L’HIPERBÒLIC69 PUBLICACIÓ PERIÒDICA PER A UNIVERSITARISwww.deria.cat febrer 2009

Dones i ciència | Tàpies compleix 85 anys

Xevi Camps La nova cara

de Ventura Pons

Tiratge: 26.330

Dones i ciència | Tàpies compleix 85 anysPARTICIPA I GUANYA UN

CASC D’ESQUÍ etto

www.deria.catPARTICIPA I GUANYA UN

L’HIPERBÒLICEdItoRIaL2

2 EDITORIAL Un any per guanyar

3 UNIFICCIONS L’aventura de crear històries

4 MÓN UNIVERSITARI

5 DIUE Dones i ciència

6 EL CONVIDAT Xevi Camps, actor

8 JOVENTUT El Fotoconcurs del Carnet Jove

9 ALTAVEU Manel, les cançons d’ara

10 TEMA DEL MES Antoni Tàpies compleix 85 anys

12 ENTREVISTA La Copa del Món d’esquí femení

13 CATNEU Treu el màxim partit a la neu

14 ENTREVISTA Isaac Vergés

16 PIRENA Els catalans conquereixen Pirena

18 BOCA A BOCA Sergi Belbel, director de teatre

20 GUIA JOVE

21 SEXE Del súper a la parròquia

22 RECOMANEM

22 AGENDA FEBRER 2009

22 ESCOLA D’ESCRIPTURA

L’HIPERBÒLIC 69 FEBRER

Flaixos

Xifra:

+ de 1.000Aquest és el número de víctimes mortals, en

el moment del tancament d’aquesta edició,

a Gaza. Els atacs de l’estat d’Israel, tot i que

asseguren el contrari, no han diferenciat

entre milicians i civils i ja han provocat el

terror en diversos hospitals que han sigut

bombardejats. Més de 100 nens ja han

perdut la vida. I ningú pot posar en dubte la

seva innocència ni acusar-los de terroristes.

A ells, no.

Lloc:

GuantánamoAra que sembla que els Drets Universals

siguin paper mullat, i que la comunitat in-

ternacional s’ho miri tot des de la passivitat,

rebem bones notícies. Segons la cadena de

televisió CNN, Barack Obama, el president

electe dels Estats Units, ha assegurat que

en el moment d’assumir al càrrec farà tan-

car aquest camp de concentració situat al

sud-oest de Cuba on encara hi ha 250 per-

sones retingudes. Naturalment, sense judici

previ i sense cap garantia de justícia.

La frase: Probablement Déu no existeixAmb aquesta frase s’ha engegat una campa-

nya a favor de l’ateisme a dues línies d’auto-

bús (14 i 41) de Barcelona. Finançada per les

associacions Unió d’Ateus i Lliurepensadors

(UAL), i Ateus de Catalunya, costa uns 2.500

euros. La resposta no s’ha fet esperar: ara

E-Cristians, organització presidida per Josep

Miró i Ardèvol, ja ha anunciat que contractarà

una campanya similar com a rèplica.

Un any per guanyarPosem la televisió i tothom en segueix parlant: la maleïda crisi. Comencem malament aquest 2009 si alguns mitjans estan obsessionats en posar-nos la por al cos. Naturalment que hi ha crisi i naturalment que és època d’estrènyer el cinturó. Però això no és la fi del món. Es perdran llocs de treball i hi haurà moments difícils, d’acord. Però també és l’hora de ser creatius, de veure possibilitats allà on abans no n’hi havia, i de “netejar” el mercat de tanta especulació. Ara cal mirar on no miràvem fa uns mesos.

Mentre nosaltres ens queixem d’una recessió econòmica causada per l’ambició sense mesura d’alguns bancs i – perquè no dir-ho – de molts ciutadans, cal ser conscients com un altre poble, el palestí, està patint una invasió d’un estat que utilitza el genocidi com a política exterior. Les coses pel seu nom. I és necessari mirar allà per, sobretot, demanar que aturin els assassinats.

És veritat que el conflicte a Gaza no és l’únic del món. Només a l’Àfrica, cada dia, hi ha massa-cres per repartir-se els recursos bàsics, com l’aigua o les zones de cultiu. Però això no justifica que callem davant dels abusos d’Israel. Si som més conscients de les injustícies a Orient Pròxim és perquè tenim imatges i, tot i les dificultats que tenen els periodistes per treballar a la zona, informació constantment actualitzada.

Per tant, la comunicació és un valor afegit que no podem deixar d’atendre. Estar informat és si-nònim de ser més lliure. Per aquests motius, estrenem temporada engegant els motors d’UniFic-cions, on volem premiar amb un viatge – com l’any passat – el talent de qui escriu ficció. Perquè la literatura és una interpretació de la realitat, una manera d’interpretar-la per comprendre-la una mica millor. Comença l’aventura.

Edita: Edicat, S. L.C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª08025 de BarcelonaTel.: 93 451 61 70Fax: 93 451 33 91edicat@edicat.net

Editors: Josep Ritort i Antoni González

Direcció: Albert Lladó

Cap de màrqueting: Àngel Garcia

Consell de redacció: Diego Giménez, Irene Torra, Atomic Girls, David Baret, Jaume López

Assessorament lingüístic: Rosa Soley

Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo

Foto portada: Ivan Giménez

Publicitat: Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

Impressió: Imprintsa S. A.Dipòsit legal: B-47891-2007

Tirada 26.330 exemplars

L’Hiperbòlic és una publicació independent, plu-ral i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opi-nió exclusiva dels seus autors, que L’Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la lli-bertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L’Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les insti-tucions, i siguin d’interès general.

Subscripció: 1 €Membres de: Amb el suport de:

L’HIPERBÒLIC3UNIFICCIONS

UniFiccions: L’aventura de crear històries, torna al febrerEts dels que s’inventen històries sobre les persones que fan el mateix trajecte a l’autobús? T’agrada inventar històries, crear personatges i escriure per passar una bona estona? Si ets així (o no!), UniFiccions és el teu concurs. Llegeix una mica més d’aquest reportatge i assabenta’t de com pots guanyar un viatge a Egipte, un iPod i d’altres obsequis tot desenvolupant la vena d’escriptor que tens a dins.

FICCIONS. Què, qui i com.Què? UniFiccions és un concurs literari en català que proposa crear una història de ficció dividida en quatre capítols i que pren com a punt de partida un primer inici. Hi ha cinc propostes per escollir, aquest any amb textos de Josep Mª Espinàs, Maria-Antònia Oliver, Narcís Oller, Francesc Trabal i Carme Riera. Qui? Hi poden participar, de manera individual o en grups de fins a tres persones, estudiants universitaris i joves d’entre 18 i 30 anys de tots els territoris de par-la catalana. Com? UniFiccions es desenvolupa a la xarxa a través del web www.ficcions.cat, on trobareu tota la informació necessària per participar-hi i on cal registrar-se per publicar les històries.

Un any d’històriesL’any 2008 va nèixer el concurs UniFiccions i dos-cents estu-diants universitaris dels territoris de parla catalana (des de Gi-rona fins a Elx, Barcelona, Lleida i Tarragona) es van animar a

participar-hi. El grup guanyador va ser “Eutrapèlia”, format per Maria Pau Farrés Vidal i Gemma Pellissa Prades, estudiants de la Universitat de Barcelona, que van guanyar un viatge a Egipte ple d’aventures. Ara preparem la segona edició d’UniFiccions, on ben aviat hi podràs participar si tens ganes d’inventar-te una història, de fer-la crèixer en quatre capítols i, sobretot, de pas-sar-t’ho bé amb el joc de l’escriptura.

Novetats i notíciesAquest febrer el concurs engega per segona vegada, amb el pro-jecte renovat i amb la col·laboració de la Xarxa Vives d’universi-tats, que dóna suport al concurs i que formarà part de l’orga-nització. Una altra de les novetats que presentem és la pàgina web, www.ficcions.cat, que es troba actualitzada amb continguts d’interès, sortejos i entrevistes. En aquesta pàgina, s’hi hauran d’anar publicant els capítols de manera quinzenal i, alhora, tam-bé servirà com a espai de trobada entre les persones que parti-cipen al concurs. A més, hi ha la possibilitat de votar els capítols que més t’agradin i, tot i que no no afectarà la decisió final del jurat, la història més votada rebrà el premi popular. Pel que fa al jurat, els membres que el formaran seran persones relacionades amb el món de la literatura, l’educació i la cultura catalanes que valoraran la qualitat literària dels textos, la coherència argumen-tal, i l’originalitat de les històries. Si vols saber-ne més, consulta la pàgina web o escriviu-nos a ficcions@edicat.cat. T’hi animes?

1

2

3 Guanyadores de la 1a edició Quan la Mari Pau em va parlar d’UniFiccions

em va cridar l’atenció pel format: el relat s’ha-

via de lliurar per capítols. Era una bona ma-

nera d’obligar-me a escriure amb regularitat

i el premi era temptador, un viatge a Egipte!

Des del moment en què ens hi vam inscriure,

vam dedicar-nos a perfeccionar les nostres

habilitats pictòriques: dibuixàvem piràmides,

creuers, déus amb cap de cocodril i déus amb

cap de falcó. Somiàvem. El 15 de maig, al jar-

dí de l’Ateneu atapeït de jóvens, se’ns va pro-

clamar guanyadores. Personalment, aquest

reconeixement m’ha donat més confiança a

l’hora d’escriure, només em falta trobar un

personatge tan recargolat com Alfonso per

tornar-m’hi a posar amb la mateixa energia.

Text: Gemma Pellisa Prades

CalendariInici del concurs: 9 de febrer, publicació dels

inicis al web i registre

Capítol I: del 23 de febrer al 8 de març

Capítol II: del 9 de març al 22 de març

Capítol III: del 23 de març al 5 d’abril

Capítol IV: del 20 d’abril al 3 de maig

Veredicte i lliurament de premis durant el mes

de maig

PremisMillor història:

Un viatge a Egipte

Història finalista:

Un iPod per a cada membre del grup finalista

Millor història de cada universitat:

Els membres del grup que hagin escrit la

millor història de cada universitat (amb una

participació igual o superior a 20 persones)

rebran un iPod

Premi popular:

Els membres del grup de la història que ob-

tingui més vots al web rebran un obsequi

*Avís: Els premis no es podran bescanviar pel seu import

en efectiu.

Irene Torra, irene@edicat.cat

L’HIPERBÒLIC MÓN UNIVERSITARI4

Les universitats són

I al fi nal... van passar (UdL)“Lleida, imatges de derrota i ocupació”, aquest és el títol de la mostra fotogràfi ca que acull el Campus de Cappont de Lleida fi ns al dia 23 de gener amb imatges inèdites de la Lleida ocupada per Franco. Un total de 25 fotografi es, obra de Victor Horn (fotògraf alemany nazi) i Guglielmo Sandri i Michele Francone (legionaris italians del Corpo Truppe Volontarie que Mussolini va enviar a Espanya per donar suport a Franco) i 73 instantànies més il·lustren com es van viure a Lleida els primers mesos de la revolució i la guerra (1936-1937). Amb el suport de mapes, plànols i premsa, es fa un repàs a la batalla per l’ocupació de la ciutat des de la visió dels dos exèrcits enfrontats (els republicacions al marge esquerre del riu, i els nacionals, al dret), així com l’estat de destrucció en què va quedar la ciutat després de l’entrada de les tropes franquistes. Segons els comissaris de la mostra, Xavier Goñi i Joan Sagués, “poder veure totes aquestes imatges, algunes d’elles identifi cades en els darrers anys, seguint un fi l discursiu que narra la situació de Lleida des de 1938 fi ns a inicis de 1939, és una bona oportunitat per entendre millor perquè aquella guerra forma part d’un passat que no acaba de passar del tot”.

notíciaUNIVERSITATS

Matemàtiques recreatives (UAB)

Hi havia dos cavalls orientats en sentits oposats: un mirava directament cap a l’est i l’altre,

cap a l’oest. Què van haver de fer per veure’s l’un a l’altre sense necessitat de caminar,

girar o, fi ns i tot, moure el cap? Aquests plantejaments volen i poden incentivar l’interès

dels estudiants de Secundària per les matemàtiques segons la investigació duta a terme

pel Departament de la Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències Experimentals de la

UAB. L’estudi es fonamenta en l’ús de la matemàtica recreativa, és a dir, en el fet d’utilit-

zar situacions quotidianes fora de l’àmbit matemàtic que l’alumne pugui aplicar durant el

procés d’aprenentatge. Aquestes recreacions semblen ser efectives, no només perquè el

context pot ser proper a l’alumne, sinó també perquè potencia l’actitud clau per a l’estudi:

la implicació activa de l’aprenent.

Art global (UOC)

L’art global és un nou concepte d’art que refl ecteix i promou una sensibilitat planetària que

comporta un canvi d’escala, un coneixement accelerat de l’entorn, la imaginació continen-

tal, un sentit d’arreu i pertot i una ubiqüitat com a condició transcultural. La UOC participa

en un nou concepte d’art global juntament amb França i Itàlia, que duran a terme una

trobada en xarxa durant el mes de desembre amb la fi nalitat de compartir una mateixa pla-

taforma de debat i posada en comú entorn d’aquesta nova categoria anomenada art global.

La iniciativa vol ser el llançament d’actuacions periòdiques sobre la recerca i l’experimen-

tació, la producció, la difusió i la innovació del coneixement artístic en el canvi d’escala de

la ubiqüitat i la simultaneïtat.

Mens sana in corpore sano (Parc Científi c de Barcelona)

La manca d’exercici i una dieta desequilibrada en l’època de creixement i desenvolupament

infantil s’associa a certes anomalies en el desenvolupament cognitiu i lingüístic així com

en les relacions socials i afectives dels nens. Aquesta és la conclusió d’un estudi en què ha

participat el Grup de Recerca en Nutrició Comunitària (GRENC), ubicat al Parc Científi c de

Barcelona, a partir d’una enquesta que un grup de pediatres de tot l’Estat han fet a 430

nens d’entre 4 i 14 anys. L’estudi revela que el 88,5% dels nens que hi han participat pre-

senten un índex d’activitat física molt baix i que aquests són, alhora, els que mengen més

llaminadures i menjar de poca qualitat.

notícies breus

L’HIPERBÒLIC5món unIvERsItaRI

Dones i ciència: trencant el sostre de vidre

www.gencat.cat/diue

La situació de discriminació de les do-nes també es produeix en l’àmbit de la recerca científica i tècnica. Arran de la publicació de l’informe ETAN 2000 (European Technology Assessment Net-work), aquesta situació es va fer ex-plícita, i aquest fet va representar un punt de partida pel que fa a la promoció d’incorporació de propostes d’actuació per erradicar aquesta situació de de-sigualtat. Les dades de l’informe ETAN s’il·lustraven amb la coneguda “gràfica de tisores”, que il·lustrava el fet que només el 10% dels llocs de treball amb més responsabilitat dintre del sistema de ciència estaven ocupats per dones, tot i que la meitat de les persones gra-duades universitàries ho eren.

La Unió Europea ha començat a impulsar les polítiques per a la igualtat de dones, que es reflecteix en el 7è programa marc mitjan-çant el desplegament d’actuacions específi-ques dintre de l’àmbit Women in Science.

D’acord amb aquesta realitat, la UE i els di-ferents territoris amb competències pròpies sobre la matèria, treballen per “potenciar la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en l’àmbit científic, i promoure la participació de les dones en la recerca científica”. Algunes actuacions catalanes estan encaminades en aquest sentit. Es tracta per exemple de:

- L’Institut Interuniversitari d’Estudis de Do-nes i Gènere (IIEDG), creat a partir de la col·laboració de diversos grups de recerca en temes de gènere que pertanyen a set universitats catalanes (UB, UAB, UdG, UdL, UVic, URV i UPC) i que aposta per la interac-ció entre dones acadèmiques i de diverses associacions. Cal destacar també el nou Màster Oficial en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania, que te l’objectiu de donar for-mació en els estudis de dones i gènere que sigui científicament rigorosa i aplicable a pro-blemàtiques específiques d’interès social.

- La Càtedra UNESCO de Dones, Desenvolupa-ment i Cultures, compartida entre el Centre Dona i Literatura de la Universitat de Barce-lona i el Centre d’Estudis Interdisciplinaris de la Dona de la Universitat de Vic, que té com a objectiu fomentar els estudis de gènere en el panorama universitari i en la societat civil, i pretén esdevenir un organisme que catalitzi les iniciatives relacionades amb les coordenades de gènere, desenvolupament i cultura que tinguin un vessant social i una incidència específica. Alhora pretén fomen-tar des de la universitat, l’equitat necessària per a la construcció de societats més justes i obertes a les diferències.

- El web del Comissionat per a Universitats i Recerca compta amb un apartat destinat a Dones i ciència (http://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/recerca/programes_actu-acions/dones/index.html) que vol contribu-ir a la visibilització de la tasca, en l’àmbit de la recerca, duta a terme per les dones vin-culades a la ciència i la tecnologia. També inclou un espai destinat a dones que han propiciat l’avenç de la dona en el món cien-tífic al llarg de la història, tant al nostre país com més enllà de les nostres fronteres.

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0 Estudiants Llicenciats/ades Predoctorats Doctors/es Professors/es Catedratics/ques

% Homes

% Dones

Dades del curs 2003/2004fins Doctors i Curs 2001/2002 professoratDones i homes a les Universitats Espanyoles

L’HIPERBÒLIC EL CONVIDAT6

M’ho passo igual de bé fent tele, teatre o cinema”

Xevi Camps, format al teatre amateur de Calella, és un jove que parla amb entusiasme, somriu constantment, i té clar de què vol treballar. Ser actor es va convertir en un objectiu pel qual no ha dubtat a esforçar-se fi ns que TV3 el va escollir per fer el paper de Pol a “El cor de la ciutat”. Ara, és Ventura Pons qui l’ha triat per al seu nou fi lm Forasters, on interpreta un jove magrebí. Ens tro-bem amb ell per a què ens parli de com evoluciona, poc a poc però amb passos segurs, la seva carrera.

Des dels 13 anys, a Calella de la Costa (a la “Joventut Artística de Calella”), comen-ces a fer teatre. Què és el que s’aprèn al teatre amateur que no pots aprendre al professional?Al teatre amateur ho fas tot tu. Jo tampoc he fet gaire teatre professional, però a la televi-sió o al cinema arribes, fas la teva feina i ho tens tot preparat. Segurament, com a perso-na, el teatre amateur t’omple més. T’adones de tot el que cal fer per portar una obra en-davant. A més, normalment ho fas amb gent que coneixes molt. Ho comparteixes tot.

A Catalunya, hi ha molts actors joves, de gran qualitat, que estan treballant molt. Entre els companys, hi ha competitivitat? Com es viu aquesta competència?Hi ha una competència i això és evident. Tothom vol treballar. Però el que passa és que cada actor té les seves característiques concretes. I els seus registres són diferents als de la resta. I la veritat és que hi ha molt companyerisme. Hi ha molt bon rotllo. Si a algú li donen un paper que tu volies, doncs tens una mica d’enveja, però sana. Al fi nal, prefereixes que li donin un treball a algú que coneixes que no a un altre.

Moltes vegades, els telespectadors no veuen la formació que hi ha darrere dels actors. Tu, per exemple, has estudiat inter-pretació amb actors com Juli Fàbregas o Meritxell Botey. És un procés d’aprenen-tatge constant?Sí, segur que sí. Això és una professió com una altra. Com a totes, tu tens una base i, mica en mica, vas millorant. Evidentment, quan co-mences, el salt d’aprenentatge és enorme.

Albert Lladó, albert@edicat.catFotos: Ivan GiménezTotes les fotografi es es van fer a l’Ateneu Barcelonès.Xevi Camps, Actor

Hi ha moltes coses que no saps i que has d’aprendre. Però és una professió on millores en el dia a dia. Vas pel carrer i et vas fi xant en la gent. També em fi xo molt en el cine.

De fet, va ser mirant una pel·lícula quan vas decidir que et volies dedicar professio-nalment a això, no?Des de petit ja gaudia molt fent teatre, però veia pel·lícules i tenia ganes d’estar allà, en aquell món.

I encara et poses nerviós abans de sortir a escena?No he sigut mai de posar-me molt nerviós. Només pocs segons abans de sortir, potser.

I no t’has quedat en blanc mai?Mai. Però sí que he viscut moments en què altres es quedaven en blanc. I una cosa que passa molt és que sonen telèfons mòbils a la sala. Una vegada, en una escena tensa, no parava de sonar-li el mòbil a una senyora gran. Li va caure, el va tornar a agafar, li va tornar a caure sota la cadira... Després em vaig adonar que era de la meva família.

Però aquesta només és una faceta de la teva vida, no? Ets llicenciat en Biologia. T’agradaria treballar del que has estudiat o, si pots escollir, prefereixes seguir treba-llant com a actor? O combinar-ho?És una pregunta que a mi també m’agrada-ria que algú em respongués (riu). La meva idea era intentar combinar-ho. M’he apuntat a les llistes d’Enseyament. M’agradaria ser professor i anar treballant com a actor.

Sempre es diu que l’actor pateix esperant que el truquin d’una feina... Realment, la inestabi-litat d’aquesta professió crea certa angoixa?Crea molta angoixa. Ni pots fer ni pots dei-xar de fer. Sempre estàs pendent de que et truquin per anar prioritzant. De moment, he tingut la sort que m’ho he pogut combinar sense gaires problemes.

Interpretar al teatre, al cinema o a la te-levisió és molt diferent? Què és el que t’agrada més de cada mitjà?És molt diferent. El teatre és una cosa di-recta. Tens el públic respirant al teu costat. Veus com riuen, com ploren... En canvi, el cine i la televisió són molt diferents. És més fred. Però, encara que la majoria d’actors et dirien el teatre, jo no podria triar. Són tan diferents que m’ho passo igual de bé fent tele, teatre o cinema.

A “El cor de la ciutat” interpretaves el Pol, un noi que no accepta que la seva mare refaci la seva mare amb un altre home després que el seu pare hagi mort. Com et prepares els personatges?Generalment, t’intentes informar una mica. Et fi xes en algú que pugui ser similar. Però, a les sèries, normalment els tipus de personat-ges s’assemblen a tu. Com hi ha un ritme fre-nètic, sempre cerquen algú que s’assembli molt. A “El Cor”, el Pol era un noi catalanista, que estudiava a la universitat... Potser va ser més difícil quan se li moria el pare... És un procés complicat i allà sí que vaig parlar amb gent que havia passat per casos similars.

Quan estàs actuant, estàs tan concentrat que només penses en el paper”

Tal com rajaNom complet: Xavier Camps Poch

Lloc i data de naixement: 5 de desembre

de 1983

Un grup de música: Extremoduro

Una pel·lícula: La lista de Schindler

Un llibre: El Ocho

Plat que cuines millor: La truita de patates (riu)

Una mania: Quan vaig a dormir, em frego els

peus compulsivament

Una qualitat: La sinceritat

On t’agradaria anar de viatge? A Granada

Tens fama de ser molt... Extrovertit

L’HIPERBÒLICEL CONVIDAT 7

En aquestes escenes, el gran perill és fer una caricatura?Sí, la gent que venim del teatre tendim a exagerar. Quan es fa teatre, tot és gros. Tot és cap a fora. I a la televisió, o al cinema, és al revés. La pantalla ho agafa tot.

Creus que a els magrebins encara patei-xen racisme a Catalunya?Crec que sí. Segurament, molt menys que abans. Però la immigració encara no està normalitzada del tot i és un tema que cal tre-ballar. Hi ha molta immigració il·legal i això fa que la gent més gran encara els vegi com a “forasters”. Però jo crec que la nostra genera-ció cada vegada estem més acostumats.

Al rodatge, vas coincidir amb actors del ni-vell d’Anna Lizaran. Quan estàs actuant, tens temps de fi xar-te en el treball dels teus com-panys o la concentració no t’ho permet?Aprens molt i ells t’ajuden moltíssim. T’acon-sellen o, simplement, et feliciten. I rebre una felicitació d’actors com l’Anna Lizaran, o en Joan Pera, doncs és molt important. Però la veritat és que, quan estàs actuant, estàs tan concentrat que només penses en el paper. De fet, no veus l’actriu, només el personatge.

L’actor és una peça fonamental en qualse-vol obra o fi lm, però sempre amb un text ja donat. No et venen ganes d’estar a l’altre cantó? Escriure allò que has d’interpretar?I tant! Des de petit sempre he escrit... És una cosa que m’agradaria molt provar. I uns dels projectes que em faria il·lusió fer seria una escola de teatre a Calella, el meu poble.

Al teatre amateur, ho fas tot tu”Quan fas tele, et mires molt? T’ho graves i després ho repasses a casa?Vols veure com ha quedat. Es tracta de mirar el teu treball. I, sens dubte, jo sóc el més crí-tic amb mi. Al principi, és una mica estrany, però després t’hi vas acostumant.

Ara estrenes Forasters, sota direcció de Ventura Pons. Explica’ns una mica el teu personatge.Forasters és una drama familiar que explica una història que, amb els fi lls, es torna a repetir. I és que el director volia ressaltar aquesta repetició que, molts cops, es produeix a la vida. El meu personatge és un noi marroquí, molt integrat a Catalunya, que, tot i que ha seguit amb les se-ves tradicions, estudia a la universitat. L’accent era el més complicat. Però em va sortir força intuïtivament. Fins i tot, a la pel·lícula coincidei-xo amb alguns marroquins i em preguntaven si teniu algun parent del Marroc...

L’HIPERBÒLICJOVENTUT8

El Fotoconcurs del Carnet Jove mostra la cara humana del conflicte entre Israel i Síria Si us agraden la fotografia i el periodisme, no teniu excusa, el Carnet Jove us ho posa cada cop més fàcil per fer dels vostres somnis una realitat. Fa poc, s’han lliurat els premis del 10è Fotoconcurs Carnet Jove. En aques-ta desena edició, hi han participat prop de 1.435 joves amb 4.722 fotografies per op-tar a vint-i-cinc premis valorats en més de 30.000 euros. Entre els premis, destaquen un viatge al voltant del món per a dues per-sones (Premi Especial Temàtica Viatges) i l’encàrrec de fer les fotografies del reportat-ge mensual de les revistes que formen part de l’Associació Catalana de Premsa Gratu-ïta (300.000 exemplars aproximadament) durant un any (la Beca Fotoreportatge).

Per triar els guanyadors, s’han tingut en compte la qualitat fotogràfica i artística, la creativitat, l’originalitat de les obres i la seva simbologia, així com també els criteris espe-cífics de cada premi especial. Aquest concurs es va convocar per primer cop l’any 1999 amb l’objectiu de fomentar la fotografia entre els joves del país, i s’engloba dins del Pro-grama Connecta’t del Carnet Jove per tal de promoure la participació dels i les titulars del Carnet i potenciar la creativitat artística de la gent jove. L’acte de lliurament de premis va ser presidit pel secretari de Joventut, Eugeni Villabí i el director general de l’Agència Cata-lana de la Joventut, Julià Fernández.

Gràcies al concurs els i les joves que vul-gueu dedicar-vos al món del periodisme fo-togràfic podeu tenir una primera experiència en aquest camp. Sinó, fixeu-vos en la gua-nyadora de la primera Beca Fotoreportatge, Claudia Maccioni (Barcelona, 1982), que amb el reportatge “Últim comiat” retrata la història d’una noia drusa de 24 anys d’un poblat del Golan (Israel) que es prepara per casar-se amb el seu cosí sirià de 35 anys. En el moment en què decideix casar-s’hi i anar a viure a Síria, ha de renunciar auto-màticament a la seva nacionalitat israelia-na i acomiadar-se dels seus familiars per sempre. L’única manera que tindrà per tor-nar-los a veure serà si arriba la pau entre els dos països, segons explica la mateixa fotoperiodista. A què espereu? Agafeu la cà-mera i a fer fotos, els propers i les properes guanyadores podeu ser vosaltres!

BECA FOTOREPORTATGE

“ÚLTIM COMIAT”Claudia Maccioni

3r PREMI

“FRANCISQUILLU EL TRAPELLA”

Marc Bordons

1r PREMI

“TANGO AL MIGDIA”

Luis Rodríguez

2n PREMI

“PAPALLONA”Albert Garrido

Més informació: jove.cat

www.enderrock.cat

LAX’N’BUSTOObjectiu: la LlunaPiquen alt i canten amb optimisme amb unes no-

ves guitarres esmolades i les melodies contagio-

ses. De nou amb la supervisió de la productora

Sylvia Massy, els més de vint anys als escenaris

dels nous Lax encara tenen moltes lliçons per

donar. Ja se sap que qui té els objectius alts,

n’assoleix de bons. Lax’n’Busto s’hi posen un cop

més de ple i obtenen uns resultats notables. Lliçó

d’energia i maduresa. Helena M. Alegret

CRIS JUANICOTot de miDos anys després d’aquell Vola’m a sa lluna (Mú-

sica Global, 2006), arriba el segon lliurament de

Cris Juanico amb l’Original Jazz Orquestra del

Taller de Músics, on la veu de Juanico es troba

més còmoda i sona més propera. La selecció de

les cançons també hi ajuda, la majoria són més

sentimentals, si és possible. Un plat servit amb

base a les cançons inoblidables i algunes tram-

pes suaus. Helena M. Alegret

AI AI AILo més gran del món!Si haguéssim de citar grups que han estat capa-

ços de fer sonar de manera diferent l’etern venti-

lador, hi fi gurarien els renovats Ai Ai Ai. Serien els

membres honorífi cs d’una hipotètica ONG d’irre-

verents sense fronteres: combinen amb habilitat

i sense les sobredosis pròpies d’algunes bandes

del “so Barcelona” el so balcànic, l’havanera, el

reggae, el funk i algun apunt electrònic. Un pas

endavant per a una escena rumbera sovint man-

cada d’idees. Roger Palà

L’HIPERBÒLIC9ALTAVEU

Manel, les cançons d’araFins fa ben poc, els Manel eren el secret sabut més ben guardat del nou pop català. Ara ja són una realitat amb totes les lletres escampades als quatre vents no només per la crítica musical, que els ha concedit el Pre-mi Enderrock al millor disc de pop-rock del 2008, sinó per un bon grapat de seguidors. Els millors professors europeus (DiscMedi, 2008) és el seu celebrat disc de debut.

Dones estrangeres, plans quinquennals i ope-racions de cirurgia estètica per a gent que encara no sap que els guapos són els rars: aquests són alguns dels elements de l’univers Manel, el quartet del barri de Gràcia de Barce-lona, Premi Joventut del Sona 9 2007, que ha enamorat un bon grapat de seguidors a còpia de boca orella i MySpace. Quin és el secret que fa tan especials les cançons d’aquests quatre

paios normals i corrents, que podries trobar-te qualsevol dia passejant el gos o omplint la travessa? En parlem amb el Roger Padilla (gui-tarra) i el Guillem Gisbert (veu i ukelele).

Un dels grans punts forts de Manel és la seva gran transversalitat: tant els poden programar al festival Primavera Club, meca de la moder-nitat barcelonina, com al Circuit Folc, al costat d’artistes com Pep Gimeno “Botifarra”. Padilla no té cap resposta a l’enigma de l’ingredient secret: aixeca les espatlles, posa cara de no saber gaire res, s’apuja la caputxa del jersei i deixa anar senzillament: “Ni idea”. El cantant i un dels compositors del grup, Gisbert, ho in-tenta raonar: “La nostra fórmula acaba allà on acaba el quart Manel. Si el resultat rutlla en molts contextos, doncs fantàstic, però simple-ment és música creada a partir dels nostres gustos. Intentem ser oberts de mires i que no-més ens limitin les nostres mancances com a músics i compositors”. En aquest moment, el país està dividit entre aquells que han etique-tat Manel com a folk o com a pop. “Quan se’ns planteja aquesta disjuntiva acostumem a in-clinar-nos pel pop” —diu Guillem Gisbert—. Les etiquetes depenen de cada periodista. Potser pels nostres arranjaments, amb banjos, uke-leles i acústiques, i per la forma de fer les can-çons, amb tres acords senzills, som folkies. Però també hi ha temes amb una subtil base electrònica, com —Al mar—, i en una peça com —Corrandes de la parella estable— hi tenim guitarres elèctriques...”

Potser la clau de Manel és l’estranya capaci-tat per fer senzilles coses molt complicades. No hauria de ser fàcil fer un disc de pop mo-dern i normalíssimament català? Sembla fà-cil, però hem hagut d’esperar que ho fessin Manel: quatre xavals de Gràcia que de cop i volta, contra tot pronòstic, han capgirat tot el que crèiem lògic.

Text: Roger PalàFoto: Noemí Elías

L’HIPERBÒLIC TEMA DEL MES10

Antoni Tàpies compleix 85 anys

Antoni Tàpies compleix 85 anys. Fill de l’advocat Josep Tàpies Mestres, va néixer el 13 de desembre de 1923 a Barcelona, envoltat d’un cercle familiar de llibreters i polítics catalanistes. Per celebrar el seu aniversari i sense parar de treballar ni un moment, la galeria Soledad Lorenzo de Madrid ha exposat la seva obra més recent, amb 17 pintures plenes de sím-bols del seu univers propi, realitzades amb materials com la fusta, la sorra o la roba. És un bon moment per repassar, encara que sigui de manera resumida, la seva trajectòria com a artista.

AutodidactaTàpies va estudiar Dret, però va deixar la car-rera abans de llicenciar-se. La seva passió era la pintura i es va formar de manera autodidac-ta. Sempre s’ha dit que la tisi que va patir als 18 anys, i que el va tenir enllitat al sanatori de Puig d’Olena (1942-1943), va ser el punt d’in-fl exió a partir del qual va decidir quina era la seva veritable vocació. Durant aquells mesos, va llegir Nietzsche, Mann i va començar a fer còpies de Van Gogh i Picasso.

Dau al SetLes seves primeres obres són dibuixos de línies clàssiques però, a poc a poc, es va anar apro-pant al dadaisme i al surrealisme. El 1948 va fundar, amb Brossa, Cuixart, Tharrats, Ponç, Puig i Cirlot, el grup Dau al Set. El grup es dissol el 1956 però les publicacions que realitzen, i els debats entre els diferents intel·lectuals que hi participen, fan que es consideri un dels mo-viments de referència de postguerra.

InformalismeAntoni Tàpies, en l’àmbit internacional, està considerat com un dels màxims exponents de l’informalisme. La seva obra es reconeix fàcilment perquè utilitza materials que no es consideren artístics i juga, d’aquesta manera, amb cordes, pols de marbre, resines... És el que s’ha anomenat “pintura matèrica”, que barreja l’abstracte més pur amb símbols que es van repetint al llarg de la seva trajectòria.

L’informalisme és un moviment que sorgeix a Europa després de la Segona Guerra Mun-dial i que es caracteritza pel pessimisme, la fi losofi a existencialista i el destí dolorós de l’home. I és veritat que en Tàpies ve-

Alguns llibresParlar d’Antoni Tàpies sempre és arriscat. Amb

una obra complexa que supera les 8.000 peces,

les diverses interpretacions dels seus treballs

fan que un resum de la seva trajectòria sempre

sigui incomplet. Per això, si vols conèixer una

mica més la seva fi losofi a, pots llegir alguns

dels seus llibres. I és que Tàpies, a part d’artista

plàstic, és un excel·lent crític d’art i escriptor.

La pràctica de l’art, 1970.

L’art contra l’estètica, 1982.

La realitat com a art, 1977.

Memòria personal, 1977.

Per un art modern i progressista, 1985.

Si vols consultar més bibliografi a, pots

consultar el web de la Fundació:

www.fundaciotapies.org

Albert Lladó, albert@edicat.cat

iem una constant preocupació pel destí de l’esser humà, però aquest pessimisme, de vegades, es transforma en conceptes com l’amor, l’harmonia o la passió.

París, 1950Diuen que a tots els artistes els infl ueix de ma-nera molt potent algun viatge. El cas de Tàpies és clar. Gràcies a una beca del govern francès, viatja a París el 1950. Allí coneix Picasso i Miró, a qui admira des de fa temps. Poc a poc, es va parlant del seu treball. Dos anys abans, ja havia fet la seva primera exposició en solita-ri, al I Saló d’octubre de Barcelona, i el mateix 1950 aconsegueix mostrar les seves pintures al concurs internacional de Pittsbrugh. En els primers anys dels cinquanta, comença a ex-posar a Madrid, Chicago i Nova York. I coneix Michel Tapié, assessor de la galeria Stadler de París, on ha exposat diverses vegades.

Foto: Toni Tàpies

L’HIPERBÒLIC

TEMA DEL MES 11

EspiritualitatA Antoni Tàpies no li agrada que el defi neixin com un artista abstracte. I és que tot i que la seva pintura té un alt component d’abstrac-ció, com dèiem, és veritat que una part vital de les seves teles són els símbols – que es reconeixen amb molta facilitat– que hi incor-pora. Si llegim correctament aquesta simbo-logia (segurament, no existeix una única lec-tura), ens trobarem amb un alt component d’espiritualitat. La “X” com a misteri, la “M” com presència constant de la mort, la “A” com el propi jo (d’Antoni ) o la “T” de Teresa

(la seva dona, a qui dedica moltes pintures). Aquestes i altres al·legories intenten parlar-nos del món interior de l’artista però també, de l’espectador.

No podem oblidar que el pare de Tàpies li va transmetre un fort anticlericalisme i que, al-hora, la mare era seguidora d’un catolicisme ortodox. Aquesta aparent contradicció fa que Tàpies cerqui un camí espiritual propi, ba-sant-se en la saviesa oriental i, en especial, en el budisme zen. No és exagerat dir que tota l’obra de Tàpies és un ball entre allò ma-terial i allò espiritual, entre el yin i el yang.

FundacióLa Fundació que porta el seu nom es va obrir, al carrer Aragó número 255 de Barcelona, el 1990. Es tracta d’un edifi ci situat a l’antiga Editorial Montaner i Simón, obra modernista de Lluís Domènech i Montaner. La seva prin-cipal funció és potenciar l’art contemporani però també hi podrem trobar moltes obres de l’artista català. Amb una biblioteca i au-ditori, sens dubte, és un bon lloc per comen-çar a aprofundir en la inacabable trajectòria d’aquest geni universal. Un geni encara viu, tan treballador com sempre, i que ha aconse-guit construir un llenguatge propi per parlar-nos de sentiments que tots experimentem.

PolíticaA partir de 1970, l’obra de Tàpies agafa conno-tacions polítiques més evidents. Compromès amb l’antifranquisme (de fet, va ser arrestat i empresonat durant un període breu), participa en el tancament del convent dels Caputxins de Sarrià (1966) i en la marxa a Montserrat per protestar pel procés de Burgos (1970). El seu catalanisme pren protagonisme en les seves pintures, on podem veure les quatre barres a teles com L’esperit català de 1971, o la sèrie de gravats Suite Catalana de 1972. Tàpies fa una lectura del marxisme pròxima a la tradició oriental, sempre amb aquesta dialèctica entre esperit i matèria, i entre individu i societat.

L’HIPERBÒLICENTREVISTA12

La Copa del Món d’esquí Femení, un èxit de la FCEHLa primera Copa del Món d’esquí alpí femení celebrada als Pirineus, que for-ma part del programa d’activitats que commemora el Centenari de l’esquí a Catalunya, ha abaixat el teló amb èxit organitzatiu. En Ramón Carreras, presi-dent de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH) ens diu que “el balanç és magnífi c, molt positiu. La Molina ha passat amb nota dos nivells: tenir un gegant en una pista que ha tornat a de-mostrar que és boníssima i a més en un dia amb bones condicions i també ha demostrat la seva capacitat per tirar endavant una Copa del Món amb neva-des com la que hem tingut. A més hem de felicitar-nos per la participació i im-plicació del públic català que s’ha ma-nifestat com a autèntics afeccionats”.

L’èxit de la competició també va ser avalat per les esquiadores. La nord-americana Lindsey Vonn assegura que “cal felicitar a l’organització perquè malgrat les nevades la pista estava en perfectes condicions. S’ha fet un súper treball. Ha estat un plaer córrer aquí i espero tornar avi-at”. Per altra banda, Maria Riesch que s’ha ad-judicat l’eslàlom de la Copa del Món diu “m’he quedat molt sorpresa perquè després de la nevada que ha caigut la pista estava perfecta”.

Cal remarcar que el president, Ramón Car-reras, està molt implicat en que tots els es-portistes que formin part de la selecció cata-lana i clubs no deixin de banda els estudis, ja que aquesta és una part important dels seus èxits esportius. En aquesta línea s’ha mostrat l’única catalana en cursa, Mireia Clemente, que ha realitzat una gran actuació

després de sortir amb el dorsal 72 i escalar llocs fi ns a concloure la 48. “He superat les meves expectatives. Estic súper contenta perquè a més corria a casa, envoltada de la meva gent. En cadascuna de les portes he sentit l’alè de la gent. Ja tinc moltes ganes de repetir-ho i fer-ho a més a la segona màne-ga”, diu emocionada la catalana.

La Copa del Món podria tornar a Catalunya de-gut a la bona organització d’aquesta competició La Molina consta en el precalendari del 2012, Un dels artífexs d’aquest èxit és Lluis Breitfuss, el director de carrera que diu que “hem demos-trat que La Molina és una organitzadora potent. Per les condicions de neu era un d’aquests dies que et posen a prova i La Molina ha demostrat que està preparada per fer el que es proposi o el que li demanin”.

L’HIPERBÒLIC13CATNEU

+ infowww.catalunyaturisme.com

www.catneu.net

www.visitpirineus.com

Gaudeix de la neu al màxim i aprofita tots els avantatges que t’ofereixen els esports d’hivern a Catalunya. Des de l’snowboard fins a les motos de neu, passant pels tri-neus de gossos i moltes més activitats. I és que, posats a treure el màxim rendiment a la neu, Catalunya ofereix un ventall de pro-postes que van més enllà de l’esquí. Podeu consultar l’àmplia oferta als webs de les 16 estacions catalanes:

ESQUÍ ALPÍBaqueira Beret (www.baqueira.es) Boí Taüll Resort (www.boitaullresort.com) Gran Pallars Espot Esquí (www.granpallars.com) Gran Pallars Port Ainé (www.granpallars.com) La Molina (www.lamolina.cat) Masella (www.masella.com) Port del Comte (www.portdelcomte.net)Tavascan (www.tavascan.net)Vall de Núria (www.valldenuria.cat) Vallter 2000 (www.vallter2000.com)

ESQUÍ NÒRDICAransa (www.aransaski.cat) Guils Fontanera (www.guils.com) Lles (www.lles.net) Sant Joan de l’Erm (www.santjoandelerm.com) Tuixent-La Vansa (www.tuixent-lavansa.com) Bosc de Virós (www.boscdeviros.com)

Pel Centenari, treu el màxim partit a la neu de Catalunya

Centenari de l’Esquí a Catalunya i Campionats del Món a La Molina

A més a més, aquest hivern estem de ce-lebració, ja que el Centre Excursionista de Catalunya i la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, amb la col·laboració de la Secreta-ria General de l’Esport, celebraran aquesta temporada el Centenari de l’esquí a Cata-lunya. Aquesta commemoració coincideix amb la celebració de competicions espor-tives de nivell internacional. Els dies 13 i 14 de desembre de 2008 es va celebrar la Copa del Món d’Esquí Alpí Femení a La Molina. Del 12 al 15 de gener tindrà lloc la Copa del Món per a Discapacitats i del 12 al 15 de març, la Copa del Món Snowboard, totes dues competicions també a la Molina.

Snowboard. Vall de Núria. Copyright: Daniel Julián

Trineu llençat per gossos. Port Ainé. Copyright: Daniel Julián

L’HIPERBÒLICEntREvIsta14

“Fer snowboard per divertir-se”

Amb 23 anys Isaac Vergés s’ha conver-tit en una de les referències de l’snow-board a Catalunya, la resta de l’Estat i Europa. Ens parla per Secundèria i L’Hi-perbòlic dels seus inicis com a esportis-ta, del que pensa de les competicions i de com veu el futur de l’snowboard.

Com i quan vas saber que et volies dedicar a l’snowboard?Ho vaig saber en el moment en què em vaig ficar la taula als peus, no el primer dia, sinó quan ja sabia girar i començava a fer algun salt. Tot això quan tenia uns 6 anys.

Com van ser els inicis?Brutals, quan n’aprens és el millor! M’ho passava molt bé quan aprenia a fer alguna rotació nova, o qualsevol ximpleria nova.

Què en penses dels circuits “Open” per poder provar les teves qualitats com a es-portista?Suposo que et refereixes a competicions com la Burton European Open o com la Bur-ton New Zealand open… Són unes competi-cions molt importants on hi ha gent de tot el món, és a dir, que hi ha un nivell altíssim: hi ha nois de 16 anys que fan 1080º

Entrevista a Isaac Vergés

S’està creant un grup de treball i de professi-onals pels Circuits del Món de 2011 a la Mo-lina d’snowboard, persones en formació... Quina opinió et mereixen els campionats?Campionats n’hi ha de tots tipus: a Catalu-nya, a Espanya, en l’àmbit europeu, la Copa del Món, campionats del món i les olimpía-des. Jo fa 6 anys que estic fent la Copa del Món i uns 8 que vaig participar per primer cop als campionats del món. M’encanta po-der ser en totes aquestes competicions de half pipe perquè hi ha molt nivell, i això em motiva molt per superar-me a mi mateix. És a dir: moviments nous, més altura, etc.

Què recomanaries a un jove que es vulgui dedicar a l’snowboard?Que s’ho passi bé! Que ho faci per divertir-se, que és el més important, i a poc a poc aprendre a gaudir d’un esport que dóna moltes coses…

Quin creus què és el futur de l’snowboard?El futur de l’snowboard es troba en els ví-deos que surten cada any, en les competi-cions, en el nivell dels riders (surfistes de neu), dels nens. Està en el que s’ha vist i en el que vindrà.

Diego Giménezdiego@edicat.cat

L’HIPERBÒLICPIRENA16

Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona tindran representació a la travessa dels Pirineus amb trineus i gossos. Nou catalans participaran a la Pirena d’enguany. Set ho faran a la catego-ria de trineus i dos, a la categoria de skijoring (el lleidatà Ramon Armengol i el maresmenc Antoni Gassó). Catalunya serà la comunitat amb més participants: de les comarques de Girona, els germans David i Lázaro Martínez; de Tarragona, l’ebrenc Francesc Vallespí; de Lleida, Ramon Armengol, i de Barcelona, Carlos Segarra (Vilanova i la Geltrú), Manel Niubò (Manresa), Ferran Llombart (Alella), Antoni Gassó (Teià) i el guanyador de l’edició de 2006, el mataroní Josep Domingo.

La neu caiguda durant la tardor fa preveure una de les edicions més espectaculars de Pirena, Gran Premi Affinity Advance, que arrencarà dissabte 17 de gener a Saragos-sa, amb la presentació pública dels equips i l’habitual control veterinari dels gairebé 400 gossos participants, i s’acabarà a La Molina el dissabte 31. El recorregut d’aquest any travessa els escenaris naturals més bonics

Els catalans conquereixen Pirena

del Pirineu aragonès, francès, andorrà i català. En total, 16 dies de competició i de convivència amb la natura.

Hi ha 38 múixers inscrits: 31 a la categoria de trineus i 7 a skijoring (esquí nòrdic acom-panyat d’un o dos gossos). Quinze múixers arribaran de fora d’Espanya: 4 d’Alemanya, 3 de la República Txeca, 2 de Noruega, 2 de Polònia i 1 de cadascun dels següents països: Suïssa, Escòcia, França i Eslovàquia. Entre els espanyols, hi haurà 4 múixers de Navarra, 3 de Cantàbria, 2 del País Basc i un participant d’Andalusia, Madrid, Aragó i les Illes Balears.

Pirena, Gran Premi Affinity Advance, és una de les competicions més exigents del panorama mundial del múixing. Puntua per a la Copa del Món de la Federació Inter-nacional d’Esports de Trineus amb Gossos (IFSS). Altres proves de la Copa del Món se celebren a parcs naturals d’Alaska, el Canadà o Colorado.

L’HIPERBÒLIC i RICARD TARRÉ SORTEGEM UNS ESQUÍS “NÒRDICA GRANSPORT 12”PARTICIPA i GUANYA: www.deria.cat

Via Augusta, 103BARCELONA93 217 91 88

Sant Agustí, 3PUIGCERDÀ972 141 020

Tenemos todas las soluciones en épocas de CRISIS.

Para los que no están metidos en la volatibilidad del Mercado:Las últimas novedades en esquís y botas de las mejores marcas: VÖLKL, ATOMIC, FISCHER, DYNASTAR, ELAN, SALOMON, K2, SCOOT Y NORDICA.

Para los que andan un poco atrapados:Gran surtido de esquís de segunda mano con nuestro sello de Calidad y esquís a precios increíbles de temporadas anteriores.

Para los más pequeños:Plan renove, compra material nuevo y te aceptamos el usado a cambio o gran variedad de esquís de segunda mano infantiles.

infosports@sportstarre.com

L’HIPERBÒLIC BOCA A BOCA18

Em defi neixo com a home de teatre”

Sergi Belbel, director de teatreTextos: Mònica Puntí BrunFotos: Ivan Giménez

Quins és el segell Belbel?Dir-ho jo és molt complicat, però jo inten-to ser sempre molt honest, fer coses que m’agraden i intento divertir-me. Tenim el privilegi de treballar en allò que ens agrada, no tothom té aquest privilegi i ho has d’apro-fi tar. El meu segell és que intento que hi hagi una qualitat mínima en els espectacles, per exemple, en la interpretació. M’agraden molt els actors i en totes les obres que faig, el seu treball és essencial. No ho puc defi nir gaire perquè m’agraden tots els gèneres, la comèdia, la tragèdia, el drama... M’agrada una mica de tot, i també m’agrada plantejar reptes a l’espectador.

A l’últim espectacle que ha dirigit, A la toscana, va voler plantejar un repte a l’es-pectador?Sí, era una obra que no estava del tot tan-cada i t’obligava a donar-hi voltes. La veri-tat és que va anar molt bé, no era una obra que havia fet per assolir un èxit, sinó que era una obra molt personal que tractava el tema de la crisi d’un home. Aparentment no és un gran tema, però ho plantejava com un trencaclosques per a què l’espectador s’hi hagués de trencar una mica les banyes.

Vau tenir més d’un 92% d’ocupació. Sí, molt alt. Jo crec que va ser gràcies als ac-tors perquè ells van entendre tan bé la pro-posta que ells sabien transmetre tot això. Va ser un èxit de públic inesperat.

Què és allò que més l’atrau d’escriure te-atre?El que m’atrau és les coses que encara es poden fer. L’escriptura teatral comparada amb altres arts o altres facetes té 2.500 anys d’història a la nostra civilització occi-dental des dels grecs. Al segle V aC. ja hi havia teatre escrit, per tant, té una difi cultat molt gran i és que t’insereixes en una tradi-ció mil·lenària. El nivell de competència és molt elevat perquè sempre que escrius et diran que Shakespeare o els clàssics grecs són millors que tu. És una feina difícil però, al mateix temps, apassionant pel que té de

reptes tant en relació a la tradició com a la innovació. Sempre hi ha coses per explicar, però de maneres diferents.

Que té escriure teatre que no té la prosa?Doncs, el viu i el directe. És un tipus d’es-criure que és bàsicament per ser dit i es-coltat en temps present, que és allò que ho diferencia d’una novel·la. Sempre li dic a un novel·lista: “T’imagines que en llegir una novel·la, tu haguessis d’estar allà davant i veiessis la cara del lector mentre la va lle-gint”. Doncs això és el que ens trobem la gent de teatre, tu escrius per a què allò sigui i passi amb tridimensionalitat i amb presèn-cia. Encara que tu l’hagis escrit, la gràcia d’una obra és que no s’acaba fi ns que no s’ha acabat la funció.

Com t’ajuda la teva formació de fi lòleg a l’hora d’escriure?M’ha ajudat molt pel fet que té relació amb les paraules. A mi m’agraden molt les pa-raules, m’agrada molt la literatura, llegir, analitzar, observar... I és una formació que em va ajudar. Tot i això, un fi lòleg no és un autor de teatre. La meva formació de fi lòleg no em va portar a ser autor de teatre, sinó que t’ha d’agradar el teatre per arribar-hi.

Bé, de fet, on vas començar va ser a l’Aula de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Sí, exacte. De fet, quan feia tercer de fi-lologia romànica, va ser quan vam crear l’Aula entre uns professors i uns alumnes. Va ser allà on vaig veure que la meva ori-entació futura i allò que m’apassionava més era el teatre més que no pas la filo-logia. El que va començar sent un hobby es va convertir en la meva professió. A l’àmbit del teatre, m’hi vaig trobar, no era vocacional. I dirigint concretament, m’ho van fer veure els companys.

De fet, Benet i Jornet va dir que era un dels autors catalans amb més prestigi inter-nacional ja que han traduït la teva obra a moltes llengües diferents. Bé, bé... (riu). De fet, penso que vaig arribar en un bon moment, quan el teatre català es començava a consolidar a fi nals dels anys 80 i aquesta situació em va afavorir molt. És clar, Barcelona l’any 92 es va obrir al món amb els Jocs Olímpics i hi havia gent de tea-tre que venia, coneixia els teus textos i te’ls traduïa i aquesta situació m’ha benefi ciat.

Com podem defi nir Sergi Belbel?Em defi neixo com a home de teatre, és a dir, amant del teatre i professional del teatre. Sempre em pregunten què m’agrada més, dirigir o escriure, i jo sempre dic que dirigir és més agraït i escriure és menys agraït. Però, fi nalment, amb el pas del temps, pot-ser, la feina d’escriptor de teatre és la més completa perquè d’alguna manera poses sempre la primera pedra. Dirigint tu, entres quan un text està fet. En canvi, escrivint, parteixes del no res. Escriure és més difícil, més desagraït, però fi nalment, a llarg termi-ni, potser és el més complet.

Mònica Puntí

L’HIPERBÒLICBOCA A BOCA 19

Un dels teus darrers projectes és el guió d’una pel·lícula, què ens en pots dir?Sí, l’acabo d’escriure juntament amb la Cristi-na Clemente, que és una col·laboradora meva que treballa també amb mi al teatre i que s’estrena properament com a autora al Versus Teatre. Hem escrit el guió d’una pel·lícula de ci-ència fi cció, és un encàrrec per a una produc-tora que es diu Escandalo Films que fa òperes primes associades a l’Escola de l’Escacc de Terrassa. Em van ensenyar un DVD amb unes imatges que em va agradar moltíssim, ho ha-via fet un noi que es diu Kike Maillo, i em van oferir de fer el guió. És una pel·lícula que es diu Eva i a veure si es roda l’any que ve.

Un altre projecte és dirigir l’Inspector de Gogol, que la fareu a la Sala Gran del TNC al febrer. És una obra immensa de comèdia del s XIX sobre un tema que no mor mai: la corrupció política. És la història d’un polític corrupte que li ve un inspector i que té totes les for-ces vives del poble corromput. És una obra d’embolics de Gogol que és un autor rus del s XIX, molt important i que la gent el coneix molt, però aquesta obra no s’ha vist mai al teatre professional a Catalunya i és una obra que a tots els teatres d’Europa la po-sen amb regularitat. A part que és una obra molt còmica, toca un tema incisiu que és el de la corrupció política.

Com us heu plantejat aquesta nova tempo-rada al TNC?Les línies són una mica les que portem sempre. La base de teatre d’autor català i la d’autor universal, és a dir, es poden veure obres des d’Amor de Dama de Llorenç Villa-longa fi ns a L’inspector de Gogol. Tindrem un Bernard Shaw, fem un García-Lorca de la mà de Lluís Pasqual amb Núria Espert que crec que serà un muntatge històric. El repertori és el que ens identifi ca, teatre de qualitat i teatre d’autor. També fem dansa, també fem espectacles infantils per a famíli-es i després el projecte T6, que és el projec-te de dramatúrgia contemporània on donem veu als autors joves del nostre país catalans i que escriuen obres per al Teatre Nacional i es representen.

Com animar a la gent que vingui al teatre a veure aquestes obres?Animar-los perquè són obres del nostre re-pertori, de la nostra memòria, i trobaran trossos de la història del nostre país. És molt vàlid veure-les avui dia al segle XXI i recordar el patiment i la lluita de la gent. És anar a veure un tros de la seva pròpia història. L’any passat vam posar en escena La Plaça del Diamant i teníem episodis de plors entre el públic perquè la història de la Colometa els arribava molt al cor. Crec que amb aquestes dues obres tornarà a passar el mateix.

publicitat@edicat.net

GUIA JOVE L’HIPERBÒLIC20

MODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofe-reix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudar-te en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.

C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67www.eae.es admisiones@eae.es

EDUC

ACIÓ

EDUC

ACIÓ

Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, for-ma part d’una xarxa internacional d’escoles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Disseny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video), Moda i Comunicació. És l’escola del projecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889. info@bcn.ied.es - www.ied.es

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66www.formatic-barna.comformatic@formatic-barna.com

EDUC

ACIÓ

EDUC

ACIÓ T’ajudem a assolir l’èxit

L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la in-serció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).Tel. 93 730 19 00 info@euncet.eswww.euncet.es

Camps de Solidaritat a Amèrica Llatina, Àfrica i Àsiaal juliol, agost i setembre de 2009No ho oblidaràs mai!

SETEM - CatalunyaTel. 934415335camps@setem.orgwww.setem.cat

EDUC

ACIÓ

EDUC

ACIÓ T’ajudem a assolir l’èxit

L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la in-serció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).Tel. 93 730 19 00 info@euncet.eswww.euncet.es

L’HIPERBÒLIC21sExE

Del súper a la parròquiaIdees absurdes que li recorren a un pel cap. Perquè només es viu una vegada i, per això, tan sols poden divagar i deixar córrer la ima-ginació una vegada encara que es perdin els papers. N’he perduts tants a la meva vida que hauria pogut escriure una dotzena de llibres com el que vàreu comprar tots vosaltres de 68 pàgines de sexe universitari, ehhhh? Per cert, dels darrers perduts ho tornaria a fer tantes vegades com contenidors blaus em trob als carrers del meu barri. Clar que el que us con-taré a continuació ho heu de prendre des de la perspectiva de qui no es menja un torró fa ja un mes, perquè parl del torró amb carn, no d’ametla, companyes i companys (i mirau que n’hi ha un bon grapat als supermercats...). Bé, xerrant de súpers, què em deis d’aquells al·lots suats que posen un potet, i un altre, i botelles, i la fruita... i que en sortir a les 4 de l’horabaixa del seu torn posen els seus mús-culs a treballar al servei d’aquelles que passe-jant pels passadissos del supermercat supe-

Per la Cigala

rin el càsting com si fos un reality show. Clar que aquí guanyen sempre les Mari Pacas que no estudien, i es permeten el luxe de deixar-se veure el dematí i així es treballen el cap de setmana avançant feines... I les caixeres? Que ens agraden amb la camisa ben oberta que sembla estiguin cridant: “Què, aquí no deixes propina, eh! Cap de fava!”

Mira que si llançàssim una monedeta per després fer sonar una campana com fan al-guns pubs, t’imagines? Ens veuríem obligats acte seguit a fer un ràpid cop d’ull a l’eti-queta que duen penjada a la butxaca del pit esquerre sobresortint de manera sobrehu-mana, i cridar-la pel seu nom perfectament: “Loli, Loli, carinyo, pssst, calla, calla!, que jo només te volia fer una gràcia...” (ja m’ente-neu tots... o em direu que no duis la vista cap al nom o el relleu d’aquelles braveroles, bandarres!). Només falta el comentari de la padrina que fa la coa just al darrere, mirant

amb ulls com a plats primer a tu, després a la caixera, com si es tractàs d’un partit de tennis amb el comentari despectiu cap en-rere on es troba la veïnada Pepi, xiuxiuejant allò de “no tenen vergonya, així està el nin de la Josefina, perdut filleta, perdut”.

Però torn al fil de la qüestió perquè això que ara comentàvem no és el motiu que em duu a fer neta la meva consciència, no. Em vaig veure l’altre dia a un funeral de qui no tenia el gust de conèixer i a qui tenc el màxim respec-te, però em trobava immers en un grup allà on hi havia d’anar, ja m’enteneu... i no sé si és que venia jo de xerrar amb la meva deessa de l’amor pel mòbil, o que a jo el fred m’enca-lenteix més que la primavera... el cas és que quan va dir el capellà allò de: “Es poden donar fraternalment la pau”... mare de Déu! Tothom va començar a donar-se aferrades, besades, la mà (al meu amic Xavi se li’n va anar direc-tament la seva al cul d’una desconeguda que

no entenia res) però clar, era la casa del Se-nyor i ahhh! Aquí és on vaig imaginar allò de Sodoma i... la gent per la bancada, el capellà cridant, la bogeria des de la vuitena fila cap enrere, les nines agenollades i no cap al Se-nyor precisament, en Xavi cridant: “En veritat és just i necessari!” Clar que sí... Què! Que no hi hauria més fidels cada diumenge?! Ja! I en-tre setmana, i els dijous res de “botellón” al carrer, no, no... a la parròquia del barri o de la plaça. L’orgue trauria fum amb allò de: “Re-member me...” I les famílies ben tranquil·les. Fins i tot na Pepi segur que diria que el fill de la Josefina ja no era tan mal al·lot...

No veuen els partits polítics que l’esquerra no està tan enfora de la dreta? Els pits de na Loli o els pectorals d’en Josele així ho demostren.

Fins aviat, i Déu ens guardi per molts anys a totes i a tots en vertadera pau i amistat... i sexe, i amor.

L’HIPERBÒLIC CULTURA22

Crónicas BirmanasGuy DelisleEd. Astiberri

S’ha publicat recentment la darrera novel·la del dibuixant quebequès Delisle. Després de Shenzhen (Xina) i Pyongyang (Corea), arri-ben aquestes cròniques birmanes que po-drien considerar-se la tercera entrega dels viatges de l’autor, on aporta la seva mira-da irònica i la seva experiència personal en aquests països en confl icte.

Waltz with BashirAri Folmanhttp://waltzwithbashir.comDocumental animat sobre la matança de refugiats palestins a Sabra i Chatila (Líban) el 1982. Una nit, en un bar, un vell amic co-menta al director Ari que té un malson recur-rent on el persegueixen 26 gossos. Cada nit, el mateix nombre d’animals. Els dos homes arriben a la conclusió que té a veure amb una missió que van realitzar per a l’exèrcit israelià durant la primera guerra amb el Lí-ban a principis dels anys vuitanta.

Lulu.com(www.lulu.com)

Voleu publicar el vostre llibre? Doncs Lulu.com us ho posa fàcil. Lulu.com és un mercat digital en línia d’autopublicació que ajuda als creadors a publicar, vendre i treure benefi ci dels seus tre-balls. Sense costos d’entrada, tant les persones com les organitzacions poden fi xar totalment el preu de les seves creacions i la quantitat de guanys de creador que volen guanyar. A més, els creadors Lulu tenen control absolut del seu contingut editorial, copyright i distribució.

Espai Ficcions(www.fi ccions.cat)

Dèria, Secundèria i L’Hiperbòlic estrenen nou portal per a concursos de creació literària i de disseny per a estudiants d’ESO, Batxille-rat, CF, universitaris i joves fi ns a 30 anys amb l’objectiu d’oferir espais de creació en llengua catalana.

RECOMANEM

The ReaderStephen Daldryhttp://thereader-movie.comMichael, convertit en un jove estudiant de dret, torna a trobar-se amb la seva antiga amant mentre està com a observador en un tribunal on s’estan jutjant col·laboradors de l’Alemanya nazi. Hanna està acusada d’un horrible crim i rebutja defensar-se a ella ma-teixa. Michael, gradualment, es va adonant que l’amor de la seva joventut guarda un secret que considera encara més vergonyós que l’assassinat.

LLIBRES RECOMENATS PER:

CINEMA

MISCEL·LÀNIA

Rebel·lió de la salTeresa PascualEd. Pagès editors

Rebel·lió de la sal no és la consolidació de cap obra perquè la carrera de Pascual ja fa temps que n’està. Però ens permet entrar en contacte, de nou, amb l’element viu de la seva escriptura. Ens connecta amb veus internacionals com la d’Ingeborg Bachmann (de qui Pascual n’és la traductora a la nos-tra llengua), Alejandra Pizarnik, Hilde Domin, Nicole Brossard, Sophia de Mello Breyer Andresen, Teresa Rico Lopes, Sylvia Plath, Chantal Maillard...

AGENDAFEBRER2009

fi ns al 30/01/2009Wolfgang Amadeus Mozart: La fl auta màgica. Audició comentada a càrrec de Rafael Esteve AlemanyMúsica.- A les 18 h. Entrada Lliure. Redescobrim les obres mestresOrganitza: FUNDACIÓ “la Caixa”. OBRA SOCIALLloc: AUDITORI NARCÍS DE CARRERAS. FUNDACIÓ “la Caixa”C. Santa Clara, 11, 4. Girona+info: 972 215 408

31/01/2009Hikikomori, de Jordi Faura. La TrocaTeatre.- TEATRE DE SALT. Espectacle inaugural del cicle Escenaris 09 Teatre al Gironès.21 hLloc: Plaça Sant Jaume, s/n. 17190 - SALT972 402 004+info: http:// www.teatredesalt.net

fi ns al 31/01/2009Escacs per a tothom Lleure.- Organitza: AAVV PLA DE PALAU I CLUB D’ESCACS GERUNDA17 h - 21 hLloc: CENTRE CÍVIC PLA DE PALAU. C. Saragossa 27. Girona+info 972 426 390

fi ns al 31/03/2009‘Art en joc: Les motxilles de CaixaForum’Itinerari.- Amb el suport de les motxilles, que contenen explicacions amenes i materials per fer diferents activitats, descobrireu els secrets que s’amaguen rere l’edifi ci, fent vosaltres mateixos de guies i disposant del temps que vulgueu...CaixaForum Centre Social i CulturalAv. Marquès de Comillas, 6-8. Sants-Montjuïc. Barcelona+info: www.bcn.cat/cultura

fi ns al 22/02/2009‘A la ciutat xinesa. Mirades sobre les transformacions d’un imperi’Exposició.- L’exposició es recolza en la presentació de documents arqueològics, obres d’art, maquetes, imatges d’arxiu i creació contemporània. El recorregut expositiu, unifi cat per la noció de canvi, es descompon en una dotzena d’espais autònoms vinculats bé a una paraula o un concepte xinès, bé a una ciutat que serà presentada a través d’una de les seves principals característiques. Destaca especialment el Pequín actual en ple procés de desenvolupament urbà centrat en els Jocs Olímpics.Lloc: Centre de Cultura Contemporània de BarcelonaC. Montalegre, 5. Ciutat Vella (Barcelona)

L’HIPERBÒLICCULTURA 23

La paradoxa d’en Franz Kafka i l’àncora d’en Fred TènderAquí no ancoro. Ho va dir perquè no volia quedar-se entre gratacels; per-què sentia com si els martells, els motors i els transports metropolitans fessin del seu voltant una mar embranzida amb dents punxegudes que volguessin menjar-se’l. I en no ancorar, les onades van fer amb ell el que van voler. I aparegué a la platja d’una altra costa amb la roba trencada i la cara ensorrada. Estirat panxaterrosa, li coïen els ulls i no volia obrir-los i no trobava forces per gratar-se el cap. Sentia la tela mullada enganxada a la pell i les algues simpaticotes i llefi scoses li ballaven entre els dits. I les onades suaus, tan invisibles, li feien pessigolles als testicles. Va obrir un ull. Hòstia. El puto paradís, va pensar. I va somriure. Hi va ancorar. Ho va fer perquè volia quedar-se al costat de la palmera; perquè sentia com si els peixets, les petjades i els tremps primaverals fessin del seu voltant una mar plaent amb llengües hipnòtiques que vol-guessin follar-se’l. I en ancorar, les onades no van poder fer amb ell res del que haurien volgut. I romangué a la platja amb la roba cosida i la cara cremada. Estirat panxacontent, li coïen els collons i no trobava motius per gratar-se el cervellet. Sentia la sorra enganxifosa al clatell i les tardes des-pullades i llefi scoses se li escolaven entre els dits. I les mosques suaus, tan invisibles, li feien pessigolles a les orelles. Va tancar els ulls. Hòstia. El puto paradís, va pensar. I va esbufegar.

Muriel Villanueva Perarnau

ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ

Canuda, 6 - 08002 BCN - Tel. 93 317

49 08 - www.escoladescriptura.org

fi ns al 15/02/2009‘The Chanclettes. Gold, 15 anys de TúrmixPlayback’Espectacle.- Direcció i realització: Josep Maria Portavella i Pallàs.Intèrprets: Andreu Cayuela, Josep Coll, Josep Maria Portavella i Ramon de Segarra.Lloc: Sala MuntanerC. Muntaner, 4. Eixample. Barcelona

12/02/2009TravisConcerts.- Grup escocès de rock alternatiu i britpop que rep el seu nom del personatge principal de la pel·lícula París, Texas, dirigida per Wim Wenders.Lloc: SALA 1C. Almogàvers, 122 - Barcelona+info: http://www.salarazzmatazz.com

14/02/2009Kings of leonConcerts.- Grup de música que toca una barreja entre el rock del sud i el “garatge” rock dels Estats Units. Nascuda a Mt. Juliet, Tennesse, als Estats Units, la banda està composta per tres germans i un cosí:Nathan Followill (bateria/cowbell/cors)Caleb Followill (cantant solista/guitarra rítmica)Jared Followill (baix)Matthew Followill (guitarra principal)Lloc: SALA 1C. Almogàvers, 122 - Barcelona+info: http://www.salarazzmatazz.com