2014

Escrit per: Marina Yañez Forte

Scelus et poena

Les Danaïdes

Pàg. 1

Tàntal

Prometeu Sísif

Pàg. 2 Pàg. 3

Pàg. 4

Les Danaïdes maten a 50 homes

49 Danaïdes maten a 50 homes a casa, a la nit. Els van

matar amb un ganivet, perquè elles no volien casar-se.

*Ahir a la nit, les Danaïdes van cometre un crim i van rebre un càstig. Les

Danaïdes són 50 germanes. El seu pare volia que es casessin i aleshores va

buscar a 50 cosins d’Egipte. Els van fer venir i van preparar les bodes. Però

elles no volien casar-se i llavors van pactar entre elles. El pacte era que a la

nit de noces, totes matessin al seu marit. Ho van fer 49.

La dona que falta, la que sumaria cinquanta, no va matar al seu marit, ja

que, li agradava. Aleshores el càstig que els hi van posar va ser només a

les quaranta-nou que van cometre el crim.

Càstig: Elles han d’estar en un riu i tenen una gerra que no té base, llavors

no poden beure aigua. Aquest càstig és per a l’eternitat. És un càstig molt

frustrant.

A les Danaïdes se les representa amb les gerres.

Sísif enganya als Déus

Sísif enganya als Déus amb una mort falsa. Quan es vell i

mort, no li fan el ritual funerari, no li van posar les

monedes, perquè ell volia viure.

*Abans d’ahir, Sísif va cometre un crim i va rebre un càstig. Sísif era un

mag, és el primer escapista de la història.

Ell estava casat i li va dir a la seva pròpia dona que quan li arribés l’hora de

morir, no li fes els rituals funeraris, i així podria enganyar als Déus i

ressuscitaria. I fa 10 anys va morir i ella va complir la seva part del tracte.

Quan no fas aquest ritual, no vas a l’inframón. En allà es va trobar amb

tres personatges; un personatge fila la vida, un altre talla el fil i l’últim et

fa un nus. Sísif va vèncer a la mort, ja que va desfer el nus i va poder

tornar amb la seva dona.

Va poder gaudir d’uns anys vivint, i va morir finalment abans d’ahir. La

seva dona aquest cop si que va fer els rituals funeraris, però els Déus no

son ximples, i evidentment, se’n van adonar de qui era i del que va fer

Sísif.

I li van posar un càstig: El van portar al peu

d’una muntanya i havia d’empènyer una

roca molt pesada, muntanya per muntanya,

per a tota l’eternitat.

És un càstig molt frustrant.

*Bon dia seguidors de les entrevistes de Scelus et poena, avui farem una

entrevista molt interessant a Prometeu, l’amic dels humans.

+Comencem! Prometeu, què significa el teu nom?

-Bon dia, el meu nom vol dir: Pensa abans. És una frase que jo m’aplico

dia a dia.

+A qui prefereixes: Déus o humans?

-Humans. M’anomenen “L’amic dels humans”.

+Hi ha rumors de que vas cometre el teu crim per ells, és cert?

-Molt cert. Vaig enganyar als Déus.

+Com?

-Vaig sacrificar un bou i per una banda vaig posar els ossos dels animals

amb greix al damunt i per l’altre vaig posar les pells, la carn i les

vísceres. Aleshores vaig fer escollir als Déus, i van agafar la primera pila.

I Zeus es va enfadar amb mi, i em va castigar a mi i als homes.

+Quin va ser el càstig?

-Van agafar el foc als humans.

+I què vas fer?

-Vaig anar a veure als Déus i els hi vaig robar el foc.

+No et van castigar?

-Sí, em van encadenar a una pedra, però Hèrcules em va salvar.

+Et penedeixes del que vas fer?

-No, i ho tornaria a fer sense cap mena de

problema.

+Molt bé! Gràcies per l’entrevista, fins

aviat!

*La meva opinió és que Tàntal ho fa ver fatal.

El fet de que hagi matat el seu propi fill pel fet de intentar enganyar als

Déus, hem sembla una gran ximpleria. I que ell també es pensés que els

Déus són ximples, també em sembla una gran equivocació. I no m’agrada

gens que a sobre es cregui superior als demés dient que podia enganyar

als Déus quan a ell li donés la gana.

M’agrada la reacció dels Déus de reconstruir el cos del fill de Tàntal.

*Però el càstig no em sembla gens bé, jo li hauria fet un càstig molt major,

que ell patís molt, que provés la seva pròpia medicina, que s’ho mereix

molt.

Un exemple del càstig que jo posaria seria tallar-li en trossets a ell cada

dia, i que a la nit es reconstrueixi i al següent dia lo mateix. I així per a tota

l’eternitat. Ha de patir el que va patir el seu fill.