Una coproducció de Teatro Español i KVS Brusel·les · 2019. 12. 10. · text que anticipa les...
Transcript of Una coproducció de Teatro Español i KVS Brusel·les · 2019. 12. 10. · text que anticipa les...
Sala Gran del TNC
Del 12/12/19 al 04/01/20
#mrsdallowayTNC
Una coproducció de
Teatro Español i KVS Brusel·les
Mrs. Dalloway
Informació pràctica del TNC:
Sala Gran
Del 12/12/19 al 04/01/20
#mrsdallowayTNC
Horaris
— Dimecres a les 19 h
— Dijous i divendres a les 20 h
— Dissabte a les 19 h *novetat de la temporada 2019/2020
— Diumenge a les 18 h
Funcions amb audiodescripció i subtitulació amb la col·laboració d’Aptent – Teatro Accesible:
— Dissabte 14 de desembre a les 19 h
— Diumenge 15 de desembre a les 18 h
Bucle magnètic disponible a la Sala Gran i al vestíbul principal del TNC
Espectacle en castellà
Durada de l’espectacle: 1 h i 30 minuts, sense entreacte
Edat recomanada de l’espectacle: a partir de 14 anys
Preus:
Preu general de Sala Gran 29 €
Preu Jove (-50% per joves de fins a 35 anys) 14,5 €
Preu especial 24,5 €
— Preu Jove: 50% de descompte per joves de fins a 35 anys, Carnet Jove i aturats excepte El TNC Petit (preu fix de 8 €). Imprescindible acreditació. — Preu especial: compra abans de l’estrena, dia de l’espectador (dimecres), abonats/ades TNC (entrades fora d’abonament), grups (+10 persones), +65 anys, discapacitats (quan la targeta acreditativa identifiqui que necessita acompanyant, l'acompanyant serà gratuït) i famílies nombroses, monoparentals i d'acollida. Imprescindible acreditació.
Material de premsa disponible a www.tnc.cat/premsa
Wi-Fi per als periodistes:
Xarxa: TNC_FreeWifi (cliqueu a l’opció “entrar amb codi pin”)
Codi: 95781 Clau: 3574
Mrs. Dalloway
Carme Portaceli, directora de l’obra
Virginia Woolf fa un recorregut de 24 hores per la vida de Clarissa Dalloway, des que es lleva de bon
matí i comença a preparar una festa per al seu marit, fins a l’inici de la festa al vespre. Un recorregut
marcat per les hores que toca la campana del rellotge del Big Ben, pel temps que va passant i que
porta Clarissa a anar endavant i endarrere en el temps de la seva vida. El flux de la consciència, la
consciència sobre la vida, les decisions, arriba en el mateix instant en què obre la finestra d’aquell
meravellós dia de primavera en el que prepara la gran festa.
Per donar profunditat al personatge, Virginia recorre a la construcció d’unes memòries, utilitzades avui
dia en algunes sèries i guions. Tot s’esdevé en un sol dia, i es té la sensació que s’està vivint la trama
en temps real.
Alguns dels personatges que van formar part de la seva vida li tornaran a la memòria i, després, a
casa seva per a la festa. Virginia entra i surt de la seva ment per portar-nos a la construcció d’una
societat que, com la nostra, és un temps d’entreguerres. Una societat que desperta a un món nou
que, alhora, està sent destruït.
Clarissa és una dona aparentment superficial i dependent, immersa en una vida insubstancial a la
qual ha sobreviscut a força de no mirar enrere. Una dona, com tantes d’altres, abocada a fer feliços
els altres, que ha pres decisions a la vida sense tenir en compte allò que realment desitjava, per
complir amb els requisits d’una dona meravellosa admirada per tothom. A través d’ella, l’autora
remarca el rol de les dones i ens parla de la repressió sexual i econòmica.
Woolf parla de feminisme, de mercantilisme, de bisexualitat, de medicina, etc. I del buit existencial
que és, probablement, allò que més connecta aquesta novel·la amb la nostra actualitat.
També ens ofereix la seva visió del suïcidi, que, contràriament a la imatge que ens arriba habitualment
de Virginia Woolf, deixa de ser vist com una tragèdia per convertir-se en una condició necessària
perquè els altres valorin la vida. Ho fa mitjançant la persona que se suïcida. «La vida en si mateixa
cap en un instant pel qual és possible fins i tot morir.»
La vida d’Angèlica es redueix a la ingesta de les pastilles que li ha receptat el metge per apaivagar la
veu que la pertorba cada dia, no la deixen escriure perquè no es retrobi amb els seus fantasmes.
Tolera aquesta rutina horrible només per satisfer el seu marit. La humanitat l’ha condemnat a la
bogeria perquè no s’ha adaptat a l’esquema d’ésser humà que la societat ha construït i que els metges
custodien. Amb la mort, aconseguirà alliberar-se a si mateixa i les persones que se li aferren. «És
possible morir, això és el que fem, això és el que fa la gent. Mantenir-se vius l’un per l’altre.»
Mrs. Dalloway
Activitats i publicacions entorn de Mrs. Dalloway
El Teatre Nacional de Catalunya no vol ser només un espai d’exhibició d’espectacles, sinó sobretot
un espai de reflexió i articulació de les arts escèniques catalanes. Per això, es dedica un gran
esforç al llarg de la temporada a totes les activitats complementàries, entre les quals hi ha projectes
de llarg recorregut amb algunes de les principals institucions culturals públiques catalanes.
Col·loqui al TNC amb Laura Freixas
13/12/2019, després de la funció, a la Sala Gran del TNC
Els col·loquis sobre els espectacles compten amb la presència d'una persona destacada de la
nostra cultura i els membres de la companyia. Una ocasió única per aprofundir en cada proposta
escènica amb la mirada particular d'un espectador privilegiat.
Cicle de cinema Per amor a les Arts: Mrs. Dalloway
17/12/2019, a la Filmoteca de Catalunya
La Filmoteca de Catalunya organitza el cicle de pel·lícules Per amor a les Arts que vol posar la
mirada en la relació entre el cinema i altres disciplines artístiques, com per exemple el teatre. La
pel·lícula que es projectarà és Mrs. Dalloway, de Marleen Gorris, 1991.
Llibre amb el text de Freshwater, l’obra teatral de Virginia Woolf publicat per Arola Editors i TNC Disponible a 3 €, els dies de funció de Mrs. Dalloway al TNC. Text inclòs a les lectures del projecte Club de lectura Llegir el teatre (TNC/Biblioteques públiques de Catalunya). Amb motiu de l’estrena de Mrs. Dalloway, el Teatre Nacional publica per primera vegada en català
l’única obra teatral escrita per Virginia Woolf, Freshwater.
Mentre escrivia Mrs. Dalloway, Virginia Woolf va començar a escriure un text teatral que finalment
estrenaria en una festa privada del Grup de Bloomsbury l’any 1935. Es tracta de Freshwater, un
text que anticipa les avantguardes dramàtiques de la segona meitat del segle XX, i que durant
dècades va ser injustament oblidat —i actualment encara és un dels grans desconeguts entre les
persones amants de l’obra de Woolf.
Mrs. Dalloway
Epicentre Pioneres
Aquesta temporada, el Teatre Nacional de Catalunya ha programat les adaptacions escèniques de
tres de les grans novel·les de la literatura catalana i universal, totes elles amb veu de dona: La mort i
la primavera de Mercè Rodoreda, Mrs. Dalloway de Virginia Woolf i Solitud de Víctor Català. Es tracta
de tres novel·les fonamentals per entendre l’evolució de la narrativa al segle XX després de
l’esfondrament de les certeses que havien estructurat la realitat occidental fins a la Revolució
industrial, i per això són nombrosos els fils invisibles que les lliguen entre elles.
Aquestes tres propostes dialoguen amb l’epicentre que el TNC dedica aquesta temporada 2019/2020
a les dramaturgues pioneres de la nostra escena.
A les històries del teatre català d’abans de la Guerra Civil, no hi figuren gaires noms d’escriptores.
Bona part de les dramaturgues més brillants van tenir carreres d’una notable brevetat, sovint per
causes biogràfiques que les van allunyar dels escenaris. En força casos, a més, van decidir signar
amb pseudònims masculins per esquivar els imperatius morals de la seva època. L’epicentre vol
ajudar a rescatar d’un oblit particularment injust algunes d’aquestes veus femenines, fonamentals per
comprendre millor la nostra herència dramàtica, com Víctor Català, Carme Montoriol o Rosa Maria
Arquimbau. Unes escriptores que, en la majoria de casos, van treballar des de la pluridisciplinarietat
artística: van escriure tant novel·la com teatre, assaig com poesia, i sovint van conrear també les arts
plàstiques i musicals.
Espectacles de l’Epicentre Pioneres
05/03/20 – 05/04/20. Sala Petita. Solitud, de Víctor Català
12/03/20 – 15/03/20. Sala Tallers. L’huracà, de Carme Montoriol
18/03/20 – 19/03/20. MNAC. Una venjança com n’hi ha poques, de Carme Montoriol; Es rifa un home!,
de Rosa M. Arquimbau, i Les cartes, de Víctor Català
26/03/20 – 03/04/20. Vestíbul superior. Solitud a Stromboli. Somnis, signes i símbols, de Rosa Delor
02/04/20. Sala Gran. Compositores del Modernisme
Publicacions de l’Epicentre Pioneres (amb Arola Editors)
Freshwater, obra teatral de Virginia Woolf publicada per Arola Editors i TNC
Miscel·lània d’autores amb peces de: Víctor Català, Felip de Palma (Palmira Ventós), Carme Karr,
Dolors Monserdà, Lluïsa Denís, Carme Montoriol i Rosa M. Arquimbau
Volum de Teatre complet de Víctor Català
Volum de Teatre complet de Carme Montoriol
Volum de Teatre complet de Rosa M. Arquimbau
Mrs. Dalloway
Blanca Portillo protagonitza una de les obres mestres de Virginia Woolf
Virginia Woolf fa un recorregut de 24 hores en la vida de la Clarissa Dalloway, des que es lleva de
bon matí i comença a preparar una festa per al seu marit, fins a l’inici de la festa al vespre. Un
recorregut marcat per les hores que toca la campana del rellotge del Big Ben, pel temps que va
passant i que porta la Clarissa a anar endavant i endarrere en el temps de la seva vida.
Mrs. Dalloway
Mrs. Dalloway, de Virginia Woolf Versió Michael De Cock, Anna Maria Ricart i Carme Portaceli
Direcció Carme Portaceli
Escenografia Anna Alcubierre
Vestuari Antonio Belart
Il·luminació David Picazo
So Jordi Collet
Vídeo Miquel Àngel Raió
Coreografia Ferran Carvajal
Ajudanta de direcció Eva Redondo
Repartiment
Jimmy Castro Max
Jordi Collet Doctor
Inma Cuevas Sally
Nelson Dante Peter
Gabriela Flores Angélica
Zaira Montes Doris
Blanca Portillo Clarissa Dalloway
Raquel Varela Elisabeth
Equips tècnics i de gestió de la companyia
Direcció tècnica i il·luminació Maribel Carballo
Audiovisuals Quique Blay
Sastreria i attrezzo Chus Martínez
Maquinària José Miguel Jiménez i Miguel Velasco
Producció executiva Chusa Martín
Producció
Teatro Espanol i KVS Brussel·les
Producció de la gira
Avance Producciones Teatrales SL i Entrecajas Producciones Teatrales SL
Mrs. Dalloway
Virginia Woolf, Mrs. Dalloway, inici de la novel·la. Alianza Editorial, 2018. [Traducció
de José Luis López Muñoz]
La señora Dalloway dijo que las flores las compraría ella.
Porque Lucy tenía ya trabajo suficiente. Había que desmontar las puertas, venían los operarios de
Rumpelmeyer y, además, pensó Clarissa Dalloway, la mañana tenía la misma transparencia que si
estuviera destinada a unos niños en la playa.
¡Qué emoción! ¡Qué zambullida! Porque no otra era la sensación que tenía siempre en Bourton,
cuando, con un leve chirrido de los goznes —que todavía era capaz de oír—, abría de par en par las
puertas con cristaleras que daban al jardín y se sumergía en el aire del campo. El aire, muy temprano
por la mañana, era transparente y tranquilo, más en calma que éste, desde luego; como el restallido
de una ola, como el beso de una ola; frío y cortante y sin embargo (para una muchachita de dieciocho
años como era ella entonces) solemne; haciéndole sentir, allí, nada más salir al exterior, que estaba
a punto de suceder algo terrible; al contemplar las flores, los árboles, con el humo retorciéndose a su
alrededor mientras ascendía, y los grajos, que remontaban el vuelo y volvían a bajar; mirándolo todo
sin moverse, hasta que Peter Walsh dijo: «¿Meditando entre las hortalizas?». ¿Había sido eso o, más
bien, «prefiero las personas a las coliflores»? Tuvo que decirlo una mañana a la hora del desayuno,
cuando ella salió a la terraza. Peter Walsh iba a regresar de la India cualquier día, junio o julio, ya no
se acordaba del mes, porque sus cartas eran terriblemente aburridas; se recordaban las cosas que
decía; sus ojos, su navaja, su sonrisa, su malhumor y, cuando millones de cosas habían desaparecido
por completo —¡qué extraño resultaba!—, algunas de sus frases, como aquélla sobre las coles.
La señora Dalloway se inmovilizó en el bordillo, esperando a que pasara la camioneta de reparto de
Durtnall. Scrope Purvis la consideraba una mujer encantadora (conociéndola como se conoce en
Westminster a las personas que viven en la casa de al lado); había en ella un algo de pájaro, de
arrendajo verde azulado; Clarissa Dalloway era delicada, y también vivaracha, aunque tuviera más
de cincuenta años y hubiera encanecido mucho desde su enfermedad. Allí estaba, como posada
sobre el bordillo, sin verlo, esperando para cruzar, muy erguida.
Y es que si se había vivido en Westminster —¿cuántos años ya?, más de veinte—, Clarissa estaba
convencida de que incluso en medio del tráfico, o al despertarse por la noche, se sentía un silenció
especial, un no se sabía qué de solemne, una pausa que no era posible describir, una ansiedad
(aunque eso podía ser su corazón, tocado, decían, por la gripe) que atenazaba antes de que el Big
Ben diera las horas. ¡Ya había llegado el momento! Ya resonaba. Primero, un aviso musical; luego,
la hora, irrevocable. Los círculos de plomo disolviéndose en el aire. ¿Por qué somos tan necios?, se
preguntó, mientras cruzaba Victoria Street. Sólo Dios sabe por qué la amamos tanto, por qué la vemos
como la vemos, inventándola, construyéndola a nuestro alrededor, derribándola, creándola de nuevo
a cada momento; porque hasta las mujeres menos atractivas que pudiera imaginarse, los desechos
más miserables que se sentaban en los umbrales de las puertas (derrotados por la bebida) hacían lo
mismo; estaba totalmente convencida de que ninguna ley lograría dominarlos, y por esa misma razón:
la de que también ellos amaban la vida. En los ojos de la gente, en cada vaivén, paso y zancada, en
el fragor y el tumulto, en los coches de caballos, automóviles, ómnibus, camionetas, hombres-anuncio
que giraban y arrastraban los pies, en las bandas de música, en los organillos, en el júbilo y el tintineo
y el extraño canto agudo de algún aeroplano que cruzaba el cielo, estaba lo que ella amaba: la vida,
Londres, aquel instante del mes de junio.
Mrs. Dalloway
Virginia Woolf, Tres guinees, Angle Editorial, 2011. [Traducció: Marta Pessarrodona]
Així, Sir, mentre que el respectem com a persona en particular i ho palesem donant-li una guinea per gastar-la com vostè vulgui, creiem que el podem ajudar de la manera més efectiva negant-nos a entrar en la seva societat; treballant per a les nostres finalitats comunes —justícia i igualtat i llibertat per a tots els homes i dones— fora de la seva societat, no a dins. Això, però, em dirà, si és que significa alguna cosa, pot significar tan sols que vostès, les filles dels homes amb estudis, que ens han promès realment el seu ajut, es neguen a formar part de la nostra societat per tal de crear-ne una de pròpia. I quina mena de societat es proposen fundar fora de la nostra, en cooperació amb ella, però, per tal que totes dues societats puguin treballar plegades en les nostres finalitats comunes? Aquesta és una pregunta que vostè té tot el dret a fer-nos i que nosaltres hem d’intentar respondre, per tal de justificar el nostre refús a signar el formulari que vostè ens va enviar. Dibuixem ràpidament en esbós la mena de societat que les filles dels homes amb estudis poden trobar i adherir-s’hi fora de la seva societat, encara que amb cooperació amb les seves finalitats. En primer lloc, aquesta nova societat, el tranquil·litzarà saber-ho, no tindrà cap tresorera honorària, perquè no li caldran fons. No tindrà cap oficina, cap comitè, cap secretària; no convocarà reunions; no organitzarà congressos. Si és que ha de tenir nom, se’n podria dir la Societat de les Outsiders. No és pas un nom massa ressonant, té l’avantatge, però, que ordena les dades: les dades de la història, de la llei, de la biografia, fins i tot, possiblement, les dades encara ocultes de la nostra psicologia encara desconeguda. Estaria integrada per les filles dels homes amb estudis que treballarien dins de la seva pròpia classe —com, certament, poden treballar en una altra?— i amb els seus propis mètodes a favor de la llibertat, la igualtat i la pau. El seu primer deure, al qual es comprometrien no amb un jurament, perquè els juraments i cerimònies no tenen lloc en una societat que ha de ser anònima i elàstica, abans que res seria no lluitar amb armes. Això els seria fàcil de seguir, perquè en realitat, com ens informen els diaris, «la Junta Militar no té cap intenció d’obrir el reclutament d’unitats de dones.» La nació ho assegura. Seguidament, es negarien en cas de guerra a treballar en fàbriques de municions o a prendre cura dels ferits. Des de la darrera guerra, aquestes dues activitats van recaure bàsicament en les filles dels obrers, la pressió sobre elles també seria lleugera, encara que probablement desagradable. Per altra banda, el deure següent al qual s’engatjarien és un de considerable dificultat i exigeix no sols coratge i iniciativa, ans també l’especial coneixement que té la filla de l’home amb estudis. És, ras i curt, no incitar els seus germans a la lluita o dissuadir-los-en, ans mantenir una actitud de completa indiferència. L’actitud, però, expressada pel mot «indiferència» és tan complexa i d’una importància tal que li cal una definició suplementària. La indiferència ha de tenir un ferm equilibri amb la realitat. Com que és una realitat que ella no pot comprendre quin instint l’empeny, quina glòria, quin interès, quina satisfacció viril lluitar li procura —«sense guerra no hi hauria sortida per a les qualitats virils que la lluita desenvolupa»— com que lluitar, per tant, és una característica de sexe que ella no pot compartir, per tant és un instint que ella no pot jutjar. La outsider, tanmateix, l’ha de deixar a ell lliure per tractar amb el seu instint, perquè cal respectar la llibertat d’opinió, en especial quan es basa en un instint que li és tan foraster a ella gràcies a segles de tradició i educació. És una distinció fonamental i instintiva sobre la qual es basarà la indiferència. La outsider, però, farà que sigui el seu deure basar no merament la seva indiferència en l’instint, ans en la raó. Quan ell diu, com demostra la història que ell ha dit, i pot tornar a dir, «lluito per protegir la nostra pàtria» i així cerca aixecar l’emoció patriòtica, ella es preguntarà: «Què significa la ‘nostra pàtria’ per a una outsider?» Per decidir-ho, analitzarà el sentit de patriotisme en el seu propi cas. S’autoinformarà de la posició del seu sexe i classe en el present: quant d’«Anglaterra» de fet li pertany a ella. De les mateixes fonts s’autoinformarà de la protecció legal que les lleis li han donat en el passat i que ara li donen. I si ell afegeix que lluita per protegir el seu cos, el d’ella, ella reflexionarà sobre el grau de protecció física del qual gaudeix ara, quan els mots «Precaució contra Atacs Aeris» s’escriuen sobre parets en blanc. I si ell diu que la lluita és per protegir Anglaterra del domini estranger, ella reflexionarà que per a ella no són «estrangers», perquè per llei ella passa a ser una estrangera si es casa amb un estranger. I farà el que pugui per fer de tot això una realitat, no pas a través d’una fraternitat forçada, ans per solidaritat humana. Totes aquestes dades la convenceran racionalment (per resumir-ho) que el seu sexe i classe tenen poc a agrair a Anglaterra en el passat; no tenen pas massa a agrair a Anglaterra en el present, mentre que la seguretat de la seva persona en el futur és altament dubtosa.
Teatro • El testamento de María. Dirección: Agustí Villaronga.
• Fisterra. Dirección: Víctor Conde.
• La vida es sueño. Dirección: Helena Pimenta.
• La Avería. Dirección: Blanca Portillo.
• Medea. Dirección: Tomaz Pandur.
• Hamlet. Dirección: Tomaz Pandur.
• Barroco. Dirección: Tomaz Pandur.
• Mujeres soñaron caballos. Texto y dirección: D. Veronesse.
• Afterplay, de Brian Friel. Dirección: José Carlos Plaza.
• Hamelin, de Juan Mayorga. Dirección: Andrés Lima.
• La hija del aire, de Calderón. Dirección: Jorge Lavelli.
• Como en las mejores familias, de Agnés Jaoui y Jean-Pierre Bacri. Dirección: Manuel Dueso.
• El matrimonio de boston, de David Mamet. Dirección: José Pascual.
• Madre el drama padre, de Jardiel Poncela. Dirección: Sergi Belbel.
• Un fénix demasiado frecuente, de Cristopher Fry. Dirección: Gaspar Cano.
• No hay burlas con el amor, de Calderón. Dirección: Denis Rafter.
• Una bala perdida. Autor y Dirección: Gonzalo Baz.
• Eslavos, de Tony Kushner. Dirección: Jorge Lavelli.
• La más fuerte, de August Strindberg. Dirección: G. Cano.
• El embrujado, de Valle-Inclán. Dirección: Francisco Vidal.
• Mujeres frente al espejo. Dirección: Juan Carlos Pérez de la Fuente.
• Terror y misterio del Tercer Reich”, de B. Brecht. Dirección: José Pascual.
• Marat Sade, de Peter Weiss. Dirección: Miguel Narros.
• Oleana, de David Mamet. Dirección: José Pascual.
• Cuentos de invierno, de W. Shakespeare. Dirección: J. Pastor.
• Las troyanas, de J. P. Sartre. Dirección: Eusebio Lázaro.
• Lope de Aguirre traidor, de Sanchís Sinistierra. Dirección: José Luis Gómez.
• Hécuba, de Eurípides. Dirección: Emilio Hernández.
• Zumo, de Álvaro del Amo. Dirección: José Pascual.
• La cantante calva, de Eugene Ionesco. Dirección: Enrique Silva.
• Las bizarrías de Belisa, de Lope de Vega. Dirección: C. Vides.
• Los cuernos de Don Friolera, de Valle-Inclán. Dirección: Carlos Vives.
• El mal de la juventud, de Ferdinand Bruckner. Dirección: Antonio Malonda.
• Bodas de sangre, de Federico García Lorca. Dirección: José Luis Gómez.
Cine • Secuestro. Dirección: Mar Targarona. 2015.
• La chispa de la vida. Dirección: Alex de la Iglesia. 2011.
• Los abrazos rotos. Dirección: Pedro Almodóvar. 2009.
• El patio de mi carcel. Dirección: Belen Macías. 2007.
• Siete mesas (de billar frances). Dirección: Gracia Querejeta 2006.
• Volver. Dirección: Pedro Almodóvar. 2005.
• Goya. Dirección: Milos Forman. 2005.
• Alatriste. Dirección: Agustín Díaz Yanes. 2005.
• Elsa & Fred. Dirección: Marco Carnevale. 2005.
• Sólo mía. Dirección: Javier Balaguer.
• Entre las piernas. Dirección: Manuel Gómez Pereira.
• Entre rojas. Dirección: Azucena Rodríguez.
• Eso. Dirección: Fernando Colomo.
• El perro del hortelano. Dirección: Pilar Miró.
• El color de las nubes. Dirección: Mario Camus.
Cortometrajes • Palos de ciego amor. Dirección: Miguel del Arco. 2004.
• Tercero B. Dirección: José María Goenaga. 2002.
• Cosas nuestras. Dirección: José Pascual. 1999.
Televisión - Series • Web Therapy. FremantleMedia. #0. 2016
• Sé quien eres. Telecinco. 2015.
• El chiringuito de Pepe. Telecinco. 2014 - 2015.
• Niños robados. Dirección: Salvador Calvo. Telecinco. 2013.
• Hospital Central. Telecinco. 2012.
• Frágiles. Telecinco. 2012.
• Acusados. Dirección: German Llamas. Telecinco.
• Siete Vidas. Dirección: Víctor García. Telecinco.
• Compañeros. Antena 3.
• Más que amigos. Tele 5.
• Periodistas. Dirección: Daniel Écija. Tele 5.
• La casa de los líos. Antena 3.
• Médico de familia. Dirección: Daniel Écija. Tele 5.
• La otra familia. Dirección: J. S. Valdés. TM3.
• Buscavidas. Antena 3.
• Para Elisa. TVE.
• Crónicas urbanas. TVE.
Televisión - Programas • ¡Atención obras!’. TV2. 2013.
• Días de cine. 2009-2012.
• Pasapalabra. Telecinco. 2000-2012.
• Las mil caras de Blanca Portillo. 2010.
• Mi reino por un caballo. TVE2. 2011.
• Continuarà. TV3. 2005-2011.
• Ànima. TV3. 2011.
• Miradas 2. TVE2. 2006-2011.
• Actrices. Canal+. 2011.
• Gala 20 Aniversario-Telecinco. 2010.
• La Marató. TV3. 2009.
• En noches como esta. TVE. 2009.
• Cinema 3. TV3. 2007 y 2009.
• Hora Q. TV3. 2009.
• Buenafuente. 2005,2006 y2009.
• La Mandrágora. 2005-2009.
• Corazón, Corazón. TVE. 2006 y 2008.
• Palabra por palabra. RNE. 2008.
• Caiga quien Caiga. 2008.
• Noche Hache. 2007.
• Cartelera. 2007.
• El reservado. 2007.
• Corazón de… TVE. 2006 y 2007.
• Penélope, camino a los Oscar. 2007.
• Teatreros. 2006.
• B 360º. 2006.
• Homo Zapping. Antena3. 2005.
• La nit al dia. TV3. 2005.
• Dos rombos. 2005.
• Lo + plus. 2000, 2002 y 2005.
• El club de la Comedia. 2001 y 2003.
• Haz el humor y no la guerra. 2003.
• Me lo dices o me lo cuentas. 2003.
• La noche de fuentes y Cía. 2002.
• 30 minuts. TV3. 2001.
• Crónica Marcianas. 1999.
Premios • Premio como mejor actriz de teatro en los premios Max de teatro 2015.
• Finalista como mejor actriz de teatro en los Fotogramas de Plata 2015.
• Medalla de oro al mérito en las Bellas Artes 2014.
• Finalista como Mejor Actriz de Televisión en los Premios Unión de Actores 2014.
• XVII Premio “Ciudad de Cazorla”. 2013.
• Finalista como Mejor Actriz de Televisión en los premios ‘Seoul Drama Awards’ 2013.
• Premio como Mejor Actriz de Teatro en los Premios Unión de Actores 2013.
• Premio como Mejor Actriz de Teatro en los Fotogramas de Plata 2013.
• Finalista mejor actriz en los premios Max de teatro 2013.
• Finalista como Mejor Actriz de Teatro en los Premios Unión de Actores 2012.
• Premio como Mejor Actriz de Teatro en los Fotogramas de Plata 2012.
• Premio Nacional de Teatro 2012.
• Premio Mejor dirección de escena en los premios Max de teatro 2012.
• Finalista como mejor interpretación teatral en los Premios Mayte de teatro de Cantabria 2010.
• Finalista mejor actriz de televisión en los Premios ACTV 2010.
• Premio Ondas al Carácter Dewar’s “White Label” 2009.
• Premio Mejor actriz en los premios Max de teatro 2009.
• Finalista Premios Unión de Actores mejor actriz secundaria de cine 2009.
• Finalista Premios Unión de Actores mejor actriz protagonista de televisión 2009.
• Finalista como mejor actriz de cine en los Fotogramas de Plata 2009.
• Finalista como mejor actriz de drama en los Premios del Público TV 2009.
• Finalista como mejor actuación teatral en los Premios Mayte de teatro de Cantabria 2009.
• Finalista como mejor interpretación teatral en los Premios Mayte de teatro de Cantabria 2009.
• Finalista como mejor actriz secundaria de cine en los Premios Círculo de Escritores Cinematográficos 2009.
• Finalista como mejor actriz de teatro en los Fotogramas de Plata 2008.
• Finalista mejor actriz en los premios Max de teatro 2008.
• Premio mejor actuación teatral en los Premios Mayte de teatro de Cantabria 2008 y en los Premios
Ercilla 2008.
• Premio mejor interpretación femenina en los Premios EñE del cine español 2008.
• Concha de Plata mejor actriz Festival de San Sebastián 2007.
• Premio “Paco Martinez Soria” Festival de Tarazona 2007.
• Finalista como actriz secundaria en los Goya 2007.
• Ganadora apartado cinematográfico en los Premios Chivas Telón 2007.
• Premio mejor interprete femenina en los Premios Ercilla 2007.
• Finalista como mejor actriz de cine en los Premios Círculo de Escritores Cinematográficos 2007.
• Finalista como mejor actriz de cine en los Fotogramas de Plata 2007.
• Finalista Premios Unión de Actores mejor actriz protagonista de teatro 2007.
• Finalista mejor actriz en los premios Max de teatro 2007.
• Finalista como mejor interpretación teatral en los Premios Mayte de teatro de Cantabria 2007.
• Finalista como actriz secundaria en los Goya 2006.
• Premio mejor interpretación femenina en los Premios EñE del cine español 2006.
• Premio Mejor actriz de cine premios Union de Actores 2006.
• Premio Mejor actriz Festival Cannes 2006.
• Finalista como mejor actriz de cine en los Premios Círculo de Escritores Cinematográficos 2006.
• Premio Mejor actriz de teatro en los premios de la Unión de Actores 2004.
• Premio Mejor actriz en los premio Chivas de Teatro 2005.
• Premio Mejor actriz en los premios Max de teatro 2004.
• Premio de Teatro Miguel Mihura de la SGAE 2004.
• Premio Mejor actriz secundaria en los premios Max de Teatro 2003.
• Finalista Premios Unión de Actores 2003.
• Finalista como mejor actriz de teatro en los Fotogramas de Plata 2003.
• Finalista Premios Unión de Actores 2002.
• Premio Mejor Actriz en los Premios Max de Teatro 2002.
• Finalista como mejor actriz de televisión en los Fotogramas de Plata 2001.
• Finalista como mejor actriz de teatro en los Fotogramas de Plata 2001.
• Premio Unión de Actores mejor actriz protagonista de televisión por “7 vidas” (2000).
• Finalista Premios Unión de Actores mejor actriz de reparto de cine 1997.
• Premio Mejor actriz de teatro en los premios de la Unión de Actores 1997.
• Finalista como actriz revelación en los Goya 1997 (por “Las nubes”).
• Premio Ojo Crítico de Teatro en la categoría de mejor interpretación teatral 1998.
• Premio Ojo Crítico de Teatro en la categoría de mejor interpretación teatral 1997.
Cortometrajes
• Licenciada en la Real Escuela de Arte Dramático de Madrid.
Teatro • El Jardín de los Cerezos. Centro Dramático Nacional. 2019
• Tango Frontera. Co-director, coreógrafo y música original. 2018
• Adentro. Centro Dramático Nacional-Adentro Teatro. 2015-2016
• En Construcción. Adentro Teatro (co-autor y protagonista). 2012-2015
• El Conde de Montecristo. Teatro Victoria. 2014-2015.
• Cyrano de Bergerac. Teatro Victoria. 2012-2014
• Cambalache. Teatro Arlequin. 2011-2012
• Adentro. Microteatro por Dinero. 2011
• Los Miserables. Teatro Victoria. 2010-2011
• Celebro mi Muerte. Compañía de Teatro “El Mercado de los Ladrones”. 2009
Cine • Ibiza. Dirección: Alex Richembach. 2018
• Despido Procedente. Dirección: Lucas Figueroa. 2016
• Reverso. Dirección: Carlos Martín. 2013
Televisión • Farinha. Serie Atresmedia. 2018
• Estoy vivo. Serie para Televisión Española. 2017
• Pulsaciones. Serie Ibermedia. Dirección: Emilio Aragón. 2016
• Carlos Rey Emperador. Serie para Televisión Española. 2015
Danza • Belinda King Creative Productions. Coreógrafo y Recruiting Agent. 2010-2011
• Cunard. Musicales a bordo del transatlántico Queen Mary II. 2006-2007
• Solverde. Musicales en los casinos de Espinho, Monte Gordo, Chaves y Vilamoura 2003-2006
• Escuela Nacional de Danzas de Argentina. Capacitador de docentes. 1998-2000
• Ballet Folklórico Nacional de Argentina. Primer Bailarín, Repositor y Coreógrafo. 1995-2001
Música • De Carne y Hueso. Percusionista y vocalista.
• Juguetes Rotos, de Carolina Román. Música original y espacio sonoro. Teatro Español. 2018
• Estudio 12. Percusionista.
• Los invitados siempre vuelven. Cortometraje de Diego Sabanès. Compositor de música original. 2017
• Giros. Cortometraje de Silvia García. Compositor de la música original. 2016
• La Señorita Julia. Compositor de la música original de la adaptación de Paloma Mejía Martí 2016.
• Río Seguro. Música original y puesta en escena de la pieza teatral de Carolina Román. 2016.
• Luciérnagas. Dtor. Artístico y Compositor música original de la obra de teatro de Carolina Román. 2014-2016
• Adentro. Diseñador del espacio sonoro y Compositor de música original. 2015-2016
• Del Sur. Director artístico y Vocalista. 2008-2011
• Huir huir, de Alfonso Pindado. Coreografía y Música Original. 2009
• Essaouira Gnaoua Music Festival 2008. Marruecos. Artista Invitado
• Heineken Summer Sounds. Typasa, Corne D’or. Argelia 2008. Artista Invitado
Formación • Danza, Teatro y Música – Escuela de artes “Tardío” Bs. As.
• Coreografía – Norma Viola
• Ciclo Introductorio de Realización Cinematográfica – Instituto Nacional de Cinematografía, Bs. As.,
Argentina
• Conservatorio Nacional de Música “Manuel de Falla” – Bs. As., Argentina
• Tango – Carlos Rivarola
• Modern Jazz – Rodolfo Olguin
• Contemporáneo -- Mónica Fracchia
Formación • The Comedy of Love con Dan Jemmett en el Teatro de La Abadía.
• Canto con José Masegosa, Mamen Márquez, Verónica Ronda y Luisa Torres.
• “El Atleta del sentimiento” con Serge Nicolaï y Olivia Corsini de Téâtre du Soleil.
• Danza con Tania Arias Winogradow.
• View Points y Suzuki con Alejandra Prieto.
• Entrenamiento con José Carlos Plaza.
• Dance Meets Story Be Festival en Birminghan con David Hernández.
• World Singing Be Festival en Birminghan con Sofía Paschou.
• Singing con Vassula Delli. Royal Central School of Speech and Drama.
• Movement con Tiziana Silvestre. Royal Central School of Speech and Drama.
• Entrenamiento actoral con Yayo Cáceres.
• Prácticas escénicas de Shakespeare con Will Keen.
• Laboratorio Grotowsky con Zygmunt Molik.
• Interpretación con Fernando Piernas.
• Voz con Lidia García.
• Interpretación Audiovisual en Arte4 con Ramón Quesada.
• Verso con José Luis Sáiz.
• Teatro Cabaret con José Luis Sáiz y Eduardo Solís O´Connor.
• Interpretación cinematográfica con Esteban Roél en NIC.
• Clown con Carlo Colombaioni.
• Arte Dramático en la Escuela del Actor Réplika.
• Baile Clásico Español y Flamenco con Rocío Aragón.
Cine • Mientras dure la guerra. Dirección: Alejandro Amenábar
• Quién te cantará. Dirección: Carlos Vermut
• Toc toc. Dirección: Vicente Villanueva. Nominada a Mejor Actriz de Reparto por la Unión de Actores 2018
• El silencio de los objetos. Dirección: Iván Rojas y Norberto Gutierrez
• Lo contrario al amor. Dirección: Vicente Villanueva
• Al final del camino. Dirección: Roberto Santiago
• Clandestinos. Dirección: Antonio Hens
• Padres. Dirección: Javi Prada y Kiko Prada. Cortometraje
• Teo. Dirección: Sendoa Bilbao. Cortometraje
• Meeting with Sarah Jessica. Dirección: Vicente Villanueva. Cortometraje. Mejor Interpretación Femenina Cortogenia
2013. Mejor Interpretación Femenina en la XXIII Muestra Cine Internacional de Palencia 2014 Mejor Actriz en la 27
semana de Cine Medina del Campo 2014. Mejor Actriz en el Festival de Cine de Comedia de Tarazona y el Moncayo
2014. Mejor Actriz en el Festival de Cortos SanturZine 2014. Mejor Actriz en el Festival de Cortos de Paracuellos del
Jarama 2014. CortoEspaña.
• Burbuja. Dirección: Gabriel Olivares y Pedro Casablanc. Cortometraje.
• Física y química. Dirección: Manuel Dañino. Cortometraje.
• WC. Dirección: Aser Fonseca y Miguel Ángel de Juan. Cortometraj
Televisión • La zona. Dirección: Jorge Sánchez Cabezudo. Movistar +
• Vis a vis. Antena 3 / Fox TV. Elenco nominado a Mejor Ensamble Actoral de Serie Premios Fénix 2017 Mejor
Actriz de Reparto TV por la Unión de Actores 2017. Nominada a los Premios Feroz 2017 a Mejor Actriz de
Reparto. Premio Ondas a Mejor Interpretación Femenina de TV 2015. Mejor Actriz de Reparto TV por la Unión
de Actores 2015.
• Galerías Velvet. Antena3.
• Are you app?. Serie web.
• Stamos okupa2. TVE.
• Gran hotel. Antena 3.
• La memoria del agua. TVE.
• La princesa de Éboli. Antena 3.
• La señora. TVE. Nominada a Mejor Actriz de Reparto de TV por la Unión de Actores 2009.
• Traidores 23F. Antena 3. TV Movie.
• Desaparecida. TVE.
• Herederos. TVE.
• Mujeres. TVE. Premio Mejor Actriz Secundaria de TV por la Unión de Actores 2006.
• Hospital Central. Telecinco.
Teatro • Un roble, de Tim Crouch. Dirección: Carlos Tuñón
• La valentía. Dirección: Alfredo Sanzol.
• El ángel exterminador, de Luis Buñuel. Dirección: Blanca Portillo.
• Regurgitar, de Almudena Ramirez-Pantanella. Lectura dramatizada.
• Kramig, de Marta Buchaca. Lectura dramatizada.
• Comedia multimedia, de Álvaro Tato. Dirección:Yayo Cáceres.
• Historias de Usera. Dirección: Fernando Sánchez-Cabezudo. Candidata a Mejor Actriz Protagonista en los XX
Premios Max. Mejor Actriz Secundaria de Teatro por la Unión de Actores 2017.
• Constelaciones, de Nick Payne. Dirección: Fernando Soto. Premio a Mejor Actriz Protagonista de Teatro por la
Unión de Actores 2014.
• Haz clic aquí. Dirección: José Padilla.
• Mbig. Dirección: José Matret. Nominada a Mejor Actriz de Reparto de Teatro Unión de Actores 2014.
• No son maneras de tratar a una dama, de Douglas J. Cohen. Dirección: Pablo Muñoz-Chápuli. Nominada a Mejor
Actriz Secundaria en los Premios de Teatro Musical 2014.
• Cerda. Dirección: Juan Mairena. Premio a Mejor Actriz Secundaria de Teatro por la Unión de Actores 2013. Candidata
a Mejor Actriz en la XVIII Premios Max de las Artes Escénicas 2014.
• True west, de Sam Sephard. Dirección: José Carlos Plaza.
• La nieta del dictador, de David Desola. Dirección: Roberto Cerdá. Premio Mejor Actriz Mi Butaquita 2013.
• The copla musical II. Dirección: Alejandro Postigo.
• Anda que no te quiero, de Miguel Ángel Flores. Dirección: Pablo Muñoz-Chápuli.
• The copla musical I. Dirección: Alejandro Postigo.
• Burundanga, de Jordi Galcerán. Dirección: Gabriel Olivares.
• 18C 18D, de Alejandro Melero. Dirección: Mar Corzo.
• Trazos de M.H., de Miguel Hernández. Dirección: Dani Gallardo.
• Los últimos días de Judas Iscariote, de Stephen Adly Guirgis. Dirección: Adan Black. Nominada a Mejor Actriz
Secundaria de Teatro por la Unión de Actores 2012.
• Hamlet in Maschera. Dirección:Yayo Cáceres.
• Jerez ciudad deseada, de Núria Pérez. Dirección: Pedro Penco.
• Mi primera vez, de Ken Davenport. Dirección: Gabriel Olivares.
• Los cuernos de Don Friolera, de Valle-Inclán. Dirección: Ángel Facio.
• A la mancha manchega. Dirección: Gabriel Olivares.
• Alicia atraviesa el espejo, de Daniel Pérez. Dirección: Jaroslaw Bielski.
• Las brujas de Salem, de A. Miller. Dirección: Alberto González Vergel.
• Princesas busconas. Dirección: Pablo Paz.
• Alicia, de Daniel Pérez. Dirección: Jaroslaw Bielski.
• Tartufo, de Molière. Dirección: Anabel Díez.
• Nuestra cocina, de J. L. Alonso de Santos. Dirección: Jaroslaw Bielski.
• El burlador de Sevilla, de Tirso de Molina. Dirección: José Luis Sáiz.
Otros • Presentadora en FIRCO 2018. Primer Festival Iberoamericano de Circo. Teatro Circo Price.
Teatro • La geometría del trigo. Texto y Dirección: Alberto Conejero. 2019
• Tus otros hijos no te olvida. Texto y Dirección: Juan Vinuesa (Premio Mejor Actriz otorgado por el jurado del XXXVII
Festival Nacional de Teatro Vegas Bajas). 2018
• El otro cuerpo. Texto y Dirección: Luis Felipe Blasco Vilches. 2018
• El padre, de Florian Zeller. Dirección: José Carlos Plaza. Nominada a Mejor Actriz de Reparto Premios Unión de
Actores 2017. 2016
• La noche de las tríbadas, de Per Olov Enquist. Dirección: José Carlos Plaza. 2015
• Cuento de invierno, de William Shakespeare. Versión y dirección: Carlos Martínez Abarca. 2014
• Hécuba, de Eurípides. Versión: Juan Mayorga. Dirección: José Carlos Plaza. 2013
• La belleza. Dirección: Antonio de Paco. Muestra de dirección de la RESAD. 2013
• Una nueva mujer, de Alfonso Vallejo Dirección: Valery Tellechea. 2012
• Noche de Reyes, de William Shakespeare. Dirección: Antonio Romero. 2011
• Volpone o el zorro, de Ben Jonson. Dirección: Gustavo Funes. 2011
• El perro del hortelano, de Lope de Vega. Dirección: Gustavo Funes. 2007-2010
• La trampa, de Robert Thomas. Dirección: Julio Flores. 2009
• Último acto, guión para un asesino, de Ira Levin. Dirección: Julio Flores. 2009
• Los cuernos de Juan Rana. Dirección: Gustavo Funes. 2008
• Las mariposas son libres, de Leonard Gershe Dirección: José Luis Ortega. 2007
Televisión • Centro médico. Zebra Producciones, Dirección: Gonzalo Baz. 2018
• La que se avecina. Telecinco, Dirección: Miguel Albaladejo. 2016
• Lo que escondían sus ojos. Telecinco, Dirección: Salvador Calvo. 2016
Cine • Me-parto. Dirección: José A. Campos Aguilera DLEP Producciones, Corto Finalista Notodo. 2015
• Ruido. Dirección: Ricardo Ibáñez Ruiz. Cortometraje Finalista Notodofilmest. 2014
• Al barlovento. Dirección: Ricardo Ibañez Ruiz.Cortometraje. 2013
• Españolita. Producción Factoría Extravagante. Cortometraje. 2013
• En algún punto del camino. Dirección: Ricardo Ibañez Ruiz. 2012
• Moisés la serie. Dirección: José Antonio Campos.Serie online. 2011-2012
• Dementes. Dirección: Jesús Cracio. Cortometraje. 2012
• Hasta la vida. Dirección: David Ballesteros. 2008
Formación • Interpretación en Centro de Estudios Escénicos de Andalucía (Granada), principalmente con
profesorado de la Escuela de William Layton
• Interpretación ante la cámara en Central de Cine (Madrid)
• Diplomatura en Ciencias Empresariales, Universidad de Almería
• Licenciatura en Investigación y Técnicas de Mercado, Universidad de Granada
• Teatro: José Carlos Plaza, Will Keen, John Strasberg, Andrés Lima, Denis Rafter, José Pedro Carrión, Carlos Martinez
Abarca, Begoña Valle, Fernando Sansegundo, Roberto Quintana
• Cámara: Macarena Pombo, Jose Manuel Carrasco, Andrés Cuenca, Rosa Estévez, Inés París
• Voz: Ángela Muro, Rocío Guzmán
• Commedia del arte/Clown/Cabaret: Emilio Goyanes, José Piris, Juan Carlos Sánchez
Cine • Vida privada. Miniserie.Dirección: Sílvia Munt. 2017.
• Il papa della gente. Película. Dirección: Daniele Luchetti. Taodue Film. 2015.
• Mirant el cel. Película Dirección: Jesús Garay. Massa D’or. 2007.
• Más que hermanos. TV Movie Dirección: Ramón Costafreda. Diagonal TV. 2005.
• Las hijas de Mohamed. TV Movie Dirección: Silvia Munt. In Vitro. 2003.
• Le loup. Película Dirección: Alain Schwarstein. 1999.
• El poeta en la calle. Documental Dirección: Rosa Vergés. 1995.
• Cucarachas. Película Dirección: Toni Mora. 1992.
• Cuenta atrás. Película Dirección: Pedro Uris. 1992.
• Molinos de viento. Película Dirección: Tristán Bauer. 1990.
• Perros de la noche. Película Dirección: Teo Kofman. 1990.
• Darse cuenta. Película Dirección: Alejandro Doria. 1989.
• Made in Argentina. Película Dirección: Juan José Jusid. 1989.
• Pasajeros de una pesadilla. Película Dirección: Fernando Ayala. 1988.
Cortometrajes • Eco. Dirección: Alejandro Mira. 2015.
• Tornem-Hi. Dirección: Ferrán Carvajal. 2012.
• El niño que vio a Dios. Dirección: Ferrán Masamunt. 2006.
• La mujer y el mar. Dirección: Eva Romagosa. 2004.
• La última página. Dirección: Beatriz Cisnero. 2003.
• La mala vida. Dirección: Lidia Titos. 2003.
• L’escampavies. Dirección: Marc Recha. 1997.
Teatro • El retrato de la sibila. Vanesa Sotelo. Dirección: Judith Pujol. Lecturas dramatizadas. 2017.
• Mazen. Almudena Ramírez-Pantanella. Dirección: Carlota Ferrer. HOME. 2017.
• Troyanas. Euripides/Conejero. Dirección: Carme Portaceli. 2017.
• Jane Eyre. C. Brontë. Dirección: Carme Portaceli. 2017.
• Esplendor. A. Morgan. Dirección: Carme Portaceli. 2016.
• La rosa tatuada. T. Williams. Dirección: Carme Portaceli. 2016.
• Krum. H. Levin. Dirección: Carme Portaceli. 2014.
• Las dos bandoleras. Lope de Vega. Dirección: Carme Portaceli. 2014.
• Nadie verá este vídeo. M. Crimp. Dirección: Carme Portaceli. 2012.
• Los bajos fondos. M. Gorki. Dirección: Carme Portaceli. 2012.
• Nuestra clase. T. Slobodzianek. Dirección: Carme Portaceli. 2011.
• Cuento de invierno. W. Shakespeare. Dirección: Carme Portaceli. 2010
• Prometeo. Esquilo-Heiner Müller. Dirección: Carme Portaceli. 2010.
• L’auca del señor Esteve. S. Rusiñol. Dirección: Carme Portaceli. 2010.
• Te doy mis ojos. Iciar Bollaín y Alicia Luna. Dirección: Carme Portaceli. 2009.
• Ricardo II. W. Shakespeare. Dirección: Carme Portaceli. Nau Ivanow. 2009.
• Qué pasó con Nora cuando dejó a su marido. E. Jelinek. Dirección: Carme Portaceli. 2008.
• Fairy. C. Portaceli/T. Martin. Dirección: Carme Portaceli. Nau Ivanow. 2007.
• Zena bomba. Ivana Sajko. Dirección: Carme Portaceli. 2006.
• L’agressor. T. Jonigk. Dirección: Carme Portaceli. Nau Ivanow. 2006.
• La pell en flames. G. Clua. Dirección: Carme Portaceli. 2005.
• Lear. E. Bond. Dirección: Carme Portaceli. 2003.
• Los hijos de Kenedy. R. Patrick. Dirección: Josep Costa. 2003.
• El retorn al desert. B.M. Koltés. Dirección: Carme Portaceli. 2003.
• Sallinger. B.M. Koltés. Dirección: Carme Portaceli. 2002.
• Ball trampa. X. Duranger. Dirección: Carme Portaceli. 2001.
• Por menjar-se ánima. R.W Fassbinder. Dirección: Carme Portaceli. 2000.
• Contra l oblit. E. Corman .Catherine Anne. Dirección: Konrad Zchiedrich, Antonio Simón, C. Portaceli. 1999.
• Reventado. S. Kane. Dirección: Rafel Durán. 1997.
• El triunfo del amor. Marivaux . Dirección: Carme Portaceli. 1995.
• El barret de Cascavells. L. Pirandello. Dirección: Lluís Homar. 1994
• Les alegres casades de Windsor. W Shakespeare. Dirección: Carme Portaceli. 1994.
• Muelle oeste. B.M. Koltés. Dirección: Carme Portaceli. 1993.
• El parc. B. Strauss. Dirección: Carme Portaceli. 1992.
• Los gatos. A.G. Arcos. Dirección: Carme Portaceli. 1992.
• Yepeto. R. Cosa. Dirección: Omar Graso. 1989.
Televisión • La valla. Antena 3. Dirección: Oriol Ferrer. 2019.
• Vida privada. TV3. Dirección: Sílvia Munt. 2017.
• Cuéntame cómo pasó. RTVE1. Dirección: Antonio Cano. 2015.
• Vent del pla. TV3. Dirección: Lluís Maria Güell. 2005.
• Hospital Central. Tele 5. 2005.
• Comisario. Antena 3. BOCA A BOCA. 2004.
• Laberint D´ombres. TV3. Dirección: Silvia Quer. 1999.
• Nissaga de poder. TV3. Dirección: Jon Berrondo. 1999.
• Carvalho. Tele 5. Dirección: Enrique Urbizu. 1998.
• Vidas cruzadas. FORTA. Dirección: Sònia Sánchez. 1996/97.
• Médico de familia. Tele 5. Dirección: Daniel Ecija. 1995.
• Locos por la tele. TV1. Dirección: Lluís Maria Güell. 1990.
Formación • Estudios de interpretación. Escuela Carlos Gandolfo.
• Seminario de interpretación con Carol Rosenfelt.
• Seminario de interpretación con Dominic de Fazio.
• Seminario de interpretación con Albert Boadella.
• Seminario de interpretación con James de Paul.
• Seminario de interpretación con Konrad Zchiedrich.
• Seminario de interpretación con Bob Mc Andrew.
• Seminario de cuerpo con Monika Pagneaux.
• Seminario de Voz con Christine Adaire. Técnica Linklater.
• Seminario de interpretación con Anatolin Vassiliev.
Jordi Collet es actor y músico desde hace más de veinticinco años.
Licenciado en Arte Dramático por el Instituto del Teatro de Barcelona, ha desarrollado su carrera como actor en
producciones teatrales con los más prestigiosos directores del país como Carme Portaceli (Jane Eyre, Krum, Los
Bajos Fondos, La Rosa Tatuada), Lluís Pascual (El Rey Lear, El Caballero de Olmedo), Mario Gas
(Homebody/Kabul), Xavier Albertí (Ricardo III, Zoom, La Corte del Faraón, P.P.P., Traición,Viandantes, entre otras),
Alex Rigola (Ubú Rey, Titus Andrónico, La Máquina de Agua), Carlota Subirós (Las Tres Hermanas, Alicia, Amor ,Fe,
Esperanza, y otras), Joan Ollé (El Malentendido, Así Que Pasen Cinco Años), Lurdes Barba (Pedra de Tartera,
Demonios, Occisión, Barcelona Mapa de sombras), Lluis Homar (Hamlet) y otras muchas interpretando textos
clásicos (W. Shakespeare, A. Txékhov, M. Gorki, Lope de Vega, F. G. Lorca, L. Carrol, Tenneessee Williams, O. Von
Horvat, Alfred Jarry, etc.) y contemporáneos (Hanoch Levin, Tony Kushner, Lars Noren, A. Camús, Harold Pinter,
Yehoshua Sobol, Bernard-Marie Koltés, David Mamet, Lluïsa Cunillé, Albert Arribas, Carles Batlle, etc.)tanto en roles
protagonistas como de reparto. También ha trabajado con directores internacionales como Franco di
Francescantonio (Libera me, De la Otra Parte) o Caterina Sagna (Heil Tanz!). Ha participado en películas a las
órdenes de directores como Jordi Mollà (88) o Fernando Colomo (Rivales), Agustí Vila (Un Banco en el
Parque) entre otros i també ha desarrollado su carrera en diversas series televisivas (La Riera, Mir, U.C.O., Hospital
Central, Estación de Enlace, KMM, Secretos de Familia ,etc.).
Ha estado nominado dos veces como mejor actor principal (Viandantes, Demonios) y una como mejor actor de
reparto (Homebody/Kabul) para los premios butaca de Cataluña.
Televisión • Terror y feria. Atresmedia.
• Allí abajo. Antena 3.
• Still star crossed. ABC.
• La fuga. Tele 5.
• Alakrana. TV Movie.
• Los hombres de Paco. Antena 3.
• 2 de Mayo (La libertad de una nación). Telemadrid.
• Divinos. Antena 3.
• Hospital Central. Tele 5.
• El Comisario. Tele 5.
• Los remakers. Atreseries.
• El Intermedio internacional edition. La Sexta.
• Shalakabula. Co-Presentador.
• Zona Disney. Presentador-Conductor. TVE
• Club Disney. Presentador-Conductor. Tele 5.
Cine • Lo nunca visto. Dirección: Marina Seresesky.
• The Man who killed Don Quixote. Dirección: Terry Gilliam.
• El increíble finde menguante. Dirección: Jon Mikel Caballero.
• Smoking Club(129 Normas). Dirección: Alberto Utrera.
• Where the road runs out. Dirección: Rudolf Buitendach.
• No digas nada. Dirección: Felipe Jiménez Luna.
Teatro • El banquete. CNTC. Dirección: Helena Pimenta, Catherine Marnas.
• La dama boba, de Lope de Vega. CNTC. Dirección: Alfredo Sanzol
• Pedro de Urdemelas, de Miguel de Cervantes. CNTC. Dirección: Denis Rafter.
• Préstame tus palabras. CNTC. Dirección: Helena Pimenta y Álex Ruiz Pastor.
• La ola, de Ignacio Garcia May. CDN. Dirección: Marc Montserrat Drukker.
• Un cuento de invierno, de William Shakespeare. Dirección: Carlos Martínez- Abarca.
• Pollo y conejo. Microteatro. Dirección: Nacho López.
• Asesinos, de Álvaro Tato. Dirección: Chos. Microteatro.
• Been so long, de Che Walker. Dirección: Juan Codina. Café Teatro Arenal.
Autor • Y por qué no?. Cortometraje. Dirección e interpretación.
• Cena burguesa. Microteatro por dinero.
• Danza ( Jazz y Baile Urbano ) Instrumentos: Piano, Guitarra y Percusión ( Batería, Djembe, Darbuka, Cajón
flamenco)
Teatro • 2019. Ciclo Ana Caro. “Valor, Agravio y Mujer ” y el “El Conde de Partinuples” Fundación Siglo de Oro Dirección
Fernando Gil y Rodrigo Arribas. Estreno en Festival de Teatro Clásico de Almagro.
• 2018-2019. Una enloquecida aventura interior. Dirección Sheyla Niño. Creación Colectiva en la I Residencia del Pavón
Teatro Kamikaze. Pavón teatro Kamikaze y Teatro de las Culturas.
• 2018. Los empeños de una casa (Versión Antonio Alamo) DirecciónYayo Caceres. Compañía Nacional de Teatro
Clásico. El angel exterminador (Version Fernando Sansegundo) Dirección Blanca Portillo. Teatro Español.
• 2017. Fuenteovejuna (Versión de Alberto Conejero) Dirección Javier Hernández-Simon. Jóven Compañía Nacional
de Teatro Clásico.
• 2016. Préstame tus palabras. Versión y dirección de Alex Ruiz Pastor y Pepa Pedroche. Jóven Compañía Nacional de
Teatro Clásico. La Villana de Getafe. (Versión deYolanda Pallin). Dirección Roberto Cerda. Jóven Compañía Nacional de
Teatro Clásico.
• 2014-2015. Don Juan Tenorio. (Versión de Juan Mayorga). Dirección Blanca Portillo. Avance Producciones Teatrales,
Compañia Nacional de Teatro Clásico y Teatro Calderón.
Formación • Licenciada por la Escuela Superior de Arte Dramático de Castilla y León en la especialidad de
Interpretación (2008-2012).
• 2019. Taller “Caídos del cielo” con Paloma Pedrero. Teatro del barrio. Taller “Rostro y precisión” con Gon Ramos.
Teatro Fernan-Gomez. Curso casting con Alvaro Haro. Actores Madrid. Taller “La significacion (Dramaturgia del
movimiento)” con Luz Arcas y Abraham Gragera. Laboratorio Rivas Cherif CDN
• 2018. Curso Casting con Conchi Iglesias. Actores Madrid 2018- Taller “Comunicacion en la espera” con Gon Ramos.
Teatro Fernan-Gomez. 2018- Taller “Teatro hoy, asumir el riesgo” impartido por Fernando Soto.
• 2016-2017. Formacion en la Joven Compañía de Teatro Clásico con diferentes profesionales: taller de clown impartido
por Nestor Muzo, interpretación con Nuria Gallardo, canto con Rennier Piñero y formación en verso con Vicente
Fuentes.
• 2015. Taller “el placer trágico del clown” con Gabriel Chamé.Taller de selección de la Jóven Compañía de Teatro
Clásico, dirigido por Laila Ripoll, Alex Ruiz Pastor y Pepa Pedroche.
• 2014. Curso “La danza de las intenciones” impartido por Roberta Carreri.
• 2010. Curso de Interpretación, voz, canto y danza en la Academia de Artes Teatrales de San Petersburgo.