Línia Sant Andreu 13

Redacció 93 519 44 10 · [email protected] · administració 93 519 43 93 · publicitat 686 434 161 · Fax 93 519 43 98

Fabra i CoatsS’estrena l’Espai d’Entitats a l’anticrecinte industrial

�8

barcelona · Edició 211

Sol·licitat el control

www.liniasantandreu.cat · 31 de Març de 2011 · Núm.13 · 15.000 exemplars

líniasantandreu

Premis de Comunicació ‘Línia Sant Andreu’ guanya el premi de laDiputació de Barcelona

�7

El sociosanitari de Casernes inicia la segona fase d’obresLa Generalitat adjudica aquesta part del projecte a Sacyr per més de 7,5 milions d’euros

Fotos: Jord

i Sugrañ

es

L’aigua torna a fluiral llac de la Pegaso

�8

�9�9

La Justícia atura la construcció de pisos a la plaça de la GuineuLa Justícia atura la construcció de pisos a la plaça de la Guineu

Per a publicitat - 686 434 161 - [email protected]�Març

201131líniasantandreu.cat

líniasantandreu.cat 3�En portada Març

201131

Denuncien tres anys sense mantenimentL’Associació de Veïns Sant Andreu Nord Tramuntana critica el mal estat de conservaciódels Jardins Casa Bloc > Tot i les pilones, hi ha cotxes que travessen el parc o hi aparquen

Fotos: J. S.

Quan una persona passeja pelsJardins Casa Bloc, encabit entreel passeig Torras i Bages i elscar rers Almirall Pròixida, Eixi-menis i Valentí Iglesias, s’adonadel seu aspecte més aviat destar-talat, una mica envellit i neces-sitat d’un bon rentat de cara.Però quan s’hi passeja amb LuísEsteban, vocal d’Urbanisme del’Associació de Veïns Sant An-dreu Nord Tramuntana, es potcopsar perfectament que l’espainecessita d’una actuació urgentde mante niment.

Segons explica aquest veí, desdel 2008, l’entitat està advertintal districte i a la regidora, Gem-ma Mumbrú, de les deficiènciesque pateix el parc. A hores d’ara,Esteban assegura que els desper-fectes encara no s’han arranjat,excepte algunes mínimes actua-cions que, en alguns casos, amés, han estat contraproduents,ja que el remei ha estat pitjor queel mal. Els veïns recorden la de-manda per ubicar algun bancdins de la zona de jocs infantils.La solució presa per l’Ajunta-ment va ser traslladar tots elsbancs dels voltants a dins d’a-questa zona, pel que ara ja no hiha bancs a fora i, a dins, hi ha unasobreacumulació de bancs queentorpeixen el joc dels infants.

Els representants veïnals insis-teixen en els perills que impli-quen algunes d’aquestes defi-ciències, més enllà de l’estètica,ja que poden provocar accidents.

PAS DEL TEMPSEls Jardins Casa Bloc s’assem-blen a les cases que, pel pas deltemps o per uns mal acabats, te-nen petites tares, però moltes,que l’enlletgeixen totalment. Perexemple, hi ha diferents forats re-

partits per tot l’espai. També éshabitual trobar petits desnivellsa tota la plaça, aquells minúsculsesglaons que no es veuen a sim-ple vista, però que poden provo-car una ensopegada.

La conseqüència d’aquestsdesnivells és encara més preocu-pant en algunes zones. Per exem-ple, hi ha un passadís al costat dela canxa de bàsquet que no comp-ta amb cap desguàs i que està unscentímetres per sota de la pista.Esteban adverteix que, en dies depluja, el passadís es converteix enun petit llac que impedeix el pasdels vianants.

El mal estat de conservacióque presenten alguns passatgesdel parc, la inutilitat d’algunesrampes que no arriben fins al ni-

vell de terra i la manca de fontsd’aigua són altres de les reivindi-cacions de l’Associació de Veïns.

CASCADA SENSE AIGUALes queixes dels veïns també esdirigeixen cap a la imatge quedóna la cascada central dels Jar-dins Casa Bloc. Malgrat el bon as-pecte que mostrava fa anys en laseva inauguració, actualment no-més hi cauen uns rajolins d’aigua.Segons Luís Esteban, normal-ment només funciona una bandade la cataracta, el que empitjoraencara més la seva imatge. “En-tenc que s’hagi d’estalviar aigua,tot i que les fonts normalment lareaprofiten, però llavors que l’a-turin totalment, o la converteixinen alguna altra cosa, però és la-

Les fotografies demostren el mal estat en què es troben els Jardins Casa Bloc

mentable veure només un rajolíd’aigua; queda més ridícul que siestigués aturada”, afirma el veí.

Hi ha un altre petit estany al’altra banda dels Jardins, davantdel carrer Balira, que no ha fun-cionat des del 2007, segons asse-gura Esteban, que afegeix lesqueixes per la pudor que fa l’ai-gua estancada, sobretot a l’estiu,i la quantitat d’insectes que s’hiacumula.

COTXES PROHIBITS, O NODes que els Jardins Casa Bloc vandeixar de ser un pati interior i esvan obrir a tot el veïnat a travésdel passeig Torras i Bages, esta-va clar que el parc hauria de serexclusivament per als vianants.Tanmateix, tal com s’entra als

Jardins, es veu perfectament ater ra el rastre d’uns pneumàticsde cotxe. Segons Luís Esteban, éshabitual que alguns vehicles pas-sin del carrer Valentí Iglesias aTorras i Bages a través dels Jar-dins, un camí més curt que donartota la volta a la plaça. Fins i tot,a la nit, es poden trobar algunsvehicles aparcats, conseqüènciade les escases places d’aparca-ment al barri. És per aquestaraó que els veïns han insistit unavegada i una altra en la col·loca-ció de més pilones al voltant delparc, sobretot en el pas de via-nants del carrer Valentí Iglesias.

UNA RAMPA INÚTILEn un passeig pels Jardins, sor-prèn veure la rampa, propera alcarrer Valentí Iglesias, per a lespersones amb mobilitat reduïdai que utilitzen cadira de rodes. Estracta de dues rampes, una just adarrera de l’altra. La segona ram-pa, però, té un pendent molt pro-nunciat, pel que els veïns vanreclamar al districte que es refor-més, allargant la rampa i suavit-zant el pendent, de manera queles cadires de rodes no caiguessino agafessin massa velocitat.

La solució de l’Ajuntament vatornar a aixecar les crítiques del’entitat veïnal. Els tècnics van de-cidir col·locar una tanca just a da-vant de la segona rampa, per talde prevenir una possible caiguda.Però no van tenir en compte queara les persones en cadira de ro-des que baixen per la primerarampa han de tornar-la a pujarimmediatament, ja que es trobenen un nivell intermig, sense sor-tida, a menys que es baixin o pu-gin uns quants esglaons.

L’Associació de Veïns Sant An-dreu Nord Tramuntana insisteixen la necessitat d’una renovacióprofunda dels Jardins i reclamaque la pròpia regidora visiti l’es-pai amb ells. De moment, peròencara esperen una resposta iuna solució vàlida i eficaç a aques-tes deficiències.

J. SugrañesSant Andreu

ls tres grans edificis d’habitatges que s’havien de construir a laplaça de la Guineu, finalment no s’edificaran. Aquest canvi de

plans ve imposat per una sentència del Tribunal Superior de Justí-cia de Catalunya que ha donat la raó a un grup de veïns que van de-nunciar l’abús urbanístic que l’Ajuntament, amb la complicitat de Ca-talunya Caixa, entitat propietaria del terreny, volien imposar. Aques-ta història de desencontre es va iniciar al 2007, quan el Consistori vaaprovar un Pla de Millora Urbana (PMU) fet a mida per poder enca-bir els tres edificis d’habitatges. El detonant que va provocar la suble -vació dels veïns i els va encoratjar a portar el tema als tribunals va serquan, un any després, l’Ajuntament va construir un mur de formigóper aïllar la part de la plaça que havia d’acollir els tres edificis. Ara lajustícia ha decidit que l’Ajuntament no va actuar correctament ja queper dur a terme una transformació urbanística de tals dimensions noera suficient crear un PMU sinó que s’havia de modificar el Pla Ge-neral Metropolità (PGM). Finalment els edificis es construiran a unsolar pròxim al recinte del Fòrum i a la plaça de la Guineu s’hi farandos equipaments, un de privat i un de públic.

L’Ajuntament hauria d’utilitzar les eines urbanístiques que té al seuabast per tal de construir una ciutat a mida dels barcelonins, que sónel seu principal motor de creixement, i no tenir tant en compte els in-teressos econòmics de certes entitats privades.

4�

Ciutadans

Safata d’entradaEDITORIAL

líniasantandreu grup comunicació21Dipòsit legal: B.17672-2010

Redacció: 93 519 44 [email protected]: 686 434 [email protected]ó: 93 519 43 [email protected]

liniasantandreu.cat

Línia Sant Andreu agraeix les cartes dels lectors però no es responsabilitza dels seus continguts. És imprescindible queels escrits estiguin signats amb nom i cog noms, número de DNI i telèfon de contacte. Línia Sant Andreu es reserva eldret de retallar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519 43 98 i per correu electrònic a l'adreç[email protected]

Cartes dels lectors

Premi Diputació de Barcelona

Tasis-Torrent de Comunicació Local 2010

Editor: David Centol i Lozano. Directors d'edició: Jordi Sugrañes(Línia Barcelona), José Antonio Pilar (Línia Vallès), Daniel Gutiér-rez (Línia Badalona), Ivana Padierna (Línia Maresme i webs deproximitat), Pere Giménez (webs temàtics). Caps de redacció:

Elisabeth Alfaro, Cris tian Gó mez, Sara Arroyo. Redacció: NormaCano, David González, Montse López, Daniel Sainz, Jordi Alcover.

Cap de producció i qualitat: Marga Moreno. Dissenyadors gràfics: Aida Fonseca, Albert Baldó. Fotografia: Eduardo Benito. Cap de Vendes: Marcelo Villanueva. Xarxa comercial: Adolf Garcia,Esther Rodríguez, Àlex Subirats, Ricard Garcia, Jaume Magrià, Manel Riera, Manuel Sánchez-Villa -nueva, Joan Carles Cuenca. Màrqueting: Eva Serra. Distribució: Ramon Vila (coordinador), Albert Carbonell, Oriol Freixa, Yacouba Diakité, Adrià López. Facturació: Teresa Anguela. Auxiliar: Maria Reyes.

OpinióMarç


Juan Rodríguez, 29 anysMúsic

Seguim amb una política de pro-hibir en lloc d’ensenyar. Em sem-bla que retallar és la mesura me-nys necessària. Si es retalla esperd el valor de coses que hancostat molt d’aconseguir.

Oriol Enzina, 38 anysEmpresari

Si tenim diners, està bé invertiren cultura si no, no. Tanmateix jopago per tots els productes cul-turals que consumeixo (teatre, ci-nema...). Ha d’haver-hi cultura,encara que s’hagi de pagar.

Virginia Miguez, 20 anysEstudiant

Precissament no retallaria encultura, no em sembla el llocmés prescindible. Es deixaran defer coses i això no afavorirà nin-gú. En temps de crisi sempre litoca pagar al mateix.

Marta Vila, 15 anysEstudiant

Els joves necessitem cultura perevolucionar i continuar formant-nos i no pot ser que sempre lesretallades repercuteixin en elmateix. No em sembla bé que lacultura s’aturi.

Elena Garcia, 15 anysEstudiant

Em sembla fatal la retallada. Su-poso que afectarà a les entitats ials equipaments públics més quea ningú. No em sembla just, emsembla que la meva formació esressentirà amb la mesura.

S’ha de retallar el pressupost en cultura?

ARRAN EL VÍDEO DE FALANGE ESPAÑOLA

Davant el vídeo de Falange Es-pañola penjat a la xarxa, i que hasortit publicat al diari Avui, femles següents apreciacions:

1. Barcelona Decideix rebutjaqualsevol mena de violència oconducta agressiva, física o ver-bal, i insisteix que el seu objectiués organitzar una consulta ambtota tranquil·litat i sense inci-dents, on hi càpiga el dret a de-cidir en plena democràcia, enun entorn de pau social i ambseny col·lectiu.

2. Barcelona Decideix encorat-ja tots aquells que siguin contra-ris a la independència deCatalunya que ho expressinvotant NO, una de les opcionsprevistes en la consulta.

Recordem que les paperetesque continguin insults o textosdiferents a l’estipulat seran con-siderats vots nuls.

3. Barcelona Decideix posaràen coneixement de la policia deCatalunya el vídeo en qüestió,perquè esbrini fins on calgui laprocedència del mateix, i perquèdecideixi si es posa en mans de lajustícia a fi i efecte que es deter-mini si és constitutiu de falta odelicte.

També defensarà al màxim eldret a la imatge de les persones

que apareixen involuntàriamenten l'enregistrament, i molt espe-cialment la dels voluntaris deBarcelona Decideix que han estatvíctimes d'aquest abús.

4. Barcelona Decideix refermael principi que només poden vo-tar les persones empadronades ala ciutat de Barcelona.

No s’acceptarà cap vot amb unDNI o document identificatori onno hi consti la residència aBarcelona.

Animem a qualsevol personaque comprovi quan vulgui aque-st extrem anant a votar a qual-sevol de les meses de votacióque estan previstes fins al dia 10d'abril.

5. Barcelona Decideix anima avotar (NO, SÍ o en BLANC). Vo-tar és la millor manera, con-trastada per la història, a l’horade dirimir qualsevol diferènciaentre els ciutadans d'una societat.

Votar és la millor manera de

UN SENYAL NO VISIBLE

Adjunto una fotografia per si la podeu publicar al vostre periòdic(es troba a la pàgina 6). Es tracta d’un senyal de trànsit que estàubicada al carrer Coroleu, però venint del carrer Monges no ésvisible. Considero que el districte i l’Ajuntament l’haurien de fermés visible.

David RoyoSant Andreu

respondre a brots de violència ointransigència. Reclamem no ferel joc ni tolerar accions que pre-tenen allunyar-se de la democrà-cia i dels drets fonamentals, i queens volen portar a la discòrdia so-cial.

Barcelona DecideixBarcelona

LLETRA MOLT PETITA

Donat que el coliri és un medi-cament líquid que s’ha d’utilit-zar en aquelles persones quepateixen d’algun problema vi-sual, resulta contradictori ado-nar-se que el tamany de leslletres del prospecte amb les ins-truccions d’ús que acompanya al’anomenat medicament ésmínim.

Roberto JusmetBarcelona

a pàgina 3 està dedicada al mal estat de conservació en què estroben els Jardins Casa Bloc. Veritablement no són deficiències

desastroses, però sí mostren una manca de manteniment. Els veïnsasseguren que reclamen aquest manteniment des de fa tres anys, ique les actuacions que s’hi han fet són mínimes. Per sort, el distric-te de Sant Andreu té una gran quantitat de parcs, molts d’ells de granimportància per a tota la ciutat. Aquesta sort, però, comporta tam-bé una obligació: un bon manteniment. Són uns espais amb un granpas de visitants. Aquest trànsit de persones el desgasta, per una ban-da, i fa susceptible que qualsevol forat al sòl, banc trencat o petit des-nivell acabi en un accident. I cal recordar que la gent no va al parcfixant-se en tots els detalls. Al contrari, el veí que va al parc vol latranquil·litat de l’espai i no haver-se de preocupar per res.

Tenir parcs comporta un bon manteniment

L

Els veïns aconsegueixenaturar un abús urbanístic

E

5�Per a publicitat - 686 434 161 - [email protected] líniasantandreu.catMarç

201131

La lupa

Jordi SugrañesDirector Línia Sant Andreu

6� Opinió

Semàfors

El mirador

L’agulló La Foto Cruïlla carrer Coroleu amb Monges (Sant Andreu) Foto: David Royo

Març


SENSE EMBRUTAR-SE LES MANSDurant aquesta setmana hi ha un super-mercat molt conegut que ofereix, entreles seves ofertes, un “Hervidor de agua”.Els anuncis de televisió l’anuncien comuna oferta única. L’aparell, molt sem-blant a un termo normal i corrent,serveix precisament pel que anuncia, ferbullir l’aigua. És, doncs, necessari com-prar aquest aparell? D’un temps ençà,tinc la sensació que s’ha esterilitzant idesinfectant tot el tema de la cuina. M’ex-plico.

Fa un temps, tothom qui havia de cui-nar un sofregit, agafava un tomaquet,una ceba, pebrot, sal i pebre. Els picava iels fregia durant uns minuts. Ara, en can-vi, qui l’ha de cuinar va al supermercat,compra un sofregit envasat que anunciauna coneguda actriu espanyola i l’aboca di-rectament a la paella. L’anunci del produc-te mostra a una verdulera recomenant auna clienta aquest producte. On s’ha vistaixò? Una botiguera recomenant a unaclienta que no compri els seus productes.

La meva teoria és que, cada vegada més,la gent no vol embrutar-se a la cuina i “per-dre” el poc temps que es tarda en cuinarun sofregit, en aquest cas. Més exemplesde la meva teoria. Un altre supermercatven un pot amb “Salsa de tomate para un-tar el pan”. No seria més senzill, i sobre-tot sa, comprar un bon tomaquet (peròdels bons, bons) i una ampolla d’oli, i ferles llesques de pa amb tomaquet que etvinguin de gust?

Un altre exemple. A més de les càpsu-les de café per a màquina express, ara tam-bé es ven una càpsula de cafè per instal·lara la cafetera convencional, aquella que s’hade posar al foc. Estem d’acord en que, a ve-gades, cau café al terra quan omples la ca-fetera, però cal llavors encapsular el café?

Potser soc un exagerat. Digueu-me an-ticuat, però, sincerament, prefereixo fer lescoses com es feien fa temps, abans que gas-tar-me diners en productes de dubtosa uti-litat.

�Un bazuca amb llaunes de cervesa com a projectils.La Guàrdia Urbana va detenir la setmana passada un grup de

joves que tenien una mena de bazuca construït amb PVC amb el qualdisparaven llaunes de cervesa contra l’edifici d’oficines ubicat al nú-mero 111 del passeig de Gràcia. Amb l’impacte dels primers projec-tils, els vigilants de l’edifici van avisar a la policia i aquesta va inves-tigar els fets fins que va descobrir que els misils de cervesa sortien delcinquè pis de la residència d’estudiants Nikbor, a tocar dels jardinetsde Gràcia. L’improvisat bazuca, que tenia uns 110 centímetres de llar-gada, tenia un aerosol a la part posterior que aconseguia que els pro-jectils arribessin a una distància pròxima als 50 metres.

�Una enemistat que comporta la desaparició d’unallengua. L’Ayapanenco, una de les 364 variacions dialectals

que existeixen a Mèxic, està condemat a desaparèxer, ja que els dosúnics parlants d’aquesta llengua que queden a Mèxic, dos ancians de75 i 69 anys, es van enemistar fa anys i des d’aleshores ja no es co-muniquen entre ells. L’Ayapanenco és una llengua indígena que téels seus orígens a l’estat de Tabasco i que a mitjans del segle XX comp-tava amb prop de 10.000 parlants. La construcció d’una carretera ala zona on vivien la majoria dels seus parlants va fer que aquests emi-gressin a altres parts del país i la llengua es va anar extingint paulati-nament.

�Un britànic paga 1.040 euros pel primer quilo de ci-reres de Lleida. Són cireres de la classes Cherrie Glamour

i s'han recol·lectat a Almacelles per part de l'empresa Edoa.

La Barcelona turística: un patrimoni de totsEn moltes ocasions, quan passejo perBarcelona, m’adono del gran potencialde la ciutat i també dels seus pros i contres.Carrers plens de gent, abundant trànsit ro-dat, comerços de tota mena amb ofertesmés que variades; voreres plenes de mo-tos que sovint impedeixen la lliure circu-lació dels vianants. I podria citar tot un se-guit inacabable de coses bones i d’altres notan bones, o directament dolentes que ob-servo en la vida quotidiana de la ciutat.

Tenim una urbs molt visitada, famosaarreu del globus per posseir edificis i mo-numents emblemàtics, importants museusi bon lleure, a banda d’una gastronomiade primera línia. A Barcelona es pot gau-dir d’espectacles de tota mena. Tenim unpotencial molt bo, molt aprofitable, queben mirat es gestiona més que malament.

També tenim qui menysprea el turisme,que és una de les entrades de divises mésimportant que té Barcelona. Però semblaser que això del turisme no agrada tothom,malgrat que Barcelona ha passat d’1,5milions de turistes l’any 1991 a gairebé 8milions el 2010. És un sector importantís-sim, i un dels pilars de la nostra sosteni-bilitat econòmica. Estic d’acord en que pot-ser caldria regular amb solucions puntu-

als la saturació en alguns carrers de Ciu-tat Vella i altres barris, perquè els veïns notinguin els motius de queixa que avui ex-posen constantment, però això és quelcomque s’ha de voler fer, i no pas mirar cap aun altre costat. Per això, si els veïns estansatisfets, segurament el seu tracte cap alsvisitants serà molt millor. I tot compta.

Aquesta meravellosa ciutat que ensacull necessita un turisme que tendeixi capa la sostenibilitat, econòmica i mediam-biental i que alhora, tal com dic, no satu-ri certs indrets de la ciutat. Potser seria in-teressant fer una aposta pel turisme dequalitat, que no vol dir només d’èlit, sinóel turisme cívic i respectuós.

Fins a dia d’avui els nostres responsa-bles municipals no han estat capaços de ferque els ciutadans percebin els beneficis quecrea el turisme. Perquè no l’han sabut ca-nalitzar ni gestionar òptimament. Aquestés el primer repte de Barcelona pel que faa aquesta activitat tan important, quepromou iniciatives privades de tot tipus,i que caldria que tots els barcelonins i bar-celonines coneguessin de primera mà, i enprenguessin consciència solidària. Ja dicque, abans que res, cal fer un bon dissenydel que ha de ser el turisme, i de com hem

de conviure amb aquestes altres personesque comparteixen el nostre espai.

Una de les principals mesures hauria deser la millora de la seguretat, tant per alsturistes com per als barcelonins, perquèl’augment de la seguretat representa el su-pravalor de la imatge de Barcelona almón, i fer promoció turística amb més ga-ranties. Barcelona ha d’aconseguir netejarla imatge dels pispes a la Rambla, de car-teristes al metro i als autobusos, i d’altramena d’elements que deambulen pels car-rers i actuen sense traves, i que generenaquesta inseguretat, de nit i de dia, avuidissortadament coneguda al continent i ala resta del planeta, cosa que embruta labona fama que mereix la ciutat.

En definitiva, cal incentivar el turismede manera important, i alhora respectar elsveïns que són els que han d’ensenyar lacara amable de la ciutat. Cal que els nos-tres visitants arribin expectants i il·lusio-nats, i marxin satisfets i amb ganes de tor-nar aviat, per haver estat en una gran ciu-tat capital d’un gran país, neta, agradable,còmoda, operativa, sostenible i diligentamb la seva presència. I sobretot cal esbor-rar de les ments dels nostres hostes la malasensació que aquí roben a tothom.

Santi Capellera, periodista

La Fabra i Coats es va omplir de visitantsen la jornada de portes obertes de fadues setmanes. S’inaugurava l’espai per ales entitats, el primer equipament que s’es-trena de tota una sèrie que s’aniran cons-truïnt durant els propers anys.

Inauguració Espai per a EntitatsEl primer equipament que arriba

Reforma de la plaça de la GuineuEls veïns aconsegueixen els equipaments

Falta de manteniment als Jardins Casa BlocEs necessita una neteja de cara immediata

La justícia ha acabat donant la raó als ve-ïns i traient-se la a l’Ajuntament, aturantel projecte de construir més habitatges enaquesta part del barri. En el seu lloc, s’ai-xecaran dos nous equipaments que elveïnat reclamava des de feia temps.

Un breu passeig pels Jardins Casa Blocdeixa al visitant la sensació que fa anys queels tècnics i polítics del districte fa tempsque no s’hi passen. Està net, és cert, peròhi ha deficiències arreu i els que les patei-xen són els veïns.

La Diputació premia ‘Línia Sant Andreu’ com la millor iniciativa de premsa local

Centol, qui va agrair als mem-bres del jurat la seva decisió i vaconsiderar que “és un premi a laconstància, a la creativitat i a l’es-forç". El president de la Diputa-ció de Barcelona, Antoni Fogué,va destacar la importància de laindústria de la comunicació locali va augurar que aquesta serà ca-paç de sortir “enfortida” de l'ac-tual conjuntura econòmica “per-què la informació de proximitatés un valor en alça".

Grup Comunicació21 ja dispo-sa de la major xarxa de periòdicsde proximitat de Catalunya, ambmés de 400.000 exemplars acu-mulats mensualment, auditatsper OJD-PGD. Totes les capçale-res tenen una versió digital i es-tan connectades en xarxa perincentivar la interrelació delslectors. El grup també disposad'una divisió de publicacions te-màtiques sectorials i culturals ondestaquen els portals Comunica-ció21.cat i Cultura21.cat, aixícom la revista cultural de paga-ment Benzina.

Fotos: Eduardo Benito

L’editor del grup, David Centol, en el moment de recollir el premi

RedaccióSant Andreu

La 30a edició dels Premis deComunicació Local de la Diputa-ció de Barcelona ha guardonat elGrup Comunicació21 amb el Ta-sis-Torrent a la millor iniciativaen l'àmbit de la premsa local i co-marcal per la seva xarxa de pe-riòdics gratuïts de proximitat,entre els que es troba el periòdicmensual Línia Sant Andreu iles altres nou capçaleres distri-buïdes pels districtes de la ciutatde Barcelona. Es tracta d'un pro-jecte singular atès que és la pri-mera vegada que s'aconsegueixdotar de premsa de proximitattots els barris de la capital. Amés, el grup també edita lescapçaleres Línia Vallès, LíniaBadalona i Línia Maresme.

La cerimònia dels Premis deComunicació Local va reunir,divendres passat a la nit, més de300 persones al Parc Audiovisualde Terrassa. El guardó va ser re-collit per l'editor del grup, David

El premi Tasis-Torrent es va entregar divendres al Parc Audiovisual de Terrassa > Reconeix la innovació del Grup Comunicació21 amb la seva xarxa de periòdics de proximitat

Ciutat líniasantandreu.catMarç

201131 7�

líniasantandreu.cat

8�

Sant Andreu Març

201131

Obre el primer equipamentdel recinte de la Fabra i Coats

Fotos: Valentí Viñas

El centre històric estrena nova imatgeSant Andreu ha recuperat i dignificat les seves places més emblemàtiques.

Una festa familiar va servir per posar el punt i final a les reformes de lesplaces Orfila i Comerç (a la imatge) i els carrers del seu entorn. Les obres,

que han durat prop de vuit mesos, han tingut un cost d’1,6 milions d’euros.

Comença la segona fase de latransformació de les CasernesJ. S. > Les obres de la segonafase a les antigues Casernes deSant Andreu ja s’han iniciat. Lesobres, que transformarà l’anticrecinte en un modern complexsanitari, s’han reiniciat fa pocsdies, amb aquesta segona part detreballs. Des de l’Associació deVeïns Sant Andreu Nord Tra-muntana es feliciten pel retorn deles màquines a les Casernes, peròlamenten que encara cap admi-nistració s’hagi posat en contac-te amb ells per informar-los.

A finals de gener, l’entitat vademanar informació transparentsobre l’adjudicació d’aquests tre-balls. Ho va reclamar tant a l’A-juntament com a la Generalitat.Cap de les dues administracionsha satisfet aquesta demanda.“Pateixen el virus del silenci ad-ministratiu”, lamenta el secreta-ri de l’entitat, Carlos Gascón. Lasegona fase de l’obra ha estat ad-judicada finalment a Sacyr, SAU,amb un pressupost superior als7,5 milions d’euros.

Les antigues Casernes es convertiran en un centre sanitari de primer ordre

Jordi SugrañesSant Andreu

Amb una festa popular i una jor-nada de portes obertes es va in-augurar el primer equipamentque obrirà les seves portes a l’an-tiga fàbrica de la Fabra i Coats. Estracta de l’Espai per a Entitats,l’edifici més proper al carrer SantAdrià, que ja ha enllestit lesobres, malgrat que encara quedahabilitar els espais. El nou edifi-ci donarà allotjament a cinc en-titats: l’Associació d’Amics de laFabra i Coats, la Federació Cata-lana d’Escacs, ASEM Catalunya,la Fundació Àmbit i Voluntaris2000. Amb un espai superiorals 800 m2, el disseny de l’edifi-ci ha estat encarregat a l’arquitec-ta Glòria Duran.

El dissabte 19, durant tot eldia, els veïns van poder passejar-se per les noves instal·lacions, amés de gaudir de diversos espec-tacles a l’aire lliure, com unaperformance del Museu d’Histò-ria i un concert dels Tallers deMúsics. Els visitants van poderconsultar en uns plafons informa-tius el conjunt de la reforma ques’està duent a terme a l’antic re-cinte de la Fabra i Coats.

ILLA D’EQUIPAMENTSLa Fabra i Coats es convertirà enels propers anys en una gran illad’equipaments de tot tipus, ambuna escola, un institut, habitatgesprotegits... La reforma, que va te-nir el tret de sortida l’any 2005amb la compra dels terrenys permés de 50 milions d’euros, trans-formarà l’espai, això sí mantenintl’esperit industrial del recinte i elselements històrics destacats, comla seva característica xemeneia.

Foto: Arxiu

Diferents moments de la jornada de portes obertes a la Fabra i Coats

Un dia de portes obertes celebra el final de les obres a l’Espai per a Entitats > Acollirà a cinc associacions

La reforma que ha integrat elsmurs aïllats i oblidats a l’entornRedacció > D’uns anys ençà,l’Ajuntament ha engegat en unprojecte de “sutura urbana” pertal d’integrar a la fesomia de laciutat els murs oblidats. És el quees coneix com a parets mitgeres,aquelles que divideixen edificis iqueden exposades a la visió delsvianants, però no tenen cap menade protagonisme urbà. Una d’e-lles es troba al carrer ConcepcióArenal, 59. La seva reforma l’in-tegra més a l’entorn i, a més, ambl’obertura a l’edifici d’unes tren-ta finestres, els veïns han gua nyatllum i vistes al carrer.

9�

Sagrera · Navas · El Congrés i els Indianslíniasantandreu.cat Març

201131

Els veïns recuperen la plaçade la Guineu als tribunals

Foto: J. Sugrañes

Sant Andreu homenatja cincdones dedicant-lis cinc jardinsSagrera > Amb motiu del DiaInternacional de la Dona, el dis-tricte va inaugurar cinc jardinsque portaran el nom de cinc do-nes que han destacat per la sevalluita en defensa dels drets delsexe femení o que han col·labo-rat a normalitzar la inclusió de ladona en tots els àmbits de la so-cietat.

Pepa Colomer, la primeradona catalana en obtenir el títold’aviadora, té el seu jardí al ba-rri de la Sagrera, a l’interior d’i-lla del carrer Hondures amb Jo-sep Estivill. El jardí ubicat al ca-rrer Hondures, 51 (Sagrera), ret

homenatge a Mercè Rovira, veï-na de Sant Andreu implicada enla inserció social de les dones.L’escriptora i feminista, VirginiaWoolf, té el seu jardí a la cruïllaentre el carrer Garcilaso i la Me-ridiana, mentre que al barri deNavas, al triangle que formen elcar rer Espronceda, Josep Estivilli la Meridiana, s’ubiquen els jar-dins Maria Soteres, que recordenla primera advocada col·legiadaque va haver-hi a Espanya. Perúltim, a l’avinguda Meridiana,313 s’ha habilitat el jardí d’ÀngelsLópez de Ayala, un referent delmoviment feminista a Catalunya.

C. GómezNavas

Darrera d’un mur de formigóon es llegeix “especuladors foradel barri” fa més de dos anys ques’hi amaga una part de la plaçade la Guineu. Segons el Pla deMillora Urbana (PMU) aprovatl’any 2007 per l’Ajuntament, enaquest solar, propietat de Cata-lunya Caixa, s’hi havien de cons-truir tres blocs d’habitatges degran altura. Els veïns, que sem-pre es van oposar a aquesta edi-ficació ja que pretenien unificartot l’espai com una gran plaça,van portar els plans de l’Ajunta-ment a la justícia i ara el Tribu-nal Superior de Justícia de Cata-lunya els hi ha donat la raó i haanul·lat el PMU municipal jaque considera que per dur a ter-

me una transformació de les di-mensions que es preveia per a laplaça de la Guineu cal canviar elPla General Metropolità (PGM).D’aquesta manera els habitatgesprevistos en aquest emplaça-ment es traslladaran a un solardel districte de Sant Martí. A can-vi a la plaça de la Guineu s’hi

construiran dos equpaments, unde privat i un altre de públic queencara no s’ha concretat.

Per altra banda, els veïns tam-bé demanen que s’enderroqui elmur de formigó que divideix laplaça ja que aquest elimina la viad’accés amb l’avinguda Meridia-na i crea problemes de mobilitat.

Sagrera > El pol d’atracció eco-nòmica que suposa l’arribada del’AVE a la Sagrera ha fet queobri les portes el primer hotel ques’instal·la al barri. Es tracta del’Hotel Laumon, un establimentamb categoria de tres estrelles i28 habitacions disponibles, situatal número 10 del carrer Monlau,a 600 metres escasos d’on s’ubi-carà l’estació que acollirà l’arriba-da de l’Alta Velocitat a la Sagre-ra. Els propietaris de l’hotel esvan decidir a obrir-lo degut al po-tencial futur que ofereix la zona.

Sagrera > Quan s’arriba a larecta final de la campanya elec-toral per a les eleccions munici-pals, la Nau Ivanow inicia aquestvespre un cicle de sopars-col·lo-qui amb els cinc candidats a l’al-caldia de la ciutat de Barcelonaque compten amb representa-ció al Ple Municipal. El primer enobrir el foc serà l’actual alcaldeJordi Hereu, que a partir de lesnou del vespre detallarà el seuprograma electoral incidint en lapart del seu projecte que fa refe-rència al barri de la Sagrera, espe-cialment en temes culturals, ja que

Obre el primerhotel al voltant del’estació de l’AVE

Els veïns reclamen l’obertura d’una passatge

La construcció d’habitatges prevista es trasllada a unsolar de Sant Martí > A canvi s’hi faran 2 equipaments

Sagrera > Des de l’any 2008 elllac del parc de la Pegaso estavabuit degut a les mesures antise-quera que va imposar el Governun any abans. Aquesta situació,però, va passar a la història elpassat 13 de març quan una co-mitiva encapçalada per l’alcaldeHereu i la regidora del districte,Gemma Mumbrú, van inaugurarla rehabilitació del llac, que aradisposa d’un mur que evita les fil-tracions i un nou sistema detractament de l’aigua que garan-teix la seva impermeabilitat.

Foto: J. Sugrañes

Jardins d’Angeles López de Ayala

La Nau Ivanow convida a soparels cinc alcaldables de Barcelona

el pes que tenen les fàbriques decreació (com la Nau Ivanow) alsprogrames dels candidats seràun dels punts a debatre. El formatde l’acte, que tindrà una entradade 13 euros, consistirà en un so-par de tipus bufet i seguidamentl’alcalde farà la seva ponència da-vant dels assistents. Tot seguit s’o-brirà un torn de preguntes.

El següent candidat en assis-tir serà Xavier Trias (7 d’abril), iposteriorment ho faran Albertofernández Díaz (13 d’abril), Jor-di Portabella (28 d’abril) i RicardGomà (6 de maig).

El llac del parcde la Pegasotorna a estar ple

10� Per a publicitat - 686 434 161 - [email protected]ç



201131

Març


12�

Bon Pastor · Baró de Viver

Bon Pastor > La residència degent gran del Bon Pastor fa qua-tre mesos que s’hauria d’haverinau gurat, i malgrat que l’edificiestà completament acabat i fins itot disposa de tot el seu mobilia-ri, a dia d’avui encara no hi viuningú.L’excusa oficial que esgrimeix laGeneralitat és que l’edifici encarano disposa d’un subministramenttan bàsic com és la llum i dirigeixles culpes cap a la companyiaEndesa, a la qual acusa de no ha-

49 projectes a exposicióDiumenge es va inaugurar als jardinets del carrer Sant

Adrià una exposició que repassa els 49 projectes, 37obres i 12 de caràcter social, que contempla la Llei de

Barris de Bon Pastor-Baró de Viver 2010-2013.

Foto: C.Gómez

Aspecte actual de la rambla Ciutat d’Asunción

La Llei de Barris comença afer-se visible a Baró de Viver

La Llei de Barris acaba de culmi-nar els seus dos primers projec-tes a Baró de Viver; la reforma dela plaça central del barri i de larambla Ciutat d’Asunción. Totesdues millores van ser estrenadesaquest diumenge per l’alcaldeJordi Hereu, en l’últim dia en quèla llei electoral permetia realitzaractes d’aquest tipus.

El carrer Ciutat d’Asunción,entre el passeig de Santa Colomai el carrer Tucuman, es va refor-mar degut a l’impacte de les obresferroviàries de l’Alta Velocitat i hapassat de ser una via de pas ambun marcat caràcter industrial auna rambla que aporta més espaiverd al barri i el comunica direc-tament amb Sant Andreu, tren-

Aquest diumenge es van inaugurar les reformes de larambla Ciutat d’Asunción i la plaça del Baró de Viver

Cristian GómezBaró de Viver

cant així amb la barrera urbanaque suposen les vies de tren.

Per altra banda, la plaça cen-tral de Baró de Viver, situada al’interior d’illa que delimiten elscar rers Caracas, Campins, Ciutatd’Asunción i el passeig de Santa

Coloma, ha patit una transforma-ció total; s’ha pavimentat total-ment i s’han millorat els seus ac-cessos. Ara també disposa denous espais verds i s’hi hainstal·lat una nova xarxa d’il·lumi-nació.

ver connectat el cablejat de l’edi-fici amb la xarxa elèctrica de la ciu-tat.

Els veïns del Bon Pastor porta-ven prop de 20 anys reclamantuna residència d’avis al barri, i arano entenen que quan finalmentaquesta és una realitat, encara nola puguin utilitzar. La residènciaté capacitat per a 92 persones i elcentre de dia adjunt per a 28. Finsal moment hi ha 50 personesapuntades al centre de dia i 40sol·licituds de places residencials.

La residència està acabada, peròels subministraments no arriben

Residència de gent gran del Bon Pastor

Foto: AVV Bon Pastor

13�

Club de lectura amb ‘El banquer anarquista’L’obra de Fernando Pessoa, El banquer anarquista, serà la protagonista de la properasessió del club de lectura del centre civic de Trinitat Vella que es realitzarà el 6 d’abrila partir de les set de la tarda. Es tracta d’un llibre on el banquer protagonista, durant

una llarga sobretaula, pretén fer casar la ideologia anarquista amb el capitalisme.

Foto: Ajuntament

Centre cultural Frederica Montseny

El centre cultural FredericaMontseny ja és una realitat

El passat 27 de febrer es va inau-gurar un nou espai cultural albar ri de Trinitat Vella. Es tractadel centre Frederica Montseny,un equipament ubicat a la Casadel Guarda del Parc de les Ai-gües, un edifici que s’ha rehabi-litat per tal de convertir-se en elpunt d’informació del Museud’Història de Barcelona dedicata explicar l’abastament d’aigüesde la ciutat, des de l’època roma-na fins a l’actualitat.

Per la seva ubicació geogràfi-ca i per l’orografia del seu terreny,la Trinitat Vella ha estat històri-cament la porta d’entrada del’aigua a Barcelona. Pel barripassaven el Rec Comtal, unamena de sèquia construïda da-

Es va inaugurar a finals de febrer > Serà un centred’interpretació del subministrament d’aigua a la ciutat

Cristian GómezTrinitat Vella

munt d’una via d’aigua de l’èpo-ca romana, i una altra conduccióque portava aigua a la ciutat desde la població veïna de Montca-da i Reixac. Totes dues confluïen

a l’actual Parc de les Aigües, queper aquest motiu s’ha convertit enl’espai de referència per conèixerla història del subministramentd’aigua a la capital catalana.

La passarel·la dela Meridiana jaés històriaRedacció > La transformació del’avinguda Meridiana continua apas ferm, tant en la construcciódel carril Bus-VAO que transcor -re pel mig de la via, com en la pa-cificació del seu trànsit a l’entra-da de Barcelona.

Quant al carril Bus-VAO, lacontrucció d’aquest provocaràl’eliminació provisional d’un ca-rril de trànsit a la banda muntan-ya de la Meridiana. Aquesta me-sura es perllongarà fins a la pro-pera tardor. Pel que fa a la mo-bilitat de la zona, fa poques set-manes es va desmuntar la passa-rel·la metàl·lica que comunicavaels veïnats de la Trinitat Nova ila Trinitat Vella. Aquesta mesu-ra no estava prevista fins que s’a-cabés el carril VAO, però el seumal estat ha estat el motiu d’a-quest avançament. Una sèrie desemàfors i passos de vianantsque ja estan instal·lats, però en-cara no estan operatius, substi-tuiran la passarel·la i ajudaran apacificar el trànsit, tant de vehi-cles com de transeünts, a la zona.

Redacció > La croada que elsveïns de Trinitat Vella van iniciarfa uns mesos per aconseguir era-dicar el tràfic de drogues del bar -ri continua d’actualitat. El passat20 de març, aprofitant la inaugu-ració al parc de la Ciutadella delmonument que Barcelona ha de-dicat al col·lectiu gais, prop de 50veïns de la Trinitat van irrompreen l’acte amb proclames com “Novolem drogues a Trinitat Vella”.Tot això va succeir mentre l’alcal-de Jordi Hereu estava realitzant elseu discurs, i els testimonis asse-guren que es van viure uns mo-ments de certa tensió fins que He-reu els va prometre que en breu vi-sitaria el barri per poder atendreles seves demandes.

Per altra banda, la Federaciód’Associacions de Veïns de Bar-celona (FAVB) ha assegurat re-centment que una de les mesuresestrella per eradicar les droguesdel barri, la instal·lació de càme-res de vigilància “envaeix el dreta la privacitat i no redueix la co-missió del delicte”.

Les queixes delveïns arribenfins la Ciutadella


Trinitat VellaMarç

2011


201131

Línia Sant Andreu 13

Documents

Transcript of Línia Sant Andreu 13