l Entrevista

Maria Albertí

l Molinet

Pàg. 7

l Tuc de Mauberne

Pàgs. 12 a 15

l Protocol Cimòmetre

Pàg. 20

l BTT

Pàgs. 24 i 25

l La Junta informa

Pàgs. 28 i 29

i a més:

Agenda, Descoberta

Cultural, Resum d’acti-

vitats...

s u m a r i

Núm. 67Època II DL.B-45290-97

C. Major, 109. Tel. 93 668 79 01 - (Apt. de Correus 45)

Revista Trimestral d'Informació Socialdesembre de 2010 - gener - febrer de 2011

http://cem.molinsderei.net

cem@molinsderei.net

Fundat l’any 1961

el Butlletíel Butlletídel centre excursionista

molins de rei

NÚMERO 67ÈPOCA II

desembre de 2010, gener i febrer de 2011

Edita:CEM (Centre Excursionista

Molins de Rei)C/ Major, 109

Tel: 93 668 79 01Fax: 93 680 02 29

e-mail: cem@molinsderei.net

Direcció:Enric Solà

Disseny i maquetació:Oriol Solà

Publicitat:M. Lluïsa Domingo

Assessor lingüístic:Servei Local de Català de

Molins de Rei (Ca n'Ametller)

Impressió:

Hi col.laboren:

Enric SolàÀngel Beumala

Carme ValldoseraMarià CaimoEnric Garcia

Francesc SerracantaFernando Coronas

La redacció de "El Butlletí" nosintonitza necessàriament ambcap dels escrits signats.

Fotos Portada:

Campions absoluts Marxeta’10(Núria i Oriol Pedrola)

Atacant el Bloc del CEM(Inauguració al Pavelló)

Exposició Roba pintada(Montserrat Vidal)

EDITORIAL

Benvolguts lectors, socis del CEM o simpatitzants, hem arribat a lesportes de la celebració del 50è aniversari. Aquest Butlletí entra de pleen un any que serà de festa i valoració de mig segle d'existència delCentre Excursionista Molins de Rei.

Haureu rebut a les vostres llars el programa d'actes institucionals i deles diferents seccions, amb motiu d'aquesta commemoració, junta-ment amb l'agenda trimestral a la qual ja ens té acostumats de fa unacolla d'anys la Junta del CEM. Hi ha força coincidència amb els actesestrella, habituals de la casa, entre una bona colla d'esdevenimentscelebratius. Tot i això caldria destacar un fet força interessant entretots: l'edició d'un llibre que resumeix la història més o menys cone-guda de la vida d'aquesta entitat, abans com a delegació de la UEC idesprés com a CEM, que ha anat fent feina de formigueta superant-se constantment, fins arribar a un col· lectiu de gairebé 700 personesactualment, i de moltes altres que han anat quedant pel camí perquèles circumstàncies de les seves trajectòries personals les han dut peraltres camins o dedicacions.En aquesta obra es recollirà gràficament i textual, a grans trets, per-què segurament totes les peculiaritats de cada època no hi haguessincabut, les trajectòries de 14 juntes directives que han conduït l'entitatdes del 1961 fins a les acaballes del 2010, amb totes les complicitatsde les persones que s'hi han destacat. Tot i així esperem que tothoms'hi vegi representat directament o indirecta. Les persones que hi hanesmerçat el seu temps creuen que serà un dels regals d'aniversari quemés apreciareu. De passada, agraïm totes aquelles aportacions que ens han fet arribarels socis que s'han interessat pel projecte.

Creiem que tothom que ha viscut la coneixença d'aquesta casa cele-brarà, amb el mateix entusiasme, aquest any en el qual es resumirantotes aquestes vivències que en un moment o altre hauran compartitamb nosaltres. I naturalment no podrem pas oblidar a tots aquells quevan fer possible totes les realitzacions de l'entitat des de la seva fun-dació, el 1961, i que ja no estan entre nosaltres. Tant els socis anò-nims fins els que van ser imprescindibles en el seu reeiximent, ambels quals vàrem compartir neguits i esperances, i èxits corporatius. Atots hem d'agrair, des de la seva aportació presencial fins al seu lliu-rament desinteressat en la tasca del dia a dia, al llarg de molts anys,el sacrifici de les seves hores de lleure personal en benefici de tot elcol· lectiu. I ara més que mai, encoratgem les generacions que vanvenint, perquè s'emmirallin en el seu exemple i siguin autors directesdel futur més immediat d'aquesta entitat que ha arribat fins avui.Gràcies amics i consocis, des d'allà on sigueu!

Aprofitem aquesta oportunitat per desitjar Bones Festes a tothom!

3

AGENDA

4

DESEMBRE

Alta Muntanya: els 3 Culfredas (3.031 m-3.027 m-3.032m). Pujada per Tavernes i fer nit al Bado de Bachimala.Organitzen: David, Àfrica, Pedro i Xavi. Consulteu l'apartat d'Alta Muntanya de la web del CEM:http://cem.molinsderei.net.

Dia 11, dissabte, a l'Escola Alfons XIII de Molins deRei. Dinar d'agraïment per als voluntaris del CEM.Cadascú s'ha de portar el seu plat, got i coberts. Confirmeula vostra assistència a Secretaria, si us plau.

Dia 12, diumenge. Festa d'Hivern del CEM, amb laPujada del Pessebre al Puigmadrona. Sortida de l'entitata les 8 del matí. Esmorzar de botifarres i pa amb tomàqueta l'ermita de la Salut, amb xocolatada, melindros i cava,abans de pujar al cim per instal· lar el pessebre i fer latradicional Cantada de Nadales. Organitzen: AntonGómez, Joan Miró i Enric Solà. Inscripcions a la Secretariadel CEM.

Dia 12, diumenge. Secció d'Escalada: sortida al Sectorde la Facu (Vilanova i la Geltrú). Reunió preparatòriadijous 9 de desembre a les 20 h, al local del CEM. Vocal:Mireia Sellarès.

Dia 19, diumenge. Secció de Medi Ambient: l'ermita ila font de Sant Cebrià. Matinal suau de 8 km per

Collserola amb bones vistes sobre la ciutat de Barcelona(Barri de Montbau). Sortida a les 9 del matí de la plaça delsPaïsos Catalans. Vocal: Marià Caimo.

GENER

Alta Muntanya: circular Coma d'Or (2.826 m) i Puig-pedrós de Lanós (2.842 m). Des del Coll de Puymorens(Andorra). Organitzen: David, Àfrica, Pedro i Xavi. Con-sulteu l'apartat d'Alta Muntanya de la web del CEM:http://cem.molinsderei.net.

Dia 16, diumenge. Secció de Senderisme: travessada apeu del 4t tram del GR-7: de Fòrnols a la Seu d'Urgell(Alt Urgell). Desplaçament amb autocar a les 7 del matí.Inscripcions a Secretaria. Vocal: Jesús Jiménez.

Dia 16, diumenge. Secció de Medi Ambient: l'esglésiade Sant Pere de Reixac, les fonts dels Caçadors i la delsAvellaners. Matinal suau de 8 km per la Serra de Marina(Montcada i Reixac). Vocal: Marià Caimo.

Dia 16, diumenge. Secció d'Escalada: sortida al Sectorde Margalef (Priorat). Reunió preparatòria dijous 13 degener a les 20 h, al local del CEM. Vocal: Mireia Sellarès.

Dia 16, diumenge a les 8 del matí: recollida del pessebreal cim del Puigmadrona. Sortida a peu des del local delCEM. Cal portar-se l'esmorzar. Organitzen: Anton Gómez,Joan Miró i Enric Solà.

DISTRIBUÏDOR EXCLUSIUQUADS

Concessionari Oficial

Av. València, 25 Molins de Rei Tel. 93 668 16 42 - Fax 93 668 94 61 - mail:fcosta@motoscosta.com

AGENDA

5

Dia 22, dissabte, a les 19 h, al nostre local: AssembleaGeneral de socis i sòcies del CEM i canvi de JuntaDirectiva. La candidatura que es presenti ha de lliurar aSecretaria el nom de la persona que encapçala la llista enun sobre tancat abans del dijous 20 de gener de 2011. Esprega puntualitat el dia de l'assemblea.

Dia 23, diumenge. Sortida matinal amb transportpúblic (RENFE) al Parc Arqueològic de les Mines deGavà. Les Mines Prehistòriques de Gavà són el conjuntminer amb galeries més antic d'Europa. L'únic objectiud'aquesta enorme explotació minera era l'extracció d'unmineral de color verd, la variscita, que s'utilitzava per ferjoies. Socis: 8 €. No socis: 10 €. Visita guiada i posteriorvisita gratuïta al Museu de Gavà, inclosa en el preu. Elviatge en tren, a càrrec de cada participant. Inscripcions ala Secretaria del CEM. Organitzen: Joan Miró i EnricSolà.

Dia 29, dissabte. A les 19 hores, al local del CEM: inau-guració de l'exposició dels "13 Premis CLIC deFotografia". Acte inclòs en la programació de la 160a edi-ció de la Fira de la Candelera. L'exposició romandrà ober-ta dissabte 29, de 19 a 21 h, i diumenge 30, d'11 a 14 h.Dies feiners, de 19 a 21 h, i els dies 4, 5 i 6 de febrer, de10 a 14 h i de 16 a 20:30 h.

FEBRER

Divendres 4, dissabte 5, i diumenge 6 de febrer: 7aBotifarrada del CEM a la Fira de la Candelera deMolins de Rei, al recinte firal de tast de vins idegustació de la Plaça de la Llibertat. Ja us podeu apun-tar a Secretaria com a voluntaris per cobrir els torns delstres dies. L'economia del CEM us ho agrairà!!

Dissabte 12, a les 20 h, a la sala d'actes del pavellópoliesportiu municipal, Conferència Audiovisual:

"Ester Sabadell i la passió per la muntanya". A càrrecde l'alpinista i càmera del programa de televisió Al filo de

lo imposible, Ester Sabadell. Entrada per la porta principaldel pavelló (carrer Sant Antoni Maria Claret, 1 bis). Acteemmarcat en la 160a Fira de la Candelera. Organitza:Comissió 50 anys del CEM (1961-2011).

Dissabtes 19 i 26, i el dissabte 5 de març a les 19 h, allocal del CEM: cafès tertúlia "Nostàlgies: de la dele-gació de la UEC - Molins de Rei, fins al CEM". Cicle deprojeccions de diapositives històriques de l'entitat, ambimatges provinents dels arxius privats de Teodor Mateo iGuiu, Jaume Costa i Marcé, Jaume Ferrer i Monné, JoanNicolau i Martí, i Enric Solà i Mira. Organitza: Comissió50 anys del CEM (1961-2011).

Dia 27, diumenge. "Grecs, ibers i romans". Sortida detot el dia al jaciment arqueològic d'Empúries. Transporten autocar. Visita guiada a les ruïnes més interessants de lanostra història de fa més de 1.000 anys. Porta d'entrada deles cultures grega i romana a casa nostra i lloc a través delqual s'inicia la romanització de la península Ibèrica; capi-tal dels comtats carolingi i medieval d'Empúries entre elssegles VIII i XI; bressol de l'actual poble de l'Escala.Empúries ha donat el nom a l'Empordà. Inscripcions a laSecretaria del CEM. Dinar inclòs a Sant Martí d'Empúries.Organitzen: Joan Miró i Enric Solà.

AGENDA

6

ACTIVITATS DE CELEBRACIÓ DEL CINQUAN-TENARI (1r semestre)

ABRIL

Diumenge 3. XV Travessada Molins de Rei - Montser-rat. Amb dos recorreguts per triar, un de curt de 25 km, iun de llarg de 48 km. Aquest darrer puntua per la CopaCatalana de Marxes de Resistència de la Federació Cata-lana d'Alpinisme i Escalada (FEEC). Organitza: ComissióMolins - Montserrat.

Dissabte 16. Presentació del llibre “El Centre Excur-sionista Molins de Rei: cinquanta anys d'excursionisme icultura a Molins de Rei (1961-2011)”.

A la Sala Gòtica de l'antic Palau dels Requesens. Amb laintervenció de Francesc Roma i Casanova, sociòleg, doc-tor en ciències de l'esport i redactor de la revista Vèrtex. I després... recital de literatura de muntanya a càrrec del'actriu Sílvia Bel, acompanyada a la guitarra del cantautor

molinenc Sebastià Pi. Organitza: Comissió 50 anys delCEM (1961-2011).

MAIG

Diumenge 8. XXVI Caminada de Molins de Rei - XXIXMarxa i Aplec de Veterans de Catalunya. La tradicionalCaminada per la Serra de Collserola! Enguany hem convi-dat excursionistes de tot Catalunya per donar a conèixer elcinquantenari del CEM a tot el país. Organitza: ComissióCaminada i Comissió 50 anys del CEM (1961-2011).

Del 14 de maig al 4 de juny, al local del CEM. Exposi-ció interactiva: "L'arbre, font de vida". Toca i experi-menta tu mateix! A càrrec dels naturalistes Joan Condal iMarià Caimo. Amb activitats didàctiques adreçades alscentres escolars de la vila. Sortida didàctica al bosc de laSerra de Collserola el diumenge dia 5 de maig. Organitza:Secció de Medi Ambient.

JUNY

Cap de setmana a Huesca-Siresa-Selva de Hoza. Ambun programa d'activitats culturals i excursionistes aptes pera tothom. Dissabte i diumenge 4 i 5 de juny. Organitza:Anton Gómez, Enric Solà i Joan Miró.

JULIOL

Dissabte 9 i diumenge 10. Senderisme d'alçada alsPirineus! Excursió circular a peu al llac de Sant Maurici.Organitza: Secció de Senderisme.

7

a arribat l'hora de la veri-tat: tenim per davant totesles activitats programades

amb motiu del 50è aniversari, i unaAssemblea importantíssima que hade fer esbrinar quin equip de per-sones està disposat a dirigir la nos-tra entitat. De moment, els actes de la cele-bració estan garantits; el que costamés de saber és si hem fet els deu-res de cara a la continuïtat permitjà d'unanova junta. Lasolució la tin-dríem el 20 degener de2011. Encaraque mala-ment, si hemhagut d'espe-rar aquestadata per saber"si és mascleo femella". El corrent d'o-pinió generalés que mal-grat els esforços que hi posen encada legislatura els equips direc-tius amb el seu dia a dia a l'entitat,hi ha una certa i gratuïta despreo-cupació quant a la seva continuïtaten el temps. Hi ha persones, sòciesdel CEM, que es pensen que lescoses funcionen per ciència infusa,o com el manà del desert bíblic, ino és així.Al CEM hi ha competents grups

autònoms de treball que progra-mem activitats fora de la Juntaamb molta efectivitat, però ambaixò, tot i tenir l'extraordinàriaimportància que té, a darrere d'a-questes activitats hi ha d'haver elsnostres representants d'Entitat ambmajúscules, les cares i les veusdels qui ens representen social-ment, i organitzativament, dintre ifora del Centre ExcursionistaMolins de Rei. No n'hi ha prou que

ajudem i col· laborem esporàdica-ment, en el millor dels casos, igeneralment per part de les matei-xes persones. Convé el compromís personal d'a-quells membres del CEM, homesi/o dones que creuen en aquestprojecte d'integració dels seusassociats per mitjà de l'esport i lacultura que és el CEM, i que alllarg d'aquests 50 anys ens ha dut

fins aquí, representant-nos moltdignament entre el conjunt d'enti-tats de Molins de Rei.Seria realment penós que precisa-ment en l'any de la celebració del50è aniversari, ens trobéssim en lacontradicció de posar en dubte laimportància transcendental de migsegle d'excursionisme a la nostravila argumentant que els tempsestan canviant i que l'amistat, lasolidaritat, el diàleg, la convivèn-

cia, la relaciópersonal i elsprojectes encomú, ja nosón prou "vir-tuals" i estanpassats demoda. Sensenegar en abso-lut el mèrit iels avençosimportantís-sims de lanova o darrerat e c n o l o g i aque tant ens

ajuda a tots nivells, tampoc cal fer-ho tot en soledat, darrere un ordi-nador, esperant que algú ens orga-nitzi les coses des d'un altre ordi-nador. Molt social, molt integra-dor, i sobretot, molt generós... ?Més aviat no.Com diu aquell imitador: Perdoneu... Però algú ho havia dedir!

EL MOLINET

H

Enric Solà

Ens cal travessar la incertesa amb decisió.

ESPECIALISTES EN VISIÓ ESPORTIVAPREUS ESPECIALS PER ALS SOCIS

C. Major, 58 - Av. de Barcelona, 18 · 08750 Molins de Rei

Tel. 93 668 04 41 - 93 668 72 53

http://www.bofillbassons.com - e-mail: optica@bofillbasssons.comFEDEROPTICS

BOFILL BASSONS

a Maria Albertí Capdevilava néixer a Molins de Reil'any 1959, o sigui que és

de la mateixa quinta que la Barbie,l'Asterix i el Caprabo! A la nostraentitat és famosa perquè ha formatpart de la Secció de Senderisme

quan el seu marit en Carles BuenoCarol en va ser vocal entre el 2003i el 2007. Fa 25 anys que està casada ambaquest gracienc integrat plenamenta la vila, i amb ell tenen un fill de22 anys, l'Oriol. Tots dos són unsassidus de les tertúlies que es fanespontàniament cada divendres ala tarda al local del CEM. Quan livam demanar per fer aquestaentrevista al moment ho va enten-dre com una col· laboració i ensva dir que sí. Aquest redactor nos'ho podia creure. Amb el quecosta trobar dones al CEM quevulguin ser entrevistades! Ja per

endavant, moltes gràcies Maria! Ivosaltres, estimades i estimats lec-tors, continueu llegint que el quèens explica val molt la pena!

Com et vas vincular amb elCEM?

Tot i que ja havia participat enalguna Marxeta, en vàries Camina-des Populars i en alguna travessa-da Molins-Montserrat, la mevaveritable vinculació amb el CEMno va començar fins la primaverade l'any 2002, encara que ja erasòcia des de finals del 2001. Pri-mer vaig participar en les últimessortides del cicle del GR5, desd'Aiguafreda fins a Montserrat,que llavors eren preparades perl'Anton Gómez. Després tambévaig seguir el nou cicle sobre elsCàters que va transcórrer per terresde l'Alt Urgell seguint el GR7, ique també va ser guiat per l'Anton.

Llavors ell va anunciar que deixa-ria de dur a terme aquella tasca i elCarles i jo vam valorar la possibi-litat de fer-nos-en càrrec nosaltres,i així ho vàrem fer durant els qua-tre anys següents. Malauradamentla necessitat d'ocupar-nos delspares els caps de setmana ens vaimpedir poder continuar. Actual-ment, i si és un cap de setmana queestem lliures, participo en lescaminades que prepara l'actualequip, i fins i tot alguna vegada elsajudo a preparar-ne alguna, sempreamb el Carles.

Què t'han aportat a nivell humàtotes aquestes implicacions icompromisos amb el CEM?

L'època que vàrem ser els respon-sables de la preparació de la sorti-da mensual de senderisme delCEM ha estat una de les més enri-quidores de la meva vida. Lanecessitat de trobar rutes quepoguessin ser atractives per a tot elgrup, va portar-nos a descobrirmolts i molt bonics racons de lageografia catalana que desconeixí-em. Quan el Carles trobava una rutaque li semblava interessant, ja fosa Internet o en un llibre, a vegadesa la tele, sempre buscava mésinformació, comprant el mapa dela zona, o buscant llibres que enparlessin més (hauríeu de veure laquantitat de mapes i de llibres

8

ENTREVISTA

L

A les Meteores de Grècia. Agost del 2006.

PARQUETS · PORTES · CUINES · MOBLES A MIDA

Passeig Pi i Margall, 34. 08750 Molins de Rei. Tel. 605 818 898

9

ENTREVISTA

d'excursions que tenim a casa).Llavors nosaltres anàvem a ferl'excursió, i normalment ens acom-panyava el Jaume. Si la sortida era rodona anàvemamb un cotxe, i si no anàvem ambdos. En deixàvem un al final de la

ruta i llavors amb l'altre anàvem alprincipi, fèiem tota l'excursió, iamb el cotxe que havíem deixattornàvem a buscar l'altre. Si l'excursió estava descrita enalgun llibre ens limitàvem acopiar-la per entregar la informa-ció als caminaires el dia de la sor-tida. Si no, anàvem mesurant méso menys el temps i les distanciesentre un punt i un altre, i després acasa érem nosaltres mateixos elsqui elaboràvem el rutòmetre.Comprovar que el dia oficial del'excursió el grup en gaudia tantcom nosaltres, era molt satisfacto-ri. Un altre aspecte positiu d'aque-lla època és que em va permetreconèixer molta gent. D'entre tota aquesta gent en desta-caria el Jaume Gallart, que a partirdel segon any es va convertir en uninestimable col· laborador en lapreparació de les sortides i tambéha esdevingut un bon amic.

Què tenieu en compte quan dis-senyaveu el recorregut?

Normalment miràvem que fos unrecorregut apte per a la majoria depersones que habitualment veniena les sortides, i que tingués algun

interès, ja fos històric, paisatgístic,o simplement que passés per unlloc singular. També intentàvemque fossin llocs no gaire coneguts,i teníem en compte que els puntsd'inici i final i la carretera per arri-

bar-hi fossin accessibles en auto-car. Igualment miràvem si el camíes podia escurçar, o si hi haviaalgun lloc on aixoplugar-nos en

cas de pluja. Al principi tambéhavíem de fer coincidir els nostresrecorreguts amb les sortides deCultura i això en alguns casos vaser una mica complicat.

Quantes sortides preparatòriesheu arribat a fer abans de defi-nir l'itinerari final?

Mentre seguíem la Ruta del Meri-dià Verd, i per les rodalies deVidrà, hi va haver una sortida quela vàrem anar a preparar quatre ocinc vegades. Tal com venia des-crita en la guia, aquesta ruta trans-corria per moltes pistes i llocs quepaisatgísticament no eren massainteressants i vam haver de buscarmoltes alternatives. A més a més dos dies abans de lasortida hi va haver una gran neva-da, i el Carles i el Jaume hi vananar el dissabte al matí per veure sila neu permetia caminar. Haig dedir que finalment la neu va ser unvalor afegit i que la gent s'ho vapassar molt bé.

Com determinaveu si els partici-pants complien els requisitsmínims per inscriure's a l'excur-sió?

Cim del Teide. Agost del 1986.

A Venècia. Juliol del 2010.

Malauradament, mai vàrem esta-blir cap mena de barem per deter-minar si una persona era o no aptaper fer alguna caminada, i això ensva portar algun problema. L'únicacosa que fèiem era deixar un full

amb la durada i el perfil de la sor-tida i les necessitats d'aigua, robad'abric o no, etc, a la secretaria delCEM, així la gent quan anava aapuntar-se podia decidir si venia ono.

Ens expliques una anècdotadivertida que hagueu viscut?

Va ser també en la sortida de Vall-fogona de Ripollès fins a Vidrà, lade la nevada. Ens trobàvem al collde Cristòfol, a dos o tres quilòme-tres de Vidrà, quan una de lescaminaires es va torçar el turmell.Com que no podia seguir vàremtrucar al 112 informant de l'acci-

dent i del lloc on ens trobàvem,però la trucada es va tallar. Pensantque no ens havien entès, unsquants vam fer via cap a Vidrà perveure si algú la podia anar a buscaramb un 4X4. Ens van dir que pot-

ser l'alcalde podria. Vàrem anar acasa seva, i es veu que el vam des-pertar de la migdiada. Va sortiramb cara de son, i després d'asse-gurar-se del lloc, va dir que hi ani-ria. Quan jo vaig arribar a l'autocar, onel Jose, el conductor, ens esperava,aquest em va dir: "Han pasado uncoche de bomberos, una ambulan-cia y los Mossos, no será por lamujer esta que se ha hecho daño?".Jo li vaig contestar que creia queno. Però quan vaig trucar al Carlesper veure com anava el "rescat",ell em va dir: "No vegis la que s'ha"liat". Anem amb l'alcalde, peròens acompanyen els Mossos, els

bombers i una ambulància". Esveu que tot i que la trucada s'ha-gués tallat, s'havia posat en marxatot el dispositiu d'emergències.Afortunadament tot va quedar enaixò.

L'any 2004 vàreu organitzar uncurs d'excursionisme per adults,amb sessions teòriques i pràcti-ques a la muntanya. Per què elvàreu fer?

En realitat va ser una idea de l'En-ric Solà i nosaltres el vam ajudar aportar-la a terme.

Quins eren els objectius?

Es pretenia donar eines als partici-pants per aconseguir que fossinautosuficients a l'hora de prepararsortides a la muntanya. Els vamensenyar com utilitzar els mapes,la brúixola i l'altímetre per saberorientar-se (els GPS encara noestaven tan de moda). Per una altra banda hi van havertres conferències a càrrec d'unmeteoròleg, el Francesc Mauri; unhistoriador, l'Antoni Dalmau i unnaturalista, el Martí Boada, quevan servir per ensenyar-nos quel'excursionisme té diversos ves-sants culturals. Si no recordo malament vàrem sermés o menys unes cinquanta per-sones. Els "professors" col· labo-radors que varen guiar els diferents

10

ENTREVISTA

ROBA, COMPLEMENTS I CALÇATPEL LLEURE A LA MUNTANYA

I TOTS ELS ESPORTS.

10% descompte als socis del CEM

Major, 4Molins de Rei

Tfn. 93 680 22 39running2@shop.intersport.es (Només a Intersport)

Distribuïdor productes GPS

Esquí de fons a la Cerdanya. Març de 2001.

grups en la "classe" d'orientaciósobre el terreny van ser el SalvadorAyala, l'Anton Gómez, el CarlesBueno, l'Enric Solà i l'Oriol Pedro-la. Vam quedar força contents per-què tot va sortir bé i pensem que

els participants també van gaudirde l'experiència igual que nosal-tres.

Amb la perspectiva que donen 6anys després del curs, notes queles persones que s'apunten a lesexcursions de senderisme conti-nuen amb la mateixa actitud de"deixar-se portar"? Et constaque algun dels cursetistes ja haestat capaç d'organitzar i ferexcursions a peu per la muntan-ya pel seu compte?

Vivim en una societat on tothom témolta pressa i molt poc temps.Suposo que és per això que moltscentres excursionistes s'han con-vertit en una mena d'agències deviatges on la gent que hi va s'apun-ta a una sortida i com tu dius esdeixa portar. Crec que no hi ha massa gent quehagi preparat excursions, peròtampoc no he fet una enquestasobre el tema.

Quins dels viatges que has fett'han fascinat més?

El viatge que vàrem fer ja fa unsanys a Islàndia va ser molt interes-sant. És un país ple de contrasts.

Per una banda hi pots trobar lesglaceres més grans d'Europa, i peruna altra banda pots sentir l'escal-

for del vulcanisme ben viu a sotaels peus, sense oblidar-nos delsseus impressionants salts d'aigua i"géisers", dels llacs plens d'ice-bergs i dels seus rius i llacs d'aiguacalenta. El viatge per terres de Noruegatambé va ser inoblidable. Com quevàrem arribar al Cap Nord pels

volts de Sant Joan, en aquellmoment, que coincidia amb elsolstici d'estiu, era de dia les vint-i-quatre hores. Es feia molt estranyhaver-se'n d'anar a dormir quan hihavia tanta claror. Independent-ment d'això una visita als fiords ésuna cosa que no s'hauria de perdreningú. Darrerament, i per celebrar lesNoces d'Argent hem estat a Venè-cia i penso que també és una ciutatdel tot recomanable.

Vols afegir alguna cosa a l'entre-vista?

Sí, voldria dir que el CEM és uncentre on de seguida t'hi sents bé, ien el que pots participar en unagran diversitat d'activitats. És unallàstima veure com actualment hiha poc jovent involucrat en centrescom el nostre que pugui garantir el

relleu generacional. Sembla com sila gent cada vegada vagi més a laseva i els costi més prendre com-promisos. Vist tot això, quin potser el futur?

Moltes gràcies Maria, i ensveiem el divendres per fer tertú-lia al local del CEM!

11

ENTREVISTA

Cingles de Savassona. Excursió amb el CEM. Primavera de 2006.

Dalt del Preikestolen a Noruega. Juny del 2008.

uc de Mauberne des de lavall de Toran (17 i 18 dejuliol de 2010).

Dijous 15 de juliol. La neu queencara queda a la Gran Diagonaldel Balaitous fa anul· lar la sortidaprogramada de la Secció d'AltaMuntanya del CEM per al propercap de setmana. I ara, on anem?Després de diverses possibilitats,s'accepta la meva proposta de ferun recorregut circular per la Vall

de Torán, un lloc que els nostresamics no coneixen i del qual tenenbones referències. El recorregutestà per concretar i ho deixen a lesmeves mans... A la nit la calor apreta i no pucdormir. Cap a les dues de la mati-nada, m'aixeco i engego l'ordina-dor. Amb el plànol, la guia, elsrecords i relats dels altres cops quehem anat a la Vall de Torán, plani-fico l'excursió i després envio uncorreu electrònic. La idea és senzi-lla, però físicament exigent. La intenció és més conèixer lazona que fer ascensions; tot i així,plantejo la possibilitat de pujaralguns cims característics que notenen cap dificultat tècnica, comara el Tuc Blanc, el Tuc de la Hor-

queta o Serra Nauta, i el Tuc d'Er-mer.Divendres 16 de juliol. Sembla queel correu ha agradat. La propostas'ha acceptat de bon grat i la gentestà animada i amb ganes deconèixer la Vall de Torán. Tant ésaixí, que decideixo enviar un noucorreu amb més detalls de l'excur-sió. El recorregut serà llarg i dur.És la meva primera proposta algrup del CEM i vull estar segurque tots saben el què els espera...

Encara que estic segur que si algúpot tenir algun problema, possible-ment siguem l'Encarna i jo...Dissabte 17 de juliol. Arribem aCastellolí uns minuts després dedos quarts de set del matí. Els nos-tres amics ja són allà. Després deles salutacions, l'Aurora i en Joseppassen al nostre cotxe; l'Àfrica, elDavid i en Xavi, aniran amb el delXavi. Hi ha pocs cotxes a la carre-tera, el viatge és ràpid i tranquil. Amesura que ens apropem al nord,el cel es va tapant de núvols cadacop més densos. Intento oblidar lapredicció del Meteocat, que dona-va un temps més aviat dolent a laVall d'Aran.Parem a esmorzar en un bar dePont de Suert. El David porta un

entrepà embolicat amb paper dediari, que aprofita per llegir mentremenja. En un dels fulls hi ha unafoto de l'Elsa Pataki, que retalla iguarda, com si fos un talismà.Continuem el nostre viatge, a l'al-tre costat del túnel de Viella i esconfirmen els nostres temors: celgris, boires... Sort que no plou.Passat Viella, seguim per la N-230cap a França. Abans d'arribar a lafrontera, agafem a la dreta la carre-tera estreta que puja cap a Canejan.Cal anar amb compte amb els cot-xes que baixen de cara. Passadesles primeres corbes tancades i dre-tes, la carretera segueix a l'est pelfons de la vall. Passem un pont ideixem a l'esquerra l'entrada alpoble. Seguim pujant lleugeramentper la vall i, després de 4 km, arri-bem al refugi de l'Honería. Apar-quem en una esplanada quasibuida que hi ha al davant. Són les11.10 h i estem a 1.015 m d'alçada.La vall està tapada per les boires icau un plugim dels que van calantsense que te n'adonis, quina puta-da...!L'Encarna i jo vam descobrir laVall de Torán ara fa dos anys, grà-cies a un article publicat a la revis-ta Vèrtex a principis del 2008. Ensva sorprendre no conèixer aquestazona de la Vall d'Aran, i quan envam tenir ocasió vam anar a visi-tar-la i vam quedar fascinats. Elprimer que ens va cridar l'atencióva ser l'orografia, valls estrets ifondes amb aspecte salvatge, limi-tades per pendents d'herba i rocade forta inclinació que finalitzenamb crestes retallades 1.700metres més amunt. Després vamgaudir de la riquesa i varietat de lavegetació, ens van parlar de lafauna, on a les bestioles de sempre

Part alta de la Coma d'Arbe.

12

ALTA MUNTANYA

T

cal afegir els galls salvatges ióssos. Per acabar, vam quedarbocabadats amb els camins i cami-nets, ben escassos, amb enginyo-sos recorreguts que remuntencanals i valls secundàries, toteselles iguals i alhora diferents.Un entorn d'aquestes característi-ques és un somni per als muntan-yencs que, com nosaltres, busquenrutes poc transitades i amb un certcomponent d'aventura. La majoriadels recorreguts són llargs i amb

forts desnivells. Per això cal teniruna bona forma física i, moltscops, una bona dosi de moral ipaciència, perquè hom pot acabarbaldat amb els peus llagats i elsgenolls adolorits... però sempreacaba l'excursió, feliç, satisfet, iamb ganes de tornar-hi. Avui, l'En-carna i jo volem ensenyar als nos-tres amics aquesta meravella delnostre estimat Pirineu, tan pocconeguda i tan verge encara, peròsembla que ara per ara el temps novol col· laborar...Sempre he pensat que a la muntan-ya, si l'entorn és important, la gentamb qui hi vas encara ho és més.Si hi ha "bon rotllo" entre la gentdel grup, un recorregut lleig omediocre, perd importància. Per

contra, si aquest "bon rotllo" no hiés o és tot el contrari, difícilmentpots gaudir de la sortida per boni-ca que sigui. Des del comença-ment, ja veiem clar que aquest capde setmana ens ho passarem bé:fent les motxilles ja queda palès,que aquests del CEM són molt,però molt de la broma. Un delstemes "calents" va lligat amb laPataki, el David i el Xavi, ambposat seriós, no paren de fercomentaris de la noia, mentre es

mengen amb la mirada el retall dediari. L'Àfrica, a qui toca compar-tir tenda amb ells, no desaprofital'oportunitat de ficar-hi cullerada.L'Aurora i en Josep també hi posenllenya al foc; l'Encarna i jo, mésmesurats, observem l'escena diver-tits. Amb aquest ambient, no ésd'estranyar que es compleixi la dita"al mal temps, bona cara" tot i queplovisqueja, que no es veu un pamde nas i que portem unes gransmotxilles. A les 11.33 h comen-cem a caminar convençuts quel'esperit de la deessa Pataki ensprotegirà, fent que el mal tempspassi de llarg aviat i surti un solben lluent... Agafem el GR-211, que surt a l'es-querra del refugi i fa drecera entre

dos corbes de la pista. A la segona,trobem un pal indicador del GR-211.3 direcció sud, que puja per lavall de Bedreda i que, si tot va bé,serà per on tornarem demà.Seguim per la pista uns centmetres més, fins a trobar un camíamb pal indicador del GR-211 imarques vermelles i blanques. Untros llarg, bastant recte i amb puja-da lleugera però constant, ensporta al riu Torán que creuem pelpont de Barrier (12.05 h, 1.200 m).A la dreta (E) tenim la paret del'embassament de Torán. Un cop ala dreta del barranc, el camí que apartir d'ara és el Camí de Barrier,fa un ampli revolt per situar-se aldamunt de la presa, després s'es-treny i es fa dret, s'ha acabat labona vida...Com que sóc el que conec el reco-rregut vaig davant, coneixedor quetenim molt de camí i desnivell perendavant, i patint per si el cos nom'aguanta (que un ja té una edat),marco un ritme còmode que sem-bla que a la resta del grup també liva bé. Alternant trams drets ambaltres de més planers, i de tant entant algun revolt, el camí ens vaportant per la gorja d'Ermer. Detant en tant, fem una breu aturadaper relaxar les cames i fer algunafoto, que amb aquesta meteo, nopodrà ser gaire bona. La vegetacióde fajos, avets, falgueres, rododen-dres i altres arbustos, és exuberant.Per desgràcia el temps no millora:la boira, cada cop més espessa ihumida, ens amaga l'escarpadavessant N-NO del Tuc d'Ermer,que a l'altre costat del barranc, iamb un desnivell de més de milmetres, s'enfila sobre les cascades itolls del riu Torán. Quina pena...Passats uns quaranta minuts el

ALTA MUNTANYA

13

Iniciant el recorregut que ens durà als peus del Tuc de Mauberne, que es veu al fons.

ALTA MUNTANYA

14

bosc queda enrere, el barranc s'o-bre i aplana. Entrem a la zona depastures de Plan dels Grauers(12.52 h, 1.500 m). Si fes bo, veu-ríem l'escarpada cara sud de lacresta de Crabera, (Tucs de Crabe-ra i de Canejan), i el llarguíssimembut que forma la canal de laComa d'Arbe, per on haurem depujar, però avui no es veu res deres, i segons com es miri, podriaser un avantatge...Algunes parades individuals fan

que el grup, fins ara compacte, sesepari, al davant vaig jo seguit perl'Encarna, després l'Aurora i elJosep, i a la cua, l'Àfrica, el Xavi iel David. El camí fa un doblerevolt i planeja cap a l'est. Emtrobo bé, sense adonar-me'n acce-lero i l'Encarna es queda enrere.Baixa la boira i la perdo de vista.No m'amoïno, ja que el camí esprou clar. Després de creuar tresbarrancs, trobo una fita que marcael començament de la pujada per laComa d'Arbre (13.10 h, 1.620 m),reculo uns metres fins a unesroques, on farem una parada abansde entrar a la que serà sens dubte lapart més dura de l'excursió. Emtrec la motxilla, m'assec, i espero...Passen uns minuts i no ve ningú.

"Què passa?" Penso en diversespossibilitats, però només una emsembla probable... agafo el walkiei intento parlar amb l'Encarna peròel té apagat. Després d'esperar unllarg quart d'hora i quan sóc a puntde tornar enrere, una fila de figuresapareixen d'entre la boira: proble-ma resolt. Pregunto "Però què hapassat?" Tots es mostren discrets il'Encarna es fa la despistada, osigui que ho havia encertat... sem-bla que el grup s'ha tornat a ajuntar

i al creuar un dels torrents s'ha des-pistat i ha tirat amunt en comptesde seguir recte. Evidentment, lameva dona anava la primera... Ésben conegut que d'entre les cultís-simes qualitats que té l'Encarna, nodestaca precisament per saberorientar-se, però els del CEM aixòno ho sabien...La parada s'allarga quasi 25minuts. A les 13.50 h ens carre-guem els petates, deixem el camí icomencem la pujada a la Comad'Arbe. La boira es manté i segurque més amunt seguirà igual, peròno em preocupa gaire, ja que elprimer cop que vam fer aquestapujada tampoc teníem visibilitat ivam trobar el camí sense proble-ma; segur que avui passarà el

mateix...Fins al Coll d'Arbe hi ha més de800 metres de desnivell, dels quals700 són de forta pujada per unterreny dolent, tota una prova per ales cames i el "coco". Primer s'hade superar un llarg pendent d'her-ba, matolls i alguns trams pedrego-sos, sense visibilitat. Trobar elcamí és un joc divertit i emocio-nant: es tracta d'anar trobant lesfites petites i espaiades que possi-blement marquen el recorregut. Elpendent és fort, tot està mullat, noes veu gaire bé res... Pugem lenta-ment. No hi ha punts de referència.Com un rastrejador, exploro elterreny per trobar el camí pràctica-ment inexistent que surt imprès almapa de l'Alpina, on cada fita ésuna petita victòria i una dosi demoral: anem bé. Tancant el grup,impassibles davant la duresa de lapujada, el Xavi i el David pugencom si res, mantenint una animadaconversa i contínuament se'ls sentriure, i de tant en tant, se sent ano-menar la Pataki...Un cop superat el pendent dematolls, entrem en una canalampla de tartera -aquí la ruta ésevident i no hi ha problemes d'o-rientació-, pugem per la dretaesquivant o creuant algunes glace-res residuals. La pujada és mantin-guda i es fa eterna. Malgrat tot, caltenir paciència i no voler córrer, totarribarà. En una de les moltesparades que fem, sentim un sorolld'alguna bestiola que es desplaçaràpida per la vessant que tenim aldavant. La boira ens impedeixveure-la, però pel soroll semblagran i sona a prop. Algú fa bromadient que potser és un ós. Llavorsveig algunes cares divertides ialtres de ben preocupades...

Arribant al cim del Tuc de Mauberne.

ALTA MUNTANYA

15

Ja bastant amunt, passa el que tantdesitjàvem: per uns moments s'o-bre la boira i ens deixa veure partde la cara sud de la cresta de Cra-bera, literalment a sobre nostre.Quin tros de paret! La cortina estorna a tancar i tornem a estar acegues. Ara sabem, però, que mésamunt hi ha cel blau i que en qual-sevol moment sortirem d'aquestpurgatori. Un cop superat l'últimtros dret de canal pedregosa, pas-sant per una clapa de neu i un

torrent, deixem enrere la part mésdura de la Coma d'Arbre. Hansigut 700 metres de pujada ininte-rrompuda, en què les cames hanpatit de valent. Ara el camí canviade caràcter. Entrem a la zona pla-nera del Pla de la Coma d'Arbe.Un vent fred arrossega la boiraamunt i avall: és el moment i ellloc per fer una bona aturada(15.32 h, 2.200 m). Passada mitja hora llarga de des-cans, seguim la ruta (15.58 h).Després del que hem passat, cami-nar per una vall planera amb petitsressalts i algunes clapes de neu enssembla un luxe asiàtic. La boira esva obrint, les cares relaxades i ale-gres, la moral alta. No sabria dirquan ni com comença un curiós

joc-conversa en què cal endevinarcom es diuen en anglès les parau-les i expressions que es plantegen,que no són precisament tretes decol· legi de capellans i posen aprova els coneixements lingüísticsdels participants. Riem d'allò més ia més a més ampliem el nostrevocabulari saxó!A les 16.32 h arribem al Coll d'Ar-be (2.319 m). Per desgràcia, laboira torna a engolir-nos i nopodem veure res. D'acord amb l'i-

tinerari previst, ara hem de pujarpels escarpats pendents de roca iherba de l'esquerra (N), per anar abuscar els llacs del Port d'Arbe, ontenim previst muntar les tendes ipassar la nit, a uns 2.450 m d'alça-da. Aquest tros no el conec i tot ique és curt, pot ser complicat, peròcom que anem bé d'horari, propo-so aturar-nos a esperar a queescampi la boira per poder veureper on hem de pujar. Tots hi estand'acord. Aquesta aturada compor-tarà importants canvis a la sorti-da... Còmodament asseguts a lespedres de l'aresta que hi ha a ladreta i uns metres per sota del coll,esperem que s'obrin els núvols.Aquest és un bon moment perhidratar-se, menjar alguna cosa i

continuar amb el joc de les traduc-cions. També parlem de la Pataki,del famós tros de diari on hi ha laseva foto i de qui i on el guardaràaquesta nit. Passada una estonacomença a aclarir la boira, poc apoc apareix per sota a la dreta (S),el llac de Liat; a l'esquerra (N), elTuc de la Horqueta i les pendentsper on es puja al Port d'Arbe.Davant (E), bastant allunyat, lamola sempre espectacular del Picde Mauberne, que deixa a tothombocabadat... Primer és el Xavi elque manifesta la seva sorpresa perla forma arrodonida del Tuc de laHorqueta, un dels cims que tenimprevist fer. Després el David pre-gunta tímidament per on es puja alMauberne, mentre la resta del grupescolta amb atenció. Quan els dicque es puja des dels petits llacs quehi ha a la base de la cara SO, i quesón a unes 2.30 hores d'on som,per un terreny més o menys planer,tot canvia. La possibilitat i lesganes de pujar a un pic de renomque no coneixen compensa ambescreix l'inconvenient d'allargar undia dur de caminada que pràctica-ment ja s'acabava. Tampoc semblaimportar-los gaire que el camí dedemà sigui molt més llarg. "Enspreguntes si ens faria res tornar afer el Mauberne" -jo ja l'he pujat 4cops i l'Encarna 2-, i amb tota fran-quesa els diem que cap problema.Hi ha quòrum; per tant, canviemde plans. Després de mitja hora deparada, seguim (són les 17.06 h).Des del Coll d'Arbe anem a l'estper una faixa d'herba inclinada quesense perdre pràcticament alçada,creua la vessant sud del Tuc de laHorqueta.

...Continuarà

Enric Garcia

Al cim del Tuc de Mauberne.

er la vall de la VansaLa primera sortida Buscant

el GR 7 ens va donar unagran empenta. El dia era ple en totsels sentits. En primer lloc, desprésd'un cafetó no gaire còmode, elFrancesc Serracanta va posar les

quatre pedres per poder gaudir deles quatre sortides. Passant pels peus del sempreimpressionant Pedraforca i pel pin-toresc poble de Gósol, sota les ruï-nes del castell dels càtars, l'autocarens va portar fins al coll de Josa,punt geogràfic de separació entreles valls tributàries del Llobregat iles del Segre. Vam entrar al territo-ri de l'Alt Urgell seguint les aigüesdel riu de Josa, mentre admiràvemel seu castell, que ens porten a lavall de la Vansa, després d'unir-se aTuixent amb les aigües del riu deMola, que baixa de la serra delVert. La vall de la Vansa ens vadonar la pau, el color, l'olor i el tocultural per passar una setmana queper dura que sigui la superaremfàcilment.No vàrem arribar fins al poble deSorribes de la Vansa. Travessàremel riu de la Vansa per pujar devalent, com bons senderistes, aveure l'església romànica de Sant

Pere de la Vansa, un clar exemplede l'arquitectura rural del segle XII.Encara hi queda una petita campa-na i tenia un bon aspecte. Vàremesmorzar i gaudir d'una gran pau.De seguida vàrem tornar a la carre-tera, per creuar-la i començar la

pujada de veritat, des de Montar-gull, situat a 945 m, fins a Fórnols

de Cadí, a 1.292 m. Ho vam fermolt bé.Vàrem parar per veure l'ermita deSant Jaume, que va servir per a lafoto de grup, un instant per alrecord. El grup respira joventut imolt entusiasme. Com sabeu, vaig

a la cua i, és clar, vaig haver de cri-dar perquè deixaven enrere l'ermi-ta. No va costar gaire trobar elcamí.Caminant, després d'abandonarl'ermita, podíem veure com elpoble de Fórnols s'anava acostant.Abans d'arribar, vàrem descobrir lapetita banderola blanca i vermellaque ens deia que, finalment, haví-em trobat el buscat GR 7. Ara ensacompanyaria fins a Tuixent.Donàrem la volta de rigor al poblede Fórnols i vam descobrir lesseves fonts i una petita esglésiaromànica preciosa i molt ben con-servada. Després de saludar dosbons homes ja vàrem agafar elcamí de baixada: al principi era unapista, però després de perdre i tor-nar a trobar el GR 7, vam trobar uncorriol preciós que ens permetiaanar mirant un paisatge pur i acolli-dor.

Una vegada a la carretera passàremel riu, el molí i el càmping. Totsseguien molt bé. Ara ens quedavenuna mica més de 5 km fins a Tui-xent i gaudírem de la frescor delbosc i de la musicalitat de lesaigües del riu.

16

SENDERISME

P

Una filera ben ordenada.

Tots ben retratats davant l’ermita de Sant Jaume.

Els estómacs ens van fer aurar perrecuperar forces. Va ser el momentde compartir. Estàvem eufòrics idisposats a arribar a Tuixent en untres i no res. Crec que eren les 15 hpassades; segur que no eren les 16h. Havíem arribat molt bé. Ara, afer la cerveseta… i a visitar el

museu de les Trementinaires. Real-ment eren unes senderistes dinàmi-ques i valentes.Al pujar a l'autocar ens esperavenunes vistes increïbles per poderpreparar les nostres ments per a lesproperes sortides. El dia era espec-tacular. Després de la migdiadetavàrem poder veure el vídeo delFrancesc Serracanta que il· lustrales quatre sortides. Per últim vàremgaudir del vídeo de la sortida a laGallina Pelada, que tan bons recordens porta.El Jesús ens va donar les informa-cions pertinents i cap a casa, quel'endemà havíem de treballar.

Per la Serra del VerdRefugi del Port - La Coma - 24de octubre de 2010.La segona sortida del cicle Buscant

el GR7 estava marcada per l'ame-naça de la pluja, però els valentssenderistes no es van intimidar perles prediccions, ni pel cel emboirat.

Després del cafetó fet a Solsona,l'autocar envoltat per la boira ensva dur travessant la serra de Portdel Comte fins al Coll de Port (pastradicional entre el Solsonès i l'AltUrgell). El cel es va obrir i un raigde sol ens va donar els ànims sufi-cients per començar amb alegria la

travessa. Aquest cop sense la direc-ció del nostre cap, el benvolgutJesús, que per penoses circumstàn-cies no ens va poder acompanyar.

El "sergent" Fernando va prendrela direcció de l'expedició. Ambautoritat va dir que havíem decórrer si no ens volíem mullar. Lasortida començava en terrenys delmunicipi de Tuixent, poblet quepodíem contemplar al fons de la

vall mentre caminàvem vers laSerra del Verd.Vàrem fer la paradeta per esmorzarals camps de la Plana, sota la serraque des de dalt ens estava esperant.Deixàvem la pista seguint el Fer-nando que, agafant una dreceraamb fort pendent, ens va fer suarde valent. Finalment, amb l'avi fetpols, vàrem arribar al punt més altdel recorregut, el pas de PratMajor, situat a 1.845 m d'alçada.D'aquí surt el camí que ens portariaal punt culminant de la serra: elCap del Verd (2.284 m). Això seriaper un altre dia.La baixada la vàrem fer pel vessantde la Coma. Ens trobàvem al Sol-sonès, caminant per la ruta quetemps ençà seguien els contraban-distes que, tot portant els seus far-dells, venien d'Andorra per evitarel camí principal. El Fernando, denou, ens va fer córrer com si ensempaites la guàrdia civil i no dei-xava ni collir els bolets que anaven

apareixent aquí i allà.Vàrem agafar forces fent una peti-ta parada per dinar, com semprecurteta, ja que havíem de córrer. Labaixada va ser llarga però suau, tra-vessant boscos i prats d'encisadorabellesa, mentre apareixien els pri-

SENDERISME

17

Franges de totes les edats es dónen cita a la sortida de La Coma.

Les amenaces de mal temps no fan perdre el bon humor.

mers rovellons que no podíemcollir, ja que el nostre cap deia queretardava la marxa. Així, senseadonar-nos-en, ens vàrem trobar alpoble de la Coma esperant que ens

vingués a buscar l'autocar. Això síque és veritat, malgrat tot no ensvàrem mullar. L'objectiu estavacomplert i tots contents i cansatsvàrem fer la "clapadeta" mentretornàvem a la base.

Per la Vall de LordColl de Jou - Sant Llorenç deMorunys.La tercera sortida del cicle Buscant

el GR7 estava valorada amb difi-cultat alta, o sigui que era per alsmés valents. El temps era magníficquan vàrem arribar al coll de Jou,sota la serra del Port del Comte.Aquesta vegada estàvem dirigitspel nostre comandant, el Jesús deMolins. Fent una plàcida passejadavàrem arribar al mirador de la Creudel Codó, des d'on vam gaudir d'u-nes magnífiques vistes de la vallamb el pantà de la Llosa delCavall, Sant Llorenç de Morunys,les serres del Verd, d'Ensija, lafamosa Gallina Pelada i el salvatgeclot de Vilamala, una mena deMontserrat invertit.

La baixada fins a trobar el buscatGR7 va ser més suau del que espe-ràvem. Les sorpreses vindrien méstard. Sense grans dificultats vàremseguir fins trobar la pista que ens

va conduir a la base de la Mola deLord. Seguint les escales del ViaCrucis vàrem arribar fins al San-tuari de la Mare de Deu de Lord,on es divisen unes esplèndides vis-tes sobre l'embassament de laLlosa.A la baixada ens vàrem aventurar

seguint un sender marcat com elcamí de Sant Jaume i la cosa vasortir bé i amb esplèndids panora-mes. Per no haver de seguir la pistadel santuari per on passen elsautos, el nostre comandant va tro-

bar un sender que ens portaria finsa Sant Llorenç. El sender eraadient, no es pot negar, però lesdificultats començaven a aparèixerdesprés de passar tocant la roca deMalagana, tot un avís. Amb el nostre sergent amb baixaforma, la baixada per una tarterad'uns 120 m de desnivell va ser bendifícil. Amb l'avi fet papilla es vapresentar la sorpresa: la pujada a laCinglera Roja pel pas del Colader,una canal d'uns 40 m gairebé verti-cals. Al veure-la, l'avi va dir "peraquí no pujo". El comandant repli-cà amb contundència, "per aquítots pujarem". Ja us ho podeu ima-ginar, tot un espectacle: l'avi pujantcom un mico, agafat de peus imans, amb el comandant empen-yent-lo. Finalment es va aconse-guir. Era el que s'esperava, la difi-cultat alta.La resta va ser més fàcil i vam arri-bar a Sant Llorenç de Morunyspassades les cinc de la tarda per ferla merescuda cerveseta, més bonaque mai. El comandant estava

satisfet, tots els objectius estavencomplerts i amb un silenci totall'autocar ens va retornar a la nostrabase.

SENDERISME

18

Francesc Serracantai Fernando Coronas

Una simpàtica divisió femenina davant del pantà de la Llosa del Cavall.

La foto de grup, ben merescuda.

19

PEL FORAT DEL PANY

No m'ensenyis pèls del pit......Jo sóc molt més presumit.

No li fa escarafalls......Retratar-se amb Maragalls.

Síndrome del refugi......Perill per qui no fugi!!

Des d'aquest "terapiari"......Feliç Aniversari !!

Voluntaris ligüístics......Al CEM són terrorífics.

Tal qual com les revistes......Bon sol i bones vistes !!

rotocol del Cimòmetre (50 anys, 50 cimsdiferents)

Primera acció:

Avisar al telèfon 680 36 44 01 i donar el nom del socititular de la sortida d’aquella setmana, el cim que espretén fer i la data de l'activitat.

Segona acció:

El responsable de la inscripció anota la petició i noadmet cap més intenció de fer aquest cim fins que l'in-teressat sol· licitant no confirma que l'han assolit ambuna foto del grup i el nom i cognoms dels participantsin situ, siguin socis o no, en tornar de la sortida realit-zada.Aquest requisit s'ha de trametre al correu electròniccansoladelriu@gmail.com.

Val a dir que en aquest projecte, poden acompanyar elpeticionari, que sempre haurà de ser soci del CEM,socis, convilatans i simpatitzants, sense cap mena delímit de persones. Per tant, queda clar que està obert a tothom. De totamanera, el sol· licitant de "cim" serà l'únic interlo-cutor amb l'Organització.

En cas que no es fes la sortida, o s'hagués de confir-mar l'abandó, aquest cim tornarà a estar a disposiciódel següent peticionari que el demani.

Tercera acció:

Un cop confirmat l'assoliment del cim aconseguit,s'inscriurà el nom del cim, el del soci sol· licitant i eldels participants, com també la foto del grup, en elpanell CIMÒMETRE que hi haurà instal· lat a laSecretaria del CEM perquè en gaudeixin els visitantsd'aquesta casa i els que hi hauran intervingut.

També es penjaran al web del CEM els progressosque es vagin fent en aquest Cimòmetre commemora-tiu dels 50 anys del CEM.

Darreres recomanacions

No es poden repetir cims. Qualsevol alçada és vàlida.No s'admeten itineraris sense cim nomenat que elscaracteritzi. En una mateixa sortida no es poden fer diferents cims,sempre prioritzarà el que hagin demanat prèviament,encara que se n'hagin assolit d'altres de propers.El territori a batre, és il· limitat i els mitjans per asso-lir-ho poden ser també escalada, esquís, raquetes iBTT.

En tancar-se el Cimòmetre, i amb motiu del lliura-ment de premis de la Marxeta de l'any 2011, es faràlliurament de diplomes a tots els socis sol· licitants iparticipants, i també es lliuraran els diplomes d'acom-panyant als participants no socis que haurancol· laborat en aquest projecte.

PROTOCOL CIMÒMETRE

20

P

Comissió del 50 Aniversari

Potser Sant Salvador? ...o potser el Turó de l’Home?

21

iumenge 31 d'octubre.Sortida de tot el dia: latardor a l'Espai Natural

de la vall de Vallcàrquera (Figa-ró, Vallès oriental).

El matí despertava amb un plugimintermitent i empipador, Temps detardor!, i el grup amb una mica

d'angoixa sobre la sortida: núvolsper aquí, cel clar per allà, en defi-nitiva un temps variable. Ambaquesta incertesa tirem cap alFigaró, un poble de carretera situaten un estret congost que enllaça laplana de Vic i el Vallès oriental. Situada en la vessant occidentaldel Montseny la vall de Vallcàr-quera és dels espais naturals mésdesconeguts. El punt de partidad'aquest itinerari el trobem al finalde la carretera de Ribes que traves-sa el poble. Un plafó indicatiu delrecorregut i els senyals del senderPR-33 ens introdueixen per uncamí estret i ombrívol que remun-ta el marge dret de la riera de Vall-càrquera que neix al Tagamanent imor al riu Congost. És un dels cur-sos d'aigua més ben conservats,amb petits salts d'aigua, fonts inombrosos gorgs. El camí tambéens permet d'accedir a llocs tran-quils i encisadors sempre a la vora

de la riera. Tot i ser un territori decaràcter mediterrani (pins i alzi-nes) el que més destaca d'aquestavall és la gran biodiversitat quepresenta en molts altres tipus d'es-pècies d'arbres com pollancres,freixes, verns, castanyers, avella-ners o roures. Aquest fet ve deter-minat per la humitat que generen

els diversos cursos fluvials que tra-vessen la vall. Més amunt el sen-der surt a una pista que al poc ensdeixa a tocar de la masia de can

Xicola que darrera seu amaga l'es-glésia romànica de Sant Pere deVallcàrquera, ara deteriorada, peròque els veïns del Figaró pugen enromeria un cop l'any. Durant el tra-jecte veiem força closques de cas-tanyes, ja ha passat el temps de

collir-les, no així les cireretes d'ar-boç que encara romanen als arbretsi són un bon aliment per moltsocells que aviat, quan comenci elfred, iniciaran un viatge de milersde kilòmetres. Poc desprès la pistaens deixa a l'Escola de Natura deVallcàrquera, un equipament edu-catiu del parc per iniciar-se en elconeixement del medi natural i ontambé s'hi poden fer estades de capde setmana. Dinem a l'aire lliureen aquest lloc i retornem desfent elrecorregut d'anada fins al Figaróon fem el cafè abans de la tornadaa Molins.

Dissabte i diumenge 13 i 14 denovembre. Jornades Micològi-ques.

En aquestes poques línies voldrí-em agrair la fidel col· laboracióque hem tingut durant aquests anysper part de l'associació MYCOS,més concretament del Miquel Torti el Joan Guitart que no només ens

han ajudat a conèixer i de pasadaaficionar-nos en el mon dels boletssinó també en la de promoure elrespecte pel bosc i la necessitat deconservar-lo. Gracies!

MEDI AMBIENT

D

Marià Caimo

El grup per la ruta de la riera de Vallcàrquera.

La ja tradicional exposició micològica a l’aire lliure.

23

DESCOBERTA CULTURAL

ngegàvem la temporada eldia 19 de setembre, ambuna sortida d'aquelles que

no s'acostumen a realitzar sovint,principalment pel llarg desplaça-ment. Amb l'excusa de la bruixeria i elllibre d'en David Martí, fèiem capa Horta de Sant Joan i Arnes, percopsar la bellesa i el contingut d'a-quest entorn tant especial.Amb l'autocar ple (56 persones),varem fer realitat una assignaturapendent, des de la nevada del 28 demarç del 2004, que ens va fermodificar l'itinerari inicial. Aquest cop, la destinació ha estatcoherent i satisfactòria. Esperem que us hagin quedatganes de tornar-hi, ni que sigui atítol particular. Encara hi ha molt per descobrir aLa Terra Alta i el Matarranya, usho puc ben assegurar. El dia 24, furgàvem en la postgue-rra civil a la Cerdanya, per conèi-xer la paranoia franquista, en aca-

bar la II guerra Mundial i el malba-ratament d'energies i diners, i ladisseminació de població forana,

aprofitant un projecte faraònicinútil, per fomentar la nostra des-trucció cultural en el rerefons. La línia P, ens ha fet descobrir un

tema força desconegut per al granpúblic i que ara, ben comentat, ensdóna la idea de com sempre s'hamanipulat la història del nostrepaís.

Deixant a banda la Història, ushem de dir que el dinar al Restau-rant La Rosaleda de Martinet, va

encantar a tots els assistents. Fins itot els més crítics. I finalment, el dia 21 de novembre,degut a les eleccions al Parlament

de Catalunya, tot i haver previst lasortida una setmana després,varem cloure la tardor amb la sor-tida al Castell de Balsareny. Vamcomençar la jornada amb una visi-ta guiada al recinte medieval i unaposterior curiositat per comple-mentar la sortida, a les BodeguesARTIUM, de la DO Pla de Bages,on els participants tingueren l'o-portunitat de resseguir el procésd'elaboració de vins i caves, recó-rrer per grups les instal· lacions, iqui ho va voler va fer rebost, pergaudir d'aquestes properes festesamb sucs de qualitat. Us convidem a venir amb nosaltresel trimestre vinent. Veieu l'Agenda.

Enric Solà

E

Sortida històrica per la Cerdanya de la postguerra.

El grup a la sortida d’Arnes i Horta de Sant Joan.

24

BTT

ortida de cap de setmanaal Capcir. Dies 3 i 4 desetembre de 2010.

ItinerariInici i final: Matamala.Recorregut: 40 km.Desnivell acumulat: 700 m.Mapa: Cerdagne-Capcir. 1:50.000.Pyrénées carte 8. Rando Éditions.Maig 2010.

AssistentsFerran Massana, Pere Carrera,Salvi Vidal, Josep Julià, VíctorHerrero, Jordi Noguero, ÀngelBeumala, Joan Vendrell, JosepCastellví, Manel Sansalvador,Jaume Bonaventura, Josep Domin-go, Joan Domingo, FrancescDomingo (vocal).

El CapcirLa comarca del Capcir es trobasituada al NE de la Cerdanya i alNO del Conflent, a la vall alta del'Aude. S'estén entre els 1.500 i1.700 m alt i voltada de muntan-yes, és la plana més alta dels Paï-sos Catalans. Les gorges de l'Audel'obren al nord vers la plana delLlenguadoc, però la sortida històri-ca del Capcir és al sud, a través del'ample coll de la Quillana (1.741m), per on hom accedeix al pla de

la Perxa. El cap de comarca és elpoble de Formiguera i comprèn elsmunicipis dels Angles, Matamala,Font-rabiosa, Ral, Puigbalador i laLlaguna. El Capcir és lligat econò-micament als mercats de Montlluís(Alta Cerdanya) i de Prada (Con-flent). Fou una antiga demarcacióadministrativa del comtat de Cer-danya, centrada ja des del s XIII alcastell de Puigbalador i que com-

prenia tota la vall del Capcir. Per-tanyia a la jurisdicció del veguerde Conflent i es mantingué després

de l'annexió a França (1659) fins ala Revolució, que fou incorporadaal districte de Prada del departa-ment dels Pirineus Orientals.El Capcir ofereix un paisatge amb

una empremta d'instal· lacions pera practicar esports de muntanya,sobretot els esports d'hivern: l'es-quí alpí i l'esquí de fons. Els ves-sants a on roman més temps la neuconstitueixen els vessants mésorientals esquiables del Pirineu.Destaca el paisatge del vessantdels Angles, a on es troba el boscamb una munió d'urbanitzacions.El contrast es manifesta al compa-rar-lo, amb el dels pobles del fonsde la vall que han crescut relativa-ment poc i que fàcilment es percepl'herència de centenària de l'expan-sió medieval de la població demuntanya. Pobles com Formigue-res, Puigbalador, Matamala i Ral,en són la millor mostra.

L'excursióCom ja és tradició des de fa dosanys, el grup de ciclistes del CEMha realitzat el primer cap de setma-na de setembre d'enguany una sor-tida a la comarca nord catalana delCapcir. L'itinerari no és complicatperò requereix un entrenament

mitjà, fet pel qual es va preferirdedicar el primer dia a l'aproxima-ció, d'unes dos hores i mitja encotxe des de Molins de Rei. L'a-llotjament el vam fer al centre de

S

Aprofitant les planúries de la comarca.

Foto testimonial del grup al.... Coll de la Llosa, potser?

vacances "La Capcinoise" deMatamala, un hostal familiar queens va proveir de bons àpats, amb

un estil francès diferent al queestem més acostumats. Al vespreno se sentia ni una ànima, vamcreure que bona part de la poblacióencara estava de vacances.Al matí, les campanes de l'esglésiaens van marcar l'hora de preparar-nos. Després d'esmorzar, prepararl'equip i la bicicleta, sortim de l'a-parcament de davant l'Església, pelcamí del cementiri que va cap aFormigueres. A uns cinc-centsmetres, creuem la carretera per untúnel i ens endinsem als boscos dela Mata. Seguint el camí de la ViaReial s'arriba al centre BTT de l'es-tany de Matamala. El centre eratancat però hi vam fer una paradaper fer-nos la foto oficial i perveure les bones instal· lacions queen disposa. Molt a prop hi ha altresequipaments: d'equitació, de nave-gació, de tir a l'arc i d'altres ins-tal· lacions esportives. Senseparar gaire, vam reprendre el camíque voreja l'estany fins la vora sud.En un punt no gaire vistós peròsenyalitzat, vam enfilar-nos, gaire-

bé literalment, per uns camins queells anomenen enllaç del circuit del'estany amb els circuits d'alçada.

Van ser cent vuitanta metres dedesnivell molt fort en un terrenyinestable que a tots ens va caldreposar el peu a terra. Un com a dalt i havent reprès l'alè,

seguim per carretera fins el Colldel Mel, i connectem amb un cir-

cuit de pistes forestals fins el Collde la Quillana. En aquest coll hi hala "Maison du Capcir", casa quefigura com a centre d'informaciódels circuits de BTT. Continuemper la carretera que porta a lapoblació de la Llaguna, però pocabans d'arribar-hi, enfilem per unaaltra carretera menor que ens portaal Coll de la Llosa. Al coll ensagrupem i comencem a treurecàmeres fotogràfiques. Semblavaque alguna cosa extraordinàriaanava a passar. Crec que estàvemjoiosos d'haver arribar a un delspunts més alts i volíem un record.Del Coll de la Llosa vam seguirper la pista forestal que va fins elRefugi de Coll de Torn. D'allàsabíem que hi havia una font ambun bon doll d'aigua. Agafem aigua,mengem una mica i comencem abaixar fins el Coll de la Creu. L'ex-cursió se'ns feia curta i després devalorar la possibilitat d'allargar-launa mica més, decidim apropar-nos al poble de Ral per contemplarl'estany de Puigbalador. El paisat-ge de l'altiplà del Capcir és espec-tacular pels amants de la muntan-ya, però la nostra petita decepciófou trobar l'estany de Puigbaladorgairebé buit. I doncs, és com moltsestanys del Pirineu. De tots éssabut que aquests estanys se'ls haincrementat la seva capacitat ambuna presa i els buiden segonsconvé.Ara sí que ja s'acostava l'hora detornar, i tot buscant els camins méscurts vam comprovar com la tec-nologia GPS també ens va ser útilper tornar a Matamala.L'esport d'equip, un bon dinar i ungrapat d'anècdotes compartides vaser el millor que ens hem endutd'aquesta trobada.

Àngel Beumala

25

BTT

Impressionant vista de l’estany des d’una part del recorregut.

Retencions evidents.

SETEMBRE

ACTIVITAT: Audiovisual "Els Cantsde la Sirena Blanca". Muntanya hiver-nal, a càrrec de Francesc Sànchez.DATA: dijous 30.ASSISTENTS: 65 persones.

DESCOBERTA CULTURAL

ACTIVITAT: "Bruixes i inquisició" aHorta de Sant Joan i Arnes.DATA: diumenge 19.ASSISTENTS: 56 persones.

MEDI AMBIENT

ACTIVITAT: Matinal a Castellgallí.DATA: diumenge 26.ASSISTENTS: 14 persones.

SENDERISME

ACTIVITAT: Presentació del Cicle deTravessades pel sender GR-7.DATA: divendres 10.ASSISTENTS: 12 persones.

ACTIVITAT: Travessada pel senderGR-7, primer tram: Sorribes - Coll deBancs - Tuixent.DATA: diumenge 19.ASSISTENTS: 42 persones.

ALTA MUNTANYA

ACTIVITAT: Ascensió al Monviso3.841 m - Itàlia.DATA: dimarts 31, dimecres 1 idijous 2.ASSISTENTS: Xavi i Sílvia.

ACTIVITAT: Ascensió a la Pica delCanigó 2.784 m.DATA: dissabte 4.ASSISTENTS: Aurora, Encarna,Josep i Enric.

ACTIVITAT: Ascensió al Balaitus3.144 m.DATA: dissabte 18 i diumenge 19.ASSISTENTS: Àfrica, David, Aitor iAndreu.

ACTIVITAT: Ascensió al Pic d'Alba3118 m i al Gendarme d'Alba 3054 m.DATA: dimecres 29.ASSISTENTS: Pedro Caballero.

ESCALADA

ACTIVITAT: Via Aresta Ribes - Pol-lego de la Vinya Nova, 330 m., 6a.DATA: diumenge 19.ASSISTENTS: Ivan, Juanma i Pedro.

ACTIVITAT: Via Pornostar - Vilano-va de Meià, 6b, V+, A0.DATA: dissabte 25.ASSISTENTS: Carles i Ivan.

OCTUBRE

ACTIVITAT: Cinema de Natura,"L'anell de foc: mai hauràs estat tant aprop d'un volcà".DATA: dissabte 9.ASSISTENTS: 35 persones.

ACTIVITAT: Curs teòric-pràcticsobre el sistema d'orientació "Dufour"de "LA MARXETA".DATA: dissabte 9 i diumenge 10.ASSISTENTS: 10 persones.

ACTIVITAT: 47ena "LA MARXE-TA".DATA: diumenge 17.ASSISTENTS: 204 persones.

DESCOBERTA CULTURAL

ACTIVITAT: Sortida de MemòriaHistòrica a Martinet i Montellà, ambla Visita guiada pel Parc dels Bún-quers franquistes de la "Línia P".DATA: diumenge 24.ASSISTENTS: 42 persones.

MEDI AMBIENT

ACTIVITAT: La tardor a l'Espai Nat-ural de la Vall Valcàrquera.DATA: diumenge 31.ASSISTENTS: 12 persones.

SENDERISME

ACTIVITAT: Travessada pel senderGR-7, segon tram: Tuixén - SantLlorenç de Morunys.DATA: diumenge 24.ASSISTENTS: 47 persones.

26

RESUM D’ACTIVITATS

27

RESUM D’ACTIVITATS

ALTA MUNTANYA

ACTIVITAT: Ascensió al Alt deJuclar 3.588 m.DATA: dissabte 16.ASSISTENTS: Encarna, Enric iSanti.

ESCALADA

ACTIVITAT: Via Aitor - Agulla del'Arbret, Montserrat.DATA: dissabte 2.ASSISTENTS: Aitor, Àfrica i Aurora.

ACTIVITAT: Via Cami de l'Alsina -Sant Benet, Montserrat.DATA: dissabte 9.ASSISTENTS: Juan Carlos, Aitor iÀfrica.

ACTIVITAT: Cresta Urquiza Olmo -Montrebei, Aragó, 600 m, V+/6a.DATA: dissabte 23.ASSISTENTS: Juan Carlos i Aitor.

ACTIVITAT: Via Gloria i ArestaBrucs a l'Agulla de Can Jorba.DATA: diumenge 24.ASSISTENTS: Pedro i Juanma.

NOVEMBRE

ACTIVITAT: Cinema de Natura:

"L'Antàrtida: un continent encara enestat pur".DATA: dissabte 6.ASSISTENTS: 30 persones.

ACTIVITAT: Presentació del projecte"50 anys, 50 cims".DATA: dissabte 20.ASSISTENTS: 80 persones.

ACTIVITAT: Lliurament de trofeusde "La Marxeta". Plaques commemoratives de 25 anysde soci.Medalles de primeres ascensions acims de 3.000 m o superiors.DATA: dissabte 20.ASSISTENTS: 80 persones.

DESCOBERTA CULTURAL

ACTIVITAT: "Castells Catalans"Visita guiada al Castell de Balsareny.DATA: diumenge 21.ASSISTENTS: 44 persones.

MEDI AMBIENT

ACTIVITAT: Jornades Micològiques.DATA: dissabte 13 i diumenge 14.ASSISTENTS: 25 persones.

SENDERISME

ACTIVITAT: Travessada pel senderGR-7, tercer tram: Sant Llorenç deMorunys - Hostal del Pla.DATA: diumenge 14.ASSISTENTS: 33 persones.

ALTA MUNTANYA

ACTIVITAT: Ascensió al Mont Per-dut 3.355 m.DATA: dissabte 13 i diumenge 14.ASSISTENTS: Juan Carlos, Aitor iÀfrica.

ACTIVITAT: Ascensió al Clarabideocc. 3.020 m , Clarabide or. 3.012 m iGias 3.011 m.DATA: dissabte 13 i diumenge 14.ASSISTENTS: Francesc, David,Jordi, Isabelle i Carme.

ESCALADA

ACTIVITAT: Via de l'Aranya - Serrat deles Garrigoses, Montserrat, 260 m, V+.DATA: diumenge 7.ASSISTENTS: Pedro i Juanma.

LA JUNTA INFORMA

iutadans de Catalunya, jasóc aquí!" Amb aquestesemotives paraules, pronun-

ciades el 30 de setembre de 1977,el president de la Generalitat deCatalunya Josep Tarradellas (1899-1988) s'adreçava a la multitudaplegada a la plaça de Sant Jaume,

just acabat de tornar de gairebéquaranta anys d'exili. A l'exili,Tarradellas havia mantingut viva laflama de la Generalitat, la màximainstitució de govern de Catalunya. Salvant totes les distàncies, laJunta Directiva ja us podem dir:"Socis i sòcies del CEM, ja eltenim aquí!". Sí, ja està instal· latel rocòdrom a l'interior del Polies-portiu Municipal! Ja podeu anar-hii contemplar-lo! Abans però, us volem fer una con-sideració terminològica: per unifi-car nomenclatura, tots plegats hau-ríem d'anomenar-lo "bloc d'entre-nament d'escalada". Ho diem per-què, per poder anomenar-lo "rocò-drom", hauria de tenir 9 metresd'alçada i seria necessari l'ús decordes per entrenar-hi. En aquestcas, la instal.lació només té 3metres d'alçada i per utilitzar-la, noes fan servir cordes. Per tant, repe-

tim la proclama, però amb el termeapropiat: "Ja està instal· lat el blocd'escalada a l'interior del Polies-portiu Municipal!" Ens ve de gust explicar la històriade la renovació del nostre espaid'escalada, perquè això ha estatgairebé com la construcció de la

Sagrada Família... Si ens remun-tem a la "prehistòria", l'any 1990 esva construir al soterrani de l'entitatun espai d'escalada en una fusta de

4 metres de llargada per 3 metresd'alçada, i 30 preses artificials.Fins ara ha estat l'únic espai d'en-trenament per als practicants d'a-quest esport que hi ha hagut aMolins de Rei. També l'any 1990,

els escaladors del CEM van pre-sentar un projecte al regidor d'Es-ports de l'època per instal· lar unrocòdrom fix de 9 metres d'alçada i6 vies d'escalada a la paret delPoliesportiu. Els van contestar quequan es construís el barri de laGranja tindrien en compte un espaiper fer-hi aquesta instal· lació. Pera qui no ho sàpiga, el barri de laGranja fa deu anys que està cons-truït i el rocòdrom encara el bus-quem. Com veieu, la precisió ter-minològica que hem fet abans ésimportant. Encara no hi ha rocò-drom municipal i mantenim la rei-vindicació ben ferma d'aquestequipament esportiu per a la vila.D'altra banda, tots aquests anys, lesdiverses juntes del CEM s'hanencomanat a sant Bernat, patró delsexcursionistes, cada cop que unjove baixava al soterrani a entre-nar-se. La raó és molt senzilla: envint anys, la instal· lació del nostresoterrani s'ha fet vella, ha patitinundacions i, per descomptat, nocompleix cap normativa tècnica.

Gràcies al déu que sigui ningú hapres mai cap mal. Com que tenimexperiència en els tractes amb l'A-juntament i sabíem de sobra queaquesta instal· lació mai no esfaria al Poliesportiu si no li donà-

C

28

A la fi el resultat esperat...

...Després d’un llarg i dur camí.

29

LA JUNTA INFORMA

vem una empenteta, l'assembleadel 23 de gener del 2010 va apro-var avançar el 100% del cost delnou bloc d'escalada. A canvi, l'A-juntament s'havia de comprometrea retornar-nos durant el 2011 el50% de l'import, com a mínim. Eljuliol del 2010 vam rebre una cartade la interventora municipal, San-dra Castelltort i Claramunt, amb elcompromís oficial de compliraquest tracte i pocs dies abans de

la Festa Major (octubre del 2010),vam signar el conveni. Per part del'Ajuntament hi havia l'alcalde,Ivan Arcas, i el regidor d'Esports,Victor Puntas, i per banda delCEM, la Mireia Sellarès, el JordiGarcia i l'Àngel Beumala. Ara res-pirarem tranquils amb aquestanova instal· lació feta per l'empre-sa TOP30 i que compleix les nor-mes de qualitat UNE, DIN, BSI,EN, i ISO sobre disseny i fabrica-ció d'estructures artificials d'esca-lada. A la fi, els escaladors deMolins de Rei s'entrenaran en unpavelló poliesportiu, que és on

s'han d'entrenar els esportistes, ipodran fer servir tots els seus ser-veis, com ara vestidors i dutxes.Felicitem-nos-en, socis i sòcies delCEM! Canviant de tema, la Junta estàimpressionada de la feina feta perla Comissió Organitzadora percelebrar el 50è aniversari del CEM(1961-2011) i la felicita de formaentusiasta. Les activitats són moltatractives i n'hi ha que seran molt

divertides. El cinquantenari és unmoment per celebrar, per estarcontents i, sobretot, per passar-s'hobé! Us preguem que hi participeu ique animeu persones que no siguinsòcies a assistir-hi!Us informem també que les sòciesMaria Lluïsa Domingo i Magdale-na Escala han participat, a l'illa deMallorca, al XXXIV Aplec Excur-sionista dels Països Catalans.Aquest aplec va tenir lloc a la loca-litat de Port de Sóller del 29 d'oc-tubre fins al dia 1 de novembre.L'aplec estava organitzat pel GrupExcursionista de Mallorca, la

Federació Balear de Muntanyisme,la Secció de Muntanya del ClubPollença i els grups excursionistesde Vilafranca i Esporles, i el Clubde Muntanya i Escalada de Sóller.Durant quatre dies hi va haver unmunt d'activitats i excursions peraquesta illa. Si voleu consultar ladocumentació que van portar d'a-llà, en disposem d'una còpia allocal.Aprofitem aquest espai que enscedeix el director del Butlletí peracomiadar-nos de tots i totesvosaltres. No és hora de fer capbalanç, perquè això ja ho fem cadaany a l'Assemblea General. Nomésvolem recordar que el 20 de generdel 2007 ens vam presentar amb laidea de ser una Junta continuista icreiem que ho hem aconseguit.Com diu la sòcia entrevistada enaquest número, aquests quatreanys han estat per a nosaltres moltenriquidors. És increïble el creixe-ment personal que comporta l'ex-periència de ser membre d'unaJunta Directiva. Cap soci se l'hau-ria de perdre, de veritat. Esperempoder-vos dir adéu en directe al'Assemblea del canvi de Junta deldia 22 de gener del 2011! Recor-deu que fins al dijous 20 de generteniu temps d'organitzar una can-didatura i presentar-la en un sobretancat a Secretaria.Com sempre, trobareu la resta d'a-cords presos en la Junta Directivaal llibre d'actes de l'entitat.

Forn de Pa

“CAL CARDONA”PA DE TOTA MENA, PASTES, PIZZES

i ESPECIALITAT EN COCA DE FORNERTARDES PA CALENT

Plaça de Catalunya, 16Tel. 93 668 27 81

MOLINS DE REI

Parlament del President en el lliurament de premis de la Marxeta.

30

SECRETARIA

Actualment, el nombre de socis de la nostra entitat és de 667

ALTES

MOVIMENT DE SOCIS

BAIXESSoci Cognoms i Nom d/m/a

1703 FERNANDEZ MARQUEZ, ANTON 14/09/20101704 BERNAL ATANES, ROSA Mª 14/09/20101705 COMAS DEL HOYO, CARLOS 20/09/20101706 RÀFOLS RAVENTÓS, HORTÈNSIA 13/10/20101707 GARCIA ALCALA, MIREIA 05/11/20101708 PARRA CARBONELL, FRANCISCO 18/11/2010

Soci Cognoms i Nom d/m/a

0302 ARMENTANO MORALES, JAUME 31/12/20100855 ARIAS CAPARROS, LLUIS 31/12/20100856 ARIAS ZARCO, LLUIS 31/12/20100857 ZARCO PINILLA, MA. ROSA 31/12/20101242 GARCIA GUEVARA, JOAN 14/07/20101337 MASSANA TUTUSAUS, SEBASTIÀ 31/12/20101553 MARTÍNEZ CÀNOVAS, JORDI 31/12/20101597 BLANCO PORRAS, JESÚS 31/12/20101643 CANYELLES ARMENGOL, ELOI 31/12/2010

El dia 22 d'octubre ens va deixar el Sr. Manolo, pare del nostre consoci i membre de la Junta, Jesús Jiménez, avi de lessòcies Maria i la Marta Jiménez i sogre de la Teresa Canals.Aprofitem aquest comunicat per transmetre'ls el condol del conjunt de socis/es de l'entitat i la seva Junta Directiva, i natu-ralment a la seva família i amics. Va ser acomiadat a l'església parroquial de la vila el dia 23 d'octubre a 2/4 de 4 de latarda. Descansi en pau.

Premiats de la Marxeta. Premiats dels primers 3000’s... Homenatjats dels 25 anys de soci.

En tancar l'edició d'aquest trimestre hem rebut una desagradable notícia: la mort de lanostra consòcia Gertrudis Figueras, gran col· laboradora de sempre, com tota la sevafamília, de les activitats multitudinàries del CEM. Tot i estant al cas de la seva malaltia,hem rebut el cop de la seva desaparició, amb la consternació de les persones que l'admi-ràvem i l'apreciàvem. Aprofitem aquestes ratlles de darrera hora per traslladar a la famí-lia i amics el nostre més sincer suport en aquests moments de tristor. Especialment ho fema en Felip Vila i na Mònica Vila.

REPARTIMENT DE PREMIS DE LA MARXETA 2010