L’HIPERBÒLIC61 PuBLICaCIó PERIÒdICa PER a unIvERsItaRIswww.deria.cat abril 2008

L’Escola d’Escriptura l’Ateneu Barcelonès - Parlem amb Sebastià Alzamora

Gossos15 anys de rockGossos15 anys de rock

Tiratge: 26.330

L’Es

MÀstERs

suPLEMEnt

L’HIPERBÒLICEdItoRIaL2

2 EDITORIAL Bon Sant Jordi

3 TV3 Les cròniques de Sarah Connor

4 MÓN UNIVERSITARI Notícies

5 DIUE ...vols millorar el teu català?

6 ELS CONVIDATS Gossos

8 TEMA DEL MES Aprendre a escriure a l’Ateneu

11 MÓN VIU Els transgènics, necessitat o negoci?

12 REPORTATGE El telèfon mòbil supera el fix

14 JOVENTUT El teu pis a la Borsa Jove d’Habitatge

15 TV3 Latitud Júnior

15 CPAC r-evolució digital

18 BOCA A BOCA Sebastià Alzamora, escriptor

20 GUIA JOVE

22 SEXE Cap de setmana boig a Mallorca

22 RECOMANEM LLibres, cinema, misceŀlània

22 CULTURA Abril2008

23 ESCOLA D’ESCRIPTURA RAKY

L’HIPERBÒLIC 61 aBRIL

Edita: Edicat, S. L.C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª08025 de BarcelonaTel.: 93 451 61 70Fax: 93 451 33 91edicat@edicat.net

Editors: Josep Ritort i Antoni González

Direcció: Albert Lladó

Cap de màrqueting: Àngel Garcia

Consell de redacció: Diego Giménez, Montse San Agustín, Diego Giménez, Atomic Girls, David Baret, Jaume López

Assessorament lingüístic: Rosa Soley

Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo

Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

Impressió: Imprintsa S. A.Dipòsit legal: B-47891-2007

Flaixos

Lloc:

Caldes d’EstracAquesta població maresmenca va acollir,

com a fill adoptiu, al gran poeta i expert en

l’obra de Picasso, Josep Palau i Fabre que,

a l’edat de 90 anys, va morir el passat 23

de febrer. A Caldes d’Estrac, es pot visitar la

Fundació Palau, on va viure els últims anys

l’autor d’El Palau de l’Alquimista i on es pot

consultar el gran llegat que va deixar.

Xifra:

100L’estelada compleix 100 anys. La bandera,

que simbolitza la independència de Catalu-

nya o dels Països Catalans, o bé l’Estat català

dins la República Federal Espanyola, va ser

creada per l’activista polític Vicenç-Albert Ba-

llester l’any 1918 inspirant-se en la bandera

cubana.

Nom: Sant JordiUn altre cop, el 23 d’abril, es celebra la diada

de Sant Jordi a Catalunya. Els carrers, com és

tradició, es tornaran a omplir de roses i llibres

en una jornada festiva on es commemora, a

la vegada, la mort de Miguel de Cervantes, el

naixement de William Shakespeare i la mort

del propi Sant Jordi, l’any 303.

Tirada 26.330 exemplars

L’Hiperbòlic és una publicació independent, plu-ral i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opi-nió exclusiva dels seus autors, que L’Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la lli-bertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L’Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les insti-tucions, i siguin d’interès general.

Subscripció: 1 €

Torna Sant Jordi el 23 d’abril. Roses, llibres, i gent al carrer per seguir amb una tradició l’any que ha mort Palau i Fa-bre, que es celebra l’Any Rodoreda o que recordem el desè aniversari sense Joan Brossa. Un Sant Jordi, però, també amb nous autors que tenen molt a dir, com el mallorquí Melcior Comes o la guanyadora de l’últim Ramon Llull, l’es-criptora d’origen marroquí Najat El Hachmi. En aquest número de L’Hiperbòlic, hem volgut transmetre aquest gust per la literatura que, des de fa temps, compar-tim amb tots vosaltres. Per una banda, podreu llegir l’en-trevista a l’escriptor Sebastià Alzamora, reconegut poeta i assessor en matèria de Coneixements Culturals de la Ge-neralitat. Per altra banda, hem volgut explicar-vos la tasca pedagògica que està fent l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Això, mentre UniFiccions segueix sent un punt de trobada, amb més de 100 participants.

Tot plegat, quan arriba, del 4 al 5 d’abril, una nova edició del Saló Futura, un lloc on conèixer totes les possibilitats i ofertes educatives en màsters i postgraus. Per això, i per a què no et perdis amb tanta informació, t’oferim un suple-ment on podràs trobar totes les dades que necessites per escollir la teva millor formació de futur i especialitzar-te.

Bon Sant Jordi

L’HIPERBÒLIC3tv3

Actors:Lena Headey - Sarah Connor

Thomas Dekker - John Connor

Summer Glau - Cameron Phillips

Richard T. Jones - James Ellison

Ja podem pronunciar el “saionara baby” al tedi televisiu. Som molts els que feia temps que desitjàvem que el món del cyborg més famós del cel·luloide tingués el seu correlat a la televisió. I, per sort, ja no hem d’es-perar més perquè arriba “Les cròniques de Sarah Connor”, una sèrie estructurada en nou capítols i que ens traslladen a les dificultats que la Sarah (Lena Headey) descobreix tant en protegir el seu fill, John Connor (Thomas Dekker), com en inten-tar detenir la rebel·lió de les màquines. La proposta televisiva vol recuperar l’esperit de Terminator 2, el dia del judici final, és a dir, quan John té uns 15 anys Ara ella i John es troben sols en un món molt perillós i molt complicat. Són fugitius de la justícia i saben que poden ser atacats en qualsevol moment per més enemics del futur i també del present.

Arriba Terminator a TV3

“Les cròniques de Sarah Connor”

atret per Cameron (Summer Glau), una alumna enigmàtica del seu institut que sembla d’un altre món. De seguida, Came-ron passa a ser quelcom més que una confi-dent ja que, sense cap por, fa de protectora de Sarah i John. Pel camí es creuaran amb molts perills del futur, però també amb un agent de l’FBI, intel·ligent i intrèpid, James Ellison (Richard T. Jones), que es convertirà en un aliat d’allò més poderós. “Termina-tor: Les cròniques de Sarah Connor” és una emocionant versió de la saga Terminator, on la intrèpida i forta Sarah descobreix que protegir el seu fill i aturar l’aixecament dels robots és una tasca molt més difícil del que mai no hauria imaginat.

En l’estrena de la sèrie, de nou amb l’ame-naça dels Terminators implacables que no s’aturaran per res fins que John, el futur cap de la resistència, quedi eliminat, Sarah Connor deixa de fugir per passar a l’ofen-siva contra el destí i els robots que volen aniquilar el seu fill.

Sarah s’encara a aquesta realitat mentre John pren coneixement que ell pot ser el futur salvador de la humanitat, tot i que encara no es veu preparat per assumir la responsabilitat de lideratge que se li ha predestinat. John se sent indefectiblement

L’HIPERBÒLIC Món unIvERsItaRI4

Les universitats són

La UB amb el MIT de MassachusettsEl MIT de Boston, l’Institut de Tecnologia de Massachusetts dels Estats Units, té un molt guanyat prestigi en l’àmbit científic. Allà va tenir lloc la XII edició de l’European Career Fair 2008, i la Universitat de Barcelona hi va participar. Aquesta reunió té com a finalitat facilitar el contacte directe amb investigadors i doctorands de les més prestigioses universitats nord-americanes interessades a treballar en empreses i universitats europees. Dins dels més de 130 exhibidors només n’hi havia dues catalanes, la UB i la UPF.Aquesta fira, que ha atret prop de 4.000 investigadors, es proposa promoure el paper de les universitats com a creadores i proveïdores del coneixement científic aplicat als àmbits de la innovació i la recerca industrial. La participació de la UB va estar relacionada amb les àrees experimentals i socials. Cada any l’organitzen el MIT European Club, el MIT International Sci-ence and Technology Initiatives (MISTI) i la Comissió Europea (CE).www.ub.edu

notíciaDiverteix-te amb la ciènciaUn pack amb dos volums aborda la ciència recreativa amb el propòsit de fer passar una

estona entretinguda i ensenyar els aspectes bàsics d’aquesta disciplina amb una llarga

tradició.

Al primer, trobarem una llarga llista de jocs d’enginy i d’entreteniment per acostar la cièn-

cia als estudiants i popularitzar-la. Es titula Ciència Recreativa, i la va publicar per primera

vegada el catedràtic de l’ Institut de Girona Josep Estalella el 1918. Conté aspectes molt

curiosos que durant la presentació van ser esmentats. El segon, Ciència Recreativa Co-

mentada, ens dóna una visió més actualitzada de més jocs i entreteniments, fent esment

d’alguns aspectes particulars i, fins i tot, evidenciant-ne les dificultats de jugar-hi donat la

nostra societat actual. Tots els comentaris els han fet diversos professors d’universitat, la

gran majoria de la Universitat de Girona, coordinats per Joan Miró, professor del departa-

ment de química de la UdG.

www.udg.edu

Un videojoc de la UPF guanyador a l’Independent Games FestivalEl videojoc Galaxy Scraper, creació d’Aarón Ruiz, Roger Solé, Xavi Lamarca, Carlos Guzmán i

Josep Soto, alumnes del Màster en Creació de Videojocs de la UPF, és uns dels guanyadors

de la desena edició de l’Annual Independent Games Festival que es celebra cada any

als Estats Units. És la primera vegada que un joc realitzat a l’estat espanyol aconsegueix

entrar al llistat de guardons, que s’han comparat als òscars dels videojocs independents.

El joc Galaxy Scraper, un dels dotze guanyadors d’aquest festival celebrat a San Francisco,

Califòrnia, consisteix en les aventures d’un viatger perdut a l’espai. Un acurat sistema de

control, una innovadora plataforma de joc amb una original estètica i nous conceptes l’han

acreditat per a més d’un premi com ara el Gran Premi del Concurs Playstation ArtFutura.

El Màster en Creació en Videojocs de la UPF des dels seus inicis l’any 2000 ha estat un

lloc de referència en la formació dels professionals del sector. Entre el seu professorat hi

ha investigadors del (GTI) Grup de Tecnologies Interactives del Departament, de Tecnologies

de la Informació i la Comunicació (DTIC), i de professionals de l’àmbit empresarial com ara

Novarama, Digital Legends, Ubi Soft, Pyro Studios i Arvirago, entre d’altres.

www.upf.edu

notícies breus

En col·laboració amb: Amb el suport de: Organitzat per:

Cursos d’Història de Catalunya reconeguts amb crèdits de lliure eleccióUAB 2 crèdits i UPC 1,5 crèdits

Informació i inscripció: www.accat.cat (Formulari), A/e: universitaris@accat.cat, Tel.: 93 412 57 33 (de 10 a 14 h)

CURSOS ABRIL - JUNY 2008

Curs “La història de Catalunya”Conèixer la història per entendre la nostra realitat contemporàniaDurada: 10 sessions de 3 hores cadascuna.Inici: A partir de l’1 d’abril de 2008.Horaris: Grup A-5: dimarts i dijous de 10 a 13 hores, del 1 d’abril al 6 de maig de 2008. Grup A-6: dimarts i dijous de 18 a 21 hores, del 1 d’abril al 6 de maig de 2008. Grup A-7: dimecres de 18 a 21 hores, del 2 d’abril al 4 de juny de 2008. Grup A-8: dissabtes de 10 a 13 hores, del 5 d’abril al 14 de juny de 2008.Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final. Crèdits: UAB 2 crèdits, UPC 1,5 crèdits.Matrícula: 40e Inclou: llibres, material curs i visita a museus. Matrícula oberta fins el 2/11/2007

Curs “La història Pas a Pas”Conèixer la història tot visitant els grans museus de Barcelona Durada: 10 sessions de 3 hores cadascuna.Inici: A partir de l’1 d’abril de 2008.Horaris: Grup M-5: dimarts i dijous de 10 a 13 hores, del 1 d’abril al 6 de maig de 2008. Grup M-6: dimarts i dijous de 16 a 19 hores, del 1 d’abril al 6 de maig de 2008. Grup M-7: dimecres de 16 a 19 hores, del 2 d’abril al 4 de juny de 2008. Grup M-8: dissabtes de 10 a 13 hores, del 5 d’abril al 14 de juny de 2008.Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final. Crèdits: UAB 2 crèdits, UPC 1,5 crèdits.Matrícula: 60e Inclou: llibres, material curs i visita a museus. Matrícula oberta fins el 2/11/2007

L’HIPERBÒLIC5Món unIvERsItaRI

www.gencat.cat/llengua

Les universitats i el Govern, a través del Comissionat per a Universitats i Recerca i la Secretaria de Política Lin-güística, han presentat a la Jornada “El català i l’Espai Europeu d’Educació Superior. Una llengua competitiva en un entorn multilingüe” les eines i els recursos lingüístics per garantir l’apti-tud i la utilitat de la llengua catalana a l’entorn universitari

Els projectes presentats durant la Jornada estan relacionats amb les eines per a l’apre-nentatge, l’autonomia per a la comunicació, el coneixement de l’entorn i els recursos d’enginyeria lingüística.

Dintre del grup d’Eines per a l’aprenentat·ge, s’han presentat els treballs Text Oral, adreçat a l’alumnat de fora de l’àrea de parla catalana que ha de venir a estudiar a les universitats de Catalunya; De la inter-comprensió de l’escrit a la intercomprensió de l’oral, que tracta sobre l’aprenentatge simultani de diverses llengües romàniques,

El grup d’Autonomia per la comunicació in-clou els projectes RESTAD, que consisteix en el desenvolupament de recursos de suport a la traducció automatitzada aplicats a la do-cència; Optimot, que és un servei d’atenció de consultes lingüístiques en línia; el Servei de traducció automàtica de la Generalitat de Catalunya, que ofereix un servei en línia de traducció de textos i de webs català-cas-tellà, català-anglès, català-francès i català-alemany; el Servidor ortològic de la llengua catalana, orientat a potenciar la normalitza-ció del català oral i facilitar als seus usua-ris un suport àgil en la resolució de dubtes; OBNEO, que és una eina per treballar els neologismes via internet, i Gesterm, que fa-cilita l’elaboració de diccionaris multilingües especialitzats i que es pot descarregar lliu-rement des del web del Termcat.

Pilar Murtra, de la Secretaria de Política Lingüística i portaveu del grup d’Autonomia per la comunicació, afirma que “fer que les persones siguin més autònomes en l’ús del català, se sentin més segures i considerin que no és difícil comunicar-se en català, és una estratègia important per al foment de l’ús d’aquesta llengua”. Murtra proposa “un web públic de referència que faciliti als usu-aris i usuàries l’accés a tota la informació” sobre la llengua i la cultura catalanes.

Des del grup de Coneixement de l’entorn, s’han mostrat tres projectes: la Guia de con-versa universitària català-castellano-ara-nès-euskara-galego, que vol proporcionar als estudiants que es desplacen a estudiar a universitats de l’Estat espanyol una eina que els doni recursos per a la comunicació; LingCat, un web que ofereix informació so-

bre el català a l’alumnat de fora de l’àrea de parla catalana, i Sis mirades, que comprèn presentacions de la cultura catalana.

Entre les eines més conegudes per millorar el català, trobem les guies de conversa, que ja han incorporat 19 llengües, i això té com a conseqüència que el català arribi al 30% de la població mundial. Joan Ramon Beren-gueras, dels Serveis Lingüístics de la UB i portaveu del grup Coneixement de l’en·torn, ha comentat que “és molt important (per als alumnes que vénen amb programes de mobilitat) el coneixement de la situació lingüística” de Catalunya.

Per últim, el grup de Recursos d’enginyeria lingüística ha presentat els treballs CeRes, que és un sistema de cerca de respostes en català i ha implicat el desenvolupament de components de tecnologia lingüística avan-çats, i la Generació de recursos lingüístics per al desenvolupament de tecnologies de la parla, que, entre d’altres coses, pretén adaptar les tecnologies desenvolupades en altres llengües al català i atraure empreses tecnològiques per desenvolupar productes en català.

Antònia Martí, del departament de Lingü-ística General de la UB i portaveu del grup Recursos d’enginyeria lingüística, comen-ta que “en la mesura que els projectes pre-sentats fan possible la interacció en català en un entorn digital, s’obre una nova porta d’ús de la llengua”.

com ara el català, el castellà, el francès, l’italià i el portuguès; Argumenta, en el que col·laboren nou universitats catalanes i que s’adreça a persones vinculades amb l’ensenyament superior; FontdelCat, que té com a objectiu l’elaboració d’un material multimèdia que millori les destreses en la comunicació oral i escrita en català, i Parla.cat, que és un programa d’ensenyament de català en línia, i que es podrà seguir també de manera tutoritzada.

Marta Estella, sotsdirectora del Servei de Llengües de la UAB i portaveu del grup d’Ei·nes per a l’aprenentatge, va puntualitzar que “s’ha produït un salt qualitatiu molt im-portant en els cursos i recursos per a l’apre-nentatge del català”. Ara, hi ha una gran oferta de cursos, tant presencials com a distància, i les noves tecnologies s’han tor-nat imprescindibles. A més, segons Estella, és “important reforçar la intercomprensió entre llengües romàniques, perquè moltes de les persones que vénen a estudiar a Ca-talunya en coneixen ja una”.

Vols millorar el teu català?

www.gencat.cat/diue

La comissionada Blanca Palmada i el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, durant la jornada

Sempre hem volgut evolucionar”

L’HIPERBÒLIC ConvIdats6

Albert Lladó, albert@edicat.cat

Gossos, músics

Gossos està d’enhorabona. Aquest 4 d’abril, en un especial concert a l’Au-ditori, celebren els 15 anys d’una car-rera que ha anat evolucionant, provant nous sons i noves experiències, i que es troba, possiblement, en el seu mi-llor moment. Crítica i públic ha volgut reconèixer la qualitat del nou treball, Oxigen, que obre una nova etapa als de Manresa.

15 anys de carrera. Com recordeu, amb la perspectiva del temps, els vostres inicis?Natxo Tarrés: Bàsicament, quan vam co-mençar, mai hauríem pensat dedicar-nos a això. Pensa que, en aquella època, el somni de qualsevol banda era treure un disc. Era una possibilitat remota.Oriol Farré: Al principi, en comptes de llençar pues al públic, llançàvem trossos de fuet. I no només era una broma. Només teníem dues pues. Ens ho fèiem com podíem.Natxo: Comença sent un divertimento i des-prés hi ha un procés de professionalització.

Per què el nom de “Gossos”?Natxo: Ens vam identificar molt ràpid. Sempre hem sigut gent molt de carrer, de locals...Oriol: Sempre ens ho agafàvem tot molt tranquil·lament...

La situació de la música era millor abans que ara?Juanjo Muñoz: Sempre ha sigut difícil.Oriol: Abans era més difícil editar un disc.Natxo: I, a la vegada, era més fàcil destacar. No érem tants.

De fet, ara, es poden comprar les cançons, individualment, a través de l’iTunes o de l’eMusic. Com creieu que canviarà la in·dustria en els propers anys amb la revolu·ció que suposa la xarxa?Natxo: La xarxa és una cosa viva. És molt di-fícil preveure què passarà. Fa poc més d’un any que funciona el MySpace i nosaltres ens hi hem ficat. Avui, tenim més de 30.000 visi-tes. T’has d’adaptar.Oriol: Paradoxalment, es torna a allò que es feia fa 30 anys, primer es treien els singles i quan se n’havien venut més de quatre, es treia l’LP.

Natxo: Cada vegada hi ha més gent que s’autoedita el seu treball. Però els músics tampoc es poden ocupar de tot.

Després de grans èxits, i de 4 discos al mercat, decidiu editar un en castellà: De viaje ( 2000). Per què?Oriol: Perquè va sortir així. Havíem tocat molt a Catalunya. Havíem anat a quasi tots els llocs.Natxo: El títol era molt clar, era un viatge. Era una qüestió de salut mental, no d’anar a fer diners. En aquella època, fèiem 80 bolos cada any. Avui, fer-ne 30 és un èxit brutal.Juanjo: Jo crec que estem on estem gràcies a aquell disc. Hi havia un col·lapse, i neces-sitàvem fer un disc així. Era un treball per a llocs més recollits, per a teatres petits.

No va sortir com esperàveu. De fet, l’han comparat amb el Mundo infierno de Sopa de Cabra. Us van acusar de traïdors?Natxo: Amb nosaltres, més que soroll, hi va haver indiferència.

Durant els primers anys de la vostra car·rera, el vostre so es definia per ser, per damunt de tot, acústic. Però, el 2002, entra a formar part del grup el bateria Santi Serratosa i, amb el disc El Jardí del temps, comenceu a treballar les guitarres elèctriques.Oriol: Sempre hem volgut evolucionar. Cada disc vol ser un pas endavant.Natxo: Nosaltres, a nivell personal, anem canviant i tenim gustos diferents. Per tant, cada vegada ens surt alguna cosa diferent. Som molt lliures, en això.

Fins avui, que amb Oxigen obriu una nova etapa. Quina és la metàfora que vol trans·metre el disc?Oriol: Ja respirem. És agafar aire, i és el disc on ens trobem més còmodes. Estem alliberats.Natxo: Poc a poc ens hem anat adaptant a nous sons, més elèctrics, i és en aquest disc on ens hem trobat millor.

Hi ha denúncia so-cial, però també hi ha molt de positivisme”

L’HIPERBÒLICsECCIó 7

Tal com rajaNoms:

Gossos.

Lloc i data de naixement:

Manresa, estiu de 1993.

Una mania:

Tenim el costum de, abans de cada bolo, re-

unir-nos tot l’equip i juntar les mans, com els

equips de bàsquet.

Una qualitat:

La constància de no haver-nos rendit.

Un defecte:

Potser, la impaciència.

Un somni:

Poder seguir vivint de la música.

On us agradaria anar de gira:

Ens agradaria fer Europa. I sembla que po-

drà ser.

Teniu fama de ser molt…

...molt exigents.

Heu treballat regae, hip-hop i, fins i tot, rap. Aquest eclecticisme ha sorgit espon·tàniament o l’heu buscat?Natxo: Surt bastant natural. Estem en un moment que no hi ha una tendència clara. Ens agrada molt tot tipus de música. Hi ha la voluntat d’arriscar-nos a provar coses.

Gossos, avui, és un grup de rock o de pop?Oriol: Jo diria que som un grup de rock en esperit i de pop en essència.Juanjo: A nivell instrumental, som rock i a nivell melòdic, som pop.

Un dels aspectes més destacats del nou treball és la col·laboració, a la cançó “Cor·ren”, de Dani Carbonell de Macaco. Per què ell?Natxo: El coneixíem d’abans i, d’alguna ma-nera, sempre l’hem admirat. Sabíem que l’interessàvem com a grup, i ell mai havia fet res en català...

“En un instant” està basada en l’assassi·nat de Josep Maria Isanta, a la Patum de Berga del 2005. És una cançó que neces·sitàveu fer per treure la ràbia?Natxo: Sí. És impotència. Som molt de co-marques i, quan va passar allò, va ser una sensació d’injustícia... Ens va tocar molt. La cançó intenta ser una mena de catarsi a aquest dolor que sentim com a nostre.

També feu denuncia social a “Un món de flors i violes”. No us agrada l’entorn en què vivim, avui?Natxo: Hi ha denúncia social, però també hi ha molt de positivisme. Intentem parlar d’allò que ens envolta. No tenim solucions màgiques, però sí que volem transmetre la sensació que les coses es poden canviar.

Aquest ha de ser el disc que us projecti in·ternacionalment? Oriol: A l’abril, anem a Holanda. Ens faria molt il·lusió, sí, poder arribar a altra gent...

Poc a poc ens hem anat adaptant a nous sons”

A nivell instrumental, som rock i a nivell melòdic, pop”

L’HIPERBÒLIC tEMa dEL MEs8

Aprendre a escriure a l’Escola de l’Ateneu Barcelonès

Albert Lladó, albert@edicat.cat

Escriure és una barreja entre provocar emoció, comunicar alguna cosa que tenim al nostre interior i trobar la me-lodia perfecta entre les paraules. Però, per aconseguir un cert èxit en la nostra aventura literària, necessitem unes ei-nes, i unes tècniques pròpies, que tot escriptor ha de tenir. Avui, a Barcelona, és possible estudiar-les.

De mans de personalitats del món editorial i literari, l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu ens ofereix diferents cursos on aprendre els trucs per a què surti l’escriptor que sempre hem portat a dins.

10 anys d’experiènciaL’Escola d’Escriptura no és nova. Va néixer l’any 1998, amb els mateixos objectius que ara. Es volia oferir un ensenyament, amb rigor i criteri, a tot aquell que volgués professionalitzar les seva passió per les lletres o, simplement, acompanyar l’alum-ne que necessitava una certa formació, ex-tra, per gaudir de les seves lectures.

Avui, ja hi han passat més de 5.000 alum-nes i, l’anterior curs, van matricular-s’hi prop de 1.200 persones amb ganes de compartir les seves ganes d’unir creativi-tat i tècnica narrativa.

4 àrees d’ensenyamentL’Escola ofereix més de 50 cursos, divi-dits en 4 grans àrees de coneixement. Per una banda, es pot accedir als cursos prò-piament d’escriptura, on es pot treballar la narrativa, la dramatúrgia, el conte i la poesia. Per una altra banda, també s’ofe-reixen un bon ventall de cursos i propostes entorn els oficis de l’edició. A la vegada,

un altre bloc són els cursos de Literatura i Humanitats. I, per últim, l’Escola organitza el que anomenen “Amb veu pròpia”, un ci-cle de conferències-col·loquis on els oients es troben amb escriptors i gent del món de la creació de màxim nivell. Aquest 2008, per exemple, hi participen Enrique Vila-Matas, Sergi Belbel o Sergi Pàmies, entre molts d’altres.

Una petita famíliaSi algú ha entrat algun cop a l’Ateneu, sap que és un punt de trobada molt especial, universal i pròxim a la vegada, i que sem-bla impossible al mig d’una Barcelona sa-turada per turistes despistats i botigues de roba. A l’Escola, per exemple, els grups són reduïts i, com a màxim, admeten 12 persones a cada classe.

A dalt: Jardí Romàntic i Modernista de l’Ateneu

Barcelonès

A la dreta: Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès.

Fotos: (c) Carme Esteve

entra, participa, informa't, suggereix... http://bloc.deria.cat

Per a més informació:Si us agrada escriure, llegir, treballar en el

món editorial o si, en definitiva, voleu conèi-

xer l’escriptura creativa des de dins, adre-

ceu-vos a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu

Barcelonès:

Canuda, 6 - 08002 BCN

Tel. 93 317 49 08 -

www.escoladescriptura.org

De l’Escola a les llibreriesCada alumne és un món, i cadascú cerca una cosa diferent. Alguns només volen compartir la seva afició als llibres però d’altres tenen molt clar que volen dedicar-se a això. Aquest any, més de 30 alumnes jan han publicat la seva obra en editorials que estan presents a les lli-breries més importants. Però, sens dubte, el cas més exagerat, i més conegut, és el de l’au-tor de L’església del mar, Ildefonso Falcones, que va anar a l’escola per treballar alguns detalls de la novel·la que no te-nia clars. Com tothom sap, és un dels llibres més venuts dels úl-tims anys.

Altres escoles a EuropaL’equip directiu de l’Escola d’Escriptura, en-capçalat pels incansables Pau Pérez i Jordi Muñoz, tenen molt clar que cal mirar fora. Per això, estan en constant comunicació, i col·laboren en diversos projectes, amb altres escoles. A Espanya, l’escola Alonso Quijano de la Manxa té una llarga experiència. També funciona molt bé l’escola de Sevilla, i l’Escuela de Escritores de Madrid va tenir un gran èxit amb la campanya “Apadrina una palabra”, iniciativa organitzada conjuntament amb l’Es-cola d’Escriptura. A Europa, l’Scuola Holden, creada per Alessandro Baricco, és un referent. Però a altres llocs, com Praga o a tot Gran Bre-tanya, l’ensenyament de l’escriptura literària està integrat, sens cap tipus de complex, al món universitari.

Cap el reconeixement oficialTot i que existeixen, com hem vist, moltes escoles a Europa, no és exagerat dir que una de les que funciona millor, en aquest moment, és la de l’Ateneu Barcelonès. Pel nombre d’alumnes, per la qualitat dels pro-fessors i per les activitats extres que s’or-ganitzen, estem davant d’un fenomen que altres païssos es miren amb enveja. Per això mateix, l’Escola està treballant per convertir els diversos itineraris, que poden anar de les 10 hores fins als 3 anys, en estudis re-glats, amb reconeixement oficial. I és que si altres arts, com la música o el cinema, han aconseguit una oficialització dels seus ense-nyaments, sembla evident que la literatura ha de ser una carrera de futur. Un estudi on la passió i l’ofici vagin de la mà. De moment, molts dels cursos poden ser convalidats com a crèdits de lliure elecció.

bloc.deria.cat

bloc.deria.cat

bloc.deria.cat

L’HIPERBÒLIC11Món vIu

Webs interessants· EFSA (European Food Safety Authority): www.efsa.europa.eu . Al seu web, s’especifiquen els forts

protocols d’assignació que els aliments han de seguir a Europa.

· Greenpeace: www.greenpeace.org/espana. Organització ecologista políticament i econòmicament

independent.

· Fundació Norman Borlaug: www.normanborlaug.org. Al seu web, trobareu informació sobre les tas-

ques investigadores i solidàries de la fundació.

Diego Giménez, diego@edicat.cat

Els transgènics, necessitat o negoci?

La polèmicaPart del debat, per als ecologistes, ve precedit en

primer lloc pel fet que els “vectors de transfor-

mació” (paràsits genètics), que s’utilitzen per a la

introducció de gens forans als organismes, són

sovint inductors de tumors, sarcomes i leucèmi-

es. Tot i que aquests vectors estan “controlats”

des del laboratori per eliminar les propietats pa-

tògenes. En segon lloc, la possibilitat de mono-

poli per part de les empreses que comercialitzen

amb transgènics, en la mesura que posseeixen

la patent, obliguen indirectament als pagesos a

comprar tant els seus productes com els insecti-

cides específics a cada espècie.

En canvi, hi ha qui sosté, dins de la comuni-

tat científica, que els arguments ecologistes

no tenen fonament. Per exemple, asseguren

que els ecologistes s’aprofiten del desconei-

xement del procediment científic per part de

la societat per crear una alarma inexistent.

Pel que fa als motius econòmics, argumen-

ten que l’obtenció d’aliments transgènics pot

ajudar a resoldre el problema de la fam al

món, afirmant que, des de 1960 fins l’actu-

alitat, la fracció de població de països que

viu sota el llindar de la desnutrició ha passat

d’un 56% a un 10% gràcies als avenços ci-

entífics aplicats a l’alimentació.

Per altra banda, hi ha qui sosté, com el premi Nobel de la Pau, Norman Borlaug, que en la lluita de l’home contra la fam al món, la “revo-lució verda”, és a dir, el progrés científic aplicat a l’alimentació, seria la clau que, conjuntament amb la sostenibilitat del creixement poblacio-nal, podria acabar amb unes de les principals obligacions de la humanitat.

Què són els transgènics?Les característiques de tot ésser viu, des de la seva aparença fins a les respostes més elementals al medi, estan als gens, les uni-tats bàsiques d’informació a partir de les quals es formen les proteïnes. Aquestes de-fineixen com és, com es desenvolupa i com interacciona qualsevol organisme viu amb el seu entorn. El conjunt de gens rep el nom de “genoma” i el de les proteïnes, “proteo-ma”. Ambdós constitueixen la informació genètica, que és única per a cada espècie i per a cada individu.

Un transgènic és un organisme modificat genèticament, és a dir, un ésser viu al qual se li ha introduït un nou gen que passa a formar part del seu genoma. Aquest gen pot provenir d’una espècie emparentada o d’una completament diferent. D’aquesta manera,

?Sabeu què són i com funcionen els aliments transgènics? Sabeu si aquelles patates fre-gides que tant us agraden, aquella poma, ta-ronja... han estat modificades genèticament per millorar la seva productivitat? Anant una mica més enllà, en el cas que estigueu men-jant-ne, sabeu si són perjudicials? El debat al voltant dels aliments transgènics està carregat de polèmica. Això es deu a què els aliments transgènics són potser l’exemple més clar d’avenç tecnològic amb possibles repercussions econòmiques, ètiques, jurídi-ques i socials.

Per una banda, els detractors, generalment relacionats amb el món ecologista, soste-nen que la modificació genètica és del tot incontrolable, que no podem preveure les conseqüències d’unes tècniques que es-capen al control total i que obeeixen més a motius econòmics que a motius socials, posant en perill tant la salut pública com la salut del planeta.

els aliments transgènics són aquells que han estat sotmesos a enginyeria genètica i es poden consumir, també són aquells que contenen algun additiu obtingut per mani-pulació genètica o aquells que per la seva producció han necessitat l’ajuda d’un enzim manipulat genèticament.

El telèfon mòbil

superael fix

L’HIPERBÒLIC REPoRtatgE12

Tot i que és probable que molts pensa-ven que el telèfon fix no estava de moda i que el mòbil acabaria amb la seva he-gemonia, ara ja podem afirmar que sí, que tenien raó. Per primera vegada, el nombre de gent que té telèfon mòbil, i que el fa servir habitualment, comença a superar al que té telèfon fix. En el recent estudi que ha fet l’Àrea de Ciu-tat del Coneixement de l’Ajuntament de Bar-celona entre 1.000 ciutadans, ha quedat demostrat que el 86’4% té telèfon mòbil, mentre que si parlem del fix, aquest tant per cent es redueix al 84’3%. Tot i que pot sem-blar que no és una gran diferència, és molt significatiu que el telèfon fix hagi estat su-perat per la telefonia mòbil, una tecnologia relativament nova. Tot i que avui dia els mòbils ofereixen una gran quantitat de serveis, són els serveis tradicionals (trucada i sms) els més utilit-zats pels ciutadans: el 93’3% dels enques-tats fan trucades des del mòbil i el 62’5% sovint el fan servir per a l’enviament o re-cepció de sms. Altres aplicacions, com són la navegació per a Internet, la vídeotrucada o el correu elec-

L’HIPERBÒLICREPoRtatgE 13

3GSM. Aquest congrés es celebra a Barce-lona des de fa ja alguns anys i és el retroba-ment per excel·lència del sector de la telefo-nia mòbil a nivell mundial. Aquells dies, els hotels i restaurants de la ciutat s’omplen a base de bé. Però a banda d’omplir hotels, el què tota aquesta gent reunida aconsegueix és marcar tendències de futur en l’ús dels

trònic, són gairebé desconegudes per a la majoria dels enquestats. I tot i que aques-tes aplicacions formen part de la gran ma-joria de telèfons d’avui dia, només un tant per cent molt petit, 12’3%, fa servir alguna d’aquestes utilitats.

És més que probable que el poc ús que fem de les noves aplicacions de dades que per-met avui dia la telefonia mòbil estigui influ-enciat per les tarifes actuals, molt allunyades de la resta de tarifes europees, que no per-meten un ús tan extensiu com el cas de veu. No és d’estranyar, doncs, que el 72’2% dels enquestats trobin que el seu telèfon té tot allò que necessiten. És a dir, tecnolò-gicament cobreix les seves necessitats.

Hi ha dos aspectes desitjables a l’hora d’adquirir un terminal mòbil. En el cas dels joves, és important que sigui econòmic. Per contra, les dones i la gent de més de 55 anys troben més important que sigui fàcil d’usar i intuïtiu.Però fins a quin punt la telefonia mòbil està present a les nostres vides? Doncs bàsica-ment depèn de l’edat dels usuaris. En gene-

ral, hi ha 2’3 mòbils al nucli familiar. Però si fem un estudi més acurat, la gent gran, que normalment són dos membres per unitat fa-miliar, té 1’2 mòbils, i en el cas dels nuclis familiars més joves, on hi ha 3’6 persones per llar, hi ha 3’4 mòbils.

Aquest estudi deixa patent que la telefonia mòbil ha deixat de ser un complement de la telefonia fixa i s’ha instaurat com a servei consolidat dins de la societat actual.

Tot i que els serveis en mobilitat encara no s’han fet extensius entre els ciutadans, d’aquí a uns anys, es preveu que siguin més populars. No únicament perquè les tarifes siguin més ajustades i a l’abast de tothom, sinó perquè les noves generacions estan creixent en una societat envoltada de tecno-logia que els facilitarà l’adaptació a aquests serveis i un ràpid aprenentatge de les apli-cacions que puguin sorgir en un futur.

A mitjans de febrer d’aquest any, Barcelona es va omplir de professionals i experts en tecnologia mòbil. És el què es coneix com el Mobile World Congress, abans anomenat

mòbils, i llançar al mercat nous productes i serveis. Aquestes novetats, molt probable-ment al cap de pocs mesos, ens són oferts a través de les nostres operadores i en podem fer ús. D’aquí doncs, la importància d’aquest esdeveniment, ja que té un impacte directe sobre les possibilitats tecnològiques que té el nostre telèfon mòbi

L’HIPERBÒLICJovEntut14

Borsa Jove d’Habitatge

Noves BJH (municipis)- Anoia

- Vic

- Manlleu

- Ripoll

- Sant Celoni

- Vila-Seca

Noves BJH (comarques)- Tortosa, ara borsa del Baix Ebre

- Tremp, ampliat al Pallars Jussà, Pallars

Sobirà i Alta Ribagorça

- La Seu d’Urgell, ara l’Alt Urgell

La Secretaria de Joventut amplia aquest servei per tal que arribi a 2/3 parts dels joves catalans.

Buscar i trobar habitatge mentre estudies o per-què vols començar una vida independent és una tasca feixuga. Cal decidir-se: marxar del teu poble o ciutat per anar a estudiar o treballar lluny del teu entorn, viure sol o compartir pis, llogar o com-prar... No obstant això, si tens entre 18 i 35 anys, aquest procés pot ser una mica més fàcil amb el programa Borsa Jove d’Habitatge (BJH) que im-pulsa la Secretaria de Joventut.

Les borses joves d’habitatge fan d’intermediàries entre propietaris i llogaters, oferint la possibilitat d’accedir a pisos en condicions molt avantatjoses i donant garanties a les dues parts. A més, a la teva BJH també t’informaran, gratuïtament, sobre els aspectes legals a l’hora de llogar o comprar un habitatge, impostos, crèdits, ajuts, hipote-ques, cooperatives, habitatges de protecció...

L’objectiu és que el servei sigui un a eina eficaç per a tu. Per això, el secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, i el director general de l’Agència Catala-na de la Joventut, Julià Fernández, van presentar l’ampliació del servei durant el 2008. Una am-pliació de la xarxa que cobrirà més municipis i comarques, i arribarà a les 2/3 parts dels joves. Un total de 52 oficines que donaran servei a 279 municipis de 28 comarques catalanes.

Troba el teu pis de lloguer amb la

+ informació: JOVE.CAT

Per a més informació:Programa complet i inscripcions:

www.cpac.cat

Dijous 24 d’abril a l’Auditori de la Torre Agbar

Divendres 25 d’abril a Cinesa La Maquinista

(sala 12)

L’HIPERBÒLIC15tv3

Com veuen i com viuen els joves dels paï-sos subdesenvolupats el món en què vivim? Què diuen els joves de Catalunya sobre la sida, el medi ambient, la pau, els drets de les dones...? Si ho voleu saber, Latitud Jú-nior, una sèrie de documentals produïts per TV3 en col·laboració amb centres d’ense-nyament secundari de Catalunya i amb el

Latitud Júnior,

cooperació i desenvolupament a ulls dels joves

Els documentals, amb una durada de 25 mi-nuts cadascun, segueixen el següent ordre:Sobreviure a PalestinaMoçambic: stop sidaConstruint la pau a ColòmbiaDones al Marroc: camí a la igualtatDefensors de la natura a NicaraguaIndígenes, guardians de l’Amazònia d’Equador.

Els primers 15 minuts ens ensenyen la vida dels joves en aquests països i serveixen, d’aquesta manera, com a punt de partida d’una sèrie de

col·loquis amb joves de Catalunya que opinen sobre els temes esmentats. Així, assistim al testimoni de l’Álvaro Gutierrez, un jove de 25 anys de Catarina, Nicaragua, que ens ensenya, al cinquè documental, la seva feina en la lluita pel medi ambient; o el testimoni de la Fanny, una jove indígena de l’Equador que lluita per recuperar la seva identitat i la seva cultura de l’oblit provocat per la colonització. En definiti-va, tota una sèrie de testimonis que obren el debat posant sobre la taula temes d’actualitat, de desenvolupament i cooperació que seran exposats sota mirada dels joves de Catalunya.

suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), ens proposen sis respostes a aquests interrogants que s’emetran pel K3 durant els mesos de fe-brer i març.

Sobreviure a Palestina, control militar israelià

Moçambic: stop sida Defensors de la natura a Nicaragua, Alvaro Gutierrez

L’HIPERBÒLICCPaC

r-evolució digitalEl Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya (CPAC) organitza el Segon Congrés dels Professionals del Cinema i l’Audiovisual de Catalunya, r-evolució digital, que tindrà lloc els dies 24 i 25 d’abril de 2008 a l’Auditori de la Torre Agbar i Cinesa La Maquinista.

r-evolució digital pretén esdevenir un espai de reflexió i presentació d’experiències, i un fòrum de debat del sector audiovisual davant el creixement i continuat procés d’incorporació i canvi de les noves tecnologies. El Congrés està adreçat a un públic molt ampli de professionals i empresaris del món de l’audiovisual i del

cinema, estudiants universitaris, persones vinculades a la tecnologia de la comunicació, la informàtica i les telecomunicacions.

El Congrés comptarà amb l’assistència dels professionals internacionals David Stump (guanyador d’un premi Emmy i un premi Academy per realització científica i tècnica, i fundador de la Motion Control), Alberto Tognazzi (creador del Movil Film Fest, el festival de cine on line de curtmetratges rodats amb terminals mòbils) i Jonathan Keeling (membre de la unitat d’història natural de la BBC, director, investigador i productor). Entre els

conferenciants, destaca també la participació d’alguns dels professionals més rellevants del sector del nostre país: Alex Navarro, director de l’oficina de MEDIA Antena Catalunya; Mariví de Villanueva, productora executiva de Canónigo Films; Joan Rosés, director d’Activa Multimèdia Digital i del Centre de Recerca Audiovisual de la CCMA; Xavier Martí, director d’innovació a Cromosoma i a Digital 360, i patró de la Fundació Digitalent; Lluís Arcarazo, Premi Goya 2007 al millor guió adaptat per Salvador; i Jordi Alonso, fundador del portal de descàrregues legals de pel·lícules cine.com, entre d’altres.

Col·legiats/des i precol·legiats/des. inscripció gratüita

La seva poesia com ha evolucionat des de Rafel, al 2004, a El benestar, al 2003?Sempre costa molt parlar sobre les coses que escriu un mateix. Crec que, bàsicament, el que he fet com a poeta ha estat obrir-me, cada vegada més, a les possibilitats infinites que ofereix la mateixa poesia com a forma d’expressió. He intentat, també, anar més al gra, i treure el greix retòric que pogués haver als primers llibres.

Un escriptor que, a més, fa de crític literari. Això, quan escriu, el perjudica o l’afavoreix?Jo he fet relativament poc de crític literari. Quan en faig, quasi de forma esporàdica, no ho faig tant com a crític que vol assentar cà-tedra, sinó més aviat amb l’actitud de lector a qui li agrada compartir amb els altres els seus entusiasmes i les seves decepcions.

Per a qui no ho sàpiga, qui són “Els impa·rables”?Va sorgir la nit que l’Héctor Bofill va guanyar el Josep Pla i va pujar a recollir el premi. Estava molt content i va dedicar el guardó als seus companys de generació. Va dir, pràcticament sense pensar-ho, que “estem imparables”. La premsa cultural del país ho va reproduir i nosaltres mateixos, fent ironia, vam reivindicar el nom. Jo crec que és ja una cosa del passat, però que va servir per, d’al-guna manera, sacsejar el panorama literari del moment i cridar l’atenció sobre la reno-vació generacional de la cultura catalana.

Vostè ha guanyat, des dels seus inicis com a escriptor, nombrosos premis literaris. Per a què serveixen els premis?Poden servir, bàsicament, per a dues coses. En primer lloc, per descobrir nous autors i donar-se a conèixer. I, després, també ser-veixen per donar visibilitat a les obres. Un llibre que es publica després d’un premi té més atenció per part de la premsa.

Per què hi ha gent que diu que tots els pre·mis estan amanyats?Menys els que guanyen ells (riu). És una re-tòrica que, en fi, és un tòpic... no dic que no pugui passar o que no hagi passat, però jo

L’HIPERBÒLIC BoCa a BoCa18

Tot comença per la poesia”Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) és un dels escriptors més coneguts de la literatura catalana. Amb el poemari Rafel, quan només tenia 22 anys, es va donar a conèixer en guanyar el Premi Salvador Espriu. Ara, i després de pu-blicar tant poesia com prosa, i d’haver guanyat alguns dels guardons més im-portants del país, assessora el Conse-ller de Cultura per fomentar la lectura. Ens trobem amb ell per repassar la seva carrera literària i per preguntar-li pel seu treball com a gestor cultural.

Sebastià Alzamora és abans poeta o novel·lista?Crec que jo escric, en general, per aquest desig d’imitació, en el sentit de colpir als altres tal i com m’han colpit a mi algunes lectures. Per això, escric poesia i novel·la. En els dos àmbits m’agradaria, algun dia, acon-seguir la capacitat de persuasió de les obres que jo admiro. Però és cert que m’agrada dir que, en la literatura, tot comença per la poesia. És el gènere allà on tens una relació més exigent amb el llenguatge.

Algun dels adjectius que més s’utilitzen per definir la seva escriptura són “madur” i “arriscat”. Per què?Suposo que això de la maduresa ho deien al principi perquè era molt jove... Pel que fa al risc, crec que no té sentit posar-se a escriure sense assolir un cert tipus de risc. La segu-retat, que ens obsessiona tant, en la vida no existeix del tot. I escriure és això. És arriscar-se a fracassar, i arriscar-se per a què les teves idees, la teva visió del món, no siguin com-partides. No pots pensar sempre en agradar, sinó en comunicar allò que tu sents.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

Escriptor i gestor cultural, Sebastià Alzamora

No té sentit posar-se a escriure sense assolir un cert tipus de risc”

Hi ha discursos, políticament interes-sats, que volen donar a entendre que la literatura catalana és de segona”

he participat en premis, com a jurat, i mai he vist cap “conxorxa malèfica”.

A més de la seva tasca creativa, fa temps que treballa com a gestor cultural. És difí·cil compaginar les dues feines?Bé, en la nostra cultura és força normal que els escriptors es guanyin la vida amb altres feines. Jo he tirat cap a la gestió cultural i l’edició. No és tan contradictori com pot semblar. És una professionalització com qualsevol altra.

Del 2000 al 2003, ha sigut Delegat del Lli·bre de la Generalitat. Com veu la literatura catalana, avui?Jo la veig molt bé. A nivell creatiu, hi ha molta

diversitat de propostes, i és tan interessant com altres literatures europees. Els proble-mes de la literatura catalana són d’un altre ordre. El fet de formar part d’un país bilingüe, i d’un mercat bilingüe també, situa la litera-tura catalana en una situació de competició interna que fa que se’n ressenteixi. Encara avui, s’escolten discursos, políticament inte-ressats, que volen donar a entendre que la literatura catalana és de segona.

Ara que ha passat la voràgine de Frankfurt, com valora l’experiència a Alemanya?Va ser una experiència positiva. Es va fer el que s’havia de fer. Potser es tenien unes expectatives exagerades, però va servir per donar a conèixer la cultura catalana durant

L’HIPERBÒLICBoCa a BoCa 19

uns dies en un aparador internacional de primer nivell.

Avui, és assessor en matèria de Coneixe·ments Culturals de la Generalitat. En què consisteix aquesta feina?Es tracta d’assessorar el Conseller de Cultu-ra i Mitjans de Comunicació i es concreta en algunes tasques diverses, com la direcció de la revista Cultura i, en aquests moments, en la coordinació del programa del Foment de la Lectura. Des d’enguany, i fins al 2010, volen que sigui una de les actuacions priori-tàries del departament.

Com es fomenta la lectura des de l’admi·nistració?Resumint, partint d’unes dades sobre hàbit de lectura i sobre consum de llibres en ca-talà, francament molt millorables, pretenem millorar els percentatges a través de diver-ses accions. No volem fer una campanya puntual, sinó com una autèntica política social. Ha de ser una actuació prioritària, i permanent, i una obligació del govern.

Creu, realment, que els joves llegeixen menys que abans?A mi, el missatge apocalíptic no m’agrada, però sí que és molt millorable en compa-

ració amb altres països. No és tant que els joves siguin un sector especialment preo-cupant, però és més fàcil crear un hàbit en algú jove que en una persona gran que mai ha llegit. I, per tant, cal fer actuacions a les escoles, als instituts, a les universitats. En això, estem treballant.

El foment de la lectura ha de ser una actuació prioritària i permanent”

Quin és el model a copiar?Per exemple, el model que ens hem fixat més és el del Regne Unit que, des de l’any 1999, han fet una campanya persistent i que, ara, sembla que comença a donar fruits. Són re-alitats molt diferents, l’anglesa i la catalana, però sempre hi ha coses en comú.

Per què és important fomentar el gust per l’escriptura. Com millora la societat? Per una qüestió de qualitat d’aquesta soci-etat. Uns ciutadans amb capacitat de criteri formen una societat més forta, més cohesi-onada, menys manejable.

Arriba la 15ª Mostra de Teatre Jove de Tarragona

Torna la Mostra de Teatre Jove de Tarragona al Teatre Metropol. Des del proper 2 d’abril i fins l’11 de juny, un any més, Tarragona gaudirà de les propostes teatrals més fresques i joves, amb la intenció de difondre a la ciutat allò que es realitza des dels col·lectius de gent jove amb inquietuds teatrals i culturals.

· 2 d’abril, Cia. Bareka presenta,1 MUSI… CAL?· 3 d’abril, Cia. Toy Boy Teatre presenta It’s my night II· 10 d’abril, Cia. Entrada d’Emergència presenta Per sortir del pas· 16 d’abril, Grup de Teatre i Estudi Lluís Vives presenta T’agrada Schubert?· 24 d’abril, Cia. Kabuki presenta Caputxeta, la roja· 30 d’abril, Cia. Banda Sonora presenta Ofèlia o la història de les dones· 14 de maig, Grup de Teatre Lestonnac - L’Ensenyança presenta El sopar dels idiotes· 21 de maig, Cia. Som Rue presenta Propera estació…· 28 de maig, Grup de Teatre Vis de Vanadi presenta Immiscibles· 4 de juny, Taller d’Arts Escèniques Pere Tubilla presenta Família· 10 de juny, Scenicum Cia. presenta Aigües encantades· 11 de juny, Taller de Teatre de Tarragona presenta Diàlegs del Més Enllà

Totes les obres es representaran a les 21.30 hores i seran gratuïtes.Per a més informació, podeu consultar el web www.tarragonajove.cat

guIa JovE L’HIPERBÒLIC 20

MODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofe-reix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudar-te en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.

C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67www.eae.es admisiones@eae.es

EDUC

ACIÓ

T’agrada el turisme?Adscrits a la primera universitat en re-cerca turística del país, amb nosaltres podràs cursar des de cicles formatius d’allotjament, agències de viatges i in-formació turística, f ins la Diplomatura i el nou segon cicle oficial en Turisme.Una borsa de treball amb més de mil ofer-tes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta! Descobreix per què som líders en turisme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

EDUC

ACIÓ

EDUC

ACIÓ

Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, for-ma part d’una xarxa internacional d’escoles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Disseny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video), Moda i Comunicació. És l’escola del projecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889. info@bcn.ied.es - www.ied.es

EDUC

ACIÓ T’ajudem a assolir l’èxit

L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la in-serció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).Tel. 93 730 19 00 info@euncet.eswww.euncet.es

Turisme, una opció amb futur Si t’agrada relacionar-te amb la gent, aprendre idiomes, viatjar i conèixer cultures diferents, no ho dubtis, estudia turisme, vine a CETA. A la Diploma-tura en Turisme et podràs especialitzar en gestió hotelera, informadors i guies, i agències de viatge, podràs estudiar fins a set idiomes i gaudir, des del primer curs, d’una borsa de treball amb més de 650 empreses d’arreu del món.

C/ Aragó, 55 - Barcelona Tel.: 93 227 80 90www.ceta.edu.es ceta@ceta.edu.es

EDUC

ACIÓ

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66www.formatic-barna.comformatic@formatic-barna.com

EDUC

ACIÓ

sxc.hu

Passa un cap de setmana boig a Mallorca

L’HIPERBÒLIC21sExE

Ara que és econòmic escapar-se a les illes, i que ha arribat la primavera, és un bon moment per perdre’s per una Mallor-ca plena de diversió, alegria i... potser, sexe. Les nostres amigues, les Atòmic Girls, ens expliquen algunes experiènci-es que, segur, ens animen a visitar-les.

Començam pel passeig Marítim de Palma. Cente-

nars de persones fent botellot, al·lotes amb poca

roba, nines poc-fred (falda cinturó). Te’n vas a un

bar de salsa, comences a ballar amb un cubanito

i després, no saps com, li acabes fent una neteja

bucal. Perquè a segons quines hores de la mati-

nada, amb un parell de copes de demés, tant és

ballar salsa que techno, les fregades de contacte

són el més important, la libido puja, ho sabem, les

ganes de liquidar “temes” pendents s’acceleren,

els desitjos que algú et tapi a les nits augmen-

ten, l’aparellament forma part de la nocturnitat en

aquest hàbitat. I, si tenim objectius sexuals, s’han

d’assolir, que ja són suficientment durs els altres

Per Atòmic Girls

aspectes de la vida com per a què aquests objec-

tius quedin oblidats en els nostres racons corpo-

rals més amagats.

Ara anam cap a la Part Forana, concretament a

Manacor. A la capital del Llevant els vespres donen

molt de sí. El passat cap de setmana, sense voler-

ho, ens vàrem veure implicades en un torneig de

pàdel pels carrers de la bauxa nocturna de Mana-

cor, pilotada va pilotada ve. Després, entràrem a

un bar i ens vàrem trobar una paradeta amb de-

gustació de llangonissa, botifarrons i quelitas. Però

què és això? Els homes anaven darrere les al·lotes

amb un botifarró a la mà, nosaltres al·lucinàvem,

feien propaganda de les seves botifarres (de les

dues). Però eh, s’han de promocionar els produc-

tes autòctons, molt bé, al·lots! Valeu un món.

A algun indret del Pla de Mallorca, un jove i una

al·lota es coneixen i decideixen anar a “provar”

el cotxe. En arribar al km 6,5 d’aquella carrete-

ra, apareix una camada a mà dreta. Ohhhh... Co-

mencen a provar el cotxe, a veure aquests seients

si es tomben, a veure aquest canvi de marxes... i

comença la festa. Coets i xisclets. Ella, assaciada,

decideix que és hora de tornar a ca seva, que aviat

farà claror, i de nit ja sabem que tots els gats són

negres i, és clar, quan se n’ha anat ja era tard (no

és igual conèixer qualcú a la 1 que a les 5... De

vegades si tenim dubtes sempre va bé demanar a

una amiga: i aquest de quina hora és? -tenint tam-

bé en compte l’hora en què formulam la pregunta).

Aquella al·lota, però, abans d’anar-se’n deixa un

regalet al seu acompanyant. De la porta del copilot

penja un profilàctic de maduixa usat. Vaja regal...

Quan l’endemà el jove va a cercar la seva al·lota

de veres, ella queda astorada, els seus ulls no són

capaços de mirar una altra cosa, no és possible...

i això? El jove va canviant de color per moments, li

agradaria ser un camaleó perquè el confonguessin

amb el medi, però... “Te jur que no ho havia vist...”

I ara què? S’ho haurà cregut? Ufff! Darrer recurs

de justificació: “’Carinyo’, tranquil·la, això és d’en

Joan, que ahir li vaig deixar el cotxe perquè es rela-

xàs amb una al·lota que va conèixer, el pobre boixa

tan poc que me va fer pena!”

agEndaaBRIL2008

02/04/2008Mark KnopflerMúsica - Presentació del seu cinquè àlbum fet en solitari, Kill to Get Crimson. Lloc: Palau Sant Jordi de Barcelona. Preu: de 38 a 48 euros+ info: www.markknopfler.com

04/04/2008 i 05/04/2008Futura. Saló dels Màsters i PostgrausFires - Tota l’oferta en màsters i postgraus. Una selecció d’ofertes de feina i un programa de jornades tècniques.Lloc: Barcelona. Fira de Barcelona.Preu: 12 euros+ info: www.salofutura.com

del 11/04/2008 al18/04/2008 14a Mostra de Cinema Llatinoamericà de LleidaCine - Torna la Mostra de Lleida on es poden veure diversos films, llargs i curts, del més modern cine llatinoamericà. Lloc: Diversos espais. Lleida.Preu: 6,80 euros+info: www.mostradelleida.com

12/04/2008Antonio VegaMúsica - El creador de 3.000 noches con Marga trenca motlles a les seves composicions. Juga i ens mostra el seu fons literari.Lloc: Barcelona. Sala Bikini.Preu: 22 euros+ info: http://www.bikinibcn.com

12/04/2008The CharadesMúsica - Charades continuen presentant en directe les cançons del fantàstic nou àlbum En ningún lugar.Lloc: Girona. Plegatin Club.Preu: 12 euros+ info: www.popmadrid.com/agenda/Girona/Plegatin-Club

del 15/04/2008 al 20/04/2008 Pericot-MozartNuDansa - De Iago Pericot. Una recuperació de la seva trencadora obra estrenada ja fa 22 anys.Lloc: Barcelona. Mercat de les Flors. Preu: 15 euros+info: www.mercatflors.org

del 17/04/2008 al 20/04/200826º Saló Internacional del Còmic Fira - Moebius, Michael Golden, Milo Manara, entre d’altres, seran els convidats al Saló d’aquest any.Lloc: Fira de Barcelona. Montjuïc.Preu: 6 euros+ info: www.ficomic.com

L’HIPERBÒLIC CuLtuRa22

LLIBRES

AutoestopToni SalaEdicions 62

Inscrita dins d’allò que podríem anomenar literatura de viatges, la darrera novel·la del català Toni Sala ens ofereix un retrat de Ca-talunya on la llengua i la recerca d’un mateix donen coherència a una proposta que va més enllà de la descripció.

CINEMA

Sweeney Todd. El barber diabòlic del carrer FleetTim BurtonUSAEl primer musical de Tim Burton comp-ta amb la interpretació del seu actor fetix, Johnny Deep, que aquest cop interpreta un barber assedegat de sang.

Enciclopèdiahttp://www.enciclopedia.catL’any 2008, l’Enciclopèdia inicia un procés de renovació, d’ampliació i d’adaptació de la Gran Enciclopèdia Catalana a les noves tec-nologies de la informació i la comunicació.

MISCEL·LÀNIA

Sonic Riders Zero GravitySegaPS2, Wii Torna l’eriçó blau a la velocitat que ens te-nia acostumat. Aquest cop han de tornar a competir en gravetat zero, ja que la col·lisió d’un meteorit amb propietats misterioses farà que les coses funcionin d’una forma estranya.

RECoManEM

Djuna y DanielEna Lucía PortelaMondadori

Ambientada al París dels anys vint, la pro-posta de l’autora cubana presenta la vida de dos personatges històrics, Djuna Barnes, autora d’ El Bosc de la nit, i el seu amic Daniel A. Mahoney, personatge excèntric del barri llatí de París. La novel·la, segons l’autora, tracta l’amistat, el desarrelament, les relacions de parella, l’alcoholisme, els diners i certs aspectes, diguem un pèl pro-blemàtics, de l’ofici d’escriptor.

JumperDoug LimaUSAThriller futurista basat en les novel·les d’Stephen Gould, la història comença quan el protagonista, Hayden Crhistensen, desco-breix que posseeix una estranya habilitat.

des del 03/04/2008Festival de Guitarra de BarcelonaMúsica - Una bona oportunitat per veure els més grans músics de la guitarra.Lloc: Barcelona. Auditori i Palau de la Música. Preu: segons espai+ info: www.theproject.es

del 17/04/2008 al 11/05/2008Boris GodunovTeatre - La Fura del Baus recupera un text d’ Alexander Puixkin sobre l’ambició sense límits.Lloc: Barcelona. TNC.Preu: de 13 a 24 euros+ info: http://www.tnc.es

del 25/04/2008 al 03/05/2008BAFF 10. Festival de cinema asiàtic Cine - El cinema asiàtic més innovador, inquietant i recent arriba un vegada més a Barcelona.Lloc: CCCB, Casa Àsia, cines Aribau, Caixa Madrid.Preu: 6,80 euros+info: www.baff-bcn.org

del 25/04/2008 al 04/05/2008Festival de cinema solidari de NavarclesCine - Una combinació de festival de cinema, competició de curts i cinema a les escoles.Lloc: Navarcles. Teatre Auditori. Barcelona.Preu: 5 euros+ info: www.clamfestival.org

fins 02/04/2008Cicle de cinema Adéu al MurCine - Pel·lícules d’èxits internacional, com Good bye Lenin!, i pel·lícules de ficció i documentals poc coneguts sobre l’est i l’oest alemany.Lloc: Barcelona. Institut Goethe.Preu: Gratuït+ info: http://www.goethe.de/ins/es/bar

fins 04/05/2008 Una casa per no viure no és una casa qualsevolExposició - Mostra amb obres de la col·lecció de la Caixa vinculades amb l’entorn domèstic.Lloc: Girona. Fundació “la Caixa”. Preu: Gratuït+ info: http://obrasocial.lacaixa.es

fins 04/05/2008Prínceps etruscs. Entre Orient i OccidentExposició - Avui seguim parlant del “misteri etrusc”, un poble misteriós, diferent a la resta que van poblar la Itàlia antiga.Lloc: Barcelona. Caixa Fòrum.Preu: Gratuït+ info: http://obrasocial.lacaixa.es

fins 11/04/2008Tu Tries. Fòrum virtualXerrades - Preguntes sobre el futur i dubtes en els estudis i carreres universitàriesLloc: Fòrum digital.Preu: Gratuït+info: www.bcn.cat/informat

fins 16/04/2008Cicle de cinema Yvonne RainerCine - Una mostra del cinema fet per l’artista novaiorquesa. La seva evolució des de la dansa fins al compromís social de la seva obra . Lloc: Barcelona. MACBA.Preu: 2 euros+ info: www.macba.es

RAKYDurant molts anys, en tornar de l’escola, va triar el mateix camí. La raó d’aquella volta innecessària era l’adrogueria Puig. Li agradava olorar aquella barreja de perfums i veure les brotxes que penjaven juntes, com un pom de flors seques, d’un ganxo de la paret. Amb una ullada ràpida, era capaç de situar cada cosa al seu lloc: les escombres de bruixa, el lleixiu Conill, el rentavaixelles Guerrer, els pots de pintura esmaltada... I també estava Raky, és clar!

Raky inclinava els seus tres cossos amb elegància per damunt del taulell. Els tres caps, idèntics, estaven il·luminats per una cabellera d’or i un somriure que no s’apa-gava mai. Aquella mitja lluna blanca l’hipnotitzava; igual que els cinc braços que Raky agitava com serps i amb els que feia tres tasques alhora: llustrar miralls, rentar la vaixella i exhibir un producte detergent. No podia explicar-ho, però Raky era molt més que un cartell de propaganda; més que una deïtat enigmàtica subratllada per un lema fulgurant.

Uns anys després, sense concretar-ne la raó, va canviar de camí. L’anunci de Raky va desaparèixer de darrere el taulell i, un mal dia, la persiana de l’adrogueria Puig no es va aixecar. El dibuix de la dona triple, que tant l’havia subjugada de petita, restà per sempre a un racó de la memòria, amb la cara de les seves nines o les cartes del primer xicot.

Un matí, a la cuina del pis hipotecat, mentre es dutxava el segon marit i la seva filla es barallava amb el fill d’ell, la memòria va decidir tornar-li una estampa d’aquell racó. Arribava tard a l’agència perquè s’havia adormit. I si no descansava era per culpa de la nova cap. Aquella bruixa li demanava idees publicitàries “per ahir” i, a sobre, se li va riure als morros quan li proposà de conciliar la vida laboral amb la familiar. Mentre preparava el cafè, es va adonar que hi havia una pila de plats bruts a l’aigüera. El marit no trobava la camisa de quadrets i començà a reclamar-la des del lavabo. Per voler ajudar-lo, va ensopegar amb l’escombra i la cafetera li relliscà de les mans. Una marea de cafè s’escampà de pel terra entre núvols de vapor.

“Tant de bo em pogués partir” pensà a punt d’esclatar. De sobte, com si hagués for-mulat el desig en veu alta, Raky se li va aparèixer sobre el vidre del forn. Havia envellit força i la roba li havia quedat definitivament antiquada, però encara somreia amb aquella mitja lluna encisadora, multiplicada per tres. “Detergent concentrat en bos-ses”, recitava la dona tripartida amb un entusiasme que no havien minat els anys. Amb molta cura, es va eixugar una llàgrima que tenia gust de cartró mullat. Ara sa-bia quina era la fascinació que Raky exercia sobre la seva ment infantil; que la raó d’aquell culte inexplicable no era l’estranya figura de dues cames i tres cossos, ni aquella boca pintada sense dents. Acabava d’entendre que Raky, en una metàfora escruixidora, li mostrava el seu futur.

Annabel Cervantes

Canuda, 6 - 08002 BCN - Tel. 93 317 49 08 - www.escoladescriptura.org

sxc.hu

aBCdEFgHIJKLMnoPQRstuvWxYZ

L’HIPERBÒLICCuLtuRa 23

23/04/08Festa de Sant Jordi, el llibre i la rosaFira - Una rosa i un llibre per simbolitzar l’amor i la cultura. Un dels dies més celebrats per tots els catalans.Lloc: Tot Catalunya.Preu: segons el llibres que compris+ info: www.gencat.cat/catalunya/santjordi/cat/celebracio.htm

del 24/04/2008 al 27/04/2008REC. Festival de creació audiovisual de Tarragona [Curtmetratges, Audiovisual i Vídeo] Cine - Festival de curtmetratges, audiovisuals i vídeos per donar impuls a la experimentació i creativitat.Lloc: Tarragona. Diversos espais.Preu: Consultar web+ info: www.festivalrec.com

del 22/04/2008 al 07/09/2008Magnum. 10 seqüènciesExposició - Deu fotògrafs de l’agència Magnum evoquen la influència del cinema en el seu imaginari.Lloc: Barcelona. CCCB.Preu: de 3,30 a 6 euros+ info: http://www.cccb.org