La vocació sacerdotalExhortació pastoral amb motiu del Diadel Seminari

P er als cristians la vida té un contin -gut eminentment vocacional. La vi-da és un do de Déu i ell ens conce -

deix la vida perquè l’esmercem en allò queté pensat per a cadascun de nosaltres.Aquesta dimensió vocacional de la vidahumana posa en relleu la nostra relacióamb Déu creador, que per un acte d’amorens ha creat a la seva imatge i semblan ça.

En l’Antic Testament hi ha diversos tex -tos que ens parlen de la crida de Déu a ho -mes i dones importants. Ells i tots nos al -tres hem estat coneguts i estimats perDéu etern des de tota l’eternitat. Ell ensha pensat, ens ha conegut, ens ha estimati ens ha donat una vocació, allò que Ellespera de cada home i de cada dona.

Aquesta visió vocacional de la nostravida humana ens fa prendre més cons -cièn cia de les nostres relacions amb Déu,de l’amor que ens té i de la confiança queté posada en nosaltres per tal que realit -zem la vocació que ens atorga.

Entre les grans vocacions hi ha la vo -ca ció sacerdotal. Déu crida nois, joves iadults a lliurar-se per amor a Déu i a l’Es -glésia amb el ministeri de pastors en lescomunitats cristianes.

La vocació sacerdotal és un do gratuïtde Déu. És una mirada amorosa del Se -nyor que posa els seus ulls en la personaque Ell vol destinar al servei de sacerdoten l’Església. En aquest sentit, la cartaals Hebreus insisteix en la mateixa ideade la gratuïtat de la vocació sacerdotal:«Ningú no es pren aquest honor, sinó queés cridat per Déu» (He 5,4).

Tanmateix, per conèixer quina és la nos -tra vocació cal escoltar Déu i això s’as-soleix principalment amb la pregària. Enel silenci i en el diàleg amb Jesús es potpercebre la seva crida al sacerdoci i res-pondre-li amb promptitud i generositat.

Per poder escoltar la crida vocacionalés també molt important i gairebé indis-pensable l’ajut dels sacerdots. El jove Sa -muel no coneixia encara prou bé la veude Déu. Va ser el sacerdot Elí qui el va aju -

dar a discernir amb claredat la crida deDéu (cf. 1Sa 3,5-9). Avui el Senyor conti-nua cridant nois com Samuel que, comaquest, necessiten l’ajut de sacerdots,catequistes, joves per tal de discernir lavocació sacerdotal que Déu sembla queels dóna.

El Papa Benet XVI ens diu que «la mis-sió del sacerdot en l’Església és irreem-plaçable» (Missatge per la 43a JornadaMundial de Pregària per les Vocacions, de5 de març de 2006). Sense sacerdots,l’Es glésia no podria viure aquella obedièn -cia fonamental que ens situa en el cor ma -teix de la seva existència i de la seva mis -sió en la història. Això ve expressat ambaquests manaments de Jesús: «Aneu aconvertir a tots els pobles» i «Feu això queés el meu memorial».

Per això Jesucrist continua cridant ho-mes que, com els Apòstols, es consagrintotalment a la predicació de l’Evangeli, ala celebració dels sants misteris i al minis -teri pastoral servint com a sacerdots lescomunitats cristianes.

El Papa Benet XVI, en la seva Carta alsSeminaristes de l’any 2010, parlant de lanecessitat que sempre tindran els homesi les dones del servei dels sacerdots, ex-plica que l’any 1944, quan el cridaren peral servei militar, el responsable de la com -panyia preguntà què volien ser en el fu-tur. Ratzinger respongué que volia ser sa-cerdot catòlic. El sotstinent replicà: Aixívostè ha de buscar-se una altra cosa. Enla nova Alemanya ja no hi ha necessitatde sacerdots. El Papa afirma que «els ho-mes, també en l’època del domini tecno -lògic del món i de la globalització, conti-nuaran tenint necessitat de Déu, del Déumanifestat en Jesucrist». I afegeix, «sí, tésentit ser sacerdot: el món, mentre exis-teixi, necessita sacerdots i pastors, avui,demà i sempre».

Demano a totes les comunitats parro-quials que preguin constantment per lesvocacions sacerdotals. És el que ens hademanat Jesús: «En veure les multituds,se’n compadí, perquè estaven malmena-des i abatudes, com ovelles sense pastor.Llavors digué als seus deixebles: la colli -

ta és abundant, però els segadors sónpocs. Preguem, doncs, a l’amo dels sem-brats que hi enviï més segadors» (Mt 9,36-38). La vocació sacerdotal és un dode Déu i hem d’implorar-lo amb la pregà-ria assídua. La pregària ha de ser l’accióprimera, fonamental i constant en la pas-toral vocacional.

Voldria recordar que quan resem elParenostre estem demanant sacerdots.Així, en dir «el nostre pa de cada dia, do-neu-nos, Senyor, el dia d’avui», estem de-manant, també, que el Senyor ens donisacerdots per presidir la taula de l’Eu ca -ristia i donar-nos el pa del Cos de Crist.I quan en la mateixa pregària diem «per-doneu-nos les nostres culpes...», dema-nem al Senyor sacerdots que transmetinel seu perdó amb el sagrament de la re-conciliació.

La família cristiana és una bona llavorde vocacions sacerdotals. El Concili Vati -cà II diu que són «el primer seminari» (OT,2). El Concili Provincial Tarraconense de1995 afirma que «d’una família unida,oberta a la vida, en la qual es conreïn els

valors humans i cristians, sorgiran respos -tes generoses a la crida de Déu» (Reso -lu ció, 155 c).

Tota vocació que Déu atorga a un fill ésuna benedicció de Déu. També i espe cial -ment la vocació sacerdotal. Si el Se nyor,benvolguts pares, us distingeix cridant unfill vostre a ser sacerdot, considereu-voshonorats en gran mesura. Per això invitoels pares cristians a demanar al Senyorque, si és la seva voluntat, cridi un fill seuper a ser sacerdot. El Senyor escolta lapregària confiada i generosa dels pares.

Les vocacions sacerdotals tenen mol-ta relació amb la fe i la generositat delspossibles candidats. Que l’Any de la Feens ajudi a assolir una fe confessada, ce -lebrada, viscuda i comunicada i faci als jo -ves molt generosos per escoltar i respon -dre a la crida de Déu a ser sacerdots.

Barcelona, solemnitat de Sant Josep,19 de març de 2013.

† Lluís Martínez SistachCardenal arquebisbe de Barcelona

Pare, feu que sorgeixin entre els cristians nombroses i santes vocacions alsacerdoci, que mantinguin viva la fe i conservin l’estimada memòria del vostreFill Jesús a través de la predicació de la seva Paraula i l’administració dels sagra -ments, amb els quals renoveu contínuament els vostres fidels.

Doneu-nos sants ministres de l’altar, que siguin sol·lícits i fervorosos custo-dis de l’Eucaristia, sagrament del do suprem de Crist per a la redempció del món.

Crideu ministres de la vostra misericòrdia que, a través del sagrament de laReconciliació, vessin el goig del vostre perdó.

Pare, feu que l’Església aculli amb alegria les nombroses inspiracions del’Esperit del vostre Fill i, dòcil als seus ensenyaments, fomenti vocacions al mi-nisteri sacerdotal i a la vida consagrada.

Enfortiu els bisbes, preveres, diaques, els consagrats itots els batejats en Crist per tal que portin a terme fidelmentla seva missió al servei de l’Evangeli.

Us ho demanem per Crist, Senyor nostre. Amén. Maria Rei na dels Apòstols, pregueu per nosaltres. Benet XVI

ORACIÓ

Full DominicalFULL DOMINICAL17 de març de 2013

IDIA DEL SEMINARI 2013

ARXIDIÒCESI DE BARCELONA

Un dia al Seminari (I)

FULL DOMINICALII D IA DEL SEMINARI 2013

17 de març de 2013

Saben de qui s’han fiat!

Què fa un seminarista?

Els seminaristes que es preparen per esdeve -nir preveres són joves, i no tan joves, que sabende qui s’han fiat i, per això, no busquen altresse guretats. Des d’aquesta confiança, comencena ajudar la gent a créixer en la confiança a Déui a omplir-se de la joia que en brolla. Es prepa-ren per ser també ells homes de fiar, com hoés Aquell que els ha cridat.

Mn. Josep M. TurullRector del Seminari Conciliar de Barcelona

E l lema d’enguany per al Dia del Seminari,«Sé de qui m’he fiat», emmarca la jornadadins de la celebració de l’Any de la Fe. In -

dica un dels elements principals d’aquesta fe,la confiança que es posa de tot cor en Jesu -crist. Una confiança que és fruit de la relació di-recta i del contacte personal interior amb qui ésla font de la nostra fe. Haver descobert Jesu -crist, reconèixer que Ell és el Fill de Déu fet ho-me per nosaltres, acollir el seu Esperit que ensfa participar de la seva vida de Ressuscitat sónelements que neixen d’una gran confiança ex-perimentada i donen una gran confiança per ti-rar endavant en la pròpia vida. Tot això permetfiar-nos de Jesucrist i, alhora, ens permet afir-mar de tot cor: sabem de qui ens hem fiat! Aques -ta confiança es tradueix en la seguretat i l’ale-gria de la fe.

Aquest lema fa referència a la segona cartaa Timoteu (2Tm 1,12), aquell deixeble de santPau que, juntament amb ell, va experimentar in-tensament aquesta confiança que els va portar,a tots dos, a anunciar Jesucrist amb tot el cor,amb tota l’ànima, amb totes les forces (Deute -ro no mi 6,5).

Entre aquests que, en la fe, saben de qui s’hanfiat, de qui és totalment digne de crèdit i de con -

L a vida del seminarista transcorre entorn dequatre eixos de formació en un àmbit co-munitari.

L’espiritualitat

Ja que la seva vida sacerdotal serà la respostaa la crida que ha sentit del Senyor, haurà d’en-fortir sempre aquesta relació que dóna sentit alque és i al que fa.

La pregària, les celebracions litúrgiques, lalectura, l’acompanyament espiritual configurenaquesta dimensió.

El creixement humà

Entre les tasques a desenvolupar al llarg deltemps d’estada al Seminari hi ha el creixementhumà en tots els àmbits per esdevenir el millorsacerdot que hom pot ser al servei de l’Esglé sia.

L’estudi

És imprescindible una bona formació filosòficai teològica del qui ha de ser prevere, per tal quepugui donar i ajudar a donar raó de la seva es-perança (1Pe 3,15).

La pastoral

De manera progressiva al llarg dels cursos, elseminarista va introduint-se en la pràctica pas-toral, bàsicament en l’àmbit parroquial.

fiança, n’hi ha alguns que se senten cridats a unservei especial dins de l’Església, la comuni tat dela fe. Són els qui s’han adonat que el Se nyor elsproposava d’esdevenir sacerdots a imat ge del BonPastor que dóna la vida per les ovelles. I ells, comque saben que se’n poden fiar, li han fet confian -ça i, responent a la seva cri da, s’han presentatal Seminari per preparar-se per ar ri bar a ser allòque Déu vol que siguin i que, per ai xò, és el queells desitgen més profunda ment.

Horari del seminarista7.15 h Ofici de Lectura i meditació

personal

8.00 h Pregària de Laudes

8.15 h Esmorzar

9.10 h Inici de les classes

14.00 h Pregària del migdia. Sexta

14.10 h Dinar i descans

16.00 h Estudi

20.00 h Pregària de Vespres i celebra ció de l’Eucaristia

21.00 h Sopar

21.30 h Pregària del Rosari

22.00 h Pregària de Completes i descans

Cada dilluns a la tarda tenen classe de mú -sica, el dimarts al vespre fan esport, eldimecres a la nit hi ha reunió de comuni -tat per comentar l’actualitat del món i del’Església, el dijous és dia sacerdotal,amb Exposició del Santíssim i Vespres ales 20 h, i el cap de setmana es dedicaa la pràctica pastoral i a la convivènciaamb la família. Un dia a la setmana hi hauna xerrada espiritual i un cop al mes esdedica a fer recés espiritual. Un cop l’anyes fa una setmana d’exercicis espirituals.El Marc i el Paris fotografiats als terrats del Seminari Conciliar

Institució de lectors i acòlits de les diòcesis de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat a la capella del Seminari el passat 31 de maig

Accés web Seminari

17 de març de 2013

FULL DOMINICAL D IA DEL SEMINARI 2013 III

Els seminaristes de Barcelona ordenats durant el darrer any

Mn. FERNANDO ACOSTA ROMERO

• Nascut a Colòmbia l’any 1976• Ordenat de prevere el 23 de desembre de 2012 a la

Catedral de Barcelona• Actualment, vicari de la parròquia de Sant Ramon No -

nat de Collblanc (Barcelona)

Ja fa alguns anys vaig començar un camí de discerniment vocacional. A poca poc i no sense dificultats, vaig anar descobrint la meva vocació a la vidasacerdotal. Un regal de Déu. Amb l’ajuda de la meva família, de sacerdots,de religioses i de moltes persones, aquest camí se me’n va anar fent ca-da vegada més conegut, més buscat, més estimat i alhora més valorat. ElSeminari de Barcelona ha significat per a mi el gran instrument de discer-niment, d’ajut i de companyia. Gràcies a tot el que hi he viscut, puc dir avuique em va fer comprendre i estimar encara més la vocació sacerdotal, ja queno només és un centre de formació espiritual i intel·lectual sinó una famí -lia. Ser sacerdot, per a mi, significa mostrar el rostre misericordiós de Déua tothom, donar a conèixer a Déu que és amor, proximitat, pau i alegria. Sem -pre m’he sentit agraït, beneït per Déu, però ara, després del dia de l’orde na -ció, ho sento encara més, perquè el Senyor m’ha triat a mi per a aquest ser - vei, sabent que sóc pobre i feble, però la meva gran felicitat consisteix asa ber que compto cada dia amb Ell per seguir endavant.

Mn. JOSEP TEIXIDÓ CUENCA

• Nascut a Vilassar de Dalt l’any 1988• Ordenat de diaca el 17 de març de 2013 a la Basílica

de la Sagrada Família• Col·labora pastoralment a les parròquies de Santa Ma -

ria i Sant Josep de Mataró

Ja de ben petit vaig sentir la crida que Déu em va fer per a servir-lo com asa cerdot, essent escolà a la meva parròquia de Vilassar de Mar. Desprésd’u na colla d’anys d’ençà que vaig dir que sí al Senyor, ara ha arribat el mo - ment de rebre el diaconat. Per això, en aquest moment, experimento la me-va petitesa enfront aquest do tan gran com és el sacerdoci, però tinc la con -fiança i la seguretat que el Senyor m’assistirà. Sé que no estic sol, sinó queDéu mateix m’ajudarà en la meva feblesa per ser fort en la fe, segur en l’es - perança i constant en la caritat. Em poso, alhora, sota la pro -tecció de la Ma re de Déu i del beat Josep Samsó, sacerdotmàrtir de la nostra arxi diò cesi.

Mn. FELIO VILARRUBIAS DARNA

• Nascut a Barcelona l’any 1986• Ordenat de prevere el 23 de desembre de 2012 a la

Catedral de Barcelona• Actualment, vicari de la parròquia de Sant Cristòfol de

Premià de Mar

L’últim diumenge d’Advent, molt marcat per la benaurança de la Mare deDéu, que fou «Feliç per haver cregut», vaig poder viure el millor dia de la me -va vida. Jesucrist va voler prendre’m definitivament per a Ell. Fa dos mesosque sóc sacerdot i no puc fer-me a l’idea del do tan immens que he rebut.Àdhuc, sóc molt conscient que porto un tresor en vasos de terrissa, però al -hora el Senyor m’ajuda cada dia a deixar-ho tot als seus peus i a deixar-meportar per Ell. El moment més apassionant, més potent és la Transubs tan -ciació. En aquells instants, sabent-me molt petit als ulls de Déu, però cons -cient que Jesús és a les meves mans, si sabés que l’hauria de perdre, ja maiel deixaria anar. Demano al Senyor que no em deixi a mercè de les mevespreferències, sabent-me cada dia més lliure i més feliç, agraït pels anys deformació (que mai han d’acabar) i, per tots els qui m’han acompanyat finsaquest «meravellós intercanvi». Demanant amb ferma confiança a la Marede Déu, Mare de l’Església, que serveixi amb humilitat i fidelitat a tothomqui el Senyor m’encomani en el meu ministeri.

Mn. EDUARD PUIG CASAS

• Nascut a Vic l’any 1971• Ordenat de diaca el 17 de març de 2013 a la Basílica

de la Sagrada Família• Col·labora pastoralment a la parròquia de la Mare de

Déu dels Desemparats de l’Hospitalet de Llobre gat

Quan et demanen que intentis fer una descripció del teu procés vocacional,en el fons, el que et demanen és que tornis a reviure tot aquell camí queet va portar a prendre la decisió de posar la teva vida en mans de Déu. Unafamília catòlica i el descobriment que Déu m’havia estimat des de sempre,em van ajudar a prendre consciència del paper que Déu havia escollit pera mi en aquesta vida. Si Déu era el meu Pare i m’estimava, tot allò que emproposava havia de ser el millor d’aquest món. No em va ser gens fàcil des-cobrir-ho i acceptar-ho. Però quan t’adones que els seus plans són molt mi -llors que els que hàgim pogut imaginar en el millor dels escenaris humanspossibles, veus que ets la persona més afortunada del món. Quin gran dode Déu és la llibertat que ens ha donat. Escollir-lo a Ell és escollir el verita -ble Amor, un Amor que ho demana tot però que, alhora, ho dóna tot. I en ge -nerositat, res ni ningú el pot igualar.

El dia 22 d’abril de 2012 tingué lloc la trobada amb elspares que se celebra un cop l’any durant el temps dePas qua

Ordenació presbiteral de Mn. Fernando Acosta i Mn. Fe -lio Vilarrubias el 23 de desembre de 2012 a la Catedralde Barcelona

El dia de Sant Josep de l’any 2012 els seminaristes de Ca -talunya van celebrar junts el seu patró amb un torneig defutbol, l’Eucaristia i un sopar

Accés vídeos vocacionals

Imatges de la vida del SeminariUn dia al Seminari (II)

Direc

tor:

Ram

on O

llé i

Rib

alta

- Edi

ció:

MC

S, c/

Bis

be 5

, 0

80

02

Bar

celo

na; te

l. 9

32

70

1013; fa

x 932

701 3

05;

A/e

: pr

emsa

@ar

qbcn

.cat

- Adm

inis

trac

ió: m

onts

ep@

arqb

cn.c

at -

Web

: w

ww.a

rqbc

n.ca

t - D

ip. le

gal B

. 3028-1

958 -

Rea

litza

ció:

Im

pres

ión

Off

set

Der

ra, s.

l.

FULL DOMINICALIV D IA DEL SEMINARI 2013

17 de març de 2013

La vocación sacerdotalExhortación pastoral con motivo delDía del Seminario

P ara los cristianos la vida tieneun contenido eminentementevocacional. La vida es un don de

Dios y él nos la concede para que lagastemos en aquello que él tiene pen-sado para cada uno de nosotros. Es -ta dimensión vocacional de la vida hu-mana pone de relieve nuestra relacióncon el Dios creador que, por un actode amor, nos ha creado a su imagen ysemejanza.

En el Antiguo Testamento hay diver-sos textos que nos hablan de la llama -da de Dios a hombres y mujeres impor -tantes. Ellos y todos nosotros hemossido conocidos y amados por el Dioseterno desde toda la eternidad. Él nosha pensado, nos ha conocido, nos haamado y nos ha dado una vocación,aquello que él espera de cada hombrey de cada mujer.

Esta visión vocacional de nuestra vi-da humana nos hace tomar mayor con-ciencia de nuestras relaciones con Dios,del amor que él nos tiene y de la confian -za que pone en nosotros para que rea -licemos la vocación que nos otorga.

Entre las grandes vocaciones estála vocación sacerdotal. Dios llama a ni-ños, jóvenes y adultos a entregar susvi das por amor a Dios y a la Iglesia conel ministerio de pastores de las comu-nidades cristianas.

La vocación sacerdotal es un dongratuito de Dios. Es una mirada amoro -sa del Señor que pone su mirada en lapersona que él quiere destinar al ser-vicio sacerdotal en la Iglesia. En estesentido, la carta a los Hebreos insisteen la misma idea de la gratuidad de lavo cación sacerdotal: «Y nadie se arrogatal dignidad, sino el llamado por Dios»(Hb 5,4).

Sin embargo, para conocer cuál esnuestra vocación es necesario escucharla voz de Dios, y esto se alcanza princi -palmente con la plegaria. En el silencioy en el diálogo con Jesús, se puede per -cibir su llamada al sacerdocio y se le pue -de responder con prontitud y gene ro si -dad.

Para poder escuchar la llamada vo-cacional es también muy importante ycasi indispensable la ayuda de los sa-cerdotes. El joven Samuel todavía noconocía suficientemente la voz de Dios.Fue el sacerdote Elí quien le ayudó adiscernir con claridad la llamada de Dios(cf. 1Sa 3,5-9). Hoy el Señor sigue lla-mando a jóvenes como Samuel que, aligual que este, necesitan la ayuda desacerdotes, de catequistas, de jóvenes,para hacer un discernimiento de la vo-cación sacerdotal que creen que Diosles concede.

El Papa Benedicto XVI nos dice que«la misión del sacerdote en la Iglesiaes irreemplazable» (Mensaje para la43.a Jornada Mundial de Oración por lasVocaciones, de 5 de marzo de 2006).Sin sacerdotes, la Iglesia no podría vi-vir aquella obediencia fundamental quenos sitúa en el corazón mismo de suexistencia y de su misión en la historia.Esto queda expresado en este manda-miento de Jesús: «Id y convertid a todoslos pueblos» y «Haced esto en memo-ria mía».

Por esto, Jesucristo sigue llamandoa unos hombres que, como los Apósto -les, se consagran totalmente a la pre-dicción del Evangelio, a la celebraciónde los santos misterios y al ministeriopastoral, sirviendo como sacerdotes alas comunidades cristianas.

El Papa Benedicto XVI, en su Cartaa los Seminaristas, del año 2010, ha -blando de la necesidad que siempretendrán los hombres y las mujeres delservicio de los sacerdotes, explica queel año 1944, cuando le llamaron para elservicio militar, el responsable de lacom pañía les preguntó qué querían seren el futuro. Ratzinger respondió queque ría ser sacerdote católico. El subte -niente replicó: «Usted ha de buscar otracosa. En la nueva Alemania ya no senecesitan sacerdotes». El Papa afirmaque «los hombres, también en la épocadel dominio tecnológico del mundo y dela globalización, continuarán tenien-do necesidad de Dios, del Dios que seha manifestado en Jesucristo». Y aña-de: «Sí, tiene sentido ser sacerdote; elmun do, mientras exista, necesita sacer -

dotes y pastores, hoy, mañana y siem-pre.»

Pido a todas las comunidades par -roquiales que recen constantementepor las vocaciones sacerdotales. Estoes lo que nos ha pedido Jesús: «Y alver a la muchedumbre, sintió compa-sión de ella, porque estaban vejados yabatidos como ovejas que no tienenpastor. Entonces dijo a sus discípulos:la mies es mucha y los obreros son po-cos. Rogad, pues, al Dueño de la miesque envíe obreros a su mies» (Mt 9,36-38). La vocación sacerdotal es un donde Dios y hemos de implorarlo median -te una plegaria asidua. La plegariaha de ser la acción primera, fundamen -tal y constante en la pastoral vocacio-nal.

Quisiera recordar que cuando reza-mos el Padrenuestro estamos pidien-do sacerdotes. Así, al decir «danos hoynuestro pan de cada día», estamos pi-diendo, también, que el Señor nos désacerdotes para presidir la mesa de laEucaristía y darnos el pan del Cuerpode Cristo. Y cuando en la misma ora-ción decimos «perdona nuestras ofen-sas», pedimos al Señor sacerdotes quetransmitan su perdón mediante el sa-cramento de la reconciliación.

La familia cristiana es un buen se -mi llero de vocaciones sacerdotales. ElConcilio Vaticano II dice de ella que es

«el primer seminario» (OT, 2). El Con ci - lio Provincial Tarraconense de 1995 afir -ma que «de una familia unida, abier taa la vida, en la cual se cultiven los valo -res humanos y las virtudes cristianas,surgirán respuestas generosas a la lla-mada de Dios» (Resolución 155 c).

Toda vocación que Dios otorga a unhijo es una bendición de Dios. Tambiény especialmente la vocación sacerdotal.Si el Señor, queridos padres, os distin -gue llamando a un hijo vuestro para sersacerdote, consideraos honrados engran medida. Por esto, invito a los pa-dres cristianos a pedir al Señor que, sies su voluntad, llame a un hijo suyo pa -ra ser sacerdote. El Señor escucha laplegaria confiada y generosa de los pa-dres.

Las vocaciones sacerdotales tienenmucha relación con la fe y la generosi -dad de los posibles candidatos. Que elAño de la Fe nos ayude a alcanzar unafe confesada, celebrada, vivida y co-municada y conceda a los jóvenes unagran generosidad para escuchar y res-ponder a la llamada de Dios para sersacerdotes.

Barcelona, solemnidad de San Jo sé,19 de marzo de 2013.

† Lluís Martínez SistachCardenal arzobispo de Barcelona

Oh, Padre, haz que surjan entre los cristianos numerosas y santas vo-caciones al sacerdocio, que mantengan viva la fe y custodien la seductoramemoria de tu Hijo Jesús mediante la predicación de su Palabra y la admi-nis tración de los sacramentos, con los que tú renuevas conti nua mente a tusfieles.

Danos santos ministros de tu altar, que sean solícitos y fervorosos custo -dios de la Eucaristía, sacramento del don supremo de Cristo para la reden -ción del mundo.

Llama a ministros de tu misericordia que, mediante el sacramento de laReconciliación, esparzan la alegría de tu perdón.

Haz, oh, Padre, que la Iglesia acoja con gozo las numerosas inspiracio -nes del Espíritu de tu Hijo y que, dócil a sus enseñanzas, fomente vocacionesal ministerio sacerdotal y a la vida consagrada.

Fortalece a los obispos, los sacerdotes, los diáconos,los consagrados y todos los bautizados en Cristo para quecumplan fielmente su misión al servicio del Evangelio.

Te lo pedimos por Cristo, nuestro Señor. Amén.¡María, Reina de los Apóstoles, ruega por nosotros!

Benedicto XVI

ORACIÓN