L’HIPERBÒLIC53 PUBLICACIÓ PERIÒDICA PER A UNIVERSITARISwww.deria.cat juny 2007

Coneix als Professionals de les Polítiques de Joventut - Parlem amb els de PAP

Gemma Mengual: de l’aigua a l’èxit

Tiratge: 26.330

FESTIVALS D’ESTIU I CONCERTS

SUPLEMENT ET PORT

EM A

LS

FESTIVALS I CONCERTS

ET PORT

EM A

LS

FESTIVALS I CONCERTS

sortegem entrades

sortegem entrades

entra a entra a deria.cat

deria.cat

participaparticipa

i i guanyaguanya!!

L’HIPERBÒLICEDITORIAL2

La força de la música

2 EDITORIAL La força de la música

3 CAIXA MANRESA

4 MÓN UNIVERSITARI Notícies

5 DIUE Apropar-se a la ciència des de ben aviat

6 LA CONVIDADA Gemma Mengual

8 TEMA DEL MES Polítiques de joventut

10 JOVENTUT Arriba l’hora de la creativitat

11 CIÈNCIA El color dels minerals

12 ALTAVEU Lax’n Busto

14 ENTREVISTA Prohibit als pares

15 SEXE Els picaderos

16 GUIA JOVE

22 CULTURA Juny 2007

PÀGINES CENTRALS Festivals d’estiu i concerts

Flaixos

El personatge: Ricky Rubio, jugador de bàsquet

Ricard Rubio, de només 16 anys ha estat escollit “Jugador Revelació de la Temporada ACB 2006-2007”. Líder absolut en la clas-sifi cació de pilotes reecuperades, és el 4t jugador més valorat del seu equip, el DKV Joventut. Rubio va debutar amb 14 anys a l’ACB i sembla que la seva carrera apunta molt alt. Fins i tot a la NBA ja s’han fet ressò d’aquest jugador prodigi.

La frase: José Maria Aznar, expresident del

Govern (i bocamoll professional)

“No m’agrada que em diguin: vostè no pot anar a més de tanta velocitat, no pot menjar hamburgueses i li prohibeixo beure vi”

El 40% dels morts a la carretera són causa de l’alcohol i la velocitat.

Juny

04/06/1975 Neix a Los Angeles l’actriu An-

gelina Jolie

05/06/1898 Neix a Fuentevaqueros Fede-

rico García Lorca

10/06/1981 Mor Antoni Gaudí, tres dies

després de ser atropellat per un tramvia

12/06/1897 Pere Romeu innaugura Els

Quatre Gats a Barcelona

17/06/1944 Islàndia s’independitza de

Dinamarca

19/06/1984 La BBC del Regne Unit emet

l’últim capítol d’”Els Joves”

24/06/1987 Neix a Rosario, Argentina,

Lionel Messi

L’estiu ja és aquí i a l’horitzó apareixen les agendes atapaï-des de concerts i festivals. Tenim l’esperança que ningú hagi pensat mai que l’estiu és avorrit perquè amb tota l’oferta que hi ha ens sembla impossible que això pugui passar. Des de principis de juny fi ns a fi nals d’agost tot tipus de festivals es donen cita al territori català. N’hi ha de tots els estils: n’hi ha que duren més, d’altres menys, alguns que estan a les ciutats, d’altres al mig del bosc i alguns a prop del mar… En defi nitiva, n’hi ha per a tots els gustos, però si una cosa tenen en comú tots aquests esdeveniments és que volen potenciar diferents estils musicals i apropar-los al gran públic.

Cites com el Sónar, per exemple, ja s’han fet un forat a l’esce-na musical electrònica mundial i ajuden a potenciar un estil de música que potser no era gaire reconegut a casa nostra; el Festival Internacional de Benicàssim, com el seu nom indica, ja ha traspassat fronteres i gent d’arreu del món envaeix cada estiu les platges del poble castellonenc per escoltar grups de primer nivell mundial; trobades com l’Acampada Jove, el Pop Arb o el Senglar Rock, treballen per mantenir viva la música

en català, des de grups ja consolidats fi ns a aquells que tot just van despuntant. Per això, cal remarcar la seva feina i ale-grar-nos que cada estiu milers de joves catalans continuin donant suport a aquestes trobades. Igualment, tots aquests festivals ajuden a mantenir viu l’esperit dels concerts en es-pais oberts, on es pot gaudir tant de la música com del que l’envolta.

Així doncs, ara que sou joves, que s’acosta el fi nal de curs, les llargues hores d’estudi i els exàmens, és el millor moment per mirar i decidir a quins concerts anireu després d’aquest curs. Sols, acompanyats, de dia, de nit, amb tenda de cam-panya, en hotel, amb abonament, amb entrada… sigui com sigui us ho passareu bé i aconseguireu passar un estiu d’allò més fantàstic. La música ens ajuda a viure, a desconnectar, a aprofundir més en uns sentiments… El dia 21 de juny és el dia internacional de la música i si li voleu retre-li el vostre propi homenatge, aquesta és una bona manera de fer-ho. Per què… què seríem nosaltres sense la música?

L’HIPERBÒLIC 53 JUNY

Edita: Edicat, S. L.C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª08025 de BarcelonaTel.: 93 451 61 70Fax: 93 451 33 91edicat@edicat.net

Editors: Josep Ritort i Antoni González

Direcció: Anna Salarich

Cap de màrqueting: Àngel Garcia

Consell de redacció: Atomic Girls, David Baret, Jaume López i Albert Lladó

Assessorament lingüístic: Rosa Soley

Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo

Publicitat: Alba Vidal Tel. 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

Impressió: Imprintsa S. A.

Dipòsit legal: PM-1.275-2001

L’Hiperbòlic és una publicació independent, plu-ral i alegre. Els articles fi rmats refl ectei-xen l’opi-nió exclusiva dels seus autors, que L’Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la lli-bertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L’Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les insti-tucions, i siguin d’interès general.

Tirada 26.330 exemplars

L’HIPERBÒLIC3CAIXA MANRESA

Si Si busques feinabusques feina vine al vine al mercat de treball mercat de treball ÀgoraÀgora

El passat mes de maig es va celebrar, amb gran èxit de participació d’em-preses, la setena edició del Mercat de Treball Àgora a Manresa. Ara, li toca el torn a Igualada. El proper 11 de juliol teniu una cita a la capital de l’Anoia per trobar empreses que busquen per-sones motivades i formades com tu.

L’esdeveniment que acull Caixa Manresa resulta una gran oportunitat per als estudi-ants universitaris i de cicles formatius que busquen la seva primera feina. A vegades, no és gaire fàcil trobar aquell lloc de treball que s’adigui a cada titulació i que ajudi a comen-çar la carrera professional. Però el certamen vol, precisament, facilitar aquesta feina.

El Mercat de Treball Àgora té dues edicions concretament per a què pugui arribar a tot-hom, per a què el major nombre de joves pugui gaudir del certamen que els posa en contacte amb les empreses, on poden do-nar-se a conèixer i donar el seu currículum. A Igualada, el Mercat de Treball Àgora tindrà lloc l’11 de juliol de 16 a 20 hores a l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industri-al, dins la primera edició de la Universitat d’Estiu de la capital de l’Anoia.

Qui busca, pot trobar

El passat 5 de maig es va celebrar a Manresa el primer Mercat de Treball Àgora d’aquest 2007. Molta gent, sobretot joves, van omplir els passadissos del Museu de la Tècnica de la capital del Bages. L’objectiu no era altre que donar-se a conèixer, deixar currículums i, si tot anava bé, fer els primers contactes per a una primera feina. Nois i noies de to-

tes les carreres es van acostar a les para-detes de les diferents empreses interessats per les ofertes de treball que s’hi podien trobar, per entrar a les seves bases de da-des o, simplement, per informar-se del què feien i de si buscaven gent amb el seu perfi l. Amb les butxaques plenes d’esperança, s’hi podien trobar estudiants apunt de llicenciar-se i estudiants dels últims cursos que volen començar a adquirir una mica d’experièn-cia. El fet que les empreses del Mercat de Treball Àgora siguin d’un àmbit més local fa que el contacte entre anunciants i joves sigui més proper i càlid. Aquest fet agrada molt tant a uns com als altres perquè la relació que s’estableix permet conèixer-se millor i establir lligams laborals més direc-tes i personals. Allò que valoren els joves és el fer de poder parlar directament amb les empreses, amb els seus departaments de recursos humans. Així és més personal, els poden conèixer directament… A tots els agrada més.

L’HIPERBÒLIC MÓN UNIVERSITARI4

Les universitats són

Continuen les celebracions a VicAquest any, la Universitat de Vic està de celebració pel seu 10è aniversari. Entre alguns dels actes que es fan al llarg del 2007, aquest mes de juny hi haurà l’Acte acadèmic de Comme-moració amb una conferència a càrrec del Dr. Jaume Pagès a l’Aula Magna. Igualment, durant aquest mes a la Caixa de Manlleu es podrà visitar l’Exposició de Cartells de la Universitat de Vic, comissariada per Miquel Pérez, professor de la Facultat d’Educació Física de la Uvic.

www.uvic.cat

notíciaNova facultat de Ciències de l’Educació a Lleida

Per al proper més de setembre, està previst que la Universitat de Lleida estreni nova facultat

de Ciències de l’Educació, obra del prestigiós arquitecte Alvaro Siza. L’edifi ci, que tindrà

forma d’u, té un pressupost de 13 milions d’euros i està patrocinat pel Banc de Santander

i la Diputació de Lleida, i s’espera obtenir el fi nançament de la Generalitat de Catalunya a

través del Pla Plurianual d’Inversions per a l’última fase.

www.udl.cat

10 anys de l’Aula de Dansa

La dècada de vida de l’Aula de Dansa de la Universitat Autònoma de Barcelona queda

recollida al llibre La dansa com a eina de recerca, que es va presentar el passat mes de

maig al Teatre Ovidi Montllor de Barcelona. En ell, hi trobareu experiències, el treball artístic

i les investigacions que han dut a terme els alumnes i professors al llarg d’aquests 10 anys.

L’Aula de Dansa va néixer amb l’objectiu de potenciar aquesta disciplina i donar un espai a

la creació sorgida entre estudiants i coreògrafs professionals.

www.uab.cat

notícies breus

Per a l’edició en paper, s’ha fet una tirada de 3.000 exemplars de cada conte, és a dir 15.000 exemplars en total, que es distribu-iran a totes les escoles de Catalunya, a les biblioteques públiques i a les aules hospi-talàries.

Els títols de la sèrie, són:

· La Laura i en Joan viatgen a Moçambic · La Laura i en Joan salven el MareNos-

trum · La Laura i en Joan investiguen la pis-

sarra digital · La Laura i en Joan es capbussen a les

Illes Medes· La Laura i en Joan descobreixen el món

dels ilergets

L’HIPERBÒLIC5MÓN UNIVERSITARI

Apropar-se a la ciència des de ben aviat

www.gencat.cat/diue

La relació entre l’activitat científi ca i la universitat és tan evident que, a vega-des, pot eclipsar el fet que les vocaci-ons científi ques haurien de néixer molt abans de l’edat habitual dels estudis universitaris. Com tot, també la ciència necessita una bona base i, per consoli-dar aquesta, pot resultar molt escaient fomentar la relació amb l’activitat cien-tífi ca des de la infantesa.

Amb la voluntat de fomentar la difusió i el respecte per les diverses activitats científi -ques, tant de les ciències pures com de les vinculades amb les humanitats, la Direcció General de Recerca del Departament d’In-novació, Universitats i Empresa ha preparat l’edició, tant en paper com en format digital, d’un seguit de contes infantils destinats a fomentar les vocacions científi ques entre els infants.

La iniciativa, que va adreçada al públic in-fantil, també busca donar a conèixer, de for-ma entenedora i alhora amena, les diverses àrees sobre la recerca que es fa a Catalunya i que, a vegades, quan els estudiants es plantegen les seves vocacions i miren de triar una opció universitària, sovint semblen tenir menys capacitat d’atracció que les op-cions més tècniques.

Per aconseguir-ho, s’han editat cinc contes de diferents disciplines científi ques des-tinats a nens i nenes de 6 a 12 anys, que aporten, a més, altres continguts relacio-nats amb l’educació en valors.

En les històries narrades en aquests contes, que tenen una estructura semblant entre sí, dos infants, en Joan i la Laura, participen en recerques fetes a Catalunya. Gràcies a uns poder màgics poden fer d’investigadors/es i passar-s’ho d’allò més bé fent recerca.

A més, s’han cuidat altres detalls en el con-tingut per fer-los més complerts. Així, es tre-balla de manera indirecta la coeducació, el respecte, la intergeneracionalitat, els hàbits alimentaris, els mitjans de transport, les se-nyals de trànsit, etc.

Cada un d’ells està destinat, respectiva-ment, al foment de la Medicina, la Informàti-ca, la Pedagogia, la Biologia i l’Arqueologia, a través de la posada en contacte dels in-fants amb l’existència dels grans centres de referència o iniciatives d’investigació reals. Per aconseguir-ho, la seva materialització ha comptat amb l’assessorament de grans especialistes.

Els contes també estan també a l’abast de tothom a través del web del departament, on la iniciativa estarà complementada amb una guia per al professorat i altres materi-als complementaris creats per arrodonir la iniciativa.

L’enllaç per accedir als contes en versió pdf i multimèdia és el següent:

http://www10.gencat.net/dursi/AppJava/documents.jsp?area=2&sub1=6&sub5=3&sub3=0&idcat=4425&idioma=0

La força mental és molt important”

Tot just en arribar del Mundial de Natació de Melbourne, on s’ha consolidat com una de les esportistes catalanes més importants de tots els temps, Gemma Mengual ens atén en una recepció plena de periodistes. Tothom vol par-lar amb la campiona de sis medalles, quatre de plata i dues de bronze, que ha fet de l’equip de natació sincronitzada un dels més importants del món. L’èxit es veu refl ectit en els expressius ulls d’aquesta noia jove, que ja pensa en l’or en els pròxims Jocs Olímpics de Pequín.

Com s’aguanta aquest ritme de tants exerci-cis en tants pocs dies?A part de portar molts anys entrenant, i tenir una condició física molt determinada, la for-ça mental també és molt important. T’has de conscienciar que es pot i has de confi ar en les teves possibilitats.Quan ets aquí, quantes hores entrenes al dia?Entre vuit i onze hores diàries.

L’aigua, la música i poder expressar-me a través del cos és el que més m’atrau d’aquest esport”

Anna Salarich, anna@edicat.net

Gemma Mengual, esportista

Tal com rajaNom complet:

Gemma Mengual Civil

Lloc i data de naixement:

Barcelona, 12 d’abril de 1977

Quin és teu pitjor defecte:

sóc desordenada.

I la millor virtut: la tolerància.

El teu programa de televisió predilecte:

no en tinc cap. Acostumo a veure pel.lícules.

Algú a qui admiris:

a la gent que aconsegueix els seus objec-

tius a través de treball i disciplina.

El plat que cuines millor:

sóc experta en fer amanides originals.

Si no fossis esportista series...

actriu.

La cosa que valores més en una persona:

la sinceritat.

Un somni que et quedi per complir:

ara per ara, la medalla olímpica.

És gemmòlogaLa Gemma, a part d’una gran esportista, és

gemmòloga. Una professió molt adient al seu

nom perquè es tracta d’aquella persona que

treballa amb les gemmes, del llatí gemma,

que vol dir pedra preciosa. Així doncs, ja ho

veieu, aquesta noia ho té tot.

L’HIPERBÒLIC LA CONVIDADA6

I amb què gaudeixis més als entrena-ments?Potser amb les acrobàcies. Entrenem com si fóssim gimnastes.

I el més dur?Potser la coreografi a és el més cansat. Repe-tim els mateixos moviments i girs. Potser hi dediquem quatre hores cada tarda, a això.

Què tenen les russes que sempre van un pas per endavant?Tenen un altre tipus d’estructura en tots els sentits. El seu plantejament i la seva forma d’entrenar són totalment diferents. Tenen moltes més llicències federatives allà. Se-gurament, entrenen menys anys però amb més intensitat. Dediquen més temps a cada categoria... les que fan el Duo només fan el Duo, les que fan Equip només fan Equip... És molt diferent.

I creus que es podrà optar a l’or?És difícil, perquè elles sembla que tenen avantatge, però nosaltres estem molt a prop... Mai se sap.

Què té la natació sincronitzada que t’agrada tant?M’agrada molt l’aigua, m’agrada molt la música i poder expressar-me a través del cos és el que m’atrau d’aquest esport. És molt complet.

D’aquí cinc anys, on veurem a Gemma Mengual?No sé... tinc diversos projectes, però encara no tinc decidit res. Però bé, d’aquí un temps, segur que serè una mamà molt feliç, això sí.

Les russes entrenen menys anys, però amb més intensitat”

Albert Lladó, albert@edicat.cat Fotos: Ivan Giménez

Has de confi ar en les teves possibilitats”

Els inicis La Gemma està considerada una de les mi-

llors esportistes de tots els temps al nostre

país. Va començar amb la natació sincro-

nitzada als 9 anys gràcies a la seva cosina

Judith i, des del primer moment, la barreja

de natació, música i ball la van fascinar.

És a partir de l’any 2000 que comencen a

caure les medalles i premis en campionats

europeus, campionats del món, campionats

d’Espanya i, l’any 2003, els trofeus a millor

esportista femenina catalana i espanyola. A

l’últim Mundial de Natació a Melbourne, s’ha

endut 6 medalles, 4 de plata i dues de bron-

ze. Tota una fi ta en el món de l’esport.

La seva companya inseparable: Paola TiradosSi hi ha algú amb qui es compenetra a las mil meravelles, és la

seva companya Paola Tirados. Amb ella, la Gemma competeix

en duo i estan considerades una de les millors parelles del

món de la natació sincronitzada. Tirados, que té 24 anys i és

canària, fa molt temps que viu a Barcelona. El seu somni des-

prés de deixar la natació és ser arquitecta.

L’HIPERBÒLICLA CONVIDADA 7

L’HIPERBÒLIC TEMA DEL MES8

Les polítiques de joventut

Albert Lladó, albert@edicat.cat

com a professió

El camp de les polítiques de joventut és molt ampli i toca, pràcticament, totes les tecles necessàries de l’administració pú-blica: salut, oci, participació ciutadana, cultura, habitatge... “Si es fa d’una manera específi ca, amb professionals formats en aquestes polítiques concretes i amb els recursos indispensables, els resultats po-den ser molt més positius”, ens assegura el president de l’AcPpJ.

Als ajuntaments catalans, o a les diferents associacions i empreses de serveis a la jo-ventut, un munt de professionals treballen cada dia per atendre els joves. Una de les reivindicacions bàsiques de l’AcPpJ és que es reconegui socialment aquesta feina i que es doti els seus projectes de més recursos. De fet, una dels objectius de l’Associació Ca-talana de Professionals de les Polítiques de Joventut és crear un cens professional per

Parlem amb en Pep Montes, president de L’AcPpJ, Associació Catalana de Pro-fessionals de les Polítiques de Joventut, per a què ens expliqui quina funció té l’associació i què és exactament això de les polítiques de joventut.

Els professionals de les polítiques de jo-ventut són els interlocutors entre els joves i l’administració. El Pep Montes ens explica com “encara que Catalunya té una cla-ra tradició en polítiques de joventut amb més de vint anys d’experiència, mai s’ha reconegut aquests professionals com a col·lectiu”. Aquesta associació s’esforça pel reconeixement dels treballadors d’aquest sector. Segons Montes, les persones que es dediquen a joventut “tenen un reconeixe-ment social molt pobre i, per tant, molts casos de precarietat laboral”.

saber realment quants són els treballadors que estan aplicant polítiques de joventut des de diferents àmbits i quines són les se-ves condicions de treball actuals.

El nou Estatut esmenta per primera vega-da aquest sector de la intervenció pública però, ens explica el Pep Montes que “en-cara està pendent l’aprovació d’una una Llei Catalana de Polítiques de Joventut,

Cursos d’Història de Catalunya reconeguts amb crèdits de lliure elecció

Cursos “Intensius Juliol”

Cursos d’Història de Catalunya reconeguts amb crèdits de lliure eleccióUAB 2 crèdits, UB 2 crèdits i UPC 1,5 crèdits

Informació i inscripció: www.accat.cat (Formulari), A/e: universitaris@accat.cat, Tel.: 93 412 57 33 (de 10 a 14 h)

En col·laboració amb: Amb el suport de: Organitzat per:

Curs “La història de Catalunya”Conèixer la història per entendre la nostra realitat contemporàniaDurada: 10 sessions de 3 hores cadascuna Inici: Grup J-1: diari de dilluns a divendres de 10 a 13 hores, del 2 al 13 de juliol de 2007 Grup J-2: diari de dilluns a divendres de 18 a 21 hores, del 2 al 13 de juliol de 2007Matrícula: 40€ Llibres, matrícula, curs i visita a museu inclòsMatrícula oberta fi ns el 29 de juny de 2007Avaluació: continuada amb control d’assistència i activitat fi nal

Curs “La història Pas a Pas”Conèixer la història tot visitant els grans museus de Barcelona Durada: 10 sessions de 3 hores cadascuna (2 aula/ 8 visites)Inici: Grup M-1: de dimarts a divendres de 10 a 13 hores, del 3 al 19 de juliol de 2007 Grup M-2: de dimarts a divendres de 17 a 20 hores, del 3 al 19 de juliol de 2007Matrícula: 60€ Inclou llibres, material docent i entrades a museusMatrícula oberta fi ns el 29 de juny de 2007Avaluació: continuada amb control d’assistència i activitat fi nal

Més informació:Des del portal www.joventut.info, aquests treballadors podran gaudir d’una

borsa de treball, assessorament laboral i

diversos recursos.

Què és?L’Associació Catalana de Professionals

de les Polítiques de Joventut, l’AcPpJ, és

l’associació de treballadors que volen

que es reconegui les polítiques de jo-

ventut com una professió pròpia.

L’HIPERBÒLICTEMA DEL MES 9

Qui són?Treballadors dels punts d’infor-

mació juvenil, tècnics generalis-

tes, dinamitzadors socioculturals

o educadors socials.

Què fan?Des de l’AcPpJ, s’organitza un curs

d’especialització en polítiques locals

de joventut que ja porta sis edicions i

que ja ha iniciat la setena amb gran èxit

de participants.

una eina imprescindible per regular la professió i per facilitar que totes les ad-ministracions tinguin més recursos per atendre adequadament la gent jove i contractar els professionals formats per fer-ho d’una forma més digna”.

Aquesta formació la dóna la pròpia AcPpJ, que organitza un curs d’especialització en polítiques locals de joventut. Es tracta de facilitar criteris d’actuació i coneixements teòrics i pràctics. Si vols informar-te del curs, i t’interessen les polítiques de joven-tut com a professió, ho pots fer al portal web www.joventut.info.

L’HIPERBÒLICJOVENTUT10

Parlem-ne!Qui millor per explicar com és això de participar

en una de les propostes del programa Connecta’t,

que un dels guanyadors del Fotoconcurs. El Juan

Salmoral es va endur el primer premi a la secció

Especial Retoc Fotogràfi c amb l’obra Museus Vati-

cans que podeu veure en aquesta pàgina.

- Com és que vas decidir participar en el

concurs?

Vaig descobrir aquest concurs gràcies a un amic,

ja que tots dos som afi cionats a la fotografi a.

De fet, l’anècdota curiosa és que em va dir que

participés just el mateix dia que caducava el

termini de la participació. Vaig tenir molta sort.

- D’on et ve aquesta afi ció?

Em vaig afi cionar a aquest món quan vaig com-

prar-me la meva primera càmera digital. Però

el que em va marcar més van ser les pàgines

web sobre fotografi a. Crec que la primera ma-

nera de millorar és observar les fotografi es

que fan els altres i després utilitzar molt la

càmera, no de tant en tant com feia abans.

- Ens pots explicar com se’t va ocórrer la fo-

tografi a guanyadora?

En aquell moment pensava que aquesta foto-

grafi a seria una més del viatge, però quan vaig

veure el resultat em va agradar molt. La idea

va sortir del fet que la meva càmera només era

capaç de desenfocar quan no hi havia gaire

llum, llavors vaig aprofi tar això perquè la meva

xicota, que es la que surt a la foto, fos l’única

que sortia enfocada

- Què en penses dels concursos com el Foto-

concurs Carnet Jove?

Penso que és una bona idea fer participar només

a la gent jove en aquest concurs ja que així s’ofe-

reix la possibilitat de participar a persones que

no som professionals i que podem aportar noves

iniciatives. Aquest tipus de concursos, malaura-

dament, no són gaire freqüents perquè el món de

la fotografi a es un món que sembla molt tancat.

Aquest concurs ens obre la porta també als joves.

Arriba l’hora de la creativitat

Si ets titular del Carnet Jove o +25 i tens inquietuds artístiques no et pots perdre tot el què t’ofereix la Secretaria de Joventut a través del programa Con-necta’t del Carnet Jove i +25. Fes volar la teva imaginació i participa!

Sempre amb la voluntat de fomentar la parti-cipació i animar als joves en la seva vessant més creativa, el Carnet Jove i +25 posa en marxa diferents certamens dins el progra-ma Connecta’t. Còmics, fotografi a, cinema, disseny… Fes una ullada i ja veuràs com no et podràs perdre cap de les propostes.

Fotoconcurs Carnet Jove i +25

Aquesta novena edició arriba, com cada any, carregada d’importants premis valorats en més de 30.000 euros: motocicletes, càmeres fotogràfi ques, ordinadors, viatges, etc. El con-curs va adreçat als amants i afi cionats a la fo-tografi a, que poden presentar un màxim de 5

fotos a través de la pàgina web del Carnet Jove. No ho dubtis, agafa la càmera i endavant!

Premi Tira Còmica

Si el què t’agrada és el novè art, aquest premi és l’ideal per a tu. Amb l’objectiu de fomentar la creativitat dels joves dibuixants que s’inicien, el premi consisteix en dibuixar durant un any les tires còmiques de la revista Més Jove i tres col·laboracions amb la revista El Jueves. A més, el guanyador o un dels fi nalistes editarà un lli-bre amb Edicions Glénat, amb qui signarà un contracte. La publicació tindrà 48 pàgines, un tiratge de 2.000 exemplars i el dibuixant rebrà 3.000 euros en concepte de drets d’autor.

Jurat Carnet Jove del Festival Internacional de Sitges

Per tercer any consecutiu, el Jurat Carnet Jove estarà present al Festival Internacinal

+ informacióSi voleu més informació sobre totes aques-

tes propostes podeu consultar els webs:

www.carnetjove.cat i www.gencat.cat/joventut.

de Cinema de Catalunya per atorgar els pre-mis a millor pel·lícula de la Secció Fantàstic i de la Secció Midnight X-Treme. Format per cinc joves d’entre 18 i 30 anys, aquest jurat se sumarà als altres habituals del certamen que se celebrarà del 4 al 14 d’octubre a la ciutat del Garraf.

Crea el trofeu Hèrcules

El proper mes d’octubre tindrà lloc a Barcelona la XXIII Conferència Anual de l’As-sociació Europea del Carnet Jove (EYCA), formada per més de 60 organitzacions eu-ropees. En aquest certamen, es donaran dos trofeus Hèrcules, un d’or per a la millor organització de Carnet Jove i un de plata per aquella que hagi evolucionat millor durant un any. Per tal de promoure els joves artis-tes catalans, s’ha obert una convocatòria per crear-ne el disseny.

El secret del color El secret del color delsdels minerals minerals

L’home és un ésser viu terrestre en un univers en constant evolució. Per això, és interessant conèixer no només l’origen de la humanitat, sinó també de l’univers, de la Terra i de la vida. Per aquest motiu ,aquests quatre àmbits estan representats a “ORÍ-GENS”, l’exposició que aporta respostes relacionades amb el creixement del cos-mos, les forces internes de la Terra, la pos-sibilitat d’un origen extraterrestre i aquelles recerques científi ques relacionades amb el nostre cervell que ajuden a entendre per-què som humans. Podreu observar com, a través de la ciència, es poden explicar els nostres orígens, tot i que moltes vegades

Exposició temporal: ORÍGENS UniversTerraVidaHumanitat

El Museu de les Ciències Naturals és una institució pública constituida pel Museu de Geologia i el Museu de Zoo-logia des de l’any 2000. Aquest museu té per objectiu preservar el patrimoni a través de la difusió del seu fons geolò-gic i zoològic, a més de conservar, docu-mentar i ampliar les seves col·leccions. Igualment, és una eina molt important per promoure l’ensenyament de les ciències naturals tant a nivell escolar com de públic en general. L’horari és de de dimarts a dissabte de 10 a 18:30 hores, i diumenges i festius de 10 a 14:30 hores. El preu de les entrades oscil·la entre els 2 i els 4,20 euros, tot i que per als menors de 16 anys l’entra-da és gratuïta.

www.bcn.cat/museuciencies

Englobat dins el programa “Colors i Ciència” que han organitzat conjuntament els set centres de ci-ència de Barcelona i la seva àrea metropolitana per celebrar l’Any de la Ciència, el Museu de les Ciències Naturals ha preparat l’exposició “El secret del color dels minerals” per aquest proper més de juny. L’objectiu és que conegueu de primera mà el per què els minerals tenen uns determinats colors, conèixer la varietat de coloracions que poden tenir i descobrir els “colors invisibles”. El Museu ha mun-tat diverses vitrines i espais per tractar tots aquests temes. A més, perquè pogueu investigar i descobrir de manera autònoma quines són les varietats aco-lorides de vuit minerals transparents, podreu utilit-zar els ordinadors de la sala on hi ha instal·lat un programa específi c que us ajudarà a fer-ho.

“El secret del color dels minerals” que presenta el Museu de les Ciències Naturals és una de les acti-vitats de les que podreu gaudir durant aquest any amb el Tiquet Ciència. Aquest s’ha creat conjunta-ment amb tots els museus científi cs de Barcelona i la seva àrea metropolitana i per 18,50 euros per-met accedir a totes aquestes instal·lacions i gaudir de les activitats de “Colors i Ciència”.

s’hagi hagut de lluitar contra les fortes creen-ces religioses. Podeu visitar aquesta exposició fi ns el mes de gener de 2008.

L’HIPERBÒLIC11CIÈNCIA

Us heu parat mai a pensar per què les roques i els minerals tenen els colors que tenen? Sabíeu que alguns tenen “colors invi-sibles”? Si voleu conèixer tots els secrets dels colors dels minerals no us podeu perdre el que us ha preparat el Museu de les Ciències Naturals de Barcelona.

Edifi ci de Geologia

Edifi ci de Zoologia

L’HIPERBÒLICALTAVEU12

Els vendrellencs presenten l’onzè disc de la seva discografi a, Relax (Música Global / Lnb Música, 2007). Un treball que marca una nova etapa: després que Pemi Fortuny deixés la banda a fi nals del 2006, Salva R. Alberch s’incorpora com a cantant. Lax’nBusto amb un treball rocker, enregistrat als Estats Units amb la prestigiosa productora Sylvia Massy (Smashing Pumpkins, System Of A Down, Red Hot Chili Peppers, Johnny Cash).

Heu enregistrat Relax als Estats Units. En què ha variat el vostre so pel fet d’haver anat a Califòrnia?JESÚS ROVIRA: Ens ha fet més rockers. Allà el concepte de canya agrada molt i el tenen a dins. Si toques com una bèstia, encara et fan sonar amb més energia. Ens ha ajudat a treure encara una mica més de canya.JIMMY PIÑOL: Vam arribar a Califòrnia i la Sylvia Massi ens va dir: ‘Sou un grup de di-recte. En directe transmeteu molt’. I hem agafat aquesta essència.

En aquest procés de gravació hi ha una altra novetat, la del cantant. Com ha anat amb el Salva?J.R: A la gravació hi ha hagut difi cultats, no diré que no. En canvi als directes sorprenentment no n’hi ha. Des del primer concert que és com si haguéssim tocat junts tota la vida..PEMI ROVIROSA: Ell ha anat aprenent el que podia fer i el que no, i nosaltres li hem anat ensenyant tot el que sabem de com es grava

Foto: Noemí Elias / Enderrock

www.enderrock.com

OBRINT PASBenvingut al paradís

Comença amb dos temes que

són la cara i la creu del com-

promís social quotidià. La cara seria la denúncia a

“Benvingut al paradís” i la creu (per allò de l’esforç

que suposa, però alhora sempre fet amb ganes)

la construcció d’un poder popular: “Viure”. Bons

fonaments i moltes col·laboracions, sense oblidar

les cançons amb el so més característic d’Obrint

Pas –amb la gralla i els crits de mil batalles–. He-

lena M. Alegret

MAZONISi els dits fossin xilòfons

Mazoni ha cimentat una pro-

posta fresca, honesta i ben

treballada, que sense bombo ni plateret ha cap-

tivat la crítica especialitzada (tan proclïua a carre-

gar-se l’escena catalana per defecte) i que té com

a repte pendent arribar al gran públic. Potser per

no sonar a deja vu li direm pop català, però això és

el de menys. Mazoni és la constatació plena d’una

realitat que ha existit sempre. Roger Palà

KOPNostrat

No sabem si estem davant

d’un EP de cinc temes allargat

amb interpretacions dels temes de KOP per altres

artistes, o un disc d’homenatge complementat per

cinc talls inèdits. Sigui com sigui, les composici-

ons noves (amb lletra de Juanra i la seva veu a

“Guerrilla de la comunicació”) estan a l’alçada de

la evolució de KOP i faran que el temps s’escur-

ci fi ns que Juanra sigui fi nalment alliberat aquest

mes. Xavi Vollker

Lax’n’Busto, el retorn més rocker

un disc. I a la inversa, amb ell hem recupe-rat la il·lusió i l’energia de començar de zero. El Salva és molt energètic i s’ho agafa amb moltes ganes.SALVA R.ALBERCH: Jo havia gravat cosetes, però un disc autèntic com aquest, mai. Sí, hi va haver moments complicats. Però bàsica-ment el que ha passat és que ells són molt bons músics i ho han superat tot. Jo canto diferent que el Pemi i ara hi ha una possibi-litat més alta de registres.

Déu n’hi do la discreció amb què vau portar tot el càsting...J.P: El Pemi ens ho va demanar, i som gent discreta. Volia celebrar els vint anys de Lax’n’Busto, però no volia estar tot un any

acomiadant-se. Nosaltres ho vam saber el març de l’any passat. Ens va dir que plegava i que no volia acomiadar-se a cada concert, que ell ja ho comunicaria a la gent. Li hem respectat i paral·lelament hem buscat el nou cantant.

Seria possible que tornés a Lax’n’Busto?P.R: La vida dóna moltes voltes i no es pot dir mai d’aquesta aigua no en beuré, però ara per ara ho veig impossible.J.R: En Salva s’ha guanyat el seu lloc al grup i ara n’és el cantant. En Pemi va voler plegar. Si volgués tornar, cosa que no veig factible, hau-ria de coincidir que en Salva volgués marxar.P.R: Potser quan tinguem setanta anys ens agafa per fer un revival, rotllo Mustang...

L’HIPERBÒLICENTREVISTA14

Prohibit Als ParesProhibit Als Pares“gamberros” i esbojarrats, però rigorosos“gamberros” i esbojarrats, però rigorosos

Els locutors Xavi Canalias i Elisenda Ca-rord, acompanyats de la sexòloga Elena Crespi, són les noves cares del PAP. Aquest any comença una nova etapa d’aquest programa de Ràdio Flaixbac, amb més entreteniment, més bogeria, però també amb els consells professio-nals que els joves necessiten.

- El ”Prohibit Als Pares” comença una altra etapa. Què diferencia aquest PAP de l’ante-rior?Xavi: Bàsicament, els conductors. El fet que els locutors no siguin els mateixos suposo que implica que el resultat fi nal del progra-ma sigui diferent. Jo crec que el PAP va néi-xer ara fa tres anys i, com si fos un nen petit, ha crescut i ha madurat una mica.Elena: El fet d’incloure una psicòloga a l’equip fa que els consells sexuals, per exemple, siguin molt més professionals. Elisenda: Jo crec que és un programa que, pel seu format, fa que t’identifi quis molt amb els locutors. Però el fet de tenir una sexòloga ha fet que el programa hagi fet un gir. Ara el “Prohibit Als Pares” continua sent “gamber-ro”, i molt irreverent, però amb un cert punt d’elegància. Parlem amb un registre molt col·loquial, però sense desinformar en cap moment.

Anna Salarich, anna@edicat.net

- De fet, heu integrat temes socials al pro-grama...Xavi: Sí perquè, de fet, hi ha molts proble-mes que no són només sexuals i que afec-ten de manera directa a la gent jove. Ens hem trobat amb molts casos d’anorèxia, de gent que s’autolessionava. Elena: Sí, maltractament, bullying...Xavi: Es pot fer molta broma al programa, però hi ha moments que a nosaltres se’ns posa la pell de gallina a l’escoltar les his-tòries que els hi passen als joves. Per tant, d’alguna manera el programa ha agafat una magnitud molt diferent, de servei social. La gent jove pot ser molt irreverent, molt boja, però té problemes i, per això, necessiten un punt de referència que el troben al PAP.

- Per tant, la participació dels vostres oients és fonamental alhora de fer el programa, no?Elisenda: El programa el fan ells. El propi oient el prepara.Xavi: Sí, nosaltres tenim una tria de temes. Però el programa cada dia és diferent i no saps mai com acabarà. Potser el tema que has proposat no interessa, i els oients en treuen uns altres.Elena: És imprevisible. Pot trucar a primera hora algú explicant un problema i, la gent al sentir un testimoni, s’implica molt i poden estar les tres hores donant-li solucions, al-tres opcions, consells...

- És un programa que només es pot fer en directe.Elisenda: Exacte! És molt dinàmic i les coses van sorgint...

- Ara sembla que els joves estan molt infor-mats sexualment. Però, realment, és així?Elena: Segurament saben molt més del que

sabien els nostres pares i els nostres avis, però el problema és que la informació teòrica que re-ben no és el mateix que portar-ho a la pràctica. Es necessita altres habilitats que, moltes vega-des, no s’ensenyen. Quan vius el problema en persona, necessites que t’ajudin.Xavi: Per això, és molt important que no ens vegin com els locutors sinó com a confi dents amb qui poden parlar.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

L’HIPERBÒLIC15SEXE

Els joves universitaris cada vegada tenim més problemes per poder independitzar-nos. Alguns tenim el privilegi de compartir un pis d’estudiants, fet que ens dóna més indepen-dència sexual. D’altres viuen amb els seus pares i això els limita les possibilitats de te-nir relacions. A partir d’aquí, hem realitzat un estudi de camp demanant als coneguts i desconeguts del nostre voltant quins han es-tat els llocs més freqüentats per dur a terme l’acte sexual i, curiosament, molts d’aquests espais coincideixen. Són el que podríem ano-menar “picaderos”, llocs de plaer concertat, que a falta d’una altra cosa millor ja van bé, saps que mai no et fallaran. Per què, sinó, què hem de fer? Els instints són els instints, no els hem de reprimir, i més ara en primave-ra, que tots anam més desbaratats.

Per Atòmic Girls

Els picaderos:espais de plaer i llibertinatge

Per evitar totes aquestes peripècies, has de mirar els anuncis classifi cats de qualse-vol diari. Cada vegada està més de moda el lloguer a parelles per un preu econòmic d’una habitació. Tenir un llit, llençols nets i la comoditat que et mereixes per a la teva sexualitat. Si després de passar pel pàr-quing i el bany amb l’amant de torn la teva realització sexual no és completa, t’hauri-es de començar a plantejar independitzar-te. Tots hi guanyarem en salut. Boixa amb independència!

Fora vilaUna alternativa bastant freqüent, sobretot als pobles, és cercar una camada per anar a fer les feines, o devora la fi nca d’aquell veïnat que saps que no hi és mai. Ara bé, algú potser se n’ha duit més d’un ensurt, perquè sempre hi haurà algú que tengui ga-nes d’anar a caminar els vespres, quan hi ha lluna plena, i és clar, la persona de vegades es troba amb aquesta feta i els del cotxe in-tenten dissimular, t’intentes posar de qual-sevol manera el jersei, i aquí no ha passat res. Una altra opció és la següent: baixes del cotxe, perquè les teves experiències a llocs tan reduïts no t’exciten. Arribes a un espai natural i després d’una petita excursió de 10 minuts, la funció és a punt de començar. El tronc de l’arbre és la teva millor capçalera. En aquests moments, no sents les ortigues, les formigues, les pedres, els terrossos... el teu cap està per damunt tot això. A ell li creix, li creix, li creix com si fos una branca i ella s’obre com un fl or a punt de ser germinada. L’experiència és extasiadora, la brisa, l’aire pur, les estrelles... Molt aconsellable per a naturistes i ecològics. L’explosió de plaer és natural. Els contres vénen després, quan pu-ges al cotxe t’adones de la inestabilitat del tacó de la sabata dreta, el fang que inunda els calçons, les cuques que et pugen per les cames, l’al·lèrgia que et comença a sortir, les rapinyades de les males herbes... En una pa-

raula, arribes a ca teva fet/a un cromo.

El bany d’un barDepenent de l’extensió del bany, es poden fer unes coses o d’altres. De vegades, l’espai és tan reduït que només tens la possibilitat de fer un cunnilingus o bé una fel·lació. Referent a aquest tema, el cas que més ens va impac-tar va ser el d’un amic nostre. Una al·lota el va agafar i el va tancar dins el bany. La seva impressió va ser quan, de sobte, es va veure assegut, calçons baixos, a la tassa del vàter, amb l’al·lota agenollada davant seu amb el cap fi cat enmig de les seves cames. El gust va ser relatiu. L’al·lot estava massa pendent de l’aigua que hi havia en terra i de l’olor de claveguera. Es veu que a ella, en tenir la boca ocupada, se li varen anul·lar els altres sen-tits, però ell estava quasi més pendent dels factors externs que de l’acte. L’al·lot, en sortir del lavabo, no va poder fer altra cosa que de-manar una copa. Estava acabat de munyir i amb tots els sentits saturats... Consell: si ets una al·lota i alguna vegada creus que et pots trobar en aquesta situació, et recomanam dur unes genolleres dins la bossa.

Pàrquing d’alguna gran superfícieSegons les nostres investigacions, un 80% de les perso-nes consultades han tengut algun cop una relació sexual dins d’un cotxe en un pàrquing de supermercat (ja es digui Mercadona, Caprabo, Carrefour, etc.). Per què la fortor del moment ens du a aquest lloc? Si ets de Palma, no tens la possibilitat de fer caminois, has d’anar a un lloc dins la ciutat perquè sinó la fortor es perd pel camí i això s’ha d’evitar de totes totes. Si vius en un poble, l’op-ció de triar aquest lloc pot ser perquè és a prop de ca teva. Tant en un lloc com en l’altre, saps que el moment de fer una retirada és quan comencen a entrar camions i, és clar, la discreció és la discreció...

GUIA JOVE L’HIPERBÒLIC 16

MODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

EDUC

ACIÓ T’ajudem a assolir l’èxit

L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.Si la teva fi nalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfi l competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la in-serció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).Tel. 93 730 19 00 info@euncet.eswww.euncet.es

EDUC

ACIÓ

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66www.formatic-barna.comformatic@formatic-barna.com

EDUC

ACIÓ

Professionals compromesosLes EUTSES Pere Tarrés-URL, especialitzades en la formació en Acció Social i en la gestió d’ONLs, ofereixen un ampli ventall de màsters, postgraus i programes ofi cials de postgrau (POPs), presencials i a distància. El centre és un punt de referència estatal en la formació per a professionals de l’àmbit social que vo-len millorar la seva intervenció i/o adquirir un grau de qualifi cació superior.C/ Santaló, 37 (Barcelona), Tel.: 902 410 000, sio@peretarres.org www.peretarres.url.edu

EDUC

ACIÓ

Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, for-ma part d’una xarxa internacional d’escoles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Disseny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfi c i de Video), Moda i Comunicació. És l’escola del projecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889. info@bcn.ied.es - www.ied.es

EDUC

ACIÓ

T’agrada el Turisme?Adscrits a la primera universitat en re-cerca turística del país, amb nosaltres podràs cursar des de Cicles formatius d’allotjament, agències de viatges i in-formació turística, f ins la Diplomatura i el nou Segon Cicle Oficial en Turisme.Una borsa de treball amb més de mil ofer-tes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta! Descobreix per què som líders en Turisme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofe-reix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudar-te en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.

C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67www.eae.es admisiones@eae.es

EDUC

ACIÓ

L’HIPERBÒLIC17GUIA JOVE

NIT

Per publicitat a laGuia Jove:Alba Vidal93 451 61 70alba@edicat.net

Salari des de 450€/mesPer fi una feina compatible amb els teus estudis en un entorn àgil, divertit i sense lli-gaments repartint sobres per als nostres cli-ents més selectes. Cerquem joves amb bici o moto per a lliuraments a BCN. Ideal per a estudiants que volen treballar mitja jornada o feina temporal, inclòs durant exàmens. In-gressos mensuals a partir de 450€.Comença avui mateix. C/Maria Barrientos, 18-20 BCN (M Les Corts L3), Telf.: 93-5035859, rrhh@aravinc.com, www.aravinc.com

SERV

EIS

NIT

NIT

NIT

NIT

Lectura

Lectura de La Vall d’Or, d’Isabel LedoDia: 26/06/2007Girona. Preu: gratuït.

Música

Concert Son con fi lin, a càrrec de Mane Ferret i CubaneroDia: 28/06/2007Barcelona. Preu: gratuït.

Teatre

Zeppelin, a Escenaris 2007Dia: 02/06/2007 Medinyà (Girona). Preu: gratuït.

Millors moments, a Escenaris 2007Dia: 02/06/2007Madremanya (Girona). Preu: gratuït.

El MarDia: 06/06/2007Tarragona. Preu: -

La Maurina, a Escenaris 2007 Dia: 09/06/2007Campllong (Girona). Preu: 3 euros.

Visites/Excursions

Visita guiada: Els pous de gel de LleidaDia: 02/06/2007Lleida. Preu: gratuït.

Curs/Excursió: Iniciació a l’orientació Dia: 17/06/2007Vimbodí (Tarragona). Preu: -

Salons

Saló Internacional de l’Automòbil 2007Dia: del 09/06/2007 al 17/06/2007 Barcelona. Preu: 12 – 15 euros.

juny 2007

Moto Weekend Festival, I

Love Moto

Dia: 02/06/2007 al 03/06/2007. Reus

Aquest és el I S

aló de la Moto de la província de Tarragona

i per això al seu voltant ta

mbé s’organitza

ran tot tipus

d’activitats lú

diques i d’oci p

er atraure tots els p

úblics:

circuit d

’eslot moto, pantalla gegant i r

etransmissió

de les curses de Mugello, festa a la nit, e

tc. També

hi haurà l’espai “I love moto”, p

er a tots els q

ue

tinguin i utilitz

in qualsevol tip

us de moto.

Preu: gratuït.

www.tinetagenda.com

Dia de la música a Girona

Dia: 21/06/2007. Girona.

En motiu del Dia Internacional de la Música, la capital

gironina s’o

mplirà de sons pop, rock,

cant coral, m

úsica de

cambra, jazz, acústic

, etc. A partir

de les 5 de la tarda,

els diferents e

scenaris r

epartits per to

ta la ciutat i a

l’Auditori/Palau de Congressos es posaran en marxa.

La música serà en directe i e

stà pensada per a

totes les edats.

Preu: gratuït.

www.agendagirona.com

agendaagenda

Maria Joao Pires & Ricard

Castro, Beethoven: les dar-

reres sonates

Dia: 08/06/2007. Girona.

La pianista portuguesa Maria Joao Pires es presenta a

Girona acompanyada del seu com

pany habitual Ricardo

Castro. Ambdós s’aniran alternant en la interpretació de

les tres últimes sonates de Beethoven. Pires és una de

les grans pianistes del món, ja que am

b només 5 anys

va fer el seu primer recital i am

b 7 ja oferia concerts

públics.

Preu: 27 – 38 euros.

www.agendagirona.com

L’HIPERBÒLIC CULTURA18

Movil Film

Fest

Dia: 07/06/2007. Madrid.

El primer fe

stival de curts

a través del m

òbil ja té la sev

a

primera edició

, que tindrà lloc a la seu de l’A

cadèmia de

les Arts i les C

iències Cinematogràfi ques. E

n un moment

on les noves tecnologies en general, i e

l mòbil en

particular, esdeve

nen nous mitjans per co

municar-se i

crear, el Movil Film Fest p

roposa curts d’un minut de

duració que es facin amb aquest a

parell.

www.movilfi lmfest.e

s

TitolDECLARACIÓ

Sóc tan enganyador com aquests núvols i tan de veritat com la tempesta i sóc tan de fi ar com els cartutxos xops de la pluja d’un fi nal de festa. I sóc constant igual com els catúfols, sóc infi del com prometé la pesta, i sóc dur de pelar com els dos cuiros que em tapen els ullets quan faig la sesta. T’oblido cada dia vint vegades i vint cops cada dia et veig entrar portant o no portant les arrecades al circuit terminal que el condemnar comprèn del viure meu, de com m’agrades, a prendre’m en morir fi ns a estimar.

Enric Casasses

LA POESIA

Il Ventaglio

Dia: 27/06/2007 al 30/06/2007

El Piccolo Teatro di Milano celebra al Teatre Nacional

de Catalunya el tercer centenari del naixement de Carlo

Goldoni. Aquesta obra, un artefacte escènic extraordinari,

redueix els diàlegs a l’essència i magnifi ca els gestos per

relatar la trama am

orosa que retrata la societat del seu

temps en un poblet a prop de M

ilà.

Preu: 17 – 32 euros.

www.tnc.cat

L’HIPERBÒLIC19CULTURA