofitar, aix no s un problema. Per exemple, sovint prescindim de notcies que serien portada de diari per buscar-ne una de secundria amb ms possibilitats per fer humor. Notcies que en boca dels personatges t molta ms comicitat.

Com es crea un personatge? Com sabeu si fun-cionar? N.F. La veritat s que els personatges es van fent grans a mesura que hem anat fent el programa i sense haver de meditar-ho molt. Fins i tot en el di-recte surten coses que desprs aprofitem. s una qesti menys estudiada del que la gent es pensa. Es tracta de ser genis, i com que aqu tots ho som, les coses surten soles (riuen tots).

(A lO.A.) Abans, al programa, has dit una frase fent el personatge del Justo Molinero que podria definir el que s la rdio. Ests dacord amb ell?O.A. Shi apropa, s. A ms, dalguna manera, als homes, els fa una mica dones, ja que ens permet fer

ms duna cosa a lhora. La fora de la rdio s que pots estar conduint i escoltant la rdio. O.D. Tot i que, tamb s veritat que el nostre pro-grama est fet ms per ser escoltat que sentit. Hi ha oients que ens diuen que per estudiar, per exemple, si que es posen msica per amb el programa han destar atents. Pot ser pel ritme, tamb.

Qu s el millor i el pitjor de la professi?N.F. El pitjor s el sou i que treballem tots els dies de lany. O.D. s poltica de la casa que en dies festius, en qu altres cadenes tenen programaci especial, aqu es mant la graella normal. N.F. Tampoc no fem els festius locals, ja que el pro-grama s pertot Catalunya.O.D. Encara seria pitjor si fos a nivell estatal.N.F. Per aix no fem rdio estatal, per fer festa lOn-ze de setembre (riuen).O.A. (fent de Mohamed Jordi). Perqu jo no parlo castell (riuen).

I el millor?O.A. Les vistes i perqu ve molt de gust treballar amb gent jove, desperit, i amb la rdio lder del teu pas.O.D. La immediatesa, tamb. Fent la comparaci amb la tele, des de que escrius una idea fins que acaba sortint passa molt de temps i per moltes mans. Aqu una idea que has tingut a les deu, a les dotze lhas de posar en solfa. N.F. Aquest s un tpic de la rdio, per que s molt veritat. Tu mateix et pots fer ms o menys les coses. A la tele necessites cinquanta persones per fer una cosa i aqu amb un micro tapanyes bastant. O.A. Aix tho diu la Natza que treballa amb llapis,

paper i la seva veu (riu).N.F. Jo no utilitzo ordinador perqu sc allrgica als teclats i ho faig tot amb ploma dnec. O.A. Ploma dnec, en mata un cada dia, i paper de calc (riuen).N.F. S, mhan fet un forat a la taula per posar la tinta (riuen).

Que recomanareu a un jove que es volgus de-dicar a la rdio?N.F. Que estudis econmiques o qualsevol altra cosa. O.D. Que no ens foti la feina, no sigui cas.O.A. El peix ja est tot venut aqu. Poden estudiar infor-mtica i idiomes. O.D. Que estudin ingls i internet que s el futur. (riuen)N.F. Ara mateix, el periodisme i larquitectura sn dos camps que no tocaria.

Qu s el que creieu que ha de tenir un bon lo-cutor?O.A. Bsicament, que se lentengui, que tingui una bona dicci, mnimament acurada.O.D. Per tampoc s imprescindible, a vegades sents cada cosa a la rdio. N.F. Jo ho trobo imprescindible. A mi em molesta molt que la gent no spiga dir les erres i estigui fent rdio. De petita jo volia ballar, per era molt maldestra. No era lo meu. Amb la rdio passa el mateix. Que parlin els que en saben.

*Textos: Diego Gimnez (diego@edicat.cat)Fotos: Cedides

deria.cat

Foto: Roser Vilallonga / La Vanguardia

Aqu una idea

que has tingut a

les deu,

a les dotze lhas

de posar en solfa

Poden comptar-se amb els dits duna m i en sobren! els casaments als quals ha assistit Jaume Pla, Mazoni, i no cal dir que la roba que ocupa el seu ar-mari sallunya daquest tipus destilisme. Tot i aix, el sis disc destudi del msic i compositor de la Bisbal es titula Fins que la mort ens separi (Bankrobber, 2011). Desprs del partit entre lesperana i leufria que ja ens presentava fa un parell danys amb Eufria 5 Esperana 0, ara salten al camp dos nous jugadors. Lunivers interior sha de batre en duel per fer-se sentir en el mn exterior. Qui guanyar el matx?

Amb un ttol de referncies tan clssiques, la pregunta s obligada: Mazoni creu en lamor per sempre? No! He posat aquest ttol per diverses raons. La primera, per-qu el considero fora anacrnic: avui en dia ja no cal que et separi la mort, ja et separes tu abans. La idea de lamor com una cosa que es realimenta i que sempre creix la veig molt complicada. Sobretot en una generaci que est ms preocupada per satisfer els seus interessos que no els del seu entorn: que prefereix no tenir fills per mantenir el seu estatus de vida.

Mazoni divideix les canons del seu nou disc en tres tipologieMazoni divideix les canons del seu nou disc en tres tipologies diferents: Nhi ha de desamor (i amor a la vegada), nhi ha daltres sobre la mort i tamb nhi ha on plantejo histries, per, al contrari daltres vegades, no les jutjo, ho faig sense prendre-hi partit. El msic bisbalenc ha volgut treballar especialment

les melodies daquest sis disc. s ms onric. Es podria dir que s com un pont entre els tres discos en catal i el 7 Songs for a Sleepless Night (Bankrobber, 2003). s un retorn als meus orgens, per des de la perspectiva actual: un entremig amb coses de tots dos perodes.

Mazoni tamb reflexiona sobre la msica i com ens influeix. Quan ens fem grans ens costa molt ms que ens toquin la fibra, amb pellcules o amb msica per exemple. Aquells discos que et van im-pressionar als 15 o 17 anys... I no s que ara les coses siguin pitjors, sin que nosaltres tenim la pell ms dura. Per sha de fer lesfor: no shi val a pensar all que abans la msica era ms bona, sin que has desforar-thi per tenir una nova mirada, ser-ne conscient i seguir buscant. La msica s, segons admet, una de les poques coses amb les quals es compromet. Em considero bastant catic, vaig dun cant a laltre, canvio dopini..., per quan faig un disc i sha

acabat, s fsic ai del dia que els dis-cos no siguin fsics!, mhaur dinventar alguna cosa. Els tinc tots all guardats en una caixa, veig una cosa que existeix, s meva, ho he fet! Em dna tranquillitat.

A Fins que la mort ens separi hi collabora Sanjosex a El cromosoma kamikaze i el cor gospel Krigma a Aix nostre sha acabat (fos el que fos). El nou treball es present en un concert exclusiu organitzat per Enderrock i Bankrobber, el dimecres 9 de febrer a la Casa Orlandai de Barcelona.

*Textos: Elisenda SorigueraFotos: lex D. Cardona deria.cat

www.enderrock.cat

ALTAvEu LHIPERBLIC/90FEBrEr 2011 _____________________________________________________________________________________________________

8

Mazoni, el cromosoma popEl msic de la bisbal presenta el seu sis disc destudi,

Fins que la mort ens separi

Marcel crancImagina (Primeros Pasitos) Pop

El tercer disc del mallorqu Miquel Vicentsastre s una daquestes delicatessen a qu

darrerament ens estem malacostumant els melmans catalans, tal com passava als seus treballs anteriors, Animal frgil (Blau, 2006) i Ara (Primeros Pasitos, 2008). Alliberat de la cotilla electr-nica que li havia costat inevitables associacions amb el pop franc-fon de Dominique A, Marcel Cranc sendinsa en la seva nova obra en territoris ms orgnics. Ms que imaginar, Cranc somia canons amb un regust onric, entre la faula (Caputxeta) i el somni de la infncia ms idealitzada (Asteroide B612).

albert Pla i Joan Miquel oliverConcert a Pars (Blau/DiscMedi) Pop-rock

Aquest duet de cantautors tan ben valorats i encara ms

venerats sha tret de la mniga un fals directe. Pretenen simular lenregistrament dun disc al mtic Teatre Olympia de Pars, llenant la carnassa al mig de la pista, sense cap explicaci, interpretant en aquest suposat teatre canons ja clssiques de la trajectria dambds, a ms de La rambla, de Quimi Portet, amb lastre dartista convidat. bviament, Joan Miquel Oliver i Albert Pla sn personatges capaos de fer una gran broma custica amb la quali-tat del seu art compositiu, per no hi ha gaire res de nou.

Yacine & the orien-tal GrooveParablic(Kasba Music) Fusi

Yacine Belahcene (Nour, Cheb Balowski) presenta un nou

projecte que comparteix ara amb el msic dorigen grec Yannis Papaioannou (08001, Orquestra rab de Barcelona). Nascut en gran part arran de lexperincia dhaver compartit escenari fa un parell danys amb la formaci francoalgeriana Speed Caravan, el nou grup de Yacine Belahcene sona ms rocker i alhora ms medi-terrani que mai, amb els llats elctrics o no de Papaioannou.Yacine porta a Parablic canons noves, revisions de peces de la seva trajectria i, tamb, clssics magribins.

9LHIPERBLIC/90 MsICA INTERNACIONAL _________________________________________________________________________________________________ FEBrEr 2011

novetats

Kylie torna als nostres escenaris amb motiu de la gira mundial de presenta-ci dAphrodite, el seu ltim disc. Una nova oportunitat per tornar a ballar grans xits del pop com In your eyes, Spinning Around, Cat Get You Out Of My Head, In my arms o el seu l-tim hit All the lovers.

Desprs dhaver superat un cncer de mama i ms de 20 anys de carrera a lesquena, la diva torna a Barcelona dos anys desprs de la seva darrera visita.

Des del principi de la seva carrera, els esfor-os de Minogue per ser pressa seriosament com a artista van ser obstaculitzats per la per-cepci que no era ms que una estrella del pop fabricada a base dexplotar la imatge que havia creat durant la seva estada a la srie de televisi Vens. Minogue va reconixer aquest punt de vista per va assegurar que si es for-ma part duna companyia de discos, crec que fins a cert punt s just dir que hom s un producte manufacturat. Hom s un producte i el que es veu s un producte. Per tot aix no vol dir que no hi hagi talent al darrere i que no es prenguin decisions creatives.

El 2000 va ser lany de Minogue. Lartista va consolidar la seva credibilitat musical per haver mantingut la seva carrera ms enll del que els crtics havien previst. El diari Bir-mingham Post va assenyalar que va existir una poca, molt abans que ning sents a parlar de Christina Aguilera o Britney Spears, en qu la cantant australiana, Kylie Minogue, va governar lescena musical com a princesa del pop.

Amb Stuart Price als comandaments de la nau, Aphrodite s un disc que sescolta duna tirada. Minogue sha proposat fer un disc que no decebi i al qual, independentment de gustos, no sel pugui titllar dusar farcits o temes descassa qualitat per completar-lo.

El disc no noms ha gaudit duna producci espectacular de la m de Price, que ltima-ment est especialment inspirat, sin que ha pogut collaborar amb Tim Rice-Oxley, de Ke-ane, que va escriure per a ella Everything Is Beautiful, un mig temps ms calmat i sense tanta perspectiva de taula de mescles.

*Textos: Redacci (redaccio@edicat.cat)Fotos: ACI Creativo deria.cat

Kylie Minogue al Sant JordiLartista australiana torna als escenaris per presentar Aphrodite

MISSIon BEll Amos Lee

Quart lbum d Amos Lee produt per Joey Burns, de Calexico, banda que exerceix dacompanyament en lenregistrament. El disc compta amb convidats com Willie Nelson, Lucinda Williams, Sam Beam (Iron & Wine), Priscilla Ahn, Pieta Brown i James Gadson. Per Amos Lee, la clau del seu quart lbum, Mission Bell, era prendres el temps suficient per pensar, escriure i gravar unes canons que complissin amb totes les seves expectatives. Els meus dos ltims discos van ser una mica precipitats perqu viatjava molt i no tenia la tranquillitat necessria, diu. Per a aquest em vaig prendre un any i mig de temps per estar sol a casa i compondre. He passat ms temps amb aquestes canons que mai anteri-orment i crec que ha estat profits. Canons com Windows are rolled Down i Flower capturen moments profundament personals, mentre Stay i Out of the Cold tracten dels sentiments de Lee sobre la vida i les seves ex-perincies.

ThE lovE EP Corinne BAiLey rAe

Disc curt amb versions centrades en lamor. Amb canons com I wanna be your lover, de Prince, Is this love, de Bob Marley, Low red Moon, de Belly, My love, de Paul Mc-Cartney, o el Que ser ser, popularitzat per Doris Day. Totes, versions que Bailey rae des-criu com un homenatge a alguns dels meus msics preferits, a ms duna conversa amb algunes de les meves influncies musicals. Per aix diu sobre Prince que: Vaig conixer Prince a Londres en el seu concert a lO2 Are-na. Em vaig quedar sorpresa amb el concert, per fins i tot ms impressionada per lafter-show que va fer desprs en una petita sala on va arrasar amb tot a la guitarra. Magrada molt cantar msica rtmica, per aix fer aquesta can era com un somni.

lA jovEn DoloRES ChristinA rosenvinge

Inclou temes com Desierto i Eva enamo-rada. El disc compta amb les collaboracions de Steve Shelley (Sonic Youth) a la bateria, Jeremy Wilms en baix i guitarres; Charlie Bau-tista en guitarres i teclat; Aurora Aroca (Boat Beam) al violoncel, piano i cors; Benjamin Bio-lay, Gergia Hubley (Jo la tinc ) i el propi Wilms com a contrapunt vocal. El disc sedita en una luxosa versi llibre disc amb tapes dures, i amb disseny de lestudi alemany Hort. En la seva edici en vinil t un mastering especial, vinil de 180 grams, i una portada diferent. Tamb sihi nclou el CD a linterior.

El mapa tamb pretn

que la gent prengui

conscincia del lloc on

viu. Qui perd el seu

paisatge, perd la seva

identitat.

REPORTATGE LHIPERBLIC/90GENEr 2011 _______________________________________________________________________________________________________________

10

El 2009 TV3 va proclamar la Costa Brava amb Josep Cun com el paisatge favorit de Catalunya. El programa, amb un notable xit daudincia i participaci popular, ens va mostrar el pas com mai no lhavem vist. I si s cert que algunes de les propostes eren les estampes catalanes ms tradicionals Nria, la fageda den Jord o lestany de Sant Maurici la petita pantalla tamb va mostrar paratges menys presents a limaginari collectiu com lEbre, el Priorat, els Ports o el Collsacabra.

Per, en qu es va inspirar TV3 per oferir aquest mosaic? En el mapa dels paisatges de Catalunya, una cartografia del territori catal que representa el pas en 135 paisatges, curio-sament, el mateix nombre que els diputats del Parlament de Catalunya. Tot plegat es tracta duna simple coincidncia ja que, tal com ex-plica Pere Sala, coordinador de lObservatori del Paisatge, el treball es va fer sense tenir un nombre prefixat.

Per qu s paisatge? La resposta no s fcil i al llarg de la histria la seva definici ha esdevingut un cavall de batalla entre diverses disciplines cientfiques. Des dels que lhan volgut reduir als elements fsics i biolgics dun territori (pedres, animals i plantes) als que el veien tan sols com la representaci artstica de lentorn. Per, en els darrers anys, les visions ms integrades han guanyat pes. s la interacci entre els ele-ments naturals i culturals que donen un carcter particular, percebuda per la poblaci que hi viu i la que shi desplaa, explica Pere Sala. De fet, societat i medi sn dos elements indestriables ja que al llarg de les dcades hem construt paisatge sigui urbanitzant, conreant, gestionant boscos o pastures o, simplement, abandonant lexplotaci dun espai.

El mapa va sorgir a partir de lelaboraci dels set catlegs de paisatge un per cada futura vegue-ria i de la definici dunitats a partir delements com el clima, les formes de relleu, la vegetaci, els usos del sl, el patrimoni o elements percep-tius (textura, colors, formes...). I tot plegat donant importncia a la participaci ciutadana. Pere Sala explica que en diversos tallers es va demanar a la poblaci dibuixar el paisatge amb el qual es reconeixien per definir-ne les caracterstiques i tamb posar-hi nom. De fet, algunes de les 135 denominacions per exemple la vall del Silenci o les Garrigues Altes sn fruit daquestes pro-postes. I s que el mapa a banda de donar servei a les poltiques de planejament territorial i urbanstic tamb pretn que la gent prengui conscincia del lloc on viu. En aquest sentit, pa-rafrasejant un popular refrany s clar que Qui perd el seu paisatge, per la seva identitat.

POSAR EN VALOR ELS PAISATGES OBLIDATSEl mapa ha constatat una intuci: Catalunya s un pas molt ric i divers paisatgsticament. I tamb pot ajudar a canviar un imagina-ri collectiu que prima el verd i els paisatges muntanyencs, en especial els pirinencs, per influncia directe del romanticisme i del primer catalanisme poltic, recorda Sala. La preemi-nncia daquest arquetip paisatgstic ha deixat histricament massa de banda la Catalunya seca, tot i ser pintada per Mir o Picasso i, si ms no la litoral (la mediterrnia), haver estat lloada pels noucentistes.

Els paisatges reals tamb sn uns altres i tots tenen molts valors, afirma el coordinador de lObservatori del Paisatge que celebra que la situaci sestigui revertint. Els darrers anys

han emergit en limaginari collectiu paisatges com els del riu i el delta de lEbre o altres com el Priorat. De fet, una de les conseqncies de la feina de lObservatori ha estat la promo-ci turstica, social i meditica de paratges amb denominacions desconegudes ms enll de les prpies contrades, com els secans dUtxesa, la vall del Llobregs, lArdenya-Cadiretes o el Llu-ans entre daltres.

*Textos: Arnau Urgell i vidal Fotos: lobservatori del Paisatge deria.cat

Catalunya, en 135 paisatges El mapa dels paisatges mostra la gran diversitat del pas

El paisatge, als instituts

LObservatori del Paisatge, amb seu a Olot, t com a tasques principals tant el desenvolu-pament de les poltiques en la matria que han sorgit dun conveni europeu i en qu el nostre pas se situa a primera lnia conti-nental com la difusi i promoci a nivell social. En aquest sentit el mapa la tercera experincia desprs de la dAnglaterra i la de Frana ja sha incls en un dels llibres de batxillerat i s la base pels materials educa-tius per a ESO Ciutat, territori, paisatge.

+INFO: www.catpaisatge.net

LHIPERBLIC/90 PuBLIREPORTATGE _________________________________________________________________________________________________ GENEr 2011

Polseres vermelles s una srie de 13 captols de 45, creada per Albert Espinosa i dirigida per Pau Freixas, que retrata, amb humor i tendresa, el dia a dia dun grup de nens en un hospital infantil. A diferncia daltres sries de ficci ambien tades en un hospital, a Polseres vermelles els metges cedeixen tot el protagonisme als pacients, en aquest cas cinc nois i una noia dentre 10 i 15 anys que coincideixen en un hospital a causa de diverses malalties.

Sense defugir les circumstncies especials en qu es troben, la histria daquests sis nens i adolescents mostra les vivncies i situaci-ons prpies dels nois i noies de la seva edat, per amb la diferncia que el seu mn s un hospital, i aix fa que ho visquin tot amb una gran intensitat. Es podria dir que estem davant duna srie de formaci, un tipus de ficci on els protagonistes van desenvolupant, al llarg de la histria narrada, la seva personalitat en aquesta etapa clau que va des de ladolescn-cia i la joventut fins a la maduresa. En aquest perode es modela el seu carcter, concepci

vitalista, la tendresa i el sentit de lhumor que caracteritzen tots els seus treballs. Polseres vermelles s una srie per a tots els pblics, amb una gran intensitat emocional, que t com a nexe de la histria les ganes de viure i lafany de superaci.

Per als autors Polseres vermelles s molt ms que una ficci pensada per entretenir. s una ficci que t transcendncia social i respon a una clara vocaci de televisi pblica.

TV3 afronta un repte per convertir aquest tema tan complex en una srie familiar, sense caure en la morbositat o el ridcul. La srie no tracta de malalties, sin dunes persones especials, els polseres vermelles; unes persones que, malgrat tot, sn capaces dafrontar la vida amb optimisme, afany de superaci i ganes de viure.

*Textos: Redacci (redaccio@edicat.cat)Fotos: ACI Creativo deria.cat

CristiNA (Joana vilapuig)Est ingressada per un cas danorxia i veurem com passa per diferents fases de la seva ma-laltia. Ella creu que no t cap problema i que va ser ingressada a la fora pels seus pares. Far molts bons amics, especialment el Lle i el Jordi.

JorDi (igor szpakowski)Li acaben de diagnosticar cncer de tbia. El seu cas vertebrar tots els captols. Veurem com passa aquests tres mesos, si finalment t cncer, si ha de fer la quimio, si li amputen la cama... El Lle lajudar i recolzar en tot i tots dos compartiran habitaci... I tamb rivalitza-ran per la Cristina.

LLE (lex Monner)T la cama amputada i es recupera a la planta infantil. Duu posades 4 polseres vermelles que no es traur mai per demostrar don ve i quin s el seu rang. Dalguna manera, ja es coneix tot lhospital perqu ha estat molts cops malalt en aquest i altres centres. s el veter del grup que ajudar la resta de la colla. Ser qui ini-ciar tothom en el mn hospitalari i qui crear el grup dels Polseres Vermelles.

toNi (Marc Balaguer)Ha tingut un accident de moto. Sha trencat tots els ossos possibles. Durant tres mesos anir fent la recuperaci. s un noi especial. Es con-vertir en el membre ms sincer del grup, i aix el portar a ser polticament incorrecte i, alhora, molt directe amb els seus comentaris i reflexi-ons. T una relaci especial amb el roc, el nen en coma, i s capa descoltar-lo. A travs seu, el roc es comunicar amb la resta del grup.

roC (Nil Cardoner)Est en coma des de linici de la srie, per la seva veu en off alegre i infantil ens ex-plicar tots els captols i ens far els resums del que veiem i sentim. s com si estigus despert a la seva manera i observant-ho tot. Va tenir un accident en una piscina i quan len van treure ja estava en coma. Sa mare sen sent molt culpable.

igNAsi (Mikel iglesias)s el ms fatxenda de tots. Un nen acostu-mat a ser el lder i a humiliar alguns companys de classe. El seu pas per lhospital canviar la seva personalitat. Descobrir el valor de lamistat i del respecte i, tamb, haur dapren-dre a acceptar la seva malaltia. Comparteix habitaci amb el roc, del qual aprendr mol-tes coses. Els seus pares estan massa ocu-pats per a visitar-lo sovint. LIgnasi sadonar que potser no t tants amics com creia, perqu ning de la classe anir a veurel, per far nous amics a lhospital.

polseres vermellesLa srie, creada per Albert Espinosa i dirigida per Pau Freixas,

apropa lexperincia vital de sis joves en un hospital

del mn i dest, en contacte amb la vida, que li serveix descola daprenentatge a travs de les ms diverses experincies. En aquest cas lescola daprenentatge s un hospital.

Per recrear lambient, la srie aprofita la dila-tada experincia dEspinosa en el mn hos-pitalari va passar deu anys de la seva vida ingressat en hospitals i des den fa cinc fa con-ferncies a hospitals darreu i, tamb, el to

+info: www.tv3.cat

La campiona del mn de trial acaba darribar

dArgentina, on ha guanyat el Dakar

De petita li feia enveja quan el seu pare marxava amb el seu germ a fer trial. Fins que ho va pro-var i des de llavors no ha pogut parar. Deu vegades campiona del mn, nou dEuropa i en la seva primera participaci s'enduu el Dakar. La perseverana, lesfor i la lluita pels somnis sn alguns dels valors que ens ensenyen els campions.

Laia Sans

No magrada perdre ni a la Play

En trial, 10 vegades campiona del mn, 9 dEuropa i ara acabes darribar del Dakar amb el ttol de campiona femeni-na. Com ha estat lexperincia?Lexperincia ha estat molt maca. No mespe-rava fer un resultat tan bo. Ha estat complir un somni i, a ms, em quedo amb molt bons re-cords, molt bones vivncies... Ha estat fantstic.

Lajuda dArcarons ha estat fonamental?Totalment, perqu mha intentat ensenyar, en un any, tots els seus coneixements del Dakar.

I el fet que hagi vingut de motxiller, que hagi estat a prop durant la carrera, el dia abans comentar letapa..., tot aix ha estat molt im-portant perqu tot hagi anat tan b. Hi ha moltes diferncies amb el trial?S, s totalment diferent. No t res a veure. El trial et dna molt bona base per a qual-sevol esport de motor. Es tracta dun esport dhabilitat i al Dakar s tot nou: hi ha velocitat, navegaci i sn 15 dies de carrera, que aix tampoc no ho havia viscut mai.

ENTREvIsTA LHIPERBLIC/90FEBrEr 2011 _____________________________________________________________________________________________________

12

tAL CoM rAJA

Data i lloc de naixement: 11/12/1985 a BarcelonaUn grup de msica: ColdplayUna pellcula: Braveheart i La vida es bellaUn llibre: qualsevol del Ken Follet Plat que cuines millor: pa amb tomquet (riu). Cuino fatalUna mania: no en tincUna qualitat: perseveranaUn somni: continuar sent feliUn viatge: a AustrliaTens fama de ser molt: tossuda

13LHIPERBLIC/90 ENTREvIsTA

Si haguessis de triar, amb quin et quedes?Amb els dos. No puc triar. s diferent. El trial l'he fet tota la vida i s el meu esport, per el Dakar tamb mha agradat molt. Tens pensat presentar-te a la propera edi-ci del Dakar?S, espero tornar-hi lany que ve.

Si anem als orgens, quin s limpuls ini-cial que et porta al mn del motor?

s el que vivia a casa perqu el meu pare i el meu germ feien trial. Em moria denveja quan els veia marxar amb moto i jo no podia perqu era

massa petita. A ms, era una nena molt moguda i magradava provar coses

noves. Vaig provar la moto i em va encantar. Com es forja una campiona?Amb molta passi pel que faig, crec que aix s el ms important, i amb molt de treball i esfor.

Com a dona, thas sentit recolzada o en-cara hi ha molts estereotips associats al motor?La majoria de vegades mhe sentit recolza-da, per sempre hi ha excepcions i casos en qu sents que la gent no et rep molt b. Per, normalment he tingut sort. Qu aconsellaries a un jove que es vol dedicar a la competici?El que jo feia de petita. Magradava molt i hi posava molta afici i molt treball. Fins que no em sortia una cosa no parava. Era molt perseverant. Tamb has de tenir es-perit competitiu, tha dagradar i has de portar b la pressi, per aix sn coses que tamb saprenen.

El trial et dna

molt bona base

per a qualsevol

esport de motor

Quan faig alguna

cosa mho prenc

molt seriosament

Quins sn els teus projectes de futur?Intentar guanyar el mundial de trial femen, tamb competir en el mundial d'Enduro femen, on espero millorar el tercer lloc de lany passat, i magradaria tornar a partici-par al Dakar de lany vinent. Timagines una vida sense competici?No, perqu sc molt competitiva en tots els aspectes de la vida i quan faig alguna cosa mho prenc molt seriosament i no magrada perdre ni a la Play. No, no mho imagino. Qu signifiquen per a tu les motos? Han estat la meva vida i tota la meva vida gira al seu voltant. Els n'estic molt agrada.

*Textos: Diego Gimnez (diego@edicat.cat)Fotos: ACI Creativo

deria.cat

DEU rEgLEs iMprEsCiNDiBLEs

Els dermatlegs proposen seguir deu regles senzilles per evitar problemes cutanis a l'hivern:

1. Protegeix b la pell, especialment cara i mans, amb una hidrataci adequada.

2. Cuida els llavis amb protectors labials hidratants i evita humitejar-los amb freqncia, especialment amb saliva, ja que s'irriten.

3. Nens i ancians tenen una pell especialment sensible i s freqent que apareguin sequedats, fissures o escates. Cal extremar les cures.

4. Compte amb el remull excessiu. No abusis de dutxes o banys i evita sabons enrgics, tria sabons suaus apropiats al tipus de pell.

5. El sol crema igual o ms que a l'estiu. No oblidis la fotoprotecci si vas a la neu, els raigs solars potencien el seu efecte en reflectir-hi.

6. Compte amb els canvis de temperatura quan entris o surtis d'un local. El pas de fred a calor o vicever-sa s negatiu per a la pell, especialment en pells sensibles.

7. Usa roba i calat de fibres naturals. Evita el calat o roba no transpirable o irritant.

8. La psoriasi i la dermatitis atpica empitjoren a l'hivern, igual que altres malalties cutnies. No oblidis visitar el dermatleg.

9. Si a casa hi ha persones amb pell seca, sensible o amb malalties cutnies que empitjoren a l'hivern, augmenta la humitat ambiental amb algun humidificador o un sistema d'humidificaci ambiental, posa tovalloles humides o un sistema similar sobre radiadors i focus de calor que ho permetin.

10. Cuida la teva pell i la de la teva famlia a l'hivern. Davant qualsevol dubte o problema cutani, vs al dermatleg

Les mans, els peus, les orelles! Sn zones especialment sensibles al fred que pateixen pitjor que la resta del cos els rigors de l'hivern. s habitual, per exemple, que els llavis es tallin, que els peus facin mal perqu sn com glaons de gel, que la pell de les mans es ressequi Necessiten cures especials i molta protecci.

Encara que els humans siguem capaos de viure en els llocs ms inhspits, grcies al fet que la nostra intelligncia ens ha perms desenvolupar mquines i energia per adequar el nostre entorn, la veritat s que encara som animals de sang calenta. I la circulaci san-gunia i el fred no es porten b. El fred alenteix la circulaci i disminueix, per tant, l'aportaci de sang a les extremitats, les parts ms llun-yanes del cor i les menys vitals.

s una reacci absolutament natural: si fa un major esfor per mantenir constant la tempe-ratura, el cos es protegeix i activa els seus mecanismes de defensa, contreu els vasos sanguinis perifrics per evitar perdre calor i envia la sang als rgans vitals, entre els quals no es troba la pell. s per aix, per exemple, que els alpinistes pateixen de congelaci pri-mer en els dits de peus i mans. Sense arribar a aquests extrems, aquesta s tamb la ra de l'aparici dels molestos penellons, unes protuberncies vermelles i doloroses al tacte

i al frec que apareixen en mans i peus, prin-cipalment en els dits, per que tamb poden sortir a les orelles o a la cara. Hi surten pel fet que el fred i la humitat han glaat aquesta zona i, si no es cuiden com cal, es poden pro-duir lceres i infeccions.

Tamb, hi ha persones que, davant el fred, pa-teixen problemes de dolor a les cames mentre caminen. Sol ser un problema associat a una mala circulaci de retorn o a la presncia de varices. Encara que sembli que la calor pot evitar-ho, mai no s'ha d'aplicar calor sobre aquestes cames ni acostar-les a estufes o ca-lefactors, ja que s'agreujarien els problemes circulatoris. En aquests casos, cal consultar amb el metge.

TENdNCIEs LHIPERBLIC/90GENEr 2011 _____________________________________________________________________________________________________

14

OK

K

KAE

ECSoS! Zones sensibles al fred

El fred alenteix la circulaci i

disminueix l'aportaci de sang a les

extremitats

15LHIPERBLIC/90 REPORTATGE

Entre les zones que ms pateixen a l'hivern hi trobem:

ULLS i LLaViS. La pell del contorn dels ulls i dels llavis s una de les zones ms de-licades de tot el cos a causa, bsicament, de tres factors: la fragilitat de la pell, molt fina i poc espessa; la presncia de multitud de capillars sanguinis, i l'acci continuada de contraccions musculars. Aquesta s la causa que el fred tendeixi a provocar inflor sota els ulls, que pot arribar a convertir-se en bosses i ulleres que de-semboquin en fines arrugues. Una cosa que pot passar, tamb, a la comissura dels llavis i sobre el llavi superior (la lnia bigoti). Sense comptar amb el fet que el fred causa deshidrataci, una cosa que ataca especialment a les mucoses si estan a la intemprie i desprotegides, com pas-sa amb els llavis. s per aix que cal aplicar un

blsam labial adequat diverses vegades al dia i protegir aquestes zones de l'acci de l'aire amb bufandes, ulleres, etc.

oReLLeS. Sn especialment vulnerables a causa tant de la seva alta vascularitzaci com a la seva pell fina i la seva estructura, separada de la resta del cap. Sol ser el primer lloc on sentim el fred. Cal protegir sempre amb cremes riques que continguin filtres solars, i tenir la pre-cauci de tapar-les amb gorres o bufandes.

CoLL i eSCot. Encara que tornen a estar de moda els colls de cigne i els jerseis de llana, i aquest hivern potser pateixin menys fred, la veritat s que ambdues zones solen estar a la intemprie com la cara, per no solem prote-gir-les amb la mateixa dedicaci. Gran error: el coll evidencia, abans que cap altra part del cos, el pas dels anys i, encara que l'escot no pateixi les arrugues i el despenjament propis del seu ve, s una zona propcia a l'aparici de taques. Protegir-los s tan senzill com allargar la m amb la hidratant facial cada mat i fer que arribi al coll i l'escot, encara que s molt millor recrrer a productes especfics per a aquesta zona, ja que contenen tensors i desinfiltrants ms actius que les cremes facials.

MaNS i peUS. Les extremitats sn espe-cialment sensibles al fred per raons purament fisiolgiques: com hem dit, estan ms lluny del cor i la sang alenteix la seva circulaci quan fa fred. A ms, les mans solen estar constantment exposades a l'aire i toquen aigua amb molta assidutat, de manera que es tornen frgils, poroses i deshidratades. Els peus, encara que no es mullin tant, suen ms embotits en botes i gruixuts mitjons, de manera que tamb tenen la humitat assegurada. Per a ambds s ne-cessari l's d'una crema especfica, ja que les hidratants corporals sn massa lleugeres per a aquestes zones tan agredides i que, per de-fensar-se, solen assecar i engrossir la pell. Cal evitar sabons i productes de neteja agressius perqu no clivellin. En el cas dels peus, sovint s convenient i molt agradable recrrer als banys d'aigua calenta, desprs dels quals cal

aplicar una crema nutritiva i deixar-los respirar a casa, amb mitjons de fibres naturals i un calat que permeti que s'airegin.

*Textos: Per ngels Marn i Elisabet Parra (http://bellezaactiva.com)Fotos: ACI Creativo

deria.cat

vULL UNA sopA

El cos s ms savi del que pensem, potser perqu encara que no ens nadonem t memria fisiolgica i una tendncia a l'autoprotecci que de vegades des-estimem des de la nostra racionalitat. A l'hivern sol venir de gust un bon brou de pollastre casol que poques vegades ens subministrem, acostumats com es-tem a menjar qualsevol cosa rpidament. Per qu ve de gust un brou de pollastre? Primer, perqu com altres lquids calents, t propietats antiinflamatries i redueix l'excessiva mucositat i la congesti de les vies respiratries, cosa freqent a l'hivern i que quan no desemboca en un refredat ho fa en una grip. A ms, el brou s ric en minerals, imprescindibles per a la rege-neraci cutnia i la fortalesa de la nostra coberta protectora. I la seva aroma t efectes comprovats sobre l'nim, ja que produeix una certa estimulaci i eufria. T'has fixat com reconforta noms olorar-lo? Doncs b, haurs comprovat com s d'efectiva l'aromaterpia. I el cos sovint sap b el que vol, i ho demana. Noms cal escoltar-lo.

La popular beguda podria haver estat creada fa uns 10.000 anys

Avui en dia podrem dir que no hi ha persones que no coneguin la cervesa. El que potser molts poden no saber s que la beguda t una histria que es remunta segles enrere o que el color i els tipus de cervesa depenen, entre altres factors, dels graus de cocci de la malta.

Histricament, la cervesa va ser desenvo-lupada pels antics pobles elamites, egipcis i sumeris. Les evidncies ms antigues de la producci de cervesa daten del 3500 aC i van ser trobades a Godin Tepe, a lantic Elam (actual Iran). Alguns la situen con-juntament amb laparici del pa entre el 10.000 i el 6.000 aC per la semblant pre-paraci. Sembla ser que les cerveses pri-mitives eren ms denses que les actuals. Segons la recepta ms antiga coneguda, el papir de Zsim de Panpolis (segle III), els egipcis elaboraven la cervesa a par-tir de pans dordi poc cuits que deixaven fermentar en aigua. Antigament a Orient susava arrs i tamb bamb.

Les restes arqueolgiques ms antigues de producci de cervesa a Europa van ser descobertes al jaciment de la vall d'Ambro-na, dins el terme municipal de Mio de Me-dinaceli (Sria, Castella i Lle) i daten del 2400 aC. Tamb, shan trobat evidncies arqueolgiques delaboraci de cervesa en el jaciment de Gen, a Aitona (Segri, Catalunya), desprs dels treballs de recer-ca arqueolgica, dirigits pel professor Jos Luis Maya Gonzlez, que han establert que aquestes restes arqueolgiques data-ven del 1100 aC.

Els celtes coneixien lelaboraci de la cervesa i van portar amb ells aquest co-neixement quan es van estendre per la pennsula Ibrica. Amb el pas dels segles, sobretot a partir de la romanitzaci, la Medi-terrnia es va consolidar com una zona b-sicament vincola mentre que la cervesa es produa al nord i centre dEuropa i adquiria la forma de la cervesa que coneixem avui en dia. Daquesta manera, sestn ls del malt (ordi germinat) com a ingredient principal i tamb es comena a introduir ls del llpol

La cervesa, un univers de sabors

com a aromatitzant. Aquesta planta canna-bcea confereix a la cervesa el seu sabor amarg caracterstic, alhora que n'afavoreix la conservaci.

Lany 1516, el duc Guillem IV de Baviera va redactar la primera llei que fixava qu sentenia per cervesa. Aquesta llei de pu-resa (Reinheitsgebot) establia que noms es podia utilitzar aigua, malt i llpol per ela-borar la cervesa.

La cervesa va comenar a recuperar la seva presncia social a lEstat espa-nyol a partir del regnat de lemperador Carles I, que va portar mestres cerve-sers dAlemanya.

Si voleu gaudir d'aquestes varietats us podeu apropar a la botiga 2D2Dspuma al carrer Manigua nmero 2 de Barcelona. La cervesa mereix el mateix reconeixement que altres productes gastronmics, per encara cal desterrar molts falsos mites: que s una beguda simple i grollera, de pobres, que s'ha de prendre molt freda, que totes sn iguals i s igual com es beguin, que noms serveix per acompanyar aperitius perqu no s digna de l'alta gastronomia, etc. 2D2Dspuma pretn difondre, d'una for-ma rigorosa i seriosa, la cultura cervesera, sense perdre de vista la seva vessant ldica i el seu potencial de socialitzaci.

*Textos: Redacci (redaccio@edicat.cat)Fotos: ACI Creativo deria.cat

REPORTATGE LHIPERBLIC/90FEBrEr 2011 _____________________________________________________________________________________________________

16

BaRReJa deL gRaAquesta etapa consisteix en la barreja en sec dels diver-sos grans, maltats o no, que intervenen en la recepta. La proporci dels constituents defineix el perfil del gra, el color i la transparncia de la cervesa.

iNiCi de La MaCeRaCiEs llena el gra en aigua a una temperatura de 67 C.

La MaCeRaCi Cal sotmetre la barreja anterior a una srie doperacions destinades a activar diversos enzims que redueixen les cadenes llargues de sucres en altres de ms simples i fer-mentables. Principalment, es tracta de fer passar la barreja per diverses etapes ms o menys llargues de temperatura.

FiNaL de La MaCeRaCiQuan lelaborador considera que la barreja cont tots els elements necessaris per a la seva recepta, atura totes les operacions qumiques i porta aquesta mescla a la tempe-ratura de 82 C, amb qu destrueix tots els enzims.

FiLtRaCiCal retirar el gra de la mescla. Aix es fa per filtraci. El resultat s duna banda el most, un lquid que con-t tot all que lelaborador ha extret del gra i que es troba dissolt en aigua, i duna altra el gra sobrant o bags que normalment susa en alimentaci animal.

CoCCi i addiCioNS de LLpoLLelaborador sotmet el most a una cocci dentre un quart dhora i dues hores. Aquesta cocci serveix principalment per destruir tots els microorganismes que hagin pogut introduir-se en el most. T, tamb, altres funcions tcniques com ara el control del pH del most, etc. Durant aquesta etapa sintrodueixen els llpols. Els que aporten principalment amargor safe-geixen al principi mentre que els aromtics entren al final de letapa, ja que sn ms voltils. Acabada aquesta operaci, es procedeix a retirar les restes de llpol. En aquest moment, el most s un brou de cul-tiu que podria infectar-se rpidament.

Elaboraci

DammLa ms coneguda a Catalunya s Damm. Els alsaci-ans August Kuentzmann Damm i el seu cos i mestre Joseph Damm sinstallaren a la ciutat de Barcelona, i el 1876 van obrir una fbrica de cervesa al nmero 27 del carrer Viladomat, l'anomenada Antiga Fbrica Damm. Tamb van ser fundadors de la cerveseria Cambrinus situada a la Rambla, en una poca en que la cervesa era un producte extic i de luxe.

17LHIPERBLIC/90 REPORTATGE

EstilsEls estils constitueixen famlies de productes que presenten similituds en lelecci de matries i en procediments. Els principals estils sn:

BaiXa FeRMeNtaCi

BockDoppelbockExport (Dortmunder)Pils alemanya/Pils TxecaLager (Mnchner Helle)DunkelbierSchwarzbier Vienna

LambicGueuzeKriek CireraFrambozen GerdLambic aux fruits Altres fruitesFaroMarsCerveses tradicionals d frica (cervesa de sorgo) o d'Amrica Llatina (cervesa a fora de blat de moro com Tesgino)

aLta FeRMeNtaCi

FeRMeNtaCi eSpoNtNia

ESTILS BELGA/ FLAMENC/HOLANDSCervesa dabadia Bire dabbaye.Cervesa trapista Bire trappiste. (feta per monjos trapistes)Cervesa dubbel Bire dubbel. (Abadia fosca)Cervesa trippel Bire trippel. (Abadia clara)Cervesa fruitada Bire aux fruits.Cervesa ambre (color dambre)Bire blanche/Witbier. (blanca o de blat)Cervesa blonde Bire blonde. (Lager)Cervesa brune (Negra)Cervesa pice (amb especies)Cervesa rossa forta Bire blonde forte.Cervesa vermella (de fermentaci mixta)Cervesa de saison (de temporada)Cervesa scotch (destil escocs)Cervesa pils belgaCervesa Vieille brune (fosca, ms aviat fermentaci mixta entre alta i espontnia)

ESTILS ALEMANySAltbierKlschrauchbierSteinbierWeizenbier o Weissbier (blanca o de blat)

ESTILS BRITNICSBarley Wine (Vi dordi)Bitter ordinary Bitter/Special Bitter/Extra special Bitter(ESB)Strong BitterMild AleBrown AleIrish AlePale AleIndian Pale AleMild AleOld Ale (Tamb Owd ale) (A Esccia: Wee Heavy)Cervesa porterScottish AleStoutStout imperialGolden Ale o Summer Ale

ReFRigeRaCiCom que no es pot inocular el llevat a temperatures ms altes que 35 C, i per evitar que qualsevol altre microorganisme entri en el most, es refreda al ms r-pidament possible.

iNoCULaCi deL LLeVatLelaborador introdueix el cultiu del llevat que ell mateix ha desenvolupat o que ha obtingut en un banc de llevat.

FeRMeNtaCiEl llevat, primer, es reprodueix consumint loxigen contingut en el most. s letapa espectacular en qu es pot veure una gran quantitat descuma i un im-portant bombolleig. Quan sacaba loxigen, el llevat comena a consumir el sucre i el transforma en alco-hol i anhdrid carbnic. Aquestes etapes poden durar entre una i tres setmanes. Al final daquest temps les cerveses Lager (de baixa fermentaci) industrials sn filtrades, pasteuritzades, envasades amb un afegit de CO2 i distribudes.

SegoNeS FeRMeNtaCioNSLes cerveses ms artesanes sn envasades amb addi-cions de sucre (o de most) i de llevat fresc. Aix provo-ca una segona fermentaci a lampolla, responsable de lefervescncia de la cervesa.

MadURaCiNormalment, les millors cerveses reben un temps pru-dencial de maduraci en ambients controlats per afavo-rir la segona fermentaci i el desenvolupament adequat de gustos i aromes. El temps de maduraci pot anar de dues setmanes a tres mesos. Alguns tipus de cervesa ja fets per a ser madurats durant molt de temps poden ser sotmesos a maduracions de fins a tres anys.

PETITs ANuNCIs LHIPERBLIC/90FEBrEr 2011 _____________________________________________________________________________________________________

18

gUia JoVe MoDA EDUCACi sErvEis Nit

el centre de formaci dels professionals financersLIEF s reconegut, des de fa quasi 20 anys, com la instituci de referncia en formaci bancria i financera. Fundat per les principals entitats de crdit espanyoles, ofereix des de programes de postgrau i de preparaci per a les principals certificacions professionals fins a seminaris i cursos despecialitzaci en les ltimes innovacions financeres. institut destudis Financersgran Via 670, 08010 Barcelonatelf: 90 412 44 31Fax: 90 412 10 15infoief@iefweb.org

www.iefweb.org

Tagrada el Turisme?Adscrits a la primera Universitat en recer-ca turstica del pas, amb nosaltres podrs cursar des de Cicles Formatius de Gesti dAllotjament Turstic, Agncies de Viatges o Informaci i Comercialitzaci Turstica fins al nou Grau en Turisme amb 5 idiomes inclo-sos en el preu.

Una borsa de treball amb ms de mil ofertes de feina i de prctiques. Inscripci ja oberta, codi D81038. Descobreix per qu som lders en Turisme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 90 426 98 22. www.mediterrani.com

Escola Universitria de turisme, oci i gesti Hotelera

c/ Arag, 55. Barcelona - Tel.: 90 227 80 90 - ceta@ceta.edu.eswww.ceta.edu.es

MstErs EN tUrisME- organitzaci de Congressos- Promoci i Publicitat Turstica- Direcci dEmpreses dIntermediaci Turstica

Centre adscrit a:

grAU EN tUrisMECentre adscrit a:

tobrim les portes al mn Hostessa de Relacions Pbliques TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, Hostessa i Auxiliar de vol Relacions Pbliques i Mrqueting Secretariat Internacional dalta direcci Agent de viatges

passeig de grcia, 66 (Barcelona)

tel.: 90 215 88 66

formatic@formatic-barna.com

www.formatic-barna.com

www.qestudio.cat

19LHIPERBLIC/90 ORIENTAT AMB EduCAWEB__________________________ _______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ FEBrEr 2011

Aprn a memoritzar

iNtErEssANt...

Sabies que una nit sense dormir re-dueix la capacitat dassimilar conei-xements gaireb en un 40%? Doncs, s, segons demostra un estudi de Matthew Walker, de la Universitat de Califrnia, a Berkeley. El son neteja la memria a curt termini i deixa espai lliure per a ms informaci.

Sabies que la repetici s efica per consolidar la memria? Segons un estudi cerebral realitzat a Sevilla, la repetici com a mtode daprenentatge s una forma natural i efica que posa en relleu el mecanis-me que utilitza el cervell per desar la informaci en la memria.

Perqu la teva memria estigui prctica-ment al 100% del seu rendiment, s ne-cessari fer-la treballar, per aix Qestudio et dna a conixer una srie dexercicis previs a la memoritzaci que poden aju-dar a obtenir millors resultats.

Creaci dimatgesUna pea clau per a la memria s exercitar lhabilitat de representar a la ment all que interessa retenir. Per treballar la creaci dimatges, primer sha de comenar amb paraules sen-zilles, com gat, cami, far... Qualsevol paraula, limportant s que simagini molt detalladament, hom ha de ser capa de concretar-ne els colors, les formes i, fins i tot, els sons, les olors i els sabors...

El pas segent s intentar representar altres paraules ms abstractes com alegria, angoixa, premonici, etc.

aprendre a estructurar i ordenarSer estructurat ajuda la ment a retenir mi-llor la informaci, perqu el que est ben ordenat i organitzat s ms fcil de me-moritzar. Hi ha un joc que ajuda a crear i endrear paraules. s molt fcil, noms shan de pensar unes paraules i desorde-nar les lletres perqu loponent les hagi de tornar a ordenar i desxifri els termes. Per exemple, qu volen dir aquestes pa-raules? tadnbi iacoenrito agfmlactue pdarenre

Al final del text trobars la soluci.

definirEspecificar lobjecte o lacci s un punt im-portant per facilitar les habilitats implicades en la memoritzaci. A lhora de definir es pot cercar primer el concepte genric i desprs afegir la descripci de les caracterstiques prpies de lacci o lobjecte.

CompararEs ret millor all que sha comparat amb elements similars, ja que tota comparaci implica un cert grau datenci.

SintetitzarUna bona ajuda per a la memria s el resum. Traient la idea principal dall que sestigui estudiant i eliminant-ne els ele-ments superflus, la ment podr retenir la informaci veritablement rellevant.

Un bon exercici per aprendre a condensar la informaci s resumir, per exemple, el contingut daquesta secci, i desprs tor-nar a sintetitzar el que ja sha resumit.

La memria s la facultat psquica amb la qual es ret i es recorda el passat

associar paraules o vivnciesLassociaci permet recordar dates, noms o accions, ja que relacionar dades o infor-maci rellevants que costa recordar amb paraules similars o vivncies prpies aju-da a memoritzar.

A lhora destudiar s important que es tingui la ment disposada a absorbir tota la informaci que se li dna, per tamb s primordial que es tingui una actitud po-sitiva, ganes daprendre i inters per all que sha destudiar. s molt important que sestigui concentrat en el que sest fent.

Solucions: Bandit, orientaci, camuflatge i aprendre

*Textos: PEducaweb / Fotos: Aci_creativo deria.cat

+info: www.educaweb.cat

Maria LapiedraAmb Maria Lapiedrawww.marialapiedra.com

Hola, sc la Maria Lapiedra. Ja s que no fa falta que em pre-senti: segur que alguns ja em coneixen per la meva famosa publicaci a la revista Muy In-teresante. S, la de la literatura universal contempornia. Una altra minoria potser em coneix per les meves aparicions en el mn del cor. Als altres us en-canta fer-vos palles.

Ara ve quan les noies pregunten als seus nuvis si segueixen la literatura contempor-nia per veure si sn dels que es fan palles. Perqu si segueixen el mn del cor, s que sn gais. O pot ser no, potser no sn gais. Potser es noms una invenci. Potser fan com en Boris Izaguirre, que no s gai, per se'l fa perqu les noies no protestin quan els toca els pits. Que s, que jo s que s una cosa que als nois els fa molta rbia, veure altres nois que, perqu sn gais, els deixem que ens toquin els pits. I que ens

toquin el cul. I que ens mengin la figa... Per noms perqu sn gais. No passa res. Fins i tot ens fa grcia.

Si hi ha una tctica infallible per a en-dur-te al llit una noia, s dir-li que ets gai, perqu una dona mai no acceptar que no s capa de posar-l'hi dura a un to. Hola, sc en Pablo i sc gai. De veritat? I si ballem aix, enganxats, no et poses burro? No, s clar que no. s que sc gai.

El sexe estsobrevalorat!

sExE LHIPERBLIC/90FEBrEr 2011 _____________________________________________________________________________________________________

20

Maria LapiedraMaria LapiedraAmb Maria Lapiedra

www.marialapiedra.comLHiperblic enceta una nova secci, en qu Maria Lapiedra ens explica tot all que voldrem saber sobre el sexe i no gosem preguntar

21LHIPERBLIC/90 sExE

Ja. Per si et toco el paquet aix, segur que no et poses burro? Que no, que no, que sc gai. I si te la menjo aix? I si te la menjo aix? Escolta, to, que tu no ets gai!

De vegades jo tamb ho faig: dic que sc lesbiana, i no vegis la de ties que em volen menjar el cony! I es que ja us dic que hi ha tres coses que mouen el mn. S, s, sn tres... De dues ara mateix no men recor-do, per segur que la tercera s el sexe.

Encara que si em pregunteu a mi, us dir que tampoc no n'hi ha per tant. Perqu, francament, el sexe est sobrevalorat. B, que s un conys. Tot el mn diu que sho passa de puta mare al llit, i no dic que no. Per no ser follant... Perqu anem a veure, quan dura un orgasme? Doncs, el que triga un a fer un xarrup. I aix en el millor dels casos, perqu de vegades et trobes el got buit...

I el que fot s que a sobre tho has de treballar. Que si trucar a un to, que si quedar amb ell, que si dutxar-se, que si depilar-se, que si convncer-lo perqu vingui a casa teva per no haver dagafar un taxi, que si canviar els llenols i ne-tejar-ho una mica tot... Molt ms fcil el xarrup, no?, que dura el mateix i no has de treballar-te al cambrer:

Vinga, ximplet, posam un xarrup, si no et passar res...

Si tens alguna consulta li pots fer arribar a la Maria al segent correu: marialapiedra@hiperbolic.cat

Les joguines sexuals com els anells vibradors serveixen de veritat?S. Depenent del tipus de plaer que busquis has des-collir les unes o els altres. Tamb, has daprendre a utilitzar-les, ja que sels pot treure molt de rendiment i la gent no ho acostuma a saber. Compran alguna i estudia-te-la, i veurs que t'ho pots passar mol b!

El meu xicot s un destraler! No t ni idea de com donar-me plaer oral, com li ho puc ensenyar?Quan estigui davant del cltoris agafa-li el cap i asse-nyala-li b on el tens, i fas que hi mogui la llengua o que te'l xucli a poc a poc. Digues-li que s millor ser un ximplet cinc minuts que tota la vida. Tots els nois haurien de saber donar plaer oral. s imprescindible!

S, reconec que el sexe est b al princi-pi. Per la novetat, perqu de vegades el noi s molt guapo... El problema arriba quan comences a practicar-lo en parella perqu, s clar, les coses es compliquen.

Aqu ja hi entren les grans mentides del sexe. Com la qesti de l'orgasme simul-tani. Nois, noies: ni ho intenteu, perqu s impossible. El que jo us digui: impossi-ble! s com pretendre posar-se dacord per fer un rot tots dos al mateix temps. Per si aix no hi ha qui ho controli!

Qu en diuen els sexlegs?Els sexlegs et diuen sempre el mateix: Al sexe li cal imaginaci. Cony, amb lincmode que s aix! Abans, com a molt, hi havia duess postures: Em ve de gust o no em ve de gust. Per, ara. Vosaltres heu llegit el Kama Sutra? Que si el carret, que si el molinet, que si la variant de la medusa La variant

de la medusa! Fot-li! Per, si jo no s ni fer la medusa normal!

I el pitjor de totes aquestes innovacions s que et condueixen a perversions motl estpides. Per exemple, la moda aques-ta davui en dia dinsultar-se mentre es fa lamor. Tu ests all, concentrada, in-tentant fer la medusa, controlant la teva ment per fer un orgasme i no fingir-lo un altre cop i va ell i et diu: Ets la meva puteta, oi? Mencanta fo-llar-te el cul, porca!

I, s clar, al final una s'escalfa i acaba di-ent coses que no caldria: Doncs que spigues que sempre fin-geixo els orgasmes. I que em fas mal quan em menges la figa!.

I, s clar, per ser aix de sincera, aqu em teniu: tinc 24 anys i ja sc la tpica dona espanyola: ja estic divorciada. El 90 per cent de les parelles espanyoles sacaba divorciant. I la principal causa de divorci s el sexe. El que jo us deia: el sexe s el vostre enemic!

De fet, si de petita eres feli s perqu no pensaves en el sexe. Veies al prn-cep blau i no pensaves: Va, a aquest mel follava!. De petita encara creus en contes en qu la mxima mostra damor s el dol pet que li fa el prncep a la bella dorment. Desprs, comprens que segur que enlloc de fer-li un pet hauria preferit escrrer-se-li a la boca. Si arriba a fer aix, ella hauria despertat per mo-rir ofegada a linstant. De petita penses que deu ser bonic estar dormida dos anys i que et desperti el prncep amb un pet. Per, s clar, desprs, de gran, penses millor: Cony, quina putada, dos anys sense follar, arriba lhome de la teva vida i jo no m'he depilat!. Per no parlar de lal que deus tenir desprs de dormir 700 nits seguides sense ni tan sols rentar-te les dents.

Continuar...

*Textos: Mara lapiedra (marialapiedra@hiperboliccat)Fotos: ACI Creativo

deria.cat

tot el que volies saber...

s millor ser un ximplet cinc minuts

que tota la vida

El proper nmero es seleccionaran les millors preguntes.

CuLTuRA LHIPERBLIC/90FEBrEr 2011 _______________________________________________________________________________________________________________

22

ageNda FeBReR-MaR11

La RoCa

El cinema s fantstic i divertit. Per potser s ms divertit posar el dit a lull all que a prio-ri pot ser un objecte de veneraci dels cinfils ms convenuts. Aqu rau la grcia de desco-brir errades en les pellcules que en algun mo-ment de les nostres vides hem pogut gaudir.

Per, potser abans cal delimitar exactament que s un clssic. Si b en una concepci estric-ta de clssic entenem per films que han marcat una poca, generaci o tot un gnere, podrem ser ms generosos. Per entendrens, no s un clssic una pelcula de farcit de graella televi-siva que les cadenes repeteixen sense pietat cada diumenge a la tarda? No sn clssiques les cintes que mantenen estoicament el tipus a les estanteries dels vdeo-clubs de poble a cada temporada? No sn clssics els films de srie B que els canals de TDT emeten amb nocturnitat els diumenges? Totes aquestes categories me-reixen un reconeixement pblic de lloana. Totes, per algun fenomen paranormal de la psicologia, les hem vist una vegada i una altra, i, inassequi-bles al cansament, fins i tot les mirem de rell quan les emeten amb el volum baixat en algun bar de tarda. s la mgia impulsiva del cinema. Entre aquest farcell nescollim una que ms o menys t traces daquests grups per ence-tar aquesta secci: La Roca. Clssic pelicu-

ln dA3, t tots els ingredients per digerir un pollastre a last ressec un diumenge a la tarda. Sean Connery, Nicolas Cage i Ed Harris prota-gonitzen una rebuscada histria duns militars que samotinen a lIlla dAlcatrs amb lamenaa de bombardejar San Francisco si el govern dels EUA no paga una indemnitzaci als soldats nord-americans que han perdut la vida en missi-ons secretes. A partir daqu, tot s possible. Un agent especialista del FBI que amb prou feines sap disparar i un convicte acusat despionatge que hauria de tenir per edat la prstata fotuda han de ser els herois que han deliminar lamenaa. Suposadament el iaio Connery ha dinterpretar lnic home que ha escapat de la famosa pres dAlcatrs. I aqu s on la peli t visos surrealistes. Quan les-camot militar entra als subterranis de lIlla han de passar per una porta de caldera que llena flamara-des de foc. Connery explica als militars que lacom-panyen que ell va haver de memoritzar la freqncia de les flamarades per fugir. I, en un cop de geni, calcula i travessa la porta. Pocs segons desprs, Connery, surt per una porta lateral per on entra la resta de la tropa mentre entona el mtic:Benvinguts a La roca!. La pregunta s evident: Per qu no va utilitzar la porta per marxar? La resposta ms evident encara, aix s cine, i punt.

Quico Salls, quicosalles@hotmail.com

Fotos: Cedides

deria.cat

CLSSiC deRRadeS

Dies: A partir del 16-02-2011GOS, DONA, HOME de Sibylle Berg Teatre

Sala Beckett Alegre de Dalt, 55 bis 08025 Barcelona 902 10 12 12

Dies: A partir del 17-02-2011En estat dexcepci de Falk Richter Teatre

Sala Beckett Alegre de Dalt, 55 bis 08025 Barcelona 902 10 12 12

Dies: 22-02-2011Janelle Mone Concert

Sala Apolo C/Nou de la rambla 111-113 08004 Barcelona www.sala-apolo.com

Dia: 24-02-2011The Brew Concert

Bikini Av/Diagonal,547 08029 Barcelona www.bikinibcn.com

eSCoLa deSCRiptURa

(iN)FideLitat

Setze vlvules el propulsenal celobert ataronjatque el sedueix.GinTnic(In)eludible.

Li han esberlat el corcent trenta cavalls desbocats.

aUtodeStRUCCi

Masfalto lnimaa cops de mots i de quitr.Una vegada ms. Encara.La piconadora percutlenyor que sha afuat a fines capes,mentre de cor aprenc el lent abecedaridels als caducats.

Pic i pala fins a lessncia, que s el buit i el no-res.Infinites esquerdes,esvoranc insalvable.

lali Ribera (Del llibre Enyors i tornes, La Comarcal Edicions, premi de poesia Maria Oleart 2010, Alella.)

23LHIPERBLIC/90 A...Z __________________________________ FEBrEr 2011

Canuda, 6. 08002 BCN. Tel. 90 317 49 08www.campusdescriptura.com

LHIPERBLIC CuLTuRA

MSiCa i teatRe i poeSia i CiRC i FiReS i CoNFeRNCieS i eXpoSiCi

ageNda FeBReR-MaR11

Dies: 25-02-2011Chico & Rita Cinema-Estrena

http://www.chicoyrita.es

Dies: 26-02-2011Pantha du prince Concert

Sala Apolo C/Nou de la rambla 111-113 08004 Barcelona www.sala-apolo.com

Dies: fins al 27-02-2011El retrat de Dorian Gray Teatre

Teatre del raval C Sant Antoni Abat, 12 Barcelona 934433999

Dies: 01-03-2011The wombats Concert

Sala Apolo C/Nou de la rambla 111-113 08004 Barcelona www.sala-apolo.com

Dies: 04-03-2011Dest ocult Cinema-Estrena

http://www.theadjustmentbureau.com

Dies: 04-03-2011Pastora Concert

Palau de la Musica Catalana C/Sant Pere Mas Alt s/n 08003 Barcelona http://www.palaumusica.org

Dies: 04-03-2011Rango Cinema-Estrena

http://www.rangomovie.com

Dies: 11-03-2011Never let me go Cinema-Estrena

Dies: 12-03-2011Kylie Minogue Concer t

Palau Sant Jordi Passeig Olmpic, 5-7 08038 Barcelona http://www.bsmsa.cat