1.Ciència i tecnologia

La tecnologia és la capacitat de resoldre problemes de manera pràctica,

desenvolupant tècniques a partir de la modificació o la creació de

materials i objectes.

La tecnologia es desenvolupa com un procés adaptatiu de l’home al

medi. Amb la ciència i tecnologia aconseguim superar les nostres

limitacions biològiques.

Algunes tecnologies desenvolupades per la humanitat són:

-L’escriptura, els codis, les eines i els materials necessaris per elaborar-la.

-La impremta, que va suposar la generalització social de la cultura.

-Les actuals tecnologies de la informació que acceleren la transmissió de

coneixement, l’aprenentatge i el desenvolupament cultural.

Algunes tecnologies desenvolupades per la humanitat són:

-L’escriptura, els codis, les eines i els materials necessaris per elaborar-la.

-La impremta, que va suposar la generalització social de la cultura.

-Les actuals tecnologies de la informació que acceleren la transmissió de

coneixement, l’aprenentatge i el desenvolupament cultural.

Origen i evolució de l’escriptura

Escriptura cuneïforme (Mesopotàmia 3500 aC)

Escriptura xinesa (ideogrames i pictogrames)

Jeroglífics egipcis

Alfabet grec

Alfabet romà

•La capacitat tecnològica no és exclusiva dels humans. Alguns animals

tenen el que s’anomena PROTOTECNOLOGIA : una capacitat més

limitada per desenvolupar eines a partir de materials de l’entorn natural

amb la finalitat de obtenir aliments o defensar-se.

Per tornar a veure el vídeo vist a classe: www.proyectogransimio.org http://www.youtube.com/watch?v=PmMaP53KzGI&feature=player_embedded

Per tornar a veure el vídeo vist a classe: www.proyectogransimio.org http://www.youtube.com/watch?v=PmMaP53KzGI&feature=player_embedded

Altres exemples:http://www.youtube.com/watch?v=brYncZsWwXkhttp://www.youtube.com/watch?v=C8zkSFeimGQhttp://www.youtube.com/watch?v=YJ5FdYyLwjo&NR=1

2. L’avenç de la ciència i les societats

Falsacionisme de Karl Popper : la ciència progressa contínuament

perquè cada vegada s’apropa més a la veritat. Una teoria antiga es

substitueix per una de nova quan es considera que és més encertada.

Anarquisme epistemològic de Feyerabend: en la ciència tot

s’hi val, i els científics han de tenir llibertat per explorar la naturalesa i,

així, poder innovar.

Teoria de les revolucions científiques de Thomas Kuhn:

Cada època es regeix per un determinat paradigme científic (conjunt de

teories, mètodes, terminologia i instruments científics). Un determinat

paradigme s’haurà de canviar quan presenti força anomalies. Aquest

canvi constitueix una revolució científica.

Veure vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=Yoh_1RGNPPE

La teoria geocèntrica de Ptolomeu no és rebutjada fins el segle

XVI, quan Copèrnic i Galileu, en primer lloc i més tard Brahe i Kepler,

amb ajuda de millors instruments d’observació, van demostrar

l’heliocentrisme, acompanyat d’un canvi de mentalitat social que va

separar la ciència i la religió.

La mecànica clàssica de Newton va ser el paradigme acceptat fins la

teoria de la relativitat d’Einstein.

Exemples de revolucions i progressos científics:

Veure vídeo : http://www.youtube.com/watch?v=V2uGq0BNZbI

Els límits de la ciència

Límits epistemològics (referents a la possibilitat de la ciència

d’arribar al coneixement)

Límits tècnics (l’avenç científic ve marcat per l’avenç tecnològic)

Límits econòmics (moltes investigacions no poden tirar endavant

per manca de recursos econòmics. Necessitat d’implicació per part de

l’administració pública, les empreses i indústries)

Límits o condicionants ètics i legals (La legislació d’un país pot

determinar la prohibició o no d’un experiment. Cal consens per

establir els límits ètics que van lligats a la cultura i creences

religioses i morals)

Problemes socials de la investigació científica

Impacte ambiental: deteriorament del medi natural. Cal

apostar per un desenvolupament sostenible.

Modificacions genètiques: desconeixement de les seves

repercussions en el futur.

Armes de destrucció massiva: representen una amenaça

mundial. Militarització de la ciència.

Conflictes institucionals (internacionals, empresarials,

religiosos)

Època

Paleolític-Neolític Càlcul i coneixements de Botànica i Astronomia. Desenvolupament i ús de materials diversos.

Període Grecollatí Sistematització del coneixement i inici de la ciència contemporània.

Edat Mitjana Obscurantisme per predomini del poder eclesiàstic i de les idees de Aristòtil.Els àrabs fan de pont entre Orient i Occident.

Segles XVI-XVII, Renaixement Revolució científica. S’estableixen els fonaments conceptuals i institucionals de la ciència moderna.La teoria heliocèntrica és un dels exemples d’aquesta revolució. Consolidació de la ciència en quasi tots els camps (Descartes, Leibniz i Newton)

Segle XVIII, Il·lustració Consolidació de les Societats Científiques i Universitats.Elaboració de les primeres enciclopèdies.Predomini del mecanicisme amb la creació de la màquina de vapor que donarà pas a la revolució industrial.

Segle XIX, Segle de la Ciència Edat daurada de la medicina, biologia, química i física, amb gran interès social por la ciència. Canvi de paradigma impulsat per la mecànica quàntica i gran desenvolupament tecnològic.

Segle XX Canvi de paradigma, amb la teoria de la relativitat, el desenvolupament atòmic i la revolució genètica.Avenç enorme en tots els camps de la ciència.

Breu història de la ciència

El període grecollatí

http://www.youtube.com/watch?v=Av65FoROm8I

http://www.youtube.com/watch?v=GMftuSE-bVg

La Revolució Científica

http://www.youtube.com/watch?v=qymCfBWVSGg&feature=related

Galileu: http://www.youtube.com/watch?v=zgSTfgJnkOc

http://www.youtube.com/watch?v=-hRYanzdNp4&feature=related

Newton: http://www.youtube.com/watch?v=5uahZj8TDTE&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=bmuB-Q5upwE

La Il·lustració

http://www.youtube.com/watch?v=zSfEI_TsOOs

El segle XX

Einstein: http://www.youtube.com/watch?v=tgJwqCkWycs

http://www.youtube.com/watch?v=BkLHJ6aqSZg&feature=related

Altres:

http://www.youtube.com/watch?v=nZg83jynt-s

Vídeos relacionats

Ciència i economia

La consideració de l'economia com una ciència parteix de l'època de la Il·lustració

però té limitacions ja que és difícil reproduir experiments socials.

La relació entre economia i ciència queda reflectida en el desenvolupament industrial

i la productivitat (maquinària i tecnologia abarateixen i agiliten els processos).

A partir del segle XIX les indústries tenen departaments d'investigació. Els projectes

d'I+D, amb transferència de ciència i tecnologia, són els que possibiliten el

desenvolupament de les societats actuals.

Ciència i artEncara que semblen contraposats estan relacionats. Així les matemàtiques i

geometria són la base de l'arquitectura.

En enginyeria civil s'aplica el disseny, on ciència i tecnologia estan presents a través

de nous materials i de programes de simulació i modelació.

Un altre exemple és l'art fractal, en el qual usant programes d'ordinador s'obtenen

resultats d'alt valor estètic.

Ciència i religió

El coneixement revelat, obtingut a través de la meditació, l'oració o les

pràctiques religioses no és coneixement científic, encara que gràcies a ell,

grans filòsofs i pensadors hagin arribat a avançar posteriorment en les

seves disciplines.

Del debat entre ciència i religió sorgeixen dues idees:

La fe religiosa forma part de la creença personal d'un individu i ha de

distingir-se del coneixement científic.

Des de la ciència no es pot refutar ni provar l'existència de Déu.

En les societats democràtiques els problemes sorgeixen quan es

qüestionen els límits ètics i morals de determinats experiments i pràctiques

científiques.