GASETA DE LES ARTS1.er GENER 1926 DIRECTOR: JOAQUIM FOLCH I TORRES Any II1.—Nllnl. 40

La la Exposició general d'Art Litúrgic

Porta del Naixeineiit, de la Sagrada Familia. (Arquitecte Gaudí.)

Ha estat oberta a laSala Parés, durant

la primera quinzena delmes de Desembre, la-«Primera Exposició Ge

-neral d'Art Litúrgic »,organitzada per 1' «As-soci'ació d'Amics del'Art Litúrgic». Aquestamanifestació, inaugura-da sots la presidènciadel Sr. Bisbe coadjutorde Barcelona, ha tingutuna ressonància verita-ble en el nostre • mónartístic, i és segur quetindrà conseqüènciesd'ordre pràctic. No vol-dríem, per tal,. deixar-la

, passar sens fer al mar-ge els comentaris quela, seva significació i laimportància dels mate-rials exhibits ens sug-gereix.

Abans d'ara

Es interessant, en co-mençar aquest comen-tari, el donar una ulladaa l'estat general de lescoses del servei litúrgicabans d'ara. Aquest«ara» arrenca del Con-grés de Música Sagrada,segueix pel Primer Con-grés d'Art Religiós aCatalunya, cap al Con-grés Litúrgic de Mont

-serrat; avença fins a laconstitució de l' «Asso-ciació d'Amics de l'ArtLitúrgic i arriba al fetimportantíssim d'a-questa manifestaciód'avui. Heu's aquí lesetapes d'un movimentrestaurador de les no-bles tradicions de lalitúrgia catòlica, que ungrup selecte de jovesclergues catalans, se-guint els corrents del'Europa, inicià aquí fauna dotzena d'anys iha seguit i ha impulsatamb constància i amori amb 'un lluc i sentitd'eficàcia digues de l'o -bra meritissima que esproposaven.

Mirem, doncs, abansd'aquest «ara» de la restauració li-túrgica i recordem en la música deltemple els piadosos «pinyols» i elsrefilets preciosos dels tenors mís-tics (?) i els chors melosos de Fillesde llfaria, amb tiples meritòries deConservatori, omplint les naus de xis-cles sentimentals.

Recordem abans d'»ara» la nostraarquitectura religiosa de conventetd'«eiisanche». Salvant excepcions me-ritíssimes, l'obra de la majoria deles capelletes de monges tenia undolç tirat a «boudoir» devot. Blavorsdel satinet més suau i angèliquesrosadures guarnien dosserets i cam-brils. Flors d'artifici virolaven l'altari rústegues escenografies de jardi-net romàntic feien el comple lent.La nostra arquitectura religiosa eraen molts casos la sàvia petrificacióaugmentada (l'una estampa bona

de bullo, d'aquelles que fan la de-lícia de les tendres col•legiales.

Abans d'aquest «ara», recordem elgros, el comú de la nostra imatgeriareligiosa. El Sagrat Cor de Jesús, elCrist de l'Amor, li unanitzat, s'haviatornat dolç i maquillat, com untenor galant al punt d'eixir a lestaules. Tots els rossos suaus de cabe-llera, totes les barbes flonges i po-lides eren poc per complaure aquestacursileria pietosa, aquesta carrin-cloneria devota que juga a ninesamb les imatges de l'altar. Santetes isantets plens de coloraina, dauratsi polidets com bibelots, invadien eltemple i l'oratori. Els angelets feienvolior d'ales irisades com miralletsde fira, entorn d'aquesta imatgeriasens emoció ni dignitat.

Abans d'aquest «ara» recordem el

què era la indumentària sacerdotal.O el comerç barroer repetint a rever-ses models ridícols de formes perme-tides i aguitarrades, per a les pobresesglésies, o l'escarràs inútil de lapietat carrinclona i pacient, guar-nint casulles i dalmàtiques i pluvialsd'ornaments daurats, inacabables idifusos, com els fa un pastisserdamunt d'un massapà . de Toledo.Al• legories procedents de 1'estampetaomplien el darrera de la casulla ambuna il • lustració de devocionari, onemergia un eàlzer entre núvols sotaun ramell d'espigues, amb angeletstendrois i altres excessos volantamtu> i avall del dors del sacerdot.

Abans d'aquest «ara», recordemfinalment ço què eren els atuellslitúrgics: els eàlzers encotillats, lescustòdies radiants com a llampecs,les cargolaines de ftindició fent

l'ornament dels objec-tes sagrats, els canalo-bres gòtics de llaunaemmotllada, etc., etc.A què recordar més?...

Recordem també, pe-rò, que abans d'«ara»,abans de produir -seaquest corrent d'«ara»,un aplec d'lionies artis-tes del nostre romanti-cisme féu en aquestsentit mglt i molt. ElsGaudí, Domènech, Mar-torell, Rogent, Puig iCadafalch, Gallissà,Rubió, Jujol, B. Mar-torcll, etc., foren unsiniciadors. Si al costatd'aquells arquitectes hihagués hagut un grupde clergues intel-ligenti sensible com el que hafet aquest «ara», 1'«ara»hauria començat ales-hores. Recordem tambéque al costat d'ells, ungrup d'artistes indus-trials hi respongué: elsVidal, Masriera i Cam-pins, Masriera, Cabot,Carreras,Tiestos, Oliva,Renard, Hoyos i Este-va, Andorrà, Ballaríu ialtres. Ells, com elsd'«ara», si haguessintingut davant un grupde sacerdots que elshagués avalat, haurienfet la noble feina que esfa «ara». No ho obli-dem...

El més modern

Observem, davantl'Exposició d'Art Li-túrgic, el fet importantde què lo millor que hiha en ella, çò és, lomillor d'«ara», és l'obrad'un d'aquests inicia-dors: eii Gaudí. La Ca-dira Episcopal és unalliçó fortíssinia de mo-dernitat; de modernitatflorida i olorosa de tra-dició. Llànties i cana-lobres, bladoneres i fa-cistols ens donen la ideaneta de què allò que

cerquen adalerats els expositors mu-versals de l'Exposició de les ArtsDecoratives de París és cosa que fatemps, a Catalunya, ha trobat unhome genial, artista únic. El nostreGaudí és el modern. Ell és el que hapouat en el seu esperit i en la lògicadel seu seny, en el realisme mésantillibrese i més net d'apriorismes,de les coses, les formes de la solta,i les ha guarnides amb l'aurèolaharmònica de la seva pròpia realitatexaltada per una inspiració fogosaque ho porta tot a la darrera trans-cendència.

Podrem tremolar a la idea d'unaiiidústria d'art religiós produint mo-dels gaudiiiescos. Podrà esfereir-nosla idea del jovincel que vol adaptar-seles formes creades per aquest homede geni. Podrà esglaiar-nos fins i totI'osciL•lar del propi artista, entre els

xi_ ro Q.1

3n111n

r—

Canalobre de ]a Sagrada Família (Gaudí arquitecte).

GASETA DE LES ARTS N.o i0

El més substanciós que hi ha, alnostre modest veure, entre els pro-jectes i fotografies d'arquitectura,correspon a l'obra d'aquells inicia-dors del període romàntic que abanshem anomenat. Més d'un cop hemsostingut, enfront l'onada classicistad'ara, que l'estroncament i l'abandó,de part dels nostres arquitectes joves,del corrent artístic iniciat per aquellsromàntics, ha fet malperdre i abortaruna de les més positives valors de la•nostra restauració.

La nostra arquitectura romàntica,goticitzant, furgava inspirada pelsrecons de la història i de l'esperit, cer-cant una estructura i un <»decor» ar-quitectònic meridional. Les primeresvesllums del <mediterranisme» sónallí, entre la història i el popular,entre el gòtic meridional i el morescque d'ell en resulta; entre l'arqueo-logisme i el folk-lore. Homes de gustartistes afinats, gent plena d'ideals,mereixien una atenció més xardoro-sa. El que ells feren, era certamentper a Catalunya i era en potènciaper a Europa, quelcom que valia unxic més que el comentari d'un tu-rista com en Clemenceau (tant il-lustre com incomprensiu i indocu-mentat en aquest ram), al qual lapremsa barcelonina va fer chor, enfer la «reventada» absurda de lanostra arquitectura romàntica.

Una cosa perjudicà aquell movi-ment, i fou el seu entroncament ambel modernisme. Confusió afrosa queningú cuità a aclarir. Desmais decurves i caragols imbèoils, encrustatsde ceràmica, desprestigiaren els co-menços d'una 'cosa que era algunacosa més que el clàssic d'ara: jocbellíssim de composició quan ésperfecta; barroeria d'emmotllats ge-

neralment i gairebé sempre orfad'aquell foguet d'inspiració. Aquellfoguea que fa que una finestra siaun ullet que mira i que una casasia una cosa viva i parladora.

Havíem fet quelcom. Madrid se-guia. Ara seguim Madrid. Ells, dar-rera el nostre tradicionalisme, cerca-ren el seu. Trobaren el seu plateresci ara fem plateresc. Valgui'ns Déu iMaria! El noucentisme classicitzantdescobrí la palpitació dels temps, iel clàssic, que ja era moda a NovaYork, es féu de moda aquí. La sevadiscreta monotonia pot assegurar-nosel no tenir disgustos, i ha tingut unèxit prou franc perquè els mandrososdessisteixin de retrobar el caliuet dela llama extingida.

La febreta artística d'aquells ho-mes, el sen crear, la cordialitat d'a-quelles ratlles, la tendresa d'aquellsapunts, on és anat?... Ho tenim totresolt per endavant i ara ningú s'en-febra. Més Paladio, menys Vignola.Un xic de pintoresc fet de barroci amunt les cases, que el temps éscurt i el ciment emmotllat no volraons.

Entre els moderns, però, no totés palla. Tenim a l'Exposició enGoday, que és un artista, un que hiagafa febre, un que fa el clàssic,tendre i amorós. La seva restauracióde l'església de Jesús de Gràcia,convertida en basílica, és indubta-blement una cosa bella. No hi hapensades, però hi ha un gust exqui-

sit, una ponderació, un saber resoldreque no es troba en els llibres declàssic, sinó que surt de dins fet ipastat.

Un altar d'en Bonet és tambéinteressant. La maqueta és plena decorrecció i de bon gust. D'ell mateixés el projecte d'altar de Santa Ma-drona, encaixat bellament dins elconjunt de l'absis. Després hi hael cas d'en Folguera, exemplar enl'adaptació d'un baldaquí moderndins una església gòtica com és lade Cervera. Finalment, dos romàn-tics: en Bernardí Martorell i en Jujol.

En Martorell presenta el projected'església dels Escolapis de Sabadell.Es un edifici presidit per un pensa

-ment estructural. L'ossamenta ar-quitectònica feta estil; els arcscreuant de línies l'espai. Un partit

-prés d'esperit gòtic bellíssim i ins-pirat.

En Jujol, amb les seves esglésiestotes punxa. Organismes vivents,superfícies continuades que de murtornen volta i agulla i cimera icloquer i es contorsionen fent gestescap a l'actitud volguda. Arquitec-tura viva, partint d'un principi únici orgànic. del cos mort, que torna elspesos en forma. Aquest és el millordeixeble del gran mestre Gaudí, idigne del mestre.

La decoració mural

A judicar pels materials exhibits,els més importants exemples de ladecoració mural dels nostres templescorresponen a dues personalitats ar-tístiques de la passada generació: enJoan Llimona i en Dionís Baixeras.El primer hi exposa fotografies i es-tudis de les seves decoracions del'Escorial de Vich i de Montserrat.El segon, la pintura de l'absis delSeminari de Barcelona. No cal parlard'aquests dos il • lustres pintors prou.coneguts. En l'art difícil de les grans.decoracions murals, es prova perells que 1:'experiència i el saber l'oficisón necessitats fonamentals i queaquesta feina no pot encomanar-se,

exaltats preciosismes d'una hora iles cantelludes simplicitats d'altres;però, així i tot, ell és el més modern,ell és el «modern », l' «únic modern»,de vuitanta anys d'edat, que exposaobres fetes vint anys enrera.

L'Arquitectura

Canalobre de la Sagrada Familia(Gaudí arquitecte). Canalobres i florera de la Sagrada Família (Gaudí arquitecte). Facistol de la Sagrada Familia

(Gaudí arquitecte).

N ° 40 GASETA DE LES ARTS 3

Alba brodada a punt de creu. Centre d'uix frontal d'altar (Arquitecte Pencas). Casulla ele domis verd, anib brodat.

-com erradament hem cregut nosal-tres més d'un cop, a qui es trobaen el període indecís dels assaigs idels simples bocets de grans realit-zacions.

Un gran decorador mural és, entrela gent jove, en Darius Vilàs, moltmal representat en aquesta Exposi-ció. També en Vilàs demostra el quéhem dit dels dos mestres, i el seu.gran triomf consisteix en aquestdomini perfecte de la tècnica . Fael fresc com ningú entre nosaltres.Home d'una alta inspiració religiosa,l'hem vist oscil• lar entre l'estil d'enLlimona i el d'en Maurici Denísdurant els anys de la seva primerajoventut. Ara ja té un estil incon-fundible, en el qual, bé que és cert.que contribueix a definir-lo la «ma

-i>era», hi ha un concepte just del

dmatge de la Purísima (escultorCamps Arnau).

que deu ésser la decoració mural, alqual es cenyeix sens esforç i dinsel qual poua delicioses i inspiradescomposicions.

Un altre gran decorador és enJosep Aragay. El seu baptisteri deBreda ens ha sorprés. No sabíemque hagués completat aquesta obra.L'Aragay posa en la seva pinturauna gravetat clàssica que tot hoentona i dignifica. De seguida l'es-pectador té el sentiment de qué l'ar-tista pica alt. La seva imatgeria esmou dins un realisme ple de sugges-tions transcendents. Aquest és unartista amb el qual la majoria delsnostres «preciosos i> i la gran massano vol acabar de creure, però queés prou forta perquè un dia o altreens faci dir a tots que sí. El nostrepintor és una promesa cada dia mésalta i ens costa l'anar-Ii al darrera.El baptisteri de Breda, però, és mésque una promesa fosca: és una deco-ració on s'hi veuen ja posats en ren-gle i endrecats el molt i el bo queaquest home porta.

Hi ha a l'Exposició un altre ar-tista més jove que els anteriors, iés en Vila Arrufat. Presenta els bo-cets de sis composicions i un plafóde l'Anunciació, en técnica de fresc.En els bocets es veu un home que saples lleis de la composició, que lesha apreses i les fa servir amb unagran dignitat i repòs. Concepte,arabesc de masses, disposició depersonatges; tot està en regla. Quanrealitza, s'hi ven una mà segura; lamà segura d'un estudiós, d'un co-neixedor, d'un que té en compteque les realitzacions no volen dub-tes i que cal preparar-les. El seuestil és net, amb ressabis que esfonen en el gresol d'una personalitatben preparada, sense focs genials,però amb fervors de veritable. ar-tista. D'entre les escasses realitza

-cions de pintura mural presentades,«L'Anunciació» d'en Vila és sens dub-te l'obra millor.

En Martorell, amb el seu àngelde l'Anunciació, és més intens si esvol, però molt menys correcte imenys sabi. Hi ha, però, en aquestfragment, dins la qualitat insegurad'un assaig, promeses molt bones.

Altre decorador de grans mèritsés l'Obiols. En Josep Obiols calcomptar-lo entre els primers i dir-li

que és, de tots, l'encarregat d'unacosa que potser manca en general atot el nostre modern art litúrgic.Aquesta cosa és la gràcia. Evidentque totes les coses d'aquesta Ex-posició pequen o de severes o decrues. La branca de fines frondosi-tats, que l'Obiols posa al migd'aquesta seriositat que arriba aésser monòtona, ens fa desitjar queaquesta gentilesa de lo seu empolsiuna mica les coses del temple. Elsàngels de l'absidiola de la capellade l'Institut de Cultura de la Dona,jugant entre garlandes de fullatge,assenyalen un camí a les transcen-dències massa constants de la nostradecoració mural religiosa. Obiols,demés, destre en el seu ofici, es moucom pocs en l'art de compondre, i laseva tècnica franca, gairebé nua decuinats, és una prova de què had'ésser un gran mestre de la com-posició.

L'estil d'en Marquès Puig, encanvi, ens fa difícil l'imaginar-lodecorador de murs. El seu plafórepresentant el Sacrifici d'Isaac ésple d'emoció, però mancat d'objectiui de partitprés ornamental.

La iu►atyeria

Heu's aquí un aspecte importan-tíssim, potser el més delicat, de larestauració de l'art litúrgic: el dela imatgeria religiosa. La imatgedifícilment correspondrà a la sevafinalitat si no és filla d'una religiosi-tat profunda i inspirada. Les ten-dències estil • listes que es refugienen els caràcters d'època històrica;les que s'apoien en les ingenuïtatssimpàtiques de l'art popular noresolen la qüestió. La imatge reli-giosa és, simplement, una obra escul-tòrica com una altra, que té totesles seves virtuts de religiositat enl'expressió. Acollir-se a les formesde les imatges venerandes per laseva antiguitat, és com si Fidias,en fer la Minerva del Parthenon, seles hagués enfilades en reproduir elvenerable exoanon» primitiu quehi havia en el temple. Per això,simplement, entenem que les millorsimatges religioses de l'Exposició sónles d'en Llimona. El problema del'economia en la imatgeria religiosaés un problema de reproducció, de

tècnica que eviti les contraccionsde certs materials que deformen elsmodels. Altre exemple del qué had'ésser la nostra escultura religiosamoderna, escollit d'entre els que hiha a l'Exposició, és la bella Puríssima(l'en Josep M. Camps Arnau; undels nostres millors escultors d'es-cultura religiosa. El Sant Josep d'enJou té m.és estil que suggestionsdevotes. La imatge religiosa, alnostre modest veure, ha de suprimirtots els elements accidentals delcaràcter per a ésser profundamentexpressiva. Les dues imatges pro-jectades i decorades per Jujol sóndos sants barrocs, de bell estilornamental, però difícilment serienfigures en les quals el devot hipogués trobar les justes i discretessuggestions que la pràctica de 1devoció demana. I això és el qu^s'ha d'exigir, en opinió nostra, al'escultura religiosa.

Vidrieria, per J. Busquets.—ExecucióRigalt-Bulbena.

I GASETA DE LES ARTS N.o 40

Angel (Execució Camps Arnau).

Sant Josep. Escultura de Pere Jou. Església Conventual de Girona. Massó arquitecte. Execució Galeriadels Bells Oficis de Girona.

L'orfebreria i ]a indumentària

Els orfebres, en aquesta exposició,són incompletament representats. EnMasriera i en Cabot, especialment,tenen obres fetes que fan veritablehonor al nostre modern art litúrgic.Un gran esforç està fent actualmenten Valentí, construint des de faanys una custòdia monumental queés una prova d'ofici formidable.Mal no hagués sigut acabada, l'obrahauria fet honor a l'Exposició.

Sobressurten entre els orfebresexpositors en Jaume Mercader i enRamon Sunyer. En Solanich, menysabundosament representat, hi faun paper admirable.

En Mercader hi exposa els atuellsde l'altar de la capella de l'Insti-tut de Cultura i Biblioteca de la Dona.El seu art peca d'excessiu. Massaart!... Hi ha un preciosisme de bongust, afiligranat, minuciós, esforçat,complexe, que revela una técnicaperfecta i difícil, que arriba a ferperdre la simplicitat, la lògica de lesformes utilitàries i les qualitats delmaterial. En Mercader és més bocom més sobri. El pampellugueig delsesmalts, l'harmonia perfecta, ori

-ginal i sempre inspirada en ell, deles coloracions, fa perdre la gràciaingénita deis materials bàsics sotauna funda preciosa. La funció del'ornament no és recobrir, sinó ac-centuar; ennoblir els incidents actiusde l'estri, acusar-los i no fer-losperdre. Tot oposat al concepte delsatuells de l'altar de la Sagrada Fa-mília, obra d'en Gaudí, la instal•lacióMercader completa la lliçó d'ells, car

justament l'art del nostre genial ar-quitecte és, en aquests objectes del'altar de la Sagrada Família, com

-plascut en jugar a treure partit deles incidències de la utilitat i de la.construcció dels objectes. Ara cal dirque aquesta sensació de riquesa, desumptuositat delicada, de flonjormisteriosa que en Mercader dóna ales seves coses, tota oriental deconcepte, revela el ver artista quehi ha en ell.

En Ramon Sunyer, en la seva cus-tòdia de Santa Clara, tota forradade delicats esmalts, cau en el mateixpreciosisme. No podem dir el ma-teix de les altres peces. El seu encen-ser en forma de pinya foliada és unade les millors obres que li hem vist.El seu portapau de l'abadia deMontserrat és una producció model,sostenint-se en el just medi delsesplendors sumptuaris i de la acu-sació de la forma. Es importanttambé la col • lecció de càlzers d'a-quest orfebre, on el veiem cenyitper una lògica que ordena els ele-ments ornamentals de manera per-fecta i bella.

Les obres de Solanich, més plàs-tiques que les dels artistes que hemesmentat, revelen un sentit personali un fort cisellador.

La indumentària de l'Exposiciópeca de monòtona. Les belles formesrestaurades s'ornamenten sota unasola adressa artística i sota un puntde vista històric, únic. Les robesblanques, brodades a punt de creu,són les úniques que fugen d'aquestamonotonia. Cal dir que en totes lesobres, però, el més exquisit bon gust

Creu d'altar. Galeria Bells Oficis de Girona.

Decoració del Baptisteri de Breda, per Josep Aragay.

d'arxiu i de manuscrits que tinguinun valer històric o artístic.»

Però, més que tot, l'ha manifes-tada instituint a Roma una ComissióCentral per a l'Art Sagrat i ordenantque arreu d'Itàlia sigui instituïda,allí on no existeixi, una Comissiódiocessana d'un caràcter semblant.Segons la circular adreçada pel car

-denal Gasparri a tots els bisbes d' Ità-lia, da Comissió Central té perobjecte sostenir despert i actiu entotes parts, especialment en lesComissions diocesanes, el sentit del'Art Cristià i el zel intel • ligent ifervorós per la conservació i 1'incre-

$

':

L 1 -

N.°40 GASETA DE LES ARTS 5

hi predomina, i que en sa majoriasón obres de cost modest, subjectesa l'obligada monotonia de la pro-ducció industrial i dels mitjans es-cassos que aquesta pot oferir avuiencara als renovadors. En conse-qüència, aquesta monotonia té unaexplicació i una justificació.

Heu's aquí un resum de les nos-tres modestes impressions davant lala Exposició d'Art Litúrgic. Molts'ha fet, i cal retre un tribut d'ad-miració i de lloança a aquests es-forçats organitzadors de l'Exposició,sobretot tenint present que ella ésla coronació d'una sèrie d'anys d'ac-ció i que constitueix l'exhibició depeces que gairebé totes estan en ús.

La nostra felicitació als Amicsde l'Art Litúrgic i que per moltsanys puguem veure continuades lesseves exposicions.

JOAQUIM FOLCH I TORRES.

Disposicions pontifí-cies en coses (I 'artsagrat

Del Papa actual, qui anys enrera,en importants articles de publica-

cions científiques i en la reordenaciód'un museu, havia demostrat re-marcable interés i extraordinàriacompetència en matèries artístiques,calia esperar-ne una especial actua-ció molt favorable a la renovació delveritable art cristià. Així ha. succeït.Principalment a ell hom deu lacreació a la seva estimada ciutat deMilà de l'Escola del Beat Angèlicper a la formació d'artistes cristians;i sovint ha beneït i estimulat pràc-ticament la meritíssima obra dels«Amics de l'Art Cristià», que promouarreu d'Itàlia un saludable movimentde renaixença artística en l'activitatcatòlica.

La transcendència, que ell amb totala seva autoritat atribueix a l'obrade l'actual renovació de l'art sagrat,la manifestà, entre altres ocasions,quan en els primers mesos del seupontificat encoratjà per escrit elsartistes de la indicada associació deMilà «a prosseguir en el nobilíssimintent d'educar el sentiment religiósamb les creacions més inspirades iles formes més dignes de la bellesa,contribuint així poderosament aaquella difusió del regne de Jesu-crist en el món, que és la supremafinalitat de l'Església Catòlica».

ment del patrimoni artístic de l'Es-glésia. A tal fi, la Pontifícia ComissióCentral desplega una acció de direc-ció, d'inspecció i de propaganda; amés de coordinar i ajudar l'accióde les Comissions diocesanes i regio-nals, inspirant-se sempre en les dis-posicions del Codi de Dret Canònici en les eventuals ordinacions de laSanta Seu».

La mateixa circular del cardenalGasparri assenyalava la tasca pròpiade les Comissions diocesanes, que ésla següent: a) fer els inventaris delsobjectes d'art; b) formar i ordenarels Museus diocesans; c) exami-nar els projectes dels nous edificis,dels ampliaments, dels decorats, deles restauracions, etc.; d) promoure,mitjansant llibres, conferències, lli

-çons, etc., el gust i la cultura artís-tica en les diòcesis i regions, especial-ment entre aquelles persones queper llur ofici, com els constructors,o per llurs condicions de fortuna o peraltres qualitats personals, poden con-tribuir útilment a la bona causa del'art religiós, i també procurar enforma- oportuna, per exemple for-mant Associacions d'Amics de l'Art,de recollir amb petites ofertes elsmitjans necessaris per a suplir les es-casses dotacions de les esglésies.

La Comissió Central fou elegida pelSant Pare en aquesta forma: Presi-dent don Ildefons Schuster, O. S. B.,abat de Sant Pau extramurs; Secre-tari, professor Pendes Perali, delsArxius Vaticans, i vint membres,entre liturgistes, arqueòlegs, histo-riadors, crítics d'art, arquitectes, en-ginyers, pintors i escultors. Com anoms més coneguts, donarem els delP. Bricarelli, S. J., del P. Ferretti,O. P., de monsenyor Janssens,O. S. B., que ha mort aquest estiu,de monsenyor Angel Mercati, - delprofessor Guidi, del pintor Biagettii de l'escultor Romagnoli.

Fruit dels estudis d'aquesta Co-missió Central en menys d'un anyés la publicació d'un interessantrecull amb el títol de Disposizionípontificie in malcria d'arle sacra.Conté aquesta publicació l'esmen-tada circular del cardenal Gasparri,.les regles pràctiques que han d'ob-servar les comissions locals, modelsde butlletins per a la recensió d'es-glésies i edificis eclesiàstics i per al'inventari de les obres d'art — vasossagrats, ornaments, miniatures, pro-jectes, etc. — i els articles del Codide Dret Canònic referents a totesles coses que han de tractar aquestesComissions.

De les disposicions elaborades di-rectament per la Comissió Central,

Igualment l'ha manifestada en vo-ler que en el recent Concordat entrela Santa Seu i la República dePolònia hi constessin. aquestes_clàu-sules: «No es farà cap construcció,modificació o restauració d'esglésiesi capelles que no sigui de conformitatamb les prescripcions tècniques i ar-tístiques de les lleis referents a laconstrucció d'edificis i a la conserva-ció de monuments. A cada diòcesis'instituirà una comissió elegida pelBisbe, d'acord amb el ministre com

-petent, per a la conservació en lesesglésies i els locals eclsiàstics d'anti-guitats, d'obres d'art, de documents

1' -

Dalmàtica en vellut negre i brodat. Església de Vistabella (Arquitecte Jujol). Dalmàtica en vellut negre i brodat.

!'

E

^►t

Creu de 1'Allar de 1'Instilui de Cullera de la Dona (Mercader, argenter).

Palmatòria, per Ramon Sunyer.

GASETA DE LES ARTS N.O ip

les unes es refereixen a la conservaciódels objectes d'art antic, les altresa les noves creacions. Un dels parà

-grafs que es refereixen a la conser-vació de l'art antic dóna aquestaimportant disposició: «En cap esglé-sia o altre edifici sagrat no serapermès procedir a restauracions, mo-dificacions o substraccions sens l'a-provació escrita de la Comissió local.»Altrés paràgrafs donen normes pràc-tiques per a la millor conservaciódels objectes antics.

Les disposicions i normes referentsa l'art cristià modern tenen un interésespecialíssim. N'hi ha una que diu:«Cap nova construcció, decoració,alienació, adquisició, canvi d'objec-tes, modificació, etc., no serà per-mesa en les esglésies i, en general, elsedificis sagrats, sense la prèvia apro-vació de la Comissió local.*

Altres estableixen assenyaladís-sims principis: «Cal tenir per reglaque, sobretot en les nóves obresd'art destinades a monuments iedificis antics, s'ha de respectar elcaràcter del medi existent; que lesveritables exigències de l'art jamaiestan en oposició amb les de la litúr-gia i que aquestes exigències podenharmonitzar-se amb el carácter dellloc i els costums locals i que àdhucdee tot això se'n pot treure el degutpartit. »

«Cal tenir en compte que la ri-quesa i el luxe no són una cosa ne-cessària, i que la sobrietat, àdhuc lapobresa digna, no són fora de lloccu la Casa del Senyor. Per això, quanhom no disposa de molts mitjansünanciers, és preferible contentar-seamb poca cosa. En comptes de de-corar tota . una església, val méslimitar-se a una part d'ella: unacapella, l'absis, etc.; i si hom no potpro ir l'altar d'una ornamentaciórica i variada, contesti's amb algunsobjectes necessaris ben triats i fets(le matèria noble i sòlida.»

«Cid tenir per axioma que la b--Ilesa és companya de la simplicitat,de la sinceritat i de la netedat; queno hi hagi, doncs, un luxe groller;que no hi hagin ficcions i que totsigui ben guardat i tingut en bonacura.»

«Cal no oblidar mai que la digni-tat i la bellesa de les esglésies i dels

altars exigeixen: l'eliminació de totaornamentació artificial — com lesflors i rams de paper o de metallpintat —; un lloc discret per a lescaixetes de les almoines; un ús moltlimitat de les imatges secundàriesdamunt els altars i l'eliminació pro-gressiva de les imatges de pastacolorida o les oleografies que sovintsón presentades a la veneració delsfidels; una gran prudència i modera-ció en l'ornamentació i en les instal-lacions de la llum elèctrica, tant ladestinada a il • luminar l'eslgésia comla destinada a decorar els temples iles imatges.»

Aquesta interessant publicació res-pon al programa assenyalat perPius XI a les Comissions d'art reli-giós. Elles han estat creades «per aguardar fidelment i protegir el vas-tíssim patrimoni de cultura artísticaacumulat per la fe cristiana de tantssegles, i vigilar degudament les res-tauracions de les coses d'art antici les noves construccions i produc-cions d'art religiós modern.

Aquestes Disposizioni ponlificietindran força de Llei en totes lesdiòcesis deItàlia i se-ran propo- Tsades com f

exemplesde bon se-guir a to-• es les diò-cesis delmón. ElCardenal iSecretarid'Estat

enviarà a tots els bisbes i també a to-tes les universitats catòliques aquestaimportantíssima publicació de la Pon-tifícia Comissió Central d'Art Cristià.

. J. TArtrcn, PVRE.

LES EXPOSICIONSSala ((El Camarín».—Exposa en

aquesta Sala el pintor Duran iCamps. Heu's aquí un altre artista

que ambaquestaexposicióve a po-sar-se enels renglesdels mes-• res de lanostra pin-tura jove.L'hem vistbregantuna sèrie

d'anys, esforçadament, cap a la con-secució del seu ideal pictòric. Aquestara ja és aconseguit en les seves telesplenes de gust de matèria pictòrica,saboroses de veritat, i inflamadesde passió de veritat.

Un fregadís amb els grans mestresde la pintura ha obert els ulls d'a-quest veritable pintor a les riquesesinfinites del color. La íntima veritattranscendent de les coses reals quepampelluga entre els grocs i els vio-letes d'en Greco, la frisança d'unapinzellada aguda com una paraulaexpressiva d'en Degàs. Qualitatsde matèria i qualitats de cosa realpastades, cuinades amb un nobleafany, amb una xardorosa sensibili-tat que penetra les visions del mónexterior i es delita en traduir-les.Heu's aquí quelcom del molt quehi ha de bo en l'exposició d'aquestartista, que, en honor dels nostresanzaleurs de pintura moderna, caldir que ha aconseguit un èxit me-rescudíssim.

Galeries Malmedé. — Hi ha obertaa les Galeries Malmedé, del passeigde Gràcia carrer de València, unaexposició del jove artista en LaureàBonet, del grup de Conreadors deles Arts. Laureà Bonet pinta ambsordina. Coincideix molt en la tèc-nica amb un jove mestre que ell abon segur estima com mereix, queés en Puig Perucho. Un i altredeixebles de Modest Urgell, porten adins del cor les visions melangiosesdel mestre. Aquell sentiment viude la natura desmaiada.

•En Laureà Bonet diu estats depaisatge com un bon poeta. A esto-nes, amb borbolleig incert i esforçatd'home que comença. En altres mo-ments de gràcia, amb precisions mes-trívoles que ens asseguren l'existèn-cia en ell d'un ver i delicat pintor.

Exposició Vila Puig. — El dia 19de desembre es va obrir a les Gale-ries Laietanes una exposició del pin-tor Vila Puig, de la qual parlaremen el nostre vinent número.

A can Parés.—Dificultats de com-paginació ens han privat de publi-

car en aquest número unes planesd'homenatge al pintor Gimeno queexposa a can Parés. En un dels nos-tres vinents números les publicarem.L'estudi sobre el nostre eminent ar-tista ha sigut encomanat al notablecrític d'art en-Rafel Benet. L'Expo-sició Gimeno és interessantíssima.

Galeries Laietanes. — Hi exposaen Magí Oliver una sèrie de paisat-ges molt interessants. Aquest pintor,constant, esforçat i sincer, s'ofereixal públic enguany, donant un pasconsiderable en avant dins la sevacarrera artística. Dotat d'una sim-plicitat extraordinària, veu la rea-litat sota un ull clar i rialler.

Calze, per Ramon Sunyer.Encetrser, per -Ramon Sunyer.

á►.

1)erorneiú nlur,II. per J.[unle (^uilrvli.I.

GASETA DE LES ARTSEDITORIAL POLÍGLO'T`A. - Petritxul, S, - BARCELONA

Apareix quinzenalruentBarcelona............ 2 ptes. al mes Número solt:

Subscripció: { Pe[[1usula i América 30 » 1'IUIy De l'any corrent Ptes. 1125Altres països........ Eili » n v anterior » 2

GASETA DE LES ARTS 7

Sap dir l'encant de les llores i deles llums que deixen rossolar al llomde les muntanyes i damunt els teu-lats dels pobles humils, i el par-pelleig dels ametllers florits damuntles terres roges o entre les boiresfines del gener. magí Oliver, un verartista, inspira per la seva obra unaprofunda simpatia, i enjoia amb laseva sinceritat les seves teles, pinta-des destrament i amb fogositats in-tenses i mestrívoles en alguns casos.

A les mateixes Galeries hi exposael pintor Pigem. Amb una técnicadolça, un xic farinosa, pinta pai-satges plens de simpatia i de bongust. Home del just medi, en laseva pintura hi ha un fons agradablei clar que el fa digne de tota estima.En algunes teles, veritablement di-ficultoses, la seva técnica no desdiu

L. MalmedeAntiguitats i objectes d'art

EXPOSICIONS

Passeig de Gràcia, 68València, 255

i avença segui- a través de les com-plicacions de l'ofici, sostenint el seu

to suau i anacarat, tant decoratiu.

Exposició Mir a can Parés. - Elgenial paisatgista J. Mir, exposa acan Parés. L'any passat, amb motiude la seva exposició, honoràvem lespàgines de la GASETA publicant elseu retrat i un comentar¡ extens dela seva obra. Res hi podríem afegir.En MIir és d'aquells dels qui tot haestat dit, i que l'única feina que elcrític pot fer enfront de la seva obra,es la d'admirar el seu geni pictòric.

En Mir en l'Exposició d'enguanyes mostra fresc i vigorós com sempre.Algunes notes, com la de la botigade queviures, depassa en intensitatles seves millors teles. Cal felicitaral mestre i felicitar-nos de la sevavigorosíssima activitat.

Sortirà atiat

La Nof)el'la d'en "FLAMA"

La Rul®taLLIBRERIA CATALONIA

Plaça Catalunya, núm. 17

GUIA DE LES ARTS I DELS ARTISTESPintors PALAU, JOSEP .......... MALLORCA, 313. Fusteries artístiques

BAIXERAS,' DIONís .....CASI', 46. PARCERISAS I C. ...... E. GRANADOS, 90 CASAS, VIDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.BENET, RAFEL .......... SIUNTANER, 1, 2. on , la RIGOL, RAMON ......... ROSSELLÓ, 168. TARRAGÓ, ENRIC ....... CONSELL DE CENT, 283.BIOSCA. JOAQUIM .......DIPUTACIÓ, 310. Decoradors eng 'exGaleries deposicionsCABANYES, A. DE ...... VILANOVA I GELTRÚ.CAMINS, JOSEP .......... MALLORCA, 282.. ÁVILA, JACINTO.......... PASSEIG DE ST. JOAN, 73.

_ARENAS .......... ... CORTS, 670.

CANALS, RICARD ....... PL. URQUINAONA, 9, 3 . e Projectistes de jardins GALERIES DALMAU ... I). GRACIA, 62.J.GALERIES LAIETANES. CORTS, G 3CAPMANY RAMON ...... FSCUDELLERS, ó, TALLER.

CARLES, D . ............ CASP, 5G. RIGOL ARTUR............ PL. TETUÁN, 18, TENDA. MALMEDÉ, L. ........ P. GRÀCIA, 68.CENAC, 'ENRIC ......... LLÚRIA, 53. Acadilmies de dibni. i pintura PINACOTE `A, LA ...... CORTS, 644.COLOM, JOAN........... CLARÍS, 99. BAIXAS PI, 1, l.er...............

SALA PARES(MARAGALL) PETIIITXOL, 8DURAN CAMPS, R....... DIAGONAL, 335, TALLEn. Joiers ESPINAL. 1AI. A. ....... PROVENçA, 362. Llibreries d'artr SUNYER, R. ........... ConTS, 643.FERRATER, ANTONI DE . TRAVESSERA, 120, S. G. EDITORIAL POLÍGLOTA PETRITXOL, 8.JUNYENT, OLAI.UER .... Bonavista, 22. LLIBRERIA SUBIRANA. PORTAFERRISSA, 14. LaeadorLLIMONA, JOAN ........ LLÚRIA, 42, 2.on . G.BRACONS, LLUÍS ....... POi.GAROLTS, 46 S. LLIMONA 1 BENET, RAFE[, BALMES, 19, 2.on, 2.a Editors de llibres d' art LamparesMALLOL, IGNAS'......... P. CLARÀ. -OLOT. EDITORIAL MUNTAÑO- BIOSCA i BOTEY ...... RIILA.CATALUNYA, 129.MAS i FONDEVILA, A. .. CLARís. 30, 3.er LA, S. A . ............ PL. CATALUNYA, 9.MASVILA, F ............. PG. S. JOAN, 133. ESTUD Metalls d'artMEIFREN, ELISEU....... BALML•S, 67, 3.er, 2.a R eportatges d'art BIOSCA I BOTEY ...... RBLA. CATALUNYA, 129.MESTRES,.FÉ[.[X ....... DIPUTACIÓ, 289, 1.er SERRA, FRANCESC ...... SALMERON, 156, 2. on CORBERÓ, PERE ....... ARIRAU, 103.PERADEJORDI, JOAN .. ARIBAU, 57, 3.e, 1.'RAURICH, NICOLAU .... BARCELONA, 24 (SARRIÀ) Efectes de dibuix 1 pintura D[iralls

CAMAT./V, SUCCESSOns DE. LÀURIA, 9.RICART, E C. .......... VILANOVA I GELTRÚ. TEXIDOR, MODEST .....RBLA. CATALUNYA, 89.

0) 05 ntodernsRINCON, VICENTS ...... PETRITXOL, 14. TEXIDOR, VÍDUA E. ... RONDA SANT PERE, 16.VAYREDA, FRANCESC.... P. VAYREDA. 4. -OLOT. Antiquaris BADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRÀCIA).

Pintors de retaulesSABATÉ PASTOR, BON.' PLAÇA LETAMEN DI, 34. COSTACARVAJAL ...... CALL, 28, PRAL.

Papers pintatsGUASCH, FILL DE JOSEP. RAURICH, 8.

Diapositives d'art llet a projecció•aESCLASANS, MARIA PIETAT, 10 DAR. CATEO.

GALERIA MIONTI.i.OR .. FRENERIA, 5. » ,,SALVIA, FILLS DE SALV... PORTAL DE I. ANGP.L, 4

COL'LECCIONS AESLA.. ALDANA, 3, ENTL.° QUER FARRÉS, FR.' ... PALLA, 27. Parquets (fítbrignes)Dihuizants il •lustradors VALENCIANO, J. ...... COnRÍBIA, 2. BASTUS, QUERALTÓ 1 C.' SANTA ELENA, 4 16.

CAMINS, JOSEP ............MALLORCA, 282. Catifes (llanufaetnra) CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.JUNCEDA. JOAN G....... MALLORCA. 259, 2.on, 1.a Pedra artificialMIRET, RAMÓN.......... CÓRCEGA, 333, ENT. AYMAT, TOMÀS .........RIUS I TAULET, 21 (SANT

.MINGUELL, JOAN ......PARÍS, 209.

P,

Dibuixants-pintoraonCARDUNETS, ALEXANDRE DIPUTACIÓ. 230, 2., 1.°

CUGAT DEL VALLÉS).GALÍ, F. (Agent de A. Tronc. Paris) P. DE GRÀCIA, 59, ENT., 2.° Pintors deco ra dors

PERADEJORDI, JOAN... ARIBAU, 57, 3.er,1. a Construcció i decoració CASALS NAS, MA H, J.... ROGER DE FLOR, 164.COROMINAS, MANUEL... ASTÚRIES, 14 (GRÀCIA).Dibuixants decoradors de mobles BASTÚS, QUERALTÓ I C. a . STA. ELENA, 4 16. TOLOSA, AURELI........ PL. LRTAMENDI, 29.

CASTELLARNAIT, FERRAN DE MUNTANER, 180, 4rt Constructors d'obres TRUJOLS BLEY, JOAN ..SANT GERVASI, 14 (S. G.)CALVO BALAGUÉ, FERRAN ARIRAU, 222, PRAL.., 1.° Platerles d'artDibuixants-decoradorsALEMANY, RAFEL .......SANT DOMINGO, 4, (SANT

OLIVA MALLOL ... RDA. S. PERE, 48, 2.on, 2.°CONSTRUCCIONS TEKTON VIA LAIETANA, 40, ENT.° SEN GJEN, EORG ......... PASSEIG DE GRÀCIA, 90

CUGAT DEL VALLÈS.)Escultors Ebenistes Reproduccions artístiques

CLARASÓ, ENRIC ....... GRANADOS, TORRA SANT BUSQUETS, JOAN ...... P. GRÀCIA, 36.BECHINI, GABRIEL....... ROGER DE FLOR, 162.PRIU, TOMÀS ........... CONSELL DE CENT, 368.

FRANCESC (SARRIÀ). HOMAR, G . ............ CANUDA, 4. RENART, .I. ........... DIPUTACIÓ, 271.FUXÁ, MANUEL .......... ARAGÓ, 329. ORRI, FREDERIC ........ ARIBAU, 226. TapisseriesLLIMONA, JOSEP ....... DIAGONAL, 410.MARÉS, FREDERIC ......MALLORCA, 184, INTERIOR

REIG I BERNET, LLUÍS.. ENRIC GRANADOS, 21.VAYREDA, RAIMOND... BORRELL I DIPUTACIÓ, 111

_BLANCO BANERES, I-I... CALL, 21.

MARTORELL, SALVADOR ENRIC GRANADOS, 120. GALÍ, F.(Ag3ntdOA.Trono.Paris) P.DE GRÀCIA,59,ENT.,2.aOTERO, JAUME .......... ARAGÓ, 329. Enquadernadors TapissersTENAS, JOSEP .......... CARRER'NÚM. 16, ENTRE MIQUEL-RIUS ......... MALLORCA, 207. GILABERT, JOSEP ......RBLA. CATALUNYA, 68.

DIAGONAL I CARRETERA DE SARRIÀ. Escultors decoradors LLOSA, PERFECTE........ BALMES, 128, TENDA.VILADOMAT I MASSANES, JOSEP SARDANYOLA.

Decoració SOLER, FRANCESC ...... ARIBAU • 224 INTERIOR. Tapissos (Manufactura)

LENA, S. A....... PL. ANTONI LOPEZ, 15, 3.er, 2.° Escultura religiosa AYMAT, TOMAS......... Rius I TAULET, 21 (SANTCUGAT DEL VALLÈS).

Decoradors CAMPS ARNAU, J. M. a. .. MONTSENY, 77 (GRÀCIA). Vidres d'artBADRINAS. A. ......... NEPTÚ, 2 (GRÀCIA).CASA ,ARTS .. ........... SALMERON, 6 i 8.

.HOMS, JERONI ........... FRANC. GINER, 23, PRAL.

CAMALÓ, SUCCESSORS DE. LÀURIA. 9.LLONGUERAS, JAUME ..RDA. S. PERE, 36, 3.er, 1.° Fotograties (l'art GRANELL i C.°......... ENRIC GRANADOS, 46.MARCO, SANTIAGO ...... ARAGÓ, 280. MASANA ................. RDA. S. PERE, 3,PRAL.,1' RIGALT, BULBENA 1 C.aCASANOVA, 32.

XOCOLATES

8 'GASETA DE LES ARTS N.°40

RENART

Reproduccions

Enquadraments

d'art

Diputació, 271

BARCELONA

TALLER DE TAPISSERIA I DECORACIÓ

JOSEP IL BRRTANTIGA CASA ROSELLÓ

Es tallen fundes í confec-cionen tota mena de cor -

tf tinatges. • Especialitat ensillons de gran confort.

Rambla Catalunya, 68 • Telèfon 2634 6.BARCELONA

AceñasFOTOUHfFIf EXPOSICIONS

Procediments pigmentaras Venda d'obresGomes i objectes d'artTintes AntiguitatsCarbons DecoracióEsmalts Mobles

Corts, 670 (junt al Ritz)

ANTIGA CASA A. OLIVA

T. Príu MarinéTaller de daurats • Altars • Imatges

Decoració i reproducció en pastad'objectes d'art antic i modernCasa especial per a la restauració

de retaules antics

Consell de Cent, 368 TELÈF. 2002 s. r.(entre Bruch i Girona) BARCELONA

Fusteria d'Obres í d'EstílsEbenisteria • Instal • Iacíó d'Esta-bliments Comercials i Despatxos

VÍDUA de F. CASASSECCIÓ DE PERSIANES

COLISSES ENROTLLABLES

Diputació, 119 í 121 Tel. H. 860

BARCELONA

H. Blanco BañeresCal], 21 (Pl. S. Jaume). -Telèf. i93 A.

ALFOMBRESTAPISSERIES

CORTINATGESLLENCERIA

TAPISSOS PERSES I D'ESMIRNA

NUSATS A MÀ

GfLERIES LAIETANESCorts Catalanes, 613 Tel. A. 4902

EXPOSICIONS D'ARTTAPISSOSLÀMPARESDECORACIÓ

CONSTRUCCIÓ DE MOBLESD'ESTIL

Fusteria

Enric Tarragó® ttttttttttttttt♦^

TALLER DE CONSTRUCCIONS:

Consell de Cent, 283. Telèf. 4752 A.

FÀBRICA D'ELABORAR FUSTA:

Roger de Flor, 132. Telèf. 327 S. P.

TALLER D'EBENISTERIA

Da

Frederic Orri

Construcció demobles de totes

classes

"^illlllllllllllllllllllnll ^Illlllllllllllllllllllllli^"'

• ARIBAU, 226. Barcelona

Telèfon 2091 G.

EXPOSICIÓ

Compra í venda de

ANTIGUITATS

J. Valenciano

Corríbia, 2, pral.

(Clmtonada PlaçG Nova)

BARCELONA

OBERTURA

DEL NOU ESTABLIMENT

AntiguitatsGaleria Monfilor

Freneria n.cc 5 (Darrera la Catedral)

Gener, 4 de 1926

IPI R)F U1i a4

°BIY 3URG]IA°

Reproduccions artístiquesen marbre, pedra, etc.

Fundició de bronzes a la cera perduda

Gabriel BechiniTELÈFON S. P. 120

Roger de Flor, 162, i Conseil de Cent, 430Barcelona

Pintura: Paper: Decoració

Manuel Corominas

Astúries, 14 Tel. 394 G.

BARCELONA (G.)

GALERIES DALMAU

PASSEIG DE GRÀCIA, 62 - TEL. I172 G.

uuuuuuunnuunninru,^•.m.ur.v,uuniinuunwmn^uuuununimwmmuwnnuunuinmuinm

BELLES ARTS

Pxvosicior+5

SECCIONS DE: MATERIAL PER ARTISTESMARCS, MOTLLURESOBJECTES D'ARTLLIBRERIAANTIGUITATS

RKIALT, BULBENA i C.

VIDRIERIA D'ART I INSTAL'LACIONS

v^Dai.1ROs

CASANOVA, 32 (entre Corts i Sepúlveda)

TELÈF. 5343- A . BARCELONASON ELS MILLORS'

ARTS GRÀFIQUES S. A., SUCCESSORS D'IIENRICH I C. — BARCELONA