L’HIPERBÒLIC54 PUBLICACIÓ PERIÒDICA PER A UNIVERSITARISwww.deria.cat estiu 2007

Coneix les ciutats més lentes del món - Ciència-Barra Lliure, la nova proposta de CosmoCaixa

A l’estiu, rumba

Tiratge: 26.330

SUPLEMENT

DESTINACIONS

I TURISME

L’HIPERBÒLICEDITORIAL2

Aquest estiu,mou-te!

2 EDITORIAL Aquest estiu, mou lesquelet

3 LA IMATGE Froodmat - Swoosh

4 MÓN UNIVERSITARI Notícies

5 DIUE Cap a unes universitats més adaptades

6 EL CONVIDAT Joan Garriga. La Troba Kung-Fu

8 TEMA DEL MES Oda a la lentitud

10 JOVENTUT L’estiu

11 COSMOCAIXA Barra lliure de ciència

12 FICCIONS Guanyen tres noies de Terrassa

14 CAIXA MANRESA Ajuts universitaris

15 SALA KGB Arriba la millor rumba catalana

16 CIÈNCIA El llenguatge dels colors del zoo

18 ALTAVEU Obrint Pas

19 CCCB Parlem del muntatge “Fronteres”

20 ENTREVISTA El matí i la mare que el va parir

21 SENGLAR ROCK La festa de l’aglà fa 10 anys

23 ATOMIC GIRLS Crònica d’un viatge al Carib

24 GUIA JOVE

26 CULTURA Estiu 2007

PÀGINES CENTRALS Destinacions i turisme

Flaixos

El personatge: L’abstenció

Ja es veia a venir des de les eleccions au-tònomiques: aquest personatge cada vegada és més gran i més preocupant (per alguns). A les eleccions municipals només un 53’80% de la població va anar a votar, o sigui, que l’abstenció va arribar gairebé al 50%. Potser el més assenyat fos que els polítics es pares-sin a reflexionar el perquè aquest personatge és cada vegada més gran. A més d’un proble-ma, és un senyal d’alerta.

La frase: Josep Cuní,periodista

“Quan jo dic prou, és prou”Oi tant que sí…

Estiu

01/07/1903 Arrenca el primer Tour de

França de la història.

03/07/1962 Neix Tom Cruise.

07/07/1985 Boris Becker guanya el tor-

neig de Wimbledon amb 17 anys convertint-

se en el jugador més jove a guanyar-lo.

10/07/1913 Neix Salvador Espriu a Santa

Coloma de Farners.

31/08/1997 Mor Diana de Gal·les.

05/08/1862 Neix Joseph Merrick, conegut

com l’home elefant.

13/08/1965 Neix a Sabadell Miquel Calçada,

Mikimoto.

L’HIPERBÒLIC54 ESTIU

Edita: Edicat, S. L.C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª08025 de BarcelonaTel.: 93 451 61 70Fax: 93 451 33 91edicat@edicat.net

Editors: Josep Ritort i Antoni González

Direcció: Anna Salarich

Cap de màrqueting: Àngel Garcia

Consell de redacció: Atomic Girls, David Baret, Jaume López i Albert Lladó

Assessorament lingüístic: Rosa Soley

Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo

Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

Impressió: Imprintsa S. A.

Dipòsit legal: PM-1.275-2001

L’Hiperbòlic és una publicació independent, plu--

nió exclusiva dels seus autors, que L’Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la lli-bertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L’Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les insti-tucions, i siguin d’interès general.

Tirada 26.330 exemplars

llibres, els apunts i oblidar-nos del exàmens. Davant nostre es pre-senten dies de sol, platja, música i, sobretot, de vacances. Així que agafa amb empenta aquests últims dies i mira tot el que t’espera.

A vegades decidir què farem a l’estiu és una feina complicada. Cada -

ralment, és un problema per a qui ha de decidir. Per facilitar una mica la feina, en aquest últim número del curs de L’Hiperbòlic, hem preparat un especial sobre destinacions i turisme, des de viatges més llunyans,

butxaques i en tots els gustos, hem fet una ullada a aquelles ofertes més interessants, tot i que, de ben segur, les que ens hem deixat pel camí també tindran el seu encant. A més, penseu que en qualsevol vi-atge que feu el més important són les persones amb les que el compar-

companys i companyes amb qui viurem anècdotes, passarem peripèci-es i amb els que apendrem a conèixer el món. Ja ho sabeu, trieu fer el que trieu fer, gaudiu de la companyia i del viatge! I si no us agrada això de marxar lluny en aquesta època de sol i calor, hi ha propostes igual de divertides. Per exemple, la sala KGB celebra el Rumba Club una tro-bada per a tots els amants de la rumba catalana que se celebra tots

voluntat de potenciar aquest estil musical català i apropar-lo a tothom, entrevistem a Joan Garriga cantant de La Troba Kung-Fú i us animem a que aquest estiu moveu l’esquelet a ritme de rumba.

L’HIPERBÒLIC3LA IMATGE

Froo

dmat

Swoo

shw

ww.

myb

log.

de/f

rood

mat

ww

w.fli

ckr.c

om/p

hoto

s/fr

oodm

at/

www.photocase.com

L’HIPERBÒLIC MÓN UNIVERSITARI4

Les universitats són

Beques per a ciutadans extracomunitaris Dins el marc del Programa Immigració i Universitat, la UAB atorgarà 12 matrícules gratuïtes a ciutadans extracomunitaris per cursar estudis de formació continuada de la Universitat Autònoma de Barcelona el proper curs 2007-08. D’aquesta manera, es vol facilitar el contac-

professionals de les seves especialitats de Catalunya. La convocatòria, s’obre el 21 de maig i es tancarà el 6 de juliol de 2007 a les 14:00h. Aquesta iniciativa està englobada en el marc del Programa Immigració i Universitat, gestionat per la Fundació Solidària (FAS) i amb el suport del Consell Social de la UAB i de la Secretaria per la Immigració de la Generalitat de Catalunya.

www.uab.edu

notíciaLa UB estrena Campus Virtual El passat 24 de maig, es va presentar a la Universitat de Barcelona el Campus Virtual de

la UB que permetrà millorar l’ensenyament a la universitat. D’aquesta manera, es podran

potenciar els estudis semipresencials i no presencials, es millorarà la implicació de l’estudi-

ant, es permetrà el treball en equip i l’avaluació continuada, la utilització d’eines i recursos

pedagògics innovadors, la creació de comunitats virtuals, etc. El Campus Virtual entrarà en

funcionament el proper curs, tot i que fins ara s’havien anat fent proves pilot.

www.ub.edu

Benvinguda a la Universitat d’Estiu de la URVPer tal d’inaugurar un nova edició de la Universitat d’Estiu, la Universitat Rovira i Virgili

celebrarà un concert a càrrec del compositor Albert Guinovart. Aquest, interpretarà obres

de Schumann i Chopin, i temes propis sobre la Patum de Berga. Per assistir-hi, s’ha de sol-

licitar l’entrada al Servei de Gestió d’Extensió Universitària.

www.urv.edu

Bon paper dels esportistes de la UPFJoan Bea i Sílvia Riba, estudiants de la Universitat Pompeu Fabra, han aconseguit pujar

al més alt del podi en les modalitats de martell i 100 metres llisos, respectivament, en

els Campionats d’Espanya Universitaris d’Atletisme. Aquests esportistes formen part del

programa de suport als esportistes d’alt nivell de la Universitat, que els permet disposar

d’un tutor personal al llarg de tot el curs que els ajuda a compatibilitzar l’activitat esportiva

i l’acadèmica.

www.upf.edu

notícies breus

L’HIPERBÒLIC5MÓN UNIVERSITARI

Cap a unes universitatsmés ben adaptades

www.gencat.cat/diue

El Departament d’Innovació, Universi-tats i Empresa, mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), ha aprovat recentment la creació d’uns ajuts destinats a les universitats cata-lanes per garantir la igualtat d’opor-tunitats dels estudiants que pateixen algun tipus de discapacitat.

Els ajuts, que tenen un import global de 100.000 euros, s’adrecen tant a les univer-sitats públiques com a les privades i volen ajudar a proscriure qualsevol forma de dis-criminació, directa o indirecta, que encara pugui patir l’estudiandat amb discapacitat, garantint la seva participació plena i efecti-va en l’entorn universitari.

Els tres tipus de recursos per als quals les universitats podran demanar els ajuts tenen a veure amb:

- L’accessibilitat: aquest concepte inclou aspectes com ara la il·luminació d’espais, la instal·lació de baranes, l’adaptació de mobiliari, l’eliminació de barreres d’accés a la comunicació oral i escrita –especial-ment la derivada de la consulta d’informa-ció en entorns electrònics- , la instal·lació de senyals acústiques, etc.

- Ajuts tècnics especials: destinats a ordi-nadors i programari adequat a les ne-cessitats dels estudiants, teclats adap-tats per un accés alternatiu a l’ordinador, materials adients per escriure, gravar o escoltar a l’aula, etc.

- Suport o assistència personal: incloutraductors de llengua de signes i acompa-nyants de suport, entre altres.

Gratuïtat de matrícula

En el marc del conjunt de mesures que s’estan duent a terme des del Departament per garan-tir els drets dels estudiants que pateixen algun tipus de discapacitat, el curs 2004-05 es van aplicar per primera vegada a Catalunya, a les universitats públiques i la UOC, exempcions de preu per a estudiants amb un grau mínim de minusvalidesa del 33%.

Així, el curs 2004-05, 300 estudiants amb algun tipus de discapacitat (161 homes i 139 dones) es van poder acollir a les exemp-cions previstes, que tenen dues modalitats: exempció total del preu de matrícula per als que no tinguin cap títol universitari, o bé exempció del recàrrec del 40% per a aque-lles persones que ja comptin amb un títol universitari. El curs 2005-06, els estudiants que van acollir-se a aquestes exempcions van ser 363 (196 homes i 167 dones).

Guia d’atenciódels estudiants amb discapacitatEl Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) ha

publicat una guia on es recullen algunes mesu-

res per afavorir la plena integració des estudi-

ants amb discapacitat en la vida universitària.

La Guia d’atenció del estudiants amb disca-

pacitat a la universitat pretén ser un manual

d’acollida que inclou tot un seguit d’adapta-

cions específiques aplicades a diferents dis-

capacitats amb la intenció de millorar la qua-

litat educativa i de serveis a la universitat.

La guia es divideix en tres parts que tracten

la discapacitat auditiva, la motriu, i la visual.

En cadascun d’aquests apartats s’analitzen les

capacitats i necessitats, la intervenció educati-

va i l’avaluació de l’estudiant, i es donen orien-

tacions de com relacionar-se i facilitar l’apre-

nentatge de l’estudiantat amb discapacitat.

La Guia, que es pot consultar a la web del

Consell Interuniversitari de Catalunya, s’ha

distribuït a totes les universitats de Catalunya

i també se’n farà difusió entre entitats de

l’àmbit de la discapacitat física i sensorial.

http://www10.gencat.net/dursi/ca/de/cic.htm

L’HIPERBÒLIC EL CONVIDAT6

En el món en què vivim, tot és multicultural”

Joan Garriga, després de vuit anys i tres discos amb Dusminguet, lidera ara el grup La Troba Kung-Fú per seguir experi-mentant, amb influències diverses, en el gènere de la rumba catalana. A Clavell morenet, el primer llibre-disc, es pot es-coltar, i llegir, tota una filosofia de vida de com entendre la creació artística.

- Què és “La Troba Kung-Fú”?- Som un grup de gent que fem música, i

activitats diverses. Jo crec que és un grup d’especialistes, cadascú en el seu camp, que fa música en directe, rumba.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

Joan Garriga, Cantant de La Troba Kung-Fú

- Torna a estar de moda la rumba catala-na, avui?

- Sembla que ara està més de moda, sí. Jo crec que la rumba sempre ha tingut el seu espai i, encara que hi ha hagut moments més populars que altres, mai ha deixat de formar part de la nostra cultura.

- És molt diferent el Joan Garriga de la Troba al de Dusminget?

- Sóc més gran. Suposo que he evolucionat, però la meva manera de veure el món, de veure les coses, no ha canviat gaire.

L’HIPERBÒLIC7

multicultural i de mestissatge? O això són només etiquetes?

- Nosaltres, quan fem música, no pensem en etiquetes. Jo crec que allò que fem tots és apropar-nos als diversos gèneres per , des-prés, adonar-nos que la música és tot una.

i mestissatge... En el món en què vivim, tot -

cies en molt poc espai. Tots escoltem mol-tes músiques diferents, tant a la ràdio, a la tele, o als discos que ens comprem.

- Des del seu origen, La Troba Kung-Fú ha anat penjant cada quinze dies al seu web, www.latrobakungfu.net, cançons pròpies. Com veus la relació entre Inter-net i la música?

- Embrionària. És un canal nou on la gent

es passa informació, una quantitat d’in-formació exagerada que no podem assu-mir, i on sembla que hi ha cap tot... Per això és embrionària, perquè encara no hi ha uns circuits fets massa establerts.

- Què és el “Dub-Fulletí”?

quan estàvem preparant el disc per reco-pilar la informació que anàvem recollint per preparar les cançons. A més, a part

de fer música, ens agrada fer altres coses per aprendre. És una manera de demos-trar el caràcter efímer que té la creació. De fet, li vam dir “Dub” perquè és el nom d’un gènere que es va inventar a Jamaica i que es basa en barrejar els propis temes i posar-li veu improvisada a sobre.

- Clavell morenet, el vostre primer llibre-disc, està organitzat en tres parts que heu anomenat el “Fú”, el “Kung-Fú” i

“La Troba”. Què són, i com s’organitzen, aquestes divisions?

- El “Fú”, que és la adaptació del Dub-Fu-lletí al llibret que va amb el disc, en xinès

-plica una mica d’on surten les cançons. La segona part, el “Kung”, és l’habilitat que es vol aconseguir. I, la tercera part, “La Troba”, és una llegenda que ens hem inventat i que explica les sensacions que hem tingut mentre fèiem el disc.

L’HIPERBÒLIC TEMA DEL MES8

Oda a la lentitudAmb l’afany que el temps lliure no es converteixi en una mena d’espècie en perill d’extinció, ha nascut la Cittaslow, un nou concepte de ciutat on l’ideal a seguir és el de la lentitud.

Estrès, presses, obsessió pel rellotge i poc temps per fer res. El temps lliure brilla per la seva absència i una alarma s’ha encès a Orvi-eto (Itàlia): s’ha de fer alguna cosa per a què la velocitat no s’acabi imposant i haguem de pagar pel nostre temps lliure. Amb l’objectiu de preservar els ritmes lents, promoure la qualitat de vida, la cultura, el medi ambient i la bona gastronomia, s’ha creat el concepte de “CittaS-low” (“ciutat” en italià i “lent” en anglès). Els seus creadors volen que aquest segell arribi a crear una xarxa internacional de ciutats que promoguin el bon viure i que posin el fre de mà a l’acceleració del segle XXI. Això, no obstant, no vol dir negar-se a les noves tecnologies ni als avenços, sinó viure la vida amb més calma i no ser devorats pel temps.

Tot va començar quan el 1986 es va obrir a la plaça d’Espanya de Roma un McDonald’s. La cadena de menjar ràpid més famosa del món va provocar el naixement d’un front contra la invasió del fast food i el fast life style. Així van néixer l’Slow Food (en parlarem més endavant) i CittaSlow, que després de 20 anys de vida ja reuneix més de 80.000 persones als cinc continents. En total són unes 40 poblacions italianes i 30 d’estrangeres, però les sol·licituds

-nes poblacions catalanes ho han demanat, com és el cas de Pals, Begur i Palafrugell.

Anna Salarich, anna@edicat.net

Cursos d’Història de Catalunya reconeguts amb crèdits de lliure elecció

Cursos “Intensius Juliol”

Cursos d’Història de Catalunya reconeguts amb crèdits de lliure eleccióUAB 2 crèdits, UB 2 crèdits i UPC 1,5 crèdits

Informació i inscripció: www.accat.cat (Formulari), A/e: universitaris@accat.cat, Tel.: 93 412 57 33 (de 10 a 14 h)

En col·laboració amb: Amb el suport de: Organitzat per:

Curs “La història de Catalunya”Conèixer la història per entendre la nostra realitat contemporàniaDurada: 10 sessions de 3 hores cadascuna Inici: Grup J-1: diari de dilluns a divendres de 10 a 13 hores, del 2 al 13 de juliol de 2007

Grup J-2: diari de dilluns a divendres de 18 a 21 hores, del 2 al 13 de juliol de 2007Matrícula: 40 Llibres, matrícula, curs i visita a museu inclòsMatrícula oberta fins el 29 de juny de 2007Avaluació: continuada amb control d’assistència i activitat final

Curs “La història Pas a Pas”Conèixer la història tot visitant els grans museus de Barcelona Durada: 10 sessions de 3 hores cadascuna (2 aula/ 8 visites)Inici: Grup M-1: de dimarts a divendres de 10 a 13 hores, del 3 al 19 de juliol de 2007

Grup M-2: de dimarts a divendres de 17 a 20 hores, del 3 al 19 de juliol de 2007Matrícula: 60 Inclou llibres, material docent i entrades a museusMatrícula oberta fins el 29 de juny de 2007Avaluació: continuada amb control d’assistència i activitat final

L’HIPERBÒLICTEMA DEL MES 9

Del CittaSlow al Food SlowCom ja hem dit anteriorment, l’obertura d’un McDonald’s a la mítica Plaça d’Espanya de Roma va ser

la gota que va fer vessar el got. Va néixer un nou moviment contrari a la imminent hegemonia del fast

food, de la vida a tota pressa i dels hàbits pocs saludables. L’Slow Food vol divulgar i preservar l’herència

agrícola, artística i mediambiental dels llocs i establiments dedicats al plaer gastronòmic, com cafès o

restaurants. L’associació està organitzada en “convivies”, grups d’una mateixa regió units per una mateixa

tradició gastronòmica, i també ha creat un programa anomenat “Educació en el gust”, adreçat tant a

adults com a infants. Es tracta d’ensenyar que per menjar sa no només és important el temps que es

dedica a la preparació i ingestió, sinó que també és important la qualitat dels productes i els utensilis

que s’utilitzen per cuinar.

Criteris per formar part del CittaSlow

Principalment, per tenir aquest segell distintiu, representat per un cargol, s’han de tenir ganes de viure sense pressa. Si acceptem aquest fet, ja podem analitzar tots els altres elements.

- En primer lloc, les ciutats que vulguin op-tar a tenir el segell de CittaSlow han de tenir menys de 50.000 habitants i tam-bé han d’enviar una sol·licitud d’adhesió (www.comune.orvieto.tr.it). D’aquesta ma-nera, la població està disposada a accep-tar els principis del manifest del CittaSlow i complir amb els seus estatuts.

- En segon lloc, s’han de complir els requisits imprescindibles en cinc àrees clau: política ambiental, d’infraestructures, tecnologia, qualitat urbana i promoció dels productes autòctons. En aquest sentit, el CittaSlow

manera més lenta és una manera de ser,

però sense cap mena de dubte és viure d’una forma més humana i ecològica, més solidària amb les generacions presents i futures i respectuosa amb allò local davant d’un món cada vegada més global”.

- En tercer lloc, les CittaSlow han de portar a terme diverses accions que ajudin a complir els requisits anteriorment esmentats: la pro-ducció d’aliments ecològics, la promoció de botigues artesanals i dels restaurants amb productes i receptes autòctones, l’hospitali-tat i la lluita contra la contaminació acústica i atmosfèrica.

- En quart lloc, no s’accepten les capitals de províncies ni les grans metròpolis, però no es descarta que en un futur es pugui ampliar a barris de ciutats. Les poblacions adherides al CittaSlow hauran de pagar una quota anual segons el seu tamany.

- En cinquè lloc, un cop s’hagi fet la sol-licitud, un comitè especialitzat visitarà la ciutat per comprovar les dades.

L’HIPERBÒLICJOVENTUT10

Parlem-ne!

“Quan fas una investigació, premis d’aquest tipus

t’animen a seguir”

Jordi Pàmies va ser el guanyador del Premi

Joventut de l’any 2006. És Doctor en Antro-

pologia per la UAB, investigador i especialista

en temes d’educació i migració marroquina. El

treball premiat portava per títol “Dinàmiques

escolars i comunitàries dels fills i filles de fa-

mílies immigrades marroquins de la Yebala a

la perifèria de Barcelona”.

Ens pots explicar una mica el teu treball?

L’objectiu de la meva investigació ha estat co-

nèixer, analitzar i comprendre les condicions

i els contextos que incideixen a l’experiència

escolar dels fills i filles de famílies immigrades

marroquines, en l’etapa de l ‘Educació Secun-

dària Obligatòria. I reconèixer en quina mesu-

ra aquesta experiència escolar condiciona els

seus processos d’integració social.

Com és que vas decidir presentar-te al Premi

Joventut?

Havia estat treballant amb la tesi doctoral, que

gràcies a una llicència d’estudis del Departa-

ment d’Educació de la Generalitat de Catalunya

vaig poder finalitzar. Va ser una recerca llarga

que va durar nou anys. Quan vaig acabar vaig

decidir presentar-me al Premi Joventut animat

per la meva directora i perquè vaig pensar que

era una bona oportunitat per donar a conèixer

el què havia estat fent. Quan fas una investi-

gació, premis d’aquest tipus, que incentiven la

recerca, t’animen a seguir.

Has continuat treballant en aquest tema?

Tinc la sort de pertànyer al grup de recerca EMI-

GRA del Departament d’Antropologia Social i

Cultural de la UAB. Això no només em permet

seguir treballant en el tema sinó que ha estat

clau en els plantejaments i les formes en què

he abordat el tema. Estar en un grup de recerca

et permet compartir idees i projectes.

Com és que t’interessa tant la joventut?

M’interessa aquest tema i especialment la jo-

ventut amb ascendents immigrants o que han

estat ells mateixos immigrants perquè poden ser

especialment vulnerables. Crec que cal investi-

gar sobre totes aquelles representacions que

s’associen a la joventut i de les que no sempre

existeixen dades empíriques. Hi ha moltes coses

que es diuen i que es donen per acceptades a

l’àmbit educatiu i social que cal revisar i posar a

prova. I això és el que vaig fer a la recerca.

S’obre el Premi Joventut. Te’l perdràs?

Decidits a premiar l’esforç i dedicació dels joves que estan treballant en tesis o treballs d’investigació en l’àmbit de les ciències socials sobre joventut, la Secretaria de Joventut otorga el Premi Joventut.

La Míriam Tintoré és sociòloga de l’Observa-tori Català de la Joventut i ningú millor que ella per explicar-nos en què consisteix el premi: “Es tracta d’una dotació econòmica que es dóna cada any des de l’Observatori Català de la Joventut de la Generalitat de Catalunya a la millor tesi o treball d’inves-tigació en ciències socials sobre la joven-tut en general o sobre algun dels seus as-pectes”. Per poder-hi participar “només cal presentar l’imprès de sol·licitud i l’imprès de domiciliació bancària i dos exemplars del treball o tesi sense enquadernar i me-

”. Els impresos que esmenta es poden trobar al web de l’Obser-vatori Català de la Joventut.

Els treballs que optin al premi Joventut es

2007 a la Secretaria de Joventut o a qual-sevol de les seves Coordinacions territorials de Joventut. Un cop feta l’entrega, i tal com ens explica Tintoré, es valorarà “el marc te-òric, que haurà se ser rigorós i adequat a la temàtica de l’estudi; els objectius, que

la metodologia, que ha de ser rigorossa i adequada als objectius; l’anàlisi, que haurà de ser complet i aportar informació rellevant per al coneixement de la realitat juvenil i les polítiques de joventut; el plan-tejament, que ha de ser interdisciplinari; que la temàtica estigui poc estudiada a

+ informacióPodreu trobar més informació del Premi Jo-

ventut a l’Observatori Català de la Joventut a:

- c/ Calàbria 147. Barcelona.

- www.gencat.net/joventut/observatori

- ocj.dasc@gencat.net

- 93 483 84 30.

Catalunya i que formin part de projectes europeus o que ofereixin una comparativa internacional”. Després de tenir en compte tots aquests aspectes, el guanyador es do-narà a conèixer a través d’una resolució que

Aquests propers juny i juliol, CosmoCaixa, el Museu de la Ciència de l’Obra Social de “la Caixa”, estrena el programa anomenat Ciència-Barra Lliure amb el qual podreu descobrir les darreres novetats científiques i tecnològiques en àmbits com la música electrònica, Internet, teixits tecnològics, robots... T’ensenyem tot allò que podràs trobar en aquestes sessions amb barra lliure científica, un programa englobat entorn de l’exposició Física i música. Vibracions per a l’ànima.

CosmoCaixa, Ronda de Dalt. Ferrocarrils Av. Tibidabo, autobús 196

Un altre tipus de músicaCosmoCaixa presenta i exposa 4 instruments de corda i un tambor controlats per un suport informàtic. Creats per Roland Olbeter, col·laborador habitual de la Fura del Baus, barregen ciència i tecnologia amb la creació musical . Es realitzaran concerts en directe durant alguns caps de setmana.

Dies: 12 de juliol a les 19:30h, presentació gratuïta dels instruments. Del 12 al 22 de juliol, exposició dels instruments i Concerts breus els dies 14, 15, 21 i 22 de juliol.Preu: inclòs a l’entrada de CosmoCaixa.

Amb una entrada a qualsevol espectacle de música del Festival Grec,

entra a Cosmocaixa gratuïtament del 26 de juny a l’11 de setembre.

Cosmonit, l’oferta per als noctàmbuls

El 28 de juny CosmoCaixa reunirà de 8 del vespre a 2 de la matinada diferents activitats per experimentar i conèixer una mica millor això que anomenem música des de la seva vessant científica. La nit començarà amb intervencions de 9’20’’ a l’auditori per conèixer l’origen i evolució de la música amb personatges tan reconeguts com Jordi Tardà, Miki Puig o Igancio Yepes. Tot seguit, es podrà gaudir d’experiències tant diferents com fer ballar un robot, fer ballar el foc, trenacr un got amb so, o gaudir dels millors videoclips de la història a través de la visió de que diferents artistes i creadors han tingut de la ciència i la tecnologia. A l’Scanner Lab Music, podreu escoltar, compartir, transformar i descarregar música lliure. A més, podreu aprendre a compondre i remesclar amb l’ajuda d’Upload. A l’espai Outdoor, hi haurà actuacions sorpresa.

Dia: 28 de juny de 20:00h a 02:00h. Preu: 3 euros (inclou entrada a CosmoCaixa).

Gratuït Carnet Jove, +25, LKXA i Carnet d’estudiant.

Sónar arriba a CosmoCaixa

Un dels festivals més importants del món en música electrònica pren també CosmoCaixa. Caracteritzats per utilitzar diferents espais de la ciutat de Barcelona, aquest recinte servirà per donar a conèixer la ciència i al tecnologia que hi ha darrera de la música del Sónar: nous sistemes d’audició, tenir en compte l’espai i el cos humà alhora de percebre la música… Se celebrarà una taula rodona amb artistes tan reconeguts com Carsten Nicolai o Kurt Hentschlager i durant tot el dia a l’Espai d’Audició 5.1, podrem gaudir d’una recopilació de diferents creacions videomusicals (Audiostore & Eavesdropper, etc. ) que premien la relació amb la ciència i la tecnologia del so en els seus muntatges.

Dies: 13 juny a les 19:00h. Taula rodona gratuïta. 13, 14 i 17 de juny Espai Audició 5.1 Preu: inclòs en l’entrada de CosmoCaixa.

Amb una entrada SONAR entra a CosmoCaixa

gratuïtament del 9 al 30 de juny

+ informació a: www.laCaixa.es/ObraSocial

Moda i Ciència Imagina’t un teixit que canviï de color amb la temperatura corporal, que es pugui fabricar a partir d’un esprai o que alliberi crema hidratant. Això que et pot semblar tant increïble, serà només una de les propostes de les que es parlaran a les Jornades Technoteixits, avantsala del PASAFAD i del MERKAFAD 2007 TECHNOCOLOR que en aquesta ocasió tindran lloc a CosmoCaixa. Els joves creadors que participaran al fashion show i a la passarel·la de dissenyadors emergents, presentaran les seves creacions amb innovacions científiques i tecnològiques aplicades als teixits i banyats per tones de color. La Ciència de la MODA s’apoderarà de CosmoCaixa!

Dies: 6 i 7 de juliol. Preu: Jornades Technoteixits: 6 euros.

Carnet Jove , +25, LKXA i Carnet d’estudiant: gratuït. Entrada gratuïta al Pasafad (aforament limitat) i Merkafad.

L’HIPERBÒLICI EDICIÓ “PREMI FICCIONS”12

La primera edició de Ficcions, l’aventura de crear històriesEl passat dimarts dia 22 de maig, als Jardins de l’emblemàtic Ateneu Barcelonès, més de 200 persones es van reunir per conèixer el

concurs, que ha durat pràcticament tres mesos, i que s’ha convertit en un referent de la literatura juvenil en català a la xarxa.

Des que l’1 de febrer comencés el concurs, més de 1.000 alumnes de Catalunya, les Illes i el País Valencià, s’han registrat al web

s. En quatre capítols, a partir d’un inici que havien de triar entre cinc, els alumnes han pogut desenvolupar

La veritable aposta de Ficcions era la par-ticipació. Per això, al mateix web, es podien comentar les històries, o compartir afecci-ons i inquietuds a través dels fòrums. No hem d’oblidar que els participants han sigut de llocs molt diferents, des de Ciutadella de

Roquetes. La xarxa ha de servir per això, per a què gent de llocs diversos es coneguin, in-tercanviïn punts de vista, creïn un sentiment de comunitat a través de la literatura...

Albert LLadó,albert@edicat.cat

Qui va guanyar?

GUANYADORES

Grup EnjoyTheSilence

- Anaïs Cardoso

- Raquel Piqueras

- Patricia Abad

Del Col•legi Mare de Déu del Carme de Terrassa

2n PREMI

Grup Tinta menorkina

- Júlia Català

- Júlia Florit

- Nina Pons

De l’IES Josep Mª Quadrado de Ciutadella

de Menorca

Tres noies de Terrassa guanyen la primera edició de FiccionsMés de 200 persones assisteixen a l’acte de cloenda a l’Ateneu Barcelonès

L’acte de l’Ateneu va ser emocionant, sobretot, per això, perquè gent que havia llegit a com-panys de poblacions llunyanes, que s’havien donat consells per utilitzar recursos per a les seves històries, es van veure les cares i van intercanviar, ara sí en persona, sensacions.

Per donar la importància que es mereixia l’esdeveniment, va obrir l’acte el President de l’Ateneu Barcelonès, Oriol Bohigas, amb un discurs que resumia a la perfecció l’objectiu de Ficcions, on la cultura i l’educació han d’anar, sempre, de la mà. També van intervenir Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes, i Joan Badia, director general d’In-novació del Departament d’Educació. Després, Josep Ritort, l’editor de les revistes Secundèriai L’Hiperbòlic, va explicar com va començar el projecte i com s’ha desenvolupat.

-listes, a la primera fase, en descartàvem 24. Vam començar dient tots els grups i, en pujar a l’escenari acompanyats pels seus profes-sors, van poder recollir els seus diplomes.

El jardí romàntic de l’Ateneu vibrava. Molts es-criptors, que normalment freqüenten aquest

sorpresos. I és que no és normal trobar a tants nois i noies de 14 a 16 anys participant directa-

ment d’un esdeveniment cultural de tanta mag-nitud. Ara, elles i ells, eren els protagonistes.

Cortijos, membre del jurat, va pujar a l’esce-nari i va llegir alguns fragments dels alum-nes. Amb l’emoció continguda, es va fer pú-

al primer i segon premi.

Vidal va pujar a l’escenari i va comentar l’ori-ginalitat d’alguns dels pseudònims utilitzats pels participants. Ell mateix va obrir el sobre que contenia el nom del grup que va quedar segon: Júlia Català, Júlia Florit i Nina Pons, de l’IES Josep Mª Quadrado de Ciutadella de

del grup guanyador d’aquesta primera edició de Ficcions: Anaïs Cardoso, Raquel Piqueras i Patricia Abad, del Col·legi Mare de Déu del Carme de Terrassa, s’emportaven els tres or-dinadors portàtils de premi i el xec de 400 eu-ros per a material escolar per al seu centre.

Després de donar un regal a tots els que ha-vien participat al concurs reconeixent el seu

festa va acabar amb un dels moments més

-

dir de l’acte, es van reunir a l’escenari i, amb els diplomes en mà, van acomiadar la primera edició de Ficcions, l’aventura de crear histò-ries. Molts d’ells, en marxar, van assegurar que l’any que ve repetirien l’experiència. I és que l’aventura de crear històries, el joc de l’es-criptura, només ha fet que començar.

Grup de finalistes de la 1a edició de FICCIONS a l’entrega de premis a l’Ateneu Barcelonès

L’HIPERBÒLICCAIXA MANRESA14

Ajuts universitarisper als bons estudiants

Per a més informació: Si vols tenir més informació sobre els Ajuts de

Caixa Manresa, la podràs a:

- Telèfon: 902 36 25 29

- Web www.caixamanresa.cat/obrasocial.

Si comences els teus estudis a la univer-sitat el proper curs, sol·licita el teu ajut a Caixa Manresa. El teu rendiment aca-dèmic no pot tenir millor recompensa!

Els Ajuts Universitaris de Caixa Manresa ja fa més de 10 anys que es reparteixen entre els joves que inicien la seva etapa universitària, premiant l’esforç acadèmic dels alumnes. L’any passat l’entitat va rebre un total de 1.111 sol-licituds de les quals s’en van seleccionar 563, que van rebre un ajut de 612,24 euros cadas-cuna. Si vols saber com pots accedir a aques-tes ajudes, para atenció.

Com les puc sol·licitar?

Per tal d’optar als Ajuts Universitaris de Cai-xa Manresa, has de tenir menys de 25 anys en la data de presentació de la sol·licitud i accedir per primera vegada al primer curs

centre integrat o adscrit a una universitat catalana. Igualment, cal residir en una co-marca on Caixa Manresa estigui implanta-da. Per fer la sol·licitud hauràs de demanar

hi hauràs d’adjuntar la fotocòpia del full de matrícula corresponent al curs 2007-08. També cal ser client de l’entitat, tot i que no es requereix antiguitat ni un saldo mínims.

Fins quant tinc temps?El termini per demanar els Ajuts Universitaris de

Caixa Manresa s’obre el 16 de juliol de 2007 i

acabarà el 31 d’octubre de 2007 a les 14:00h.

La convocatòria es resoldrà abans del 31 de de-

sembre de 2007 i Caixa Manresa farà pública

una llista dels estudiants guardonats.

Quins criteris es segueixen?Les sol·licituds que es rebin es classificaran

per vies d’accés a la universitat per a la seva

valoració. Per a l’adjudicació dels ajuts, només

es tindrà en compte el rendiment acadèmic

dels sol·licitants, considerant la seva nota

d’accés a la universitat. L’any passat els ajuts

es van concedir a notes iguals o superiors a

8’5 i l’import de cadascun dels ajuts va ser de

612,24 euros. Enguany, aquesta quantitat en-

cara no se sap i es precisarà al final del procés

en funció del nombre d’ajuts i de la dotació

anual d’aquest programa.

L’HIPERBÒLIC15SALA KGB

Arriba la millor rumba catalana

Anna Salarich, anna@edicat.net

Rumba Club és una nova proposta musical i setmanal que tindrà lloc els dijous a la sala KGB (Carrer Alegre de Dalt, 55) a partir de les 21:00 hores. Aquest projecte està coor-dinat per Garatge Produccions i KGB, amb la direcció artística de Flamenco BCN. Igual-ment, Rumba Club té el suport de l’Ajunta-ment de Gràcia que una nit a la setmana oferirà diferents espectacles, partint de la

i funk), demostrant que encara es poden fer coses originals a casa nostra.

L’origen de Rumba Club respon a la volun-tat de fer un petit viatge per les arrels d’un ritme bastant deixat de banda i poc consi-

derat com és la rumba catalana, l’únic estil musical completament nou i autòcton nas-cut a Europa en tot el segle XX. Per tal de fer-ne el màxim ressò i de donar-li el major suport, Rumba Club també vol potenciar

-onades amb la rumba, com són les de Peret i el Gato Pérez, i a Internet hi ha poques pà-gines completes.

Si voleu consultar tota la cartellera de Rum-ba Club a la Sala KGB, podeu visitar la pàgi-na www.salakgb.net o www.garatgeproduc-ciones.com.

El passat més de maig, va començar a la sala KGB un projecte molt innovador per tal d’apropar la rumba catalana al públic. Fins a finals de juny, podreu gau-dir d’interessants propostes al Rumba Club. Si us agrada moure l’esquelet, no us ho podeu perdre!

El llenguatge dels colors al parc zoològic de Barcelona

Els educadors/es del zoo donaran res-posta a preguntes com: Com veuen els animals? Tots veuen els colors? Per què escullen unes fruites determinades? Com

Dissabtes i diumenges, i festius de se-tembre de 2007.Horari: 11,45h, 12,45h i 13,45h. Activitat gratuïta.

Podreu imprimir un autoguiat des de la web del zoo que us permetrà, davant di-verses instal·lacions del parc, descobrir i interpretar el perquè dels colors i els dis-senys de la coberta dels animals escollits.Mes de setembre de 2007 . Activitat gratuïta.

Aula Oberta del ColorEl llenguatge dels colors

L’HIPERBÒLICCIÈNCIA16

Els colors dels animals avisen, criden l’aten-ció, atrauen l’altre sexe, foragiten els com-petidors... i també n’hi ha per dissimular, enganyar... Per entendre el llenguatge dels colors dels animals et convidem al Parc Zo-ològic de Barcelona.

Emmarcat dins el projecte Barcelona Cièn-cia 2007, “Colors i Ciència”, Parc Zoològic de Barcelona ofereix un seguit d’activitats que, durant els caps de setmana del mes de setembre, us desvetllaran les relacions dels colors amb els animals exhibits.

Cada setmana es podran veure animals diferents. Els educadors/es del Parc Zo-ològic respondran totes les qüestions que plantegi el públic.Durada aproximada: 10 minuts per animal.Horari: dissabtes, diumenges i festius de setembre de 2007, de 12,30h a 13,30h.Activitat gratuïta.

Parlem dels colors

Matins Familiars

El llenguatge dels colors.Acompanyats d’un educador/a, descobri-reu molts aspectes de la visió dels colors i de las seva funció en la comunicació animal.Horari: 16 i 30 de setembre, de 10 a 12,30h. Places limitades.

Casals de Zoologia(Per a nens i nenes de 5 a 14 anys)L’aula del color. Acompanyats dels educadors/es i els voluntaris/àries del Zoo, coneixereu la comunicació animal tenint en compte, sobretot, les diferents cobertes dels animals, les seves textures i les seves coloracions.Setmana del 3 al 7 de setembre Horaris: de 9h a 16h. Places limitades.

Matins al Zoo (Per a nens i nenes de 4 a 11 anys)Els colors dels animals.Acompanyats dels educadors/es i els vo-luntaris/àries del Zoo, s’iniciaran en l’apre-nentatge d’“Els colors dels animals”.15 de setembre.Horari: de 10h a 13h. Places limitades.

Més informació: www.zoobarcelona.com

LLISTAT DE GUANYADORS, EL PROPER 27 DE JUNY AL WEB!!!

L’HIPERBÒLICALTAVEU18

El paradís d’Obrint Paswww.enderrock.com

NOUR

Papier mullat

Debut de la nova formació de Yacine Belahcene (exCheb Balowski), on es pot escoltar una salu-dable diversitat lingüística (català, àrab, castellà i francès) a través de deu cançons amb ritmes orientals marcats per les bases electròniques cuinades per Pau Guillamet (Guillamino). Si Nour vol dir llum en àrab, aquest grup il·lumina les realitats amagades a les grans ciutats occi-dentals, en aquest cas Barcelona.

HELENA M. ALEGRET

ELS PETS

Com anar al cel i tornar

No és fàcil cercar bellesa en la tragèdia sen-se caure en la cursileria o la llàgrima fàcil. Això és el que fan Els Pets en un disc que potser és el seu treball més dur, més com-plex i més adult. Un disc que conté algunes de les millors cançons d’Els Pets, basades en la matèria més fràgil: la vida dels éssers humans normals i corrents, terrible, injusta i meravellosa.

ROGER PALÀ

GERTRUDIS

Política de verbena

És ben sabut que la rumba catalana és un gènere eminentment gitano. Malgrat això, de sempre ha despertat l’interès dels paios, alguns dels quals han arribat a esdevenir ve-ritables mestres del gènere. El cas més evi-dent és el de Gato Pérez. Gertrudis no són gitanos però han aconseguit amerar-se de l’esperit festiu de les rumbes més alegres amb una col·lecció de cançons que mostra un ventall multicolor.

JOAQUIM VILARNAU

Benvingut al paradís (Propaganda pel Fet!, 2007), és un mostrari de les resistències del nou segle, que arrela en la memòria col-lectiva de les lluites per la dignitat de la per-sona de tots els temps. El nou disc d’Obrint Pas pensa, apunta i dispara enmig de la jun-gla dels nostres dies.

El paradís d’Obrint Pas és virtual o terrenal?XAVI SARRIÀ (cantant): Ens referim als pa-radisos perduts i trencats que esdevenen in-ferns. És la metàfora del món en què vivim. Aquesta aparença de normalitat que impera en les societats occidentals és una farsa. El paradís del nord depreda els recursos natu-rals del sud i se sosté gràcies a la consolidació de la guerra global. És un embolcall que ama-ga una realitat de lluites i mort.

La tornada de “Benvingut al paradís” és prou ex-plícita: “La selva t’espera”. La vida moderna és una jungla on s’ha de lluitar per sobreviure?MIQUEL GIRONÈS (dolçaina): De petits ja se’ns educa en la competició. Si tens la sort d’haver nascut en una família que t’alleuja els perills de la jungla, el camí és molt més còmode. Si tens un origen humil, llavors hauràs d’anar a sac. I no diguem ja si ets immigrant.X.S: En un altre pla, nosaltres vivim a la ciutat de València, que és com una jungla. Parlem valencià en un context molt castellanitzat, hem patit anys i panys de majories absoltues del PP, i hem hagut de créixer i fer-nos forts per defensar la nostra realitat.

Us sentiu aborígens colonitzats?X.S: La nostra sempre ha estat una men-talitat de resistència indígena. Parlar en aquests termes queda molt bé quan ens re-ferim a l’Amèrica Llatina o altres pobles del món, però en el cas dels catalans sembla políticament incorrecte. Decidiu continuar amb el mateix nom. Altres artistes, com Fermin Muguruza o Inadap-tats, han liquidat els seus projectes i n’han començat de nous...X.S: Com a grup encara ens quedava un camí per recórrer: trencar fronteres i eixir a l’estran-ger. La disjuntiva es va produir en un moment en què ens estàvem obrint fora, i vam trencar molts tòpics. El més important és el complex

per als vernacles, i que la nostra música no pot agradar a un no catalanoparlant perquè no l’en-tendrà. Això és mentida i ho hem demostrat.

Quins altres tòpics heu trencat?MIQUEL RAMOS (teclat): Que a la gent no-més li agradava la nostra música per la dol-çaina, que l’escoltava perquè era en valencià i tenia un missatge combatiu... Ha estat molt revelador, ens ha fet perdre la vergonya i ens ha donat seguretat. I al mateix temps hem

d’arreu del món. Ens sentim molt menys sols.

“Les fronteres afecten les cultures dels pobles”Fins el 30 de setembre, es pot veure al CCCB l’exposició “Fronteres”, una refle-xió sobre el concepte de frontera i de lí-mit, tant des de la creació artística com des de la reflexió filosòfica. Per explicar-nos aquesta proposta, ens trobem amb Enric Massip-Bosch, arquitecte i director del disseny i el muntatge de l’exposició.

molt important, però també té el component -

nent del muntatge arquitectònic i físic. És una barreja dels tres components amb un únic objectiu: generar a l’espectador un posicionament respecte determinades situ-acions que ens podem trobar al món i que tenen a veure amb el concepte de límit.

frontera?Hi ha molts tipus de fronteres. A l’exposició, es pot veure com es treballa el concepte de la frontera política, que a vegades té a veure

tracta d’imposicions abstractes sobre el terri-tori. Però també hi ha altres tipus de fronte-res. Hi ha fronteres que són mentals, fronte-res personals, i fronteres socials. El concepte

Albert Lladó, albert@edicat.cat

de frontera és un dels més actuals i vigents, i que s’ha de resoldre amb més urgència al se-gle XXI. Nosaltres, com a europeus, som uns privilegiats. Nosaltres podem viatjar per tot el món sense cap problema, però el vuitanta per cent de la població mundial té molts pro-blemes per bellugar-se.

- Se saben quantes fronteres hi ha al món actualment?El món contemporani és travessat per més de 226.000 quilòmetres de fronteres terrestres.

- Sembla que en un món cada vegada més globalitzat, avui no puguin haver-hi fronte-res tan difícils de creuar. Hi ha més fronte-res avui que fa cent cinquanta anys?Jo crec que no, més aviat al contrari. Preci-sament, aquesta globalització, que té una vessant molt positiva, fa que el concepte de frontera sigui obsolet. Les barreres no només són polítiques, sinó que també són comerci-als, d’accés als recursos, etc. Al segle XXI, hauran de desaparèixer el cinquanta per cent de fronteres al món, com a mínim pel que fa a l’intercanvi de béns i persones. Segui-ran existent límits, però cada vegada seran menys polítics. I això vol dir una implicació de totes les elits polítiques i econòmiques.

- Com afecta una frontera a la identitat d’un poble?Les fronteres afecten a les cultures dels

L’HIPERBÒLIC19CCCB

pobles. Les fronteres tenen la capacitat de generar situacions noves.

- Àfrica és un clar exemple d’això. Els lí-mits no estan marcat pels accidents ge-

més antiquats que altres tipus de límits. Hi ha -

aplicant des del segle XIX i, l’altra, que és molt més moderna i molt més efectiva, és la que diu que les fronteres són allà on la gent vol que estiguin. Per exemple, Gibraltar seria es-

-ment, des de la teoria de la voluntat de la gent seria anglesa, si així sortís d’un referèndum.

- Vostè, junt a Àngel Morúa, parla a l’exposi-ció de la separació, de més de tres-cents qui-lòmetres de mar, entre l’Havana i Miami, amb el seu muntatge OceanMalecónDrive. Com viuen els cubans aquesta línea divisòria? Més que una separació és un vincle. Els cu-bans, tant els de Miami com els que viuen a l’Havana, ho viuen com un carrer. Això és el que hem volgut expressar en aquest muntatge. Són dues façanes d’una mateixa realitat física i mental. Encara que el trànsit és molt més fà-cil des dels Estats Units cap a Cuba, les dues parts ho viuen d’una manera molt semblant: des de la nostàlgia d’estar a l’altra banda.

Enric Massip-Bosch, arquitecte

L’HIPERBÒLICL’ENTREVISTA20

“El matí i la mare que el va parir”Carles Pérez és el presentador d’aques-ta nova temporada del programa de Rà-dio Flaixbac “El matí i la mare que el va parir”. Acompanyat per la productora Berta Badia i els humoristes Berto Ro-mero, Miquel Company i Rafel Barceló, del grup El Cansancio, informen de l’ac-tualitat, amb elevades dosis d’humor, cada dia, de dilluns a divendres, de 6 a 10 del matí.

- Quina diferència bàsica hi ha entre aquest “Matí i la mare que el va parir” i els ante-riors?Carles Pérez: Jo crec que la diferència més gran és que a les edicions que feien el Llucià Ferrer i el Vadó Lladó eren un programa d’autor, i ara “El matí i la mare que el va pa-rir” és un programa d’equip. A més, abans no hi havien humoristes professionals, i ara, amb El Cansancio, sí.

- Com es treballa el guió del programa?Berto Romero: Ho tenim bastant dividit en dues parts. Una part són els guions humorístics, i això ho portem més nosaltres (El Cansancio) i després hi ha tota l’altra part del programa que porten en Carles Pérez i la Berta Badia. Carles Pérez: Tot i així, no són parts tanca-des. Tothom participa de tot.Berta Badia: Sí, nosaltres portem més el que és actualitat, les trucades telefòniques,

l’escaleta del programa...Rafel Barceló: Donem molta importància al guió, però en un programa com aquest de ràdio hi ha d’haver espontaneïtat.

- Com es fa per fer humor de segons quines notícies?Berto Romero: S’ha de buscar la “punta” a les notícies, descontextualitzar-les... repassem

Rafel Barceló: Exactament. Moltes vegades l’actualitat ens serveix com a punt de parti-da per anar a altres llocs.

- Què és “El Cansancio”?Berto Romero: El Cansancio som un grup de gent que fem humor i que intentem fer-ho en totes les vies en la que ens deixen: fem ràdio, fem teatre i, ara, també fem televisió.

- Què ha de tenir un bon programa de ràdio de matí?Carles Pérez: Tot programa matinal té unes claus a seguir, unes lleis bàsiques. Hem de pensar com ens escolta la gent. I sembla estar demostrat que la gent ens escolta de mitjana 20 o 30 minuts. Això ens obliga, per tant, a repetir els mateixos elements cada 30 minuts. Per tant, el programa ha de tenir molt de ritme, ser molt dinàmic i ser alegre.Berta Badia: La gent que ens truca ens agraeix molt que sigui tan dinàmic. Hi ha molta gent que li costa molt aixecar-se i po-sar-se en marxa. Nosaltres hem de donar-los ritme, ara una trucada, ara un gag...

- Alguna cosa que us hagi passat al “Matí” i que us hagi sorprès especialment?Berto Romero: La Carla és una nena molt divertida. L’altre dia ens va trucar per dir-nos que m’havia vist a la tele i que s’havia decebut molt... no m’esperava tan lleig, va dir en directe.Carles Pérez: Els nanos són els que estan més atents, i els que sempre sorprenen.

Actualitat, humor i molt bon rotllo

L’HIPERBÒLIC21SENGLAR ROCK

Molt mésEl Senglar Rock celebra aquest any el seu

desè aniversari i, per celebrar-ho, l’organitza-

ció ha decidit fer un petit canvi de rumb obrint

el festival a programadors, representants, mà-

nagers, intermediaris, etc. per facilitar la con-

tractació de grups catalans. D’aquesta mane-

ra, el Senglar Rock comença la seva transició

cap a una fira o mercat de la música sense

perdre, de moment, el seu esperit de festival.

En termes més pràctics, enguany s’estrena

una nova zona d’acampada totalment aïlla-

da del recinte de concerts amb lavabos amb

dutxes, àrea de descans, enllumenat, recolli-

da selectiva de deixalles, pàrquing, ràdio en

directe, mercat de paradetes, exposicions,

serveis mèdics, punts d’informació i turisme,

piscina, etc. Igualment, aquest any es posen

a la venda les entrades de nit, sobretot enfo-

cades per a què la gent de Lleida pugui entrar

i conèixer el festival.

www.senglarrock.com

Senglar Rock, la festa de l’aglà fa 10 anys

Què hi podem trobar: la desena edició del primer festival de la temporada estival dels Països Catalans se celebra al Parc Munici-

de juny. De moment, amb un 60% del cartell -

ra, Els Pets, Paradise Lost, Fermin Muguru-za, Obrint Pas, The Toasters, Koma i Com-panyia Elèctrica Dharma. També hi haurà l’actuació de Lax’n’busto, l’únic grup que ha actuat en les deu edicions del festival.

On i quan: 28, 29 i 30 de juny a Lleida.

Preus:

ANTICIPATS55 euros. Abonaments divendres + dissab-te: 50 euros. Anticipada dijous: 25 euros. Anticipada divendres: 35 euros. Anticipada dissabte: 40 euros.

TAQUILLA - Abonaments: 70 euros. Abona-ments divendres+dissabte: 60 euros. Entra-da dijous: 30 euros. Entrada dijous noctur-na (a partir de les 24h): 12 euros. Entrada divendres: 40 euros. Entrada divendres noc-turna (a partir de les 0’30h): 15 euros. En-trada dissabte: 45 euros. Entrada dissabte nocturna (a partir de les 0’30h): 15 euros.

L’HIPERBÒLIC23ATOMIC GIRLS

Crònica d’un viatgeal CaribLa vida que duim és un estrès continu. Sem-

pre amunt i avall, anant a classe, passant apunts, fent feina, exàmens... Fins que dius “basta, ara em toca a mi!”. Per això, fa algu-nes setmanes vam decidir anar a passar uns dies al Carib, per desconnectar de tot i viure noves experiències. I la veritat és que va valer la pena, la cosa ha donat molt de tema...

Allà hem tengut l’oportunitat de conèixer la vitamina R (=rom), els taurons i els autòc-tons. Perquè, és clar, un viatge allà no és el mateix sense aquestes tres coses.

I què en podem dir, dels autòctons? Podríem escriure pàgines senceres, però us explicarem una idea aproximada del que hem après d’ells. És un tipus d’home que sap com “encalentir” una dona. El ball és la seva millor arma i ells

ho saben, és com tenir sexe amb roba.

Saben com fer-te agafar una encalentida del quinze sense que tu te n’adonis. Si balles amb ells, no esperis que sigui com ballar aquí un pasdoble amb el teu veí el dia de la verbena, no. L’home del Carib és fogós, calent, t’introdu-eix dins el seu joc a ritme de merengue, tots dos ben juntets, la seva cama enmig de les teves i la teva enmig de les seves i, quan menys t’ho esperes, notes una cosa sospitosa a l’entrecuix que abans no hi era. Ell comença a moure’s cada vegada més ràpid, mentre t’agafa la cin-tura ballant “Ay, la culebra, ay, la culebra, ay, la culebra, la culebra”. Aquella cosa que havia aparegut feia un moment també va agafant velocitat de moviment, i tu no saps què t’està passant, és com si no duguessis roba, com si estassis a punt de practicar l’acte, davant tot-

Per Atòmic Girls

hom, i sembla que només tu te n’adonis. La cançó pareix que no ha d’acabar mai, però el teu company no davalla el ritme, al contrari, va in crescendo. Mentre ell et fa donar voltes a les totes, veus les teves amigues que també van fent i no paren de bufar, tu no entens res. En aquesta situació, què fas? Quan s’acaba la cançó, estàs tan descol·locada que no saps cap on dirigir- te. El teu amic et diu que si vols ballar més t’estarà esperant darrere de la columna. I tu estàs tan desconcertada que te’n vas amb una sensació estranya a ballar house a una altra sala. Ara toca descansar un poc, ballar a un metre de distància, ho necessit! De sobte, ets sents alleujada. Tot torna a ser com abans, però sempre t’enrecordaràs del que és ballar merengue, i tant!

Aquest espècimen masculí té una visió di-ferent del sexe, la majoria són promiscus i

bé, si no és així, surten a fora a cercar noves víctimes sens cap impediment.

Aquells dies també vam conèixer un altre ti-pus d’home, el “tibuman”. Aquest home és com un tauró, ensuma la seva presa a qui-lòmetres de distància i, a poc a poc, s’hi va aproximant. Quan la té al davant, comença a parlar-li de com és de guapa, alabant totes

demana si estàs casada o tens parella, i encara que li diguis que sí, et diu: “Pero mi amol, si tú no sabes lo que él está hasiendo allá. Vamos a gossal!”. I tu només tens un únic pensament: cames ajudau-me!

Ara bé, també vam conèixer alguns subjectes que rompen els esquemes anteriors, perquè et creen una curiositat. Tu estàs tranquil·lament a la platja i el veus passar, ell es limita a somriure i tu li correspons. Al cap de mitja hora, una altra vegada la mateixa escena: ell passa per davant

quan ja fa tres vegades tu penses que és el mo-ment de passar a l’acció, i li dius tímidament “hola”. Ell ve tot d’una, segur que també estava esperant aquest moment. Parlau durant hores i hores, et convida a sopar aquella nit, però aca-bes de recordar que d’aquí a un parell d’hores

has d’agafar un avió, oh no! sempre ho veuràs, per què l’he hagut de conèixer el darrer dia? De totes maneres, has de mirar la part positiva, ara ja tens l’excusa perfecta per tornar.

Després d’aquesta aventura caribenya, hem arribat a la conclusió que tots aquests “pa-pitos” han aportat alguna cosa a les nostres vides i que deu dies amb ells ens han fet re-viscolar. Al·lotes, benvingudes al país de les meravelles. Gaudiu de l’experiència!

EDUC

ACIÓ T’ajudem a assolir l’èxit

L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la in-serció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).Tel. 93 730 19 00 info@euncet.eswww.euncet.es

EDUC

ACIÓ

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66www.formatic-barna.comformatic@formatic-barna.com

EDUC

ACIÓ

Professionals compromesosLes EUTSES Pere Tarrés-URL, especialitzades en la formació en Acció Social i en la gestió d’ONLs, ofereixen un ampli ventall de màsters, postgraus i programes oficials de postgrau (POPs), presencials i a distància. El centre és un punt de referència estatal en la formació per a professionals de l’àmbit social que vo-len millorar la seva intervenció i/o adquirir un grau de qualificació superior.C/ Santaló, 37 (Barcelona), Tel.: 902 410 000, sio@peretarres.orgwww.peretarres.url.edu

EDUC

ACIÓ

Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, for-ma part d’una xarxa internacional d’escoles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Disseny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video), Moda i Comunicació. És l’escola del projecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889. info@bcn.ied.es - www.ied.es

EDUC

ACIÓ

T’agrada el turisme?Adscrits a la primera universitat en re-cerca turística del país, amb nosaltres podràs cursar des de cicles formatius d’allotjament, agències de viatges i in-formació turística, f ins la Diplomatura i el nou segon cicle oficial en Turisme.Una borsa de treball amb més de mil ofer-tes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta! Descobreix per què som líders en turisme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofe-reix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudar-te en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.

C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67www.eae.es admisiones@eae.es

EDUC

ACIÓ

GUIA JOVEL’HIPERBÒLIC

24

MODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

Salari des de 450 /mesPer fi una feina compatible amb els teus estudis en un entorn àgil, divertit i sense lli-gaments repartint sobres per als nostres cli-ents més selectes. Cerquem joves amb bici o moto per a lliuraments a BCN. Ideal per a estudiants que volen treballar mitja jornada o feina temporal, inclòs durant exàmens. In-gressos mensuals a partir de 450 .Comença avui mateix. C/Maria Barrientos, 18-20 BCN (M Les Corts L3), Telf.: 93-5035859, rrhh@aravinc.com, www.aravinc.com

SERV

EIS

L’HIPERBÒLIC25GUIA JOVE

NIT

Per publicitat a laGuia Jove:Alba Vidal93 451 61 70alba@edicat.net

NIT

NIT

NIT

NIT

Cinema

Thin Ice Dia: 14/06/2007 Girona. Preu: gratuït.

Fires

IV Fira de la Mel NovellaDia: 24/06/2007Colera. Preu: gratuït.

XII Festa de la Cirera Dia: 17/06/2007 Miravet. Preu: gratuït.

Excursions

Els racons de la PenaDia: 15/07/2007 Vimbodí. Preu: -

Concerts

Son con filin, amb Mane Ferret i Cubaneo.Dia: 28/06/2007 Barcelona. Preu: gratuït.

Obrint Pas i Net FlandersDia: 22/06/2007 Hostalric. Preu: -

Teatre

El síndrome Chukolsky, Cia. LapsusDia: 29/06/2007 Barcelona. Preu: 4 euros.

Tallers

Construcció de titelles de pal i de got, dins els II Festival de Teatre de Titelles de Nou Barris Dia: 17/06/2007 Barcelona. Preu: gratuït.

estiu 2007

Conferència “Nous re

ptes

del comerç: oportunitat o

necessitat?”

Dia: 27/06/2007. Hostalric

.

Aquesta conferència, orientada al comerç, e

s troba dins

el cicle “Els v

espres d’innovació comercial a Hostalric”

,

que organitza l’ajuntament de la població fins el m

es

d’octubre. L’objectiu

és crear un espai de debat, d

e

diàleg i d’intercanvi

d’experiències per millorar la

gestió comercia

l en el teixit

urbà.

Preu: -

hostalric

@hostalric

.cat

Concert de Chiqui

de la Línea

Dia: 17/06/2007. Ulldecona.

Amb Juan Ram

on Caro a la guitarra espanyola, Chiqui de

la Línea presenta El Quejío del Alma, un recital profund on

tocarà els “palos” més antics i oblidats, “saetas” de Setm

a-

na Santa i “siguiriyas, malagueños o tonás”, entre d’altres.

Chiqui de la Línea ha compartit escenari am

b figures tant

importants del flam

enc com Fosforito, El Pele i José M

ercé.

Preu: - www.tinetagenda.org

agenda

Festi-

vals d’estiu

Durant tot l’e

stiu arreu de Catalunya

Durant els mesos de juny,

juliol i agost p

odreu trobar a tot

el territo

ri català diferents o

fertes musica

ls englobades en

festivals d

’estiu. Aprofiteu ara que ve el bon temps per

escoltar la

música que més us agrada a l’aire lliu

re.

Teniu: el Sónar, el Summercase, l’Acampada Jove, el

Senglar Rock, el Fib, el Pop Arb i m

olts d’altre

s.

Preus: consultar fe

stivals.

www.deria.cat

L’HIPERBÒLICCULTURA26

Snorkel a la Punta de la

Móra

Dia: 30/06/2007

Amb una durada de 90 minuts, aquesta activ

itat està

adreçada a conèixer diferents aspectes re

lacionats amb el

món de les algues i més co

ncretament les de la punta de la

Móra, a Tarragona. A més, es vo

l sensibilitz

ar i acostar els

destinataris a

l món lito

ral i marí.

Preu: gratuït.

www.tinetagenda.org

MONDO,

Festival Multicreatiu de Reus

Dia: 12/07/2007 al 14/07/2007.

Reus.

El grup Perejil’s Sounds ha creat Mondo, una plataform

a

d’exploració i exposició entorn a les iniciatives de la

cultura contemporània, tant en creació m

usical com en

disseny independent i art visual. Si us voleu posar el dia

en tots aquests temes, no us podeu perdre aquesta cita.

Preu: gratuït.

www.perejilssounds.com

TitolDes d’Una bella història (1962),“Si una tarda...”: Si una tarda plou la tristesa i lluen sota el baf les carrosseries dels cotxes, tot creuant els semàfors, el fang i el fàstic de la ciutat humida; si una tarda un surt cansat de fer feina i plou, i plou la tristesa i plou tant que els cecs s’arrufen sota els portals dins la seva ceguesa, com pot un aguantar els ulls de les nines boges, els ulls de les nines lletges! La letargia, la tarda, la pluja, la pena, l’esfondrament general, el neguen tant a un, que un s’aferra, a on sigui, a una cançoneta grisa i d’amor, brufada desperit.

Miquel Bauçà (Felanitx, 1940 - Barcelona, 2005)

LA POESIA

L’HIPERBÒLIC27CULTURA

DESTINACIONS I TURISME

SUPLEMENT

ESTIU / 2007L’H

IPER

BÒ

LIC

Munta’t un estiu de somni

SUPLEMENTDESTINACIONSI TURISME

PRESENTACIÓI ara... a triar vacances

ARA LLEIDAEls mils atractius d’una província única

ENTREVISTAAlmudena Mazuelos. Cap de Comunicació de Port Aventura

REPORTATGEAquest estiu, fes un InterRail

FESCAT07Escoles d’estiu de cultura popular

DAHAB TRAVELDescobreix noves cultures

CLAP MATARÓCiutat de “Cruïlles de cultures”

TURISMEJOVEBCN24a Mostra de turisme juvenil de Barcelona

2

3

4

6

7

8

10

L’HIPERBÒLIC

2 DESTINACIONS I TURISME - PRESENTACIÓ

I ara... a triar vacancesArriben les vacances i amb elles un munt d’ofertes per gaudir del temps lliure. La diversificació és cada vegada més gran, les companyies aèrees low cost, els viat-ges organitzats, les escapades properes, els interrails, els creuers o els viatges a països exòtics són només algunes de les ofertes a les optem.

Des de L’Hiperbòlic us volem donar un cop de mà en aquesta tasca tan difícil que és triar què fer durant les vacances. Hi trobareu una mica de tot, des d’aquelles propostes més aventureres fins a viatges més exòtics i llunyans. De fet, del que es tracta és de desconnectar de la vida di-ària, canviar d’aires i netejar la ment i el cos de l’estrès que cada dia anem arre-plegant, encara que no volguem.

Així doncs, gaudiu d’aquestes pàgines i feu el que feu aquests dies de sol, pas-seu-ho molt bé!

11

ARA LLEIDA - DESTINACIONS I TURISME 3

LleidaEls mil atractius d’una província únicaLleida és coneguda per la seva iniguala-ble natura i per les atractives propostes en esports d’aventura, entre altres mol-tes coses. Amb una situació privilegia-da, entre Barcelona i Madrid, i amb una comunicació estratègica, sobretot amb l’AVE, la província lleidatana gaudeix de moltíssimes possibilitats per a qui vul-gui escapar-s’hi.

El ràfting, l’hidrospeed o el barranc de perfeccionament només són alguns exemples d’alguns dels esports que es poden practicar a Lleida, a més de l’esquí i les activitats típiques del Pirineu. Però, a més, el diversos refugis, les rutes paisat-gístiques, el conjunt romànic de Boí, l’im-pressionant Parc Nacional d’Aigüestortes o l’Estany de Sant Maurici són propostes d’un conjunt d’atractius turístics que van de la mà d’una varietat gastronòmica de gran riquesa, de la possibilitat de visitar els antics camins de càtars i d’una oferta cultural que, durant tot l’any, es va reno-vant contínuament.

Lleida combina l’oferta turística tradicional, que des de sempre ha potenciat la passió per la natura i l’esport de muntanya, amb uns serveis moderns i de primera qualitat. D’aquesta manera, Lleida és una província única amb milers d’atractius per a tot tipus de gent, i per a totes les edats.

“Ara la platja més a prop de Madridés Tarragona”

4 DESTINACIONS I TURISME - ENTREVISTA

Ens trobem amb Almudena

Mazuelos, cap de Comuni-

cació i Premsa de Port Aventu-

ra. Ens explica com, amb la in-

ternacionalització de l’aeroport

de Reus i l’arribada de l’AVE a

Tarragona, el parc temàtic s’ha

convertit en un referent en el

sector fent viable, a través de

la creativitat i la imaginació, un

projecte que situa a Catalunya

en el centre d’oci d’Europa.

Com ha canviat Port Aventura des que s’inaugura l’1 de maig de 1995 fins avui?

L’evolució ha sigut molt important. Vam començar com un part temàtic, el primer de l’estat. En aquest temps, hem passat a ser, a més, una destinació de vacances. De fet, el 2002 vam inaugurat tres hotels i un parc aquàtic. Hem passat de ser un negoci d’oci per a un dia, molt local, a acollir gent de tot arreu que es pugui quedar a dormir. Una altra evolució molt important va ser obrir temporada alta i

Almudena Mazuelos - Cap de Comunicació de Port Aventura

temporada baixa, no només donant ser-vei durant una estació molt determina-da. Això es pot aconseguir amb molta creativitat, tematitzant el parc, amb Ha-llowen o el Nadal, per exemple.

I quina importància ha tingut per a aquesta evolució la internacionalització de l’aeroport de Reus?

Això va ser molt important per a nosal-tres. Amb els vols de baix cost, els turistes d’Anglaterra van veure la Costa Daurada com una destinació molt interessant, amb sol i platja, i a un pas de l’aeroport. Això ens permet a nosaltres anar a Europa amb una comunicació molt més forta.

Dins de les vostres línies de màrque-ting, l’arriba de l’AVE a Tarragona com afectarà?

L’AVE, per a nosaltres, és estratègic. Pensa que ara la platja més a prop de Madrid és Tarragona. Abans, des de Madrid, es veia Catalunya com a un

“Si confies en la teva feina i la fas bé, et dóna resultat

a mitjà termini”

5

viatge llarg. Ara, Port Aventura serà un destí de cap de setmana, en menys de tres hores pots venir de Madrid centre a Tarragona. Una ciutat com Madrid, amb més de sis milions d’habitants que estan bojos per sortir els caps de setmana, és un públic molt important per a nosaltres. Per això, estem parlant amb RENFE per a dissenyar estratègies conjuntes.

Encara el Dragon Khan és l’atracció es-trella?

Entre el Dragon Khan i l’Hurakan Con-dor, que vam inaugurar fa dos anys. És una caiguda lliure molt potent, però és

veritat que el Dragon Khan és una atrac-ció que tothom vol provar. A més, ara, acompanyarem tota aquesta descàrrega d’adrenalina amb la nova atracció que inaugurem a finals de maig.

“La nova atracció, Furius Baco, és un

accelerador que agafa fins a cent trenta-cinc quilòmetres

per hora en tres segons”

El Furius Baco.

Sí, és un accelerador que agafa fins a cent trenta-cinc quilòmetres per hora en tres segons, més potent que un fórmula 1.

En unes instal·lacions tan espectacu-lars, com es treballa la seguretat?

La seguretat és el més important. Cada dia hi ha controls de totes les atraccions, com a mínim, un cop. A més, no hi ha cap atracció que s’inauguri sense com-plir tots els protocols de seguretat esta-blerts. Per exemple, l’última atracció ha trigat en obrir-se més d’un any i mig.

Però la majoria de parcs temàtics tenen pèrdues. No és el vostre cas. Com es fa per a què un projecte tan ambiciós com Port Aventura sigui viable?A Port Aventura, des de fa tres anys, hem aconseguit tenir beneficis. Això podem fer-ho només amb imaginació i plantejant-nos cada dia més reptes per obrir nous mercats constantment. Això, si confies en la teva feina i la fas bé, et dóna resultat a mitjà termini.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

6 DESTINACIONS I TURISME - REPORTATGE

Si t’agrada l’aventura i conèi-xer països i ciutats noves et recomanem un InterRail. Aquest any, a més, hi ha novetats, com la supressió de zones a les que estàvem acos-tumats i que vol fer més proper aquest tipus de viatge. No t’ho pensis i puja al tren!

L’Interrail és un bitllet que et permet viat-jar amb tots els trens normals d’una re-gió determinada, segons el que tu triïs i l’edat que tinguis. Pots comprar-lo sem-pre i quan hagis nascut en algun dels pa-ïsos que entren dins l’oferta o en tinguis la nacionalitat.

Aquest any, hi ha una novetat molt im-portant ja que s’han suprimit les zones de viatge amb les quals es dividia Europa i que et permetia agafar un tipus de bitllet o un altre. Ara hi ha dos tipus de passi, el Passi Global, que et permet viatjar per tot el mapa d’InterRail sense cap excep-

ció, i el Passi País, una nova opció que et permet viatjar durant un número de dies determinats per un país concret.

Amb el canvi de fórmula, ja no s’haurà de ser tant selectiu a l’hora de triar la destinació i es podrà viatjar per Europa més lliurement. Els països que partici-pen a l’InterRail són: Dinamarca, Suècia, Noruega, Finlàndia, França, Alemanya, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Àustria, República Txeca, Polònia, Itàlia, Grècia, Turquia, Hungria, Eslovènia, Eslovàquia, Romania, Bulgària, Croàcia, Sèrbia, Ma-cedònia, Portugal, Regne Unit, Irlanda i Espanya. Els preus oscil·len entre els 150 euros i els 800 segons el tipus de passi i la durada del viatge. Pots veure totes les tarifes a www.interrailnet.com.

Aquest estiu, fes un InterRail

FESCAT07 - DESTINACIONS I TURISME 7

Fescat07 Escoles d’estiu de cultura popularLa Festcat és l’aposta del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Ge-neralitat per a potenciar la cultura d’arrel popular a l’estiu. Es tracta de quatre es-coles repartides per tot el territori que, en diferents àmbits, volen recuperar i dina-mitzar la cultura tradicional. Els alumnes, de la mà dels seus professors, són els ve-ritables protagonistes de la Festcat.

A l’“Escola de la Festa”, en un Campus a Llívia que funcionarà del 9 al 13 de ju-liol, es barregen les arts per oferir una proposta pedagògica amb l’objectiu d’ensenyar a gaudir de la festa. Per això, s’ofereixen cursos d’artesania, arts visu-als, música, teatre i molts tallers.

A Esterri d’Àneu, del 15 al 21 de juliol, té lloc l’“Escola de Dansa Tradicional”. El “Dansà-neu”, a través de tallers i diverses activitats, és un punt de trobada per crear, aprendre coreografies, dialogar i compartir.

A l’“Escola de jocs tradicionals”, organit-zada a Horta de Sant Joan del 15 al 21 de juliol, s’estudia el joc tradicional i convida

els seus alumnes a descobrir les seves potencionalitats socials i culturals.

I, per últim, a l’“Escola de música tradi-cional”, a Torroella de Montgrí del dia 16 al 21 de juliol, es podrà aprendre músi-ca tradicional i folk en una cita que s’ha convertit en referent en el panorama europeu. A més, els alumnes podran gaudir, al mateix temps, del “Festival de Músiques de Torroella”.

Descobreix noves cultures

8 DESTINACIONS I TURISME - DAHAB TRAVEL

Algunes de les propostes més interessants per a aquest estiu les pots trobar a Dahab Travel. Aquesta companyia està espe-cialitzada en el sector turístic dels països de l’Orient Mitjà i, per a aquestes vacances, et pro-posa conèixer Egipte i la Xina.

La terra dels faraons al teu abast

El Caire, que vol dir “la victoriosa” i que també és coneguda com la “mare del món”, és la capital d’Egipte. A més, és la ciutat més gran del continent africà i la més important tant a nivell polític com cul-tural i intel·lectual del món musulmà. Bar-reja una gran quantitat de cultures i estils arquitectònics que han anat deixant em-premta al llarg de la història. Es conserven grans tresors arqueològics faraònics del món, com els trobats a la tomba intacta de Tutankhamon, juntament amb centenars d’estàtues i joies d’una gran bellesa.

A les afores de la ciutat d’El Caire hi podem trobar, impassibles al pas del temps, les piràmides de Guiza, construï-des durant la dinastia IV pels reis Quéops, Quefrén i Micerin, amb l’enigmàtica es-finx que s’aixeca com la guardiana de la necròpolis. Per a la millor comprensió de tota aquesta època, Dahab Travel

aconsella l’assistència a l’espectacle de llum i so a l’esplanada de Guiza on es representa tota la història del lloc.

Un altre lloc que destaquen des de Da-hab Travel és la ciutat de Luxor, antiga Tebes, molt important per la seva rique-sa arqueològica. Al centre de la ciutat i a la vora del riu Nil, s’aixeca l’impressio-nant Temple de Luxor.

Com que Egipte és un país tan interes-sant i el visitant té un temps limitat per recórrer un determinat destí, la compa-nyia ofereix l’elaboració de programes que s’ajusten a les necessitats de cada client amb la millor relació qualitat-preu i la millor flexibilitat d’itineraris.

9La Xina, un món màgic per descobrir

La Xina està vivint, en aquests últims anys, un dels desenvolupaments més es-pectaculars de la història del nostre plane-ta. La mostra més evident n’és la ciutat de Shanghai, plena de gratacels. La bellesa urbanística del país xinès es fa patent en els llacs, canals i jardins de Hanzou i Su-zou; els paisatges es tornen surrealistes a Guilin i la història pren protagonisme a Xian i Pequín. La Xina és capaç d’encisar-nos amb la seva cultura mil·lenària.

La Venècia asiàtica

Hi ha una dita popular que diu “A dalt hi ha el cel i a baix hi ha Hangzhou i Suzhou”, fent referència a les dues be-lles ciutats situades a prop de Shanghai. Suzhou és una de les ciutats més anti-gues del país i és coneguda pels seus jardins entre els quals destaquen els de Shizilin, Liu o Xiyuan. Hangzhou, però, no és queda enrere. Marco Polo va dir d’ella que era la ciutat més bonica i va-luosa del món, i encara avui s’aixeca en-voltada de majestuoses muntanyes.

Guilin, un paisatge fantàstic

Aquesta ciutat del sud destaca per la possibilitat de realitzar un fantàstic creuer amb vaixell pel riu Lijiang per contemplar els seus bells paisatges i les cadenes de muntanyes tan verdes, les formes estra-nyes dels seus cims, les seves aigües cristal·lines… A més a més, a uns 7 km del centre de la ciutat hi ha “la gruta de la flauta de canya”, que amb 240 metres de profunditat i 500 de longitud presenta nombroses estalactites i estalagmites.

Xian i el seu gran exèrcit

Xian va ser la capital de la Xina durant 11 dinasties i avui en dia el que més sorprèn és el mausoleu de l’emperador Qin Shi Huang, que es va fer enterrar acompa-nyat per tot un exèrcit fet de terracota a tamany natural. La tomba, descoberta per uns camperols, és la cosa que més cri-da l’atenció del visitant… I no n’hi ha per menys. De les tres foses, que ocupen un total de 20.000 metres quadrats de super-fície, la número u és la més gran ja que reprodueix un exèrcit d’infanteria amb els carros de combat. A cada un dels cantons hi ha una fila mirant cap a fora, que són els soldats que protegeixen els flancs, i a la reraguarda hi ha una fila d’arquers mi-rant cap enrere. Enmig de tots ells, hi ha el gruix de l’exèrcit amb les seves 38 colum-nes de soldats. Es calcula que en aquesta fosa hi pot haver unes 6.000 figures de guerrers i 45 carros de combat. Era una tradició molt arrelada el fet d’enterrar guer-rers, funcionaris civils, servents, esclaus o figures d’animals a prop dels mausoleus o tombes dels senyors feudals. Els guerrers i cavalls de terracota van ser fets peça per peça i cuits en forns a una temperatura d’entre 950 i 1050 graus centígrads.

Pequín, la capital del “centre del món”

El nom de Pequín vol dir capital del nord i ostenta la capitalitat de la Xina des de 1421. El Temple del Cel, considerat com un sím-bol per a tota la Xina per la perfecció de les seves proporcions, era el lloc on cada any anava l’emperador per demanar bones co-llites. La Plaça de Tian An Men, símbol del poder comunista, és la més gran del món i, protegida per un cantó per l’Assemblea Nacional Popular i per l’altra pels Museus

d’Història i la Revolució Xinesa, acull al seu centre el monument als herois del poble i la tomba de Mao Tse Tung.

Davant d’ella, hi ha el Palau Imperial, que durant molt de temps va ser la Ciutat Pro-hibida, la gran residència de l’emperador, que acollia el cap d’estat, la seva família, les concubines, els assessors, els artesans i tots els que configuraven la cort de la con-siderada persona més important del món.

La Gran Muralla

Més de 5.000 km, des del desert del Gobi fins la mar de la Xina. Així és la Gran Muralla, que a vegades és simplement una paret desgastada pel temps i d’al-tres imponents murs que van resseguint les muntanyes fins a l’infinit. Aquesta obra faraònica, l’única que es pot veure des de l’espai, té un traçat que coinci-

deix amb la línia cartogràfica que separa les terres aptes per a l’agricultura de les que només es poden dedicar a la pas-tura, és a dir, separa la cultura agrícola de la sedentària dels xinesos, del món nòmada dels mongols. Es van construir torres de senyals capaces de transme-tre veloçment, tant amb foc diürn com amb foc nocturn, la informació que es considerava essencial per poder pal·liar la capacitat nòmada de concentrar tots els efectius en un sol punt i atacar per sorpresa. Dinasties posteriors la van fer encara més gran, la van perfeccionar i modernitzar segons els avançaments bèl·lics que s’anaven experimentant.

Mataró, la ciutat “Cruïlla de Cultures”

10 DESTINACIONS I TURISME - CLAP

El Festival “Cruïlla de Cultures 2007”, del 23 de juny al 28 de juliol, és la festa de la música que cada any s’organitza a Mataró. Una festival que cerca la com-plicitat de tothom, des de la implicació dels artistes, els promotors, associaci-ons, entitats i empreses privades.

Gestionat per l’empresa d’economia social que gestiona la Casa de la Músi-ca Popular de Mataró, i mantenint així la màxima independència, “Cruïlla de Cultures” és possible gràcies a un gran teixit social. El Festival és, sens dubte, una demostració que la multiculturalitat és una realitat que enriqueix la vida soci-al, cultural i la creació artística. Per això, aquest any al Festival es podran escol-tar sons de Sud Amèrica, Cuba, Brasil, Uruguai, la Índia o Senegal, entre altres. Però, com que la multiculturalitat és el mestissatge en estat pur, es podran es-

coltar molts grups catalans emergents. I és que el “Cruïlles” aposta, des dels seus inicis, pels artistes que actualitzen i renoven les músiques d’arrel.

La nit del 6 de juliol, per exemple, ja serà un festival per si mateix. Al Parc Central es podrà escoltar a tres símbols del so mestís. Per una banda, “Muchachito” engrescarà a la gent amb el seu segon disc “Visto lo visto”. El compositor i in-tèrpret, que va començar la seva carrera amb tocant la guitarra al carrer, demos-trarà per què l’espectacularitat del seu directe té tan bona fama. En el mateix

concert, actuarà “Macaco” on es podrà escoltar les cançons del seu nou disc “In-gravitto” amb temes en anglès, francès, italià, portuguès i castellà. I, per acabar, el concert el tancarà la banda espanyola “The Pinker Tones” que, amb el seu se-gon disc “The million colour revolution”, ha tingut una inacabable projecció inter-nacional.

“Cruïlles de Cultures” de Mataró serà el nexe amb el Grec ja que als dos festi-vals es presentarà la primera producció pròpia del festival de la banda de jazz Barcelona Big Latin Ensemble acompa-

nyada de Omara Portuondo i la veu de Buena Vista Social Club.

Mataró viurà més d’un mes de música en directe, en totes les llengües, en tots els sons, amb tots els colors. Però, “Cru-ïlles de Cultures” és alguna cosa més que un festival. A més dels concerts, la gent que ho vulgui podrà, de manera gratuïta, assistir a tallers, conferències, exposicions, cercaviles i molts més ac-tivitats. La multiculturalitat, el mestissat-ge, la creació artística, i la música d’arrel van, necessàriament, de la mà.

TURISMEJOVEBCN - DESTINACIONS I TURISME 11

24ª Mostra de Turisme Juvenil de BarcelonaLa 24a Mostras de Turisme Juvenil de Barcelona ja està en marxa. La Mostra pretén oferir als joves informació i as-sessorament perquè preparin els seus viatges amb una àmplia programació d’activitats, ordinadors per navegar i cercar informació, guies de viatge, mapes,...

El fil conductor del programa d’en-guany és el “turisme cultural”. D’aques-ta manera els experts en turisme que intervenen a la Mostra parlen de viat-ges, però també d’art, música, teatre, còmics o literatura. La idea és, doncs, relacionar els principals esdeveniments d’aquestes disciplines amb les destina-cions turístiques que es presenten.

Per a més informació: www.bcn.cat/ciaj www.bcn.cat/joventut

Algunes destinacions turístiques que es visitaran són les illes Gregues, el Iemen, la Índia, la Xina, la República Txeca, les illes Galàpagos, el Brasil, França, Escò-cia... A través d’aquestes destinacions, s’aniran coneixent festivals de música i de còmic europeus, fires de teatre, ex-posicions d’art i centres de ioga. També es parlarà de comvoltar per Catalunya i treure’n el màxim profit, de la importàn-cia de les noves tecnologies avui com a eina de recerca o bé, de com planificar una ruta d’última hora amb els mínims recursos disponibles.

Totes les activitats són gratuïtes. Fins el dia 31 de juliol al Centre d’Informació i Assessorament de Barcelona (CIAJ), al Punt de Sants-Montjuïc i a la Biblioteca Jaume Fuster.