ELS BALSELLS DE LA BOADA, PAGESOS DE GAVÀ AL SEGLE...

ELS BALSELLS DE LA BOADA, PAGESOS DE GAVÀ AL SEGLE XX

Teresa Balsells Moyà

Records de Teresa Balsells amb textos d’Antoni Tarrida

Col·lecció La Nostra Gent, núm. 8

Portada-i-contraportada.indd 1Portada-i-contraportada.indd 1 02/04/2012 00:38:0602/04/2012 00:38:06

1Teresa Balsells

ELS BALSELLS DE LA BOADA,

PAGESOS DE GAVÀ AL SEGLE XX

amb textos d’Antoni Tarrida

Records de Teresa Balsells

2 Els Balsells de la Boada 3Teresa Balsells

Foto de la portada: Josep Maria Balsells llaurant a la Boada, any 1954.

Primera edició: abril de 2012

©2012, per aquesta edició: Associació d’Amics del Museu de Gavà i Centre d’Història de Gavà©2012, del seu text, Teresa Balsells i Moyà©2012, del seu text, Antoni Tarrida i Pugès

Edició i maquetació: Josep Campmany - Centre d’Estudis de GavàCorrecció de català: Marta JiménezCoordinació de textos i fotografi es: Assumpció Gabernet i Benet SolinaPicatge dels textos: Eva Campoy i Maria Eugènia DelgadoProcedència de les il·lustracions (llevat que s’indiqui el contrari al peu de foto): Teresa Balsells

Impressió: Eix de Serveis SA c/ de Salamina, 35 L’Hospitalet de Llobregat

Dipòsit legal: B-12.418ISBN: 978-84-615-8133-7

SUMARIPàgina

111721

253135404448

53596265697983858994

103106112114121125130136139141146148149

153153156159162

ELS BALSELLS I LA BOADAUna vida en poques pàginesVenir d’ArbecaLa Boada. Els orígens

ELS ANYS TRENTAL’arribada a Gavà i els primers treballsLa senyora AngeletaLa casaEl Mercat MunicipalTrapelleries i jocs d’infantesaLa Guerra Civil

ELS ANYS QUARANTA Els anys escolars. Donya Rosaura TerradasAnys difícils. La postguerraEls animals domèsticsLa matança del porcLa juguesca de les garberesEls castellers Xiquets d’Eramprunyà Els Tres Tombs i Sant Josep La PasquaLa pagesia. El conducte o pou mort La desgràcia

ELS ANYS CINQUANTA El dolEl veïnat i les amistatsFer de pagès a la Boada. Els conreusEines de pagès. Viure de la terra. ConservesLa bóta de l’aigua i el carro de la bassaLa «piscina» de la BoadaEl col·legi de les monges agustinesEl grup benèfi c Art i CaritatL’Agrupació Fotogràfi caLa festa major de Sant PereNit de ReisLa nevada de 1952Els millors anys

ELS ANYS SEIXANTA La nevada de l’any 1962Malaltia i decés del meu germàEls hereus. El convent de l’AssumpcióEls últims anys de la Boada (1970-1972)Comiat


PREFACI

Ricard Cervera,

president de l’Associació

d’Amics del Museu de Gavà

M’agradaria que aquestes línies servissin per retre

un sentit i merescut homenatge a l’estimada Teresa

Balsells, companya infatigable a la Junta Directiva de

l’Associació d’Amics del Museu de Gavà i una de les

gavanenques més implicades en la vida cultural i social

de la nostra vila. En les properes pàgines trobareu les

seves memòries, que són també un repàs històric de

la vida quotidiana a Gavà durant gran part del segle XX,

des dels anys trenta fi ns a començaments dels setanta,

precisament aquells anys en què tot es va accelerar i

la vida quotidiana va passar de ser molt semblant a la

dels segles XVIII o XIX (poble eminentment rural amb

un ritme marcat per les hores de sol i les estacions

de l’any, amb les seves festes i tradicions populars)

a convertir-se en una ciutat industrial i de serveis de

la conurbació barcelonina, amb una voràgine de gent,

ocupacions laborals i activitats culturals i socials.

Els qui hem tingut l’oportunitat de viure alguns d’aquells

anys podem dir que hem vist el gran salt d’una vida del

segle XIX (carrers sense asfaltar, masoveries, pagesos,

carros, senyors de Barcelona, matances del porc, jocs

de mainada al carrer, seure a la porta de casa a la tarda

per a fer petar la xerrada, cases amb pous morts...) a la

del segle XXI. Tot això –i molt més– queda refl ectit de

manera senzilla però nítida en les properes pàgines.

Espero que gaudiu de la seva lectura, la qual serà la

millor manera d’honorar la nostra estimada Teresa.

Gavà, diada de Sant Jordi de 2012


PRÒLEG

Tenim a les mans un llibre de memòries. No és un

llibre de memòries qualsevol perquè qui ens parla, en

primera persona, és una dona, fet poc comú en aquest

tipus d’obres, i que ens ofereix una perspectiva nova,

diferent a la que podríem trobar en obres semblants

fetes per homes. No cal sortir de Gavà: només que

comparem aquest llibre, els temes que s’hi toquen, i

la forma d’abordar-los, amb altres obres com el Dolça melangia, trista recordança, d’Alfons Gibert, o La generació perduda o Terra i ànima, d’Antoni Tarrida,

o fi ns i tot els relats d’en Marian Colomé en el seus

articles del Gavà del meu record, publicats a l’antiga

revista Brugués, en podrem copsar la diferència.

Al llibre de la Teresa no hi trobareu grans refl exions

sobre la vida de l’antigor, ni el detall de certs

esdeveniments polítics. No. Ben al contrari, hi trobareu,

narrades per la seva pròpia mà, les vicissituds d’una vida

«normal» en un poble «normal», entre els anys trenta i

setanta del segle passat. Petits esdeveniments com el

proveïment d’aigua, la rotació dels cultius, les feines de

casa o les relacions veïnals ens ofereixen un panorama

de la condició de la dona pagesa molt més pròxim,

per viscut i senzill, que qualsevol altra aproximació.

Explicar, per exemple, com pesava el costum del dol

en les famílies a partir de l’anècdota d’una jaqueta

de color rosa; relatar amb naturalitat l’esgarrifosa

tragèdia que es va abatre sobre la família, amb la mort

de tres dels seus membres; explicar amb senzillesa

com s’enorgullien de rebre l’amistat d’uns senyors de

Barcelona; o descriure com veia la Festa Major una

noia amb ganes de ballar; fi ns i tot el fet de passar de

puntetes sobre el seu desafortunat matrimoni... Tot això

conforma un quadre més efectiu que mil disgressions

Josep Campmany,

estudiós local


doctes sobre la condició femenina de l’època.

Però encara hi ha més: pràcticament sense proposar-

s’ho, la Teresa fa el quadre de com era la vida d’una

família pagesa no propietària al segle XX, en una

ciutat ja industrialitzada com Gavà... i ens adonem que

les vicissituds estructurals que gravitaven sobre la

vida d’aquella pagesia no diferien gaire de les que es

patien als segles reculats de les èpoques medieval o

moderna: des de les arbitrarietats del propietari -amb

l’obligació de pagar tot el lloguer no cobrat durant

la guerra, quan la fi nca fou col·lectivitzada- fi ns al

paternalisme que aquest mateix exhibia quan venia

de visita a la «seva» fi nca; de les estratègies familiars

per emigrar i assentar-se en una terra o una altra, fi ns

a les formes d’estalvi, comprant camps a les Sorres

o pisos buits; des dels efectes devastadors que una

malaltia podia tenir sobre una explotació agrícola fi ns

a l’estratègia per superar la mort del pare i del germà,

tot rebutjant l’entrada del tiet a la masoveria. Només

el relat de la decadència de la fi nca i la dilapidació del

patrimoni estalviat a causa de la malaltia del germà de

la Teresa, per exemple, és extrapolable al daltabaix que

patien les famílies masoveres en èpoques reculades,

quan l’infortuni –en forma de malalties, accidents o

maltempsades– determinava el futur de tota la nissaga.

La Teresa ha viscut molt i, pel que explica o no explica,

deu haver patit molt. Tot i això, ella repeteix una vegada

i una altra que aquells temps eren feliços. Que mentre

es pogués menjar i seguir tirant, malgrat matrimonis

trencats o desgràcies imprevistes, la gent era feliç

amb petits plaers com el de l’aigua fresca del pou, les

innocents bromes del veïnat, o les converses amb els

veïns als pausats capvespres d’estiu...

Però el llibre també ens mostra una Teresa molt del

segle XX; una dona amb estudis, que treballa en una

multinacional, que tracta de tu a tu l’Àngela Roca -en

aquells anys, la seva paraula era llei-, i que no s’arronsa

davant les difi cultats... La Teresa és una dona moderna

en un marc d’inèrcies atàviques. El resultat d’aquest

xoc temporal és la colla de vivències que, endreçades

i explicades, teniu a les mans.

Però el llibre té un altre protagonista, també, aquest

cop inanimat: la Boada, una fi nca amb molta història.

El mateix nom ja ens ho apunta: segons Balari Jovany,

el topònim «Boada», força estès a la nostra geografi a,

prové del llatí «fovea», que no té altre signifi cat que

«sitja». Una boada, doncs, era un camp de sitges, i de

fet això és el que es van trobar els arqueòlegs l’any

2003 quan, sota la direcció de Joan Josep Esteban,

van excavar el solar que hi havia a la cantonada dels

carrers de la Generalitat i de la Rectoria, on avui hi ha

un modern edifi ci d’ofi cines i despatxos. Aquell camp

de sitges no era casual: estava relacionat amb l’antiga

Casa o Castell de Gavà i, encara abans, amb l’antiga

vil·la romana de Sant Pere de Gavà, la casa principal

de la qual estava situada entre els actuals carrers de

Sant Pere, Rectoria, Cap de Creus i Generalitat. Comptat

i debatut, doncs, el nom de la Boada ens evoca uns

orígens antiquíssims i una relació de pertinença a una

edifi cació important, fos la vil·la romana o la fortifi cació

medieval que la substituí al mateix indret.

Encara al segles XVI, XVII i XVIII, els escassos

documents de l’Arxiu de la Baronia d’Eramprunyà

que ens parlen de la Boada s’hi referereixen sempre i

invariablement com «la Boada dels senyors barons»,

clar apel·latiu que indica el seu lligam secular amb el

poder que senyorejava Gavà aleshores. Una terra que,

potser pel seu emplaçament estratègic o per l’ubèrrima

collita que produïa, mai va ser cedida en emfi teusi a

cap masover. Sempre va romandre en mans baronials,

fi ns a mitjan segle XVIII, quan va passar a mans dels

Vayreda, els pintors olotins, junt amb tot un lot de terres

que anava des de la masia de l’Horta fi ns a la Rambla de

Gavà, estenent-se com una franja. Van ser aquests els

que van vendre la fi nca primer al senyor Artur Costa, i

després a l’Àngela Roca, com explica el llibre.

Una dona, una família, una fi nca i un poble. Heus aquí

de què parla aquest llibre. Gaudiu-lo.

Gavà, diada de Sant Jordi de 2012


Una vida en poques pàginesVaig néixer a Arbeca, a la comarca de les Garrigues, a Lleida, el 28 de juny de 1930. Pares i avis eren ar-bequins per tots els costats. Va ser un dissabte molt calorós, segons m’explicava la meva mare, i mentre jo naixia el meu pare estava treballant en plena sega.

Vaig viure a Arbeca fi ns que, l’any 1932, vam marxar del poble. D’aquells dos anys de curta estada no recordo res, però, en quedar-se allà tota la família, hi he mantingut un lligam que avui, passats vuitanta anys, encara dura.

A Gavà vaig tenir una infància molt feliç. Els meus pares s’estimaven molt. Vaig tenir dos germans me-ravellosos, i vaig conviure amb els avis, els oncles i els cosins. El meu pare eren nou germans, i la meva mare set. Així doncs, érem una gran família, en una casa molt gran, l’antiga masia de la Boada, amb molt de menjar, espai per jugar...

Recordo una frase de la famosa novel·lista Agatha Christie que deia que, si una persona havia tingut una infància feliç, ho supera tot i acabarà la seva vida feliç. I crec que tenia raó, perquè jo, després de tot el que he passat –tothom al llarg dels anys passa tràngols– puc dir que tinc una vida feliç, a pesar de viure sola.

Després de la guerra, vaig anar a l’escola fi ns als 17 o 18 anys. Vaig anar al Salvador Lluch, i després a l’Acadèmia Cots, i vaig tenir la sort d’estudiar amb donya Rosaura Terradas, una mestra de les d’abans, a qui recordo amb molt d’afecte. Després, volia estu-diar magisteri, perquè de sempre m’havien agradat –i m’agraden– les criatures. Però la vida em tenia reservat un important canvi: després de ser una bona estudiant, vaig haver de fer de pagesa. Tot i això, aquell interès per l’estudi mai m’ha deixat. Per això, a més de treballar la terra, mai vaig deixar de tenir una vida culturalment rica. Llegia molt, i m’agradava molt escriure. Era el meu delit. De jove ja escrivia el meu diari personal, encara que fossin minúcies de joven-tut, i feia escrits que volien ser novel·les inventades o personals que, amb el pas dels anys, he perdut.

«A Gavà vaig tenir

una infància molt

feliç. Els meus

pares s’estimaven

molt. Vaig tenir

dos germans

meravellosos». Foto

de la família: els

pares Ramon Balsells

Pujol i Nemèsia Moyà

Rodon, i germans,

d’esquerra a dreta: jo

mateixa, Josep Maria

i Pere. Gavà, any 1936

ELS BALSELLSI LA BOADA

Una vida en poques pàginesVenir d’ArbecaLa Boada. Els orígens


Ara, tot aquell treball ha estat rebobinat. Amb els anys he recordat fets i coses, he fet memòria, tinc bons records de joventut, i els conservo. Crec que això és important per gaudir d’una vida plena d’experiències viscudes, algunes bones i d’altres no, però que totes juntes conformen una llarga vida.

Quan tenia 18 anys vaig enamorar-me d’un jove, una bona persona, molt «guapo», com es deia aleshores, i molt enamorat de mi. Era el Joaquim Gimeno Tena, barceloní. Havia nascut el 8 de novembre de 1926, i tenia, per tant, tres anys i mig més que jo.

Era fi ll d’un segon matrimoni per part de pare. Havia perdut la mare quan tenia 7 anys, i van quedar ell i una germaneta molt petita, que va anar a viure amb una tia que residia a Gavà. Ell venia sovint a veure-la. Així va ser com ens vam conèixer, a Gavà. Vam tenir un any de nuviatge molt feliç, fi ns que un accident fatal va segar la seva vida. I, amb la seva vida, la del meu germà i el meu pare... Ho explicaré més endavant.

I així va arribar l’hivern de 1949 a 1950, un temps de dol estricte, amb les nits negres i llargues, i les tardes massa curtes, fi ns i tot per treballar al camp. Recordo que, aquelles tardes hivernals, feia un curset de modista i brodadora.

Gairebé deu anys després, la meva vida va tornar a patir un gran canvi. L’any 1958, als 28 anys, el destí va fer que, aquí a Gavà, conegués un jove del meu poble. Després d’un any de festeig em vaig casar, i vaig tornar a Arbeca.

El canvi va ser important. Però aquella etapa tampoc va acabar bé. Aquella va resultar ser una família trencada moralment. Després de tres anys de casada, enfonsada anímicament, vaig haver d’abandonar la casa familiar. La tornada a Gavà, després del que havia passat, va ser un respir. A poc a poc, vaig re-prendre la il·lusió per viure. Tenia 32 anys.

Fou aleshores que en Fusté, propietari del Forn del Pi de Castelldefels, que era un bon client de casa dels meus pares, va oferir-me treballar de dependenta al seu forn. Era una manera de tenir contacte amb el

públic, cosa que, segons les monges amb qui trac-tava, era el que necessitava. La meva mare, però, no volia tornar a perdre’m del tot, i havia d’anar a sopar i dormir a casa! Treballava tots els dies de l’any, inclosos els festius al matí. No tenia ni un dia lliure. Això sí, estalviava molt, perquè a casa no volien que els donés res del que guanyava.

De tota manera, aquell forn va plegar. Estava en un terreny afectat, que va acabar sent expropiat, i des-prés de dos anys llargs, van deixar el negoci.

En aquella època, el meu germà va agafar una llarga malaltia, i jo vaig decidir agafar-m’ho amb calma. No tenia pressa per cercar una nova feina. Ell em deia: «has que treballar, però en una feina on tinguis festa els caps de setmana, amb vacances, i que et paguin una assegurança per al dia de demà...» Quanta visió tenia!

Aleshores ja estava moralment refeta, però la malal-tia del meu germà em tenia preocupada. Sabia de la gravetat de la seva malaltia gràcies a un amic, l’Antoni Font Costa, que era metge, i a qui coneixia perquè era el fi ll del matrimoni que venia a casa dels meus pares, convidats per a la matança del porc.

En aquella època, vaig recórrer a donya Rosaura Terradas, la meva antiga mestra, per demanar-li consell. Volia passar un examen del que havia estudiat, per tenir algun títol. Així va ser com vaig anar al col·legi Salvador Lluch amb una carta de donya Rosaura adreçada al director Puig, a qui no coneixia, i que em va deixar examinar. Vaig passar els exàmens d’adults, i vaig obtenir el corresponent Certifi cat d’Estudis, que era el que em calia. Quan jo anava a escola, aquest títol no existia, però ara me’l demanaven per a qualsevol cosa. A més, el vaig ajuntar amb els certifi cats que tenia de l’Acadèmia Cots de Barcelona, que guardava després de tants anys. Fou així com vaig trobar una bona feina en una important empresa multinacional.

El 28 de desembre de 1965, als 35 anys, entrava a treballar a la Siemens de Cornellà, a la secció de compres, de mecanògrafa, secretària i relaci-ons publiques, com diuen avui. Allí vaig trobar uns

«Quan tenia 18 anys vaig

enamorar-me d’un jove, una

bona persona, molt “guapo”,

com es deia aleshores».

Passejant per la Rambla de

Gavà, el 29 de juny de 1948

«I així va arribar l’hivern de

1949 a 1950, un temps de dol

estricte, amb les nits negres

i llargues, i les tardes massa

curtes». Vestida de dol, amb el

meu germà Josep Maria, a la

Boada, l’any 1952.


excel·lents companys. Tots tenien estudis superiors, però a mi no m’importava, perquè així jo podria aprendre amb més facilitat. La veritat és que vaig caure molt bé a l’empresa, i sovint feien broma en saber que era d’Arbeca, i pagesa. Tot el mes de juliol, l’agost –vacances–, i fi ns al 15 de setembre fèiem jornada intensiva de 8 a 14 hores; d’aquesta manera anava a dinar a casa i, a les tardes, podia ajudar en les feines del camp.

Per Nadal guarníem la secció, fèiem un pessebre i un dinar a Barcelona. Per a mi, aquella experiència va ser una injecció de molta autoestima. A la fi havia aconseguit una bona feina, ben remunerada, i les deferències dels quatre caps, tres d’alemanys i un d’espanyol, que es van anar succeint al llarg dels vint anys que vaig estar-hi. Ho van demostrar molt quan havia de demanar permís per la malaltia del meu germà, i després per la de la meva mare.

El mes de maig de 1967, des de Arbeca, em van comunicar la mort del meu exmarit a Perpinyà, on havia anat a viure amb els seus pares, exiliats. Posteriorment, em van donar uns dies de permís per desplaçar-me a visitar el meu sogre pels afers hereditaris, ja que legalment seguia sent la seva nora, en no haver fet, en el seu dia, cap paper legalitzat. Amb el meu sogre vaig mantenir una bona relació. Anava a visitar-lo dos o tres vegades l’any. Allà tam-bé hi havia amics arbequins que havien format una família i no havien volgut tornar al poble.

El meu sogre tampoc no hi va voler tornar mai, però després de morir el Generalíssim, va poder travessar la frontera i algunes vegades va venir a casa meva. Les meves fi lloles, que aleshores ja tenien cotxe, el portaven al poble per trobar-se amb les germanes i la família que hi restava. Estava content de venir. Vam tenir moltes confi dències, i una estimació res-pectuosa, fi ns a la seva mort. Perpinyà és una bonica capital. Hi vaig cada any, i en tinc bons records.

Des que vaig tornar d’Arbeca, jo havia seguit vivint a la casa pairal però, després de la mort del meu germà, vaig decidir deixar la Boada. El 4 de juny de

1969 vaig anar a viure sola al pis que havia com-prat, on segueixo vivint. La pèrdua del meu germà i l’enderrocament de la casa pairal va suposar un nou tràngol de mal passar, per tants de records que acumulava... Vaig haver d’afrontar-ho amb l’ajut de la família, dels fi llols i les amistats.

Passat un temps, quan jo ja tenia els 40 anys, la meva mare va venir a casa meva. Li va costar d’acostumar-se a viure en un pis, tancada entre quatre parets i només amb un balcó, però la vida seguia. Sovint, venien les monges a visitar-la, i li van ensenyar a fer ganxet. Amb aquesta dèria passava moltes hores. El seu germà Pere, les nebodes Pepita i Teresineta, i els meus fi llols Andreset, Pepita, Pili, Joan Josep, Tere-sina i Lolita, amb els seus pares respectius, venien a visitar-la i convidar-la als esdeveniments familiars. Per a tots s’havia convertit en la iaia Nemèsia,

I, de mica en mica, ens vam anar atrevint a sortir de viatge. Primer a visitar la família d’Arbeca, després els amics del sud de França, i més endavant vam viatjar juntes per tot el territori espanyol. Li agradava molt sortir durant les vacances, i sobretot volar en avió. Va gaudir d’uns quants anys fi ns que va caure malalta, i va haver de deixar la dèria viatgera. Va ser llavors quan vaig haver de deixar la feina, amb molt bones condicions, tot sigui dit, perquè per a ella anar a una residència era impensable: no volia estar més tancada. La seva malaltia es va allargar cinc anys, i va morir el 17 de novembre de 1987. Ella tenia 85 anys, i jo n’havia fet 57.

Ja jubilada, vaig tenir la sort de trobar noves amigues amb qui he seguit viatjant d’un continent a l’altre. De cada viatge n’he fet un petit llibre de record que, juntament amb la col·lecció de diapositives, guardo com un tresor. Alguns anys he fet més d’un viatge.

Passejar per la Gran Muralla, anar a l’òpera a Viena o París, prendre una copa al famós cafè Rick’s de Ca-sablanca, patejar-se una bona part de Mèxic després de trenta-sis dies d’estada, navegar per l’Amazones o acabar fent ràfting per l’Iguaçú han estat tot d’aventures viscudes, entre moltes d’altres...

«...als 35 anys, entrava a

treballar a la Siemens de

Cornellà, a la secció de

compres, de mecanògrafa,

secretària i relacions

publiques, com diuen avui.

Allí vaig trobar uns excel·lents

companys.»

«...de mica en mica, ens vam

anar atrevint a sortir de viatge.

Primer a visitar la família

d’Arbeca, després els amics del

sud de França, i més endavant

vam viatjar juntes per tot el

territori espanyol.» A mi, la

dèria viatgera ja em venia de

lluny. Aquí em podeu veure a

s’Agaró, en una sortida amb el

Cor la Igualtat, l’any 1954.


Segueixo sent de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Des de la mort del meu germà, quan em demanaren si volia seguir, per no perdre l’anell familiar després de tants anys... Podia negar-m’hi? Allí, a Valls, hi tinc bons amics. Amb ells he fet dos viatges a Amèrica del Nord. El primer, l’any 1992, a Houston, Texas, on vam compartir estada amb les Missions de San Josep, amb motiu dels cinc-cents anys del descobriment d’Amèrica. Van representar Catalunya molt digna-ment, amb 240 persones desplaçades i la infanta Elena fent d’amfi triona. El segon viatge el vam fer amb motiu dels mundials de futbol a Xicago, l’any 1994, quan de nou la colla va ser seleccionada per fer un viatge cultural de dotze dies inoblidables. Aquesta vegada vam anar-hi 150 castellers, tots agermanats, fent pinya, com diuen els Xiquets.

M’agrada cuinar, llegir, escriure, cultivar les amistats. Tinc una gran família de cosins, la majoria dels quals viu a Arbeca.

Quan vaig al poble, sóc com un cistell, i no paro, d’una casa a l’altra. Però també he de dir que, quan els he vist a tots, vull marxar. Arbeca, per viure-hi, no m’agrada. És molt poble i, com a tal, ple de molta xafarderia.

Aquí puc anar a Barcelona, visitar fi res, exposicions, concerts, cinemes d’estrena. Puc portar una vida plena d’ocupacions, sempre al meu aire.

Com queda dit, la meva infància va ser meravellosa, però la joventut va ser molt curta i trista. De gran, m’he refet, i han passat els anys. Ha estat una llarga vida viscuda en aquest poble, avui ciutat.

Queden molts records, que intentaré explicar per mediació d’aquest llibre que teniu a les mans. Perquè vuitanta anys donen per molt, tot i que sempre que-den coses no gaire importants que vosaltres, amics meus, sabreu perdonar-me.

I aquí estic, acabada de fer els 80 anys, amb el cap prou clar i ganes de seguir vivint... fi ns que Déu vulgui...

Venir d’ArbecaQuan, als dos anys, vaig venir d’Arbeca a Gavà, la res-ta de la família s’hi va quedar i, per tant, els lligams no s’han desfet mai.

Arbeca, segons l’últim cens, té una població de 2.400 habitants. És un poble cent per cent agrícola. Té fama pel seu oli: el de l’oliva arbequina, tan petiteta i gustosa, que també es recull en altres pobles de la comarca garriguenca. Des de fa uns anys, s’hi han construït granges agrícoles i porcines, perquè viure només de la terra ja no és possible, ja que la joventut no vol treballar-hi.

La vila té un bonic escut on hi ha una branca d’olivera en fruit, i un ocell. L’escut prové d’una contalla tradi-cional, que explica que, durant una època de misèria per al poble, mentre es buscava una solució a la pobresa, un ocell que passava deixà caure un bran-quilló d’olivera. Com si fos una indicació del cel, els veïns van començar a plantar oliveres, tantes, que el poble prengué el nom d’Arbreda, d’on després sorgí Arbeca.

«Arbeca és un poble cent per

cent agrícola. Té fama pel seu

oli». Plaça Major d’Arbeca


Arbeca té una església parroquial dedicada a l’apòstol sant Jaume, patró del poble, amb una façana preciosa. L’ any 1987 s’hi va celebrar el ter-cer centenari. Segons explicava un fullet dominical, la primera pedra del temple s’havia posat el 14 de maig de 1612. Quan ja era quasi acabada, l’any 1682, s’ensorrà, i es tornà a edifi car. L’orgue fou construït el 1729. Té vint registres, i l’any 1867 fou restaurat defi nitivament.

També queden restes d’un castell, que fou residència dels ducs de Cardona durant molts anys. Segons està documentat, queda constància de la gran festassa que s’hi celebrà en ocasió de l’estada al castell de l’arxiduc Felip el Bell, casat amb Joana la Boja, fi lla dels reis Catòlics. Ja fa uns anys, aprofi tant el casalot, s’hi construïren les escoles públiques. Actualment es poden contemplar antics fonaments, part d’una torre, i petits enrunaments.

Arbeca no té estació de tren. Recordo l’explicació dels meus avis, que deien que els vilatans no volgueren que hi passés la via fèrria, perquè perdrien terrenys plantats d’oliveres. Quina poca visió de futur que tenien! Els meus pares, que estimaven molt el poble on havien passat la seva infantesa i joventut, si hi havien d’anar per assistir al casament o enterra-ment d’algun familiar, agafaven el tren i, en arribar a l’estació de tren més propera, la Floresta, la família de torn venia a buscar-los amb el carro. Si feia mal temps, venien amb el mul i l’alforja per posar la ma-leta, i seguir darrera la bèstia, a peu per un camí ple de tolls de mai acabar, però de bon passar, perquè sabien que la resta de la família els esperava per saber notícies nostres. Ara, l’estació de La Floresta és tancada, i la següent, la de les Borges Blanques, ha costat molt de mantenir-la dempeus. Això vol dir que, per sempre més, estarem aïllats, per més cotxes que tingui cada casa.

Aquest petit municipi ha estat motiu de bromes i de burles per part de la gent que viu a la capital. Tots sa-bem la coneguda dita «sembla que vinguis d’ Arbeca», tot i que he de dir que no som tan rucs com sembla.

Deixeu-me copiar una anècdota molt graciosa, que no sé si és certa, i que explica l’origen de la dita. La va publicar l’historiador Esteve Busquets i Molas: «Fa un grapat d’anys, a Barcelona i, més concretament, en un lloc proper al Parc de la Ciutadella, feien carreres pedestres a la bona de Déu, és a dir sense controls, ni cronometratges. Guanyava qui arribava el primer, i pareu de comptar. Una vegada, per participar-hi, es presentà un passavolant; malfargat, amb cara de talòs, tothom se’n reia per sota el nas. Però, quan s’inicià la carrera, amb gran sorpresa i admiració, els espectadors s’adonaren ben aviat que aquell pagerol que corria descalç anava avançant els altres fi ns a guanyar-los a tots, i amb molt d’avantatge. Aquell home era d’Arbeca. Havia fet el viatge expressament per participar a la carrera i, segons diuen, a peu, cosa que explicava el seu desmanec. I fou per això que, quan una persona es presenta desairosa, hom li diu –sembla que vinguis d’Arbeca!». A mi, parti-cularment, aquesta historieta em fa molta gràcia.

Mai he deixat d’anar a Arbeca. He mantingut una ferma estimació amb tothom, perquè ells són el meu poble i estic molt orgullosa de dir que sóc d’Arbeca. Fa uns pocs anys, tenia un desig en ment: anar-hi d’excursió tot un dia acompanyada dels meus amics de l’Associació d’Amics del Museu de Gavà, amb els quals col·laboro, i a qui sempre els parlava del meu poble. Per fi va arribar la data, un 14 de juny de 2003, un dissabte de sol radiant en què ens vam desplaçar amb autocar a la vila estimada. Després de ser rebuts per la Dolors Balaguer, que tan amablement ens va acompanyar durant tot el dia, vam fer un tomb pel poble. Vam visitar l’església i les ruïnes del castell. Després, vam visitar la Fortalesa dels Vilars, on els companys van gaudir d’aquest important jaciment arqueològic. Acabada la visita, vam dinar al Rebost de la Marisa, on vam fer una llarga sobretaula. A la tarda pujàrem a les ruïnes del castell. Jo volia que els meus companys i companyes gavanenques s’adonessin que Arbeca no és un poble com molts altres, sinó diferent. I van quedar convençuts que, d’Arbeca, només n’hi ha una.

«...Arbeca té una església

parroquial dedicada a l’apòstol

sant Jaume, patró del poble,

amb una façana preciosa».

Davant d’aquesta façana hi

havia la casa on vaig néixer.

«...tenia un desig en ment:

anar-hi d’excursió tot un dia

acompanyada dels meus amics

de l’Associació d’Amics del

Museu de Gavà». Imatge de la

visita que vam fer al jaciment

d’els Vilars, el juny de 2003.

Foto: Associació d’Amics del

Museu de Gavà.


L’any 2005, l’Ajuntament va organitzar una festa amb motiu dels 75 anys dels nascuts al poble, és a dir, dels nascuts l’any 1930. Va ser un motiu més per retrobar-me amb cosins, familiars i amistats. Allí tinc les quatre branques de la família, del pare, la mare i dels meus sogres, amb els quals tinc una bona relació familiar. Sovint vaig a visitar la família, i he pogut veure com ha millorat el poble. Tots els carrers són asfaltats, i ja no s’hi fan tolls d’aigua per on fa anys era impossible transitar. Els de la comarca de Lleida, que tenen fama de tancats i garrepes, sembla que ja no ho són tant...

Per això mai deixaré d’estimar-la. I m’agradaria que aquesta estimació perdurés tant com aquest escrit.

La Boada. Els orígensQuan vaig venir a Gavà amb els pares, vam anar a viure en una gran fi nca que tothom denominava la Boada. Els orígens d’aquesta propietat els ha resse-guit l’Alfons Gibert, que explica el següent:

«En una escriptura de compravenda autoritzada pel

notari de Barcelona Leandre Figuerola el 4 de maig

de 1927, trobem que en Serra Roca, director general

de la Societat Manufacturas Serra-Balet, compra a en

Francesc Vayreda Casabó, pintor olotí (1888-1929),

una porció de terreny coneguda per Camp de la Sínia,

i una altra de més petita que, juntes, formaven part

d’una de més extensa coneguda per la Boada. Tant

l’una com l’altra de les fi nques esmentades les havia

heretat com a part d’una gran propietat del també

pintor olotí Joaquim Vayreda i Vila (1843-1894), pare

seu, que possiblement les havia heretat també dels

seus avantpassats.

La gran heretat, que s’iniciava a la casa Horta, masia

encara propietat dels Vayreda fi ns fa ben pocs anys,

baixava per la Roca, fent límit amb honors dels Ribas.

Seguia endavant des de l’oest cap a l’est, i incloia la

Boada, la Sínia, allò que més tard seria l’American

Lake, i una gran fi nca denominada les Moreres, situada

entorn de l’actual carrer d’aquest nom. La fi nca fregava

la propietat de can Glòria, i prosseguia fi ns a la Ram-

bla. Tornava enrere, possiblement seguint el traç de la

carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell, o tal

vegada la via del ferrocarril, fi ns a la masia de l’Horta

a la qual s’arribava per la via Romana que venia del

terme de Viladecans. Aquesta via, que migpartia la pro-

pietat, seguia el traçat del carrer dels Màrtirs del 1714

(denominat al segle XIX carrer Noi), els carrers Major,

Castelldefels, i continuava cap a l’actual gasolinera de

la Sentiu; passava just per davant de la masia, i seguia

cap a Castelldefels.

Els límits de la Boada, tal com l’hem coneguda, eren,

en el moment de la venda: nord, carrer de l’Església;

est, plaça de Mossèn Jacint Verdaguer (vulgarment

denominada placeta del Nicolau); sud, carrer de Cas-

telldefels (abans de Sitges i, molt abans, camí Ral o via

Façana sud de la casa de la

Boada, que donava als camps

de la fi nca. L’altra façana

donava a l’actual carrer de la

Generalitat, i estava situada

aproximadament on ara hi ha

el Servei d’Atenció i Informació

per a les Dones (SIAD). La foto

és de la nevada del 1962.

Francesc Vayreda Casabò

(1880-1929), pintor olotí

propietari de les fi nques que

originaren la Boada. Foto:

Revista de Girona


Romana); i oest, riera de les Parets. Si aquests límits

els actualitzem i ens imaginem una hisenda tancada

totalment per una paret de tres metres d’alçada, tin-

drem: nord, plaça de l’Església (convent de les monges);

nord-est, carrer de la Generalitat; est, plaça de Mossèn

Jacint Verdaguer; sud, carrer de Castelldefels; i oest,

riera de les Parets.

A l’última dècada del segle passat, el rendista Artur

Costa i Martí va comprar la susdita fi nca (la Boada) als

Vayreda, i la va escapçar per construir-hi, el 1909, la

fàbrica d’electricitat, l’Electra del Llobregat.

De la fi nca de la Boada, que tenia exactament 33.837

metres, 31 decímetres i 60 centímetres quadrats, en

tenia cura un administrador anomenat Aldrufeu.

Tot i que la fi nca no es cultivava, el senyor Artur Costa

i Martí hi va fer construir una casa masia, i va tancar

tota la propietat amb una paret d’obra, amb un gran

barri amb una porta de ferro d’una gran alçada, per on

podien passar carros carregats fi ns al capdamunt, o un

camió, si calia. La doble porta donava gairebé davant

de l’església de Sant Pere, per l’actual carrer de la

Generalitat. En aquesta gran porta s’obria una porteta

més petita, que permetia el pas d’una persona.

Cap al 1917, al senyor Artur Costa, propietari d’una

altra fi nca coneguda com Villa Carmen, separada de

la Boada només pel carrer de Castelldefels, se li va

acudir de construir un petit Montercarlo, com deia en

Marian Colomé. Per assolir el seu propòsit li calia, però,

ajuntar les dues fi nques, cosa que no aconseguí, perquè

l’Ajuntament no va cedir-li el carrer.

Inaugurat l’American Lake l’any 1922, i com que no

podia fer ús de la fi nca la Boada, en Costa la va vendre

a la societat Mercantil Talleres Roca, SA el 17 d’abril

de 1928, segons escriptura signada pel notari Guillerm

August Tell Safont de Barcelona. Inscrita en el registre

de Sant Feliu de Llobregat, foli 180, tom 662, llibre nº

40, inscripció 10, número 947 de Gavà.

Poc temps després la va adquirir en propietat n’Àngela

Roca Soler, la senyora Angeleta, una dels germans

propietaris de Talleres Roca».

Tot això és el que podem dir de la fi nca. Tal com indica el segon punt del segon contracte d’arrendament entre Àngela Roca i la meva família, signat el primer d’octubre de 1939, es constata la manca de docu-mentació que la propietària havia d’aportar perquè s’havia extraviat durant el saqueig perpetrat per les «hordas rojas», com es deia aleshores, i no es pot consignar el valor líquid de la fi nca.

Per completar la descripció de la fi nca, cal dir que, en un extrem, a la cantonada propera a la riera, hi havia un pou artesià amb aigua de mina molt bona, i una bassa per al regadiu de la terra. Les canonades de distribució feien que l’aigua arribés a tots els punts de la fi nca. Al mig de la propietat hi havia un pou mort que servia per abocar la bassa i distribuir-la còmodament per tot el terreny.

Fotografi a aèria de 1948 on

es ressalta la Boada. Sota

la Boada hi ha l’American

Lake, tot enjardinat. La fi lera

horitzontal d’arbres de baix és

la carretera a Santa Creu de

Calafell. A sobre de la fi nca s’hi

veu l’església de Sant Pere, en

construcció i, al davant i dins

la fi nca, la granja avícola feta

pels revolucionaris durant la

guerra. A la part sud-est es

veu un triangle, escapçat de

la fi nca, on hi havia la fàbrica

d’electricitat. Font: Institut

Cartogràfi c de Catalunya«...el rendista Artur Costa i

Martí va comprar la susdita

fi nca (la Boada)... hi va fer

construir una casa masia, i va

tancar tota la propietat amb

una paret d’obra, amb un gran

barri amb una porta de ferro

d’una gran alçada». Foto: Arxiu

Municipal de Gavà / Centre

d’Història de la Ciutat


L’arribada a Gavà i els primers treballsEl meu oncle Pere Moyà Rodon, nascut a Arbeca el 1899 i casat a les Cabanyes amb Enriqueta Baques Vallvé a fi nals de l’any 1926, havia vingut a viure a Gavà per mediació d’un oncle de la seva dona, Joan Baques, que tenia l’ofi ci de boter, i havia establert el taller al carrer del Cap de Creus.

Així fou com els meus oncles van venir, a la recerca d’un treball que ell aconseguí a la fàbrica Roca, per mediació de la família Formosa (els de cal Percala, carnissers) que li havien llogat la casa de cal Gil, al carrer de Sant Pere. Treballant ja el meu oncle Pere a la fàbrica, un dels germans propietaris, en Maties, emparentat amb la família Formosa, en veure les seves bones qualitats, li va proposar ser xofer de la seva germana Angeleta. Ella tenia al seu càrrec la correspondència de l’empresa, on aleshores treba-llaven 40 persones, i havia de desplaçar-se cada dia a Gavà des de Barcelona, on residia.

Així fou com, amb el temps, el meu oncle esdevin-gué l’home de confi ança d’Àngela Roca, fi ns al punt que el 1930 ella li va proposar d’anar a viure, ell i la seva dona, a casa seva, en un petit pis que hi havia a la part superior de la torre barcelonina on vivia, a l’avinguda de la República Argentina. D’aquesta forma tenia un home que la servia de sol a sol: feia de xofer, de jardiner, d’hortolà, tenia cura dels gossos, la portava a Manlleu...

El meu oncle coneixia els problemes del dia a dia de la senyora Angeleta. Així, va veure que necessitava algú que es fes càrrec de la fi nca la Boada, i li proposà una família: la seva germana i el seu cunyat, de qui podia donar prova d’home jove, seriós i treballador. La senyora Angeleta acceptà parlar amb ell, i al meu oncle li va mancar temps de comunicar per carta al meu pare la proposta d’una nova feina. L’oportunitat de deixar un jornal miserable de poble era cosa de no pensar-s’ho dues vegades...

A l’oncle li va semblar una bona manera de veure sovint la seva germana i família, perquè ell venia

ELS ANYS TRENTAL’arribada a Gavà i els primers treballsLa senyora AngeletaLa casaEl Mercat MunicipalTrapelleries i jocs d’infantesaLa Guerra Civil

«L’arribada a Gavà

–els meus pares m’ho

havien explicat moltes

vegades, perquè va

ser per a ells un dia

molt important– es va

produir el 10 d’agost

de 1932.» A la foto, els

tres germans, Josep

Maria, Pere i Teresa,

davant de la porta sud

de la casa, amb el gos

Malacara. Any 1937


molts dies a Gavà per afers relacionats amb la fà-brica Roca. Perquè, en aquells anys, Arbeca quedava lluny, i pràcticament no es veien amb la família. Es treballava molt, no hi havia gaires diners per viatjar i, a més, per Arbeca no passava el tren: si hi havien d’anar, en casos en què fer-hi acte de presència era una obligació, com quan calia anar a un enterrament, calia agafar el tren fi ns arribar a Picamoixons, que era fi de línia. Allí s’havia d’esperar un altre tren que venia de Tarragona, fer canvi, i seguir fi ns arribar a la Floresta . Si feia bon temps, baixaven a les Borges Blanques, perquè el camí de carro era millor. Però si era a l’hivern i el carro no podia transitar, calia baixar a la Floresta, perquè el camí a peu era més curt. A més, hi havia la incomoditat de passar molt de fred o molta calor, durant el viatge.

El meu pare es va desplaçar a Gavà per parlar amb la senyora Angeleta. Va posar alguns impediments per venir immediatament, i proposà posposar-ho per a primers de 1933, ja que la meva mare estava embarassada de vuit mesos: a Gavà no coneixien a ningú; no tenien metge, ni família ni diners... A més de les dues criatures tan petites, el meu germà no havia fet els cinc anys, i jo només en tenia dos. Però la senyora Angeleta no va voler endarrerir la vingu-da a Gavà. Crec que, d’un primer moment, gairebé d’un cop d’ull, ella i el meu pare van congeniar d’una manera especial. Devia ser pel seu caràcter seriós, senzill, treballador, i pel coratge propi d’un home jove amb ganes de tirar la família endavant. Així fou com, aquell mateix dia, es va signar l’acord entre el meu pare i la senyora Angeleta, amb el meu oncle Pere de testimoni.

La senyora Angeleta, aquell dia, va pagar-li al meu pare el jornal –6 pessetes– i l’import del bitllet del tren. I va posar facilitats per resoldre tots els punts problemàtics: quan nasqués la criatura, pagaria el viatge de l’àvia materna i també de la llevadora; compraria el bressol i es faria càrrec d’algunes des-peses extres; el meu germà i jo aniríem a l’escola de les monges, que ella mantenia, i ens hi quedaríem tot el dia, per no donar feina... És a dir, que el meu

pare no va poder posar cap impediment al trasllat immediat. Havíem de venir el més aviat possible, i calia fer molta feina. En tornar al poble, el mateix dia, li va comunicar a la meva mare que anaven a viure a Gavà, i que havia hagut de prendre la decisió tot sol. Els meus pares s’estimaven molt. No van tenir cap dubte a començar una nova vida.

En aquella data, a la Boada ja hi vivia un matrimoni barceloní: Jaume Nogués Vallvé i Maria Sans Torrell, amb dues fi lles, la Montserrat i la Juanita. L’home era jardiner i cultivava una petita porció del terreny on plantava fl ors, que venia pel poble, però la resta d’aquella gran peça de terra tancada era un enorme ermot, envaïda per l’espessor dels matolls, mates, garrigues i arbres renadívols i improductius que no-més servien de caus i amagatalls per a una infi nitat de rossegadors i petits rèptils, un camp on els ramats de cabres i ovelles anaven a pasturar. Un lloc on fi ns i tot, el poc veïnat que tenia, hi llençava les escom-braries. El matrimoni va ser desnonat amigablement –sembla que tenien uns mesos de pagaments enda-rrerits, i la senyora Angeleta els els va perdonar–, cosa que va facilitar la immediata disposició de la casa. Just van deixar temps per blanquejar-la i ne-tejar-la, com era costum en aquells anys.«El meu oncle coneixia els

problemes del dia a dia de la

senyora Angeleta. Així, va veure

que necessitava algú que es

fes càrrec de la fi nca la Boada,

i li proposà una família: la seva

germana i el seu cunyat, de qui

podia donar prova d’home jove,

seriós i treballador.» La família

Balsells a la fi nca, el 1937.

D’esquerra a dreta: Ramon, el

pare; els germans Teresa, Pere

(dalt de l’abre) i Josep Maria; i

Nemèsia, la mare. La noia jove

dreta darrere els nens és la

Josepa Moyà Cervera, cosina

de la mare, que té avui 93 anys.

La meva mare poc després

d’arribar a Gavà, l’any 1933,

amb el petit Pere a la falda


L’arribada a Gavà –els meus pares m’ho havien ex-plicat moltes vegades, perquè va ser per a ells un dia molt important – es va produir el 10 d’agost de 1932. El meu pare va venir en una camioneta de lloguer amb els pocs mobles que teníem, dos matalassos, quatre cadires, una calaixera, i poca cosa més. Por-

taven dues gàbies d’aviram, amb les gallines i els conills que teníem al poble. El meu germà Josep Maria anava assegut a la falda del meu pare, al costat del conductor. Una vegada pagat el transport, li van quedar tres duros. La meva mare va venir el mateix dia, en tren. Algun familiar la devia portar en carro fi ns a la Floresta. Com he dit abans, estava embaras-sada de vuit mesos, i jo vaig venir asseguda a la seva falda. Sempre m’explicava que el viatge se li va fer molt llarg, i va passar molta calor. El meu pare la va anar a rebre, i ja tenim una nova família nouvinguda a Gavà. Cal dir, però, que ens hi vam integrar molt bé.

Del contracte d’arrendament de la fi nca es desprenia que els nous masovers havien de pagar cinc-centes pessetes l’any de lloguer per la casa i els terrenys. Però, aquests, calia preparar-los, anivellar-los, adobar-los, plantar-los d’arbres fruiters, fer una nova distribució del regadiu per tota la fi nca... No recordo si el motor de gran potència per omplir la bassa ja hi era, o bé va ser instal·lat també quan vam arribar. A més, vam comprar dos carros i un cavall, una bóta, una portadora, galledes, borrasses, sacs, arada, aixades, cordes i altres estris manuals de pagès. La senyora Angeleta va pagar totes aquelles despeses. Va preguntar al meu pare quin era el jornal que guanyava al poble, que eren sis pessetes al dia, i la senyora Angeleta es mostrà generosa, oferint-li vuit pessetes al dia de jornal, o sigui cinquanta-sis pessetes setmanals, fi ns que la terra donés fruits, tal com havien convingut i signat.

Al contracte s’especifi cava que la meitat dels fruits dels arbres i la quarta part de tot el que es collís seria per a la propietària. La resta seria per al masover, que des del moment dels primers fruits deixava de cobrar les cinquanta-sis pessetes setmanals convingudes.

El meu pare, en veure que hi havia massa feina per a ell sol, va fer venir des d’Arbeca un germà seu –en Pere– que acabava de llicenciar-se del servei militar. Els dos germans van emprendre la tasca, i se’n van sortir molt bé. El meu oncle Pere va viure amb no-saltres fi ns que es va casar amb Rosa Pachamé Bus-

«Del contracte d’arrendament

de la fi nca es desprenia que

els nous masovers havien de

pagar cinc-centes pessetes

l’any pel lloguer de la casa i els

terrenys.»


quets, però va tenir una vida curta, perquè va morir al front –batalla de l’Ebre– l’any 1938, deixant vídua i una criatura, la meva cosina Teresa Balsells Pachamé.

Acabada la guerra, un altre germà del meu pare –eren nou–, el Bautista, que també vivia al poble, va enviudar, deixant dues criatures molt petites, que van quedar a càrrec dels avis materns. Ell va reem-plaçar el germà que havien perdut, instal·lant-se a casa nostra per treballar la terra. Es va integrar completament a la família, i s’avingué amb les bones amistats que tenien els meus pares, i va arribar a ser un home molt conegut per la pagesia d’aquells anys. Ell va ser qui va organitzar la juguesca de les garberes, de què parlarem més endavant. També va ser molt popular en el medi futbolístic local, ja que era un apassionat del futbol. L’oncle Bautista va viure a Gavà fi ns que es va jubilar, i va tornar al poble per desig dels seus fi lls.

La senyora Angeleta, que va veure que teníem pocs mobles, va demanar als meus pares si li deixaven les habitacions superiors. Volia posar-hi, temporal-ment, els mobles dels seus pares, provinents de la casa pairal de Manlleu. De fet, ja els havien portat a Gavà, en una petita casa de planta baixa que hi havia al costat de la fàbrica, a peu de carretera. Però per aquelles dates, havien decidit ampliar la fundició, i calia enderrocar-la. Així doncs, ens van portar uns mobles preciosos, dos armaris amb miralls exteriors, una calaixera, matalassos, llits, dues poltrones amb braços de vímet de color blau, un moble paraigüer amb un gran mirall, un bagul ple de roba, dos centres de fl ors de ferro colat molt macos, i alguns estris de cuina molt antics, entre altres coses.

I es van estar a casa més temps del previst: fi ns acabada la guerra, perquè l’any 1939 va tornar la senyora Angeleta i decidí recuperar-los. Tot i això, ens en va donar una bona part, que nosaltres vam aprofi tar molt bé: des d’aquell moment, tots vam anar a dormir a les habitacions de dalt. De les sis habitacions, cinc van quedar moblades per dormir amb comoditat.

La senyora AngeletaÀngela Roca Soler (1880-1960) havia nascut a Man-lleu, on els seus pares tenien un taller de ferros. Des de l’any 1932 fi ns a la seva mort van ser moltes les converses que vam tenir, i les visites a casa seva, com queda dit en altres capítols. Puc dir que sabia com era personalment, que en recordo moltes anècdotes, explicades per ella mateixa.

Era una dona molt senzilla, però poc agraciada. Vestia sòbriament, sempre de negre o fosc, amb els cabells ja bastants blancs, recollits sempre en forma de castanyeta. Portava unes ulleres poc afavorides. Amb el meu pare tenien llargues converses, perquè tots dos eren molt xerraires. De fet era una persona aspra de caràcter, xerraire, sí, però de poques pa-raules amables. No perdia el temps, anava per feina. Explicava que, de jove, s’havia trencat les dues cames en diferents ocasions i, per aquest motiu, caminava amb difi cultat, ajudada d’un bastó.

Escrivia i dominava les quatre regles. Havia après correspondència als trenta anys. A l’edat de deixar

«Era una dona molt senzilla,

però poc agraciada. Vestia

sòbriament, sempre de

negre o fosc, amb els

cabells ja bastants blancs,

recollits sempre en forma

de castanyeta. Portava unes

ulleres poc afavorides.»

«Els meus pares s’estimaven

molt. No van tenir cap dubte

a començar una nova vida.»

Ramon Balsells i Nemèsia

Moyà, a l’eixida de casa. Any

1948


l’escola, ja rentava els plats i cosia la roba de tota la família. La mare, sempre malaltissa, no hi va tenir cap contemplació. Com que era la més gran, i l’única noia dels quatre germans, es va haver d’espavilar des de molt joveneta. En una ocasió, es va presentar el mestre a casa seva a dir als pares que aquella nena tenia predisposició per a la música, en especial per al piano, i que li haurien de donar classes, i el pare va contestar que «les classes les té aquí cada dia, rentant els plats, que som molta colla».

Era molt estalviadora. Quan anaven amb el meu oncle Pere amb el cotxe a Manlleu, havien que dinar pel camí, i ella li deia: «Pere, repeteix i menja pa, perquè només hi haurà primer plat». Recordo que, en els anys d’infantesa, passat el dia de Reis, venia a portar-nos una joguina; però quan vam fer la primera comunió, es va acabar el detall. Considerava que ja érem grans. Explicava el meu pare –ella valorava molt la família– que ella sempre havia tingut la il·lusió de casar-se i tenir fi lls, però que no va ser possible perquè mai va tenir cap pretendent. En aquells anys, quan ja havia fet els cinquanta, suposo que ja ho te-nia superat, però si més no ho explicava sense cap perjudici recordant una il·lusió de joventut.

La senyora Angeleta venia sovint amb el cotxe a Gavà, per afers relacionats amb la Companyia Roca. I sempre –d’imprevist– venia a la Boada, per comprovar com de bé rutllava la seva propietat. En alguna ocasió havia vingut amb el seu germà Martí, i la Dolors, la seva esposa, els quals, complaguts, feien un passeig pel camp.

No cal dir que la seva visita era ben rebuda: el meu pare aprofi tava per posar-la al dia de tot el que s’esdevenia, mentre feien un curt passeig per la terra sembrada. Alguna vegada, el meu pare –era jove– s’asseia en una pedra sota la fi guera i, si calia, ella també; no volia que li portessin una cadira. Després, la feina era seva per aixecar-se! I sempre volia saber-ho tot. En una ocasió li va preguntar al meu pare on havia après de llegir, escriure i les quatre regles: «No he anat a l’escola –li contestà el meu pare– tot ho vaig aprendre fent el servei militar, amb uns llibres que vaig comprar a un company que es va llicenciar».

Ell li oferia sempre algun dels productes que co-llien en aquell moment, fos verdura o fruita, que ella acceptava il·lusionada, deia al seu xofer, el tiet Pere, que portés el sac –sempre portava un sac per a l’ocasió– i invariablement repetia la dita «a donar, ajudeu-me a carregar!», volent dir que no s’oposaria pas als regals, ans al contrari. Es posava molt contenta de poder menjar els fruits de la seva terra. En algunes d’aquestes inesperades visites, si el meu pare disposava de diners a casa, aprofi tava per fer el pagament trimestral de l’arrendament, i així s’estalviava d’haver-se de desplaçar a Barcelona. En aquestes ocasions, com que la senyora Angeleta no portava el talonari dels rebuts a sobre, però sí que portava una llibreta, arrencava un full i li feia el rebut al moment. No tenia cap problema a cobrar. I així ha quedat constància d’aquells rebuts que, amb el pas dels anys, són un testimoni de la seva manera de fer.

Quan jo vaig ser més gran, anava a pagar l’arrendament a casa seva, a Barcelona, i em tenia tota la tarda allí, preguntant-me tot el que passava al poble. Qui s’havia mort, qui havia nascut, si es venia alguna casa, si hi havia algun esdeveniment important...

Els germans Maties, Àngela,

Martí i Josep Roca, propietaris

i fundadors de la companyia

de sanitaris Roca, en una

fotografi a de 1960. Foto: Centre

d’Estudis de Gavà


Sempre em convidava a berenar: galetes Maria i un got de gasosa. Si hi anava la meva mare, li oferia fruita, perquè sabia que li agradava molt. Venia sem-pre a rebre’m personalment ella mateixa, i també m’acomiadava fi ns a la porta, i esperava que baixés les quatre escales per travessar la porta de ferro de la torre que tenia a l’avinguda de la República Argentina. Tot un detall de senzillesa!

Tenia dues minyones valencianes, emparentades amb la família Blay de Gavà. No tenien un moment de respir. Després de la feina de la casa, cosien uniformes per a un col·legi que ella sufragava, mo-netàriament i en espècie.

L’última vegada que la vaig veure va ser el mes de febrer de l’any 1959, quan vaig anar a pagar el pri-mer trimestre, i comunicar-li que em casava i me’n tornava a viure al meu poble. Em va donar una part d’aquells diners com a regal, i en guardo un gran record, ja que, des de la mort del meu pare, era jo qui normalment anava a pagar l’arrendament. Van ser moltes les tardes de llarga conversa de mai acabar...

La casaLa casa era molt gran, amb una estança que feia de cuina i menjador, tot junt, amb una gran llar de foc de l’alçada d’una persona. Tenia una fi nestra que donava al carrer de l’Església.

A la planta baixa hi havia dues entrades molt grans per encabir la collita de torn: patates, cebes, melons, blat de moro, etc. I dues habitacions grans. La porta oberta al carrer de l’Església estava assenyalada amb el número 18, però mai he entès per què aquest número, ja que en tota la vorera no hi havia cap més casa ni veïnat.

Pel costat sud, a l’esquerra, hi havia una segona porta que donava al pati, amb un safareig, un pou amb la seva corriola, un galliner i un corral per a la cria de bèsties de consum familiar, tot protegit per l’ombra d’una gran fi guera que donava uns fruits deliciosos. I, fi nalment, hi havia una tercera porta, la gran que hem esmentat abans, partida en dues fulles, que donava accés al camp. Aquesta part era, de fet, la façana de la casa.

Des de la cuina, hi havia divuit escales que accedien a la primera planta, que tenia sis habitacions. Tres donaven al camp, una d’elles –la central– amb alcova i balcó, i les altres dues situades a cada costat. Dues grans donaven al carrer de l’Església, i la sisena, in-terior i sense fi nestra, tenia una paret a mitja alçada perquè passés la claror.

Als primers anys, tota la família va dormir a la planta baixa. Fins que no vam ser grans, i vam poder gaudir dels mobles que ens va donar la senyora Angeleta, no vam ocupar al pis de dalt. Les sis habitacions estaven totes ocupades. A la més gran dormien els meus pares. A la sala alcova, que tenia balcó, hi dormien els meus germans, tots dos junts en un llit de ma-trimoni, procedent de Manlleu, donat per la senyora Angeleta. En un altra habitació dormia la padrina, la mare del meu pare i del meu tiet. A l’altra, l’oncle Bautista, també en un llit de matrimoni. A l’habitació més petita de la casa, que passats uns anys va ser

«Quan jo vaig ser més gran,

anava a pagar l’arrendament

a casa seva, a Barcelona, i

em tenia tota la tarda allí,

preguntant-me tot el que

passava al poble. Qui s’havia

mort, qui havia nascut, si

es venia alguna casa, si hi

havia algun esdeveniment

important...». Rebut ocasional

on s’especifi ca el pagament del

quart trimestre de l’any 1940,

part del deute de la Guerra

Civil, i els interessos del capital

pendent

«Pel costat sud, a l’esquerra,

hi havia una segona porta que

donava al pati». Aquí podem

veure tota la família, amb la

padrina, davant d’aquesta

façana, l’any 1937.


el laboratori fotogràfi c del meu germà, hi dormia jo, amb la meva cosina Teresa Balsells Panchamé, la fi lla de l’oncle Pere, que va morir a la guerra. La seva dona –la tia Rosita– s’havia tornat a casar. No va tenir més fi lls però, com que treballava per torns a la fàbrica Dubler, al Fonollar, la nena la teníem nosaltres. La tieta Rosita també ajudava a la meva mare en tot el que podia en les feines de casa. La sisena habitació –la més gran– era destinada a rebost de tot l’any. Hi guardàvem la conserva, el porc amb sal, algun meló, i l’oli per a tot l’any que compràvem al poble.

A la planta baixa, a la banda dreta, al costat de a la casa, hi havia un gran porxo cobert, sense porta, per aixoplugar-hi els carros, la bóta, el corró, la palla i l’alfals, amb els estris manuals i una gossera.

A la casa no hi havia aigua corrent. La comuna era fora, al costat del pou. Era prou espaiosa, amb una tapa de fusta, i un ganxo de fi lferro amb papers de dia-ris penjats, per eixugar-nos. No hi havia porta: teníem una cortina de sac. El pou, a l’estiu, feia de fresquera. Posàvem la fruita en una galleda passada per la cor-riola fi ns a tocar l’aigua, i la fruita es mantenia fresca.

Per beure, fèiem el contrari: en el moment de dinar, anàvem a omplir els càntirs al pou artesià. L’aigua era boníssima, fresqueta a l’estiu i calenta al hivern. Els veïns, la família Rovira, els Borrut, els Blay, i l’oncle Pere, esperaven el moment per omplir els bonics càntirs. Les monges també s’hi van afegir. Sor Trinitat, que era la cuinera, al migdia n’estava pendent. Quan passàvem, fèiem un truc a la fi nestra de la cuina, i ella sortia amb els dos càntirs a les mans... Érem una gran família!

A la planta baixa hi havia dues habitacions. En una hi havia un armari amb una cortina, on teníem les eines manuals de treballar el camp. Hi havia també un mirall penjat a la paret. El moble feia de repeu per deixar les pintes, la colònia i la brillantina. Hi havia la màquina de cosir, un armari per penjar els davantals d’anar a la plaça, quatre cadires i una taula petita i rodona. Amb els anys, enganxat a la paret, vam instal·lar-hi un aparell de telèfon, de color negre.

A l’entrada que donava al camp teníem una taula amb una balança de dos plats, en un costat de paret, la bàscula, i a l’altre, un reposacàntirs de tres forats, amb càntirs que omplíem cada dia; era l’aigua per beure i cuinar. A més, a la sala hi havia quatre cadires perquè la gent que venia a comprar pogués esperar asseguda. A l’entrada més gran, la que donava al carrer de l’Església –per on entràvem– hi havia una taula rodona molt gran procedent del lot de Manlleu, que estava arraconada. Allà posàvem els melons, patates, moniatos, etc.

Com he dit abans, la cuina menjador era tot una peça. Vora el foc a terra, a l’hivern s’hi estava molt bé, però només t’escalfaves pel davant, i quedaves fred de darrere. Quan anàvem a dormir, el llit era una nevera. Teníem unes mantes que pesaven molt! Els hiverns eren freds, llargs i durs per a molta gent que no tenien recursos després de passar una guerra.

Recordo que abans de sopar posàvem uns totxos enmig de les brases del foc a terra. A l’hora d’anar a dormir, els embolicàvem amb un drap, i els posàvem dins del llit per escalfar-nos els peus. Cada nit teníem

«...la cuina menjador era

tot una peça. Al foc a terra,

a l’hivern s’hi estava molt

bé, però només t’escalfaves

pel davant, i quedaves fred

de darrere.» Nemèsia Moyà,

Teresa Balsells i Andreset

Coso Catalan, de Mequinensa.

Any 1952


baralla assegurada. Com que jo era més gran i més alta que la meva cosina, em posava el totxo als meus peus, i a ella no li arribava l’escalfor, m’estirava les cues, jo m’hi tornava i la pessigava, i ja teníem plors, fi ns que la meva mare, carregada de paciència, venia a posar pau.

Recordo que, si estàvem malalts i restàvem al llit, fèiem les necessitats en un orinal de porcellana blan-ca, i la meva mare pujava amb una pala de ferro plena de brases enceses. Ja a la habitació, hi posava sucre al damunt. Aquell fum tan dolç feia d’ambientador, i quedava l’habitació ben perfumada.

Passant uns anys, ja teníem uns bidonets de llautó amb una tapa de rosca d’uns dos litres d’aigua de capacitat, que també anaven prou bé si estaven ben tancats, ja que alguna vegada, en posar-los al llit i fer-los rodar amb els peus, la rosca s’afl uixava i, mira per on, teníem el llit calent però mullat.

Fins que, anys més tard, van sortir les bosses de goma de la Pirelli. N’hi havia de diferents colors, tota una no-vetat que a més d’escalfar el llit tenia altres utilitats.

El 6 de juny de l’any 1942 es va signar un contracte in-tern, a instàncies del meu pare, que demanà permís a la senyora Angeleta per enderrocar la quadra i la co-muna. Volia fer-hi una quadra més gran, i tenir-hi qua-tre vaques, que mantindríem amb menjar del camp.

Sense cap despesa extra, podríem beure tota la llet que voldríem i la que sobrés la vendríem al veïnat. La quadra del cavall es va fer al porxo gran. En aquells anys, vam posar l’aigua corrent a casa, tota una comoditat!

Com que el pou ja donava poca aigua i al costat hi havia un safareig, vam enderrocar-lo per fer una cambra de bany. I el pou que anys enrere havia fet de fresquera, va servir per desguàs, perquè en aquells anys no hi havia clavegueres.

De tota manera, quan teníem una necessitat, calia sortir de casa. A dalt a les habitacions, no hi havia co-muna. Cadascú tenia el seu orinal que rigorosament havia de baixar en llevar-se. Després de rentar-lo o passar-hi aigua, es deixava darrere l’escala, de manera que no es veia des de la cuina, per no pujar les divuit escales una altra vegada. Si no es pujava a dalt en tot el dia, era a l’hora d’anar a dormir, a la nit, quan cadascú pujava la seva propietat.

Quan vaig anar a viure al pis on sóc ara, tot i ser nou, modern i espaiós, vaig valorar la casa de pagès on havia viscut quaranta anys. Nosaltres fèiem vida a la planta baixa, i tot ho teníem a mà: el rellotge, un calendari molt gran, la ràdio, l’armari raconer encas-tat, un bufet amb mirall, una taula de menjador i una altra de més petita al costat del foc a terra, cadires de fusta per menjar a la taula, i altres de boga-espart, per seure davant del foc a terra. Un balancí de lona de ratlles on el meu pare feia la migdiada, un gran Sant Sopar penjat...

Tot i les seves defi ciències, en aquells anys era una casa preciosa!

«...fèiem vida a la planta

baixa, i tot ho teníem a mà:

el rellotge, un calendari molt

gran, la ràdio, l’armari raconer

encastat, un bufet amb mirall».

Interior de la casa, any 1953

«Hi havia també un mirall

penjat a la paret. El moble feia

de repeu per deixar les pintes,

la colònia i la brillantina.»

Interior de la casa, any 1956


Una parada al Mercat MunicipalA la Plaça, com se l’ha conegut fi ns fa poc temps, hi havia hagut, fa molts anys, les escoles del poble, en un edifi ci construït entre els anys 1881 i 1883. L’any 1928, el senyor Salvador Lluch va donar uns terrenys per construir unes escoles amb futur. Encara avui, passats els anys, els coneixem com els Col·legis Nous, i porten el nom del seu benefactor. Inaugurats l’any 1933, el 2008 celebraven els setanta-cinc anys de bona ensenyança.

Inaugurades les escoles noves, l’espai que ocupaven les de la plaça va ser destinat a mercat municipal. L’obra es va començar l’agost de 1934, d’acord amb el projecte de l’arquitecte Emili Gutiérrez, i la inau-guració es va produir la primavera de 1935.

A dins de l’edifi ci, van ubicar-hi les parades de peix, cansalada, polleria, pesca salada, carnisseria, lle-gums, mentre que a fora, al voltant de l’edifi ci, pro-tegides per grans tendals que es desplegaven cada dia, s’instal·laren parades destinades a la venda de fruita i verdura.

De places exteriors n’hi havia poques, comparades amb la gran demanda de pagesos que volien tenir l’oportunitat de vendre els seus fruits al poble i estalviar-se haver d’anar al mercat del Born de Barcelona (1920-1971). Aquesta darrera opció –no en tenien cap altra– era menys rendible, si pensem que les Sorres eren a una hora de camí del poble, i després calia destinar bona part de la nit per anar amb el carro carregat fi ns al Born, on el matrimoni Vendrell Corominas, coneguts amb el sobrenom de cal Manxó, tenia una parada de venda a l’engròs. Ells feien la venda, i es quedaven una comissió per caixa, sac, barjola o cove, segons el gènere. De matinada, descarregada la mercaderia, calia tornar a casa per treballar al camp. Era esgotador. Si el pagès es volia estalviar el viatge, el matrimoni Vendrell Corominas tenia un camió. Però, si el gènere el portaven ells, calia pagar un tant addicional per embalum, que se sumava a la comissió de venda. I, si aquell dia la verdura no es venia per abundor, o pluja, què pas-

sava? Que els guanys eren minsos, comparats amb el treball fet abans d’arribar a la collita, i el temps perdut en el transport.

Per aquest motiu els pagesos van trobar una bona oportunitat comprar una parada al nou mercat de la plaça Major. L’Ajuntament, perquè no hi hagués malentesos, va decidir vendre els llocs a subhasta.

Això passava a principis de l’any 1935. La senyora Angeleta, que estava al dia de tot el que s’esdevenia al poble, va proposar al meu pare que hi comprés una parada. La meva família feia dos anys que cultivava la terra, i encara no donava tot el seu rendiment. Els arbres acabats de plantar no donaven fruit, i per tant no teníem prou diners per comprar la parada. Però la senyora Angeleta, que era una dona amb empen-ta i clara visió de futur, va proposar deixar-nos els diners. Els hi podríem tornar a poc a poc, i d’aquesta manera eI meu pare seria propietari d’una petita parada al nou mercat.

El meu pare, tot encoratjat per aquest suport, es presentà a la subhasta amb la intenció de comprar

Fotografi a inaugural del

mercat de la plaça Major,

l’agost de 1935. La parada

dels Balsells era exterior, i

estava situada sota els grans

tendals que s’obrien a banda

i banda. Ramon Balsells i

Nemèsia Moyà apareixen sota

l’acabament del tendal, darrere

de l’algutzil Nicasi Bassoles i

en Pere Bruach.


el millor lloc, que era la primera parada, situada al costat de la porta del mercat. Si tenia l’ocasió de tornar els diners, calia fer les coses bé.

Inicialment, pel lloc que havia triat, va competir amb en Josep Tintoré. Pujant i pujant, un sempre iguala-va l’altre, fi ns que el meu pare va haver de desistir, perquè aquest benestant pagès era regidor i tinent d’alcalde del poble, i sembla que, amb dues ofertes empatades, els membres de l’Ajuntament tenien preferència.

A la segona tanda, en competició per la segona pa-rada, la del costat, el pagès Jaume Bassoles Mitjans, de cal Ninà, li demanà al meu pare que li cedís el lloc, amb l’argument que ells tenien poca terra de cultiu, que havien decidit vendre fruita importada, i que, precisament, al lloc pel qual competien, hi havia el braç del tendal que volia usar per penjar els rams de plàtans. El meu pare, que no tenia un no per a ningú, i volia tenir una bona relació amb la pagesia, va desistir de la subhasta i li va cedir la plaça.

Decidit a comprar la tercera, va topar amb en Josep Margarit –conegut popularment com Jepet. La seva dona –la Carmen– ja tenia una parada de polleria dins del nou edifi ci. Com es pot veure a la fotografi a del dia de la inauguració, la següent parada, la quarta, feia cantonada, el tendal era partit, i no quedava del tot coberta en cas de pluja. El Jepet no volia aquella parada, i el meu pare tampoc. A més, ja havia cedit dues vegades. Van començar a pujar la subhasta fi ns a tal punt que en Josep Margarit va dir al meu pare: «Sí que tens diners, que vas pujant sense fer-te enrere!». El meu pare li respongué que, de diners, no en tenien, però els hi deixaven, i que estava decidit a no renunciar.

La subhasta va esdevenir una picabaralla, i va acabar sent la més cara del mercat. Però, fi nalment, el meu pare la va comprar, i en Josep Margarit es va haver de conformar d’adquirir la següent, la que no volia. Després d’aquell amistós enfrontament, però, van mantenir una bona amistat, pel fet de ser veïns, a més de bones persones.

Quan se li va explicar l’afer a la senyora Angeleta, va quedar molt complaguda. Com havia promès, va deixar els diners, i els meus pares els van anar tornant de mica en mica.

El títol de propietat de la parada no recordo haver-lo vist mai a casa. La nostra va ser la darrera que l’Ajuntament va recomprar, quan va eliminar les parades exteriors, i era l’única que seguia amb el nom del seu propietari des de l’any 1935, ja que totes les altres havien estat traspassades en propietat a pagesos diferents dels que les van comprar.

Des d’aquell dia, els de la Boada vam vendre tota la verdura i la fruita que cultivàvem al poble. Va ser una decisió molt encertada, perquè signifi cava no tenir despeses extres. I les nostres fruites i verdures van tenir molt bona acceptació. Van ser anys de pro-grés i benestar, amb una clientela fi del per la bona qualitat del gènere i la disposició de treballar molt i molt. Malgrat algunes ensopegades –els tres anys de guerra–, la família va prosperar.

Mercat de la plaça Major, on

es poden veure les parades de

fruita i verdura a l’aire lliure.

Foto: fons Fermí Navarro, Arxiu

Municipal de Gavà - Centre

d’Història de Gavà


Trapelleries i jocs d’infantesaEn la primera època, just abans de la guerra, els tres germans de la Boada érem petits. De joguines, pràc-ticament no en teníem. Vaig tenir una nina de roba i serradures, i també la clàssica Pepona. També un fogonet de pedra i una petita paella on ferràvem un ou de quica. La fi reta era de terrissa, la d’alumini va venir més tard. Els meus germans no tenien pilotes, ni trens elèctrics, res de tot això. El joc consistia a sortir al carrer. Potser pel fet de tenir una casa gran amb molt d’esbarjo, els jocs consistien a amagar-nos, pujar als arbres o penjar-hi una corda per tenir un gronxador. I també caçar ocells amb les rateres de fi lferro, on abans hi havíem posat un trosset de pa. Passàvem hores guaitant i, quan s’enganxava un pardal, evidentment anava a la cassola per men-jar-nos-el. Com que no teníem gaires joguines, ens dedicàvem a passar el temps fent trapelleries.

La primera trapelleria que vam fer els tres, i que recordo, va ser calar foc al porxo tocant a la casa. Hi teníem les bales de palla apilades, segurament per a tot l’any. Doncs bé; no sé qui de nosaltres, amb un llumí, o potser un encenedor, va fer foc... però ben encès. Els nostres pares es van espantar. Recordo vagament que fi ns i tot les campanes de l’església de Sant Pere van tocar, i que tots el veïns van venir amb galledes plenes d’aigua. Teníem un xupet, un petit pou d’aigua ben a prop, i el foc es va apagar. L’ensurt va ser gran, però no ens va passar res...

Una altra va passar quan anàvem al col·legi de les monges, al carrer de Sarrià. Un nen de la nostra classe, en Joan Mitjans, de cal Ninà, que vivia en una casa que encara avui existeix, va tenir la sort que li compressin una màquina de fer cinema mut –tota una novetat. No recordo si a la casa hi havia els avis, però els pares no hi eren, perquè anaven a les Sorres tot el dia. Nosaltres, al matí, anàvem al col·legi, però per la tarda fèiem campana. Anàvem tots tres a casa seva per veure pel·lícules de Mickey Mouse. Una tarda sí, i l’altra també. Érem petits, però teníem prou picardia per tornar a casa a l’hora que més o menys s’acabava l’escola. Les monges van sospitar perquè sempre ens posàvem malalts a la tarda, junt amb el Joan, la seva germana Irene i no recordo si algú més... I tan feliços! Fins que les mon-ges van venir a casa, a preguntar per què no anàvem a l’escola a la tarda, i es va descobrir tot. Suposo que, com que érem recomanats de la senyora Angeleta, devien tenir una mica més d’interès per nosaltres. Descoberta la veritat, el meu pare va renyar al meu germà. Com que era el més gran, i nosaltres ens limi-tàvem a seguir-lo, va ser ell qui va rebre la bufetada.

També en recordo d’altres de quan ja érem més grans. Una vegada, al meu germà li van comprar una escopeta de balins. Tot el temps lliure que es-tava a casa el passava fent punteria contra la soca de la fi guera, que va quedar clivellada. Però devia ser un arbre resistent, ja que la collita de fruits no en va quedar afectada. També hi havia vegades que posàvem un llauna de sardines buida, o un pot buit de conserves, a dalt de la fi lada del galliner. Un de tants dies, el tret no va tocar el pot, sinó que va tocar una gallina, que va quedar plena de pistons i va caure mig morta. Quan els pares van veure la gallina estesa, encara calenta, nosaltres ja ens havíem amagat. El meu pare ens va trobar. Va dir que si dèiem la veritat no ens castigaria. Vam dir el que havia passat i, tot decidit, va dir a la mama que podia plomar-la i fer un bon brou, que era el premi per haver dit el que ha-víem fet involuntàriament. Després d’aquest fet, vam seguir tirant balins, però vam canviar el pot de lloc.

Una altra trapelleria la fèiem a l’hivern, quan es feia

«Els meus germans no tenien

pilotes, ni trens elèctrics, res

de tot això. El joc consistia

a sortir al carrer. Potser pel

fet de tenir una casa gran

amb molt d’esbarjo, els jocs

consistien a amagar-nos, pujar

als arbres o penjar-hi una

corda per tenir un gronxador.»

A la foto, d’esquerra a dreta,

Teresa Balsells Panchamé, i

els germans Balsells Moyà:

Pere, Teresa i Josep Maria


fosc més aviat. Omplíem d’aigua un pot buit de conser-va. Abans, li havíem fet un foradet a dalt i li lligàvem un cordill. Posàvem el pot en una fi nestra –totes les cases tenien fi nestra, perquè la majoria eren planta baixa– estiràvem el cordill fi ns arribar a la vorera, i posàvem una pedra al damunt. Ens amagàvem unes portes més enllà i esperàvem que passés algú, enso-pegués amb el cordill i es mullés els peus. I nosaltres sortíem tot corrent en direcció contrària, vinga riure...

També mullàvem sal i l’enganxàvem a les portes. Quan s’assecava i queia, hi quedava una marca ro-dona perquè la sal s’havia menjat la pintura.

De fet, tampoc teníem gaire temps per jugar ni fer trapelleries. Anàvem a l’escola, fèiem els deures, i també ajudàvem els nostres pares a entrar llenya al porxo per a l’hivern, o a recollir els ous del ponedor. Al meu germà Josep Maria, el més gran, la mare li posava una cadira de boga perquè hi pugés i rentés els plats, perquè no arribava ni a l’aigüera. També anàvem a buscar aigua amb les galledes. El dilluns calia que ens netegéssim les sabates, i que tragués-sim la pols, que n’hi havia molta. I, quan es collien les patates, calia ajudar a plegar-les de terra amb un petit cistell, fi ns que ens cansàvem. També teníem l’obligació d’anar a omplir els càntirs al migdia, per tenir aigua fresca a l’hora de dinar. Érem ben petits, quan pujàvem les escales de pedra fi ns arribar a la bassa. Travessàvem una de les parets laterals, fi ns arribar a la canonada de ferro, fent equilibri perquè la força de l’aigua podia desequilibrar-nos i fer-nos cau-re a la bassa, i en aquells anys d’infantesa no sabíem nedar. La meva mare no volia que tinguéssim aquest perill, però el meu pare volia que ens espaviléssim, i ell venia darrere nostre sense que el veiéssim. Això va durar un cert temps. Quan el meu pare va estar segur que no cauríem, vam seguir amb l’obligació i els meus pares es van quedar més tranquils. Són coses que recordo molt bé!

Algunes nits d’estiu, anàvem a jugar al carrer del Raval de Molins, la part de la dreta, que encara avui no té sortida. Era tranquil perquè no hi passaven carros i hi teníem amics per jugar: la Maria Arenols, de cal Paupinet, la Laieta de can Bou, amb els quatre fi lls, l’Antonet, el Jaume, la Carmeta i el Salvador Puigvert,

tots de la nostra edat més o menys, i els germans Joaquim i Ramon Garcia. El pare d’aquests darrers, el Vicens, treballava als Hules, i la mare, la Carme, venia a casa a fer feines del camp. El fi ll gran, el Quimet –com li dèiem tots– era molt tossut i poc obedient, i la seva mare, que tenia molt de caràcter, el castigava lligant-lo amb una corda a l’ametller que hi havia al mig del carrer perquè no pogués jugar. Nosaltres li fèiem pam i pipa, per fer-lo enfadar més i, si calia, el pessigàvem mentre jugàvem a bales, a saltar a corda, o a cuitar i amagar. En aquell carreró, a la dar-rera casa a mà esquerra, vivia un matrimoni molt gran, el senyor Carlos i la senyora Dolores, pares del Joanet del Casino. Sempre sortien per fer-nos callar, perquè entre tots devíem fer molt de xivarri.

Aquest grup es va mantenir durant la joventut, i anàvem a ballar els uns amb els altres. En guardo un bon record, perquè eren molt bones persones. Amb el pas dels anys, la majoria ja ens ha deixat, però en aquells anys d’infantesa van ser molt importants.

«...tampoc teníem gaire

temps per jugar ni fer

trapelleries. Anàvem a

l’escola, fèiem els deures,

i també ajudàvem els

nostres pares». Andreset

Coso Catalán i l’oncle Pere

Moyà batent mongetes

seques. Any 1955


La Guerra Civil

El primer que em ve al cap quan recordo la guerra és que van ser anys d’especulació econòmica. Els anys de l’estraperlo, per l’escassetat de productes bàsics d’alimentació que hi havia. Tota la producció estava controlada pels comitès, tot s’havia de declarar, però no es feia: va sorgir un mercat negre, per ambició de diners, i per poder menjar.

El meu pare, que era molt fumador, bescanviava un sac de patates per una caixa de caliquenyos i, quan no tenia res, fumava fulles de patatera del nostre camp. Tot valia, davant un vici. També bescanviava fruits del camp per bacallà, pa, llegums, i altres coses de primera necessitat. En una d’aquestes estraperlades va vendre dos sacs de patates de la nostra collita –aquesta vegada per diners– però el van atrapar, i va ser empresonat vuit dies a la presó Model de Bar-celona, amb el lògic trasbals de tota la família. Sort que persones amigues i infl uents van fer els passos necessaris, i va sortir sense pagar fi ança. De tota manera, vam passar dies d’angoixa, que van quedar refl ectits en una breu carta que va escriure en el moment que esperava el numero de cel·la on anava destinat. Quan va tornar a casa, va seguir bescanviant productes de la collita però, com que no cobrava amb diners, no podien denunciar-lo.

En aquells anys, devia ser a fi nals de 1936, un comitè dels rojos, encapçalat per un tal González, que vivia a la carretera, va expropiar un tros de la fi nca i hi va construir una granja avícola, amb l’oposició del meu pare, que no va poder impedir-ho. Li van assegurar que la família Roca no tornaria, i que aquella propie-tat amb el pas del temps seria nostra, cosa que el meu pare no podia creure. Però la granja es va fer, escapçant una bona part del terreny. Estava situada just on es va edifi car, anys més tard, el col·legi de les monges agustines. Amb aquella construcció van desviar la canonada de regadiu per fer arribar l’aigua de la bassa a la granja. Després, van fer separacions, i van posar fi lferrades de considerable alçada. Per tot això havien d’entrar forçosament pel nostre barri, i

per tant estàvem contínuament vigilats i desprote-gits, perquè s’emportaven tot el que volien del camp. Gastaven aigua i electricitat que mai van pagar, tot imposat-se amb autoritat i dient-li al meu pare que ell no era ningú per aixecar la veu. Vam passar molta por! Acabada la guerra, a la tardor de 1939, la senyora Angeleta va tornar. En veure l’expropiació, no ens va dir res. Suposo que s’havia assabentat que el meu pare no havia pogut impedir-la, ja que també ens va perjudicar a nosaltres econòmicament i moralment, a causa dels enfrontaments que havíem hagut que suportar.

Cap al 1937, com que la casa era tan gran, ens van assignar uns refugiats per acollir-los. Era un matri-moni amb tres criatures, més o menys de la nostra edat. El Domingo, la Pilareta i l’Oliverio, de Torrent de Cinca, un poblet de la Franja d’Aragó. Aquella gent havia hagut d’abandonar tot el que tenia. Sabíem que l’estada era temporal –no recordo quant de temps s’hi van estar– i, en comparació, nosaltres érem uns afortunats, que no havíem hagut d’abandonar la casa i teníem menjar. Els pobres portaven molta gana endarrerida... Quan nosaltres ens aixecàvem, ja no trobàvem cap fruit a la fi guera. Ho arrasaven tot. No van valorar que havien caigut en una casa que tenia menjar (que no es podia controlar), i els meus pares van haver d’aguantar el malson.

«...un comitè dels rojos,

encapçalat per un tal González,

que vivia a la carretera, va

expropiar un tros de la fi nca

i hi va construir una granja

avícola». A la foto, Ramon

Balsells, Antonio –l’home que

tenia cura de la granja–, amb el

meu germà petit a coll, el meu

germà Josep Maria, la cosina

Josepa Moyà, Nemèsia i jo

mateixa. Any 1937


Aquests refugiats tenien uns amics de Mequinensa –poble veí de Torrent– que estaven allotjats a can Glòria, el Mateu Catalán –l’oncle Mateu, vidu– amb un fi ll i dues fi lles. Una de les fi lles –la Marieta– ja era casada, però el seu marit era al front. Aquell bon home i bon pare, venia sovint a casa a veure els amics, i els deia com d’afortunats havien estat de caure a casa nostra. Li demanava al meu pare si podia plegar de terra les patates petites con a balins, per menjar alguna cosa. I el meu pare no tenia un no per a ningú. Aquell home, en agraïment, li va donar una escopeta que havia portat del poble, perquè era un bon caçador, però el meu pare no la volia, perquè mai havia tingut una arma a les mans. Però l’home va insistir, perquè de les patates de balins van tenir altres fruits. El meu pare, doncs, se la va quedar, i la va penjar dalt a l’habitació gran, a una alçada on no poguéssim arribar-hi. Acabada la guerra, l’home, l’oncle Mateu, com li dèiem, va preguntar al meu pare si guardava l’escopeta, ja que, ara que tornaven al poble, li aniria molt bé per anar a caçar conills i guanyar-se algunes pessetes, però no tenia diners per comprar-la. El meu pare la hi va tornar –a canvi de res– i l’agraïment i l’amistat d’aquesta família va durar molts anys. Encara avui mantinc una bona amistat amb els seus néts, molt especialment amb l’Andreu Coso Catalán, que viu a Barcelona. De criatura va estar molt malaltís i els metges li van aconsellar que havia de fer un canvi d’aires durant un llarg temps. Mequinensa era, en aquells anys, un poble cent per cet miner, i la pol·lució sobrepassava els límits. I així fou com, després de la guerra, l’Andreset va fer una estada a casa meva de més de dos anys seguits. Com que anava a col·legi a les Monges, pràcticament no sortia de casa. Es va recuperar molt bé. Els seus pares venien a veure’l, i en va sorgir una amistat ferma. Per aquest motiu surt en moltes fotografi es dins la fi nca i la casa, fetes pel meu germà, que sempre anava amb la màquina de retratar al coll. Ell m’ha facilitat algunes de les fotografi es que surten en aquest llibre. Avui encara recorda la seva estada a la Boada, i en guarda bons records.

Recordo que, mesos després, per por dels bombar-dejos, vam abandonar la fi nca temporalment per anar a viure a les coves del Calamot. Vam marxar amb el carro carregat del més imprescindible. Re-cordo com hi fèiem el menjar, la poca neteja que hi havia, que no teníem aigua... Tot per protegir-nos de les bombes. No recordo quants dies hi vam estar. Devia ser a mitjans de l’any 1938, quan reclutaven gent per a l’ofensiva de l’Ebre. Per això recordo que vam fer un sot a la muntanya, i que el meu pare s’hi amagava, a peu dret tot el dia, perquè no el veies-sin, i hagués que marxar al front, com van fer molts companys seus, que desgraciadament no van tornar. Però els meus pares aviat es van cansar d’aquella incomoditat, acostumats com estaven a viure en una casa tan gran. Van tornar al poble i van construir un refugi davant de la casa, dins de la fi nca. A les nits, quan els meus pares sentien la sirena, mig adormits, ens treien del llit i baixàvem les escales a corre-cuita. Nosaltres, canalla que érem, ens posàvem un tros de canya a la boca per mossegar, i cap al refugi manca gent! Aquest curt pelegrinatge es repetia tres o quatre vegades cada nit. Esporuguits, miràvem el refl ector que il·luminava el cel, des de can Roca. No cal dir que el refugi era només per a nosaltres. No vam haver de córrer camí dels refugis comunitaris que hi havia al poble, a l’Ajuntament o a la Rambla.

En aquesta foto de la nevada

de l’any 1952 a la Boada, es pot

veure part de l’edifi ci que havia

contingut la granja avícola. Al

fons, el Calamot


Els anys escolars. Donya Rosaura Terradas

Tinc un bon record dels Col·legis Nous. Abans d’anar-hi, havia passat per l’escola de Can Pere Bori, que va funcionar durant la guerra, i anteriorment, acabada d’arribar a Gava, com he dit més amunt, vaig anar a les Monges.

Acabada la guerra, l’any 1939, vaig entrar a la classe 4a, amb donya Rosaura de mestra, fi ns als catorze anys, que era l’edat de deixar l’escola i posar-se a treballar. Aquell any van ser sis alumnes les que vam seguir estudis superiors fora de la nostra escola, a l’Acadèmia Cots de Barcelona, supervisades per do-nya Rosaura, per obtenir els corresponents diplomes –que conservo emmarcats a casa– de correspon-dència i càlcul mercantil, tenidoria de llibres, meca-nografi a i taquigrafi a. Després volia fer magisteri, perquè sempre m’han agradat les criatures, com he deixat dit, i els meus pares podien pagar-me aquests estudis, fet remarcable, perquè després d’una guerra no tothom s’ho podia permetre. Però el destí va ser molt diferent. Amb el retorn del meu germà del servei militar i la pèrdua de tres membres de la família, la vida va fer un tomb. Passats els anys, aquells estudis a l’Acadèmia Cots van ser la base per cercar una bona feina administrativa, que vaig exercir fi ns que em vaig jubilar als seixanta anys.

De l’escola tinc moltes coses per explicar. Donya Rosaura era la mestra perfecta. Seriosa, afectuosa, i plena d’energia en tot el que feia.

Malgrat que els dos edifi cis estaven en ple funcio-nament, no hi havia ni menjador ni conserge. Cada dia anàvem a dinar a casa. Es feia classe sis dies a la setmana, al matí de 9 a 12 i a la tarda de 3 a 6. Els dissabtes, només fèiem classe de matí. Els dijous a la tarda fèiem labors, amb molta cura, perquè ens donaven punts, i a més les presentàvem a l’exposició que es feia anualment dins de classe. El dia que plovia, i no podíem sortir al pati, donya Rosaura ens llegia contes i recitava poesies.

Teníem quatre llibres que, en acabar el curs, pas-

ELS ANYS QUARANTA

Els anys escolars. Donya Rosaura TerradasAnys difícils. La postguerraEls animals domèsticsLa matança del porcLa juguesca de les garberesEls castellers Xiquets d’Eramprunyà Els Tres Tombs i Sant Josep La PasquaLa pagesia. El conducte o pou mort La desgràcia

Darrera fotografi a de

la família completa. Va

ser feta el 16 d’octubre

de 1949, l’endemà

del meu sant, quan

vam anar a Girona a

celebrar-lo i a passar

el dia visitant al meu

germà Josep Maria, que

hi feia el servei militar.

Onze dies després, la

desgràcia es va abatre

sobre la nostra família.

D’esquerra a dreta: la

meva mare, jo, el meu

promès, el meu germà

petit i el meu pare


saven als germans més petits. Países i mares, Tercer

manuscrit (1944), Corazón, un de gramàtica i una enci-clopèdia. Les llibretes les compràvem a l’escola. Les tapes eren de color blau, amb el dibuix del col·legi. A la contraportada, hi havia impreses les quatre regles, que anaven molt bé per fer-hi una ullada quan teníem dubtes. Les llibretes de dibuix eren de color blanc, i fèiem servir els colors pastel Goya per esfumar, i els pinzells de fusta per pintar. Teníem un compàs per fer les circumferències, un regle per passar ratlla i les gomes d’esborrar Milan de diferents colors, i una de més dura per esborrar la tinta. Si no teníem goma, amb una molla de pa, fèiem un boleta que servia per esborrar les faltes d’ortografi a o els accents mal posats. Els diccionaris eren propietat de l’escola.

Cada dia, en l’entrar a classe, donya Rosaura passava llista. Començàvem pàgina posant la data, i a sota pintàvem fl oretes per subratllar. Les quatre regles entraven amb els problemes. També fèiem fracci-ons, que eren el més desagradable per a la majoria. A mi m’agradava molt fer dictats. També sortir a la

pissarra els dissabtes al matí per escriure l’evangeli, que la resta copiava a la llibreta. Després, resàvem el rosari. De totes les matèries, parava molta atenció a la geografi a. Era el meu tema preferit. Tal vegada portava ja a dintre la dèria de viatjar i conèixer món.

Ens posaven deures per fer a casa. Totes les classes les feien en castellà, perquè el català estava prohibit. No obstant, entre les alumnes es parlava el català. Donya Rosaura sentia enyorança per aquest idioma, ja que ella era nascuda a Girona. Per això, fora de l’escola, donya Rosaura sepre se’ns adreçava en català.

Ens donaven punts per tot: per escriure en caste-llà correctament i amb bona lletra, i sense faltes d’ortografia. Les capçaleres les fèiem en lletra rodona, amb tinta vermella. També ens donaven punts per puntualitat, cosa que jo mai aconseguia a la tarda. Jugava a palet amb la Maria Mercè Cabo, de cal Trempat, a la vorera del darrere del col·legi. De tan afi cionades que estàvem, quan sortia donya Rosaura tocant el xiulet per entrar a classe, ni la sentíem. Com sempre, érem les darreres, patíem el càstig d’anar a seure a la darrera fi la; i així cada dia, no escarmentàvem. També ens donaven punts per anar a missa a la parròquia: els diumenges al matí hi anàvem juntes, i sortíem totes del col·legi amb la mestra al capdavant. Anar-hi suposava deu punts, que era la puntuació màxima. Si ens afegíem al grup a mig camí, ens donaven cinc punts, i si ens hi afegíem davant l’església, zero.

Els dies de cada dia, al matí, sortíem al pati a jugar. Els nens també, però a diferent hora, mai junts. Ells jugaven a pilota, i nosaltres ho fèiem als amagatalls, a saltar a corda, i al palet. A més, a tot el que era la part de la vorera interior de l’escola, teníem un petit jardí per cada quatre nenes. Calia cuidar-lo i regar-lo durant l’hora d’esbarjo, portant aigua des de les dues fonts que teníem al pati. També aprofi tàvem l’esbarjo per bescanviar papers de caramel, llapis, cromos o postals.

Un cop l’any, venia un retratista a fer-nos la fotogra-fi a de grup amb la mestra de torn, asseguda al mig.

«Donya Rosaura era la mestra

perfecta. Seriosa, afectuosa,

i plena d’energia en tot el

que feia.» Quarta classe

de les Escoles Nacionals

Salvador Lluch, l’any 1940.

Donya Rosaura amb les seves

alumnes


Algunes alumnes aprofi tàvem per fer-nos-en una de particular, amb la germana, si la teníem. Jo tenia dues cosines. Amb la Teresa Balsells Panchamé, com que tenia cinc anys menys, no podia ser. Amb la Pepita Moyà sí, perquè ens en portàvem dos.

Per això ens posaven juntes. Les mestres treien la taula al pati, i no hi mancava un llibre obert, el globus terraqüi, i un llapis a la mà. Totes les nenes portàvem cues, i la majoria un llaç, i anàvem sense uniforme.

El mes de maig era el mes de Maria. A cada classe es feia un altar amb la imatge de la Mare de Déu. Les alumnes portàvem fl ors de les eixides de casa i, a part de resar-li, també li cantàvem. Recordo aquesta petita estrofa fi nal:

«Oh! María madre mía Oh! consuelo inmortal ampárarme y guíame a la patria celestial»

També fèiem sortides a la muntanya. Els divendres de cendra anàvem fi ns a can Tries, a l’enterrament de la sardina. I els dijous gras al Calamot, a menjar la truita que les mares ens preparaven amb la bona voluntat que ens esbargíssim una mica.

Un dia molt especial era la primera comunió. Jo la vaig fer amb el meu germà Pere. Ens van retratar, jo asseguda, perquè el retratista va dir que era massa alta i semblava una núvia. A mi em faltava un mes per fer els 10 anys. La cerimònia també es feia coor-dinadament amb l’escola i, de fet, des d’allí sortíem per anar a missa. Era obligatori saber-se la doctrina cristiana de memòria, i l’apreníem al col·legi. No anàvem a catequesi a la parròquia, com ara.

En arribar les festes nadalenques, teníem moltes coses a fer. A part dels exàmens, recordo que l’anada a la muntanya era un plaer. Recollíem molsa, pedres, fulles d’arbre, fl oretes, branques de pi i garrofer, tot el necessari per fer el pessebre, una activitat en què participàvem per torns. El fèiem amb les fi guretes que guardaven les mestres d’un any per l’altre. Per fer el riu i l’aigua transparent, hi posàvem un vidre, i

la neu era farina. La veritat és que quedava molt bo-nic. El pessebre es feia en una sala i hi participàvem les alumnes de quatre classes. Cantàvem nadales i recitàvem poemes de memòria, que prèviament havíem escrit a la felicitació que s’acostumava a fer per als pares: tot un treball manual.

Al meu germà Josep Maria, que anava a l’Escola Unitària del senyor Antoni Cueto, i a una servidora ens agradava molt anar a l’escola. En canvi, al meu germà Pere no li agradava estudiar, hi anava per obligació i sempre portava les notes més justes.

Durant aquells anys vaig ser molt feliç. A la classe de donya Rosaura érem unes trenta nenes, i en recordo el nom de totes: Rosita Campanyà, Angelina Adam, les germanes Ariño, Pilar i Angelita. Teresa Llobet, Antoñita Calvo, Maria Inbernon, Rosario Pascual, Soledad Pérez, Antonia Bernat, Encarnita Berbel, Montserrat Vendrell, Rosita Sanromà, Rostra Mañez, Mercedes Jordà, Amalia Sixto, Montserrat Brenchart, Maria Peregrin, les bessones Maria i Rosita Solé, Trinitat Sanz, Carmen Picart, Maria Bueso, Teresa Ferrando, Felicitat Casanovas, Pepita Rodríguez, Maria Mercè Cabo, Antònia Cañas, Teresa López, Maria Rosa Larruy, i una servidora.

Amb donya Rosaura vaig establir una amistat que va durar molts anys. Recordo que venia de visita a la Boada amb el seu marit, el senyor Julian Pascual, i que els meus pares sempre tenien algun fruit del camp per obsequiar-los, cosa que ells agraïen molt.

Van passar els anys i donya Rosaura, ja jubilada, va seguir vivint al pis de la casa Brunet, a la Rambla, el de sempre, on tantes hores havia passat fent pràcti-ques amb una màquina d’escriure Underwood molt antiga que tenia. Sempre em vaig mantenir en con-tacte amb ella. Passats els anys, quan cercava feina, vaig a anar a casa seva, a demanar-li consell. Em va adreçar als Col·legis Nous, on havíem compartit tantes hores, perquè fes un curset de reciclatge més actual. De fet, va ser una idea molt bona, que em va ajudar moltíssim. Una vegada més vaig, gaudir i em vaig benefi ciar de la seva professionalitat.

«...Un dia molt especial era

la Primera Comunió. Jo la

vaig fer amb el meu germà

Pere.» Fotografi a de la primera

comunió. El retratista em va

fer seure, perquè deia que era

massa alta! La foto és del 19

de maig de 1940.

«Un cop l’any, venia un

retratista a fer-nos la

fotografi a...» Amb la meva

cosina, Pepita Moyà, l’any 1941


Quan va ser ingressada en una residència, a Sant Feliu de Llobregat, van ser molts els amics i exalum-nes que anàvem a visitar-la. Jo hi anava cada mes, aprofi tant que anava a Cornellà per signar papers de l’empresa. Com que ella ja sabia el dia de la meva visita, ja l’esperava. Allà va tenir l’oportunitat de tornar a fer de mestra: es va oferir a donar classes desinteressadament als residents del centre que no sabien llegir ni escriure.

Quan hi anava, em preguntava si tenia pressa per tornar a casa, i no podia negar-me a quedar-m’hi una bona estona; havia tingut ella un no per a ningú? Més d’una vegada, sortíem del centre per anar a dinar a un senzill restaurant, i sempre convidava ella. Allà podíem parlar amb tranquil·litat, ja que a la residèn-cia tenia habitació compartida. Juntes recordàvem coses, em preguntava per les exalumnes, i més d’una vegada se’ns feien les tantes. Però ella era feliç. Acabat el dinar, demanava que l’acompanyés fi ns a la residència i, una vegada allà, em posava unes pessetes a la butxaca perquè tornés a casa en taxi, ja que els autobusos no coincidien amb l’horari. Em deia que no sortia al carrer perquè no la coneixia ningú i no podia parlar... Enyorava Gavà, era evident.

Em va fer confi dències personals, em va donar foto-grafi es, cartes i postals. En una de les visites em va explicar el seu desig que, després del seu traspàs, fos enterrada a Gavà, junt amb els seus estimats alum-nes; em demanava què podia fer, i si podia ajudar-la. A la següent visita, vaig acompanyar-la a parlar amb la superiora de la residència, i de mutu acord donya Rosaura va signar un document i un traspàs de diners a nom de la superiora, i així es va poder complir la seva voluntat, i resoldre un problema que la tenia preocupada. Va morir el 28 de novembre de 1990, als 86 anys. Passats uns dies, totes les exalumnes i amistats vam oferir-li una missa a l’església de Sant Pere, amb recordatori i la seva fotografi a.

Sempre recordarem a donya Rosaura Terrades Espi-gulé, una bona persona que va ser molt important en la meva infantesa, tota una senyora mestra!

Anys difícils. La postguerraAcabada la guerra, la senyora Angeleta recuperà el dret de propietària sobre la Boada. El primer d’octubre es renovà el contracte d’arrendament, el segon, per quatre anys prorrogables de mutu acord. El lloguer havia pujat. Ara havíem de pagar, per en-davant, mil pessetes trimestrals, i de les terres en quedava exclosa la granja avícola, que la propietària podia arrendar a altres persones, sense descomptar del nostre arrendament la part proporcional.

De fet, nosaltres ja no podíem treballar aquella por-ció de terreny, perquè amb les fi lferrades no podien passar ni carro ni cavall, ni els estris del camp. Calia desfer-ho tot. Acabaven de passar uns anys difícils, i calia acceptar les coses. La senyora Angeleta seguia sent l’arrendatària i el meu pare l’arrendador, com així consta al contracte signat.

Però, a més, la senyora Angeleta va notifi car al meu pare que tenia pendent el deute de l’arrendament dels tres anys, més o menys, que ella havia estat absent, per haver fugit a la zona nacional, des de la revolta del 36 fi ns al fi nal de la guerra. I així ho va fer constar i quedà escrit, malgrat que la fi nca li havia estat expropiada, i malgrat que el meu pare va poder presentar el document que provava que els diners de l’arrendament havien estat entregats, el 1939, forçosament, a l’ofi cina local del Banc de Biscaia, en compliment del decret del bàndol nacional, del 27 d’agost, ordre de 5 de setembre i Butlletí Ofi cial de l’Estat d’onze de setembre, tots de l’any 1938. Els nacionals s’havien incautat d’aquells diners fent constar que eren un «fondo de papel moneda puesta en circulación por el enemigo», segellant-ho i lega-litzant-ho amb el corresponent segell.

Una petita part d’aquells diners, però, no els vam lliu-rar al banc. Els meus pares els van soterrar a terra, al costat de la fi guera, embolicats en un tros de sac. Quan van passar el registre de l’exèrcit nacional, no els van trobar. Passat l’enrenou, els vam recuperar –tot i que aleshores ja no tenien cap valor– molt deteriorats pel temps i la humitat. Per sort, també

Donya Rosaura Terradas

(1904-1990), de gran


hi havia algunes monedes de plata. Encara guardo com a record aquells bitllets. Han estat –ja fa anys– el motiu d’engegar una completa col·lecció de bitllets de tots els països que he visitat al llarg dels anys.

Acabada la guerra, com els diners no ens els van tornar, vam convenir amb la senyora Angeleta pagar, fi ns a liquidar el deute, dues-centes cinquanta pesse-tes cada tres mesos, més un interès del 4% pel capital degut que restés de pagar, que s’havien d’afegir a les mil pessetes d’arrendament. Això va suposar un deute de nou anys de pagament. L’últim rebut fou pagat el segon trimestre de l’any 1949. En total, van ser pagades 9.000 pessetes. Suposo que en aquells anys eren molts diners... Però van passar els anys, i l’esforç del treball va donar a la fi el profi t merescut, que ens permetia viure amb cert desfogament.

En tornar de la fugida a la zona nacional, la senyora Angeleta va decidir que ja no necessitava xofer. La fàbrica havia crescut, i les coses havien canviat molt. Fins aleshores, el meu oncle Pere havia estat el seu

home de confi ança, sobretot durant aquells anys tan problemàtics de la guerra, en què ell i la seva família van defensar la seva torre i les propietats interiors, ja que hi residien. S’havien preocupat d’amagar les imatges dels sants i les coses de valor, per quan tornés la mestressa.

Desfet el compromís que tenia amb el meu oncle, ell hagué que deixar l’habitatge que tenia a casa d’ella, i va decidir venir a viure a Gavà amb la família, i va llogar un pis justament davant de la nostra casa.

Amb motiu del desnonament i l’acomiadament del lloc de treball, la senyora Angeleta li llogà per poc preu la granja avícola. Però el negoci no va rutllar i, després de pocs anys, ho van deixar. La granja va quedar sense ús fi ns que, al seu emplaçament, s’hi va construir l’actual col·legi de les Monges.

Llavors, l’oncle Pere va trobar feina de vigilant noc-turn en una fàbrica a Barcelona. Dormia al matí, i a la tarda venia a treballar a hores a la Boada fi ns que es va jubilar, i més gran i tot. Passada la desgràcia que va segar les vides de mitja família, i que explicaré més endavant, sempre va estar al nostre costat, per ajudar-nos amb tot el seu esforç a suplir el pare que havíem perdut.

El 6 de juny de 1942 vam signar una modifi cació del contracte d’arrendament, perquè el meu pare volia engrandir una part de l’estable per tenir-hi quatre vaques. La senyora Angeleta li va donar autorització per escrit. La resta dels acords de l’arrendament van seguir vigents, fi ns al primer d’octubre de 1947, que vam signar el tercer contracte d’arrendament, amb el nou preu de sis mil pessetes a l’any, a raó de mil cinc-centes cada trimestre, pagadores per anticipat al domicili que la propietària tenia a l’avinguda de la República Argentina, número 277, de Barcelona.

Mort el meu pare, a fi nals de l’any 1949, lliurat el meu germà del servei militar, es va signar un nou contracte a nom de la meva mare, ja vídua, del qual no en tinc còpia, perquè va ser retornat junt amb la clau en donar per acabat el contracte.

«...els diners de l’arrendament

havien estat entregats, el 1939,

forçosament, a l’ofi cina local

del banc de Biscaia». Rebut

ofi cial de l’entrega dels diners

al banc de Biscaia


Els animals domèsticsPassada la guerra, vam tornar a criar animals do-mèstics. De fet, sempre n’havíem tingut. Els gossos eren uns bons vigilants, donaven senyal de tot els pe-rills que les persones no podíem detectar. Coneixien el sotraqueig del nostre carro en passar pel carrer, de retorn d’alguna sortida, ja fos a les Sorres o a algun treball fora de la Boada, i bordaven perquè volien sor-tir a rebre’ns. De petits, dormien amb nosaltres i, més grans, compartíem amb ells moltes hores. A l’estiu dormien a l’ombra, a l’hivern a tocar de les cendres del foc, menjaven sota la taula, venien a la munta-nya, jugàvem amb ells.... Formaven part de la família.

El primer gos que vam tenir es deia Malacara. Recor-do que no tenia orelles. Més ben dit, les tenia tallades, i tinc una foto dels tres germans amb ell. No recordo si ja ens el van donar amb les orelles tallades. Des-prés, en vam tenir un altre que es deia Tom, i era blanc i negre. Després d’aquest, vam tenir al Moll, i tots vivien molts anys. La darrera va ser una gosseta, la Xina, que surt en moltes fotografi es d’aleshores. Va morir el dia de sant Josep de 1961, i després ja no recordo que en tinguéssim cap més. De gats en teníem molts, perquè criaven sovint. Recordo al Rin, de color gris preciós, i que dormia amb nosaltres.

Ara bé, de tots els animals que hem tingut al llarg dels anys, el més noble és el cavall. I en vam tenir bastants. Recordo el Negre, el Moro, el Canela, i el Ninyo... Són uns animals molt nets, que coneixen molt l’amo i els seus familiars. El meu germà Josep Maria es posava un tros de pa a la boca i l’acostava al cavall, que l’agafava amb cura especial. També el deslligava per anar fi ns a la portadora per beure aigua, i el cavall anava i tornava tot sol, sense cap destrossa.

També criàvem quatre porcs l’any, dos per semestre. Els del mes de juny eren per vendre, i eren com una guardiola, ja que consumien menjar del camp, i per tant no ens costaven cap despesa. Els de fi nals d’any, els destinàvem un per a la matança de casa i l’altre per vendre, fi ns que vam deixar de fer matança, i els veníem tots dos.

A més, teníem coloms, gallines, conills, ànecs, dues gàbies amb ocells, algun gall dindi i pollastres per fer capons que es venien per Nadal, sempre per encàrrec.

Així mateix, cuidàvem una cabra, que el meu germà Josep Maria munyia tot el dia, perquè ens agradava molt la llet. Un dia, després de dinar, en sortir al corral, la vam trobar estesa a terra. El meu pare va córrer a buscar el senyor Pepet Casadamunt, pare del Federico de la Vedella, perquè li donés una ulla-da. S’havia mort de sobte. Intrigats, tots al voltant de la bèstia, vam decidir obrir-la per veure de què havia mort. En obrir-la en canal, de la cua al coll, el ganivet no va passar més enllà. Resulta que s’havia enfi lat als fi lferros on teníem les panotxes del blat de moro a secar. Amb les dents n’ha havia arrencat

Durant la guerra vam fer

amistat amb una família de

refugiats de Mequinensa.

Encara mantenim l’amistat

amb un dels néts de la família,

Andreu Coso Catalán, que

podeu veure en aquesta foto

de 1955.


una i, quan se la va posar a la gola, no se la va poder empassar ni vomitar, i es va anar ofegant lentament. El senyor Pepet va dir que podíem menjar-nos-la. En va fer quatre trossos, en deixà un, i els altres tres ens va fer el favor de guardar-los a la seva nevera, ja que nosaltres no en teníem. I ens vam quedar sense cabra i sense llet... Però va durar poc, perquè el meu pare va comprar una vaca vella al Joan de la vaqueria del carrer de Sant Pere. Vam tornar a tenir llet, aquesta vegada amb més abundància, i d’aquí la idea de posar una vaqueria, amb quatre vaques, com he explicat en parlar de la casa. Fins i tot el meu germà Josep Maria va anar a aprendre a munyir a casa del Narcís Sanfeliu, el Moliner.

A part de tants animals, també en teníem de no tan volguts, com les rates, els ratolins, les mosques i els mosquits, les formigues, sargantanes, escarabats; i les granotes i els gripaus que vivien dins dels tubs d’aigua; i els pardals, que feien maleses picant la frui-ta més madura. La majoria duraven poc, perquè els gats i gossos els donaven aviat quitança, demostrant que eren bons caçadors, que per això els teníem, a més que ens feien molta companyia.

La matança del porcA casa nostra, passada la Festa Major d’hivern, venia un altra festa grossa, encara que només durés un dia: la matança del porc.

La gent comprava els porcs acabats de néixer el 2 de febrer, per la Fira de la Candelera, a Molins de Rei, per criar-los a casa, però nosaltres no podíem perdre un dia de treball anant-hi. Els compràvem ja una mica més grans, però encara prou petits, al senyor Miquelet Celma, del carrer de Sant Pere, uns amics amb qui ja teníem una bona amistat en vida del meu pare, i que després vam mantenir. La criança durava uns sis mesos. Passat aquest temps, ja pesaven 100 quilos més o menys, i ja es podien sacrifi car.

La nit abans del sacrifi ci, a la pobra bèstia no li do-nàvem menjar. El dia en qüestió, no anàvem a vendre a la plaça. Els que necessitaven alguna verdura, venien a casa a comprar-la. De fet, tot era a prop, i era fàcil d’anar a collir i de cobrar.

De bon matí portaven el porc a l’escorxador, al car-rer d’Artur Costa, conegut popularment per això com «carrer del Matadero». A les set del matí, amb el Pica, –un tren que rebia aquest nom perquè només arribava fi ns a Picamoixons–, venia la senyora Jo-sepa, una dona que vivia al Prat i que era d’Arbeca, mondonguera d’ofici. Amb ella al capdavant, la família procedia a fer el mondongo: posàvem la caldera d’aram al foc a terra que uns havíem encès mentre uns altres anaven a l’escorxador; muntàvem la màquina de trinxar i, quan arribava la carn de l’escorxador, roda que rodaràs, la trinxàvem per fer els embotits. Aquesta era la feina més feixuga i, com que no separàvem les cuixes per assecar-les i fer-ne pernils, teníem més carn per trinxar i augmentava la quantitat d’embotits que en trèiem.

El llom i el magre, la costella i les menudalles les fregíem, i servien per fer el caldo tot l’hivern. El fregit, un cop fet, es posava en una tupina, una olla amb nanses i tapadora de pedra, que havien portat del poble, on l’oli quedava de seguida fred, perquè en aquells anys no hi havia neveres.

«Així mateix, cuidàvem una

cabra, que el meu germà

Josep Maria munyia tot el dia,

perquè ens agradava molt la

llet.» Pepita Becerra i Anton

Parellada ammb la cabra, a la

Boada, l’any 1953

«... criàvem quatre porcs l’any,

dos per semestre.» Fotografi a

de l’any 1953


Les botifarres negres i blanques, abans de posar-les a la caldera a bullir, les punxàvem amb una agulla sarriera, perquè no rebentessin. Després de bullir-les, ja fredes, les penjàvem en una canya o barra de fusta a una alçada on no poguessin arribar els gats i els gossos. Tot en una habitació al pis de dalt, on tam-bé guardàvem l’oli de tot l’any i la conserva casolana.

Però, abans de fer la vianda al foc, de lligar botifarres a peu dret, salar la cansalada, de fregir, es feien els tastets, que consistien a posar a la paella unes cu-llerades de carn picada –de cada varietat– fregir-la i tastar-la abans d’embotir-la, per provar com estaven de sal i pebre, per si calia rectifi car.

Aquell dia teníem uns convidats que no mancaven cap any. Uns bons amics de Barcelona, el matrimoni Antonio Font Badrinas i Teresa Costa Nolla, amb el seu únic fi ll, en aquells anys un estudiant de medi-cina, que amb els anys esdevingué un bon metge dermatòleg prou conegut a Gavà per les seves des-interessades consultes i cures a més d’un gavanenc que havia necessitat la seva visita. El senyor Antonio (com li dèiem familiarment) era un sibarita, i aquell

dia gaudia amb tota la família.

Els Font Costa tenien una torre d’estiueig a Gavà, al carrer de les Colomeres, on fi ns fa poc hi havia hagut una impremta. Eren amics de la família, de quan vivíem a Arbeca. Ells hi anaven sovint, i s’allotjaven a cal Butxaqueta, la família Teixidó Rivera, veïns dels meus avis materns, i per tant coneixien la meva mare ja de soltera. En venir nosaltres a viure a Gavà, i en fer-ho poc després un fi ll de cal Butxaqueta, es va enfortir més l’amistat. I la relació s’havia fet més intensa durant els tres anys de guerra. Ells, a Barcelona, ho tenien malament per trobar menjar, i nosaltres els proporcionàvem coses del camp.

El senyor Antonio, abans de la guerra, solia anar a caçar a Arbeca. Hi anava per mediació d’un cunyat, germà de la seva esposa, en Ramon Costa i Nolla, que s‘havia casat amb una arbequina. Aquest home era un excel·lent pintor, nat a Reus, d’on provenia la família, i havia fet importants exposicions a la ciutat comtal. Ell va pintar l’església de Sant Pere de Gavà l’any 1926, un quadre que he heretat amb els anys, per donació de la Teresa Font Añé, fi lla del jove met-ge, amb la qual mantinc una bona amistat, que de fet ve dels avis paterns. Passats uns anys, quan van desfer la casa dels pares, ella em va donar un segon quadre, dibuixat a ploma i tinta xina, de l’any 1923, que reprodueix les porxades de la plaça d’Arbeca. És un quadre d’una perfecció com només la pot fer un gran artista. El vaig conèixer personalment, a casa seva, al carrer Gran de Gràcia. Recordo una casa des-ordenada, pròpia d’un artista que, en aquells anys, a causa de la meva joventut, no comprenia. S’havia casat dues vegades, sense tenir descendència, i les seves propietats van passar al nebot, el metge Antoni Font Costa.

La senyora Teresina, com li dèiem familiarment, era una modista de renom que vestia l’alta societat i artistes de la capital catalana. Tinc un bon record d’ella perquè em va fer el vestit de la primera comu-nió, i va seguir fent-me els vestits fi ns al 1953, any del seu traspàs.

«...passada la Festa Major

d’hivern, venia un altra festa

grossa, encara que només

durés un dia: la matança del

porc.» El meu germà Josep

Maria, l’any 1948

«...va pintar l’església de Sant

Pere de Gavà l’any 1926, un

quadre que he heretat amb els

anys.» Aquarel·la d’en Ramon

Costa Nolla, de 1926


Tornant a la matança, el dinar, no cal dir-ho, era ca-solà. La meva mare era una excel·lent cuinera, i el dia abans havia bullit una gran olla de mongetes seques que servien de primer plat, a repetir. El segon plat era una mica de tot del porc acabat de matar. De postres, préssec en conserva fet a casa o, si en quedava algun, meló. Per beguda, gasosa o aigua del pou artesià: el meu pare mai s’hauria assegut a taula amb una ampolla de vi. Era un abstemi obstinat.

L’any 1943, recordo que sí que vaig veure un porró de vi a casa meva. Van operar el meu avi patern a Barcelona, i va venir una temporada a casa per recu-perar-se. L’avi bevia vi, i el meu pare, per respecte i estimació, va cedir. La meva mare va comprar un por-ró que teníem posat a l’armari raconer. Cada vegada que l’avi volia beure un traguet, havia d’aixecar-se, anar fi ns a l’armari, i tornar a seure a taula. Són coses que amb el pas dels anys no s’obliden.

Total, que durant la matança passàvem tot un dia menjant molt de fartanera, com deien al poble. Aca-bàvem feliços i rebentats pel tràfec d’aquella jornada, que es repetia cada any.

La juguesca de les garberesLa juguesca de les garberes va ser una feta que va passar l’any 1946. En aquella època, jo tenia 16 anys, i recordava tots aquells fets vagament. Passats molts anys, un dia, vaig trobar el Manel Solà Aubà. Vam recordar aquella feta, i vaig prendre molts apunts del que em va explicar.

Amb l’amic Antoni Tarrida sempre teníem converses de mai acabar. En una d’elles li vaig explicar la idea que tenia de fer un llibre. Li va semblar molt encer-tada, però tot seguit em va fer una proposició molt concreta: que el capítol de la juguesca de les garbe-res, l’escriuria en part ell, perquè era un dels pocs supervivents que podia explicar-ho. Va insistir molt, amb tot el seu bon caràcter. M’hi podia negar? Doncs no. Teníem una amistat de molts anys, sabia la seva facilitat per escriure, i que sabia fer les coses amb tot l’amor d’una bona persona. Ell, més que jo, podia donar testimoni. Ens ha deixat, però part del seu escrit veu avui la llum, i li mostro l’agraïment abans de començar el capítol. Gràcies, amic Antoni!

«Si considerem que, aquell temps, juny i juliol del 1946,

Gavà encara mantenia un caràcter eminentment agrari,

no pot estranyar que els clars presagis d’un bon any

agrícola fossin motiu d’eufòria i satisfacció en la pagesia.

Les pluges havien caigut amb l’oportunitat desitjada,

i de cap manera havien provocat aquella negada tan

temuda del pagès. La temporada dels espàrrecs estava

fi nalitzant, les síndries i els melons estaven a punt, ja

es collien aquelles hortalisses anomenades herbes de

l’olla, que li donaven merescuda fama a Gavà, i havia

començat també la recol·lecció de la fruita dels molts

fruiters que en aquella època, encara que sorprengui,

hi havia fi ns i tot a les Sorres.

Però, com sempre havia estat i tornava a ser, aquells

dies de juny i juliol, s’arribava a la culminació de

l’anyada més important, esperada i representativa

dels pagesos de tot arreu: el blat i la seva recol·lecció

i cultura llegendàries. Durant el temps de guerra, el

cultiu del blat va anar tan a menys, que pràcticament

«Aquell dia teníem uns

convidats que no mancaven

cap any. Uns bons amics de

Barcelona». Família Font

Costa, la tia Rosita Panchamé

amb la seva fi lla Teresa, i la

meva família sencera, durant

la matança del porc de 1945


va desaparèixer de la campa gavanenca, a causa prin-

cipalment de les dures feines de la sega i la batuda,

que requerien la fortalesa i l’ànim d’aquells absents

que la guerra s’havia emportat. Finalitzada la guerra,

la carestia més evident la produïa l’escassesa de farina,

i sense farina no hi havia pa, i la farina sortia del blat,

i el blat el produeix la terra.

Davant aquest dilema, urgia la sembra d’aquest produc-

te tan capital com és el blat; però el cicle i el temps d’una

planta la marca la natura i aquesta ens diu que el blat se

sembra a la tardor i no es recull fi ns al juliol de l’any se-

güent. És a dir que hagueren de transcórrer nou mesos

fi ns a recollir la primera anyada d’aquell gra tan ansiejat.

A partir de llavors, el cultiu del blat va augmentar fi ns al

límit totes les seves possibilitats i com a resultat, un pa-

rell d’anys més tard, els bladars ocupaven ben bé un terç

de la superfície agrícola gavanenca. Com hem dit ante-

riorment, aquell any 1946 era un bon any per a la page-

sia local en totes les plantacions i, com és natural, la co-

llita del blat també es presentava àmpliament generosa.

I precisament, quan els pagesos estaven atrafegats en

una de les feines darreres de la recol·lecció d’aquest

producte mil·lenari, el transport de les garbes de blat

cap a l’era o la màquina de batre, va ser el moment en

què es va originar una ocurrent i simpàtica juguesca i

que, a desgrat de la seva modèstia original, es va con-

vertir en una de les anècdotes més populars i divertides

del món pagès d’aquella època i encara avui, després de

més de 60 anys, els més grans la rememorem. Abans

de passar al seu relat, però, cal declarar que els seus

principals protagonistes van ser la família Balsells,

coneguda com els de la Boada.

Tradicionalment, els pagesos sempre han estat molt

sociables, i així anys enrere, els de Gavà es reunien les

vesprades i els dies festius al cafè de la Plaça o al del

Centre, on necessitaven intercanviar parers i problemes

propis de l’ofi ci. Després de la guerra, van desaparèixer,

i amb la seva desaparició, continuaren aquest costum

al Casino i al bar Tarragona, i a més a més, en un altre

bar, que estava situat a la cruïlla dels carrers St. Pere

i Rectoria, que es deia a cal Pim Pam i que antigament

s’havia conegut com a cal Matahores.

Amb aquesta tònica, no pot estranyar que durant

aquells juny i juliol, el tema principal de les converses

en aquests bars fos la sega i la batuda del blat. Però, a

cal Pim Pam, on a més d’uns quants pagesos, també hi

concorrien els millors carreters, entenent per millors

carreters aquells que sabien conduir perfectament

els animals de tir i carregar els carros al màxim, amb

gràcia i estil, era el lloc on es parlava i es discutien més

apassionadament les situacions i dilemes de la pagesia.

Aquells primers dies de juliol de 1946, quan el cicle

de la collita del blat entrava dins de la darrera fase, el

tema preferit de confrontació entre els parroquians de

cal Pim Pam era el trasllat de les garbes del camp fi ns

a la màquina de batre, una feina més complicada del

que pot semblar, que cada pagès feia amb el seu propi

carro, i en la qual, si no hi tenia traça, la càrrega se li

podia esllavissar pel camí, amb la conseqüent xanxa

dels que ho presenciaven.

Un dels punts en què mai es posaven d’acord pagesos

i carreters era sobre el nombre de garberes que

es podien carregar en cada viatge. Cal aclarir que

s’anomenava garbera a cada una d’aquelles formaci-

ons de garbes que, en acabar la sega, i per assecar-se

del tot, s’apilaven al mig del conreu, de tal forma que

semblaven petites casetes, i així les garbes quedaven

perfectament protegides de les inclemències del

temps. Per fer una garbera es necessitaven 22 garbes

«...Finalitzada la guerra, la

carestia més evident la produïa

l’escassesa de farina, i sense

farina no hi havia pa, i la farina

sortia del blat, i el blat el

produeix la terra». Josep Maria

Balsells aixecant la forca plena

de blat. Foto: Josep Jané.

«...un grup d’experimentats

pagesos entre els quals hi

havia el Baldiri de cal Toi,

l’Antonet del Tramuntana, el

Joan de cal Pelon, el Teixidor,

els Tres Peles i el Trempat, com

a més destacats, encarregaren

al Jaume Roig que reptés el

Bautista». Els autors de la

juguesca esperen al tros de la

Mallola l’arribada del carro.

Foto: Josep Jané


i era un espectacle extraordinari, quan feta la sega i

en espera de la batuda, veure la Marina farcida de les

evocadores garberes.

Doncs bé, com anàvem dient, durant aquells dies previs

a la batuda, el tema més apassionat de debat entre els

assidus a cal Pim Pam era, precisament, el nombre de

garberes que un carro podia traginar. Els uns deien que

tres, d’altres que quatre, i algú es va atrevir a dir que

se’n podrien carregar cinc, nombre que era rebutjat per

la majoria. Aquesta calorosa controvèrsia es va acabar

de sobte, quan al cap d’uns dies va sorgir la més gran de

les sorpreses: un dels assistents, en Bautista Balsells,

que fi ns llavors havia estat callat, germà del Ramon,

el masover de la Boada, es va aixecar i va afi rmar,

solemnement, que ell i els seus es veien capaços de

carregar, d’un sol cop, no quatre ni cinc garberes, sinó

el doble, fi ns a deu garberes, sense perdre ni una sola

garba i portar-les des de les Sorres a la màquina de

batre de cal Pauet dels Dents.

La primera reacció de tots els presents va ser de pren-

dre-ho com una bromada o una baladronada sense cap

ni peus; però, davant la gran insistència i determinació

del Bautista, van comprendre que l’afi rmació estava

feta en pla formal i seriós. A partir d’aquella inesperada

juguesca, la vella i discutida qüestió sobre el nombre de

garberes que es podien carregar en un carro va adquirir

una major dimensió i transcendència.

A desgrat de tot, però, la gran majoria de pagesos

seguien considerant irrealitzable la pretensió del

Bautista i al cafè del Casino, on també havia arribat la

nova, encara hi va tenir major ressò, fi ns al punt que un

grup d’experimentats pagesos entre els quals hi havia

el Baldiri de cal Toi, l’Antonet del Tramuntana, el Joan

de cal Pelon, el Teixidor, els Tres Peles i el Trempat,

com a més destacats, encarregaren al Jaume Roig que

reptés el Bautista que, si estava tan convençut del que

deia, en fes una demostració pública i real, de la seva

afi rmació de carregar les deu garberes.

El Bautista i els de la Boada no sols acceptaren la pro-

posta, sinó que encara hi van afegir que hi posaven en joc

500 pessetes per als que guanyessin aquella singular

aposta: si carregaven deu garberes en un sol carro i les

portaven des de les Sorres fi ns a cal Pauet dels Dents, on

hi havia la màquina de batre, guanyarien els de la Boa-

da i, si s’esllavissava una sola garba pel camí, perdrien.

I tal dit, tal fet. La proposta fou acceptada per les dues

parts; es formalitzaren unes normes i s’assenyalà el 18

de juliol de 1946, data festiva per imposició ofi cial, per

celebrar la que ha estat la més popular i singular de les

juguesques que mai han tingut lloc entre la pagesia local.

El dia de la gran cita, al tros que l’Antonet del Tramunta-

na tenia a la Mallola, ben arrenglerades sobre el rostoll,

les deu garberes precises estaven preparades per a la

seva càrrega, i així es podria resoldre l’excèntric enuig

en què s’havia implicat la pagesia. Eren garbes de

blat en gra. Cada garbera són vint-i-dues garbes, que

multiplicades per deu són 220 garbes. A una mitjana

de quinze quilos per garba, fan un total de tres tones

de pes carregades.

Ja de bon matí, al tros de referència, s’hi van anar

concentrant molts pagesos i bastants menestrals,

moguts per la curiositat. Tot estava a punt i, com que

semblava que els de la Boada s’endarrerien més del

que seria normal, començaven a prendre força els

comentaris sorneguers i irònics dels detractors que,

com hem dit, eren la gran majoria. Només el Salvador

Pera, el Jaumet de cal Forner i l’Agustí Faura, de cal

Simon, eren els únics que donaven suport al Bautista

i demanaven calma i confi ança.

«El dia de la gran cita, al tros

que l’Antonet del Tramuntana

tenia a la Mallola, ben

arrenglerades sobre el rostoll,

les deu garberes precises».

Foto: Josep Jané


Els de la Boada, però, fi dels a la seva promesa, no van

faltar al seu compromís i, encara que trigaren una mica

per problemes de trasllat, quan es presentaren, de

primer antuvi, ja varen causar expectació.

Tot l’equip dels de la Boada aparegué enfi lat dalt d’un

carro, especialment i conscientment preparat per a la

prova, amb uns puntals i travesses adequats, saludant

efusivament amb crits i gestos de satisfacció a tots els

que els estaven esperant.

Aquell carro tan original i estudiosament dissenyat, es-

tava tirat per una vigorosa rècula formada per tres mag-

nífi ques cavalleries: les mules Baia i Borrega de cal Ra-

tolí i, com a escaler, el cepat cavall Canela, de la mateixa

família Balsells. El responsable de menar aquella formi-

dable rècula era el Manel Solà i Aubà, el més prestigiós

dels carreters locals, que feia de mosso de cal Ratolí.

Quan la concurrència, en especial els detractors, veie-

ren com aquell decidit equip es traslladava al capda-

munt del tros i començava a carregar el carro, alguns

ja arrufaren el nas, mentre que els altres es refregaren

el clatell expressivament. Més i amb major motiu, quan

comprovaren la perfecta compenetració que anaven

mostrant els de la Boada.

El Ramon Balsells, cap de la família, uns metres apar-

tats, supervisava i dirigia l’operació, mentre el seu

cunyat, Pere Moyà, i els seus fi lls Josep Maria i Pere,

armats amb els forcats, anaven aixecant les garbes

cada cop més enlaire cap a dalt del carro, on el Bautista,

responsable de construir el format de la càrrega, les

anava acomodant una per una de forma adequada.

A mesura que la gran carregada anava creixent, també

creixien les difi cultats per superar aquella arriscada

operació, però res va ser obstacle per arribar fi ns a la

darrera garba de la darrera i desena garbera. En aquell

moment, el voluminós aspecte de les 220 garbes carre-

gades en un sol carro era imponent, i causava expectació.

Els de la Boada, però, previsors i ben preparats, van

voler assegurar-se contra la pèrdua d’una sola garba,

últim recurs a què els Tramuntana, Toi, i compa-

nyia s’acollien per poder guanyar la gran juguesca.

I, amb aquesta idea, l’equip de la Boada va muntar

l’anomenada garrotera, que es feia a les carregades

de garbes de palla o alfals. La garrotera era un ormeig

format per dues cordes de cànem ben llargues i fortes,

que es col·locaven diagonalment i en creu, envoltant

tota la càrrega i creuant-se precisament en el punt

central de la part superior de la carregada. On les

dues cordes formaven la creu, s’hi encastava el garrot

major, una gran estaca de roure acabada en punta d’un

metre de llarg i dotze centímetres de gruix. Amb un

altre garrot més petit, s’agafaven les dues cordes i,

fent pressió amb el major, es formava una espècie de

torn. Cargolant-lo, les cordes s’estrenyien al màxim, i

totes les garbes quedaven completament fermades,

sense que se’n pogués esllavissar ni una.

Un cop carregades i ben subjectes les deu garberes, es

va presentar el moment més crític de tota l’operació,

la sortida del carro d’aquell tros tan sorrenc i, per

tant, tovenc per naturalesa. Cal tenir en compte que

aquelles deu garberes de blat arribaven a pesar més

de tres tones, circumstància que feia que les dues ro-

«...l’equip dels de la Boada

aparegué enfi lat dalt d’un

carro, especialment i

conscientment preparat per

a la prova, amb uns puntals i

travesses adequats». L’oncle

Bautista i el meu germà Josep

Maria, començant a carregar el

carro. Foto: Josep Jané


des, que el que tenien de grosses ho tenien d’estretes,

s’ensorressin massa en el terreny. En aquell complicat

moment, el mestre de carreters, el Manel Solà, va fer

una veritable exhibició de com es mena una rècula

d’animals de tir i se’n treu tota la força. Arriant amb geni

i traça aquells tres animals, va demostrar com s’unifi ca

la seva potència i, sense emprar ni un sol cop les xurria-

ques, només amb les ordres que els transmetia amb el

gruixut vocabulari que solen usar els carreters destres,

va saber fer-los sortir i col·locar aquell sorprenent

mòdul de carretatge sobre la trilla de la travessa de la

Mallola, anar fi ns a la propera i anomenada Carretera

Nova, i engolfar el camí del poble.

Es va haver de reposar l’antic camí de les Parets, perquè

el tram, a partir de camí Ral, era inviable per mor dels

canyars i marges laterals. Això va obligar a la utilització

de la carretera Nova, a desgrat que llavors era un seguit

infernal de clots i basses sense cap tipus de pavimenta-

ció ni res que se li assemblés. La rècula, però, va acon-

seguir arribar fi ns a la línia fèrria, i allà va sorgir un nou

problema: el pas soterrani per travessar la via, construït

el 1881 com a pas pel camí de la Post, era insalvable.

Els de la Boada, que ja ho tenien previst, tranquil·lament

enfi laren el carrer de Barcelona fi ns a l’antiga carrera

del Regàs que, per aquell temps, travessava la via

amb un pas a nivell. Joan Virgili, l’únic testimoni que

en queda, m’ha explicat que la meva família ja tenia

avisat el Miquel, cap de l’estació, perquè en el moment

de travessar les vies donés ordre de parar el tren uns

minuts, en els dos sentits, a fi de no patir cap problema.

I així es va fer. Passant per la Barceloneta, arribaren a la

carretera de Sta. Creu de Calafell i, per aquesta, sense

cap més problema, fi ns a les Parets, que ja els conduí

sense cap altra cuita fi ns a la planada de cal Pauet, on

hi havia la màquina i on fi nalitzava la gran juguesca.

Gairebé no caldria ni comentar-ho, que l’arribada

dels de la Boada amb el carro de les deu garberes

va ser rebuda amb grans aplaudiments i entusiasme,

per part de la munió de gavanencs que s’hi havien

congregat, i dels que havien acompanyat la comitiva.

Calia veure la cara de satisfacció d’aquells homes de-

cidits, quan feliços rebien la benvinguda del popular

Pauet dels Dents, cap de colla de la màquina de batre,

que amb els operaris de l’equip es feien creus que fos

possible aquella enorme càrrega, i això que estaven

tips de veure carros de garbes.

També reberen, de forma ofi cial, la felicitació per part

d’en Pere Muntaner Colomer, alcalde accidental, perquè

feia un mes que havia estat suspès el consistori d’en

Jaume Enric.

Davant de tothom, fent acte de noblesa, i en nom de

tota aquella majoria de pagesos que no els havia cregut

capaços d’assolir aquella gesta, els avesats pagesos

Jaume Roig Tramuntana, Toi, Pelon, Teixidor, Tres Peles

i Trempat, els donaren la més sincera de les enhora-

bones i es disposaren a pagar les 500 pessetes que

havien posat en joc, de comú i previ acord.

Acte seguit, es descarregaren les 220 garbes i s’aixecà

la galera a la planada de cal Pauet, prop de la mà-

quina de batre, enmig d’una general i alegre gresca

d’aplaudiments i felicitacions. Un cop descarregat el

«...es va presentar el moment

més crític de tota l’operació, la

sortida del carro d’aquell tros

tan sorrenc». En Josep Maria

dirigint l’operació. Foto: Josep

Jané


carro, els homes de la Boada, els grans protagonistes

d’aquella feta única, ja que mai més s’ha repetit ni es

repetirà, pujaren satisfets a l’alleugerit vehicle i, entre

mostres alegres i salutacions a tot drap, s’anaren aco-

miadant de tothom i retornaren a la Boada on, segur,

donaren un pinso extra al Canela, la Baia i la Borrega.

Al mateix temps, però, corresponent a tantes mostres

d’afecte i adhesió i, en particular, als que havien perdut

l’aposta, anunciaren que aquelles 500 pessetes que

havien guanyat en bona lliça, les destinaven íntegra-

ment a festejar-ho aquella mateixa vesprada a cal Pim

Pam, convidant tothom a un bon refrigeri amb begudes

i entreteniments variats.

Aquella nit, el modest local de cal Pim Pam va ser

insufi cient per encabir a la munió que hi va acudir per

complimentar i ponderar, amb tots els ets i uts, als

herois de la Boada; però, com que estaven en ple estiu

es va resoldre habilitant tota la cruïlla del davant.»

Aquí s’acaba el relat de l’Antoni Tarrida. Jo puc afegir que els homes que van ser testimonis de la juguesca de les garbes, tots ells vinculats a la pagesia i avui tristament desapareguts, foren: Jaume Jané Taulé –Jaumet de ca la Nativitat–, Josep Llong, Ferran Novell (pare), Salvador Pera –Ratolí–, Joan Parés –Toi–, Anton Ivern –Tramuntana–, Joan Pugés –Pe-lon–, Manel Manet –Pedretes–, Joan Cabané Forgas (segador), Constantí Bruach –el Tino–, Manel Solà Auba (mosso de cal Ratolí), Joan Teixidor i Jaume Roig, Antoni Tarrida i Pugés i Joan Virgili (mosso jove de cal Ratolí). El fotògraf que va fer el reportatge de la juguesca va ser en Josep Pons Teixidó, a petició d’en Josep Jané (forner), i en va deixar constància. El carro era una propietat de la família Pera, de cal Ratolí. Tot això va passar el dia 18 de juliol de 1946.

A partir de l’èxit d’aquella feta tan singular, els Balsells, que havien vingut d’Arbeca, es guanyaren defi nitivament i merescudament, la carta de natu-ralesa gavanenca, ja que enfortiren la consideració i respecte de tota la població. A la reputació que ja s’havien guanyat com a destres hortolans ara, a més, hi podien afegir el seu enginy, habilitat i decisió.

Els castellers Xiquets d’Eramprunyà

El mes d’octubre de 1947, a Gavà, on residia el cas-teller vallenc, i paleta d’ofi ci, Josep Batet Figuerola amb la seva família, esposa i sis fi lls, junt amb un bon grup d’amics, formaren una colla castellera, que batejaren amb el nom de Xiquets d’Eramprunyà, en record del nostre enrunat castell.

Després d’una temporada d’assaig fet en alguna plaça, o dins de la Boada, ja que no tenien local propi, van obtenir el vist-i-plau de l’Ajuntament per actuar. Es van estrenar el dilluns de Pasqua de l’any 1948, i van tenir força èxit. També van actuar a la Festa Ma-jor del Prat de Llobregat, a Sabadell, a l’Asil de Sant Joan de Déu, a Castelldefels, etc. Entre els amics que els formaven va integrar-s’hi la meva família (pare, germans i promès), junt amb els germans Pere i Pau Borrut, guixaires, i un fi ll del primer, el Josep, que anys més tard va pertànyer a la colla de Barcelona.

Assaig d’un castell a la fi nca.

Gavà, any 1948

«...els homes de la Boada, els

grans protagonistes d’aquella

feta única, ja que mai més s’ha

repetit ni es repetirà». Foto:

Josep Jané


En Pau formà part de la junta directiva amb el càrrec de tresorer, cosa que feu que les reunions de la junta les fessin tant a casa de la família Borrut com a la de la família Batet. L’amistat entre aquestes tres fa-mílies va ser molt estreta, més quan els Borrut eren veïns nostres, ja que vivien enfront del nostre barri de ferro. En Pau feia alguns castells com a segon, o com a membre de la pinya, en especial com agulla, mentre que el seu germà Pere es mantenia en un segon pla, sempre a la pinya. Recordo els noms de molts membres de la colla. A part dels esmentats, s’hi van afegir en Josep Subirà (el joier), l’Antonio Pascual, els germans Joaquim i Ramon Garcia, Jo-sep Parés, més conegut pel Saragossa, amb el seu petit fi ll, Miquel Garre, Francisco Català (el carter), Benjamin Agramunt, pare i fi ll del Bar Estació, Rafael Cubells, Rafael Llaurador, Guillem Ventura, Vicenç Peña Agustí, Pascual Pugés –de cal Carliston–, Josep Corbalan, Salvador Serrano, Josep Domènech, Josep Mercader, Rafel Barberan Mestre, Antoni Amat Cubell, Josep Barberan Boix, els germans Rosendo, Camil Llobé, i d’altres que no recordo.

Les camises les feia l’Amadeu Payà, i les anaven comprant a mesura que anava venint gent. La famí-lia Batet i la meva, la majoria de vegades, pagaven aquestes despeses. Quan passà la desgracia a la meva família, les tres baixes es van fer sentir, per-què, segons comentaven Josep Batet i Pere Català Roca, eren uns puntals de la colla. Passat el temps, el grup es va anar disgregant. Aquella dèria castellera va durar poc. A fi nals de 1951, la colla es va desfer defi nitivament per manca de canalla i pressupost.

Anys després, el 1960, la colla es va reorganitzar, tot i canviar el nom pel de Xiquets de Gavà. El color de la camisa era blau, justifi cat per ésser Gavà una localitat del litoral. Va ser una colla molt modesta, encapçalada de nou per la família Batet i el meu germà, entre d’altres. Es va desfer l’any 1962.

Dels sis fi lls del matrimoni Batet Figuerola, quatre eren castellers. Un d’ells, l’Àngel, ja pertanyia a la Colla Vella de Valls. Va animar el meu germà perquè

s’hi incorporés, i van tenir una molt bona rebuda perquè, un cop desfeta la colla de Gavà, podien dedicar més temps a la Vella. Allà, el nombrós grup de companys van apreciar l’esforç i voluntat de fer castells que mostraven. Com que era els divendres que la Colla Vella tenia assaig, els dos amics, Josep Maria i Àngel, amb la moto Ossa del primer, anaven a Valls a assajar, i tornaven a les tantes de la nit, per seguir l’endemà amb les obligacions de cadascun.

El meu germà fou un gran pilaner, sempre fent de segon, i l’Àngel Batet un excel·lent terç, el millor de la colla. Sempre actuaven junts. Van fer moltes sortides: Tarragona, Reus, el Vendrell, i la Festa Major de Vilafranca era cita obligada tots els anys. A Barcelona, actuaven tots els anys per les festes de la Mercè, a la plaça de Sant Jaume. L’any 1956, a la mateixa plaça, repetiren l’actuació i després, davant la catedral, van aixecar un pilar de cinc del qual va quedar constància fotogràfi ca emmarcada gràcies a l’amic fotògraf vallenc Pere Català Roca, fotografi a que tinc gràcies a una donació seva.

Una de les sortides més importants per a la Colla Vella va ser el viatge a Brussel·les amb motiu de l’Exposició Universal de l’any 1958. S’hi van desplaçar cent cin-quanta castellers, entre ells el meu germà i el seu bon amic Àngel Batet. En aquells anys va ser tot un esde-veniment, ja que cap colla havia traspassat fronteres.

El setembre de l’any 1965 fou una data important per a la colla vallenca. Es van desplaçar a Galícia, on mai cap colla castellera havia actuat encara. S’anà a Santiago, acompanyant la representació tarragonina, per participar en els actes públics que se celebrarien amb motiu del Dia de Catalunya. Els castells no hi podien faltar. El dia 2 sortien dos autocars des de el Portal Nou. El trajecte fou Saragossa, Burgos (on es va fer nit) Palència, Ponferrada, Lugo i Santiago. Aquí, fi nal del viatge, s’alçaren dos pilars de quatre davant del Portal de la Glòria, i a l’Ajuntament es plantà un quatre de set i el pilar de cinc portat al balcó. A partir d’aleshores la colla es posà sota la protecció de Sant Jaume, decisió que s’afermà fent un pilar de cinc al peu del presbiteri.

Actuació dels Xiquets

d’Eramprunyà a Bruguers,

aixecant un dos de sis. Pasqua

de 1949

Colla Vella dels Xiquets de

Valls, aixecant un pilar de cinc

davant de la catedral. El pilaner

és en Josep Maria, i el terç

l’Àngel Batet. Barcelona, 24 de

setembre de 1954. Foto: Pere

Català Roca


En aquest viatge, el meu germà ja estava malalt, i no podia actuar, però la colla va voler que hi fos present, i li van assignar el treball de reporter fotogràfi c.

La Colla Vella dels Xiquets de Valls, que actualment agrupa quatre-centes persones, ha actuat a Gavà en quatre ocasions: el 29 de juny de 1966, el 2 de juliol de 1978, l’1 de juliol de l’any següent, i el 29 de juny de 1980. Totes quatre actuacions es van fer amb motiu de la nostra Festa Major.

Una quarta i última actuació de la Vella a Gavà es va produir sense protagonisme: va ser el dia 7 de febrer de 1991 quan, juntament amb els castellers de Barcelona, plantaren pilars de condol amb motiu de l’enterrament de l’excel·lent casteller i bon amic de tots Àngel Batet i Riello.

L’any 1993, un grup de joves que havia format part del taller de castellers de l’Institut Bruguers van decidir crear una nova colla. Encapçalats per Lluís Vicenç Méndez Galeano i Vicenç Galindo, van venir a casa perquè els expliquès com havia estat l’inici de la primera colla castellera.

Després de veure fotografies, els vaig posar en contacte amb la Colla Vella de Valls. Després, els vaig acompanyar diverses vegades a Valls perquè poguessin veure els assajos. També van ser presents en alguna diada castellera a la plaça del Blat, per viure els castells amb tota la seva rivalitat.

Amb molta voluntat, van recuperar l’antic escut i membres de l’antiga colla que havien deixat de ser infants en aquells anys. Van actuar pels pobles veïns, i van arribar a organitzar la IV Trobada de Colles Castelleres del Baix Llobregat.

L’any 1997, el mateix que s’acomplia el 50è aniversari de la presentació ofi cial dels Xiquets d’Eramprunyà, els castellers es van desfer. Això va portar a lligar dues coses: la desfeta de la nova colla i la presen-tació d’un petit llibre, escrit per Lluís Vicenç Méndez Galeano, ànima de la tercera colla, que va impulsar i capitanejar junt amb els seus companys d’institut.

Els Tres Tombs i Sant JosepDesprés de la festivitat dels Reis, teníem poc respir, perquè el dia 17 celebràvem la festivitat de sant An-toni Abat, patró dels animals. Era el dia dels tradicio-nals Tres Tombs. Per tant, era festiu per als pagesos.

De bon matí, la fi nca de la Boada registrava un aplec de gent fora del normal. Venien els pagesos amb els seus animals per guarnir-los el millor possible. Ben nets, raspallats, amb els seus unglots pintats, guar-nits amb cascavells, cintes de colors i plomalls molt vistosos i una bona llaçada a la cua. Els carros eren també guarnits, i sortien en processó cap a l’església, on eren beneïts pel rector. Tot eren cavalls però, un any, el Frederic Casademunt portà una vedella. Va ser una novetat que va quedar refl ectida en una fotogra-fi a. També hi havia algun ase, que anava enganxat a un carro més petit que passejaven infants que s’ho passaven d’allò més bé. Tots mudats, alguns amb la vestimenta típica catalana, menjaven coca durant tot el recorregut pel poble, després de la solemne benedicció que es feia a les escales de l’església,

«Ben nets, raspallats, amb els

seus unglots pintats, guarnits

amb cascavells, cintes de

colors i plomalls molt vistosos

i una bona llaçada a la cua.»

Foto feta el 17 de gener de

1952


tot anant passant per torn els animals i carros que omplien de gom a gom la plaça i carrers dels voltants.

Acabats els Tres Tombs, tothom anava cap al Casino, per assistir al concert vermut. Els que es quedaven a casa tenien el costum de menjar la coca amb mos-catell abans de dinar. A la tarda, després d’un bon dinar, assistíem a un lluït ball a la sala del Casino, per acabar la diada amb bona recordança.

En Josep Maria Balsells, el meu germà, durant uns anys, fou portabandera, junt amb altres amics pagesos de tota la vida. Ell portà l’estendard que pertanyia al Sindicat, nom amb què popularment es coneixia la Unión Sindical de Labradores y Ganaderos local. Sempre estigué disposat a col·laborar on era menester, i en queda com a testimoni el reportatge fotogràfi c de la revista Brugués de diferents anys, que es feia ressò de tot el que passava al poble.

Els darrers anys, quan jo ja havia tornat a Gavà, aquell dia demanava unes hores de permís a la feina per gaudir d’una diada de gran tradició, com eren els Tres Tombs.

El dia de sant Josep –50 anys enrere– era festiu, i per tant no hi havia plaça. Era una festivitat familiar, ja que poques eren les cases que no tenien un membre amb aquest nom. La festa consistia en un bon dinar i, naturalment, la deliciosa crema catalana de postres, molt popular en aquesta diada. A casa, a més, fèiem les boníssimes orelletes, un dolç casolà molt tradi-cional de les Garrigues. A Arbeca se’n feien a totes les cases, i la meva mare seguia la tradició. A més, tenien l’avantatge que no caducaven, i durant molt de temps eren tan bones com el primer dia.

A la nit, a la sala del Casino, s’hi celebrava un ball molt lluït, per acabar la festa amb un bon record.

Aquella sala del Casino era un punt de trobada dels joves i no tan joves, durant molts anys. Projectaven pel·lícules els dijous i dissabtes a la nit, diumenges tarda i nit, sempre que no fos una diada assenyalada, que es convertia en sala de ball, com per Carnaval, Pasqua, sant Nicasi, i alguna més que no recordo.

La PasquaDesprés de l’hivern, venia la Pasqua Florida i, a Gavà, això signifi cava caramelles i Cor la Igualtat.

Un grup d’homes grans i d’altres de més joves feia setmanes que, a les nits, assajava a la sala del Ca-sino les populars caramelles, que tenien per costum sortir a cantar el Dissabte de Glòria i l’endemà, diu-menge de Pasqua, acompanyats pel mestre senyor Gaya. Prèviament, havien assistit a la processó de Dijous Sant, i havien recorregut els carrers de Gavà amb tota la solemnitat que requeria l’acte. Però ara, arribada la Pasqua, tocava cantar.

El Dissabte de Glòria cantaven davant de l’Ajuntament, i el Diumenge de Pasqua, tot el matí, el passaven en cercavila, cantant davant de les cases benestants que ho havien demanat anticipadament. Davant de cada casa, acabada la cantada, rebien un sobre amb diners. I també cantaven, fent rotllana, a la plaça Ma-jor, a la Rambla i davant de l’església de Sant Pere. Anaven amb tres cistelles guarnides que portaven els més joves, i que alçaven fi ns arribar als balcons, on els oients podien deixar unes pessetes. També perseguien, amb les cistelles, els que escoltaven dempeus i seguien el grup.

«...el diumenge de Pasqua,

tot el matí, el passaven en

cercavila, cantant davant de

les cases». El grup de les

caramelles davant de la torre

del senyor Lluch


Els meus germans Josep Maria i Pere, amb les se-ves boniques veus, junt amb el recordat amic Joan Escofet, cantaven les picardies, que eren uns versets curts que feien referència a alguna xafarderia del poble que havia passat feia poc.

La recol·lecta de diners de les caramelles es destina-va a fer una sortida de tres o quatre dies –passada la Pasqua– amb tren o autocar per visitar algun indret de la nostra geografi a. El 1947, per exemple, van anar a Poblet i Santes Creus. L’any següent, a València, el 1950, a Madrid, l’any 1952 a la Costa Brava, i el 1954 a Bilbao i Sant Sebastià.

El meu germà, com sempre, hi anava amb la mà-quina de retratar al coll, i feia fotografi es de tots els companys. Era una sortida molt esperada, ja que en aquells anys no es feien vacances.

El Dilluns de Pasqua era festa grossa per als gava-nencs. Era el dia de pujar a l’ermita de Bruguers, per passar-hi el dia. Era un aplec en què participava tot el poble. El jovent hi anava a peu, muntanya amunt. Les persones grans i el menjar, hi anaven amb carro. Un cop allà, com que en aquells anys estava permès, es

feia foc per coure la carn de xai. També hi pujàvem l’aigua, alguna gasosa com a extra, fruita, pa i vi. Unes caixes feien de taula, o simplement es menjava a terra, posant unes mantes per seure. I també calia pensar en el menjar de la mula o el cavall.

El dia començava amb l’ofi ci solemne. Després, a la plaça, es ballaven sardanes. Els més camina-dors pujaven fi ns al castell d’Eramprunyà. D’altres, fi ns a la roca Foradada, per fer-se l’obligada fo-tografi a de grup. Acabat el bon dinar, els infants saltaven a corda, jugaven... Les mares aprofita-ven per collir farigola o romaní, que en aquell temps ja presentaven unes mates ben florides.

Durant uns pocs anys també va actuar, a l’aplec, la colla castellera Xiquets d’Eramprunyà, sempre des-interessadament, donant un caire festiu a un dia tan esperat. L’any 1949, per exemple, en aquella diada es va carregar el pilar de cinc. El pilaner va ser el meu xicot, el Joaquim Gimeno, perquè el meu germà era absent, ja que feia el servei militar a Girona.

Era un dia d’esbarjo que el jovent aprofitava al màxim, tots agrupats en colles. Eren els amics de joventut, els de sempre!

Aquest aplec es remuntava a 1509 quan va ser tras-lladada la imatge de la Mare de Déu des de la capella vella sobre la cova, a l’actual capella del Sitjar. Aques-ta verge gaudia de gran veneració pels fi dels de Gavà i els pobles veïns. El Dilluns de Pasqua hi anàvem els de Gavà, el diumenge següent els de Sant Climent, el dia de l’Ascensió els de Begues i el Dilluns de Pasqua Granada els de Castelldefels. Cal dir que no fi gura l’assistència de Viladecans fi ns al segle XVIII.

D’aquesta diada, me’n queden fotografi es, com a testimoni de diferents anys, en diferents moments, captades amb la màquina del meu germà.

En parlar d’aquesta diada, em ve al cap un record. Els primers mesos de l’any, quan l’alfals deixava de créixer, el meu pare feia venir un pastor amb el seu ramat d’ovelles per arrasar els petits brins que ja no creixien. Les bèsties deixaven el camp net, a

«...Anaven amb tres cistelles

guarnides que portaven els

més joves, i que alçaven fi ns

arribar als balcons, on els

oients podien deixar unes

pessetes.»

«El Dilluns de Pasqua era festa

grossa per als gavanencs.

Era el dia de pujar a l’ermita

de Bruguers...». Pujada a

Bruguers per Pasqua de 1956:

Nemèsia i la seva germana

Rosa, els néts de la segona,

Rosita i Francisca, jo mateixa

i els meus fi llols Andreset i

Pepita


punt de llaurar i tornar-hi a sembrar. Com a paga d’aquella pastura, va demanar al pastor que li fes donació d’una ovella acabada de néixer. Nosaltres, canalla que érem, la vam acollir amb molta estima, li vam posar un llaç al coll, la vam criar amb biberó, la vam retratar... Però aquella bèstia era per matar-la i menjar-nos-la el Dilluns de Pasqua. I, quan va arribar el moment, tot van ser plors. No volíem que la sacrifi quessin... Va ser un drama. A l’any següent i successius, el meu pare ho va tenir clar, i va de-manar al pastor que portés l’ovella a l’escorxador la vigília de Pasqua, de manera que nosaltres no la veiéssim. Vam menjar xai uns quants anys, però sempre he recordat aquell dia! Com a anècdota, el meu pare va fer restaurar la pell d’aquell cor-der sacrifi cat a disgust nostre. Una pell que, amb el pas de setanta anys, encara avui és preciosa.

També, un dia l’any, anàvem amb el carro a la font del Ferro, aprofi tant que havia vingut algun familiar del poble. Un dinar de família amb els fi llols, tots infants, per gaudir de l’aigua i esbarjo en aquell bonic paratge. Una fotografi a d’aquesta sortida, feta pel meu germà, va guanyar, precisament, un primer premi en un concurs, l’any 1954.

La pagesia. El conducte o pou mortCom a colofó a aquest primer capítol dedicat als anys quaranta, i abans de narrar la desgràcia que va assolar la meva família, vull reproduir uns textos de l’Antoni Tarrida que retraten perfectament l’ambient i treball de la pagesia d’aquells anys:

«El relat i el record de l’amè i evocador episodi de la

pagesia local que va representar l’aventura del carro de

les deu garberes protagonitzada per la família Balsells,

i la concurrència, interès i simpatia que va despertar,

podria induir a creure que Gavà ja se n’havia sortit i

oblidat de la dura postguerra.

Aquesta, però, no era pas la realitat, perquè les pe-

núries i carestia encara eren ben evidents. Les dones

havien de cuinar amb els populars fogonets de petroli,

combustible que adquirien fent llargues cues el dia que

n’hi havia, a cal Perlas de la Plaça, l’únic concessionari

del poble, i molts escolars faltaven a classe perquè

havien d’anar a buscar llenya a la muntanya amb una

espècie de carretons amb rodets de coixinets que es

muntaven ells mateixos, i que baixaven a gran velocitat

per la carretera de Begues. A més, els joves havien de

passar els dos millors anys de la seva vida apartats

de la família i del poble, per mor del servei militar, els

exiliats no tornaven, i els fets i conductes que no eren

obligatòries, estaven prohibides.

Els gavanencs, però, tradicionalment tossuts i volun-

tariosos (ho vam poder demostrar en el passat en la

rompuda de les Marines), a desgrat d’aquestes i altres

restriccions, i en contra de la voluntat dominant, van

haver d’avenir-se, emotllar-se i sofrir durant quasi qua-

ranta anys el rigor del sistema de vida d’un règim tota-

litari. Si a l’esperit secular dels gavanencs per superar

les adversitats, hi afegim el fet que la nostra població

ha estat privilegiada amb unes magnífi ques condicions

naturals i una esplèndida situació dins el marc de l’Àrea

Metropolitana, podem entendre que es donés una lenta

recuperació d’aquelles activitats productives i de ser-

veis que el desastre de la guerra havia tallat o destruït.

Sobre aquest punt, cal assenyalar que la pagesia va ser

el ram que més ràpidament va recobrar un ritme accep-

«...un dia l’any, anàvem amb

el carro a la font del Ferro,

aprofi tant que havia vingut

algun familiar del poble.».Font

del Ferro, 1954. Nemèsia, la

seva germana Rosa amb dos

néts, Rosita i Francisca, Josep

Maria i Teresa, la fi llola Pepita

Becerra i Andreset Coso, amb

la gossa Xina


table de producció. Com que la mecanització i altres

modernitats agràries encara no s’havien implantat, els

pagesos no feien altra cosa que reemprendre la seva

dedicació amb el clàssic animal de tir, uns estris tra-

dicionals i el sistema de treball familiar de tota la vida.

Quant a les collites, com hem vist, el blat es portava a

la màquina de batre de cal Pauet dels Dents, i els al-

tres cereals i les lleguminoses es batien amb l’animal

a les eres que els propis pagesos es feien al tros. La

producció de fruites i verdures, cada pagès la portava

a vendre amb el seu propi carro al mercat central del

Born de Barcelona, anada que de retorn s’aprofi tava

per passar per Santa Eulàlia, per carregar el carro

de fems que els escombriaires hi produïen. Aquest

regular carreteig de fems feia possible que els pagesos

empressin pròdigament aquest producte natural per

adobar la terra, perquè sabien que, a les explotacions

agrícoles, els fems són la principal font d’humus del sòl.

Aquest sistema preceptiu de femar la terra encara es

complementava amb un altre fertilitzant també natural

i igualment efectiu, que ja ha passat a la història. Em

refereixo a la bassa.

Per als que no saben en què consistia la bassa, que

en són la immensa majoria, és obligat fer-ne una ex-

plicació. Com que per aquell temps a la població no hi

havia el mínim servei de clavegueres, la bassa era el

conjunt de totes aquelles matèries fecals procedents

del suc dels femers i eixides, i excrements de les qua-

dres, estables, latrines i comunes, que anaven a parar

a una excavació, o dipòsit reclòs, que s’anomenava

conducte o pou mort, i on, per efecte de la fermentació,

es convertia en un component liqüescent molt ric en

nitrogenats. Com que els pagesos sabien que la bassa

era un poderós fertilitzant, l’aprofi taven per adobar la

terra portant-la-hi amb el carro de la bóta, per repartir-

la sobre el terreny, o barrejar-la amb l’aigua de reg.

Amb els fems i la bassa, dos adobs naturals, complets

per excel·lència i d’un cost ínfi m, els pagesos dels anys

quaranta i cinquanta collien uns productes de gran

qualitat. Hi havia qui, però, amb comptagotes, empra-

va el nitrat de sodi, de Xile, que venien al Sindicat de

Pagesos. Era aterrossat com pedres, en sacs de cent

quilos, que el propi pagès havia d’esmicolar.

Convé assenyalar que, per aquells anys, encara no

havien aparegut ni els híbrids, ni els transgènics, ni

l’exorbitant rècula de productes fi tosanitaris actuals,

que, si bé augmenten la quantitat, en resten la qualitat.

Tot això ha conduït que els comentaris generals dels

consumidors siguin que les fruites i verdures han per-

dut el gust, el paladar i l’atracció que tenien anys enre-

re. I, lamentablement, tenen tota la raó del món. Com no

l’han de tenir i patir, si l’agricultura actual, amb les se-

ves artifi cioses innovacions, està abandonant les seves

millors essències, les naturals! Amb això, doncs, no pot

estranyar que, cada cop amb més nombre, vagin sorgint

els que prediquen i practiquen el retorn a l’agricultura

ecològica: el sistema natural per excel·lència, aquell

que encara practicaven tradicionalment els pagesos

de Gavà, de la primera meitat del segle passat.

Els anys quaranta l’agricultura local estava passant un

dels períodes més puixants de la seva història. Més de

300 famílies pageses conreaven unes 1.500 mujades:

les Sorres, amb les afamades esparregueres, les pas-

tanagues i tota classe de verdures. Eren un veritable

vergel. i la terra campa de secà de sobre el camí Ral

s’estava convertint en regadiu, gràcies als pous se-

Recollint alfals a la Boada,

any 1950. Josep Maria dalt del

carro, amb el jornaler Jesús

«Carabanya»


miartesians que s’hi estaven construint.

Les fruites i verdures de Gavà havien aconseguit tanta

estima que, al mercat del Born, amb etiqueta de Gavà,

no calia ni posar-les a la vista. Si amb el seu treball i

dedicació els pagesos havien guanyat aquesta reputació

per als seus productes, just és el reconèixer que en

gran part la causa era l’efectivitat manifesta que els

proporcionaven els adobs naturals que tant pròdiga-

ment empraven els fems i la bassa.

Quan comento i recordo el bon ofi ci que practicaven

els pagesos d’aquella època, finals dels anys 40 i

principis dels 50, em vénen a la memòria entranyables

cases de pagès, que no cal anomenar pel que seria

d’interminable, i qualsevol omissió, imperdonable.

La família Balsells de la Boada, després de ser els pro-

tagonistes de la juguesca de les garbes, explicada en

un altre capítol, mercès al renom que es guanyaren, va

veure créixer considerablement el respecte, l’admiració

i l’estima de tots els gavanencs; però aquesta reputació

i popularitat, l’acreixeren, encara més, per la magnífi ca

selecció de fruites i verdures que aconseguien extreure

de la terra de la Boada, uns productes que, per la seva

demanda, eren molt ben pagats.

Amb el que estic dient, per força s’ha d’entendre que

la família Balsells, amb la seva plena dedicació, ha-

gués convertit la Boada en un exemple i mirall per a la

pagesia; tant per la parcel·lació i formes de collir, com

per l’excepcional exuberància de les plantacions. A

l’explicació de com uns hortolans havien assolit tanta

reputació, la resposta és ben senzilla i natural: ho feren

amb el sistema i les pràctiques tradicionals, utilitzant

els adobs comuns de tota la vida.

Anys enrere, l’ús dels fems i la bassa per adobar la

terra era molt corrent entre la pagesia, però l’embarrós,

les molèsties, el poc grat i aversió que causava, tot

seguit, i la constant aparició dels adobs químics de

fàcil aplicació han provocat l’abandonament gradual

dels adobs naturals. Per a coneixement de les actuals

generacions, és convenient incidir en el fet que tan sols

seixanta anys enrere, Gavà mancava d’un mínim servei

de clavegueram per evacuar les aigües fecals i que, per

empitjorar encara més aquesta carència, a l’interior

de la població hi havia establertes moltes vaqueries,

amb la conseqüent i permanent estabulació del bestiar.

Amb això, queda ben clar que, amb la recollida i apro-

fi tament de les aigües fecals i estancades com adobs,

els pagesos suplien un servei que els successius

ajuntaments no construïen, i la instauració del qual

tots demoraven el que podien.

Els excepcionals resultats que s’obtenien de la mare ter-

ra, adobant-la amb els adobs naturals a què ens estem

referint, rendien comptes sobretot a la Boada, perquè

tenia aquests materials molt a la vora, ja que l’horta es-

tava dins del poble, enfront mateix de l’església de Sant

Pere, i empraven els fems i la bassa amb llarguesa.

Aquest era el secret a plena veu, perquè el sabia tothom.

Això omplia els homes de la Boada i els encoratjava

amb la pràctica i costum d’enriquir la terra amb aquests

adobs naturals que tant agraeixen les plantacions. Com

més s’abonava i treballava, més produïa i, lluny de

esterilitzar-se o esgotar-se, cada cop era més fecunda.

La família Balsells, gràcies al seu treball, esforç i

total integració a la vida local, havia aconseguit un

gran renom com a bons hortolans, i ser tractats amb

consideració i afecte, com una família estable i oberta,

per tota la societat gavanenca.

Però aquella pràctica i costum, que els havia portat

consideració, afecte i renom, va ser també la que els va

provocar la gran desgràcia del 27 d’octubre de 1949.»

Pere Moyà, Ramon Garcia,

Jaume Jané i Nemèsia Moyà

al costat d’un dels hivernacles

on es feia el planter de la fi nca.

Any 1952. Foto: Pons Teixidó


La desgràcia«Per aquell temps, l’any 1942, a la part baixa de la

Rambla en Josep Farré tenia establerta la vaqueria més

important del poble. El pare de la Boada, per assegu-

rar-se la tinença dels seus adobs, s’havia compromès

a fer-se càrrec de la retirada i aprofi tament de tots els

excrements sòlids de la quadra, solatge que, a falta de

clavegueres, quedaven recollits en el conducte, el pou

mort i dipòsit d’excavació reclòs que generalment hi

havia al costat dels estables.

Com havien fet infi nitat de vegades, els Balsells, pare,

germà i promès de la fi lla, havien ungit el Canela al

carro de la bóta i, amb ella, anaven a la vaqueria, dis-

posats com sempre a omplir-la d’aigua fecal i portar-la

a la fi nca per barrejar-la amb l’aigua de rec i abonar la

plantació, com teníem per costum i norma.

Transvassar a la bóta del carro aquell líquid glutinós i

pudent, des del dipòsit soterrani on es concentraven to-

tes les aigües i matèries fecals de la vaqueria, tot i tenir

les seves difi cultats, era una feina que feia sovint qual-

sevol pagès amb coratge i decisió. Per realitzar aquesta

operació, s’aparcava el carro el més a la vora possible

del dipòsit, i allà s’omplia la bóta, a cops de portadora

que s’hi anava abocant, una vegada plena amb el bujol

o una galleda que s’estirava amb una corda, quan la

fondària del dipòsit o el nivell ho exigia. Precisament

aquell malaurat dia, aquesta va ser la causa principal

de la tragèdia. Es van trobar que el nivell era tan baix, i

el líquid fecal tan espès, que era impossible recollir-lo,

ni amb el bujol, ni amb la galleda.

Per poder omplir la bóta, com que la boca del dipòsit

era prou ampla, els tres homes van decidir, com havien

fet infi nitat de vegades, que un d’ells davallaria al fons

i allà fàcilment ompliria les galledes que els altres dos

anirien hissant. En Pere, el fi ll, el més jove de l’equip, de

totes passades, va voler ser el que hi baixés. Els altres

dos, segurs que allò no comportava cap mena de risc,

llevat de la tediosa fetidesa d’aquell ambient soterrat,

hi van accedir plenament i confi adament perquè, com

hem dit, aquella forma de poar, quan era necessari, es

feia sense problema.

Però, com diu un vell proverbi, l’home proposa i Déu

disposa, i una vegada més, així va esdevenir perquè,

dissortadament, les coses no van pas anar com ells

pensaven, ja que aquella operació, en què ells creien

tenir la mà trencada, per atzars de la vida, es va con-

vertir en una tremenda tragèdia, que va acabar amb

la vida dels infortunats.

Sembla que aquell dia nefast, una extraordinària i anor-

mal pressió atmosfèrica va provocar, a la part baixa

del pou mort, la total desaparició d’oxigen, fet agreujat

encara més per l’acumulació dels gasos tòxics que

emanaven dels detritus del fons. La conjunció d’aquests

dos elements, ja letals per separat, van convertir el

dipòsit en una inexorable i terrible trampa mortal.

En Pere Balsells, minyó de 17 anys, amb un somrís a

la cara, decidit, va baixar sense sospitar el tràgic fi nal

que l’estava esperant, perquè tan sols tocar el fons, en

un no-res va caure fulminat, talment com si un llamp

l’hagués abastat. El Joaquim, el xicot de la fi lla, amb 23

anys, se n’adonà i, creient que en Pere havia relliscat,

hi baixà ràpidament a ajudar-lo, però igualment quedà

estès a terra sense proferir ni una paraula, ni un crit.

El pare (50 anys), veu de seguida que als nois els passa

quelcom molt estrany i, ple d’angoixa, es posa a cridar-

los cada cop més desesperadament i, veient que cap

Part baixa de la Rambla als

anys trenta. La vaqueria dels

Farré s’obrí al solar del xalet

que apareix en primer terme, i

que era d’en Francesc Balagué.

Foto: Joan Mitjans


no contestava ni es movia, no pogué resistir la força del

terrible pressentiment i angúnia que li oprimia el cor

i, pres de l’exasperació, sense poder-lo dominar cap

de les persones que hi havien acudit en sentir els crits

de desesper i auxili, aquell desolat pare també intentà

baixar a la mortífera trampa en què s’havia convertit

aquell maleït pou mort i, en una amarga i tràgica

abraçada amb els seus, en el fons hi quedaren per sem-

pre més les vides i el record entranyable de tres grans

pagesos, l’única culpa dels quals va ser estimar apas-

sionadament la mare terra i els productes que genera.

Aquella lacerant tragèdia va ocórrer tan ràpidament,

que no hi va poder haver cap ajut possible. Com que

mai s’havia donat, ni tan sols imaginat, una situació

semblant, ningú prenia especials mesures de precaució,

perquè buidar les latrines amb el carro de la bóta era

una feina molt corrent entre la pagesia d’aquell temps.

Al peu de la boca d’entrada d’aquell maleït dipòsit, s’hi

van congregar, a més de la gent de la vaqueria, veïns,

vianants de la Rambla, i un equip d’emergència de la

fàbrica Roca. Desolats, tots maleïen i condemnaven la

seva total impotència per socórrer a aquells tres des-

graciats que, indefensos, romanien estesos al fons del

conducte, sense cap possibilitat de sobreviure.

Per aquells temps, a Gavà no hi havia cap servei

d’assistència ràpida per a qualsevol emergència que

es produís, i així, quan es presentaren les autoritats,

vingueren amb els dos únics urbans; però els fets ha-

vien succeït tan precipitadament que, per més mitjans

amb què s’hagués pogut comptar, tot hauria estat inútil.

Així és que quan, amb molts esforços i precaucions,

s’aconseguí extreure els cossos exànimes d’aquells

tres dissortats, ja només es pogué testifi car les de-

funcions i disposar el trasllat al dipòsit del Cementiri

Municipal, on varen quedar fi ns a l’hora del sepeli.

Quan es va saber l’espantosa noticia de la tràgica fi

que havien sofert, tot Gavà va quedar immensament

dolgut i consternat per la consideració i estima que

tothom els dispensava; la pagesia, per la seva mestria

en el conreu d’hortalisses, i les mestresses de casa,

per l’excel·lent qualitat i puresa de les verdures que

collien i venien diàriament a la parada que tenien el

mercat a l’aire lliure de la plaça Major.»

En aquell trist dia, recordo que la senyora Angeleta va estar al nostre costat enmig de la gent, per donar-nos el suport moral que necessitàvem. Va donar mostra que ens estimava, per les moltes xerrades que havia

Carta de condol enviada per

Àngela Roca a la meva mare,

dos dies després del luctuós

succés

L’oncle Pere manadant alfals a

la Boada, l’any 1955


tingut amb el meu pare que, sempre, acabaven en mutu acord. Ella, que tenia una rectitud inculcada, havia trobat un home que no la va defraudar mai, cosa que valorava molt.

L’endemà, va venir el senyor Mitjans, espòs de Ma-ria Pons, la dona de màxima confi ança de la família Roca, per entregar a la meva mare una carta, escrita per la senyora Angeleta, oferint-se una vegada més moralment i econòmicament, ja que no havia volgut fer-ho el dia abans davant de tanta gent.

També aquell dia vam tenir l’estimable companyia de l’amic metge Antoni Font Costa, el fi ll dels amics que venien per la matança del porc. Ara ja era metge dermatòleg; va estar al nostre costat, i va impedir que pugéssim al cementiri. Ell no ho va permetre perquè, com a metge i amic, volia que els recordéssim tal com havien marxat de casa, amb el somriure a la boca.

Passat un temps ens va explicar que l’experiència va ser terrible!

Però deixem continuar la narració a l’Antoni Tarrida:

«Dos dies després de la desgràcia, es va celebrar

l’enterrament, i la interminable comitiva que van formar

els acompanyants ha estat la més gran manifestació de

dol i sentiment que mai s’havia i s’ha vist a Gavà. Aquell

dia, ningú va anar a treballar, ni pagesos ni obradors i, a

més, el comerç local i els col·legis van tancar les portes.

Cal assenyalar que per aquell temps, els enterraments

es feien de forma notablement diferent a l’actual, es-

pecialment pel caràcter ritual que adquirien. En primer

lloc assenyalarem que el cotxe mortuori era remolcat, si

més no, per dues cavalleries que formaven un fúnebre

i respectuós conjunt, a causa de la seva ornamentació

constituïda exclusivament per guarniments i adorns ne-

gres i daurats, colors amb què també estaven abillats els

colors amb muntura que seien a la banqueta davantera.

Anys enrere, les exèquies se celebraven a l’antiga es-

glésia de Sant Pere, i d’allà sortia l’enterrament, amb

tot el seguici, camí del cementiri. Però com que, l’any

1936, la bogeria d’uns insensats l’havia enderrocat,

mentre no es va construir l’actual, es va habilitar la

sala del Foment Català Republicà, situada al carrer de

la Indústria, al costat mateix de la Rambla. I així, les

honres fúnebres es van haver de celebrar en aques-

ta sala. A l’hora prevista, arribaren els tres cotxes

fúnebres que van caldre per portar els tres fèretres

que havien estat al dipòsit del cementiri. En la sortida

d’aquest recinte passaren per davant de la Boada, on

s’afegiren la família, els amics i tot el poble.

En arribar la Rambla, i enfront de la provisional esglé-

sia, la gent que s’hi havia concentrat era enorme; tot el

poble va ser-hi present. Tothom volia deixar constància

del seu dolor i solidaritat per la trista fi que havien tingut.

Aquella gentada va fer impossible la baixada dels

tres taüts i la celebració de la corresponent ceri-

mònia, que es va postergar per al cap d’un mes.

Seguidament, la imponent comitiva mortuòria va

desfi lar cap al fossar amb molt silenci. En aquells

anys es feia tot el recorregut a peu, enfi lant la car-

retera de Begues i seguint per l’actual carrer de

Pi i Margall, que llavors no era més que un camí.

D’acord amb els costums vigents, al davant hi anaven

els mossens i escolans amb una creu alçada. Seguien

les carrosses i, a continuació, quatre acompanyants de

cap de dol, seguits de l’oncle Bautista, l’oncle Pere i tots

els nombrosos familiars que van venir del poble, ger-

mans, cunyats, cosins, nebots; seguien les autoritats,

l’alcalde Narcís Sanfeliu, i també el pare, la germana i

oncles i cosines del promès de la fi lla.»

Fins aquí el relat d’en Tarrida. Jo només puc afegir que el meu germà Josep Maria feia el servei militar a Girona, i això segur que el va lliurar de quedar atrapat al maleït dipòsit. En Narcís Sanfeliu, alcalde accidental per malaltia d’en Jaume Pañell, i en Jau-me Jané havien anat ràpidament a Girona, i el coronel en cap de la caserna va donar permís al meu germà per assistir-hi.

Una vegada dins del cementiri, les paraules d’acomiadament que va dir el capellà, davant dels tres taüts en el moment del seu soterrament, van

«...el meu germà Josep Maria

feia el servei militar a Girona,

i això segur que el va lliurar

de quedar atrapat al maleït

dipòsit.» La foto es va fer a

Girona, el mateix 1949


ser escrites per la senyora Angeleta que, d’alguna manera, va voler agrair sense fer-ho públic la gene-rositat d’un home com pocs havia conegut.

Van ser soterrats en dos nínxols que ens van deixar la família Jané Palou, i un altre al costat, per al meu promès, que era propietat de Miquelet Celma, del carrer de Sant Pere. En aquells anys no es disposava de tres nínxols buits perquè els feien d’un en un. Passats els dos anys, al carrer Circular –que tancava el recinte– es va alçar un nou pis –el tercer–, i allí vam comprar-ne tres, posant el meu pare al mig per decisió de la meva mare.

Aquella terrible tragèdia, que va acabar amb la vida dels nostres estimats familiars, que foren honorats com a bones persones, va deixar consternada a tota la població de Gavà durant molt de temps. Fent memòria d’aquell trist record, com és ara, malgrat haver succeït més de seixanta anys, no puc evitar que em retorni un trist sentiment d’amargor. Tenia dinou anys i, amb la meva mare i el germà que em queda-va vam haver de remuntar aquella pèrdua familiar. A partir d’aquella data, es va fer un nou contracte d’arrendament, a nom de la meva mare. Malgrat que aquesta el volia fer en nom del meu germà, la senyora Angeleta no ho va creure convenient.

Després de la desgràcia, les autoritats de Gavà, per iniciativa del bon amic Jaume Jané Taulé, es van desplaçar a Girona per demanar als responsables militars que el meu germà, únic fi ll baró que quedava, tornés el més aviat possible, ja que la terra dema-nava braços per treballar-la, i hi havia un cavall que necessitava estar en actiu. Teníem amics que ens aju-daven. Un d’ells, en Ramon Garcia, demanà un mes de permís a la Dubler, on treballava, per aportar l’ajuda d’un home jove, fi ns que el meu germà va ser llicen-ciat. La seva tornada va ser un respir. Aquell jove de vint-i-un anys tenia per davant una gran tasca a fer.

Als pocs dies van venir dos homes d’una assegura-dora, per si volíem posar una denúncia i cobrar uns diners, ja que la vaqueria sembla que no tenia cap assegurança, però la meva mare va dir que no volia

tenir enemics al poble. Havia estat el seu destí. Tam-bé aquesta família, la dels propietaris de la vaqueria, havia passat un fort tràngol. De fet, poc temps des-prés van tancar la vaqueria, i van posar una granja avícola. Nosaltres en veníem els ous a la plaça, amb molt bona acceptació. La meva mare va decidir que els diners que guanyàvem amb aquesta venda, ens els donava a repartir entre el meu germà i jo, amb la condició d’obrir una llibreta per a cadascú.

Amb tot això, el meu oncle Bautista, que ja no vivia amb nosaltres, però seguia residint a Gavà, es va ofe-rir per tornar a treballar a casa, reemplaçant al meu pare i ajudant el meu germà, perquè que era molt jove per al treball que havia ha fer. Però, consultat el cas amb la senyora Angeleta i el bon amic Jaumet (de sobrenom Forner), tots dos van aconsellar que no era convenient: el meu germà havia d’emprendre la tasca tot sol, sense cap persona al davant. S’havia d’espavilar, en paraules textuals de la senyora An-geleta. I així va ser, i va resultar un bon consell, que venia de persones emprenedores que havien lluitat molt. El meu germà, a poc a poc, se’n va sortir molt bé, i tot va acabar rutllant amb prosperitat.

«El meu germà, a poc a

poc, se’n va sortir molt bé,

i tot va acabar rutllant amb

prosperitat.» Josep Maria i el

tio Paco desfent panís amb una

màquina manual, mentre la

fi llola Pepita no en perd detall.

Any 1955


El dol

L’any 1950 –seixanta anys enrere– els dols eren molt rigorosos. Es portava dol pels familiars directes i tam-bé pels cunyats i avis; encara que fossis una criatura. Després del dol rigorós, venia el temps de mig dol, que durava uns sis mesos. Per a la infància i la joven-tut era un trauma imposat per la família, i els costums del poble, que sempre estava pendent del què diran.

Quan va passar la desgràcia a casa, la meva mare va decidir que el meu germà i jo portaríem tres anys de dol rigorós, un any per cadascun dels fi nats, i ella en portaria la resta dels seus dies, igual que la padrina, la mare del meu pare (a Lleida i Tarragona, a les àvies, se les acostuma a anomenar padrines).

Aquesta decisió va trencar-nos la joventut. Portar dol volia dir anar vestida de color negre, i no sortir de casa per cap esdeveniment. Seguíem tenint la colla d’amics però, amb el temps, ells van seguir el camí que la vida els tenia reservat –en aquells anys es casaven molt joves–, i la colla es va anar desfent.

A la cuina menjador teníem un aparell de ràdio. La meva mare va decidir guardar-lo, embolicat amb un llençol. El va posar al pis de dalt, damunt l’armari. En aquella tauleta hi va posar els tres retrats, el del meu pare al mig. Sempre hi tenia fl ors de la pròpia collita.

Vam passar els millors anys de la joventut treballant a la Boada, superant el dolorós tràngol. Havíem perdut els amics, alguns ja eren casats, altres amb nòvia formal, i no vam anar més a ballar.

El meu germà tenia una novieta i, després de molt insistir, van sortir promesos, segons el costum d’aquells anys. La meva mare els va fer prometre, a tots dos, que els diumenges sortirien d’una casa a l’altra, però que res d’anar al cinema, a ballar, ni tan sols a passejar per la Rambla, amunt i avall, com era costum de fer els diumenges i festius a la tarda. Res de res...

Tots dos ho van acceptar, però la promesa va durar poc. Aquella noia volia lluir el vestit nou, presumir

ELS ANYS CINQUANTA

El dolEl veïnat i les amistatsFer de pagès a la Boada. Els conreusEines de pagès. Viure de la terra. ConservesLa bóta de l’aigua i el carro de la bassaLa «piscina» de la BoadaEl col·legi de les monges agustinesEl grup benèfi c Art i CaritatL’Agrupació Fotogràfi caLa Festa Major de Sant PereNit de ReisLa nevada de 1952Els millors anys

Joan Cabané

i Josep Maria

Balsells llaurant

amb el Canela a la

Boada, el 1957


d’un nòvio guapo i ben plantat, en fi , coses pròpies de la joventut que ara, passats els anys, comprenc perfectament. Total, que alguns diumenges anaven al cinema Casino d’amagat. Entraven just quan havia començat la pel·lícula, i seien al costat de la porta per sortir els primers; perquè no els veiés ningú.

Amb el meu germà sempre vaig tenir una compli-citat perfecta. Els dilluns al matí, quan carregàvem el carro per anar a la Plaça, em deia que havia anat al cinema, i que no ho digués a la mare. A canvi, a la tarda que treballàvem asseguts al porxo manadant, m’explicava la pel·lícula amb tot el detall, i jo estava contenta amb aquesta complicitat. La meva mare mai va saber que no complien la promesa, fi ns que al poc temps van deixar el prometatge, tot i que les famílies van seguir mantenint una bona amistat.

Jo sí que em quedava a casa, totes les tardes del diu-menge, asseguda a la vora del foc, amb la meva mare i la padrina. Per a mi era diferent. Havia perdut un nòvio que estimava, no tenia il·lusió per sortir de casa. A més, per a una dona, el dol era forçosament més ri-gorós. El trencament del prometatge del meu germà va fer que jo el recuperés, per dir-ho d’alguna mane-ra, quan ja no teníem l’edat de nuviatges primerencs.

A més de dedicar-nos al treball del camp –de mai acabar– el meu germà es va afeccionar a activitats culturals, com queda explicat en diferents capítols. I jo sempre l’acompanyava, i fi ns i tot ens confonien i ens prenien per un matrimoni, ja que no ens assem-blàvem gens. Teníem moltes afi cions comunes i, com he dit abans, una complicitat extraordinària.

Just acabat el dol, vaig comprar-me una jaqueta de color rosa. Però la meva mare va decidir que era massa aviat per alleugerir-me el dol. I jo, insistint a posar-me-la. Doncs bé, només me la posava quan anava a Barcelona. De casa a la parada de l’autobús, la portava en una bossa, fi ns arribar a la plaça d’Espanya. I, de retorn, me la treia en arribar de nou a l’autobús, fi ns a casa. Passava un fred! I ja tenia 22 anys...

Quan penso en la llibertat que té avui dia la joventut, no deixo de sorprendre’m. Amb tot, jo tenia una vida feliç, una família, una casa gran, menjar i diners per viure sense problemes. De fet, passats els anys del dol, vam tenir una joventut adulta, llarga i bona, per-què tots dos –el meu germà i jo– ens vam casar grans.

«Portar dol volia

dir anar vestida de

color negre, i no

sortir de casa per

cap esdeveniment.»

La meva mare i jo a

la cuina menjador,

amb el Tom, l’any

1953


El veïnat i les amistatsPròpiament, no teníem veïns al costat de casa. Tot i així, ben a prop hi vivien diverses famílies, que eren els veïns més propers. Al nostre carrer, davant per davant del barri –encara avui es conserven les dues cases de planta baixa on vivien, una d’elles tapia-da– hi vivien la família Borrut, guixaires, el Pere i la Maria. Eren un matrimoni amb tres fi lls: el Gabriel, l’Anita i el Josep; aquest darrer va ser casteller de la primera colla de Gavà, i després, desfeta aquesta, de la colla de Barcelona. A l’altra casa hi vivia el Batistet amb la seva dona, i dos fi lls més o menys de la nostra edat.

A la cantonada hi havia una casa de planta baixa amb quatre habitatges, on vivia la família Rovira, electricistes. Al pis del damunt hi vivien els meus oncles Pere i Enriqueta, amb els dos fi lls, el Joan, que havia nascut a Gavà, a cal Gil, i la petita, nascuda a Barcelona, a casa de la senyora Angeleta, quan els meus oncles vivien allí. A l’altre pis hi vivia la senyora Carmeta de cal Moreno, mestressa de l’edifi ci.

Al carrer del Cap de Creus teníem tot d’amistats, i les més properes eren les més veïnes. La primera casa

a l’esquerra de la tia Victòria, un matrimoni valencià amb cinc fi lls: el Vicenç, casat amb l’Aurèlia de cal Músic, amb dos fi lls, el Vicentet i la Pepita, que anys més tard seria la meva cunyada; la Maria, casada amb l’Antonio Arnal, músic de l’orquestra Bruach’s, que va tenir dues fi lles, la més gran de les quals es va casar amb el recordat amic Sigfrid Gràcia; la Carme, casada amb un valencià, el Pepe de cal Marines; la Teresa, que va quedar soltera; i el José Maria, que va marxar molt jove al Brasil i no va tornar.

La segona casa era cal Bassolas, on vivien el Peret i la Marieta Vives; tenien tres fi lls: la Roseta, la Maria, casada a can Tardà, i el Pepet, casat amb la Felisa Domingo Berga que, amb 88 anys, encara hi viu. La Felisa m’explica que el meu pare va ser el seu padrí de casament. Recorda que, quan se’ls s’assecava el pou i no tenien aigua per rentar la roba, venien a casa amb el cubell de la roba en remull, i la rentaven al nostre safareig.

La tercera casa era cal Sant Josep, i hi vivia la Ma-ria Miret amb dos fi lls. Seguia la casa de la Victòria Sanou, i la família Puig: el Pepet i la Cinta, amb dues fi lles, la Maria i la Cèlia.

Després venia cal Boter. Era en Joan Baqués, un artesà que feiat bótes per a la bassa, estris, porta-dores, barrals i quarterons. Treballava per a tots els pagesos del poble i la comarca. Era un home molt jugador, i per això no va prosperar. El joc el va arruï-nar. Aquest era l’oncle que havia fet venir a viure a Gavà el meu oncle Pere i la seva esposa.

Després hi havia cal Saixo, uns pagesos amb terrenys a les Sorres del nostre terme. Seguia cal Músic, un matrimoni de valencians, molt bona família. L’home, Josep Roselló, era músic, i la seva esposa, la Pepa, com li dèiem, no tenia un no per a ningú. Amb les se-ves trafi ques (estraperlo), guanyava dinerons. Tenien nou fi lls: el Pepico, l’Aurèlia, l’Emiliano, el Lluís –que era músic de l’orquestra Bruach’s i sabater d’ofi ci–, el Fancisquet, la Júlia, l’Ismael, la Maria –casada amb un Berga, i l’única que viu encara– i el Ramiro, que també era músic. Aquest darrer és el que va seguir

El meu germà batent mongetes

seques al portal de la casa,

l’any 1952

Les meves fi lloles, Pili,

Alejandrina, Lolita i Teresa

Rodríguez Pérez, a la fi nca,

l’any 1959


vivint a la casa del carrer del Cap de Creus. Seguia la Dolores Soler, germana del xurrer de la Rambla.

La següent casa era cal Sorolla, un matrimoni format pel Fernando i la Floreta. Després venia la família de Pedro Flores, el cabrer, que tenien un ramat de cabres. Seguia la casa de Francisco Recasens, cal Culé, tractant de cavalls, home molt popular a Gavà i pobles veïns que va enviudar ja gran, sense fi lls. Es va casar per segona vegada amb Francisca Chacón, amb qui va tenir tres fi lls: l’Eulàlia, el Juanito i el Felipe. Venia després la casa de la Maria (Murciana) i el Josep Català, el carter del poble.

Seguien dos solars sense cases i, tot seguit, la Car-meta de cal Bou, i cal Net a cal Tintoré. Seguia una petita casa endins on vivia la Pilar de cal Bon Deu, la casa de la família Joan Parés, pagesos –cal Ma-taporcs–, i cal Mateu, edifi ci que tenia un cafè i els telèfons públics, ja fent cantonada al carrer de Sant Pere, propietat de Mateu Amat i la seva esposa, la senyora Maria, amb un fi ll, el Salvador, que regenta-ven els dos negocis.

Seguim amb el carrer del Cap de Creus, però a l’altra banda del carrer. Allà hi havia un barri, després ve-nia cal Milà, on vivia un home que repartia gasoses i sifons per tot el poble amb un carro, i més enllà el barri de cal Torrents. Després hi havia la casa d’un altre dels Riera, i la de la família Amat de cal Crosta. La fi lla d’aquesta darrera casa, la Conxita, vídua Canyes, amb 93 anys, és ara la meva veïna, i recorda més d’una anècdota d’aquell carrer. Després venia la casa d’en Ramon Torner –el Ramonet Paleta– i la seva esposa, Maria. Tenien dos fi lls, que tenien una petita fàbrica d’envasar gasoses. Seguia cal Llonch i el barri de cal Falet, amb la casa al fons. La dona era de cal Ratolí. Seguidament, a la casa que feia cantonada amb el carrer del Comte d’Urgell, vivia la senyora Margarida, amb un fi ll. Aquesta dona estava emparentada amb la família Badosa.

Passat el carrer, venia la casa de queviures de cal Mundo, de la família Safont, el forn de pa de Jaume Badosa i Maria Ràfols, i per últim el barri o corral de

cal Cristià, per on entraven les cabres i les ovelles a la porta de la carnisseria, que era al carrer de Sant Pere. Un gran veïnat, com podeu veure!

La meva mare, que tenia el costum del poble de comprar el pa per a tota la setmana, el dia que tocava comprar-lo, de bon matí deixava la panera a cal Bado-sa. En acabar de la plaça, passava a buscar-la, i ja la teniu, carrer avall amb 8 o 10 barres de pa. El veïnat –que sempre n’hi havia que s’estaven al carrer– en veure-la passar amb la panera tan plena, li pregun-taven quanta família eren. La meva mare els deia que eren pocs, però és que comprava el pa per a tota la setmana. El veïnat no ho comprenia ja que en aquells anys, a Gavà ja s’anava a comprar el pa cada dia.

També recordo que, si alguna criatura tenia mal de ventre, venien les mares a demanar al meu pare –més d’una vegada de nit– que anés a segar un gra-pat d’alfals tendre. Amb una llanterna i la falç a la mà, anava tot seguit a tallar-lo, de franc. El trinxaven ben petit, i el posaven damunt del ventre. Es veu que calmava el dolor.

En aquells anys, els homes es passaven tot el dia al camp. De nit, sortien a parar la fresca. Allà corrien les xafarderies i se sabia tot el que passava al poble. Prendre o parar la fresca, a l’estiu, amb tot el veïnat havent sopat, era alguna cosa més que rebre l’alè del capvespre... Això sempre que no molestessin els mosquits, perquè, segons bufava el vent, havíem de recollir les cadires, i cadascú a casa seva. També alguna vegada ens picava alguna vespa. Aleshores calia aconseguir una mica de fang tou, o be pastar terra, posar-la damunt de la picada, i es calmava el dolor.

La família Amat de cal Crosta tenien el costum, les nits d’estiu, d’encetar una síndria grossa, per recollir i guardar les llavors. Així doncs, calia fer la convidada a tot el veïnat... i tots hi participàvem!

Recordo que, a l’hivern, si havia plogut i la llenya era mullada, costava molt encendre el foc a terra. Com que la meva mare era a la plaça, nosaltres agafàvem

Treballant la terra amb el

cavall Moro, l’any 1956


un tros de carbó, amb la pala de ferro, i anàvem a casa la tia Victòria, o de la Marieta dels Bassolas, per posar el carbó al seu foc. Quan teníem la teia ben encesa, amb la pala, tornàvem a casa i, tot ventant, era més fàcil fer-se l’esmorzar amb el fogó de carbó. Tot això, abans d’anar a l’escola.

Quan la meva tia Rosita treballava en torn de tarda, ella venia a llevar-nos. Ens pentinava les llargues cues a la meva cosina –la seva fi lla– i a una servidora. Però, si no podia venir, tots quatre ens havíem d’espavilar.

Els meus pares, gràcies al seu bon caràcter i senzille-sa, van fer molt bones amistats a Gavà. A més del veï-nat, teníem relació amb les famílies del Miquel Celma, els Planas, els Gener i Palou, l’Agustí Faura, els Cregut Mañez, els Cabané Forgues, els Teixidor Alsinet... Aquests darrers eren arbequins, i havien vingut a Gavà poc abans que nosaltres. També teníem relació amb el Narcís Sanfeliu, de cal Moliner, i batlle de Gavà.

D’aquest en guardo un original record, que va regalar al meu pare com agraïment: com que sabia que el meu pare era un fumador empedreït, li va portar un cigar molt gran, amb una vitola amb els tres colors andorrans. Ell tenia una lleteria al carrer de Sant Pere, i la vaqueria la tenia situada al començament del carrer d’Artur Costa, on els de cal Moliner tenien una casa pairal amb una gran era enrajolada, que avui és el carrer de la Fassina del Moliner, denominat així en record d’aquesta ubicació. Doncs en Narcís San-feliu havia demanat al meu pare que el meu germà, en Josep Maria, anés dos dies a munyir les seves vaques, perquè s’havia de desplaçar a Andorra per afers de l’Alcaldia.

Bons amics també van ser els veïns Josep Parella-da i la seva esposa, Trinitat Ventura, amb el seu fi ll Joan i un cunyat solter, el Salvador. Eren parents de la família Tutusaus Ventura, que tenia una bodega just al davant de casa seva, per mediació dels quals havien comprat aquesta propietat al senyor Huguet Ferriol, antic propietari, com hem esmentat en un dels primers capítols. La paret que separava la seva propietat de la nostra, on teníem les fi gueres de moro,

tenia recolzades dues escales de fusta, una a cada banda, de manera que anàvem d’una casa a l’altra sense haver que sortir al carrer i fer la volta.

Després de la desgràcia, a les bones amistats acaba-des d’esmentar s’hi van afegir les monges agustines, la família Marcó Cabré, el matrimoni Joan Sarrió Agusil i Josefi na Calle Zapata, que el 1950 van arribar a Gavà i van instal·lar una petita fàbrica de mitjons, situada al carrer de Castelldefels. La seva casa, que encara existeix avui en dia, tenia unes fi nestres que donaven a la nostra fi nca. L’home sempre hi treia el cap, i era molt xerraire: sempre s’interessava pel que sembràvem o senzillament preguntava què fèiem. Com que no coneixien a ningú del poble, volia fer amistats. Els diumenges, sortint de missa, venien a casa, a comprar fruita i verdura. Aprofi taven per seure una bona estona, conversant sobre qualsevol tema. Ell tenia una malaltia incurable al peu esque-rra, i caminava amb difi cultat. No podia estar dret gaire temps.

Els estius venia una neboda de la senyora Josefi na, la Margarida, que era més o menys de la meva edat. Era de Madrid, i aquí va aprendre català. Passats els anys, els seus oncles, ja jubilats, van viure a la residència de Sant Llorenç, ubicada dins del que havia estat l’antiga fi nca de la Boada. Ella va venir a visitar-los fent es-tada a casa meva, i l’amistat encara avui continua.

A banda dels amics i veïns, mereixen menció espe-cial les persones que van passar per la Boada per treballar. Al llarg de tants anys, són moltes persones. Recordo l’Anton Perellada i el Rafael, molt treballa-dors i més bones persones, tots dos de Viladecans. També els germans Becerra: el Joan, la Carmen i el Francisco –el tio Paco–, en Ramon Gil, gendre dels amics arbequins, el José Garcia, l’Elvira Estrada, la tia Narcisa, la Maria Melgar, la Mari Sánchez, la Felisa Berga, els germans Quimet i Ramon Garcia Puig, amics des de la infància, a més dels matrimo-nis esmentats anteriorment, pares dels fi llols. Són moltes persones que cal tenir present i recordar-les, malgrat que moltes ens han deixat.

Amb la Lina Catalán, de

Mequinensa, collint pèsols a la

fi nca, l’any 1953.


Fer de pagès a la Boada. Els conreusEls conreus es distribuÏen per tota l’heretat en un ordre perfecte. En tres quartes parts de la fi nca, hi plantàvem la verdura més comestible, com ara les patates, de les quals en fèiem dues collites l’any. També hi teníem plantes que necessiten canya alta, com ara el pèsol, o la mongeta tendra, en diferents varietats –carall, facciosa, perona, mig dol i ganxet, aquesta darrera collida seca per vendre com a lle-gum. També, de mitja canya, teníem tomaqueres, pebrots, alberginieres, i la mongeta tendra del cuc, de què, un cop collida, se’n feien tres tries (la més petita era la varietat més cara). En aquest sector hi havia també les plantes terreres, com ara melons, cogombres, carbassons, moniatos, raves, enciams, cebes, faves, carxofes, espinacs, bledes, cols (segons la temporada), bròquils de diferents varietats (verds o lilats) i colifl ors. Abans de collir-los, se’n seleccionava la pinya més maca. Pel que fa a cols i colifl ors, que no tenien llavor directa, en el moment de collir-les es plantava una canya al costat de la planta, que indicava que es deixava per reproduir. Acabada la collita, la planta envellia a terra, i feia una bonica fl or de color groc, d’on sortia la llavor que germinava. Després de collir-la, assecar-la i posar-la en remull uns dies, passava a ser plantada a l’hivernacle.

La resta de la fi nca, del barri al porxo cobert tocant a la casa, era la part més resguardada. Allà teníem els hivernacles amb rondó, una terra especial molt esponjosa, que facilitava un ràpid creixement de les llavors. Els compartiments dels hivernacles tenien tanques de vidre movibles, per regular la producció d’escalfor o resguardar del fred, si calia.

Com que sempre quedava romanent de planter, anàvem a casa del nunci del poble, perquè fes el pregó per ven-dre el que sobrava. Era un altra manera de fer uns dine-rons d’una llavor germinada que ja no necessitàvem.

Dins la fi nca, a la part que donava al carrer de Cas-telldefels, hi havia els arbres fruiters. Per tant, allà, la terra no donava tant rendiment. Era destinada a semblar alfals i algun cereal. Quan vam tenir terra

de les Sorres, allà vam sembrar-hi els cereals, i vam reservar la Boada per a conreus més productius.

Tornant als fruiters, a més dels caquiers (de dues varietats), teníem presseguers de la varietat gavaig, que es collien pels volts de sant Jaume. També teníem albercocs, tres varietats de prunes (la vermella, co-neguda per santa Rosa, la groga japonesa, i la de co-lor verd –la més selecta– clàudia), dues pereres de la varietat castell –una fruita petita però molt gustosa–, dos cirerers, dos nesprers, i uns quants magraners que estaven plantats al costat del barri d’entrada a la fi nca, tocant els hivernacles. Davant de la casa teníem dos llimoners, un arbre de marialluïsa, un de fl or de saüc, lilàs, roses, lliris i geranis, amb menta, que creixia sola quan venia el temps de les faves.

A la paret mitjera que donava a la propietat del senyor Lluís Huguet i la fàbrica d’electricitat de la FECSA, teníem les fi gueres de moro, els fruits de les quals també veníem, amb bona acceptació, tot i que eren de mal collir per les doloroses punxades que produïen. Les veníem per dotzenes, tal com es collien, i més cares si les volien pelades.

Nosaltres no sembràvem api, espàrrecs, porros, sín-dries ni pastanagues, perquè son plantes que volen estar soterrades en un terra més suau i, en aquest cas, les sorres eren, i segueixen sent, el lloc ideal.

La dècada dels anys 1950-60 va ser molt bona per a nosaltres: després de molt treballar-hi, la terra va donar els seus millors fruits.

El meu germà i jo, amb la meva

fi llola Pepita Becerra i el seu

oncle tio Paco, amb el Tom i

unes carabasses collides a la

fi nca. Any 1956


Eines de pagès. Viure de la terra. ConservesTeníem quatre carros; el de la bóta d’aigua, el de la bóta de la bassa, el de trabuc (aquest tenia una fusta travesada davant del carro, a manera de palanca, que es podia treure i llavors el carro s’abocava enrere, per descarregar-lo fàcilment), i el normal i de tot ús, per carregar les verdures, anar a plaça, pujar a Bruguers o anar un dia a les Sorres. Tots portaven una placa de llautó clavada en una fusta amb el número de registre, de manera que estaven legalitzats pagant una quota anual a l’Ajuntament. També portàvem una llum a la part dreta del davant, per si es feia de nit. No recordo si era amb llum de carbur o d’oli.

Al porxo teníem moltes eines: aixades de diferents usos, volants i dalles per a la sega, arpiots de dos i tres pues, rasclets de diferents mides, una corda per ratllar, amb dues pues que es clavaven d’una punta a l’altra del terreny de manera que, seguint la corda, quedaven els cavallons perfectament arrenglerats, arades de diferents usos, dues portadores, galledes, i una bàscula per a la venda a l’engròs. També teníem caixes i cistells de totes les mides, alguns folrats amb sac, que s’usaven per collir la fruita més delicada.

Teníem una maça, i tascons de ferro, que s’introduïen a les soques de la llenya per trencar-les i faciliar-ne el trasllat al foc a terra. De fusta també, teníem uns es-clops, fets d’una sola peça, per treballar en llocs humits.

Però els dies que plovia, de bon matí, ens posàvem unes xiruques (calçat de goma de color negre). Ens posàvem aleshores un sac al cap en forma de capu-txa, i anàvem a cercar cargols per tota la vora del camp. Els posàvem a dejunar en una cargolera de vímet i, passats uns dies els veníem a la plaça.

També teníem borrasses, sacs, i una màquina de desfer panís (blat de moro) i un corró, que era una pedra rodona que s’enganxava a l’animal i es pas-sava per la terra després de llaurar, per aixafar els terrossos que produïa l’arada. El corró devia pesar uns cinc-cents quilos i, si no era arrossegat per un animal, era impossible bellugar-lo.

El meu pare havia ideat una arada giratòria de mitja

lluna, tot amb una mateixa peça, que feia molt bon treball. Li va fer un amic seu d’Arbeca que era ferrer d’ofi ci, en Ramon Ribes. Un pagès de Gavà, que va veure la utilitat de l’arada, va demanar si l’amic podia fer-ne una d’igual. Tant va ser l’èxit, que sovint havia d’escriure a l’amic arbequí que, complagut, va tenir una bona demanda. Fins i tot va assignar al meu pare una comissió econòmica per cada aparell que venia. Les arades les enviava en tren de mercaderies i el Mi-quel, cap de l’estació de Gavà, l’avisava i el meu pare hi anava amb el carro a buscar-la. Per a ell era una sa-tisfacció que un ferrer del poble tingués bones mans.

Nosaltres, com que no anàvem amb carro a vendre les verdures al Born, no teníem ocasió de passar per l’Hospitalet, on hi havia els femetaries, com feia la resta de pagesos. No obstant, com que teníem moltes bèsties –a més de les vaques– ja recollíem el fem necessari, i també aprofi tàvem el buidat d’altres basses o pous negres del poble, com explicarem més endavant. També gastàvem adobs del Sindicat de Pagesos del carrer de Sant Pere –que durant un temps havia estat presidit pel meu pare mateix–, i on tota la pagesia es proveïa del que era menester. Allí compràvem sofre, nitrat, guano i sulfat de ferro. Al-guns adobs eren líquids, i calia desfer-los, mesurant l’aigua molt adequadament, perquè eren verinosos. No es podien tocar amb les mans. Es desfeien en una portadora i, des d’allí, s’omplia l’ensulfatadora, un dipòsit de llauna que es penjava a l’esquena, com una motxilla. Tenia un mànec per accionar-lo amb la

El meu germà esmolant la

dalla, el 1950


mà, amb què es manxava la mescla per mullar les plantes, sempre per la part de dalt.

També compràvem al Sindicat la sal per al cavall. Era una bola com una pilota de futbol, massissa com una pedra. Se li posava a la menjadora i l’animal l’anava llepant fi ns que s’esgotava. Durava molt de temps, perquè l’animal mateix sabia quan necessitava sal. Els cavalls són animals molt intel·ligents i dòcils. Els nostres sabien anar fi ns a la portadora per beure aigua sols, sense lligar-los.

En relació a les eines de pagès, recordo un altre fet que va passar un vespre, quan s’havia acabat la jornada, que el meu pare es disposava a esmolar la dalla de segar. Assegut a terra, va posar el tascó de ferro per apuntalar-la, amb tan mala sort que saltà un minúscul tros d’acer de la dalla que se li clavà a l’ull. Davant d’aquell dolor tan terrible, el metge, el senyor Fernando Saurí, va dir que ell no hi podia fer res. Vam passar la nit sense que ningú dormís i, al matí a primera hora, la meva mare, en taxi, el va por-tar a l’Hospital Clínic, on feia pràctiques de medicina el fi ll dels amics que venien a casa per la matança del porc. Ell va localitzar un oftalmòleg, que el va operar d’urgència, sense cap preparació. Ja us podeu imaginar el neguit de la meva mare fi ns que va sortir del quiròfan. Com que no es podia traslladar a casa pel sotragueig que suposava, i tampoc hi havia llit per quedar-se a l’hospital, el bon amic se l’emportà a casa seva, al carrer Major de Gràcia. Allà, amb els seus pares, va estar vuit dies, i el va cuidar amorosa-ment fi ns que va tornar a casa completament curat,

gràcies a aquells bons amics, que van demostrar-nos una ferma amistat. Des d’aquella data, el meu pare va haver de portar ulleres per llegir i escriure. Havia perdut visió de l’ull dret.

La fi nca, a fi nals dels anys quaranta, lluïa en tota la seva plenitud. De fet, algun cop, si venien les collites molt seguides per la bonança del clima, ni tan sols donàvem l’abast per anar a vendre el que collíem a plaça, i havíem de fer la venda directament al camp.

També veníem a uns majoristes de Sant Boi, que compraven a l’engròs. Venien, i es quedaven una porció de tomaqueres, o el que hi hagués a punt de collir. Calculaven el pes o pagaven a tant la mata; hi havia fruits que es venien per quilos. Una vegada contractat el preu amb el típic estira i arronsa, venien tres cops a la setmana amb un camió i personal per collir i encaixar, si calia. Nosaltres cobràvem abans de començar la collita, i teníem l’obligació de regar les plantes fi ns que donaven per acabada la collita. Quan ells marxaven, recuperàvem el terreny per arrencar les mates i procedir a una nova sembra.

Teníem dues varietats de caquis que collíem el mes d’octubre. Els veníem a la plaça per unitats. Els diners que ens proporcionaven els posàvem en una guardiola de terrissa que trencàvem en acabar la collita, a fi nals d’any. Aquells diners, que representa que venien de més a més, els destinàvem a comprar alguna cosa especial: un any un matalàs, un altre la meva primera bicicleta, la primera nevera de gel... La guardiola la trencàvem de manera que la poguéssim

«Teníem dues varietats de

caquis que collíem el mes

d’octubre. Els diners que ens

proporcionaven els posàvem

en una guardiola de terrissa

que trencàvem en acabar

la collita.» En aquesta foto,

amb la meva mare obrint la

guardiola l’any 1952

Moltes persones venien a

treballar a estones o per

hores a la fi nca. A la foto, Pere

Moyà, el tio Paco Becerra,

Josep Maria Balsells i Anton

Parellada, l’any 1955


aprofi tar per fer-la servir l’any següent, i així anàvem fent fi ns que no es podia apedaçar.

Les patates petites, arrels de moniato, tomàquets menjats pels cargols; tot el que no es podia vendre, es bullia per pastar-ho amb segó, i l’aviram del corral li feia una bona rebuda. Les puntes de les faveres, que eren tendres quan les arrencàvem, les donàvem als conills i a una cabra que teníem per al consum de la llet. Quan el meu pare cremava brossa, la bra-sa s’aprofi tava per coure patates amb pell, i fèiem escalivada per sopar.

La recollida d’ous del ponedor es feia matí i tarda. Tot el veïnat venia a comprar-ne. Durant el dia, la porta de casa no es tancava i, si més no, entraven pel barri de ferro. Els diumenges i festius, sempre n’hi havia que es deixaven alguna cosa, o bé els arribaven con-vidats, i venien a corre-cuita a comprar un conill, per exemple. Matar-lo i espellar-lo era qüestió de minuts. Teníem un ganxo penjat a la fi guera per a aquest menester. La sang, la posàvem en una tassa, tot i que la majoria no la volien, i la pell ens la quedàvem i la penjàvem per assecar. Els dimarts, que hi havia mercat, acostumava a passar la pellaire, que les comprava a canvi d’agulles de cosir, imperdibles, fi ls, beta blanca i negra –perquè en aquells anys es cosia a totes les cases. També acostumava a bescanviar les pells per agulles d’arrissar els cabells i llumins.

Els dissabtes a la tarda passava una dona que vivia a la font del Ferro. Li dèiem la Bogeta, i era molt popu-lar a Gavà. La dona venia colònia a granel, i també li compràvem la llavor de puça, unes petites llavoretes que la meva mare feia bullir, després colava i, quan es refredaven, quedaven convertides en una pasta tan espessa que, estesa amb l’ajuda d’un raspall de dents gastat, servia de fi xador per al cabell. També compràvem brillantina, però en menys quantitat, per-què, quan s’acabava, la mare ens posava unes gotes d’oli del setrill de la cuina... Tota una comoditat.

La batuda de les mongetes seques, la fèiem a casa, com es pot veure en algunes fotografi es però, si era gra, anàvem a l’era del moliner que, de fet, quedava molt a prop. També queda una fotografi a amb l’àvia

Teresa i el cavall Moro durat una batuda, de l’any 1947. Amb tot això, vull dir que els meus pares sabien treure profi t de tot, que a casa no es llençava res! Així, amb molt de treball, podíem viure i ens sentíem feliços.

Al fi nals del mes d’agost, quan feia molta calor, ve-nia la madurada dels tomàquets. Tots els pagesos en collien, per aquelles dates. L’abundància feia impossible vendre’ls a bon preu, fi ns al punt que es venien per caixes per al consum de les bèsties que es criaven a les eixides de les cases.

Nosaltres, per aprofi tar-los, fèiem conserva casola-na, a la manera i costum del meu poble. Les dones que teníem a treballar al camp, les fi lloles, que eren jovenetes, i les seves mares, a la tarda, amb tota la família, instal·lades sota la fi guera per protegir-nos de la calor, hi participàvem pelant els tomàquets, i tallant-los a petits bocins allargats per facilitar el treball d’omplir les ampolles de gasosa, cervesa o cava que arreplegàvem durant tot l’any. Teníem un bastó de vímet per apretar el tomàquet ja dins de l’ampolla, perquè, si no s’apretava, després de la bu-

Amb l’Andreset Coso Catalán,

collint melons, l’any 1955.

«...queda una fotografi a amb

l’àvia Teresa i el cavall Moro

durat una batuda, de l’any

1947.» A l’era enrajolada de cal

Moliné, situada al costat de la

fassina


llida quedava l’ampolla mig buida, i no era acceptable per a la venda. Els taps de suro, que compràvem per dotzenes a la ferreteria Capelleras de la Rambla, es bullien i, encara calents, els fèiem servir per tapar les ampolles. Lligàvem els tap d’una manera artesana, amb fi l gruixut de cànem de dos caps, perquè no se n’escapés cap. Després, posàvem un tros de sac al fons de la caldera, i hi posàvem les ampolles plenes i tapades per bullir-les durant quinze minuts. Quedava així feta la conserva. Mentre es refredaven, posàvem un altra caldera a bullir, i així succesivament.

També fèiem la varietat de tomàquet, albergínia, i pebrot verd i roig tot barrejat, la clàssica samfaina sense pelar, tot natural, sense sal... Anys més tard, ens vam modernitzar: les ampolles, que seguien sent de gasosa, les portàvem a casa del Ramon Torner. Ells, que havien tingut una fàbrica de gasosa, tenien la màquina per tapar les ampolles amb xapa. Els la vam demanar i així les vam acabar tapant. Teníem una parròquia assegurada cada any. Veníem les ampolles amb la conserva a un duro, però calia que tornessin a canvi l’ampolla buida. Era una conserva de primeríssima qualitat.

Però no s’acabava aquí l’aprofi tament del producte. A les dones que feien la conserva calia pagar-los el jornal, encara que no treballessin al camp. Com que els tomàquets, quan es collien, ja eren madurs, tenien molt de suc. Amb paciència, l’anàvem colant, per separar-ne les llavors. Aquestes, posades en una borrassa al sol, les deixàvem assecar els dies que fessin falta. Una vegada seques, les anàvem a vendre a Barcelona. El Cultivador Modern, Can Fitó o Llavors Nonell eren els compradors habituals. Ens coneixien de molts anys com a clients compradors d’altres va-rietats de llavors. Total, que de cent grams de llavors seques de tomàquet (pesen molt poc), ens donaven cent duros, que en aquells anys cobrien les despeses de fer la conserva, i encara teníem guanys.

El costum de fer conserva també s’estenia a la fruita. Si madurava tota al mateix temps, i no es podia guar-dar se’n feia una conserva. Com que la quantitat era més escassa, no la posàvem a la venda, sinó que la deixàvem per al consum familiar i algun compromís.

La bóta de l’aigua i el carro de la bassaEntre el 1945 i el 1950, havia arribat a Gavà molta gent valenciana i de més enllà, cap al sud, que venien per cercar una feina. Molts passaven per la Boada a demanar feina a hores. La majoria treballaven a les fàbriques locals en torn de nit, matí o tarda, i la proximitat de la fi nca dins del poble per fer unes ho-res de més i guanyar un sobresou era molt valorada. No havien d’anar a les Sorres ni fer una hora de camí a peu i una altra per tornar, després d’una jornada de treball. Aquells homes necessitaven guanyar uns diners extres per tirar la família endavant.

A més, si plovia, no es mullaven, perquè al costat de la casa hi havia un gran porxo per aixoplugar-se, podien fer una altra feina, i d’aquesta manera tenien el jornal segur. Així doncs, quan plovia, feien anar la màquina de desfullar les panotxes del panís, greixaven els carros, esmolaven les dalles de la sega, apilaven palla, o partien llenya. Les dones, per la seva banda, amanollaven manats de ceba tendra o raves, si hi havia hagut temps de collir-ne. També es dedicaven a cosir i apedaçar sacs i borrasses... De feina n’hi havia per a tothom, i acostumàvem a reservar aquestes tasques per als dies que no es podia treballar a l’aire lliure. I encara en va sortir una de nova: la bóta de l’aigua i la bóta de la bassa.

Per aquells anys, a les cases (la majoria, de planta

Amb la fi llola Pepita Becerra, al

costat de les panotxes del blat

de moro posades a assecar,

l’any 1953


baixa), no hi havia aigua corrent, i calia anar a la font. L’aigua era del pou, boníssima, i tenia unes condici-ons de netedat garantida. L’oferta va ser tot un èxit. Si feien obres, si volien omplir un safareig, si volien cuinar... El meu germà repartia l’aigua i cobrava per fer aquell treball. També en portava al cementiri: Pere Pla, el paleta que en va estar molts anys al capdavant com a encarregat, anava a l’Ajuntament i des d’allà trucava per demanar aigua, i sempre anava amb urgències, per no tenir els operaris aturats. El meu germà, quan rebia l’encàrrec, deixava el que estigués fent en aquell moment, i hi anava tot se-guit. Aquests serveis especials els apuntava en una llibreta i, quan en tenia vuit o deu, feia una factura i anava a l’Ajuntament a cobrar, millor dit, la presenta-va i cobrava al cap d’uns dies. Tantes vegades fèiem el servei, que els nostres cavalls sabien el camí del cementiri de memòria, per les moltes vegades que hi pujaven la bóta de l’aigua per als paletes que tre-ballaven fent nínxols.

Tot seguit va venir la demanda de les mestresses de casa per treure la bassa dels pous morts, que nor-

malment hi havia a les eixides o la cuina de la planta baixa. Juan Becerra, un dels treballadors que venia a fer hores, es va interessar per fer aquest treball, sempre en dissabte a la nit, ja que no es podia fer de dia. L’home va buscar un ajudant de confi ança i, sota la seva responsabilitat, es va pactar que la bassa l’abocarien a la nostra fi nca, a la parcel·la convin-guda pel meu germà. D’aquesta manera, nosaltres teníem l’adob de franc. Aquest adob, juntament amb el que trèiem del nostre propi bestiar, feia que no ens calgués anar a buscar fems a l’Hospitalet, com s’acostumava a fer en aquells anys, amb la pèrdua de temps que comportava, la pudor tan insuportable que feia, i la despesa que representava.

Els dos homes que treien la bassa eren prou de confi ança per deixar-los el cavall, el carro, la bóta i les galledes. En fi , que aquella associació va ser una bona pensada per les dues parts. En acabar el desagradable treball, els homes deixaven el cavall a la quadra, els estris al seu lloc, tancaven el barri amb la clau, que deixaven sota la persiana de la fi nestra de la cuina que donava al carrer. El Juan ens estava molt agraït, i mai tenia un no a l’hora de treballar, en-cara que fos diumenge, per anar a la plaça el dilluns. Tan bona va ser la relació amb ell, esposa i germana que, quan van tenir el primer fi ll, una nena, i el segon, un nen, van voler que el meu germà i jo en fóssim padrins, ja que aquí no tenien ningú de família. Així es va establir un lligam familiar que avui, passats seixanta anys, encara sortosament perdura.

També he d’esmentar el matrimoni Pruden i Lucía, amb els pares d’ella, l’abuelo Frediano i la senyora Tomasa, com els dèiem, que van treballar molts anys a la Boada. Aquest matrimoni val·lisoletà tenia dues nenes i aquí, a Gavà, van tenir tres fi lls més: l’Alexandrina, la Pilar, la Teresa, la Lolita i el César. La tercera, la Teresa, la vaig apadrinar ofi cialment, però resulta que, de fet, jo he estat la padrina de tots. Han estat i són una família per a mi. Tots van donar els pri-mers passos a la Boada. Les mares venien a treballar a les tardes, mentre ells jugaven dins del galliner, que era cobert amb fi lferrada, amb els gats i els gossos, o

Ramon Garcia i el meu germà

traient bassa del pou mort de

la Boada, l’any 1951


jugaven pujant al carro o bé al cavall, i passejant-los amb l’arada, quan s’aplanava la terra, mentre feien de pes per aixafar els terrossos. Tots anàvem al col·legi de les monges, és a dir, que en la pràctica no sortien de casa, i més d’un es quedava a dormir. No volien marxar perquè podien jugar i tenien molt d’espai, a diferència de l’estretor de les cases on vivien.

Han passat els anys, però l’estimació continua, i tots tenen un bon record d’aquells anys. La meva mare era, per a tots, la seva iaia, ja que les pròpies àvies no les van conèixer. Malauradament, tres ens han deixat, però segueixo mantenint una relació familiar amb tots els que queden, i compartim les festes: ca-saments, aniversaris, festes nadalenques. Tot val per reunir-nos. Sempre compten amb mi, i el record de la Boada és, i serà sempre, present per les moltes vi-vències passades al llarg de tants anys. Passats més de cinquanta anys, la família s’ha engrandit. Ara tots són casats i amb fi lls, i fi ns i tot alguns són avis, però jo continuo sent la padrina, per a tots ells. És per això que, a les fotografi es familiars dins de la fi nca, sovint s’hi poden veure criatures. Em sento acompanyada, i puc dir que són part de la meva família.

La «piscina» de la Boada

No puc dir els metres quadrats que tenia, ni els litres que encabia, però feia dos metres de profunditat. Era una bassa quadrada, amb capacitat per regar tota l’extensió de la fi nca. D’aquella bassa de la Boada tinc molts records perquè, a més del dipòsit d’aigua per regar, era també una magnífi ca piscina.

Durant els anys de joventut, fou l’esbarjo de les nostres migdiades d’estiu. Amb una colla d’amics gaudíem del bany. Els primers anys eren els amics del meus germans, Damià Asensio (de sobrenom Sabater), el fuster Esteve Ràfols, el Carles Nevado i l’Agustí Faura Badia, futbolista, que en aquells anys jugava al Sabadell.

Passat l’any 1950, el grup d’ amics anà augmentant, perquè nosaltres portàvem dol i no podíem sortir de casa. Era una manera de passar el temps amb els amics sense sortir. Ja no érem tan joves, i s’hi afegiren els germans Ramon i Jordi Bové Guitart, el Jaume Amat (alguna vegada havia vingut la seva dona, la Rosita Mata), i el Josep Soriano Jané, i les quatre dones, la Teresa Faura, la Teresa Badia, co-sina dels germans Faura, la Rosita Aguilar, promesa i futura esposa de l’amic Agustí Faura, i jo mateixa. Tots junts gaudíem del bany, com si fos un privilegi exclusiu. En acabar el bany, mentre preníem el sol per assecar-nos, anàvem a collir un parell de melons, que ens menjàvem en un tres i no res entre tots, com em recorda l’amic Carles Nevado quan el trobo de vagareig per la ciutat. Em fa una forta abraçada i sempre surt el record de la bassa. És un dels amics que ho poden testimoniar.

En una ocasió l’amic Faura va venir acompanyat del seu amic i company d’equip Marcel Domingo (1924-2010), porter de l’Espanyol, equip en què l’Agustí va jugar quatre temporades, durant les quals, el 1953, va guanyar el Trofeu Zamora. Domingo era nascut a França, d’avis valencians, i parlava el català amb fa-cilitat. Recordo que vam passar una jornada gaudint del bany tots junts amb el record d’unes fotografi es que han deixat memòria d’un dia feliç.

El meu germà petit dalt del

cavall, l’any 1947


També en una altra ocasió, en ple hivern, amb l’amic Faura vam rebre la visita del famós entrenador Ricard Zamora, a qui vam obsequiar amb productes del camp. Tinc unes fotografi es amb ell passejant per la fi nca, collint espinacs i omplint un gran cistell. I dic que devia de fer fred, perquè en Zamora hi apareix molt abrigat i amb barret.

A més dels amics, la bassa rebia visitants inesperats. Més d’una vegada, el meu pare havia empaitat amb una canya la canalla que s’enfi lava pel pont de ferro que hi havia a la riera de les Parets, enganxat just a la paret de la fi nca, perquè usaven el pont de trampolí i llençaven pedres als peixos de colors que hi havia, que no molestaven per res. Com que eren joves, sal-taven de pressa a la bassa, mig despullats, traient-se la poca roba que portaven. El meu pare, després de l’enrabiada, els havia de tirar la roba a la riera... Però també feien maleses, tiraven llaunes buides, canyes... En alguna ocasió havien obert les dues comportes de l’aigua, deixant que la bassa és buidés. I l’aigua anava cap als últims conreus que s’havien regat –és a dir, cap a on o no calia– i provocava el problema

de no poder entrar a collir el fruit o, si més no, tenir difi cultat per fer-ho. També suposava un cost extra tornar omplir la bassa, hores i més hores amb el motor en marxa! Eren coses de jovenalla, però havien fet una malifeta sense proposar-s’ho.

Encara avui trobo alguns amics que em recorden ser protagonistes d’aquestes desfetes: el Ramiro Rossellò (de cal Músic), l’Antonio Pascual, els Germans Pugés (Carlistons), el Pere Marrugat, el Joan Virgili, el Pere Al-caraz, el Joan Bassoles (Ninà), el Josep Casademunt....

En aquells anys, al costat de l’església, prop de la riera, no hi havia cap carrer, sinó que era un camp d’ametllers propietat de la família Fuentes Cortés (de cal Fuentes del carrer de Sant Pere), que per raons hereditàries estava abandonat. A la paret que donava a l’església, enmig de la bassa, hi havia una roca enganxada que feia de trampolí per als banyistes afi cionats. D’aquesta roca, a temporades, en sortia aigua. Segons alguns indicis, aquesta aigua venia de la mina de can Tries, que antigament hi passava pel costat, però mai es va indagar. Nosaltres no la necessitàvem, perquè ja teníem el pou artesià.

El famós porter Ricard Zamora

i els seus dos nebots, amb la

meva família. Al centre, amb

ulleres, el xofer del seu cotxe.

El nen és l’Andreset Coso, i qui

treu el cap darrera la meva

mare és el Ramon Garcia. La

foto és del febrer de 1955.

Prenent el sol a la bassa, amb

la Rosita Aguilar, promesa del

jugador de l’Espanyol Agustí

Faura. La foto és del 1952, i es

pot veure la gran roca que hi

havia en un costat de la bassa,

d’on algun cop degotava aigua,

que diuen que venia de la mina

de can Tries.


Mai ens va mancar l’aigua. S’omplia per mediació d’un motor elèctric de molta potència que pujava l’aigua d’un pou artesià instal·lat a una considerable profunditat, on es podia baixar mitjançant unes es-cales de ferro enganxades a la paret lateral, bastant perilloses.

Recordo al senyor Vaghi, el pare del periodista i fotògraf, que havia vingut alguna vegada a fer una neteja especial i a greixar el motor, i com el meu pare romania al seu costat per vigilar que no tingués cap ensurt. El motor estava instal·lat en una caseta dins d’un porxo fet d’obra, al costat de la bassa que donava a la paret de la riera on hi havia el pont de ferro.

En moltes de les nostres fotografi es de banyistes a la bassa, entre els anys 1946 i el 1954, data en què es va inaugurar l’actual església de Sant Pere, es va captar, sense voler, el progressiu treball de la façana i el campanar de la nova església, imatges úniques que serviran de testimoni amb el pas dels anys.

L’any 1957 es van construir els blocs de pisos de la Cyrsa. Aquesta empresa va demanar-nos connectar la força elèctrica que necessitaven per treballar les grues durant el temps que duraria l’obra. En aquells anys, érem la connexió més propera –la llum venia de la fàbrica Serra Balet. Recordem que l’avinguda que ens separava de la fàbrica no era un carrer, sinó una riera, per on, en dies de pluja, baixava una considerable quantitat d’aigua. A ponent de la Boada

només hi havia dues cases, petitetes, que encara existeixen, fent cantonada entre el Passeig Maragall i l’avinguda de la riera de les Parets. Per travessar la riera, hi havia el petit pont de ferro a què m’he referit més amunt. Però, si pensem bé, quin sentit tenia aquell pont? Enganxat a la nostra paret, no tenia cap utilitat. Això és el que penso després d’haver passat tants anys.

El cas és que es va convenir que el gruixut cable de l’escomesa elèctrica per als nous pisos de la Cyrsa fos soterrat, per a més seguretat. Per passar-lo, van haver de girar uns quants metres, perquè per sota la bassa no va ser possible travessar. Amb aquest objecte, expropiaren temporalment una petita part de terreny que en aquelles dades estava sembrada.

L’empresa va pagar aquella desfeta, fi ns que la terra es va tornar a poder sembrar. I, a l’hora de valorar el que pagarien de consum elèctric, es va pactar que, a partir del rebut mínim que pagàvem cada dos mesos, la diferència seria abonada per la constructora, fi ns acabar l’obra, perquè nosaltres no podíem saber el que gastaríem d’electricitat. Depenia de la clima-tologia i, si plovia, era un estalvi important. A més, no totes les plantes necessitaven ser regades per igual. En qualsevol cas, vam sortir-hi guanyant. I val a dir que, en acabar l’obra, el gruixut cable elèctric va quedar soterrat per sempre, ja que no els sortia a compte tornar a pagar la desfeta.

Com a colofó d’aquesta explicació, només cal afegir que, en una de les visites que ens feien per pagar el rebut d’electricitat, vam manifestar als promotors de la Cyrsa que estàvem interessats a comprar un pis a l’edifi ci que estaven construint. I així va ser: en acabar l’obra, dos dies abans de posar-los a la venda, van venir personalment perquè anéssim a veure’ls i poder triar el que volguéssim.

D’aquesta manera, vam ser els primers d’adquirir en propietat dos pisos a la Cyrsa.

«...d’aquella bassa de la Boada

tinc molts records perquè, a

més del dipòsit d’aigua per

regar, era també una magnífi ca

piscina. Durant els anys de

joventut, fou l’esbarjo de les

nostres migdiades d’estiu.»

Quatre experts banyistes:

Agustí Faura, Jaume Amat (de

cal Cai), el meu germà i Jordi

Bové. Any 1953

«Tots junts gaudíem del bany,

com si fos un privilegi exclusiu.

En acabar el bany, mentre

preníem el sol per assecar-

nos, anàvem a collir un parell

de melons, que ens menjàvem

en un tres i no res entre tots.»

Carlos Nevado, el meu germà,

Damià Asensio i, ajupit, Esteve

Ràfols, l’any 1950


El col·legi de les monges agustinesL’any 1910, una delegació d’aquesta confraria s’havia establert modestament al carrer Major. Però, al cap d’uns anys, l’emplaçament va resultar insufi cient per a l’exercici de la docència, sobretot quan arribaren les primeres indústries, entre elles els tallers Roca, dels quatre germans Àngela, Maties, Martí i Josep.

La senyora Angeleta –de qui ja hem parlat abasta-ment– es va destacar molt aviat per les atencions que dispensava als necessitats, i al poble en general. Havent advertit les carències del col·legi del carrer Major, va decidir ajudar les monges edifi cant un gran centre més apte per al seu acolliment, dotat adequadament per exercir la seva funció, situat al carrer de Sarrià, prop de la carretera. I així feliçment va ser, perquè el nou col·legi va ser el preferit per les famílies del poble per a l’educació de les seves fi lles. Corria l’any 1925.

Però quan present i futur oferien bons averanys, arribà el terrible malson del 18 de juliol de 1936. Un cop d’estat de l’exèrcit que havia de durar quatre dies es va convertir en una bogeria general que va sacsejar tot el país en una guerra civil que durant quasi tres anys el va abatre amb enormes i generals sofriments.

Aquella malaurada lluita va comportar tota una reguera d’atrocitats. I així, vam haver de veure, impotents, com aquelles pobres religioses eren

expulsades del centre, sense altre motiu que ser precisament religioses, amb la prohibició d’exercir la seva tasca docent. Les monges foren acollides per famílies gavanenques fi ns al fi nal de la guerra. Una vegada acabada, sortosament, pogueren reprendre la seva dedicació, recuperant de nou la confi ança, i adhesió dels gavanencs. La congregació de monges agustines va poder tornar al centre del carrer Sarrià i, amb ànim i enteresa proverbial, reprengueren la seva funció educadora fi ns al cap d’uns anys.

Sobrepassats els anys 50, de nou el centre docent de les agustines va tornar a evidenciar falta d’espai, per l’augment de criatures al poble. Conscient d’aquesta palesa necessitat, com feu al principi, l’altruisme de la senyora Angeleta va fer que tornés a intervenir i, com sempre, va decidir construir un altre centre amb la capacitat sufi cient i mitjans per atendre àm-pliament, i de forma defi nitiva, la creixent població escolar d’aquell moment, i la futura.

Recordem una vegada més que, durant la revolta, dins de la fi nca la Boada s’havia construït una granja avícola. Després de la guerra la senyora Angeleta en va recuperar la propietat –de fet, sempre havia estat seva. Per això, quan la senyora Angeleta ens va renovar contracte d’arrendament, va separar de la fi nca aquesta porció de terreny. I, en aquella part, on des de temps enrere no s’hi feia res, l’any 1953 decidí edifi car el nou col·legi de les monges agusti-nes. La parcel·la era l’emplaçament ideal: davant de l’església parroquial i al centre del poble.

Tot i que per a nosaltres era tenir un regueram de gent dins la fi nca durant el temps que van durar les obres d’edifi cació, per la proximitat a què teníem ter-ra sembrada (menys de dos metres) no vam posar-hi cap impediment.

Una vegada inaugurada la nova escola, el 17 d’abril de1955, vam estar més acompanyats. Hi havia 150 alumnes i, per entrar al col·legi, les criatures havien d’entrar pel nostre barri, o per la porta de ferro per on sortien el carro i el cavall. Ara, passats més de 50 anys, no es comprèn com un col·legi no tenia porta

«...l’altruisme de la senyora

Angeleta va fer que tornés

a intervenir i va decidir

construir un altre centre amb

la capacitat sufi cient i mitjans

per atendre àmpliament,

i de forma defi nitiva, la

creixent població escolar».

El nou col·legi de les monges

agustines, inaugurat el 17

d’abril de 1955, al mig de la

nostra fi nca. Al fons, a la dreta,

el Calamot.


directa al carrer, ni pati per jugar, però va ser així per-què hi havia un contracte signat, i no podien ocupar més terreny de la fi nca perquè estava arrendada.

Com he dit abans, els infants i les monges havien de passar forçosament per la porta del nostre barri. A l’hivern, que aviat es feia fosc, si nosaltres no havíem de sortir amb el carro i el cavall, el barri es tancava, i també la porta petita, tot just acabades les classes. Sovint, algunes monges (sempre anaven de dues en dues) havien d’anar a Barcelona, i de retorn trobaven la porta tancada. Com que no en tenien clau, havien de tornar enrere per entrar per casa nostra, passar per la cuina menjador, veure com sopàvem tot fent els comentaris del dia i, després que acabéssim el primer plat o el segon, les anàvem a acompanyar fi ns a la porta del col·legi, perquè eren molt porugues i els feia por travessar els conreus a les fosques. De fet, dins la fi nca, no hi havia cap pal de llum, i estava completament fosc. En canvi, nosaltres teníem una llanterna molt grossa per enllumenar el curt tram de camí. Això, com d’altres anècdotes, va afavorir l’existència d’una bona relació entre les monges i la família. Sovint, venien a collir julivert, o a estendre roba els dies de sol, perquè tampoc tenien estene-dors. També compartíem el telèfon amb les monges gratuïtament (teníem el número 260, encara ho recordo), fi ns que elles se’n van posar.

Durant uns anys, el col·legi fou dirigit per la mare superiora Concepció Salvià, la mare catalana, com li dèiem, perquè era de Bell-Lloc, un poblet prop d’Arbeca. Aleshores era poc usual tenir una monja catalana al capdavant d’un col·legi. La resta de la comunitat agustina era de Castella. Recordo el nom d’algunes monges d’aquella època: la Mare Teresa, Sor Àngels, Sor Trinitat Baños –la cuinera, a qui el meu germà havia batejat amb el nom de Mare Juli-vert, perquè cada dia venia a collir-ne–, sor Rosario, sor Lucia, Lluïsa Salvià –neboda de la mare Concep-ció–, la Carmen Gil... Quan la mare Concepció rebia la visita del seu germà i nebot, venia a casa per dema-nar a la meva mare que els preparés una habitació, perquè dins del convent no podien pernoctar homes,

i venien a dormir a la casa nostra. L’allotjament su-posava sopar i dormir en una de les vuit habitacions de què disposava la casa, i eren rebuts com una fa-mília més. També venien a comprar verdura i fruita, i omplir els càntirs de l’aigua, sobretot a l’estiu, que sortia molt fresca.

A la petita capella que tenien dins del col·legi, els primer anys, els diumenges s’oïa missa. A les festes assenyalades, el meu germà hi anava a cantar. Li coneixien la veu perquè el sentien cantar al camp, mentre llaurava o collia fruita dels caquiers, que estaven plantants a tocar del col·legi.

Les monges no tenien pati ni esbarjo. Si volien pren-dre el sol, venien a l’esplanada que teníem davant de casa, mentre nosaltres, aprofi tant la bona hora, batíem les mongetes seques. Aprofi taven per venir a comprar o, simplement, per demanar unes fl ors dels rosers, lliris o geranis que teníem al voltant de la casa, per posar a la capella. En una ocasió van cridar l’atenció al meu germà, perquè, com que era a l’estiu, per treballar el camp, portava un Meyba, un banyador

La meva mare i jo, de dol, amb

la mare Carmen Gil, al mig,

i sor Trinitat Baños, la mare

Julivert, l’any 1951


tipus pantaló curt. Ell els va respondre que tenia molta calor, que estava a casa seva, i que si no volien veure’l ni sentir-lo cantar, que abaixessin les persianes. Va ser una petita incidència, que no es va tornar a repetir. Ni van abaixar les persianes. Durant tot l’estiu, quan ens banyàvem a la bassa i fèiem prou xivarri, no vam tenir cap problema. La bona relació va durar fi ns a l’enderrocament de la casa pairal, i encara més enllà.

Quan, a l’antic espai que ocupava la fi nca, es van construir els pisos del Congrés, elles van apropiar-se’n d’una part per ampliar del col·legi i dotar-lo d’un pati d’esbarjo del que tanta mancança tenien. El poble, amb els anys, havia crescut, el nombre de criatures en edat escolar també, i l’escola no podia seguir amb aquella estretor.

A dins del pati hi van quedar quatre caquiers que havia plantat el meu pare, ja que sembla que era la seva fruita predilecta. Quan venia el temps de la recol·lecció –fi ns i tot després que deixéssim de viure a la casa pairal– ens avisaven per què anéssim a collir la fruita, ja que consideraven que encara era nostra. Amb aquesta actitud, es mantenia la bona amistat dels vells temps. Encara que algunes monges ja no eren les mateixes, quedava el lligam i el record de divuit anys d’una bona relació. Van tenir aquest detall fi ns que van tallar els arbres per pavimentar el pati i construir la pista esportiva actual.

Passat uns anys, quan la meva mare havia desnonat la casa i vivia amb mi, les monges venien a visitar-la. També li van ensenyar a fer ganxet, als setanta anys. Ella anava i venia del col·legi per aprendre’n, i se’n va sortir molt bé. Va fer dues vànoves precioses, bosses de pa per a totes les meves fi lloles, draps de cuina, i puntes per aplicar als jocs de llit i tovalles...

Quan la meva mare va emmalaltir, jo no podia cuidar-la, perquè treballava a Cornellà, però les monges, aconsellades per una bona persona, es van oferir per cuidar-la a casa meva. Va ser designada la mare Carmen Gil, i en va tenir cura, durant tres anys, cada tarda, no cal dir que voluntàriament. La meva mare va estar molt ben cuidada. I si a la tarda tenia una monja, al matí va tenir un àngel, en la persona de la senyora Antonieta Colomé, vídua del senyor Mata, que vaig tenir la sort de trobar i contractar. Era una persona de vàlua excepcional.

La meva mare, a pesar de la seva malaltia senil, que va durar cinc anys, va ser una bona malalta, i va mantenir el bon caràcter i ganes de viure fi ns al fi nal. Va morir el 17 de novembre 1987, als 85 anys. En aquells anys, els difunts es tenien a casa i, al vespre, les monges van venir per resar el rosari de cos present, acompanyades de la família, amistats i veïns.

Va ser un llarguíssim favor que cal tenir present a l’hora de fer aquest escrit en què explico la història i els records que m’evoquen les monges agustines de Gavà. Jo, en canvi, només els podia oferir una caixa de fruita que em portaven del poble, o un ram de fl ors en una diada assenyalada. No podia fer-hi més.

Després de la mort de la meva mare, la mare Carmen Gil, molt delicada de salut, va ser jubilada, i va anar a viure a León on les agustines tenien la casa central de retir. A partir d’aleshores vam seguir l’amistat per carta i per telèfon. Estàvem comunicades amb ella i sor Rosario, i vaig tenir notícies del seu traspàs. Encara guardo unes precioses cartes que són tes-timoni de l’estima que ens vam tenir, i la recordaré per sempre!

«...els infants i les monges

havien de passar forçosament

per la porta del nostre barri.»

Paret de la fi nca amb la gran

porta de ferro que donava a

l’actual carrer de la Rectoria.

El temple fou acabat l’any

1954, i la foto és de 1958.


El grup benèfi c Art i CaritatAquest grup benèfi c va ser creat per un conjunt d’amics, entre els anys 1951 i 1952. Crec que es pot dir que va contribuir a marcar una època dins la història del nostre poble.

Tot va començar quan uns companys van visitar una amiga ingressada a l’hospital de Nostra Senyora de l’Esperança. Allí van recitar unes poesies, i dues d’elles van cantar una cançó, cosa que va causar bona impressió general. Aquests amics gavanencs eren en Joan Solé Margarit, la seva esposa, i les germanes Pepita i Flora Sanfeliu.

Mentre deixaven l’hospital, van tornar a casa fent comentaris sobre la bona impressió que havia causat la seva visita. Tot parlant, se’ls acudí que ho podrien repetir, en aquest i altres llocs semblants, i que així farien una obra de caritat cristiana digna de ser conti-nuada. Parlant-ne amb altres persones, se n’afegiren moltes de bona voluntat, com en Francesc Martí, la Conxita Moriche, la Conxita Cutillas, el matrimoni Muñoz Sanchís i la seva fi lla Maria Teresa, rapsoda infantil, el Pere Gavaldà, el Joan Estapé, el Silveri Campuzano, el Manel Campà, el Jaume Escofet, el

Jaume Colomé i el seu fi ll Miquel, en Salvador Ber-nadó, la Mercedes Cabo, i el meu germà, entre altes que no recordo. Tots ells formaren un grup benèfi c, i el denominaren «Art i Caritat». No es formalitzà mai, no tingué mai socis, i ningú estava obligat a donar-hi diners, tot era voluntari i informal.

Es començà anant a fer festivals als hospitals i asils de Barcelona, amb tren o autobús, segons convenia. Cada persona es pagava el viatge. Tots els compo-nents van col·laborar de bon grat, i el grup rutllava cada vegada més bé. Les actuacions a Gavà es feien al Centre Cultural, amb l’objectiu de recollir diners per a causes socials. El meu germà, junt amb el Jaume Escofet i la Mercedes Cabo eren el trio líric. Al seu programa interpretaven passatges de les sarsueles Luisa Fernanda, Cançó d’Amor i de Guerra, Los Gavilanes, etc.

Els mestres de música eren el senyor Ramon Raven-tós, director de la Societat Coral la Nova Igualtat, i Ramon Marcó, que en aquells anys dirigia la coral La Lira de Viladecans i que anys a venir dirigiria la Coral Sellarès de Gavà. També hi col·laboraven l’Adelita Duran i la Carme Amat, entre d’altres.

El meu germà i el senyor Marcó encetaren una bona amistat, fi ns que el segon va convèncer-lo que apren-gués solfeig i l’animà a comprar-se una guitarra per cantar a l’església de Sant Pere en dies de festa as-senyalats, com ara la Festa Major, la Missa del Gall, o algun esdeveniment relacionat amb l’església, on el mestre Ramon Marcó tocava l’orgue. Encara guardo fotografi es dels assajos que feien a les nits d’hivern, a la cuina de la Boada, amb els amics Enric Bernal i Àngel Batet. En el casament del seu amic Agustí Faura i Rosa Aguilar, per exemple, celebrat a l’ermita de Bruguers el dia 22 de juliol de 1957, acompanyat del mestre senyor Rarmon Marcó, el meu germà va cantar tota la missa, per a delit dels que tingueren el goig d’escoltar-lo.

El grup Art i Caritat va tenir una durada de vint-i-un anys. Es va dissoldre el 31 d’octubre de 1973, amb un important romanent a caixa que es va repartir entre

El meu germà actuant al

Centre Cultural en un festival

organitzat per Art i Caritat, el

29 de febrer de 1956. Al piano,

el mestre Ramon Marcó. Foto:

Jordi Vaghi


diferents associacions benèfi ques locals. D’aquest grup en nasqué la idea d’organitzar a Gavà la reco-llida d’ampolles buides de cava després de les festes nadalenques, recollida que encara avui segueix fent-se a Gavà per part de Càritas. En aquella època, amb una furgoneta o cotxe proveït d’altaveu, passaven pels carrers, fent la crida a la gent perquè tragués les ampolles al carrer. Tot el grup hi col·laborava, i no hi mancà mai l’ajut, ja que normalment es feia el matí d’un dia festiu.

La feina del meu germà –la pagesia– li permetia dedicar temps a fer moltes bones obres, en les quals va deixar empremta.

L’Agrupació Fotogràfi ca

Aquesta entitat que avui sortosament encara està en actiu va néixer l’any 1951 per una bona iniciativa dels gavanencs Josep Jané, Jordi Vaghi, Josep Bové, Feliu Casado i altres, que no recordo exactament. Ells van fundar amb neguit una entitat que, amb el temps, esdevindria tota una referència cultural.

Recordo el primer laboratori de l’entitat. Estava ubicat a la Rambla. En aquesta època s’hi va afegir el meu germà Josep Maria, i altres amics seus. L’any 1954, la seu es traslladà a una petita sala del Casino, just sota de les butaques conegudes com el galliner, gràcies a la bona voluntat del seu gestor, en Ramon Planas. Ben aviat van tenir amics que van afegir-se a l’oci cultural, i van ampliar l’entitat, entre ells l’Agustí Faura, el Francesc Català, el Pere Marrugat, el Pere Clerch, el Josep Callarissa i el Joan Mitjans. Tots eren tan bons que, amb el temps, aconseguiren primers premis en importants concursos locals i d’altres dins de l’estat Espanyol, i fi ns i tot premis internacionals. No recordo si pagaven quota mensual.

Crec que el propietari del local no els cobrava cap diner, i a més hi posava el consum elèctric. Les despeses de material divers que compraven a la centenària Casa Arpí de Barcelona eren pagades vo-luntàriament entre tots els usuaris d’aquell diminut espai, on es passaven hores i més hores tancats a les fosques, en un silenci total. En algunes ocasions, jo havia acompanyat al meu germà, i li feia de ajudant. Amb les pinces tombava els negatius just en el precís moment que ell em deia, i penjàvem les fotografi es humides revelades en un cordill, agafades amb unes pinces. Era tot un art, en aquells anys.

El meu germà va guanyar el primer premi del con-curs celebrat al Casino el mes de març de 1956, i li van fer entrega d’una copa –la primera que guanya-va–, amb la fotografi a que portava per títol «Font del Ferro». Era una foto familiar feta durant un dinar en aquell bonic paratge. La segona copa la guanyà l’any 1962, en un concurs amb tema lliure. Va ser amb una fotografi a en blanc i negre del temple de la Sagrada

«El meu germà va guanyar

el primer premi del concurs

celebrat al Casino». Foto: Jordi

Vaghi


Família de Barcelona, de nit, feta durant les festes nadalenques. La tercera copa la va guanyar amb el tema «Espàrrecs», durant el VI concurs de la Fira d’Espàrrecs, l’any 1964.

A casa nostra, a l’habitació més petita de dalt, va muntar un petit laboratori, per dedicar més temps a la fotografi a, una de les moltes afi cions que tenia. Això explica la gran quantitat de fotografi es que hi ha per casa, i que en donen constància. En tot moment, ell tenia la màquina preparada. Tenim fotografi es amb els animals de la casa, treballant la terra, dels castellers, dels banys a la bassa amb els amics, així com de les sortides de Caramelles, àpats familiars a casa, els Tres Tombs, la nevada l’any 1952 i i de la del 1962, actuacions del grup Art i Caritat, etc. Mol-tes tardes, a l’hora de la migdiada, l’acompanyava al laboratori, a fer còpies, que repartia generosament entre la família, fi llols i amistats. Va ser vicepresident de la Fotogràfi ca els anys 1963, 64 i 65.

Després del seu decés, en el XII Concurs d’Espàrrecs de l’any 1970, es va crear un trofeu amb el seu nom, per recordar aquell bon company que tantes hores havia compartit dins de l’agrupació gavanenca. El primer d’aquells trofeus el va guanyar en Julio Gon-zález, de Cornellà, marit d’una companya de feina i un bon afi cionat a la fotografi a, que per mediació meva havia estat incorporat a l’Agrupació.

Aquesta entitat, l’any 2001, va complir els cinquanta anys, i va editar un petit llibre de record, per mediació del bon amic Joan Mitjans Pons, de grat record, i que fa ben poc que ens ha deixat.

Crec que ha estat una sort tenir aquesta col·lecció de fotografi es, que el pas del temps ha fet valorar. Aquest any passat, per exemple, van servir per a l’exposició que va tenir lloc amb motiu dels seixanta anys de l’Agrupació, de la qual ens hem de sentir orgullosos, tot recordant les persones que van tenir la iniciativa cultural de fundar-la. Com és lògic, tot aquest historial el guardo amb molta cura, a disposi-ció de tothom, perquè les futures generacions recor-din com va ser el Gavà de principis del segle passat.

La Festa Major de Sant Pere

Des de després de la guerra, per Sant Pere, diada del nostre patró, es feien tres dies de festa gran. Al matí de la diada hi havia missa major, amb molta solemnitat. Després, tothom anava al Casino per gaudir del concert vermut a càrrec de l’orquestra local Bruach’s, dirigida per Pere Bruach, en què tots els components eren del poble, ben coneguts i estimats. Nosaltres no ens en perdíem cap, perquè el meu pare era un gran amant de la música. Tenia una veu preciosa, que havia heretat de la seva mare, i que també van heretar els meus germans.

En aquells anys, el jovent teníem poca llibertat, i encara menys les noies, que només sortíem de diu-menge a diumenge. Jo no tenia ni l’excusa d’anar a omplir el càntir de l’aigua a la font de la plaça, res de res. Per això esperava la Festa Major amb candeletes, com s’acostumava a dir. Les que teníem mig promès, aprofi tàvem el dia de la Festa Major per sortir de pro-meses. Era una tradició ben vista i acceptada per la família i la xafarderia, que era molta, perquè tothom es coneixia. Hi havia prometatges que duraven anys, tot i que molts es trencaven sense arribar a bona fi . Si això passava, la noia era difícil que trobés un altre pretendent del poble, si no és que era una pubillla rica (fi lla única, o que visqués en una casa sense cap hereu). Normalment, les que trencaven es quedaven solteres, per vestir sants, com es deia, com si fos una maledicció, si no fos que vingués un pretendent d’un poble veí, com Viladecans, encara que, com a pobles veïns, no teníem gaire bona relació.

També s’acostumava a anar a ballar a Sant Boi i al cinema, perquè feien pel·lícules d’estrena. A Castelldefels no hi havia costum d’anar, excepte per la festa major, perquè contractaven orquestres de renom amb vocalistes de primera, com Antonio Machín, Jorge Sepúlveda o Ramon Calduch, Salomé o Coxita Bautista i, darrerament, Luis Aguilé. Veure’ls en persona era una bogeria!

A la tarda de Festa Major, hi havia futbol, cinema, ball i la fi ra, a les recordades paradetes del fi nal de la

Passejant per la Rambla durant

la festa major de 1948


Rambla, on hi havia el dipòsit de l’aigua. Hi havia ca-vallets, barques que gronxaven la canalla, escopetes de balins per fer punteria i emportar-se algun regal, una pista atrotinada amb autos de xoc, i cadiretes voladores. En totes les atraccions, si compraves cinc entrades, te’n regalaven una. Hi havia parades on ve-nien pomes ensucrades, xurros, cacauets, avellanes, fruita seca i delicioses porcions de coco. Anys més tard vingueren les tómboles, amb regals fabulosos que normalment eren fora del nostre abast: bicicletes i nines molt grans, pilotes de futbol, etc.

També venia un fotògraf ambulant, que feia estada tots tres dies per retratar. Tenia muntada una parada amb un teló de fons que representava un vaixell, un avió, o bé un gran jardí amb fl ors, de tal manera que ens posaven darrere, enfi lades sobre un suport de fusta, i simulàvem que de veritat estàvem en aquell paradís, treient els caps per uns forats convenient-ment retallats al teló. Era la fotografi a obligada de tots els anys. També aprofi tàvem que estrenàvem vestit per fer-nos la fotografi a de rigor. Els nois es-trenaven vestit, americana, sabates i corbata, i les mares es retrataven amb les criatures.

La comissió de festes de l’Ajuntament muntava l’envelat al fi nal de la Rambla: era una sala molt gran, amb dos nivells de llotges, els anomenats «palcos», un muntat arran de terra i l’altre amb tres escales per pujar, de manera que els uns als altres no es tapaven la visió. A baix, a la pista, arran de les primeres llotges, hi havia una renglera de cadires que també es posaven a la venda, numerades, per als tres dies, però aquestes tenien poca visió i rebien moltes trepitjades dels balladors. A dins l’envelat hi havia molta lluminària, estava ben decorat i tenia un escenari per a l’orquestra de torn. Era un lloc on tothom, més o menys, s’hi feia veure. Les noies es-trenaven vestit, fos curt o llarg (no totes), i els joves tenien l’obligació de ballar amb l’americana posada –encara que passaven molta calor.

Les seccions de ball es componien de vint-i-quatre peces, o sigui, dotze balls (cada ball eren dues peces),

més dues fora de programa: el ball de rams i el ball de la toia. Els balls anaven numerats, de l’1 al 12. El sisè ball era la mitja part –trenta minuts de descans–, cosa que volia dir que el jove que ballava el sisè ball amb una noia tenia el compromís de pagar-li una beguda: una gasosa, un cafè o, si era el ball del migdia, un vermut. No cal dir que per a aquest ball, els joves demanaven ballar-lo a la noia que més els agradava de tota la colla i, si la noia podia triar, també escollia al jove més guapo, el que més sabia ballar... o el millor partit, el més ric, tot sigui dit.

L’aperitiu de la mitja part es feia en taules de grups, però hi havia poca ocasió d’intimar una mica més, perquè no oblidem que les mares venien al ball, as-segudes a primera fi la per vigilar tots els detalls... No se’n perdien cap!

Per al ball de rams era obligat comprar un petit ramet per donar-ho a la jove amb què es ballava. Si el jove no volia gastar i no comprava el ram, no podia accedir a la pista i ballar. El ball de la toia era diferent. En

Teresa Faura Badia, de cal

Simòn, amb el meu germà,

ballant una nit de gala, l’any

1953


aquest cas, el vocalista de l’orquestra exposava una fi gura, una capsa de manicura o una nina molt bonica, que sortejaven en subhasta entre els joves. El que més pagava, es feia amb l’obsequi, escollia la noia, i tota la pista de ball era per a la parella. Després, calia donar el regal a la balladora. Algunes vegades, aquesta toia es pagava entre dos joves, i alesho-res compartien el ball les dues parelles i, després d’acabat, sortejaven l’obsequi entre elles.

Però nosaltres, les noies, també teníem la manera de fer la nostra voluntat. Quan una noia volia lluir, ja fos el vestit o el ballador, sempre ballava per la vorera de la pista per fer-se veure. Si no interessava que la mare o les xafarderes de torn ens veiessin, ballàvem sempre al mig, mig d’amagat. També es trencaven balls compromesos, si a darrera hora apareixia un ballador que ens agradava més.

La darrera nit de Festa Major no hi havia ball a l’envelat, sinó que s’hi representava una sarsuela popular. Venia una companyia de Barcelona amb bons cantants, i omplien la sala de ball de cadires numerades, que posaven a la venda. Els que tenien llotja comprada per a tota la festa tenien l’entrada inclosa a la platea. Els llocs eren sortejats en un acte públic a l’Ajuntament.

Nosaltres, cada any, compartíem una llotja (sis cadi-res) amb la família Castella Visa, de cal Nicanor, de manera que teníem l’entrada assegurada. El meu pare es delectava, i tenia cura d’inculcar-nos l’amor per la música. Per a ell, tot el que fos cultura era im-portant transmetre-ho a la família. Era una persona amb un gran neguit cultural, i amb molta facilitat per aprendre tot el que estava al seu abast.

A Gavà, els darrers anys de la meva joventut tardana, els germans Grau van inaugurar, per la Festa Major, una bolera, just a la rambla de Maria Casas cantonada Aribau. Va tenir tant d’èxit que, passada la festa major, va seguir oberta. S’hi van arribar a fer campionats locals. Recordo una pissarra on hi havia escrits els noms dels tres primers guanyadors, que cada setmana s’anaven canviant. Aquest esport va durar

alguns anys, fi ns que l’especulació constructiva va edifi car el solar, que feia cantonada. Crec recordar que era propietat de la família Planas, del Casino, però no n’estic segura.

A Gavà, fi ns passats als anys 60, vam tenir tres cine-mes. El Casino de tota la vida, el Novetats, al carrer de la Indústria, i el nou Kursaal, a la carretera, prop del carrer de Sarrià. Aquest era el més modern, per ser el darrer, però va durar pocs anys. En aquells anys es projectaven dues pel·lícules per sessió i, abans de començar, es passava el NODO, un reportatge curt en blanc i negre, que ens tenia al corrent de tot el que s’esdevenia en tot l’estat Espanyol i a bona part del món. Entre pel·lícula i pel·lícula, hi havia un descans de quinze minuts, que aprofi tàvem per sortir a la porta del cinema per comprar cacauets, avellanes, tramusos, xufl es remullades o regalèssia. Altres –adinerats– anaven fi ns a la xurreria d’en Lluís Solé, a la Rambla, a comprar xurros o una petita bossa de patates fregides.

Envelat que s’acostumava a

plantar als anys cinquanta

i seixanta al capdamunt de

la Rambla. Foto: font Manel

Alonso


Nit de Reis

La nit del 5 de gener era màgica per a grans i petits. Tothom esperava la cavalcada dels Reis d’Orient. Sor-tien de can Sellarés, amb la seva ostentosa comitiva, i anaven seguits per una majoria de gavanencs.

Els tres reis, amb els cavalls corresponents, anaven ben vestits i disfressats, i es disposaven a fer el recorregut pels cèntrics carrers de la nostra vila, acompanyats per carros, i també algun camió ple de joguines. A la comitiva hi participaven joves i canalla que, a pesar de l’intens fred, volien ser passejats, i tiraven caramels a dojo als més menuts.

El recorregut s’acabava a l’església de Sant Pere, que s’omplia de gom a gom, tant que no podia encabir tota la gent. Els reis entraven per fer l’Adoració, acompa-nyats de les autoritats, que ja els esperaven amb el rector de torn. Tota la comitiva feia molt d’impacte! Amb tota la fastuositat possible, eren acompanyats per l’orquestra local.

Tots els components de la comitiva eren joves del poble, la majoria pagesos, ja que es tenia en compte que els animals fossin muntats pels seus propis amos, perquè això donava seguretat i més confi ança a l’animal. Se’ls havia donat una bona ració de pinso a mitja tarda, com a premi anticipat per la tasca que havien de fer. S’havien guarnit amb picarols, plomalls de fl ors d’orella o orella, i cintes de colors a la cua, i no els reconeixia ningú.

L’any 1958, la junta que organitzava la cavalcada va proposar afegir-hi el personatge de centurió, i ja tenim a en Josep Maria Balsells disposat i vestit per representar aquest personatge. Amb la roba apro-piada, barbeta, casc, despertava curiositat damunt del seu cavall Canela.

Però aquell any, aquella nit, va fer un fred que no es podia resistir. Quan, acabada la cavalcada, es van retrobar tots els components, el meu germà els va dir: «No sabeu el fred que he passat amb les cames i els braços sense abric. Podeu comptar amb mi per anys successius, però no pas de centurió. El proper

any vull fer de rei, amb una bona capa, per resguar-dar-me de la gelor».

I, dit i fet, un any després, i els següents, va fer de rei blanc, de Melcior. I la fi gura del centurió, com que vista l’experiència no la volia fer ningú, va desapa-rèixer per sempre.

Per alguna cosa és una nit màgica!

«...i ja tenim a en Josep Maria

Balsells disposat i vestit per

representar aquest personatge.

Amb la roba apropiada,

barbeta, casc, despertava

curiositat damunt del seu

cavall Canela.»


La nevada de 1952

L’any 1952 hi va haver una gran nevada, molt menys coneguda que la del 1962. Érem joves. Recordo que teníem enciams molt grossos, a punt de posar a la venda, que van quedar cremats pel fred. Per sort, com que va ser molta la verdura que es va perdre, la que va resistir es va vendre més cara, i no vam tenir pèrdues. Això sí, vam passar molt de fred a l’hora de collir les verdures, tot i aprofi tant les hores de sol.

També passàvem hores i hores a la vora del foc a terra, fent farina torrada, molt típic de les Garrigues. Es posava la farina en una paella sense oli, fi ns que agafava el color de la canyella. Després, la deixàvem refredar, hi afegíem sucre, i ja es podia menjar a culleradetes: era boníssima!

A l’hivern, que de seguida es fa fosc, els dijous, aca-bada la jornada, teníem per costum fer partides de cartes, i jugàvem al truc, sense apostar diners, amb alguns treballadors: l’Anton Parellada, home de con-fi ança que venia a treballar des de Viladecans, el Ra-mon Garcia, l’oncle Pere i el meu germà, per passar una bona estona de companyia tot menjant cacauets de la collita pròpia, que prèviament la meva mare havia torrat amb la cuina econòmica de ferro colat que hi havia a totes les cases, i que feia de forn.

Els millors anys

La dècada dels anys 1950 va ser molt bona per a nosaltres. Teníem molt bona venda, per la bona qualitat i la facilitat de comprar la verdura i la fruita acabada de collir.

Recordo a la senyora Maria Pons, cuinera de la famí-lia Roca, que venia, com moltes persones, a comprar a la plaça cada dia, com era costum en aquells anys, perquè hi havia poques neveres i es desconeixien els congeladors. Si volia alguna verdura que havíem exhaurit a la parada, en feia collir més. Perquè no esperés, el meu germà li portava en bicicleta a la fàbrica, perquè sempre deia que els germans Roca li demanaven que ho comprés a la nostra parada, que volien menjar fruits de la seva propietat. Era una atenció que va durar molts anys.

Els diumenges al matí, collíem la verdura per anar a la plaça els dilluns. A part dels diumenges a la tarda, no fèiem mai festa, només quan plovia, que forçosament no podíem treballar. Així doncs, el dia que plovia, era festa grossa. La meva mare es que-dava a casa, però no es tancava mai, perquè hi havia bèsties per cuidar, i sempre venia gent a comprar alguna cosa que s’havia descuidat.

Quan plovia, el meu germà i jo anàvem a Barcelona per veure alguna pel·lícula d’estrena, perquè érem uns cinèfi ls. I, a l’hivern, anàvem al Liceu un parell de vegades, perquè la música era un altre delit compar-tit. Teníem una vida sense horaris, de molt treballar, ben remunerada, fi ns al punt que vam guardar diners per comprar dos trossos de terra a les Sorres i uns pisos a la Cyrsa. Vam seguir treballant, millorant la qualitat dels fruits, gràcies a les instruccions d’un diari de sembra que el meu pare havia deixat escrit. Tant es així que alguns fruits ja eren venuts abans de sembrar-los, com és el cas de la mongeta seca, per a la qual teníem clients que feien la compra per a tot l’any, ja que era un llegum que es menjava majoritàriament a l’hivern.

Els mesos d’estiu, durant els quals molta gent es-

Amb l’Agustí Faura, l’endemà

de la nevada de 1952

Amb la mare i el germà,

l’endemà de la nevada


tiuejava a Castelldefels, teníem més demanda. A la nit, quan la collita ja estava preparada per anar a la plaça l’endemà, venien dels restaurants de la platja, en cotxe, per fer la compra.

Clients habituals eren el Juanito del restaurant El Pino, que sempre venia amb la seva mare, i eren familia de la carnisseria Casademunt de Gavà; Can Piqué, un restaurant a peu de carretera molt conegut pels gavanencs, la mare de la propietària del qual havia estat peixatera a la plaça de Gavà durant molts anys; Can Sala, una important casa de queviures que proveïen del bo i millor els seus selectes clients; el Joan de Begues que, quan encara no tenia la casa de queviures a Gavà, ja era client nostre; a un altre comprador de Begues li vam donar el sobrenom del 29, perquè li costava comprar i donava més voltes que un tramvia abans no es decidia, sempre venia a darrera hora, i regatejava molt; la senyora Concep-ción de la pensió La Andaluza, que comprava molt a l’engròs, perquè en aquells anys tenia molta parrò-quia d’homes que havien vingut a Gavà a cercar una feina; i el Forn del Pi de Castelldefels, propietat del Virgili Fusté, uns lleidatans que, com a tals, treien diners de tot, a casa dels quals vaig treballar més de dos anys, després de tornar del poble. Aquest forn, l’any 1965, va tancar la botiga de queviures perquè li van expropiar el terreny per eixamplar la carretera. El forn encara existeix avui, regentat per un fi ll, en una nova ubicació, també a peu de carretera.

Encara trobo persones al poble que em recorden la gran panera de vímet, plena de caquis, que es tro-baven en entrar a casa. No recordo que en vengués ningú més per aquells anys. Podríem dir que eren exclusius en tot el poble.

Per tota aquesta prioritat, podíem vendre a molt bon preu tots els productes, que de fet eren més que selectes en totes les seves vessants.

Sí, va ser una dècada molt bona, sens dubte la millor!

«...va ser una dècada

molt bona, sens dubte

la millor!» Assaig

d’un castell: sobre el

cavall Ninyo, el Josep

Maria, l’Angel Batet

i el seu fi ll, Angelet.

Agenollat, el guixaire

Pere Borrut. Veïns

i fi lloles prenen el

sol mentre miren

l’original pilar. Any

1954.


La nevada de l’any 1962Aquesta va ser més copiosa que la de l’any 1952, i va venir durant la vigília de Nadal. La verdura, que tenia l’alçada d’uns vint centímetres, va quedar colgada, i els arbres van quedar plomats de les seves fulles. Durant uns dies, no es va poder treballar la terra. El trànsit pel poble va quedar interromput.

Com tots els anys, havien vingut a passar el dia de Nadal els nostres cosins de Barcelona, la Teresa Balsells Panchamé, el seu marit i el seu fi ll. Havien vingut la tarda abans amb el seu cotxe, i tots junts vam gaudir de la nevada. El dia de Nadal no teníem res a fer... Bé, sí, una cosa: gaudir de la neu fent un gran ninot al costat sud del col·legi de les Monges, que era on més quantitat de neu s’havia acumulat. El ninot tenia l’alçada d’una persona, i li vam posar una bufanda, un barret i unes ulleres de sol i tot.

D’aquell dia en queda el record, i una fotografi a feta pel meu germà des del col·legi de les Monges, on es veu la casa pairal. És una fotografi a única, tant és així que el pintor gavanec Vicenç Cortell l’ha copiat per fer un quadre que, amb la seva mà mestra, ha resultat una pintura magnífi ca, que perdurarà molts anys.

Malaltia i decés del meu germà

A fi nal de l’any 1965, el meu germà caigué greument malalt. Malgrat els avenços d’aquells anys, la seva salut va anar empitjorant, fi ns al punt que la terra i les collites a poc a poc van anar minvant. Teníem dos homes que venien a treballar la terra i recollir els fruits, però cada vegada es produïa menys.

L’oncle Pere, que treballava de sereno, venia al matí, directe de la feina, sense dormir, per ajudar-nos a collir per anar a vendre a la plaça. Acabat el treball que més urgia, com que vivia davant de casa nostra, anava a dormir. Tenia molta voluntat i ens va ajudar molt. Era una boníssima persona.

Els hereus, amb el temps, van ser sabedors de la malaltia. Van ajudar-nos moralment i econòmica-ment, pagant les despeses de l’estada a l’hospital

ELS ANYS SEIXANTA

La nevada de l’any 1962Malaltia i decés del meu germàEls hereus. El convent de l’AssumpcióEls últims anys de la Boada (1970-1972)

La Boada, després

de la nevada de

Nadal de 1962


de Sant Pau, on va acabar el meu germà després de passar per diferents centres hospitalaris. Sant Pau era el que tenia la medicina més avançada, que era la bomba de cobalt, inexistent a la majoria d’hospitals, pel cost que representava.

Tot i l’ajuda, vam haver de vendre els dos trossos de les Sorres que havíem comprat al principi dels anys 50, quan la terra donava els millors fruits. La malaltia del meu germà –cinc anys– va suposar una important davallada familiar, pels costos del seu continu ingrés. Necessitava els nous avenços de la medicina, que en aquells anys no eren a l’abast de la Seguretat Social, i calia pagar-los religiosament.

El meu germà, com a mostra de la seva vàlua per-sonal, reconeguda pels molts amics gavanencs i els seus amics castellers de la Colla Vella, rebia contí-nues atencions. Només cal esmentar el concert amb què va obsequiar-lo la Coral Sellarès, dirigida pel seu amic i mestre Ramon Marcó. I, poc abans del seu traspàs, agraïa en una carta adreçada al setmanari vallenc Joventut la generosa col·lecta de diners que els companys castellers li havien fet durant el sopar de germanor d’aquell any; a més, explicava que ell no havia arribat a plantar el pilar de sis, però que estava segur que la colla, si es prodigava en els assajos, ho aconseguiria, i que ell ho celebraria des d’un enllà re-mot... Del seu pas per la Vella en va quedar constància a l’escrit de Pere Català Roca, que publicà a la revista Destino, on ell feia de corresponsal fotogràfi c.

Pocs dies després del seu traspàs, el diari de Valls va fer-ne memòria, amb un emotiu comiat, tot recordant el bon company pilaner que acabaven de perdre, del capellà de la colla, el vallenc Joan Vives, mossèn Cirera, com se’l coneixia dins de la colla a causa del sobrenom de la casa paterna. El meu estimat germà va morir després d’una llarga malaltia, la malaltia de Hodgkin –un tipus de limfoma cancerígen–, a l’hospital de Sant Pau de Barcelona, el dia 15 d’abril de 1969, als 41 anys, deixant vídua i dues criatures.

Moltes foren les persones que van assistir al seu soterrament, amics de totes les entitats a què ell

pertanyia, familiars vinguts d’Arbeca que van acom-panyar-nos: el bon amic i metge Antoni Font Costa i la seva esposa Mercè van estar amb nosaltres tot el dia, i, naturalment, també un nombrós grup d’amics de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, que van plantar un pilar a la sortida de l’església de Sant Pere, i un altre al cementiri, en el moment de soterrar-lo. La colla va demanar permís a l’Ajuntament per portar-lo a les espatlles des de l’església al cementiri, però va ser denegat per evitar possibles futurs compromisos.

Va deixar un bon record a tots aquells amb qui havia compartit moltes hores de bona companyia.

El seu traspàs va suposar la fi de la unió familiar. Com queda dit al primer capítol, dos mesos després, vaig independitzar-me, i vaig anar a viure sola.

«El meu gernà va deixar un bon

record a tots aquells amb qui

havia compartit moltes hores

de bona companyia.»


Els hereus. El convent de l’Assumpció

La vida a la fi nca va seguir, ben cuidada, i la terra seguia donant fruits de primera qualitat. Res no va canviar després de la mort d’Àngela Roca, esdevingu-da el 3 de maig de 1960. Durant uns anys, els hereus no van fer acte presència, ni personal, ni escrita, i tot va seguir igual, sense actualitzar el contracte. Mai més vam tornar al domicili de la fi nada. Era tancat. Aquests anys de marge els vam tenir perquè estaven tramitant el testament, i no sabien a qui pertanyia la fi nca, o no tenien pressa per dir-nos-ho.

En aquesta situació, la meva mare, que tenia ben pre-sent el que havia succeït arran de la guerra, durant l’absència de la senyora Angeleta, que, com queda dit anteriorment, va generar un deute que vam trigar nou anys a saldar, va decidir seguir pagant l’arrendament. Cada trimestre, anàvem religiosament a les ofi cines de la Companyia Roca, a fer l’entrega dels diners. Ella volia un rebut justifi cant el pagament, amb això es conformava. Per aquest motiu, conservo encara re-buts amb diferents signatures, depenent de l’empleat que ens atenia.

Sembla que la fi nca fou heretada per dues nebodes, que se les havien de repartir: Anna Roca Portet, fi lla del senyor Martí, i Maria Mercè Roca Vilaseca, una de les fi lles d’en Josep, el germà petit.

I així vam anar fent fi ns que, el 6 de juliol de 1967, vam rebre una carta de la fundació Sant Llorenç (una fundació lligada a la promotora d’habitatges del Congrés Eucarístic), manifestant que, en curs notarial, s’estava tramitant l’extinció del contracte. Per sort, sabedors de la malaltia del meu germà, la proposta quedà suspesa temporalment, i van mani-festar verbalment que estaven disposats a no cobrar l’arrendament, ni per la casa, ni pels terrenys.

En aquesta situació, vam proposar que el meu germà entrés a treballar a les ofi cines de la companyia Roca, secció Planning, perquè pogués tenir una feina i estar assegut. En aquella època ja es desplaçava en cotxe, perquè li costava molt caminar. Tot i la bona voluntat,

la feina va durar uns dos mesos, ja que la seva salut es va anar deteriorant progressivament.

Ens van arribar a donar un val setmanal per anar a comprar a l’economat de l’empresa, que estava obert a la carretera. Mentrestant, seguien les converses d’extinció de l’arrendament, amb bona voluntat per les dues parts. Nosaltres sabíem que ho teníem tot perdut: la meva mare es va assesorar amb persones que podien aconsellar-la, entre elles la mare supe-riora del col·legi, Concepció Salvià, una catalana de la Terra Ferma amb molta experiència.

La següent visita que vam rebre de part dels hereus de la senyora Angeleta va ser per dir-nos que havien fet donació d’una part de la fi nca, la que tocava al costat de la propietat de la família Parellada Ventu-ra i Recs i Forces de l’Ebre (Fecsa), tocant al carrer de Castelldefels, per construir l’actual residència d’avis, que havia estat de les Germanetes dels po-bres, i que en aquell moment havia d’esdevenir un convent regentat per una congregació de monges de l’Assumpció. Amb aquesta expropiació, la fi nca quedava molt escapçada, i perdia terreny, però ja

La Boada vista des del carrer

de la Generalitat, l’any 1971,

poc abans de ser enderrocada.

Es pot veure que la tanca és

diferent, i que està feta més

enrere de l’original.


importava poc: el meu germà estava ingressat con-tínuament.

A principis de 1969 es va inaugurar el nou convent, i amb aquestes monges vam tenir una bona relació, però més curta, perquè estàvem a les acaballes d’un contracte que, a curt termini, forçosament havia de fi nalitzar. A més, contínuament les canviaven de des-tinació. No hi havia ocasió de teixir una relació gaire familiar, com havíem mantingut amb les agustines.

Al cap dels anys, les monges de l’Assumpció van anar a viure al barri d’Ausiàs Marc, i aquest edifi -ci va ser cedit a les germanetes dels pobres, que van instal·lar-hi una residència per a la gent gran. L’equipament va suposar un respir per a la gent gran, i familiars del poble. Segons un acord, només podien accedir-hi persones enpadronades aquí. Ho vaig saber quan, uns anys més tard, vaig demanar-hi una plaça per al meu sogre, que va ser denegada. Aquesta residència tenia un bonic jardí, per darrere de la capella, que avui ja no existeix. Els avis podien gaudir d’una sortida, i un esbarjo, cosa que no van tenir les monges agustines els primers anys, fi ns que es va expropiar la resta de la fi nca.

Poc després de la inauguració del convent, vam rebre una tercera i defi nitva comunicació dels hereus, en què ens comunicaven que havien fet donació de la resta de la fi nca a la Fundació Sant Llorenç, amb la intenció d’urbanitzar-la i construir els actuals habi-tatges del barri del Congrés.

Era l’any 1969, tot i que manifestaven una vegada més no tenir cap pressa per formalitzar el desnona-ment, i ens van permetre que visquéssim a la casa, i que tinguéssim part de la terra sembrada, fi ns a esgotar les collites, que van ser les darreres collides en aquella ubèrrima fi nca de tan llarga història.

Els últims anys de la Boada (1970-1972)

Després de la mort del meu germà, la família va seguir vivint a la casa durant els dos anys que van durar les obres dels nous habitatges, tal com s’havia convingut verbalment amb l’hereu que portava les negociacions, una bona persona.

A poc a poc, es van desallotjar tots els estris, excepte la casa de què gaudíem, juntament amb una part de l’eixida, els galliners i la fi guera; no necessitàvem més! La meva mare va donar els mobles a les amis-tats, que van acceptar-los de bon grat. Alguns van ser venuts. Em refereixo als que ens havia donat la difunta senyora Angeleta en vida, que tenien un valor per l’antiguitat, i pel problema que no els podíem encabir en cap pis per la seva grandària.

Les bèsties, gallines, conills i coloms van ser donats a les amistats que tenien corral. De gos, ja feia temps que no en teníem. Els gats van desaparèixer. Els estris de camp, uns van ser venuts, d’altres, donats, i alguns van desaparèixer. Se’ls quedaren persones que podien donar-los l’ús de què tants anys havíem gaudit. La moto del meu germà, una Ossa, també va ser venuda. L’escopeta de caça, amb els papers reglamentaris, va ser donada a un membre de la So-cietat de Caçadors, a la qual pertanyia el meu germà, perquè en tramitessin la venda. El cotxe-furgoneta no es va vendre, es va quedar a casa.

La pèrdua del meu germà i l’enderrocament de la casa va suposar un nou tràngol de mal passar, per tants de records que deixàvem enrere. Vaig haver d’afrontar-lo amb l’ajuda de la família, dels fi llols i les amistats.

En aquest període de temps, la meva mare tenia converses amb els hereus de la senyora Angeleta, que d’una vegada per totes volien tancar l’acabament del contracte d’arrendament. Ella estava passant uns moments difícils, i no podia controlar-ho tot. Havia perdut un bon fi ll, i el fet d’haver de deixar aquella casa li portava tants records que el coratge que sem-pre havia demostrat tenir va minvar progressivament.

«L’escopeta de caça, amb

els papers reglamentaris, va

ser donada a un membre de

la Societat de Caçadors, a la

qual pertanyia el meu germà,

perquè en tramitessin la

venda.» Josep Maria amb en

Tom i l’escopeta


Tot i això, l’última decisió estava en mans de la meva mare, ja que el contracte d’arrendament vigent des de la mort del meu pare, el 1949, estava signat per la difunta senyora Angeleta i la meva mare. Els hereus Roca van proposar pagar-li el lloguer d’una planta baixa mentre visqués, però ella va haver de renunciar a la proposta perquè no tenia recursos econòmics per viure sola: no cobrava pensió de viduïtat, perquè en l’època en què el meu pare va morir, no es pagava cap assegurança. I per a ella era impensable viure en un pis, després de quaranta anys vivint en una casa tan gran.

Entre tots la vam convèncer de renunciar a la planta baixa, per la qual els promotors dels pisos del Con-grés Eucarístic li van donar una quantitat. Petita, si tenim en compte els anys que feia que tenia el contracte d’arrendament, però el fet era que, amb els nous propietaris, no hi havia res signat.

Això sí, gràcies a la intervenció dels hereus Roca, es va arribar a un acord: la compensació per deixar la casa seria proporcionar un lloc de treball a la com-panyia Roca per a la vídua del meu germà, acord que no es va fer efectiu fi ns passat un temps i superat el tràngol. A més, ella rebria una pensió de viduïtat, que va ser acceptada; els dos infants tindrien l’escola gratuïta fi ns a la majoria d’edat i, per últim, es van comprometre que la jove vídua entraria en el sorteig dels nous pisos que s’estaven construint a la Boada, amb dret a comprar-ne un a nom seu.

Passat un temps, la meva mare va venir a casa meva. Li va costar, d’acostumar-se a viure en un pis, tan-cada entre quatre parets i amb només un balcó per mirar enfora, però la vida seguia. Els habitatges nous del Congrés Eucarístic van ser sortejats el juliol de 1972. Se’n van lliurar 180. Uns mesos més tard, es va acabar la segona fase, de trenta-sis, que van fer un total de 216 habitatges construïts. La Fundació Sant Llorenç, l’encarregada de la promoció d’habitatges, va ser l’encarregada de construir-los. Encara avui es poden veure, envoltats de petits jardins. En el transcurs dels anys, aquells habitatges socials s’han

revaloritzat, gràcies als ufanosos jardins, la localit-zació cèntrica, i altres comoditats que tenen.

Al carrer central, que van denominar avinguda, li van posar el nom de l’antiga propietària i benefactora, Àngela Roca. Pel que fa a la meva família, després del mutu acord a què s’havia arribat, es va entregar el contracte signat, i la clau, el 30 d’octubre e 1972. Des d’aquell dia, van tapiar la casa fi ns a l’enderrocament fi nal. No vaig arribar a saber el dia que l’havien tirat a terra... i potser millor. Va ser la darrera porció de la fi nca que va deixar d’existir. Tinc el record de moltes fotografi es, i les vivències personals que no s’esborraran mai! Tota una vida de quaranta anys s’esfumava per sempre...

«Tota una vida de quaranta

anys s’esfumava per

sempre....» Josep Maria dalt

del carro de la bóta de l’aigua,

camí del cementiri, tot passant

per un camí que estava situat

on ara hi ha el passeig de Joan

Maragall. Any 1951

162 Els Balsells de la Boada

ComiatFins aquí arriba la història i el meu emocionat record de la fi nca la Boada, i dels seus darrers masovers, la meva família, que hi vam fer una estada de 40 anys.

Escrivint aquestes memòries, he reviscut hores de felicitat i moments de tristor, i he recordat unes vi-vències que, per a mi, han estat molt importants al llarg de la meva vida.

Dedico aquest llibre a la memòria dels meus pares, que estarien orgullosos de ser-ne els protagonis-tes.

També tinc un record per als familiars i amics que han passat per la Boada al llarg d’aquests anys. Són tants, que no puc esmentar-los a tots.

Finalment, dedico el llibre als meus fi llols, Andreset, Pepita, Joan, Josep, Pili i Teresina, que han estat els que m’han encoratjat a escriure aquest llibre. Els tinc al meu costat en aquest dia tan especial, i només puc acabar dient: gràcies!

Teresa Balsells i Moyà

Portada-i-contraportada.indd 2Portada-i-contraportada.indd 2 02/04/2012 00:38:1802/04/2012 00:38:18

ELS BALSELLS DE LA BOADA, PAGESOS DE GAVÀ AL SEGLE...

Documents

Transcript of ELS BALSELLS DE LA BOADA, PAGESOS DE GAVÀ AL SEGLE...