84estiu

2010 L’HIPERBÒLICTiratge: 26.330 LA REVISTA DELS UNIVERSITARIS

Tema del mes (pàg.10)

Futbol: esport i negoci

Reportatge (pàg.14)

UniFiccions, lliurament de premis

Reportatge (pàg. 12)

Què se n’ha fet de la grip A?

OPINIÓ L’HIPERBÒLIC/84ESTIU 2010 _______________________________________________________________________________________________________________2

Nom: Jimmy JumpEl passat maig, durant el Festival d´Eurovisió, Jimmy Jump, conegut per saltar a camps de futbol i altra esdeveni-ments esportius, va saltar amb barretina a l´escenari quan cantava el representant d´Espanya, Daniel Diges.

Xifra: 40 millonsAquesta és la quantitat de euros que el Barça ha pagat al València pel fitxatge de l'asturià David Villa. Joan Laporta ha volgut agilitzar tots els fitxatges possibles abans de les eleccions a la presidència del club.

Lloc: aigües internacionalsUn atac per part de l’exèrcit israelià a un vaixell que navegava en aigües interna-cionals i que portava ajut humanitari per a Palestina va acabar amb l’assessinat de 14 cooperants i més de 80 detinguts. L’atac ha estat condemnat pel gruix de la comunitat internacional.

Arriba l’estiu i, en plena època d’exàmens i a punt d’acabar les classes, surt l’últim número de la temporada de L’Hiperbòlic. Aquesta temporada que acabem ha sigut molt especial. Aquest 2010, ha tingut lloc la tercera edició del concurs UniFiccions. Aquest any, uns 100 participants de 14 universi-tats dels Països Catalans han escrit relats d’un elevat nivell literari al web.

Per celebrar aquest èxit, i entregar els diplomes als 10 finalistes, ens vam reunir a l’Espai Jove La Fontana. Un acte que, sens dubte, no podia ser més emocionant. El primer premi, un ordinador portàtil, va ser per a Daniel Velas-co Sánchez, de la Universitat Pompeu Fabra. El segon premi, un iPod, va ser per a Bruna Generoso Miralpeix, també de la Universitat Pompeu Fabra. UniFiccions, però, no és l’única proposta per a aquest número. L’Hiperbòlic us acosta el negoci del futbol arran del proper Mundial. I comptem també amb el testimoni del Jaume Alguersuari, que ens parla de la F1.

Ens acomiadem, d’aquesta manera, fins la temporada que ve. Que passeu un molt bon estiu, que gaudiu de la companyia de qui us estima i estimeu, i que carregueu piles per tornar a veure’ns i trobar-nos, després de les espe-rades vacances, a les pàgines de la nostra revista o de la xarxa.

Final de temporadaL’enquestaEditorial

La il

.lust

raci

óFl

aixo

s

Com passaràs aquest estiu?

38%Treballant (21 vots)

25%0%

Estudiant (10 vots)

Totes les opcions (0 vots)

37%A la platja (20 vots)

N84 - SUMARI2010

02 - EDITORIAL FINAL DE TEMpoRADA03 - LA IMATGE ATARDECER EN SITGES04 - LES UNIVERSITATS SÓN NOTÍCIA LA UpF AToRGA EL DoCToRAT

hoNoRIS CAUSA A MIChELLE BAChELET

05 - DIUE pER UNA UNIVERSITAT DE

QUALITAT06 - EL CONVIDAT JAUME ALGUERSUARI, pILoT DE

F1 DE L'ESCUDERIA ToRo RoSSo08 - ALTAVEU GoSSoS CANTEN CoNTRA LA CRISI

09 - JOVENTUT LA JoVENTUT I EL CATALà, TRENCANT TòpICS10 - TEMA DEL MES FUTBoL: ESpoRT I NEGoCI

12 - REPORTATGE QUè SE N’hA FET DE LA GRIp A?14 - REPORTATGE UNIFICCIoNS201016 - fOTOREPORTATGE ExpRopIATS DELS SEUS SoMNIS18 - PETITS ANUNCIS GUIA JoVE19 - CALAIX DE SASTRE pASSATEMpS20 - SEXE NoUS CoNCEpTES D’hoME22 - CULTURA RECoMANEM, AGENDA...23 - ESCOLA D'ESCRIPTURA MERCè DURAN

Sumari

Edita: Edicat, s.l.Dos de maig 270, local B / 08025 BarcelonaT: 93 451 61 70 / f: 93 451 33 91edicat@edicat.cat / www.edicat.cat

Editors: Josep Ritort i Antoni GonzálezCap de Relacions externes: Jordi SansalvadorConsell de redacció: Diego GimènezDisseny i maquetació: Enric Vidal, Susana PerdomoAdministració: Sònia LópezPublicitat: 93 451 61 70, publicitat@deria.catImpressió: CRE-A, s.a.Dipòsit legal: B-48091-2007

L’Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opinió exclusiva dels seus autors, que L'Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L'Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions i siguin d’interès general.

SUBSCRIpCIÓ: 1€ (edicat@edicat.cat)

Tiratge: 26.330 exemplars

Troba’ns al Facebook!!!

Erikaa Salt Bote / ATARDECER EN SITGES / www.flickr.com/photos/ericasbphotos/

3L’HIPERBÒLIC/84 LA IMATGE _________________________________________________________________________________________________ ESTIU 2010

Es busquen... JoVES TALENTS!T’agrada fer fotos? Ets un il.lustrador que vol donar a conèixer els seus dibuixos? Si tens un espai web - com un Flickr o un Fotolog, - no ho dubtis. Envian’s les teves creacions a redaccio@edicat.cat i publicarem les millors a "Es busquen joves talents!"

Tinc 16 anys . Estic estudiant 4t d’ESO i, d’aquí poc, 1r de Batxillerat Artístic a Vilafranca del Penedès. No fa gaire que he començat amb la fotografía i ja és per a mi un dels millors hobbies. Aquesta foto, la vaig fer a Sitges. Hi havia un cel preciós i s’estava fent fosc. Vaig veure el nen

saltant de roca en roca, darrere, el reflex del sol a l’aigua i els núvols de fons. Era una imatge perfecta i de molta pau. El to fosc del capvespre, i aquell nen corrents per allà, donava sensació de tranquil·litat i de llibertat. Per això, ho vaig considerar un bon moment per fotografiar.

Sota la presidència del rector de la UPF, Josep Joan Moreso, el passat maig es va celebrar, a l’auditori del campus de la Ciu-tadella, la cerimònia acadèmica d’investidura de l’expresiden-ta de la República de Xile, Michelle Bachelet, com a doctora honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra. El padrí de la doctoranda, la primera dona que rep la màxima distinció de la Universitat, va ser el degà de la Facultat de Comunicació, Josep M. Casasús.

Després de l’obertura de l’acte a càrrec del rector, el secretari general, Josep Fargas, va llegir l’acord de concessió del doc-torat honoris causa pres pel Consell de Govern el passat 3 de març, que reconeix a Bachelet “la seva defensa dels drets hu-mans en l’exercici de la màxima autoritat política de Xile, i per haver impulsat polítiques de reparació històrica i de reconciliació i de millora dels nivells de justícia social, amb especial atenció a la població femenina”.

UPF ( ) www.upf.edu UdG ( ) www.udg.edu

La UdG rep un premi de l’Associació de Donants de Sang

En el marc de l’assemblea general de l’Associació de Donants de Sang, la rectora de la UdG, Anna M. Geli, va rebre un premi per la col·laboració de la institució universitària gironina en les campanyes de recollida de sang.

UdL ( ) www.udl.cat

Inici rècord de matriculacions a la Universitat d’Estiu, amb més de 340 inscrits en una setmana

La Universitat d’Estiu de la UdL va camí de batre tots els seus rècords de participació. Un total de 343 persones s’han inscrit en algun dels 45 cursos durant els primers set dies hàbils de matrícula. La xifra representa un 10% més que en el mateix període de l’any passat, que ja va marcar un màxim en la història d’aquesta oferta formativa.

La UpF atorga el doctorat honoris causa a Michelle Bachelet

LES UNIVERSITATS SÓN NOTÍCIA

Seguidament, la vicerectora d’Estudiants de la UPF, Emma Ro-dero, va llegir el text pòstum que l’exrectora de la UPF, M. Rosa Virós, havia preparat com a elogi dels mèrits de la doctoranda. El rector Moreso va recordar la figura de Virós, que tot just va morir dies abans, i va assenyalar que “la manera de fer-la pre-sent, recordar-la i homenatjar-la” no podria ser una altra que la lectura del seu text. Abans de llegir-se l’elogi, el guitarrista Eulogio Dávalos va interpretar “El cant dels ocells”.

A continuació, el rector va imposar a Bachelet la medalla que l’acredita com a doctora honoris causa per la UPF i l’expresiden-ta xilena, ja doctora, va llegir el corresponent discurs d’accepta-ció, durant el qual va dedicar al poble de Xile el doctorat honoris causa que la UPF li havia concedit.

*Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)

deria.cat

MÓN UNIVERSITARI L’HIPERBÒLIC/84

4

FLAIXOS UNIVERSITARIS

L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) és l’organisme encarregat de promoure i avaluar la qualitat de les universitats catalanes. El projecte de llei de l’agència, aprovat aquest mes de maig pel govern, preveu com a novetat una remodelació dels membres del consell de direcció. A més dels rectors i dels presidents dels consells socials, s’hi incorporaran dos científics i acadèmics, dos estudiants i dues persones que representin la societat catalana.

Segons el comissionat per a Universitats i Recerca, Joan Majó, la incorporació d’estudiants a la direcció de l’agència l’aproxima als estàndards europeus.

La Generalitat de Catalunya i les set universitats pú-bliques catalanes van constituir, l’any 1996, el Con-sorci Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya, amb els objectius d’avaluar el sistema universitari català, analitzar els seus resultats i propo-sar mesures de millora dels serveis que presten les

el projecte de llei permetrà la creació de la Comissió d’Apel·lacions, que haurà d’actuar com a garantia de seguretat jurídica i objectivitat de les comissions avaluadores, i un increment de la independència i au-tonomia respecte de les universitats i l’administració. L’agència ha contribuït d’una manera decisiva a im-pulsar els últims anys la millora de la qualitat de les universitats catalanes en el marc europeu. L’AQU ha estat la primera de l’estat a ser reconeguda internaci-onalment en el compliment dels estàndards i de les di-rectrius de qualitat europeus, a través d’una avaluació externa coordinada per l’ENQA (Quality Assurance in

universitats públiques catalanes, especialment els de docència i recerca. En definitiva, l’agència va néixer amb el repte d’impulsar la qualitat i la millora contínua del sistema. D’acord amb la Llei d’Universitats de Ca-talunya (LUC), de l’any 2003, passa a denominar-se Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya i es presenta sota la denominació interna-cionalment reconeguda d’AQU Catalunya.

Ara, s’impulsa la primera llei sobre qualitat univer-sitària de Catalunya, que ha de facilitar que l’AQU s’adapti als nous escenaris que puguin derivar-se de l’evolució de la cultura de la qualitat, per afavorir la innovació a la docència, la recerca i la gestió.

Amb aquests canvis legislatius, l’AQU tindrà com a atribucions l’elaboració d’informació estadística i d’indicadors sobre l’educació superior i la recerca universitària per tal de facilitar l’anàlisi de la seva si-tuació, farà anàlisis sobre les tendències i el desenvo-lupament nacional i internacional de les universitats, i també farà assessorament amb l’objectiu de promou-re l’excel·lència dels serveis que presten les univer-sitats i d’altres centres d’educació superior. A més,

www.gencat.cat/diue

Els estudiants podran participar a l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU)

5L’HIPERBÒLIC/84 DIUE _________________________________________________________________________________________________ ESTIU 2010

per una universitat de qualitat

Higher Education). Aquesta acreditació, li ha permès ser una de les primeres agències externes de qualitat universitària a ser inclosa a l’European Quality Assu-rance Register for Higher Education (EQAR). AQU Catalunya vol esdevenir la institució de referència en el manteniment actualitzat dels conceptes de qualitat i d’excel·lència que han de caracteritzar el sistema uni-versitari de Catalunya present i futur, alineant-se amb l’entorn internacional i escoltant amb precisió les neces-sitats del sector i del conjunt de la societat, que estarà representada ara pels científics, acadèmics i estudiants que formin part del consell de direcció de l’agència.

“L’objectiu que tinc és guanyar la F1, és el meu somni”

JAUME ALGUERSUARI, PILOT DE F1 DE L'ESCUDERIA TORO ROSSO

Jaume Alguersuari conduint el seu Toro Rosso.

EL CONVIDAT L’HIPERBÒLIC/84ESTIU 2010 _______________________________________________________________________________________________________________6

En Jaume al paddok de l'equip.

Jaume Alguersuari és un pilot català de carreres. Actualment, és el pilot oficial de l’Scuderia Toro Rosso de Fórmula 1. La temporada passada, va ser el pilot més jove en debutar a la F1. Ho va fer el 26 de juliol de 2009 a Hongria. Als 8 anys, Alguersuari ja competia al Campionat català de kàrting i, als 15, ja portava els monoplaces de la Fórmula Renault 1600. El 2008, va aconseguir el Campionat de Fórmula 3 Britànica.

És una bona formació haver començat la teva carrera fent kàrting abans d’ar-ribar a la Fórmula 1?Sí, és la millor formació. El kàrting et dóna la competitivitat i l’agressivitat per ser un futur pilot de Fórmula 1. El kàrting no només va ser el meu origen, sinó que ara mateix és el més important del meu entrenament.

Una de les fites que fins el moment ha estat més important en la teva carrera ha estat guanyar el Campionat de F3 Brità-nica. Com recordes aquell moment?Va ser quasi un dels millors moments de la meva vida. Guanyar-ho tot a l’última

cursa del campionat i, a sobre, endur-te el campionat és el millor que et pot pas-sar. Va ser fantàstic!

L’any passat podríem dir que vas fer una prova a la F1. Aquest any, però, va de debò. Què vas aprendre amb les vuit curses que vas disputar?Jo crec que vaig aprendre moltes coses. L’any passat va ser difícil perquè vaig fer vuit curses que no m’esperava fer i la primera va ser a Hongria. Va passar tot molt ràpid, vaig aprendre molt i vaig viure coses absolutament noves. Ara ja sé de què està feta la Fórmula 1. Estic en una situació molt bona aquest any, havent fet vuit carreres l’any passat.

Quins reptes et planteges per a aques-ta nova temporada?Bàsicament, em plantejo fer punts. Aquest és l’objectiu de Toro Rosso i hem d’aprofi-tar al màxim per aconseguir-ho. Crec que tenim cotxe per fer-ho i ens deixarem la pell per complir aquest objectiu.

Abans de començar aquesta tempora-da, has fet un entrenament molt dur. En què ha consistit aquest entrenament?Sí, he fet un entrenament molt dur al CAR de Sant Cugat. M’ha ajudat a desenvolu-par-me físicament per a aquest any. He pogut entrenar durament al CAR, però també he aprofitat molt la pretempora-da per completar aquest entrenament. Penso que aquesta ha estat la clau i que m’ajudarà molt per arribar a la primera cursa del campionat que serà a Bahrein.

Ha estat una bona pretemporada. Com la valores?Jo crec que ha estat genial. He provat de tot, ja que hem rodat en sec i en mullat. I hem agafat experiència, que era el principal ob-

“Ara ja sé de

què està feta la

Fórmula 1”“Jo sóc molt

jove, tinc 19

anys, encara he

d’aprendre molt”

7L’HIPERBÒLIC/84 EL CONVIDAT

jectiu. A Jerez, ningú anava a fer qualifying, ni nosaltres mateixos, però bé vam fer una molt bona volta. Sempre és bo ser primer i estar a dalt de tot, però hem de ser realistes i continuar treballant. A Catalunya, els entre-naments han estat fantàstics, sobretot per l’afició, i perquè hem pogut provar les condi-cions de carrera. Tenim un cotxe competitiu, ha anat molt bé en cursa. Hem de millorar el qualifying, però no tenim pressa i anem fent.

Aquest any, hi ha 3 pilots espanyols a la graella. Creus que això por influir en l’aug-ment de seguidors espanyols a la F1?Segurament, sí. És molt bo que hi hagi tres pilots a la Fórmula 1 i això mostra l’estat de l’esport a Espanya. Tinc molt de respecte als dos companys, a Pedro Mar-tínez de la Rosa i a Fernando Alonso. Han treballat molt per ser on són i espero que els vagi molt bé. Tot i això, espero poder anar per davant d’ells. L’objectiu que tinc és guanyar la F1, és el meu somni.

Quines diferències hi ha entre el cotxe de la temporada anterior i el d’aquest any? Aquest any, el cotxe és més llarg perquè

té un dipòsit de gasolina més gran, té més aerodinàmica, un motor més potent i uns frens que van millor. Hem de veure a nivell tècnic com han millorat les altres escuderies i també com hem millorat no-saltres. Això ho veurem a la primera cur-sa, a Bahrein.

Aquesta temporada, no es pot proveir benzina en carrera. Com veus aquesta mesura?És una mesura interessant perquè les curses estaran més igualades i no hi haurà tanta estratègia. Guanyarà el pilot

i l’equip que hagi fet més bona feina du-rant el cap de setmana i es veuran curses més clares.

Què en penses de la seguretat viària i que aquesta s’ensenyi a les escoles?És molt important l’educació perquè els joves seran els futurs conductors. Tot comença des de baix, igual que una car-rera esportiva en el món del motor, que comença des del kàrting. L’ensenyament és el més important. L’educació viària a les escoles i als instituts és una molt bona idea que s’hauria d’aplicar a tot Catalu-nya i a l’estat espanyol, fins i tot incre-mentar-la.

Creus que molts joves et prendran com a model?Això espero (riu). Jo sóc molt jove, tinc 19 anys, encara he d’aprendre molt, però espero ser un referent en aquest país.

*Textos: Mònica Puntí

Fotos: Scuderia Toro Rosso

deria.cat

“El kàrting

et dóna la

competitivitat per

ser un futur pilot

de Fórmula 1”

En un temps de crisi i un moment de transició, Gossos aposta per cantar amb optimisme al seu novè disc d'estudi, Dia 1 (Música Global, 2010), al qual cal sumar-hi també tres àlbums en directe.

"Tot està bé, no has de patir per mi, és la meva aposta" ("Dia 1"). Quina és l'aposta del nou disc?Natxo Tarrés: Venim d'Oxigen (Música Global, 2007), que és un disc que va con-solidar molt la nostra segona etapa elèctri-ca. Ens ha donat molta potència, i ara cal començar a recollir fruits d'una feina feta a

llarg termini. Amb aquesta confiança, ens hem dit: no ens repetim ni ens estressem, no hem de superar res, anem pel bon camí i endavant. En aquest disc, la diferència és que primer neix el concepte de "Dia 1” abans d'haver compost la majoria de can-çons. Ha estat un estímul més.

Teniu més confiança ara que abans...N.T: Sí, i la seguretat de dir-nos: nois, anem bé, fem una empenta més a la nostra car-rera. Si hi ha d'haver un piano, doncs po-sem-lo! Si el so ha de ser contundent, més contundència. Dia 1 neix d'una època de molta confiança. No només hi ha contribuït

Gossos canten contra la crisi

l'èxit d'Oxigen, ha estat la celebració dels 15 anys i tres anys de gira en què no hem parat i hem tornat a omplir places!

Us heu inspirat en grups diferents?Oriol Farré: Sí! Com més grans ens fem, més ens diferenciem entre nosaltres. Ca-dascú marca més el seu caràcter i les se-ves inquietuds. Però al cap i a la fi és un sol projecte, per tant arriben influències de tota mena. La música que he escoltat en els últims tres anys no té res a veure amb la que escoltava abans, i segur que als altres els passa el mateix.

A l'anterior entrevista (EDR 155), consi-deràveu que semblava que "Si t'agraden Coldplay o Keane no et pot agradar Gos-sos." Grups com Manel o Antònia Font, o cançons com "Corren", han fet que ja no sigui així? N.T: A la música en català, per sobre de tot, hi ha les cançons. Poden arribar de qualsevol manera, i després hi ha el con-cepte i el so que hagis posat. Si té vida, té ànima i arriba! Durant els últims anys s'ha diversificat prou l'escena catalana com perquè a qui li agradi una tendència trobi un grup que hi experimenta. I això és fenomenal, és normalitzar la situació, que tinguis grups indie, gent que fa hip-hop, rumba... És així que potser aconseguirem que quatre grups facin alguna cançó que agradi a tothom. El "Corren““, per exem-ple, el canten molts nens. I no el vam fer pas pensant en ells! Però és fantàstic que la canti moltíssima gent!

*Textos: Helena Morén Alegret)

Fotos: Juan Miguel Morales

deria.cat

DDAAEmbolingats

Un tribut a Skatalà

(Black Borinot)

Gran disc d'homenatge molt ben treballat per una vintena de bandes que, per a o per b, són deuto-

res de l'obra dels pioners de l'ska català. L'excusa és una reunificació del grup de Quique i Pitu, motivada ara pel vint-i-cinquè aniversari de la seva creació: un cabell blanc més per a tots els que van viure la primera etapa del grup. Conté divuit peces (tampoc tenien gaire més repertori).

Roger Palà

Minimal 21L'habitació del fons

(Blanco y

Negro/Fanàtic)

La fràgil i sensual veu de Núria Tamayo al servei d'un grup que cuida fins al darrer detall una proposta de pop

electrònic delicat i amb molta sensibilitat. Guanyadors del premi Èxit del Sona 9 2009, Minimal 21 han creat una obra molt efectiva, dolça i cassolana, gravada al seu home estu-dio, que reflecteix una manera de ser, fer i de crear, sense massa complicacions instrumentrals ni efectes sonors, tot i ser un grup que és mou dins de l'òrbita electrònica.

Laura Torrent

Soul AtacMercat negre

(Temps Record)

Que aixequi la mà qui no li agradi despertar-se tard sense mirar el despertador o fer la darrera cervesa al final

de la vetllada. El que fan Soul Atac en aquest segon disc agrada tant com "fer la migdiada al llit en pijama". Per riure de les penes i no desesperar, un disc per gaudir sense permisos: Soul Atac pinta de color els detalls.

Elisenda Soriguera.

www.enderrock.cat

ALTAVEU L’HIPERBÒLIC/84ESTIU 2010 _______________________________________________________________________________________________________________8

La campanya A la universitat, en català! està promoguda per la Plataforma per la Llengua amb l’objectiu d’impulsar l’ús so-cial del català, la millora del seu estatus legal, i contribuir a desvetllar la conscièn-cia lingüística a la societat perquè, per a la plataforma, el català constitueix un factor clau per a l’emancipació cultural i personal.

Què demanen:1. Poder rebre l’ensenyament de tots els

graus íntegrament en català.2. Més oferta de postgraus i màsters ofici-

als en català.3. Que tot el professorat que s’incorpori a

les universitats conegui suficientment la llengua catalana.

4. Que s’anunciï i es respecti la llengua de la docència.

5. Poder fer els exàmens, les pràctiques i els treballs en català.

6. Que hi hagi un reconeixement oficial de la recerca feta en català.

7. Disposar de bibliografia específica en català.

8. Que l’estudiantat de mobilitat i inter-canvi conegui el català.

9. Que totes les universitats elaborin un reglament d’usos lingüístics i el com-pleixin.

10. Que les i els futurs professionals siguin competents en llengua catalana.

A LA UNIVERSITAT, EN CATALÀ!

9L’HIPERBÒLIC/84 JOVENTUT _________________________________________________________________________________________________ ESTIU 2010

MOLTS I MOLTES JOVES CASTELLANOPARLANTS ADOPTEN EL

CATALÀ COM A LLENGUA D’ÚS HABITUAL A LA UNIVERSITAT

utilitzar-lo d’entrada per adreçar-se a persones desconegudes, els i les catalanoparlants que no adopten el castellà a menys que realment no els entenguin són també un col·lectiu important. Aquesta “lleialtat lingüística” contribueix a incre-mentar la presència del català, facilita oportuni-tats per parlar-lo als castellanoparlants d’origen i promou la diversitat lingüística i cultural.

Els correus electrònics i les xarxes socials afavoreixen el catalàEn el consum de mitjans de comunicació i In-ternet, la hibridació també és dóna. És el cas de la televisió, que esdevé una via de contacte lingüístic amb el català de gran rellevància per una part de joves castellanoparlants habituals sense grans competències lingüístiques en ca-talà. La utilització dels correus electrònics o de les xarxes socials (Facebook, Twitter...) podria afavorir l’ús del català.

*Textos: Secretaria General de Joventut

Fotos: Secretaria General de Joventut

deria.cat

La joventut i el català, trencant tòpics

L’estudi conclou que la joventut és el sector de població que més usa indistintament el català i el castellà. D’una situació de partida familiar on normalment es parla exclusivament una o altra llengua, i on el pes del castellà és superior al del català, passem a una situació dominada per les hibridacions lingüístiques del català i el castellà en els usos quotidians que beneficia i incrementa l’ús del català.

Però per a què els i les joves castellanoparlants adoptin usos socials del català i viceversa cal que hi hagi certes condicions en el seu entorn immediat, i això sovint no succeeix fins que ar-riben a la universitat.

Enderrocant més tòpicsTambé pel que fa a l’àmbit quotidià hi ha tòpics a moldre. Les dades contradiuen la creença que els i les joves catalanoparlants sempre adopten el castellà amb els parlants d’aquesta llengua. Tot i que els i les catalanoparlants habituals ten-deixen més a adoptar el castellà amb amics i amigues castellanoparlants que a la inversa, i a

Un estudi de les secretaries de Joventut i Política Lingüística desmenteix que el català sigui poc popular entre la gent jove i que les noves generacions de catalanoparlants renunciïn a utilitzar-lo amb facilitat. Ben al contrari, la joventut és el sector de població que incorpora més nous parlants al català.

Molts són els tòpics que, quan és parla dels i les joves, floreixen per tal d’explicar un col·lectiu so-vint mal entès. Un tòpic és un argument general que s’aplica a tots els casos semblants, un lloc comú, una expressió trivial emprada sistemàti-cament en el mateix sentit. Des d’aquell que diu que “els joves no llegeixen” fins al que diu que “els joves no tenen valors”, passant pel, malau-radament famós, “ni estudien, ni treballen”.

Un exemple d’aquests tòpics podria ser que el jovent és un problema per a l’ús del català. Però res més lluny de la realitat. Segons el secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, “els i les joves no són un problema sinó l’esperança del català”. L’estudi posa de relleu que les persones joves es consideren cada cop a ells mateixos com a bilingües o híbrides lingüísticament. Aques-ta hibridació juga a favor del català perquè és molt més habitual que un o una jove nascut/da en un context castellanoparlant passi a ser bilingüe o, fins i tot, a identificar-se bàsicament amb el català, que no que un o una jove catala-noparlant d’origen es consideri a ell/a mateix/a com a bilingüe o com a castellanoparlant.

Del futbol, es sol dir de tot. Des del famós “el futbol és així” al “el futbol és l’opi del poble”, parafrasejant la frase marxista referida a la religió. I és que les dues frases connoten dues grans dimensions de l’esport rei, a saber: la seva condició apassionadament humana que defuig qualsevol tipus de lògica i, l’altra, la dimensió econòmica, que més sovint del que voldríem sembla enterbolir l’esport.

Un altre argument que abona aquesta idea sal-ta sobre la gespa amb els resultats econòmics pel que fa als grans clubs. Els petits són una altra història.

En temps de crisi, sembla mentida que es pu-gui estar parlant de xifres com les que es van pagar l’any passat pels fitxatges de Cristiano Ronaldo i Ibrahimovic. Si parlem d’ingressos bruts, l’exercici fiscal de 2008 ha estat el millor de la història. Durant el passat any, l’Associ-ació de Federacions Internacionals de Futbol (FIFA) va presentar uns ingressos per valor de 674 milions d’euros i uns beneficis nets de 129 milions. Ni més ni menys que un 375% més de benefici que l’obtingut el 2007 (34 milions d’euros). No sembla que els estigui afectant gaire la crisi. És raonable preguntar-se si en un moment en què es destrueixen milers de llocs de treball, desapareixen milers d’empreses i

Futbol: esport i negoci

l’economia mundial està en recessió, és lògic i ètic que hi hagi un flux de diners en circulació tan gran.

La històriaPerò anem a pams. La història moderna del futbol comprèn més de 100 anys d’existència. Va començar l’any 1863, quan a Anglaterra es van separar els camins del “rugby-football” i de l’”association football”, i es va fundar l’associ-ació de futbol més antiga del món: la Football Association.

Ambdós tipus de joc tenen la mateixa arrel i tots dos presenten un arbre genealògic de molt vasta ramificació. Aquesta prehistòria coneix almenys una mitja dotzena de diferents jocs, en alguns aspectes més o menys similars, que poden ser l’origen del futbol i del seu desenvo-lupament històric, des de la Xina del segle III AC fins als romans, passant pel Japó.

La fIfALa Fédération Internationale de Football Asso-ciation (en català: Federació Internacional de Futbol Associat), universalment coneguda pel seu acrònim FIFA, és la institució que governa les federacions de futbol a tot el món. Es va fundar el 21 de maig de 1904 i té la seva seu a Zuric, Suïssa. Forma part de la FA Board Inter-nacional, organisme encarregat de reglamen-tar les regles del joc. A més, la FIFA organitza els campionats mundials de futbol en les seves diferents modalitats.

La FIFA agrupa 208 associacions o federacions de futbol de diferents països, comptant amb 16 països afiliats més que l’Organització de les Nacions Unides, i cinc menys que l’Associació Internacional de Federacions d’Atletisme.

El MundialLa Copa del Món de Futbol és la competició oficial més important on s’enfronten els equips nacionals membres de la FIFA. El campionat es porta a terme cada quatre anys des de la primera competició el 1930 (a excepció dels anys 1942 i 1946 per causa de la Segona Guerra Mundial). No obstant això, es pot considerar un esdeveni-ment continu, atès que les rondes de classificació es porten a terme durant els tres anys anteriors a les rondes finals, també anomenada fase final.

TEMA DEL MES L’HIPERBÒLIC/84ESTIU 2010 _______________________________________________________________________________________________________________10

“La història moderna

del futbol comprèn

més de 100 anys

d’existència”

EL MÓN DEL FUTBOL VIURÀ AQUEST ESTIU UN DELS ESDEVENIMENTS ESPORTIUS MÉS IMPORTANTS: EL MUNDIAL

“La FIFA disposa d’un

pressupost superior

al de França”

A la fase o ronda final de la competició, hi par-ticipen 32 equips nacionals que competeixen durant un període de quatre setmanes al ter-ritori d’una nació seu. Només set nacions han guanyat el títol de la Copa del Món durant les 17 competicions que s’han realitzat.

La polèmicaEl 2006, el periodista anglès Andrew Jennings va realitzar el documental Escàndol FIFA, on denunciava el pagament de suborns milionaris pels drets publicitaris i de màrqueting. I és que el negoci mou xifres milionàries. La FIFA, per exemple, disposa d’un pressupost superior al d’un país com França, i esperona el procés de liberalització econòmica del futbol. Aquestes i moltes altres són les contradiccions, que sovint no volem veure, del món del futbol, on una sa-marreta pot costar més de 60 euros i potser ha estat feta per un nen del tercer món.

Quan es veu el Messi fent un gol, l’últim que ve al cap és el sotabosc de la selva del futbol. I segurament tothom és capaç de sentir d’una manera diferent allò que fa de l’esport una cosa especial, competició, alegria, èpica, etc. En qualsevol cas, sí que podem dir que el futbol és més que un esport.

*Diego Giménez (diego@edicat.cat)

Fotos: Banc d'imatges

deria.cat

L’HIPERBÒLIC/84 TEMA DEL MES

“El 2008, la FIFA

va presentar uns

ingressos per valor

de 674 milions

d'euros”

REPORTATGE L’HIPERBÒLIC/84ESTIU 2010 _______________________________________________________________________________________________________________12

Fa poc més d’un any, exactament el 23 d’abril de 2009, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) informava les autoritats sanitàries de l’aparició d’un brot de grip a Mèxic i alertava que podia provocar una greu epidèmia a escala mundial i milers de morts. Quatre dies després, el 27 d’abril, el virus arribava a casa nostra.

L’anunci va fer saltar totes les alarmes sani-tàries i la psicosi es va apoderar de mig món. El temps ha demostrat que aquella grip, bate-jada com a grip A, no era tan demoníaca com es creia aleshores. Les catastròfiques previ-sions de l’OMS no s’han complert i la grip A, que durant setmanes va estar a la portada de tots els diaris, ha quedat pràcticament en una anècdota.

La grip A ha estat la primera epidèmia global i mediàtica narrada en temps real. El seu naixe-ment i la seva evolució van ser retransmesos minut a minut pels mitjans de comunicació i, a més, van generar un volum enorme d’in-formació a les xarxes socials i la blocosfera. Aquesta fluïdesa d’informació, barrejada amb el gran desconeixement que hi havia sobre la malaltia, va fer estendre la por entre els ciuta-dans, col·lapsats per un excés de dades.

Les autoritats sanitàries, especialment l’OMS, no van ajudar a frenar aquesta por amb els seus anuncis constants sobre l’arribada immediata d’una pandèmia. Ara, un cop demostrat que la

Què se n’ha fet de la grip A?

grip A no era tan greu, moltes veus han acusat l’OMS de ser massa alarmista. En aquell mo-ment, però, es va optar per ser cauts i apostar al màxim per la prevenció. També estan al punt de mira les farmacèutiques, que van aprofitar el moment per enriquir-se amb la creació d’una va-cuna. Així es va viure tot plegat.

El balanç: 250.000 catalans afectats i 54 mortsEl Departament de Salut va informar fa uns dies que, en total, la grip A ha afectat uns 250.000 catalans. La majoria dels casos han estat lleus, però 771 han estat greus i han hagut de ser hospitalitzats, molts a la UCI, i 54 persones han mort. La consellera de Sa-lut, Marina Geli, i el director general de Salut Pública, Antoni Plasencia, han assegurat que “és innegable” que Catalunya ha viscut una

De fet, la major incidència de la grip A s’ha do-nat en persones menors de 14 anys, així com també ha estat aquest grup el que ha concen-trat major taxa de casos greus. D’altra banda, però, la letalitat -que és el nombre de morts per casos atesos- és més elevada en perso-nes majors de 64 anys.

Trilla ha assegurat que “no és possible predir l’evolució futura”, tot i que es descarta en un primer moment que hi hagi cap altra onada abans de l’estiu. El nou brot podria ser a la tardor. I llavors es començarà a administrar la vacuna de la grip convencional que ja portarà incorporat el virus H1N1.

*Textos: Rocío Ros (lamalla.Cat) / ACPG)

Fotos: ACI Creativo

deria.cat

pandèmia de grip A, tot i que han admès que el resultat ha estat més benigne de l’esperat.

En el conjunt d’Espanya, la grip A ha afectat unes 4.000 persones i ha causat prop de 300 morts. Tot i que la xifra pugui semblar molt elevada, cal des-tacar que la grip estacional provoca unes 8.000 morts cada any. Es calcula que la taxa d’incidèn-cia de la grip A és actualment molt baixa: menys de 9 casos per cada 100.000 habitants.

El cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic, Antoni Trilla, ha assegurat que el virus, que va aparèixer “fora de temps i de lloc”, ha comportat casos majoritàriament lleus i casos greus poc freqüents. Amb tot, es considera un fet destacable que hi hagi hagut un desplaçament de la gravetat a grups d’edat més joves que en les epidèmies estacionals.

A?A?

A?A?La malaltia, que va atemorir mig planeta, va arribar a casa nostra fa un any

A?

DANIEL VELASCO SÁNCHEZ, DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA, GUANYA LA TERCERA EDICIÓ D’UNIFICCIONS, L’AVENTURA DE CREAR HISTÒRIES

Més de 300 joves omplen l’Espai Jove La Fontana en el lliurament de premis d’UniFiccions i Ficcions, els concursos literaris en què han participat més de 1.800 estudiants entre universitaris i alumnes de secundària.

El veredicte del jurat es va fer públic el dijous 20 de maig, a les 17.00 de la tarda, a l’Espai Jove La Fontana, en un acte on alguns dels membres del jurat, com ara Antònia Cortijos o Hortènsia Galí, van lliu-rar els diplomes i els premis als finalistes. El jurat, format per persones del món de la cultura, la literatura i l’educació catala-nes, va estar format per Pau Vidal, Albert Lladó, Josep Antón Muñoz o Marià Marin, entre d’altres.

Un any més, UniFiccions ha demostrat que la literatura en català a la xarxa és ben viva entre la gent més jove, que ha escrit, durant dos mesos, més de 100 his-tòries al web del concurs.

El primer premi, un ordinador portàtil, ha estat per a Daniel Velasco Sánchez, de la Universitat Pompeu Fabra. El segon premi, un iPod, ha estat per a Bruna Ge-neroso Miralpeix, també de la Universitat

UniFiccions2010Pompeu Fabra. Aquest any, uns 100 par-ticipants de 14 universitats catalanes, va-lencianes i balears han escrit relats d’un elevat nivell literari al web.

Música en directeL’edició d’enguany va comptar amb la presència de la Sant Andreu Jazz Band, la big band més jove de tota Europa que va ambientar l’acte amb el jazz més jove de Catalunya. www.myspace.com/san-tandreujazzband.

A l'esquerra, Eugeni Villalbé, Secretari General de Joventut, al lliurament de premis d'UniFiccions2010.A la dreta, Daniel Velsco Sánchez, de la UPF, guanyador de UniFiccions 2010.A baix, els jovens de la Sant Andreu Jazz Band tocant en directe

REPORTATGE L’HIPERBÒLIC/84ESTIU 2010 _______________________________________________________________________________________________________________14

* Despeses de gestió ADECTA, 5 euros per entrada

L’HIPERBÒLICi FILA 7

ET CONVIDEM* AL TEATRE

Si vols anar al teatre entra a www.deria.cat

SORTEGEM 30 ENTRADES DOBLES

PER A L’OBRA DE TEATRE ASUFRE

Si vols una de les entrades dobles per a ASUFRE, al teatre Capitol de Barcelona,

entra als concursos de www.deria.cat, indicant el teu nom i cognoms...

Si no has estat un dels afortunats, pots anar a qualsevol sessió amb un 20 %

de descompte dient que véns per la promoció de L´Hiperbòlic i presentant el

carnet d´estudiant. ASUFREASUFREASUFRE

“No cal que acluquis els ulls. Observa atentament. S

eria

la m

illo

r fo

rma

de s

atirit

zar aquesta follia. Fes-te el sorprès...

“Les nostres mirades es van creuar, i ales

hores v

aig saber del cert, molt contenta, que es recordava de mi.

15L’HIPERBÒLIC/84 REPORTATGE

El sentit de viatjar en busDaniel Velasco Sánchez1r classificat

“No cal que acluquis els ulls. Observa atentament. Seria la millor forma de sa-tiritzar aquesta follia. Fes-te el sorprès. Només així podràs fer-te teu l’absurd. Si vols trobar-li sentit a tot això que passa, ho hauràs de fer en base a uns principis adequats. I el primer pas per a l’adequa-ció és la següent: tot això que detestes, la teva rutina diària decorada amb la vida racional del civisme urbà, és pura estè-tica, una manifestació de la imaginació d’altri. Potser és una imaginació pobra, mancada de passió, però és pura imat-ge mental. Ergo utilitza-la. Absorbeix-la i converteix-la en material per construir la teva pròpia imatge i viure-hi. No cal que et passis de romàntic, tampoc. La teva imatge no està feta d’irrealitat, sinó de ficcions, vivències, de relacions interper-sonals i fins i tot d’intel·lectualitat. Al cap i a la fi, no està clar, tampoc, el límit entre la visió del geni endògen i la del to be is

to be connected. Són els bàndols d’una guerra imaginària. Però si només fos això, seguiria sent una guerra, com qual-sevol altra. En realitat, això podria perdre la tensió si es veiés que uns i altres, en el fons, busquen la mateixa cosa i l’han d’anar a trobar allà mateix.”

EsprintBruna Generoso Miralpeix2a classificada

“Les nostres mirades es van creuar, i aleshores vaig saber del cert, molt con-tenta, que es recordava de mi. Que, segurament, a l’estació d’autobusos, tot i que a priori m’havia semblat el contrari a causa de la seva horrible inexpressió, el noi de les cames meravelloses havia sentit el mateix rau-rau a l’estómac que jo. I allò era fantàstic! Llavors, em vaig sentir, potser per primera vegada a la vida, plenament feliç. Perquè (encara que visquem a dins d’una metàfora avorrida) vaig descobrir que, de vegades, entre la terra dels camps rutinaris sense cultivar,

hi poden créixer flors fetes de somnis re-als. Visca les explosions de poesia! Es-tava tan alterada, que no sé del cert si vaig saltar o cridar d’alegria, però encara sembla que vegi els colors del seu cos i la forma dels seus genolls movent-se en la meva direcció. Anava vestit amb la ma-teixa roba que a l’estació d’autobusos i a l’entrevista del diari. Els pantalons curts negres i la samarreta blanca. És que mai no es canviava de roba? Damunt dels ca-bells rossos, la mateixa gomina de sem-pre! Era idèntic a la imatge que m’havia quedat gravada a la ment des que el vaig descobrir al banc de la parada.”

*Diego Giménez (diego@edicat.cat)

Fotos: Ivan Giménez

deria.cat

“No cal que acluquis els ulls. Observa atentament. S

eria

la m

illo

r fo

rma

de s

atirit

zar aquesta follia. Fes-te el sorprès...

“Les nostres mirades es van creuar, i ales

hores v

aig saber del cert, molt contenta, que es recordava de mi.

la literatura en

català a la xarxa

és ben viva entre

la gent jove.

En un passadís

d’un carrer principal

que desemboca en

un carreró del barri de

la Salut, a Badalona.

Les cases que es van edificar en aquesta ubicació estan habitades de forma molt humil pels seus amos, que han acumulat records i detalls de tota una vida, marcada pel seu propi bagatge. Al mateix temps, s’evidencia el deteriorament de les seves llars, que pateixen filtracions d’aigua a causa de la mala qualitat constructiva. Són una sèrie de retrats, persones que esperen, sense ganes, l’arribada de la carta d’expropiació que els expulsi de les seves vides per començar de nou en un nou lloc.

Expropiats dels seus somnis

fOTOREPORTATGE L’HIPERBÒLIC/84ESTIU 2010 _______________________________________________________________________________________________________________16

GUIA JoVE MODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofereix una doble titulació: la del centre i la de la Uni-versitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta for-mativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudar-te en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.

C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67www.eae.es admisiones@eae.es

EDU

CACI

ÓED

UCA

CIÓ

Per a més informació sobre la GUIA JOVE: publicitat@edicat.net

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66www.formatic-barna.comformatic@formatic-barna.com

EDU

CACI

Ó

Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera

c/ Aragó 55. Barcelona - Tel.: 93 227 80 90 - ceta@ceta.edu.eswww.ceta.edu.es

MÀSTERS EN TURISME- Organització de Congressos- Promoció i Publicitat Turística- Direcció d’Empreses d’Intermediació Turística

Centre adscrit a:

EDU

CACI

Ó

GRAU EN TURISMECentre adscrit a:

EDU

CACI

Ó

T’agrada el Turisme?Adscrits a la primera Universitat en recerca turística de país, amb nosaltres podràs cursar des de Cicles Formatius de Gestió d’Allotja-ment Turístic, Agències de Viatges o Informació i Comercialització Turística fins el nou Grau en Turisme amb 5 idiomes inclusos en el preu.

Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta, codi D81038.Descobreix perquè som líders en Turisme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

El centre de formació dels professionals financersL’IEF és reconegut, des de fa quasi 20 anys, com la institució de referència en formació bancària i financera. Fundat per les principals entitats de crèdit espanyoles, ofereix des de programes de postgrau i de preparació per a les principals certificacions professionals fins a seminaris i cursos d’especialització en les últimes innovacions financeres. Institut d’Estudis FinancersGran Via 670, 08010 BarcelonaTelf: 93 412 44 31Fax: 93 412 10 15infoief@iefweb.org

www.iefweb.org

EDU

CACI

Ó

EDU

CACI

Ó

PETITS ANUNCIS L’HIPERBÒLIC/84ESTIU 2010 _______________________________________________________________________________________________________________18

19L’HIPERBÒLIC/84 CALAIX DE SASTRE _________________________________________________________________________________________________ ESTIU 2010

passatemps

El tercer trimestre, el més convuls de tots, promet tensi-ons, moments crítics, resultats inesperats… Veiem com es concretarà en aquest col·lectiu tan específic com és el món estudiantil:

àRIES: Un gir inesperat, esdeveniments aleatoris, sor-preses sorprenents… Des de trobar-te piranyes “in your swimming pool” passant per un ximpanzèberenant damunt el teu cotxe (d’on haurà sortit el bitxo?). TAURE: Resultats acadèmics discordants: aproves allò que no hi comptaves i suspèns alguna inexplicable (per a tu, és clar!). Especialment inestable, cercant dins i fora trobes allò que no buscaves... “Ligues”, d’haver-n’hi, n’hi ha, però amb la mateixa tònica dispar.BESSoNS: Període remogut però esteu protegits. Les vacances es presenten una mica insípides i teniu a les vostres mans fer-les més emocionants (sense arribar a la impredictibilitat dels Aquari). De peles, no aneu bé però ho podreu compensar perquè teniu recursos personals. CRANC: Portareu un cicle lunar accelerat (T=18 dies) que us provocarà un increment de problemes, especialment en l’àmbit familiar. Tot i el vostre romanticisme, millor dedi-queu-vos a lligar amb certa frivolitat i sense “enganxar-vos” emocionalment. Salut, bé. LLEÓ: Noi: tingues cura del teu aspecte perquè si et dei-xes podries acabar semblant un “xulo-platja” amb la con-seqüent pèrdua de resultats... I, francament, podent ser un encant.... En general, nois i noies obteniu bons resultats acadèmics.VERGE: Període durant el qual escassegen creativitat i empenta. Si no t’importa anar a remolc o bé si saps adap-tar-te a canvis dràstics, prova d’unir-te als Aquaris i tindràs un toc de sorpresa i incertesa assegurades. Tendència o obrir-te més, a l’hora de lligar, especialment. BALANÇA: Juny: centreu-vos en els exàmens i oblideu el món. Juliol i agost tempestuosos i amb sorpreses de tots tipus. Consell: intenteu treure ferro a les coses perquè sinò estareu molt neures. Els Lleó tendiran a treure’us de polleguera: ignoreu-los/les.ESCoRpÍ: Aprofita “a tope” la 1a ½ de l’estiu perquè la 2a no pinta massa bé. “Ligues” i rotllets variats: algun podria assemblar-se a Pesadilla en Elm Street, algun altre línia Amelie. En tot cas, no els trobaràs a la platja. Els exàmens, hi haurà de tot!SAGITARI: Període d’apatia i desídia que en cap mo-ment justifica la ganduleria soporífera! Si no intenteu cor-regir la tendència, us espera un estiu avorridet i depriment. Si us esforceu, hi ha sortides i excursions interessants. .CApRICoRN: Els exàmens et deixen KO: fes un petit “kit kat” i així et podràs agafar l’estiu a tota màquina. Tan-mateix, aquestes ànsies et poden fer visitar el metge més d’un cop (cremades del sol?, sangries carregades?, tiberis sense seny?).AQUARI: T’espera un estiu del teu estil: impredictible. Tant podries començar planejant un viatge cultural i acabar fent: 1) tot un estudi de màrqueting dels xiringuitos de la platja Waikiki o 2) muntant-ne tu un. pEIxoS: To apàtic, com els Verge, el juliol i l’agost. Als exàmens, resultats dispars. Les noies tendireu a la coque-teria en excés (a voltes carregant) i competitiva (tensió amb les Lleó). Els nois, tanmateix, tendència a xocs amb la figura paterna.

MoTS ENCREUATS per pau Vidal LA BRUIxA 2.0 / ZoDÍAC

acpg premsa gratuïta i mitjans digitals

HORITZONTALS: 1. Endreça del territori per mètode del seminari. Admiració per la inversió pronominal / 2. Oració només apta per a incauts. És europea però sembla una ogressa / 3. Al capdamunt. Cambres per marinerots i capitanots. Al cap de munt / 4. Triï’ls i tracti’ls, si vol, però són químics. Fragment del genoma en el cocaïnòman / 5. Amics d’Espantar el Servei. El paleolític ja li semblava una cosa primitiva / 6. Cremor d’estómac que afecta el cor i tot. Aigua en moviment a Cremona / 7. La part lúdica del patriotisme. Opel que antigament s’usava per llançar / 8. Del mascle acusat de no encendre’s com una dona. Malalt passat de moda / 9. Ep, que has degollat el veí! Ducat petitó però de bon invertir. Menys que res / 10. Ruc capaç de dir alguna cosa en guaraní. Monstre fetal de potes unides i regust dolç / 11. Mitja parella. No té ningú per jugar a pòquer. L’altra mitja / 12. Sembla un grec, o un persa, però és un altiplà de gres. I aquest en canvi sembla d’Elx i n’és / 13. Arbre contingut en una poma. Calma i descans, sobretot si m’assec.

VERTICALS: 1. Entre el Masnou i Premià, una porció de biocatalitzador. Sufix sen-se pretensions / 2. Sempre són al mig del carrer. La rectora fent d’actriu?: no, una ploma de la cua. Al mig del camp / 3. Té la capacitat d’inclinar la balança. Per pecar de massa li falta un 20% / 4. Epoca mesurable en períodes anuals. Solen ser-ho el fred i el penal / 5. Salari sense necessitat de treballar a la mina. Jardí de la torre d’en Berlusconi / 6. Dimarts a migdia. Vençuda pel ble d’una vegada. Pel llepafils són la fi / 7. Alumnes molt enganxats a la pantalla. La pell segons el publicitari / 8. Un rigor il·limitat. Turment infligit als missaires en forma d’evangeli. El melic del món / 9. Tecla per fer baixar una ratlla amunt. Estan atentes a l’emissor / 10. El mateix to poder no, però tants de neutrons sí. Tants admiradors com tenia en Davis, el de la trompeta / 11. Sí, que no és poc. Goita, aquest sí que ha de treballar allà on dèiem. Valencià del Carxe / 12. A més de bonica, fa riure i sobretot descansa. Té una actitud gens tolerant amb el gluten.

SUDoKU MALCREIENTS I MALpITJoRSRoDA EL MÓN I ToRNA EL MoT / per pau Vidal

Si ets creient, no necessites agents externs que et facin pas-sar per l’adreçador perquè creure és l’essència mateixa de la teva condició: ets fidel perquè creus en alguna entitat su-perior. Quan no creus, sí que te la jugues perquè qui mana potser et farà creure d’una altra manera. Si ets un marrec i no despares taula, tal com t’ha ordenat el pare, et pots quedar sense setmanada, perquè no has cregut. Si ets un regidor i no votes el que t’imposa el partit, ja veuràs com creuràs quan t’amenacin amb fotre’t l’escó. Per això, l’eslògan d’en Montilla és tan revelador, perquè deixa ben clar que continua creient. És un noi obedient. No sabem si amb amenaces de retirar-li la setmanada o de quina altra mena, però el que queda fora de dubtes amb aquesta perla de la propaganda política és que l’amo del president català deu estar ben content, perquè el creuen. No sé fins a quin punt els socialistes catalans donen importància als pronoms (però m’ho ensumo: gens ni mica) i confonen l’amo gros amb la divinitat (“segueixo creient / hi se-gueixo creient”), però el que és segur és que ningú els podrà acusar de malcreients.Un altre que si no era una divinitat s’hi devia trobar força era en Samaranch. A aquestes alçades, ja no ens hem de sorprendre de l’oportunisme, la hipocresia i la misèria moral de les clas-ses dirigents del país. Però l’exercici de vassallatge en ocasió del traspàs de l’interfecte ha estat per posar-se a plorar. Si ja fa riure aquest intent d’anostrar l’inanostrable catalanitzant-li el nom (quin riure, les quatre pàgines d’esqueles del diari llur: semblava una partida de "juanantonios" contra "joanantonis"), el que fa posar la pell de gallina és l’oblit interessat de les principals virtuts del personatge. No tan sols va ser franquista destacat, i mai penedit, sinó sobretot anticatalà furibund. I ho demostrava ja des del seu nom mateix. En Samaranch era la personificació del papu franquista, d’aquelles èpoques en què Vic es deia Vich, el santuari de Lluc era Lluch i Caldes d’Estrac era Caldas de Estrach. Els locutors del règim, i ell el primer, s’esforçaven a pronunciar "Samarantx", recalcant aquest esclat final, no fos cas que fes tuf de català. Encara avui hi ha molta gent, incauta i hereva d’aquells temps mise-rables, que no sap dir el nom de la ciutat alemanya de Munic si no és "Múnitx", com si els pobres muniquesos tinguessin la culpa de la mala llet i la ignorància dels franquistes. Ara, una mica de raó sí que tenien: en Samaranch era un fa-txa com un casa de pagès. Amb una TX ben grossa.

SoLU

CIo

NS:

MO

TS E

NC

REU

ATS

:SU

DO

KU

:

123456789101112

1ORDENACIO OH2CREDO UGRICA3A CAMBROTS M4TRITILS NOMA5AES NEOLITIC6 CORAGRE ONA

7ATRI ASCONA 8FRIGID TISIC9EI OTACUD RE

10GUARA UROMEL11I SOLITARII12TASSILI ELXA13OMA ASSOSSEC

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

12

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

2 1

6 5 3 8

7 2

4 3 6 8

6 5

9 8 6

1 4

4 1

6 2 8 3 7

276839514

419652378

835174962

154723689

367981425

982546137

791468253

543217896

628395741

Amics i amigues hiperbòlics, som al mes de juny, de ple a l’època primaveral. Ja començam a anar a vorera de mar, a agafar un poc de color. I d’aquí no res, ja arribaran les verbenes de poble, farcides de noves experiències eroticoludicofestives que esperem que siguin enriquidores.

Convé començar a posar-nos un poc al dia de quin panorama ens podem trobar si anam un poc per enmig... Si has es-tat un temps fora de combat, perquè has hagut d’estudiar, perquè estaves asexual, perquè has hagut de complaure alguna persona, etc., és ben necessari que facis un poc de repàs de la flora i fauna mascu-lina que pastura actualment pel mercat.

Facem un resum dels tipus d’home més representatius amb qui et pots topar en un moment donat.

Home llapis: quan no li interessa, s’es-borra. Aquest tipus d’home és molt abun-dant. Ja te pot interessar a tu, que si ell no vol, no el veuràs, s’esborrarà a ell ma-teix, quan menys t’ho esperis. De totes maneres, la part positiva és que t’haurà ensenyat la tàctica, quan tu no el vulguis, fora de la roda!

Home cactus: te pica i se’n va...

Home problema: home no previst que entra en la teva vida. I tu estaves tan bé així que et demanes per què ha hagut de venir, per desbarartar-te! Si jo tenia roda d’homes i estava bé, i ara aquest jove me fa perillar la roda...

Home retornable: es pot reciclar en dife-rents ocasions (“pa tí, pa mí, pa todas!”). També va bé que n’hi hagi, d’aquests...

Home invisible: és el que tu creus que existeix, però només existeix en la teva imaginació. Pensar en aquest home no és bo, perquè ell no sap de la teva existèn-cia... Tu el veus, però tu ets invisible als seus ulls. Et recordam la dita “más vale pájaro en mano...”

Home “cogío”: el que ja està “cogío”. Però, per què sempre ens hem d’anar a fixar en aquests? Per què no me “coge” a jo?

Home còctel: no sabem el que és ni quines són les seves tendències... és indefinit. Aquest tipus d’home ens va bé, perquè en un moment donat el còctel pot dur més pinya que rom...

Home botella: el que no vocalitza perquè s’ha begut una botella de qualque cosa. Un bessssoooo, esstàsss molt boooona! I acte seguit, una bona nespla amb un senyal de trànsit... Jove, si vocalitzassis estaries més tirador...

Home “quiero y no puedo”: tira canyes, però no sap pescar. Vol tenir parat un poc pertot, però després no fa res de res, és una llàstima... És un home que perd la força per la boca, si l’empràs per a altres coses...

Home pebre de padró: variant del “quie-ro y no puedo”, ell vol, però no se li alça.

Home lapa: no se’t desferra ni a la de tres.

Home succió: et deixa seca. Has perdut 10 quilos en un mes... però no et deshi-dratis, tu beu suc! Fins aquí els nous conceptes d’home. Ara, descobriu-los per vosaltres matei-xes/mateixos!

*Textos: Atòmic Girls

Fotos: ACI Creativo

deria.cat

SEXE L’HIPERBÒLIC/84ESTIU 2010 _______________________________________________________________________________________________________________20

Nous conceptes d’home

LLIBRES MÚSICA I TEATRE I poESIA I CIRC I FIRES I CoNFERèNCIES I ExpoSICIÓ

RECoMANEM AGENDA ESTIU10

L’àngel de la segona mort Julià de Jòdar

La Butxaca

12’95

336 pàgines

El món segons GarpJohn Irving

La Butxaca

10’95 euros

496 pàgines

Anvil! The Story of AnvilSacha Gervasi

2009, Premios

Independent

Spirit: Mejor

documental

90 minuts

Entre nosaltresMaren Ade

Birgit Minich-

mayr, Lars

Eidinger, Hans

Jochen Wag-

ner, Nicole

Marischka, Mira

Partecke

119 minuts

Tres escenaris estableixen l’àmbit de L’àngel de la segona mort, primera part de la trilogia L’atzar i les ombres: el barri de vençuts entre els turons i el mar: la primera generació de foranis com els Pacheco i els Caballero, trencada per la guerra civil; la via del tren, a prop de mar, on la gossa Canela ha trobat el cos destrossat d’un xicot del barri, l’Àngel Cucharicas, amic del Gabriel Caballero; i el pont del Petroli, regne indisputat fora de mar de la Filla de la Capitana i espai mític del jovent del barri.

Aquesta és una història insòlita, la d’una infermera que decideix tenir un fill sense pare reconegut a la dècada dels quaranta i la d’en Garp, fruit d’aquesta especial decisió, que farà de la seva vida una magnífica novel-la d’amor i odi. Entremig, tot un seguit de personatges que, en un apassionant entramat de sentiments, inhi-bicions i hostilitats, ens parlen d’allò més superficial i alhora més profund de les relacions humanes. Els fets es desencadenen el dia que la infermera Fields publica les seves memòries.

FIFA World cup 2010

http://fifa-world-cup.easports.com

Competeix jugant amb un dels 199 equips des de la classificació fins a una reproducció virtual de la final de la Copa del Món de la FIFA 2010. Juga a qualsevol dels 10 estadis oficials recreats amb tota la passió i les emocions de la Copa del Món de la FIFA 2010.

Monster hunter tri

http://www.nintendo.es

Monster Hunter Tri és el tercer videojoc de la saga Monster Hunter. Ha estat desenvolupat per Capcom i distribuït per a la consola Wii. Es tracta d’un joc on et posaràs a la pell d’un caçador principiant en una terra que comparteixen humans i monstres.

Anvil, la banda canadenca potser més popular del he-avy metal d’aquell país, ha estat l’escollida per Sacha Gervasi, que és també un vell amic de la banda, per a la realització d’un documental. Sasha es va dedicar a filmar alguns shows de la banda durant el 2005 i el 2006, entrevistant també a amics propers d’Anvil. Quan va sentir que tenia prou material, va editar el documental sobre la banda.

Estem davant la història de Gitti i Chris, una estranya parella que intenta gaudir d’unes vacances allunya-des de tot. Es tracta d’un retrat íntim de dues perso-nes que només poden ser elles mateixes quan estan soles: els seus rituals, les seves ximpleries, els seus somnis incomplerts... Tot i així, la seva trobada amb una altra parella aparentment més reeixida desesta-bilitzarà l’equilibri que existia entre ells. Estrenada a concurs al Festival de Berlín 2009.

CULTURA L’HIPERBÒLIC/84ESTIU 2010 _______________________________________________________________________________________________________________22

pEL.LÍCULES

VIDEoJoCS

Dies: Fins al 30-09-2010Apocalíptica. Els rastres de la mort a través de la història, segles XVI-XVIIIEXPOSICIó

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona C. Santa Llúcia, 1 Barcelona

Entrada gratuïta 933181195

Dies: del 20-05-2010 al 20-06-2010Non Solum TEATRE

Teatre Poliorama Rambla dels Estudis, 115 Barcelona

25-30 eurosDijous, divendres i dissabte a les 21.30 h / Diumenge a les 19 h

Dies: del 02-06-2010 al 20-06-2010Reacció TEATRE

Sala Beckett C. Alegre de Dalt, 55, bis Barcelona

http://www.salabeckett.catDe dimecres a dissabte a les 22 h / Diumenge a les 19 h

Dies: 24-06-2010KISSCONCERT

Palau Sant Jordi Passeig Olímpic, 5 Barcelona.Hora: 20’00

ESCoLA D’ESCRIpTURA

De vegades plou al cor J. M. Serrat

No he nascut a la franja de Gaza

Tinc sort, no he nascut a la franja de Gaza,ni m’han matat un fill com qui esclafa un terròs,no treballo catorze hores a un taller sense finestres,ni m’han violat tres homes enmig d’un desert polsós,a la meva taula cada nit hi ha una poma,m’acompanya dòcilment i digne el cos,tinc casa amb parets, puc escalfar-me.

Per què, malgrat aquesta sort,avui que plou a foraa dintre també em plou?

Convoco l’alegria i assajo de cantar,potser són el que se’n diu “efectes químics”:la puta hormona que ha deixat de segregar.

Em permeto doncs, avui ser febledeixo doblegar-se el dia en pau, no em vull barallar més amb les absències que avui criden amb boques de forat.

I tinc sort, perquè no he nascut a la franja de Gazai demà em tornarà potser la voluntat;llevar-me poc a poc;fer-me de nou, sense mirall;recosir-me a la vora l’esperança;apedaçar les ganes que s’hagin foradat;replegar unes quantes abraçades,i el somriure, sobretot, que no em caigui,i caminar caminar caminar.

Mercè Duran

23L’HIPERBÒLIC/84 A...Z___________________________________ ESTIU 2010

Canuda, 6. 08002 BCN. Tel. 93 317 49 08www.campusdescriptura.com

L’HIPERBÒLIC CULTURA

MÚSICA I TEATRE I poESIA I CIRC I FIRES I CoNFERèNCIES I ExpoSICIÓ

AGENDA ESTIU10

www.flickr.com/photos/lesnostresfotos

Dies: 27-06-2010AEROSMITHCONCERT

Palau Sant Jordi Passeig Olímpic, 5 BarcelonaHora: 20’45

Dies: 13-07-2010MORCHEEBACONCERT

Sala Apolo C. Nou de la Rambla, 113 Barcelona

Hora: 20’00

Dies: 17, 18 i 19 de estiuCaixa Sabadell EtnivalFESTIVAL

Girona www.caixasabadelletnival.com

Dies: 24-06-2010BOB DYLANCONCERT

El poble Espanyol Av. Marquès de Comillas, 13 BarcelonaHora: 20’00

Dies: 16 i 17 de juliolCruïllaBCN FESTIVAL

Parc del Fòrum Barcelona

http://www.cruillabarcelona.com

Dies: Fins al 31-12-2010Abracadabra. Il·lusionisme i ciènciaEXPOSICIONS

CosmoCaixa Barcelona C. Isaac Newton, 26 Sarrià-Sant Gervasi

http://www.cosmocaixa.com