Preus de referència d'enginyeria civil, de seguretat i salut, assaigs … de... · 2012-07-18 ·...

amb

el s

upor

t de:

Preus de referència d’enginyeria civil,de seguretat i salut, assaigs de control de qualitat i despesesindirectes

20092009200920092009200920092009

CO

NS

ELL

DE

CO

L·LE

GIS

D’A

PAR

ALL

EFO

RS

I A

RQ

UIT

EC

TES

TÈ

CN

ICS

DE

CAT

ALU

NYA

��

��

�� !��"��#��$%%&��"��#

��'��(�� )��!��"��'��*#

+��)��,��*��"��- ��"��

��."#�/0-��'��.��#

��-�� 1��!��)��-!��$*��)!�"��/*#

��.�� !��!'��)!�"��2*#��."��3�.��!��3��!��4��5��6��"��7��87��9��#

�� !��:��;6��#

��!'��1)*��)4�*�4��)5*�5��)6*�6��"��!��1��-��

��

��

�� !

"��

��#�� !

Carlos Ferrater, Lucía Ferrater y Xavier Martí obtienenel Premio de Arquitectura Aluminier-Technal 08Este edificio, que se erige como el nuevo icono de la Plaza Lesseps de Barcelona, está

resuelto de manera orgánica al dividirlo en dos partes, separadas por un espacio libre entre

los bloques. La singularidad de la fachada queda definida por el juego de persianas de

aluminio de las terrazas, permitiendo la integración entre el interior y el exterior.

La carpintería de cerramiento está resuelta con Volet, una de las series de protección solar

de Technal que ofrece mayor versatilidad. A la vez que permite graduar la entrada de la luz natural y crear los espacios de libre visión

y de sombra, Volet ofrece una estética de vanguardia ya que dispone de múltiples diseño de lama. La obra consiguió el Premio

Aluminier-Technal en su edición 2008 dentro de la categoría “obra residencial”.

Obra: Edificio de viviendas en Plaza Lesseps (Barcelona). Arquitectos: Carlos Ferrater, Lucía Ferrater y Xavier Martí Galí. Industrial: Talleres Valeriano Montón S.L. (Red Aluminier-Technal). Promotora: Metro 3. Carpintería de aluminio Technal: ventanas practicables Saphir Fx, correderas GX y protección solar Volet. TECHNAL® es una marca de Hydro Building Systems. T. 902 22 23 23 [email protected] - www.technal.es

Cre

ativ

idad

: B

&S

F

oto

s: A

lejo

Bag

ué (e

xter

ior)

/

Ser

gio

Pad

ura

(inte

rio

r)

Pasión por la arquitectura

��

��

��

��

��

�� !�

�� "��"��#��$��%�

��

��

��!��&��'(()��*��)+,-,.-+,/0-10.-)�!��$��2�34��56��7��5�&��-/.'+1-'((,

��&��!�� $��8�� 9��&�� !��:��8��

;��6��

5

ÍNDEX GENERAL

INTRODUCCIÓ Presentació 7

Contingut 9

Criteris i condicions 11

Annex 1. Confecció del pressupost 13

Annex 2. Coeficients de preus en funció del volum d’obra 18

Annex 3. Estudi de gestió de residus i pla de gestió de residus 19

Annex 4. Estudi de seguretat i salut i pla de seguretat i salut 20

Annex 5. Revisió de preus 22

Annex 6. Quadre per al càlcul del preu de la mà d’obra 26

Annex 7. Dades mediambientals 28

Annex 8. Suport informàtic 29

PREUS DE REFERÈNCIA Elements simples i elements compostos 31

Partides d’obra d’enginyeria civil 91

Conjunts de partides d’obra d’enginyeria civil 375

Partides d’obra de seguretat i salut 385

Partides d’obra de despeses indirectes 435

Assaigs de control de qualitat 447

ANNEXOS Pressupostos tipus 477

Relació de materials i de maquinària amb fabricants i distribuïdors col·laboradors 485

Directori d’empreses col·laboradores i anunciants 495

Directori de laboratoris per al control de qualitat i els seus àmbits d’acreditació a Catalunya 503

7

PRESENTACIÓ

Aquests Preus de referència d’enginyeria civil, seguretat i salut, despeses indirectes i assaigs de control de qualitat, recullen una selecció d’elements extrets del banc BEDEC i es complementen amb la resta de volums de la mateixa col·lecció: Preus de referència d’edificació, Preus de referència d’urbanització i Preus de referència de rehabilitació i restauració.

El banc BEDEC es troba disponible al BEDEC 2009 i es pot consultar a la metaBase (www.itec.cat) on periòdicament es realitzen actualitzacions dels preus (vegeu l’annex Suport informàtic).

Els preus de referència d’enginyeria civil contenen partides d’obra amb descripció, unitat i criteri d’amidament i els preus de cost directe, cost d’execució material i cost d’execució per a contracte per a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, obtinguts d’acord amb els criteris que s’exposen en l’annex Confecció del pressupost d’aquesta introducció.

De cada família es mostra la justificació de preus de la primera partida d’obra, com també les dades mediambientals de residus d’obra i d’embalatge, cost energètic i d’emissió de CO2 a l’atmosfera. Els criteris emprats per al càlcul de dades mediambientals es troben a l’annex Dades mediambientals. La justificació de preus i les dades mediambientals de la resta d’elements del llibre es poden consultar directament al banc BEDEC de la metaBase.

Les partides d’obra i esmenes que s’han incorporat en aquesta 26ª edició han estat:

� Rebliment i piconatge d’elements localitzats (G228). � Proteccions de talussos amb malla metàl·lica (Geobrugg G3L2) i amb barreres dinàmiques (G3L3). � Ampliacions de sostres amb lloses alveolars (G4LV). � Substitució de membranes que no es fabriquen (G7119D95, G711AE85, G711EG66, G7139Z8K,

G732THB4, G732WGM4) per d’altres membranes (G7119D85, G711EF66). � Vorades rectes de peces de formigó (G965). � Revisió completa del temari relatiu a jardineria i paisatgisme: tala controlada (G21R), trituració de

soca (G21R), estructura de gabions (G3J1), reixats d’acer (G6A1), drenatge amb làmines de drenatge (GD5L), bancs metàl·lics (GQ12), papereres murals i de peu (GQ22), proteccions d’arbres (GQBA), protecció de parterres (GQBB), desbrossada de terreny (GR11), subsolament i despedregament del terreny (GR22), llaurada del terreny (GR24), fresatge del terreny (GR26), acabat del terreny (GR2B), esmena orgànica amb compost (GR34), incorporació d’adob mineral sòlid de fons (GR3A), aportació de terres i substrats per a jardineria (GR3P), subministrament i plantació d’arbres planifolis (GR41, GR42, GR43, GR44, GR45, GR61), subministrament i plantació de coníferes (GR46, GR47, GR62), subministrament i plantació de palmeres i afins (GR48, GR65), subministrament i plantació d’arbusts i plantes de petit port (GR49, GR4A, GR4C, GR4D, GR4E, GR4F, GR4G, GR4H, GR4J, GR6B), plantació d’arbusts i arbres de petit format (GR66), plantació de plantes enfiladisses (GR68), trasplantament d’arbres i arbusts dins de l’obra (GR6P), implantació de gespa per a sembra directa i per a hidrosembra (GR71, GR72), formació de rocalles (GRB3), poda (GRE6), reg manual (GRF1), aspratges (GRZ2).

Ampliacions provinents del compliment de les darreres normatives publicades (excepte EHE-08):

� Producció i gestió dels residus de construcció i demolició (RD 105/2008, de 1 de febrer de 2008): transport de material d’excavació (G2R3), càrrega i transport de material d’excavació (G2R4), transport de residus (G2R5), deposició de residus a instal·lació autoritzada (G2RA). Implica canvis en el transport de terres a obra (G241) i en la càrrega i transport de terres a obra (G242).

� Classificació dels productes front al foc (RD 110/2008, de 1 de febrer de 2008). � RC-08 instrucció per a la recepció de ciments (RD 956/2008, de 6 de juny de 2008).

Ampliacions provinents del compliment de normativa existent:

� DB HS segellat instantani de via d’aigua (G786). � RD 919/2006 reglament del gas: comptadors amb connexions amb rosca i amb connexions amb

brides (GK24).

8

El subcapítol G2R inclou les partides d’obra per a la gestió dels residus per tal de considerar el cost de les operacions de gestió dels residus generats en l’obra, segons l’RD 105/2008: Separació selectiva, càrrega i transport a la instal·lació de gestió i finalment deposició del residu en la instal·lació autoritzada. En el subcapítol G24 es tracta el cost de la càrrega i transport de les terres o runa no contaminada que es reutilitzen en la mateixa obra o en una altra obra.

L’apartat de seguretat i salut, s’ha concebut per a facilitar l’estudi tant per a obres petites com per a les obres contemplades en l’RD 1627/1997. Conté partides de seguretat i salut, partides de protecció individual (considerades de cost auxiliar) i una relació d'altres actuacions (considerades de cost indirecte) que depenen de la grandària, procediment i durada de l'obra.

La valoració dels costos de les despeses indirectes provenen d’un treball elaborat per la Comissió tècnica del banc BEDEC1. Es consideren despeses indirectes totes aquelles despeses d’execució que no siguin directament imputables a unitats d’obra concretes, sinó al conjunt o a una part de l’obra.

Els assaigs de control de qualitat, permeten valorar els costos d'acord amb els criteris del projectista i els requeriments del Decret 375/88 sobre control de qualitat. Els assaigs no disposen de justificació desglossada ja que es consideren com un subcontracte i serveixen per a poder indicar, dins el pla de control, el preu de referència respectiu.

L’annex Pressupostos tipus inclou obres totals o parcials de construcció amb descripció, gràfic i cost d’execució per a contracte (PEC) i amb la justificació de la repercussió dels seus capítols.

Els annexos Relació de materials i de maquinària amb fabricants i distribuïdors col·laboradors i Directori d’empreses col·laboradores i anunciants recullen el llistat de fabricants i distribuïdors de productes i maquinària de construcció que han facilitat documentació econòmica i tècnica a l’ITeC. S’inclou també el Directori de laboratoris d’assaigs per al control de qualitat i els seus àmbits d’acreditació a Catalunya.

Finalment, esmentar que aquesta Introducció contempla els criteris i definicions proposats per l’Associació de redactors de bases de dades de la construcció (ARBDC), d’àmbit estatal, de la qual l’ITeC n’és membre fundador.

1 Comissió formada per empreses representants de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), el Gremi de Constructors d’Obres de Catalunya, l’administració, els Col·legis professionals i l’ITeC.

9

CONTINGUT El llibre dóna informació d’elements constructius, entenent per element constructiu aquell concepte que es refereix a la part física que s’integra en una obra de construcció i/o al procediment directe utilitzat per aconseguir-la: � Element simple (1)1

Cada un dels elements de mà d’obra, materials i maquinària que intervenen en la formació d’un element compost o d’una partida d’obra. Per exemple, el quilo de ciment, l’hora de lloguer d’una màquina, l’hora de paleta, el m3 de formigó comprat en una central formigonera, etc.

� Element compost (2)1

Conjunt d’elements simples que, convertits en un material que es prepara i es consumeix a peu d’obra, és part integrant d’una partida d’obra. Per exemple, la confecció en obra d’1 m3 de morter de ciment, el quilo de ferro R46 ferrallat, etc.

� Partida d’obra (3) 1

Conjunt d’elements simples i/o compostos que configuren una unitat d’obra i que realitza un mateix grup d’especialistes. Per exemple, el m2 d’enguixat reglejat de paret, el m2 de coberta de teula ceràmica col·locada amb morter mixt, etc.

� Conjunt de partides d’obra (4) 1

Partida d’obra, formada per altres partides d’obra, que defineix una unitat d’obra més àmplia que la d’una partida i que és realitzada per un o diversos grups d’especialistes. Per exemple, el m de ràfec d’una coberta, el m2 de façana de dos fulls amb aïllament a la cambra d’aire, etc.

La informació per a cadascun dels elements constructius és: � Codi Conjunt de vuit caràcters alfanumèrics, amb el significat següent:

- 1r caràcter: Indicador del tipus d'element. Podem trobar els següents: � A: mà d'obra. � B: materials. � C: maquinària. � D: element compost. � E, F, G, H, I, J i K: partides d'obra nova d'edificació, urbanització i enginyeria civil,

seguretat i salut, despeses indirectes, assaigs de control de qualitat i rehabilitació-restauració, respectivament.

� 1, 2, 3, 4 i 7: conjunts de partides d’obra nova d'edificació, urbanització i enginyeria civil, rehabilitació-restauració i despeses indirectes, respectivament.

- 2n caràcter: Indicador de capítol.

- 3r caràcter: Indicador de subcapítol.

- 4t caràcter: Indicador de família.

- 5è,6è,7è i 8è: Diferenciadors dels elements d'una mateixa família. Quan un usuari crea elements propis, si utilitza el caràcter Z en el 5è dígit del codi no tindrà cap incompatibilitat amb cap codi del banc BEDEC, dels bancs d’Entitats ni dels bancs d’Empreses de la metaBase. Això permet a l’usuari agrupar els seus elements a la família que correspongui sense entrar en conflicte amb la resta d’elements i, a més, aprofitar el seu plec de condicions tècniques.

� Definició

Descripció estructurada de les propietats que concreten la informació de forma, material, funció i cost d’un element d’acord amb les especificacions del seu corresponent plec de condicions tècniques.

1 Anomenats per l’ARBDC com: (1) Element bàsic; (2) Element auxiliar; (3) Element unitari; (4) Element complex.

10

Nivells de classificació emprats a les definicions:

- Preu econòmic, normal, alt i superior: Nivell de classificació de materials amb característiques objectives idèntiques (propietats físiques, químiques, funcionals, etc.), però que, per consideracions subjectives (política de vendes, disseny, color de moda, propaganda, etc.), tenen un preu unitari diferent. Com que tots els preus d'un mateix material tenen les mateixes propietats objectives, el seu plec de condicions tècniques ITeC serà també igual.

- Qualitat 1, 2 i 3: Nivell de classificació de diferents materials segons les seves característiques objectives, definides al plec de condicions tècniques de l'ITeC. S'agrupen a l'índex 1 tots els materials que configuren el plec de condicions més restrictiu, que normalment, però no necessàriament, és el grup de valor econòmic més elevat, i al 3 els materials amb plec de condicions menys restrictiu que, generalment, però no sempre, coincideix amb els materials de valor econòmic més baix.

- Classe: Nivells de classificació extrets de les normatives.

� Composició

Per als elements compostos, partides d’obra i conjunts de partides d’obra, es refereix als components que formen l’element, amb el seu codi, unitat d’amidament, definició, rendiment i preu.

� Preu Cost unitari d’un element constructiu.

Les unitats d’amidament utilitzades per als preus estan d’acord amb el Sistema Internacional d’unitats adoptat per la Confederación general de pesas y medidas, vigent a la Unió Europea (RD 1317/1989, de 27 d’octubre, modificat per l’RD 1737/1997 de 20 de novembre):

a àrea kg quilogram cm2 centímetre quadrat km quilòmetre cm3 centímetre cúbic l litre d dia m metre dm3 decímetre cúbic m2 metre quadrat h hora m3 metre cúbic ha hectàrea t tona

Per similitud amb aquest RD, s’adopten també les unitats següents:

u unitat mu mil unitats cu cent unitats mes mes

� Dades mediambientals

Dades sobre els vectors d’impacte ambiental més característics:

- Pes dels diversos materials que constitueixen les partida d’obra.

- Quantitats dels residus d’obra i residus d’embalatge que genera cada partida d’obra.

- Cost energètic i valor de les emissions de CO2 a l'atmosfera dels materials i dels processos d'execució emprats en cada partida d'obra.

� Unitat i criteri d’amidament

S’obté del plec de condicions tècniques associat de l’ITeC i ha estat revisat i validat per la Comissió tècnica del banc BEDEC1. Inclou abreviatures que tenen el significat següent: DF direcció facultativa, DT documentació de projecte i PO partida d’obra.

1 Comissió formada per empreses representants de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), el Gremi de Constructors d’Obres de Catalunya, l’administració, els Col·legis professionals i l’ITeC.

11

CRITERIS I CONDICIONS

Aquest llibre conté preus de referència. Per referència entenem que els preus de cadascun dels elements del llibre han de ser entesos com a referent per obtenir els preus dels elements de les obres que no s’ajusten en algun dels seus aspectes a la denominada “obra de referència” que més endavant es defineix. L’augment o disminució del volum de l’obra pot afectar el preu del material. Els rendiments també es veuen afectats pel volum de l’obra (temps) i, principalment, per les condicions d’execució (dificultat). Aquestes i d’altres consideracions fan que el preu que es dóna a cadascuna de les partides d’obra del llibre només sigui, aproximadament, el que correspon a l’“obra de referència” i que les diferències entre els valors obtinguts amb aquest banc de preus de referència i els observats posteriorment de la realitat poden ser notables en qualsevol sentit. Així doncs, per trobar el preu idoni cal prendre’n el de referència i ajustar-ne, si escau, els preus, els rendiments i les despeses auxiliars, tenint en compte, a més, les despeses indirectes que conformaran el cost total de la partida d’obra (tornarem més endavant sobre aquest punt). Els criteris i condicions que s’han considerat són: � Obra de referència

Obres de vialitat lineals de nova planta, d’1 km de llargària amb obres de pas de 15 m de llum màxima i fals túnels de 30 m, com a màxim, amb 2 carrils de circulació (veure annex Coeficients de preus en funció del volum d’obra).

� Preu de la mà d'obra

El cost per hora treballada pel 2009 dels diferents convenis provincials s’obté del cost per hora treballada segons el conveni de 2008 incrementat un 0,5% per la regularització de l’IPC previst pel 2008 i posteriorment incrementat un 3,5% com a estimació d’augment per al 2009. Respecte als Llibres de preus de 2008 l’increment real, després de regularitzar l’estimació provisional de l’any 2008, és del 4,68%. A l’annex Quadre per al càlcul del preu de la mà d’obra es detalla l’obtenció del preu per a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

A la taula de preus de la mà d’obra s’indica, per a la província de Barcelona, el cost de la mà d’obra fixa de plantilla facilitada per la Cambra oficial de contractistes d’obres de Catalunya (CCOC), que correspon a la mitjana obtinguda a partir de l’enquesta entre empreses efectuada per aquesta associació, incrementada amb l'estimació d'augment per al 2009.

Les diferències entre aquests imports i els de conveni són degudes, entre d’altres, als següents

conceptes:

� Estructura contractual de l’empresa pel que fa al personal fix (plantilla i obra) i temporal.

� Mitjana d'anys d'antigüitat del personal fix de plantilla de l’empresa.

� Import del plus voluntari.

� Transport del personal a l’obra, roba de treball, eines, etc. � Preu del material El preu del material es considera col·locat a peu d'obra; per tant, inclou la manipulació, l'embalatge, el

transport i la descàrrega, així com els possibles descomptes. El preu s'obté dels fabricants, subministradors i instal·ladors; correspon a les tarifes vigents a novembre de 2008, sense IVA i amb pagament a 30 dies. Els preus dels assaigs de control de qualitat han estat facilitats per l’Associació de laboratoris acreditats de Catalunya – ALAC.

12

� Preu de la maquinària El preu de la maquinària comprèn el preu de lloguer, el preu de personal manipulador, combustible,

petit material i el d’altres elements necessaris per al seu funcionament, conservació i amortització, així com els possibles descomptes. El preu s’obté d’empreses de lloguer de maquinària; correspon a les tarifes vigents a novembre de 2008, sense IVA i amb pagament a 30 dies.

� Rendiments Valors mitjans obtinguts de la pràctica habitual i de consultes amb aplicadors, corresponents al tipus

d’obra de referència. Inclouen, si és el cas, els retalls i minves de material derivades de l'execució de la unitat de l'obra, així com el nombre de recursos de la mà d'obra expressats de forma unitària.

� Preu de l’element compost El preu de l’element compost és la suma dels preus dels seus components: mà d’obra, materials,

maquinària i despeses auxiliars (de les quals es parla a l’annex Confecció del pressupost). � Preu de la partida d’obra El preu de la partida d’obra és la suma dels preus dels seus components: mà d’obra, materials,

maquinària, elements compostos i despeses auxiliars. � Preu del conjunt de partides d’obra El preu del conjunt de partides d’obra és la suma dels preus de les partides d’obra que el componen1. � CD, PEM i PEC

Per a cada partida d’obra i conjunt de partides d’obra es mostren tres preus: CD, PEM i PEC.

Cost directe (CD) és aquell que s’obté de la suma dels preus dels seus components.

Pressupost d’execució material (PEM), segons l’article 67 de l’RD 982/1987 de 5 de juny, BOE 181, és aquell que ha d’incloure a més de les despeses de cost directe, les despeses indirectes (de les quals es parla a l’annex Confecció del pressupost).

Pressupost d’execució per a contracte (PEC) sense IVA, és aquell que afegeix al preu anterior les despeses generals d’empresa i el benefici industrial (dels quals es parla a l’annex Confecció del pressupost).

1 L’ARBDC també admet que els conjunts de partides d’obra puguin tenir com a components elements simples i elements compostos.

13

Annex 1. CONFECCIÓ DEL PRESSUPOST

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL (PEM) Segons el Reglament general de contractació de l’Estat, article 68, el pressupost d'execució material és “el resultat obtingut de la suma dels productes del nombre de cada partida d’obra pel seu preu unitari i de les partides alçades”.

Resum per capítols: - Preliminars d'obra __________________ - Moviment de terres _________________ - Fonaments _______________________ - Etc. _____________________________ - Estudi de seguretat i salut ____________ - Gestió de residus __________________

_________________ Pressupost d'execució material (PEM) 1.634.903,23 €

S’entén per partida d’obra el conjunt de recursos necessaris per construir un tot indivisible que queda integrat en una obra i que constitueix la part més petita en què l’obra es considera dividida en un pressupost, de manera que és susceptible de ser amidada i certificada com a partida d’obra. S’entén per amidament la determinació de les quantitats de cada partida d’obra. Segons l’article 67 de l’RD 982/1987 de 5 de juny, BOE núm. 181, el preu de la partida d’obra i del conjunt de partides d’obra que s’inclou en un pressupost d’execució material (PEM) ha de ser el que s’anomena preu directe (cost directe) que ha d’incloure a més de les despeses de mà d’obra, materials, amortització i conservació de maquinària i despeses auxiliars, les despeses indirectes. Despeses directes d’obra Segons la redacció de l'article 67 del Reglament general de contractació de l’Estat (RD 982/87 de 5 de juny, BOE núm. 181), es considera que l'IVA no està inclòs en cap tipus de despesa. Formen part de les despeses directes d'obra:

� La mà d'obra, amb els plus, càrregues i seguretat social, que intervé directament en l'execució de la unitat d'obra, com per exemple: A0122000 Oficial 1a paleta.

� Els materials, amb preus resultants a peu d'obra, que resten integrats en la unitat de què es tracti o que es necessitin per executar-la, com: B0511302 Ciment pòrtland CEM I 32,5 N, a granel. La repercussió de l’import de ruptures i minves produïdes durant el transport intern i la realització de les unitats d’obra s’inclou com a increment de consum de material en les corresponents unitats d’obra.

� Les despeses d’amortització i de conservació de la maquinària i de les instal·lacions, com per exemple: C1501800 Camió de 12 t.

� Despeses auxiliars1 A la clàusula 51, "Precios", del Pliego de cláusulas administrativas generales para la contratación del Estado, s'indica que tots els treballs, mitjans auxiliars i materials que siguin necessaris per a l'acabat correcte de qualsevol unitat d'obra es consideren inclosos en el preu de la unitat, encara que no estiguin especificats en la descomposició o descripció dels preus. Així doncs, no es poden repercutir despeses auxiliars als conjunts de partides d’obra, perquè ja han estat contemplades dins l’import de les partides d’obra que els componen2. De igual manera, a les partides d’obra no es poden repercutir despeses auxiliars sobre l’import dels elements compostos que les formen. El valor assignat a les despeses auxiliars de les partides d’obra del llibre és orientatiu i haurà de ser revisat, en cada obra, per l'autor del pressupost en funció de la tipologia de la unitat d’obra i del seu amidament.

1 L’ARBDC les anomena “despeses directes complementàries”. 2 Com que l’ARBDC admet que els conjunts de partides d’obra puguin tenir com a components elements simples i elements compostos, en aquests casos s’admet repercutir-hi despeses auxiliars.

14

A títol d'exemple s'engloben dins de les despeses auxiliars: Bastida per a la realització de l’obra vista; eines petites estrictament necessàries per fer la unitat d'obra (màquina de perforar, regle, etc.); neteja de la runa produïda per la realització de la unitat d’obra; trasllat del material propi de la unitat d’obra dins de l'obra; lloguer de petita maquinària; etc. L’aplicació de les despeses auxiliars serà com a percentatge (%) sobre el total de la mà d'obra1. També es consideren despeses auxiliars les despeses de subcontracte, que comprenen les despeses generals d’empresa i el benefici industrial de les empreses subcontractades. Aquestes són les despeses addicionals al cost directe de l'obra quan està adjudicada a un contractista general i es preveu que algunes parts es subcontractaran a d’altres empreses. L’aplicació serà en forma de percentatge (%) sobre el total de les partides d’obra que conformen la part de subcontractació de l'obra. Exemple de càlcul d’una despesa auxiliar: 1. Dades inicials de la partida:

GD757A15 Claveguera de tub de formigó de D=30 cm, rejuntat interiorment amb morter sec de ciment 1:4 amb addititus plastificants, solera de 10 cm, rebliment fins a mig tub i argollat amb formigó HM-20/P/20/I

Mà d’obra: A012N000 Oficial 1a. D’obra pública 0,55 h x 21,99 = 12,09450 A0140000 Manobre 0,60 h x 18,39 = 11,03400 Total mà d’obra 23,12850 Materials: B0111000 Aigua 0,0010 m3 x 1,01 = 0,00101 B0641080 Formigó HM-20/P/20/I consistència plàstica i grandària màxima granulat 20mm,

amb >= 200 kg/m3 de ciment, apte per a classe d’exposició I 0,1353 m3 x 59,96 = 8,11259

B0718000 Morter sec de ciment 1:4, amb additius i plastificants 3,318 kg x 0,11 = 0,36498 BD757000 Tub de formigó de diàmetre 30 cm 1,05 m x 6,52 = 6,84600 C1315010 Retroexcavadora petita 0,1 h x 41,12 = 4,11200

Total materials 19,43658

2. Càlcul de la despesa auxiliar: Estimació en concepte de despeses auxiliars: 346,93 € Longitud de canalització: 1.000 m Cost de la mà d’obra: 1.000 m x 23,12850 € = 23.128,50 € Despesa auxiliar = (346,93 /23.128,50) x 100 = 1,5% (sobre la mà d’obra)

3. Resultat: GD757A15 Claveguera de tub de formigó de D=30 cm, rejuntat interiorment amb morter sec de ciment 1:4 amb

additius plastificants, solera de 10 cm, rebliment fins a mig tub i argollat amb formigó HM-20/P/20/I Mà d’obra: A012N000 Oficial 1a. D’obra pública 0,55 h x 21,99 = 12,09450 A0140000 Manobre 0,60 h x 18,39 = 11,03400 Total mà d’obra 23,12850 Despesa auxiliar 1,5% 0,34698 Materials: B0111000 Aigua 0,0010 m3 x 1,01 = 0,00101 B0641080 Formigó HM-20/P/20/I consistència plàstica i grandària màxima granulat 20mm,

amb >= 200 kg/m3 de ciment, apte per a classe d’exposició I 0,1353 m3 x 59,96 = 8,11259

B0718000 Morter sec de ciment 1:4, amb additius i plastificants 3,318 kg x 0,11 = 0,36498 BD757000 Tub de formigó de diàmetre 30 cm 1,05 m x 6,52 = 6,84600 C1315010 Retroexcavadora petita 0,1 h x 41,12 = 4,11200

Total materials 19,43658 Total cost directe 42,91201

Despeses indirectes2

Es consideren despeses indirectes totes aquelles despeses d’execució que no siguin directament imputables a unitats d’obra concretes, sinó al conjunt o part de l’obra.

Segons el Reglament general de contractació de l’Estat, article 67, han de considerar-se les despeses indirectes següents: les despeses d’instal·lació d'oficines a peu d'obra, de comunicacions, d'edificació de magatzems, de tallers, de pavellons provisionals per a obrers, de laboratoris, etc., així com les del personal tècnic i administratiu adscrit exclusivament a l'obra i les dels imprevistos. Totes aquestes despeses, excepció d'aquelles que s’hagin valorat al pressupost en unitats d'obra o en partides alçades, s'han de xifrar en un percentatge dels costos directes, el mateix per a totes les unitats d'obra, que el tècnic autor del projecte adoptarà en cada cas segons la naturalesa de l'obra projectada, de la importància del pressupost i del termini probable d'execució.

1 L’ARBDC admet que l’aplicació del percentatge (%) pugui efectuar-se sobre el total de la unitat d’obra o bé en forma de quantitat fixa definida com a element simple. En aquest darrer cas, l’element simple es definirà, en funció del seu tipus, com a:

u. Despeses auxiliars (o despeses directes complementàries) u. Mà d’obra auxiliar (o mà d’obra complementària) u. Material auxiliar (o material complementari) u. Maquinària auxiliar (o maquinària complementària)

2 Anomenat per l’ARBDC “despeses indirectes d’execució”.

15

Les despeses indirectes inclouen els següents conceptes (elaborat per la Comissió BEDEC1):

� Mà d’obra indirecta. Personal que no intervé de forma directa en l’execució de les unitats d’obra, atès que realitza exclusivament funcions de control, organització, distribució de tasques, vigilància, etc.

� Cap d’obra, ajudant d’obra, encarregat d’obra, administratiu d’obra, cap de colla, vigilant, emmagatzemador, manobre de serveis varis (personal que realitza funcions de transport interior, elevació, muntatge, retirada, neteja, etc., durant l'execució de l’obra).

� Maquinària, útils i eines. Conjunt de maquinària, útils i eines que s’utilitza per a l’execució de diverses unitats d’obra i que no és específic d’una d’elles.

� Elevació: grua, incloent-hi el gruista, muntatge, desmuntatge i transport de grua, amb fonamentació, xarxa de terres i legalització, muntacàrregues i carretó elevador.

� Transport: camió per a treballs generals, neteja i transport d'eines, dúmpers.

� Eines: pics, pales, regles.

� Instal·lacions provisionals.

� Escomeses provisionals d’instal·lacions: energia elèctrica, aigua potable, servei de telèfon.

� Xarxes d’instal·lacions de caràcter provisional, perquè es desmunten a mesura que no són necessàries. Per exemple: xarxa i quadres elèctrics, xarxa d'aigua potable, etc.

� Consum d’instal·lacions: energia elèctrica, aigua potable, telèfon-fax.

� Construccions provisionals i equipaments. – Mòduls prefabricats: construccions provisionals a peu d’obra per magatzems, tallers, oficines, etc.

No s’hi inclouen les instal·lacions de vestuaris o menjadors del personal quan aquestes s’integren en l’Estudi de seguretat i salut. Tampoc no s’inclouen en aquest apartat els tancaments del solar, accessos i rètols, que es desmunten o s’eliminen quan l’obra finalitza.

� Equipaments: despeses generades pel funcionament de l’oficina d’obra i els magatzems, com ara consumibles (paper, fax, etc.), equips informàtics i, en general, les despeses derivades de l’administració de l’obra durant el període d’execució.

� Control de qualitat.

Exemple de càlcul de les despeses indirectes d’una obra: 1. Dades generals de l'obra:

Tipus: Tram de carretera d’1 km Durada: 4 mesos Pressupost de cost directe: 1.557.050,70 €

2. Quadre de despeses indirectes: Concepte Unitat Cost/U. Durada

obra Cost total

Mà d'obra indirecte. A0100000 Cap d’obra 1 4.534,40 2 9.068,8A0111000 Encarregat d’obra 1 3.932,80 4 15.731,2A0101000 Administratiu d’obra 1 2.820,80 1 2.820,80 Maquinària, útils i eines. C1501500 Camió de treballs generals (neteja...) 1 4.900,80 2,5 12.252,00 Instal·lacions provisionals. PAU10000 Serveis (llum, aigua...) PA 562,30 - 577,70PAU20000 Consum de serveis (llum…) PA 817,13 - 839,51 Construccions prov. i equipaments PAU30000 Tancaments PA 393,82 - 404,61PAU40000 Barraca d’obra, personal... 1 2.888,52 4 11.554,08PAU50000 D’altres PA 8.792,49 - 9.033,33PAU60000 Control de Qualitat.

Plec de Clàusules Administratives Generals per a la Contractació d'Obres de l'Estat, Clàusula 38 ... i les despeses que es produeixin seran per compte del contratista fins l'1%, com màxim, del pressupost de l'obra

15.570,51

Total despeses indirectes 77.852,54

1 Comissió formada per empreses representants de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), el Gremi de Constructors d’Obres de Catalunya, l’administració, els col·legis professionals i l’ITeC.

16

3. Càlcul del coeficient corresponent a l'obra: (Despeses indirectes / Despeses directes) x 100 = (77.852,54 / 1.557.050,70) x 100 = 5,00%

4. Resultat: GD757A15 Claveguera de tub de formigó de D=30 cm, rejuntat interiorment amb morter sec de ciment 1:4 amb addititus

plastificants, solera de 10 cm, rebliment fins a mig tub i argollat amb formigó HM-20/P/20/I Mà d’obra: A012N000 Oficial 1a. D’obra pública 0,55 h x 21,99 = 12,09450A0140000 Manobre 0,60 h x 18,39 = 11,03400 Total mà d’obra 23,12850 Despesa auxiliar 1,5% 0,34698Materials: B0111000 Aigua 0,0010 m3 x 1,01 = 0,00101B0641080 Formigó HM-20/P/20/I consistència plàstica i grandària màxima granulat 20mm, amb

>= 200 kg/m3 de ciment, apte per a classe d’exposició I 0,1353 m3 x 59,96 = 8,11259

B0718000 Morter sec de ciment 1:4, amb additius i plastificants 3,318 kg x 0,11 = 0,36498BD757000 Tub de formigó de diàmetre 30 cm 1,05 m x 6,52 = 6,84600C1315010 Retroexcavadora petita 0,1 h x 41,12 = 4,11200

Total materials 19,43658 Total cost directe 42,91201 Despesa indirecta 5% 2,14560 Total cost execució material 45,05761

PRESSUPOST D’EXECUCIÓ PER A CONTRACTE (PEC)

Segons el Reglament general de contractació de l’Estat, article 68, modificat segons l’RD 982/87 de 5 de juny, BOE núm. 181, el pressupost d'execució per a contracte s'obté incrementant el d'execució material en els conceptes següents: � Despeses generals d’estructura (DGE), que incideixen sobre el contracte, xifrades en els

percentatges següents aplicats sobre el PEM: – Del 13 al 17% per a obres oficials (el percentatge el fixa cada departament ministerial a la vista de

les circumstàncies concurrents) en concepte de despeses generals d’empresa, despeses financeres, càrregues fiscals (IVA exclòs) i taxes de l’administració establertes legalment, que incideixin sobre el cost de les obres i altres derivats de les obligacions del contracte.

– El 6% per a obres oficials en concepte de benefici industrial (BI) del contractista. Aquests percentatges poden ser modificats amb caràcter general per acord del govern quan, pel fet de variar els supòsits actuals, es consideri necessari. A les obres privades els percentatges de DGE i de BI poden ser diferents dels especificats anteriorment.

� L’impost sobre el valor afegit (IVA) que gravi l’execució de l’obra, que s’ha d’aplicar sobre la suma del PEM i les DGE. Segons l’RD 1624/1992 de 29 de desembre, Reglamento del impuesto sobre el valor añadido, l’IVA a aplicar pot ser d’un 7% o d’un 16%.

Podrà ser del 7% (tipus impositiu reduït) quan es donin totes tres circumstancies:

� Que l’obra a realitzar es tracti d’una rehabilitació integral o parcial de l’estructura.

� Que el promotor de l’obra sigui el propietari / comunitat de propietaris de la finca a realitzar.

� Que el cost de l’obra superi el 25% del valor dels habitatges abans que es realitzi la rehabilitació. IVA del 16% (tipus impositiu general) s'aplicarà en les execucions d'obra que no estiguin incloses en l'apartat anterior.

Aquest impost pot variar en funció de la zona geogràfica, de manera que s’haurà d’aplicar el que correspongui; per exemple, a les Illes Canàries s’ha de contemplar l’Impost general indirecte canari (IGIC). Pressupost d'execució material 1.634.903,23 € - Despeses generals d'empresa 13% 212.537,42 € - Benefici industrial 6% 98.094,19 € ______________________________________________

1.945.534,84 € - IVA 16% 311.285,58 € ______________________________________________

Pressupost d’execució per a contracte (PEC) 2.256.820,42 €

17

Les despeses generals d’empresa inclouen els següents conceptes:

� Propis de l’empresa

� Estructura: Gerència (direcció general, staff de recolzament, altres), direcció intermèdia (direcció delegada, tècnics-caps de grup, altres), administració (personal d’oficines, amortització de locals, consums corrents, amortització de mobiliari i equips, altres).

� Fiscals: Sobre l’activitat econòmica, altres.

� Financers: Finançament bàsic, altres avals, altres.

� Derivats del contracte

� Financers: Avals del contracte, aplaçament del pagament, retencions, pagament demorat de revisió de preus, altres.

� Taxes i impostos de l’Administració: Llicència d’obres, impostos sobre construcció, ocupació de vies públiques, permisos de bastides, inspecció i vigilància, altres.

� Altres derivades del contracte: Anuncis en premsa, de formalització del contracte, cartells, assaigs, policia i vigilància durant el període de garantia, altes i permisos d’instal·lacions, assegurances específiques, manteniment i conservació durant el període de garantia, altres.

PRESSUPOST PER A CONEIXEMENT DE L'ADMINISTRACIÓ (PCA)

És el resultat d'afegir al pressupost d’execució per a contracte (PEC) tot allò que cal per fer l'obra i que no són partides que hagi de realitzar directament l'empresa contractada.

Pressupost d’execució per a contracte 2.256.820,42 € - Trasllat de línies elèctriques 6.699,87 € - Trasllat de línies de telèfon 282,71 € - Altes a companyies subministradores 3.134,14 € - Projecte i direcció d’obra 95.169,17 € - Altres conceptes 2.166,71 € _________________________________________________

Pressupost per a coneixement de l'administració (PCA) 2.364.273,02 €

PRESSUPOST DE LICITACIÓ (PL)

És l’import que serveix de base per formular les ofertes econòmiques de les empreses que concorren a una licitació d’obra.

PRESSUPOST D’ADJUDICACIÓ (PA)

És l’import corresponent a la proposició econòmica de l’empresa que resulta adjudicatària de l’obra, i que pot ser coincident amb el pressupost de licitació o no.

18

Annex 2. COEFICIENTS DE PREUS EN FUNCIÓ DEL VOLUM D’OBRA

La Comissió tècnica del banc BEDEC1 va elaborar un estudi per trobar uns coeficients que permetessin corregir els imports dels elements d’aquest quadre de preus de referència en funció del volum de l’obra.

Tenint en compte que el tipus d’obra de referència del quadre de preus correspon a un pressupost d’execució material (PEM) al voltant de 1,712 milions € i, per tant, amb un coeficient corrector de volum d’obra igual a 1, els coeficients recomanats per a volums diferents són:

� Obres de PEM de 0,428 milions €: 1,124 per a obres d’edificació; 1,139 per a obres d’urbanització; 1,085 per a obres d’enginyeria civil.

� Obres de PEM de 4,260 milions €: 0,905 per a obres d’edificació; 0,861 per a obres d’urbanització; 0,901 per a obres d’enginyeria civil.

Per a obres de PEM entremig es deduirà el coeficient proporcionalment.

Per a obres de PEM inferior a 0,428 milions € o superior a 4,260 milions € no s’ha establert cap coeficient.

Aquests coeficients no s’aplicaran en el cas d’obres de rehabilitació-restauració (que ja disposen d’uns coeficients específics), obres singulars, obres parcials (estructura de formigó...), ni en obres de gran intervenció d’un material bàsic (àrids, formigons, asfalt, ceràmica...) per estar subjectes a l’evolució del mercat en un moment donat.

1 Comissió formada per empreses representants de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), el Gremi de Constructors d’Obres de Catalunya, l’administració, els col·legis professionals i l’ITeC.

19

Annex 3. ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS I PLA DE GESTIÓ DE RESIDUS

El Reial Decret 105/2008 d’1 de febrer estableix que el productor del residu ha d’incloure en el projecte executiu un estudi de gestió de residus de l’obra. Aquesta exigència és aplicable a les obres de construcció o demolició de qualsevol tipus incloses les obres de reparació o reforma, així com els treballs que impliquin modificació del terreny o del subsòl quant a forma o substància (excavacions, urbanització, etc.).

Aquest estudi ha d’incloure:

� Estimació dels residus que es generaran en obra identificats mitjançant codi CER (Catàleg Europeu de Residus) i quantificats en t i m3.

� Especificació de les mesures previstes per a la prevenció del residu. � Destí final dels residus: Valorització o eliminació. � Mesures de separació selectiva i fraccions resultants. � Informació gràfica de l’espai previst per a les operacions amb el residu dins de l’obra (separació,

emmagatzematge, manipulació, etc.). � Plec de condicions tècniques de les operacions amb el residu dins de l’obra. � Pressupost en capítol independent de les operacions de gestió del residu. � En obres que impliquin actuacions sobre una construcció existent (reparació, demolició o reforma):

Inventari dels residus especials (perillosos).

El constructor (posseïdor del residu) està obligat, d’una banda a elaborar un pla de gestió de residus en el qual es concreta el mode d’aplicació de l’estudi de gestió inclòs en el projecte i, d’altra banda, a facilitar a la propietat els documents que justifiquen la gestió dels residus emesos pels gestors.

En l’RD 105/2008 s’exigeix la separació dels residus en determinades fraccions quan de manera individualitzada, la quantitat prevista per al total de l’obra superi les quantitats següents: Formigó: 160 t; maons, teules i materials ceràmics: 80 t; metall: 4 t; fusta: 2 t; vidre: 2 t; i paper i cartró: 1 t.

Aquests límits són vigents fins al 14 de febrer del 2010, a partir d’aquesta data les quantitats passaran a ser la meitat de les actuals.

Encara que no es compleixin aquests límits, cal considerar sempre una separació mínima en inerts, no especials (no perillosos) i especials (perillosos). Aquests últims segons l’RD, s’han de separar sempre. En el capítol E2R s’incorpora el cost associat a la separació selectiva en obra, al subministrament, recollida i transport del residu en contenidors de diferent volum o a la càrrega i transport en camió de diferent tonelatge i a les operacions possibles en instal·lacions externes: reciclatge, transferència o eliminació en dipòsit. La terminologia per a la definició dels tipus de residu i de les operacions de gestió s’adapta al marc legal vigent establert per la normativa europea, estatal i autonòmica: Tipus de residus segons Decret 92/1999; classificació en codis CER segons Catàleg Europeu de Residus (Decisión 2000/532/CE i modificacions) publicat per Orden MAM/304/2002 i tipus de gestió segons l’RD 105/2008.

En el capítol E24 s’inclou el cost associat a la reutilització del residu inert en obra, el que es considera com una operació de valorització sempre que s’acrediti de manera fefaent. Aquestes partides permeten elaborar, en un capítol independent, l’apartat del pressupost derivat del tractament del residu.

Arran de la publicació de l’RD 105/2008 es va crear una comissió de treball formada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Consell de Col·legis d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya representat pel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya, Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, Gestora de Runes de Catalunya SA, Gestió d’Infraestructures SA - Gisa, Centre Tecnològic de la Construcció - iMat, Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques de Catalunya, coordinada per l’ITeC, encarregada d’establir, a partir de la lectura i interpretació de l’RD, una estructura dels documents necessaris, tant en la fase de projecte com en la de construcció, que permeti donar resposta a aquesta disposició legal i que serveixi de guia gratuïta als professionals del sector.

20

Annex 4. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT I PLA DE SEGURETAT I SALUT

Segons l’RD 1627/1997 de 24 d’octubre, l'Estudi de seguretat i salut serà d'aplicació quan: � El pressupost d’execució per contracte del projecte és igual o superior a 0,45 milions €.

� La durada de l’obra sigui superior a 30 dies laborables i treballin en algun moment a l'obra més de 20 persones simultàniament.

� El volum de la mà d’obra estimada, entenent que es refereix al sumatori dels dies de treball del total dels treballadors de l’obra, sigui superior a 500 dies.

� En obres de túnels, galeries, conduccions subterrànies i preses.

En el cas que no es compleixi cap dels supòsits anteriors, el promotor resta obligat que s’elabori durant la fase de redacció del projecte un Estudi bàsic de seguretat i salut.

L’Estudi de seguretat i salut o l’Estudi bàsic de seguretat i salut s’incorporarà com a un capítol més del pressupost i només pot incloure partides alçades quan els elements o operacions siguin de difícil previsió.

El contractista ha de redactar un Pla de seguretat i salut que, partint de l’Estudi de seguretat i salut o de l’Estudi bàsic de seguretat i salut i sense disminuir-ne l’import total, en pot modificar la medició, qualitats i valoració en funció del propi sistema d’execució de la obra.

El Pla de seguretat i salut ha de ser aprovat abans de l’inici de l’obra pel coordinador de seguretat d’execució d’obra, o per la direcció facultativa en el seu defecte.

El capítol HX incorpora a títol indicatiu una relació de MAUP. MAUP és tot mitjà auxiliar dotat de protecció, que originàriament vé integrat en l'equip, màquina o sistema, de tal manera que apantalla els riscos d'abast o simultaneïtat de l'energia fora de control, els treballadors, personal aliè a l'obra i/o materials, màquines, equips o ferramentes pròximes a la seva àrea d'influència, anul·lant o reduint les conseqüències d'accident. La seva operativitat resta garantida pel fabricant o distribuïdor de cadascun dels components, en les condicions d'utilització i manteniment per ell prescrites. El contractista resta obligat a la seva adequada elecció, seguiment i control d'ús.

Diferents conceptes de costos que s’han de tenir en compte són: Despeses directes d'obra Segons la redacció de l'article 67 del Reglament general de contractació de l’Estat (RD 982/87 de 5 de juny, BOE núm. 181), es considera que l'IVA no està inclòs en cap tipus de despesa. Formen part de les despeses directes d'obra:

� La mà d'obra, amb plusos, càrregues i seguretat social, que intervé directament en l'execució de la unitat d'obra, com per exemple: A0122000 Oficial 1a. paleta.

� Els materials, amb preus resultants a peu d'obra, que queden integrats en la unitat de què es tracti o que es necessitin per a executar-la, com per exemple: B151ABB7 Pescant metàl·lic de forca, de 7,5 m d'alçària i de 80 x 40 x 1,5 mm de secció, per a 20 usos. La repercussió en l’import de ruptures i minves ocasionats durant el transport intern i l’execució de les unitats d’obra s’inclou com a increment de consum de material en les corresponents unitats d’obra.

� Les despeses d’amortització i de conservació de la maquinària i de les instal·lacions abans esmentades, com per exemple: C1501800 Camió de 12 t.

� Despeses auxiliars 1 Són els elements que, per ells mateixos, no formen part de cap partida específica d'obra, però que són necessaris per a complir els requisits indicats en la memòria i/o en el plec de condicions particulars de seguretat i salut, com per exemple les proteccions individuals (casc, guants, etc.). A les partides d’obra no es poden repercutir despeses auxiliars sobre l’import dels elements compostos components.

1 Anomenat per l’ARBDC com Despeses directes complementàries.

21

El valor assignat a les despeses auxiliars de les partides d’obra del llibre és orientatiu i haurà de ser revisat, en cada obra, per l'autor del pressupost en funció de la tipologia de la unitat d’obra i del seu amidament.

A títol d'exemple, i entre altres, s'engloben dins d'aquest apartat: Eines petites estrictament necessàries per a fer la unitat d'obra (màquina de perforar, regle, etc.); neteja de la runa produïda per la realització de la unitat d’obra; trasllat del material propi de la unitat d’obra dins de l'obra; etc.

L’aplicació de les despeses auxiliars serà en forma de % sobre el total de la mà d'obra1.

També es consideren despeses auxiliars les despeses de subcontracte, que engloben les despeses generals d’empresa i el benefici industrial de les empreses subcontractades. Aquestes són les despeses addicionals al cost directe de l'obra, quan està adjudicada a un contractista general, i es preveu que algunes parts de la mateixa es subcontractaran a altres empreses.

L’aplicació serà en forma de % sobre el total de les partides d’obra que conformen la part de subcontractació de l'obra.

Despeses indirectes 2

Es consideren despeses indirectes totes aquelles despeses d’execució que cal realitzar durant l'execució de les obres, per tal de complir els requisits indicats en la memòria i/o en el plec de condicions de seguretat i salut. Algunes de les actuacions que cal dur a terme depenen totalment de les característiques de l'obra per executar: riscs potencials segons el tipus de feines per desenvolupar, etc. Donat que el cost d'aquestes actuacions ha de repercutir en el conjunt global de l'obra, aquesta imputació s'inclou en el concepte de despeses indirectes de l'obra, sense deixar de banda la possibilitat que, en l'Estudi de seguretat i salut, i en el pla consegüent, es detallin les actuacions esmentades. A continuació es relacionen un conjunt d'aquestes actuacions, com a referència, per tal de facilitar-ne la valoració i la imputació en el pressupost corresponent:

� Inspecció periòdica del departament tècnic de seguretat. � Vigilància permanent en l'obra per al compliment de la seguretat. � Xerrada d'acollida per a personal d'obra sobre seguretat i salut. � Formació referent a seguretat i salut per a personal d'obra. � Formació referent a primers auxilis per a personal d'obra. � Formació sobre prevenció d'accidents per a vigilant de seguretat. � Formació sanitària del socorrista d'obra. � Reconeixements mèdics per al personal d'obra. � Detecció de serveis i de conduccions metàl·liques soterrades mitjançant equip portàtil. � Comprovació d'instal·lacions de baixa tensió mitjançant equip portàtil. � Mesurament de la resistència a terra mitjançant equip portàtil. � Detecció de corrents erràtics mitjançant equip portàtil. � Detecció de nivell d'oxigen, sulfhídric, anhídrid carbònic i d'explosivitat mitjançant detector digital � Detecció de concentració de gasos mitjançant bomba manual i tubs clorimètrics.

1 L’ARBDC admet també que l’aplicació del % pugui ser sobre el total de la unitat d’obra, o bé que l’aplicació sigui en forma de quantitat fixa definida com a element simple. En aquest darrer cas l’element simple es definirà, en funció del seu tipus, com a:

u. Despeses Auxiliars (o despeses directes complementàries) u. Mà d’obra auxiliar (o mà d’obra complementària) u. Material auxiliar (o material complementàri) u. Maquinària auxiliar (o maquinària complementària)

2 Anomenat per l’ARBDC com a despeses indirectes d’execució.

22

Annex 5. REVISIÓ DE PREUS Concepte En la teoria general del dret, la concepció actual del contracte és fruit del pensament liberal que va inspirar la codificació. Un dels principis claus d'aquesta concepció és la immutabilitat del contractus lex, és a dir, que els contractes s'han de complir en els termes pactats i són immodificables. Una de les manifestacions d'aquest principi és l'execució de les obres a risc i perill del contractista: una vegada pactat un preu, aquest és immodificable, llevat de supòsits de força major (article 144 de la Ley de contratos de las administraciones públicas).

Ara bé, en tota relació contractual també juga un paper fonamental el principi de l'equivalent econòmic o equilibri econòmic entre les prestacions. Si es trenca l'equilibri econòmic es perjudica el normal desenvolupament del contracte. El concepte de la revisió de preus respon a aquest principi de l'equivalent econòmic. És un concepte que ha estat recollit i desenvolupat per la legislació que regula la contractació administrativa, és a dir, aquella en què una de les parts és una administració pública (central, autonòmica o local). La revisió de preus no modifica el preu del contracte, sinó que actualitza el preu calculat pel contractista en la seva oferta quan s'executen les diferents unitats d'obra.

L’entrada en vigor de l’RD Legislatiu 2/2000 de 16 de juny, de Contratos de las administraciones públicas ha suposat la regulació per llei de la revisió de preus, completada amb les disposicions contingudes al Reglament general de contractació de l’Estat, aprovat per l’RD 1098/2001 sobre revisió de preus als contractes de l’Estat i organismes autònoms, sempre que no s’oposin al que estableix l’RD Legislatiu 2/2000 pels contractes subjectes a revisió de preus segons el seu article 103.

Els plecs de clàusules administratives per als contractes d’obres hauran de detallar la fórmula o sistema de revisió aplicable, llevat d’aquells en què, mitjançant resolució motivada, s’expliciti la improcedència de la revisió de preus (article 103.3 de la Ley de contratos de las administraciones públicas).

Mètode per practicar la revisió de preus d'un contracte d'obres La naturalesa administrativa o privada del contracte condicionaran l’aplicació del mètode de revisió.

Els contractes celebrats per les administracions públiques, per imperi de la llei, estan sotmesos a la utilització d’una fórmula polinòmica que reflecteix sintèticament l’estructura de costos de l’obra, a la qual s’apliquen uns índexs que recullen la variació de preus dels elements bàsics que defineixen aquella estructura de costos, mètode que es concreta a l’RD 1098/2001.

Cal tenir en compte dos aspectes de l’RD 2/2000 de 16 de juny: a la disposició transitòria segona, es modifiquen totes les fórmules de revisió amb aquests termes: “seguirán aplicándose las aprobadas (…) sin que resulte aplicable el sumando fijo (0,15) que figura en las mismas”. La mateixa disposició indica que, d’acord amb l’article 104, s’aprovaran en breu noves fórmules de revisió. D’altra banda, l’article 103, diu “La revisión de precios (…) tendrá lugar (…) cuando el contrato se hubiese ejecutado en el 20 por 100 de su importe y haya transcurrido un año desde su adjudicación”.

A la contractació privada, el ventall de possibilitats és més ampli en atenció al principi de l’autonomia de la voluntat, que permet que les parts pactin en els termes que estimin més adients. Per aquest motiu, la norma general és que s’hauria de considerar perfectament vàlid qualsevol mètode de revisió pactat entre les parts, el que permet adoptar un sistema anàleg a l’emprat als contractes públics, com ara la referència a alguna de les 48 fórmules polinòmiques de la Confederació nacional de la construcció (CNC), o bé recórrer a fórmules més simplificades, com la revisió referenciada a l’Índex de costos de construir a Catalunya (ICCC).

23

Revisió de preus d’un contracte (públic o privat) amb la utilització d’una fórmula polinòmica i dels índexs de revisió de preus

A continuació es comenten, de forma paral·lela i amb metodologia anàloga (però fent ús, en un cas, del quadre de fórmules tipus i, en l’altre, dels índexs de revisió de preus publicats per la CNC), el règim de revisió legalment establert (d’obligat compliment als contractes administratius) i el d’un contracte privat.

Mètodes de revisió

CONTRACTE ADMINISTRATIU CONTRACTE PRIVAT a) La revisió de preus ha de considerar-se a tot contracte

administratiu, sigui quin sigui el seu pressupost o termini. Només prèvia resolució motivada, que haurà d’incorporar-se al plec de clàusules administratives particulars, podrà declarar-se improcedent la revisió de preus d’un contracte.

b) El plec de clàusules administratives particulars haurà d’especificar la fórmula o sistema de revisió aplicable.

c) Per determinar la fórmula que cal utilitzar, es pot triar la més adequada d'entre les 48 fórmules tipus aprovades (Decret 3650/1970 i RD 2167/1981), sense perjudici que, si cap de les fórmules no coincideix amb les característiques del contracte, se’n proposin d’especials, que hauran de ser aprovades pel consell de ministres.

d) Els índexs de revisió de preus que s’hauran d’utilitzar han d’ésser, en tot cas, els aprovats per la comissió delegada del govern per a assumptes econòmics, mensualment publicats al BOE. Aquests índexs són els següents: H = mà d'obra E = energia C = ciment S = materials siderúrgics L = lligants Cr = materials ceràmics M = fustes Al = alumini Cu = coure

e) És requisit legal per poder procedir a la revisió de preus que s’hagi executat, com a mínim, un 20% del pressupost de l'obra i, a més, que hagin transcorregut, com a mínim, 12 mesos des de l’adjudicació del contracte.

a) D’acord amb el principi de l’autonomia de la voluntat deles parts, es pot incloure una clàusula de revisió de preusa qualsevol contracte privat, amb independència de quinsigui el pressupost o el termini d’execució.

b) A partir de l’anterior principi, no existeix cap limitació

quant al disseny de la fórmula de revisió. c) Per determinar la fórmula que cal utilitzar, es pot triar la

més adequada d'entre les 48 fórmules tipus elaboradesper la CNC. El tècnic redactor del projecte pot proposar-neuna de diferent si les característiques de l'obra nos'ajusten a cap de les 48 existents.

d) Els índexs de revisió de preus per utilitzar són publicats

per la CNC. Aquests índexs són els següents: H = mà d'obra E = energia C = ciment S = materials siderúrgics L = lligants Cr = materials ceràmics M = fustes Al = alumini Cu = coure

e) Normalment no s'inclou una clàusula que deixi sense

revisió una part del pressupost, perquè es trencaria lalògica interna del mètode.

Estructura de les fórmules polinòmiques

CONTRACTE ADMINISTRATIU CONTRACTE PRIVAT

Genèricament, les fórmules polinòmiques de revisió de preus dels contractes d'obres públics i privats tenen l'estructura següent:

...CoCtc

EoEtb

HoHtaKt ��

IPCoIPCtq...

CoCtc

EoEtb

HoHtaKt ��

Kt = coeficient de revisió resultant del càlcul i corresponent al mes t en què s'han executat les obres incloses en una certificació. a, b, c, etc. = coeficients que expressen els tants per u dels elements bàsics que integren el cost d’un tipus d’obra. El coeficient fix (q=0,15) desapareix de les fórmules (Disposició transitòria 2a de l’RD Legislatiu 2/2000).

q = part del cost de l'obra subjecte a revisió, d'acord amb l’Índex de Preus al Consum i que equival a les despeses generals de l'obra, inclòs el benefici industrial.

Exemple: Fórmula tipus núm. 9. Distribució d’aigua, sanejament, estacions depuradores, estacions elevadores. Clavegueres, obres per a desguàs, drens, rases per a telecomunicacions.

SoSt16,0

CoCt20,0

EoEt16,0

HoHt33,0Kt ��

IPCoIPCt15,0

SoSt09,0

CoCt21,0

EoEt17,0

HoHt38,0Kt ��

Les diferències entre els coeficients d'una fórmula i l'altra són degudes a la diferent data d'elaboració (1970 per a les oficials, 1989 per a les fórmules de la CNC). L'actualització més recent de les fórmules de la CNC assegura una més gran concordança amb la realitat del cost de l'obra.

24

Exemple del càlcul d'una revisió de preus1: 1. Dades generals de l'obra:

Projecte de sanejament Fórmula per utilitzar: la núm. 9 Data d'oferta: Desembre 2002 Data de la certificació per revisar: Desembre 2003 Import de la certificació per revisar: 60.000 €.

2. Índex que cal utilitzar per al càlcul:

Índexs oficials Moment 0 Moment t Índexs CNC Moment 0 Moment t Des 02 Des 03 Des 02 Des 03 Mà d'obra (H) 314,07 321,33 Mà d'obra (H) 154,77 165,29 Energia (E) 1907,9 1804,7 Energia (E) 151,63 143,43 Ciment (C) 1342,9 1318,4 Ciment (C) 137,33 140,29 Siderúrgics (S) 709,8 716,2 Siderúrgics (S) 134,88 140,58 IPC 139,35 142,99

3. Desenvolupament del càlcul:

CONTRACTE ADMINISTRATIU CONTRACTE PRIVAT (321,33 / 314,07) x 0,33 = 0,3376 Ht / H0 (165,59 / 154,77) x 0,38 = 0,4058 (1804,7 / 1907,9) x 0,16 = 0,1513 Et / E0 (143,43 / 151,63) x 0,17 = 0,1608 (1318,4 / 1342,9) x 0,20 = 0,1964 Ct / C0 (140,29 / 137,33) x 0,21 = 0,2145 (716,2 / 709,8) x 0,16 = 0,1614 St / S0 (140,58 / 134,88) x 0,09 = 0,0938 IPCt / IPC0 (142,99 / 139,35) x 0,15 = 0,1539 0,8468 Kt 1,0289

4. Aplicació del coeficient Kt:

60.000 Import Certificació 60.000 x 0,8468 Coeficient de revisió (Kt) per aplicar x 1,0289 ________ _______

50.808 Import Certificació revisada 61.734 510 Import revisió 1.734

+ 0,85% Percentatge de revisió de preus que se'n dedueix +2,89%

Els índexs oficials són únics per a tot l'Estat i reflecteixen el 85% de la variació mensual de l'IPC. Els índexs de la CNC es publiquen a la web de la Confederación nacional de la construcción (www.cnc.es).

Revisió de preus d'un contracte privat referida a Índex de costos de construir a Catalunya (ICCC) L'autonomia de la voluntat de les parts, principi cabdal del dret privat, obre el contracte a qualsevol mètode de revisió de preus, sense cap limitació quant a la definició del mètode de revisió.

Partint d'aquesta premissa, una de les opcions que s’ha de considerar per la simplicitat d'aplicació és l'ICCC, que presenta diferents modalitats en funció de les característiques de l'obra: edificació, obra civil i total construcció.

El preu del contracte es revisarà mensualment, aplicant a l'import de cada certificació d'obres les variacions percentuals (positives o negatives) que experimenti l'ICCC (l’índex ICCC es publica a www.ccoc.es, la web de la Cambra oficial de contractistes d’obres de Catalunya). Aquestes variacions resulten de dividir l'índex corresponent al mes d'execució dels treballs relacionats a la certificació per l'índex corresponent al mes al qual l'adjudicatari va presentar la seva oferta, de conformitat amb la següent fórmula:

[(In / I0) x 100] - 100 = percentatge de variació (positiu o negatiu) essent In: Índex del mes en què es van executar els treballs

I0: Índex del mes de presentació de l'oferta

1 Exemple que serveix per a descriure el mètode de càlcul però que cal corregir amb les dades i índexs que corresponguin a una obra concreta.

25

Exemple de càlcul d'una revisió de preus1: 1. Dades generals de l’obra:

Data de l'oferta: desembre 2002 Data de la certificació per revisar: desembre 2003 Import de la certificació per revisar: 60.000 € Edificació Enginyeria civil Total construccióDesembre 2002 141,6 134,8 139,9 Desembre 2003 144,2 141,4 143,5 Percentatge de variació 1,836% 4,896% 2,573%

2. Import de la revisió:

Per a una obra predominantment d’edificació 60.000 x 1,836% = 1.101,60 € Per a una obra predominantment d’enginyeria civil 60.000 x 4,896% = 2.937,60 € Per a una obra sense predomini d’un tipus específic 60.000 x 2,573% = 1.543,80 €

Pagament de la revisió de preus

En el cas dels contractes celebrats per les administracions públiques, de conformitat amb el que es disposa a l'article 108 de l’RD Legislatiu 2/2000, de Contractes de les administracions públiques, l’import de les revisions que procedeixin s'haurà de fer efectiu mitjançant l’abonament o descompte corresponent a les certificacions o pagaments parcials, o bé, amb caràcter excepcional, a la liquidació del contracte quan no s’hagin pogut incloure a les esmentades certificacions o pagaments parcials.

Cas que en el moment d’expedir la certificació no s’hagin publicat els índexs corresponents al mes de referència (cosa, d’altra banda, prou usual), l’RD 1098/2001, especifica que s’ha de fer una revisió provisional amb els darrers índexs publicats i, posteriorment, un cop que els nous índexs hagin estat publicats, es procedirà a l'oportuna correcció.

A les obres privades, la propietat hauria de preveure el possible increment derivat de la revisió de preus per tal d'ajustar-ne adequadament el programa financer. En aquest supòsit, tot i que l'esmentat principi de l'autonomia de la voluntat de les parts deixa lliure el camí per pactar qualsevol fórmula de pagament de l'import corresponent a la revisió de preus, potser l'opció més adient, en tant que la més simple, seria acordar l'abonament en els mateixos terminis i condicions que els pactats per al pagament de les certificacions o dels corresponents documents que acreditin la realització total o parcial del contracte. Actualització de preus d'un pressupost abans de l'adjudicació a una empresa contractista De vegades, el període de temps transcorregut entre el moment en què el projectista va calcular el pressupost d'un projecte i l'inici del procediment de licitació del contracte és molt prolongat, o bé es produeixen entre un i altre moment variacions importants en els preus que provoquen que el càlcul inicial quedi desfasat. Per tal d'evitar que el pressupost inicial, referència per a les ofertes de les empreses, resulti desfasat i perjudiqui el desenvolupament normal del procés d'adjudicació, és molt recomanable actualitzar sempre el càlcul inicialment efectuat. En aquest sentit, atès que, per norma general, no convé endarrerir l'inici del procés d'adjudicació, es pot recórrer a l'aplicació dels mètodes de revisió de preus abans indicats i obtenir així un percentatge d'augment lineal d'actualització. Aquest sistema simplificat d'actualització d'un pressupost és a l'article 67 del Reglament general de contractació de l'Estat, que en el paràgraf que aquí ens interessa diu:

“En els casos on les oscil·lacions dels preus, imprevistes i posteriors a l'aprovació tècnica dels projectes, resten actualitat als càlculs dels preus que figuren en els pressupostos, els caps dels departaments poden, si l'obra té el qualificatiu d'urgent, aplicar el percentatge lineal d'augment designat per l'oficina de supervisió, per tal d'ajustar aquests preus als que són vigents al mercat en el moment de la licitació”.

El text literal d'aquest article no ens diu com s'ha d'obtenir aquest "percentatge lineal d'augment", per la qual cosa podem recórrer a qualsevol dels mètodes de revisió indicats més amunt. En qualsevol dels casos, l'índex corresponent al moment "0" (I0) serà el del mes en què es va calcular el pressupost; i l'índex corresponent al moment "t" (It), el del mes d'actualització del pressupost.

Les diferències entre un contracte administratiu i un de privat es troben en la determinació de la fórmula i dels índexs que cal utilitzar. De tota manera, si es considera que el preu final del contracte serà determinat per les ofertes dels licitadors, que adequaran el pressupost al preu de mercat, potser el més adient fora recórrer al mètode referenciat a l’ICCC, perquè és el més àgil i simple dels proposats.

1 Exemple que serveix per a descriure el mètode de càlcul però que cal corregir amb les dades i índexs que corresponguin a una obra concreta.

26

Annex 6. QUADRE PER AL CÀLCUL DEL PREU DE LA MÀ D’OBRA

A continuació s'expliciten les hipòtesis emprades per obtenir el preu unitari de la mà d'obra (oficial 1a. i manobre) i es prenen els valors corresponents als convenis de la construcció 2008 de la província de Barcelona (vigència de 01-01-08 a 31-12-08), Girona (01-06-08 a 31-05-09), Lleida (01-01-08 a 31-12-08) i Tarragona (01-01-08 a 31-12-08).

El cost per hora treballada pel 2009 dels diferents convenis provincials s’obté del cost per hora treballada segons el conveni de 2008 incrementat un 0,5% per la regularització de l’IPC previst pel 2008 (previsió inicial del 2% i darrera previsió del 2,5%) i posteriorment incrementat un 3,5% com a estimació d’augment per al 2009 (previsió del 2% d’increment de l’IPC 2009 en els pressupostos generals de l’estat, més un 1,5% previst al Conveni col·lectiu general del sector de la construcció 2007-2011).

Càlcul de l’oficial 1a. EMPRESA TIPUS UTILITZADA PER AL CÀLCUL Jornada : Tipus de cotització : � Hores de treball a l'any 1.746 � Contingències comunes 23,60%� Hores de treball al dia 8 � Atur 6,70%� Dies laborables a l'any 218,25 � Fons de Garantia Salarial (FOGASA) 0,20%� Dies laborables no treballats 10 � Formació professional 0,60%� Dies efectivament treballats 208,25 � Fundació Laboral de la Construcció 0,175%Estructura contractual : � Accidents 7,30%� Fix de plantilla 30% Suma 38,58%� Fix d'obra 70% � Temporal (Llei 10/1994) 0% Mitjana d’anys d’antiguitat pers. fix plantilla 9

PERCEPCIONS ECONÒMIQUES SEGONS CONVENI Barcelona Girona Lleida Tarragona €/any €/any €/any €/anySalari base 9.708,34 9.319,80 9.229,92 8.578,31Antiguitat consolidada (9 anys) 391,95 368,50Plus de conveni 6.213,74 4.149,61 2.136,67 3.090,18Plus d’assistència 2.289,58Plus de transport i distància 1.488,20 1.388,63 1.060,69 1.509,44Plus desgast d’eines i roba de feina 66,31 95,40 66,31 239,62Plus voluntari 3.457,00 2.925,00 2.458,00 2.985,00Vacances 1.804,64 1.494,69 1.282,04 1.370,66Gratificacions (cada una: vacances, juny i nadal) 1.804,64 1.494,69 1.282,04 1.370,66Antiguitat en pagues 48,87 79,83 55,78 33,00CÀLCUL DEL COST SEGONS EMPRESA TIPUS A) Salari base + gratificacions : 15.283,83 13.875,72 13,126,24 12.775,27

� Salari base 9.708,34 9.319,80 9.229,92 8.578,31� Antiguitat consolidada 117,59 55,28� Vacances 1.819,30 1.518,64 1.298,77 1.380,56� Gratificacions (juny i nadal) 3.638,60 3.037,28 2.597,55 2.761,12

B) Plus salarials 6.213,74 4.149,61 2.136,67 3.090,18C) Assistència 2.289,58D) Plus extrasalarials : 1.554,51 1.475,83 1.127,00 1.749,06

� Transport i distància 1.488,20 1.388,63 1.060,69 1.509,44� Desgast d’eines i roba de feina 66,31 87,20 66,31 239,62

E) Plus voluntari 3.457,00 2.925,00 2.458,00 2.985,00F) Total percepcions (A+B+C+D+E) 26.509,08 22.426,16 18.847,91 22.889,09G) Total percepcions cotitzables (A+B+C+E) 24.954,57 20.950,33 17.720,91 21.140,03H) Base màxima cotització SS 37.401,55 37.401,55 37.401,55 37.401,55I) Total percepcions no cotitzables (D) 1.554,51 1.475,83 1.060,69 1.749,06J) Cotitzacions (38,58% sobre G) : 9.626,23 8.124,54 6.835,84 8.154,77

� Contingències comunes (23,60% sobre G) 5.889,28 4.944,28 4.182,14 4.989,05� Atur (6,70% sobre G) 1.671,96 1.403,67 1.187,30 1.416,38� Fons de Garantia Salarial (0,20% sobre G) 49,91 41,90 35,44 42,28� Formació professional (0,60% sobre G) 149,73 125,70 106,33 126,84� Fundació Laboral de Construcció (0,175% sobre G) 43,67 16,76 31,01 37,00� Accidents (7,30% sobre G) 1.821,68 1.592,22 1.293,63 1.543,22

K) Altres costos : 731,82 615,80 521,80 541,27� Indemnització fix d'obra 731,82 615,80 521,80 541,27� Indemnització temporal 0,00 0,00 0,00 0,00

Total cost anual (A+B+C+D+E+J+K) 36.867,13 31.166,50 26.205,55 31.585,13Total cost/hora 21,12 17,85 15,01 18,09Coeficient dies no treballats 1,048 1,048 1,048 1,048Cost per hora treballada, segons el conveni de 2008 22,13 18,71 15,73 18,96

Cost per hora treballada pel 2009 23,02 € 19,46 € 16,36 € 19,72 €

27

Càlcul del manobre EMPRESA TIPUS UTILITZADA PER AL CÀLCUL Jornada : Tipus de cotització : � Hores de treball a l'any 1.746 � Contingències comunes 23,60%� Hores de treball al dia 8 � Atur 6,70%� Dies laborables a l'any 218,25 � Fons de Garantia Salarial (FOGASA) 0,20%� Dies laborables no treballats 10 � Formació professional 0,60%� Dies efectivament treballats 208,25 � Fundació Laboral de la Construcció 0,175%Estructura contractual : � Accidents 7,30%� Fix de plantilla 30% Suma 38,58%� Fix d'obra 70% � Temporal (Llei 10/1994) 0% Mitjana d’anys d’antiguitat pers. fix plantilla 9

PERCEPCIONS ECONÒMIQUES SEGONS CONVENI Barcelona Girona Lleida Tarragona

€/any €/any €/any €/anySalari base 8.088,73 7.436,05 7.422’34 7.809,03Antiguitat consolidada (9 anys) 391,95 331,65Plus de conveni 5.308,65 3.366,17 2.136,67 1.627,25Plus d’assistència 2.476,68Plus de transport i distància 1.421,43 1.079,45 1.060,69 1.292,19Plus desgast d’eines i roba de feina 66,31 0,00 66,31 121,88Plus voluntari 2.556,00 2.031,00 1.812,00 2.195,00Vacances 1.539,03 1.226,22 1.070,93 1.143,72Gratificacions (cada una: vacances, juny i nadal) 1.539,03 1.226’22 1.070,93 1.143,72Antiguitat en pagues 48,87 68,35 44,19 29,57CÀLCUL DEL COST SEGONS EMPRESA TIPUS A) Salari base + gratificacions : 12.867,39 11.176,23 10.674,90 11.366,30

� Salari base 8.088,73 7.496’05 7.422,34 7.809,03� Antiguitat consolidada 117,59 99,50� Vacances 1.553,69 1.246,73 1.084,19 1.152,59� Gratificacions (juny i nadal) 3.107,38 2.493,45 2.168,37 2.305,18

B) Plus salarials 5.308,65 3.366,17 2.136,67 1.627,25C) Assistència 2.476,68D) Plus extrasalarials : 1.487,74 1.079,45 1.127,00 1.414.07

� Transport i distància 1.421,43 1.079,45 1.060,69 1.292,19� Desgast d’eines i roba de feina 66,31 66,31 121,88

E) Plus voluntari 2.556,00 2.031,00 1.812,00 2.195,00F) Total percepcions (A+B+C+D+E) 22.219,78 17.652,85 15.750’57 19.079,30G) Total percepcions cotitzables (A+B+C+E) 20.732,04 16.573,40 14.623’57 17.665,23H) Base màxima cotització SS 37.401,55 37.401,55 37.401’55 37.401,55I) Total percepcions no cotitzables (D) 1.487,74 1.079,45 1.060,69 1.414,07J) Cotitzacions (38,58% sobre G) : 7.997,39 6.427,16 5.641,04 6.814,36

� Contingències comunes (23,60% sobre G) 4892,76 3.911,32 3.451’16 4.168,99� Atur (6,70% sobre G) 1.389,05 1.110,42 979,78 1.183,57� Fons de Garantia Salarial (0,20% sobre G) 41,46 33,15 29,25 35,33� Formació professional (0,60% sobre G) 124,39 99,44 87,74 105,99� Fundació Laboral de Construcció (0,175% sobre G) 36,28 13,26 25,59 30,91� Accidents (7,30% sobre G) 1.513,44 1.259,58 1.067,52 1.289,56

K) Altres costos : 617,90 496,69 438,07 441,35� Indemnització fix d'obra 617,90 496,69 438,07 441,35� Indemnització temporal 0,00 0,00 0,00 0,00

Total cost anual (A+B+C+D+E+J+K) 30.835,06 24.576,70 21.829,69 26.335,01Total cost/hora 17,66 14,08 12,50 15,08Coeficient dies no treballats 1,048 1,048 1,048 1,048Cost per hora treballada, segons el conveni de 2008 18,51 14,75 13,10 15,81

Cost per hora treballada pel 2009 19,25 15,35 € 13,63 € 16,44 €

28

Annex 7. DADES MEDIAMBIENTALS

Amb la intenció de proporcionar dades sobre els vector d’impacte més característics que permeti anar satisfent les diverses disposicions administratives de protecció al medi natural (tal com la Directiva sobre eficiència energètica del 16/12/02), els elements del banc BEDEC contenen:

� Els pesos dels diversos materials que constitueixen les partida d’obra. Dada necessària per avaluar les quantitat de matèries primeres i de matèries primeres no renovables que s’empren. Tanmateix permet establir estratègies de reducció i/o d’incorporació de reciclats i/o de reutilizació de sobrants.

� Quantitats i característiques dels residus d’obra i d’embalatge que genera cada partida, per a poder desenvolupar un Pla dirigit a la seva millor gestió i/o a la eventual reutilització en la pròpia obra.

� Cost energètic i emissions de CO2 a l’atmosfera dels materials i dels processos d’execució emprats en cada partida a l’efecte de ser considerats en l’anàlisi del grau de satisfacció aconseguit dels compromisos de Kioto. Aquesta informació considera en els materials l’extracció de la matèria primera, transport de l’origen a la fàbrica i procés de fabricació, i en la maquinaria el temps de funcionament per a l’execució de la partida, potencia de la màquina i tipus de motor i combustible.

Les dades en

Preus de referència d'enginyeria civil, de seguretat i salut, assaigs … de... · 2012-07-18 ·...

Documents

Transcript of Preus de referència d'enginyeria civil, de seguretat i salut, assaigs … de... · 2012-07-18 ·...