ESPANYA AL S.XIX

ESPANYA AL S.XIX

Regnat de Carles IV•Econòmic: males collites, reducció del comerç.•Polític: enfrontaments amb el seu fill i successor Ferran•Gran guerra (1793-95): declara la guerra a la França revolucionària•S’alia amb Napoleó contra Anglaterra: derrota a Trafalgar•Carles IV abdica arran del motí d’Aranjuez (1808)•Napoleó aprofita lluites internes i proclama rei d’Espanya al seu germà Josep Bonaparte( Josep I)•Revolta popular en contra dels invasors

INTRODUCCIÓ

1.La crisi de l’Antic Règim

• La resistència popular va ser més efectiva que l’exèrcit: setges a les ciutats i guerrilles a les zones rurals.

• Afrancesats: col·laboren amb els invasorsLa resta va combatre els francesos dividits en 3 grups:• Absolutistes o tradicionalistes (noblesa, església i burgesia terrat.)

• Il·lustrats: intel·lectuals que defensen rei absolut que introdueixi reformes econòmiques i educatives.

• Liberals: intel·lectuals i membres de la burgesia, influits pels ideals revolució francesa, defensen Estat basat en constitució amb sobirania nacional i divisió de poders.Aconsegueixen reunir representats polítics del 3 grups a

Cadis i s’aprova la constitució

1.1 La guerra del francès o de la independència

1.La crisi de l’Antic Règim

1.LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

Ferran VII torna a Espanya 1814•Aboleix Constitució de Cadis•Persecució dels liberals i afrancesats•Restitució de l’Antic RègimConseqüències guerra•pèrdues humanes•destrucció infraestructures i ciutats•fam •endeutament de l’Estat•pèrdua de l’imperi colonial•augment d’mpostos

1.2 El regnat de Ferran VII: el retorn de l’absolutisme

1.LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

1.2 El regnat de Ferran VII: el retorn de l’absolutisme

1.LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

Inici Trienni Liberal (1820-23): el general Rafael de Riego encapçala un cop d’estat militar, restitució de la constitució de Cadis i reformes liberals amb l’oposició de la noblesa i l’Església.Ferran VII demana ajuda a pot.europees que envien l’exèrcit dels cent mil fills de Sant Lluís per restaurar l’absolutisme.Dècada Ominosa (1823-33)•Forta repressió contra liberalisme•Pèrdua de les colònies americanes i crisi econòmica•Asolutistes proposen com a successor Carles, germà del rei

•Ferran VII deroga la llei sàlica per assegurar la corona a la seva filla Isabel II

1.2 El regnat de Ferran VII: el retorn de l’absolutisme

2. La construcció de l’Estat Liberal

La disputa per la successió al tron de Ferran VII per part dels partidaris del príncep Carles va desencadenar un conflicte bèl·lic. Etapes•Primera Guerra Carlina o guerra dels set anys (1833-1840)•Segona (1846-49)•Tercera (1872-1876)

2.1 Les guerres carlines

2. La construcció de l’Estat Liberal

Més que una lluita entre els Carlins i els partidaris d’Isabel II va ser un enfrontament polític i ideològic entre absolutistes i liberals.Carlins tenen suport noblesa, església i pagesiaBurgesia, professionals liberals i classes populars urbanes defensaven el liberalismeAmb els anys el carlinisme va anar perdent força però es mantingué fins entrat el s.XIX com grup ideològic de pressió en defensa dels valors més tradicionals.

2.1 Les guerres carlines

2. La construcció de l’Estat Liberal

Les reformes progressistes.- Els liberals estaven dividits en dues faccions: els moderats i els progressistes. Enmig de la guerra carlista, Maria Cristina va impulsar la formació d’un govern liberal. Primer va intentar fer-ho amb els moderats, però al final va cridar els progressistes a formar govern (1835 i 1837) tot implantant un règim liberal. Aquest procés va culminar amb la Constitució de 1837, que va inaugurar un període de monarquia parlamentària a Espanya amb el reconeixement de la sobirania nacional i els drets individuals, encara que també s’acceptava el paper moderador de la Corona.

2.2 Els canvis polítics del regnat d’Isabel II

2. La construcció de l’Estat Liberal

La regència d’Espartero.2.2 Els canvis polítics del regnat d’Isabel II

2. La construcció de l’Estat Liberal

La regència d’Espartero.- El 1837, els moderats, amb el suport de Maria Cristina, van accedir al govern i van intentar donar un gir conservador al procés de revolució liberal. Un moviment d’oposició es va alçar contra la regent, que es va veure obligada a abdicar el 1840 en favor del progressista general Espartero que, com a nou regent, va implantar mesures lliurecanvistes i autoritàries que li van valer l’oposició de bona part del país. El 1843 va dimitir i les Corts van avançar la majoria d’edat d’Isabel II que va començar el seu regnat.

2.2 Els canvis polítics del regnat d’Isabel II

2. La construcció de l’Estat Liberal

2.2 Els canvis polítics del regnat d’Isabel II

2. La construcció de l’Estat Liberal

Del Bienni Progressista a la crisi del sistema isabelí.- El 1854 va triomfar un pronunciament militar, amb el suport de progressistes i de moderats descontents que havien fundat la Unió Liberal. Entre 1854-1856, els progressistes d’Espartero van intentar restaurar els principis del règim constitucional de 1837 i van realitzar reformes econòmiques. L’última etapa del regnat d’Isabel II va ser d’alternança en el poder entre moderats i unionistes (membres de la Unió Liberal). Es va impulsar una política colonialista amb les guerres d’Àfrica i l’oposició al règim va anar en augment, ja que als carlistes i absolutistes en general es van afegir nous grups polítics d’esquerres, els demòcrates i els republicans.

2.2 Els canvis polítics del regnat d’Isabel II

2. La construcció de l’Estat Liberal

2. La construcció de l’Estat Liberal

Per passar a un Estat liberal calia una transformació econòmica.Desamortització del sòl de Mendizábal que va abolir el règim senyorial i la terra esdevé un bé per ser comprat i venut. Desmortitza les terres de l’església. Madoz,converteix el béns comunals en propietat de l’Estat que els ven per eixugar el deute públic i pagar les obres de la construcció del ferrocarril.Beneficiaris: la noblesa i la burgesia, que tenien diners per comprar les terres.Descontentament de la pagesia (es trasllada a les ciutats industrials).

2.3 La transformació econòmica d’Espanya

2. La construcció de l’Estat Liberal

2. La construcció de l’Estat Liberal

Canvis polítics, econòmics i demogràfics. Es passa d’11 16 millions el 1877. Creixement encara lent.L’església es manté com institució rica i influent.La burgesia, esdevé més conservadora i comença a reclamar a l’Estat control contra el moviment obrer.Els pagesos, la majoria de la població vivien en la misèria.Sectors populars urbans, malvivien treballant en la indústria. Protagonitzen revoltes urbanes, reclamen sufragi universal i abolició de les lleves.

2.4 La transformació social

2. La construcció de l’Estat Liberal

La Revolució del 1868.- A partir de 1866 es va produir una greu crisi econòmica que, unida al desgast polític del règim isabelí, va desencadenar una revolució contra la monarquia dels grups marginats del poder: unionistes, progressistes i demòcrates. El moviment va esclatar el 1868 amb la insurrecció de l’esquadra del brigadier Topete a la badia de Cadis i va continuar amb les operacions dels militars Prim i Serrano. Es va formar un govern provisional que va impulsar un programa de reformes. Finalment, es van elegir unes noves Corts, que van aprovar la Constitució de 1869, de caràcter democràtic.

2.5 El Sexenni Revolucionari (1868-1874)

2. La construcció de l’Estat Liberal

La monarquia democràtica (1870-1873).- La Constitució de 1869 establia la monarquia com a forma de govern i es va triar, entre les dinasties europees, l’italià Amadeu de Savoia que, des del primer dia a Espanya (quan va acudir al soterrar Prim mort en un atemptat), va comptar amb l’oposició dels moderats, dels carlins i de l’Església que es van mantenir fidel als Borbons. Molts demòcrates es van proclamar republicans i, a més, el nou rei va haver de fer front a la insurrecció a l’illa de Cuba (1868) i a la tercera guerra carlina, que es va iniciar el 1872. Tots aquests problemes van fer abdicar Amadeu de Savoia al de 1873.

2.5 El Sexenni Revolucionari (1868-1874)

2. La construcció de l’Estat Liberal

La Primera República (1873-1874).- Davant l’abdicació del rei, les Corts espanyoles van votar la proclamació de la República (1873) que va nàixer amb escasses possibilitats d’èxit. Tenien un programa ampli de reformes socials que no van poder aplicar els quatre presidents que va haver durant els 11 mesos de República (Figueras, Pi i Margall, Salmerón i Castelar) . Després de les revoltes cantonals de finals de 1873, un colp d’Estat protagonitzat pel general Pavía al gener de l’any següent va dissoldre les Corts i va tornar la presidència de l’executiu al general Serrano. Es restaura la monarquia borbònica amb Alfons XII,

2.5 El Sexenni Revolucionari (1868-1874)

3. La independència de les colònies americanes

Les causes de la independència.- El malestar a les colònies venia de feia dècades, però va esclatar, a principis del segle XIX, en forma de guerres d’independència per diversos factors: la difusió de les idees il•lustrades, amb els principis de llibertat i igualtat de la Revolució Francesa, l’èxit de les colònies britàniques amb la proclamació de la independència dels Estats Units el 1776 i , per últim, el descontentament dels burgesos criolls (fills d’espanyols nascuts a Amèrica).

3.1 El procés d’independència de les colònies

3. La independència de les colònies americanes

Els problemes de les noves repúbliques.- Les noves repúbliques americanes van nàixer amb greus problemes, perquè els interessos dels cabdills locals criolls van impedir la creació d’una Amèrica unida i així va acabar fragmentada en múltiples repúbliques. El poder dels caps militars i la intromissió constant de l’exèrcit en la vida política va portar els nous governs a oblidar-se de les necessitats de la població indígenal. Per això, la societat postcolonial hispanoamericana ja va nàixer amb grans desigualtats socials i econòmiques que s’han anat reforçant al llarg del temps mitjançant les dictadures.

3.2 L’Amèrica postcolonial

3. La independència de les colònies americanes

3. La independència de les colònies americanes

3.3 La Guerra de Cuba

La crisi del 98.- El 1895 va esclatar una nova insurrecció a Cuba per la incapacitat de l’administració espanyola de fer reformes polítiques, dotar-la d’autonomia i reduir el control econòmic. A més, els Estats Units donaven suport als insurrectes a causa dels aranzels que impedien el comerç. La fi del conflicte va arribar el 1898, quan els Estats Units van declarar la guerra a Espanya, després del sospitós enfonsament del cuirassat americà Maine (atracat al port de l’Havana). Després d’una guerra curta, Espanya va ser derrotada i va perdre, definitivament, les darreres colònies: Cuba, Puerto Rico i Filipines.

4. La Restauració

El sistema canovista.- El sistema polític configurat per Cánovas del Castillo tenia un caràcter conservador i es fonamentava en un sistema parlamentari liberal, però poc democràtic on s’hi turnaven dos grans partits: el partit conservador de Cánovas del Castillo (partidari de l’immobilisme polític, la defensa de l’Església i l’ordre social) i el partit liberal de Sagasta (inclinat cap a un reformisme de caràcter més democràtic, laic i social). L’estabilitat del sistema es va veure afavorida per la redacció d’una nova Constitució (1876), de caràcter moderat.

4.1 El sistema polític de la Restauració