preparació física en el món del fútbol · PRETEMPORADA JUVENIL DIVISIÓ D’HONOR DEL REAL...

PREPARACIÓ FÍSICA EN EL MÓN DEL FÚTBOL

1

ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ......................................................................................................... 3

2. OBJECTIUS.............................................................................................................. 5

3. MARC TEÒRIC DE REFERÈNCIA........................................................................... 6

3.1. QUÈ ÉS LA PREPARACIÓ FÍSICA?.................................................................. 6

3.1.1. PERIODITZACIÓ....................................................................................... 8

3.2. MÈTODES DE PLANIFICACIÓ......................................................................... 11

3.2.1. EVOLUCIÓ HISTÒRICA.......................................................................... 11

3.2.1.1. Planificació tradicional................................................................... 12

3.2.1.1.1. Model de Matveiev.............................................................. 12

3.2.1.1.2. Model del pèndol de Aroseiev............................................. 13

3.2.1.1.3. Model d’altes càrregues de Vorobiev.................................. 16

3.2.1.1.4. Model d’altes càrregues de Tschiene.................................. 16

3.2.1.2. Planificació contemporània............................................................ 18

3.2.1.2.1. Entrenament per blocs de Verkhoshansky.......................... 18

3.2.1.2.2. Model Integrador de Bondarchuk......................................... 20

3.2.1.2.3. Model ATR........................................................................... 22

3.2.1.2.4. Model de llarg estat de forma de Sompa............................. 24

3.2.1.2.5. Model cognitivista de Seirul·lo............................................. 25

3.2.1.3. Planificació integral......................................................................... 28

3.2.1.4. Periodització Tàctica...................................................................... 30

3.2.1.4.1. Periodització tàctica de Mourinho........................................ 30

3.3. FACTORS QUE CONDICIONEN LA PREPARACIÓ FÍSICA............................ 33

3.3.1. EL CLIMA.................................................................................................. 33


2

3.3.2. LA NUTRICIÓ........................................................................................... 34

3.3.2.1. LA HIDRATACIÓ............................................................................ 37

3.4. PREVENCIÓ DE LESIONS............................................................................... 39

3.4.1. PROGRAMA DE PREVENCIÓ DE LESIONS.......................................... 40

4. MARC PRÀCTIC...................................................................................................... 43

4.1. PRETEMPORADES........................................................................................... 43

4.1.1. PRETEMPORADA CADET DIVISIÓ D’HONOR DEL RACING DE

FERROL...................................................................................................... 43

4.1.1.1. Planificació de la temporada.......................................................... 44

4.1.1.2. Exemples de sessions.................................................................... 46

4.1.2. PRETEMPORADA JUVENIL DIVISIÓ D’HONOR DEL REAL BETIS

BALOMPIÉ.................................................................................................. 48

4.1.2.1. Planificació de la temporada.......................................................... 49

4.1.2.2. Exemples de sessions.................................................................... 50

4.2. COMPARATIVA DE LES PRETEMPORADES.................................................. 52

5. CONCLUSIÓ............................................................................................................ 53

6. BIBLIOGRAFIA........................................................................................................ 54

7. WEB GRAFIA........................................................................................................... 55

8. ANNEX..................................................................................................................... 57

8.1. ENTREVISTA AL PREPARADOR FÍSIC DEL SOUTHAMPTON FC................. 57

8.1.1. BIOGRAFÍA.............................................................................................. 57

8.1.2. SOUTHAMPTON FC................................................................................ 58

8.1.3. COS DE L’ENTREVISTA.......................................................................... 59


3

1. INTRODUCCIÓ

Aquest treball es basa en la preparació física en el món del futbol.

En concret es centra en els diferents mètodes de planificació física més destacats que

han existit i com han anat evolucionant fins a l’actualitat.

Aquest treball acadèmic té com a objectiu principal mostrar tot la feina que hi ha darrera

de cada futbolista abans de sortir al camp, ja que el futbol és l’esport rei al nostre país i

a la major part del món però no tothom és conscient de l’esforç i suor que hi ha abans de

sortir al camp. Hi ha moltes i molt diverses formes de plantejar una temporada des del

punt de vista físic, és per això que en aquest treball farem una mirada enrere per tal de

veure l’evolució del mètodes.

He decidit escollir aquest tema degut al que significa el futbol per a mi, esport que practico

des de ben petita, així com la preparació físic, què és un tema que hem crida l’atenció i

poder-la aplicar en un futur amb el meu propi equip.

El treball esta dividit en dues grans parts:

Una part teòrica sobre la preparació física dels futbolistes.

Una part d’observació en la qual a partir de diferents dades compararem la

pretemporada de diferents equips.

La primera part estarà composta d’informació extreta de diferents llibres, apunts i pàgines

webs, mentre que la segona a partir d’una sèrie de dades, que em proporcionaran alguns

entrenadors, les compararé i en treure una sèrie de conclusions.

La part teòrica estarà dividida en tres grans parts: a la primera part de faig una primera

introducció del tema de la preparació física; a la segona part, desenvolupo amb més

detall els mètodes de preparació física, mostrant la seva evolució amb el temps; i a la

l’última part de la teoria, comento la influencia que tenen alguns factors sobre la

preparació física, una mala gestió dels quals pot afectar negativament al nostre

organisme i a la nostra forma física


4

La part pràctica esta basada en la comparació de dues pretemporades de dos equips de

futbol base, de diferents categories, encara que tots dos es troben a la millor lliga de la

seva categoria.

Per últim, a l’annex hi ha l’entrevista que vaig realitzar a Jesús Pérez, preparador físic

del Southampton FC, el qual ens dona una visió de tot el món de la preparació física en

primera persona i des de una posició privilegiada.


5

2. OBJECTIUS

Els objectius d’aquest treball es basen tan en la part teòrica com en la part practica, en

el apartat de la preparació física en el món del futbol, amb quatre objectius generals que

serien:

Ampliar els meus coneixements en el camp de la preparació física

Investigar sobre els models de preparació física

Ser conscient de la gran importància que té una bona dieta per als futbolistes

Investigació de mètodes per a prevenir lesions


6

3. MARC TEÒRIC DE REFERÈNCIA

3.1 QUÈ ÉS LA PREPARACIÓ FÍSICA?

Definició Entenem com a preparació física aquella part del entrenament a la qual es tracta de

posar en forma física al esportista, mitjançant les seves actituds naturals i desenvolupant

al màxim les seves qualitats físiques, per mitjà d’exercicis sistemàtics, graduals i

progressius, que possibilitin la adaptació del cos per al entrenament específic i tècnic de

cada esport i així obtenir el màxim rendiment esportiu possible.

Tots els esports, fins i tot aquells que són menys actius físicament, tenen la seva

preparació física.

La preparació física la podem dividir en dues etapes:

Etapa general

La etapa general en la preparació física és aquella que treballa totes les qualitats

físiques bàsiques necessàries per a la pràctica de qualsevol esport, a més

proporciona un desenvolupament equilibrat de tots els grups musculars, de totes les

funcions orgàniques i sistemes energètics.

Mitjançant aquesta preparació obtindrem les condicions bàsiques i elementals per a

una posterior preparació física específica.

Aquesta etapa es realitza durant el primer període de la pretemporada, la més

llunyana possible del període de competició, on es posa el cos a punt per a realitzar

entrenaments més intensos.

La preparació física general té la funció de:

Desenvolupar, consolidar o establir les bases físiques per a la execució dels

exercicis especials i competitius.

Purificar i netejar el sistema cardiovascular durant els primers mesocicles.

Enfortir els músculs i els sistemes que la preparació específica no contempli,

evitant un mal funcionament de determinats òrgans i aparells.


7

Basar-se en el treball de les fonts de tipus aeròbic amb càrregues de llarga

duració i intensitat baixa com a base regeneradora de les demes fonts

energètiques.

Etapa específica

La preparació física específica es refereix al desenvolupament de les qualitats

físiques, grups musculars, sistemes energètics, funcions orgàniques, moviments

especials i adequacions del treball a les necessitats particulars de una determinada

activitat esportiva o esport.

En aquesta etapa es desenvolupen qualitats com la coordinació, la habilitat, l’equilibri,

la velocitat, la flexibilitat, la força explosiva, etc. Per a realitzar una preparació física

específica eficaç és necessari primer una bona preparació física general.

Jugadors del Atlètic de Madrid treballant la velocitat.


8

La preparació física aporta al cos molts beneficis, els seus mecanismes de defensa es

perfeccionen de tal manera que el cos es previngui de moltíssimes malalties. Els

sistemes del cos obtenen una gran millora:

Sistema locomotor

Els músculs guanyen resistència, força, velocitat de contracció i coordinació

muscular, cosa que fa hi hagi una millora de la hipertrofia muscular i que

s’incrementi la capacitat aeròbica muscular.

Sistema nerviós

Els sistema nerviós augmenta la velocitat de reacció i la coordinació dels

moviments.

Sistema respiratori

Augmenta la ventilació i la capacitat pulmonar, i ,per tant, el organisme s’oxigena

millor. La freqüència respiratòria disminueix i augmenta la profunditat de cada

respiració.

Sistema cardiovascular

Hi ha una millora al ritme cardíac, en el consum d’oxigen, en la freqüència cardíaca

i respiratòria, que permet que l’organisme treballi amb un menor desgast

energètic.

3.1.1 PERIODITZACIÓ

Per entendre aquest treball cal tindre clars els diferents conceptes que utilitzem en aquest

àmbit.

Una temporada és el període anual en què se celebren les principals competicions d'un

determinat esport. Fora d'aquest període, els esportistes se solen dedicar al descans, a

la recuperació i l'entrenament per afrontar les competicions de la següent temporada.

Per tant, entenem com a pretemporada, la primera part de la planificació anual o d'un

cicle llarg d'entrenament. L'objectiu d’aquest període és crear una base funcional


9

suficient a través de diferents i variats continguts per als períodes posteriors, així com

mantenir la forma entre temporades. La seva durada és variable (de 2 a 4 mesos), segons

el calendari de competicions i l'experiència del esportista (més curt a major nivell

competitiu).

Per aconseguir un bon estat de forma necessitem entrenar, per això cal destacar que

entenem com a entrenament qualsevol càrrega física que provoca una adaptació i

transformació funcional o morfològica de l'organisme, i per tant, un augment i millora del

rendiment. En un sentit més ampli, el concepte d'entrenament s'utilitza en l'actualitat per

a tot ensenyament organitzat que aquest adreçada a l'augment de la capacitat de

rendiment físic, psíquic, intel·lectual o tècnic-motor de l'home.

Per tal de planificar un entrenament continu durant un període de temps es programen

una sèrie de sessions d’entrenament. Cal destacar que, un sessió és un període curt de

temps ocupat per una certa activitat. Això vol dir que, durant una determinada sessió, es

duen a terme una sèrie definida de tasques programades amb anterioritat que giren al

voltant d’un objectiu.

A l’ hora de preparar una temporada de futbol hi ha tres conceptes bàsics: la planificació,

la programació i la periodització.

Entenem com a planificació: l’acció i resultat de planificar, entenent que planificar és

sotmetre a un pla estudiat d’una activitat o procés concret.

La planificació és una proposta teòrica construïda per la descripció, previsió, organització

i disseny dels esdeveniments del entrenament, en una determinada fase de la vida

esportiva de un esportista, així com els mecanismes de control que permetin modificar

els esdeveniments amb l’objectiu de obtindré un procés d’entrenament ajustat per

aconseguir els resultats desitjats en la competició (Seirul·lo 1999)

La programació és l’elaboració d’un programa: pla, projecte o declaració del que es

pensa realitzar.

La programació tracta de ordenar els continguts del entrenament mitjançant un pla

estratègic que permeti portar a l’equip a aconseguir els objectius proposats. Podem dir

que és una fulla de ruta on es determinen els passos a seguir i en quin ordre.


10

Anomenem periodització, la divisió d’un espai de temps en períodes més petits.

En el futbol, consisteix en dividir el pla anual en fases de l’entrenament més curtes i

manejable. Aquesta divisió millora la organització del entrenament i permet als

entrenadors dirigir el programa sistemàticament (Bompa T, 2004).

Per tal de aplicar la periodització sobre un determinat període de temps, com ja hem

comentat abans, cal dividir el pla anual en fases més curtes de temps que ens permetin

treballar aspectes més concrets en els esportistes. Aquestes etapes són:

Macrocicle

És un cicle d'entrenament llarg (3 a 12 mesos) que inclou una fase competitiva

compostos per mesocicles.

Les característiques més destacades d’aquest període són que agrupa els continguts

i mitjans d'entrenament en un període de temps, i respecta les dinàmiques de la

càrrega quant al seu caràcter individual i especial com una unitat independent.

Mesocicle

Constitueixen l'estructura mitjana (3 a 6 setmanes) del procés d'entrenament, sent

una unitat relativament completa que produeix un guany notable de preparació.


11

Microcicle

És la distribució més concreta i operativa dels continguts d'entrenament ja que

aquests determinen la dinàmica de la càrrega de treball com l'efecte acumulatiu de

l'entrenament.

Segons el que es treballa poden ser:

Microcicles d’ajust

Microcicles de càrrega

Microcicles d’impacte

Microcicles d’activació

Microcicles de competició

Microcicles de recuperació

3.2 MÈTODES DE PREPARACIÓ FÍSICA

Un model de planificació esportiva és un esquema teòric de un sistema complex de

variants, que s’elabora per facilitar la planificació, organització, periodització i

programació de l’aplicació de carregues de treball durant un procés d’entrenament

esportiu, que a la vegada esta determinat per les exigències competitives.

3.2.1 EVOLUCIÓ HISTÒRICA

La planificació esportiva ha anat evolucionant proporcionalment el grau d’avanç i evolució

del esport en general. Poc a poc, amb el pas del temps s’ha convertit en una eina

indispensable per aconseguir els objectius proposats en un principi.

Les primeres planificacions esportives tenen origen en esports individuals i amb el pas

del temps han anat evolucionant donant pas a les planificacions per a esports col·lectius,

del mateix mode que han anat millorant les planificacions dissenyades per a els esports

individuals.

Podem trobar els orígens de la preparació física a l’antiga Grècia (776 a.C.- 339 d.C.).

Els grecs foren els primers en celebrar les olimpíades (actuals Jocs Olímpics) , aquestes

es celebraven cada 4 anys, és a dir, es preparaven durant 3 anys per a competir el quart.


12

3.2.1.1 PLANIFICACIÓ TRADICIONAL

Models que malgrat la seva antiguitat es mantenen vigents i segueixen sent utilitzats

actualment per un bon nombre d'entrenadors, en aquest grup trobem:

Model de Matveiev.

Model del Pèndol de Aroseiev.

Models intensius:

Model d'altes càrregues de Vorobiev

Model d'altes càrregues de Tschiene

3.2.1.1.1 Model de Matveiev (1956)

Matveiev considerat com el pare de la planificació moderna de l'entrenament esportiu, va

popularitzar el seu model anual de planificació a mitjan la dècada del 50, en ell va

aprofundir i actualitzar els coneixements i propostes d'alguns dels teòrics de

l'entrenament esportiu que el van precedir com ara Kotov, Gorinevsky, Grantyn, Ozolín i

Letunov.

La estructuració del entrenament en períodes i etapes a partir del calendari de

competicions per a l’obtenció del estat de forma esportiva òptim en cada moment de la

temporada.

Es fonamenta a nivell teòric en la Síndrome General d'Adaptació ( Seyle ) i en les lleis

biològiques, i la influència d'aquests fenòmens sobre la forma esportiva. Assumeix les

condicions climàtiques com una condició a tenir en compte a l'hora de definir la

planificació esportiva, més no com un factor determinant de la mateixa. De manera

similar a la seva postura davant les condicions climàtiques, reconeix la influència del

calendari competitiu sobre la planificació esportiva però, no com el factor més important.


13

Les principals característiques d'aquest model són:

S'estructura sobre la base de tres períodes d'entrenament, clarament definits i

diferenciats:

preparatori

competitiu

transitori

Basat en les teories de la Síndrome General d'Adaptació de Selye defineix les

fases que s'han de complir per assolir la màxima forma esportiva:

fase de desenvolupament

fase de conservació

fase de pèrdua

El nombre de competicions ha de ser el just per aconseguir el perfeccionament de

l'esportista. Aquestes han d'estar organitzades de manera que vagin creixent en

ordre d'importància i dificultat.

MACROCICLE

Període preparatori Període competitiu Període transitori

Desenvolupament de la

forma física.

Manteniment de la forma

física.

Pèrdua (controlada) de la

forma física.

3.2.1.1.2 Model del Pèndol de Aroseiev (1976)

El rus Aroseiev va proposar, el 1976, una forma no tradicional de planificació de l'any

d'entrenament, que va anomenar " Sistema de formació de la preparació especial", ideat

per modalitats de combat ( judo , lluita , boxa ). En aquesta proposta s'intenta per primera

vegada resoldre les complexes tasques de preparació tècnic-tàctica i de mobilització,

donant participació activa a l'esportista per mitjà de l'ús de l'autocontrol.


14

Les característiques principals d'aquest model són:

Plantejament d'una estructura original de l'any d'entrenament, en què es divideix

la temporada en diversos cicles independents intentant apropar-se a la realitat

dels esports que inclouen diverses competicions importants al llarg d'una

temporada, el que es tradueix idealment en l'adquisició i pèrdua de la forma

esportiva per part dels esportistes diverses vegades l'any.

Es desenvolupen de manera constant i alternada dos tipus diferents d'etapes:

d'acumulació i de realització, prescindint del període transitori tradicional.

L'etapa d'acumulació té com a objectius principals crear bases i ampliar les

possibilitats físiques i tècniques per mitjà de l'acumulació d'alts volums de

càrrega.

En l'etapa de realització s'incrementa la preparació especial buscant

principalment estabilitzar les accions tècniques i tàctiques, i reforçar els millors

aspectes del rendiment esportiu mitjançant l'acumulació d'altes intensitats de

càrrega.

Només s'utilitzen dos tipus de microcicles -de forma alternada- microcicles

principals amb microcicles de regulació.

Els microcicles reguladors tenen com a funció especial la recuperació de la

capacitat especial de treball muscular i augmentar la preparació física general

, fent èmfasi en la individualitat de l'atleta.

Els microcicles principals compleixen la funció de complir el treball especial

propi de l'etapa corresponent.

ETAPA DE ACUMULACIÓ (PREPARACIÓ) ETAPA DE REALIZACIÓ

(COMPETICIÓ)

Microcicle

principal

Microcicle

regulador

Microcicle

principal

Microcicle

regulador

Microcicle

principal

Microcicle

regulador

Microcicle de

precompetició

Microcicle de

competició


15

El nombre de microcicles que s'alternen defineix la durada del procés d'entrenament, de

manera que el nombre de parells consecutius necessaris per aconseguir l' "impuls del

pèndol" no ha de ser menor de 3 ni major de 6, atès que la durada real de la convocatòria

no sobrepassa els límits dels 15-20 dies .

L '"efecte de pèndol " es fonamenta segons Arosiev en dos postulats teòrics:

Fenomen Sechenov del descans actiu, segons el qual, el restabliment de la

capacitat de treball és més eficaç quan no es tracta d'un descans passiu, sinó

d'una activitat contrastant.

La possibilitat d'aportar ritme a la capacitat especifica i general de treball de

l'esportista, fenomen vinculat amb el fet que la vida al nostre planeta se subordina

a una seqüència de diferents ritmes. A causa d'això, la seqüència dels microcicles

bàsics i de regulació fa que l'organisme oscil·li com un pèndol , assegurant, d'una

banda, un restabliment més eficaç de l'esportista i, de l'altra, creant rítmics

augments i reduccions de la seva capacitat del seu treball general i especial.

"Com menors són els pèndols durant el procés d'entrenament, més gran serà el

nombre de vegades que l'atleta estarà en condicions de competir eficaçment, però si

els pèndols són grans, major serà la possibilitat de sustentar la forma física per molt

temps" (Forteza de la Rosa, 1999).

Gràfica de les càrregues al model del Pèndol de Aroseiev.


16

3.2.1.1.3 Model d'altes càrregues de Vorobiev (1971-1978)

També de nacionalitat russa, N. Vorobiev, controvertit entrenador d'halterofília,

considerat al costat de Verkhoschansky com els precursors de la doble periodització, va

proposar aquest model de planificació. Aquest model fou creat per a la preparació de

halterófils i llançadors de bala.

L'aplicació de càrregues en aquest model es regeix pels principis de l'adaptació biològica

dels sistemes funcionals de l'esportista. Per tal de promoure contínues adaptacions a

l’organisme es considera necessària l'aplicació freqüent de canvis en les càrregues de

treball. Es basa en la utilització prioritària de càrregues específiques d'entrenament .

A l'inici es desenvolupen càrregues de molt volum i intensitats altes i al apropar-se la

competència el volum s'estabilitza en un nivell mitjà i s'utilitzen intensitats màximes i

submàximes. La càrrega específica té un paper dominant i s'evita l'entrenament

multifacètic.

La postura teòrica de Vorobiev s'oposa a la tradicional del seu compatriota i company

Matveiev, en diversos aspectes, com punt fonamental Vorobiev no té en compte la

influència de l'entrenament sobre la capacitat biològica de l'esportista. Partint de

l'enteniment de la dificultat per mantenir la capacitat màxima de treball per sobre de 7-10

dies, assumeix com a obligatòria la planificació de l'entrenament mitjançant oscil·lacions

contínues. Tal criteri pel que fa a la variabilitat de la càrrega, funciona amb el enteniment

del fet que davant un estímul uniforme, un treball muscular uniforme, l'organisme de

l'esportista respon amb una reacció uniforme, en altres paraules, com més uniforme sigui

la càrrega de entrenament, més ràpidament l'organisme s'acostumarà a ella i menor serà

l'efecte en el desenvolupament de la qualitat motriu.

3.2.1.1.4 Model d'Altes càrregues de Tschiene (1988)

Buscant el manteniment d'un alt nivell de rendiment durant tot el cicle anual de

competències, l'Alemany Peter Tschiene, va concebre aquest model de planificació que

a més de portar el mateix nom que el model anterior, també utilitza càrregues

d'entrenament en què el volum i la intensitat són alts durant tot l'any.


17

Les principals característiques d'aquest model són:

Notable ondulació de la càrrega per canvis freqüents en els aspectes qualitatius i

quantitatius de l'entrenament, emmarcada en contínues fases breus.

Ús continu d'una elevada intensitat de la càrrega (superior al 80%). La diferència

entre el volum de càrrega del període preparatori i el del període competitiu és

mínima (20%, entre el 80 % i el 100%).

Utilització prevalent del treball específic de competició, amb una intenció constant

al llarg de tot el procés de preparació, de trobar models d'execució que s'adaptin

a la pròpia competició, mitjançant la utilització d'aparells especials.

Determinació d'un sistema controlat de competències com a mitjà d'intensitat

específica per desenvolupar i mantenir la forma esportiva.

Utilització d'intervals profilàctics amb motiu de l'ús elevat d'entrenaments d'alta

qualitat.

Utilització d'un control rigorós de les capacitats funcionals i condicionals que

determinen el valor previst per a l'esportista durant la competició.

Gràfica dels canvis de càrrega del model d’Altes càrregues de Tschiene.


18

3.2.1.2 Planificació contemporània

Els avenços que es van generar amb els models de planificació clàssica van contribuir

de forma qualitativa a l'aparició dels models que se situen en aquest grup, en què

destaquen propostes per modalitats esportives específiques. Sobresurten aspectes com

la durada de cadascuna de les etapes en què s'organitza la temporada, situació voltant

de la qual es genera gran debat, encara actualment; per altra banda, el canvi cada

vegada més evident de les estructures rígides no individualitzades de la planificació

l'entrenament a la llum de la teoria dels sistemes i les lleis biològiques de l'adaptació,

aspecte en el deure de ressaltar la influència exercida pel dopatge (ús de substàncies

farmacològiques prohibides), en els processos d'entrenament .

3.2.1.2.1 Entrenament per blocs de Verkhoshansky

El 1988 el doctor Yury Verkhoshansky, científic rus, entrenador de l'equip olímpic

d'atletisme, va proposar aquest model de planificació. Cal destacar, que Verkhoshansky

no utilitza el terme planificació de l'entrenament, sinó que parteix d'una concepció de

l'entrenament basada en un sistema estructurat en tres fases-conceptes, així :

Programació: entesa com una primera determinació de l'estratègia, del contingut

i de la forma de construcció del procés d'entrenament .

Organització: realització pràctica del programa, partint de les condicions

concretes i les possibilitats reals de l'esportista .

Control: seguiment del procés d'entrenament basat en criteris establerts

prèviament .

Les lleis específiques que caracteritzen i determinen el procés de formació de la

capacitat de rendiment esportiu, segons la seva opinió, deriven dels processos

d'adaptació a llarg termini, l'organisme de l'esportista, sotmès a un treball muscular

intens, en funció de l'organització de les càrregues d'entrenament de diferent orientació

fisiològica. del seu volum i la durada.


19

En oposició als que plantegen una proposta analítica , desenvolupant el procés de

l'entrenament sobre la base de microcicles de diferent orientació i organitzats dins d'una

cadena de tipus seqüencial, proposa un mètode programàtic-finalitzat partint de la

utilització de tasques concretes de treball muscular intens, col·locades en una

determinada etapa perllongada de la preparació (de 3 a 5 mesos), seguida d'un programa

d'entrenament i competicions que garanteixin la seva realització.

El disseny i posterior desenvolupament de les fases de programació i organització del

procés d'entrenament, parteixen de la necessitat d'un coneixement profund de les bases

de la seva estructura i contingut, de les lleis que les determinen i de les modificacions

que genera el fet d'aconseguir alts èxits esportius. Es destaquen i prioritzen aspectes

com:

Coneixement de la realitat de l'esport modern, en aspectes com :

Increment continu del nivell de rendiment i millora dels resultats .

Elevat nombre de competències i calendaris competitius densos .

Augment dels interessos-econòmics, socials i polítics - que envolten l'alt

rendiment esportiu .

Utilització de càrregues d'entrenament impensables anys enrere .

Desenvolupament i utilització de ciència i tecnologia de punta aplicades al

rendiment esportiu .

Gràfica de les càrregues aplicades durant el model de Verkhoshansky.


20

Concepte metodològic de la preparació. En el cicle d'entrenament

s'intensifiquen les càrregues específiques, atès que els esportistes d'elit

tenen un nivell de preparació específica extremadament alt.

3.2.1.2.2 Model Integrador de Bondarchuk

El 1984, Anatoly Bondarchuk, ex llançador Soviètic de martell, qui va ser el responsable

de l'escola de llançadors més important del seu país, que en el seu moment van ocupar

els principals llocs del rànquing mundial, va donar a conèixer aquest model de

planificació, dissenyat com és lògic, per llançadors.

Per a aquest autor, segons les investigacions experimentals, el procés de

desenvolupament de la forma esportiva, té caràcter trifàsic. Aquestes fases seqüencials,

és a dir, desenvolupament, manteniment i descans, supleixen les fases clàssiques

d'adquisició, manteniment i pèrdua, i depenen del tipus de model de planificació i de les

característiques de l'esportista.

El plantejament que suporta aquest model és el conjunt de característiques d'adaptació

individual de cada atleta, calculant que aquesta adaptació s'aconsegueix en un lapse de

temps que oscil·la entre els dos i els vuit mesos, en funció de l'edat de l'esportista, els

seus anys d'entrenament, el seu grau d'entrenament i les característiques d'aquest

entrenament.

L'aspecte innovador d'aquest model és la forma com s'intercalen els períodes de

desenvolupament i manteniment amb els de repòs. El coneixement de la resposta

adaptativa de l'esportista permet establir amb precisió les diferents etapes competitives

que es poden superar durant una temporada i així, aconseguir majors nivells de


21

rendiment. El conjunt de variants que es poden implementar a l'hora de planificar una

temporada d'entrenament és bastant gran, i depèn de la capacitat adaptativa de cada

atleta. Segons el temps requerit per aconseguir la forma esportiva, després del període

de descans, es plantegen opcions diverses pel que fa a la durada i el nombre dels

períodes de desenvolupament i manteniment de la forma esportiva.

L'adaptació d'un esportista s'aconsegueix mitjançant l'aplicació paral·lela de càrregues

de diferent orientació al llarg de tot el macrocicle, tenint en compte sempre que únicament

les càrregues especials poden provocar una resposta orgànica adequada.

En aquest model, l'organització de les unitats d'entrenament és diferent a la proposta

tradicional de l'època, ja que s'inclou en totes i cadascuna d'elles treball tècnic i treball

condicional.

La durada de la fase de manteniment de la forma esportiva ha de ser al voltant de quatre

setmanes. Al final de cada un d'aquests períodes, s'ha de modificar el seu contingut en

un 50%, el que es tradueix en la utilització de mitjans diferents conservant bàsicament la

mateixa estructura i efecte d'abans. La no implementació d'aquesta modificació ocasiona

una reducció de la forma esportiva té una durada d'aproximadament quatre setmanes.

Aquestes etapes de reducció de la forma han de coincidir amb els moments de descans,

hi ha més poden consistir en un descans actiu o en activitats que no incloguin accions

específiques pròpies d'aquest esport (llançaments i musculació).


22

3.2.1.2.3 Model A.T.R. (Issurin i Kaverin 1986, Navarro 1994)

El seu nom prové de les inicials corresponents a les tres paraules que defineixen la

seqüència d'objectius que de forma general caracteritza aquest model:

Acumulació

Transformació

Realització

Sota la idea de concentrar i accentuar les càrregues, aprofitant millor el temps i adaptant-

se al calendari, va néixer la idea del ATR. El concepte arriba de mans de l'entrenador

Yuri Verjoshanskij, qui va designar als cicles d'entrenament un nom d'acord als seus

objectius:

( A ) Acumulació

( T ) Transformació

( R ) Realització

En la fase d'acumulació, l'entrenador busca establir les bases del rendiment esportiu. Pot

traçar un paral·lelisme amb el període preparatori de la planificació tradicional. Sol ser el

moment emprat per al treball de força màxima en combinació amb entrenaments

aeròbics. També poden fer ajustos des del desenvolupament de la hipertròfia .

En la fase de transformació, el treball es torna més específic i les capacitats condicionals

ja no treballen des de les bases, sinó des dels seus corresponents vessants.

L'entrenament de força s'orienta a la potència mentre que el de resistència s'orienta a


23

millorar la transició anaeròbica-aeròbica. Apareixen treballs tècnics i tàctics i la seva

integració amb el component físic .

En la fase de realització, es duen a terme treballs sobre la base del aconseguit optimitzant

els efectes de l'entrenament. El treball es torna més integral, i alhora els exercicis tècnics

i tàctics recobren protagonisme. És el període indicat per explotar la velocitat .

Els models abordats fins a aquest punt, han estat dissenyats per esports en què les

competències principals es concentren en lapses de temps relativament curts, el que els

ha valgut el nom d'esports de curt període competitiu (l'atletisme, la natació, entre

d'altres). Atès que no disposaven d'opcions diferents, els entrenadors d'esports de

períodes de competència llargs -com és el cas dels esports d'associació- s'adaptaven

aquests models de planificació, a l'hora de realitzar les seves pròpies planificacions.

Posteriorment, gràcies a que es va anar creant consciència sobre aquest fet, sobre la

seva inconveniència i la necessitat de crear models de planificació diferents que

satisfacin les necessitats específiques de planificació d'aquestes disciplines esportives,

van ser desenvolupats i donats a conèixer models de planificació per a aquest tipus de

esports i de calendaris competitius. És així com actualment, tot i no ser un assumpte

intensament abordat i desenvolupat, és possible trobar algunes propostes elaborades

especialment per a aquests casos .

Exemple d’una temporada planificada amb ATR.


24

3.2.1.2.4 Model de llarg estat de forma de Sompa

El 1986, Tudor Sompa, a partir de considerar l'entrenament com un procés complex que

ha d'organitzar i planificar en fases seqüencials, proposa aquest model de planificació.

Segons Sompa, a través d'aquestes fases d'entrenament, i puntualment, en la fase

competitiva, un esportista, o millor encara, un grup d'esportistes, pot i ha d'aconseguir,

certs estats de forma i conseqüentment de rendiment. A aquests estats els anomena:

Nivell de forma esportiva general

Nivell d'alta forma esportiva

Nivell de màxima forma esportiva

El primer nivell o nivell de forma esportiva general, correspon a un estat molt elevat

de factors condicionals i d'alt perfeccionament de totes les aptituds requerides per a

l'esport. És en conseqüència un alt nivell de rendiment sobre el qual se sustenten les

altres etapes. Si aquest nivell és baix, els altres estats o nivells es veuran adversament

afectats, disminuint significativament la magnitud que podrien assolir.

El segon nivell o nivell d'alta forma esportiva, es caracteritza per un nivell de

rendiment molt proper al màxim.

El tercer nivell o nivell de màxima forma esportiva, com el seu nom indica,

correspon a un estat de màxim rendiment esportiu, el qual malauradament, no és

possible perllongar massa, pel que és necessari tornar ràpidament, a l'estat anterior.

Sompa, desenvolupa la seva proposta adaptada a la realitat dels esports de llarg període

competitiu similar a l'empleat en la gran majoria dels esports col·lectius. Partint de la base

que després d'un període preparatori general en què els esportistes assoleixen valors

alts, però no màxims, de rendiment, s'ha de mantenir aquest nivell de forma al llarg de la

temporada amb moments puntuals i curts de màxima forma d'acord a com es va

presentant el calendari de competències.

Mitjans de l'entrenament :

Nivell de forma esportiva general: S'utilitzen exercicis analítics o exercicis en

situacions facilitades i amb transferència al joc.


25

Nivell d'alta forma esportiva: S'empren exercicis que siguin situacions reals de joc

amb participació d'adversaris i/o companys, però no d'excessiva dificultat o

complexitat.

Nivell de màxima forma: Els exercicis són iguals als d'aspectes parcials o

complexos del desenvolupament de la competència. No obstant això, no es pot

confondre amb el treball tècnic-tàctic, fent èmfasi en la part condicional de cada acció.

3.2.1.2.5 Model cognitivista de Seirul·lo

El 1996, Francisco Seirul·lo, professor de l'Institut Nacional d'Educació Física de

Barcelona (Universitat de Barcelona) i preparador físic del FC Barcelona va donar a

conèixer aquest model de planificació el nom es deu a la seva base teòrica recolzada en

el cognitivisme (constructivisme), partint d'una crítica al model conductista

(associacionista) emprat tradicionalment en els esports individuals en ser traslladat als

esports d'equip. La postura d'un dels teòrics del conductisme en tant que només ho

observable s'ha de tenir en compte en una conducta, centrant-se en els estímuls i les

respostes obertes, ignorant completament les sensacions, les imatges, els desitjos i fins

i tot el pensament del subjecte observat, és per Seirul·lo reduccionista i no concorda amb

la complexa realitat dels esports d'equip, de cooperació-oposició. El constructivisme, en

el camp de l'educació, adopta un model en què el coneixement no es redueix a una còpia

de la realitat preexistent, sinó que és un procés dinàmic i interactiu, per mitjà del qual la

informació externa és interpretada una vegada i una vegada per la ment, que va

construint de manera progressiva models explicatius de la mateixa cada vegada més

complexos i encertats. Es coneix la realitat a través de models que construeix l'ésser

humà per explicar-la, els quals són sempre susceptibles de ser canviats i millorats.

Les principals característiques d'aquest model es resumeixen així:

Marcat interès pel que succeeix a l'interior de l'esportista després que aquest

analitza les condicions de l'entorn en el qual realitzarà la seva activitat competitiva.


26

Modificació de l'organització de les situacions i esdeveniments de l'entorn, per

estimular l'esportista a elaborar nous comportaments, resultat de la interpretació

personal dels mateixos.

Es privilegia la millora de la interpretació que realitza el subjecte perquè així es

modifiqui la conducta externa.

S'aconsegueixen actituds motrius que són esquemes motrius aplicables a

situacions variables evitant així models tancats de conducta .

L'evolució de l'aprenentatge està basada en la capacitat que tingui l'esportista per

analitzar els senyals de l'entorn, interpretar-les de la millor manera i prendre

variades solucions motrius cada vegada més ajustades a les seves necessitats i

interessos particulars .

La forma en què s'estructura el treball per a l'entrenament de les capacitats condicionals,

coordinatives i cognitives es resumeix de la següent manera:

Orientació de la càrrega: es presenta en tres nivells d'aproximació , al marge

dels objectius condicionals, coordinatius o cognitius, d'acord a les necessitats reals

de la competència, seguint com a normes generals:

Sistemes generals: Guarden poca relació amb el context general de l'esport,

el seu objectiu és dotar l'esportista d'una base adequada per exercir-se en la

seva disciplina esportiva.

Sistemes dirigits: es relacionen més estretament amb l'esport específic i la

seva estructura de moviment. El seu objectiu principal és promocionar

l'esportista a elevats nivells de participació.

Sistemes auxiliars: Són mitjans poc implicats en l'execució específica del gest

tècnic a realitzar i el seu objectiu és recuperar la capacitat de treball perduda

en les fases anteriors. És opcional.

Sistemes especials: S'utilitza el propi joc com a element principal de treball i el

seu objectiu és portar el jugador al seu més alt nivell de participació.


27

Estructura de la càrrega d'entrenament: l'orientació de les càrregues

d'entrenament es subordina a l'estructura condicional, coordinativa i cognitiva del

procés d'entrenament, entenent que tant el coordinatiu com el cognitiu tenen un

suport condicional.

No és possible millorar les qualitats condicionals de manera racional sense tenir en

compte les capacitats coordinatives i cognitives, ja que aquestes sempre apareixen

durant l'execució de qualsevol acció esportiva que permeti diversitat entre les opcions a

executar.

Seirulho en un entrenament del FCBarcelona junt amb Pep Guardiola.


28

3.2.1.3 Planificació integrada

La Planificació Integrada es basa en que a la pràctica esportiva, les habilitats tecnico-

tàctiques, físiques, psicològiques i visuals (Solé, 1993) s'expressen íntimament unides i

diferenciades. Aquesta metodologia comporta una integració i combinació entre diferents

tipus de càrrega, però el comú denominador d'aquesta metodologia és sempre la tècnica

i la tàctica. A través d'ella es desenvolupen les restants qualitats que intervenen en el

rendiment. En funció de les característiques individuals, l'entrenament s'organitza posant

l'accent sobre una qualitat física, psicològica o visual per obtenir un rendiment d'una

manera interrelacionada.

Entre les característiques d'aquesta metodologia destaquem :

La seva comú denominador el constitueixen la tècnica i la tàctica (Teodorecscu,

1991). Aquestes s'utilitzen com a mitjà per a la millora de les habilitats

psicològiques, visuals i físiques. Aquestes es combinaran de manera diferent per

dissenyar microcicles i sessions segons l'objectiu que es vulgui aconseguir.


29

L'entrenament Integrat en el futbol comporta una gran especificitat. A través de

la tècnica i la tàctica es pot treballar amb exactitud els músculs i capacitats que

l'esportista sol·licita en el transcurs de les competicions, fenomen que facilita la

modelació de l'entrenament (Antón , 1994) .

Suposa un tipus d'estímuls més atractius per al futbolista ja que el que realment

troba interessant és la pràctica de la seva disciplina.

Aporta una concepció més global de l'esport , fent que l'esportista ho entengui

com un tot. Estableix una escala d'importància segons l'interès personal de

l'esportista.

Segons Mainel (1979), la metodologia integrada requereix un model tècnic

estabilitzat i automatitzat per part del futbolista. També cal que la dificultat de les

habilitats tècniques i tàctiques vagin en consonància de la millora de les

Capacitats Condicionals que es pretenen . Així per exemple, si es vol millorar la

resistència anaeròbica (tolerància al lactat) podríem desenvolupar un exercici de

2x2 amb els paràmetres pertinents (temps, recuperació, longitud de l'espai, etc.)

degudament programats .

Han d'integrar habilitats que complementin mútuament , de manera que es faciliti

el desenvolupament de l'altra . Per exemple , la combinació de l'acomodació

negativa amb la relaxació o la relaxació amb la flexibilitat ( Solé , Palmi i Quevedo,

1994).

Es desprèn de tot això un nou paradigma que no és conèixer l'esport, sinó conèixer

l'esportista i les teories cognitives i estructuralistes ja que aquestes ens apropen al

coneixement de l'ésser humà. Aquestes teories se centren en el coneixement de la

persona com a ésser viu, com una estructura hipercomplexa que s'articula a través de

les relacions de sis capacitats. Aquestes estructures evolucionen i estan connectades

entre si, mentre la seva intervenció amb el medi i amb ells mateixos.

Com diu Seirul·lo, la solució està en crear Situacions simuladores Preferencials, tasques

reals d'interacció en què per resoldre calgui l'optimització d'algun d'aquests sistemes,

d'algun d'aquestes estructures respecte a altres.


30

3.2.1.4 Periodització Tàctica

El pare de la Periodització Tàctica és, Vítor Frade professor jubilat de la Universitat de

Porto. Vítor va adoptar aquest terme per definir una idea molt clara: tot entrenament ha

d'estar subordinat al model de joc escollit per l'entrenador. Aquest reflecteix el tipus de

joc que l'entrenador pretén que el seu equip desenvolupi i domini amb fluïdesa .

La Periodització Tàctica posa èmfasi en l'assimilació d'una manera de jugar, en els seus

principis: organització de la defensa; l'atac, i dels principis que són les seves fronteres,

és a dir la manera com es transita d'un moment a l'altre, sent que això només es fa en

concentració. La Periodització Tàctica treballa sempre en Especificitat, no donant lloc,

per tant, a exercicis analítics i descontextualitzats. És per això que rebutja entrenaments

físics o tècnics separats del Model de Joc, ja que això condueix a una inespecificitat en

el Procés amb les seves posteriors conseqüències.

La Federació Catalana de Fútbol, dintre de poc, iniciaran la formació dels nous

entrenadors influint-los amb aquest mètode de planificació, ja que és el més actual i el

que més entrenadors professionals estan començant a aplicar.

3.2.1.4.1 Periodització tàctica de Mourinho

Com a clar exemple d’aquest model de planificació tenim a José Mourinho i el seu

ajudant, Rui Faria. S’hi ens fixem amb la seva trajectòria més enllà de la seva actual

etapa al Chelsea haurà podem observar que una característica fonamental que defineix

als seus equips és la regularitat del seu rendiment durant la temporada. A penes hi ha

alts i baixos al llarg del període competitiu, ni pics de forma, ni altiplans en què el

rendiment individual i col·lectiu es manté per sobre de nivells anteriors. El perquè

d'aquesta circumstància s'ha de buscar en la doctrina que el tècnic ha emprat al llarg de

la seva carrera en els diferents equips que ha dirigit ( Reial Madrid, Oporto, Chelsea o

Inter), basada en un concepte modern i transgressor: l' Periodització Tàctica.


31

Segons el propi entrenador "El més important en un equip és tenir un determinat model,

determinats principis, conèixer-los bé, interpretar bé, independentment que s'utilitzi

aquest o aquest jugador. En el fons és allò que jo anomeno organització del joc".

D'aquesta manera, la Periodització Tàctica suposa supeditar la metodologia

d'entrenament a la forma de joc pretesa.

Existeixen diverses teories sobre el sorgir i de la posada en pràctica d'aquest concepte.

Alguns opinen que té les seves arrels en Van Gaal , font de la qual va beure Mourinho

durant la seva etapa al FC Barcelona. D'altres, dels conceptes adquirits per Rui Faria en

la seva etapa a la Universitat de Porto.

Mourinho defineix així al preparador portuguès: "Rui és el meu complement. No li dic

preparador físic, perquè és molt més que això. A més, aquest concepte no existeix en el

nostre mètode de treball, ja que executa i controla gran part de la nostra metodologia

d'entrenament. La nostra forma de treballar és totalment diferent. No hi ha secrets. Es

valora massa l'aspecte físic quan l'essencial és l'organització del joc".

Per la seva banda, Rui Faria exposa: "Són ja deu anys treballant junts amb un mètode

d'entrenament identificat com a únic perquè està pensat per nosaltres. Tenim idees

comunes i els mateixos fonaments. Les nostres úniques discussions són sobre com

rectificar algun detall , però hi ha una convergència total entre Mourinho i jo. El meu treball

està ‘umbilicalment’ lligat al de l'entrenador ".

Rui Faria i Mourinho Durant una sessió d’entrenament amb el Reial Madrid.


32

Resulta obvi que per a tots dos, qualitats com les de força i resistència són entrenades

de manera contextualitzada, jugant amb el temps, els espais, les regles i el nombre de

jugadors. Com bé diu el mateix entrenador, " Per a mi la força és la capacitat d'arrencar,

frenar, canviar de direcció saltar per rematar de cap... No utilitzo programes individuals

de musculació amb els meus jugadors per mantenir o potenciar alguna qualitat, tot allò

que fem es relaciona directament amb el nostre model de joc". Una cosa que queda palès

quan afirma que només fa servir el gimnàs per a la rehabilitació de jugadors lesionats per

part de l'equip mèdic.

Així, per mantenir aquest alt nivell de regularitat durant el període competitiu, les sessions

de Mourinho es caracteritzen per una durada d'hora i mitja, amb intensitat màxima,

evitant pèrdues de temps i de concentració, amb transicions ràpides entre exercicis que

inclouen totes les dimensions (física , tècnic - tàctica , psicològica). Aquest últim punt ,

l'aspecte mental, és de capital importància per al portuguès, portant-ho a la pràctica amb

tasques que exigeixin concentració, que obliguin el jugador a pensar, a comunicar-se

entre si quan ha de resoldre de manera conjunta i eficient els exercicis plantejats .

Més enllà de l'origen del seu model de joc, el realment important és l'eficàcia del mateix,

com avalen els seus resultats obtinguts al llarg de la seva carrera en els diferents equips

que ha dirigit.

“No sé dónde comienza lo físico y acaba lo psicológico y lo táctico. Para mí, el fútbol

es globalidad, el jugador también y de ahí que no consiga hacer la división. Yo no hago

trabajo físico”.

José Mourinho


33

3.3 FACTORS QUE CONDICIONEN LA PREPARACIÓ FÍSICA

La preparació física i la consecució d’un rendiment alt no depenen només d’un bon

entrenament, sinó que hi ha molts altres factors que l’influeixen. Aquests factors poden

ser molt determinants a l’hora d’aconseguir el màxim rendiment, per això cal donar-los la

mateixa importància que a l’entrenament. La desconsideració o la mala gestió d’aquests

factors pot ser perjudicial per al nostre cos.

3.3.1 EL CLIMA

A l’ hora de realitzar exercici físic s’ha de tenir en compte la temperatura del exterior. No

és el mateix que el futbolista jugui un partit amb temperatures al voltant dels 5 graus, que

jugar quan la temperatura del ambient ronda els 35 graus. Per això, és molt important

que l’esportista ajudi al cos per poder suportar temperatures ambientals desfavorables o

a les que no hi esta habituat.

Cal tenir en compte que la transferència de calor del cos als seus voltants o al contrari

pot produir-se de quatre maneres diferents:

Convecció: on l’aire que circula fa que la calor s’alliberi depenent de la temperatura

de l’aire i del cos.

Conducció: És el contacte directe del cos amb un objecte o un medi el que produeix

la transferència de calor. Per exemple, nedar en aigua freda.

Radiació: Es produeix quan un cos esta esposat a la llum del sol, aquest absorbeix

calor.

Evaporació: El cos no pot absorbir calor a través de la evaporació. La major part de

l’aigua del nostre cos s’evapora des de el cos en forma de suor, encara que també la

evaporació de l’aigua és produeix durant la respiració.


34

Quan practiquem exercici a temperatura normal, no tot el calor que produïm durant l’exer-

cici físic s’elimina a través de la suor i en conseqüència la temperatura corporal aug-

menta. Contra més elevada és la intensitat del exercici, més incrementa la temperatura

corporal. L’increment de la temperatura muscular millora la capacitat del rendiment dels

músculs.

Al canvi, quan practiquem exercici amb temperatures altes, les condicions climatològi-

ques afavoreixen la pèrdua de calor per evaporació de suor. Si e cos no por alliberar la

quantitat suficient de calor, la temperatura corporal pot augmentar espectacularment.

Aquest augment de la temperatura corporal, disminueix notablement el rendiment. Quan

la humitat és alta la pèrdua de calor a través de la suor es perd, afectant negativament

al rendiment.

3.3.2 NUTRICIÓ

L’alimentació d’un jugador de futbol és un dels factors més influents en la preparació

física i el rendiment d’aquest, per tant, és molt important seguir una dieta equilibrada.

Tots els jugadors necessiten saber quins són els seus límits nutricionals personals i com

poden seleccionar una dieta adequada per aconseguir els seus propòsits.

Jugadors del Rangers, equip xilè, refrescant-se a la mitjà part d’un partit.


35

Cada jugador és diferent, i no existeix cap dieta per a les necessitat de tots els jugadors

en tot moment. Les necessitats individuals canvien segons la estació del any i els

jugadors han de ser flexibles per acomodar-se a les circumstancies. La dieta pot tindre

un gran impacte en el entrenament, i una bona dieta ajudarà a suportar un entrenament

intensiu constant, limitant els riscos de lesions i d’emmalaltir. Una bona elecció en

l’alimentació por a més a més promoure una millor adaptació al estímul del entrenament.

Per aconseguir la millor condició física, la clau és rebre la quantitat correcta d’energia per

a mantenir-se sa i tindre un bon rendiment. Si absorbim massa energia, la nostra grassa

corporal augmenta, però poca energia, el nostre rendiment disminueix i podem arribar a

lesionar-nos.

Els carbohidrats proveeixen als músculs i al cervell amb el combustible que necessita

per a enfrontar-se a l’estrès del entrenament i les competicions. Els jugadors han de

saber quins aliments elegir, la quantitat i el moment en que s’han d’ingerir per satisfer les

seves quantitats de carbohidrats.

Els aliments rics en proteïnes són importants per augmentar i reparar els músculs; en tot

cas, només cal seguir una dieta variada normal per obtindré les proteïnes que el cos

requereix. Una dieta vegetariana seleccionada també pot satisfer fàcilment les

necessitats proteiques. Una dieta variada que satisfaci les existències d’energia i que


36

estigui basada en aliments rics en nutrients com verdures, fruites, fesos o mongetes ,

llegums, cereals, carn magra, peix i lactis deuria assegurar la ingesta adequada de

vitamines i minerals. Si algun d’aquests grups alimentaris són exclosos, es deurien elegir

els altres aliments de manera més acurada.

No només la dieta té influencia en el rendiment d’un jugador, sinó que també mantenir-

se ben hidratat és important, la ingesta de líquids abans, durant i desprès del exercici és

important, especialment en climes càlids. Si es suda molt, s’hauran de consumir aliments

i begudes que mantinguin suficient sal per a reemplaçar la pèrdua.

Una dieta ben seleccionada ofereix molts beneficis a tot esportista, alguns d’aquests

beneficis són:

Òptims resultats del programa d’entrenament, amb una millor recuperació durant

i entre els exercicis i altres activitats.

Obtenció i manteniment d’un pes i una condició física ideal

Som el que mengem, una campanya del FCBarcelona, que ensenya als nens la importància de

menjar sa.


37

Reducció dels riscos de lesions i malalties

Regularitat en l’obtenció d’un alt rendiment en els partits

Una dieta inadequada pot ser perjudicial per al futbolista, alguns del factors que causen

que la dieta no sigui optima són:

Coneixement insuficient dels aliments i begudes, i una preparació inadequada

d’aquests.

Desencertada elecció quan es fan les compres o es menja fora.

Coneixement pobre o inadequat de la nutrició esportiva

Medis econòmics insuficients.

Impossibilitat de aconseguir bons aliments i begudes.

Viatges freqüents

Ús indiscriminat de suplements i aliments per a esportistes.

Encara que no existeix una dieta o recepta miraculosa, el menjar i beure bé permet que

els jugadors de tot nivell de rendiment poden aconseguir les seves metes personals en

els seus programes d’entrenament i competició, no té sentit entrenar dur i no fer cap cas

dels beneficis que pot aportar una bona elecció dels aliments.

3.3.2.1 LA HIDRATACIÓ

Cap altre estratègia nutricional té tanta reputació comprovada per al augment del

rendiment com el consum d’aigua i carbohidrats durant l’exercici. Els jugadors poden

aprofitar-se d’aquest avantatge si tenen en compte la quantitat, el tipus d’aliments i

begudes, el moment durant els exercicis i els factors que modifiquen la dieta segons el

clima.

Cal evitar la deshidratació durant l’entrenament i la competició mitjançant la ingesta

d’aigua o begudes isotòniques. Es recomanable aprofitar per beure durant un partit,

abans de l’escalfament o a la mitja part. Durant el entrenament, el preparador físic o


38

entrenador han de organitzar recessos per a la hidratació dels jugadors d’acord a la

intensitat de l’entrenament i la temperatura. Es recomanable adaptar les sessions de

rehidratació a la pèrdua de suor durant l’entrenament.

Els efectes negatius de la deshidratació en un entrenament de gran intensitat són majors

en climes càlids, en aquestes condicions cal aprofitar alguns moments del partit o influir

pauses de rehidratació durant l’entrenament.

La recuperació desprès d’un exercici forma part de la preparació per a la pròxima sessió

d’exercicis, i el reemplaçament de la suor perduda és una part essencial d’aquest procés.

Tant l’aigua, com la sal que s’han perdut en la suor han de ser recuperats. Les begudes

que es consumeixen haurien de contenir sodi si no ingerim cap altre aliment. Les begudes

esportives que contenen electròlits també son útils, però molts aliments poden suplir la

sal que es necessita.

Boateng, jugador alemany de futbol, beu aigua durant una sessió d’entrenament .


39

3.4 PREVENCIÓ DE LESIONS

La exigència dels entrenaments i partits, l’estat del terrat de joc, els calendaris de

competició, la impossibilitat de dedicar-se exclusivament al futbol ens provoca infinitat de

jugadors que acumulem a la infermeria i els perdem per partits importants.

Antigament es treballava en tres grans blocs: tècnica, tàctica-estratègia i preparació

física. Gràcies a la evolució de la qualitat dels entrenaments, les investigacions que es

realitzen sobre el món del futbol han provocat que s’introdueixi com tercer gran bloc la

prevenció de lesions. En aquest quart bloc es pretén reduir l’índex de lesions provocades

en partits i entrenaments.

El futbol són salts, girs, acceleracions, canvis de ritme i direcció, etc., accions molt

agressives per al nostre organisme que afecten directament sobre articulacions,

músculs... es per això que les lesions articulars, pubàlgies i lesions musculars són les

lesions més comunes entre els futbolistes. Per aquest motiu, el treball de prevenció de

lesions esta enfocat directament sobre tres focus de lesions.

El treball de prevenció de lesions ens por dividir en dos blocs:

Treball fora del entrenament

Controlant aspectes com:

Alimentació-hidratació

Descans-son

Aspectes psicològics

Antecedents de lesions

Treball dintre del entrenament

Bones execucions

Treball preventiu


40

El treball preventiu és aquell treball que té com a objectiu principal enfortir i acostumar al

nostre cos als moviments que poden causar lesions, per tal de prevenir lesions. Aquest

treball es pot dividir en tres fases

Treball de propiocepció

Tenir consciència del nostre propi cos, amb l’objectiu de la prevenció de lesions

musculars. Aquest treball inclou gran varietat d’exercicis, es pot realitzar durant

l’escalfament i cal general incertesa en els exercicis.

Treball de core

Enfortiment de la zona pèlvica-abdominal, amb l’objectiu de prevenir lesions

relacionades amb el pubis. Es treballa mitjançant exercicis lents, i per obtenir un bon

resultat han de ser correctament executats.

Treball excèntric de força

L’utilitzaríem com una vacuna, dotant al cos de petites dosis de la càrrega que hauran

de suportar els nostres músculs en els partits i entrenaments. Aquest treball esta

enfocat a la prevenció de lesions musculars. Es treballen principalment els músculs

de les cames i es pot treballar al final de la sessió quan els músculs ja estan fatigats.

3.4.1 PROGRAMA DE PREVENCIÓ DE LESIONS

El treball preventiu en els equips professionals o semi-professionals, són els preparadors

físics que s’encarreguen d’introduir exercicis en el entrenament, amb l’objectiu de tenir

els mínims lesionats i evitar possibles lesions futures. Però en els equips de categories


41

inferiors, els quals no disposen de preparador físic, és el mateix entrenador qui ha

d’introduir aquests exercicis en els entrenaments.

La FIFA ha creat un programa, anomenat 11+, que inclou una sèrie d’exercicis que cal

realitzar com a rutina en els entrenaments. Aquest programa ha sigut creat per la FIFA

per ajudar als equips que no disposen de preparador físic i disminuir l’índex de lesions.

El programa, de 20 minuts de duració, s'hauria de practicar com escalfament habitual al

començament de cada sessió d'entrenament, almenys dues vegades per setmana.

Abans dels partits només haurien de practicar els exercicis de carrera (parts 1 i 3). Un

punt fonamental del programa és l'ús de la tècnica adequada durant tots els exercicis.

Cal prestar molta atenció a la posició correcta quan es realitzen els exercicis.

El programa esta dividit en tres parts:

Part 1

Inclou exercicis de cursa a poca velocitat combinats amb estiraments actius i contactes

controlats amb el company.

Part 2

Format per sis grups d'exercicis, centrats en la força del tronc i les cames, l'equilibri i la

pliometria/agilitat, cadascun amb tres nivells de dificultat creixent.

Part 3

Composta per exercicis de carrera a velocitat moderada/alta combinats amb moviments

de canvi de direcció.

Jugadors de la selecció espanyola de futbol, participant al programa 11+.


42


43

4. MARC PRÀCTIC

4.1 PRETEMPORADES

4.1.1 PRETEMPORADA CADET DIVISIÓ D’HONOR DEL RACING DE FERROL

Equip masculí format per una plantilla de 22 jugadors, de entre

12-14 anys. Disposen de 2 entrenadors, entrenador de porters i

delegat.

Aquest equip es troba a la divisió d’Honor cadet de Galicia, equip

recent ascendit a la categoria, per tant, el seu objectiu és la

permanència en la categoria i la formació personal de cada

jugador.

Forma part de la cantera del Racing de Ferrol, el primer equip d’aquest club es troba

actualment a Segona Divisió B Espanyola.

La pretemporada esta planificada seguint el mètode d’ATR. Consta de un mesocicle que

va del 2 d’agost al 11 de setembre. Durant el mesocicle hi ha planificades 24 sessions

d’entrenament i 5 partits amistosos.

Jugadors del cadet Divisió d’Honor del Racing de Ferrol abans d’un partit.


44

El mesocicle esta dividit en 6 microcicles:

3 microcicles d’acumulació

2 microcicles de transformació1 microcicle de realització

4.1.1.1 PLANIFICACIÓ DE LA PRETEMPORADA

AC

OM

UL

AC

IÓ

DILLUNS 2 DIMARTS 3 DIMECRES 4 DIJOUS 5 DIVENDRES 6

DISABTE 7 DIUMENGE 8

Cap. Aeròbica Força general

Cap. Aeròbica Força (condicionament)

DESCANSO

Cap. Aeròbica (intensitat) F. Compensació Flexibilitat

F. Resistència F. Compensació Flexibilitat

DESCANSO

DESCANSO




Cap. Pot .Aeròbica F. Compensació Flexibilitat

DESCANSO


Velocitat (reacció) Flexibilitat

Racing Vs. Portuarios

DESCANSO




Pot. Aeròbica F. Compensació Flexibilitat

Velocitat (reacció) F. Compensació Flexibilitat

Torneig Racing-Celta Racing- vs.

Recuperació

DESCANSO

DESCANSO

TR

AN

SF

OR

MA

CIÓ



Resistència Mixta F. Compensació Flexibilitat

F. Explosiva F. Compensació Flexibilitat

DESCANSO


Velocitat (reacció-acceleració) Flexibilitat

Naron Juvenil Vs. Racing

DESCANSO





DESCANSO


Velocitat (acceleració-desplaçament) Flexibilitat

O’val Juvenil Vs. Racing

DESCANSO

RE

LIT

ZA

CIÓ





DESCANSO


Velocitat (reacció-acceleració-gestual)

Partit por definir

DESCANSO

MICROCICLE D’ACUMULACIÓ 1

Del 2 d’agost al 8 d’agost.

Objectiu de crear una base aeròbica, i enfortir el trem superior i inferior.


45



S’inicien treballs de força-resistència i hi ha una progressió en el treball de la la

resistència. També hi ha un primer contacte amb el treball de velocitat de reacció.



En aquest microcicle es treballa la resistència aeròbica, la força-resistència i la velocitat

de reacció de forma més aprofundida.

MICROCICLE DE TRANSFORMACIÓ 1


En el primer període de transformació es treballa la resistència mixta mitjançant jocs de

futbol, també es treballa la velocitat de reacció acceleració, i s’inicia el treball de força

explosiva.

MICROCICLE DE TRANSFORMACIÓ 2

Del 30 d’agost al 5 de setembre.

Durant aquest període es treballa la resistència mixta mitjançant jocs de futbol, la força

explosiva i la velocitat, inclús s’inicia el treball amb la velocitat de desplaçament.

MICROCICLE DE REALITZACIÓ 1

Del 6 de setembre al 12 de setembre.

Durant aquest període es treballa la resistència mixta, la força explosiva i la velocitat de

reacció, d’acceleració i de desplaçament.


46

4.1.1.2 EXEMPLE DE SESSIONS

DATA : 03/08/010 HORA : 19:00 SESSIÓ : 2h 90’

ESCALFAMENT: 8 Carrera contínua + 6 ' mobilitat articular

ESTIRAMENTS - HIDRATACIO (mètode estàtic passiu assistit).

TASCA FÍSICA Circuit de força general.

Es realitza per parelles circuit de força de 10 postes que alternen exercicis de tren inferior

i tren superior de règim concèntric-excèntric. Volum: 2 series de una repetició cada una

15’’

TASCA TÈCNICA I TÀCTICA GRUPAL

Desenvolupament: es formen 2 grups de 4 jugadors , el grup ofensiva lectiu , d'orientació

basant- passades curtes i mitjans a 2 tocs perquè el grup defensor realitzi basculacions

horitzontals. S’alternen els rols . Volum : 4 rep. x 4 '

TASCA TECNICO- TÀCTICA GRUPAL: partidet 4:4 +3.

Desenvolupament: en un espai de 40 x 35 mts, es juguen partidets de 4:4 +3 comodins

ofensius +2 porters { sistema 1-3 }, l'equip ofensiu fa atacs tracten de finalitzar jugada

per la zona menys sobrecàrrega de contraris, per a això haurà com condicionant que

haurà de fer passar la pilota pels comodins exteriors abans de poder finalitzar. L'equip

defensor presentés una organització zonal de 1-3 Regles provocació: joc a 2 tocs -


47

passades rasos - passar per comodins exteriors mínim 1 cop - porters reiniciar ràpid el

joc - cada gol rebut. Volum: 3 rep x 5 '.

TASCA TECNICO- TÀCTICA COL.LECTIVA (atac- defensa 6:4)

Desenvolupament: en mig del camp es formen 2 equips defensors i 2 atacants , s'inicia

amb un cop sobre 01:00 defensor perquè realitzi rebuig orientat i partir d'aquí es juga

atac -defensa. Volum : 2 rep. x10 ' MP 2'

FLEXIBILITAT: Estiraments


48

4.1.2 PRETEMPORADA JUVENIL DIVISIÓ D’HONOR DEL REAL BETIS BALOMPIÉ

Equip masculí format per una plantilla de 22 jugadors, de entre 17-19 anys. Disposen

d’un entrenador, un entrenador de porters, un metge, un fisioterapeuta, un delegat de

camp i un encarregat de material.

Forma part de la cantera del Real Betis Balompié, el primer equip d’aquest club es troba

actualment a Primera Divisió Espanyola.

Aquest equip es troba al Grup IV de la divisió d’Honor Juvenil d’Espanya. Els principals

objectius d’aquest equip són:

Formar jugadors que puguin competir als equips de superior categoria del club.

Aconseguir la primera posició de la lliga regular, que li dona dret a disputar la Lliga

de Campions i la Copa del Rei Juvenil.

Jugadors del Juvenil Divisió d’Honor del Real Betis Balompié durant un partit.


49

La pretemporada esta planificada seguint els mètodes contemporanis. Consta de un

mesocicle que va del 3 d’agost al 6 de setembre. Aquest període té com a principal

objectiu aconseguir la condició física precisa per afrontar amb garanties la temporada. El

mesocicle esta dividit en 5 microcicles:

1 microcicle d’adaptació

3 microcicles d’acumulació

2 microcicles de transformació

Durant aquest mesocicle hi ha planificades 25 sessions d’entrenament, 7 partits

amistosos i un triangular.

4.1.2.1 PLANIFICACIÓ DE LA PRETEMPORADA

AD

AP

TA

CIÓ

DILLUNS 3 DIMARTS 4 DIMECRES 5 DIJOUS 6 DIVENDRES 7 DISABTE 8 DIUMENGE 9

DESCANSO Cap. Aeròbica

Resistència

Pot. Aeròbica Cap.

Anaeròbica

Potencia aeròbica

Adaptació-reforçament de

lligament i tendons

Resistència

aeròbica

DESCANSO

AC

UM

ULA

CIÓ


Pot. Aeròbica

Cap. Anaeròbica

TRIANGULAR

Coria C.F.

Vs. Betis

Pot. Aeròbica Coordinació

Agilitat

Almonte Balompié Vs.

Betis DESCANSO

DESCANSO


Pot. Anaeròbica

Velocitat

F. resistència Velocitat mixta

TRIANGULAR

Treball de coordinació

Pot. Aeròbica

PUEBLA C.F.

Vs. Betis

DESCANSO

DESCANSO

TR

AN

SF

OR

MA

CIÓ


Velocitat F. resistència

A.D.NERVIÓN Vs.

Betis

Velocitat

F. resistència Test Yo-Yo

U.D.Carmona Vs.

Betis

Potencia aeròbica

C.D.Gelves Vs.

Betis

C.D.Utrera Vs.

Betis

DESCANSO


Recuperació F. Mixta Velocitat

Velocitat

Força potencia

Resistència Velocitat

mixta F. resistencia

Resistència Mixta Velocitat

DESCANSO

Jerez Vs.

Betis


50

MICROCICLE D’ADAPTACIÓ I

Del 3 al 9 d’agost.

Rapida adaptació de les capacitats, treballant les qualitats de forma genèrica (resistència

i força bàsica) preparant progressivament als futbolistes per al següent microcicle.

MICROCICLES D’ACUMULACIÓ I i II

Microcicle d’acumulació I. Del 10 al 16 d’agost.

Microcicle d’acumulació II. Del 17 al 24 d’agost.

Hi ha un augment del volum de resistència aeròbica, força resistència i compensatòria.

Intensitats moderades, educació tècnica i correcció d’errors. En aquest període es

comencen els partits amistosos, principal objectiu és donar minuts per igual als jugadors.

MICROCICLES DE TRANSFORMACIÓ I i II

Microcicle de transformació I. Del 24 al 30 d’agost.

Microcicle de transformació II. Del 31 d’agost al 6 de setembre.

En aquest període és el moment de transferir el potencial adquirit en els anteriors

microcicles de preparació especifica, coloms e intensitats altes, emfatitzant la tolerància

de la fatiga.

4.1.2.2 EXEMPLE DE SESSIONS

DATA: Jueves 06/08/09 HORA: 09:30 h. PLA SESSIÓ: 1H 40 '

Escalfament general + Carrera contínua (Capacitat Aeròbica). Sèries 1 x 8 '(170

ppm.) Circuit de musculació: Adaptació Fza-Resit. (20')

Treball x trios, 1r treballa, 2n descansa, 3r Abdom. 2x 12-15 rep. Alternar tren

sup-inf.

Ull tècnica correcta. Velocitat d'execució mitjana + propioceptiu turmell-genoll

Tres Equips:


51

1r Treball Potència Aeròbica: Sèries 1 x

8 '(170/180 ppm.)

2n Rondos de pressió (8 x 8 + 2 suports

de porters).

Partit doble àrea (3 Equips 6x6) canvis cada

gol.

Compensació + Cintura Pèlvica + A.D.M

Estirament

DATA: Divendres 07/08/09 HORA: 09:30 h PLA SESSIÓ: 1H 15 '

Escalfament general 20' + Força mitjançant jocs x grups, auto carrega, parelles,

trios, etc.

Circuit Intermitent F. Resistència Sèries 2 (10 exercicis X 30 "T / 30" D) 170 ppm

Objectiu: Adaptació-Enfortiment de lligaments i tendons (obstacles de baix im-

pacte, pliometria simple, coordinació, sense frenada - no excèntric)

R. Intermitent Integral (Contraatac) 4x4 en 40x40m. Series 2 X 7 '+ 2' recupera-

ció (20 "treball / 20" rec.)

Cada grup ha de realitzar un atac i defensar un contraatac d'un altre grup.

Compensació + Cintura Pèlvica +

A.D.M.


52

4.2 COMPARATIVA DE LES PRETEMPORADES

El primer que observem quan comparem les temporades és que totes dues temporades

estan planificades amb el mètode del ATR, això ens fa adonar-nos de la primera gran

diferencia que hi ha entre les dues temporades, els microcicles que les foment. La

pretemporada del Cadet del Racing de Ferrol esta formada per tres microcicles:

acumulació, transformació i realització. Per altre banda, l’equip Juvenil del Betis els tres

microcicles que formen la seva pretemporada: adaptació, acumulació i transformació.

D’aquesta diferencia trec la conclusió que la pretemporada del Betis té una primera

setmana on l’objectiu principal és una adaptació general dels futbolistes, i tot seguit dos

setmanes d’acumulació on el treball puja considerablement de càrrega. El Racing, en

canvi, té tres setmanes d’acumulació on hi ha un augment gradual de les càrregues.

Una altre gran diferencia que cal destacar és que el Racing de Ferrol fa una

pretemporada de 5 setmanes, però la pretemporada del Betis només en té. La temporada

del Racing inclou 24 sessions d’entrenament 5 partits i un torneig de 3 partits, i encara

que el Betis fa menys temps de temporada té 25 sessions d’entrenament, 7 partits i un

torneig de tres partits. Això vol dir que la densitat d’entrenaments és major a la

pretemporada del Betis, ja què disputa 2 partits més i realitza una sessió d’entrenament

més que el Racing que fa una setmana més de pretemporada.

En definitiva, aquestes dues temporades estan plantejades amb ATR i tenen una

estructura molt similar. Les dues diferencies que hi trobem són:

Els microcicles que formen les pretemporades estan disposats de maneres

diferents

El Cadet del Racing realitza 5 setmanes de pretemporada, en canvi el Juvenil del

Betis només en fa 4. Aquesta diferencia de temps fa que la densitat

d’entrenaments del Juvenil del Betis és major a la del Cadet del Racing, ja que

realitza els mateixos entrenaments en una pretemporada més curta.


53

5. CONCLUSIONS

Aquest treball que hi han hagut tantes hores de dedicació, m’ha ensenyat moltíssimes

coses que sense aquest estudi del treball de recerca no les hagués arribat a captar o

no els hi hagués donat la importància que es mereixen.

Com bé ja he exposat al apartat d’objectius al principi del treball, el meu treball es basa

més en la recerca d’informació sobre la planificació física que no pas en el treball de

camp. Aquest fet m’ha complicat bastant el treball, ja què he trobat molta informació i

molt diversa sobre aquest tema, i ha sigut difícil extreure’n la teoria. Tot i les dificultats

que m’he trobat per el camí, les meves conclusions sobre aquest treball són positives.

He aconseguit assimilar els meus quatre objectius, assolint els coneixements

necessaris com per mourem per el camp de la preparació física amb una certa

comoditat.

Dit això puc dir que amb la realització d’aquest treball he arribat a les conclusions

següents:

No hi ha cap mètode de preparació física que sigui efectiu cent per cent.

Una mala gestió de factors, com la nutrició i la temperatura, poden afectar

negativament a la forma física i al rendiment dels futbolistes.

Amb tots els coneixements que he adquirit amb aquest treball i les opinions que m’han

donat tant el Jesús, com a expert en aquest camp, i el Joan, com a entrenador de nivell

3; m’han permès entendre que la preparació física és una de les parts més important

del futbol i se’n n’ha de fer una bona gestió.

Sense dubte, la preparació física en el futbol no és tan fàcil com sembla quan ho veus

des de fora. Aquest treball m’ha fet valorar molt la feina que duen a terme els

preparadors físics i els entrenadors en aquest camp.

Per acabar, dir que el treball m’ha animat a seguir endinsant-me en el món de la

preparació física, i no només en el futbol sinó també en altres esports. Però això, millor

ho deixaré per un futur.


54

6. BIBLIOGRAFÍA

MASTER UNIVERSITARIO DE PREPARACIÓN FÍSICA EN FÚTBOL (2006-

2007). “Nutrición, ayudas ergogénicas y dopaje”.


2007). “El papel del preparador físico en la prevención de lesiones”.


2004). “Estructura condicional del juego del fútbol y evaluación de la

condición física como base de la metodología de la preparación física”.

FRANCISCO TORIBIO JIMÉNEZ (2010) “Planificación de la pretemporada

2009-2010 para el equipo juvenil División de Honor del Real Betis Balompié”.

JESUS PEREZ ,DAVID RAMOS “Periodo preparatorio del Racing de Ferrol

Cadete División de Honor”.

ALBERT ROCA “El proceso de entrenamiento en el fútbol”.

ROLANDO PALACIOS PULGARÓN “Caracterización de los modelos de la

planificación del entrenamiento deportivo”.


55

7. WEB GRAFÍA

Elatleta.com (2013). “La temperatura del futbolista”

http://www.jugadoresdefutbol.es/preparacion-fisica/la-temperatura-del-futbolista

FIFA (2011). “11+”.

http://f-marc.com/11plus/rfef/sobre/11plus/

canalbarakaldo.com (2012). “La prevención de lesiones en el futbol”.

http://www.jugadoresdefutbol.es/preparacion-fisica/la-prevencion-de-lesiones-en-

el-futbol

e-Revista (2012). “Metodo integral de entrenamiento”

http://direcciondeequipos.com/herramientas-comunes/metodo-integral-de-

entrenamiento/

FIFA (1994-2012). “La salud del jugador”.

http://es.fifa.com/aboutfifa/footballdevelopment/medical/playershealth/index.html

DAVID HERRERA (2013). “Sobre la Periodización Táctica de Mourinho”.

http://www.futbolcomplejo.com/articulos-1/sobre-la-periodizaci%C3%B3n-

t%C3%A1ctica-de-mourinho/#.Us7gmfTuKAU

FÚTBOL PRÁCTICO (2013). “Periodización táctica”.

http://futbolpractico.com.ar/periodizacion-tactica/141-que-es-la-periodizacion-

tactica.html

FRANCISCO MUÑOZ LANZA (2011). “Planificación deportiva con el modelo ATR”

http://condepah.org/dr/files/La%20Planificaci%C3%B3n%20Deportiva%20con%20

el%20Modelo%20ATR.pdf

ERIC VALLODORO (2009). “El ATR”.

http://entrenamientodeportivo.wordpress.com/2009/06/01/el-atr/

http://www.jugadoresdefutbol.es/preparacion-fisica/la-temperatura-del-futbolista

http://f-marc.com/11plus/rfef/sobre/11plus/

http://www.jugadoresdefutbol.es/preparacion-fisica/la-prevencion-de-lesiones-en-el-futbol

http://www.jugadoresdefutbol.es/preparacion-fisica/la-prevencion-de-lesiones-en-el-futbol

http://direcciondeequipos.com/herramientas-comunes/metodo-integral-de-entrenamiento/

http://direcciondeequipos.com/herramientas-comunes/metodo-integral-de-entrenamiento/

http://es.fifa.com/aboutfifa/footballdevelopment/medical/playershealth/index.html

http://www.futbolcomplejo.com/articulos-1/sobre-la-periodización-táctica-de-mourinho/#.Us7gmfTuKAU

http://www.futbolcomplejo.com/articulos-1/sobre-la-periodización-táctica-de-mourinho/#.Us7gmfTuKAU

http://futbolpractico.com.ar/periodizacion-tactica/141-que-es-la-periodizacion-tactica.html

http://futbolpractico.com.ar/periodizacion-tactica/141-que-es-la-periodizacion-tactica.html

http://condepah.org/dr/files/La%20Planificación%20Deportiva%20con%20el%20Modelo%20ATR.pdf

http://condepah.org/dr/files/La%20Planificación%20Deportiva%20con%20el%20Modelo%20ATR.pdf

http://entrenamientodeportivo.wordpress.com/author/entrenamientodeportivo/

http://entrenamientodeportivo.wordpress.com/2009/06/01/el-atr/


56

SOUTHMAPTON FC

http://www.saintsfc.co.uk/

ROBERTO QUESADA (2007). “Que es el entrenamiento?”

http://www.notifight.com/artman2/publish/Invitado_18/Que_es_el_entrenamiento.

php


http://www.notifight.com/artman2/publish/Invitado_18/Que_es_el_entrenamiento.php

http://www.notifight.com/artman2/publish/Invitado_18/Que_es_el_entrenamiento.php


57

8. ANNEX

8.1 ENTREVISTA AL PREPARADOR FÍSIC DEL SOUTHAMPTON FC

8.1.1 BIOGRAFÍA

Jesús Pérez nascut el 5 d’octubre de 1971 a Vilabella,

Tarragona. Actualment segon entrenador del Southampton

FC de Mauricio Pochettino.

Es va fer lloc al futbol professional con entrenador i ajudant

amb el pas per clubs com Gimnàstic de Tarragona, CD

Castelló, Real Murcia, Pontevedra CF, Rayo Vallecano i UD

Almeria.

Abans d'unir-se a Espanyol, va passar una temporada

formant part del personal d’un equip d’Aràbia Saudita. Es va unir inicialment a l’Espanyol

com a analista del primer equip al juliol de 2010, abans de la intensificació de la seva

participació abans de la campanya 2010-11.

Instal·lat a Southampton, Jesús ara assisteix Pochettino en les activitats del dia a dia al

camp d'entrenament i els dies de partit. Al gener de 2013 es va convertir en el segon

entrenador de l’equip anglès després d'haver treballat anteriorment com a entrenador

tècnic en el marc de Pochettino durant el seu temps al RCD Espanyol.

Jesús Pérez, preparador físic.


58

8.1.2 SOUTHAMPTON FC

És un club anglès de futbol de la ciutat de Southampton, una ciutat del

sud d’Anglaterra. Va ser fundat l’any 1885 i actualment es troba a la

màxima categoria de la lliga anglesa, la Premier League. Aquest equip es

anomenat popularment “Els Sants” (The Saints).

Considerat com l’equip revelació d’aquesta temporada degut a que es troba a la part alta

de la classificació, i només fa dues temporades que va ascendir de la segona divisió

anglesa.


Celebració del gol de Rodríguez contra el Chelsea.



59

8.1.3 COS DE L’ENTREVISTA

- Ens pots explicar resumidament en que consisteix el teu ofici?

Bàsicament el meu rol és d’ajudant principal de l’entrenador, a Anglaterra els noms

canvien, aquí l’entrenador és el “Manager” i el meu roll és de “Assistant manager” ,que

és l’ajudant de l’entrenador. Tot i que després som un cos tècnic de quatre persones que

vam venir junts: l’entrenador, jo com “Assistant manager”, hi ha un entrenador de

recolzament i un entrenador de porters, el que passa es que desprès el cos tècnic entre

els quatre ens repartim tot el tipus de treball que nosaltres desenvolupem del nostre

model de joc i d’entrenament.

Jo he treballat com a preparador físic, com segon entrenador, i el meu roll aquí és una

mica de tot, i enllaç amb el cos tècnic del club que és molt ampli: consta de tot el servei

metge del club, els preparadors físics anglesos, tot el servei de “scouting” d’enllaç amb

el cap de premsa, l’enllaç amb el club per tot el tema organitzatiu..., per això la meva

labor és una mica més amplia . A part del tema que m’ha tocat per l’idioma per ajudar als

meus companys fins que ells han anat millorant amb el tema de l’anglès.

- En què es diferencia la preparació física en el futbol d’altres esports?

En principi hi ha diferents formes d’entendre que és la preparació física en els esports, i

en el futbol doncs també, el nostre model, o com jo considero que actualment s’ha de

desenvolupar aquest contingut, és pensant per un costat en model de joc i després

pensant en que un jugador de futbol , és un esportista el qual sempre pots ajudar a

desenvolupar, per tant, sempre hi ha una branca o una part de la preparació que és molt

individualitzada i l’altra part col·lectiva . Llavors tota la part individualitzada seria


60

l’entrenament de les necessitats individuals del jugador de futbol, i la part col·lectiva

bàsicament es desenvolupa en el camp i és per la millora de tot el que té a veure amb la

forma de jugar. Òbviament, en els dos entrenaments es retro-alimenten , és a dir , quan

un jugador millora individualment posa al servei de l’equip ,posa en servei de l’equip una

millor preparació física, i quan estàs entrenant amb l’equip, tot tipus d’entrenament que

implica moviment esta ajudant al jugador ha millorar físicament, llavors una cosa es retro-

alimenta amb l’altre.

- Ha canviat molt la preparació física des de que vostè va començar a treballar

com a preparador físic?

Òbviament ja fa molt de temps que vaig començar a treballar, quan surts de la carrera

tens una visió molt teòrica, més les experiències que tu tens si has jugat a futbol -és igual

el nivell d’alt que hagis estat- i conforme vas desenvolupant la teva labor professional

òbviament vas incorporant la teva experiència i vas incorporant, si ho creus convenient

doncs, totes les noves corrents que hi ha tant en entrenament, com en planificació, com

amb suplementació, com en rehabilitació, o prevenció de lesions.. Bueno totes les àrees

que impliquen l’alt rendiment.

- Quin mètode de preparació física fas servir?

En quant al mètode, parlar d’un mètode és molt difícil, perquè en general avui en dia

bàsicament estem en una previsió sistemàtica on tot esta relacionat amb tot, però que hi

ha unes condicions o unes qualitats que lògicament són bàsiques de desenvolupar. En

tot el model de joc utilitzem un mètode diguéssim, no integral sinó específic, i en tot el

que té a veure amb la preparació física utilitzem model molt actualitzat que és un


61

entrenament funcional , nosaltres tenim el primer gimnàs funcional en quant a equips de

futbol professional a Anglaterra, també es comença a fer una mica espanya, i que ja vam

intentar fer-ho a l’Espanyol, i be és la nostra línia de treball això si que ha sigut un canvi

molt radical per exemple en quant el mètode de treball de força que era molt més

tradicional aquí a Anglaterra.

- Creus que el mètode actual per a posar en forma als futbolistes és efectiu o

hi faries algun canvi?

Òbviament sempre tots el mètodes són millorables però depèn molt de la realitat de cada

club: el nivell del jugadors, la mentalitat del cos tècnic, la densitat competitiva , no sempre

pots entrenar el que voldries perquè si hi ha molts partits no hi ha espai hi ha molts

continguts a desenvolupar, i desprès la gestió d’un vestuari d’un esport col·lectiu amb

tants jugadors doncs és complicat.

- En el futbol d’avui en dia que es prioritza la velocitat o la força?

En el futbol d’avui en dia no es que es prioritzi la velocitat a la força, sinó que és que de

força especifica i de força funcional ens ajuden a augmentar la capacitat de

desplaçament , però al final en el futbol lo que és necessari és tenir una manifestació

específica el millor possible, és a dir, la velocitat associada amb el desplaçament però

sobre tot a la presa de decisions i cara la presa de decisions o per jugar diguéssim d’una

forma rapida doncs necessites tenir força talent i tenir moltes experiències a nivell

específic, però òbviament un bon nivell específic de força et faciliten uns nivells molt alts

de repetició de reforços intensos, un nivell molt alt d’acceleració i desacceleració alta; i


62

això és el que ajuda al futbolista a estar disponible molts minuts en el camp a la màxima

intensitat.

- Quin paper li ha signa vostè al gimnàs en la preparació física del futbolista?

Com ja he comentat abans, el paper que s’assigna a la nostra preparació al gimnàs és

fonamental, però nosaltres no tenim un gimnàs convencional sinó que treballem d’una

manera molt funcional i amb un sistema ‘isovivencial’, tot amb politges còniques i amb

molts treballs amb feed-back, doncs al nostre gimnàs no es treballa amb pes sinó amb

qualitat de moviment i els jugadors tenen diferents pantalles on poden veure la potencia

que estan generant amb els exercicis i es una forma molt atractiva i molt competitiva

d’entrenar.

- Abans de plantejar una temporada en quins aspectes et fixes?

En els aspectes que bàsicament et fixes és en el tipus de jugadors que tens, les

necessitats individuals que té el jugador i a partir d’aquí els test inicials per saber en quin

estat comencen els primers dies d’entrenament, i desprès anem monitoritzant diàriament

els entrenaments: doncs a traves de les dades dels gps, a traves de tots els tet diaris

que fem d’orina i saliva setmanals (que són anàlisis hormonals), i constantment, tenim

moltes dades que anem revisant diàriament i es el que van anat modificant

progressivament les carregues de l’entrenament.

- És important per a plantejar una temporada des de el punt físic saber el

calendari abans de fer-ho? Podria variar algun aspecte si els partits més

difícils o contra els millors equips es trobessin bastant seguits?


63

En el calendari no té influencia el començament, perquè tant important és el primer com

l’últim partit, l’únic què té influencia el calendari és amb la densitat competitiva, amb el

numero d’entrenaments que pots fer, però nosaltres no basem el calendari en començar

d’una manera o altra sinó que intentem arribar al primer partit de lliga en les millors

condicions possibles i a partir d’allà no sols mantenir-ho sinó intentar doncs anar

millorant.

- Has notat diferència entre la lliga BBVA i la Premier League? On creus que

preparen més físicament als jugadors? A que pot ser deguda aquesta

diferència? Quins aspectes són els que varien?

Les diferencies que hi ha entre la lliga espanyola i la Premier League són molt grans,

perquè el potencial econòmic dels equips anglesos és molt elevat i és el que fa què la

lliga sigui més igualada, desprès la cultura el que fa, tot i que hi hagi molts jugadors

estrangers, t’impregna de que els partits són molt intensos , en el sentit que hi ha moltes

activitats d’alta intensitat , el físic dels jugadors la mitjà és molt més gran que en España;

llavors el joc és més difícil hi ha molt contacte; i desprès una altra cosa que el fa diferent

és l’ambient que hi ha tots els camps, sempre estan plens i l’ambient que esta a la grada

es transmet al camp i t’impulsa a que el partit sigui molt més intensos, del que les

situacions de joc donen. Desprès els arbitratges també són diferents, permeten molt més

contacte i deixen jugar més , amb lo que hi ha moltes més activitats de lluita i d’intensitat

durant ells partits.

- Hi ha molta diferencia la lliga de Aràbia Saudita amb la Premier i la lliga

Espanyola?


64

Entre la lliga d’Aràbia i la lliga espanyola hi ha molta diferencia perquè la qualitat dels

jugadors és molt diferent, la lliga espanyola esta molt per sobre de la lliga d’Aràbia Saudí,

tot i que la lliga d’Aràbia Saudí és la lliga més fortes de tot el golf pèrsic. És una de les

lligues més importants d’Àsia però esta molt lluny.

- El clima de Aràbia Saudita influeix a la forma de preparar físicament als

jugadors?

El clima influeix molt en la preparació perquè, òbviament, mai pots entrenar durant el

matí en cap moment de l’any, sempre entrenes a partir de que el sol ha marxat i és molt

difícil l’entrenament, doncs en aquest cas com es fa a Europa, de dos sessions diàries

perquè la cultura musulmana fa pràcticament la vida es fa de nit: van a dormir de

matinada, i es lleven molt tard, amb el que la vida és completament diferent.

- Que penses sobre el mètode que té Mourinho de fer la preparació física

basant-se en l’estil de joc del següent equip al que s’enfronta?

El mètode de Mourinho, suposo que et refereixes a la periodització tàctica, en la que tot

es basa en el model de joc més que en els rivals, no deix de ser el mateix que fem tothom.

Tothom tenim un estil de joc , i aquest estil de joc el desenvolupem, òbviament ells es

basen en que tota la preparació que fan a l’equip és especifica, per mitjans de situacions

específiques de joc, que és el que en realitat fem tothom. El que passa és que nosaltres

tenim una altre vessant de l’entrenament, que diem el entrenament de de necessitats

individuals ,que és la basant en la vessant funcional, i l’entrenament més individualitzat,

perquè òbviament no tots els equips a la mateixa disposició, nosaltres per exemple; tenim

un equip amb molta joventut amb lo que els jugadors estan en una etapa encara de


65

formació i els tenim que ajudar. És diferent amb els últims equips amb els que ell treballa

són jugadors que ja estam fets , es compren jugadors per poder exprimir-los durant 2 o

3 temporades amb una densitat competitiva de prop de 55- 65 partits per any, amb lo

que pràcticament només és dediquen a jugar i recuperar. Són visions completament

diferents, però la periodització tàctica no deixa de ser alguna cosa que fem tots.

- Que trobes més difícil la preparació física d’un jugador o la recuperació

desprès d’una lesió? Com afronten els jugadors una lesió? Com és la

recuperació d’aquesta?

La lesió és la part, sobretot les lesions de llarga durada que són les lesions de més de 6

setmanes, són les lesions més complicades per a un jugador de futbol. Perquè perden

els nivells de les seves qualitats físiques i, òbviament, recuperar això i el nivell futbolístic

específic, és la part més dura. Òbviament necessiten un equip multi-disciplinat que els

ajudi i totes les situacions de lesió sobretot de llarga durada són una prova molt important

de superació per als jugadors, normalment després d’una lesió molt gran els jugadors

solen ser: més madurs, més competitius, prenen consciencia del seu cos, i li donen

importància a moltes coses que abans de la lesió doncs no necessitaven atendre, perquè

són conscients que cada detall és importantíssim per a poder tornar amb bones

condicions, i quan tornen a jugar doncs no se’n obliden més d’aquest aspecte.

- Actualment el Southampton va tercer classificat, a que creus que es degut?

Creus que la preparació física d’aquesta temporada és millor?

Actualment ens trobem a la part alta, tot i que el calendari comença a ser dur, i la carrega

psicològica i moral que esta suportant l’equip , tants elogis i tantes convocatòries de


66

jugadors per la selecció ens esta passant factura, i així ho estem comprovant, però bé,

quan els resultats són bons no són per qüestió d’uns detalls ni quan els resultats són

dolents es per aquest mateix detall. Sempre la confluència d’una bona estructura del

model de joc, de molt de rigor, de molta intensitat i de molta voluntat per part dels

jugadors , sempre és l’explicació dels bons resultats.

- Quins exercicis recomanaries als jugadors amateurs que no disposen de

preparador físic?

Els exercicis que recomanaria a jugadors amateurs que no disposen de preparador físic,

doncs, els animaria a consultar diferents webs que ens ofereixen informació gratuïta

sobre entrenament, i en específic sobre prevenció. Per exemple, per jugadors amateurs

la FIFA té un programa de prevenció que és el 11+, que són 11 exercicis més unes

variants, que és va fer un estudi a través de diferents equips amateurs i que veien que

treballant aquests exercicis de forma bàsica es reduïen el índex de lesió, i crec que per

a un futbol amateur sense la possibilitat de disposar d’un preparador físic pot ser una

ajuda, petita però una bona ajuda, per al tema de prevenció de lesions.

preparació física en el món del fútbol · PRETEMPORADA JUVENIL DIVISIÓ D’HONOR DEL REAL...

Documents

Transcript of preparació física en el món del fútbol · PRETEMPORADA JUVENIL DIVISIÓ D’HONOR DEL REAL...