El Diari de Sant Felliu, num.18

Número 18 // 20.000 exemplars // maig 2013 // Sant Feliu de Llobregat

La Biblioteca Montserrat Roig fa 20 anys

Un servei a la ciutadania. La biblioteca de Sant Feliu ha fet 20 anys. Per commemorar aquesta efemèride s’han programat una sèrie d’actes que han arrencat aquest mes d’abril. La imatge mostra l’acte que, l’endemà de Sant Jordi, va servir per presentar el vídeo commemoratiu d’20 anys de biblioteca, així com fer un repàs de la trajectòria i significat d’aquesta entitat.

X.m.

Neix a Sant Feliu el grup promotor de la PAH, p.4

El centenari del col·legi Verge de la Salut, p.15

Entrevista al president de la penya Sentiment Immortal, Israel Ruiz, p.20

Entrevista al professor de hip-hop de Blackout, Loewe Dionela, p. 24

el diari de Sant Feliu

El diari dE Sant FEliu no comparteix necessàriamente les idees expressades als arti-cles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors.El diari dE Sant FEliu no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels arti-cles aliens a aquesta redacció.La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

Número 18, maig 201320.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU

Distribució:Podeu consultar l’edició digital a:

Fotografia: Elsa Silvestre 674 35 92 03Director Comercial: Pau Ramell674 35 92 [email protected]ó: administració@eldiaridesantfeliu.comMaquetació, redacció i fotografia: Anabel Raluy LópezRedacció: [email protected]

Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SLNIF: B-65631889 Dipòsit legal: L-1246-2012Adreça: C. Joan XXIII, 7, local08980 Sant Feliu de LlobregatBaix LlobregatContacte: [email protected]èfon: 936 857 683

Torna la Desfilada de Moda a la Fira

Després de molts anys sense que la tradicional desfilada de moda formés part del programa de la Fira Industrial i Comercial i de

les Festes de Primavera, enguany es recu·pera i serà una de les activitats centrals d’aquestes festes juntament, com no, amb l’Exposició Nacional de Roses, tant pel que fa a la desfilada que tindrà lloc a la Sala Iberia, com l’ampli ventall d’activi·tats i tallers programats en l’escenari que es muntarà a la Plaça de la Vila amb la participació d’entitats locals. S’ha de des·tacar l’esforç de la productora Blackout i de Real Pocket’s veritables impulsors de la recuperació d’aquesta activitat.

Són activitats com aquesta, que aple·garà a una dotzena de comerços locals dels sectors de la moda, sabateria, com·plements i perruqueria, les que donen sentit a una Fira Comercial i Industrial, ja que la simple presencia d’estands comer·cials i d’entitats, com cada any, a més del cost que suposa per les arques municipals

en ser subvencionats, no aporta cap va·lor afegir a la finalitat que hauria de tenir una fira comercial.

Les Festes de Primavera i la Fira cada vegada tenen més de Festes de Primave·ra i menys de Fira Comercial, per tant cal donar suport màxim a aquests tipus d’ini·ciatives que poden suposar recuperar el caire comercial de la Fira i una bona promoció pel sector d’activitat comercial que participa.

Tenim el comerç molt tocat per la bai·xada del consum i cal que des de l’Ajun·tament i des de les mateixes associacions de comerciants, que varen impulsar l’ins·trument del Consorci, el potenciïn com un veritable instrument al servei de la promoció i potenciació el teixit comercial de proximitat.

Oportunitats com aquestes, del FEM MODA o, properament, la II Fira de la Cervesa que organitza La Taberna, són les que han de rebre tot el suport del Consor·ci Debotigues i de l’Ajuntament.

la foto del mes

Arriba la Fira i l’Exposició de Roses. El dia del llibre i la rosa va tenir lloc al saló de sessions de l’Ajuntament l’acte institucional de la Diada i la presentació del cartell de les Festes de Primavera 2013 i el regal institucional dissenyat per l’artista local Manel Plana.

Cal millorar el paper de les entitats històriques

Sant Feliu és una ciutat amb una ri·quesa associativa molt important en

tots els camps, però ex·cepcional entre les entitats centenàries amb patrimo·ni a l’àmbit del associaci·onisme cultural. Aquesta excepcionalitat fa que a la nostra ciutat convisquin el Casino, l’Ateneu, el Centre Parroquial i La Unió Coral, totes elles entitats de més de 100 anys (tret del Centre Parroquial) i que mantenen importants edificis que a l’hora de la veritat son més aviat patrimoni de la ciutat.

Entitats que han vist i protagonitzat la vida cul·tural, lúdica i festiva de la ciutat des de fa molts anys. Amb la celebració el novem·bre passat del 120è aniver·sari de La Unió Coral vaig tenir l’ocasió de revisar a l’Arxiu Històric molta docu·mentació que feia referencia a l’entitat, entre elles molts programes de festa major de la pròpia entitat dels anys 50 als 70, fonamentalment.

És evident que ara la re·alitat associativa es ben di·ferent, i algunes d’aquestes entitats a més de la seva pròpia activitat acull i col··labora amb altres entitats

opinió editorial

Elsa Silvestre

OPINIÓ2 el diari de Sant Feliu · maig de 2013

de la ciutat. Però les entitats amb pa·

trimoni tenim problemes i necessitats complexes que haurien de ser abordades des de la globalitat de totes elles, alhora que hauríem de cercar sinèrgies i evitar du·plicitats que redundarien en una major qualitat cultural, entitats més fortes i eficièn·cia econòmica d’uns recur·sos cada vegada més minsos.

Un tema que s’ha d’abor·dar es l’IBI d’aquest edificis propietat de les entitats, però amb uns usos i fi·nalitats comunitaris. No sembla suportable per les exigües finances de les en·titats rebuts d’IBI de 9.000 euros, com és el cas de La Unió Coral. Fins i tot la part d’activitat econòmica que tenim (el rendiment del bar) s’acaba revertint to·talment en el sosteniment de les activitats.

Cal reformular la parti·cipació d’aquestes entitats en la fiscalitat municipal, de manera que no suposi un llast tant gran i ens per·meti continuar treballant en la difusió i promoció de la cultura.

Juan Antonio VázquezPresident de La Unió Coral

CIUTAT 3maig de 2013 · el diari de Sant Feliu

En los últimos años ha habido al·gunos conflictos que han causa·do el malestar de algunos ciuda·danos con algunos agentes de la

policía local. Se trata sobretodo de mul·tas de tráfico viario, pero la impotencia está más relacionadas con el comporta·miento de los agentes que con la innjus·ticia de la multa por sí sola.

Es el caso de Francisco Urbano, que ha acudido hasta el Síndic ante la impo·tencia de ver negada su versión, pese a contar con un testigo. Los hechos se re·montan a Julio de 2011, cuando este ciu·dadano estacionó su vehículo en un lu·gar no permitido. Él se encontraba cerca y vio como se acercaba un agente de la policía municipal para multarlo. Enton·ces, Urbano salió para sacar el coche.

A partir de aquí, las dos versiones di·fieren. Urbano sostiene que el agente no le avisó en ningún momento de que le interpondría una multa, y asegura que el agente sólo le dijo que se fuera y que se quedaba allí para vigilar que, efectiva·mente, Urbano se marchaba dejando el acceso libre. Cuál fue su sorpresa cuando recibió la una notificación de la denuncia por infracción circulatoria donde se es·pecifica que no se entregó en mano “por estar ausente el conductor del vehículo”.

“Urbano sostiene que el agente no le avisó en ningún momento de que le interpondría una multa”

Ante lo que él considera una falsedad, Urbano interpone un recurso porque lo transcrito no se ajusta a lo que sucedió, ya que Urbano asegura que el agente le indicó que se fuera, como así verificó un testigo ocular cuyo nombre le adjuntó,

“Me encuentro desvalido ante este abuso de la administración”

pero recibe una negativa por parte del regidor de Seguridad Ciudadana, Manel Martínez. Una vez agotada la vía admi·nistrativa, Urbano eleva entonces un recurso de reposición al alcalde para re·cibir una respuesta negativa a lo que él desea, una aclaración de los hechos y es entonces cuando decide dirigirse al Sín·dic de Greuges municipal.

El Síndic acepta la declaración del testimonio ocular de los hechos. Ya ha transcurrido un año y Francisco Urbano paga la multa con recargo ante el Or·ganismo de Gestión Tributaria. A prin·cipios de este año, el Síndic le informa de que aparece un nuevo elemento en el informe que solicita al Ayuntamiento, que es la imputación de desacato a la au·toridad al haber abandonado el lugar de los hechos cuando el citado agente iba a multarle y a pesar de pedirle que se que·dara. Además, en dicho escrito el Síndic indica que “el Ayuntamiento no tiene en cuenta la existencia de un testigo ocular de los hechos”.

Urbano no ceja en su intento de es·clarecer los hechos, y vuelve a enviar un escrito al alcalde solictándole una inves·tigación por su parte y un careo con el agente. El concejal de Seguretat Ciutada·na contesta a la carta como si esta fuera un recurso camuflado. Así pues, Urbano vuelve a solicitar una reunión a Martí·nez, para defender su “honorabilidad”. Hace un mes, Francisco Urbano solicitó una entrevista personal con el alcalde que, a día de hoy, todavía no tiene res·puesta.

El Síndic considera que en la resolu·ción sancionado, “el Ayuntamiento no da un respuesta suficientemente motivada, en especial al no tener en cuenta al testi·go de los hechos”.

Urbano quiere llegar hasta al final. Se pregunta como es que si abandonó el lu·

gar de la infracción a pesar del requeri·miento no se le multó también por este hecho agravante, o porque no se levan·tan medidas contra él si es que está min·tiendo. Y, sobretodo, se pregunta porque el agente le invitó a largarse sin hacer ademán de sancionarle.

Urbano asegura que las versiones no dejan de contradecirse ·pues retiraron la afirmación de que estaba ausente de una de las notificaciones- y dice que se en·cuentra desvalido ante lo que considera “abusos de la administración”.

Discrecionalidad Ante estos hechos, el subinspector jefe de la Policía Municipal de Sant Feliu, Raul Vidal, sostiene que “los agentes están acogidos al principio de discrecio·nalidad”, es decir, que los agentes tienen la potestad de aplicar la normativa como consideren necesario dentro de unos parámetros. “En los 70 sí que había una comisión sobre multas cobradas, pero ahora no hay instrucciones para que se multe más y nosotros no lo hacemos”, dice.

Vidal considera que algunas de las personas de las que reciben quejas no aportan pruebas de su versión y también lamenta que se realicen provocaciones a través de las redes sociales como, dice, han hecho algunas de las personas mul·tadas.

El subinspector considera que se tra·ta de “personas concretas que hacen mucho ruido y no de un problema gene·ralizado”. Defiende que todo el mundo tiene derecho a la presunción de inocen·cia, pero mentir ante un juez es un agra·vante.

Reconocimiento y actividadesMás allá de las polémicas, lo cierto es que además de controlar el tráfico, la

policía municipal tiene otras funciones y realiza variadas actividades. A finales de marzo se celebró Día de las Escuadras, festividad patronal del Cuerpo de Mos·sos d’Esquadra, que se celebró el jueves 11 de abril en Pallejà. Se trata de un re·conocimiento a actuaciones relevantes, que en el caso de Sant Feliu se concretan en el caso de un agente que socorrió a la víctima de un incendio que se declaró el 27 de Junio. La persona se encontraba inconsciente, y saltó al balcón antes de que llegasen los bomberos. Así pues, el agente de la Policía Local, Miguel Mora Alonso, recibió una felicitación pública en el marco de la conmemoración.

Otra nota positiva es la visita que los alumnos de P4 de la escuela pública Sal·vador Espriu hicieron el 16 de abril a la comisaría de la Policía local. Los niños hicieron un recorrido por las instalacio·nes y pudieron ver los automóviles y las motos que utilizan los agentes de este cuerpo de seguridad. Los niños y niñas desayuno en el comedor de la comisaría y utilizaron también el aula de la policía durante un rato. Al finalizar la visita, to·dos los alumnos recibieron un carné de policía que hicieron con la fotografía de cada niño y niña.

Esta no es la única actividad de la Po·licía Local para los colegios, ya que tam·bién realiza jornadas de educación vial en todas las escuelas e institutos de Sant Feliu a partir de primaria. Además, una vez al año, hacen un circuito de bicicle·tas con la colaboración de la empresa Monty, que se hace en el colegio Falgue·ra. Otra de las actividades es conocer las motos, que cuenta con la colaboración de Honda y que va variando de ubica·ción. Por último, a finales de Septiembre siempre preparan alguna actividad con los niños y niñas, como conocer el tra·bajo de los perros rastreadores u otras.

Francisco Urbano libra una lucha burocrática contra una versión policial que califica de falsa

CIUTAT4 maig de 2013 · el diari de Sant Feliu

Nombrados los representantes del Consejo Asesor de Urbanismo

Neix el grup promotor de la PAH Sant Feliu

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca aplega diferents persones amb problemes per fer front al pagament de les seves hipoteques. Està disseminada per tota Espanya, amb una

implantació particularment important a Barcelona i les seves rodalies, un dels indrets on tant la bombolla immobiliària com els estralls de la crisi, amb EROs i deslocalitzacions, ha fet més mal. Ara per fi ha arribat a Sant Feliu de Llobregat, no la PAH, que es formalitzarà

La comissió vol aconseguir el suport dels partits contra el desnonamentsen un futur, sinó la seva comissió promotora. Ha nascut per la iniciativa d’algunes persones de l’Associació de Veïns del barri de Falguera. La idea de crear·la va sorgir arran d’una xerrada sobre el tema a l’Ateneu Santfeliuenc a principis de març. Dos dels membres del grup treballen des de fa 3 mesos com a voluntaris del Servei de Mediació de l’Habitatge de Cáritas. Durant 3 hores a la setmana, fan d’intermediaris entre les persones en dificultats i les entitats financeres, mediació fruit del conveni que l’Ajuntament va signar amb Cáritas al mes d’octubre.

Assessorament i acompanyamentEl col·lectiu està format per més de 20 persones, però esperen poder seguir creixent, i mantenen el contacte amb la

PAH de Sant Boi, la qual els forma davant de les diverses problemàtiques. Les assemblees, cada dijous, compten amb la presència d’afectats que busquen assessorament. Habitualment, davant de la possibilitat de desnonament, el primer pas que han de fer els afectats és acudir als Jutjats i demanar un advocat d’ofici. A més, des de la web de la PAH es pot descarregar un document per demanar al banc la dació en pagament.

Moltes vegades els afectats i afectades no compten

amb la informació suficient, ni tan sols sobre la situació que pateixen, ja que l’entitat bancària procedeix sense informar·los. Sovint es tracta de casos en què les persones cometen impagament en trobar·se en situació d’atur de llarga durada. La PAH els hi ofereix informació pràctica, però també, i sobretot, els donen acollida davant d’una situació d’extrema angoixa i solitud, ja que moltes persones viuen les seves dificultats en silenci per vergonya o sentiments de culpabilitat. A canvi de prestar·los ajuda, la plataforma d’afectats només demana la implicació d’aquests amb el grup i les activitats que duguin a terme.

Properes accionsAra el grup de suport està posant en marxa una moció, que preveuen poder entrar al proper ple municipal, per demanar als partits que aprovin una sèrie de mesures davant dels desnonaments, i que anirà acompanyada del suport de diverses entitats de Sant Feliu. A més d’això, la comissió està seguint la campanya de la plataforma ‘Primavera verda’, que busca visualitzar la solidaritat amb els afectats i fer més ostensible el problema mitjançant la posada de teles d’aquest color -samarretes, banderoles, mocadors- a finestres i balconades.

El grup de suport a la PAH de Sant Feliu rebrà aquelles persones interessades a demanar suport al local de l’Associació de Veïns del barri de Falguera, que es troba a la Plaça Rafael Alberti, cada dijous a partir de les 7 de la tarda.

Los integrantes del Consejo Ase·sor de Urbanismo fueron nom·brados el 15 de abril en el salón de sesiones del Ayuntamiento.

El Plenario del Consejo está formado por representantes del ámbito político, por técnicos expertos de la ciudad y por re·presentantes de la ciudadanía con las en·tidades vecinales a la cabeza. El primer encargo que han recibido los represen·tantes del es debatir el Plan estratégico

de movilidad ciudadana.El Plenario del Consejo Asesor de Urba·

nismo de Sant Feliu está presidido por el alcalde de la ciudad, Jordi San José, y tie·ne como vicepresidenta la teniente de al·caldía del Área de Servicios Territoriales, Lidia Muñoz. Entre el resto de miembros del Consejo figuran representantes de to·dos los grupos políticos municipales, dos de Iniciativa per Catalunya·Verds, uno de Convergència i Unió y ninguno del Parti·

do Socialista, que se negó a incluirse en el consejor por su carácter meramente con·sultivo. Ttambién hay representantes de las asociaciones de vecinos de La Salud, Can Calders y Les Grases y de la AAVV de Falguera y Can Maginàs, así como el presi·dente del Consorcio de Comercio de Sant Feliu. En lo que respecta al ámbito técni·co, forman parte del Consejo un ingeniero paisajista, dos arquitectos urbanistas, un licenciado en Ciencias ambientales y un

arquitecto técnico. El plenario del Conse·jo Asesor de Urbanismo se reunirá un mí·nimo de una vez al año y su reglamento, como órgano consultivo, informativo y de·liberativo, se aprobó en la sesión plenaria celebrada el 23 de febrero de 2012. Su fina·lidad es asesorar e informar en materia de urbanismo, como en el tema del soterra·miento y el Torrent del Duc, siempre que el Ayuntamiento le consulte, mediante la elaboración de informesh.

7el diari de Sant Feliu · maig de 2013

Pompas Fúnebres, inversions per millorar

Pompas Fúnebres de Badalo-na (PFB) va iniciar fa gairebé una dècada un procés d'ex-pansió territorial que l'ha

portat a gestionar serveis funeraris d'altres poblacions i a ser present a diversos municipis del baix Maresme i a Sant Feliu de Llobregat. L'empre-sa, fundada l'any 1947 a Badalona, va fusionar-se l'any 1996 amb tres com-panyies més i així va néixer Pompas Fúnebres de Badalona SA. La con-sellera delegada de PFB, Ana María Gassió, explica que l'any 2003 l'em-presa va obrir els seus horitzons i es va plantejar l'expansió. “Teníem clar que havíem de ser una empresa fu-nerària moderna, de servei, i ho hem assolit”. El creixement s'ha fet a base d'inversions no només en tanatoris i serveis funeraris sinó també en l'àm-bit de la gestió de cementiris.

L'any 2004 van guanyar el concurs públic per construir i gestionar el ta-natori de Teià; recentment han ampli-at i renovat el d'Alella i, a hores d'ara, estan construint un tanatori a Premià de Mar. L'expansió s'ha dirigit també

cap al sud. PFB ja treballava com a empresa de serveis funeraris a Sant Feliu de Llobregat quan el 2007 va aconseguir la concessió per construir i gestionar el tanatori. A Badalona, a més del tanatori, també s'ocupen de la gestió dels serveis d'inhumació als dos cementiris.

Diversificació de serveisLa consellera destaca que al creixe-ment territorial s'hi ha sumat també una ampliació de la cartera de ser-veis. Pompas Fúnebres de Badalona s'enorgulleix d'haver creat a Bada-lona el primer tanatori de Catalunya que oferia una atenció integral als fa-miliars dels difunts, des de la trami-tació de la defunció fins a tots els pre-paratius per a la cerimònia de comiat i la posterior inhumació o cremació de les restes. A aquests serveis n'hi han anat afegint d'altres com l'aten-ció psicològica i els diversos tràmits de gestió documental que s'han de fer després d'una defunció. A més, Gassió afegeix l'aposta per la tasca pedagògica, que consisteix a explicar

a les famílies que opten per la inci-neració que les cendres no es poden abocar a qualsevol lloc. “Els diem que es tracta de restes que no són innòcues per al medi ambient i que, per això, s'han de dipositar als llocs adequats per fer-ho.”

Tot i el creixement, el sector no s'escapa de la crisi. “Per aquí hi ha de passar tothom, en la majoria dels ca-sos les famílies hi arriben resignades i amb la voluntat de fer un bon comi-at al difunt, però cada cop s'hi miren més”, assegura Gassió, que xifra en un 10% la reducció de la despesa dels funerals. Els ha afectat molt la refor-ma de l'IVA, amb un increment del 8% al 21%. “Hem hagut de negociar amb les companyies d'assegurances i assumir una part d'aquesta pujada perquè el pressupost de les famílies no permet aquesta pujada.”

Manté que això s'està fent mi-rant que la qualitat dels serveis no se'n ressenti i explica que han hagut d'ajustar l'oferta a les possibilitats econòmiques dels clients. Més del 60% de les defuncions que tramiten

tenen contractada una pòlissa d'as-segurances, fet que ajuda a reduir la morositat ja que l'asseguradora paga les despeses. Tot i les dificultats del moment, l'empresa no ha de fer front a un nombre significatiu d'impaga-ments i per això no renuncien a fer inversions per millorar.

Gestionar la diversitatPompas Fúnebres de Badalona atén cada any 3.000 famílies en una zona de gran diversitat cultural i, per això, s'hi ha hagut d'adaptar. Es detecta un creixement del nombre d'homenat-ges pòstums laics però els funerals religiosos continuen sent majoritaris i, per això, l'empresa disposa d'as-sistència religiosa catòlica, el servei més demanat ja que, tot i l'increment, les cerimònies laiques no superen el 5% del total. Gassió ho atribueix a la mitjana d'edat dels difunts: “Es trac-ta de gent gran que són creients i els seus familiars ho fan per respecte.” Una altra tendència que va en aug-ment són les incineracions, que ja representen el 50% del total.

9el diari de Sant Feliu · maig de 2013 CIUTAT

Jornades gastronòmiques ‘La Cuina de les Roses’Recull fotogràfic Elsa Silvestre

10 el diari de Sant Feliu · maig de 2013ESPECIAL FIRA

Del divendres 19 d’abril al diu-menge 2, Sant Feliu va celebrar la segona edició de La cuina de les roses, una iniciativa de

l'Associació Amics de les Roses amb el suport de l'Ajuntament de Sant Feliu per fomentar el coneixement de la flor que simbolitza la ciutat.

L'objectiu és promoure els sectors de la restauració i la pastisseria locals a tra-vés de la rosa. Les Jornades gastronò-miques s’han celebrat per segona vega-da al restaurant pedagògic de l'escola d'hostaleria de l'IES Martí Dot, ubicat als jardins del Palau Falguera.

Durant les jornades, professionals de la cuina santfeliuenca van preparar en directe deliciosos plats amb flors com a elements secundari o principal, i sobretot roses.

Es van cuinar receptes tan originals com la torrada de brandada amb roses de bacallà, peres al vi de roses, ‘bavarroi’ de roses o turbot amb puré de roses i pèsols de llàgrima. Entre les postres, van des-tacar unes piruletes de xocolata blanca amb roses i pètals i les trufes amb pètals.

També es van poder tastar còctels amb roses i una cervesa artesana elaborada amb roses. A la plana web lacuinadeles-roses.cat podreu veure les fotos i vídeos complets de l’elaboració i degustació dels plats i consultar receptes. Aquesta ha estat, sens dubte, una gran demostra-ció de creativitat dels cuiners i cuineres de Sant Feliu i la cuina amb roses s’ha constituit en una cita ineludible i original prèvia a la festa.

Pastissos de roses i mercat de pagèsEn el marc de les Jornades gastronòmi-ques es va organitzar també el concurs de pastissos de roses. El concurs estava obert a la participació de tothom, sempre i quan no sigui professional de la pastis-seria. Com a activitat paral·lela però in-dependent d’aquesta, el dissabte 20 i el diumenge 21, de 10 del matí a 2 del mig-dia es va celebrar al pati del Palau Fal-guera un Mercat de pagès, on pagesos locals van posar a la venda productes del camp frescos i de proximitat. L’activitat és una iniciativa dels pagesos locals i dels Amics de les Roses.

Tast a les Festes de Primavera

11el diari de Sant Feliu · maig de 2013 ESPECIAL FIRA

Les Jornades gastronòmiques són el preàmbul de Les Festes de Prima-vera i la 55a Exposició Nacional de Roses que s’instal·larà al Palau Fal-

guera. Tot i que les Jornades, amb una du-rada de tres dies, van suposar un avança-ment i, mai més ben dit, un ‘tast’ de la Fira de Primavera, i tot i que les persones que van assistir al Palau Falguera van poder gustar els àpats cuinats durant les demos-tracions de cuina, quan de veritat es po-dran degustar serà durant les Festes que se celebraran, com és habitual, del 10 al 13 de maig. Aquests dies, els restaurants par-ticipants a la iniciativa inclouran en la car-ta els plats elaborats durant les jornades i les pastisseries vendran les seves postres, com ja va passar l’any passat.

A més, i en el marc de l'Exposició es podran veure i olorar més de 10.000 roses

(entre roses d'hivernacle, roses de jardí i rosers en flor) de més de 150 varietats di-ferents. Com ja és habitual, hi haurà roses procedents de diferents punts de Catalun-ya, Espanya, Europa i de la resta del món.

La sala del restaurant de l’Institut Martí Dot s’ha fet petita per acollir la gran quan-titat de públic que ha assistit a les darre-res demostracions en directe de les jorna-des gastronòmiques de la rosa. Al matí de diumenge es va poder veure, i degustar, els plats de l’Institut Martí Dot, del bar de l’Ateneu i de la pastisseria Can Plana.

També va tenir lloc el lliurament de premis del concurs de pastissos, que pos-teriorment també ha pogut ssaborir el pú-blic. Al certamen també s’han pogut veure cares conegudes com la de la poetessa Joana Raspall, que ha assistit a les últi-mes sessions.

Fira de Primavera

12 el diari de Sant Feliu · maig de 2013CIUTAT

40 anys de la mort de Martí Dot (1900-1973)

Martí Dot i Parellada va néi·xer el 14 d’abril de 1900, al número 18 del carrer de Masovernou, l’actual ca·

rrer Joan Maragall, i va morir el 26 de gener de 1973, als 72 anys, a l’entresòl de la casa número 36 del carrer General

Moscardó, ara Pi i Margall. Era de família obrera, de fet els seus pares treballaven a la fàbrica de Can Bertrand de Sant Fe·liu. Ell mateix va començar a treballar de molt jove en la metal·lúrgia. Com a tre·ballador que era, tal com escrigué Agus·tí Vilar en La poesia de Martí Dot, Dot no podia accedir amb facilitat al món de la cultura i s’inicià de manera autodidacta ae la poesia a través de la lectura dels poetes catalans; especialment li agrada·ven autors tan populars com ell: Jacint Verdaguer i Josep Carner.

A partir d’aquí, va començar la seva incursió en el món literari, presentant les seves composicions poètiques a cer·tàmens i revistes locals. Premiaren un bon grapat dels seus poemes en concurs i jocs florals de Manresa, Cornellà, el Prat, Sant Vicenç dels Horts, Barcelona, i es·pecialment, Sant Feliu.

Encara que el gruix de la seva obra son els poemes, Martí Dot també va escriu·re obres de teatre i guions radiofònics, la majoria dels quals encara són inèdits i s’haurien de recuperar i incorporar al nostre llegat.

El poeta del pobleL’Ajuntament de Sant Feliu ha editat bona part del seu corpus poètic a Poesies. A més, la regidoria de cultura de l’Ajuntament de Sant Feliu va crear el premi Martí Dot adreçat a poetes joves, amb la intenció de

ser una primera plataforma de les seves produccions. Un guardó que va impulsar la també poetessa Joana Raspall, un al·tre personatge il·lustre que fa la centena aquest any i per a qui el premi havia de ser “la festa de la poesia”.

El premi de poesia que du el seu nom testimonia el llegat que va deixar a la ciutat

La guanyadora de l’edició passada del concurs, Laura Rosich, signant el seu llibre.Un nou segell homenatja Martí Dot.

CIUTAT 13el diari de Sant Feliu · maig de 2013

Conxita Safont va començar a estudiar les tècniques de relaxació al Centre d’Estudis de la Conducta de Sabadell l’any 1994, un apre-nentatge que va durar 8 anys. Les tècniques de relaxació ajuden la persona a centrar-se, a trobar espais de més calma i més

tranquil·litat, però també de més contacte amb ella mateixa.Conxita Safont segueix un protocol de relaxació. La persona relaxa cada

part del cos i es concentra en cadascuna d’elles, sentint-les. Després, la per-sona es relaxa una mica més fins que finalment hi ha una visualització, per

Aprendre a relaxar-se

exemple, una platja. Es tracta de gaudir del mateix que la persona gaudiria en un estat de no relaxació: la sorra, l'ai-re, el so de l'aigua. Per què una imatge? Doncs perquè nos-altres estem habituats a tenir sempre quelcom en la ment, no estem acostumats a deixar la ment en blanc. Al respecte, Conxita Safont explica: “Es per això que al crear una imatge mental, com per exemple una platja, resulta molt més fàcil passar d’estar molt tranquil a no pensar en res, sense ado-nar-te.

L'estat de relaxació també es coneix coma a estat alfa. Es diu així perquè el cervell, quan està en un estat de semivigí-lia, produeix produeix fonamentalment ones alfa, i malgrat aquest estat de relaxació som capaços de mantenir el con-trol de pensaments i emocions. La relaxació demana esforç però qualsevol pot introduir-se en la pràctica. Cada cop es fa servir més.

Quins són els beneficis?Amb el temps, la pràctica de la relaxació modifica l'estructura del cervell, que té molta plasticitat. Resoldre una fòbia és, en certa manera, reorganitzar les neurones. Els estudis demostren que les tècniques de relaxació tenen múltiples beneficis a diferents nivells: millora del benestar i de la salut física, mental i emocional i de la capacitat de concentració i de la memòria. Són un bon preventiu per les malalties en general i especialment per les neurodegeneratives (Alzheimer, Parkinson..).

Per això, la relaxació es fa servir en molts àmbits: en psicologia i psiqui-atria en el tractament de tot tipus de trastorns, especialment ansietat, fò-bies i trastorns obsessius-compulsius. En medicina, com a complement en el tractament de tot tipus de malalties, donat que millora léfectivitat dels tractaments i diminueix el consum de medicaments. Facilita els processos de curació i la recuperació en postoperatoris, disminueix malestars físics, com el dolor d’esquena o el mal de cap, alleuja dolors crònics com els de la fibro-miàlgia i és eficaç en alguns tipus dínfertilitat, etc..

A nivell empresarial, es fa servir per ajudar al con-trol déstrès dels treballadors i per millorar-ne el ren-diment. A nivell acadèmic sóbserven millores tant en láprenetatge com en les relacions interpersonals entre els alumnes i amb els professors. A nivell esportiu aug-menta espectacularment el rendiment, i és que 1 hora de relaxació profunda equival pràcticament a una nit de son. “Amb la relaxació millora la qualitat de vida; et sents més fort, més serè, més sòlid, més lliure i segur. I t’ajuda a ser feliç”. A més, els infants fan la relaxació de manera molt espontània i alguns centres educatius, com léscola Santa Maria de Cervelló, la practiquen.

InvestigacionsLes investigacions avalen els seus beneficis. L’Escola de Medicina de Har-vard ha fet meditar persones sense experiència en la pràctica, durant 8 set-manes una mitjana de 20 minuts al dia. Els resultats mostren que millora l’empatia, l’estrès, l’autoconsciència i la presa de decisions. Un altre estu-di de la Universitat de Kentucky ha comprovat que la relaxació estimula la concentració encara que es privi a la persona de son. A l´Hospital del Mar a Barcelona, léquip de la Dra. Susana Carmona han arribat a conclusions com que la pràctica de 20 minuts diaris de relaxació fan que aprofitem millor el nostre cervell. Safont ho explica: “El cervell és una orquestra: generalment fem servir dos instruments i la relaxació t’ensenya a que toqui tota la banda”.

el diari de Sant Feliu · maig de 2013CIUTAT14

Arriba la segona edició del Concurs de Joves Talents després de l’èxit de l’any passat

L’Associació de Veïns de La Sa·lut i La Salut Comerç, amb l’Ajuntament de Sant Feliu a través del projecte Fem Barri,

de manera conjunta, organitzen el pro·per dia 31 de maig la segona edició del Concurs de Joves Talents.

Aquest certamen té per objectiu pro·moure la participació i donar a conèi·xer aquells joves que inicien un camí professional en el món de l’espectacle musical o teatral. Joves Talents II està adreçat a joves d’entre 16 i 30 anys que vulguin presentar un espectacle en grup o en solitari, que s’emmarqui

dins les especialitats de música, ball o arts escèniques com teatre, clown o acrobàcia. Els aspirants hauran de preinscriure’s i passar una selecció prèvia, on es prioritzaran aquelles persones residents a Sant Feliu.

El certamen es celebrarà divendres 31 de maig a partir de les 22 h, i els concursants podran desenvolupar el seu espectacle en un escenari instal·lat a la Plaça de la Salut.

Plataforma per a nous talentsA la passada edició van actuar més de 85 joves en 17 grups diferents, i va su·

posar un impuls a nivell professional per grups com els finalistes Soul 16, que ambientaran musicalment la des·filada de Fem Moda, o com la guanya·dora del concurs Hanneh, cantautora que actuarà en el marc de les Festes de Primavera. Joves Talents estarà dina·mitzat pel alumnes de la Casa d’Oficis d’animadors socioculturals, i comp·tarà amb la producció de l’empresa lo·cal Blackout Producciones.

Punts d’informació: Casal de Joves (c/ Laureà Miró, 118-122) i pàgina de Facebook del concurs www.facebook.com/concursjovestalents

Viernes 31 de Mayo22.00 horas:II Concurso de Talentos

Sábado 1 de Junio11.00 horas: Taller de Circo (Diables de La Salut)Animación Infantil (Diversidad Lúdica)

18.00 horas: V Concurso de tortillas (La Salut Comerç)Actuación grupo de baile ASPRODIS18.30 horas: Grupo de baile JOAN DE BATLLE

19:00 horas: Demostración MOLERO SPORT

20.00 horas: Festival Funky(“Dance-Fitness Pallejà”; AVV Can Maginàs : “Last legend” y “Only Dance”; La Unió Coral: “New Legend”; Esplai Sant Feliu: “Free Soul”; AMPA Gaudi-Esplai Sant Feliu: “The ladies dancer”; “Ginger UP” La Unió Coral; “Slim Dance” La Unió Coral)

21.30 horas: Cena Popular, entrega de premios del Concurso de tortillas

23.30 horas: Disco Show LINIS

Domingo 2 de Junio10.00 horas: Concentración vehículos antiguosTaller de mujeres artesanas

13.00 horas: Misa rociera18.00 horas: Real Pocket’s Dance19.30 horas: “Chincheta” Show20.00 horas: “Chirigotas” Peña Bética de Sant Feliu 20.30 horas:Actuación “Senderos de Gloria”22.00 horas: Especial Nit de Foc (Diables de la Salut)

VIII Fiestas del Barrio de La Salut

Col·laboren en la difusió:

· CIABBATTA · FARMÀCIA TAULÉ MARTÍ· CENTRE DE IOGA ANANDA· PERRUQUERIA NOVA LÍNIA· L’OM · CINEBAIX

Rutinària es diu de la per·sona que obra de manera mecànica i involuntària.

Ens podem preguntar en quin percentatge les accions que rea·litzem a la nostra vida obeeixen a aquesta actitud d’obrar. És cert que hi ha tota una sèrie de coses que podem fer de forma irreflexiva perquè no comporten risc i seria malmetre recursos abocar energia creativa a l’acció, però cal discer·nir totes aquelles que necessita·rien una atenció especial per no errar en la decisió. Plantejo aquest “pensament” perquè molt sovint observo com les persones volen canvis en la seva vida sense posar de la seva part un aire diferent en l’acció del dia a dia. Per il·lustrar·ho, vaig trobar molt interessant el que m’explicava l’altre dia una persona propera que es desplaçava diàriament amb una maleta gran i que era la cinquena vegada que vi·sitava un client de la part alta de la ciutat, i la veritat se li feia bastant pesat. Vet aquí que l’últim dia en sortir del metro es va equivocar i va anar per la dreta en lloc de l’esquerra que anava sempre, i ja està, arribava la solució al seu pro·blema... Acabava d’ensopegar amb unes escales mecàniques que li es·talviaven l’esforç de pujar. El pagès mentre treballa la terra pot xiular, distreure’s amb el cant d’uns ocells, olorar els perfums que li arriben... però al moment de sembrar ha de parar atenció al que tria perquè si planta cebes no podrà collir pata·tes. Tan senzill com això! Apartem la rutina de les coses importants de la nostra vida. Adéu.

CIUTAT el diari de Sant Feliu · maig de 2013 15

‘Els Padres’ celebren el seu Centenari Diversos actes commemoraran el naixement del centre

El 1913 obria a Sant Feliu un cen·tre que acollia als nens amb problemes socials i familiars. La Congregació va ser fundada

al 1839, a Marsella, pel sacerdot Char·les Fissiaux. Rep el nom de Sant Pere ad Vincula (Sant Pere alliberat de la pre·só), ja que la missió seria acollir ado·lescents i joves que en lloc d’anar a la presó, ingressarien al centre. El nom prové d’un passatge de la Bíblia (Fets dels Apòstols, 12), en el qual s’explica que Sant Pere, encadenat a la presó, és deslliurat per un àngel. Charles Fissiaux volia fer el mateix amb els nois.

Ja en els 60, al centre de Sant Feliu es va transformar en escola, i d’aquesta manera va ser el primer col·legi masculí de la ciutat que va ser reconegut pel Mi·nisteri. Aquest fet va oferir la possibili·tat als estudiants de llavors de no haver de desplaçar-se fins a Barcelona.

El tret de sortida del centenari va co·mençar el 3 de desembre de l’any pas·sat, per completar un any de commemo·ració que finalitzarà el 5 de Desembre de 2013. Aquest inici del centenari con·sistir en una celebració litúrgica al pati del centre escolar. Pel que fa al passat 3 de maig, a un quart de 12 els mem·bres del col·legi van assistir a un missa d’acció de gràcies a la catedral de Sant Llorenç, que es va concloure amb una celebració al pati del centre, que va co·mençar a les 8 i a la qual van assistir més de 500 persones entre exalumnes, professors i pares, un sopar solidari i música després. Els ex·alumnes, recor·dant temps passats, es van reunir amb els companys de la seva dècada. Els be·neficis del sopar estan destinats als dos centres que la Congregació ha creat a Brasil per a ocupar·se de nens ·de for·ma preventiva, en un d’ells· i oferir, en l’altre, programes de formació profes·sional per a adolescents i joves sense possibilitats econòmiques. Així afavo·reix una integració positiva en la so·

cietat dels adults. Aquests dos centres estan en la línia de la filosofia que va inspirar la fundació de la Congregació.

Futurs actesEl 8 de maig el Col·legi Verge de la Sa·lut rebrà uns altres dos col·legis locals adherits també a la Fundació Escoles Cristianes de Catalunya, a la qual per·tanyen uns 400 centres. Serà amb mo·tiu d’una trobada conjunta dins del Programa Família Escola, Acció Com·partida (FEAC), creat i fomentat per la Fundació i en la qual hi participen més de 100 centres.

Hi haurà més cites commemorati·ves, ja que el Verge de la Salut estarà present a la Fira de Primavera els dies 10, 11 i 12 amb un estand, en el qual es vendran manualitats amb finalitats soli·dàries, s’exposaran treballs d’alumnes i es realitzaran tallers.

S’ha previst, també, la celebració d’un Torneig esportiu el 27 de Setembre i una exposició, especialment de foto·grafia, dels 100 anys d’història del cen·tre, els dies 10 i 11 d’Octubre. Queden pocs documents del centre perquè en van desaparèixer molts durant la Gue·rra Civil, però s’exposaran els que estan recollint ja dels ex·alumnes.

El proper 5 de desembre, una Euca·ristia clausurarà els actes del Centenari.

Rutina o reflexió?

L’apadrinament del Palau Falguera

Per cinquè any consecutiu, els alumnes de 2n d’ESO del Col·legi Mare de Déu de la Mercè hat dut a terme aquest projecte educatiu, que culmina amb la repre·sentació de la història del Palau Falguera i diversos

personatges rellevants de la ciutat com la poetessa Joana Raspall, l'historiador Llorenç Sans, el roserista Pere Dot, el terrisser Pere Grané, el poeta Martí Dot i els pintors Joan To·rras i Manel Plana.

Es compleix així el nostre compromís de fer accions edu·catives amb els nostres alumnes perquè coneguin la ciutat,

els seus personatges i aquesta “joia” de Sant Feliu, que és el Palau Falguera.

Per això, en aquesta edició especial d'homenatge a Joana Raspall, com es va fent des del 2008, es representa l'episodi de la seva vida, quan l'any 1936 en iniciar·se la Guerra Civil, va salvar els textos originals del llibre El Calaix de Sastre (s. XVIII), que eren al Palau Falguera. A més a més, aquest any, els alumnes dins l'obra, han recitat 10 poemes de l'autora, com part dels actes de reconeixement que fa la nostra escola a la que és la poetessa de Sant Feliu, la Sra. Joana Raspall.

CIUTAT16 el diari de Sant Feliu · maig de 2013

“Hi haurà una vinculació especial entre roses i poesia i crec que cal que ho aprofitem”

Arriba una de les cites més importants de la nostra ciutat, la 55a Exposició Na-cional de Roses i la 34a Fira Comercial i Industrial del Baix Llobregat. El tret de sortida de les Festes de Primave-ra es podrà sentir el 10 de maig i les activitats s'allargaran fins el dia 12. Aquest any, a més, una de les figures més importants de Sant Feliu, l'escrip-tora Joana Raspall, celebra 100 anys de vida. La seva obra serà un valor afegit cabdal a la tasca dels roseristes, que també escriuen poesia amb les seves creacions florals.

—Què trobarem aquest any i quines diferències o millores hi ha respecte

l'edició anterior?El Roserar continuarà tenint un paper im·portant i, a més, és l'Any Joana Raspall; al Palau Falguera hi haurà una combinació entre roses físiques i la poesia centrada en aquesta flor. Al palau es presentarà una exposició sobre l'obra de Joana Ras·pall, que fa 100 anys. Pel que fa a la fira, es mantindrà el tast. En l'edició anteri·or, a la plaça de la Vila, vam situar em·preses punteres com Almirall o Ictineu, però aquest any hi posarem totes aquelles empreses relacionades amb les persones emprenedores. Hi trobarem les petites empreses ·moltes d'elles centrades en el treball social· que deriven dels programes que s'han fet a Can Maginàs. Aquest any, a més, recuperem la desfilada de moda que s'havia fet al pavelló. Enguany es farà, perquè així ho han volgut les botigues implicades (el DeBotigues), a la Sala Ibè·ria i amb una pantalla a la plaça de la Vila perquè es puguin veure les desfilades.

—L'Exposició Nacional de Roses es co-neix més enllà de Sant Feliu o de la co-marca?El tema que hem de millorar molt ·aquest any hem fet un esforç per situar més

anuncis a la premsa, com a La Vanguardia o a l'Ara·, és el fet de projectar l'exposició de roses més enllà de Sant Feliu, ja que no aconseguim que sigui coneguda fora de la comarca. L'any passat va venir el conse·ller Recoder i ens va dir: “Jo no sabia que Sant Feliu té això, i aquest esdeveniment podria estar perfectament a les agendes de qualsevol mitjà de comunicació”. No acabem de trobar un forat als mitjans i aquest és un tema al que cal aportar més pressupost. El nombre de participants de fora, més o menys, són els mateixos que l'any passat. Hi ha altres exposicions de roses, com Girona o Reus, però a aques·ta distància de Barcelona, amb el volum d'activitats que fem, hauria de ser més co·neguda. Hem d'acabar de revisar com fem la difusió i potser estem insistint en una direcció que no és la correcta. No acabem d'aconseguir el minut i mig de noticia a la televisió.

—Els actes culturals no estrictament centrats amb la rosa també tenen pro-tagonisme. Tindran la mateixa força i volum respecte l'any passat?De fet, a la fira hi haurà molta activitat de gent molt vinculada a Sant Feliu. Aquest

any, Contrabaix porta el santfeliuenc Ra·mon Miravet, que és molt conegut a Fran·ça (va participar al programa equivalent d'Operación Triumfo) i és una de les veus joves més interessants del panorama mu·sical català. També hi haurà altres grups de Sant Feliu que aniran actuant a dife·rents espais de la fira. L'opció per fer acti·vitat cultural serà important. No hi haurà noms de primera fila, tot i que mai ha es·tat la nostra opció el fet de portar a cop de talonari un cantant dels que surten als grans mitjans. Ho fem tot des d'aquí Sant Feliu, com el Botifarra, que també porta a molts grups de Sant Feliu.

—Algun missatge pels ciutadans i ciu-tadanes?Estarà la ciutat plena i sembla que farà bon temps. Hi haurà coses que són em·blemàtiques, com tot allò relacionat amb Joana Raspall. Hi haurà una vinculació especial entre roses i poesia i crec que cal que ho aprofitem. També vull desta·car l'entrega de les entitats de la ciutat, sobretot en el terreny musical; seran ac·tivitats en que la gent de totes les edats es podrà sentir identificada i, per tant, cal que hi participi.

Fem Moda Sant Feliu maig 2013

Què és Fem Moda?

Fem Moda” és un es-deveniment massiu de moda que pretén generar la trobada en-

tre el comerç local i la ciuta-dania apropant els seus pro-ductes mitjançant eines com l’exposició de col·leccions, tallers i xerrades al voltant

d’una activitat principal: una desfilada de moda.

Aquestes activitats, a més de concerts i actuacions de ball, es desenvoluparan du-rant els dies 10, 11 i 12 de maig en un escenari situat a la Plaça de la Vila de Sant Fe-liu de Llobregat.

Entrevista al vicepresidentdel Consorci de Comerç

Fem Moda és una injecció d’autoestima. A més de recuperar una tradició aquí a Sant Feliu,donarà una embranzida als ànims. Un acte d’aquest nivell no és fàcil de dur a terme. Això ens dóna una idea de la qualitat del servei del comerç de la ciutat.

Fem Moda Sant Feliu, 2013 - www.femmoda.com

La desfilada de moda torna a Sant Feliu a càrrec de Blackout Producciones & Real Pocket’sFem Moda compta amb el suport del Consorci de Comerç de Sant Feliu i de l’Ajuntament de la localitat

Blackout Produccio-nes i Real Pocket’s produeixen “Fem Moda”, un esdeveni-

ment que se celebrarà el pro-per dissabte 11 de maig a la Sala Ibèria amb l’objectiu de potenciar l’activitat comercial santfeliuenca.

Sant Feliu de Llobregat – “Fem Moda” és un esdeve-niment massiu de moda que pretén generar la trobada en-tre el comerç local i la ciuta-dania apropant els seus pro-ductes mitjançant eines com l’exposició de col·leccions, tallers i xerrades al voltant d’una activitat principal: una desfilada de moda. Aquestes activitats, a més de concerts i actuacions de ball, es desen-voluparan durant els dies 10, 11 i 12 de maig en un escena-ri situat a la Plaça de la Vila de Sant Feliu de Llobregat.

La desfilada de moda s’englobarà en el marc de les activitats de les Festes de Pri-mavera de Sant Feliu, recu-perant així un esdeveniment tradicional celebrat al llarg de 17 edicions, però que lamen-tablement s’havia perdut du-rant els últims 10 anys.

En aquest esdeveniment, la participació del teixit co-mercial local és imprescindi-ble, ja que són els veritables protagonistes de la desfilada.

En aquest sentit, més d’una vintena de comerços locals des de perruqueries, estilistes, sabateries, roba d’home i dona, núvies, etc. han confirmat la seva parti-cipació, posant de relleu el seu compromís per impulsar el comerç local, molt afectat per la crisi.

La gala serà presentada per Yolanda López i comptarà

amb l’actuació en directe de la banda local “Soul 16”, així com la participació de models professionals conduïdes per Míriam Victoria, de Maxim Models i moltes sorpreses.

Estigues atent per aconse-guir las teves invitacions en www.femmoda.comPer a més informació: Lydia Cuenca, Departament de Comunicació i Premsa “Fem Moda” [email protected]. Tel. +34 93 6326772Pàgina Web: http://www. femmoda.com Twitter: http://www.twitter.com/Fem_ModaFacebook: http://www.facebook.com/femmoda.santfeliuInstagram http://instagram.com/fem-modaYoutube http://www.youtube.com/femmoda

—Desde vuestra formación cuantas veces habéis tocado en Sant Feliu?En Sant Feliu hemos tocado en la sala de conciertos de l’Ateneu y en el

festival Loop Session que organizó la AMJ. Varios de los miembros hemos tocado otras veces aquí con otras formaciones y hay hablado algún que otro concierto para este año. —Entre todos los temas que tenéis, por cuál sentís especial devoción?Pues si hablamos de canciones publi-cadas, nos decantamos por ‘Somos’ y ‘Si estoy perdido’, pero creemos que esto cambiará cuando publique-mos ‘Técnicas para olvidar el pasa-do’, nuestro próximo disco.

—Dentro de qué estilo musical os sentís más identificados y cuales son vuestras máximas influencias? En teoría nuestro estilo se enmar-caría dentro del synthpop o electro pop, pero hay muchas influencias del post-punk, el glam, la música de baile y el pop-rock en general. Sería un aburrimiento hacer synthpop de manual.

—El concierto se enmarca dentro del desfile de moda. ¿Cómo sois a la hora de vestiros tanto arriba

como abajo del escenario?Depende del momento, el único que nunca iría por la calle igual que en el escenario sería Kike, el guitarra. Los demás somos bastante camaleóni-cos y alguna vez si que nos hemos vestido como en el escenario, unos más que otros.


—Hola Francesc, com a president del Consorci de Comerç de Sant Fe-liu de Llobregat, què et sembla l'es-tat actual socioeconòmic del comerç a la ciutat? Bé, es pot dir que Sant Feliu es un re-flexe de la situació de crisi actual i no escapa als seus efectes. La situació és força delicada i l'actual conjuntura es nota en tots els camps. S'està fent un gran esforç per part del Consorci de Comerç i de tots els comerços, per tal de poder comptar amb totes les ei-nes possibles a l’hora de potenciar el comerç de la nostra ciutat. A més, hi ha una forta voluntat de millora i tots estem lluitant perquè aquesta situació no suposi una major destrucció del teixit comercial. Malauradament, hi ha alguns negocis que han hagut de tancar, i d'altres que estan en una si-tuació delicada. L'objectiu és aconse-guir conscienciar la població de Sant Feliu, que té al seu abast un comerç actiu i de qualitat, que fomenta amb la seva activitat la cohesió social de la ciutat, donant feina i servei a tota la població.

—Consideres l'aposta d'una desfilada de moda dels comerços de la ciutat com aire fresc en el moment ade-quat?Crec que és un acte que pot ser molt beneficiós en aquests moments, ja que tal com dius dóna una mica d'ai-re fresc en l’actualitat, i revitalitza els ànims tant dels comerciants com de la ciutadania.

—Aposteu molt fort aquest any amb

la desfilada de moda, com és la re-percussió que espereu per als co-merços de Sant Feliu de Llobregat?Es una injecció d'autoestima. A més de recuperar una tradició aquí a Sant Feliu, donarà una embranzidà als ànims. Un acte d'aquest nivell, no és facil de dur a terme. Aixè ens dóna una idea de la qualitat del servei del comerç de la ciutat.

—Creus que cal generar més activi-tats d'aquest tipus per reforçar la relació de proximitat entre el comerç i el client?Sens dubte. Aquests tipus d'acte fo-menten la interaccio comerç-client d'una manera molt efectiva, alhora que el comerç té una eina per demos-trar una dimensió que, d'altra mane-ra, no pot expressar.

—I ens pots explicar que és DeBo-tigues, quins beneficis té el comerç associat?DeBotigues és un consorci de comerç que s'ha creat ara fa més de 2 anys a Sant Feliu, gràcies a la unió de to-tes les associacions de Comerciants de la ciutat i de l'Ajuntament. Gràcies a aquesta unitat, s'ha aconseguit que tots els recursos que es destinaven a la promoció del comerç s'hagin unit sota una mateixa direcció per a po-der beneficiar a tota la població. És un gran pas, ja que coordinar quasi 300 negocis de diferents barris no és fà-cil. A més, és una fórmula novedosa, ja que en el nostre país pràcticament no existeixen consorcis dedicats al comerç, i poques associacions amb

Entrevista a Francesc Andreu, propietari de la papereria Bruch 1972 i vicepresident de DeBotigues Consorci de Comerç

tants afiliats. Hi ha altres poblacions que ens estan consultant per seguir els nostres passos, i ja hem rebut moltes felicitacions per part d'institu-cions, associacions i diverses pobla-cions de tot Catalunya. Cal dir que la creació del DeBotigues, està fent pos-sible moltes accions, com per exem-ple la desfilada de moda, l'escenari que hi haurà a la plaça de la Vila amb actuacions de tota mena, el sorteig dels 12.000 euros de la campanya de nadal, la creació d'una web d'in-formació comercial i infinitat de pro-mocions que s'estan duent a terme al llarg de tot l'any.

—Si jo fos un comerç i llegint aques-

tes línies se’m despertés l'interès de pertànyer al consorci de comerç, quins passos hauria de seguir?És molt senzill, només cal entrar a la web www.debotigues.cat o adre-çar-se al centre Can Maginàs, on hi ha les oficines del consorci, i la Teresa o la Verónica, que fan una gran tasca per al Consorci, els atendran de se-guida i els explicaran tots els dubtes que puguin tenir.

—Moltes gràcies per tot. Per acabar, ens agradaria que enviessis un desig als comerços que participaran en la desfilada.Que puguin demostrar que la feina ben feta sempre dóna bon resultat.


1. Alvaro Martin perruquers. C/ Sacramento, 12. 3. La publicidad del evento y otro reto. 4. Haríamos más propuestas, pero con muchos más apoyos.5. Sí, conjuntamente con todas las agrupaciones del comercio.6. Sí, indudablemente.7. Agilidad y frescura. Des-tacamos nuestra peluquería emocional, trabajamos con personas, con sus inquietu-des, sus temores, sus dudas, sus emociones, sabemos que nuestra profesión puede cam-biar el estado de ánimo de una persona a través de la imagen.9. Invertir, formación e intuir.10. Sí, aunque no sea al cien por cien.

te de Vilardaga núm. 110.2. Enguany celebrarem el 15è aniversari de la nostra botiga! 3. La desfilada de moda és un aparador únic on podem mos-trar les nostres col·leccions i la nostra manera de treballar. Es tracta d’un aparador dinà-mic, on es veu com llueixen els vestits i els complements.4. El comerç local ha reinven-tar-se: no només obrir la por-ta i esperar a la clientela, sinó atreure-la a i saber fidelitzar-la amb atenció personalitzada!5. I tant! Quan es fan activi-tats amb diferents comerços la difusió és molt més fàcil i podem arribar a més gent. 8. Presentarem una petita mos-tra de la nostra col·lecció de núvia, festa i cerimònia. Pre-sentarem els dissenys actuals amb els colors de temporada: tota la gamma dels verds i liles, els camps d’espígol de la pro-vença. 10. Estic segura de que sí! Tothom sap com està la situa-ció actual i amb aquestes inici-atives fas saber a la gent que continues lluitant per oferir la qualitat i els serveis de sem-pre i que el comerç de proxi-mitat és la millor alternativa.

1. Nombre de comercio, actividad y donde podemos encontrarte? 2. Cuanto hace que existe este comercio en Sant Feliu?3. Qué ha hecho que te lances a participar en el desfile de moda?4. Qué sugerencias harías respecto a la viabilidad del comercio en Sant Feliu?5. Harías más actividades conjuntas para promocionar el comercio?6. Es posible mantener la balanza entre calidad - precio respecto a otras plataformas?7. Qué os hace especiales para vuestros clientes?

8. Qué propuestas presentarás en el desfile Fem moda?9. Ahora mismo es un momento duro para el comercio, cual es vuestra fór-mula de supervivencia?10. Enhorabuena por seguir haciendo que nuestro comercio sea de proxi-midad mediante el día a día y participando en el desfile, pero sentís que el ciudadano lo aprecia?

Los comercios participantes en FEM MODA nos dan su opinión

1. Celi, moda complementos y cosmética. Calle Picasso, 3.2. Hace casi 5 años que es-tamos en Sant Feliu, recien-temente nos cambiamos de local con la nueva dirección.3. Poder dar a conocer la in-corporación de prendas de moda a nuestra nueva tienda y poder llegar a más público de manera diferente.5. Si, siempre es positivo.6. Al pequeño comercio siem-pre le es más difícil competir con según qué precios, pero estoy segura de que nosotros tenemos una calidad y una atención mejor que la de las grandes superfícies. 8. Mostraremos unas pro-puestas muy ponibles y ase-quibles para todo el público, con un avance de la colección de verano con mucho colori-do y muchos complementos.9. La clave es innovar en deta-lle, aunque signifique dedicar tiempo fuera del horario laboral.10. Las personas de mediana edad sí que lo aprecian pero la juventud tiende a preferir grandes superficies.

1. Figueras Perruquers. Ens podeu trobar al Passeig Nadal, 2-4 de Sant Feliu i al C. Verda-

guer, 93 de Molins de Rei.2. Fa 24 anys que vam obrir la perruqueria a Sant Feliu.3. Sempre hem volgut parti-cipar en les activitats relacio-nades amb el comerç de Sant Feliu, i aquesta és una opor-tunitat que no podem perdre. Sempre hem participat en les desfilades que s’organitzaven durant la Fira de la Rosa.4. Les campanyes que es fan entre varis comerços sempre activen l’activitat local.7. El/la client/a són el més important i és la nostra obli-gació oferir el millor servei, productes, novetats, moda...8. Per a la dona es porten els cabells més curts, més dinà-mics, un tall lligat a un estil de vida i moda actual, amb co-lors i transparències molt na-turals i pràctics. Pel que fa a l’home, destaquen els volums en zones altes i als frontals, amb acabats amb ceres i al-gun toc brillant.9. Intentar continuar oferint un estil personalitzat. El més important són els clients.10. Sí, pensem que serà apre-ciat per la majoria de ciuta-dans, és beneficiós per tots que el comerç local respongui a les inquietuds actuals.

1. La nostra botiga es diu An-geles Morales Moda Dona. Ens dediquem a la venda de vestits de núvia i d’acompa-nyant. Estem al carrer Comp-

1. Nuestro nombre comercial es Gus Gus, tienda multimarca especializada en ropa de mujer.Estamos en la Pl. Pere Dot, 69.2. Abrimos las puertas por primera vez hace 38 años.3. La ilusión que mantenemos por hacer las cosas lo más fácil y agradable posible a nuestros clientes nos impul-sa a hacerles llegar nuestras propuestas. Cuando nos ofre-cieron retomar el desfile en el que tantos años habíamos participado, no lo dudamos. 6. Es nuestra gran lucha y creo que lo conseguimos.7. Cuando hablo con ellos so-bre este tema siempre desta-can la profesionalidad, el trato y el sentirse como en casa. 8. En esta edición vamos a pre-sentar 15 modelos que refle-jan las tendencias propuestas por los diseñadores para esta temporada primavera-verano. Podréis ver una evolución des-de la ropa más joven y street wear a la sofisticación de trajes de ceremonia y novia.9. Trabajo bien hecho y espíri-tu de superación.10. Por supuesto, si no, no po-dríamos abrir cada día la puer-ta de nuestro comercio, nos sentimos queridos y valorados.

1. Calçats Munné. Venta de calzado y complementos. Es-tamos en calle Rectoria nº 16.3. Los buenos recuerdos que tenemos es de cuando se ha-cía la desfilada.4. Que podamos abrir de Lu-nes a Sábado por la tarde, el día que vienen más clientes. Crear más zona azul y plazas de párking gratuitas. 5. Si ahora logramos crear un hábito en el cliente, que sepa que cada mes de Mayo se


1. Joieria Majó. Carretera Laureà Miró 105.2. Aquesta joieria porta 34 anys, és un negoci familiar de tres generacions. El meu avi va començar a Barcelona, però el meu pare va portar el negoci a Sant Feliu. 5. Sí, crec que intentaria fer més accions com aquesta. 6. L’atractiu de Barcelona és que té molta diversitat, però l’atractiu de Sant Feliu és que té una venda més pròxima i directa amb el client. 7. Un client ve aquí, primer per la confiança, sap que som pro-fessionals, que sabem aconse-llar-lo per allò que necessita. Després, la qualitat de produc-te, la relació qualitat-preu i so-bretot que som professionals de la joieria. 9. La nostra fórmula és seguir tractant els nostres clients com els tractem. Els clients que te-nim han estat bastant fidel i això ens ha apartat de la crisi. 10. Al client li agrada veure que es fan coses. S'ha de fer molt perquè la gent compri aquí.

1. Migogar moda home i dona, roba des dels 25 anys fins els 60 anys. C. Constitució, 4.2. Aquest negoci porta a Sant Feliu 44 anys, va nèixer al 1989, dues generacions.3. Es podrien fer més iniciati-ves com la desfilada, fer co-ses amb l’ajuda del consorci. 5. Sí, ens costa mantenir-ho, però es pot fer. Els centres co-mercials no tenen res a veure, l’assessorament, les recoma-nacions les fa el petit botiguer7. La tendència d’aquesta temporada són colors vius, alegres i llampants.8. Treballar molt i intentar no perdre la il·lusió mai, perquè es el que ens fa aixecar-nos cada dia i fer tot el que podem.9. Ho valora molt. Es porta molts anys sense fer res així, i serà un gran èxit.

1. Modimel, corsetería len-cería interior señor y señora. Laureà Miró, 230.3. Promoción para mi nego-cio y en general del comercio de Sant Feliu.4. El Consorcio debería hacer un sobreesfuerzo para con-seguir que todos fuésemos del Debotigues y poder hacer promociones grandes.6. El producto que hay en mi tienda tiene una calidad ex-celente y el asesoramiento es vital para mi clientela. La calidad precio es indiscutible y con el mejor servicio.7. La atención personalizada y la profesionalidad.8. Tendencias más claras para el verano, corsetería sin tiran-tes y ropa de ceremonias. 9. Buscar marcas de calidad precio beneficiosas para el negocio y hacer promociones intermitentes muy interesan-tes. Además de nuestra zona Outlet todo el año.10. Sí, mi clientela es fiel a mi oferta de producto y servicio.

1. Flors Mas Lluhí. Me en-contraréis de 10 a 13.30 y de 17.30 a 20.30h.2. Hace 13 años.3. Para promocionar mis tra-bajos y darme a conocer en tre la gente del pueblo que no me conoce.4. Más accesibilidad al pueblo para poder consumir aquí, pár-kings gratuitos, menos zonas de carga y descarga. Facilitar aperturas a negocios nuevos,

subvencionando alquileres.5. Sí , por supuesto.6. Sí, trabajamos cada día para conseguirlo.7. Hacemos una floristería muy artesanal y elaborada.8 Trabajos frescos y diverti-dos, muy especiales.9. Sobretodo, atender a nues-tros clientes de manera espe-cial dándolo todo y ofreciendo valor añadido.

hace un desfile y la Campaña de Navidad de cada año.7. Lla atención personalizada y la selección de producto. Acudimos a Ferias de moda nacionales e internacionales para escoger entre las mejo-res marcas y calzar a la mujer y al hombre de hoy, en mu-chos de los momentos más importantes de su vida.8. Marcaremos tres tenden-cias de la temporada, un am-biente deportivo, los colores ácidos y un estilo romántico con tonos nude, rosa palo y verde aguamarina.9. Nos esforzamos cada día en el servicio y en la oferta para adaptarnos a los cam-bios que existen hoy en dia.10. Sí, sin duda alguna.

1. Martamajó Flors Floristeria c/Josep Ma de Molina, 34-36 (davant del Palau Falguera), Des de l'any 1976.2. L'oportunitat de presen-tar les meves creacions en viu i en directe a un públic més ampli, mostrant noves oportunitats per cobrir pos-sibles nessecitats futures. És un espai nou que dóna l'oportunitat d'obrir la ment a la creativitat.3. Més professionalitat en el sector en el moment de deci-dir que es ven en l'establiment (perdent l'especialització es perd qualitat en el servei), mes col·laboracions i coordi-nació dels empresaris i mes organització en el pla vial….

tenim un comerç bastant escampat. També demana-ria mes professionalitat en "atenció al públic”... Hem de poder donar als nostres clients tots els avantatges i comoditats que troben quan decideixen marxar a comprar fora de Sant Feliu.7. Nosaltres som una botiga de Flors, una Floristeria que donem els mateixos serveis que altres floristeries; la nos-tra diferencia però, esta en el COM ho fem.

1. Laura Medina estilista, pe-luquería y estética, Comte Vi-lardaga, 122.3. Lo había hecho anterior-mente cuando el ayuntamien-to nos dejaba el pabellón... Pagando claro, pero es una manera de mantener vivo tu negocio.4. Haría una cadena de des-cuentos para que los consu-midores rotaran por los co-mercios del pueblo sin salir de él o una moneda interna para pagar una parte de los servicios.6. Por supuesto que sí, es-tamos en el momento de ofrecer toda nuestra profe-sionalidad y experiencia a los precios que tenemos... Ahora hay que formarse y trabajar tres veces más.8. Presento siempre a nivel nacional mis colecciones y es un orgullo hacerlo ahora en mi pueblo.9. La formación, mantener los precios de hace 7 años y una actitud de positividad sin pa-rar de reinventarnos cada día.


Programació de Fem Moda a l’escenari de la plaça de la Vila

Divendres 10

21.00 hores: Actuació de Hanneh, cantautora guanyadora del Joves Talents 2013

Dissabte 11

11.00 hores: Slim Dance, a càrrec del grup de La Unió Coral –Vanila, espai per a la imatge i el benestar 11.30 hores: Taller Petits dissenyadors, crea la teva samarreta exclusiva per Tataocho12.00 hores: Funky, amb el grup Ginger Up de La Unió Coral12.30 hores: Taller Elevator Pitchs Yuzz sant Feliu13.00 hores: Demostració de kàrate amb Sant Feliu Fitness Club13:30 hores: Taller Repte 5 euros Yuzz Sant Feliu17:00 hores: Taller la màgia dels sentits, a càrrec de Dignitae

De 17.00 a 21.00 hores: Projecció en directe de FEM MODA Sant Feliu a la pantalla de l’escenari

18.00 hores: Taller Memory Sant Feliu, Arrels Locals18.30 hores: Taller La nutrició d’avui, Vanila, espai per a la imatge i el benestar19.00 hores: Taller Story Time “Phantom Manor” – Kids&Us19.30 hores: Taller d’alimentació correcta, Club de nutrició Ciutat de les Roses

Diumenge dia 12

10.00 hores: Demostració de kung-fu amb Sant Feliu Fitness Club11.00 hores: Dansa del ventre i combo musical, a càrrec de l’Aula de música i teatre musical11.30 hores: Taller Canvia de look en 5 minuts, serrells de cabell natural per Celi, moda, complements i cosmètics.12.00 hores: Funky, amb el grup Real Pocket’s12.30 hores: Taller Nous jocs en familia, per Fantasy tienda12.00 hores: Hip Hop, a càrrec de la Companyia Blackout12.00 hores: Percussió amb els Diables de La Salut17.00 hores: Taller Ets del Baix? a càrrec de Clara Bosch d’elBaix.cat18.00 hores: Actuació de l’Escola de Ball Ana Marquez18.30 hores: Taller Trash of colors (5-8 anys) a càrrec de Gaudim19.00 hores: Actuació de màgia amb el Mag López19.30 hores: Exposició ‘Vivències de l’aventura de ser emprendedor’ de Detalls i més19.00 hores: Sibaris en concert

Del 10 al 12 de maig del 2013 —Què va suposar per a tu guanyar la primera edició del concurs de joves talents que es realitza a Sant Feliu?Va ser una gran sorpresa per a mi. Gràcies al concurs vaig agafar confiança a l’hora de sortir a l’escenari i vaig co-mençar a polir certs aspectes que fan que millori i gaudeixi més cada dia de la música.

—Com, quan i perquè una noia com tu decideix ser can-tautora en temps tan difícils, en general i per a la cultura en particular?No és una cosa que es deci-deixi d’un dia per l’altre, en el meu cas va sorgir sol. Sempre m’havia agradat la música i tocava a casa la guitarra fins que un dia em van encoratjar a penjar cançons a internet. Gent de tot el món comentava els vídeos, els compartia i poc a poc van començar a trucar-me per actuar. Així vaig començar a fer actuacions i deixar que la gent escoltés la meva música.

—Tens pensat enregistrar algun disc, autoeditarte, o cercar algú que et aplani el camí?M’agradaria poder enregistrar el material que composo d’una manera més professional, ja que la majoria dels meus temes estan grabats amb una càmera domèstica, però de moment no tinc pressa; ara puc penjar alguns vídeos a Youtube i puc gaudir dels petits concerts que faig. El que pugui venir en un futur, vindrà.

—Com veus l'estat dels grups i solistes a Sant Feliu i a la comarca?N’hi ha molt, de talent; al concurs es va demostrar el que els joves som capaços de fer, i tot i que és difícil fer-se un lloc al món de la música, cal apostar pels nous grups i compositors locals per tal que puguin tenir l’oportunitat de fer-se sentir.

Entrevista a la guanyadora de Joves Talents

25

el diari de Sant Feliu · maig de 2013 CIUTAT 17

El Diari de Sant Feliu impulsa la campanya ‘És una bona acció’

A través d’aquesta campanya, Sant Feliu Comunicació destinarà un 5%

dels ingresos de publicitat a aliments pel Banc d’Aliments de Càrites

de la Parròquia Sant Joan Baptista de La Salut.

La campanya, que ha estat presentada per Jesús Serrano, administrador

de l’empresa que edita EL DIARI, a Mossen Francesc i els voluntaris del Banc

d’Aliments s’inicarà amb el proper número d’EL DIARI del mes de juny

Cada més es publicarà la donació efectuada, que principalment serán aquells

aliments que en cada momento siguin més escasos, i igualment es donarà a

conèixer la relació d’anunciants que ho han fet posible.

L’augment dels usuaris del banc d’aliments fa que no tots els mesos es puguin

facilitar la quantitat necessària d'aliments, sobre tot els més bàsics, cosa que ha

estat el motiu principal pel qual s’ha decidit impulsar aquesta campanya.

La Comisión Ciudadana lleva tres meses de campaña pú·blica en todos los barrios de nuestra ciudad por la CON·

GELACIÓN DEL IBI. En condiciones precarias, ha registrado 3.000 ins·tancias directas más 300 indirectas. Ha mantenido reuniones con los máximos representantes del equi·po de gobierno. Ha llevado la pro·puesta ante el Pleno Municipal con dos objetivos claramente definidos.

1º) Razonar y demostrar que la CONGELACIÓN DEL IBI en este año 2013 es posible –también· económi·camente.

2º) Que ha llegado el momento de que el equipo de gobierno tome de·cisiones y compromisos mediante un principio de acuerdo.

La actitud del Sr. Alcalde en el Pleno Municipal consideramos que ha sido impropia a su responsa·bilidad: ha intentado tergiversar nuestras razones y argumentos; ha mezclado y rizado el rizo con temas colaterales para evitar pronunciar·se sobre las cuestiones planteadas y prioritarias; las vaguedades sobre el IBI del 2014 para nosotros no tie·nen interés en el momento actual;

ha hecho en definitiva como con la respuesta a las instancias, mani·pular lo planteado y situarse sin el menor rigor en el pedestal del po·der.

Los grupos municipales de la opo·sición, PP y PSC, manifestaron su apoyo a la propuesta de la Comisión Ciudadana y solicitaron formar par·te en las reuniones y negociación ya que consideran que es una proble·mática general de nuestra ciudad.

La congelación del IBI es un clamor en nuestra ciudad para ve·cinos, comerciantes y pequeños empresarios, tiene el apoyo· mani·festado· de casi el 50% de la repre·sentación política, la Comisión Ciu·dadana está realizado una campaña modélica de información, moviliza·ción y negociación… ¿ A qué espera el equipo de gobierno para llegar al acuerdo?

La crisis hay que repartirla en·tre TODOS y los que tienen respon·sabilidad han de ser los primeros en ser ejemplares. Rectifiquen, porque si no lo hacen están abo·nando el terreno para que cues·tionemos la gestión municipal en nuestra ciudad.

Sr. Alcalde: Es el momento de las decisiones y los compromisos

Intervención en el pleno municipal [p.2]

Los asistentes de la comisión al pleno municipal del pasado mes, donde volvieron a intervenir.

Infórmate!

Lunes, martes y miércoles de 18 a 20 horasen el Centro Cívico RosasBlog: rosasllobregat.blogspot.com.es

Más de 600 personas nos han facilitado su correo electrónico para tener información puntual de nuestras actividades. Si quieres disponer tú también de la información pásanos tu correo a [email protected]

AVV Roses del Llobregat

La FAVBaix informa de la lucha de la Comisión Ciudadana

En su boletín vecinal del mes de Mayo, la Federación Comarcal de Asociaciones de Vecinos del Baix Llobregat (FAVBaix) informa de las últimas actuaciones de la comisión ciudadana de Sant Feliu. La federación comarcal explica que una delegación de 60 personas representativas de las asociaciones vecinales de la ciudad llevan denunciando los incrementos

anuales del IBI desde el año 2006. En este encuentro, la Comisión Ciudadana propuso al alcalde seis partidas presupostarias ·del presupuesto anual de 36 millones de euros del Ayuntamiento· que podrían ser recortadas con la finalidad de conseguir los 600.000 euros necesarios para la congelación de la cuota del IBI para el 2013.

editorial

AVV Roses de Llobregat es una publicación independiente y propia de la Asociación de Vecinos Roses del Llobregat

que se distribuye con El Diari DE Sant FEliu gracias a un acuerdo comercial con Sant Feliu Comunicació SL, empresa

editora del mismo, la cual no comparte necesariamente los contenidos y opiniones expresados en esta publicación.

Roses del Llobregat · maig de 2013 2

Resumen de la intervención en el pleno

Hoy en día no hay que estar en la calle pidiendo para ser pobre. Está definido lo que se llama “El umbral de la pobreza”, es

decir, los ingresos mínimos sin los cua·les una familia no puede hacer frente a sus gastos. Para el Área Metropolitana de Barcelona está en 10.000 euros anuales. Si no se ingresan, se vive bajo el umbral de la pobreza y esto ocurre para el 29% de la población (1) y para colmo se publicó la semana pasada que el paro en Catalunya es del 25%. (2)

No nos lo podíamos creer pero las cosas han cambiado mucho para todos desde la época en que se hizo la revalorización ca·tastral (2004·2005) y se nos aumentó exa·geradamente nuestro patrimonio porque España iba bien. Sin embargo los pisos han bajado a la mitad desde el comienzo de la crisis (3) y el IBI sigue subiendo. He·mos denunciado desde el año 2006 que la revalorización catastral que se nos aplicó en Sant Feliu estaba sobredimensionada, que eran injustos unos valores catastrales tan altos, si los comparábamos con las po·blaciones colindantes. Un 42% más altos que en Barcelona y un 20% más altos que

en Sant Joan Despí (y la revalorización se hizo el mismo año).

Mientras que todas las familias hemos tenido que ajustar la vida a los ingresos actuales, nuestro Ayuntamiento admi·nistra un presupuesto de 36 millones de euros ajeno a las circunstancias que le ro·dean, el paro, la pobreza y la angustia por un futuro más que incierto.

Hemos pedido en innumerables ocasio·nes que se congele la cuota de IBI para este año 2013, es decir, que paguemos lo mismo que el año pasado, (que ya fue mucho) y que no se suba el 6% ó 10% que tiene pre·visto el Ayuntamiento para éste año.

Recordemos que el IBI ha subido des·de el año 2006 alrededor de un 10% anual, muy por encima de las subidas del IPC y que nunca se han aplicado bonificaciones para compensar estas subidas.

La diferencia entre el IBI que se pagó en 2012 y el que se pretende para 2013, es de unos 600.000 euros, equivale al 1,67% del presupuesto municipal. Le hemos pe·dido al Alcalde que analice concienzuda·mente todas las partidas que componen el presupuesto municipal para encontrar esta cantidad y poder congelar el IBI para

el año 2013, independientemente de si se han lanzado los recibos o no.

De las 6 grandes partidas econó·micas que se están evaluando, la que corresponde a las grandes contratas, Residuos, Jardinería y Limpieza de edi·ficios es impresionante. Hablamos de 5.600.000 euros, en los últimos años ha subido una media de un 7,4% anual. De verdad que no entendemos porque en éste Ayuntamiento las contratas pueden subir anualmente mientras que en otros Ayuntamientos se consiguen rebajas sus·tanciosas del 15·20% anual. Sólo con que se rebajaran estas contratas un poco, conseguiríamos los 600.000 € necesarios para la congelación del IBI.

Ha sido La Dirección General de Catas·tro la que ha dicho que para el año 2014 se pueden rebajar los valores catastrales de aquellos municipios en los que se hizo la revalorización catastral en el año 2004, nuestro municipio y otros. No sabemos a ciencia cierta lo que bajará, lo correcto sería entre un 25 y un 30%.

Durante el ejercicio de 2012 podrían habernos bajado el IBI porque el Ayunta·miento tuvo un superavit de 2.100.000 eu·

ros que los utilizó para pagar parte de una deuda oculta heredada del anterior con·sistorio y priorizó el miedo a una inter·vención exterior a la rebaja de impuestos.

Hemos tenido que hacer una campaña informativa por todos los barrios de Sant Feliu para conseguir el apoyo de más de 3.500 familias de Sant Feliu.

Ha costado un esfuerzo impresionante llegar hasta el Pleno del 25 Abril y ser escu·chados por todos los grupos municipales. Ha sido la presión ciudadana por medio de más de las 3.500 instancias firmadas, la que nos ha empujado para decir alto y cla·ro que BASTA YA!, que SI SE PUEDE bajar el IBI, que SI SE PUEDEN rebajar los valo·res catastrales, que sobra Ayuntamiento en esta ciudad y QUE FALTA TRABAJO Y DINERO.

El umbral de pobreza llega al 29% y el IBI sigue subiendo

Fuentes:(1) http://ccaa.elpais.com/ccaa/ 2012/10/10/catalunya/1349866090_351512.html(2) http://www.elperiodico.com/es/noticias/paro/paro-catalunya-datos-epa-primer-trimestre-2013-2373459(3) http://www.lavanguardia.com/eco-nomia/20130423/54371460767/precio-pisos-barcelona-cae-mitad.html

Resumen de lo expuesto en el pleno municipal y en la reunión con el alcalde

Grandes contratas. (limpieza viaria, recogida de residuos, jardinería y limpieza de edificios municipales). Mientras en muchos Ayunta·mientos han reducido el costo total de estas

contratas entre un 15 y un 20%, el nuestro no para de subirlos, (ver gráfica). Llevamos muchos años con propuestas para MEJORAR LA GESTIÓN, CONTROLAR LOS SERVICIOS Y REDUCIR SERVICIOS NO BÁSICOS. El Alcalde y su grupo coincidían con nuestra crítica y pro·puestas, llevan 2 años sin hacer absolutamente nada de lo que prometían desde la oposición.

Directivos contratados por libre designación del Alcalde. Son ocho las personas contratadas legalmente por este sistema que suponen más de 500.000 euros de coste total para nuestro Ayuntamiento, incluida la S.S.http://www.santfeliu.cat/go.faces?xmid=19122

La administración pública y nuestro Ayuntamiento está suficientemente dotado de altos cargos que han superado las pruebas selectivas y oposiciones para cu·brir las responsabilidades y las funciones técnicas y de gestión. No está justificada la contratación de este per·fil de personas en ninguna situación, menos en la que estamos inmersos. La defensa a ultranza del Alcalde de estos contratos tan solo puede entenderse desde los privilegios y el reparto del poder partidista.

La partida de Estudios y Trabajos Técnicos es de 1,6 Millones de euros. No discutimos que atiende asun·tos de carácter social, lo que sí que planteamos es que hay muchos proyectos que nada tienen que ver con lo

social y que son perfectamente ajustables a las condi·ciones actuales. Generalizar como hizo el Alcalde en el Pleno Municipal que atiende a la Ley de Dependencia es una falacia.

La partida de transferencias es de más de 3 millo-nes de euros. Nosotros sólo hacemos mención a los más de 900.000 euros que contemplan las subvenciones para entidades sin ánimo de lucro, y la petición consiste en

replantear criterios y posibles reajustes.Reducir políticos a plena dedicación y asignacio-

nes económicas. Reducir el número de políticos a ple·na dedicación así como las asignaciones económicas a los grupos municipales y asistencias a reuniones es una propuesta que tiene muy poco significado de reducción económica pero tiene una gran significación de ejempla·ridad para el conjunto de nuestra población.


El déficit ‘oculto’ de 1,66 millones de euros

El Alcalde se había comprome·tido repetidamente a realizar una AUDITORÍA independien·te, pero así que llegó a la al·

caldía se desdijo de ello y lo más grave, justificó la gestión económica del equi·po anterior hasta en las discusiones del Pleno Municipal.

Pasados más de 10 meses y habien·do aprobado los presupuestos, sale a la luz un déficit “oculto” de 1,66 millones de euros. Tardar tantos meses en tener información de un asunto muy grave, pone en cuestión muchas incógnitas ante la ciudadanía sobre la trasparen·cia interna y la confianza en la gestión municipal.

—Dirá algo el Tribunal de Cuentas de la Generalitat (NO).

—¿Tiene toda la información de in·gresos y gastos el Interventor Munici·pal? (NO).

—¿Cómo es posible que los técnicos de confianza no lo hicieran saber en el

perceptivo informe al cambiar el consis·torio?

¿Qué expedientes informativos ha abierto el Alcalde para saber el grado de implicación de los técnicos respon·sables de la contabilidad?

Una parte de los responsables polí·ticos ya no forman parte del equipo de gobierno (PSC), pero CiU continua en el equipo de gobierno actual. ¿Qué parte de responsabilidad tiene como corres·ponsable del equipo anterior?

¿Nos encontramos con un Alcalde hipotecado por su grave error ¿exis·ten otras hipotecas con los cargos de confianza contratados por el anterior Alcalde y que fueron ratificados en sus puestos por el actual Alcalde?

Pedimos responsabilidades sobre este problema, (no judiciales) el de la de ges·tión del dinero público. No hacerlas ge·nera responsabilidades al equipo de go·bierno y las lógicas dudas sobre los datos económicos que nos informan ahora.

La liquidación del presupuesto del 2012

Los datos económicos más sig·nificativos de la liquidación del año 2012 son: El presupuesto preveía unos ingresos de 37,7

millones de euros, la liquidación (ingre·sos reales cerrados y aprobados por el Pleno) fue de 41,1 millones. La resultan·te ha sido de 3,4 millones de superávit.

La liquidación de gastos (gastos rea·les cerrados y aprobados por el Pleno) fue de 39,9 millones, y por tanto la dife·rencia entre ingresos y gastos es de 2,1 Millones de euros de superávit.

El resultado es muy positivo y lo cele·bramos (aunque sean ingresos no repe·tibles en otros ejercicios). Son un nuevo factor para que el equipo de gobierno reduzca la presión de los impuestos. Un dato más a favor de la CONGELACIÓN DEL IBI EN 2013. Y nueva demostración de que ¡SÍ SE PUEDE!

Como en la intervención en el Pleno Municipal sobre los gastos financieros, el portavoz de la Comisión Ciudadana

habló de que nuestro Ayuntamiento pagaba 12.400 euros diarios/365, y el Alcalde contestó rebatiéndolo y no fue posible aclararlo al no conceder réplica, queremos dejarlo bien aclarado.

El capítulo 3 de gastos son los inte·reses de los préstamos, cancelaciones, intereses de demora… el año 2012 fue·ron de 546.805 euros/año. El capítulo 9 de gastos son la amortización de los préstamos bancarios pedidos en los años anteriores relacionados con las inversiones… en el año 2012 fueron de 3.978.919 euros/año. La suma de los dos capítulos es de 4.525.724 euros/año = a 12.400 euros/día.

El Sr. Alcalde tiene todo el derecho y la representatividad para defender los criterios que considere mas adecua·dos. Nunca lo hemos cuestionado. Pero sí que le pedimos claridad y precisión, y en la problemática del IBI está recu·rriendo con demasiada frecuencia a lo que tanto criticaba desde la oposición.

Congelar el IBI: cuestiones políticas a considerar1. ¿Dónde estamos?Van a disminuir las pensiones dentro de poco vía ‘sostenibilidad’. El desempleo continuará alto. La intención de voto a PP + PSOE ya no llega al 50%. Más de un 70% de ciudadanos cree que los partidos no son imprescindibles para la demo·cracia (El País 22.4.13, pág 29).

Urge una reforma para regenerar la vida política. Las clases medias siguen sometidas a empobrecerse. En este con·texto, han perdido mucha validez los esquemas políticos que se aplicaban hasta 2008; ya no responden a las nece·sidades de hoy. Esto también afecta a las instituciones de gobierno municipal.

2. Qué ayuntamiento tenemos.Hay aspectos positivos (cierta política social cultural, la web, etc). Pero tam·bién hay: un ayuntamiento que no asu·me el empobrecimiento ciudadano y sigue cada año incrementando su pre·supuesto. Que sigue subvencionando cosas sin sentido. Que despilfarra en obras innecesarias. Que tiene las con·tratas a precios bochornosos (ver otros artículos). Que cree (le interesa) que la crisis es corta y que el soterrament no está lejos. Que habla mucho de partici·pación, pero que en las mociones al ple·no la restringe al mínimo...

Todo ello con un alcalde totalmente reacio a tener en cuenta nada de lo que le llega en forma de clamor ciudadano para congelar el IBI (petición de 3500 familias).

3. A quién beneficia lo actual. Hay una inercia de años de bonanza que daban ingresos crecientes cada año. Esto acabó y era imperativo empezar a hacer presupuestos decrecientes para amoldarse a las posibilidades econó·micas del ciudadano. No se ha hecho y tampoco ahora se quiere hacer. Preva·lece el interés de quienes se nutren del presupuesto del ayuntamiento para no devaluarse ingresos en la misma medi·da que el resto. De esta forma, de facto, se produce una transferencia de rentas desde los ciudadanos que no están vin·culados al ayuntamiento a todo lo vin·culado a él.

4. Los partidos deben financiarse con su militancia, no con el IBI. En la transición se legisló para consoli·dar los partidos (vía subvenciones, etc) y para dotar al sistema de estabilidad. Para ello se dificultó el multipartidis·mo y la democracia directa.

Los partidos se han mas que consoli·dado (en algunos casos hasta en Suiza), y todo el andamiaje está ahora cuestio·nado por una ciudadanía castigada por la crisis y que exige regeneración. No parece que sea ya tan válido que los ciu·dadanos paguen generosamente por el mantenimiento de los partidos del mu·nicipio: ni con la subvención directa ni vía numerosos cargos de confianza con sueldazos.

Es razonable pensar en que los parti·dos deben estimular su militancia y así

tendrían las cuotas que hoy les faltan y que les ‘obligan’ a ‘ocupar’ sillas innece·sarias, para mantenerse.

5. Hacer bandera de lo social para es-currir el bulto. El discurso de primar las políticas socia·les por encima de todo es un discurso que compartimos. Nadie de la comisión ciudadana ha puesto el mínimo reparo a esta prioridad...

Lo que sucede es que no son los gas·tos sociales los que provocan el incre·mento del IBI desde hace años, la causa son los gastos innecesarios referidos y la mala gestión.

Pero el alcalde prefiere envolverse con la bandera de lo social para no tener que responder de estas otras cuestiones y para no tener que revisar políticas que son de otra época ya superada.

6. ¿Quién tiene la soberanía? Es muy grave lo que está pasando: pa·rece como que unos políticos arropados por estructuras de partido semivacías, imponen el castigo económico a los teó·ricos depositarios de la soberanía popu·lar... Saltándose la esencia de la demo·cracia que es respetar la opinión y los intereses de la mayoría.

Es una decisión muy grave seguir su·biendo el IBI, machacando a los ciuda·danos. Es la demostración de que no se sabe gestionar y de que el ciudadano es el último mono en la toma de decisio·nes.

7. ¿Se abrirá camino la política o la doctrina? El alcalde cuando era oposición dijo que el nivel IBI era ya demasiado alto. Luego ha resultado que lo ha subido en 2012 por encima IPC y que quiere subirlo este año otro 6%... Nos recuerda al gobierno central y sus promesas incumplidas. ¿Negarán todo a las 3.500 familias que representan unos 10.000 ciudadanos? ¿Impondrán su doctrina partidaria a una opinión que es mayoritaria en la población?... Hay una subcomisión en conversaciones para encontrar solucio·nes dentro del presupuesto y posibilitar la congelación IBI ...¿la aprovecharán?

8. Fortalecer la democracia local.La situación es excepcional. El ca-mino sólo puede ser más democra-cia real, más participación (ejemplo: Consultas directas sobre los grandes temas).Hoy más que nunca se trata también de administrar recursos escasos, y no tan·to de aplicar doctrina partidaria cuando sólo se tienen mayorías relativas. Des·atender lo solicitado por 3500 familias sería utilizar la ley para contrariar el espíritu democrático que la inspiró. Los partidos tienen que controlar a sus po·líticos. De un alcalde esperamos: com·petencia, sensibilidad con la opinión pública, y humildad suficiente para des·cender del pedestal en que la ley parece entronizarle.


La AVV está trabajando en los últimos tiempos de forma muy intensa los problemas del ba·rrio, fruto de la ampliación or·

ganizativa, de los nuevos asociados y del contacto directo con los vecinos y sus preocupaciones. La unificación con la AVV Can Nadal ha reforzado y consoli·dado nuestra incidencia sobre el conjun·to de la ciudad y una prueba evidente es la ampliación de socios de otros barrios y sus peticiones para que les represente·mos ante el Ayuntamiento.

Clementina Arderiu/ Rosas. Socavón que ha estado 8 meses sin repararse. La AVV ha reclamado su reparación ante el Ayuntamiento. Las quejas ciudadanas mayoritariamente han sido de vecinos de Mas Lluí. Se está reparando en estos días.

La calle Tibidabo ha sido rehabilitada. Hace meses que terminó la obra pero con·tinúan temas pendientes sin solucionar: la circulación, el alumbrado público y la

entrega con la calle Buigas, mal reali·zada y que rozan los coches en el cárter.

El informe técnico sobre la enferme·dad de los arboles “ficus nítida” prometi·do por el Alcalde hace meses en asamblea con vecinos aun no se nos ha entregado. La enfermedad continúa y pedimos ac·tuaciones.

En la zona de Juan de Batlle las que·jas son permanentes sobre la limpieza viaria; los contenedores; los árboles sin podar podridos en el tronco y la preocu·pación por la circulación al abrir Merca·dona.

En el parking provisional Juan de Batlle/ Clementina Arderiu, las quejas ciudadanas son muy enérgicas contra la policía local ya que se están producien·do por la noche robos de gasolina de los coches aparcados y consideran que no hay la vigilancia debida. EL COMPRO·MISO DEL ALCALDE ES INSTALAR PUN·TOS DE LUZ.

Las pilonas instaladas en la calzada dentro del espacio público para evitar aparcamiento de coches en la proximidad de los parkings, llevamos dos años espe·rando respuesta. El equipo de gobierno ha de clarificar esta anómala situación desde nuestro punto de vista.

En C/ Buigas/ Monistrol, las raíces de los arboles han vuelto a levantar la acera, trabajo que se hizo hace tres años y que hay que volver hacerlo. Es un ejemplo de nuestras constantes criticas al control de las obras, se realizan mal y al poco tiempo necesitan volver a repararse.

En la Calle Monistrol volvimos a recla·mar la limpieza del arenero del colector, varios imbornales totalmente tapados y con vegetación de hierbas ( cuanto hace que no se limpian), y el pavimento de la calzada totalmente desgastada.

Calle de mesa.Teníamos mucho interés en repasar los

trabajos que de estaban realizando por el

servicio de jardinería en el Parque Roser en esos días , el Alcalde pudo comprobar in situ nuestras quejas, tanto es así, que al día siguiente cambiarón totalmente la técnica de los trabajos.

El paso subterráneo de la Renfe han cambiado el sistema de iluminación rea·lizando una instalación robusta y en con·diciones, actuación que valoramos muy positiva, pero han dejado los focos de la anterior, la limpieza es muy defectuosa y con frecuencia hay malos olores por la suciedad de la parte tapada.

La AVV Roses de Llobregat ( Can Nadal· Rosas Castellbell) estamos trabajando en una nueva visita del Alcalde en el barrio del centro (Can Nadal) tenemos propues·tas y preocupaciones sobre el Parque Nadal, la Pz Catalunya, paralela a la via, cambio de ubicación de la FIRA… La expe·riencia de las reuniones periodicas con la Concejala de barrio en la practica no tie·nen resultado alguno.

Una delegación de la AVV Roses de Llobregat, vecinos, el Alcalde y dos Concejales realizan una visita en persona a varias peticiones pendientes de realización en el barrio Rosas-Castellbell

Carta del Síndic municipal “Apreciados portavoces de la Comisión Ciudadana,

Después de la moción presentada en el Pleno el 25 de baril por la Comisión Ciudadana sobre el IBI, os informo de las gestiones realizadas desde la Oficina del Síndic. Tras la petición de reunión de la Comisión al Síndic, el 3 de Marzo se comunicó al regidor Sr. Manel Martínez que el Síndic empezaba su intervención en este proceso. Posteriormente y después de la primera reunión Comisión·Ayuntamiento, el 14 de Marzo el alcalde informa directamente al Síndic sobre el encuentro. Finalmente, el pasado 3 de Abril solicito formalmente al Ayuntamiento que me mantengan informado sobre el proceso de diálogo con la Comisión Ciudadana y de los planteamientos y actuaciones futuros sobre esta cuestiín.

Magí BoronatSíndic Municipal de Greuges”

El Club d’Escacs, segon a la Copa Catalana de Segona Divisió

El Club d’Escacs Unió Coral va acabar segon a la Copa Ca·talana de Segona Divisió que es va disputar a la Selva del Camp a començaments d’abril. El campionat va comptar amb la participació de 10 equips (formats per 4 jugadors

cadascun) i es va jugar en la modalitat de tots contra tots, ja que cada club va disputar 9 partides. Les partides, a més, van ser semi·ràpides, és a dir, 15 minuts per jugador. El campió va ser l’Ateneu Colón.

Un altre èxit del club és el d’haver arribat a les semifinals del Campionat de Catalunya per Equips, disputat en la modalitat de partides lentes de 90 minuts. El president del club, Matías Min·go, ha manifestat que, tot i que no s’ha guanyat, es tracta de dos “èxits” esportius. En aquest sentit, Mingo afirma: “Sobre el paper els jugadors de Sant Feliu eren favorits, però no hem aconseguit guanyar perquè s’ha tractat d’una temporada amb canvis, ja que alguns jugadors feia temps que no jugaven i d’altres han vingut d’altres clubs i s’han hagut d’adaptar”.

Xavi Martí

L’equip absolut masculí del Club Natació Sant Feliu jugarà a Primera Divisió (la ca·tegoria de plata del waterpolo de l’Estat espanyol) la temporada que ve. Després

de 8 anys jugant a Segona Divisió, els homes del primer equip han pujat de categoria essent cam·pions de lliga. L’entrenador del conjunt i respon·sable de la secció de waterpolo del club, Juan Car·

Tornen a la Primera DivisióL’absolut masculí de waterpolo del CN Sant Feliu puja de categoria després de 8 anys a Segona Divisió

el diari de Sant Feliu · maig de 2013 ESPORTS 18

los Sanchón, ha manifestat a El Diari de Sant Feliu que l’ascens de categoria “no comportarà molts canvis a l’equip, ja que els jugadors seran els mateixos i el pressupost no s’haurà d’incrementar perquè els des·plaçaments seran molt similars als que s’han fet jugant a Sego·na Divisió”. Sanchón també ha indicat que l’equip, fa anys, va jugar dues temporades a la Di·visió d’Honor, la categoria d’or del waterpolo de l’Estat espan·yol.

Un títol en joc encaraTot i aquest èxit, la temporada

Els nois de l'absolut celebren el campionat de lliga i l'ascens.

no s’ha acabat pels nois del primer equip. Entre els dies 18 de maig i 30 de juny disputaran els partits de la Copa Federació Catalana, una competició que dóna dret a un bon premi, la possibilitat de jugar la Copa Catalana. A la Copa Federació hi jugaran equips catalans de Primera Divisió, Segona Divisió i Tercera Territorial i qui guanyi tindrà dret a jugar la Copa Catalana amb els millors 7 equips catalans que juguen a Divisió d’Honor.

Juan Antonio Díaz

19 el diari de Sant Feliu · maig de 2013ESPORTS

Cinco jugadoras de la Peña Recreativa, preseleccionadas para jugar con la Selección Comarcal

Noelia Coronado, Laura Fernán·dez, Irene López, Patri Gómez y Judith Saubí, jugadoras del Alevín·Infantil femenino de la

Peña Recreativa, acudieron a la concen·tración de las selecciones comarcales del Baix Llobregat, convocadas por la dele·gación territorial de la Federació Catala·

na de Futbol.La presencia de estas cinco jugadoras,

algunas de las cuales ya han jugado va·rias veces con el equipo femenino amater de la Peña Recreativa, viene a confirma el buen trabajo realizado por la entidad en el ámbito del fútbol femenino.

Del 26 al 28 de abril se ha cele·brado el Campeonato de Es·paña Base en Zaragoza, don·de el Club Rítmica Santfeliu

ha brillado con sus cuatro represen·tantes. En la categoría cadete, Natalia Rodríguez se ha clasificado en la posi·ción número 30a de entre 210 partici·pantes, al igual que su compañera de la categoría infantil, Carla Villarreal,

Las gimnastas del Club Rítmica, entre las 30 mejores del Campeonato de España Base

que ha obtenido la 18a posición. En la categoría Alevín, Nerea Extremera ha quedado como 9a clasificada y Lau·ra Cruset como 19a clasificada entre un total de 180 participantes.

Por su parte, Julia Usón no ha po·dido participar en la Copa de la Rei·na, que también se ha celebrado en Zaragoza a finales de abril, a causa de una lesión.

Algunas de las jugadoras ya han jugado con el equipo amateur de la peña

Cinco finales para la Peña RecreativaEl Amateur A de la Peña Recreativa

Sant Feliu está firmando una exce·lente temporada en el grupo 8 de la

Tercera Catalana. En el cierre de esta edi·ción (3 de mayo), y después de la jornada 29 (28 de abril), el equipo de la ciudad esta·ba en tercera posición, empatado a 65 pun·tos con el segundo, la Peña Unión Málaga, La primera posición ·que es la única que da derecho a ascenso directo a Segunda Ca·talana· estaba ocupada por el Sant Esteve Sesrovires, con 6 puntos más que sus dos

perseguidores. El Corbera, cuarto, parece que ya está descolgado para aspirar a la segunda posición de la liga (que permitirà jugar el play·off de ascenso), ya que suma sólo 52 puntos.

Quedan 5 jornadas de liga y 15 puntos en juego, suficientes para que pueda pasar de todo, incluso la pérdida del liderato del Sant Esteve en favor de segundo o t·ercero clasificados. La jornada del 2 de junio será la última, el tiempo y el juego de nuestro equipo lo decidirá todo.

El santfeliuense Ismael Garcia, pi·lotando una bicicleta adaptada, el viernes 3 de mayo participó en

la última etapa de la carrera Titan De·sert, que se celebró en Marruecos en·tre los días 28 de abril y 3 de mayo. La historia de Garcia, de 37 años, es una historia de superación, ya que el de·portista sufre un 80% de discapacidad por culpa de una parálisis cerebral. Los beneficios que el santfeliuense obten·ga de su participación en esta prueba ciclista -que podríamos calificar de Dakar de la bici· se entregarán a la in·

vestigación de la enfermedad de Dent, ya que García conoce una madre y un hijo que viven bajo el yugo de esta en·fermedad minoritaria.

Garcia, además de superarse a si mismo mediante el deporte, también es literato. Tiene una web llamada El Rincón de Ismael (www.elracodeis·mael.cat/es) dónde se pueden leer algunos de sus relatos y mediante la cual se puede hacer un bonito regalo. Y es que García escribe cuentos perso·nalizados para las personas que se lo solicitan.

Una historia de superación

“La millora de la ciutat també passa per la nostra implicació; si t’agrada el futbol, per què no vas a veure el Santfeliuenc?”

X. M. —Com i per què sorgeix la idea de crear la penya?Ha estat la confluència de dos col·lectius que estàvem pensant en el mateix. Al Bar de l’Ateneu ens reunim un conjunt d’amics que ens agrada anar al futbol i que ja fa un any vam pensar en intentar crear una penya per donar suport a l’es·port i organitzar activitats paral·leles. També hi havia un grup important de gent amb qui ens trobàvem veient els par·tits a Les Grases, amb persones que estan involucrades amb el Santfeliuenc. Davant la temporada que està fent l’equip, que es juga de forma real l’ascens a Tercera Divi·sió, vam decidir que en aquest tram final de la lliga s’havia de visibilitzar aquest es·forç esportiu. Ens vam reunir a l’Ateneu i vam fer un petit grup de gent. Ara som divuit persones, tot i que encara no s’ha fet la presentació oficial i no s’han fet els estatuts. Quan s’acabi aquesta tempora·da, hi ha la intenció de presentar la penya en societat.

—La intenció és que la penya derivi en

una entitat més...És la nostra pretensió. El Santfeliuenc FC, el Casino i la Unió Coral són les úniques entitats centenàries que hi ha a la ciutat i, això, a vegades, és una cosa que se’ns oblida molt. Som bàsicament una penya de suport al Santfeliuenc, al club, però també creiem que l’esport és cultura. Molta gent que forma ara la penya està involucrada en el món de la cultura i vo·lem donar suport al Santfeliuenc FC i a la resta de clubs de la ciutat i fer activitats paral·leles com presentacions de llibres o conferències. S’ha de donar importància a l’esport, ja que no és només el fet de ju·gar un partit... està present en molts àm·bits de la vida. És tracta d’un projecte de ciutat per visibilitzar el suport ciutadà a tots els clubs esportius. Estem implicant a les colles de cultura tradicional de la ciu·tat perquè també vinguin al camp, i ja han vingut.

—Veus factible l’ascens a Tercera?La idea és donar suport a l’equip a fora i a casa perquè ens juguem l’ascens de ca·tegoria. Si puja a Tercera, canvia la situa·

20el diari de Sant Feliu · maig de 2013 ESPORTS

Israel Ruiz Membre de la penya

Poques ciutats poden destacar que tenen un club de futbol amb 108 anys de vida, els que suma el Santfeliuenc FC. Enguany, a manca de 5 jornades per acabar la lliga, l’equip pot assolir una fita històrica, l’ascens a Tercera Divisió, la categoria més alta on ha jugat mai. Per tal d’animar l’equip perquè faci realitat aquest gran objectiu durant la recta final de la temporada, i amb clara voluntat de futur, un grup d’aficionats de la nostra ciutat ha creat la primera penya del Santfeliuenc FC, Sentiment Immortal SFC 1905. Ells porten anys animant l’equip des de les grades i ara volen que la ciutat empenyi per fer més gran el club. Parlem amb un dels impulsors de la penya, Israel Ruiz, que també és soci de l’entitat.

ció, ja que això voldrà dir que TV3 cobrirà els partits del Santfeliuenc i la presència del club als mitjans de comunicació serà més gran. També voldrà dir que l’equip podrà jugar la Copa del Rey. Es tractaria d’un salt qualitatiu molt important i, com a ciutat, hem d’estar molt orgullosos. El Santfeliuenc juga bé al futbol i crec que és factible. Els jugadors s’ho creuen i crec que serem equip de Tercera.

—L’entrenador de l’equip diu que a Tercera caldrà “treball i esforç” i vos-altres esteu creant la llavor perquè la població de Sant Feliu es bolqui amb l’equip. A més de tot això, amb l’as-cens, caldrà alguna cosa més?Vilareial és una ciutat que no té gaire més població que Sant Feliu i ha tingut un equip a Primera Divisió. Crec que la nostra ciutat té els suficients recursos per mantenir un equip a Tercera Divisió. Cal que els santfeliuencs i les santfeliuenques fem una reflexió no només relacionada amb l’esport: com ens relacionem amb les coses de la ciutat? I tenir un club a Ter·cera és un orgull! A la ciutat hi ha molta afició al futbol i si ets del Barça, del Ma·drid o del Betis no té gaire lògica que no siguis també del Santfeliuenc o de la Peña Recreativa! Som gairebé 42.000 habitants, doncs hauríem de tenir una assistència mitjana al camp de 700 o 800 persones. És el mateix que passa al teatre i als es·pectacles. Som molt crítics en la millora de la ciutat, però moltes vegades aquesta millora passa directament per la nostra implicació; si t’agrada el futbol, per què no vas a veure el Santfeliuenc? Aquesta temporada, hi ha més gent al camp, cap

partit haurà baixat de les 200 o 300 per·sones, ja que l’equip d’enguany enamora.

—Com definiries l’afició del Santfeli-uenc i, d’altra banda, crec que es vol deixar ben clar des del primer moment que no s’admetran conductes violentes o antiesportives, no?L’afició de Sant Feliu sempre ha estat im·millorable. L’espectador tipus del Sant·feliuenc està format per famílies i pares de família. Sempre ha estat un camp molt tranquil. Sant Feliu no té col·lectius espe·cialment violents, només s’han detectat petits grups en moments molt puntuals. Durant les reunions no ens hem plan·tejat aquest tema perquè la ciutat no té perill d’això. La penya serà dels que més cridem al camp, però també volem difon·dre els valors positius del fet esportiu i la seva vessant cultural. El futbol ha gene·rat novel·les i té molta història, només cal recordar el paper del Barça durant la Re·pública i la Guerra Civil. No tenim aquest problema a Sant Feliu, però sí que volem deixar ben clar que cal expulsar els vio·lents del món de l’esport.

—Heu creat canals a disposició de la població de Sant Feliu.Per contactar amb la penya ens poden trobar tots els dissabtes a les 6 de la tarda, que és quan juga el Santfe a Les Grases. Pot venir tothom i ens identificaran per·què portem una pancarta. També poden venir al Bar de l’Ateneu o passar per la secretaria de l’Ateneu on jo mateix els atendré. I el correu [email protected] i un Twitter.

21 el diari de Sant Feliu · maig de 2013ESPORTS

Un maig d’autèntic infart

Xavi Martí

El darrer mes ha estat ne·gatiu pels interessos del Santfeliuenc. La derrota contra el Cervera de la

jornada 28 (21/4) i l’empat a zero de la jornada 29 (28/4) contra un rival directe, el Viladecans, va fer que la segona posició passés a mans de l’equip del sud del Baix Llobregat: primer, Ascó, 69 punts; segon, Viladecans, 61 punts; ter·cer, Santfe, 60 punts, i quart, Mar·tinenc, 52 punts.

En el moment del tancament d’aquesta edició (3/5), quedaven 15 punts en joc, 5 autèntiques fi·nals en què el Santfeliuenc no es pot permetre el luxe de perdre punts si el que vol és acabar la lliga a la segona posició, que és l’única que dóna dret a jugar la promoció d’ascens a Tercera Divisió. Vilade·cans i Santfeliuenc són els equips que aspiren a aquesta plaça i l’As·

có, que no deixa escapar el liderat i que sembla que té l’ascens assegu·rat, tindrà la clau en aquest tram final, ja que s’enfronta al Vilade·cans el 5 de maig i al Santfeliuenc el 12 de maig. El quart en discòrdia és el Martinenc, que ho té molt més difícil pel nombre de punts que suma i perquè s’enfronta al Viladecans el 19 de maig, al Sant·feliuenc el 26 de maig i a l’Ascó a la darrera jornada, el 2 de juny.

El Santfeliuenc no pot deixar escapar punts i depén de si mateix, sempre tenint molt clar que ajuda·ria una victòria contra el líder i que el Viladecans caigués contra l’Ascó i contra el Martinenc. Cal una victòria contra l’Ascó i cal que l’equip, en unes darreres tres jornades “assequibles”, faci el que ens té acostumats a fer, guanyar. Només així serem equip de Terce·ra el dia 2 de juny.

Durant l’abril, el Santfeliuenc ha perdut la segona posició de la classificació i ara esperen quatre finals i un enfrontament directe contra el líder indiscutible, l’Ascó

5 de maig: Viladecans-Ascó/ Santfeliuenc-Vista Alegre12 de maig: Ascó-Santfeliuenc/ Andorra-Viladecans19 de maig: Viladecans-Martinenc/ Santfeliuenc-Andorra/ Ascó-Vista Alegre26 de maig: Martinenc-Santfeliuenc/ Andorra-Ascó/ Igualada-Viladecans2 de juny: Ascó-Martinenc/ Viladecans-Torredembarra/ Santfeliuenc-Igualada/ Ascó-Martinenc

el diari de Sant Feliu · maig de 2013 CULTURA 22

Lletres i pètalsRecull fotogràfic de Sant Jordi

Els llibreters aconsegueixen un volum de vendes similar al de l'any passatDestaca l'obra La força del Barça, apadrinada per Messi i amb il·lustracions de la santfeliuenca Marta Biel Tres

Xavi Martí

El Sant Jordi 2013 no va presentar sorpreses pel que fa als llibres més venuts. El Gremi de Lli·breters ·després de les protestes de Pilar Raho·la pel fet d'haver afegit el seu llibre a la llista

de les obres mediàtiques· va confeccionar un rànquing únic, on es van sumar les publicacions de ficció i no fic·

ció i les escrites en català i en castellà. Per ordre, les obres més venudes van ser: Victus, d'Albert Sánchez·Piñol (català); Brúixoles que busquen somriures perduts, d'Albert Espinosa (català); L'estiu que comença, de Sílvia Soler (català); Victus (castellà); Plans de futur, de Màrius Serra (català), i S'ha acabat el bròquil, de Jaume Barberà (català). El Gremi de Llibreters també va manifestar que el volum de vendes va ser similar al de l'any passat, tot i que les vendes es van veure castigades a zones amb alts índex d'atur.

Parades a la plaça de la VilaFrancesc Andreu Caba, de la llibreria Bruch 1972, va po·sar dues parades a la plaça de la Vila i va manifestar: “La quantitat de llibres venuts és similar a la de l'any passat, però la facturació ha baixat una mica perquè la gent es mirava molt el preu i buscava un llibre barat”. El ràn·quinq d'aquesta llibreria va ser: Victus; La reina descalça, d'Ildefonso Falcones, i L'estiu que comença. Maria Eugènia Ossó, de la llibreria Ossó, també va posar parada al carrer i va indicar que la facturació “ha estat molt similar” a

la de l'any passat, “podem estar contents”. El llibre més venut per Ossó va ser Victus. Finalment, Sebastià Lladós, de la llibreria Arlequín, que no va posar parada perquè no es dedica exclusivament al llibre, va destacar un altre títol que també es va vendre força bé, l'obra de Kilian Jornet Córrer o morir.

Obres santfeliuenquesA la plaça de la Vila també es van poder trobar alguns llibres escrits per autors i autores de Sant Feliu. Una de les habituals és Joana Raspall, que a l'abril va presentar la seva darrera obra, 46 poemes i 2 contes. També es van veure exemplars d'un llibre que es va presentar al febrer, l'obra El fruit del baobab, on la santfeliuenca Maite Ca·rranza parla de la mutilació genital femenina. Finalment, cal destacar l'èxit de vendes del llibre infantil La força del Barça, escrit per Víctor Panicello i amb il·lustracions de la santfeliuenca Marta Biel Tres. Aquesta obra, apadrina·da per Leo Messi, parla de dos nens que estan malalts i que tenen la oportunitat d'assistir a un entrenament de l'equip blaugrana.

Enguany, com no podia ser d’una altra manera, la Diada de Sant Jordi ha estat molt marcada per la commemoració de l’Any Joana Raspall. Les tradi-cionals parades de llibres i roses de la plaça de la Vila van compartir cedir protagonisme a les diferents activitats pe retre homenatge a la figura de l’escriptora santfeliuenca que el proper 1 de juliol farà 100 anys, Joana Raspall. Una tirallonga d’activitats per a tots els públics, que les van poder gràcies al bon temps. La Diada és el preàmbul del cap de setmana que, del 10 al 12 de maig, dedicarà Sant Feliu a la Fira de la Primavera i l’Exposició Nacional de Roses.

Elsa Silvestre

el diari de Sant Feliu · maig de 2013CULTURA23

El primer acte de celebració del 20è aniversari de la biblioteca Montserrat Roig va tenir lloc el dilluns 8 d’abril a les 6 de la tarda

amb la inauguració de l’exposició ‘Escale·ta de versos’, en homenatge a l’autora Joa·na Raspall. Properament, la mostra viat·jarà arreu de Catalunya. El recull ha estat creat pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCat) i mostra episodis de la vida de la poetessa combinant fotografies biogràfiques i fragments dels seus versos.

Un altre dels actes inclosos en el marc de la programació dels 20 anys de la Bi·blioteca Montserrat Roig ha estat la pre·sentació, per part de l’escriptora santfe·liuenca Maite Carranza, els seus llibres infantils sobre Víctor Lubacuto. A l’acte, el dia 22 d’abril a l’Auditori del Palau Fal·guera, hi van assistir alumnes de 5è i 6è de primària de diferents escoles de Sant Feliu. Maite Carranza va comentar als nens i nenes que la sèrie del Víctor la va crear perquè el seu fill petit, Víctor, li va

20 anys de la biblioteca Montserrat RoigEls actes commemoratius arrenquen en el mes del llibre amb la voluntat de visibilitzar el servei

demanar que li dediqués un llibre, igual que havia fet amb els seus germans. Du·rant l’acte, l’il·lustrador dels personatges del Víctor, Agustín Comotto, ha estat a l’escenari fent dibuixos relacionats amb les explicacions de l’escriptora. Al final de l’acte, els infants van poder pujar a l’escenari i fer preguntes a l’escriptora.

A més, el 16 d’abril es va presentar el darrer llibre de Joana Raspall 46 poemes i dos contes també a la biblioteca com a part de l’aniversari. Raspall va assistir personalment a la presentació del llibre que conté poesia dels seus poemaris Ver-sos amics, Serpentines de versos i Concert de poesia i dos contes de Contes del si és no és. El volum també compta amb la col·laboració de l’il·lustradora Àfrica Fanlo.

19.000 usuarisEl dimecres 24 d’abril va tenir lloc un al·tre dels actes del 20è aniversari, amb la presència de la directora de la biblioteca, Maria Tobella, el cap del Servei de Biblio·

teques de la Diputació, Jordi Permanyer, el regidor de Cultura, Manel Martínez, i l’acalde de Sant Feliu, Jordi San José. Tobella va destacar la feina conjunta feta amb les escoles per tal d’aconseguir que aquestes tinguin un fons adequat i va do·nar les gràcies “al grup de professionals, als col·laboradors i als usuaris, per les se·ves queixes i els seus suggeriments”. La directora va destacar algunes dades in·teressants de la biblioteca, com el milió i mig de documents prestats en aquests 20 anys, els 19.000 socis, les 400 hores del conte fetes, els 400 grups escolars que hi han passat i les 209 vegades que s’ha reu·nit el Grup de Lectura. Tobella va dir que “la societat demana més espai “ i que “els objectius que plantejàvem es reafirmen”.

Martínez va remuntar·se al passat, quan “la Mancomunitat va dissenyar el model de biblioteques el 1915”, és a dir, fa gairebé 100 anys. Va recalcar que volia “edificis lluminosos, amables i amples i amb personal professionalitzat”. Un per·sonal que en aquell període, estava for·mat només per les dones que sortien de l’Escola de bibliotecàries. També va desta·car que la biblioteca Montserrat Roig era, quan va néixer, “un edifici singular de la ciutat referent i innovador”.

Raspall i pintaDesprés de les pre·sentacions, el públic va visionar el mini·reportatge fet per Al·bert Bonet amb motiu de l’aniversari, on els usuaris, els treballa·dors i treballadores de la biblioteca i algu·nes personalitats, com l’escriptor Agustí Vilar, van donar la seva opi·nió sobre la biblioteca i el seu servei. Una de les frases destacables és

la de Vilar, que ha dedicat el poema Ras-pall i pinta a l’escriptora, i que va dir que l’equipament “fa xarxa i fa comunitat”.

Com a colofó, l’espectacle destinat als infants ‘Com gotes d’aigua: recital de poe·mes, cançons i faules de Joana Raspall’ per part del col·lectiu Cos de Lletra. Els actes de la biblioteca, inaugurada el dia de Sant Jordi de 1993, s’emmarquen en l’Any Joa·na Raspall, també bibliotecària, una de les promotores de la seva obertura i impul·sora de les tertúlies de poesia dedicades a Martí Dot, que es fan a l’edifici. La inten·ció ara és visualitzar els diferents actes i grups que hi ha la biblioteca. Un d’ells són les tertúlies d’art, que fan 10 anys, el Club de Lectura, que en fa 19 anys i actualment està conformat per 25 persones, les Lec·tures en veu alta, el taller per escriure en català, la tertúlia de poesia Martí Dot i, en l’apartat infantil, l’hora del conte i les vi·sites escolars.

La biblioteca pren el seu nom de Montserrat Roig, ja que l’escriptora que havia mort anys abans. Un altra curiosi·tat és que la biblioteca va ser un desig, ja, als anys 30, de Joana Raspall, que malgrat tot mai no hi va treballar. La primera bi·blioteca que va obrir a Sant Feliu va ser de l’obra social de La Caixa.

24el diari de Sant Feliu · maig de 2013 CULTURA

Loewe Dionela Fundador y presidente de la compañía de hip-hop Blackout

—Quién inventó el hip-hop?Afrika Bambaataa, nacido en el Bronx, fundó el movimiento. Era un pandillero y en África se relacionó con tribus con las que obtuvo la visión de vivir sin te·ner que recurrir a la violencia tal y como él estaba acostumbrado. De ahí que fundó el movimiento con las cuatro bases fundamen·tales: dj, mc, b·boy y graffiti.

—Qué significa Blackout?Oscuridad. Tanto en los momen·tos más oscuros como en los de más luz, siempre estarás acom·pañado por alguien que compar·ta lo mismo que tú. En nuestro caso, el baile.

—Por qué fundarla?Fundé Blackout por accidente. Como hobby, yo bailaba con unos amigos de la calle, filipinos, en Barcelona. Hace 4 años pensé que debería crear una compañía porque al dejar de bailar en la calle descubrí que había compe·teciones en las que quería parti·cipar, y que había muchos más grupos como nosotros, así que me apunté a cursos de hip·hop porque me faltaba muchísima formación. Yo pensaba que era fácil, que era sólo bailar, pero no es así, hay toda una cultura. Así que decidí aprender lo que me faltaba de la calle y lo que me fal·taba de la escuela. Estuve en va·rias escuelas, la primera a los 22 una en Sant Adrià, otra en Bar·celona y otra en Mataró, donde me eligieron para una compe·tición profesional. Aquella fue

Aunque sólo tiene 29 años, este joven de origen filipino ya tiene su propia compañía, con séis grupos de baile diferenciados, a uno de los cuáles él da clase. Después de pasar por diferentes ocupaciones precarias, por fin Loewe ha encontrado en su afición también su trabajo. Como los buenos hip-hoperos, empezó bailando en la calle y tras asistir a diferentes cursos de formación, se ha erigido como profesor. Dice que el hip-hop es toda una cultura, un mundo que descubrió aquí a pesar de que en su país de origen, Filipina, tiene mucha fuerza.

la clave. Fundé la compañía el 2009 y al principio sólo había doce alumnos, pero a lo largo de los años fue creciendo.

—Tienes algún título?La danza urbana no está reco·nocida con títulos oficiales, te dan un diploma y un registro de las horas y de los cursos.

—Qué influencias tienes?No tengo un grupo preferido, pero Tupac me marcó mucho. Es un rapero de los años 90. Repre·senta la verdadera cara del hip·hop. No tuvo una infancia muy ejemplar, estuvo en la cárcel...

“La filosofía del hip·hop es luchar y progresar siempre”

—Quizá se ve el hip-hop como un estilo muy comer-cial. Realmente esa es la cul-tura hip-hopera?Hay muchísimo más de lo que se conoce, aparte de cantar letras, pintar grafitis, disck-jocqueis o los B·Boys y B·Girls ·los bailarines que ruedan en el suelo- la verdadera filosofía se acerca más al hecho de luchar por tus derechos y sobretodo por muy difícil que sea la vida, luchar y progresar siempre. La vida es una lucha constante ha·cia el progreso y el baile, nues·tra herramienta para llegar a él. Me gusta el hip·hop por los objetivos que plantea y cómo lo hace. Para conseguirlos fun·dé Blackout. Además, hay que

“La vida es una lucha constante hacia el progreso. El baile, nuestra herramienta para llegar a él.”

fueron el ejemplo y los que lla·maron la atención de los que venían detrás. Menos Blackfoot i Black Crew, todos los demás en·sayan en la Unió Coral. Yo nunca llevo un grupo más de 3 años. Además, tengo que decir que no lo veo como un trabajo, lo paso muy bien en las clases, lo que no me gusta es el papeleo. Antes hice de comercial, ventas tele·fónicas, hostelería... esta es my vocación. Fuera de la compañía también doy clase en el Centre Parroquial. Este año, la compa·ñía participará en el Campeona·to de España Urban Display 2013 con Blackfoot en categoría Ju·nior por un lado, y Blackschool, Blacknoise y Blackout Junior en categoría absoluta el 19 de Mayo en el Parc Esportiu Llobregat de Cornellà. Se puede visitar en: campeonatosdehip·hop.com.

—Raperos superventas como Jay-Z o Puff Daddy son repre-sentativos del movimiento?Como personas, sí son repre·sentativos del movimiento hip·hop, pero comercialmente como en los videoclips (por temas de producción y comercio), lo que más se plasma es la estética más gangsta (dinero, mansiones, co·chazos, chicas...)

—Cuáles son las competiciones más destacadas de esta disci-plina en Catalunya?El más grande es el Campeona·to de España, llamado Urban Display y que se celebra en Cor·nellà. A nivel internacional, el

React de Alicante, que se celebra en Julio. Y en el Maresme está creciendo el E·dance, y tabién es importante, es nacional pero con jurado internacional.

—En el Baix Llobregat hay tra-dición hip-hopera?Está creciendo, pero cuando yo llegué aquí según qué estilos se desconocían. Todo estaba más en·focado a lo más moderno, lo que nosotros llamamos commercial dance, sexy style o modern jazz. Pero ha crecido muchísimo. Hoy en día me encuentro a muchos adoles·centes que visten y bailan el estilo que está marcando tendencia en estos momentos: el Swag.

—Has vuelto a Filipinas. Hay muchos grupos de hip-hop?Yo nací en Barcelona pero a causa del trabajo vine a Sant Feliu. Realmente, cuando estu·ve en Filipinas no me dí cuenta de que hay muchísimos grupos de hip·hop filipinos o de origen filipino que participan en el Campeonato de Las Vegas. Así que aunque no sea consciente, quizá me viene de allí!

aclarar que el hip·hop es la cultura, mientras que los bailes se clasifican en muchísimos estilos, como pop-ping, locking, new style... —Y qué hace cada grupo?Está Blackfoot (Patricia Norte), es el más nuevo, el de las más peque·ñitas, que ensayan en Barcelona. Son categoría junior, entre 11 y 14 años y la mayoría vienen del ballet. Las había tenido de alumnas en un esplai. Blackschool (Sefa Arquillo), que está en su primer año, la ma·yoría son de Sant Feliu y están en·tre los 15 y los 17 años. Blacksoul (Cristina Burgos), que no compiten este año, y que comprende entre desde los 15 hasta los 29 y se estre·narán el día 12 de mayo en la Fira. Luego está Blacknoise (Núria San·tiago), grupo de categoría absolu·ta, repartido entre chicos y chicas y llevan 3 años compitiendo y son de Sant Feliu. Blackout junior son los que llevo yo, niñas de entre 13 y 16, que van por el segundo año y que han ganado el segundo pre·mio en el Campeonato Internacio·nal React de Alicante y preseción en el Snap Festival, el Festival In·ternacional de Danza Urbana de coreógrafos profesionales. Y por último, Blackout Crew (Chris Solé), que es el primero que empezó, el que llevé yo hace 4 años. Es el más revulsivo de todos, quedaron pri·meros en el campeonato de Espa·ña, primeros en React y finalistas en el Cameponato Mundial de Las Vegas... No son bailarines profe·sionales, sino universitarios que en su momento hacían secunda·ria y bailaban por diversión. Ellos

En el campeonato de Las Vegas llegaron a la final con Blackout Crew.

el diari de Sant Feliu · maig de 2013CULTURA25

Maria Tobella Directora de la Biblioteca Montserrat Roig

—Què vas estudiar?Quan feia COU no sabia si fer Filologia Catalana perquè només li veia la sortida de la docència, però jo no em veia donant classe. Per sort, un professor em va re·comanar la carrera de Biblioteconomia i Documentació. Vaig entrar pensant que potser em canviaria però em va agradar. Vam ser la primera promoció de la carre·ra universitària i vaig trobar que, per un cantó, tenia una part molt tècnica i una d’altra més social i m’obria un món. A més, tant a Catalunya com a Europa hi ha una bona tradició bibliotecària. Després vaig fer Filologia Anglesa. —És una carrera feminitzada?Al principi, sí però a l’actualitat no, ja que està més enfocada a ser documentalista i gestionar informació.

—I quan vas acabar la carrera?Vaig fer suplències a diferents llocs com a auxiliar de biblioteca a diferents bibliote·ques de la Diputació i després vaig treure les oposicions a bibliotecària. Vaig estar 5 anys com a Directora de la Biblioteca d’Esplugues de Llobregat quan em vaig assabentar que aquí estaven construint una biblioteca pública i vaig demanar el trasllat i m’el van conseguir. Aleshores vaig estar 2 anys a Barcelona preparant l’obertura i donant suport a l’obertura d’altres biblioteques que anaven a obrir en aquell moment, com la Joan Miró de Barcelona o la Biblioteca de Badalona. És un procés fantàstic, prepares el fons i pla·nifiques els serveis. —S’hauria d’ampliar la biblioteca?N’estic segura! Estem fora de normatives. La mateixa ciutadania ens diu que aques·ta no dóna l’abast, ni la superfície, ni el

És la cap d’operacions de la biblioteca pública de la ciutat des que aquesta obrís fa 20 anys. Va fer Biblioteconomia i Documentació a la UB, quan aquests estudis encara era uns desconeguts. Diu que tenim una idea molt esbiaixada i tradicional de la biblioteca i que l’obertura d’un centre addicional és necessària per donar resposta a la demanda de la ciutadania, ja que, apart de biblioteca municipal, la de Sant Feliu és Central de comarca.

fons bibliogràfic ni els serveis que donem. Som biblioteca de ciutat i som central co·marcal. I Sant Feliu, segons la normativa del mapa de Lectura Pública, hauria de tenir 3.000 metres quadrats i 1.500 addi·cionals. Ara estem en 1.500. El món de la biblioteca pública ha canviat molt i les de·mandes també ho han fet, moltíssim. Ara cal que siguem un espai de trobada i no hi ha ni sala multimèdia ni aules d’estudi i a la sala infantil tenim als petitons al costat de nens més grans, que necessiten més silenci. No tenim tampoc un espai d’alfa·betització digital i si vols garantir el deu dret a la informació a la gent primer l’has de formar. La gent de Sant Feliu ens ho estem perdent. El que m’agradaria dir és que la gent té una idea molt esbiaixada i tradicional de la bilbioteca. És molt més, és estar al dia en noves tecnologies, hem de fer un salt ·i l’ampliació n’hauria de ser el revulsiu· al segle XXI per tal que la gent ho visqués com un lloc de trobada i centre cultural viu amb totes les tendèn·cies en informació i lleure on val la pena anar·hi. És molt trist quan la gent et diu que van a les biblioteques de Barcelona i “allò sí que és maco”.

—Però mentre no es traslladi l’arxiu aquest problema no es podrà solventar.El Servei de Biblioteques hi està treba·llant. De tota manera, el projecte d’am·pliació de la biblioteca amb els trasllat de l’arxiu tampoc és la solució definitiva, farà curt. La solució de Can Bertrand era una molt bona perquè passàvem de 1.500 a 3.000 metres quadrats. El que passa que en el moment de triar el canvi hi va ha·ver la crisi i les despeses dels ajuntaments s’han retallat i mantenir un edifici així són més grans. L’ampliació serà una solu·ció temporal però les necessitats de la po·

“La meva feina és garantir el dret a la informació de les persones”

ballar en xarxa ens dóna molts avantat·ges ja que suma diferents recursos de la Xarxa de Biblioteques i, clar, en som 300. Quan algú fa un recurs d’alternatives a Les Ombres de Grey pots aprofitar aquesta in·formació.

—I què és el que més t’agrada?El que més m’agrada d’això és el con·tacte amb el públic i quan algú et diu: “d’aquest tema, què teniu?” m’agrada guiar·los i anar al prestatge i, si pot ser, ensenyar·los les diferències a cada llibre. De vegades la gent et demana informació sense concretar i has d’anar indagant què vol exactament. També m’agrada molt que la gent vegi que hi ha molta més in·formació i poden tirar endavant.

—Com aneu de llibres en braille?Ara hi ha més recursos per a persones amb discapacitat visual. Tenim progra·mes perquè puguin consultar internet des de les biblioteques públiques, lupes, llibres digitals... És un camp emergent.

—Com valores la teva etapa de regidora?Va ser una època intensa i interessant en què vaig tenir l’oportunitat de poder se·guir treballant pel dret a l’aprenentatge i a la informació. Va ser una oportunitat el dedicar·m’hi. Veia els projectes des del principi fins al final i vaig poder treballar per la meva ciutat i prendre decisions al costat de la seva comunitat educativa, on vaig conèixer grans professionals i pares i mares preocupats per l’educació. Recor·do les protestes per construir la Pau Vila i quan veus l’edifici acabat i els pares satis·fets dius: “Ha valgut la pena” i així, amb l’escola bressol Patufet i d’altres projec·tes. No m’ho havia plantenjat mai i reco·mano l’experiència.

blació seguiran creixent. De vegades hem de canviar un espai per un altre o canviar un servei perquè manca espai. Tenim un espai petit que ens limita molt el dia a dia.

—Creus que caldria donar més suport als autors i autores locals o novells?Sí, hi hauria d’haver una manera de visu·alitzar·los, una plataforma. Algunes ve·gades hem convidat algun autor a presen·tar el seu llibre i parlar amb el seu públic. De vegades tens tan vista aquesta persona que no la valores com es mereix. La Joana mateix, es parla d’ella com una senyora que escriu, quan és una de les escripto·res que més llibres sobre poesia té, amb el mèrit d’haver·los escrit mentre ajudava al marit en la seva consulta.

“Ens falta una sala multimèdia, aules d’estudi, un espai pels més petits...”

—I què t’agrada llegir?Jo sóc més de literatura nord·america·na: Paul Auster, Murakami, la Margaret Atwood. De catalans, jo m’he format amb Quim Monzó, Empar Moliner... , he begut de la tradició del conte curt.

—Com a directora de la biblioteca, qui-nes són les teves responsabilitats?Ser bibliotecària al sector públic és fer descobrir a la gent que té dret a la infor·mació i que el pot exercir, que jo li ofe·reixo. Dit això, el meu dia a dia és molt variat. En algunes èpoques he de fer la memòria del que ha passat a nivell de co·marca, com estan les dades d’ús, planifi·car les activitats, personal, atendre enti·tats... Molt sovint hem de donar recursos web garantits als alumnes. El fet de tre·

El Diari de Sant Felliu, num.18

Documents

Transcript of El Diari de Sant Felliu, num.18