GUSMANS - CAPITAN 2000

92

description

GUSMANS - CAPITAN 2000

Transcript of GUSMANS - CAPITAN 2000

Page 1: GUSMANS - CAPITAN 2000
Page 2: GUSMANS - CAPITAN 2000
Page 3: GUSMANS - CAPITAN 2000

Capità 2000

Page 4: GUSMANS - CAPITAN 2000

Maquetació, diagramació i composició:

Textografic - Tel. y Fax: 965334422 • Alcoi.

Filmado, impresió i encuadernado:

Artes Gráficas Alcoy, S.A. - C/. Sant Eloi, 17 • Alcoi.

Dipòsit legal: A-909-2000

Page 5: GUSMANS - CAPITAN 2000

S umariPàg.

Salutació Josep Sanus 6Salutació de l'Alcalde, Antonio Peralta 7Salutació del President 8Salutació del Primer Tro 9Presenta ció del Capitá 10Noticies 11Altres Capitanies 20Col.laboracions 23

• Una idea... Un somni... Una il.lusió... Una realitat 24• Tres gusmans de calbot 26• Noticias sueltas de una década cumplida

La Filá Guzmanes 1910-1921 28• El año que fui heraldo 31• Misión cumplida 32• ¡Ja baixen! ¡ja baixen! 33• Hermelando, Capitán 1986 34• Una acuarela para la Filá 36• La festa en el tercer milenio 37• Un himno para la Filá 39• Otros tiempos 41• Mi primer ciclo festero con los guzmanes. "El secuestro de Mossen" 44• Dos guzmanes de peregrinación a Santiago

en año de capitanía guzmana 47• Metàfores etíliques 48• El gos i la garsa 52• El drac daurat 53• Una escuadra de tretze "Esclaus" 55• Un fullet enigmàtic 56

La festa del 2000 57• Tres dies per al record 58

Quadre d'honor 66• Junta de Filá i fitxa técnica 67• Relació de festers .. 68

Page 6: GUSMANS - CAPITAN 2000

Salutació Josep Sanus

ESTIMATS amics dels Gusmans,

La Nostra Festa, la manifestació festiva principal de lasocietat alcoiana, ha escrit ja una nova pàgina de la seua

història amb la plenitud i la vigoria que li són característiques. Alcoi harenovat, ple de joia i responsabilitat, el compromís que la Festa suposa ambla memòria col·lectiva, amb el llegat heretat dels nostres avantpassats.

I vosaltres, estimats amics, heu estat uns dels protagonistes de la crea-tivitat i la imaginació amb la qual, aquest any, el poble d'Alcoi ha rememo-rat la seua història i ha vivificat la tradició que més l'identifica.

Heu tret al carrer un esplèndid Capità Cristià que tots recordarem. Alseu pas, els alcoians i alcoianes aplaudiren el brillant i espectacular resultatdels esforços, la il.lusió i el saber fer dipositats en aquesta responsabilitat. Unaresponsabilitat que heu acomplit satisfactòriament i de la qual podeu sentir-vos orgullosos i plenament satisfets.

Vull agrair-vos que, després de l'any dAlferes, hàgeu estat capaços derenovar el vostre esforç i la vostra il·lusió portant endavant, amb la fermavoluntat d'enriquir els vincles que aquesta ciutat manté amb la seua història,la Capitania Cristiana.

Reiterant-vos l'agraïment per l'esforç fet i manifestant-vos novament lameua amistat i suport, rebeu una forta abraçada.

Josep Sanus i TormoAlcalde durant la Capitania

Page 7: GUSMANS - CAPITAN 2000

Salutació de l'Alcalde

ENVOLGUTS amics Gusmans,

Cada any la festa ix al carrer, s'expressen els sentimentsmés íntims d'Alcoi i vosaltres, des de la Filà Gusmans,

col·laboreu imaginativament en l'esplendor anual de la festa que Alcoi cele-bra en honor del seu patró Sant Jordi.

Enguany ha sigut un any especial perquè heu ostentat la capitania delscristians. L'Any del Capità representa l'esforç, la solidaritat i el suport que totala filà dóna a la figura del capità per a un major creixement de la festa.

El capità de l'any 2000 ha sigut extraordinari. Si els alcoians ja estanacostumats a la vostra espontaneïtat, enguany us heu superat encara més.

Amb aquestes línies vull donar-vos l'enhorabona pel treball realitzat ianimar-vos perquè continueu sent una filà senyera en la nostra festa, amb elgust, la imaginació, l'alegria i la responsabilitat que us caracteritza

Moltes felicitats i una forta abraçada.

Miguel Peralta ViñesAlcalde d'Alcoi

Page 8: GUSMANS - CAPITAN 2000

S alutació del nostre President

OS años plenos de vivencias y de sentimiento han trans-currido para la Filá con los cargos de Alférez y Capitán.Ahora tenemos la revista que recoge los mejores momentosde la Capitanía que se ha desarrollado en este año 2000 de

rotundas resonancias.El esfuerzo y la dedicación de la Filá para dar el máximo esplendor y la

máxima prestancia al cargo esencial que se puede tener en nuestras fiestas, hatenido su justa correspondencia en el aplauso unánime de los alcoyanos y alco-yanas como reconocimiento a la ilusionada labor de los Guzmanes.

Ha sido, pues un año inolvidable para todos lo que sienten la Festa y másespecialmente para los miembros de la Filá que han trabajado denodadamentepara llevar al punto más alto la Capitanía y cuy esfuerzo agradecemos todos ydamos la enhorabuena personificando la Filá en la persona de su Primer Tro,Santiago Vicens, que ha encabezado todo el equipo humano que ha hecho posi-ble el esplendor de los Guzmanes.

No quiero dejar pasar la ocasión para transmitir mi enhorabuena tambiéna la persona que encarnó con dignidad y como si fuera un alcoyano de toda lavida al capitán del año 2000, al Capitán de los Guzmanes, José Luis SanchisMachancoses, en clara muestra de la universalidad de nuestra Festa. También miagradecimiento a su familia, a su esposa, Meritxe Martorell, que con simpatía yelegancia fue la Dama del Capitán, así como a su hijo Andreu, que fuera elRodella. Sólo desde la ilusión familiar se puede afrontar el reto que supone elrepresentar el cargo de Capitán.

Y a toda la Filá de los Guzmanes, la más sincera felicitación y la más cor-dial enhorabuena por su esfuerzo, por su ilusión y por su grabajo para conse-guir el fastuoso esplendor de la Capitanía que ayuda de forma decisiva al engra-decimiento de la Festa y a la manifestación de la devoción a Nuestro Patrón, elInsigne Mártir San Jorge.

Rafael Romá Ripoll

Page 9: GUSMANS - CAPITAN 2000

S alutació del Primer Tro

DESPRÉS de la brillantesa optesa a la passada Alferecia, elllistó s'havia quedat molt alt per a aquesta Capitania, perògràcies a la bona planificació i el treball de la Comissiód'anys de càrrec, s'ha pogut oferir al poble d'Alcoi una gran

Capitania com no podia ser menys.I a la recíproca, tinc que dir-vos que els alcoians han sabut apreciar, l'es-

forç fet per tots nosaltres, amb moltíssimes felicitacions.La figura principal: José Luis Sanchis Machancoses, la seua dona Maritxe

y el seu fill Andreu, han sabut fer-se de voler de tot el poble d'Alcoi y repre-sentar una magnifica "capitania gusmana". Enhorabona en nom de tota la filà.

Els Cavallers, han sabut "arrapar", com la seua figura i nom diu, al capità,de manera especial, i donant una imatge tremenda, de unió i de bon fer.

Les Dames, que han sabut acompanyar a Maritxe en tot moment, donant-li el calor y el suport que necesitava, amb un diseny molt elegant i arminitzatamb el tratge de la Dama, i la seua bona predisposició. Gràcies.

L'Escuadra: Espectacular, gusmana, impactant, musicalment excepcional, icom no, la base principal: 12 gusmans, dotze festers, que es caracteritzen per l'ar-minia i la unió amb la filà, que ha segut total. Enhorabona a tots per que handemostrat gran capacitat de treball i de il·lusió. Felicitats de tota la filà.

El Boato: De rigurós ambient medieval, i la bona disposició de tots els seuscomponents han sabut transmitir al poble d'Alcoi, la idea que els Gusmanshavíem dissenyat. Gràcies i felicitacions a tots vosaltres, per la vostra col·labora-ció ja que ha segut fundamental per l'èxit de la capitania.

La Filà: Els principals reatlizadors de tot açò, i que amb la il·lusió deposi-tada per part de tots hem pogut els Gusmans gaudir de aquesta Gran Capitania,marcant l'estil de l'edat mitjana, respetant en el carrer, les nostre conviccions,sobre la Nostra Festa.

GRÀCIES A TOTS I UNA FORTA ABRAÇADA

Santiago Vicent CompanyCapità 2000

Page 10: GUSMANS - CAPITAN 2000

Presentació del Capitá

BONA nit:Sr. President, Il·lustríssim Sr. Alcalde, Digníssimes autoritats, jCàrrecs de l'any 2000 i Sant Jordiet, Assemblea de l'Associació de ISant Jordi, Senyores y senyors.

Ens disposem un any més a viure les nostres tan volgudes festes de Moros i Cris-tians, tot Alcoi espera amb impaciència la trilogia festera en honor al nostre Patró SantJordi, a tan sols mig any d'eixos dies tan esperats per tots nosaltres, els alcoians, i, ambla cita puntual i segura de la tradició popular... torna a tots l'espontaneïtat, la senzille-sa... el fet històric es temporalitza, records i pensaments s'encenifiquen...

Estos són els ingredients essencials d'una festa singular i única, com ho és la nos-tra, i Alcoi com a poble no pot estar sense ella.

Tot gira i es relaciona amb la festa i la música, no estem davant d'un divertiment, jsinó davant d'una institució, "La Nostra Festa".

Els Gusmans, com a Filà de fondes i arrelades tradicions, prenem, amb alegria ientusiasme, la responsabilitat de desempenyar en este any 2000, i a les portes del segle jXXI, la capitania del Bàndol Cristià, amb el nostre capità al front i, amb les paraulesmàgiques de Ter Alcoi i per Sant Jordi, Avant l'Entrà", esperem que l'esforç i el treball Ide tots es veja escenificat en el carrer i tornem a viure l'època medieval, ¡I com no! lafigura principal per als Gusmans. ¡El seu Capità!.

Home entusiasta i valedor de les tradicions alcoianes, ambaixador de la nostra ]Festa per terres valencianes... serà l'encarregat durant les festes d'encomanar-nos la jseua felicitat, l'alegria i la il·lusió, i ens demostrarà que és tan alcoià com tots nosaltres,encara que tinga la seua residència fixa a Picassent. Fa catorze anys va creuar en la Filàper primera volta i hui, l'anomenem per al càrrec, perquè no dubtem que sabrà desem-penyar com cal eixa responsabilitat, i deixarà el llistó tan alt com en la nostra passadaalferecia.

¡ Quin orgull més gran per a ell i la seua família, que l'acompanyarà el pròxim 5de maig en eixe màgic recorregut que, tots els alcoians i totes les alcoianes, esperemcada any amb la mateixa il·lusió de la primera volta!.

Vaga l'enhorabonaper endavant.Poble d'Alcoi, ambtots vostès el Capitàdels Gusmans del'any 2000: JOSÉLUIS SANCHISMACHANCOSES.

Santi Vicens

Page 11: GUSMANS - CAPITAN 2000

Notícies

Page 12: GUSMANS - CAPITAN 2000

Fontilles - 1999

L propassat dia 17 d'Octu-bre de 1999 la Filà Gus-mans realitzava una visi-ta un tant especial, al

Sanatori de Fontilles, es traslladaremalli, Alferes, Dames, Cavallers i Boatoen general, per a participar als actesorganitzats per la Penya Fontilles, dela que formen part molts componentsde la filà. Sis autobussos sortiren de laPlaça d'Espanya, plens de festers iacompanyants. En arribar férem laDiana, la Missa i la visita als pabe-llons. El sol i el bon tems col·laborarena la Diana i la Missa, però a partir delmig dia ja escomençaren a vindré elsnúvols, caent unes gotetes, que a la fi,ens deixaren dinar i arrancar l'Entrada.Llamentablement, a mitjans de aques-ta, l'aigua escomencà a caure ambforça i ens fera acabar-la un poc arremullats. Però, a la fi tornarem tots contents,malgrat l'incident de l'autobús.

Page 13: GUSMANS - CAPITAN 2000

P resentació RevistaEl 5 de Novembre, als locals de la Filà tinguérem

l'acte de lliurament dels premis del concurs fotogràfic,i amb l'assitència del President de l'Associació RafaelRomà i també de Enrique Luis Sanus, ex President dela mateixa institució, així com el Concejal de Festes, enaquell moment, Amando Vilaplana, Primers Trons imembres de la Junta Directiva i diferents representans £/dels estaments festers.

Suso Jover, després de unabreu explicació del contin-gut de la mateixa, li faentrega del primer numeroal Primer Tro,. Santi Vicent,la mostra als presents i licedeix la paraula al Presi-dent de la nostra Associa-ció, que ens felicita per larevista i mos anima a queper al Capità, es millore, sicap. Al temps, la filà en

nom de l'Alferes li fa entrega de una foto de l'Alfereç Cristià per al Cassal, ambun tractament especial per a que duré cinc-cents anys. Obsequi que es agraït perel President.

onfraternitat amb la LlanaCom l'any passat, aquest,

també tinguérem varis actes deconfraternitat amb la Filà Llana, perraó dels càrrecs que representavacada una de les filaes. Durant l'anyhem tingut, actes, tant als locals deuna filà com a l'altra, i com es potapreciar a la imatge, l'intercanvid'obsequis i records per a deixar

C

Page 14: GUSMANS - CAPITAN 2000

constància, per als propers anys i tots pugam recordar aquestes dades tantespecials per a tots.

Els càrrecs; tant el cristià, José Luis Sanchis, com moro, José Luis Córcolesparticiparen activament en als actes.

A lcoi FesterEl diumenge, 2 d'abril, als locals de la filà tingué lloc, la final del concurs

radiofònic "Alcoi Fester", realitzat per Radio Alcoy i organitzat per la Filà Gus-mans per motiu de la seua Capitania. El concurs, que venia realitzant-se des de

el 5 de març, va anar eliminant equipsparticipants, fins deixar sols als finalistes,que apareixen a les imatges.

Equip guanyador format per: Vicente Jorge Equip segon dosificat, format per: Mario BaudíBas Aracil, Pedró Oscar Rodríguez, Casado i José Seguí, Josefa Cerdàn Pascual i Cristina Baudí Cerdàn.Antonio Valor Valor.

Page 15: GUSMANS - CAPITAN 2000

F ontilles - 2000

EI passat 15 d'octubre de nouels gusmans es presentarem al Sana-tori de Fontilles per a donar suport ala visita alcoiana a les persones alliacollides.

Es una visita especial ja quenosaltres, participem amb el Capità igran part del nostre boato que reco-rreguera els carres d'Alcoi el passatmes d'abril.

L'ambient fou molt emocio-nant i els nostres festers, cavallers,escuadra, Capità i Rodella, participa-ren a tots els actes del matí, -Diana,passacarers, missa i visites als pabe-llons del malalts alli acollits-, per lavesprada, encapçalarem l'Entrà de

Moros i Cristians que en aquell paratje es ceüebra un any darrer de un altre.Cal dir també la Penya Fontilles cel.lebrava amb aquesta visita, el cin-

quanta aniversari de la seua presència al sanatori, per aquestes dades. Unbon grup de gusmans es varen desplaças el dissapte, per a que tot estague-ra preparat per al'endemà. On mesde un centenar degusmans i acom-panyants, s'hajuntaren a dinar.En síntesi fou undia esplendit, elsol va calfar dedebò i no vegue-rem la pluja coml'any passat, tor-nant tots satisfets,però cansats.

Page 16: GUSMANS - CAPITAN 2000

C oncurs d'Olleta

El passat dia 21 d'octubre, a la

Glorita, el va celebrar el tradicional

"XXIX Concurs d'Olleta Alcoiana",

on els Gusmans vàrem conseguir el

primer premi.

No hi ha que dir la satisfacció

de tots els membres de la filà, ja que

feia quize anys que no guanyàvem

aquest concurs.

Els cuiners foren, Santi Vicent

i Suso Jover, i els "pinxes" Germàn

Pérez i Pep Toni.

Cal dir també que aquest

equip ja fa varis anys que s'entrena

per a consegui-ho

iiiENHORABONA!!!

Page 17: GUSMANS - CAPITAN 2000

Concurs

F otogràfic

El passat dissapte, 16 de setembre, als locals de la Filà es reuneix el jurat

qualificador del Concurs Fotogràfic convocat per motiu de la capitania gus-

mana 2000.

Vistes les fotografies i diapositives presentades, s'acorda concedir els pre-mis a les següents:

l.er Premio DiapositivaTítulo: EstandarteJuan Carlos Ripoll Escarcena

Page 18: GUSMANS - CAPITAN 2000

1.er Premio Blanco y Negro.Título: EscudoJuan Carlos Ripoll Escarcena

2.ª Premio Blanco y NegroTítulo: El Descans

Alberto Breviá Bosca

Page 19: GUSMANS - CAPITAN 2000

l.er Premio ColorTítulo: Disparo VI

Gonzalo Sempere Carrascosa

2.º Premio Color.Título: Capitán 2Pedro Perruca Roldán

Page 20: GUSMANS - CAPITAN 2000

1.- D. Fco. Laporta, Capitán 1911.

2.- D. Fco. Laporta, Capitán 1924.

3.- D. Camilo Amat, Capitán 1946.

4.- Escuadra Esclavos Capitán, 1946.

5.- Escuadra Esclavos Capitán 1946.

A ltres

Page 21: GUSMANS - CAPITAN 2000

Capitanies

6- D. Francisco Ruiz, Capitán 1958.

7- Escuadra Especial, Capitán 1972

8.- Miguel Alós Sanz, Capitán 1972.

9.- Hermelando Linares Nácher,Capitán 1986.

10.- Escuadra Espacial, Capitán 1986.

Page 22: GUSMANS - CAPITAN 2000
Page 23: GUSMANS - CAPITAN 2000

Col.laboracions

Page 24: GUSMANS - CAPITAN 2000

Una idea... Un somni...Una il·lusió... Una realitat...

24

'ANY 1985 vaig creuar per primera vegada com a fester. Venia amb Rafa Pas-cual a provar-li el traje a Hermelando Linares, l'anterior Capità, en casa d'Am-paro, la modista. I va ser allí on vaig pensar: El pròxim Capità podria ser jo.L'any 1986 va ser un any màgic, vaig fer la Diana del Carbonato i participíper primera vegada en L'Entrà. Al arribar al Partidor hem varen dir: Et tocaeixir amb banderí a cavall; d'allí un moment, la gent aplaudia; especialment

en un balcó del carrer Sant Llorenç, on estaven els meus amics i la meua dona embaraca-da. Un mes després naixia el nostre fill Andreu.

L'any 1987 vaig fer altra vegada Diana, la Festa m'agradava.Durant la dècada de 1988 a 1998 vaig assistir sempre a la majoria dels actes.La Diana és especial: Els festers tan nets, impecables, il·lusionats. La gent matinera al

carrer, la Festa ja està començant.L'Entrà sempre sorprenent, imaginativa, la música acompanyant-nos, els confetis, la

gent aplaudint.La Processó General, formal i alhora desemfadada per anar acompanyada de música.I ja arriva l'Alardo: Gaudir dels trons i la pólvora... i com a més a més, nosaltres sem-

pre guayem...L'Aparició, Sant Jordiet, l'emoció asegurada i després dels Soparets tot s'acaba i cal

esperar fins l'any pròxim.Durant este temps va ser el meu somni: El pròxim Capità podria ser jo.En 1998 es presentàrem els festers que voldríem fer el pròxim Capità.En la Junta de després de Festes, Santi em va dir: Ho sent però... t'hem triat a tu. Mai

ho oblidaré: La majoria dels presents van esclatar en un calurós aplaudiment. Des d'aquelldia va ser la meua il·lusió: El pròxim Capità serè jo.

L'any 1999 vaig ser Gloriero: La mel ja la tenia en la boca.A pesar de que durant este any tots havíem començat alguns preparatius, va ser des-

prés de les festes en que va eixir Fernando Gisbert com Alferes, que vàrem començar ja sis-temàticament a preparar la meua Capitania: La Junta, els Cavallers, les Dames,. l'Esquadrade Negres, tot el Boato i resta de Filà.

Ja arriba l'any 2000, el de la Capitania.Al Mig Any anava prenint forma: Nomenament en la Filà, nomenament en la Llot-

ja de Sant Jordi, assistència als actes oficials com a Càrrec... tot això i més es va tancar ambbrillantor en el sopar que ens va oferir l'Associació de Sant Jordi en el Circul.

Enguany la Trilogia de Festes es va retrasar, i l'Himne el cantàrem el 4 de maig, diaen que encara no havíem aconseguit provar-nos el traje al complet el meu fill i jo, perquèno estaven acabats; però si que teníem la firme promesa del metaler: "No patiu, demà a les7 del matí vos ho portaré tot al col·legi".

5 de maig de l'any 2000 dia de l'Entrà a les 8 del matí. Comemcem a vestirnos lameua esposa, el meu fill i jo. Tot estava a punt: Trajes, carrosses, músics, boato, públic... il'entrevistadora de televisió: -¿Qué se sent moments antes d'eixir al carrer com a CapitàCristià? -Una gran emoció, satisfacció i orgull. -¿Esta vostè molt nerviós? -Nerviós, no.Ansiós, si, molt; ja tinc ganes de saber què se sent.

A les 10'30 tots els participants en la Capitania dels Gusmans estàvem a punt enel Partidor.

A les 10'45 des del balcó se sent la veu de Juanito Picó recitant els versos que aca-ben en el crit: "Alcoians, per Alcoi i per Sant Jordi iAvant l'Entrà de l'any 2000!". "Comen-ça l'Entrà dels Cristians la Filà Gusmans, amb el seu Capità José Luis Sanchis Machanco-

Page 25: GUSMANS - CAPITAN 2000

ses.Felicitats". La meua idea, el meu somni i la meua

il.lusió eren ja una realitat:EL CAPITÀ SÓC JO

Per l'arrancà del Partidor i la baixada deSant Nicolauet i Sant Nicolau, només potsaber el que se sent el que ha eixit algunavegada en l'Entrà, però cal multiplicareixa sensació per tots els que estan en elsbalcons i en les cadires, drets en el carreri afexir-li el anar acompanyat de tot elsèquit: això sentia jo; El Capità Cristià.

A les 12 el Capità en la Placa. Iamb puntualitat absoluta gira lacarrossa amb el meu Rodella i jo en elCantó Pinyó: La Plaça sencera es unclamor immens: ¡Oooh!, els aplaudi-ments, la música, el xiquet dels Alco-dians em fa entrega de les Claus de la

Ciutat, les alce, me les penge al coll ialce els braços... Ara ja sé que és el

"Capità en la Plaça".Acavem la volta de la Plaça, a algun

dels meus Cavallers ja li s'ha escapat algu-na llàgrima d'emoció. Baixem per Sant Llo-

renç, continua l'emoció intensa, els aplaudi-ments, els vítors i després País Valencià, més

gent, més aplaudiments i alguns amics plorant en elbalcó emocionats.. Ací arriba el final del recorregut, on som

rebuts per tots els que van davant de nosaltres. I d'aquesta manera s'acaba l'Entrà.Després de dinar en la Filà, on som rebuts amb tots els honors merescuts, se n'anem a

casa, a Sant Nicolau, i des del balcó fem els honors al bàndol Moro: Capità, Filaes i Alferes.Dia 6 de maig: s'alcem matí, esmortzem en la Filà i anem amb el nostre sèquit a la

processó de la Relíquia: curta i bonica, que acaba en l'Arciprestal de Santa Maria on assis-tim a una Misa especial acompanyada per la música composada per l'ocasió. Al acabarescoltem la disparà i acudim a dinar a la Filà on tornem a ser rebuts calurosament.

Són moments especials: amics, filaetes, brindis, agulletes, regals, tantes coses...A les 5 cap al Casal de l'Associació de Sant Jordi per esperar el moment d'incorpo-

rar-nos a la Processó General, més llarga, preciosa, algunes persones del públic et saludendes del carrer, i la música sona...

Dia 7 de maig: El Parlament al Castell: guerra, guerra... L'Alardo: Els meus Cavallerscarregant la pólvora. La roda. Per les meues mans pasaven incesants un trabuc, un altre,un altre... i jo gaudia amb tots els meus sentits: pólvora, foc, fum, trons, soroll i per darre-re de mi els sentia: "carrega, carrega..."

La batalla incruenta s'acaba. Apareix Sant Jordiet a cavall dalt del Castell llançantles seues fletxes.

Tot açò són els meus records, als que torne de tant en tant i que especialment, enles Festes de cada any s'obriran com una caixeta de música per deixar al descobert elsseus tresors: El plaer, el goig i la satisfacció de ser Gusmà i Capità.

La meua idea, el meu somni i 1 meua il·lusió s'han convertit en realitat.

José Luis Sanchis MachancosesCapità Cristià. Alcoi 2000

Page 26: GUSMANS - CAPITAN 2000

Tres Gusmans de calbotMiniteatre fester en dos actes

SACTE PRIMER

'ALÇA el teló. El local de lafilà Gusmans, està molt ani-mat, perquè son vespres deFestes i en això de tindré elCapità van tots atrafegats. Enuna tauleta estan assentats

tres amics xarrant i xarrant. Ells son Paco,Toni i Arturet. Paco es el que porta la veucantant, el més persuasiu, els altres digamque es deixen influenciar.

PACO: Ja vos puc donar la sorpresa quetenia preparada, "agarreu-se" bé a lataula que caureu...

TONI: Digues, digues...

PACO: He pogut "alquilar" el trenet de labruixa de la fira amb la bruixa i tot...

ARTURET: El trenet de la fira que va pegantla bruixa graneraes... ¿Per a què? iExpli-cat millor?

PACO: Escolteu: ¿No va Lionel en unaburreta passejant o donant xurros en elsSoparets o la Llaganya que alquila eixeautobús roig "pues", nosaltres també adivertir-se.

TONI: No ho veig clar, i no m'agrada massaeixa idea... com trauran de la fira el tre-net.. .

PACO: Està tot previst, tenim xofer i tot: eltrenet té rodes normals d'un cotxe.

TONI: Això costarà on ou...

PACO: Anem a vore, ¿no hem fet un mon-tepio especial que ho pasaven en "bolsa"i hem tret molts diners? iQue vaig dir, jo!la condició era que ho gastaríem tot enla Festa!

TONI: De totes formes jo veig un poc tre-

Dat...PACO: Que no, home. Mira, pel matí, eixi-

rem a l'Entrà i després del dinar en lafilà, se'n anem ja en el trenet a pegar vol-tes i el dia Sant Jordi pel matí, també.

ARTURET: Però, per la Vespra", com tots elsanys no hem de vore l'Entrà de morosen les dones en casa del germà de Toni.

PACO: Enguany es diferent. Hem de celebrarl'any del Capità, divertint-se i anem a "lli-berar-se" de les dones.

TONI: Podríem vore encara que siga elCapità moro, no?

PACO: Ni capità, ni boato, ni res... En casadel teu germà no ens han de vore el pèl,perquè si no estarem engantxats a lesdones tota la "vespra".

ARTURET: Mireu, jo no li veig diversió enel "embolao" del trenet de la bruixa, pre-feriria més vore l'Entrà de Moros, comtots els anys.

PACO: I torna-li, continues sent un "xompo".Però si jo, soles de pensar-ho em "baque-ge" de risa...

ACTE SEGON

L'escena té lloc davant del Montecarlo,amb el típic ambient de festa i música. Es eldia de Sant Jordi, pel migdia. Els tres festersestan assentats en una tauleta fent-se unescerveses.

ARTURET: No vull ser aiguafestes, però hede dir que ens han criticat prou en la filà,per l'escàndol del trenet... que si somuns gusmans de calbot, que tindré elCapità i casi com ens han vist en la filà.

PACO: Però, Arturet, no fasses cas... Hemeixit als actes, vam dinar ahir en la filà...No poden demanar més...

Page 27: GUSMANS - CAPITAN 2000

TONI: Per cert, que la meua dona ja ha criticat,que nosaltres tres, som els únics festers queno hem portat a les dones a dinar a la filà.

PACO: Bueno, la meua, no volia...

TONI: Però tinc que dir m'ha divertit en eltrenet... Quan la bruixa li va pegar unagranerà a un Asturiano i era el primerTro... I el Tomasina que volia agarrar lagranerà i cau de tos...

PACO: I eixe Roberto, el dels Navarros, queli dia a la bruixa: el conec hasta en eixacareta tan lletja que portes, a mi no mela pegues, tu, eres Ernesto el drapaire.

Sona un mòbil. En la butxaca de Toni. IToni l'agarra per a contestar.

TONI: Segur, que es la meua dona, que jaestà buscant-me.

PACO: Però... ¡Cóm ara en festes portes elmòbil damunt per a que el localitzen.

TONI: (Ja al mòbil a l'orella) Digues Maria,sí... sí... sí, estic encompanyia de Paco iArturet, si ara aniré, sí.

PACO: Però... ¿qué vol,Maria, si estem en Fes-tes, que el deixe tran-quil.

TONI: Me'n vaig ja, ques'acabat la processó delTraslado i vol la meuadona que anem apegar una volta per onplanten els negres lesparaetes.

PACO: ¡Tú, veges, si lacosa té castanyes!

TONI: Mira, Paco, per ahíve la teua dona i laxiqueta.

La dona del fester i laxiqueta s'acosten alvore-lo.

DONA DEL FESTER:

iHola, què feu! ¿i el trenet? perquè laveritat es que haveu armat una "juerga".

ARTURET:No ho dia jo. . .

DONA DEL FESTER: Paco, anem a la tiaEnriqueta, la pobreta no pot eixir decasa i vol vore't vestit de fester, ja sapsla il.lusió que li fa a ella, l'únic nebotque té...

PACO: Sí, sí, demà el dia dels Trons tambépodem anar.

DONA DEL FESTER: Demà no, ara, alçat jade seguida, que no ho tinga que repetirdos voltes. No sé com pots estar tanttemps assentat, no estàs gros debades...

I Paco s'alça de la cadira.

PACO: Bueno, ja es vorem en la filà.

Antoni Calero Picó

Page 28: GUSMANS - CAPITAN 2000

Noticias sueltas de una década cumplida.La Filà Guzmanes, 1910-1921OS Guzmanes es filá plena-mente del siglo XX y eldiseño -y es lo realmentesugerente— no ha variado,salvo en ligerísimas matiza-ciones. Se Tunda en 1905, y

el figurín o boceto es obra del ilustre pin-tor alcoyano Francisco Laporta Valor(1850-1914), revolucionando con suinventiva y buen gusto el arte de diseñary vestir la Fiesta, de manera especial elbando cristiano, al que en tiempos atrás -cincuenta años antes, en números redon-dos- se tildaba de "ridicula ensalada".

El primer cargo, la alferecía, se des-empeña en 1910, y este "empleo" -tam-bién se denominaba así- recae en un§ran alcoyano y fester, Francisco Laporta

oronat, que también será capitán unaño después.

A partir de aquí vamos a hilvanaruna serie de noticias sueltas que dealgún modo perfilan la biografía de lafilá en los primeros veinticinco años deexistencia. La prensa alcoyana, a travésde los periódicos "Heraldo de Alcoy", "LaDefensa", "La Voz del Pueblo", y tal vezotras publicaciones, nos irá dando cum-plida información al respecto.

Y así "El Amigo del Pueblo", de finalesde abril de 1910 dice: "El Sr. Alférez delbando cristiano, joven distinguido que seha propuesto celebrar patrióticamente lafiesta de San Jorge con esplendidez ygusto artístico, no olvidó la caridad que átoda su familia caracteriza, por cuanto eldía de San Jorge, con atenta visita quehizo al asilo de las Hermanitas de losAncianos Desamparados, entregó á laMadre Superiora la limosna de 150pesetas", de aquella época, claro.

Días antes el "Heraldo de Alcoy" -que habla de capitanes y alféreces, deboatos y séquitos- refiere así la vesti-menta guzmana: "El traje del alférez delbando cristiano, merece también unentusiasta elogio por el buen gusto queha presidido en su confección; por ellofelicitamos á nuestro querido amigo D.

Francisco Masia, dueño de los talleres deplatería, donde bajo su dirección se haconfeccionado la preciosa dalmática decota de malla que lucía D. FranciscoLaporta Boronat".

Pero hay más detalles que merecenrecordarse pues al hacerlo nos vamospercatando de los avances estéticos yartísticos que se iban operando en nues-tros Moros y Cristianos: "Igualmentellamó mucho la atención del público...las guarniciones y silla del caballo quemontaba el alférez cristiano. Dicho equi-po era en verdad muy artístico, lujoso yadecuado de estilo y ha sido confeccio-nado en el acreditado taller de guarni-cionería de nuestro buen amigo D.Vicente Soler, á quien asimismo (sic)felicitamos por su magnífica obra".

1911, año de capitán: "el tiempo vis-tióse con sus mejores galas, para asociar-se á la alegría de los alcoyanos", al decirdel consultado "Heraldo de Alcoy", queseñala que la entrada de los cristianos -siempre menguada y superada por la demoros- "en elpresente ha atraido toda la

Page 29: GUSMANS - CAPITAN 2000

atención, pues en verdad que ha sidosolemne y grandioso, gracias al despren-dimiento de un joven alcoyano culto ydistinguido, D. Francisco Laporta Boro-nat, que ha actuado de capitán... for-mando parte de la comparsa de Guzma-nes. .. El señor Laporta ha vestido un her-moso temo de época, muy apropiado yriquísimo, llevando una numerosa escoltay varias y preciosas niñas, vestidas tam-bién con verdadero lujo. El caballo quemontaba —sigue el periódico- iba enjae-zado con ricas y artísticas gualdrapas, con-feccionadas con exquisito gusto... Figura-ba además en el acto una hermosa carro-za, reproducción de un ángulo con sutorreón del castillo, que lució mucho en elpaseo y desde la que arrojaban flores, ser-pentinas, y dulces, y en la retreta cubiertade preciosos farolillos..."

Es el primer capitán en la biografíaguzmana, y hay que situarse en la época-hace casi cien años- para poder anali-zar bien lo que todo ello significaba, ver-dadera anticipación y promesa de cuan-to la Fiesta iba a registrar más tarde. Lacita, sin embargo, continúa: "Tambiénllamó la atención un esclavo que figura-ba en la comitiva y que vistió admira-blemente el joven D. Francisco Vicent.Repetimos que fue un acto hermoso. Laentrada de moros lució mucho, mere-ciendo un aplauso la comparsa de Aben-cerrajes por el lujo desplegado y el capi-tán Sr. Solbes, que vistió el cargo conmucho gusto. ¡Bien por los capitanesrumbosos!".

Por su parte "La Defensa" subraya quelos Guzmanes con su capitán al frenteasistieron el ".. .dia de San Jorge á oír laSanta Misa en la Capilla del HospitalCivil de Oliver. Terminado el acto reli-gioso los festers y la banda de música -Vieja de Muro- recorrieron las salas delestablecimiento, alegrando á los pobresenfermos, y el caritativo joven Sr. Lapor-ta, que vestía rico traje de capitán, entre-gó á la Reverenda Madre Superiora unaconsiderable cantidad, como limosnapara socorrer á los enfermos. Tambiéndestinó... otra espléndida limosna paralos pobres asilados de la Beneficencia.Nuestra enhorabuena al Sr. Laporta y ála comparsa de Guzmanes, por este actode recuerdo y caridad con los seres des-validos".

Dos años después, abril de 1913. La

Defensa" habla de la 5a Excursión Auto-movilística del Círculo Arte y Sport: "Lahora de salida será á las 7 y media de lamañana y el punto de reunión en losGuzmanes". Promotor de todo ello esFrancisco Laporta, gran entusiasta deldeporte y, además, del automovilismonaciente. La excursión será a Alicante,para visitar el balneario 'Diana" el RealClub de Regatas y el histórico HotelSamper, donde ha de servirse el lunch.Además, se jugará un partido de "foot-ball" o balón-pie. Sabemos o conocemosla confección del equipo: portero, LuisPayá. Defensas, Ramiro Mataix y ErnestoSegura. Medios, Eduardo Segura, MiguelPenadés y Plácido Sánchez. Delanteros,Napoleón Sanz, César Segura, FranciscoLaporta, Juan Payá e Higinio Perlasia. Lavuelta a casa después de un día dedeporte y asueto en tierras del Benacan-til, a las 10,30 de la noche.

Las comparsas o filaes han vivido eta-pas realmente -en cuanto a su ubica-ción o sede social- decepcionante. Aveces se convertían en cuchitriles malsa-nos, oscuros, y en otras circunstanciaseran botillerías o "bochinches". De aquípartía la mala prensa que en ocasionesacompañaba a tales entidades impres-cindibles para la Fiesta de Moros y Cris-tianos. Y basta recoger esta nota que"Heraldo de Alcoy" publica en 1915, el14 de abril, en la que los Guzmanes yotras salen, al menos bien paradas. "Esopinión general la de que viven nuestrascomparsas porque convierten sus localesen verdaderos chemizos donde el juegoy la bebida están a la orden del día. Nadamenos cierto..." y el periódico cita comoflorecientes e higiénicas, las que "brillanpor su pujanza", a Verts, Cordón, Guzma-nes, Alcodianos y Vascos entre otras.

Pasadas las fiestas de 1920 -la reseñaperiodística nos la brinda "La Voz delPueblo" el 22 de mayo- los Guzmanestienen un emotivo acto que, no obstante,se celebra periódicamente. "El domingoúltimo -era el día 16- y en el huerto dela fábrica de D. Joaquín Petit, en fraternalbanquete se reunieron los individuosque componen la comparsa de Guzma-nes para celebrar la creuá del duro y for-mar proyectos para las fiestas del año 21."reinó la más franca alegría entre los asis-tentes —sigue informando el periodista-y al final del banquete, al descorchar el

Page 30: GUSMANS - CAPITAN 2000

champagne, cruzáronse brindis entre losseñores Coderch, Coloma, Valor, el repre-sentante de este semanario y MoltóBotella, de "Heraldo de Alcoy", estos dosúltimos invitados galantemente".

Puede apreciarse que la típica "creuádel duró" o quizá ya la tradicional "dina"pasado el último ejercicio, es, en estaocasión, casi una fiesta de sociedad quetiene mucho, también, de expresiónbenéfica: "Coincidieron todos los orado-res en que el laudable y caritativo actode hacer partícipes á los pobrecitos delSanto Hospital del regocijo de las fiestas,repartiéndoles tabaco y dinero como sehizo este año, se celebrase á ser posible,en los sucesivos y con más solemni-dad..." Aparece en fotograbado toda lafilá con la figura de Sant Jordiet -niñoJulio Pastor Soler- ante la fachada delestablecimiento, ocupando la escalera deacceso, y remata así el escrito: "La com-parsa de Guzmanes compuesta por alco-yanos de arraigo y corazones caritativos,no dudamos que así lo hará, dándole ánuestras fiestas el verdadero tinte quedebieran tener".

El periódico "Heraldo de Alcoy" hablaen mayor extensión de este acto y califi-ca de una fiesta nueva" este acto entra-ñable de los Guzmanes, que habíanorganizado una cuestación, a la que la"caridad inagotable de los alcoyanoscorrespondió espléndidamente". En lamisa celebrada en la capilla del HospitalCivil de Oliver actuó el conocido "CheuSinfónico" y luego se hizo un recorridopor las salas. A cada enfermo adulto seentregaron dos pesetas en metálico yuna cajetilla de tabaco, "á los párvulosun bolso con dulces y una peseta en

metálico, á las mujeresdos pesetas y una cocabova". El montante deeste acto equivalía a345 pesetas.Y acabamos este gozosopaseo por la vida y lasandanzas guzmanas.Ha estallado la guerraen Marruecos ymuchos alcoyanos setrasladan al Rif paradefender aquellas posi-ciones españolas. LosGuzmanes tambiénson sensibles a estehecho histórico y

patriótico pero a la vez sensiblementedoloroso. Á primeros de septiembre de1921 dice "La Voz del Pueblo" que hahabido una recolecta: "...según nuestrosinformes, la postulación verificada eldomingo anterior por la comparsa deGuzmanes, produjo 1.537 pesetas, á lasque agregó D. Miguel Payá Pérez otras1.000". Añádase que en el señor PayáPérez, Marqués de San Jorge de Alcoy,fue presidente de la Asociación de SanJorge y alcalde de la ciudad, realmentetoda una personalidad.

En la despedida de los soldados tam-bién se les ofrecieron libritos de papel defumar "Bambú" y "Pay-Pay" y en unacarta que un expedicionario -FranciscoBoronat— remite a la prensa bajo el títu-lo de "El fuego del pueblo único: Alcoy,protegido de San Jorge", se agradecetanta ternura y pruebas de amistad ycariño: "A los fabricantes de papelBambú y Pay-Pay a la Patronal, a losGuzmanes; para todos tenemos nos-otros eregido en el corazón un monu-mento de gratitud. Nosotros creo queéramos buenos antes de salir de nuestroAlcoy -añade-; pero la sublime despe-dida que nos hicieron nos ha dadobelleza sentimental, nos ha purificadoel alma... nos ha hecho más buenos.Los alcoyanos son grandes, inmensos.¡Viva Alcoy!". La carta está firmada enAlicante, minutos antes de tomar elvapor, el 6 de septiembre -festividad deSan Zacarías- de 1921.

Adrián Espí ValdésCronista Perpetuo de la Filá Navarros

Page 31: GUSMANS - CAPITAN 2000

año que fui heraldo

EINTIUNO de Abril, parece que en este último año del siglo, todo va aser diferente.

La sangre corre por nuestras venas a un ritmo normal, recuerdo quehace 365 días todos los Alcoyanos, nos notábamos ese "no sé qué" que tesube por las piernas, pasa por el pecho, te da dos vueltas en el cuello y

estalla en la cabeza.Pero como nuestro Patrón no -

puede faltar a la "cita", 48 horas -más allá, será el día señalado, el23 de Abril y como si el Santohubiera manipulado las fases dela Luna, hace coincidir el día desu Onomástica en domingo,fecha festiva por excelencia, yaliándose con el Sol, consigueque el 23 de Abril, resplandezcacomo la jornada más bella de laPrimavera, en la que 56 festeros,dos por cada una de las "Filaes",2 Sargentos, uno por cada Bando, y 5 Heraldos, anuncien al toque de las diez de la maña-na "La Fiesta de Alcoy". Entre todos estos afortunados, hay cuatro que con sus músculoscontraídos, con falta de aire en los pulmones y con mucho orgullo, abren las calles anun-ciando a todos los Alcoyanos que un año más a todos y cada uno de nosotros, nos vol-verá a invadir ese "no sé qué" que te sube por las piernas, pasa por el pecho, te dados vueltas en el cuello y te estalla en la cabeza.

Treinta de Abril, día en el que intentamos que nuestros hijos sientan el mismo fer-vor y la misma pasión que nosotros los mayores tenemos hacia la Fiesta de Alcoy.

Se repite el mismo ritual, aunque ahora si cabe con mayor emoción, pero no paratodos, pues en la numerosa Filá Llana, no se encontraron cuatro festeros que abrieranel Cortejo de nuestros hijos y anunciaran que ahora sí, nuestra Festa está a la vuelta dela esquina. Llegando la noticia a nuestra Filá (Guzmanes), de inmediato teníamos a cua-tro voluntarios, qué digo cuatro, cuatrocientos, que con la misma ilusión, que aquellos

que ya lo hicieron siete díasantes, anunciaron a todo Alcoyque serenen sus ánimos, quetranquilicen sus corazones, querelajen sus músculos, pues niaún así, podrán evitar ese "no séqué" que te sube por las pier-nas, pasa por el pecho, te dados vueltas en el cuello y teestalla en la cabeza.

Antonio Giner

Page 32: GUSMANS - CAPITAN 2000

Misión cumplidaRA un día soleado pero de intenso frío, el típico sábado del invierno alcoya-no. Un numeroso grupo de guzmanes se disponían a planificar los años decargo. Fue el uno de febrero de mil novecientos noventa y siete.

Había que plasmar sobre el papel todas las ideas, ilusiones y esperanzas deuna Filá que siempre ha levantado grandes expectativas. En aquella primerareunión se marcaron las líneas maestras para un boato guzmán: cueros y telas

debería ser los materiales básicos, la música tenía que ser un elemento primordial y ante todointentar ser rigurosos con la historia.

Una vez más y espontáneamente, los guzmanes del fin del siglo mantenían los mismoscriterios que había sostenido la Filá en años de cargo, desde que D. Fco. Laporta asombraraal mundo "fester" en los años 1910 y 1911.

La maquinaria que hace posible la organización de los boatos que había puesto en marcha.Se diseñaban trajes, se encargaban presupuestos, se planificaba la logística, el guión comenzabaa cobrar vida...

Poco a poco se estaban formando los boatos del alférez y del capitán. Junto a esta ilu-sión conjunta se encontraban las pequeñas historias de cada "fester". Los que tenían mon-tepío desde 1993 para una escuadra especial, el propio José Luis Sanchis que ya en 1986expresó su deseo de ser algún día capitán. Aquel fester que salió con un banderín junto aHermelando y se veía ahora organizando el boato. Otros para los que éste sería su primercontacto con un año de cargo. O los que tras una larga vida de guzmán aportarían su expe-riencia. Y en la mente de todos, aquellos que no pudieron llegar hasta aquí con nosotros.

Un año como estos para los "festers" alcoyanos son la cima de muchas aspiraciones parti-culares. Una "arranca" de Diana en "l'any de Capitá", la primera escuadra, un cabo batidor, sermossen Torregrosa, subir a las almenas del castillo en la embajada, la procesión de la Reliquia,llevar en andas al "Xicotet"...

Día a día, tomando decisiones no siempre bien entendidas, se fue configurando nuestraparticipación, aunando las líneas generales de la Filá con los anhelos de cada individuo. Eltiempo fue pasando y se acercaba el momento de la verdad. Con guiones, bocetos y orga-nigramas se bajó al Casal para presentar los boatos. Un largo camino se había recorridodesde aquel lejano febrero. Ya sólo cabía esperar la respuesta del público.

Ahora que ya hemos pasado estos dos magníficos años la Filá se puede dar por satisfe-cha, el balance es positivo. Los guzmanes juntando sus ilusiones, sus esfuerzos económicosy junto a su buen hacer han sido fieles a su cita con la pequeña historia de Alcoy.

En el recuerdo quedarán para siempre el elegante conjunto que formaban el alférez ysus caballeros, el espectacular desfile de la capitanía, las dos magníficas escuadras de"negres" y otros muchos momentos vividos a lo largo de estos dos intensos años.

La Filá Guzmanes ha marcado de nuevo una pauta de comportamiento para los boatos.Trajes históricos lejos de colorines y metales innecesarios. Cada componente del boato

tuvo un cometido específico y no simplemente ocupaba un espacio durante la entrada. Lamúsica apareció como un ele-mento primordial. Y por enci-ma de todo quedaron patenteslas ilusiones y esperanzas deunos hombres que al lado de suFilá, están siempre dispuestos acumplir con Alcoy y sus fiestas.

Francisco Cantó Coloma

Escuadra especial Filá Guzmanes(Alrededor de 1920)

Page 33: GUSMANS - CAPITAN 2000

¡Ja baixen! ¡Ja baixen!

ALBOROT de l'inici de l'Entradapareix que ja comença a organitzarse

i al Partidor s'acurumulla la gentper veure l'Arrancà, que es un orgasme.

El cel presenta algunes boires grises,l'ambient ens fa augurar la tempestatperò, Sant Jordi prega per nosaltres:l'La tropa dels Gusmans no es mullarà!.

El Capità està damunt de la Carrossa,el dragó, es comença a adreçarla Carrossa, amb les grans estalactitesde la gruta del Temps, surt al compàs.

La música comença ja a sentirseamb les seues notes, subtil i medieval,el Rodella s'aupa llança en restobservant de reüll al Capità.

El seguici s'acobla en cavalcada,apareixen Gusmans amb capa i casc,el Guió i a cavall amb les banderes,parelles de Gusmans van cap a avall.

El públic que ho presencia, boig es tornaaplaudint una imaginació tan granque fa que el Dragó s'eleve i baixevigilant l'arribada dels rivals.

Els Cavallers, de tan noble hidalgiaque han deixat a les Dames a un costatesgrimixen les armes i custodienper la defensa d'aquest Alcoi, que està setgat.

Mes, el fort de les tropes defensivesvindrà amb els seus vestits, tots equipats,reclutats a altres terres, bàrbares,formant la gran esquadra dels ESCLAUS.

Les seues cabelleres ja denotenque del seu aspecte no estan gens preocupats;que si que cuiden molt les seues armesbrunyides i brillants les fulles d'or i argent.

El Cabo Batidor, que els acompanyacabalca pel carrer Sant Nicolaui al pujar i al baixar arranca aplaudimentsque amb somrriures i gests, agrairà.

La música retruny a tota marxales notes i la percusió, s'escolten en davant.L'emoció dels components de nostra esquadrava creixent conforme a nostra placa va arribant.

Darrere el gran BOATO no s'acabani l'imaginació que tot ho ha dissenyatles carrosses d'infants i els veteransde dansarins i vitualles ben dotats.

La resta dels Gusmans, guerrers intrèpids,baixen també orgullosos, ben armats,acaben agraits per que Sant Jordiha fet que no ens mullaren desfilant.

Arribant al Carrer de Santa Llusia,en la tribuna que en la vorera està,es sent a un infant que li comenta a sa mare:¡Què bonic el Boato dels Gusmans!.

Agustín Doménech Soler

Valencia, Julio de 2.000

Page 34: GUSMANS - CAPITAN 2000

Hermelando, Capitan 1986LGUIEN dijo que recordares volver a vivir y yo quie-ro dedicar estas letras arecordar la Capitanía de losGuzmanes del año 86,Capitanía que viví de cerca

por mi participación y por los lazos fami-liares que me unen con Hermelando.

El entonces cronista de Fiestas, AdriánEspí, resaltó en la Crónica lo excepcionaldel diseño lucido por el Capitán, recono-ciendo la impresión causada por toda laFilá, titulando el apartado dedicado a laEntrada de Cristianos "El ingenio lleva elnombre de Guzmanes. La Filá raya así, eneste año de compromiso a una gran altura".

Por otra parte, el periódico local CIU-DAD el 23 de Abril resaltaba en titularesque Tos Guzmanes brillaron en un desan-gelado desfile de Cristianos. HermelandoLinares, el Capián, fascinó por su delicadodiseño". Yo me pregunto: ¿Es que se esperabaotra cosa de los Guzmanes y de su Capitán?.

Encarnó Hermelando, y sigo parafrase-ando los comentarios de prensa, la figurade un guerrero mítico, portador de la luz,como una aparición etérea, deslumbrante.El fondo negro y su atuendo iluminadoculminaron la estética creada para ésteevento por el artista valenciano RafaelPascual. La novedosa cotamalla plateada,la innovadora capa artesanal de sedatrenzada, la sobriedad de lineas del cascose completaban con la acertada substitu-

ción de nuestros correajes de cuero porlos de iguales formas pero realizados enbruñida plata.

Antes de cada acto, acudían a sudomicilio, fieles y puntuales: Dimas, Ger-mán, Romualdo y Carlos Coderch, PepeVicent, Juan Campos y el fallecido Juani-to Balaguer, para ayudarle a colocar elpesado arnés que debía sujetar la platea-da t'nica. Completaban su atuendo losmetales de casco, manguitos y botas.

Su figura, llenaba de significado la palabraCapitán, que define según nuestro Diccionario"al Caudillo Militar, el grado supremo de lamilicia", de la milicia guzmana en este caso.

Y alrededor del Capitán están losCaballeros: "soldados a caballo e hidalgosde calificada nobleza y generosidad, per-sonas de buen porte". Entre ellos, Herme,el Primogénito del Capitán, que le substi-tuyó en el Alardo. También las Damas, sushijas, Mari y Belén, definidas como las"mujeres nobles o de calidad distinguida"en este caso con sus angelicales figurasrodeadas de flores silvestres.

Y el Rodella, culminación de la Inocencia,cargado con los genes y las cualidades desus progenitores, de los Linares - Seguí. Peroni siquiera en el Diccionario valenciano heencontrado el significado literal de la pala-bra Rodella; En el lenguaje de nuestro Alcoyes sencillamente eso, el Rodella. Iba Jorgevestido exactamente igual que el Capitán,cambiando el aspecto de guerrero de éste

por un rostro de niño ( hanpasado catorce años y ya es todoun hombre).Portando a las Damas y alRodella, en sendas platafor-maS; iba un ejército femeninode Amazonas, dotadas de Arcoy Carcaj, con túnica ocre ynegros correajes; negros comolas extensiones de sus mele-nas. Con este vistoso atuendoy a caballo, un numerosogrupo acompañaba, a formade séquito, a las Damas yRodella. ¿Qué puedo decir yo

Page 35: GUSMANS - CAPITAN 2000

de estas amazonas si dos de ellas eran mishijas?. Las vi y las recuerdo preciosas. Fue-ron muy aplaudidas, al igual que la Escua-dra de Negres, elegante y muy guerrera ylos vistosos Caballeros.

Y ¿qué decir del resto del Boato ("gritos ovocerío en aclamación de una persona") denuestro Capitán?. A nuestra numerosa Filáhay que reconocerle el ARTE para montarun Boato; Arte significa "disposición o con-junto de reglas para hacer bien alguna cosa;Es el acto de, valiéndose de la materia, de laimagen ó del sonido, imitar o expresar lomaterial y lo inmaterial, es crear: copiando ofantaseando". ¿Conocéis fantasía que supereel Boato de esta Capitanía?.

Singularidades en el Boato hubomuchas; En lo musical, la interpretaciónde "Mi Barcelona" se acompañó de inno-vadora percusión de alto standing.

Se añadía como novedad (no en baldehabíamos dado los primeros pasos comoAutonomía ) una carroza que representa-ba las Cortes Valencianas y sus "Consellers"en la que el lector de "ELS FURS" era el fir-mante de este artículo. Recuerdo la sor-presa reflejada en el semblante del enton-ces Honorable Lerma, sentado en la tribu-na de autoridades, ante los párrafos denuestros traídos y llevados Fueros.

Y "El Pueblo", innovación en aquelmomento ( recordemos que estamoshablando de catorce años atrás ), reprodu-cido y repetido posteriormente en prácti-

camente todos los Boatos, pues es unaforma de dar opción a participar en laFiesta a muchas personas tengan poca omucha relación con la Filá de Cargo. Noolvidemos que la Fiesta, además de ser unespectáculo colectivo, tiene un aspectolúdico individual innegable. Podríamosdecir hoy que el "leit motiv" para muchaspersonas es pasarlo bien, aspiración porotra parte lógica y honesta.

Sesgados por el paso del tiempo losrecuerdos de aquella Capitanía del año 86,queda el poso de lo afectivo, que en micaso es mucho y muy rico por distintosmotivos familiares. Y desde un punto devista festero, porque significó mi aproxi-mación y posterior incorporación a nues-tra Filá, que hasta entonces y por motivosde trabajo, me habla estado vetada.

Si tuviera que hacer aproximación auna definición de la Capitanía Cristianade los Guzmanes de 1980, tendría comopalabras clave: bondad, recto proceder,integridad de ánimo, buen juicio, equi-dad, vigor, sobriedad, caballerosidad, dis-tinción, generosidad, temple, arte.

¡VIXCA EL CAPITÁDELS GUSMANS 1986!

¡VIXCA SANT JORDI!

Agustín Doménech SolerValencia, Julio de 2.000

Page 36: GUSMANS - CAPITAN 2000

U na acuarela para la Filà

OCAS obras pictóricas tiene la Filá Guzmanes en su patrimonio. Básica-mente poseemos el boceto de la Filá, obra de Francisco Laporta, muy inte-resante, tanto por su valor sentimental para nosotros, como por la perfectaejecución de este maestro alcoyano, gran conocedor de la pintura histori-cista tan en boga en el siglo XIX.Pocas filaes, por no decir ninguna, poseen una obra de la importancia de ésta.

Tiene la filá una acuarela que fue encargada para una modernización del boceto del trajea Rafael Guarinos, dibujante de la litografía Albors, la más importante entonces de España.Este Guarinos es el padre del que fuera asesor artístico de la Asociación de San Jorge. Tam-bién cuelga en nuestras paredes un óleo del polémico pintor alcoyano Arjona. Repre-senta una fila de Guzmanes con casco y escudo. La trepa del traje toda de una tira, sirvepara unirlos a todos unificándolos, muestra esta obra en su totalidad el peculiar estilode este pintor.

Al desempeñar yo el cargo de Alférez Guzmán 1999 y haber dedicado parte de mivida a la pintura, oficio que nunca se deja y que a lo sumo puede estar adormecido untiempo, pero no muerto, quise además de diseñar parte del boato, añadir algo a estepequeño patrimonio de pintura de la Filá Guzmanes.

La acuarela es una de las formas artísticas más atractivas, aunque no tiene la escala,la riqueza o la presencia de las pinturas al óleo. Las acuarelas han ejercido siempre fas-cinación sobre los artistas, pintar a la acuarela representa un desafío que cambia cons-tantemente, exigiendo un alto grado de previsión combinado con la capacidad de tomardecisiones rápidas, creo que, además, ésto es el carácter puramente alcoyano. Afrontarel riesgo de la pintura desbordada sobre el papel, encauzarla, reconducirla y al finaldominarla creando esa riqueza, sea en un cuadro o en esta tierra la cual hemos hechopróspera.

Elegí de fondo un paisaje netamentealcoyano, es primavera, finales de mayo,pinos, almendros en pleno desarrollo, latierra de secano con todas las hierbas quetapizan en esta época nuestro campo. A laderecha, detrás de éstas, el monte Carras-cal, sobre el montículo uno de los pocosvestigios defensivos de la época medievalque quedan en nuestro término, el Casti-llo de Barxell, encima ese cielo azul, cris-talino, limpio, tan característico y tanúnico en nuestra primavera, sobre élenmarcada y recortada, la figura del Alfé-rez, con porte sereno, sobrio, medieval,como señor de una tierra, que tiene quedefender, conservar y legar a las futurasgeneraciones, trabajadores, artistas, indus-triales, artífices, todos ellos de nuestraprosperidad y particular idiosincrasia.

A todos ellos y a mi filá va dedicada estaobra, que ejecuté con todo el cariño, en elmes de mayo de 1999 con la satisfaccióndel deber cumplido.

Fernando Gisbert PascualAlferez Guzmanes 1999

Page 37: GUSMANS - CAPITAN 2000

L a festa en el tercer milenio

AGO mía la frase con laque, nuestro Ministro deDefensa y paisano adop-tivo, Federico Trillo, prolo-ga la Revista "Moros y

Cristianos 2.000" al afirmar que poderasistir, año tras año a nuestra Fiesta esya motivo para sentirse afortunado,puesto que facilita la unión entre lasgentes y el espíritu de colaboración.Unión y colaboración es la quintaesencia de nuestra Fiesta.

Nostra Festa, que tanto pesa entrelas m·s notables Fiestas de nuestraPatria (y no me refiero ahora al uso yabuso de los metales en nuestrosatuendos de Diseño: escuadras espe-ciales, cargos, caballeros...) y que tantasatisfacción es capaz de crear en losque en ella participamos y en nues-tros círculos familiares y amistosos,crea a veces situaciones de friccióninterpersonal que entre todos debe-mos evitar.

Quiero romper una lanza en defen-sa de los miembros de la Junta de Filá,que en algunos momentos se hanpodido ver abrumados por la resolu-ción de los problemas, múltiples pro-blemas, que, estoy seguro, han surgidoy se han resuelto en general de formainmejorable en los años de Cargo.

Pero quiero también recordar quelas personas que democráticamente seeligen para miembros de la Junta, sonrepresentantes de todos y cada uno delos individuos de la Filá y deben estaradornados de ciertas virtudes, que,indudablemente, facilitarán el "gobier-no" de la familia guzmana.

Me remito al significado de la pala-bra VIRTUD según el Diccionario dela Real Academia de la Lengua: Es laintegridad de ánimo, la bondad devida, el recto modo de proceder, el

hábito de obrar bien por bondad yconformidad con la razón natural.

Las virtudes, para mí, básicas ennuestra convivencia, serían las cuatrovirtudes Cardinales: Prudencia, Justi-cia, Fortaleza y Templanza.

La PRUDENCIA consiste en dis-cernir lo que es bueno o malo, es elbuen juicio.

La JUSTICIA, derecho, equidad, esla virtud que inclina a dar a cada unolo que le pertenece.

La FORTALEZA es la fuerza, elvigor para vencer el temor y huir de latemeridad.

Y la TEMPLANZA es la modera-ción, la sobriedad, el temple, la armonía.

Ya que la BONDAD es la apacibili-dad de genio y la natural inclinacióna hacer el bien, resume las cuatro vir-tudes cardinales y serla la cualidadque adorne a nuestra Junta de Filá,recientemente renovada. Han de vercumplido su cometido cuando vean atodos los miembros de la Filá disfru-tando de la Fiesta; su espíritu no ha deser sino el de Servicio. ¿Choca éstaapacible idea con el carácter guerreroy medieval de nuestro traje?. Personal-mente creo que no.

San Jorge, nuestro ídolo y caudillo,en tantas culturas y países está repre-sentado dominando al dragón, símbo-lo en el medioevo del mal, del demo-nio. Porque visto el devenir de losaños, a los Moros lo que hicimos fueintegrarlos.

¿Fuimos monjes-guerreros?. ¿Tene-mos algo en común con los Domini-cos?. Discrepo de la habitualmentebien informada opinión de ÁngelVerdú y creo que, en el ánimo delMaestro Laporta debió pesar el sayónutilizado por los Dominicos para dise-ñar nuestra túnica.

37

Page 38: GUSMANS - CAPITAN 2000

Si echamos la vista atrás y conside-ramos los casi cien años de Historiade nuestra Filá-, el primer hito es laaparición de la misma, cuyo Centena-rio celebraremos el próximo año 2007El "doblete" de Alferecía-Capitanía delos años 1910 y 1911 detentado pornuestro glorioso ancestro Don Francis-co Laporta Boronat.

La palabra "Esclavos" para referirsea la Escuadra Especial aparece por pri-mera vez en la Crónica de Fiestas delaño 1946, en que los Guzmanesostentamos la Capitanía. El Cronistade Fiestas en el año de Alferecía 1971se refería de nuevo a la "Escuadra deEsclavos", diciendo que "mostrabacolorido y vistosidad" y que los Guz-manes "cumplieron a la perfección sucometido, con dignidad y propiedad,con auténtico buen gusto". Podríadicho Cronista, haber acortado la frasediciendo que los Guzmanes cumplie-ron como Guzmanes.

De la Capitanía siguiente (1986) yahemos referido algo en otro lugar. Denuestros últimos años de Cargo 99/00,el pueblo de Alcoy gran conocedor ycrítico de las Fiestas de Moros y Cris-tianos, todavía guarda en sus retinaslas imágenes y en sus oídos la música.¡Pueden opinar los miles de especta-dores!. En palabras recientemente

oídas al ilustre Músi-co Juan Iborra, direc-tor de la no menosilustre Banda Musi-cal de El Campello,la diferencia de lasfiestas de Alcoy conlas de otros pueblosque también "hacen"Moros y Cristianos,es la integración enla misma de nuestrosespectadores.Sobrados comoandamos de ingenio

y creatividad, en ésta primera entradade los años 2000 (nuevo milenio ó no;nuevo siglo ó no) los Guzmanes tení-amos que sorprender nuevamente alpueblo de Alcoy, que merece eso ymás, con una Fiesta que justamentefuera la expresión del alma del puebloalcoyano, alambicada por más de cienaños de ver desfilar nuestras fiestas.

El Capitán, la Capitanía es unhecho irrepetible que entra a formarparte de la Historia de nuestra queridaFiesta; Es un hito, un referente, paralos comentarios después de transcurri-dos muchos años. Y su más significa-tivo acto, las Entradas, engranadas amodo de bisagra en el Cantó el Pinyóque marca la inflexión, entrada y sali-da, magníficamente coordinadas, denuestra Plaza de España.

Por decirlo en pocas palabras, elaño 2000 ha traído a nuestra Capita-nía, Fantasía, Armonía y Amistad:

Fantasía la que hemos disfrutado yagradecemos.

Armonía y Amistad que, estoy segu-ro, perdurarán mientras vivamos losaquí presentes dentro de la familiaguzmana.

Agustín DoménechJulio de 2000

Page 39: GUSMANS - CAPITAN 2000

himnopara la "Filà"

SERÍA a finales de los años 60, pues recuerdo perfectamente queaún teníamos la sede social en la Calle Caracol, cuando al entoncesdirector de nuestra querida banda de Gorga, Francisco Baena, se leocurrió ponerle una letra alusiva a la filá a un pasodoble festivo, con

aires taurinos, titulado "Dos palos a un tiempo". La citada letra, acoplada a lamúsica —y no al revés, como es habitual y preceptivo- la hemos coreado concierto entusiasmo, a modo de himno durante todos estos años, aunque bien escierto que, actualmente, con la llegada de nuevas generaciones de festeros y sinninguna referencia escrita de tal letra, va quedando algo olvidada y eso quenuestros músicos siguen tocando el citado pasodoble en tantas cuantas ocasio-nes se presentan.

Nada tenemos que decir en contra de la mencionada letra, salvo quealgunas expresiones, tal como la de denominarnos como la Comparsa delos Guzmanes y alguno otra un tanto inadecuada, han quedado desfasa-das en favor de una más nomenclatura festera. Lo mismo ocurre condeterminados acentos gramaticales que no coinciden con los musicalespor mor de cuanto queda dicho sobre el citado acoplamiento de la letrasobre la música.

Todas estas consideraciones rondándome por la cabeza, y de esto yahece algún tiempo, me llevaron a componer, con letra y música ad hoc, unhimno para la filá en cuyo texto se contaran las peculiaridades más sobre-salientes de nuestra idiosincrasia festera, tales como la indumentaria, tannuestra y tan característica, los ensayos del Tenorio, los de los villancicosy, como no, nuestra seña de identidad más significativa en la Entrada deCristianos: La roponá.

El trabajo ya está hecho, y lo hecho, hecho está, y tanto la letra como la músi-ca están debidamente reigstrados en la Sociedad General de Autores con el títu-

Page 40: GUSMANS - CAPITAN 2000

lo de Som els Gusmans. Sólo queda la voluntad de todos y de cada uno de nosotrospara su interpretación. La fecha para la efeméride de su estreno me parece per-fecta: el año 2000 y nuestra Capitanía. Ocasión mejor no se nos puede dar. Ento-nemos, pues, Som els Gusmans.

Nota: Para facilitar mejor su divulgación acompaño la "particella" del coro.

Jaime Lloret

Page 41: GUSMANS - CAPITAN 2000

otros tiempos

la hora de correspondercon esta agradable colabo-ración, quiero una vezmás rescatarle al tiempo

algún fragmento de nuestra historia,esa historia si se quiere con minúsculaque esta Filà ha ido escribiendo a lolargo de sus casi cien años de existen-cia. Nacimos poco más que con el SigloXX y es al final del mismo cuandoesta revista ve la luz poniendo punto yfinal a nuestra participación como FilàCapitana en las emblemáticas Fiestasdel año 2000, comandada que fue, porJosé Luis Sanchis Machancoses, el últi-mo Capitán del Siglo XX. Principio yfin. Alfa y omega.

Y llegado el Siglo XXI y con él otrasgeneraciones de guzmanes, nuestrossucesores, si perdura aunque sólo seaun ejemplar de esta revista y estoyseguro que eso será así puesto que elladurará más que nosotros, quiero quesepan qué es lo que decían aquellosguzmanes del Siglo pasado cuando reu-nidos en las semanas previas a la Navi-dad se preparaban para festejar la efe-méride. Sabido es que ensayabanvillancicos. Las letras popularmentecomunes de estas piezas no suelenolvidarse fácilmente por su propia uni-versalidad que hace que sean recorda-das generación tras generación. Pero ylas autóctonas de la Filà... ¿se recorda-rán?. Digo más: ¿se recuerdan?. Creo sin-ceramente que no y no me da la gana

de sentirme responsable en la propor-ción que me corresponda, de que elloocurra. Aprovecho pues esta oportuni-dad para dejar una vez más constanciaescrita, de algo, que no quisiera que elpaso del tiempo colocase en el baúl delos olvidos. Por nuestra parte al menosdejamos constancia, ellos, los que ven-gan, que procedan como quieran.

Dos previas antes de proceder a latranscripción. Primera; la músicaempleada para cantarlos, es y era, laque seguía al popular estribillo de :Ande, ande, ande, la marimorena.Ande , ande, ande, que es la NocheBuena. Segunda; he preferido conser-var la manera dialectal alcoyana en laque están escritos y transcribirlos talcual, la traducción a un lenguaje escri-to culto pienso que les haría perder fres-cura y espontaneidad.

Estos son los que he podido recopilar:Si vols una bona fotoCampos te la de servir,si te la fa per Nadalte la entrega per Abril.

En la fia plantaremun belem mol boniquet,grasies als burros dels cotosque posen país borreguets.

El Belem la de plantarel nostre amic Mascarell,pero sen va de triachey no sadarim en ell.

Page 42: GUSMANS - CAPITAN 2000

Córcoles es farà el altaestes festes de Nadal,pa poder tocar el bombomas que estiga Jaime davàn.

El que vullga un orinalno sa de calfar el cap,ue Hu diga a Romualdoy enseguida lil vendrà.

En la filà nia un homeque te un Seat chicotet,per favor no lil toqueuque plora com un chiquet.

En la filà nia un nanoque li diuen Carbonell,te una cara de ancheletperò no sam de fiar delí.

En la filà nia un homeque ascolta conversasións,sempre asperàn les caigudespa clavar el fusonet.

Paco Moya el posaremde Chesús en el Belem,perquè entre tots els gusmànses el que es mes chicotet.

Cuan el an està de llethasta els gáyatos en fan,Jaime Carbonell en cotoste un gayato en cada mà.

Si vols que la loteriaduga pleits y maldecaps,no mes tenim que chugartots en el sobre tancat.

En la filà del Sargueronos chugà al sobre tancat,el auelo Romualdoestà mol, agraviat..

Asi ademés de beatostambé tenim dosflarets,que apenés tas ancantatya tanfótut el platet.

Ya qui està a cuatre diesy qui no treballa un dia,si li parles de f amadiu que la fasa ta tia.

En el portal del Belemhan posat al Córdobes,per vore si mata al bouque està allí en el pesebret.

En la Comparsa els Gusmanshan posat al Córdobes,allí tots parlen de bousy ningú de tots sap res.

Ya un gusma tan despistatque te un "serebro" que "vuela",per aixó lan designatpa que fasa la quiniela.

Cuan manava Don SeveroAlcoy estava tranquil,ara que mana Don Pacopareis un cau de conills.

San Chusep es Requetéy Maria Margarita,al Chiquet lan fet Pelayoy a la burra Falangista.

Pa ser un bon Primer Troya que tindré ma asquerra,el nostre calla y otorgay mos toca la guitarra.

Ya qui no deixa parlary ell charra tot lo que vol,no mes aspera un "que pase"pa callar y beure prou.

Page 43: GUSMANS - CAPITAN 2000

En la esquinita del Serpisha chocado Salvador,con el camión de Puleva¡que mala leche señor!

Si vols que la dona el vullgadonalí tots eh dinés,deíxali fer lo que vullgano li tingues que dir res.

Dos gallines es barallendavàn de un plat de sego,y la una li diu a la atratu tafañes mes que yo.

Esto ha sido todo amigos puestoque el desentrañar el significadode cada uno de los cuartetos, seráen todo caso motivo de otra cola-boración, quizá, allá por el año2014 cuando a ser posible celebre-mos nuestro primer Capitán delSiglo XXI.

Ángel Verdú EliasConseller de la Filá

Page 44: GUSMANS - CAPITAN 2000

Mi primer ciclo festero con los Guzmanes

ERMINADA nuestra reciente Capitanía, cerramos y empezamos un nuevo ciclo festerode 14 años. En mi caso particular el 2.º ciclo como miembro festero de los Guzmanes yel cual deseo me produzca tantas satisfacciones como el anterior, mi 1.a "Creuà" fue enel año 1987, después de colaborar los dos años anteriores de cargo con los "Boatos"correspondientes, aunque todavía era festero de la Filà "Cordón" desde mi infancia, luegoorganizamos durante algunos años las que serían nuestras clásicas y discutidas "Ropo-

nas", pase a formar parte de 2 juntas directivas desempeñando el cargo de "Cop" por un período de 4anos.

A nivel personal me sucedieron dos de los acontecimientos más importantes de mi vida: mi boda conMarisa, mi mujer, y el nacimiento dos años más tarde de nuestra hija Celia, continuando con los temasde la Filá, tuvimos las juntas necesarias para obtener el fantástico cambio de local, con una magnificalabor por parte de las correspondientes juntas y sus miembros. Particularmente he realizado varias "escua-dras", partidas, pero "escuadras" cuando me tocaban siguiendo el riguroso orden de la "Roda", "Arran-caes de Diana" las he tenido los años que las pedí, pues en nuestra Filá, con tener todos los actos cum-plidos, siempre toca, vamos un chollo, y es que lo de madrugar también cuesta, en cambio para mí esuno de los mejores momentos de nuestra fiesta.

Recuerdo la última hace 3 años junto al Capitán, José Luis, Javier Garrido y otros amigos festeros,finalmente llegó el año del "Alférez"y pude protagonizar el cargo de "Mossen Torregrosa", junto al Alfé-rez, Fernando, Caballeros y toda la Filá, máxima meta festera alcanzada por mí, y ya con el Capitán,este año puede participar y colaborar dentro de mis limitaciones en todo lo que hizo falta y de algunamanera cuando buscaron mi colaboración creo que la encontraron, lo cual me enorgullece y con peque-ños detalles como repartir los puros en la 1a Diana con "Suso"y el estar las carrozas de los niños bienatendidas junto al amigo "Jordi Torres-Torres", pero estos y muchísimos otros detalles sumados son los quenos dan un resultado final excelente y nos convierten en los verdaderos protagonistas de nuestras fiestasdel pasado año destacando nuestra Filà Guzmanes y nuestro Capitán "José Luis".

Todo esto junto con las "Dinaes", "Mig Anys", "Fontilles", 'Tenorios" "Almorzars Musgo"y 'Villan-cicos", hacen un pequeño balance personal de este ciclo festero, y para terminar a continuación tenéis mipequeña colaboración a la Revista del Capitán con este cuento que escribí hace 1 año aproximadamen-te, inspirado en las fiestas de Abríl-99 y cuyo título es "El Secuestro de "Mossen Torregrosa".

EL SECUESTRO DE MOSSEN TORREGROSAEra el 3° y último día de las fiestas de San Jorge de Moros y Cristianos, es decir el

día del "Alardo" o la batalla entre los guerreros de un bando y el otro que tuvo lugardurante la Reconquista por estas tierras.

Este año en particular tenía la posibilidad de personificar el cargo de "Mossen Torre-grosa", sacerdote que defendió junto a su pueblo alcoyano nuestra ciudad frente al ata-que sarraceno.

Y había terminado la batalla de la mañana la cual perdimos los cristianos, a pesarde los arcabuces y luchas finales tras conquistarnos el castillo pasamos a un breve des-canso, para irnos a comer a las distintas "filaes" y retomar fuerzas dando paso al "Alar-do" de la tarde, batalla final que anualmente ganamos los critianos. Después de la comi-da y con muy buen ambiente, en ningún momento aparecía el cansancio de los tresdías de fiestas transcurridos, estábamos todos dispuestos a salir a las calles con la bandaincluida, marchábamos a la 'Placeta de Mossen Josep" donde tenemos que esperar lallegada del Alférez Moro, acompañado de sus caballeros y festeros moros de su filá quedefienden con sus arcabuces el castillo, símbolo de la ciudad sitiada a mediodía, nues-

Page 45: GUSMANS - CAPITAN 2000

tro grupo lo formaban festeros, embajador cristiano, caballeros, la figura guerrera porexcelencia nuestro Alférez y cómo no "Mossen", en este caso yo, figura religiosa queacompañaba a todo personaje ilustre o guerrero en la época medieval. Tenemos quehacer el "encaro" entre los "Alféreces" y luego hacerles retroceder con nuestras armas,lucha cuerpo a cuerpo hasta conquistar de nuevo el castillo arrebatado.

Tras el "encaro" y antes de la batalla final vespertina tenemos un pequeño descan-so, tomamos refrescos, brindamos, unas fotos, recuerdos, abrazos, saludos y algunabroma, pues al fin y al cabo todos somos amigos, sobretodo en estas fiestas.

Serían sobre las siete de la tarde y estábamos por la calle San Lorenzo vinieron 2 ó3 amigos caballeros moros, me rodearon y me invitaron a beber de su pócima secretapara que les acompañara un momento, pues me dijeron que tenían una sorpresa paraganar este año las fiestas. Yo con toda mi buena fe les acompañé por la calle que hacemención a mi cargo festero, a continuación, cruzamos la Plaza D,Dins y entramos en elPasaje que sale a la Bandeja, nos metimos en el ascensor para bajar a la famosa "Llotjade Sant Jordi" para mí estas fiestas eran un año de novedades, mientras bajamos medijeron que teníamos que preparar unas mesas, aperitivos, refrescos y recepciones paralos cargos, pero todo ello se hacía en un momento, me convencieron y me lo creí, cuan-do llegamos bajo y al salir el primero del ascensor y darme la vuelta observé cómo secerraban las puertas del mismo, ni siquiera puede aguantarlas con mi inseparable arma,les grité pero ni caso, eso sí, llegué a escuchar lo que decían mientras subían: -Hemossecuestrado a "Mossen" y pediremos un rescate para después de la "Aparicio"! Entoncespensé: ¡Bueno será una de las muchas bromas de nuestro mundo festero!.

Pasada media hora empecé a estudiar mi situación, estaba debajo del centro de lafiesta, acompañado por el agradable ruido de los arcabuces que suenan en mi ciudaduna vez al año, decidí dar una vuelta por el inmenso sótano que tenía en esta ocasiónpara mí solo, parecía un personaje faraónico, era como una figura o cargo de una de lasmuchas exposiciones que se realizan en esta sala, luego intenté subir por las 2 escale-ras y comprobar las puertas de acceso y estaban bien cerradas, gritar no tenía ningúnsentido con el ambiente de fiesta que se respiraba en el exterior, después pararon losarcabuces, al momento empezaron los ruidos de los sables y espadas, eran las luchaspersonales con armas blancas, sin pólvora, por supuesto se darían cuenta de la falta de"Mossen" con su "dalla" y pronto me buscarán, ¿quién sabe?. Tal vez piensen que estoyindispuesto, situación frecuente en fiestas, mis compañeros de filá igual piensan que

me he tenido que irpor problemas conmi niña, algo resfria-da días atrás, y no levan a dar másimportancia, preocu-pados por teminarde realizar los últi-mos actos de nuestraAlferecía y preparar-se para la 'Aparicio".A continuación seoyeron los gritos, devictoria de los cris-tianos y cómo susjefes saludaban a

Page 46: GUSMANS - CAPITAN 2000

sus caballeros desde el castillo, al rato hicieron la procesión alrededor de la Bandejapara ir a la Iglesia de "Sant Jordi"; se han olvidado de mí. Más tarde llegó la hora de la"Aparicio" un gran silencio, seguido del himno de fiestas y cómo no "Vixca Sant Jordi",en ese instante pensé menos mal que el desaparecido soy yo y no el Sant Jordiet". Medije ahora, ya terminados todos los actos vendrán por mí para celebrar los "soparets"todos juntos y comentar la anécdota, pero según pasaban las horas, la Bandeja se llenóde gente, bullicio, estropicio, gritos, alegrías y música festera, menudo ambiente tenía-mos este año, parecían que iban a empezar de nuevo nuestras fiestas y para nada se lesveía el final, todo esto naturalmente por ser el 3.er día, sábado y poder tener todos el"descans".

Me senté en un rincón junto a unas alfombras y telas, una vez relajado lo mejor quepude con mis atuendos religiosos pero cómodos trataba de pensar en un final rápido aesta situación; los que lo hicieron, inicialmente en plan broma pesada, seguro que aestas horas y tras tomar varios colpets de café-licor se han despistado e incluso olvida-do de mí, seguramente piensan que quizás tengo un móvil y llamaré a algún sitio parasalvarme., tal vez piensan que hay un sistema de alarmas para salir de esta sala, perono es así.

Mi familia pensará que estaré de juerga, alargando el desmadre sin previo aviso,cosa no muy normal en mí, pero siempre puede ocurrir. El denunciar la situación nopuede surgir efecto alguno cuando hay medio Alcoy perdido del otro medio, la policíano puede darle demasiada importancia a una desaparición en estas circunstancias.

En la Caja hasta el lunes por la mañana no me van a echar de menos, y para enton-ces también podrían pensar que estoy algo enfermo o quizás me he tomado otro día dedescanso debido a mi cargo. Bueno pues voy a disfrutar de la música de fiestas comosi en un balcón de San Nicolás estuviera viendo las "entraetes" y recordando las fan-tásticas vivencias de estas inolvidables fiestas de mi ciudad, filosofando pienso que voya ser el primer "Mossen" secuestrado en la historia de la fiesta además de poder decirque he disfrutado un día más de mi cargo, eso sí solo, pero siempre veo la parte positi-va, ya llegará el lunes y alguna brigada del Ayto. me encontrará, mientras me duermoa los sones de la marcha cristiana "Claus i Corretges" la de mi filà, "Guzmanes".

De repente escucho ladrar un perro e incluso más cerca que la música de fiestas,también oigo ruido de llaves y la puerta de mi casa, cosa que no me cuadra mucho conmi situación actual, luego la voz de mi hija mayor, ha llegado a casa se acerca a mi cuar-to y me dice:

- ¡Juanito! ¡Juanito!, son casi las 8 de la mañana, ya es de día y vas a llegar tarde alas embajadas.

Algo sorprendido, confuso y contento me despierto, al levantarme y vestirme peroantes de salir de casa le digo a mi hija:

- Me voy y dile a la mamá que si esta noche no aparezco y no me encuentra en lafilá que me busquen en el interior de la "Llotja de Sant Jordi".

Juanito

Page 47: GUSMANS - CAPITAN 2000

Dos Guzmanes de peregrinacióna Santiago en año de capitanía guzmana

OS festeros Óscar Abad y JuanLlompart emprendieron laperegrinación a Santiago enaño Xacobeo coincidiendocon el año de capitán, con unaúnica obsesión, que era la de

fotografiarse junto a la catedral con el barret yla famosa camiseta gris de la vaca que se des-cojona, para entrar en el año de la capitaníaabsueltos de sus pecados.

La hazaña fue llevada a cabo en bicicletasde montaña, junto a cuatro festeros m·s de lasfilaes verdes, almogávares y magenta, sincoches de apoyo y comenzando el 1 de agos-to de 1999 en el santuario de Roncesvalles,para acabar 11 dias más tarde en la catedral deSantiago. Once días de duro pedaleo, cubrien-do más de 940 km, a razón de 85 o 90 al día,con las maletas a cuestas y con un sinfín deobstáculos que salvar, tales como lluvia, barro,sol intenso, viento en contra etc,..

Antes de emprender el viaje, nos asesora-mos a través de otras personas que ya lo habí-an hecho, sobre si era realmente duro o sepodía realizar sin problemas, sin sacar ningu-na conclusión clara al respecto, pues las opi-niones variaban indistintamente de la durezaa la facilidad de la prueba.

En nuestra opinión, se trata de ir prepara-do o no, la gente que normalmente coge la

bicicleta todo el año y se hace sus kilometritos,lo tiene relativamente fácil puesto que los tra-yectos no son excesivamente duros salvo doso tres subidas importantes. Lo duro se hacecuando (como nosotros), sólo habíamos cogidola bici algún fin de semana para dar una vuel-ta con los amigos en verano y ya está.

Creíamos que estando un mes preparán-dose todas las tardes dos o tres horitas, seríamás que suficiente, pero nada más lejos de larealidad, puesto que la cosa cambia cuandolos 15 ó 20 km. diarios, se transforman en 90,con un peso adicional de 15 kgs. o más, y sindescanso posible entre día y día.

Había días que hasta deshacerse de un parde calcetines parecía que se notaba en el peso,pero lo que jamás podíamos dejar atrás eranlos barréis y la camiseta gris, base fundamen-tales de nuestro viaje.

Lo que más fastidia es que cuando llegas atu pueblo de destino con unas ganas inmen-sas de pegarte una buena ducha y poder des-cansar bien para estar en condiciones al díasiguiente, resulta imposible porque te mandana dormir en los suelos de polideportivos o dealgún albergue, y la ducha generalmente sueleser rápida y con agua fría debido a la aglome-ración de gente que se junta para dormir.

Lo mejor sin duda fueron las comilonasque nos hacíamos, puesto que parábamos enrestaurantes a comer y era el único privilegioque podíamos tener.

Como anécdotas, tenemos un sinfín deellas, pero cabe resanar un día que nos pillóuna tormenta torrencial en el Santuario deSan Juan de Ortega, en el cual decidimos que-darnos a comer y al ver que no paraba, fueroncayendo las botellas de vino una tras otrahasta que paró de llover y salimos del bar for-mando tras los aplausos de algunos turistasque se encontraban también allí.

Otra anécdota fue el día en que llegamos ala plaza de Nájera para almorzar, la cual estabaengalonada como un castillo medieval, debido asus fiestas, hecho que nos hizo no dudar enponerse los barrets y realizar una bona filaeta,encima de una tarima que había para la ocasión.

En fin, que después de todo vale la pena elesfuerzo, por vivir una nueva experiencia, porconocer gente nueva, por enriquecerte cultu-ralmente y sobre todo por la satisfacción quese siente al llegar a la plaza del Obradoiro, conlos barrets puestos y hacerse la merecida foto.

Page 48: GUSMANS - CAPITAN 2000

M etàfores etíliques

INS el món de la Festa sóndiversos els moments enquè els festers ens veiem alvoltant d'una taula o d'unabarra per "prendre un

refresquet", i d'aquesta manera fer unamiqueta de tertúlia sobre molts delsaspectes que envolten la Festa. La granmajoria de les vegades aquest "refresquet"sol ser una beguda alcohòlica, com el cafélicor o la cervesa, cosa que pot provocar,si n'abusem, que ens arribe a "sentar mala-ment".

Els efectes que les begudes alcohòli-ques provoquen en el bevedor han fetque l'afició a la beguda siga un costumgens ben vist per la societat. La personaque beu sense mesura rep un nom:borratxo. Ara bé, aquest nom té unesconnotacions despectives i, fins i tot,insultants. És una paraula tabú. Aquestaés la raó per la qual la mateixa societat habuscat una sèrie de metàfores per desig-nar el borratxo i la borratxera. Hi ha unagran quantitat de noms que han estatadaptats per fer referència a l'embriague-sa.

Aquests mots que hem arreplegat, ique us mostrem tot seguit, fan constànciade la gran imaginació de la gent a l'horad'evitar una paraula tabú. Abans, però, vala dir que molts d'aquests mots tenenaquest significat en la llengua popular imolts d'ells no tenen eixes accepcions alsdiccionaris.Paraules que fan comparació amb objectes

Aquestes paraules assenyalen, la granmajoria de les vegades, objectes relacio-nats amb l'aigua o altres elements líquids.El parlant sol fer comparacions entre l'ob-jecte que utilitza per designar la borratxe-ra o el borratxo i alguna qualitat o capa-citat d'aquest objecte. Exemples d'aquestesparaules són les següents:

a) AndronaUna androna segons el DCVB (Diccio-

nari català-valencià-balear), és un "conductesubterrani per on se'n van les aigüessobreres o brutes". Es prou coneguda l'ex-pressió "eixe beu més que una androna", ques'utilitza per fer referència a una personaque beu més del compte.

b) CubaEl DCVB defineix una cuba com una

"bóta gran de fusta per a tenir vi, de 200 a500 cànters de cabuda". La referència aaquest recipient de begudes alcohòliquesla podem trobar en una frase molt usualcom és: "estar com una cubà", és a dir, haverbegut molt.

c) EsponjaAquesta comparació és molt usual, i ja

ve arreplegada amb aquest sentit en elDCVB. En aquest diccionari apareix defi-nida l'expressió "beure més que una esponja"com a ser molt bevedor.

d) CordaAquesta paraula té una explicació més

complicada. Com tots sabem una cordano té res a veure amb cap recipient oobjecte relacionat amb l'aigua. La frasepopular en què apareix per fer referènciaa la borratxera és "dur un pet com una cordad'estendre". Potser, segons testimonis popu-lars, aquesta comparació vinga donadapel pes que soporta una corda d'estendre,que la fa doblegar-se, així com una perso-na que ha begut massa suporta amb difi-cultat el seu propi pes i no li és possiblemantenir una postura recta.Vocables escatològics

Pot semblar curiós que la gent utilitzemots escatològics, normalment conside-rats tabús, per a evitar gastar uns altrestabús com borratxo o borratxera. Els voca-bles escatològics més utilitzats són: pet,bufa i merda, que compten amb derivatsper assenyalar diferents situacions.

Page 49: GUSMANS - CAPITAN 2000

a) PetAquest vocable apareix al DCVB amb

aquest significat: "embriaguesa". Apareixen frases com "portar un pet" o "agafar un pet",que signifiquen "estar borratxo" i "agafaruna borratxera". Potser siga la paraula quemés derivats té, i molts d'ells vénen aixísignificats al DCVB, com per exemple:petotro "embriac"; petomra "borratxera"; peto-rrer "que s'embriaga habitualment".

b) BufaSegons el DCVB, bufa significa

"embriaguesa". Aquesta paraula té com aderivades l'adjectiu bufat "borratxo", i unverb embufar-se "emborratxar-se". El seucontext d'utilització és semblant al de laparaula anterior.

c) MerdaAl DCVB no ve amb el significat de

borratxera, però són conegudes en aques-ta zona expressions com: "dur una merda","agafar una merda" o "anar emmerdat", com asinònims de borratxera. Es menys utilitza-da que les dues anteriors, i sol aparèixeren àmbits col·loquials.Comparacions amb instruments musicals

Una solució prou comuna per anomenar la borratxera sense referir-se'nés utilitzar noms d'instruments musicals.Sembla que aquesta actitud potser sigadeguda a la gran afició que mostren elsafectats per la beguda, per la música i lescançons.

a) TrompaPotser siga el nom d'instruments més

comú per referir-nos a la borratxera. ElDCVB arreplega aquest significat: "estartrompa" vol dir "estar embriac". Aquestacomparació pot explicar-se pel volum dela trompa, que el fa ser un instrumentmolt pesat i difícil de transportar. Alesho-res la comparació és clara: costa tant por-tar una trompa (instrument) com aguan-tar una borratxera, ja que això també ésuna cosa prou pesada.

b) GuitarróÉs una paraula típica alcoiana. Com

assenyala Josep Tormo "un guitarra, en elparlar d'Alcoi és una borratxera" (Tormo

1990, 129). El guitarró a Alcoi no és una"guitarra petita de quatre cordes" (Dicc.Enc.), sinó que la gent l'utilitza per referir-se a una guitarra gran, o, fins i tot, al vio-loncel. Així els alcoians solem associarl'instrument pesat amb la pesantor de laborratxera. Aquesta paraula apareix enmoltes cançons de festa, cançons que escanten mentre es beu, per exemple.

"Dotze perres, xicoteta,vint-i-quatre, bola gran;i entre bacallar i fetge...Xe, quin guitarró més gran!"(Tormo 1996,129)c) GuitarraAquesta paraula és una variant signi-

ficativa de l'anterior, ja que amb aquestinstrument no es pot aplicar allò de lapesantor, perquè una guitarra és menyspesada que un guitarró o que una trom-pa. Aquesta paraula ha pres el significatde borratxera per la seua semblança ambguitarró y vol expressar una borratxeramenys forta que la del guitarró, perquè laguitarra és un instrument més Xicotet. Ésuna paraula prou comuna en els darrersanys, sobretot entre la gent jove, i podemescoltar-la en frases com: "hui me'n vaigde guitarra, "Xe, bona guitarra portaves", o"estic guitarra".Referències a deficiències físiques

De tots és coneguda la capacitat quetenen les begudes alcohòliques de dismi-nuir les aptituds físiques d'aquells quen'abusen. Aquesta és la raó per la qual lesparaules següents que assenyalen defi-ciències físiques han passat a significarembriaguesa..

a) Cec ("cego")La paraula "cego" és una de les més fre-

qüents per a designar l'estat d'embriaguesa.És prou normal escoltar "hui anem de cego"o "eixe va cego", per a dir que algú estàborratxo. Sembla que aquesta paraula s'uti-litza per la pèrdua de percepció visual quepateix qui està baix els efectes de l'alcohol.

b) NanoAquesta paraula no guarda tanta rela-

ció amb les deficiències físiques, sinó que

Page 50: GUSMANS - CAPITAN 2000

es refereix més a la tradició folclòrica dels"nanos i gegants", que, tot i això, també fareferència a defectes físics. El DCVB defi-neix nano com "cadascun dels hòmensque, amb els caps ficats dins grans capsgrotescos de cartó que els donen aspectede curts de cos, assisteixen a la processódel Corpus i a altres festes popularsballant i fent evolucions per a diversió dela gent". Aquesta definició ens aprofita pera aplicar-la al "borratxo graciós", és a dir,aquella persona que quan beu és propen-sa a dir gràcies per a diversió dels que l'a-companyen. Potser siga un dels nomsmés comuns per designar la borratxera, ino és estrany escoltar "No begués més,que ja estàs nano".

c) PerotÉs el nom que reben unes petites figu-

res humanes que aprofiten de joguinesper als xiquets. Aquestes joguines tenenaparença humana però tenen poca mobi-litat. Aquesta és la raó d'utilitzar aquestaparaula per a designar els borratxos, per-què resalten una deficiència física: la difi-cultat de moviment. Frases típiques repre-sentatives d'aquest mot són: "estic perot oVaig perot.Comparacions amb animals

Moltes vegades la cultura popular haassignat als animals algunes característi-ques humanes que els fan tenir una sig-nificació especial. Així, són molts els ani-mals amb què solem designar la borrat-xera, com per exemple:

a) MonaNo hem trobat als dic-

cionaris la definició d'em-briaguesa per a aquestaparaula, però és prou habi-tual utilitzar-la per referir-nos a la borratxera. Potsersiga perquè els borratxossolen fer bovades, i lesbovades també reben elnom popular de monades,per semblar-se al compor-tament d'aquests animals.Així doncs, mona ha passat

a significar borratxera: "agafar una mona","dur una mona".

b) ColomComença a ser prou coneguda l'ex-

pressió "estar colom" per a designar unestat d'embriaguesa. La raó per la qual s'a-doptat aquesta paraula per significar laborratxera no ens l'han poguda aclarir elsdiversos testimonis orals que hem con-sultat, ja que, als diccionaris no apareixaquest significat. Una raó podria ser lacomparació de la manera de caminardels borratxos amb la dels coloms, és adir, d'una manera un poc còmica. Ara bé,és una paraula que s'utilitza prou entre lagent jove per a dir que algú està borratxo,així podem sentir: "he vegut massa, esticcolom".Paraules que designen l'actitud delborratxo

Hi ha una sèrie de paraules que des-criuen l'actitud de la persona que habegut massa, i que amb el pas del tempshan desplaçat el mot borratxo per substi-tuir-lo per un d'aquests adjectius.

a) ArrancatEn l'àmbit de l'embriaguesa, "anar

arrancat" s'aplica a aquella persona que haestat bevent i comença a sentir-se unamica eufòrica, la qual cosa el porta a dir idefensar veritables disbarats. Tes el favorde callar, que ja vas arrancat", és una de lesfrases més comuns en les que trobemaquest significat.

Page 51: GUSMANS - CAPITAN 2000

b) TastarEl DCVB defineix el verb tastar com

"menjar o beure molt poc d'una cosa". Arabé, a Alcoi té el sentit de beure café gelat(o café licor): "Felo, vas arrancat, eh! esnota que ja l'has tastat!". Amb aquest sen-tit també apareix en una cançoneta popu-lar:

'Ai, Soledad, només el tastedilluns, dimarts, dimecres, dijous,divendres i hasta el dissabte"En el parlar alcoià, quan el verb tastar

no porta cap complement especificatiu, fareferència únicament al café licor. (Tormo1992,124)Comparació amb vegetals

Hi ha una sèrie de vegetals que perraons diverses han passat a ser sinònimde borratxera, almenys en la parla popu-lar. Alguns d'aquests vegetals són elssegüents:

a) Canyamó"Portar un canyamo" és una de les solu-

cions més escoltades i típiques del parlaralcoià. Als diccionaris no hem trobat capexplicació de per què canyamo ha passat asignificar borratxera. El canyamo és "el gra-net de la llavor del cànem" (DCVB) i, pertant, no podem relacionar-lo amb lapesantor de la borratxera. Ens han arribattestimonis orals de persones majors queafirmen que, per maceració, dels canya-mos s'obtenia una substància alcohòlica,però no ho hem pogut comprovar. El quesí que és cert és que encara hui en dir"portat una canyamo ben gran" significaestar embriagat.

b) CebaQuan d'algú que està borratxo es diu

que "porta una ceba" es fa referència al mal

aspecte físic que presenta. També hemarreplegat testimonis de persones quepensen que la utilització de ceba per aassenyalar la borratxera té a veure ambl'alè desagradable d'aquell que ha begutmassa, que podem comparar a l'alè d'a-quell que ha estat menjant cebes. "Duruna bona ceba", "agafar una ceba" són frasesque qualsevol pot sentir en ambientsbevedors.Conclusions

Acabem de veure com la imaginaciópopular compta amb molts recursos per abuscar paraules per tal d'evitar dir allòque molts consideren tabú. Així, hem tro-bat una sèrie de vocables que, en moltsdels casos, no vénen recollits als diccio-naris amb aquest significat.

De tota manera, val a dir, que no sóntots els que estan ni estan tots els quesón. Potser, algú de vosaltres en conegamés, o bé aquests no els són familiars. Ésnormal. La inventiva humana varia d'unlloc a un altre, i, fins i tot, dins unamateixa ciutat, hi ha vocables utilitzatspels joves que la gent major no coneix, ia l'inrevés.

Bé, siga com siga i diguem-li com lidiguem, el que no hem de fer mai és obli-dar els costums. Hem de seguir mante-nint les nostres tradicions populars quesón les que ens donen identitat com apoble. Així doncs, seguim reunint-nos alvoltant d'una taula o d'una barra perprendre el nostre "refresquet" i parlar deles nostres coses, però, axiò si sempre ambmoderació.

Joan J. Coderch

BIBLIOGRAFÍA- Alcover, A. M., i Molí, F. de B, Diccionari catalá-vaknciá-bakar (DCVB), Palma de Mallorca, 1930-1902, 10 vols.- DD.AA, Diccionari de la llengua catalana. Barcelona, Enciclopedia Catalana, 1993.- Tormo Colomina, }., "El café gelat (I)" dins Revista de moros i cristians 1991, Alcoi, Assodació de Sant Jordi, 1991.- Tormo Colomina, J., "El café gelat (II)" dins Revista de moros i cristians 1992, Alcoi, Associació de Sant Jordi, 1992,

p. 122-124.- Tormo Colomina, J., "El café gelat (III)" dins Revista de moros i cristians 1994, Alcoi, Associació de Sant Jordi, 1994

p. 144-146.- Tormo Colomina, J., "El café gelat (IV)" dins Revista de moros i cristians 1996, Alcoi, Associació de Sant Jordi, 1996,

p. 128-131.

Page 52: GUSMANS - CAPITAN 2000

gos i la garsaI havia una vegada un gos iuna garsa que vivien en unbosc i que eren molt amics.El gos tenia una pilotetalluenta, i tots els dies la treia

per a jugar amb la seva amiga la garsa.Quan es feia de nit, cadascú marxava capa casa per a dormir després d'un esgota-dor dia jugant.

Una nit, el gos es va despertar i es vaadonar que la pilota no hi era al lloc onsolia guardar-la. El gos es va preguntar onestava i la va buscar per tots els llocs, peròno la va trobar.

A l'endemà de matí, quina va ser laseva sospresa quan va trobar la pilotaaltra vegada al seu lloc. Des d'aquell dia elgos s'adonà que la pilota lluenta desapa-reixia totes les nits i misteriosament pelmatí tornava al seu lloc.

Després de molts dies, en els que cadanit la pilota desapareixia, el gos va tindréla genial idea de posar farina en terra, alvoltant de la casa, per descobrir les petja-des del qui cada nit li agafava la pilota.No s'ho creureu, però a l'endemà va veureúnicament les petjades de la garsa. Quindisgust! va pensar, la seva millor amigal'havia traït!

Pel matí, com tots els dies, el gos i lagarsa es van reunir per jugar; però aques-ta vegada, en compte de jugar, el gos vaparlar amb la garsa i li va dir:

-T'he descobert, garsa lladre! Sé que etstu la que cada nit m'agafa la meva pilota.

-T'enganyes amic, no sóc jo, sinó elmeu instint que em fa furtar-te la pilotalluenta.

-No tens excusa garsa, en compte dedemanar-me-la l'has agafada sense per-mís i això no està bé, Si me l'hagueresdemanat jo te l'haguera deixat. Si tant lanecessites tin, però sàpigues que has per-

dut la meva amistat, ja no sóc amic teu iper tant no tornaré a jugar amb tu.

La garsa es va quedar la pilota lluen-ta, però la pilota no parlava, ni es reia, nila consolava quan estava trista. Així quela garsa descobrí que preferia l'amistatdel gos a tindré una pilota lluenta. Lagarsa, molt penedida, li va tornar la pilo-ta al gos i li va demanar perdó. El gos,com era un bon amic, la va perdonar i liva promerte que li deixaria la pilota sem-pre que ella complirà una condició, queli la demanarà.

D'aquesta forma, el gos i la garsa tor-naren a ser bons amics durant molt detemps, fins que el gos va marxar un diasense avisar a la garsa, però aixó es unaltra història. Conte comptat, ja s'haacabat.

Andreu SanchisRodella 2000

Page 53: GUSMANS - CAPITAN 2000

dracdaurat

A molts, molts anys, allàper l'any 1200, vivia enun lloc llunyà el rei Josamb la seua esposa la

reina Aritx.Vivien molt feliços en un preciós

castell tot envoltat de jardins, arbresfruitals i boscos.

Passà algun temps i va nàixer elseu únic fill: Drean. Uns dies desprésvan rebre la visita de tres Magsamics dels reis, els quals portaren al

Page 54: GUSMANS - CAPITAN 2000

nadó els seus regals. El primer Mag liva regalar el do de la valentia. Elsegon li regalà el do de la força i eltercer li va regalar un drac dauratmenut i simpàtic per a que jugaràamb ell.

Al seu drac, el príncep li posà denom Aurum. Drean es va fer major iel drac també, i a més a més tenienles mateixes qualitats: la força i lavalentia. Els dos eren molt amics.

Però un dia la reina va emmalal-tir. El metge que la va visitar diguéque només es curaria si prenia unainfusió feta amb unes plantes espe-cials.

Estes plantes únicament creixienmolt lluny d'aquell lloc: al cim mésalt de la Font Roja. Calia agafar-lesel 22 d'Abril, perquè era l'únic diaen què tenien flor; però estaven for-tament vigilades per àguiles i fal-cons.

El rei i el príncep no s'ho vanpensar dues vegades, pujarendamunt del drac daurat i se n'anarena la recerca de les plantes que sana-rien la reina.

No tardaren massa en arribar per-què com sabeu, els dracs són moltgrans i fan llargues camallades. Enarribar a la Font Roja, pujaren i puja-ren. Quan ja estaven prop del cimmés alt aparegueren les àguiles i elsfalcons disposats a defensar les plan-tes.

Jos i Drean amb les espases iAurum amb urpades, sarpades i

mossos van lluitar amb ells. En con-cloure aquesta lluita, el rei, el prín-cep i el drac estaven coberts de lasang que s'havia vessat al matar lesàguiles i els falcons; però sensetemps per a rentar-se, agafaren lesplantes medicinals i tornaren perdonar-li-les a la reina.

Un temps després, Aritx ja esta-va curada i parlava amb Jos iDrean recordant el dia que arriba-ren al castell amb les plantesmedicinals, tots coberts encara pelcolor roig de la sang, i de la gransort que havien tingut amb elsregals dels Mags.

En aquesta conversa van decidirtots tres, que a partir d'aquell dia, enagraïment a l'ajuda rebuda perAurum, la vestimenta de gala delrei i el príncep seria sempre un ves-tit roig cobert d'una capa roja ambun drac daurat. La reina portaria enel seu vestit el color blau del cel enprimavera amb el to daurat deldrac.

Ja fa molt de temps que va ocórreraquesta història, però segur que elsmés vells de la ciutat d'Alcoi encarala recorden.

Vosaltres tampoc l'oblidareu, per-què enguany l'heu vista representa-da pels carrers de la ciutat, tal i comva succeir, i a més a més ha quedatconstància en l'obra gràfica quetenen els vostres pares a casa..

Maritxe

Page 55: GUSMANS - CAPITAN 2000

Una escuadrade tretze "Esclaus"

QUIERO contaros la Historia

de una Escuadra singularque tenía trece miembrosni uno menos, ni uno más.

Con muchos preparativoselegirán un diseño,corregirán los errores,que a veces quitan el sueño.

Un madrileño en pelucasel pelo les tomaráy los precios convenidospor otros se cambiarán.

Dudas con el maquillaje,algún disgustillo habrápero con mucha alegríalas Fiestas van a llegar.

¡Este año son en Mayo!¡Mejor tiempo nos hará!.Ya que Sant Jordi en el Cielohombre del tiempo será.

Previniendo que el meteoronos lo pueda estropear,Agustín fue a las Clarisaspara huevos ofrendar.

Llega la noche de l'Ollamañana hay que madrugarpuntuales y con nerviosreunidos. ..y a almorzar.

Miran el cielo, algo inciertose empiezan a maquillarlos minutos son muy largoshasta iniciar l'Arrancà.

Éxito, ellos se lo esperan,las gentes aplaudirán,sus corazones, ansiosos,taquicardias sufrirán.

Forman según lo previsto:once irán en la Filàmás el Cabo que la arrancay el Batidor, otro más.

Pero ¿he dicho once?El onceavo ¿dónde está?.¡En el corazón de todosJuanjo Garrido estará!

Una nota de tristezale emoción enturbiarápero "Cid" ya suena fuerte:... Pepe Torres va a arrancar.

Agustín Doménech SolerValencia, Julio de 2000

Page 56: GUSMANS - CAPITAN 2000

fullet enigmàtic

El que es cert es que s'editarà un fut-llet, imprès a la Impremta "La Victoria" ambcinc cançonetes a la filà dedicades. Lletretesdistendides, satíriques algunes d'elles, ialtres de "vermut i festa" com aqueta:

"Ya mos se acosta, tinc ganes ya,eixe dia de juerga, la berenà.Això es mol típic, may serà vell,el mesurar pa beure el vi del llibrell..."No sé res més que el acabe de

escriure, de la"La charanga dels Gusmans,la dirichis, Chordiet,..."Però també ens informen que"El trompeta es incansable,y Mariano també,pera que volem parlar,pera que volem parlar,de Ricardo y Pellicer"Qui serien aquestos Chordiet,

Mariano, Ricardo y Pellicer?. Esperem queens arribe mes informació de aquesta di-vertida "charanga".

Suso Jover

Repassant àlbums de fotos anti-gues per a poder il·lustrar a revista delCapità, entre full i full, m'apareix aquestfutllet de cançons dedicades a la "Com-parsa Guzmanes".

Editat quasi amb tota seguretat alsanys vint o trenta; ja que ningun delsfesters veterans als que es l'ensenye i elspregunte, sab donar-me resposta, nisaben res de la "Charanga Els Bons", nidels noms que a les lletretes alli impresesfan referència.

Tampoc sabem, si eren membres dela filà els components de la citada "charan-ga", si eren el músics que amenitzaven els"ensaios", i quasi segur que foren membresde la "Union Musical" ja que en moltes deles tonadetes es fa referènca a aquestaBanda, com:

"La comparsa de Gusmans,es la que, mes brilla asi en Alcoy,sempre son igual,no poden deixar de tindré,en les festes de San Chordi,a la "Union Musical".

CANCIONES DEDICADASPOR LA

Charanga Els BonsA LA

COMPARSA GUZMANESMúsica del pasodoble (Alegria)

Letra de J. Casimiro

La comparsa dels Gusmans. Atensió posar, y tots a cantar.no te mes que desichar, En la primer diana,en ells reina alegría, ya que fijarse en tots els cristians,lenen entusiasmo gran, totes les chiques dihuen,la charanga que els ensaya, la mes bonica es la dels Gusmáns,es titula la dels bons,ells el aigua no la tasten, mireu al que fa el cabo,están a demés les fons. que be treballa, pues no eu fá mal,

Esta es la ilusió, esta es la ilusió, oigau el pasodoble,que asi tenim tots els añs, que está tocanlos la "Unión Musical".fer sopars y ensayos,cuant ya set a beure,es chenit dels alcoyáns.

Música del pasodoble (El sombrero de Gaspar)Letra de J. Casimiro

La charanga dels Gusmáns, Gaspar, Gasparla dirichís Chordiet. ¿dónde estará el sombrero?els homens que la componen, Gaspar, Gaspar,ya no eu poden fer mes bé. la charenga lo sabrà,

El trompeta es incansable, Gaspar, Gaspar,y Mariano també, que merluza has cogido,pera que volem parlar, Gaspar, Gaspar,pera que volem parlar, marchate acostar.de Ricardo y Pellicer.

Música del vals (Ya viene el día...)Letra de J. Casimiro

eixe dia de juerga, la berená. les chiques eixos díes ya visten fresquesAixó es mol tipic. may será vell, com son ya dies de primaveraei mesurar pa beure el ví en Ilibrell. pa la entrá ya mos porten tracnes de

Tota la vida seré [seda.fester, Calses de seda també,de la filá dels Gusmáns olé,soc yo. que regrasioses están

Estos díes tot son alegries, que si.perquè mos enporta el nostre patró. Als festers tot aixó els encanta

* * * y fan en mes gana els actes lloir.

Música del vals (Chaparrita)Letra de J. Casimiro

La comparsa dels Gusmans, se gasten moltes pesetes,es la que, mes brilla asi en Alcoy, en donatius als asilos,sempre son igual, y també al hospital,no poden deixar de tindre,en les festes de San Chordi, *a la «Unión Musical». En el acte del pasech,

* * * enguañ serà cosa gran ya eu vora'n,No ya nínguna comparsa, coses portarán,

que se iguale en els cristians, pera donar a les chiques,els Gusmans, sense distinguir el sexo,un derroche fan, pues totes igual seran.

Música de la marcha (Mahoma)Letra de J. Casimiro

La charanga els bons, masa se ha Pues vostès... ya vorán...[establit, com distin.,, guinse van...

pues te actuasións de dia y de nit!,... Yo soc el primer clarinet...chisí.., yo soc, e! primer trombó,

El trompeta sempre se distinguix, y yo el primer bombardinoy de tocar may se en contra cansat. yo soc platillos, y yo el tambor...Mariano què es diré, hara voran. .còmic a mes no poder. Es Chordiet, el director,vorem... qui es... pues. el que mos porta, el compás'.

Ell tocan el saxofón fa coses se esforsem tots, en fero be,que son dignes de admirar. pera tindre, chics ben ilustrats.y cuan vol mos se posa a fer proves, ben acabats,de tan de broma que es, Si algú eu fa mal, ell enfadat,algun dia ya vorá, disimula y li tira el ull,com se queda sense poder, ya tocar. per ell, estem, tots mol chalats,

Pera un rato pasar... pues mos agrada, perquè fe molt de,La charanga els bons pera distracsións. [gust....

Imprenta LA VICTORIA, Santo Tomás, 15 Alcoy

Page 57: GUSMANS - CAPITAN 2000

La festa del 2000

Page 58: GUSMANS - CAPITAN 2000

Tres dies per al record5 DE MAIG

LA LLEGENDA ESFUNDEIX AMB LA FESTA

NCARA es de nit, es lamatinada, però per alsalcoians es com si fora elmig dia; ja estan de peu. IAlguns, dianers no han

pogut dormir molt be i acodeixen ala filà, a les cinc i mitja de la matina-da, molts festers acodeixen a missa,per escomencar la jornada festiva. Dela devoció interna es passa a la exter-na, a la plaça la banda "El Delirio" deGorga inicia la diana tocant l'himnede festes, qu'es corejat pels presents,amb la veu un poc trencada per l'e-moció i també, tot hi ha que diro, perles poques hores dormides. A conti-nuació el Sergent Major ja preparatdavant dels deu dianers Gusmans,esperen el moment de iniciar laDiana, i alla va: "El Capitán" pas-dobleque interpreta la nostra banda. Alssons de la música el sergent, jaescomença les evolucions iamb pas acompassat i senseperdre la compostura l'escuadragusmana reb el reconeixementdels alcoians i forasters qu'esmanifesta en grans aplaudi-ments. I així fins tornar a laplaça al voltant de les huit delmati.

A correu seguit els gusmansdesapareixen dels carrers, totsvan directes al col·legi de Sant

Vicent, on des d'abans de les set delmatí membres de la junta i col·labora-dors, ja estan preparant, tot el boato,carroses, xilabes, complements... toten un rebombori que pareix no tin-dré fi, però no es així, tot està progra-mat... aquest grup a la classe de pri-mer, aquest altre, a la de quart i aixítrancorreixen unes hores de frenèticaactivitat, i on tots tenen el cuquet dinsdel cos, esperant que tot transcurreix-ca, com està previst.

Però el tems ens feia patir, una

Page 59: GUSMANS - CAPITAN 2000

plujeta fina no deixava de caure i totsens preguntem què passarà.

Ja es l'hora i el nostre Capità, JoséLuis està eufòric i espectant a lavolta i quan surt de l'aula on s'hacamviat es rebut amb els apludimentdels presents: cavallers, dames i filàen general.

La sorpresa del matí es que ungrup de festers reparteixen més de16.000 barrets als espectadors, el quefa que al recorregut semblen tots de laFilà Gusmans.

A les 10'50 entranyable amic Picódes del balconet del partidor diu lesparaules màgines que ens fan vibrarany a any: "Avant l'entrà". Dir aquestafrase, parar de ploure, i escomençar asonar la música de la banda Primitivad'Alcoi, que s'espandeix per el firma-ment fester i ens envolta a tots i enstransporta ja, definitivament a l'uni-vers de les sensacions i tots gaudimde la màgia que ens envolta, mentresaçò ocurreix el nostre guió i Ió pare-lles de festers amb disseny complet, jacaminen per Sant Nicolauet, a conti-nuació la Primitiva amb un grup depercussió obrin el pas als Cavallersdel Capità, amb disseny de David Llo-

rens, tots amb cavalls engalanats perl'ocassió. Ells; exultants d'entusiasme,saluden al públic que es premia ambaplaudiments. Una cotamalla de granefecte visual, es coberta per una túni-ca de colors diferents per a cada undelís, no hi duien casc i una espèciede coroneta daurada cenyia el frontde tots ells. A continuació i com aseguici, els escuders que els duien elsescuts i penons nobiliaris.

"Callaron todas las bocas,las pupilas han de hablar,¡que a todos nos dejó mudos...tu presencia Capitán...!

Aquestos versos vibrants i emo-cionats del poeta de principis desegle, Roque Ortega, no fan més quecorroborar el que va passar quan elcapità dalt de una impresionantcarrossa, de metalls envellits en laqu'es trobava el seu rodella i fill

Page 60: GUSMANS - CAPITAN 2000

Andreu, i que confluïa amb unamena d'estalagtites semejant unagruta, tenebrosa on reposaven l'escuti l'espasa i d'on sorgia fum, i de vega-des, assomava un cap de dragó,damunt del qual José Luis quasi toca-va el cel, semejant el triomf del besobre el mal, destacant sobre tot latúnica color burdeus agranatada iamb adomascats, que cobria les cota-malles, els metalls combinant els dau-rats i el metall cru, que sense prolife-rar en quantitat, si ho feren en quali-tat, donant-li uns tocs vertaderamentmagistrals al disseny, sobre tot a lacapa on un gran dragó, també daurat,resaltava extraordinàriament tot elconjunt esplendent, mes que el celrestarà encapotat. Precedint-lo unballet amb teles vermelles estampa-des amb el dragó de la filà evolució-

naven als sons de la banda de músi-ca d'Alzira. El disseny del capitàtambé es de David Llorens.

A les 11'40 el capità entra en laplaça on un xiquet vestit d'alcodia lifa entrega de les claus de la ciutat.Santi que esta atent, s'encarrega depujar-lo a la carrossa i donarli-les aJosé Luis, que les mostra a tota la gent,que prorrop en aplaudiments.

Un carromato envoltat de un grupde doncelles que repartien pètals deflors i herbes aromàtiques de les nos-tres serres precedien la carrosa de lesdames, on estava també l'esposa deJosé Luis, Maritxe, que amb un tratgede tons blaus i or anava al capda-munt de una plataforma escalonadaon les dames, li feien el seguisi, toteselles amb vestimenta on predomina-va el color ocre i el respecte al rigorhistòric, les seguia la Música Nova, acontinuació un grup de nodrices cui-daven dels xiquets de la cort que es

Page 61: GUSMANS - CAPITAN 2000

precedia. Gus-mans amb dis-seny complet,donaven pas ales carroces deles cel.lebra-cions: Vituallesi menjars, totestres envoltadesde doncelles, ialgun jueu,

que festejaven els bens als sarraïnsarrebatats. Una altra carrossa amb elbotí de guerra portada per unesendinçadores captives mores, custo-diades per guerrers un poc relaxats.Una nova cel.lebració ens sorprènara, els mes veterans guerrers i pro-homs del exercit, gaudixen de unataula ben proveïda de manjars, i el

que va ser una de les revelacions delmatí: una danzarina captiva els delèi-ta a ells i a tot el públic que ho pre-sencia amb una danza insinuant ivoluptuosa, on la molt estimada SolPicó amb els seus cimbretjans movi-ments deixava encadilats a tots.

Un nou grup de parelles de gus-mans dona pas a la nostra escuadrad'Esclaus 2000, Disseny de PabloMiró. Majestuosament caminen elsescuadrers que al seu pas arranquenels aplaudiments dels espectadors, eldisseny, de primeres, gusmà, combi-nava l'austeritat amb l'espectacularitatel conjunt, amb les llargues barbes i elcasc amb multitud de banyes, sembla-ven una host de "Bàrbars del Nort" que

Page 62: GUSMANS - CAPITAN 2000

vingueren a ajudar als cristianscontra la morisma. La pell, elsmetalls, i la gran destral-llançaque duien com a arma, i quefeien servir, novedosament, pera fer el cap d'Escuadra que a l'a-rrancada va ser Pepe Torres. El"batidor" fou Seve Alòs, que elsprecedia evolucionant amb elseu cavall, també engalanat. Labanda de música de El Campe-llo posava colofó a una granescuadra i deixava pas a una escua-

dreta dexiquets i ungrup demalabaris-tes que dis-treien alsinfants gus-manets, queanaven enuna carros-sa, a la queseguia unaaltra sorpre-sa, un grandrac articu-lat, era cap-tiu de un

grup de doncelles, unes quaranta, queamb llargues cordes el feien evolucio-nar, despertant l'admiració dels espec-tadors que es sorprenien al seu pas, iencara continuaven assombrats quanarribava l'escuadra de la filà, que alssons de "Claus i corretges" recorria l'i-tinerari, des del partidor, on ambmaestria i un poc de nervis, l'arranca-ra Toni Giner, al temps que el capbatidor Alfonso Santonja, escomença-va també les evolucions coordinades

amb la montura, reben tots ells l'a-plaudiment del públic i donant dignecolofó a aquest extraordinari "boato"de la nostra Capitania-2000 del queforen també partícips Alfredo Mullori Noelia Peris, i que tancava definiti-vament, la banda de Gorga i la carros-sa del cop.

Tot aquest rebombori de vora vuit-cen-tes perssones baixà en un bloc,ben coordinat i atenent als encarre-gats de cada tram. Hi ha que dir quetot el boato ixqué del partidor, cincminuts abans del temps que teníemasignat per l'Associació. Arribant a lafi del recorregut a les 13.35 hores.

No més arribar i deixar armes iimpedimenta, el cel no pot aguantarmes i escomença a deixar caure l'ai-gua que ja no pararà fins a mig dia.Això ens obliga a traslladar una "pica-deta" que teníem previst fer als darre-res de l'església de Sant Jordi a l'anticlocal de la Filà Llana que gentilmentens deixen, agraïm al seu primer troPaco Moya la deferència.

Allí debatim mentres ens refres-quem, tot lo aconteixcut als darrersinstants, cosa que seguim fent a la filàon arribem vora les tres de la vespra-

Page 63: GUSMANS - CAPITAN 2000

da, i on Miguel ja ens te preparat elmenjar, el dinar s'allarga amb els sonsde la banda. I després cadascú campaper on pot, en desbanda general.

6 DE MAIG: SANT JORDI

Com a primer acte del dia, partici-pa la filà a la segona Diana. Això departicipar es un forma de dir, ja quesols hi havien cinc xiquest i quatremajors, fins i tot, el que açò escriu noestava tampoc. Com em insistit altresanys crec es deuríem de mentalitzard'altra manera i vore de conseguiruna major participació.

Després d'esmozar a la filà, anàrem

per el capità, per a acompanyar-lo al'església de Sant Jordi i participar a laprocessó de la Relíquia, sent José Luisi Maritxe els protagonistes d'aquest

acte molt esperat per els alcoians, jaque s'admiren millor els detalls delstratges que duen els càrrecs. Acabada

Page 64: GUSMANS - CAPITAN 2000

la processó i la missa major, recollimal Capità i amb cercavila anem fins lafilà per a gaudir d'un explendit dinar,a l'hora del café Santi ens demana laatenció i després d'unes sentidesparaules li fa entrega a José Luis, coma record de la capitania, de una imat-ge del nostre patró Sant Jordi i aMarixte d'un ram de flors, detall qu'esmolt ben rebut pels dos. L'alegria enssobrepassava i als sons de les marxesi pas-dobles que interpretava laBanda "El Delirio" de Gorga, passaremuna estona molt agradable fins l'horade la Processó general, on a més delCapità, participaren, cavallers, dames,i molts component del boato, donantvistositat a la processó, gusmans decapa i casc en prengueren part uns40. En acabar, recollim al Capità, iamb cercavila anem fins la filà per asopar, reposar forces i comentar lesincidències del dia. Després de soparun gran nombre de festers i acom-panyants amb la xaranga s'en anaren

a continuar la festa pels carrers delcentre d'Alcoi.

7 DE MAIG:EL SOROLL I EL FUM

ENS ENVOLTA

"Fortuna faborable,pon en tu rueda un clavo,y mantente involuble..."Versos coneguts de tots que ini-

cien l'ambaixada, de bon matí, acom-panyem al nostre Capità fins el cas-tell, per a que participe en ella. ElsGusmans li fem el seguisi a les bar-bacanes i merlets del castell, ambcapa casc i penons alusius.

José Luis, després del"mucho prometes ahora,mas nada cumplirás llegada la hora"amb la companyia dels cavallers ila resta de la filà, -70 festers- per laplaça i carrer Sant Nicolau va dis-parant al capdavant de les host cris-tianes, fins al partidor on ens espera

Page 65: GUSMANS - CAPITAN 2000

la morisma, que mes lluny de dispa-rar-nos, som acollits amb mostres degentilesa, els capitans brinden ambcava, per a una continua germanordels bàndols moro i cristià, però... totes una estratagema, al moment, tor-nen els arcabusos a parlar amb llenguade foc i fum, i no tenim mes remei quearrecular fins arribar a les portes del cas-tell on, ja sense munició, els càrrecs,desenvainen els acers i, amb destre-sa, lluiten fins que els sarraïns plan-ten el seu penò al mes alt de la torredel castell.

Però no ens desanimem, reco-llim al nostre Capità i amb passaca-rrer, anem a dinar a la filà. De segurque en reposar forces es fem amb elcontrol de la situació i tot torna a lanormalitat.

Al voltant de les 5'30 ja estemal partidor per a rebre al Capi-tà moro, l'espera s'allarga fins ales 6, hora que com pel mati,tornen les abraçades els brin-dis i l'intercanvi de regals.

I escomença a cremar-se denou la pólvora i la lluita tornaals carrers, després de l'enfron-tament amb espases i cimita-rres, els cristians, per fi, tornema vorer onetjant la nostra l'en-senya al castell. Recollim alCapità i participem a la proce-soneta per a tornar a la seuaesglésia a Sant Jordi, el Xicotet,on el president de l'Associaciódona gràcies al Patró, per lo beque ha sortit tot, malgrat lapluja del primer dia pel matí.Un altra vegada amb cercavilai amb el Capità, anem fins la

filà, per itinerari alternatiu, degut a lagent que hi havia a la plaça esperantl'acte de la Aparició. En acabar aques-ta, alguns gusmans participaren alsSoparets i altres es quedaren a la filà,per a comentar distendidament tots elsmoments destacats i anècdotes ocorre-gudes durant les pasades festes, rela-xar-se i tancar una trilogia vibrant iplena d'emocions.

I fins aci el que a pogut vore, i te lasatisfacció de contar per a tots vosal-tres, amb les naturals limitacions quede segur, molt codescendientment ensabreu disculpar.

VISCA SANT JORDI!

JUAN J. JOVERCroniste de la Filà Gusmans

Page 66: GUSMANS - CAPITAN 2000

Quadre d'honor

FESTERS D'HONOR

PRIMER TRO D'HONORRomualdo Coderch Boronat (+)

Juan Balaguer Perotín (+)

GUSMANS D'HONORGuillermo Julia Oltra (+)

Rafael Monllor Boronat (+)Francisco Ruiz Sánchez

José Soler (+)Romualdo Coderch Santonja

José Vicent BlanesDimas Miralles RomáJuan Campos Abad

CONSEIXERS

Romualdo Coderch SantonjaJuan Balaguer Perotín (+)

José Vicent BlanesAdrián L Pérez Pina

Miguel Alós SanzDimas Miralles Romá

Ángel Verdú EliasJuan Campos Abad

Carlos Coderch SantonjaLuis Boronat Castelló

Javier Garrido PalacioJuan Jesús Jover Mulió

Page 67: GUSMANS - CAPITAN 2000

Junta Filà

Primer Tro: Santiago Vicent Company

Darrer Tro: Francisco Cantó Coloma

Cop: Enrique Martínez Picó

Secretari: Joan Jordi Coderch Peidro

Vocals: Luis Boronat Castelló

Àngel Domènech Climent

Jorge Peris García

Javier Garrido Vicent

Alfredo Mullor Llinares

Herme Carbonell Alemany

Cronista: Juan Jesús Jover Mulió

Fitxa TècnicaDisseny Boato: Alfredo Mullor, Noelia Peris i David Llorens.

Disseny tratges Capità, Rodella i Dama: David Llorens.

Disseny Escuadra Esclaus: Pablo Miró Belenguer.

REVISTAEdita: Filà Gusmans. Alcoi.

Coordinació de treballs: Suso Jover.Coordinació Publicitat: Jordi Peris.

Disseny Portada: Fotomuntatge de Suso Jover a partir de una fotografiade Jordi Peris i Arxiu de la Filà.

Col·laboració Fotogràfica: Estudiós Cyan, Paco Grau, Jordi Peris,Luis Boronat, Fernando Gisbert, Arxiu Filà.

Maquetació, diagramació i composició: Textografic - Tel. y Fax: 965334422 • Alcoi.Filmació, impresió i encuadernació: Artes Gráficas Alcoy, S.A. - C/. Sant Eloi, 17 • Alcoi.

Page 68: GUSMANS - CAPITAN 2000

Relació de festersRomualdo Coderch SantonjaJosé Vicent BlanesJuan Campos AbadCarlos Coderch SantonjaAdrián Luis Pérez PinaLuis Boronat CastellóJosé Abad AlemanyAntonio Carbonell BeltránJaime Lloret MirallesÁngel Verdú EliasMiguel Alós SanzJuan Mas MolinaRomualdo Coderch CarbonellFrancisco Moya PérezDimas Miralles RomaMiguel Santonja VañóJuan Tormo PayáJosé Solanes SanchoFrancisco Campos ClimentFco. Javier Jordá GarcíaAntonio Giner PastorAntonio Carbonell SolerGermán Pérez PérezManuel Casabuena OltraIgnacio Doménech RomaHermelando Linares NácherFemando Pérez TurJuan Jesús Jover MulióJorge Peris GardaRemigio Silvestre FerrerJosé Ramón Torres SánchezEnrique Valor CalabuigJavier Cruz Garrido PalacioJorge Molina CarbonellJuan José Garrido CardenalPep Revert PascualJuan Pedro Rodríguez QuirósSantiago Vicent CompanyAlfonso Santonja SaltoM. Jorge Orts PayáJorge Lloréns MurciaRafael Doménech MartínezFemando Jordá GarcíaMiguel Alós GisbertJuan José Mas AlósHilario De Gracia IzquierdoMiguel Ángel Orts PonsodaFemando Soler FrancésLorenzo Blanes García

Mario Soler PérezÁngel Verdú LluchJosé Antonio Monllor GosálbezEmilio Benavent QuilisJorge I. Santonja SalaJorge Casasempere MirallesFrancisco Cantó ColomaCarlos Verdú LluchJosé Antonio Gisbert CátalaSeverino Alós GisbertJosé Luis Payá MonllorJosé Luis Sanchis MachancosesFrancisco Delgado PalmaJosé Raúl Abad ArtuñedoFernando Gisbert PascualJuanita Silvestre JoverBartolomé Gómez SaladoJosé Pérez SerraVicent Vicedo Torregrosa

José F. Santos PérezFederico Jomet MonteverdePablo Miró BelenguerJosé Enrique Valero ClimentEnrique Martinet PicóCarlos Casabuena EspíJosé Luis Valor InsaRafael Casasempere FerrándizMiguel Mico MartínezJosé Miguel Sánchez GarcíaRafael Juan Pérez SerraPepe Ferrándiz MoltóIgnacio Casasempere MirallesJosé Bas BlascoÓscar Abad ArtuñedoÁngel Doménech ClimentGabriel Fuster Seva

Jorge Llácer GisbertFrancisco Nicolau CarbonellGuillermo Calatayud CotsEnrique Moltó EspejoEduardo Vte. Monllor BernabeuSalvador Garrido AracilJuan F. Albert TortosaJorge Mauro Pascual CorbíJoan Jordi Corderch PeidróAlfredo Mullor LlinaresAntonio Pinero AlvarezFco. J. Sancho CollRafael García Pons

Page 69: GUSMANS - CAPITAN 2000

Óscar Trelis SempereFermín Córdoba TepesRafael Jerez SatorreJuan Candela AlberolaVicent Ferrer Santonja

Jorge Aranda ArjonaFélix García ParreñoEnrique Bernabeu PérezGabriel Martínez LlácerFemando Terol GadeaFrancisco L. Boronat SaltoVicente Company SanzMiguel Company SanzNacho Úbeda SantonjaRubén Martínez TepesJuan Luis Villarroya AlbiñanaLuis Llácer SilvestreJesús Pastor PastorPablo Verdú LluchJuan Llompart EspíJorge Martínez BorderaJorge Linares SeguíAlejandro Payá ParraMiguel J. Company CompanyEnrique Ruiz LópezJavier Sorolla CoderchIgnacio J. Aracil VicensDavid Cano BorrachínaJorge Silvestre JoverJorge R Vidal PascualDavid Miró VilaplanaÓscar Nadal Campano

Javier Blanes ClimentRafael Sastre SempereServando López SempereÓscar Casabuena RodríguezJorge J. Torregrosa VilaplanaJesús J. Cascant BlanesRafael Casasempere MirallesFrancisco José Satorre CortésJavier Garrido VicentRaúl Terol RodríguezJuan Carlos Pascual CastilloRafael Abad SanchoMario Trelis SanchoJuan Carlos Pastor GironesDavid Brotóns FrancésJuan Carlos Samper BorderaDaniel Company PlaManuel Calvo PerseguerFernando Climent BravoJuan Manuel Granados GarcíaJuan Carlos Cantó CarbonellJosé Agustín Doménech Soler

Juan Ponsoda PlaFrancisco Pelaez FloresFrancisco Requena JuárezIsmael Mira RamisJorge López GonzálezJorge Cantó PastorJaime Ayala NavarroIgnacio Garrido VicentJulio Climent MasJavier Miró SolerVicente Cerda MoreyDavid Pérez AleixandreMiguel Sempere CarbonellIsidro Rajo AmadorSaúl Cremades PérezHerme Carbonell AlemanyJordi Vicedo PayáAlejandro Casabuena RodríguezJorge Gisbert CaíalaAlberto Sandoval PérezJorge Ramón GarcíaJavier Pastor PastorAntonio Argente BochFrancisco Juan EsteveDavid A. Nicolás BlanesJosé Luis Coves EstánPablo Giner MasFrancisco Moya PayáJordi Carbonell SanchisFco. Javier Blanes SolerRemigio Richart BlazquezSalvador Barbera AguilarJuan Guerrero JoverJorge Pérez SerraRaúl Torregrosa VilaplanaCarlos Casabuena DoménechJordi Valor InsaCésar Brotóns MuntóMartín Artuñedo PascualDaniel Luis Guerrero MoltóFrancisco David Maldonado TorneroJoan Vicedo PayáJuan Pedro Rodríguez ClimentJorge Giner JavierJorge Molina BarcelóJuan Francisco Cuenca JiménezFerran Gisbert CarbonellJavier Moya PayáSalvador Jordá HernándezFernando Boronat PérezAntonio Delgado PalmaGermán Vicens TortElíseo Pastor GuillemJuan José Payá Ramos

69

Page 70: GUSMANS - CAPITAN 2000

CALEFACCIÓN

AIRE ACONDICIONADO

FONTANERÍA

Pintor Cabrera, n° 77Tel. Taller: 96 552 42 2103803 ALCOY (Alicante)

Page 71: GUSMANS - CAPITAN 2000

ALFOmO. i

E L E C T R I C I D A D

• INSTALACIONES ELÉCTRICAS

• CALEFACCIÓN POR ACUMULADORES

• AIRE ACONDICIONADO

• INSTALACIONES Y MANTENIMIENTOSINDUSTRIALES

Olivar, 63Tel. • Fax: 96 552 38 97Móvil: 608 - 46 22 79

03802 ALCOY (Alicante!

Page 72: GUSMANS - CAPITAN 2000

telecomunicaciones

TEL Y FAX, 965334099

CLIM6NTTEL MÓVIL 609651057

PROYECTOS E INSTALACIONES, ANTENAS TERRESTRES Y SATÉLITE, SONIDO Y MEGAFONIA,Av, JUAN GIL ALBERT, 52 C,P, 03804 ALCOY

s.a.i

CLICHÉS Y MAQUINARIA PARAPRODUCTOS HORTOFRUTICOLAS

Taller: Pda. Huerta Mayor, 13 (Buidaoli)Teléfono: 96 554 64 85 - Fax: 96 554 64 5203801 - ALCOY (Alicante)

EMPRESA INTEGRADA EN:

ALCOY CENTRO DE EMPRESAS INNOVACIÓN

Page 73: GUSMANS - CAPITAN 2000

ALBERG EL TEULARET659 96 42 23

Tpls •' 96 652 31 73

Carretera Font Roja - ALCOY

El Teulalret es un antic mas, restaurat conser-vant els elements de construcció i vida rural,acondicionat com alberg de muntanya.

Está situat al pare natural de la Font Roja a 6km. d'Alcoi.

L'alberg té una extensió de 200.000 m.2 ambterreny forestal, cultius d'ollveres i ametlers.

El lloc ideal per excursionistes, muntanyencsi tothom el que busque ¡ntegrar-se amb laNatura.

Está dividit en dues parts, la primera pergrups petits i particulars, amb una capacitatmáxima de 22 places la segon per grups grans icol.lectius organitzats amb capacitat per 64 per-sones.

Les dos parts están equipades amb cuina,servei de menjador, aseo, dutxes amb aiguacalenta i piscina. També disposa de una salad'activitats i terrassa.

L'arberg s'utilitza com a base d'activitats en elmedi rural tant per a col.lectius organitzats com apetits grups d'amics o families tantmateix dispo-sa de un equip d'educació ambiental que s'enca-rrega d'organitzar estades per a centres educa-tius.

En breu l'instal.lacio dispondrá d'una reservade fauna cinegética, un viver forestal i altres ele-ments tradicionals que podran ser utilitzats perels alumnes.

artigas grup tex s.LMAQUINARIA Y SUMINISTROS TEXTILESREPRESENTACIONESASISTENCIA TÉCNICA

JORGE PERISDelegado de Zona

Ctra. B-140, Sabadell-Mollet, Km. 4, Nave 1608130 SANTA PERPETUA DE MOGODABARCELONA (España)Tel.: 93 560 80 40 - Fax: 93 560 80 67

DELEGACIÓN LEVANTE:Avda. Mestre José Ribera Montes, 23

03802 ALCOY (Alicante)Tel.: 96 552 02 04-Fax: 96 552 14 43

Móvil: 696 971 900

Page 74: GUSMANS - CAPITAN 2000

€.mbctity<0>R¡po||

INDUSTRIAS CÁRNICAS ALCOI, S.L.Puestos: Mercado San Roque, Pto. n.g 5

C/. Músico Gonzalo Carbonell, n.2 7Mercado Zona Norte, Pto. n.Q 67C/. Poeta Joan Valls, n.240Mercado La Mistera (Muro), Pto. n.° 13

D r

s.

INSTALLACIONS INDUSTRIÁIS • AUTOMATISMESAUTÓMATES • CALEFACCIÓ PER ACUMULACIÓ

Anselm Aracil, 5 • O 96 552 50 80 • 03803 ALCOI (Alacant)

Page 75: GUSMANS - CAPITAN 2000

Con¡trar s.a.transportes

C/. Filá Navarros, 4Tels.: 96 554 05 11 - 554 05 22

ALCOY

Page 76: GUSMANS - CAPITAN 2000

LJ »/^N /" ^~\

r©ff(ífñl O HO

REALIZACIÓN DE FORMULARIOS EN CONTINUO

POLÍGONO INDUSTRIAL BENIATAC/. FILÁ NAVARROS, 29TFNOS.: 96 554 63 44 - 96 554 64 89 - FAX: 96 554 51 9003818 ALCOY (ALICANTE)

AMIGOS DELCABALLO

Murillo, 35 -Teléfono (96) 652 05 17 -03802 ALCOY

Page 77: GUSMANS - CAPITAN 2000

per a la jf eátaCal;at arteáá a mtba

C/. Anselm Aracil, 16 -Tel.: 96 552 48 57 -ALCOI (ALACANT)

GRADUADO SOCIALDIPLOMADO UNIVERSITARIO

C/. San Nicolás, 49 - Tel. y Fax: (96) 554 41 06* 03801 ALCOY (Alicante)

Page 78: GUSMANS - CAPITAN 2000

TEXTILES MIRO GARCÍA, S.L.TEJIDOS MIRO, S.A.

TEJIDOS

Pol. Ind. Cotes Baixes, c/ C, n.° 9Telf.: 96 654 00 04 - Fax: 96 533 26 45

03804 ALCOY

Page 79: GUSMANS - CAPITAN 2000

50 AÑOS AL SERVICIO DE LA INDUSTRIA• RECUBRIMIENTO DE RODILLOS• MOLDES PARA ESCAYOLA•JUNTAS DE ESTANQUEIDAD• RECUBRIMIENTO ANTIABRASIVO

PARA EQUIPOS DE PULIDO• PIEZAS MOLDEADAS• SILICONAS• PERFILES• PLANCHA

Gabriel Miró, 15Telfs.: 96 552 09 50 - 96 652 22 07 - Fax: 96 533 04 98

03804 ALCOY (Alicante)

http://www.alcoy.com/cauchoverdue-mail:cauchoverdu ©nexo.es

FONTANERÍA 2>¿ma¿, S.J1.

INSTALACIONES Y REPARACIONES EN GENERAL.INSTALACIONES DE GAS, CALEFACCIÓN.

INSTALACIONES Y MANTENIMIENTO DE PISCINAS. RIEGOS.

C/. SAN ISIDRO, 19

Telf.: 96 533 06 28 (contestador automático)

03803 ALCOY

Page 80: GUSMANS - CAPITAN 2000

Antonio Villanueva García

trajesd& las fiestas d&

Martínez Valls, 57Tel. y Fax: 96 238 36 07 - Móvil 607 94 61 07

46870 ONTINYENT (Valencia)

Bartolomé Gómez Salado

Juan Cantó, n.° 5Tel.: 965544392 03801 ALCOY

Page 81: GUSMANS - CAPITAN 2000

ARTESANÍA

DOCUMENTO CALIFICACIÓNARTESANAN.0 1.493

Alfonso Torres CardadorCALZADO Y COMPLEMENTOS PARA LAS FIESTAS

ESPECIALIDAD EN MOROS Y CRISTIANOS

FABRICA Y OFICINAS:Media Vuelta, 11 - Tel. 96 554 63 06

VENTAS Y EXPOSICIÓN:San Nicolás, 33 - Tel. 96 554 23 84

03801 ALCOY (Alicante)

C O M E R C I A L

Ana Rodríguez QuirósCasabuena y Rodríguez

ESPECIALIZADOS EN

JAMONES Y EMBUTIDOSIBÉRICOS Y SERRANOS

Plaza Centenario, 25 - C/. Ibi, 11Telf. y Fax: 96 652 26 25- Móvil: 677 52 47 66 • 03802 ALCOY

Page 82: GUSMANS - CAPITAN 2000

ACUARELAS

PABLOMIRÓ

15 MÓVIL

Page 83: GUSMANS - CAPITAN 2000

• HMÍ·KIDK•Cl I L0»vJ^ v(^^^^^^B^^Sfe feKsSSi?'

combanando las Fiesta

Page 84: GUSMANS - CAPITAN 2000

CUADROS PARA LA DECORACIÓNMOLDURAS

ÓLEOSMARQUETERÍA

MINIATURAS

creaciones.arttéttcaé CERDA, S.L.

Algarillo de Rodes, s/n - Apartado 26 • Tels.: 96 559 24 43 - 96 559 24 73Fax: 96 559 25 00 • 03820 COCENTAINA (Alicante)

Algarillo de Rodes, s/n - Apartado 26Tels.: 96 559 24 73 - 96 559 14 99 - Fax: 96 559 25 00

03820 COCENTAINA (Alicante)

MOLDURAS CERDA Y ASOCIADOS. S.L.FABRICACIÓN DE MOLDURAS

Page 85: GUSMANS - CAPITAN 2000

C./ Isabel La Católica, 39Tel: 966 52 25 45

03803 Alcoy (Alicante)

ScintonjPapelería - Librería

SflNTfl ROSñ, 24T6L. / FflX: 965 52 26 72

03802 fllCOI

PR€NSn

/ ReVISTRS

/ LIBROS

R€GniOS

LOT€RÍnS VnpuesTns

D€L 6STODO

Page 86: GUSMANS - CAPITAN 2000

En pleno centro de AlcoyCROISSANTERIA nuestras nueuas esDeciauaaacs

Y BOCATERÍA• "híssLoraine1

• "toracas ae Dacon u oucso"• caña ac espinacas u Docas ae mar"• caña ae saLrnón con saLsa rosa"

DPUCDQ nuestro "capucnno CXDPCSS"con DOLLcna GULCC

plaga de dins, 7te l . : 96 554 73 44

03801 alcoy

UlICfPSan Nico lás , 109 - Teléfono 96 554 08 92 ALCOY

Page 87: GUSMANS - CAPITAN 2000

ASTILLOAntonio Castillo Montañés

REPARACIÓN DE CALZADO EN EL ACTOARREGLOS EN PRENDAS DE VESIY PIELFORRADO DE ZAPATOSCOSIDO SUELAS A MAQUINA

ARTÍCULOS DE CALZADOCOPIAS EN EL ACTO TODO 10 DE LLAVESARTÍCULOS MOROS Y CRlSflf

C/. Gregori Casasempere Juan, 29 • TeJ/96j652 07 21ALCOY (Alicante) (

Ballet"Opera"

C/. Manuel Simó Marín, 2 - Tel.: (96) 238 74 6446870 ONTINYENT

Ballets para Fiestas de Moros y CristianosMontajes coreográficosDesfiles y Cabalgatas

Danza Clásica • Danza Española

Page 88: GUSMANS - CAPITAN 2000

opartJTcUADDOá.. &.L

ALCOYAvda. Hispanidad, 26.

Telf. 965 33 53 05ALCOY

Alfonso el Magnánimo, 6.Telf. 965 33 25 33

MURO DEL ALCOYSan Blas, 17.

Telf. 965 53 05 38ELDA

Reyes Católicos, I I.Telf. 965 39 89 95COCENTAINA

(Central)Subida San Cristóbal, 21.

Telf. 96559 18 19Fax. 965 59 00 02.

E-mail: [email protected]

SPAIN

CopartC U A D R O S , S . L .

oHHU

u

C/5<O

Page 89: GUSMANS - CAPITAN 2000

Hhoro puedes pagar tus compras al Conrado

...o en 36 cómodos plazos con

COMPRO FLEXIBLE CRN

Compra lo que quieras,pagarlo no es problema.Si eres titular de una Tarjeta CAM, ahora puedes pagartus compras de la manera más cómoda.

Con la COMPRA FLEXIBLE CAM'.

Hasta en 36 cómodos plazos.Para disfrutar de tus compras sin preocupaciones.

Inmejorables ventajas.

Para compras superiores a 30.000 ptas. disfruta deun crédito automático que te permite pagar tus comprasen cómodos plazos, de 6 a 36 meses, con una cuotamensual mínima de 5.000 ptas.

Sin papeles, comisiones o avalistas.

Facilidad de acceso a la financiación: en el mismocomercio o hasta diez días después de ia compra,CON UNA SIMPLE LLAMADA AL 902 100 112o a CAM DIRECTO.

* Para Tarjetas CAM con modalidad de crédito.

Mis para \\, más para

Caja de Ahorrosdel Mediterráneo

Page 90: GUSMANS - CAPITAN 2000

il, f

i/y

sponsabilidad

Page 91: GUSMANS - CAPITAN 2000

cotamalla6FRANCÉS

LEOPARDOSTÚNICAS

DALMÁTICASCHILABAS

CAPASFONDOSBOATOSTEATRO

FRANCÉSEQUIPAJES

DANZABALLET

ESPAÑOLPATINAJE

FESTIVALESCOMPETICIÓNESPECTÁCULO

i MALLES FRANCÉS, S.L.NA SAURINA D'ENTENgA, 97 - 03803 ALCOY

TELE: 965 330 523 - FAX: 966 521 992OFICINAS, EXPOSICIÓN Y VENTA:

ENTENZA, 99 (CHAFLÁN)www. textil. org/m. francés

Page 92: GUSMANS - CAPITAN 2000