Número 8 // 10.000 exemplars // març 2014 // Sant Andreu de la Barca

La riquesa multicultural de Sant Andreu omple l’esplanada del mercat

Sant Andreu de la Barca va posar punt i final a la Setmana Intercultural amb una festa multitudinària. Milers de persones van passar el diumenge 16 de març durant tot el matí per la Mostra Cultural i Gastronòmica, en què van poder degustar diferents plats típics de Catalunya i Espanya i de països com Paraguay, Colòmbia, Marroc o Mèxic, i a més van po-der gaudir de diferents espectacles i mostres a càrrec d’entitats del municipi. pàgs. 8 i 9

Els assistents van poder gaudir, entre d’altres actuacions, d’una mostra de danses guaranís

Taula local pel dret a decidirCiU, ICV-EUiA i ERC, juntament amb l’ANC, han posat en marxa la Taula pel Dret a Decidir de Sant Andreu de la Barca, per promoure la celebració de la consulta sobiranista. pàg. 4

Ajuts per contractar aturats L’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca subvencionarà amb 800 euros mensuals a les empreses que contractin durant un any a veïns de la ciutat que estiguin a l’atur. pàg. 3

Entrevista con la actriz Zaida Fornieles Tras sorprender a crítica y público con su interpretación en su primer largometraje, Cruz del Sur, y a la espera de empezar a rodar Satélite, su próximo proyecto, la actriz local Zaida Fornieles, afincada ahora en Vilanova i la Geltrú, ha atendido al Diari de Sant Andreu de la Barca para hablar de su profesión y del mundo del cine. pág. 13

CIUTAT 3CIUTAT 3març de 2014 • el diari de Sant Andreu de la Barca

L’Ajuntament subvencionarà a les empreses que contractin un any a aturats de la ciutatL’aportació de 800 euros mensuals és una estimació del 50% del cost salarial que suposa un contracte a jornada completa • La mesura garanteix al treballador 16 mesos d’ingressos

Redacció

L’Ajuntament de Sant An-dreu de la Barca subven-cionarà amb 800 euros mensuals a les empreses

que contractin treballadors de la ciutat que estiguin a l’atur. Per

beneficiar-se d’aquesta apor-tació, les empreses hauran de contractar als aturats durant, almenys, un any a jornada com-pleta.

La iniciativa s’ha posat en marxa amb diferents objectius.

El primer, lluitar contra l’atur i promoure l’ocupació dels san-tandreuencs i les santandreuen-ques sense feina. D’aquesta manera, els treballadors que si-guin contractats amb aquest pla s’asseguraran ingressos durant,

La mesura ajudarà a les empreses instal·lades a Sant Andreu a reduir els costos de producció i millorar la competitivitat

al mínim, 16 mesos: els dotze de durada del contracte, i quatre més que generaran de presta-ció per desocupació en el cas de què el contracte no es renovi. Tot i així, des de l’Ajuntament remarquen la possibilitat de què aquests treballadors, d’acord amb la seva feina, es puguin que-dar a l’empresa un cop finalitzat el primer any de contracte.

Un altre dels objectius de pla és ajudar a les empreses a dismi-nuir els seus costos de producció i millorar, per tant, la seva com-petitivitat. Aquesta aportació de 800 euros mensuals correspon a l’estimació del 50% dels costos salarials que suposa la contrac-tació d’un treballador a jornada completa.

Formació obligatòriaCom a mesura complemen-

tària al pla, i amb l’objectiu de contribuir a la seva millora pro-

fessional, les persones contrac-tades rebran una formació obli-gatòria, a càrrec de l’Ajuntament sobre recerca de feina; lideratge personal i creixement professio-nal; treball en equip i resolució de conflictes i sensibilització me-diambiental.

Per poder beneficiar-se d’aquest pla de foment de l’ocupació, els treballadors han de portar, com a mínim, sis mesos empadronats a Sant Andreu de la Barca i, a més, estar registrats a l’Oficina de Treball de la Gene-ralitat (OTG) com a demandants d’ocupació no ocupats.

La dotació econòmica d’aquesta iniciativa és de 211.368 euros (pels anys 2014 i 2015) i van a càrrec dels pressupostos de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, amb el finançament del Pla Metropolità de Suport a les Polítiques Socials Municipals 2012-2015.

La fibra òptica podrà arribar en breu a totes les llars i polígons industrials de la ciutat

Redacció

El desplegament de la FTTH, coneguda com a fibra òptica, ja ha co-mençat a Sant Andreu

de la Barca. En aquests moments, els tècnics de Telefónica estan sol·licitant autorització per re-alitzar aquest cablejat al veïnat del municipi.

El desplegament es realitzarà principalment per la canalitza-ció existent actualment, tal i com requereix la normativa. En el moment en què la fase de desple-gament inicial estigui completa, es portarà la fibra a l’interior dels habitatges d’aquells clients que ho demanin. Els plans d’inversions de Telefónica pel

2014 també preveuen cablejar amb FTTH els polígons indus-trials del municipi

L’Ajuntament ha assegurat que es troba al corrent d’aquest desplegament, i és Telefónica qui, davant de qualsevol desper-fecte ocasionat durant el des-plegament, es responsabilitza tal i com s’exposa a la sol·licitud

La fibra òptica permet accedir a internet a una velocitat de baixada de 100Mb, deu vegades més ràpid que un ADSL.

d’autorització. De fet, els tècnics de Telefónica ja estan presentant les sol·licituds per a la signatura de presidents o administradors de finques.

La fibra òptica permet acce-dir a Internet a una velocitat de baixada de 100Mb, deu vegades més ràpid que un ADSL, i pujar arxius o fotografies a 10Mb. La televisió en alta definició (HD) és un dels seus serveis associats. Per conèixer la cobertura FTTH la ciutadania i les empreses del municipi poden fer-ho mi-tjançant una trucada al 1004 o al 900101010. Aquesta informa-ció també està disponible en els punts de venda Movistar de Sant Andreu o mitjançant el web: www.movistar.es/fibra.

L’alcalde de Sant Andreu de la Barca, Enric Llorca, ha assen-yalat que “la fibra òptica supo-sarà un canvi molt important en l’accés a internet dels ciutadans i permetrà accedir a nous serveis audiovisuals”.

Telefonica ja està sol·licitant l’autorització per realitzar el cablejat al veïnat del municipi

Curs de comerç electrònic a les Escoles Velles

Les Escoles Velles acolliran el pròxim dijous 27 de març un curs de comerç electrònic adre-çat a PIMES (comerços inclosos). La sessió, inclosa dins de la cam-panya de formació Empresa 2.0, està enfocada a millorar el posi-cionament de les empreses a la xarxa i que puguin fer servir els principals recursos per donar-se a conèixer i captar clients, ya que la venda per internet per-met accedir a nous clients més enllà del mercat actual.

CIUTAT4 el diari de Sant Andreu de la Barca • març de 2014

CiU, ICV-EUiA i ERC rubriquen la creació de la Taula pel Dret a Decidir a Sant AndreuL’objectiu de la iniciativa, impulsada per l’ANC, és aconseguir una consulta legal i pactada amb el govern espanyol • La Taula local busca ara l’adhesió de les entitats de Sant Andreu

Rubén Marín

Les agrupacions locals de CiU, ICV-EUiA i ERC van signar el passat 12 de març el manifest

d’adhesió a la Taula pel Dret a Decidir del Baix Llobregat. En un acte celebrat a la seu local de CiU i conduït pel president local de l’Assemblea Nacional de Ca-talunya (ANC), Roger Riba, els tres partits van donar suport a la iniciativa, que reclama a Ge-neralitat i Govern espanyol “que s’acordin les condicions legals per l’exercici de la consulta del poble de Catalunya”.

“Aquesta Taula pel Dret a De-cidir es vol impulsar com una via per mantenir la convivèn-cia d’una comarca especialment castigada per les retallades, i que afecten greument el benestar so-cial de les classes més febles”, va explicar Riba, per defensar que “l’única manera de millorar el nostre nivell de benestar social és el canvi d’statu quo actual”.

El manifest d’adhesió a la Tau-la pel Dret a Decidir ja s’ha enviat a les entitats de Sant Andreu de la Barca per tal de començar a sumar efectius favorables a la convocatòria de la consulta entre els col·lectius, mentre que l’ANC continuarà instal·lant paradetes com fins ara per recollir adhe-sions entre els ciutadans a títol individual. “Som conscients de què nosaltres sols, com a ANC, no podem arribar a tot arreu, i per això és tan important el treball de les entitats dels pobles”, va explicar Riba. “Per això, partint

d’aquestes tres, el què és im-portant és crear una gran xar-xa a Sant Andreu de la Barca”. Per finalitzar, el president local de l’ANC va voler remarcar que “l’únic objectiu d’aquesta taula és poder votar. No es parla de si s’ha de ser independents o no, l’únic que volem defensar és el dret bà-sic dels catalans a la democràcia, a poder exercir la nostra opinió. I per això, allò què volem és fer una consulta legal i acordada amb el Govern espanyol”.

“Que tothom s’expressi”Al fil d’aquesta argumenta-

ció, el portaveu de CiU a Sant Andreu de la Barca, Joan Gaspà, va destacar que l’ANC és “total-ment transversal, no representa només a un partit o moviment polític”, i va defensar la volun-tat de la Taula pel Dret a Deci-dir de buscar una via per tal que “tothom es pugui expressar, i qui vulgui votar sí, que voti sí, i pro-moure igual que, qui vugui votar no, voti que no. Tothom té dret a votar i se li ha de donar veu a tothom”.

El portaveu d’ICV-EUiA, Rafael Hernica, va lamentar que l’inici de la Taula pel Dret a Decidir l’hagin hagut de posar en marxa “els partits polítics i no les asso-ciacions”, i va demanar esforços per aplegar el màxim nombre possible d’adhesions. “Aques-ta taula s’ha d’expandir dins de la nostra població. Defensem el dret a decidir, i per tant aquí hi té cabuda tothom. De manera que hem de treballar en poder

Els signants del manifest, durant la roda de premsa

fer una taula forta a nivell muni-cipal”.

La presidenta d’ERC a la ciu-tat, Isabel Peris, també va apos-tar per intensificar els esforços i sumar a la taula “a totes o a la gran majoria de les entitats, per tal que tothom entengui que és molt important que ens deixin votar, i que s’expressin tant els que volen la independència com aquells que no”. Aquesta uni-tat, segons Peris, “és el que ens donarà força davant del Govern espanyol i de tot allò a què ens haguem d’enfrontar”.

Acte de CiUA banda de la seva adhesió a

la Taula pel Dret a Decidir, cada partit durà a terme diferents ac-cions per promoure la celebració de la consulta. L’acte més proper serà el que celebrarà la secció local de CiU al bar del Casino el pròxim 4 d’abril, i que consistirà en una xerrada i sopar amb el di-putat convergent i membre de la Mesa del Parlament, Josep Rull. L’acte començarà a les 19:30 h. amb l’actuació musical del grup Painomi.

J. GASPÀ (CIU)La Taula pel Dret a Decidir

busca que “tothom es pugui expressar, i qui vulgui votar sí, que voti sí, i promoure igual que, qui vugui votar no, voti que no. Tothom té dret a votar, i se li ha de donar veu a tothom”

R. HERNICA (ICV-EUIA)“Aquesta taula s’ha

d’expandir dins de la nostra població. Defensem el dret a decidir, i per tant aquí hi té cabuda tothom. De manera que hem de treballar en po-der fer una taula forta a nivell municipal”

I. PERIS (ERC)“Cal sumar a totes les en-

titats, per tal que tothom en-tengui que és important que ens deixin votar. Aquesta unitat ens donarà força da-vant del Govern i de tot allò a què ens haguem d’enfrontar”

Suport massiu de la ciutat a Coco

Amb totes les entrades ex-haurides, dissabte 22 s’ha ce-lebrat al teatre Núria Espert la gala solidaria Coco, esperanza y vida, organitzat per recap-tar fons pel Coco, un nen de 5 anys de la ciutat que pateix una greu malaltia. Coco pa-teix un neuroblastoma que li va ser diagnosticat el passat 5 de novembre de 2012. La gala, i d’altres accions posades en marxa per la família, volen

recaptar fons per tractar la malaltia del Coco, i alhora conscienciar la població sobre aquestes dolències.

Al festival solidari van par-ticipar grups musicals i en-titats com El último tributo (formació que homenatja a El último de la Fila), Laia Dance Group, Peña Sevillista, Cris Carrillo, Escola Vall Palau, Ge-rard Taula, Ana Sánchez i l’Es-cola de Danza Sonia Navarro.

Acte informatiu per a joves sobre el grau de Turisme

El Punt d’Informació Espai Jove de Sant Andreu de la Bar-ca acollirà el pròxim dimecres 2 d’abril una xerrada informativa sobre els estudis universitaris relacionats amb el Turisme i la Direcció Hotelera, impartida per l’Escola Universitària de Turisme de Barcelona. L’acte vol acostar als joves estudiants de la ciutat, que tot just ara estan decidint cap a on orientar el seu futur, les pos-sibilitats i oportunitats d’un sec-tor en creixement i que s’apunta que ha de ser un dels motors del país en la sortida de la crisi. L’ac-te començarà a les 19:30 hores.

OPINIÓ6 el diari de Sant Andreu de la Barca • març de 2014

el diari de Sant Andreu de la Barca

El diari dE Sant andrEu dE la Barca no comparteix necessàriamente les idees expressa-des als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors.El diari dE Sant andrEu dE la Barca no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció.La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

Número 8, març 201410.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU

Podeu consultar l’edició digital a:

Redacció, fotografia i maquetació: Rubén MarínRedacció Esports: Xavi MartíContacte: diaridesantandreu@gmail.com

Telèfon publicitat: 674.359.203Disseny publicitat: David Pedra

Administració: info@sfcomunicacio.catEdita: SF COMUNICACIÓ, SLNIF: B-65631889 Dipòsit legal: L-1246-2012Adreça: C. Joan XXIII, 7, local08980 Sant Feliu de LlobregatTelèfons: 93.685.76.83 / 687.475.563

Noves propostes contra l’atur

L’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, seguint l’experiència d’altres municipis que

ja ho fan amb èxit, subvencio-narà la contractació d’aturats de la població, amb un part del cost salarial de la contractació d’un any a jornada completa. Aquesta iniciativa vol, lògica-ment, afavorir la contracta-ció d’aturats de la població per part d’empreses que, amb l’ajuda municipal, veuran com el seu cost salarial durant l’any de contracte es redueix fins aproximadament el 50%.

L’Ajuntament destinarà més de 200.000 euros a aquest

projecte durant els anys 2014 i 2015, finançats pel Pla Me-tropolità de Suport a les Polí-tiques Socials Municipals. La mesura, a més d’afavorir la contractació d’aturats per part de les empreses, pot signifi-car també la continuïtat en el mercat laboral de les persones contractades, ja que tal i com es planteja el programa les empreses contractaran per les necessitats de producció i pel menor cost final que els supo-sarà gràcies a la subvenció, la qual cosa significa també una millora en la competitivitat d’aquesta.

L’atur continua sent el prin-

cipal problema que tenim a la ciutat i al país, i els esforços de les administracions han d’anar prioritàriament adreçats en aquest sentit. Fins ara, la im-mensa majoria d’ ajuntaments destinaven partides econòmi-ques a la contractació directa a través de plans d’ocupació que, normalment, són molt poc productius (tasques de manteniment de la ciutat, ser-veis a la persona ...) i que una vegada s’esgotava el període de contractació el treballador tornava a l’atur. Amb aquest pla, les empreses poden con-tractar un treballador que, un cop finalitzat l’any de contrac-

te, pot continuar amb la seva feina.

També les administracions han de canviar el xip davant la situació que tenim. No és suficient només impulsar els programes formatius de sem-pre o els plans locals d’ocu-pació, sinó què, a més, cal cer-car fórmules més actives, com aquesta, en la que també jugui un paper determinant la inici-ativa privada i els empresaris.

Calen mesures de més recor-regut, per tant, i aquesta que ara s’impulsarà a Sant Andreu així ho planteja: veure a l’em-presari com el necessari aliat per a la generació d’ocupació.

editorial

7ENTREVISTA 7març de 2014 • el diari de Sant Andreu de la Barca

R. Marín

Rubén Marín—1.500 programes... Quin és el secret de l’èxit?La constància, el treball diari, no aturar-te... i també comptar un bon grup de col·laboradors que et fan la feina més fàcil. Veure que hi ha resposta del públic i que els agrada allò que fas també ajuda a tirar endavant.

—El Via Directa va començar l’any 2000 com un programa setmanal, i el 2008 va passar a ser diari. En algun moment vas somiar amb la possibilitat d’arribar a conduir 1.500 edi-cions?No, és impossible d’imaginar. Quan comences un programa, mai et planteges si tindrà o no una durada llarga. Anteriorment ja havia conduït a la ràdio de Sant Esteve Sesrovires un pro-grama similar al Via Directa amb el qual vaig arribar a les 1.297 emissions, i pensava que seria molt difícil repetir-ho amb un al-tre magazín. I estic feliç d’haver superat aquesta xifra a Ràdio Sant Andreu, l’emissora on vaig començar l’any 1991.

—L’emissió 1.500 serà el pròxim 3 d’abril. Ho celebra-reu d’alguna manera especial?Sí, ho volem celebrar de la millor manera, que és captant l’essència de la ràdio en directe. Tindrem una hora més de programa, de 10

a 13 hores, i aniran passant pels micròfons els col·laboradors del programa i companys de la rà-dio. A més, hi haurà actuacions musicals en directe a l’entrada de la Ràdio que es podran veu-re des del carrer. De moment, tenim confirmats els grups Sa-raband, The Golden Grahams i White Chocolate. Volem que sigui una festa d’amics, una emissió dedicada als oients, als col·laboradors, a les entitats, als músics i a totes aquelles perso-nes que han estat amb nosaltres sempre que els hem cridat.

—Què suposa per una ràdio petita d’un municipi no gaire gran ser de les poques en tenir en antena un programa amb 1.500 emissions?És el primer programa que arri-ba a aquesta xifra, i és per estar orgullós. Tot i així, és més fàcil arribar als 1.500 programes a una ràdio municipal que a una més gran, més general, on eli-minen els programes si no hi ha audiència.

—Com era el Via Directa dels primers programes?Era un programa setmanal emi-nentment cultural. Es parlava molt sobre llibres i sobre música.

—I com és el Via Directa que es pot escoltar ara?És un programa informatiu, on

té cabuda tota la informació de Sant Andreu de la Barca comple-mentada amb moltes seccions temàtiques, que no han de ser necessàriament locals. Parlem de salut, de cinema, de sèries de te-levisió... També és un programa molt social, i que intenta trans-metre uns valors, ja que aquesta és la nostra funció com a ràdio pública.

—Aquestes seccions que deies, que converteixen el Via Direc-ta en un programa coral, són el principal tret distintiu del magazín?Sí, és una de les principals rique-ses del programa. Puc dir amb orgull que tenim una plantilla d’una quinzena de col·laboradors

que aporten varietat de punts de vista i informacions de molta qualitat sobre temes diversos.

—En 1.500 programes i uns ca-torze anys en antena hi caben molt bons moments, però si haguessis de triar-ne un, quin seria?El que he volgut fer sempre al programa és donar veu a per-

sones anònimes que tenen molt a dir i que potser no tenen l’oportunitat d’explicar les seves experiències. Poder oferir els mi-cròfons del Via Directa per poder parlar és, per mi, el millor pre-mi i el millor bagatge d’aquests 1.500 programes. Experiències de persones que posen en mar-xa un negoci i, malgrat la cri-si, t’expliquen com se’n surten. O les vivències d’una persona que pateix una malaltia i que ve a la ràdio a transmetre, a mi i als oients, aquesta voluntat de força i de tirar endavant. Sem-pre aprens coses de tothom que passa pel programa, sobretot en valors, i sense dubte, em quedo amb aquests moments.

—Cap a on camina el Via Di-recta? Què ha de fer per poder arribar al programa 2.000?Seguir evolucionant i reinven-tant-nos, mantenint la mateixa línia però incorporant noves sec-cions d’interès pels ciutadans. I seguir enfortint la vessant so-cial del programa, fent d’altaveu d’aquelles persones anònimes que comentava abans, que ne-cessiten aquests espais per donar a conèixer les seves experiències. —Hi ha alguna persona que encara no hagi passat pels mi-cròfons del Via Directa i que t’agradaria entrevistar?Hi ha tantes que és millor no

pensar-ho! Prefereixo anar tre-ballant cada dia i gaudir del pro-grama diari que pensar en aque-lles entrevistes que encara no he fet.

—L’emissió del programa per internet us ha donat més for-ça a l’hora d’arribar a totes les llars?Sí, ja vam ser pioners l’any 2006 a l’hora d’oferir programació a la carta, i amb la nova web es-trenada fa uns mesos hem pogut incorporar també fotografies re-lacionades amb la notícia o amb els continguts que oferim. És cert que porta molta més feina, però oferint una galeria fotogràfica facilitem i completem la infor-mació que donem a l’oient. I evi-dentment, l’ús d’internet també ens ha ajudat a rebre més infor-mació sobre si allò que estem oferint agrada o no.

—Tot i que a una emissora mu-nicipal és més important el servei públic que realitzeu que les dades d’audiència, us arri-ben moltes valoracions dels oients?Sí, sobretot per xarxes socials. Facebook i correu electrònic son, avui dia, els principals mitjans que utilitza la gent per posar-se en contacte amb nosaltres. Les noves tecnologies han destro-nat la famosa trucada de l’oient d’abans.

“Haver donat veu a persones anònimes és el millor bagatge de les 1.500 emissions del Via Directa”

El pròxim 3 d’abril, l’emissora de ràdio local farà història en emetre l’edició 1.500 del Via Directa, el veterà magazín que condueix de 10 a 12 h. en Jordi Milian. Nascut l’any 2000 com un programa setmanal de cultura, l’espai és des del 2008 el referent informatiu i d’actualitat del 98.0 FM. La clau de l’èxit, segons Milian, és el treball diari i constant, i poder comptar amb un grup de col·laboradors que enriqueixen el programa amb els seus punts de vista i les seves informacions de qualitat sobre diferents temes d’actualitat.Tot això, explica, sense perdre de vista el caràcter social que ha de guiar el dia a dia d’una emissora pública i fent d’altaveu d’aquells veïns que tenen experiències interessants a compartir.

Jordi MilianDirector del programa Via Directa a Ràdio Sant Andreu

El Via Directa “és un programa molt social, que intenta trans-metre uns valors. És la nostra funció com a ràdio pública”

8 CULTURA el diari de Sant Andreu de la Barca • març de 2014

La Mostra Cultural i Gastronòmica 2014, en imatges

Un any més, la Mostra Cultural i Gastronòmica va servir per posar el punt i final a la Setmana Intercultural a Sant Andreu de la Barca. Una de les convocatòries més mul-titudinàries de l’any va aplegar milers de veïns, que no van deixar passar l’ocasió de mostrar la seva solidaritat a la Caminada contra el càncer o de degustar productes i plats originaris d’arreu del món (fotografies superiors), o fer un tast dels diferents esports que es poden practicar a la vila a càrrec de les entitats esportives locals (a sota).

Fotografies: Rubén Marín

Caminada contra el càncer

Escola de Dansa Sonia Navarro

CULTURA 9març de 2014 • el diari de Sant Andreu de la Barca

A banda dels estands amb informació i gastro-nomia, a l’esplanada del mercat setmanal es va instal·lar també un escenari on diferents entitats i grups de Sant Andreu de la Barca van mostrar als ciutadans tot el seu art. L’escola de dansa Sonia Na-varro, l’AVV La Plana, l’Escola municipal de Música i Dansa, l’Associació Dansaire Els Tiorbins, la Socie-tat el Casino, l’Asociación Arte y Cultura Guaraní o la coral Ferran Sors van fer una passejada pels diferents estils i tradicions musicals que avui con-vieuen a Sant Andreu i que són una bona mostra de com la cultura és una eina molt important per cohesionar i enriquir una societat tan diversa i tan plural com la santandreuenca.

Escola de Dansa Sonia Navarro

Escola de Dansa Sonia Navarro

AVV La plana

Tiorbins

Coral Ferran Sors

Societat el Casino

Escola Mpal. de Música i Dansa

Asociación de Arte y Cultura Guaraní

Discurs de l’alcalde de la vila, Enric Llorca

10 CULTURA el diari de Sant Andreu de la Barca • març de 2014

R. Marín

Rubén Marín—S’acosta el gran dia. El pròxim 26 d’abril celebrareu un gran sopar per celebrar el 25è. aniversari de l’Esplai Pin-güí. Com van els preparatius?De moment, bé. Ja estem venent els tiquets i ja hi ha gent que ens ha confirmat que vindrà. Volem que sigui una gran festa plena de sorpreses i un espai de retroba-ment de totes aquelles persones que han format part de la his-tòria de l’esplai: infants, famí-lies, monitors, voluntaris...

—El sopar es celebrarà a la pis-ta del poliesportiu Josep Pla. Quanta gent hi espereu?És difícil de dir. En principi, hem calculat unes 100, però podem anar afegint espai per si final-ment vénen 120, 130 o 140. Cal tenir en compte que el preu són 20 euros per adult i 9,50 euros per infant, i són temps difícils... però esperem que pugui venir el major nombre possible de perso-nes.

—Què cal fer per reservar el tiquet?Passar per l’esplai o trucar al 93.682.20.66, com abans millor per poder fer la previsió.

—El sopar serà l’activitat cen-tral del 25è. aniversari, però no l’única. Com valoreu totes les que he fet fins ara?Molt bé, estem molt contents. Les activitats per celebrar els 25

anys de l’esplai van començar amb la lectura que vem fer del pregó de la passada Festa Ma-jor, i des de llavors hem celebrat actes que fem cada any, però enguany des del prisma del 25è.aniversari. Al Carnestoltes, per exemple, vam cantar i ballar una cançó amb coreografia, compo-sades per monitors del mateix esplai. I sempre hem comptat amb una participació molt alta i una gran implicació, sobretot de les famílies.

—Precisament, aquesta impli-cació de les famílies ha estat una peça clau en la vida de l’esplai, no?Exactament. Els pares i mares sempre donen molt suport a tot allò que organitzem des de l’esplai, i és important. Sobretot a les activitats exteriors. Fem co-lònies de famílies, els impliquem al Carnaval perquè ells també es facin la disfressa i puguin venir amb els seus fills i filles, a la co-reografia de la festa dels Drets dels Infants sempre vénen a ba-llar...

—Un cop passi el sopar, què quedarà per celebrar?En principi només la cloenda, que coincidirà de nou amb la Festa Major. Encara no tenim clar què farem, però segur que hi haurà alguna activitat impor-tant en què puguin participar els infants, les famílies i tota la ciutat.

—L’esplai Pingüí ha estat un dels punts de trobada més im-portants dels infants i joves de la vila al llarg d’aquests 25 anys. Quanta gent calculeu que haurà passat per aquí en tot aquest temps?La xifra exacta des del comença-ment no la tenim, perquè l’any 1989 encara no ho teníem in-formatitzat. Però des de 1996,

l’any en què va començar a que-dar constància, han passat per l’esplai gairebé 2.000 infants i uns 200 monitors.

—I avui dia, quantes persones en formen part?Ara mateix hi ha inscrits a l’esplai uns 150 infants d’entre 3 i 16 anys, i uns 30 monitors amb diferent grau de responsabilitat i d’implicació.

—Què ofereix actualment l’esplai Pingüí?Principalment, som una entitat que treballem per l’educació integral de la persona, i ho fem a través de diferents activitats. Hi ha tres grups, Pingus, Ossos i Balenes, amb infants de P3 fins a 5è. de primària, que venen a l’esplai de dilluns a divendres a fer tallers, gimcanes, jocs, dan-

ses, teatre, manualitats, pisci-na... I després hi ha un grup de Joves, de 6è. fins a 4t. d’ESO, que fan les seves activitats els dissa-btes a la tarda. I a més, com deia abans, moltíssimes activitats ex-teriors, tant organitzades des de l’esplai com altres dissenyades per l’Ajuntament o altres enti-tats.

—Què ha de tenir un esplai per

complir bé la seva funció so-cial i, a més, poder aguantar, com vosaltres, 25 anys i els que vinguin?D’una banda, ha de ser una en-titat dinàmica, i tenir gent que cregui en el projecte i garanteixi la seva continuïtat, amb una implicació al 100% treballant amb d’altres que col·laborin en la mesura que puguin. També poder oferir activitats atracti-ves pels infants i les famílies. Evidentment, també participar en activitats de ciutat i oferir les nostres activitats exteriors a la participació de tots els ciu-tadans. I pel que fa a l’ideari, treballar per impulsar els valors intocables de l’esplai: solidari-tat, convivència, respecte, igual-tat... i tots aquells que ajudin a crear ciutadans amb esperit crí-tic, preocupats pel seu entorn i que tinguin eines per identificar i canviar allò que no els agrada.

—Un desig per tal que l’esplai pugui fer 25 anys més?Que encara que canviïn els temps, la gent no perdi la màgia que tots tenim a dins i que no es perdin els valors que deia abans. I que, gràcies a això, la gent pu-gui seguir apostant per venir al nostre esplai i tenir il·lusió de seguir participant en les nostres activitats. I què, com diu el lema d’aquest 25è. aniversari, 25 anys deixant empremta, que tots ple-gats puguem continuar deixant empremta 25 anys més.

“L’esplai ha de treballar per formar ciutadans amb esperit crític i preocupats pel seu entorn”

L’esplai Pingüí de la ciutat es troba immers en els actes de celebració del seu 25è aniversari. Amb la mirada posada a l’acte central, el sopar que el pròxim 26 d’abril aplegarà infants, famílies, monitors i voluntaris que formen part de la història de l’entitat, parlem amb la Sara Díez, quí, des de l’any 2000, dirigeix l’esplai juntament amb la Laura Capitán. Com a claus per poder celebrar 25 anys de vida, Díez destaca la implicació que sempre han tingut les famílies en les activitats proposades per l’entitat, i haver estat fidels als valors que han de guiar el treball social dels esplais.

Sara DíezDirectora de l’Esplai Pingüí

Els membres de l’esplai, disfressats de pingüins el passat Carnestoltes

12 CULTURA el diari de Sant Andreu de la Barca • març de 2014

El passat ens empresona!

Notava internament que no estava còmoda amb ella ma-teixa, volia sentir-se lliure i no ho aconseguia. Va crear-se una estratègia interna per cercar més pau. Proclamava als quatre vents que era lliure i sempre que podia donava consells, per-què la gent, que havia ensope-gat, trobés una sortida als seus conflictes interns. Curiosament els que amb tantes ganes havien rebut la seva ajuda tornaven una i altra vegada a sol•licitar-la en petites variables sobre la mateixa qüestió pendent de re-soldre. Ella no es cansava i treia recursos contínuament per in-tentar ajudar; malgrat l’esforç no ho aconseguia. A poc a poc la gent es va anar distanciant, perquè ja no confiaven en ella.

Això la va fer entristir molt, fins al punt que passava setma-nes senceres sense parlar amb ningú. Va caure en una gran de-pressió! Després de més de tres anys de soledat i d’intentar tro-bar remei al seu mal, va decidir retirar-se un temps. Intentava buscar el desllorigador per en-tendre el perquè amb tant co-neixement que tenia no podia transmetre’l per guarir la gent. Estava estirada sobre l’herba al costat del paller de la masia on s’hostatjava contemplant una formiga que transportava una fulla tan gran que no podia, dues més s’hi van afegir i també l’arrossegaven. Va xisclar! “Se li havia fet la llum”. Les formi-gues van actuar, no eren pre-soneres de les experiències del passat, van actuar i prou.

Va retornar a la ciutat, ara ajuda i és feliç.

Adéu.

Mes de teatre i música a parts iguals a sobre de l’escenari del Núria EspertDuel interpretatiu d’alçada entre Lluís Soler i Xavier Boada amb l’obra ‘Per un sí o per un no’ • Jazz de qualitat amb la veu d’Andrea Motis, el 5 d’abril

Interpretació i bona música per donar la benvinguda a la primavera

Redacció

De finals de març a fi-nals d’abril, el teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca ha

programat diferents espectacles de teatre i música per satisfer els gustos culturals de la major part d’aficionats a la cultura.

El teatre dirà adéu al mes de març amb un espectacle de tea-tre familiar, L’arbre de la vida, di-rigida especialment a infants des dels sis mesos fins als tres anys, tot i que de ben segur agradarà a espectadors de totes les edats. Al conte en què es basa l’obra de teatre d’objectes, sense text i d’una mitja hora de hora, no hi ha una única historia, sinó que n’hi haurà tantes com nens i nenes, adults i ancians vagin a veure-la. L’espectacle obra una finestra al màgic procés de la creació. Parla de la vida i la mort en moviment continu, de la voluntat i la passió de viure, del buit i el desconegut, de les idees i la possibilitat, de viure el present i entregar-se, i

de la diversitat en la manifesta-ció. L’espectacle, a càrrec de la companyia Aiboon Teatre, tin-drà lloc el pròxim 29 de març a les 17 hores.

L’endemà, diumenge 30, serà el torn per un dels plats forts de la temporada teatral de prima-vera. Els actors Lluís Soler i Xa-vier Boada portaran a Sant An-dreu de la Barca l’obra Per un sí o per un no, l’argument de la qual gira al voltant de dos vells amics que, a partir d’una conversa anodina, entren en una batalla sense treva i s’enfonsen en un joc de postures irreconciliables. La trama està articulada entorn a la “veritat” dels mots, que pot dur a conseqüències incalcula-bles. L’intens repte interpreta-tiu que Soler i Boada regalaran als assistents començarà a les 19 hores.

A partir d’aquí, el teatre do-narà a pas a la música, que estarà representada en diferents estils. D’una banda, el Núria Espert re-brà el dissabte 5 d’abril a les 22

hores l’imprescindible concert de jazz a càrrec de l’Andrea Mo-tis, Joan Chamorro & Josep Tra-ver Trio, el grup de jazz revela-ció del panorama musical català segons crítica i públic.

La jove veu d’Andrea Motis ha meravellat i revolucionat el món del jazz. Aquesta jove artis-ta mostra tota la seva persona-litat en els escenaris a través de la seva veu, el saxo i la trompe-ta. Al seu costat hi haurà el Joan Chamorro, reconegut saxofonis-ta (entre d’altres instruments) del panorama musical del món jazzístic . A través de la Sant Andreu Jazz Band, està treba-llant per promoure el jazz per arreu, a més de descobrir grans joves talents musicals com An-drea Motis, amb la qual des de fa uns anys han creat aquest trio per redescobrir i mostrar el jazz a tot el públic en general. Com-pleta la formació el Josep Traver, guitarrista reconegut i que com-pleta un trio que és un regal pels sentits. Les entrades ja es poden comprar a un preu de 15 euros.

Per tancar les actuacions mu-sicals del primer mes de prima-vera, La Coral Espígol portarà l’11 d’abril a les 21 hores el mun-tatge Cançons que van canviar el món, una original proposta que combina representació teatral i cant coral. L’espectacle vol ser un petit homenatge a aquella època que vam viure intensa-ment, amb la ingenuïtat i la for-ça de la joventut. A aquella èpo-ca que, durant el període de més benestar, s’ha considerat comer-cialment passada de moda i an-tiquada sota l’epígraf de kumba-yanisme, però que ara reviscola amb força, i retorna per rescatar les idees, tan vives i permanents que contenien les seves cançons. La història és cíclica i els missat-ges d’aleshores són vàlids també avui. Hi ha temes que no mori-ran mai perquè són ja veritables himnes de la humanitat, com Tears in heaven, d’Eric Clapton, Killing me softly with his song, de Roberta Flack, Te recuerdo Aman-da, de Víctor Jara, o l’himne Ima-gine, de John Lennon.

‘Masterclass’ de dansa amb Rafa Méndez

L’Escola de Dansa Sonia Navarro ha programat pel pròxim divendres 28 de març una masterclass molt especial. El mediàtic ballarí Rafa Mén-dez impartirà una sessió de hip hop de 19 a 21 hores al poliesportiu 11 de setembre. Méndez ja va visitar Sant An-dreu de la Barca de la mà de Sonia Navarro, i ara tornar a la ciutat després de l’èxit de la passada convocatòria. La mas-

terclass amb places limitades té un cost de 30 euros i ja es poden reservar places al telè-fon 93 653 29 02.

El coreògraf canari, pro-tagonista a tours musicals i videoclips d’artistes com Geri Halliwell, Tiziano Ferro o Take That, és conegut pel gran públic per la seva tasca com a professor de funky i jurat al programa de televisió Fama: ¡a bailar! de Cuatro.

CULTURAmarç de 2014 • el diari de Sant Andreu de la Barca 13

R. Marín

Rubén Marín- ¿De dónde viene tu pasión por la interpretación?Es algo que he tenido muy claro desde que era pequeña. Siempre que venían a casa amigos de mis padres, los sentaba a todos en el sofá y les hacia cualquier imita-ción o representación que se me ocurría, vistiéndome con cuatro trapos. De pequeña, además, mi padre me ponía todas las noches cine mudo o cine en blanco y ne-gro. Al principio me parecía abu-rridísimo, pero tengo que confe-sar que Charlot hizo que acabara enamorándome del cine y de la profesión.

- ¿Cuáles son los trabajos más destacados que has desarrolla-do como actriz?En todos los años de formación he participado en muchos cor-tometrajes a nivel de escuela, algunos de ellos llevados a varios festivales. Uno de los últimos, Paralelo, ha llegado a emitirse en la televisión de México. Luego tuve la oportunidad de trabajar en Cruz del Sur, mi primer largo-metraje profesional y con la gran suerte de que llegó a estrenarse en cines y editarse posterior-mente en DVD. A raíz de la pelí-cula, me llamaron para trabajar en otro largo, Satélite, del que de momento solo hemos rodado el teaser para poder vender la pelí-cula y buscar financiación.

- ¿Qué supuso para ti formar parte de una producción como

Cruz del Sur hace dos años?Supuso ratificar lo que ya sabía: que estaba en el camino correcto haciendo lo que más me gusta y me hace feliz. Trabajar en Cruz del Sur fue un sueño hecho rea-lidad, de hecho los rodajes eran de 12 o 13 horas diarias y yo per-día la noción del tiempo. Cuando haces lo que te gusta, no importa las horas que le dediques, porque

nunca tienes suficiente. Ver el trabajo enorme que hay detrás de una producción es alucinan-te, el esfuerzo de tantísima gente durante meses para que todo sal-ga perfecto.

- El último proyecto en el que te has involucrado es Satélite, el teaser del cual, como dices,

ya se ha rodado y lo pudimos ver en el pasado Festival de Sitges. ¿De qué trata y cuál será tu participación? Satélite es una película de Jorge Rodríguez, en la que lleva mu-cho tiempo trabajando junto con el guionista Eduardo Rodrigo, y que esperamos poder rodar este año. Habla sobre un satélite que está a punto de caer en la tierra, y que tiene a todos los habitan-tes expectantes. Finalmente, cae sobre un laboratorio farmacéu-tico haciendo estallar un virus que irá contaminando a la pobla-ción. Los últimos en contagiar-se son tres grupos de personas, unos excursionistas que están de acampada (ahí es donde yo apa-rezco), un grupo de amigos que están de travesía en un barco, y unos reporteros que están en un ascensor. El instinto de supervi-vencia hará desarrollar compor-tamientos y actitudes inespera-das en cada uno de ellos.

- ¿Qué tipo de papeles te sien-tes más cómoda interpretan-do?Realmente me siento cómoda en todos, aunque me gusta traba-jar papeles muy distintos a mi, donde el proceso de búsqueda de personaje sea más interesante y tenga que explorar y trabajar cada uno de los detalles. Siem-pre me ha gustado el drama, in-terpretar personajes con mucha carga emocional, pero última-mente me están destacando mi vis cómica y tengo muchas ganas

de hacer comedia.

- ¿Qué aspectos del mundo del cine son tan buenos o mejores, incluso, de como los soñaste? Realmente, todo el proceso que vives cuando te involucras en un nuevo proyecto es genial. Desde que te llega un guión y haces la primera lectura, la construcción de personaje, los ensayos con tus compañeros y finalmente el ro-daje. Ver cómo crece un proyec-to que se presenta en unos cuan-tos folios hasta hacerse palpable en postproducción ya editado.

- Y si tuvieras que destacar un aspecto negativo, ¿cual sería?La espera interminable que sufri-mos los actores, la incertidumbre cada vez que haces un cásting y pueden pasar semanas e incluso meses hasta que obtienes res-puesta. Y lo lento que es el pro-ceso desde que te llega un guión hasta que empiezas a rodar. ¡Son meses y meses de espera!

- ¿Cuáles son tus referentes del mundo del cine? ¡Hay muchos! Charles Chaplin, Marlon Brando, Meryl Streep, Katherine Hepburn, Morgan Fre-eman, Najwa Nimri... Hace poco descubrí a una joven actriz fran-cesa llamada Adele Exarchopou-los, que me dejó exhausta con su interpretación en La vida de Adele. Algo descomunal.

- ¿Aparte del rodaje de Satéli-te, hay algún proyecto próxi-

mo en el que estés trabajando o planeando trabajar y del que puedas avanzar algo?Estoy preparando dos cortome-trajes, los cuales, una vez edita-dos, esperamos mover por varios festivales, entre ellos el de Sitges el próximo año. Y de momento sigo con el máster, formándome y aprovechando los conocimien-tos de los directores que están pasando por allí para compartir-los con nosotros.

- Cuando dejas de actuar y vuelves a ser Zaida Fornieles, ¿qué te gusta hacer con tu tiempo libre?Disfrutar de mi familia y mis amigos. Son lo más importante en mi vida.

- A día de hoy, ¿cómo es tu re-lación con Sant Andreu de la Barca? ¿Sueles venir a menudo por aquí? Mi familia y amigos siguen vi-viendo en Sant Andreu de la Bar-ca, así que intento ir a menudo a verlos. Me gusta estar en casa, hacer barbacoas y paellas en el jardín, como cuando era peque-ña. He pasado en Sant Andreu muchos años de mi vida, toda mi infancia y adolescencia, por lo que tengo muy buenos recuer-dos de mi pueblo. Eso sí, nunca me marcho sin antes pasar por El Casino, restaurante que lleva mi madre desde hace ya unos años y que ha pasado a ser el segun-do hogar de la familia... ¡o casi el primero! (risas).

“Charlot y el cine en blanco y negro hicieron que, de pequeña, me enamorara de mi profesión”

Después de dejar boquiabiertos con su talento para la interpretación a directores, crítica y público, Zaida Fornieles ya está preparada para comerse el mundo. Aquella niña que recordarán en la escuela Àngel Guimerà, donde cursó la educación primaria, y en el IES El Palau, donde estudió bachillerato, es ahora, a sus 28 años, una de las actrices más prometedoras del país. Afincada hoy en Vilanova i la Geltrú, Fornieles está a la espera de comenzar a rodar su siguiente largometraje, Satélite, mientras continua con su formación como alumna de un máster de Actor Cinematográfico.

Zaida FornielesActriz

Cruz del Sur, uno de los trabajos más importantes de Fornieles como actriz

14 el diari de Sant Andreu de la Barca · març de 2014ESPORTS

Al voltant de 400 corredors participen a la XXI edició del Gran Premi Rockshox de Descens

Xavi Martí

Sant Andreu de la Barca es va convertir, els dies 8 i 9 de març, en la capital na-cional i internacional del

descens amb bicicleta de mun-tanya. Al voltant de 400 corredors

vinguts de Catalunya, de l’Estat espanyol i d’Europa van participar en una prova que torna a ser pun-tuable per a l’Open d’Espanya i que va comptar amb un públic que va arribar a les 5.000 persones en dos dies.

El Gran Premi Rockshox de Des-cens de Sant Andreu de la Barca-Gran Premi Diputació de Barce-lona va ser organitzat pel Moto Club Sant Andreu de la Barca i l’Ajuntament de la nostra localitat al Circuit Municipal de BMX situat

al carrer de la Serra de l’Ordal, on s’hi van poder veure els equips més importants de l’Estat espanyol i els millors especialistes internacio-nals.

Lidera el descens

L’espectacular prova, que torna a ser puntuable per a l’Open d’Espanya, és ja una referència a nivell estatal i aplega els millors especialistes nacionals i internacionals de la disciplina

amb quatre victòriesEl pilot que més vegades ha

guanyat el descens és Bernat Guàr-dia, amb quatre victòries. Supera al corredor local Pasqual Canals (se-tena plaça, 2014), que n’acumula tres. Guàrdia es va imposar per 4 dècimes al carismàtic pilot anglès Steve Peat, que participava per pri-mera vegada en aquest descens i que a priori era el favorit. Destacar el tercer lloc del veterà pilot local Ivan Oulego que, amb 37 anys, es va imposar a l’actual campió d’Espanya, Toni Ferreiro, que va acabar quart. També cal destacar el 5è lloc i l’excel·lent nivell del júnior local Ferran Jorba.

En fèmines, la guanyadora va ser Mireia Bosca, que sense la presència per lesió de la campiona del món, Morgana Charre, es va imposar amb comoditat amb un temps més que discret. La segona va ser Blanca Julià i la tercera Rosi Martínez.

El Descens és una prova espectacular, gràcies a un circuit amb força obstacles que només es pot superar amb una gran habilitat

15març de 2014 • el diari de Sant Andreu de la Barca ESPORTS

Xavi Martí

-Quina valoració feu de l’edició XXI?S’ha de dir que els representants de la federació ens van dir que havia estat un 10 en organitza-ció. Nosaltres el que volem és continuar superant-nos i pre-tenem que encara sigui millor l’any que ve. Ha estat un èxit a nivell de corredors, públic, ho-raris, etc. A Sant Andreu, tenim el doble de bikers que la prova que en tingui més!

-Ha vingut gent de tot arreu...Han participat corredors d’arreu de l’Estat espanyol: canaris, ga-llecs, extremenys, bascos, as-turians, valencians, murcians, madrilenys, etc. Hem tingut 426 preinscripcions i, al final, han participat 388 corredors... això és una passada!

-Ha estat l’edició amb més co-rredors?És una de les que ha tingut més participació, ja que un cop es van superar els 420. Cal destacar que hem tingut corredors angle-sos i francesos.

-El descens no només es coneix

a nivell estatal, sinó també in-ternacionalment.El mateix diumenge a la tarda, la noticia del descens ja estava penjada a una web americana (vitalmtb.com), que és de les més importants del món. I el di-lluns es podien veure notícies a d’altres revistes especialitzades angleses.

-Hi han participat bastants bikers de Sant Andreu, i amb un bon nivell...És important dir que dins del top 10, hem tingut quatre corre-dors de Sant Andreu... ha estat la vegada que hem classificat més bikers del poble en aquest rànquing. Iván Oulego, tercer, Ferran Jorba, cinquè, Paqual Ca-nals, setè, i Guillem Jorba. Estem contents a nivell local perquè ficar-se entre el top 10 és com-plicat.

-Per a l’Open d’Espanya, quan-tes proves hi ha més que si-guin puntuables?Aquesta edició ha tornat a ser puntuable per a l’Open d’Espanya, després de no ser-ho durant els últims dos anys per-què la federació no ho impuls-ava. Sant Andreu de la Barca és

la primera i després hi ha Vigo, Madrid, Astúries, País Basc i Gra-nada. La nostra és la que rep més corredors... el descens, on té més afició i esportistes, és a Cata-lunya. Cal dir que durant molts anys, els cinc corredors de la Se-

lecció Espanyola eren catalans.

-L’any 1994, què us va impul-sar a organitzar el primer des-cens?Els primers anys va ser compli-cat, ja que crec que a la primera edició no vam arribar al cente-nar de corredors. Vam ser un grup d’entusiastes del Moto Club que ens encanta aquest món i que vam tirar endavant: les fa-mílies Pasqual, Oulego, Quina, Jorba... Sempre hem lluitat per millorar i crec que ara tothom coneix la prova de Sant Andreu; hi ha gent d’arreu de l’Estat es-panyol que hem diu: “No he anat mai al descens de Sant Andreu però hi haig d’anar, és la meva il·lusió!”. Això t’ho poden dir a Galícia o a Andalusia! I el fet de tenir circuit permanent de BMX des de l’any 1984 ens ajuda a te-nir molta gent. Som un grup de

“Ha estat l’any que hem classificat més ‘bikers’ de Sant Andreu al ‘top 10’ del descens”Lluís OulegoMembre de Motor Club Sant Andreu i cofundador del Descens BTT

persones que estàvem aficionats al món de la moto, però com que ens costava fer curses de motos, ens vam dedicar al BMX i després al Mountain Bike. A Catalunya, la prova més antiga de descens és Llinars del Vallès, i després nosaltres. Però estem per sobre de Llinars en corredors, etc. El Moto Club es va fundar el 1977, farem 40 anys aviat.

-Quins suports teniu per orga-nitzar el descens?Tenim bastant suport i no ens podem queixar. Ajuntament, Di-putació i, des de fa dos anys, la Generalitat. Després tenim pa-trocinadors com Rockshox (des

de fa uns quinze anys) i Red Bull (des de fa uns sis anys). Allò més important són totes les facili-tats que ens dóna l’Ajuntament. També cal destacar els diners que aporten els corredors amb les seves inscripcions. Són tres dies de muntatge i desmuntatge, però la gent del Moto Club tre-ballem durant tot l’any per orga-nitzar el descens i ho fem sense cobrar.

-Durant l’any, segur que orga-nitzeu altres proves.Fem quatre BMX a nivell català i, al llarg dels darrers tres anys, també hem organitzat un duatló de muntanya.

Un gran nombre de persones es van aplegar com a públic per gaudir de la prova

“Tenim bastant suport i no ens podem queixar. Ajuntament, Di-putació i, des de fa dos anys, la Generalitat”, explica Oulego.

El descens ofereix imatges de salts espectaculars

El tram final del recorregut presentava corva i contracorva