UNIBA AUTOINFORME PER A L’ACREDITACIÓ DEL MÀSTER EN

PLANIFICACIÓ TERRITORIAL I GESTIÓ AMBIENTAL

ÍNDEX:

0. DADES IDENTIFICADORES .............................................................................................. 3

1. PRESENTACIÓ DEL CENTRE ............................................................................................. 5

2. PROCÉS D’ELABORACIÓ DE L’AUTOINFORME ................................................................. 7

3. VALORACIÓ DE L’ASSOLIMENT DELS ESTÀNDARDS D’ACREDITACIÓ. ............................... 9

3.1 ESTÀNDARD 1. QUALITAT DEL PROGRAMA FORMATIU. ................................................................................... 10

3.2 ESTÀNDARD 2. PERTINÈNCIA DE LA INFORMACIÓ PÚBLICA. .............................................................................. 20

3.3 ESTÀNDARD 3: EFICÀCIA DEL SISTEMA DE GARANTIA INTERNA DE LA QUALITAT (SGIQ) DE LA TITULACIÓ................... 26

3.4 ESTÀNDARD 4. ADEQUACIÓ DEL PROFESSORAT AL PROGRAMA FORMATIU. ......................................................... 38

3.5 ESTÀNDARD 5. EFICÀCIA DELS SISTEMES DE SUPORT A L’APRENENTATGE. ........................................................... 49

3.6 ESTÀNDARD 6. QUALITAT DELS RESULTATS DELS PROGRAMES FORMATIUS. ......................................................... 57

4. VALORACIÓ I PROPOSTA DEL PLA DE MILLORA ............................................................. 97

5. EVIDÈNCIES ............................................................................................................... 102

5.1 EVIDÈNCIES SOBRE LA PRESENTACIÓ DEL CENTRE ......................................................................................... 102

5.2 EVIDÈNCIES SOBRE EL PROCÉS D’ELABORACIÓ DE L’AUTOINFORME .................................................................. 102

5.3 EVIDÈNCIES SOBRE LA VALORACIÓ DE L’ASSOLIMENT DELS ESTÀNDARDS D’ACREDITACIÓ ...................................... 102

5.4 ANNEX: PLANA D’EVIDÈNCIES DE L’AUTOINFORME ..................................................................................... 112

UNIBA 3/112 Comitè d’Avaluació Intern

0. DADES IDENTIFICADORES

Universitat Universitat de Barcelona

Nom del centre Centre Universitari Internacional de Barcelona - UNIBA

Dades de contacte

Adreça: Avinguda de Josep Tarradellas i Joan, 171-177 08901 L'Hospitalet de Llobregat, Barcelona Horari: 9 - 22h. Telèfon: +34 932 912 700 e-mail: coordinacion@unibarcelona.com

Responsables d’elaborar l’autoinforme

Comitè d’Avaluació Intern (CAI): Andreu Bellot Urbano (Director acadèmic) Berezi Elorrieta (Professora coordinadora Màster Planificació Territorial i Gestió Ambiental) Lourdes Santiesteban (Secretaria acadèmica) Esther Ochoa Triguero (Program Manager MPTGA) Carolina Quirós (Professora coordinadora Màster Psicopedagogia) Guillem Bou Bauzà (Director de Qualitat) Alícia Tarodo Casado (Estudiant)

Responsables de revisar l’autoinforme

Coordinació del Màster MPTGA

Responsables d’aprovar l’autoinforme Comissió Acadèmica

Data d’aprovació 17/06/2019

Evidència de l’apartat de dades identificadores:

Acta de constitució del CAI

UNIBA 4/112 Comitè d’Avaluació Intern

Taula P.0. OFERTA DE TITULACIONS OFICIALS DE GRAU I MÀSTER IMPARTIDES AL CENTRE

Código RUCT

Titulación Nivel ECTS Tipología Año implantación

2502509 Graduado o Graduada en Diseño Grado 240 UB/UNIBA 2014

4313900 Máster Universitario en Energías Renovables y Sostenibilidad Energética

Máster - RD 1393/2007 (1)

60 UB/UNIBA 2015

4314728 Máster Universitario en Estudios Avanzados en Literatura Española e Hispanoamericana

Máster - RD 1393/2007 (1)

60 UB/UNIBA 2015

4314066 Máster Universitario en Formación de Profesores de Español como Lengua Extranjera

Máster - RD 1393/2007 (1)

90 INT-C1 2015

4313435 Máster Universitario en Planificación Territorial y Gestión Ambiental

Máster - RD 1393/2007 (1)

60 UB/UNIBA 2014

4310057 Máster Universitario en Psicopedagogía Máster - RD 1393/2007 (1)

60 UB 2014

1INT-C: Intercentres, màster en conveni amb més d’una universitat

UNIBA 5/112 Comitè d’Avaluació Intern

1. PRESENTACIÓ DEL CENTRE

Centre Universitari Internacional de Barcelona (UNIBA) és una institució adscrita a la Universitat de Barcelona (UB), creada amb l'objectiu d'oferir en modalitat online titulacions de grau i màster, que la Universitat ja ofereix en modalitat presencial, amb una clara aposta per la innovació i la qualitat i amb una marcada vocació internacional. Aquest fet es veu reflectit pel que fa a la composició de l’alumnat.

La comunitat d’estudiants d’UNIBA pertany a 56 països dels cinc continents: Alemanya, Andorra, Aràbia Saudí, Argentina, Austràlia, Bèlgica, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Costa Rica, EEUU, El Salvador, Equador, Espanya, Filipines, Finlàndia, França, Grècia, Guatemala, Hondures, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Mèxic, Panamà, Paraguai, Perú, Polònia, Portugal, Puerto Rico, Regne Unit, Rússia, Sud-àfrica, Suïssa, Turquia, Uruguai, Veneçuela, Xile i Xina entre d’altres.

Per edat i formació, més de la meitat dels participants en els programes d’UNIBA tenen entre 25 i 35 anys, la qual cosa indica que es troben en un dels millors moments per orientar o consolidar la seva carrera professional. A més, el 92% de l’ alumnat de grau compta amb un títol universitari de grau/llicenciatura o postgrau, tot aportant un important bagatge acadèmic que ajuda a enriquir l’aprenentatge de la comunitat universitària. El 100 % de l’alumnat de màster compta amb títol de llicenciatura, grau o postgrau.

UNIBA imparteix programes d’estudis desenvolupats per la UB, adaptats a un entorn 100% online i en llengua castellana, per tal d’arribar a un públic internacional ampli. Aquesta metodologia permet als estudiants formar-se amb un alt grau de flexibilitat, sense necessitat de desplaçaments o d’adaptar-se a uns horaris, gràcies a l’ús intensiu de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). A més, tots els alumnes compten amb un seguiment personalitzat, basat en un sistema d’avaluació contínua i el recolzament permanent d’un tutor.

UNIBA 6/112 Comitè d’Avaluació Intern

Taula P.1.1. DADES BÀSIQUES DE TITULACIONS OFICIALS DE GRAU I MÀSTER IMPARTIDES AL CENTRE (Curs 2017-2018)

Titulació Places Nous Matriculats Titulats Professors

Graduat en Disseny 180 25 191 -- 27

Màster en Psicopedagogia 240 243 294 160 51

Màster en Planificació territorial i gestió ambiental

240 179 280 114 28

Màster en Energies renovables i sostenibilitat energètica

180 198 235 75 41

Màster en Estudis avançats en literatura espanyola i hispanoamericana

240 116 151 54 36

Màster en Formació de Professors d'Espanyol com a llengua estrangera

240 145 187 -- 45

UNIBA 7/112 Comitè d’Avaluació Intern

2. PROCÉS D’ELABORACIÓ DE L’AUTOINFORME

UNIBA és un centre de recent creació, havent iniciat la seva oferta formativa el curs 2014/2015 amb tres programes, que s’ampliaren a sis programes el curs 2015/2016.

Com a centre adscrit a la UB, l’equip d’UNIBA ha participat regularment en reunions de treball i sessions informatives de l’Agència de Polítiques de Qualitat de la UB i ha rebut les guies i pautes necessàries per anar realitzant el seguiment de l’oferta formativa desenvolupada.

Per a l’elaboració de l’autoinforme del Màster en Planificació territorial i gestió ambiental s’ha seguit el procediment PEQ 143 (Elaboración del Autoinforme de acreditación) que desenvolupa el PEQ 20 (Gestión de los programas formativos en el marco de la Verificación).

En el procediment PEQ 143 el SGIC d’UNIBA estableix el següent:

QUÉ CÓMO QUIÉN CUÁNDO/PLAZOS

Constitución del CAI En reunión constituyente, verificando que participen miembros los diferentes grupos de interés

Director Académico A requerimiento de l’Agència de Polítiques i de Qualitat

Reparto de tareas Distribuir las tareas de las diferentes personas que elaboran el informe y suministrarles asistencia

Comisión de Calidad Una semana

Redacción del informe Los diferentes estándares se redactan y se recogen los indicadores

Director de Calidad / Coordinador titulación / Director titulación UB

Dos meses

Revisión y plan de mejora

El Director Académico revisa el informe junto con los contenidos web provisionales. Se elaboran las propuestas de mejora del informe.

Director Académico / Director de Calidad

Una semana

Aprobación Reunión del CAI CAI Una semana

Publicación web Se publica la parte web del informe

Director de comunicación

Una semana

Envío a la Agència de Polítiques de Qualitat UB

Se envía la versión en Word y PDF a la Agencia

Director de Calidad Una semana

Taula del procediment PEQ 143

UNIBA 8/112 Comitè d’Avaluació Intern

El Comitè d’Avaluació Interna va ser constituït formalment el dia 29/05/2019 per donar resposta al requeriment oficial d’elaboració i lliurament d’aquest autoinforme, si bé abans ja s’havien fet algunes gestions prèvies, de manera que les fases de confecció han sigut les següents:

1) 11 de febrer: el Director del centre, Andreu Bellot, i la Coordinadora del Màster, Berezi Elorrieta, es reuneixen amb els responsables de màster de la modalitat presencial. També assisteixen a la reunió un representant de l’Agència de Polítiques de Qualitat de la UB i diversos membres del PAS de la facultat.

2) Març-Abril de 2019: el Director del centre, Andreu Bellot, amb la col·laboració del Director de qualitat, Guillem Bou i la Coordinadora del Màster, Berezi Elorrieta inicien els tràmits per a la confecció de l’ autoinforme previst per juny de 2019.

3) 29 de Maig de 2019: es configura el CAI i es reparteixen les tasques assignades a cada membre de la comissió. En aquesta reunió es fixa la propera convocatòria de reunió per poder analitzar els avanços de l’informe.

4) 6 de Juny de 2019: Primera reunió de coordinació de l’equip de treball. 5) 11 de juny de 2019: Reunió de seguiment del procés d’elaboració de

l’autoinforme. 6) 17 de juny de 2019: Aprovació de l’autoinforme.

2.1.1.1 Evidències en l’apartat de procés de l’autoinforme

Acta de reunió preparatòria per a l’autoinforme

Acta de constitució del CAI

Acta d’aprovació de l’informe

2.1.1.2 Exposició pública de l’autoinforme

En compliment de la normativa vigent, el present autoinforme es posa a exhibició pública en l’adreça:

https://www.unibarcelona.com/es/conocenos/sistema-de-garantia-de-calidad

UNIBA 9/112 Comitè d’Avaluació Intern

3. VALORACIÓ DE L’ASSOL IMENT DELS ESTÀNDARDS D’ACREDITACIÓ.

L’autoinforme que ara es presenta s’ha elaborat amb la voluntat que sigui un document complet, rigorós i útil, que analitzi i valori els elements clau de la titulació i que es basi en evidències generades en el procés de seguiment i en noves evidències resultants del programa formatiu sotmès a avaluació.

Al llarg d’aquest autoinforme s’evidencia un elevat nivell general de compliment dels estàndards d’acreditació en relació amb l’assoliment dels objectius pretesos i de les especificacions establertes en altres informes d’ altres titulacions del centre. En cada estàndard el CAI ha volgut portar a terme una anàlisi exhaustiva que permetés valorar el compliment d’aquests estàndards que s’avaluen. Aquesta anàlisi es recolza en un conjunt d’evidències i indicadors que el centre ha recollit i introduït en el propi autoinforme.

Així, un cop realitzada l’anàlisi dels diferents estàndards i a partir de l’experiència dels anteriors processos d’ acreditació amb els màsters d’ Energies Renovables i Sostenibilitat Energètica, Formació de Professors d’ Espanyol com a Llengua Estrangera i Estudis Avançats en Literatura Espanyola i Hispanoamericana, el CAI valora l’assoliment dels estàndards de forma positiva ja que, en general, conclou que s’assoleixen els estàndards i allà on s’han detectat punts febles es plantegen accions de millora.

UNIBA 10/112 Comitè d’Avaluació Intern

3.1 Estàndard 1. Qualitat del programa formatiu.

3.1.1.1 Procés VSMA del programa formatiu

El document Impreso solicitud para verificación de títulos oficiales 2014 del Centro Universitario Internacional de Barcelona (UNIBA) es presenta amb data 11 d’abril de 2014. Des d’aleshores, la titulació disposa d’un primer autoinforme d’acreditació de 2015, amb Informe d’avaluació positiu 2016, que inclou la modalitat presencial i online, on s’estableix la implantació online del MPTGA al Centre UNIBA:

“Esta Comisión, en la última modificación del título (diciembre de 2014), aprobó, con

recomendaciones, la implantación del mismo, para el curso 2015-2016, en el Centro

Universitario Internacional de Barcelona, UNIBA (adscrito a la Universitat de Barcelona).

Esta implantación es posterior a la visita externa realizada en la Facultat de Geografia i

Història de la UB, por lo que la acreditación se basa en el título impartido en este centro.”

En el referit informe de desembre de 2104 (Informe favorable de modificació 2014) s’indiquen diversos punts de millora, els quals es recullen en l’autoinforme de seguiment 2017.

El present autoinforme d’acreditació 2019, per tant, presenta el balanç de les accions de millora engegades en aquest període i exposa l’estat actual referent als estàndards d’acreditació.

UNIBA 11/112 Comitè d’Avaluació Intern

3.1.1 El perfil de competències de la titulació és consistent amb els requisits de

la disciplina i amb el nivell formatiu corresponent del MECES.

Un cop actualitzada la memòria de verificació, constatem que el perfil de competències de la titulació és consistent amb els requisits de la disciplina i amb el nivell formatiu corresponent del MECES. La seva posada en pràctica constata que no hi ha reiteracions i que s’aconsegueix una formació adequada al nivell de màster com a continuació curricular de les titulacions d’admissió.

D’altra banda, pel que fa al context general i no al MPTGA en particular, al centre UNIBA s’han avaluat ja els titulacions següents:

Titulació Data visita CAE

Màster Universitari en Estudis Avançats en Literatura Espanyola i Hispanoamericana

30/5/2018

Màster Universitari en Energies Renovables i Sostenibilitat Energètica 16/6/2017

Màster Universitari en Formació de Professors d'Espanyol com a Llengua Estrangera

5/6/2017

En el Portal d’informes d’avaluació de l’AQU es pot accedir a la informació actualitzada sobre els processos d’avaluació del centre UNIBA. També es pot accedir directament a les dades d’avaluació del centre UNIBA.

3.1.1.1 Evidències

Les competències de la titulació es poden consultar en el referit Impreso solicitud para verificación de títulos oficiales 2014 del Centro Universitario Internacional de Barcelona (UNIBA).

La Memòria Verifica i verificació AQU (del MPTGA i resta de màsters) es pot consultar en aquest enllaç:

http://www.uniba.pro/wp/vsma/verificacion-modificacion/memorias-masteres/

La coordinació del Màster verifica que el desenvolupament de cadascuna de les assignatures suposa el treball de les competències que promou la titulació.

La informació actualitzada sobre pla d’estudis, requisits d’accés i professorat es pot consultar en aquest enllaç:

https://www.unibarcelona.com/es/masters-oficiales/planificacion-territorial-y-gestion-ambiental

La informació actualitzada sobre els processos d’avaluació del centre UNIBA és accessible mitjançant el següent enllaç directe del Portal d’informes d’avaluació de l’AQU:

http://estudis.aqu.cat/informes/Web/Centre/Detall?centreId=1299

UNIBA 12/112 Comitè d’Avaluació Intern

3.1.2 El pla d’estudis i l’estructura del currículum són coherents amb el perfil

de competències i amb els objectius de la titulació.

La memòria verificada del títol, així com les resolucions de verificació positiva emesa pel Consell d’Universitat, mostren la coherència entre el pla d’estudis i l’estructura del currículum amb el perfil de competències i els objectius de la titulació. En aquest sentit l’experiència adquirida per la UB en els anys d’oferta de la modalitat presencial del Màster han estat la principal font de coneixement i expertesa.

En tot moment s’han mirat d’adaptar les metodologies i activitats d’aprenentatge proposades en l’entorn presencial, a un entorn online amb un alt nivell d’exigència.

3.1.3 Els estudiants admesos tenen el perfil d’ingrés adequat per a la titulació i

el seu nombre és coherent amb les places ofertes.

El nombre d’estudiants que accedeixen al màster és coherent amb el nombre de places que s’ofereix a la titulació. Adjuntem la TaulaE1.1M d’evolució de les places ofertes, nou ingrés, matriculats i titulats del centre tot seguit.

Taula E.1.1.M. Evolució places ofertes, nou ingrés, matriculats i titulats

El perfil dels estudiants és clarament internacional, tal com ho posa de manifest la taula de procedència (extreta de l’anterior):

Taula E1.3. M. Procedència dels estudiants de màster

Curs Total alumnes Universitats estranger %

2014/2015 234 121 51,71%

2015/2016 414 401 96,86%

2016/2017 330 324 98,18%

2017/2018 280 259 92,50%

S’ha de dir que, més enllà de la pròpia naturalesa d’aquest Màster, com també passa en els altres títols impartits a UNIBA, la docència es realitza en llengua castellana atès l’orientació en l’àmbit hispà-llatinoamericà de la nostra institució.

3.1.3.1 Anàlisi d’adequació i coherència

Atès que el nombre de places ofertes, la demanda i el nombre d’estudiants de nou ingrés, és d’especial rellevància per als màsters, fem una petita anàlisi de les taules anteriors:

a) Tal com s’especifica a la memòria verifica del MPTGA i al conveni entre la UB i UNIBA, l’orientació del centre pel que fa a l’alumnat és internacional.

b) Pel que fa a la promoció exterior del màster, es disposa d’un nombre elevat d’inscripcions atesa la bona definició i difusió.

c) Pel que fa a la demanda, observem que anualment es produeix un gruix de peticions prou gran que permet seleccionar els alumnes adequats.

d) I, d’altra banda, habitualment la demanda no excedeix el nombre de places ofertes.

UNIBA 13/112 Comitè d’Avaluació Intern

3.1.3.2 Estudi de perfils dels estudiants

Tal com s’assenyala en l’informe de seguiment del MPTGA, durant el curs 2016-17 es va començar a realitzar una anàlisi dels perfils d’accés dels estudiants d’UNIBA, en general, a fi de relacionar el perfil amb el rendiment acadèmic.

Aquest requeriment sobre l’anàlisi de perfils provenia del pla de millora, el qual demanava revisar el sistema d’admissió.

L’objectiu de l’estudi realitzat va ser millorar el procés d’admissió, els resultats de rendiment acadèmic i el nivell de satisfacció amb el Máster, tant per part del professorat com dels estudiants.

D’altra banda, quant als requisits generals, són aquells establerts en l'article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, per a accedir als màsters universitaris oficials, que indiquen els tipus de títols d’accés acceptats.

Quant als requisits específics, en l’admissió a la modalitat online del màster, igual que en la modalitat presencial i d’acord amb allò que s’especifica en la Memòria de Verificació del màster, es tenen en compte els següents criteris:

1) Formació universitària prèvia i vinculació amb els estudis del màster: es valoren els

estudis previs en geografia, ciències socials i ambientals i afins.

2) Currículum, expedient acadèmic i carta de motivació de l'estudiant.

3) Trajectòria professional afí als estudis del màster: experiència en l'àmbit de la

planificació territorial, ordenació del territori, el planejament urbà i la gestió

ambiental.

4) Altres dades rellevants referides a la seva vinculació amb l'àrea que el candidat

hagi aportat en la seva entrevista.

Tot i que els criteris d’admissió són els mateixos en ambdues modalitats, la gestió dels expedients acadèmics es fa de forma separada, per la qual cosa la valoració de les sol·licituds d'accés i admissió es realitza també separadament. En la modalitat online, la comissió d'admissió del màster està integrada pel director d'admissions, el director acadèmic i la professora coordinadora, que s'ocuparan d'avaluar les sol·licituds dels candidats i garantir l'adequació del perfil dels estudiants.

Els primers resultats dels estudis de perfils, ara en el curs 2017-2018, són accessibles en aquest enllaç (arxiu actualitzable, d’accés restringit):

Resultats perfils MPTGA

3.1.3.3 Descripció de l’estudi

Atesa la importància de les rematriculacions, l’estudi es centra en descobrir el destí dels estudiants que no aproven el màster en un curs, ja sigui perquè no poden realitzar-lo, ja sigui perquè opten per la modalitat lenta (més d’un curs).

En ambdós casos, és important saber si, a la fi d’una sèrie de rematriculacions, s’assoleix finalment l’èxit o, pel contrari, l’estudiant abandona. El procediment és complicat atès que un estudiant pot romandre “viu” a UNIBA durant tres o quatre convocatòries seguides, o bé convocatòries separades per un any de descans.

UNIBA 14/112 Comitè d’Avaluació Intern

El que mostra l’estudi és una classificació dels estudiants rematriculats, basant-se en el rastreig dels arxius de matrícula i posteriorment una anàlisi estadística de clústers. El resultat final són 7 perfils d’alumne rematriculat, dels quals es treuen les recomanacions per saber quina és l’evolució esperada dels futurs alumnes del màster.

3.1.4 La titulació disposa de mecanismes de coordinació adequats.

3.1.4.1 Estructura de coordinació

A fi de garantir la coordinació de l’oferta formativa i assegurar la qualitat del màster i la seva correspondència estructural i de continguts amb la modalitat presencial, es van crear les figures o òrgans següents:

1) Professor/a coordinador/a del màster, en qualitat de permanent, que es designa d’acord amb el director acadèmic del centre i que recau en la figura de la professora Berezi Elorrieta, qui coneix perfectament el Màster per ser-ne docent des de la primera edició d’octubre de 2014 en la modalitat online, i impartir classe també en la modalitat presencial com a professora associada. Porta a terme una labor de coordinació amb els estudis presencials, avaluació de la pertinència del professorat en les assignatures, avaluació de la viabilitat dels continguts, resolució d’incidències, tasques d’organització i revisió dels plans docents i similars. Col·labora, també, en el desenvolupament i revisió de l’autoinforme.

2) Comissió de programa del màster online, que és l’òrgan responsable del desenvolupament del programa, i del qual formen part: la professora coordinadora del Màster; la coordinadora del mòdul de TFM, la professora Socorro Pérez del Rincón; la Program Manager del màster, actualment Esther Ochoa (que realitza les tasques de seguiment i atenció a l’alumne per als alumnes de la modalitat online); i el conjunt del professorat del màster que imparteix assignatures. També es contempla l’assistència com a convidat del coordinador del màster presencial (el professor Xose Armesto).

Les funcions de la Comissió de programa del màster són les següents:

a) És responsable del funcionament general del programa i d’analitzar els resultats

que garanteixen la qualitat del màster

b) Vetlla pel correcte desenvolupament dels mòduls i assignatures, garantint-ne la

coordinació en quant a calendari, continguts, criteris i eines d’avaluació,

c) A través de l’anàlisi dels punts febles i de les potencialitats del màster, planteja

propostes de millora, i col·labora en el seguiment de la implantació.

d) Decideix sobre els aspectes docents que no estiguin regulats per les disposicions

legals o per les normatives de les universitats.

e) Vetlla per la formació continua del professorat en quant a eines específiques per a

la modalitat online.

UNIBA 15/112 Comitè d’Avaluació Intern

S’adjunta com evidència unes mostres d’actes de reunió de la Comissió de Programa:

http://www.uniba.pro/qua/mptga/17-09-21_acta_comite_programa.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/18-05-03_acta_comision_programa.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/18-09-18_acta_comision_programa.pdf

3.1.4.2 Coordinació entre la modalitat presencial UB i la modalitat online d’UNIBA

Pel que fa a la coordinació entre el màster en modalitat presencial de la UB i el màster en modalitat online UNIBA, es realitza de manera constant i estreta, atès que la professora coordinadora, Berezi Elorrieta, és associada del Departament de Geografia de la UB, concretament de la Secció d’Anàlisi Geogràfica Regional, igual que l’actual coordinador de la modalitat presencial, el professor Xose Armesto. A més, la major part del professorat de la modalitat online també es professorat del Departament de Geografia de la UB, i alguns d’ells també imparteixen assignatures i tutoritzen TFM en la modalitat presencial.

S’adjunten com a evidències diverses mostres d’actes de reunions entre els coordinadors d’ambdues modalitats:

Acta 1 de reunió de coordinació

Acta 2 de reunió de coordinació

Acta 3 de reunió de coordinació

3.1.5 L’aplicació de les diferents normatives es realitza de manera adequada i

té un impacte positiu sobre els resultats de la titulació.

Document de referència: Reglament d’Organització i Funcionament del Centre Universitari Internacional de Barcelona (UNIBA).

En tant que centre depenent de la Universitat de Barcelona, UNIBA es regeix per la normativa general dels estudis de la UB (http://www.ub.edu/acad/noracad/). No obstant això, a efectes d’una major transparència en la informació, es recorda aquesta dependència en la normativa específica del centre. Posem com exemple els tres articles que segueixen:

Art. 20.- L’avaluació dels alumnes es realitzarà atenent la normativa d’avaluació i

revisió d’exàmens aprovada per UNIBA.

Art. 21.- Els alumnes del centre adscrit són a tots els efectes alumnes de la UB, i

gaudeixen dels mateixos drets i avantatges que corresponen al conjunt d’alumnes de la

Universitat.

Art. 22.- El síndic o síndica de greuges de la UB vetlla pels drets i deures del col·lectiu

d’estudiants del Centre.

UNIBA 16/112 Comitè d’Avaluació Intern

Si bé el centre gaudeix en l’actualitat d’aquesta doble cobertura jurídica (UB i UNIBA), ha estat un objectiu del centre l’elaboració d’una normativa específica adaptada a la modalitat no presencial i al perfil dels estudiants d’UNIBA. N’és un clar exemple l’especial atenció que a UNIBA es fa del plagi. Adjuntem, a continuació, un extracte de la normativa dissenyada per la Comissió Acadèmica, sota tutela dels directors de programa, per a la regulació de casos específics en la modalitat online dels màsters:

www.uniba.pro/evid/Evidencia_18__Normativa_evaluacion.pdf

D’altra banda, en tant que centre adscrit a la UB, són d’aplicació les normatives relatives a l’elaboració del TFM i a les pràctiques externes. Els enllaços d’ambdues es faciliten tot seguit:

Normes generals reguladores dels treballs de fi de màster universitari de la UB

Normativa de pràctiques externes de la UB

3.1.5.1 Doble control del plagi en la normativa UNIBA

S’ha de destacar que, atesa la importància dels treballs realitzats pels alumnes en les modalitats no presencials, totes les universitats amb ensenyament online han activat, ja històricament, diversos mecanismes per vigilar el plagi.

En la normativa vigent a UNIBA observem un doble control normatiu, que es reflecteix en els articles següents de la Normativa de evaluación y calificación de los aprendizajes:

a) Article 62: Detecció, qualificació de falta greu, reiteració i procés de notificació. b) Article 67: Revisió de la qualificació en cas de plagi.

UNIBA 17/112 Comitè d’Avaluació Intern

3.1.5.2 Presència de la perspectiva de gènere en la impartició de la titulació

En el cas del present màster, es detecta una majoria de professorat masculí (71,43%) vers el femení (28,57%).

Si considerem professorat doctor del màster sobre el total de professors, la ratio femenina augmenta fins establir un 28,57% de professores i un 57,14% professors. La ratio femenina de doctorat és la mateixa atès que totes les professores són doctores, en canvi la masculina baixa perquè hi ha una tercera part aproximadament de professors que no són doctors.

Com a conclusió, es por afirmar que hi ha un biaix de gènere però que la diferència s’atenua si considerem la categoria docent del professorat.

Taula de gènere i doctorat del professorat

Professorat Professors Doctors

Professorat femení 28,57% 28,57%

Professorat masculí 71,43% 57,14%

UNIBA 18/112 Comitè d’Avaluació Intern

3.1.6 Valoració de l’estàndard 1. Estat de les propostes de millora

Pel que fa a l’estàndard 1, es van incloure en el pla de millora precedent les següents accions:

ESTÀNDARD 1. QUALITAT DEL PROGRAMA FORMATIU

Necesidades observadas Acción Responsable

Revisar el sistema de admisión con el fin de asegurar la adecuación del perfil de acceso de los estudiantes y que los criterios de selección son adecuados para la formación del máster

Revisión del protocolo seguimiento y de control de perfiles de acceso

Responsable: Departamento de Admisiones Valida: Coordinación de Programa

Ajustar el calendario del curso académico del máster Revisión del calendario

Comisión de Programa

Garantizar la adecuación de la oferta de asignaturas optativas

Revisar la oferta de asignaturas optativas en base a los requisitos de la enseñanza on-line

Comisión de Programa

Controlar que el número de plazas de matrícula del máster se ajusta a lo acordado en el convenio de adscripción del centro

Revisión del protocolo seguimiento

Responsable: Departamento de Admisiones Valida: Dirección Académica

Establecer mecanismos de coordinación Seguimiento de protocolos de documentación y seguimiento de los mecanismos de coordinación UB-UNIBA

Dirección Académica Comisión de Programa

Publicar de manera clara y transparente información completa sobre las normativas relacionadas con el funcionamiento interno del centro

Nueva estructuración de la información en la web y en el campus virtual

Responsable de comunicación. Valida: Dirección Académica.

Revisar los procesos administrativos del centro como el de expedición del título o la emisión de certificados académicos

Optimizar trámites administrativos Responsable: Secretaría Académica

UNIBA 19/112 Comitè d’Avaluació Intern

3.1.6.1 Revisió de les accions de millora

Tal com s’exposa en l’informe de seguiment de la titulació (IST MPTGA 2016-17) i en el present autoinforme, s’ha procedit a actuar en els aspectes esmentats en els termes següents:

- Revisar el sistema d’admissió: s’han posat en marxa els estudis de perfils per determinar la tipologia dels estudiants que millor s’adapten al màster. D’altra banda, s’ha revisat tota la normativa i la seva aplicació, tal com s’exposa en el referit informe de seguiment de centre.

- Ajustar el calendari del curs acadèmic: Durant el curs 2016-2017 s’han fet els canvis pertinents en el calendari del màster. La nova versió (edició d’octubre 2016) pot consultar-se en el següent enllaç: Calendari curs MPTGA 1610.

- Garantir l’adequació de l’oferta d’assignatures optatives: S’ha revisat l’oferta d’assignatures optatives en la modalitat on-line del màster, tenint en compte les particularitats de l’ensenyament online. Durant l’edició d’octubre de 2016 s’han pogut cursar les assignatures optatives que apareixen a la Guia de programa. El document és accessible en el següent enllaç: Guia de programa MPTGA 2016.

- Controlar el nombre de places de matrícula: Si bé en els primers anys de funcionament d’UNIBA va ser necessari prendre mesures de trasllat de convocatòries, en ocasions degudes a un excés de demanda, a partir del curs 2017-2018 ja es disposa d’un funcionament normalitzat de l’oferta d’admissió, tal como mostren les taules del present autoinforme.

3.1.6.2 Conclusions sobre les millores

El CAI considera necessari continuar amb els estudis de perfils dels estudiants.

El CAI considera que les altres accions de millora s’han portat a terme satisfactòriament i s’ha assolit un bon funcionament del màster en els aspectes administratius.

UNIBA 20/112 Comitè d’Avaluació Intern

3.2 Estàndard 2. Pertinència de la informació pública.

Adreça del web site: http://www.unibarcelona.com

Atès el perfil diferencial de l’estudiant de la modalitat no presencial, la web d’UNIBA té un disseny molt més centrat en el destinatari que en la dimensió institucional. Compaginar la vessant destinatari amb les vessants pròpies d’un web site de formació superior pensem que ha sigut un dels millors èxits de la nostra institució. En el quadre d’evidències s’adjunta una captura de pantalla amb una breu indicació dels aspectes clau de l’orientació centrada en el destinatari. L’estratègia del web site comença pels aspectes individuals i s’endinsa en les institucionals a mesura que el visitant es mou pels seus enllaços. Val a dir que aquesta estratègia s’ha mostrat exitosa en altres institucions de formació universitària no presencial. La institució publica informació veraç, completa, actualitzada i accessible sobre les característiques de la titulació i el seu desenvolupament operatiu

La web d’UNIBA és un dels puntals de captació d’alumnes en el nostre pla de reclutament i, en conseqüència, ofereix una informació el més completa possible, que es desglossa en un menú principal amb aquests apartats:

OFERTA FORMATIVA, que inclou l’ índex amb les titulacions (màsters i graus). CONÉIXE’NS, que inclou informació general del centre i la metodologia UNIBA. ALUMNI, que descriu l’ associació d’antics estudiants de la UB, de la que poden formar part els alumnes d’UNIBA, i les possibilitats que ofereix. INTERNACIONAL, que descriu el caràcter internacionalitzador d’UNIBA i els avantatges dels seus títols. BARCELONA, on consten les avantatges d’ estudiar a Barcelona a centres com ara la UB o UNIBA. ACTUALIDAD, amb informació relativa a publicacions del professorat, blogs, vídeos de tallers o conferències, etc.

3.2.1 La institució publica informació sobre els resultats acadèmics i de

satisfacció. Garanteix un accés fàcil a la informació rellevant de la

titulació a tots els grups d’interès i que inclou els resultats del seguiment i,

si escau, de l’acreditació de la titulació

Dintre cada titulació i, concretament, la del Màster en Planificació territorial i gestió ambiental, s’ inclou informació detallada sobre cada itinerari formatiu.

En el cas del MPTGA, l’accés directe a la web de la informació de la titulació és:

https://www.unibarcelona.com/es/masters-oficiales/planificacion-territorial-y-gestion-ambiental

D’altra banda, els resultats acadèmics i de satisfacció són accessibles des del SGIC, on es poden veure els gràfics de les enquestes seguint el següent enllaç:

http://www.uniba.pro/wp/grafiques/

UNIBA 21/112 Comitè d’Avaluació Intern

I, d’altra banda, també es pot accedir directament als resultats numèrics de les enquestes amb els següents enllaços drecera:

Resultats enquestes de satisfacció dels estudiants vers el professorat

Taula d’ indicadors acadèmics 2017-18

Enquestes curs anterior

www.uniba.pro/qua/taula_de_indicadors_academics_2016-17.pdf

Enquestes de satisfacció del professorat UNIBA

Enquestes de satisfacció del professorat UNIBA 2017-18

Com es pot observar en la web adjunta, els possibles estudiants disposen de tota la informació referent al Màster. El web site institucional, per tant, garanteix un accés fàcil a la informació rellevant de la titulació a tots els grups d’interès, i prova del seu bon funcionament són les altes ratios de primeres preses de contacte que es deriven de les visites de la web. La pàgina web de la titulació inclou, doncs, la informació relativa a:

PRESENTACIÓ I OBJECTIUS, que detalla els objectius fonamentals del programa formatiu i les competències que hi entren en joc. REQUISITS D’ ACCÉS, que inclou la informació relativa als requisits generals i específics d’ accés, així com els criteris de selecció i els detalls relacionats amb la preinscripció. MATRICULACIÓ, on s’ indiquen els períodes de matrícula. TITULACIÓ I PLANS D’ ESTUDIS, que presenta una panoràmica general del programa pel que respecta assignatures obligatòries, optativitat i TFM. L’ apartat inclou informació detallada sobre l’ estructura i confecció del TFM. PLANS DOCENTS I PROFESSORAT, on l’ estudiant té accés al pla docent de les diferents assignatures, així com a la informació sobre el professorat que les imparteix. METODOLOGIA DOCENT I SISTEMA D’ AVALUACIÓ, que desplega una breu descripció sobre la metodologia d’ avaluació online. CALENDARI I AVALUACIÓ, que inclou el calendari i els períodes d’ avaluació. SUPORT A L’ ESTUDI, que sintetitza el Pla d’ Acció Tutorial i explica les eines a disposició de l’ estudiant pel que respecta seguiment de l’ itinerari formatiu, beques i ajuts, pràctiques extracurriculars, etc. SORTIDES PROFESSIONALS, on es descriuen possibles espais d’empleabilitat. Tal com recomana la investigació en formació superior no presencial, la institució (i, en conseqüència, la seva web) fa èmfasi en la relació amb l’estudiant. Per aquest motiu reforcem les notícies relacionades amb la vida acadèmica, tot i ser docència no presencial, i ressaltem notícies i esdeveniments. Dediquem, pel mateix motiu, recursos audiovisuals a cobrir espais d’assessorament als estudiants i també de les trobades presencials. El centre UNIBA, sense deixar de banda la transparència en tots els resultats que cada alumne té dret a conèixer, segueix en la part d’informació al gran públic l’estratègia obligada de publicació de les institucions de formació superior.

Enllaços Jornades Presencials:

https://www.unibarcelona.com/es/actualidad/eventos/asi-fueron-las-jornadas-presenciales-2018

UNIBA 22/112 Comitè d’Avaluació Intern

3.2.2 La institució publica el SAIQU en què s’emmarca la titulació i els

resultats del seguiment i l’acreditació de la titulació.

La publicació de dades del SAIQU d’UNIBA es desplega en tres nivells:

a) Divulgatiu b) Normatiu c) Restringit

Les descripcions de cada nivell s’exposen tot seguit:

Divulgatiu: consisteix en la publicació de determinada informació sobre el sistema de garantia de la qualitat que és fàcilment comprensible i d’interès general.

Evidència Divulgatiu: publicació divulgativa del SAIQU d’UNIBA, dóna una informació general sobre el SAIQU.

Normatiu: consisteix en la publicació dels documents d’accés al públic en acompliment de la normativa a què obliga el sistema de qualitat de la UB.

Evidència Normatiu: publicació normativa del SAIQU d’UNIBA, dóna informació més especialitzada, adreçada normalment a professors, personal d’administració, avaluadors, etc.

Restringit: consisteix en l’accés restringit a diversos documents (normalment evidències per als informes) per part de les persones que normativament han d’accedir-hi (agents involucrats en els processos de verificació, seguiment, modificació i avaluació)

Evidència Restringit: publicació restringida del SAIQU d’UNIBA, dóna informació sensible que, d’acord amb la LOPD (Ley Orgánica de Protección de Datos de Carácter Personal) y amb les resolucions de l’AEPD (Agencia Española de Protección de Datos) han de ser protegides per contrasenya i no accessibles per al públic general.

3.2.2.1 Desplegament divulgatiu

La part divulgativa del Sistema de Qualitat d’UNIBA és accessible des de l’opció CONÓCENOS on els estudiants recorren tot sovint en la seva presa de contacte amb la institució. Hi ha una informació completa i detallada del sistema, que culmina amb l’explicació del paper dels Program Managers. Aquestes són les persones referents per als estudiants, que realitzen funcions de seguiment i relació amb la institució.

Els apartats a la web del Sistema de Qualitat són: Procediment de medició i anàlisi del procés d’ensenyament-aprenentatge, professorat, Direcció Acadèmica i Program Managers.

Adreça web del SAIQU:

http://www.unibarcelona.com/es/conocenos/sistema-de-garantia-de-calidad

UNIBA 23/112 Comitè d’Avaluació Intern

3.2.2.2 Desplegament normatiu

La part normativa del Sistema de Qualitat d’UNIBA és accessible en l’adreça:

http://www.uniba.pro/wp/

3.2.2.3 Desplegament restringit

La part restringida del Sistema de Qualitat d’UNIBA és accessible en l’adreça anterior sota el subministrament d’una contrasenya, en compliment de la normativa de protecció de dades de la legislació vigent.

Per tal de poder accedir a la part restringida, la contrasenya d’accés serà remesa en el moment de l’enviament de l’autoinforme.

3.2.2.4 Evolució del PEQ 140 sobre publicació i actualització de la informació pública

El PEQ140 del SAIQU va ser aprovat el 13/02/2017 i modificat un any després, el 11/02/2018, tal com consta en la redacció actual del PEQ.

Les modificacions del PEQ140 van ser degudes, a l’adaptació al funcionament un cop fetes les revisions i, d’altra banda, a la pròpia evolució del SAIQU. Aquesta evolució es detalla en l’apartat següent relatiu a l’Estàndard 3.

En l’evolució del PEQ140 va ser determinant el fet que observéssim el caràcter lineal i autònom de cada agent implicat, de manera que es podia desplegar mitjançant un seguit de tasques con cada agent procedia a revisar, aprovar i difondre la informació de la qual era responsable.

Aquesta tasca de Revisión, Aprobación, Difusión la vam anomenar protocol RAD, indicant i recordant que cada agent era responsable d’elaborar la informació i de subministrar-la a l’agent següent.

En l’actualitat, el PEQ140 vigent és accessible en l’adreça:

http://www.uniba.pro/qua/procedimientos/PEQ140.pdf

D’altra banda, el seu esquema gràfic (que assenyala els agents implicats i l’àmbit d’informació que treballen) és accessible en l’adreça:

http://www.uniba.pro/graficospeqs/GPEQ140F.pdf

UNIBA 24/112 Comitè d’Avaluació Intern

Reproduïm el gràfic del PEQ140 a continuació:

Figura 1: Gràfic del PEQ140

3.2.3 Valoració de l’estàndard 2. Estat de les propostes de millora

Pel que fa a l’estàndard 2, es van incloure en el pla de millora precedent les següents accions:

ESTÀNDARD 2. PERTINÈNCIA DE LA INFORMACIÓ PÚBLICA

Necesidades observadas Acción Responsable

Publicar información sobre el proceso de preinscripción y matrícula, calendario de cada edición, número de plazas ofertadas y Plan de estudios del máster

Nueva estructuración de la información en la web

Responsable de comunicación. Comisión de Programa. Departamento de Calidad.

Publicar información sobre la satisfacción del alumnado Nueva estructuración de la información en la web

Responsable de comunicación. Participa: Departamento de Calidad

Publicar la política de calidad así como los eventuales procedimientos internos, formalizados que constituirán el SGIC

Nueva estructuración de la información en la web

Responsable de comunicación. Participa: Departamento de Calidad

UNIBA 25/112 Comitè d’Avaluació Intern

3.2.3.1 Revisió de les accions de millora

Tal com s’exposa en l’informe de seguiment de la titulació (IST MPTGA 2016-17) i en el present autoinforme, s’ha procedit a actuar en els aspectes esmentats en els termes següents:

- Publicar informació sobre preinscripció i matrícula: la web www.unibarcelona.com s’ha millorat en aquest aspecte, segons recull l’informe de seguiment.

- Publicar informació sobre la satisfacció de l’ alumnat: la web del SGIC d’UNIBA mostra al públic les enquestes de satisfacció i les acompanya de gràfics que fan més perceptibles les dades comparatives entre els ítems. Aquesta millora s’ha fet tant pel MPTGA com per la resta de titulacions. L’informe de seguiment inclou els enllaços pertinents i el present autoinforme els ha indicat prèviament en l’exposició d’aquest estàndard.

- Publicar la política de qualitat, procediments i informació SGIC: la web del SGIC d’UNIBA mostra al públic aquesta informació. Val a dir que, en el moment de la última avaluació, el SGIC d’UNIBA estava encara en fase de repositori (veure Estàndard 3 del present autoinforme), però en l’actualitat es disposa d’una web de qualitat feta seguint les directrius i l’estructura de la de la UB.

3.2.3.2 Conclusions sobre les millores

El CAI considera que les altres accions de millora s’han portat a terme satisfactòriament i s’ha assolit un bon funcionament de la informació pública.

El CAI recomana continuar en la línia de desenvolupament de la informació que ofereix el SGIC d’UNIBA.

UNIBA 26/112 Comitè d’Avaluació Intern

3.3 Estàndard 3: Eficàcia del sistema de garantia interna de la qualitat (SGIQ) de la titulació.

La institució UNIBA neix de l’acord entre la Universitat de Barcelona i el Grup Planeta, l’any 2014, comptant ja amb una experiència prèvia de col·laboració institucional en l’àmbit de la formació superior amb vocació de millora professional i aprenentatge al llarg de la vida (conveni de 2007).

El Grup Planeta disposa d’un sistema comú de gestió acadèmica d’aplicació als centres OBS, UNIBA, VIU i ESdesign, que comporta com a conseqüència la integració i anàlisi de dades dins d’un Sistema de Qualitat comú.

Dins d’aquest context, cada centre del Grup Planeta hereta els procediments normalitzats del Grup, que són responsables principalment de la gestió administrativa i la projecció exterior del Grup (i els centres universitaris que hi pertanyen).

D’aquesta manera, UNIBA disposa d’un Sistema de Qualitat en la gestió acadèmica que connecta amb l’esmentat sistema. Aquest SGIQ treballa amb el domini uniba.pro, i fa de pont entre les dades que obté del primer dels sistemes i les que demanda AQU.

En particular, pel que fa als indicadors de satisfacció, el Sistema de Qualitat del Grup Planeta activa els instruments de recollida de dades que es detallen les següents taules.

TAULA E.3.1.a Relació dels instruments de recollida de satisfacció que disposa el centre

Alumnes

Nom Moment Adreçat a Objectiu Indicadors rellevants

Enquesta d'inici

Un cop iniciat el curs

Alumnes

Percebre la qualitat de la informació rebuda en el moment de triar el centre i el grau de compliment de les expectatives generades.

Com ens ha conegut Perquè ens ha triat Satisfacció inicial

Enquesta per assignatura

En finalitzar cada assignatura

Alumnes

Grau de satisfacció respecte al procés d'ensenyament-aprenentatge

Valoració dels recursos Valoració de les dinàmiques i activitats Qualitat de la interacció amb el docent Valoració global de l'assignatura

Enquesta final

En finalitzar el curs, abans de la defensa del TFM

Alumnes Satisfacció global

Valoració dels recursos, els serveis administratius i d'acompanyament. Índex de recomanació

UNIBA 27/112 Comitè d’Avaluació Intern

TAULA E.3.1.b Relació dels instruments de recollida de satisfacció que disposa el centre

Professors i graduats

Nom Moment Adreçat a Objectiu Indicadors rellevants

Enquesta satisfacció docents

En finalitzar el curs

Professors

Conèixer la percepció del docent en contrast amb la valoració i els resultats de rendiment dels alumnes

Necessitats i propostes de millora

Enquesta graduats

Dos anys després de graduat

Graduats

Copsar la percepció i/o les evidències del retorn i millora que ha suposat per a l'alumne la realització del Máster.

Situació laboral vers la que tenia abans de realitzar el Màster. Valoració global de l'experiència

La inversió en el SGIQ de UNIBA referit (visible a uniba.pro) es deguda a que la UB treballa amb tots els seus centres, inclosos centres adscrits, per a vincular els processos de cada centre amb el Sistema d’Assegurament Intern de la Qualitat (SAIQU), mitjançant la metodologia i recursos VSMA. D’aquesta manera es promou una major eficiència en la gestió i es dona resposta als requeriments normatius.

Anualment es celebra un mínim de tres reunions amb tots els responsables de qualitat dels centres, per tractar aspectes del VSMA i resoldre casuístiques de centres concrets. L’evolució de l’espai web VSMA de la UB és ben palesa si considerem les eines que disposàvem al curs 2015-16 comparades amb les 2106-17.

Tal com s’ha explicat, el SGIQ d’UNIBA té una part essencial de dades que provenen del Sistema de Qualitat del Grup Planeta. D’altra banda, atès que UNIBA no és centre propi de la UB sinó centre adscrit, el nostre espai web uniba.pro reprodueix l’estructura del VSMA a efectes d’acomplir de manera inequívoca la normativa de qualitat i no desviar-se de la uniformitat institucional de la UB en la publicació de dades.

UNIBA 28/112 Comitè d’Avaluació Intern

3.3.1 El SGIQ implementat té processos que garanteixen el procés de disseny i

faciliten l’aprovació, el seguiment i l’acreditació de les titulacions.

El flux d’activitat de gestió d’UNIBA es basa, d’entrada, en un bon posicionament internacional combinat amb un mecanisme eficient de visibilitat institucional i anàlisi del potencial client. No sols podem dir que gaudeix d’un sistema d’entrada de potencials estudiants sinó també que l’acció del CRM (Customer Relationship Management) optimitza la selecció i orienta les accions futures. Aquesta subsistema inicial és el que alimenta el flux de dades que entra a Gestió Acadèmica i, des d’allà, comença la vida administrativa de cada expedient.

Dins d’aquest context de comunicació entre diversos sistemes, més la connexió i intercanvi de dades amb sistemes menors, ha esdevingut molt positiva la funció orientadora del Sistema de Qualitat. En molts cops hem pogut usar com a criteri de decisió els paràmetres de qualitat donats per la UB, entenent que aquests es beneficien de la sinèrgia i la visió en perspectiva dels diferents agents que els confeccionen. Per tant, per a UNIBA, la implantació del Sistema de Qualitat és en si mateixa una via d’optimització i millora dels processos administratius i acadèmics.

En aquest moment, el nostre SAIQU té implantats els processos que poden observar-se en http://www.uniba.pro/wp/saiqu/mapa-de-procedimientos/

Figura 2: Mapa de processos del SAIQU

La llista de processos vigents és la que es troba en l’enllaç següent:

http://www.uniba.pro/wp/saiqu/procedimientos-de-calidad/

UNIBA 29/112 Comitè d’Avaluació Intern

3.3.2 Disseny i aprovació de titulacions

Pel que fa al disseny i aprovació de les titulacions, el SAIQU d’UNIBA disposa del procediment PEQ 20 Gestión de los programas formativos en el marco de la Verificación, el qual ha sigut aplicat en el disseny i aprovació dels estudis que segueixen:

- Màster en Psicopedagogia - Màster en Planificació territorial i gestió ambiental - Màster en Energies renovables i sostenibilitat energètica - Màster en Estudis avançats en literatura espanyola i hispanoamericana - Màster en Formació de Professors d'Espanyol com a llengua estrangera

El PEQ20 del SGIC d’UNIBA estableix els procediment següents:

- Verificació de les noves titulacions

- Seguiment de titulacions

- Modificació de titulacions

- Acreditació de titulacions

Com que es tracta de processos diferents, cadascun d’ells es desenvolupa en PEQs

relacionats amb el PEQ20. En l’apartat 3.3.3 (Seguiment i acreditació de titulacions), que

es troba tot seguit, s’exposen els procediments associats.

3.3.2.1 Evidències

Pel que fa a les evidències d’aquest procediment, es poden consultar en la web del SGIC els respectius informes verifica i les resolucions favorables de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, per a cada titulació, en la direcció següent:

http://www.uniba.pro/wp/vsma/verificacion-modificacion/memorias-masteres/

3.3.3 Seguiment i acreditació de titulacions

D’altra banda, pel que fa al seguiment i acreditació de les titulacions, el SAIQU d’UNIBA disposa de les famílies de procediments 130 i 140, a saber:

PEQ 130 Análisis de los resultados

PEQ 140 Publicación y actualización de la información pública

PEQ 141 Elaboración de la memoria anual

PEQ 143 Elaboración del Autoinforme de acreditación

PEQ 1431 CONSTITUCIÓN CAI

PEQ 1433 Participación visitas CAE

UNIBA 30/112 Comitè d’Avaluació Intern

Aquests procediments són els que s’han revisat durant aquests anys d’implantació del SAIQU, de manera que, un cop establerts, s’ha procedit a donar-los cos formal elaborant els documents que hi ha ara a la part pública del sistema de qualitat UNIBA.

La revisió dels procediments està prevista en el PEQ 11 Redacción revisión y distribución de los procedimientos específicos del SGIC.

Pel que fa al seguiment de titulacions, es pot consultar el gràfic del PEQ142 (Elaboración del informe de seguimiento de centro) en el enllaç següent:

http://www.uniba.pro/graficospeqs/GPEQ142F.pdf

El gràfic del PEQ142 es mostra a continuació:

Figura 3: Gràfic del PEQ142 relatiu als informes de seguiment del centre

Atès que el procediment d’elaboració de l’informe de seguiment està vinculat al pla de millora de l’informe precedent, s’ha de tenir present que en la tercera fase del gràfic, el Director de Qualitat i el Coordinador de Titulació disposen de les persones responsables a qui adreçar-se, ja que aquestes són indicades en el pla de millora.

La feina de la tercera fase del gràfic és la que correspon a la recollida de la informació, evidències i, en definitiva, a la rendició de comptes dels agents implicats. S’ha de fer constat, no obstant, que els agents tenen el suport del Director de Qualitat i el Coordinador de Titulació durant la implantació de les millores que s’han establert en els informes precedents.

Abans de ser aprovat l’informe de seguiment pel CAI, el Director Acadèmic i el Director de Qualitat són els responsables de la revisió, tal com consta a la quarta fase del gràfic.

UNIBA 31/112 Comitè d’Avaluació Intern

3.3.4 El SGIQ implementat garanteix la recollida d’informació i dels resultats

rellevants per a la gestió eficient de les titulacions, en especial els resultats

d’aprenentatge i la satisfacció dels grups d’interès.

Una de les fortaleses del sistema no presencial d’UNIBA rau en la quantitat de dades que són accessibles de manera immediata en els nostres sistemes d’informació, ja que tota l’activitat acadèmica queda documentada en últim extrem en el campus virtual. En el present recollim enquestes de satisfacció, però la nostra línia de desenvolupament de l’anàlisi de dades s’orienta a una anàlisi molt més completa de la vida acadèmica del centre.

Durant el curs 2015-16 vam començar l’elaboració d’eines d’anàlisi de rastreig estadístic que permeten, donada una prova que sol·licita un professor, gestor o investigador, executar-la de manera automàtica sobre les diferents edicions d’un curs. Això ens dóna una visió diacrònica dels resultats i ens permet disposar de dades per a la reflexió molt més completes. Així mateix, aquestes dades serveixen per a la producció de material de recerca sobre els processos d’ensenyament aprenentatge en un sistema no presencial.

En el curs 2016-17 hem realitzat l’automatització digital de determinades tasques que necessita el nostre SGIQ, com ara l’elaboració de mapes de flux dels procediments. A més, hem revisat els processos vigents i se n’han proposat de nous que ha desenvolupat el Departament de Qualitat UNIBA.

Tal com s’ha dit, el Sistema de Qualitat del Grup Planeta elabora uns indicadors de seguiment dels cursos, en especial atenció a l’abandonament per tractar-se d’una modalitat online, i el nostre SGIQ es comunica amb ell per tal de traspassar les dades a format VSMA.

A manera d’exemple, mostrem en aquesta il·lustració el funcionament de la tasca “Información sobre el aprendizaje de las enseñanzas” inclosa en el PEQ 130 Análisis de los resultados. Com es pot observar, el Sistema de Planeta genera arxius setmanals de seguiment que, d’una banda serveixen pel control de l’abandonament i, d’altra banda, per fer el processament de dades vers el format VSMA:

Figura 4: Esquema de la comunicació entre el Sistema de Qualitat del Grup Planeta i el SAIQU d’UNIBA

UNIBA 32/112 Comitè d’Avaluació Intern

3.3.5 El SGIQ implementat es revisa periòdicament i genera un pla de millora

que s’utilitza per a la seva millora continua.

L’origen de les propostes de canvi i millora dels procediments prové habitualment de l’anàlisi dels resultats a la fi dels cursos impartits a UNIBA. Els procediments d’anàlisi de resultats són:

PEQ 130 Análisis de los resultados

PEQ 131 Análisis de los resultados de curso

Els resultats de les anàlisis de dades del Sistema de Qualitat es posen a disposició dels professors i gestors anualment per tractar de millorar els mecanismes de selecció i comptabilització dels indicadors, ateses les desviacions que poden aparèixer en qualsevol sistema de formació amb anàlisi de dades.

El procediment que regula la revisió dels procediments del SGIQ és el següent:

PEQ 11 Redacción revisión y distribución de los procedimientos específicos del SGIC

En el moment de la redacció del present autoinforme el SGIQ d’UNIBA ja ha estat implantat i ens trobem en fase de consolidació i estabilització del SGIQ.

Prova de l’evolució del nostre SGIQ és que en el curs 2016-17 el departament de qualitat UNIBA ha afegit aquests processos al nostre mapa:

- PEQ 141 Elaboración de la memoria anual - PEQ 143 Elaboración del Autoinforme de acreditación - PEQ 1431 Constitución CAI - PEQ 1433 Participación visitas CAE - PEQ 501 Atención al alumno previa al inicio de curso - PEQ 502 Seguimiento de los alumnos del curso - PEQ 601 Elaboración del calendario de curso

Pel que fa a les evidències, tots els PEQS, tal com s’ha indicat, són accessibles a la pàgina http://www.uniba.pro/wp/saiqu/procedimientos-de-calidad/

3.3.5.1 Evolució històrica del SGIQ UNIBA (etapes anteriors i situació actual)

El desenvolupament del SGIQ d’UNIBA ha passat, històricament, per tres etapes:

- Fase inicial en els primers anys de funcionament del centre - Fase de repositori - Fase de SGIQ VSMA

UNIBA 33/112 Comitè d’Avaluació Intern

3.3.5.1.1 Fase inicial en els primers anys de funcionament del centre

En aquesta fase la institució ha desenvolupats protocols per a processos de qualitat, com és el cas dels descrits en la taula següent:

Procés implementat que inclou les accions de seguiment anual de les titulacions

www.uniba.pro/qua/PROTOCOL_SEGUIMENT_ANUAL_TITULACIONS.pdf

Procés que permet analitzar l’eficàcia i el grau de resposta dels instruments utilitzats per a la recollida d’informació sobre el grau de satisfacció dels grups d’interès respecte a les titulacions del centre UNIBA

www.uniba.pro/qua/PROTOCOL_ANÀLISI_SATISFACCIÓ_GRUPS_INTERÈS.pdf

Taula de processos de recollida

http://www.uniba.pro/qua/comu/Tauladeprocessosderecollida.pdf

En aquesta fase es van crear els primer protocols i es van sentar les bases per donar compliment al document d’avaluació AQU 1/03/2016 (Evaluación de la solicitud de modificación de título oficial) que en la pàgina 6 estableix el desplegament del SGIQ de la modalitat no presencial.

3.3.5.1.2 Fase de repositori

Durant l’etapa de desplegament del SGIQ i per respondre a la demanda de documents específics dels processos de Verificació, Seguiment, Modificació i Avaluació es va crear el repositori de documents.

Aquest repositori, malgrat donar una resposta inicial, no disposava de protecció per password dels documents restringits (els quals no es van incloure, per tant, en ell) ni d’una estructura de navegació semblant al sistema de qualitat de la UB.

3.3.5.1.3 Fase de SGIQ VSMA

En aquesta fase es va adaptar el SGIQ a la normativa VSMA i a les particularitats d’implantació en la UB, de manera que:

D’una banda, es va seguir l’estructura del SAIQU de la UB adaptant els procediments a la realitat administrativa d’UNIBA. D’altra banda, es van canviar processos propis i elaborat nous processos.

Durant aquesta etapa es van establir els procediments del SGIQ UNIBA, que es van poder consultar a partir d’aleshores en la web normativa del SGIQ que, com ja hem indicat abans, és accessible en l’adreça:

http://www.uniba.pro/wp/

Aquesta web és una estructura clonada del VSMA de la UB, atès que els centres adscrits com UNIBA no disposen d’accés directe a aquest sistema i, per tant, va caldre crear un sistema web estructuralment equivalent.

UNIBA 34/112 Comitè d’Avaluació Intern

3.3.5.1.4 Situació actual

Atès que el SGIQ d’UNIBA es troba implantat, funcionant en la gestió diària del centre, i dotat de les eines tecnològiques elaborades ad hoc pel centre, en l’actualitat estem en la fase consolidació.

En aquesta fase estem procedint a revisar procediments per tal de seguir en el procés de millora continuada. Així mateix estem ampliant les eines tecnològiques per a la gestió i manteniment optimitzat del SGIQ (vegi’s apartat següent).

3.3.6 Millores recents del SGIQ UNIBA en el marc actual d’estabilització del

Sistema de Qualitat

En el moment de redactar aquest autoinforme les últimes millores del SGIQ han consistit en:

- La construcció d’un software de generació de diagrames de flux.

- La implantació dels paquets gràfics VSMA a la part de visualització de dades del SGIQ.

Pel que fa als diagrames de flux, cal dir que s’orienten, tant al personal ja existent, com a l’acollida de nous professors i PAS a UNIBA. D’altra banda, la implantació dels paquets gràfics forma part de les modificacions del SGIQ a efectes de que tingui una aparença gràfica semblant a la de la UB.

Conscients que la fase d’interiorització dels processos és una part crítica dels sistemes de qualitat, hem optat per aquest desenvolupament de caire més visual a fi de facilitar la documentació (Manual de processos del SGIC) i l’anàlisi ràpida dels processos existents, així com la creació immediata de nous diagrames pels nous o en cas de modificació.

Es considera important en l’actual situació d’estabilització del SGIQ disposar d’eines com la referida que permetin actualitzar la informació relativa als processos de manera ràpida, sistemàtica i segura.

3.3.6.1 Valoració del funcionament i desplegament del SGIC

A manera de resum, sobre el funcionament i desplegament del SGIC, podem dir que:

- Ha servit per normalitzar procediments i plasmar-los en esquemes que tothom consulta a l’hora de realitzar-los.

- Serveix de guia als professorat propi nou, en especial als Coordinadors de Titulació i Program Managers.

- Genera resultats, fruit de l’anàlisi estadístic, que reflecteixen aspectes que el Sistema de Qualitat del Grup Planeta no recull, com ara l’estudi dels perfils de rematriculació de les titulacions.

- Els resultats del SGIC es comenten en les reunions de les Comissions de Programa (final de curs), es debaten i es prenen mesures per als cursos posteriors.

UNIBA 35/112 Comitè d’Avaluació Intern

Com a evidència, es pot consultar un estudi de l’edició Octubre 2016 del Màster en Energies renovables i sostenibilitat energètica (zona restringida) on vam comparar els alumnes per països i distribució en perfils acadèmics desitjables.

3.3.6.2 Evidències relatives al desplegament visual del SGIC

Evidències de les millores en l’orientació visual dels processos del SGIC vers la interiorització i ús per part dels professors i administradors d’UNIBA:

a) Codis de color del SGIC visual (sistema Elaboració, Aprovació, Difusió)

Figura 5: Codis de color del SGIC

b) Exemple de Procediment PEQ40 Definición del perfil de ingreso selección y

matriculación de los estudiantes de másters (Diagrama, document del PEQ)

Gràfic del PEQ40 (reproducció a la plana següent)

Redacció del PEQ40

Accés individual als gràfics del PEQS

Accés individual a les redaccions dels PEQS

UNIBA 36/112 Comitè d’Avaluació Intern

Figura 6: Gràfic del PEQ40

c) Detall de fitxa de gràfic de PEQ - Capçalera: informa del QUI, organisme responsable d’aquesta fase. Es regeix

pels codis de color Elabora (blau), Aprova (verd) i Difon (gris). - Cos: informe del QUE, segons la normativa dels procediments de qualitat. - Capsa annexa: informa del COM, segons la normativa dels procediments de

qualitat. - Fletxa: apunta a la següent fase.

Figura 7: Detall de fitxa de gràfic de PEQ

UNIBA 37/112 Comitè d’Avaluació Intern

3.3.7 Valoració de l’estàndard 3. Estat de les propostes de millora

Pel que fa a l’estàndard 3, es van incloure en el pla de millora precedent les següents accions:

ESTÀNDARD 3: EFICÀCIA DEL SISTEMA DE GARANTIA INTERNA DE LA QUALITAT (SGIQ) DE LA TITULACIÓ

Necesidades observadas Acción Responsable

Disponer e implementar un SIGC formalmente establecido

Revisión y formalización del SIGC

Departamento de Calidad. Valida: Dirección Académica

Establecer un proceso para la recogida y gestión de la información de la titulación

Revisión y formalización del SIGC

Departamento de Calidad. Valida: Dirección Académica

Recoger sistemáticamente información sobre la satisfacción de los diferentes grupos de interés

Revisión y formalización del SIGC

Departamento de Calidad. Valida: Dirección Académica

3.3.7.1 Revisió de les accions de millora

Tal com s’exposa en l’informe de seguiment de la titulació (IST MPTGA 2016-17) i en el present autoinforme, s’ha procedit a actuar en els aspectes esmentats en els termes següents:

- Disposar d’un SGIC formalment establert: Durant aquests anys s’ha procedit, passant per diferents fases (exposades en el present autoinforme) a posar en funcionament un SGIC similar en estructura al de la UB.

- Establir un procediment per a la recollida de la informació de la titulació: les dades del MPTGA es recullen de la mateixa manera que les de la resta de titulacions amb les eines de recollida que s’han exposat en el present autoinforme.

- Recollir sistemàticament informació sobre els grups d’interès: tal com s’ha indicat, el SGIC disposa de les eines de recollida per tal de disposar de la informació necessària sobre els grups d’interès.

3.3.7.2 Conclusions sobre les millores

El CAI considera que les eines d’anàlisi de dades del SGIC podem millorar-se per tal d’aconseguir informació que retroalimenti el sistema de formació online i, d’altra banda, pugui ser utilitzada per al debat i la reflexió en les comissions de programa i altres agents d’UNIBA.

El CAI considera que les altres accions de millora del SGIC s’han portat a terme satisfactòriament i en l’actualitat es disposa d’un sistema de qualitat estable, que preveu els mecanismes de revisió dels procediments de qualitat.

UNIBA 38/112 Comitè d’Avaluació Intern

3.4 Estàndard 4. Adequació del professorat al programa formatiu .

UNIBA gaudeix d’una política autònoma de contractació de professorat sotmesa a les limitacions que marca la llei i el conveni amb la Universitat de Barcelona. Aquesta situació permet escollir professors amb una elevada qualificació i adaptació al programa formatiu.

La participació dels professors de la Universitat de Barcelona, a efectes de recompte, està contemplada en la circular d’aclariment del Vicerector de Política Acadèmica i de Qualitat de data 4 de febrer de 2014 (www.uniba.pro/qua/CircularUBProfessorsUNIBA.png).

A més, en algunes matèries es fa efectiu un desdoblament d’alguns grups per garantir la qualitat del procés d’ensenyament-aprenentatge. Així mateix, s’incrementa el nombre de tutors-mentors en les assignatures de pràcticum i TFM, la qual cosa repercuteix en la necessitat d’un major nombre de professorat que pugui fer una supervisió adient, i a la vegada, garantir que aquest professorat cobreix l’oferta d’especialització del màster.

En el curs 2017-18, la distribució del professorat del Màster en Planificació territorial i gestió ambiental pot examinar-se exhaustivament en la taula següent:

Taula detallada dedicació professorat MPTGA 2017-18

3.4.1 El professorat del centre reuneix els requisits del nivell de qualificació

acadèmica exigits per les titulacions del centre i té suficient i valorada

experiència docent, investigadora i, si escau, professional.

En la línia de l’apartat anterior, el centre UNIBA combina adequadament la disponibilitat del professorat de la Universitat de Barcelona amb la contractació de professors amb la preparació requerida per la docència de cada curs.

La distribució de la qualificació acadèmica del professorat queda reflectida en les taules següents:

Taula de Professorat segons categoria acadèmica, doctorat i acreditació. Curs 2017-2018

Categoría Doctor/a Acreditado/a %

Asociado 13 46,43% 10 76,92%

Contratado Doctor 3 10,71% 3 100,00%

Externo 8 28,57% 1 12,50%

Totales 24 85,71% 14 58,33%

Total professors 28

Com pot veure’s en la taula, la distribució es regeix per:

a) La participació majoritària (gairebé la meitat) de professorat vinculat a la UB com a professorat associat, al Departament de Geografia (46,43%). Aquest professorat, com veurem més endavant, assumeix el gruix de la docència.

b) La participació de contractats doctors (10,71%).

UNIBA 39/112 Comitè d’Avaluació Intern

c) La participació d’altres professors amb currículum acadèmic notable però no adscrits a universitats (28,57%) que en la seva majoria aporten un coneixement especialitzat en la part professional del màster.

S’aprecia en la taula l’elevat nombre de doctors (85,71%%) en la plantilla total del màster (24 de 28). D’altra banda, el percentatge de doctors acreditats per diverses agències d’acreditació (majoritàriament AQU i ANECA) arriba a un 76,92% (10 de 13) en els professors associats, que són els que abasten majoritàriament la dedicació docent del màster. Així doncs, aquesta presència considerable (més dels tres quarts) de professorat acreditat és una mostra de la capacitat docent i investigadora de la plantilla.

Vistes les dades numèriques, els CV del professorat es pot consultar en el Document de Ressenyes Curriculars MPTGA 2017-18, accessible en aquest enllaç:

Document de Ressenyes Curriculars MPTGA 2017-18

Per tant, podem dir que el professorat del centre reuneix els requisits del nivell de qualificació acadèmica exigits per les titulacions del centre i té suficient i valorada experiència docent, investigadora i, si escau, professional.

3.4.1.1 Perspectiva de gènere

Pel que fa a la perspectiva de gènere, ja s’ha indicat les particularitats en l’Estàndard 1.5, però a continuació adjuntem la taula de gènere que ens permet apreciar la distribució del nombre de professors.

Taula 6.1.M. Percentatges del professorat segons gènere. Curs 2017-18

Professorat Amb doctorat

Professorat femení 28,57% 28,57%

Professorat masculí 71,43% 57,14%

Si considerem el gènere del professorat del màster, observem que la distribució és 28,57%-71,43%, la qual cosa ens indica que ens distanciem de la paritat uns 21 punts percentuals.

3.4.2 El professorat del centre és suficient i disposa de la dedicació adequada

per desenvolupar les seves funcions i atendre els estudiants

El professorat de les assignatures del màster ha estat seleccionat per impartir aquelles assignatures en funció de la seva àrea d’especialització. Tal i com es pot observar en les dades sobre els grups de recerca en què participa el professorat, tenim professors especialistes en diversos camps de coneixement relacionats amb la planificació territorial i la gestió ambiental. De forma general, el professorat que imparteix assignatures i que

UNIBA 40/112 Comitè d’Avaluació Intern

pertany al Departament de Geografia de la UB es distribueix de forma equilibrada en les tres seccions d’aquest Departament: geografia física, geografia humana i anàlisi geogràfica regional. Així doncs, les assignatures de la matèria sobre Avaluació, gestió ambiental i paisatge són impartides per professorat especialitzat en el camp de la geografia física; les assignatures de la matèria Dinàmiques urbanes i planejament urbà són impartides per professorat especialitzat en el camp de la geografia humana; i finalment, les assignatures de la matèria Planificació del desenvolupament local i regional són impartides per professorat especialitzat en el camp de l’anàlisi geogràfica regional.

Taula E.4.1.D. Grups de recerca i de innovació docent en els quals participa el professorat

Grup de Investigació sobre Sostenibilitat i Territori (GIST) de la Universitat de les Illes Balears. Departamento de Geografía

Grup de recerca Consolidat Paisatge i paleoambients a la muntanya mediterrània (SGR2017-1275).

Projecte de recerca Gobernanza efectiva del territorio: Actualización y propuestas para la aplicación de una política de Ordenación del Territorio comprehensiva en España (GOBEFTER-II)

Projecte de recerca La renovación turística de la montaña española: análisis, evaluación y prospectiva de destinos turísticos

Grup de Recerca Consolidat d'Anàlisi Territorial i Desenvolupament Regional (ANTERRIT) - 017SGR1509

Projecte d'innovació docent 2015PID-UB/T07 - Materials audiovisuals en el context educatiu

Grup de Investigació Ambiental Mediterrània (GRAM), codi SGR2017-2019 de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat de Catalunya

FluvAlps Research Group (PaleoRisk; 2014 SGR 507)

Grup d'investigació Espais crítics

Département de Géographie, Université du Québec a Montréal. Contractat postdoctoral

Grup de Recerca Consolidat i financiat 'Grup de Climatologia' - 2017SGR1362

Grupo de Investigación Estructuras y Sistemas Territoriales (GIEST) - Plan Andaluz de Investigación: grupo HUM-396

Grupo de Investigación de Desarrollo Rural y Evaluación de Políticas Públicas - UDERVAL (GIUV2015-214) Universitat de València

UNIBA 41/112 Comitè d’Avaluació Intern

Quant al TFM, tenim una àmplia xarxa de tutors i tutores que també cobreixen les diferents línies de recerca en que s’emmarquen els Treballs Finals de Màster dels estudiants. Particularment, hi ha professorat especialista en línies tan diverses com ara la gestió d’espais naturals, la climatologia, els riscos naturals, la mobilitat residencial, el planejament urbà, l’urbanisme amb perspectiva de gènere, la governança territorial, la planificació turística, o el transport sostenible, entre d’altres. Així doncs, els TFM són distribuïts entre el professorat en funció de la temàtica, de manera que cada treball sigui tutoritzat per una persona experta en aquell camp d’estudi.

D’altra banda, com es pot observar en la taula de dedicació dels professors, el repartiment de crèdits per dedicacions és molt uniforme, disposant d’assignatures compartides per equips docents, amb la qual cosa es pot garantir que la càrrega docent no és excessiva i, per tant, el nombre de professors és suficient.

Tal com s’ha indicat, el gruix de la docència recau en professors associats (generalment doctors i acreditats) vinculats a la UB. Aquesta dada es fa visible en la taula de dedicació següent:

Taula E.4.2. Hores impartides de docència (HIDA) segons categoria del professorat i doctorat

Categoria ECTS ECTS Doctor %Doctor ECTS Acreditat %Acreditat

Professor Associat 240 218 90,83% 170 77,98%

Professor Contractat Doctor 18 18 100,00% 18 100,00%

Altres 114 98 85,96% 6 6,12%

Com podem observar, el total d’ECTS impartit pel professorat és de 372. Atès que el màster té una plantilla estable en les tres darreres edicions, i que s’han fet els mateixos grups docents, ens dóna una ratio de 12,4 en la taula de relació estudiants ETC per PDI ETC:

Taula E.4.5.Relació estudiants ETC per PDI ETC (equivalent a temps complert)

Edició 16/10

Edició 17/04

Edició 17/10

ECTS 372 372 372

ratio 12,4 12,4 12,4

Aquesta taula ens indica que el MPTGA es troba en una situació d’estabilitat docent que permet una marxa regular i uniforme pel que fa a la càrrega docent del professorat.

UNIBA 42/112 Comitè d’Avaluació Intern

Amb les dades de professorat, podem complementar les taules anterior observant la repartició de crèdits per categoria. En la taula següent observem la distribució que, tal com hem assenyalat, pivota al voltant de la figura del professor associat vinculat a la UB.

Taula de càrrega lectiva anual per categoria

Categoria Professors Crèdits per professor

Professor Associat 13 18,46

Professor Contractat Doctor 3 6,00

Altres 8 14,25

3.4.2.1 Mecanismes establerts pel centre per a l’assignació de la supervisió dels TFM

Disposant de la plantilla docent que s’ha exposat, cal assenyalar els mecanismes que estableix el centre per a l’assignació de tutors de TFM. En el cas del MPTGA, el funcionament és el següent:

- L'assignació de tutors de TFM és responsabilitat de la coordinadora de TFM. - A l'inici de cada curs la coordinadora sol·licita la disponibilitat del professorat

per realitzar seguiments i tutoria de TFMs (Borsa de professorat per a la tutoria de TFMs).

- L'equip de tutors de TFM el conforma el professorat amb doctorat que manifesta disponibilitat, més un nombre variable de professors doctors que no imparteixen cap assignatura al Màster, però en són col·laboradors habituals.

- Passat el primer trimestre del curs, els alumnes omplen un formulari en el que indiquen els seus interessos de cara al desenvolupament del TFM.

- La coordinadora relaciona els interessos dels alumnes amb les àrees d'expertesa del professorat i, prèvia reunió de contrast amb la coordinadora del Màster, es comuniquen les assignacions tant a alumnes com a professors.

UNIBA 43/112 Comitè d’Avaluació Intern

3.4.3 La institució ofereix suport i oportunitats per millorar la qualitat de

l’activitat docent i investigadora del professorat

La institució, tal com hem explicat, pot escollir bons professors pel que fa a la competència docent i als coneixements. En tot cas, correspon a un centre de formació superior a distància preocupar-se sempre per un bon nivell de destresa en les eines de comunicació del sistema de formació online i, en general, de les habilitats d’usuari tecnològic del professorat. El professorat UNIBA, per la seva vinculació amb la UB, es pot acollir també a les accions de suport a la docència que ofereix la UB.

Suport a la docència:

http://www.ub.edu/web/ub/ca/estudis/suport_docencia/suport_docencia.html

Pel que fa a aquests temes, UNIBA executa un pla d’acollida digital per a tot professor nou que porten a terme els Program Managers. Aquest pla s’executa en el moment de la incorporació, per la qual el professor nou passa per una etapa d’acompanyament.

Tota aquesta documentació té com a objectiu familiaritzar el professorat amb l’ús de les diferents eines del campus virtual, tot garantint que reduïm les incidències a la mínima expressió i que el professorat treu el màxim profit de les possibilitats que ofereix l’entorn virtual.

Detall de documents que es faciliten al professorat:

Manual Campus UNIBA Manual BlackBoardCollaborate Manual com qualificar el TFM Manual Turnitin (lliurament activitats) Manual revisió test Manual revisió qualificacions Manual inscripció a grups Instruccions gravació en BlackBoard Guia desenvolupament d’activitats

En la taula següent es subministren els enllaços web dels referits manuals i guies:

UNIBA 44/112 Comitè d’Avaluació Intern

Documentació de suport per a la formació del professorat en l’ús del sistema de formació online

Manual Campus UNIBA www.uniba.pro/qua/Manual Campus UNIBA.pdf

Manual BlackBoardCollaborate www.uniba.pro/qua/Manual BlackboardCollaborate Mobile.pdf

Manual com qualificar el TFM www.uniba.pro/qua/Calificar TFM.pdf

Manual revisió test www.uniba.pro/qua/Revisar un test.pdf

Manual revisió qualificacions www.uniba.pro/qua/Revisar calificaciones.pdf

Manual inscripció a grups www.uniba.pro/qua/Inscripción a grupos.pdf

Instruccions gravació en BlackBoard www.uniba.pro/qua/Grabar sesión en BB.pdf

Guia desenvolupament d’activitats www.uniba.pro/qua/Guia Desarrollo Actividades.pdf

Manual Turnitin (lliurament d’activitats)

Manual bones pràctiques docents: www.uniba.pro/qua/comu/Buenas_practicas_docentes.pdf

A més d’aquesta documentació, UNIBA compta amb un pla de formació continuada del professorat segons el qual s’ofereixen diversos seminaris al llarg del curs acadèmic adreçats a millorar les habilitats del professorat amb les eines de l’entorn virtual.

En aquesta línia, durant el curs 2017 – 2018 es van realitzar els següents seminaris de formació:

- Iniciació al Turnitin: formació bàsica sobre l’ús d’aquest programa i la seva integració en el campus, amb la doble funcionalitat de la detecció de similitud i de l’avaluació d’activitats. Videoconferència de formació en Turnitin per al professorat

- Bones pràctiques docents: formació avançada sobre diferents eines que ofereix el campus virtual blackboard en relació a aspectes com ara els instruments de qualificació, la configuració avançada del centre de qualificacions, la formació de grups, etc. Videoconferència de Buenas prácticas docentes

Les enquestes de satisfacció del professorat inclouen una pregunta específica sobre el pla de formació d’UNIBA.

UNIBA 45/112 Comitè d’Avaluació Intern

A més d’aquestes formacions específiques, el professorat també compta amb un espai específic al campus virtual UNIBA (anomenat Aula docente UNIBA) on pot trobar diversos recursos d’interès per a la seva formació continua. De fet, els seminaris abans indicats es realitzen a través d’aquesta aula i queden enregistrats també per a la seva visualització per part del professorat de nova incorporació.

3.4.3.1 Selecció i formació de professors aspirants.

UNIBA té obert un canal permanent de selecció de professorat a partir del qual rep candidatures de professors o professores d’arreu del món per participar en el claustre. Totes les candidatures han d’anar acompanyades dels documents acreditatius de la formació i l’experiència del candidat o candidata.

Un cop rebudes les candidatures del professorat, s’avalua el seu perfil d’especialització en relació a les matèries i línies de recerca del TFM del màster, així com la seva experiència en la impartició de docència online. Quan es fa la selecció de candidats i candidates es té en compte la previsió de la necessitat d’un determinat perfil de professorat per als cursos següents.

La Direcció Acadèmica, amb la visió aportada per la coordinadora del màster, és l’encarregada de seleccionar el professorat en funció de les necessitats docents. A partir d’aquest moment es posa en marxa el procés d’acollida explicat en l’apartat anterior, a més d’una formació sobre el model d’UNIBA i l’estructura i funcionament del propi màster de Planificació Territorial i gestió Ambiental, a càrrec de la professora coordinadora..

3.4.3.2 Suport a la impartició de la docència.

Per fer la planificació de la docència i per impartir-la el professorat compta amb les guies oportunes i el suport de la Program Manager o la persona responsable del programa amb qui haurà de participar com a docent. La Program Manager comunica els terminis per tancar la planificació de la docència i per impartir-la.

Per la seva importància en el sistema formatiu, els blocs d’actuació i les funcions dels programs managers es descriuen a la web corporativa d’UNIBA:

Program Manager

El gestor del programa o Program Manager es el responsable del funcionamiento del programa y el referente permanente para alumnos y profesores. Es receptor y generador de información muy relevante para el desarrollo de UNIBA.

Los grandes bloques de actuación del Program Manager hacen referencia a:

Gestión de contenidos para el programa desde el repositorio documental.

Configuración del cuadro docente del programa entre la bolsa de colaboradores acreditados para tal fin.

Coordinación del inicio del programa.

Seguimiento de la actividad de alumnos.

UNIBA 46/112 Comitè d’Avaluació Intern

Seguimiento de la actividad de los profesores.

Control e interlocución durante la impartición, vínculo de unión de los alumnos con UNIBA

Gestión de actividades vinculadas al programa.

Cierre de actas.

Evaluación del desarrollo del programa: informe de incidencias y resultado de encuestas de los alumnos.

Las principales funciones del Program Manager de un programa de UNIBA son:

Coordinación y dirección del curso, ejerciendo como persona de contacto entre el alumno y el Centro.

Garantía del correcto funcionamiento del curso.

Formación de asesores y profesores, cuando proceda.

Análisis de los informes de seguimiento y comunicación con los alumnos.

Orientación a los alumnos sobre el proyecto de final de curso, si es necesario.

Apoyo en la organización de actividades vinculadas al programa (videoconferencias, tribunales…).

Elaboración de las actas finales de cada edición.

Elaboración del informe de curso y retorno a los profesores del resultado de las encuestas de evaluación.

Coordinación con los profesores para el seguimiento del alumnado, para proponer calendarios orientativos, hacer aportaciones que permitan profundizar en los contenidos, como por ejemplo debates, actividades nuevas, estudios de casos, etc.

Font: https://www.unibarcelona.com/es/conocenos/sistema-de-garantia-de-calidad

A més de la tasca del Program Manager, el professorat també compta l’Aula docent UNIBA anteriorment esmentada, que és un aula virtual adreçada al conjunt dels docents, i que a la seva vegada conté enllaços a aules docents específiques de cada titulació. En aquesta aula el professorat també troba alguns recursos de suport per a la impartició de la docència o la tutorització del TFM, com ara les plantilles per elaborar els diferents documents de l’assignatura (guia, planificació, etc.), la normativa d’avaluació, el calendari del curs, els plans docents de totes les assignatures del màster, la Guia i calendari del TFM, informació sobre el perfil de l’alumnat i un apartat sobre preguntes freqüents que responen a aspectes tant acadèmics com administratius.

UNIBA 47/112 Comitè d’Avaluació Intern

3.4.4 Comparativa amb la memòria de verificació del títol

En relació al professorat que imparteix docència, cal dir que la composició per categories contractuals ha variat respecte a allò previst per la memòria verificada del màster. De fet, en la modalitat online d’UNIBA no comptem amb professorat que tingui caràcter permanent i dedicació completa en altres universitats, donat que el propi marc normatiu no ho permet. Aquest professorat (titulars d’universitat, agregats, etc.) només col·labora puntualment en el màster online impartint videoconferències magistrals o altres tasques concretes. Així doncs, la composició del professorat en la modalitat online és majoritàriament de professorat associat de la UB o bé investigadors o treballadors del món professional.

Per altra banda, s’ha implantat, tal i com es recollia a la memòria, la figura del coordinador (en aquest cas coordinadora) de titulació que també exerceix les funcions de cap d’estudis, tal i com s’indica en altres apartats. La coordinadora de la modalitat online i el coordinador de la modalitat presencial es reuneixen periòdicament per tal de garantir la correcta coordinació entre ambdues modalitats. En quant a les assignatures, en el cas que hi hagi un equip docent que imparteixi una mateixa assignatura, existeix el professor responsable de l’assignatura (la majoria professors associats de la UB) que vetlla per adoptar el mateix programa, recursos, activitats i criteris d’avaluació en els diferents grups.

Tal i com s’havia previst a la memòria, un alt percentatge del professorat és Doctor i en general tenen trajectòries docents i investigadores consolidades, la qual cosa queda palesa amb l’alt percentatge de professorat acreditat. La seva experiència en les disciplines del màster també queda acreditada amb la experiència docent, investigadora i professional dels docents, que queda de manifest en els seus CV. A més, l’edat mitjana del professorat està entre els 35-45 anys i es tracta de docents familiaritzats amb els entorns virtuals i les eines tecnològiques, en alguns casos amb experiència en altres ensenyaments online.

Per últim, la memòria preveia la col·laboració puntual d’experts procedents de l’esfera tant acadèmica com professional en el desenvolupament del màster, i aquest aspecte també s’ha dut a terme amb la col·laboració d’experts provinents d’universitats com ara la Universitat de les Illes Balears, la Universitat de Santiago de Compostela, o la Universitat de La Laguna, a més d’institucions com ara l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

UNIBA 48/112 Comitè d’Avaluació Intern

3.4.5 Valoració de l’estàndard 4. Estat de les propostes de millora

Pel que fa a l’estàndard 4, es van incloure en el pla de millora precedent les següents accions:

ESTÀNDARD 4. ADEQUACIÓ DEL PROFESSORAT AL PROGRAMA FORMATIU

Necesidades observadas Acción Responsable

Reforzar, cuantitativa y cualitativamente, el profesorado adscrito al máster

Revisión del Plan de Ordenación Académica

Dirección Académica

Mejorar las encuestas de satisfacción del profesorado

Revisión y estudio evolutivo Departamento de Calidad Valida: Coordinación de Programa

Plan de formación de profesorado Evaluación y actualización Dirección Académica

3.4.5.1 Revisió de les accions de millora

Tal com s’exposa en l’informe de seguiment de la titulació (IST MPTGA 2016-17) i en el present autoinforme, s’ha procedit a actuar en els termes següents:

- Reforçar el professorat adscrit al màster: en l’actualitat es disposa d’una plantilla estable de professors que, tal com s’ha vist a les taules de l’Estàndard 4, són adients per a la docència del MPTGA. D’altra banda, s’han facilitat els extractes curriculars i els grups de recerca per tal de valorar els aspectes qualitatius.

- Millorar les enquestes de satisfacció del professorat: Les enquestes de satisfacció del professorat MPTGA i de la resta de titulacions s’han millorat i integrat en el SGIC. Es disposa de les gràfiques en aquest l’enllaç. Els documents amb les dades numèriques es troben a http://www.uniba.pro/wp/datos-e-indicadores/masters/, juntament amb la resta d’evidències del present autoinforme.

- Actualitzar el pla de formació del professorat: Durant el curs 2016-17 s’introdueixen les millores descrites en l’informe de seguiment (apartat 2.3.4).

3.4.5.2 Conclusions sobre les millores

El CAI considera necessari consolidar les habilitats de docència online del professorat, en el marc de les millores relatives a la formació del professorat.

El CAI considera que les altres accions de millora s’han portat a terme satisfactòriament i s’ha assolit un bon funcionament del màster en els aspectes d’adequació del professorat a la docència del MPTGA.

UNIBA 49/112 Comitè d’Avaluació Intern

3.5 Estàndard 5. Eficàcia dels sistemes de suport a l’aprenentatge .

3.5.1 Els serveis d’orientació acadèmica suporten adequadament el procés

d’aprenentatge i els serveis d’orientació professional faciliten la

incorporació al mercat laboral.

La particularitat de la matrícula en UNIBA fa que el grup d’estudiants, com a tal, estigui dispers per una àmplia zona geogràfica (diferents països) i no sigui factible una unitat d’integració professional local. D’altra banda, la majoria de matriculats als màsters UNIBA són persones adultes amb una professió que volen especialitzar-se gràcies a una formació que el centre ofereix. Així les coses, hi ha una orientació acadèmica inicial en el procés de matrícula i al llarg del seu itinerari formatiu, com es detalla en el Pla d’Acció Tutorial.

3.5.1.1 Orientació acadèmica.

L’orientació acadèmica dels estudiants es realitza mitjançant dos grans eixos:

a) Les activitats i jornades presencials b) L’acció tutorial

Les activitats i jornades presencials es troben descrites en el document Memòria d’activitats MPTGA 2017-18:

http://www.uniba.pro/qua/mptga/Memoria_ActivitatsMPTGA_2017-18.pdf

L’acció tutorial es descriu tot seguit, mitjançant el Pla d'Acció Tutorial, d'ara endavant PAT.

Els documents que elaboren els professors són aquests: el Planning de l'assignatura, la Guia de l'assignatura, la Guia del Treball Final de Màster i la Guia de Pràctiques Externes. Aquestes dues darreres són treballades, però, pel coordinador d'ambdues assignatures.

3.5.1.2 Descripció de l’acció tutorial

Es pot dir que el Pla d’Acció Tutorial d’UNIBA actua a partir dels següents elements:

a) Anàlisis del context i de les necessitats del màster. b) Els objectius són:

i) Acompanyar a l’estudiant en el procés d’adaptació i integració en els estudis del màster i orientar en la definició d’un projecte de formació.

ii) Facilitar l’aprofitament acadèmic. iii) L’orientació professional i la planificació de la transició al finalitzar la

formació. c) L’organització a través de la figura del/la coordinador del PAT o de la Comissió de

Tutoria del Màster (formada pel conjunt de tutors/es). d) Les activitats o accions que es desenvoluparan, indicant un calendari orientatiu i

les persones responsables.

UNIBA 50/112 Comitè d’Avaluació Intern

e) Seguiment i avaluació del PAT previst en el programa anual.

Les accions que inclou el Pla d’Acció Tutorial d’UNIBA es desglossen en quatre tipus diferents, segons es mostra en la taula següent:

Accions en la fase inicial del estudis del Màster

a) Activitats d’acollida al màster i a la institució. b) Assessorament en la configuració del Pla de formació del màster (PF)

Accions durant el desenvolupament dels estudis de Màster

a) Atenció personalitzada a l’estudiant per orientar i ajudar a incrementar el rendiment acadèmic, especialment respecte al seu itinerari curricular o de l’ampliació del seu horitzó formatiu, en un marc de confidencialitat i de respecte a la seva autonomia.

b) Informació d’interès per a l’estudiant: jornades presencials, beques, altres ofertes del màster.

Accions en la fase final dels estudis

a) Accions de formació i orientació per a la inserció professional per a la continuïtat en altres estudis.

b) Atenció personalitzada a l’estudiant per orientar-ho, especialment respecte a la seva inserció professional i a la continuïtat dels estudis.

Pel que fa als estudiantes que, des d’una lògica competencial, necessiten una anivellació acadèmica per a cursar els seus estudis sense dificultats, es creen els comitès acadèmics a tal efecte, que decideixen sobre els itineraris d’anivellació que siguin necessaris, i assignen tutors per al seguiment i orientació de la tasca.

Des d’un punt de vista de funcionament, al moment de la matrícula els estudiants tenen accés al Campus Virtual, que promou la familiarització amb les eines i procediments que haurà de cursar en el seu procés de formació. Des del moment de la matrícula els alumnes tenen a la seva disposició els següents recursos:

- Material imprimible: diverses guies en les que s’explica la manera d’accedir al campus, a les videoconferències, etc. i diverses tècniques per a un domini bàsic de la plataforma digital de la Universitat.

- Vídeo-tutories: vídeos en els que experts/es expliquen temes d’interès relacionats amb l’ús de la plataforma de la universitat.

- Videoconferències interactives que permeten plantejar i donar resposta a qüestions en directe.

- A part dels docents que imparteixen la formació, els i les estudiants tindran en tot moment el suport d’un tècnic especialitzat (Un ajudant o helpdesk).

El Program Manager és l’encarregat d’establir el primer contacte amb l’alumnat i d’informar en tot lo referent a l’inici del curs. Si es necessita una atenció més personalitzada es pot sol·licitar sempre que es cregui necessari. En tot cas, una vegada matriculats al curs, l’alumna rebrà el seu nom d’usuari personal i una clau per poder

UNIBA 51/112 Comitè d’Avaluació Intern

accedir al Campus Virtual, que es on es trobarà tota la informació per iniciar i seguir el curs.

A l’inici del curs, el Coordinador de titulació, a través de videoconferència interactiva, realitzarà una sessió d’acollida de l’alumnat, en la qual donarà la benvinguda als estudiants i plantejarà els eixos principals sobre els quals tindrà lloc la docència. A més, hi haurà una breu presentació del personal docent que participarà en les assignatures, explicarà la metodologia de la universitat, les competències que es treballaran, el sistema de tutories, els procediment d’avaluació o la informació relativa a les pràctiques i el treball final. El coordinador de titulació estarà al servei d’orientar amb precisió als alumnes si aquests ho sol·liciten, i de ajudar-los en la mesura del possible en possibilitats de creixement que els alumnes puguin presentar.

A l’inici de cada assignatura, a través d’una videoconferència, s’explica a l’alumnat els objectius, continguts, metodologia i bibliografia de l’assignatura. A més, el professor exposarà les modalitats de les diferents tutories que es realitzaran al llarg de l’assignatura, els seminaris que s’impartiran, els fòrums, les activitats guiades, les dates d’avaluació i donarà resposta a tots els dubtes que els alumnes puguin plantejar. Finalment, s’explicarà on poden trobar els materials de l’assignatura, entre els quals podem trobar la guia didàctica, el manual i els document multimèdia entre d’altres.

Al llarg de cada una de les assignatures, els professors acompanyen i orienten el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumne a partir de diverses tutories que es detallen en el calendari de l’assignatura. Aquestes tutories poden ser tant col·lectives (En les que es treballen temes d’interès per a tot el grup d’estudiants) com individuals (A petició de l’alumne per la resolució de temes concrets). A més, els estudiants disposaran d’una sèrie de tutories especifiques, tant individuals com col·lectives, durant el desenvolupament del seu Treball de Fi de Máster (TFM). S’estableix la tutoria com a suport per a l’adaptació a la Universitat i permet rebre orientació en dos àmbits:

a) En l’àmbit personal (Assessorar a l’alumne en el seu procés d’aprenentatge, adequació de les metodologies d’estudi, recursos disponibles, etc.)

b) En l’àmbit acadèmic (El Program Manager té la funció de seguiment de la progressió acadèmica i d’assessorament sobre la trajectòria curricular en funció de les possibilitats de cada alumne).

Les accions de tutoria i orientació acadèmica, independentment del procés de revisió de les qualificacions i en el marc de les accions de tutoria i orientació acadèmica, es plasmen en el dret que té l’alumne de rebre del docent de l’assignatura les valoracions sobre el treball que ha fet en qualsevol activitat objecte d’avaluació, incloent una explicació sobre la qualificació rebuda, amb una finalitat d’orientació acadèmica. Aquesta acció tutorial s’ha de desenvolupar durant el període lectiu en que l’estudiant cursa l’assignatura o, com a màxim, durant el primer mes després de que s’hagi iniciat el període següent a través del mitjà que el docent consideri oportú.

UNIBA 52/112 Comitè d’Avaluació Intern

3.5.2 Els recursos materials disponibles són adequats al nombre d’estudiants i

a les característiques de la titulació

No es detecten necessitats a afegir en el sistema informàtic d’UNIBA durant el seu segon any de funcionament. Sí, tal com s’ha indicat, la institució està immersa en un procés de connexió amb els altres centres del Grup Planeta per tal de realitzar processos de la mateixa manera i poder compartir informació i optimitzar recursos.

Les instal·lacions són adequades per acollir els diferents departaments del centre, incloent les visites ocasionals dels professors a temps parcial o els col·laboradors.

Per a les Jornades Presencials es recorre a les instal·lacions ofertes per la Universitat de Barcelona, d'una banda per a l'acte d'inauguració i cloenda es fa ús de l'Edifici Històric i de l'altra comptem amb les instal·lacions del Campus de Mundet.

3.5.2.1 Determinació de l’emplaçament del centre, dels edificis i de les instal·lacions existents.

La informació relativa a emplaçament del centre, edificis i instal·lacions es descriu en l’apartat Determinació de l’emplaçament del centre de la Memòria d’adscripció a la Universitat de Barcelona (document disponible seguint l’enllaç www.uniba.pro/qua/MemUNIBA040314.pdf).

3.5.2.1.1 Infraestructura física.

Actualment les instal·lacions de la seu de UNIBA estan situades a l'Avinguda Josep Tarradellas i Joan, 171-177 de l'Hospitalet de Llobregat a la ciutat de Barcelona.

3.5.2.1.2 Infraestructura tecnològica. Sistemes inclosos en el procés de

comunicació digital.

Integrador

Entorn d'integració de totes les sol·licituds d'informació rebudes a través de diferents mitjans. Agilitza les funcions de validació i normalització i permet optimitzar la resposta als alumnes interessats.

Es pot accedir a tota l’aplicació tant pels serveis web com per l’aplicació online, tot això amb protocol de seguretat SSL i credencials d'accés personalitzades.

Està realitzat en un entorn web basat en tecnologies Microsoft: IIS 7.5, ASP.NET 3.5, BBDD SQL Server 2008.

UNIBA 53/112 Comitè d’Avaluació Intern

CRM – Gestor de la informació de candidats

Eina online que permet la gestió de tot el cicle de vida de les sol·licituds d’informació. Ajuda a gestionar els processos d’admissió dels alumnes, així com el tractament de tota la informació vinculada a aquest procés. També permet realitzar tant la distribució als equips de treball (i arribat a cada assessor o assessora de programa) com el seguiment de l’activitat i el tancament. S’entén per gestió la modificació de dades dels candidats, el registre de les comunicacions, el procés d’admissió i, finalment, el tancament de la fitxa dels candidats.

Està realitzat en un entorn web basat en tecnologies Microsoft: IIS 7.5, ASP.NET 3.5, BBDD SQL Server 2008.

Gestor acadèmic

Entorn de gestió de l’alumnat i tota l’activitat acadèmica associada: manteniment de cursos, assignatures, aules virtuals, altes i baixes de matrícules, gestió d’esdeveniments, inscripcions d’exàmens, sessions presencials i online, comunicacions amb l’alumnat, etc.

Té una capacitat il·limitada en la gestió d’alumnes, aules, cursos i professors o professores. Està integrat tant amb el Campus com amb el sistema de pagament i el sistema de facturació.

Està realitzat en un entorn web basat en tecnologies Microsoft: IIS 7.5, ASP.NET 3.5, BBDD SQL Server 2008.

Especificacions del centre de dades

El servidor de l’entorn d’aprenentatge virtual en una instal·lació que ofereix control de l’entorn, seguretat i energia backup, més específicament descrit a continuació:

-Entorn:

El centre de dades està dissenyat per mantenir una temperatura constant de 68 ¼ , més o menys 2 ¼, amb humitat del 45%.

-Configuració del servidor:

Els servidors estan configurats per mantenir un failback, connectivitat supèrflua, seguretat completa, control 24x7 i temps d’activitat del 99,7%.

Responsabilitats

L’equip de sistemes del Grupo Planeta, atenent les indicacions i demandes de la Direcció Acadèmica, és responsable de la gestió i de l’ús de les característiques i la funció del software allotjat. Assumeix tota la responsabilitat d’aquesta gestió, incloent-hi, sense limitació:

Creació/eliminació d’usuaris incloent-hi els estudiants, professorat, administradors del sistema, etc.

Creació/eliminació de tota la informació de l’usuari.

UNIBA 54/112 Comitè d’Avaluació Intern

Construcció i gestió de totes les pàgines del curs.

Personalització de la pàgina web.

Sistema del seguiment dels informes d’ús.

Aplicació dels criteris sobre l’ús de les eines facilitades, quanta funcionalitat es permet als docents, etc.

Disseny gràfic de l’entorn.

Estratègia mòbil

La tecnologia mòbil té el potencial de fomentar la participació activa en l'ensenyament i l'aprenentatge, enriquir la vida del campus, i augmentar l'abast i la connexió de les comunitats en un món cada vegada més connectat. La UNIBA aposta per una estratègia mòbil, perquè si és eficaç pot:

Enfortir la reputació amb els exalumnes, els donants i les comunitats.

Millorar la participació dels estudiants, l'èxit i la qualitat de l'educació.

Augmentar l'accés, la matrícula de retenció i graduació.

Connectar estudiants, professorat i personal als serveis essencials en qualsevol moment i en qualsevol lloc.

UNIBA 55/112 Comitè d’Avaluació Intern

3.5.2.2 Biblioteca digital

Al marge dels recursos per a l’aprenentatge facilitats a cadascuna de les aules, per fer front als aprenentatges de les diferents assignatures, mòduls i àrees, els alumnes de la UNIBA hauran de recórrer a altres fonts documentals per a la tasca d’estudi i investigació. Aquest és el principal objectiu de la biblioteca digital que posem a l’abast dels estudiants amb els següents recursos i serveis:

Accés íntegre a recursos digitals

Bases de dades. Accés complet al contingut dels recursos digitals referenciats en les principals bases de dades de publicacions.

Revistes especialitzades en les àrees d’impartició.

Col·leccions digitals, que faciliten l’accés complet als recursos digitals oferts per les principals editorials.

Catàlegs de les principals biblioteques d’abast internacional.

Formació

Estratègies de cerca d’informació.

Recerca i documentació.

Ús i aprofitament de bases de dades i recursos específics.

Recursos digitals i propietat intel·lectual

3.5.2.2.1 Ús del campus virtual/ús de serveis i recursos

Sent la formació impartida en el centre UNIBA completament no presencial, es disposa de les dades d’ús que el sistema recull. Tenim accés a totes les variables sobre usos del recursos del campus virtuals que fan els alumnes en l’Arxiu Mestre de Connexió.

El processament de les dades es fa de manera anònima seguint la Llei de Protecció de Dades de la legislació actual.

UNIBA 56/112 Comitè d’Avaluació Intern

3.5.3 Valoració de l’estàndard 5. Estat de les propostes de millora

Pel que fa a l’estàndard 5, es van incloure en el pla de millora precedent les següents accions:

ESTÀNDARD 5. EFICÀCIA DELS SISTEMES DE SUPORT A L’APRENENTATGE

Necesidades observadas Acción Responsable

Formalizar el Plan de Acción tutorial Revisión propuesta PAT. Creación Manual y formación de agentes

Dirección Académica

Mejorar el seguimiento de los resultados de aprendizaje de las Prácticas

Revisión del protocolo de seguimiento y evaluación de la asignatura optativa Prácticas

Comisión de Programa

Mejorar el proceso de tutorización del TFM

Revisión del Plan de Ordenación Académica para incrementar el número de tutores/as y mantener ratios adecuados en relación al número de estudiantes tutorizados por profesor

Dirección Académica

3.5.3.1 Revisió de les accions de millora

Tal com s’exposa en l’informe de seguiment de la titulació (IST MPTGA 2016-17) i en el present autoinforme, s’ha procedit a actuar en els aspectes esmentats en els termes següents:

- Formalitzar el pla d’acció tutorial: Durant el curs 2017-2018 s’ha formalitzat el PAT. L’arxiu és accessible en el SGIC d’UNIBA, en el següent enllaç: Pla d’Acció Tutorial.

- Millorar el seguiment dels resultats d’aprenentatge de les pràctiques: Durant el curs 2017-2018 s’ha elaborat la guia de pràctiques per al màster, enfocada a sistematizar el seguiment i millorar els resultats acadèmics dels alumnes, així com l’aprofitament de l’assignatura de pràctiques.

- Millorar el procés de tutorització del TFM: s’han revisat els procediments d’assignació de tutors i s’ha consolidat l’orientació acadèmica mitjançant les activitats presencials i l’acció tutorial.

3.5.3.2 Conclusions sobre les millores

El CAI considera necessari consolidar i fer créixer de la xarxa de centres de pràctiques.

El CAI considera que el coneixement del PAT és insuficient ja que, tot i estar publicat, alumnes i professors no hi estan familiaritzats.

El CAI considera que les altres accions de millora s’han portat a terme satisfactòriament i s’ha assolit un bon funcionament del màster en els mecanismes d’orientació dels estudiants.

UNIBA 57/112 Comitè d’Avaluació Intern

3.6 Estàndard 6. Qualitat dels resultats dels programes formatius.

Per donar resposta a aquest estàndard, el CAI ha procedit a fer una anàlisi inicial del conjunt de mòduls i assignatures del màster, fent una valoració global de l’assoliment de l’estàndard. Així mateix s’aporten evidències més específiques d’una mostra d’assignatures del títol: TFM, les pràctiques externes i dues assignatures obligatòries, informació sobre resultats d’aprenentatge, activitats de formació, i sistemes d’avaluació i mostres d’execució de part d’alguns estudiants.

3.6.1 Els resultats de l’aprenentatge assolits es corresponen amb els objectius

formatius pretesos i amb el nivell del MECES de la titulació.

El màster en Planificació Territorial i Gestió Ambiental té una doble orientació professionalitzadora i de recerca. En aquests sentit, el pla formatiu de la titulació fa incidència en la integració entre activitats formatives que possibilitin l’adquisició dels aprenentatges sobre els coneixements de la disciplina, i les habilitats, destreses, actituds i valors que permetran al/la futur professional actuar de manera responsable i ètica en la pràctica, però també desenvolupar la seva activitat investigadora.

Desprès d’analitzar els mòduls i els plans docents de les assignatures, i la seva implementació per part del professorat, s’evidencia una elevada coherència entre les activitats de formació i els resultats d’aprenentatge previstos en la mateixa.

Les activitats de formació, que es descriuen en el següent apartat, permeten assolir els resultats d’aprenentatge pretesos, que es corresponen amb el nivell del MECES adequat per a la titulació.

La relació de competències bàsiques, generals i específiques que s’assoleixen amb el màster es presenta en el següent llistat:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca

CB7 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi

CB8 - Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis

CB9 - Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats

UNIBA 58/112 Comitè d’Avaluació Intern

CB10 - Que els estudiants posseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran manera autodirigido o autònom.

COMPETÈNCIES GENERALS

CG0 - Que els estudiants siguin capaços de parlar bé en públic.

CG1 - Que els estudiants siguin capaços d'analitzar, sintetitzar i gestionar la informació relativa als àmbits d'estudi de la titulació.

CG2 - Que els estudiants siguin capaços de desenvolupar anàlisi crítica, avaluació i síntesi en el tractament de qüestions complexes.

CG3 - Que els estudiants posseeixin la capacitat de treballar en equips de caràcter interdisciplinari i també a nivell internacional.

CG4 - Que els estudiants siguin capaços d'afrontar amb solvència i autonomia la presa de decisions.

CG5 - Que els estudiants mostrin interès i sensibilitat per la qualitat.

CG6 - Que els estudiants sàpiguen desenvolupar aportacions originals en el context de la recerca avançada i /o l'aplicació professional.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

CE1 - Dotar de coneixement avançat sobre les eines per a realitzar l'anàlisi i la interpretació de les estructures i dinàmiques territorials i socials.

CE2 - Dotar de coneixement en profunditat dels fonaments de la planificació i la gestió del territori.

CE3 - Proporcionar el coneixement i la capacitat d'interpretació sobre el marc legislatiu i institucional de la planificació i gestió del territori.

CE4 - Dominar la gestió de tècniques de la informació territorial.

CE5 - Saber interrelacionar els fenòmens ambientals i socials, i les seves manifestacions en les diferents escales.

CE6 - Dotar de coneixement teòric i pràctic sobre els instruments de gestió ambiental, planificació territorial i planejament urbà.

CE7 - Conèixer la integració dels elements que intervenen en la planificació territorial i gestió ambiental, tant a nivell teòric com a nivell pràctic.

CE8 - Aplicar els coneixements adquirits en la redacció d'informes de caràcter territorial: plans territorials, plans estratègics sectorials, plans urbanístics i plans de gestió d'espais naturals.

CE9 - Proporcionar elements i criteris perquè l'alumnat pugui executar els diversos instruments de planificació i gestió.

CE10 - Proporcionar els fonaments necessaris sobre metodologia de recerca bàsica sobre les realitats territorials i la seva planificació.

CE11 - Dotar de sensibilitat davant la necessitat d'una gestió sostenible del territori.

UNIBA 59/112 Comitè d’Avaluació Intern

CE12 - Capacitar per a intervenir en la promoció del desenvolupament local i regional - Especialitat en Planificació del desenvolupament local i regional

CE13 - Capacitar per a realitzar estudis ambientals i redactar instruments de gestió ambiental, generals i específics (avaluacions, auditories, etc.). - Especialitat en Avaluació, gestió ambiental i paisatge

CE14 - Capacitar per a l'anàlisi i la interpretació de les complexes realitats urbanes i metropolitanes, en les seves dimensions socials i físiques (dinàmiques socials, habitatge,..). - Especialitat en Dinàmiques urbanes i planejament urbà

A la memòria de verificació del màster, les competències es distribueixen per matèries, de manera que les diferents assignatures optatives que formen part d’una mateixa matèria, individualment garanteixen una part d’aquelles competències de l’esmentada matèria.

Per a l’anàlisi dels estàndards sobre la qualitat dels resultats dels programes formatius, s’han pres en consideració les assignatures i matèries assenyalades per l’AQU, que són:

Assignatura Turisme en el desenvolupament local i regional

Assignatura Mètodes i tècniques d’anàlisi ambiental

Assignatura Patrimoni urbà

Matèria / Assignatura Pràctiques externes (PEX)

Matèria Treball Final de Màster (TFM)

Cal aclarir que les tres assignatures optatives seleccionades corresponen a les tres matèries optatives que es contemplen a la memòria de verificació del màster:

Assignatura Matèria

Turisme en el desenvolupament local i regional

Planificació del desenvolupament local i regional

Mètodes i tècniques d’anàlisi ambiental Avaluació, gestió ambiental i paisatge

Patrimoni urbà Dinàmiques urbanes i planejament urbà

Aquestes matèries, segons la memòria de verificació (apartat 5.1.1), poden constituir també itineraris d’especialització, si bé es permet la possibilitat de realitzar un itinerari lliure. En aquest itinerari lliure la memòria de verificació indica que “Los estudiantes deberán cursar todos los créditos optativos de entre la oferta total de optatividad del máster”.

En el moment de desplegar la modalitat online es va considerar que aquesta possibilitat oferia major optativitat a l'alumne i ha estat l'opció recomanada als estudiants. Així doncs, actualment en la modalitat online del màster no s’ofereixen aquests itineraris d’especialització (que de fet es reconeixen com a itineraris optatius en el pla d’estudis del màster), sinó que s’ha optat per mantenir només l’itinerari lliure en el qual els estudiants poden cursar els 30 ECTS d’assignatures optatives distribuïts en les diferents matèries.

UNIBA 60/112 Comitè d’Avaluació Intern

A la taula E.6.1 es pot observar la relació de competències que corresponen a les assignatures i matèries seleccionades:

Taula E.6.1. Competències de les assignatures i matèries seleccionades

Co

mp

etè

nci

es

Mat

èria

Pla

nif

icac

ió d

el

des

en

volu

pam

en

t lo

cal i

regi

on

al

Ass

ign

atu

ra T

uri

sme

en

el d

ese

nvo

lup

amen

t

loca

l i r

egio

nal

Mat

èria

Ava

luac

ió, g

esti

ó

amb

ien

tal i

pai

satg

e

Ass

ign

atu

ra M

èto

de

s i

tècn

iqu

es d

’an

àlis

i

amb

ien

tal

Mat

èria

Din

àmiq

ues

urb

anes

i p

lan

ejam

en

t

urb

à

Ass

ign

atu

ra P

atri

mo

ni

urb

à

Ass

ign

atu

ra P

ràct

iqu

es

exte

rnes

Mat

èria

TFM

CB6 X

CB7 X X X X X X X

CB8 X X

CB9 X

CB10 X X

CG0 X

CG1 X X X X X X X

CG2 X X X

CG3 X X

CG4 X X X X X X

CG5

CG6 X X

CE1

CE2

CE3 X X X X X X

CE4 X X X X X

CE5 X

CE6 X X X X X

CE7 X X X X

CE8 X X X X X X X

CE9 X X X X X X X

CE10 X

CE11 X X X X X X

CE12 X X

CE13 X

CE14 X

UNIBA 61/112 Comitè d’Avaluació Intern

Com pot observar-se a la Taula E.6.1 les assignatures seleccionades per a l’avaluació dels estàndards 6.1 i 6.2. recullen les competències, tant generals com específiques, que deriven de cada matèria a la qual pertanyen les assignatures, atenent al redactat de la memòria verificada. Aquest aspecte, de caràcter estrictament formal, inspira les activitats de formació que es proposen als estudiants en ambdues assignatures. Fent-ne una anàlisi detallada de cadascuna es pot observar el següent:

L'assignatura Turisme en el desenvolupament local i regional està organitzada en 3 blocs que aborden temes per al compliment dels objectius d'aquesta. Concretament, els objectius formatius de l’assignatura estan relacionats amb comprendre els arguments bàsics de la relació entre el turisme i els processos de desenvolupament socioeconòmic territorial a diferents escales, comprendre els conceptes bàsics del fenomen turístic i la seva dialèctica amb el territori, conèixer l'acció pública en la planificació territorial del turisme i la planificació del desenvolupament local i regional, proporcionar coneixements teòrics i pràctics sobre les metodologies i les figures normatives, els instruments i les metodologies de la planificació turística, analitzar i valorar la importància de les administracions públiques en el desenvolupament del turisme i en la instrumentalització del turisme com a factor de desenvolupament, analitzar la diversitat d'instruments i figures de planificació territorial del turisme i la seva inserció en la planificació local i regional, familiaritzar als alumnes amb les fonts bibliogràfiques, documentals i els recursos web relacionats amb el turisme en la seva dialèctica amb el territori, i reflexionar sobre l'abast dels processos de planificació en els processos de desenvolupament territorial i sobre les contradiccions processos planificats versus processos no planificats.

Les activitats formatives (detallades en el següent apartat) s'han desenvolupat per a abordar tant teòricament com pràctica qüestions i problemes seleccionats amb la finalitat d'aportar al desenvolupament professional i acadèmic dels estudiants. A més, indueixen a la visió crítica i a la reflexió de la realitat territorial que coneix i habita l'estudiant. S'aborden diverses temàtiques i conceptes al llarg de l'assignatura, però també casos i situacions pràctiques amb la finalitat d'aprendre a implementar propostes i solucions que responen a les competències educatives i els objectius del Màster.

La proposta d'activitats segueix una lògica d'aprenentatge continu que compleix amb els objectius del Màster. Les activitats realitzades pels estudiants, en el seu conjunt, desenvolupen les competències CB7, CG1, CG3, CG4, CE3, CE7, CE8, CE9, CE11 i CE12.

L'assignatura Mètodes i tècniques d’anàlisi ambiental, per la seva banda, s’organitza en tres blocs temàtics que profunditzen en diferents aspectes de les bases de l’anàlisi ambiental, els diferents mètodes per a dur a terme aquesta anàlisi, i finalment les tècniques precises. Aquesta assignatura optativa es va implantar precisament en el curs 2017-2018 després de veure que les investigacions (TFM) dels estudiants incloïen sovint temàtiques relacionades amb aquest camp d’estudi.

Els objectius formatius de l’assignatura són: saber definir el concepte d'anàlisi ambiental i conèixer el seu abast i possibilitats en relació a la seva aplicació en les tècniques de recerca i anàlisi ambiental; conèixer els mètodes i tècniques d'anàlisi ambiental que permeten desenvolupar fases inicials de projectes d'ordenació, planificació, gestió i desenvolupament; formular de forma raonada (mitjançant l'ús de les tècniques d'anàlisi ambiental) diverses propostes de tasques o solucions pràctiques tant en el marc professional com en el pla investigador; dissenyar i dur a terme estudis, informes professionals i/o treballs de recerca que contemplin l'anàlisi ambiental i paisatgística, com

UNIBA 62/112 Comitè d’Avaluació Intern

els relacionats amb l'avaluació, ordenació, planificació i gestió territorial; desenvolupar treballs conforme als requeriments legals vigents que contemplin l'anàlisi ambiental, mantenint estàndards científic tècnics adequats en relació a les diverses exigències del mercat; ser conscient i actuar d'acord als valors ètics per a la cura i recuperació de la qualitat ambiental i la seva relació amb la qualitat de vida de l'ésser humà en un marc sostenible; i evolucionar de forma positiva en l'hàbit de l'ordre, rigor, eficàcia, i ètica a l'hora d'executar el treball científic i professional.

Per a assolir aquests objectius, les activitats realitzades pels estudiants, en el seu conjunt, desenvolupen les competències CG1, CG2, CE3, CE6, CE7, CE8, CE9 i CE11.

En relació a l’assignatura Patrimoni urbà, val a dir que és una assignatura optativa que té com a objectiu principal oferir una aproximació crítica al concepte de patrimoni urbà i a l'evolució i els usos d'aquest patrimoni específic per part de les polítiques urbanes, els organismes internacionals i el planejament urbanístic. L'entendre el patrimoni com una construcció social permet analitzar des d'una perspectiva crítica la situació actual del patrimoni urbà, la seva activació per a diferents propòsits, les diferents aproximacions cap a les ciutats històriques i els factors que comprometen la seva conservació, com per exemple el turisme urbà.

Concretament, els objectius formatius d’aquesta assignatura són: proporcionar una introducció general crítica del concepte de patrimoni urbà i del seu ús i consideració per part del planejament i la política urbana; relacionar la valoració i la reinterpretació del patrimoni amb el creixement del turisme urbà; ser capaç d'analitzar el paper que exerceix el patrimoni urbà en la creació d'identitats així com els seus diversos usos com a recurs econòmic; saber valorar la necessitat, els objectius i els efectes de les polítiques de protecció del patrimoni urbà a diferents escales; i finalment, aproximar-se al patrimoni urbà com a construcció social des d'una perspectiva crítica.

En aquesta assignatura, els objectius formatius s’assoleixen gràcies al treball de les competències CG1, CG4, CB7, CE3, CE4, CE6, CE8, CE9 i CE11.

Quant a l’assignatura Pràctiques externes (PEX), cal subratllar que es tracta d’una assignatura optativa de 5 ECTS que forma part de la matèria del mateix nom, tal i com es recull a la memòria de verificació. Aquesta assignatura presenta certes particularitats en relació a la resta d’assignatures optatives, ja sigui per la seva orientació específicament professionalitzadora (i per tant les competències que s’assoleixen), com per l’organització del procés d’aprenentatge (i altres aspectes que es comentaran en el següent apartat).

Degut a aquesta naturalesa particular, l’0assignatura no té un contingut programàtic convencional. El seu contingut es desenvolupa en les següents fases:

1. Sessió informativa del funcionament de l'assignatura (grupal) 2. Contacte individual amb el professor coordinador de l’assignatura 3. Realització de les pràctiques 4. Balanç de les pràctiques realitzades

En el següent apartat de l’autoinforme es donen més detalls sobre el desenvolupament de l’assignatura. Els objectius formatius de les Pràctiques són: connectar els coneixements adquirits des d'una perspectiva teòrica a la pràctica real, aplicant eines i habilitats adquirides en el pla genèric a casos concrets, de manera que s'iniciï en pràctiques com la

UNIBA 63/112 Comitè d’Avaluació Intern

integració de coneixements o la realització de propostes per a la resolució de problemes complexos; proporcionar experiència a l'estudiant a partir de la seva participació en equips de professionals que es trobin treballant en projectes reals en el camp de la planificació i conèixer així el seu funcionament; facilitar la inserció en el mercat laboral per mitjà del coneixement de l'organització i dinàmica de les institucions i empreses que desenvolupen projectes professionals relacionats amb la planificació a partir de l'experiència adquirida en el lloc on es desenvolupen les pràctiques; i finalment, dotar d'experiència laboral en empreses o institucions de prestigi que enriqueixin el Curriculum vitae dels alumnes.

Les competències treballades durant el desenvolupament de les Pràctiques són la CG2, CG4, CG6, CB7, CB8, CB10, CE4, CE8 i CE9, que en seu conjunt permeten assolir els objectius formatius descrits anteriorment.

Finalment, la matèria Treball Final de Màster (TFM) també presenta certes particularitats que deriven de la seva orientació cap a la capacitació investigadora. L'assignatura proporciona a l'estudiant els coneixements, habilitats i actituds previs necessaris per a la realització d'un projecte de recerca en un tema referit a l'àmbit de la planificació i el desenvolupament territorial i la gestió ambiental.

El TFM suposa la realització d'un treball de recerca original, d'alta qualitat científica, individual i amb un alt grau d'autonomia, encara que elaborat sota la direcció i orientació d'un tutor o tutora, que és un membre del professorat del Màster.

La redacció i defensa del Treball Final de Màster (TFM) representa l'etapa final d'un procés de recerca, implica un exercici integrador de la formació rebuda en la titulació i permet l'accés al doctorat.

Els objectius formatius del TFM estan estretament relacionats amb l’inici de la carrera investigadora, tot i que també es contempla la possibilitat de fer recerques de tipus més aplicat. Concretament els objectius recollits pel pla docent són els següents: ser capaç de buscar informació i tractar-la selectivament; saber desenvolupar criteris per a la definició dels objectius d'una recerca; saber planificar el treball per a la millor consecució dels objectius fixats i l'optimització del temps; utilitzar les tècniques i metodologies rellevants per a la realització d'un projecte concret de recerca i sap destriar els avantatges i inconvenients que presenta cadascuna d'elles per a aquest projecte; saber integrar coneixements i analitzar i contrastar resultats; valorar l'orientació rebuda per a la planificació i realització del treball, fomentant el diàleg, l'esperit crític i la capacitat d'integració en un equip de treball; ser capaç de respondre davant situacions imprevistes i reorientar una recerca en cas necessari; ser capaç de dissenyar l'estructura d'una proposta aplicada o un informe professional; utilitzar les tècniques i metodologies rellevants per a la realització d'un projecte aplicat; i valorar la qualitat del treball.

Les competències que es treballen a aquesta matèria també estan manifestament relacionades amb les destreses que tenen a veure amb la recerca, ja sigui més de tipus teòric que aplicat. Inclouen la capacitat de fer aportacions originals, treballar de forma autònoma, comunicar les seves conclusions de forma clara o parlar en públic (que es treballa durant la defensa oral del TFM), entre d’altres. Així doncs, es contempla el desenvolupament de les competències CG0, CG1, CG6, CB6, CB7, CB8, CB9, CB10, CE5 i CE10.

UNIBA 64/112 Comitè d’Avaluació Intern

Evidència: Plans docents de les assignatures seleccionades

Pla docent Turisme en el desenvolupament local i regional

http://www.uniba.pro/qua/mptga/PlansDocents/12_Plan_Docente_Turismo_en_DLR_2017.pdf

Pla docent Patrimoni urbà

http://www.uniba.pro/qua/mptga/PlansDocents/10_Plan_Docente_Patrimonio_Urbano_2017.pdf

Pla docent Mètodes i tècniques d’anàlisi ambiental

http://www.uniba.pro/qua/mptga/PlansDocents/11_2_Plan_Docente_Analisis_Ambiental.pdf

Pla docent Pràctiques externes

http://www.uniba.pro/qua/mptga/PlansDocents/13_Plan_Docente_Practicas_2017.pdf

Pla docent Treball Final de Màster

http://www.uniba.pro/qua/mptga/PlansDocents/14_Plan_Docente_TFM_2017.pdf

Altres plans docents

http://www.uniba.pro/qua/mptga/PlansDocents/11_Plan_Docente_Planif_y_Gestion_Forestal_2017.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/PlansDocents/1_Plan_Docente_Planificación_y_Desarrollo_Territorial_2017.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/PlansDocents/2_Plan_Docente_Planif_y_Gestion_de_Espacios_Urbanos_2017.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/PlansDocents/3_Plan_Docente_Gestion_Ambiental_2017.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/PlansDocents/4_Plan_Docente_Dinamicas_demograficas_y_migratorias_2017.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/PlansDocents/5_Plan_Docente_Planif_de_Espacios_Fluviales_y_Litorales_2017.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/PlansDocents/6_Plan_Docente_PT_Analisis_de_Casos_2017.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/PlansDocents/7_Plan_Docente_Planeamiento_y_Politica_de_Vivienda_2017.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/PlansDocents/8_Plan_Docente_Riesgos_Naturales_2017.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/PlansDocents/9_Plan_Docente_Gestion_Local_2017.pdf

UNIBA 65/112 Comitè d’Avaluació Intern

3.6.2 Les activitats formatives, la metodologia docent i el sistema d’avaluació

són adequats i pertinents per garantir l’assoliment dels resultat de

l’aprenentatge previstos.

Una de les claus de la formació a UNIBA és el valor d’aprenentatge compartit, on els participants són l’eix central. En el nostre campus virtual accedeixen a tot el material pedagògic i tecnològic, parlant amb professors i interactuant amb persones de diferents sectors, debatent casos pràctics junt a professionals amb experiències i punts de vista diferents. Així, davant d’un mateix cas, la diversitat d’enfocaments, capacitats i experiències aporten una perspectiva més àmplia.

La connexió dels nostres alumnes amb UNIBA es basa en una àmplia xarxa de persones formada per professionals, experts, professors, empresaris i emprenedors que es defineixen com inquiets, participatius, oberts a preguntar i respondre. Persones acostumades a plantejar i suggerir, molt involucrats en l’entorn en el que desenvolupen la seva tasca.

Així, la connexió que s’aconsegueix estudiant amb nosaltres manté als alumnes desperts i connectats a tot el que està passant al seu voltant. Estudiar a UNIBA suposa estar al dia de tot lo relacionat amb l’àrea d’interès dels estudiants, principalment en els continguts pràctics que l’equip docent anirà facilitant dia a dia. Aquest és el valor que aporta UNIBA.

Els nostres alumnes aprofundeixen en les darreres tendències relacionades amb la seva àrea de treball, participant en converses dirigides per professionals en actiu que seleccionen les fonts, reflexionen amb ells i finalment els porten a la pràctica.

Els alumnes tenen, a més a més, l’oportunitat de participar en diverses activitats, seminaris o conferències, que complementen l’aprenentatge a les aules i contribueixen a viure amb major intensitat l’experiència UNIBA.

L’exposició de les activitats formatives, la metodologia docent i el sistema d’avaluació es pot consultar en els documents:

- Memòria d’adscripció a la Universitat de Barcelona (www.uniba.pro/qua/MemUNIBA040314.pdf)

- Guies dels màsters (http://www.unibarcelona.com/es/oferta-formativa) - Memòria verfica ( Impreso solicitud para verificación de títulos oficiales 2014)

En termes generals, les activitats formatives en la modalitat online del màster representen una combinació d’aquelles activitats que millor s’adapten a l’entorn virtual: la classe magistral (a través de videoconferències que es poden seguir en directe o en diferit) és una activitat fonamental en les assignatures, que es complementen amb classes de tipus teòric-pràctic, pràctiques amb ordinadors, pràctiques de resolució de problemes, tutories online i el treball autònom dels propis estudiants. El conjunt de les activitats formatives previstes en les diferents matèries i específicament en les assignatures seleccionades es pot observar en la Taula E.6.2. Les activitats formatives desenvolupades tenen en compte el caràcter tant professionalitzador com investigador del Màster, ja que s’orienten tant a l’estudi de casos pràctics i elaboració de projectes, com a l’aplicació del mètode científic a partir d’una pregunta inicial. Així, algunes activitats permeten encarar la formació dels estudiants cap a una futura pràctica professional, mentre que d’altres deixen espai per a l’aprofundiment

UNIBA 66/112 Comitè d’Avaluació Intern

i el treball més conceptual que requereix tant la participació en un com el possible pas a un doctorat.

A UNIBA treballem amb metodologies actives, pel desenvolupament de les competències efectives, necessàries per a l’exercici professional. Promovem la comunicació flexible i immediata, incentivem la discussió efectiva, fomentem el treball en equip o facilitem la interacció entre tots els participants, siguin alumnes, docents o professionals convidats. Concretament, en el Màster en Planificació Territorial i Gestió ambiental, la memòria de verificació recull les següents metodologies docents per a la modalitat online:

Classes magistrals online

Conferències online

Cerca d'informació

Exercicis pràctics

Treball en grup

Seminaris

Fòrums i debats online

Blogs i Wikis

Visites

Pràctiques

En efecte, la metodologia docent de les assignatures inclou habitualment una combinació de videoconferències magistrals (que els alumnes poden seguir en directe o bé visualitzar posteriorment en diferit) i altres tipus de metodologies més actives, com ara debats, treballs en grup i exercicis pràctics.

El sistema d’avaluació obté evidències a partir d’activitats que aporten informació sobre el coneixement de les qüestions teòriques pròpies de cada assignatura com també de l‘aplicació d’aquests coneixements a la resolució de casos particulars i de pràctiques concretes. La combinació, per tant, de la formació teòrica i de les habilitats pràctiques guien la metodologia docent del màster i els sistemes d’avaluació. Els sistemes d’avaluació previstos inclouen treballs escrits, articles, exposicions orals, debats via fòrum, etc.

Ja siguin les assignatures com el TFM segueixen un sistema d’avaluació continua, que permet avaluar l’aprenentatge progressiu dels estudiants a través de successives proves d’avaluació. En el cas de les assignatures, l’avaluació continua suposa la realització de treballs o proves (que a UNIBA anomenem activitats) setmanals, que reben tant una qualificació com una retroalimentació individualitzada del professor. Així doncs, l’estudiant rep un comentari personalitzat que justifica tal qualificació i assenyala aspectes positius i negatius de l’activitat. Aquest comentari pot ser escrit o oral, mitjançant arxiu d’àudio. En el cas del TFM, tal i com s’explicarà més endavant, l’avaluació continua es garanteix a través de successives entregues dels avenços al tutor, a més del dipòsit final. Les entregues també reben una retroalimentació detallada per part del tutor (a més de la respectiva qualificació), que sovint es transmet a través d’una tutoria online amb el software de videoconferències del campus virtual.

El sistema d’avaluació general recollit en el Pla docent de cada assignatura es concreta, en cada nova edició del màster, en el document anomenat Guia de l’assignatura, que es posa a disposició dels estudiants a través del campus virtual. Volem assenyalar que, per una

UNIBA 67/112 Comitè d’Avaluació Intern

banda, el Pla docent de les assignatures recull tota la informació de caràcter més estructural de cadascuna, relativa a dades generals, competències, objectius d’aprenentatge, temari, metodologia i criteris d’avaluació generals, i referències bibliogràfiques; mentre que la Guia de l’assignatura, per la seva banda, concreta per a cada edició aspectes com ara els recursos i materials que tindran disponibles els estudiants en el campus, les activitats formatives concretes i la seva ponderació de cara a l’avaluació. Així doncs, la Guia de l’assignatura és un document dinàmic entre els cursos acadèmics, i com és lògic, les activitats d’avaluació poden variar lleugerament d’una edició a l’altra.

Els criteris d’avaluació, per la seva banda, venen recollits en les anomenades fitxes de les activitats. Així doncs, en aquestes fitxes es recullen, a més de les pròpies indicacions per realitzar l’activitat, altres qüestions com ara:

Els objectius

La metodologia

Els recursos de referència

Les competències associades a l’activitat

La dedicació estimada

Els criteris d’avaluació de l’activitat

Els terminis d’entrega

Les fitxes de les activitats permeten als estudiants disposar de tota la informació resumida i sistematitzada per a la realització del treball de forma autònoma, tot i que, evidentment, les activitats també s’expliquen en les videoconferències fetes online per l’equip docent i també s’atenen consultes online al respecte.

En relació a l’estàndard que s’està avaluant, val a dir que amb l’anàlisi del CAI s’ha comprovat que les activitats formatives, la metodologia i el sistema d’avaluació de cada assignatura permeten garantir l’assoliment dels resultats d’aprenentatge previstos i avaluar el treball de competències de forma certificada i fiable, per mitjà d’instruments i/o evidències que posen de manifest la progressiva adquisició de competències. A continuació es detallen aquests aspectes per a cadascuna de les assignatures i matèries seleccionades.

En primer lloc, es presenta un resum de les activitats formatives i sistemes d’avaluació de les assignatures seleccionades, que permet tenir una informació global en forma de taula (TAULA E.6.2 i TAULA E.6.3).

UNIBA 68/112 Comitè d’Avaluació Intern

TAULA E.6.2. Activitats formatives de les assignatures seleccionades

a) Activitats formatives utilitzats a les diverses matèries a les que pertanyen les assignatures escollides (informació que cal recollir de la memòria de verificació)

Matèria Planificació del desenvolupament local i regional:

Teòric-pràctic online

Tutories online

Treball autònom

Classe magistral online

Pràctiques amb ordinadors

Sortides de camp Matèria Avaluació, gestió ambiental i paisatge:

Teòric-pràctic online

Tutories online

Treball autònom

Classe magistral online

Pràctiques de problemes

Sortides de camp Matèria Dinàmiques urbanes i planejament urbà:

Teòric-pràctic online

Tutories online

Treball autònom

Classe magistral online

Pràctiques amb ordinadors

Sortides de camp Matèria Pràctiques externes:

Tutories online

Treball autònom

Treball tutelat en el centre de pràctiques Matèria TFM:

Teòric-pràctic online

Tutories online

Treball autònom

b) Activitats formatives utilitzades en les assignatures seleccionades

UNIBA 69/112 Comitè d’Avaluació Intern

Activitats formatives

Turi

sme

en

el

des

en

volu

pam

en

t

loca

l i r

egio

nal

Mèt

od

es i

tècn

iqu

es

d’a

nàl

isi a

mb

ien

tal

Pat

rim

on

i urb

à

Prà

ctiq

ues

Ext

ern

es

TFM

Classe magistral online X X X

X

Classe teòric-pràctica online X X X

X

Pràctiques amb ordinadors X X

Pràctiques de problemes X X

Sortides de camp

Tutories online X X X

X

Treball autònom de l’estudiant X X X

X

Treball tutelat en el centre de pràctiques X

Convé assenyalar que, si bé les tres primeres matèries contemplen la realització de sortides de camp com a activitat formativa, aquest tipus d’activitat s’ha d’adaptar bé al contingut i metodologia de cada assignatura, i no es duu a terme en totes les assignatures de cada matèria. De fet, les sortides a les assignatures es realitzen com a part de la recollida d’informació per a alguna activitat concreta on l’àmbit d’estudi és triat pel propi estudiant (sent habitualment l’àmbit geogràfic en el qual resideix), i les fa el propi estudiant de forma autònoma amb l’orientació prèvia del professorat.

TAULA E.6.3 Sistemes d’avaluació en les assignatures seleccionades

a) Instruments d’avaluació utilitzats al màster

Proves escrites i/o documents de síntesis sobre els continguts treballats

Treballs realitzats per l’estudiant: elaboració de treballs escrits i d’informes sobre la resolució de casos; memòries; dossiers; projectes; carpeta d’aprenentatge...

Exposicions orals de treballs individuals o en petit grup. Defensa oral de projectes

b) Instruments d’avaluació de les assignatures seleccionades

UNIBA 70/112 Comitè d’Avaluació Intern

Instruments d’avaluació

Turi

sme

en

el

des

en

volu

pam

en

t

loca

l i r

egio

nal

Mèt

od

es i

tècn

iqu

es

d’a

nàl

isi a

mb

ien

tal

Pat

rim

on

i urb

à

Prà

ctiq

ues

Ext

ern

es

TFM

Dossier de premsa 25 %

Anàlisi crítica de lectures 25% 25% 25%

Fòrum de debat 15%

Anàlisi d’un pla o projecte 35%

Diagnòstic I proposta 25% 25%

Estudi de cas 50% 25%

Assaig 25%

Informe d’avaluació del tutor del centre de pràctiques

60%

Memòria d’autoavaluació de pràctiques 40%

Memòria final TFM: valoració del tutor 50%

Memòria final TFM i defensa oral: valoració del tribunal

50%

Total ponderació 100% 100% 100% 100% 100%

Un cop vista la informació global resumida, passem a analitzar una per una les assignatures i matèries seleccionades en relació a les respectives activitats formatives, metodologies i sistemes d’avaluació.

A l’assignatura Turisme en el desenvolupament local i regional, la metodologia ha combinat diverses estratègies i activitats orientades a la consecució dels processos d'Ensenyament – Aprenentatge. La selecció de les 4 activitats d'avaluació permet l'adquisició de coneixements teòric-pràctics, oferint diverses lectures des del punt de vista acadèmic i institucional, presentació de casos i situacions reals, i complementant el coneixement adquirit a través de les videoconferències realitzades.

Activitats formatives del mòdul Planificació del desenvolupament local i regional

Activitats formatives utilitzades a l’assignatura Turisme en el desenvolupament local i regional

Classe magistral online Videoconferències magistrals de l’assignatura impartides pel docent.

Teòric-pràctic online Videoconferència on es treballen tant continguts teòrics com exemples pràctics de l’assignatura.

UNIBA 71/112 Comitè d’Avaluació Intern

Pràctiques amb ordinadors

Pràctiques amb ordinadors per tal de familiaritzar-se amb softwares especialitzats que constitueixen eines fonamentals per a la gestió turística i el desenvolupament.

Tutories online Atenció online a les consultes dels estudiants en quant a continguts teòrics o activitats d’avaluació

Treball autònom Consulta i estudi de les lectures obligatòries o recursos audiovisuals de cada bloc temàtic i realització de les activitats avaluables

La proposta de les activitats compleix amb les competències previstes i estan orientades a l'adquisició d'habilitats i destreses. Les activitats realitzades pels estudiants, en el seu conjunt, desenvolupen les competències CB7, CG1, CG3, CG4, CE3, CE7, CE8, CE9, CE11 i CE12. L’aportació dels estudiants depèn del treball individual de cadascun d'ells, que va associat als objectius de les diferents activitats. La metodologia d'avaluació aborda una sèrie de criteris prèviament explicats a la fitxa de cada activitat, tal i com s’ha indicat anteriorment. A través d'un enviament continu d’activitats, s'avalua la capacitat de l'estudiant de comprensió, anàlisi i valoració, tant de les aportacions teòriques com per a l'anàlisi i la resolució de casos pràctics de problemàtica actual.

Per al compliment de la finalitat de l'assignatura es presenten 3 activitats individuals i una activitat individual-grupal, a través d'un fòrum de debat, on les aportacions personals segueixen i complementen les dinàmiques de participació i discussió dels estudiants.

Els treballs orientats a la comprensió, el diagnòstic i la valoració de processos i fenòmens representen 50% de la nota final (veure activitats 1 i 2). Les últimes dues activitats (veure activitats 3 i 4) estan enfocades a l'anàlisi de solucions i plantejament de propostes seguint les particularitats dels casos pràctics. La metodologia d'avaluació de cada activitat segueix criteris que estan emmarcats en l'adquisició de competències generals i específiques del Màster.

Els criteris d’avaluació de cada activitat o instrument s’especifiquen en l’anomenada Fitxa de l’activitat. En el següent quadre s’especifiquen els criteris d’avaluació emprats en aquesta assignatura:

Taula d’activitats i criteris d’avaluació de l’assignatura Turisme en el desenvolupament local i regional

Activitats i percentatge Criteris d’avaluació

Activitat 1. Dossier de premsa sobre Turisme i Territori (25%)

- Selecció de la destinació turística (local o regional) (5%).

- Selecció del mínim d'articles periodístics articulats a problemàtiques turístiques (impactes positius o negatius sobre el territori) de la destinació seleccionada (10%).

- Capacitat de comprensió, anàlisi i comparació (50%).

- Capacitat de síntesi, organització de resultats i conclusió (20%).

UNIBA 72/112 Comitè d’Avaluació Intern

- Estructura, Presentació de l'activitat i integració de les dades (taules, figures, etc.) i aspectes formals (5%).

- Citació i Bibliografia implementada, incloent la seva correcta organització al final del document (10%).

Activitat 2. Anàlisi de lectures i diagnòstic de destinació a escala local i la seva problemàtica derivada (25%)

- S'avalua l'adequació de selecció de territori (10%)

- Adequació dels materials seleccionats per a l'anàlisi, comprensió lectora (25%).

- Capacitat analítica, capacitat crítica d'anàlisi i discussió de les problemàtiques proposades. Claredat de les reflexions aportades (40%).

- Capacitat de síntesi de resultats i conclusió (10%).

- Estructura, Presentació de l'activitat i integració de les dades (taules, figures, etc.) i aspectes formals (5%).

- Citació i Bibliografia implementada, incloent la seva correcta organització al final del document (10%)

Activitat 3. Fòrum de debat sobre els Impactes i conflictes del turisme (15%)

Donada la singularitat de l'activitat els criteris generals que es tindran en compte per a l'avaluació seran:

- Intervenció i capacitat d'anàlisi (30%). - Capacitat d'interrelacionar informació, el

raonament crític del tema i d'opinions dels participants, entre altres aspectes (50%).

- Grau de participació activa en el debat en els dies que duri el fòrum (20%).

Activitat 4. Treball d'anàlisi i caracterització d'un projecte o pla turístic d'acord amb els principis de “bones pràctiques” (35%)

- S'avalua l'adequació de selecció de territori i el seu context, Presentació i/o Introducció del Pla/Projecte a analitzar (10%)

- Adequació de la informació i la seva caracterització segons les pautes (ítems) marcades per la OMT (45%)

- Capacitat analítica (contrast bibliogràfic) i valoració personal sobre el conjunt del procés d'implantació i de desenvolupament del projecte/pla. Claredat de les reflexions aportades (30%)

- Estructura, Presentació de l'activitat i integració de les dades (taules, figures, etc.) i aspectes formals (5%).

- Citació i Bibliografia implementada, incloent la seva correcta organització al final del document (10%)

UNIBA 73/112 Comitè d’Avaluació Intern

Evidències:

Guia de l’assignatura Turisme en el desenvolupament local i regional

http://www.uniba.pro/qua/mptga/evidencies/Guia_de_la_Asignatura_Tursimo_en_el_Desarrollo_Local_y_Regional_1804.pdf

Fitxes de les activitats 2 i 4

http://www.uniba.pro/qua/mptga/evidencies/TURISMO_ACTIVIDAD_2_FICHA.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/evidencies/TURISMO_ACTIVIDAD_4_FICHA.pdf

L'assignatura de Mètodes i tècniques d'anàlisi ambiental té per objecte situar el concepte, abast i eines de l'anàlisi ambiental en les seves diferents aplicacions des d'una perspectiva mixta teòric-pràctica, tant en el marc professional relatiu a la fase inicial dels projectes d'ordenació, planificació i gestió territorial, com a la dimensió investigadora.

Per això i amb la finalitat de formular l'anàlisi ambiental de manera raonada, es fa èmfasi en la gestió del medi natural i el paper de l'ésser humà, de forma que es plantegen una sèrie d’activitats individuals relacionades amb els tres blocs temàtics que conformen l'assignatura.

D'aquesta manera es poden simular situacions en pràctiques semblants a les del món professional en les quals habitualment es dissenyen i duen a terme estudis, informes professionals i/o treballs de recerca que contemplin l'anàlisi ambiental, tot atenent als seus requeriments legals i científic-tècnics en relació a les diverses exigències del mercat. Igualment es posa atenció als valors ètics adequats respecte a la cura i recuperació de la qualitat ambiental i la seva relació amb la qualitat de vida de l'ésser humà en un marc sostenible. Les activitats realitzades pels estudiants, en el seu conjunt, desenvolupen les competències CG1, CG2, CE3, CE6, CE7, CE8, CE9 i CE11.

Taula d’activitats formatives de l’assignatura Mètodes i tècniques d’anàlisi ambiental

Activitats formatives del mòdul Avaluació, gestió ambiental i paisatge

Activitats formatives utilitzades a l’assignatura Mètodes i tècniques d'anàlisi ambiental

Classe magistrals online Videoconferències magistrals de l’assignatura impartides pel docent.

Classe teòric-pràctica Videoconferència on es treballen tant continguts teòrics com exemples pràctics de l’assignatura.

Pràctiques de problemes Resolució de problemes o casos d’estudi per als quals sigui necessari recórrer als instruments i estratègies característics de l’anàlisi ambiental. La resolució d’aquestes activitats pràctiques consultar les lectures obligatòries

Tutories online Atenció online a les consultes dels estudiants en quant a continguts teòrics o activitats d’avaluació

UNIBA 74/112 Comitè d’Avaluació Intern

Treball autònom Consulta i estudi de les lectures obligatòries o recursos audiovisuals de cada bloc temàtic i realització de les activitats avaluables

Pràctiques amb ordinadors per tal de familiaritzar-se amb softwares especialitzats que constitueixen eines fonamentals per a l’anàlisi ambiental.

En relació al primer bloc de Bases de l'Anàlisi Ambiental, es proposa un exercici d'anàlisi comparada de lectures entorn del concepte de paisatge. Respecte al segon bloc de Mètodes d'Anàlisi Ambiental, s'indica una activitat de seguiment del mètode d'inventari hipotètic davant una acció que genera impacte ambiental i territorial com per exemple el d'una incineradora d'escombraries, o una central tèrmica. En relació al tercer bloc de Tècniques d'Anàlisi Ambiental, es proposa una última activitat en la qual se sol·licita un inventari d'una acció amb grans impactes (implantació d'una incineradora d'escombraries), així com la seva hipotètica localització mitjançant tècniques d'anàlisis multicriteri aplicades a l'Anàlisi Ambiental. Per a això, s'empren interfícies electròniques de Sistemes d'Informació Geogràfica com ara ArcGis i Iberpix, que els estudiants poden utilitzar a distància.

L'avaluació del primer i segon exercicis suposa un 25% del total cadascun, i la del tercer exercici és d'un 50% en constar amb dos passos definits. Respecte a les activitats Nombres 3 i 4, es plantegen diverses propostes de tasques que plantegen solucions pràctiques mitjançant l'adquisició iterada i acumulada de coneixement.

En relació al primer bloc de Bases de l'Anàlisi Ambiental, es proposa un exercici d'anàlisi comparada de lectures entorn del concepte de paisatge. Respecte al segon bloc de Mètodes d'Anàlisi Ambiental, s'indica una activitat de seguiment del mètode d'inventari hipotètic davant una acció que genera impacte ambiental i territorial com per exemple el d'una incineradora d'escombraries, o una central tèrmica. En relació al tercer bloc de Tècniques d'Anàlisi Ambiental, es proposa una última activitat en la qual se sol·licita un inventari d'una acció amb grans impactes (implantació d'una incineradora d'escombraries), així com la seva hipotètica localització mitjançant tècniques d'anàlisis multicriteri aplicades a l'Anàlisi Ambiental. Per a això, s'empren interfícies electròniques de Sistemes d'Informació Geogràfica com ara ArcGis i Iberpix, que els estudiants poden utilitzar a distància.

L'avaluació del primer i segon exercicis suposa un 25% del total cadascun, i la del tercer exercici és d'un 50% en constar amb dos passos definits. Respecte a les activitats Nombres 3 i 4, es plantegen diverses propostes de tasques que plantegen solucions pràctiques mitjançant l'adquisició iterada i acumulada de coneixement.

En el següent quadres es recullen tant les activitats realitzades com els criteris d’avaluació emprats en aquesta assignatura:

UNIBA 75/112 Comitè d’Avaluació Intern

Taula d’activitats i criteris d’avaluació de l’assignatura Mètodes i tècniques d’anàlisi ambiental

Activitats i percentatge Criteris d’avaluació

Activitat 1 (25 %). Anàlisi crítica de lectures

- Lectura crítica entorn de la definició de paisatge i el seu context en l'anàlisi ambiental. El paisatge com a síntesi ambiental del territori i l'ésser humà.

- Capacitat crítica de síntesi i interpretació.

- Maneig dels recursos de la Unitat Nº 1 (Materials i bibliografia proposada)

- Capacitat d'expressar una valoració personal final, clara i correcta, entorn dels textos manejats en l'activitat.

Activitat 2 (25 %). Activitat sobre inventaris ambientals

- Comprensió la metodologia de l'inventari ambiental i les seves diferents maneres de dur-ho a terme

- Comprensió dels passos a realitzar en un inventari ambiental

- Assimilació del paper dels inventaris ambientals en processos d'anàlisi ambiental i ajuda al diagnòstic de problemes.

- Capacitat crítica per realitzar una valoració qualitativa de les condicions hipotètiques dels diferents camps de l'inventari ambiental.

- Claredat i correcció en la informació presentada

- Adequat maneig de la bibliografia i els materials indicats en el Bloc II.

Activitat 3 (50%). Activitat sobre SIG (Sistemes d'Informació Geogràfica) i decisió multicriteri d'un emplaçament.

- Comprensió de la tècnica dels Sistemes d'Informació Geogràfica aplicada als estudis ambientals.

- Comprensió de les tècniques de decisió multicriteri i de quina forma s'apliquen en els estudis ambientals.

- Saber definir els passos, i dur a terme inventari ambiental en un emplaçament proposat amb factors limitants degudes a afeccions territorials.

- Capacitat crítica per realitzar una valoració qualitativa general a manera de diagnòstic sobre la informació recaptada en l'inventari.

- Saber aplicar la tècnica de decisió multicriteri per proposar un emplaçament conforme a les

UNIBA 76/112 Comitè d’Avaluació Intern

afeccions territorials indicades i la informació del diagnòstic ambiental.

- Claredat i correcció en la informació presentada, tant en el text com en la seva sortida gràfica

- Adequat us de la bibliografia i els materials indicats en els Bloc II i III.

- Control i maneig del portal electrònic Iberpix i de les diferents capes d'informació que proveeix.

Evidències:

Guia de l’assignatura Mètodes i tècniques d’anàlisi ambiental

http://www.uniba.pro/qua/mptga/evidencies/Guia_de_la_asignatura_Analisis_Ambiental_1804.pdf

Enunciats de les activitats 2 i 3

http://www.uniba.pro/qua/mptga/evidencies/AnalisisAmbiental_Actividad_3_Actividad_sobre_ubicacion_-_ENUNCIADO.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/evidencies/AnalisisAmbiental_Actividad_2_Inventario_Ambiental_ENUNCIADO.pdf

L'assignatura Patrimoni urbà té com a objectiu principal oferir una aproximació crítica al concepte de patrimoni urbà i com aquest és valorat, tractat i utilitzat des de les polítiques públiques. Les 4 activitats d'avaluació de l'assignatura combinen diverses estratègies i tipologies per a afavorir l'adquisició de coneixements teòrics i pràctics, oferint diverses lectures sobre el concepte del patrimoni urbà tant des del punt de vista acadèmic com institucional. El plantejament de les activitats pretén contribuir al fet que l'estudiant es familiaritzi amb el concepte de patrimoni urbà des d'una perspectiva crítica i reflexiva a diverses escales geogràfiques i que reflexioni sobre les dificultats de protegir, gestionar i dinamitzar el patrimoni construït a les ciutats des del seu propi context geogràfic.

A través d'un enviament continu d'activitats, s'avalua la capacitat de l'estudiant per a analitzar i identificar les principals problemàtiques urbanes per a la conservació del patrimoni, els diferents interessos i posicions dels agents i col·lectius implicats en la seva gestió, com ha anat evolucionant el concepte del patrimoni en les darreres dècades i quina és la relació entre el patrimoni i els processos i dinàmiques urbanes actuals. Aquest aprenentatge individual i autònom requereix la lectura de diversos materials per a cada un dels 4 blocs temàtics i es complementa amb el coneixement adquirit a través de les videoconferències realitzades.

En aquesta assignatura, els objectius formatius s’assoleixen gràcies al treball de les competències CG1, CG4, CB7, CE3, CE4, CE6, CE8, CE9 i CE11.

UNIBA 77/112 Comitè d’Avaluació Intern

Taula d’activitats formatives de l’assignatura Patrimoni Urbà

Activitats formatives del mòdul Dinàmiques urbanes i planejament urbà

Activitats formatives utilitzades a l’assignatura Patrimoni urbà

Classes magistrals online Videoconferències magistrals de l’assignatura impartides per la docent.

Teòric-pràctic online Videoconferència on es treballen tant continguts teòrics com exemples pràctics de l’assignatura.

Tutories online Atenció online a les consultes dels estudiants en quant a continguts teòrics o activitats d’avaluació

Treball autònom Consulta i estudi de les lectures obligatòries o recursos audiovisuals de cada bloc temàtic i realització de les activitats avaluables

L'assignatura s'estructura en quatre blocs temàtics, de manera que les activitats d’avaluació també coincideixen amb aquells quatre blocs. El primer proposa una aproximació al concepte de patrimoni urbà des de diverses perspectives que s'apliquen a un cas concret proposat per l'alumne. El segon bloc se centra a estudiar com ha evolucionat la conservació i valorització del patrimoni urbà a través de l'anàlisi i la síntesi de les aportacions de diversos recursos i documents internacionals. En el tercer bloc s'analitza l'estratègia patrimonial d'un estat o regió en relació amb les accions internacionals de conservació del patrimoni mundial. El darrer bloc avalua la capacitat d'aproximar-se el patrimoni urbà com una construcció social. A partir de l'anàlisi d'un cas d'estudi s'identifiquen els factors que caracteritzen la relació entre el patrimoni i el turisme a les ciutats actuals.

Cada una de les quatre activitats proposades suposa el 25% de la nota. Els criteris d'avaluació de cada activitat o instrument s'especifiquen en l'anomenada Fitxa de l'activitat. En el següent quadre s'especifiquen els criteris d'avaluació emprats en aquesta assignatura:

Taula d’activitats i criteris d’avaluació de l’assignatura Patrimoni Urbà

Activitats i percentatge Criteris d’avaluació

Activitat 1 (25 %). Anàlisi d'un conflicte urbà relacionat amb la conservació d'un bé patrimonial

- Seguiment del guió proposat. Elecció d'un cas d'estudi que permeti l'anàlisi de les diferents posicions que es mantenen cap al patrimoni urbà escollit. Identificació dels seus valors.

- Grau de comprensió del concepte de patrimoni com a construcció social i reflexió personal sobre la importància de conservar el patrimoni urbà en totes les seves dimensions en relació amb l'exemple triat.

- Referències bibliogràfiques ben identificades. - Claredat en l'exposició de les idees principals.

UNIBA 78/112 Comitè d’Avaluació Intern

- Disseny i elements gràfics complementaris que ajudin a comprendre millor el cas triat i la seva problemàtica.

Activitat 2 (25 %). Característiques actuals de la conservació del patrimoni a les ciutats històriques

- Seguiment del guió proposat. Respostes completes i contrastades amb referències als textos proposats. Referències al propi context regional i nacional.

- Grau de comprensió dels conceptes principals. - Claredat en l'exposició i redacció del text. - Consulta de fonts bibliogràfiques

complementàries citades correctament - Presentació formal. Text ben organitzat i

equilibrat que faciliti la seva lectura i comprensió.

Activitat 3 (25 %). Anàlisi de la Llista de Patrimoni Mundial del seu país i proposta d'un bé

- Seguiment del guió proposat - Profunditat en l'anàlisi sobre les característiques i

limitacions dels béns declarats al país triat. - Claredat en la redacció de les idees principals. - Caràcter innovador del bé proposat i justificació

del seu valor universal excepcional. - Presentació formal (imatges, taules, estructura

del document)

Activitat 4 (25 %). Assaig sobre la ciutat històrica i el turisme a través d'un estudi de cas

- Claredat en l'exposició de les idees principals i estructura clara (Títol propi, introducció que plantegi els principals temes tractats en l'assaig, desenvolupament de les idees i del cas d'estudi triat i reflexions finals a manera de conclusió).

- Capacitat analítica i crítica .

- Comprensió dels conceptes i idees presentats al llarg del curs.

- Presentació formal (títol, disseny, imatges, mapes i gràfics complementaris).

- Consulta de fonts bibliogràfiques complementàries citades correctament

Evidències:

Guia de l’assignatura Patrimoni urbà

http://www.uniba.pro/qua/mptga/evidencies/Guia_de_la_asignatura__Patrimonio_Urbano_1804.pdf

Fitxes de les activitats 1 i 3

http://www.uniba.pro/qua/mptga/evidencies/PatrimonioUrbano_Actividad1_Ficha_0420

UNIBA 79/112 Comitè d’Avaluació Intern

18.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/evidencies/PatrimonioUrbano_Actividad3_Ficha_042018.pdf

Quant a les Pràctiques externes, tal i com s’ha assenyalat anteriorment, presenta certes particularitats en quan a activitats formatives, metodologia i sistema d’avaluació.

En primer lloc, cal explicar que es tracta d’una assignatura optativa de 5 ECTS, segons la qual els estudiants matriculats poden realitzar pràctiques professionals en empreses, ONG o institucions, l'àmbit de treball de les quals estigui directament relacionat amb els continguts del màster.

Hi ha dues formes d'acreditar l'assignatura: la realització de pràctiques en algun centre o el reconeixement de crèdits per l'experiència laboral. 1) Realització de pràctiques en un centre Es tracta d'una assignatura ideal per als alumnes que busquen iniciar-se en la pràctica professional de la planificació, pensada sobretot per a aquells que no compten amb experiència en el món laboral en el camp de la planificació. L'estudiant és el responsable de seleccionar el centre de pràctiques i fer el contacte, el tutor de l’assignatura avaluarà la pertinència del pla de treball. Quant a la metodologia i a les activitats formatives, el funcionament de l’assignatura és diferent de la de la resta, perquè la major part de la seva dedicació horària es troba en les tasques realitzades en l'empresa on aquestes es duguin a terme. Això no vol dir que l'estudiant no hagi de dedicar temps a les tasques de preparació, de seguiment i de reflexió final sobre les mateixes i, especialment, al contacte amb el seu professor-tutor. El total d'hores que l'estudiant ha de realitzar en el lloc de pràctiques serà de 125 hores. L'assignatura es fonamenta en el treball de l'estudiant en l'empresa o institució on desenvolupa les pràctiques. L'alumne compta amb un professor tutor que l’orienta en la selecció del centre i l’elaboració del pla de treball (calendarització i tasques en les quals participarà), i realitza tot el seguiment de les pràctiques. També compta amb un tutor en l'empresa o institució, responsable de supervisar les tasques que constitueixen la realització de les pràctiques. El seguiment de les pràctiques es fa per correu electrònic a petició de l'estudiant o del tutor. L’avaluació de les pràctiques inclou un informe del tutor del centre i una memòria d’autoavaluació del propi estudiant, que inclou una descripció de les tasques realitzades i, sobre tot, una valoració de l'experiència adquirida.

UNIBA 80/112 Comitè d’Avaluació Intern

2) Reconeixement de l'experiència laboral Els alumnes que puguin acreditar una experiència laboral professional en els termes previstos per la normativa de pràctiques, podran sol·licitar el reconeixement (en termes de crèdits ECTS) d'aquesta experiència. Les condicions per a poder optar al reconeixement són: - Disposar d'un contracte o contractes laborals amb una durada mínima de dos anys a temps complet o tres anys a temps parcial en empresa o institució que desenvolupi activitats afins als àmbits d'estudi del Màster - Disposar d'un document acreditatiu expedit per l'empresa o institució en què figuri la relació de tasques i funcions exercides en el desenvolupament de l'activitat laboral i professional del sol·licitant. Aquests documents hauran d'acreditar de manera inequívoca que l'àmbit de l'activitat laboral i professional de l'empresa o institució està relacionat amb les competències del màster. Hauran d'estar signats i segellats i s'enviaran escanejats i aportant informació de contacte de l'empresa perquè es puguin autenticar les dades facilitades. La comissió acadèmica del màster resoldrà la sol·licitud i lliurarà una carta de reconeixement a l'alumne, aquesta opció no té qualificació.

UNIBA 81/112 Comitè d’Avaluació Intern

Taula de pràctiques externes, opció 1) Realització de pràctiques en un centre

Mo

me

nt

Qu

i fa?

Act

ivit

at

d’a

valu

ació

Sist

em

a i

crit

eri

s

d’a

valu

ació

Pro

ced

ime

nt

%

Esp

ai

Presentació de l’assignatura

Coordinació de pràctiques

No Videoconferència amb els alumnes interessats

Videoconferència. Es fa durant el 1º semestre, amb temps suficient d’antelació per fer els tràmits necessaris amb el centre.

- Aula virtual de pràctiques

Selecció de centre

Alumnes i professora de pràctiques

No La professora avalua la pertinència del centre i del pla de treball

Omplir una fitxa - Aula virtual de pràctiques E-mail

Signatura de conveni

UNIBA i centre de pràctiques L’alumne fa les gestions amb el centre

No Compliment de documentació

Enviar el format del conveni d’UNIBA al centre de pràctiques per signatura

- E-mail

Inici de pràctiques

Alumnes No - - - Pràctiques al centre 125h en horari pactat

Informe valoratiu del tutor del centre

Tutor del centre

Sí Qualificació atorgada pel tutor del centre respecte a la professionalitat en l'acompliment de les tasques encomanades

Entrega en aula 60% Aula virtual de pràctiques

Memòria final d’autoavaluació de les pràctiques elaborada per l'estudiant

Alumne realitza la memòria Professora de pràctiques avalua

Sí Esforç de reflexió i valoració de les tasques realitzades (lliurament en finalitzar les pràctiques)

Entrega en aula 40% Aula virtual de pràctiques

100%

UNIBA 82/112 Comitè d’Avaluació Intern

Taula de pràctiques externes, opció 2) Reconeixement de l'experiència laboral

Mo

me

nt

Qu

i fa?

Act

ivit

at

d’a

valu

ació

Sist

em

a i

crit

eri

s

d’a

valu

ació

Pro

ced

ime

nt

%

Esp

ai

Presentació de l’assignatura

Professora de pràctiques

No Debat amb les alumnes

Videoconferència (Es farà amb temps de antelació per trobar el centre)

- Aula virtual de pràctiques

Revisió d’expedient

Professora de pràctiques

No Avaluarà l’experiència laboral del alumne (2 anys a temps complet)

Carta del centre explicant l’experiència laboral Currículum i altres

- Aula virtual de pràctiques E-mail

Avaluació Professora de pràctiques i professora-coordinadora del màster

No Avaluarà l’experiència laboral del alumne (2 anys a temps complet)

Reunió

- Reunió

Reconeixement Professora de pràctiques

No Informe favorable

Carta de reconeixement

- Aula virtual de pràctiques

Tal i com s’ha mostrat en la informació sobre el perfil dels estudiants, la procedència de l’alumnat d’UNIBA és molt diversa, per la qual cosa resulta complex comptar amb una xarxa de centres de pràctiques que satisfaci les necessitats de tots els alumnes interessats. En aquest sentit, els alumnes són informats des de la primera videoconferència amb la professora de pràctiques que són ells mateixos qui ha de fer la primera proposta de selecció de centre, en funció del seu entorn geogràfic i les possibilitats de contacte amb els centres. Un cop rebuda la proposta, la professora de pràctiques analitza tant les funcions atorgades al centre com, sobre tot, el pla de treball previst (és a dir, les funcions o tasques atribuïdes a l’estudiant) per tal d’avaluar la seva adequació. S’ha de tenir en compte també que l’àmbit de treball del màster sovint es desenvolupa en institucions públiques (com ara governs regionals o locals) que tenen múltiples funcions, per això, més que el centre en sí mateix, la referència per a l’avaluació la constitueixen el mateix tutor del centre (el seu càrrec en un departament específic) i les tasques a realitzar per l’estudiant.

A continuació es recull un llistat dels centres de pràctiques que s’han tingut entre els anys 2015 i 2017 (ambdós inclosos). Com es pot observar, els centres de pràctiques estan formats habitualment tant per empreses privades tipus consultoria com per institucions públiques o públic-privades, habitualment aquells departaments dedicats a la gestió del territori i el medi ambient.

UNIBA 83/112 Comitè d’Avaluació Intern

Taula de centres de pràctiques del Màster en Planificació Territorial i Gestió Ambiental, anys 2015, 2016 i 2017

Centre de pràctiques País Ciutat

Hulla&Co. Human Dynamics KG Austria Bulgària Sofia

Corporación Autónoma Regional de Cundinamarca Colòmbia Bogotà

Personería Municipal de Pereira Colòmbia Pereira

Gobierno de Riobamba Equador Riobamba

Función Judicial Quito Equador Quito

Ingeniería y Naturaleza (Ingeraleza, S.A) Equador Quito

Escuela de educación básica AMAUTA Equador Zamora Huayco

alto

Gobierno Autónomo Descentralizado Municipal de Guayaquil

Equador Guayaquil

HELIXECONOMIA CIA. LTDA. Equador Quito

CeCodet Espanya Oviedo

IDOM Espanya Santiago de Compostela

URBANING Espanya Terrassa

Agencia de Ecología Urbana Espanya Barcelona

Consorci per a la protecció i la gestió de l'EIN de l'Alta Garrotxa

Espanya Sadernes

FFGeo. Territorio y movilidad Espanya Granada

Ayuntamiento de la Villa de Santa Brígida (Departamento de Vías y Obras)

Espanya Santa Brígida (Las

Palmas)

Barcelona Regional Espanya Barcelona

Departamento de planificación urbanística. Sociedad Municipal de Gestión Urbanística. Ayuntamiento de Las Palmas de Gran Canaria

Espanya Las Palmas de Gran

Canaria

Gabinet d'Anàlisi Ambiental i Territorial Espanya Palma de Mallorca

Centro de Estudos Urbanos DINAMIA’CET (ISCTE-IUL) Portugal Lisboa

UNIBA 84/112 Comitè d’Avaluació Intern

A continuació es recullen amb més detall les activitats formatives de les Pràctiques externes:

Activitats formatives utilitzades a les Pràctiques externes

Tutories online: diverses sessions o comunicacions virtuals en què els tutors orienten als estudiants a partir de la presa en consideració de la seva proposta inicial i els seus avenços; revisen el treball en procés i guien les modificacions susceptibles de ser incorporades. Els estudiant han d’anar fent entregues parcials del treball per deixar constància del seu procés d’aprenentatge.

Treball autònom: Treball del propi estudiant en el centre de pràctiques i durant l’elaboració de la memòria final.

Treball tutelat en el centre de pràctiques: el tutor del centre dona suport a l’estudiant i fa un seguiment i avaluació del seu pla de treball amb la finalitat de verificar l’acompliment de les tasques encomanades.

En el cas del reconeixement de l’experiència laboral no hi ha una qualificació associada. En el cas de realitzar les pràctiques en un centre, el sistema d’avaluació, de forma resumida, és el següent:

Concepte Ponderació qualificació Responsable

Informe valoratiu del tutor del centre

60% Tutor/a del centre de pràctiques

Memòria final d’autoavaluació de les pràctiques (elaborada per l'estudiant)

40% Professora de l’assignatura

En qualsevol cas, cal apuntar que la majoria d’alumnes que matriculen aquesta assignatura opten per l’opció del reconeixement dels crèdits, ja que el perfil d’alumnes del màster sovint és el de professionals del sector que volen seguir formant-se o optar a una promoció laboral. Per altra banda, degut a la complexitat dels requisits establerts pels propis centres de pràctiques a l’hora de signar els convenis (que sovint són institucions públiques d’altres països amb requeriments molt feixucs), hi ha una part dels estudiants que no arriben a temps de formalitzar els tràmits necessaris per desenvolupar les pràctiques en el segon semestre, malgrat l’atenció i orientació individualitzada que presta la professora de l’assignatura. En aquests casos, des d’UNIBA s’ofereix als estudiants la possibilitat de seleccionar una altra assignatura optativa que s’imparteixi en el segon semestre, amb l’objectiu de poder cursar els 5 ECTS que han matriculat. Durant l’edició d’octubre de 2017 (que van cursar les pràctiques en la primavera-estiu de 2018), aquests van ser els resultats del conjunt d’estudiants matriculats en les pràctiques (els estudiants que finalment van canviar d’optativa són els comptabilitzats com a “no presentats”):

UNIBA 85/112 Comitè d’Avaluació Intern

Evidències:

Documents de realització de pràctiques:

Informe avaluació tutor Excel·lent

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/Practicas_Informe_avaluacio_tutor__Excelente.pdf

Memòria alumna Excel·lent

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/Practicas_Memoria_alumna_Excelente.pdf

Conveni

http://www.uniba.pro/qua/mptga/evidencies/Practicas_Conveni.pdf

Pla de treball

http://www.uniba.pro/qua/mptga/evidencies/Practicas_Pla_de_treball.pdf

Documents de reconeixement de l'experiència laboral

Certificat experiència laboral

http://www.uniba.pro/qua/mptga/evidencies/Practicas_certificacion_experiencia_laboral.pdf

Carta reconeixement

http://www.uniba.pro/qua/mptga/evidencies/Practicas_carta_reconocimiento_laboral.pdf

Pel que fa el Treball Final de Màster, ja s’ha assenyalat que es tracta d’una matèria amb certes particularitats, que també afecten a la seva metodologia, activitats formatives i sistema d’avaluació. El procés de realització del TFM es desenvolupa al llarg de tres etapes principals: la presentació del mòdul i assignació de tutors, el desenvolupament i seguiment del TFM, i finalment la defensa oral.

13%

20%

67%

Aprueba cusando prácticas

No presentado

Reconocimiento de experiencia

UNIBA 86/112 Comitè d’Avaluació Intern

1) Presentació del mòdul i assignació de tutors

En la presentació del mòdul s`explica el procés de seguiment del TFM i el seu contingut. A fi de facilitar i sistematitzar l'assignació de tutors, tenim grans àmbits temàtics en els quals emmarcar els Treballs Finals de Màster. Els estudiants han de triar el tema que volen investigar en els seus TFMs, i situar-lo en un dels 13 blocs temàtics establerts per la comissió de coordinació. La tria es fa mitjançant un formulari on indiquen el títol preliminar, el bloc temàtic i el resum. A partir d’aquí, la coordinadora del TFM distribueix els TFM entre els tutors en funció de l seu àmbit d’expertesa i tenint en compte la càrrega de treball de cada tutor.

Paga la pena destacar que, al final d’aquesta primera etapa, s’organitzen dos seminaris per a tot l’alumnat amb el propòsit d’enfortir alguns aspectes de la recerca que presenten més dificultats al llarg del procés d’elaboració del TFM, però que es consideren fonamentals per atorgar rigor científic als treballs. El seminaris son les següents:

- “Fuentes de información. Tipos, estrategias de búsqueda, citación y gestores bibliográficos”: aquest seminari se centra fonamentalment en els apartats del marc teòric i estat de la qüestió del TFM. Té com a finalitat donar eines als estudiants en relació a la cerca d’informació en fonts científiques, formes de citació de les fonts (tot fent especial èmfasi en el sistema APA, molt utilitzat en Geografia), i l’ús de gestors bibliogràfics com ara el Mendeley. Es fa una sessió formativa a càrrec d’una professora especialista en bases de dades i fonts d’informació.

- “Metodologías de investigación”: aquest seminari se centra en l’aplicació de la

metodologia de recerca en el TFM. La seva finalitat és profunditzar en l’ús de metodologies quantitatives i qualitatives en la recerca geogràfica, tot analitzant les possibilitats i limitacions de cada enfocament. Es profunditza específicament en les tècniques de l’enquesta i l’entrevista en profunditat, ja que solen ser tècniques habituals en els TFM del màster. Es fa una sessió formativa amb d’una professora especialista en metodologies de recerca.

2) Desenvolupament i seguiment del TFM

El TFM segueix un sistema d'avaluació contínua, raó per la qual els estudiants han de realitzar lliuraments parcials dels seus treballs abans del lliurament definitiu. Es fan dos lliuraments parcials amb els avanços de la recerca al tutor del TFM, que tindran caràcter obligatori i hauran de quedar registrades en el campus virtual. Després de cada lliurament parcial l’estudiant rep un feedback del tutor amb les seves observacions i suggeriments, a més de la corresponent qualificació (la ponderació de la qualificació en la nota final s'indica més endavant). La tutorització del treball pot realitzar-se per correu electrònic o videoconferència.

Abans del seu dipòsit final, tots els TFM han de rebre l’autorització expressa del tutor, que valora l’adequació del treball a les condicions d’avaluació i els estàndards de qualitat mínims del màster. D’aquesta manera, els TFM que no assoleixen aquests mínims no arriben a ser programats per a la defensa oral.

UNIBA 87/112 Comitè d’Avaluació Intern

3) Defensa oral

Després de rebre l'autorització i qualificació del tutor, es programa el moment de lectura i defensa del treball davant el tribunal avaluador (que està composat per dos docents del màster). La presentació del TFM per part de l'estudiant té una durada mitja de 15 minuts. El tribunal, que haurà tingut accés previ al treball escrit, realitza les seves observacions de forma oral al final de la presentació i qualifica el treball, a més d’omplir una rúbrica d’avaluació.

En la següent taula es presenta, de forma resumida, el procés de desenvolupament de la matèria TFM.

Taula de procés de realització del Treball Final de Màster (TFM)

Etap

a

Mo

me

nt

Qu

i h

o f

a?

Act

ivit

at

d’a

valu

ació

Sist

em

a i

crit

eri

s

d’a

valu

ació

Pro

ced

ime

nt

%

Esp

ai

1)

Pre

sen

taci

ó d

el m

òd

ul i

ass

ign

ació

de

tuto

rs

Presentació de l’assignatura

Coordinació de TFM

No Videoconferència amb els alumnes i tutories online

Videoconferència

- Aula virtual general

Assignació de tutors

Comissió de TFM

No Formulari amb proposta temàtica de TFM

Fitxa de definició temàtica

- Aula virtual general

2 Seminaris de suport a la investigació

Professors especialitzats en metodologia

No Activitats formatives dirigides a donar suport als estudiants en el procés d’elaboració del TFM

Videoconferència

- Aula virtual general

2)

Des

envo

lup

amen

t d

el

TFM

Entrega parcial 1

Alumnes Sí Avaluació dels fonaments de la investigació

Entrega aula tutor

10% Aula virtual tutor

Entrega parcial 2

Alumnes Sí Avaluació del marc teòric, aplicació metodològica i cas d’estudi

Entrega aula tutor

10% Aula virtual tutor

UNIBA 88/112 Comitè d’Avaluació Intern

TFM complet (però no definitiu)

Alumnes Sí Revisió del document complet per a decidir sobre l’autorització i donar darreres indicacions

Entrega de TFM a tutor per l’autorització del dipòsit

Aula virtual tutor

Dipòsit definitiu del TFM en el campus virtual

Alumne Sí Rúbrica amb els següents criteris: Originalitat, estructura, marc teòric, llenguatge gràfic i conclusions

Entrega 30% Aula virtual general

3)

Def

ensa

ora

l

Avaluació de la defensa oral

Membres del tribunal (dos docents del màster)

Sí Rúbrica amb els següents criteris: Originalitat, estructura, marc teòric, llenguatge gràfic, conclusions i qualitat de la presentació

Programació de defensa mitjançant videoconferència en el campus virtual

50% Aula virtual general

Total 100%

En definitiva, les activitats formatives de la matèria TFM són les següents:

Activitats formatives utilitzades al TFM

Classe magistral online: videoconferències en forma de seminaris dirigits a ajudar als estudiants a comprendre tant el procés d’elaboració – aplicació del mètode científic, metodologies de recerca, etc.-, com també els aspectes més formals als quals han d’atendre –citació, estructuració, etc.-

Tutories online: diverses sessions o comunicacions virtuals en què els tutors orienten als estudiants a partir de la presa en consideració de la seva proposta inicial i els seus avenços; revisen el treball en procés i guien les modificacions susceptibles de ser incorporades. Els estudiant han d’anar fent entregues parcials del treball per deixar constància del seu procés d’aprenentatge.

Treball autònom: Treball de documentació, d’anàlisi de la realitat del context; d’identificació de necessitats; síntesi d’informació i disseny de propostes innovadores.

UNIBA 89/112 Comitè d’Avaluació Intern

El sistema d’avaluació, de forma resumida, és el següent:

Concepte Ponderació qualificació Responsable

Entrega parcial 1 10% Tutor/a del TFM

Entrega parcial 2 10% Tutor/a del TFM

Entrega del TFM complet al tutor 30% Tutor/a del TFM

Defensa oral 50% Tribunal avaluador

Els criteris d’avaluació venen detallats en les rúbriques d’avaluació del tutor i del tribunal, que s’adjunten com a evidències. En qualsevol cas, tal i com ja s’ha comentat, l’estudiant no només rep les dues rúbriques d’avaluació com a justificació de la seva qualificació, sinó que rep una retroalimentació (oral o escrita) del tutor després de cada entrega i una altra dels membres del tribunal després de la defensa oral (que queda enregistrada en el campus virtual).

Evidències:

Guia del TFM (1804)

http://www.uniba.pro/qua/mptga/evidencies/Guia_del_TFM_1804.pdf

Rúbrica d’avaluació del tutor

http://www.uniba.pro/qua/mptga/evidencies/tfm_Rubrica_tutor_TFM.pdf

Rúbrica d’avaluació del tribunal

http://www.uniba.pro/qua/mptga/evidencies/tfm_Rubrica_tribunal_TFM.pdf

Mostra d’ un TFM qualificat (tutor i tribunal) entre 9-10 (Excel·lent)

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/tfm_tribunal_excelente.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/tfm_tutor_entrega_final_excelente_annotated.pdf

Mostra d’ un TFM qualificat (tutor i tribunal) entre 7-8’9 (Notable)

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/tfm_tribunal_notable.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/tfm_tutor_entrega_final_notable_annotated.pdf

Mostra d’ un TFM qualificat (tutor i tribunal) entre 5-6’9 (Aprovat)

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/tfm_tribunal_aprobado.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/tfm_tutor_entrega_final_aprobado_annotated.pdf

UNIBA 90/112 Comitè d’Avaluació Intern

3.6.3 Els valors dels indicadors acadèmics són adequats per a les

característiques de la titulació.

3.6.3.1 Aclariment previ sobre les modalitats del màster

Per valorar adequadament els indicadors de la titulació cal considerar que el màster té dues modalitats de curs:

a) Modalitat normal: planificació dels estudis en 1 any. b) Modalitat lenta: planificació dels estudis en 2 anys.

D’aquesta manera, observem que els edicions d’octubre del màster corresponen a alumnes que pensen treure el títol en un any i, per tant, es matriculen a tots els crèdits.

En canvi, en les edicions d’abril, els alumnes es matriculen a la meitat dels crèdits perquè el seu pla és invertir dos anys en aconseguir el títol. Com veurem tot seguit, aquesta doble modalitat té un efecte molt positiu en els indicadors acadèmics del centre i suposa una manera exitosa d’adaptar la docència a les necessitats específiques de l’alumnat.

3.6.3.2 Taxes d’abandonament, èxit i rendiment

Les taxes de rendiment i d’èxit són les habituals en les universitats no presencials. Recordem que en la formació superior no presencial és molt comú l’abandonament en el període inicial del curs o, fins i tot, una mena d’abandonament “immediat”, sent el cas dels alumnes que es matriculen i de vegades no arriben a connectar-se al campus virtual. Aquest fenomen porta a molts investigadors de la formació no presencial a no qualificar d’abandonament el que és dóna sobtadament a l’inici dels cursos i optar, en canvi, per les ratios passades una tercera part del curs.

En les enquestes de rendiment d’UNIBA, de manera general, apreciem que els alumnes que no abandonen prematurament acaben els cursos amb bones notes o percentatges de crèdits aprovats alts. El nostre sistema de seguiment, derivat de l’acció dels Programs Managers, detecta molts imponderables de caire personal, els quals produeixen un abandonament que no és atribuïble a cap disfunció del sistema d’ensenyament-aprenentatge d’UNIBA.

El document Taula d’indicadors de graduació, abandonament i eficiència, subministra les taules detallades que, en el context de la formació superior no presencial, mostren com el centre UNIBA es mou dins dels paràmetres habituals:

UNIBA 91/112 Comitè d’Avaluació Intern

Taula de taxes d’èxit i rendiment 2017-2018

Programa Crèdits Taxa

Matriculats Presentats Superats Èxit Rendiment

Màster en psicopedagogia 11.148,00 10.584,00 10.452,00 98,75% 93,76%

Màster en planificació territorial i gestió ambiental

10.482,00 8.874,00 8.298,00 93,51% 79,16%

Màster en Energies Renovables i Sostenibilitat Energètica

52.022,00 45.892,00 44.439,50 96,83% 85,42%

Màster en Professor d’Espanyol com a Llengua Estrangera

11.130,00 9.517,50 9.242,50 97,11% 83,04%

Màster en Estudis Avançats en Literatura Española i Hispanoamericana

6.183,00 5.103,00 4.989,00 97,77% 80,69%

Grau en disseny 7.302,00 6.120,00 5.532,00 90,39% 75,76%

Totals 98.267 86.090,50 82.953 96,36% 84,42%

Taula d’abandonament Curs 2017-2018

Programa Matrícula Aband. Taxa

Màster en psicopedagogia 294 25 8,50%

Màster en planificació territorial i gestió ambiental 280 65 23,21%

Màster en Energies Renovables i Sostenibilitat Energètica 235 16 6,81%

Màster en Estudis Avançats en Literatura Española i Hispanoamericana 151 40 26,49%

Màster en Professor d’Español com a Llengua Estrangera 187 13 6,95%

Grau en disseny – CURS 1 84 10 11,90%

Grau en disseny – CURS 2 24 0 0,00%

Grau en disseny – CURS 3 54 1 1,85%

Grau en disseny – CURS 4 29 1 3,45%

TOTAL 1338 171 12,78%

Com podem observar, la taxa mitjana general d’abandonament del centre està en un 12,78%.

A més de la taula amb les taxes d’èxit i rendiment per crèdits, al centre utilitzem la taula complementària per individu, que és la següent:

UNIBA 92/112 Comitè d’Avaluació Intern

Pel que fa al resultat històric de les 3 darreres edicions, tenim:

Taula E.6.7 Evolució dels indicadors de rendiment acadèmic

Indicador 2015-16 2016-17 2017-18

Taxa de rendiment 49,80% 61,79% 93,51%

Taxa d'eficiència 92,86% 95,35% 79,16%

Taxa d'abandonament 11% 23% 23,21%

3.6.3.3 Reflexió sobre l’abandonament en la formació online al centre

Les taxes d’abandonament globals dels centres universitaris de les universitats públiques catalanes es mouen al voltant del 30%, segons l’estudi L’abandonament dels estudians a les universitats catalanes (2010).

En la pàgina 64 de l’esmentat estudi trobem la taula comparativa de les diferents universitats:

Figura 8: Reproducció taula comparativa de l’informe AQU 2010 sobre abandonament

D’una banda, els abandonaments a màsters solen ser menors atès que:

a) Es tracta de cursos de durada més curta. b) El component d’incertesa vocacional és menor (estudiants que descobreixen que

els estudis no són el que creien). c) Les dinàmiques de grup que es creen a les aules són més favorables a la

permanença.

Però, d’altra banda, en el cas dels màsters online, s’ha de tenir present que hi ha una sèrie de factors que fan augmentar l’abandonament, com ara:

a) No disposem de les dinàmiques de grup pròpia dels grups dels màsters presencials.

UNIBA 93/112 Comitè d’Avaluació Intern

b) Són alumnes on les circumstàncies personals i professionals tenen una influència major (més probabilitat de canvis laborals o personals que afecten el seguiment del curs).

c) Són alumnes de països on el factor econòmic és sovint determinant per abandonar.

En aquestes condicions, un abandonament global del 12% és un resultat notable per al centre, en el sentit que és molt més baix que l’esperat.

Ara bé, dins de l’oferta de màsters del centre, s’ha de tenir en consideració que els màsters MPTGA i MEALEH comparteixen dues característiques:

a) Són molt especialitzats però poden admetre perfils diversos d’entrada. b) Són exigents acadèmicament i exigeixen esforços en matèries puntuals amb les

que els estudiants no han tingut contacte prèviament.

Aquests dos factors fan que aquests dos títols presentin un abandonament superior als altres atès que la resta de màsters, tot i ser especialitzats, s’adreça a uns estudiants que han tingut un contacte previ més exhaustiu amb els continguts del curs.

D’altra banda, la baixa taxa d’abandonament de l’edició 2015-16 s’explica perquè va ser un any on es van produir molts reenganxaments. Com ja s’ha esmentat abans, per valorar adequadament els indicadors de la titulació i, en particular, per interpretar les taules de rendiment acadèmic, cal considerar que el màster té dues modalitats de curs:

a) Modalitat normal: planificació dels estudis en 1 any. b) Modalitat lenta: planificació dels estudis en 2 anys.

La modalitat lenta, per si sola, provoca un augment del rendiment i l’eficiència, ja que els estudiants es presenten a un nombre de crèdits que raonablement pensen que poden assumir.

Aquesta dualitat ha permès que el màster es mogui en unes ratios d’abandonament usuals en la formació a distància i, per altra part, que mantingui l’exigència pel que fa a l’esforç que demanda dels alumnes.

UNIBA 94/112 Comitè d’Avaluació Intern

TAULA E.6.9. Qualificacions de totes les assignatures del Màster (Curs 2017-18)

No

m a

ssig

nat

ura

Ap

rova

t

No

tab

le

Exce

l·len

t

MH

Susp

ès

No

pre

sen

tats

Tota

l Mat

ricu

lats

Taxa

d'è

xit

Taxa

de

ren

dim

ent

Taxa

de

no

p

rese

nta

ts

Dinámicas demográficas y migratorias urbanas 33 58 6 3 9 15 124 91,74% 80,65% 12,10%

Gestión ambiental 59 122 2

4 15 202 97,86% 90,59% 7,43%

Gestión local 40

14 39

11 104 100,00% 89,42% 10,58%

Métodos y técnicas de análisis ambiental 5 37 7 1 3 11 64 94,34% 78,13% 17,19%

Patrimonio urbano 16 63 5 2 1 17 104 98,85% 82,69% 16,35%

Planeamiento y gestión de los espacios urbanos 46 132

1 7 12 198 96,24% 90,40% 6,06%

Planeamiento y política de vivienda 22 5

8 3 26 64 92,11% 54,69% 40,63%

Planificación de espacios fluviales y litorales 8 32

1 5 1 47 89,13% 87,23% 2,13%

Planificación territorial: análisis de casos 55 57 8 4

10 24 158 92,54% 78,48% 15,19%

Planificación y desarrollo territorial 82 98 9 1 9 9 208 95,48% 91,35% 4,33%

Planificación y gestión forestal 6 35 8 1 3 10 63 94,34% 79,37% 15,87%

Riesgos naturales 48 29 4 1 19 16 117 81,19% 70,09% 13,68%

Trabajo Final de Máster 3 8

2 4 17 84,62% 64,71% 23,53%

Turismo en el desarrollo local y regional 44 27 1 1 6 15 94 92,41% 77,66% 15,96%

Prácticas externas

2

4 6 100,00% 33,33% 66,67%

UNIBA 95/112 Comitè d’Avaluació Intern

3.6.3.4 Satisfacció dels estudiants amb l'actuació docent.

Tal com es pot apreciar en la Taula d’ indicadors acadèmics 2017-18 les valoracions globals del Màster en Planificació i Gestió Territorial són:

Edició Valoració global Valoració Program Manager

Octubre 2017 7,95 9,32

Abril 2018 7,69 9,66

També pot apreciar-se que les titulacions són qualificades, com a norma general, entre 7 i 9, superant en ocasions el 9 i arribant al 10 en algunes valoracions d’assignatures.

Val a dir que les noves taules d’indicadors acadèmics detallen més les dades recollides i, per exemple, distingeixen entre la valoració entre el curs i el Program Manager, cosa que no es feia en les anteriors enquestes (com ara, la del curs 2016-17).

3.6.4 Els valors dels indicadors d’inserció laboral són adequats per a les

característiques de la titulació.

La particularitat de la matrícula en UNIBA fa que el grup d’estudiants, com a tal, estigui dispers per una àmplia zona geogràfica (diferents països) i no sigui factible una unitat d’integració professional local. D’altra banda, la majoria de matriculats als màsters UNIBA són persones adultes amb una professió que volen especialitzar-se gràcies a una formació que el centre ofereix.

Durant el curs 2017-2018 es preparen les enquestes de canvi laboral per a sondejar telemàticament les millores dels estudiants que han superat els estudis de màster. Es preveu tenir els resultats i, en conseqüència, elaborar directrius per a la inserció laboral en el curs 2018-2019.

La matriu estadística és accessible en el següent enllaç (arxiu actualitzable):

Enquesta ocupació MPTGA

Cal assenyalar que els primers resultats són positius especialment en l’augment de les oportunitats de feina (8,81), el progrés en la trajectòria professional (9,41) i l’enfortiment de la formació acadèmica, professional o tècnica (8,17). Aquestes dades són indicatives de la percepció positiva dels titulats.

No obstant això, potser per la precarietat o rigidesa del mercat laboral, veiem que puntuen al voltant del 50% alguns ítems relatiu a la millora del lloc de treball. Aquests són Millora en la tipologia de contracte (4,95), millora en la retribució econòmica (5,12), assumpció d’un rol clau en la presa de decisions de l’empresa (5,49) i assumpció de noves funcions o responsabilitats (5,56).

Per tal de comparar les previsions amb el resultats obtinguts, s’agafa com a referència l’estudi previ d’inserció laboral del màsters d’UNIBA, que es troba a la Memòria d’adscripció a la Universitat de Barcelona (www.uniba.pro/qua/MemUNIBA040314.pdf).

UNIBA 96/112 Comitè d’Avaluació Intern

3.6.5 Valoració de l’estàndard 6. Estat de les propostes de millora

Pel que fa a l’estàndard 6, es van incloure en el pla de millora precedent les següents accions:

ESTÀNDARD 6. QUALITAT DELS RESULTATS DELS PROGRAMES FORMATIUS

Necesidades observadas Acción Responsable

Mejorar procedimientos y sistema de evaluación de la asignatura optativa Prácticas

Revisar los procedimientos de establecimiento de convenios con los centros de prácticas y de evaluación

Comisión de Programa

Mejorar procedimientos y sistema de evaluación continua del Trabajo Final de Máster

Revisar la Guía de TFM y los procedimientos de evaluación

Comisión de Programa

Establecer mecanismos para conocer la tasa de ocupación del máster.

Nuevo proceso de seguimiento de Graduados

Departamento de Calidad. Valida: Dirección Académica

3.6.5.1 Revisió de les accions de millora

Tal com s’exposa en l’informe de seguiment de la titulació (IST MPTGA 2016-17) i en el present autoinforme, s’ha procedit a actuar en els aspectes esmentats en els termes següents:

- Millorar procediments d’avaluació de l’assignatura optativa de pràctiques: Durant el curs 2016-17 es van fer les millores que es recullen a la guia de pràctiques i des d’aleshores s’han realitzat les millores assenyalades en el present autoinforme.

- Millorar procediments d’avaluació TFM: De cara a l’edició d’octubre 2017, s’han

introduït noves millores en el procediment d’avaluació continuada i calendari del mòdul de TFM. Tant la informació sobre elaboració i desenvolupament del TFM com el nou calendari, després dels canvis introduïts, és accessible en aquest enllaç.

- Establir mecanismes per conèixer la taxa d’ocupació del màster: Durant el curs

2017-2018 s’han fet les enquestes de canvi laboral per a sondejar telemàticament les millores dels estudiants que han superat els estudis de màster.

3.6.5.2 Conclusions sobre les millores

El CAI considera necessari emprendre accions per tal de reduir la taxa de no presentats, part de la qual s’atribueix principalment a la dificultat per acabar el TFM.

El CAI considera necessari subministrar una millor informació sobre el temps de dedicació a les activitats formatives, potser introduint-la en les guies d’assignatura.

El CAI considera que les altres accions de millora s’han portat a terme satisfactòriament i s’ha assolit un bon funcionament del màster en la qualitat dels programes formatius.

UNIBA 97/112 Comitè d’Avaluació Intern

4. VALORACIÓ I PROPOSTA DEL PLA DE MILLORA

4.1.1 Balanç de l’ISC 2017-18

L’informe de seguiment del centre UNIBA va ser presentat al desembre de 2018 i és accessible en el següent enllaç del SGIC:

http://www.uniba.pro/isc/docs_isc/ISC_UNIBA_2017-18.pdf

En l’ISC pot apreciar-se com els estàndards d’acreditació presenten una evolució favorable en el període 2016-2018, arribant a un estat d’assoliment en la última avaluació de màster, que va ser la corresponent al Màster en Estudis avançats en literatura espanyola i hispanoamericana.

D’altra banda, en aquesta evolució s’ha desenvolupat el nou SGIC d’UNIBA, tal com s’ha explicat en l’apartat de l’Estàndard 3.

Per tant, tenint presents l’ISC 2018 d’UNIBA i l’informe de seguiment del MPTGA 2016-17, el CAI procedeix a reflexionar sobre les millores que poden portar-se a terme en la titulació i a realitzar les propostes de millora tot seguit.

4.1.2 Reflexió sobre la millora al centre

El CAI ha mantingut diverses entrevistes amb els protagonistes de la formació a UNIBA, ha realitzat els processos de reflexió pertinents, i ha arribat a les següents conclusions:

a) Un cop superada la posada en marxa del màster (curs 2014-15) s’ha entrat en una etapa de funcionament regular i satisfactori.

b) Des del curs 2015-16 fins a l’actualitat, s’ha anat fent canvis per a la millora, tal com ho mostren els informes elaborats (informes UB i IST MPTGA UNIBA) fins arribar al present.

c) Malgrat tot, el màster no aprofita la xarxa de centres de pràctiques amb la qual ha treballat aquests anys, amb els quals manté una relació excel·lent i es repeteixen les col·laboracions curs rere curs.

d) D’altra banda, en la pràctica continuada de la formació a distància, s’ha detectat possibles millores en la implantació del Pla d’acció tutorial, en l’avaluació continuada del TFM i en les activitats de les assignatures optatives.

e) I, finalment, es podria treure un rendiment més alt a l’anàlisi de dades que fa el SGIC d’UNIBA.

Per tals motius, el CAI elabora tres eixos principals on emmarcar les propostes de millora:

- Reforç i ampliació de la xarxa amb les centres de pràctiques - Docència a distància: millora en aspectes concrets de l’orientació a l’alumne, avaluació del TFM i activitats de les assignatures optatives. - Intensificació de les eines d’anàlisi de resultats del SGIC.

UNIBA 98/112 Comitè d’Avaluació Intern

4.1.3 Terminis

Atès que les accions de millora no comporten modificacions substancials, considerem raonable posar-les en pràctica, per a una primera avaluació al final del procés, durant el curs vinent.

Per tant, el mes de setembre de 2020 ens sembla una data adequada per avaluar els resultats de les accions de millora.

Seguint aquest criteri, la fitxa de millora d’aquestes propostes és la que s’adjunta en la pàgina següent.

UNIBA 99/112 Comitè d’Avaluació Intern

Diagnòstic Causes Objectius Accions de millora proposades

Codi Responsable Calendari Implica modificació substancial

Indicadors de seguiment de l’acció de millora

Consolidació i creixement de la xarxa de centres de pràctiques

Diversitat de la ubicació dels estudiants

Reforçar lligams amb centres que han col·laborat i crear nous vincles en diferents països.

Llistat de centres i organitzacions objectiu. Comunicació i signatura de convenis.

AM 01 Coordinadora de pràctiques

Setembre 2020

No Llista de centres de pràctiques

Coneixement insuficient del PAT

Tot i estar publicat, alumnes i professors no estan familiaritzats

Major coneixement i implicació en el PAT de professors i alumnes.

Versió comunicativa del PAT per incloure i reforçar en el procés d’acollida.

AM 02 Gestió Acadèmica

Setembre 2020

No Item a l’enquesta final de l’alumnat

Alta taxa de no presentats

Principalment dificultat per acabar el TFM

Millorar el rendiment del TFM

Intensificar l’acompanyament durant l’elaboració del TFM

AM 03 Coordinadora i tutors de TFM

Setembre 2020

No Percentatge d’increment en el nombre de TFMs matriculats/dipositats

UNIBA 100/112 Comitè d’Avaluació Intern

Diagnòstic Causes Objectius Accions de millora proposades

Codi Responsable Calendari Implica modificació substancial

Indicadors de seguiment de l’acció de millora

Informació sobre el temps de dedicació a les activitats formatives

Informació no recollida a les guies d’assignatura

Oferir informació més detallada sobre el desenvolupament de l’assignatura

Nova plantilla per a les guies d’assignatura

AM 04 Coordinadora del Màster

Setembre 2020

No Noves guies d’assignatura

Necessitat de consolidar les habilitats de docència online del professorat.

Evolució del model i incorporació de noves eines dins del Campus.

Optimitzar l’ús de les potencialitats de l’entorn online.

Nou pla de formació del professorat

AM 05 Direcció acadèmica

Curs 2019/2020

No Enquesta de satisfacció del professorat

Necessitat de formació dels alumnes amb perspectiva de gènere

Diferent estat del tractament en els països d’origen dels alumnes.

Reforçar la perspectiva de gènere en la docència

Elaboració d’una Guia de docència amb perspectiva de gènere

AM 06 Equip docent Setembre 2020

No Existència de la Guia

UNIBA 101/112 Comitè d’Avaluació Intern

Diagnòstic Causes Objectius Accions de millora proposades

Codi Responsable Calendari Implica modificació substancial

Indicadors de seguiment de l’acció de millora

Possibilitat d’explotació més intensa de les dades generades pel SGIC

No s’aprofita la potència de les eines creades durant aquests anys (àmbit intern)

Oferir més informació per al funcionament intern d’UNIBA

Processar més intensament dades de reenganxament i evolució de qualificacions en les successives edicions

AM 07 Director de Qualitat

Setembre 2020

No - Document tècnic de resultats - Document divulgatiu de resultats - Manuals d’ús

Possibilitat d’explotació més intensa de les dades generades pel SGIC

No s’aprofita la potència de les eines creades durant aquests anys (àmbit extern)

Oferir més informació per als agents associats a UNIBA

Ampliar els estudis de perfils fets fins ara i oferir informació útil als estudiants pel curs del màster i per la inserció laboral

AM 08 Director de Qualitat

Setembre 2020

No - Document tècnic de resultats - Document divulgatiu de resultats

UNIBA 102/112 Comitè d’Avaluació Intern

5. EVIDÈNCIES

5.1 Evidències sobre la Presentació del centre

Memòria d’adscripció del centre UNIBA a la Universitat de Barcelona:

www.uniba.pro/qua/MemUNIBA040314.pdf

5.2 Evidències sobre el procés d’elaboració de l’autoinforme

Acta de reunió preparatòria per a l’autoinforme

Acta de constitució del CAI

Acta d’aprovació de l’informe

5.3 Evidències sobre la valoració de l’assoliment dels estàndards d’acreditació

5.3.1 Estàndard 1. Qualitat del programa formatiu

Memòria verifica:

Impreso solicitud para verificación de títulos oficiales 2014

Primer autoinforme acreditació:

autoinforme d’acreditació de 2015

Resolució positiva autoinforme:

Informe d’avaluació positiu 2016

Informe de modificació:

Informe favorable de modificació 2014

Autoinforme de seguiment:

l’autoinforme de seguiment 2017

Evolució de places ofertades, nou ingrés, matriculats i titulats:

Taula E.1.1.M. Evolució places ofertades, nou ingrés, matriculats i titulats

Mecanismes de coordinació (actes reunions comissióde programa):

http://www.uniba.pro/qua/mptga/17-09-21_acta_comite_programa.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/18-05-03_acta_comision_programa.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/18-09-18_acta_comision_programa.pdf

Mecanismes de coordinació (actes reunions coordinadors):

Acta 1 de reunió de coordinació

Acta 2 de reunió de coordinació

Acta 3 de reunió de coordinació

UNIBA 103/112 Comitè d’Avaluació Intern

5.3.2 Estàndard 2. Pertinència

de la informació pública

Informació de la institució: www.unibarcelona.com

Adreça web de la informació de la titulació:

https://www.unibarcelona.com/es/masters-oficiales/planificacion-territorial-y-gestion-ambiental

Enllaços Jornades Presencials:

https://www.unibarcelona.com/es/actualidad/eventos/asi-fueron-las-jornadas-presenciales-2018

Evidència document SAIQU Divulgatiu: publicació divulgativa del SAIQU d’UNIBA

Evidència document SAIQU Normatiu: publicació normativa del SAIQU d’UNIBA

Evidència document SAIQU Restringit: publicació restringida del SAIQU d’UNIBA

5.3.3 Estàndard 3: eficàcia del sistema de garantia interna de la qualitat (SGIQ) de la

titulació

Web informació SAIQU a la web corporativa UNIBA:

http://www.unibarcelona.com/es/conocenos/sistema-de-garantia-de-calidad

Web site del SAIQU: www.uniba.pro

Documentació lligada als processos del SAIQU sobre el disseny, l’aprovació, el seguiment i l’acreditació de les titulacions (inclou la llista i detall complet del processos vigents):

http://www.uniba.pro/wp/saiqu/procedimientos-de-calidad/

Taula de processos de recollida (heretada del Sistema de Qualitat de Grup Planeta):

http://www.uniba.pro/qua/comu/Tauladeprocessosderecollida.pdf

Manual de processos del SGIQ: Manual de processos del SGIC

Llista de processos vigents:

http://www.uniba.pro/wp/saiqu/procedimientos-de-calidad/

Famílies de procediments 130 i 140 (seguiment i acreditació de les titulacions):

PEQ 130 Análisis de los resultados

PEQ 140 Publicación y actualización de la información pública

PEQ 141 Elaboración de la memoria anual

PEQ 143 Elaboración del Autoinforme de acreditación

PEQ 1431 CONSTITUCIÓN CAI

PEQ 1433 Participación visitas CAE

Revisió dels procediments:

PEQ 11 Redacción revisión y distribución de los procedimientos específicos del SGIC.

Procediments d’anàlisi de resultats:

PEQ 130 Análisis de los resultados

PEQ 131 Análisis de los resultados de curso

UNIBA 104/112 Comitè d’Avaluació Intern

Revisió dels procediments del SGIQ:

PEQ 11 Redacción revisión y distribución de los procedimientos específicos del SGIC

Informació gràfica dels PEQs:

Gràfic del PEQ40 (reproducció a la plana següent)

Redacció del PEQ40

Accés individual als gràfics del PEQS

Accés individual a les redaccions dels PEQS

Resultats del SGIC: Estudi de l’edició Octubre 2016 del Màster en Energies renovables i sostenibilitat energètica (zona restringida)

UNIBA 105/112 Comitè d’Avaluació Intern

5.3.4 Estàndard 4. Adequació

del professorat al programa formatiu

Resultats enquestes de satisfacció dels estudiants vers el professorat:

Taula d’ indicadors acadèmics 2017-18

Enquestes curs anterior:

www.uniba.pro/qua/taula_de_indicadors_academics_2016-17.pdf

Enquestes de satisfacció del professorat UNIBA (Curs 2017-18):

Enquestes de satisfacció del professorat UNIBA 2017-18

Document de Ressenyes Curriculars MPTGA 2017-18:

Perfil i currículum del cos docent de les diferents assignatures del máster MPTGA

Taula de grups i projectes de recerca i d’innovació docent en els quals participa el professorat:

Taula grups recerca docencia 2017-18

Suport a la docència UB:

http://www.ub.edu/web/ub/ca/estudis/suport_docencia/suport_docencia.html

Documentació de suport per a la formació del professorat en l’ús del sistema de formació online

Manual Campus UNIBA

www.uniba.pro/qua/Manual Campus UNIBA.pdf

Manual BlackBoardCollaborate

www.uniba.pro/qua/Manual BlackboardCollaborate Mobile.pdf

Manual com qualificar el TFM

www.uniba.pro/qua/Calificar TFM.pdf

Manual SafeAssignment (lliurament activitats)

www.uniba.pro/qua/SafeAssignment.pdf

Manual revisió test

www.uniba.pro/qua/Revisar un test.pdf

Manual revisió qualificacions

UNIBA 106/112 Comitè d’Avaluació Intern

www.uniba.pro/qua/Revisar calificaciones.pdf

Manual inscripció a grups

www.uniba.pro/qua/Inscripción a grupos.pdf

Instruccions gravació en BlackBoard

www.uniba.pro/qua/Grabar sesión en BB.pdf

Guia desenvolupament d’activitats

www.uniba.pro/qua/Guia Desarrollo Actividades.pdf

Turnitin

Videoconferència de formació en Turnitin per al professorat

Bones pràctiques docents

Video: Videoconferència de Buenas prácticas docentes

Manual: www.uniba.pro/qua/comu/Buenas_practicas_docentes.pdf

Documentació de suport per a la formació del professorat en l’ús del sistema de formació online

Manual Campus UNIBA

www.uniba.pro/qua/Manual Campus UNIBA.pdf

Manual BlackBoardCollaborate

www.uniba.pro/qua/Manual BlackboardCollaborate Mobile.pdf

Manual com qualificar el TFM

www.uniba.pro/qua/Calificar TFM.pdf

Manual SafeAssignment (lliurament activitats)

www.uniba.pro/qua/SafeAssignment.pdf

Manual revisió test

UNIBA 107/112 Comitè d’Avaluació Intern

www.uniba.pro/qua/Revisar un test.pdf

Manual revisió qualificacions

www.uniba.pro/qua/Revisar calificaciones.pdf

Manual inscripció a grups

www.uniba.pro/qua/Inscripción a grupos.pdf

Instruccions gravació en BlackBoard

www.uniba.pro/qua/Grabar sesión en BB.pdf

Guia desenvolupament d’activitats

www.uniba.pro/qua/Guia Desarrollo Actividades.pdf

5.3.5 Estàndard 5. Eficàcia dels sistemes de suport a l’aprenentatge

Pla d’Acció Tutorial d’UNIBA: Pla d’Acció Tutorial

Conferències, Mobiliat/Intercanvi i Jornades d’acollida (Memòria d’activitats MPTGA 2017-18):

http://www.uniba.pro/qua/mptga/Memoria_ActivitatsMPTGA_2017-18.pdf

Llista de centres de pràctiques:

http://www.uniba.pro/qua/mptga/centrespractiques2017-18.pdf

Guía del Treball final de màster: Guia del TFM 2017

UNIBA 108/112 Comitè d’Avaluació Intern

5.3.6 Estàndard 6. Qualitat dels

resultats dels programes formatius

Indicadors rendiment, abandonament i eficiència generals UNIBA:

http://www.uniba.pro/qua/Taula_indicadors_de_graduacio_abandonament_i_eficiencia_2017-18.pdf

Plans docents de les assignatures seleccionades

Evidència: Plans docents de les assignatures seleccionades

Pla docent Turisme en el desenvolupament local i regional

http://www.uniba.pro/qua/mptga/PlansDocents/12_Plan_Docente_Turismo_en_DLR_2017.pdf

Pla docent Patrimoni urbà

http://www.uniba.pro/qua/mptga/PlansDocents/10_Plan_Docente_Patrimonio_Urbano_2017.pdf

Pla docent Mètodes i tècniques d’anàlisi ambiental

http://www.uniba.pro/qua/mptga/PlansDocents/11_2_Plan_Docente_Analisis_Ambiental.pdf

Pla docent Pràctiques externes

http://www.uniba.pro/qua/mptga/PlansDocents/13_Plan_Docente_Practicas_2017.pdf

Pla docent Treball Final de Màster

http://www.uniba.pro/qua/mptga/PlansDocents/14_Plan_Docente_TFM_2017.pdf

Altres plans docents

http://www.uniba.pro/qua/mptga/PlansDocents/11_Plan_Docente_Planif_y_Gestion_Forestal_2017.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/PlansDocents/1_Plan_Docente_Planificación_y_Desarrollo_Territorial_2017.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/PlansDocents/2_Plan_Docente_Planif_y_Gestion_de_Espacios_Urbanos_2017.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/PlansDocents/3_Plan_Docente_Gestion_Ambiental_2017.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/PlansDocents/4_Plan_Docente_Dinamicas_demograficas_y_migratorias_2017.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/PlansDocents/5_Plan_Docente_Planif_de_Espacios_Fluviales_y_Litorales_2017.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/PlansDocents/6_Plan_Docente_PT_Analisis_de_Casos_2017.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/PlansDocents/7_Plan_Docente_Planeamiento_y_Politica_de_Vivienda_2017.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/PlansDocents/8_Plan_Docente_Riesgos_Naturales_2017.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/PlansDocents/9_Plan_Docente_Gestion_Local_2017.pdf

Resultats d’aprenentatge rellevants de les assignatures seleccionades

Qualificacions obtingudes en de les assignatures seleccionades:

UNIBA 109/112 Comitè d’Avaluació Intern

Llista dels TFM del curs acadèmic 2017-2018:

http://www.uniba.pro/qua/mptga/Llista_TFM_2017-18.pdf

Directrius de l’AQU: Com elaborar, tutoritzar i avaluar un treball de fi de màster

http://www.aqu.cat/doc/doc_26365669_1.pdf

5.3.6.1 Evidències de les assignatures seleccionades

5.3.6.1.1 Turisme en el desenvolupament local i regional

Guia de l’assignatura Turisme en el desenvolupament local i regional

http://www.uniba.pro/qua/mptga/evidencies/Guia_de_la_Asignatura_Tursimo_en_el_Desarrollo_Local_y_Regional_1804.pdf

Fitxes de les activitats 2 i 4

http://www.uniba.pro/qua/mptga/evidencies/TURISMO_ACTIVIDAD_2_FICHA.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/evidencies/TURISMO_ACTIVIDAD_4_FICHA.pdf

5.3.6.1.2 Mètodes i tècniques d’anàlisi ambiental

Guia de l’assignatura Mètodes i tècniques d’anàlisi ambiental

http://www.uniba.pro/qua/mptga/evidencies/Guia_de_la_asignatura_Analisis_Ambiental_1804.pdf

Enunciats de les activitats 2 i 3

http://www.uniba.pro/qua/mptga/evidencies/AnalisisAmbiental_Actividad_3_Actividad_sobre_ubicacion_-_ENUNCIADO.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/evidencies/AnalisisAmbiental_Actividad_2_Inventario_Ambiental_ENUNCIADO.pdf

5.3.6.1.3 Patrimoni urbà

Guia de l’assignatura Patrimoni urbà

http://www.uniba.pro/qua/mptga/evidencies/Guia_de_la_asignatura__Patrimonio_Urbano_1804.pdf

Fitxes de les activitats 1 i 3

http://www.uniba.pro/qua/mptga/evidencies/PatrimonioUrbano_Actividad1_Ficha_042018.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/evidencies/PatrimonioUrbano_Actividad3_Ficha_042018.pdf

5.3.6.1.4 Pràctiques

Conveni

http://www.uniba.pro/qua/mptga/evidencies/Practicas_Conveni.pdf

UNIBA 110/112 Comitè d’Avaluació Intern

Pla de treball

http://www.uniba.pro/qua/mptga/evidencies/Practicas_Pla_de_treball.pdf

Certificat experiència laboral

http://www.uniba.pro/qua/mptga/evidencies/Practicas_certificacion_experiencia_laboral.pdf

Carta reconeixement

http://www.uniba.pro/qua/mptga/evidencies/Practicas_carta_reconocimiento_laboral.pdf

5.3.6.1.5 Treball Fi de Màster

Guia del TFM (1804)

www.uniba.pro/qua/mptga/evidencies/Guia_del_TFM_1804.pdf

Rúbrica d’avaluació del tutor

http://www.uniba.pro/qua/mptga/evidencies/tfm_Rubrica_tutor_TFM.pdf

Rúbrica d’avaluació del tribunal

http://www.uniba.pro/qua/mptga/evidencies/tfm_Rubrica_tribunal_TFM.pdf

5.3.6.2 Mostres avaluatives de les assignatures seleccionades

5.3.6.2.1 Mètodes i tècniques d’anàlisi ambiental

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/AnalisisAmbiental_actividad_2_APROBADO.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/AnalisisAmbiental_actividad_2_NOTABLE.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/AnalisisAmbiental_actividad_2__SOBRESALIENTE.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/AnalisisAmbiental_Actividad_3_APROBADO.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/AnalisisAmbiental_Actividad_3_NOTABLE.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/AnalisisAmbiental_Actividad_3_SOBRESALIENTE.pdf

5.3.6.2.2 Patrimoni urbà

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/PatrimonioUrbano_Actividad1_aprobado.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/PatrimonioUrbano_Actividad1_excelente.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/PatrimonioUrbano_Actividad1_notable.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/PatrimonioUrbano_Actividad1_Suspenso_edX.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/Patrimoniourbano_Actividad3_aprobado.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/PatrimonioUrbano_Actividad3_excelente.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/PatrimonioUrbano_Actividad3_notable.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/PatrimonioUrbano_Actividad3_suspenso_edX.pdf

UNIBA 111/112 Comitè d’Avaluació Intern

5.3.6.2.3 Turisme en el desenvolupament local i regional

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/Turismo_Actividad_2_Aprobado.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/Turismo_Actividad_2_Notable.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/Turismo_Actividad_2_Sobresaliente.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/Turismo_Actividad_2_Suspenso_plagio.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/Turismo_Actividad_4_Aprobado.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/Turismo_Actividad_4_Notable.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/Turismo_Actividad_4_Sobresaliente.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/Turismo_Actividad_4_Suspenso_plagio.pdf

5.3.6.2.4 Pràctiques

Informe avaluació tutor Excel·lent

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/Practicas_Informe_avaluacio_tutor__Excelente.pdf

Memòria alumna Excel·lent

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/Practicas_Memoria_alumna_Excelente.pdf

5.3.6.2.5 Treball Fi de Màster

Mostra d’ un TFM qualificat (tutor i tribunal) entre 9-10 (Excel·lent)

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/tfm_tribunal_excelente.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/tfm_tutor_entrega_final_excelente_annotated.pdf

Mostra d’ un TFM qualificat (tutor i tribunal) entre 7-8’9 (Notable)

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/tfm_tribunal_notable.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/tfm_tutor_entrega_final_notable_annotated.pdf

Mostra d’ un TFM qualificat (tutor i tribunal) entre 5-6’9 (Aprovat)

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/tfm_tribunal_aprobado.pdf

http://www.uniba.pro/qua/mptga/restringida/tfm_tutor_entrega_final_aprobado_annotated.pdf

UNIBA 112/112 Comitè d’Avaluació Intern

5.4 ANNEX: Plana d’evidències de l’autoinforme

Seguint les indicacions del document Directrius per a l’elaboració dels informes d’acreditació de les titulacions de la UB el centre opta per oferir totes les evidències del present informe en l’espai habilitat per a tal efecte en el SGIC, accessible en el següent enllaç:

http://www.uniba.pro/wp/datos-e-indicadores/masters/master-en-planificacion-territorial-y-gestion-ambiental/

Així mateix, els indicadors d’informes precedents es troben publicats a l’apartat Datos e indicadores de la web del SAIQU:

http://www.uniba.pro/wp/datos-e-indicadores/masters/

Per a disposar d’informació gràfica estadística dels màsters i graus es pot visitar el següent enllaç:

http://www.uniba.pro/wp/grafiques/