Memoria de Practicas para monitor de tiempo libre

7/24/2019 Memoria de Practicas para monitor de tiempo libre

1/37


2/37

Memria de practiques duna activitat de vacances Josefina Martn

NDEX

PRIMERA PART

1. Introducci 1

2. Pressupsits: on som? 1

2.1. Medi social dels infants i lentitat de lleure 1

2.2. Entitat deducaci organitzadora 2

2.3. Lactivitat de vacances 8

2.4. Lloc de realitzaci dels campaments 10

2.5. El grup dinfants 11

2.5.1. Dades generals 13

2.5.2. Caracterstiques generals de la vida de grup 13

2.6. Lequip de monitors 14

3. Objectius: on volem arribar? 14

3.1. Objectius educatius de lactivitat de vacances 19

3.2. Objectius educatius especfics 20

4. Mitjans educatius: com ho farem per arribar-hi? 20

4.1. Projecte 21

4.2. Plnning dactivitats del campament 22

4.3.

Aspectes generals dorganitzaci 23

4.3.1. Horari base 23

4.3.2. Organitzaci de lequip de monitors 24

4.3.3. Organitzaci del grup dinfants 24

4.4. Relaci educativa del monitor amb els infants 25

4.5.

Relacions generals 26


3/37


SEGONA PART

1. Activitat 27

2. Programaci de lactivitat 27

2.1. Objectius educatius especfics de lactivitat 27

2.2. Motivaci 27

2.3. Descripci de lactivitat 27

3. Realitzaci de lactivitat 28

4. Avaluaci de lactivitat 29

TERCERA PART

Valoraci personal 30

Bibliografia 31

Annexes 32


4/37


1

PRIMERA PART

1. Introducci

El present treball t com a finalitat descriure i presentar lexperincia prctica que, els

passats mesos de juliol i agost de 2010, vaig realitzar a lAgrupament Escolta Skues com a

part final de la meva formaci com a monitora de lleure infantil.

Dit agrupament s una entitat dassociacionisme educatiu ubicada

al barri de Sants.

Des del 1969 lAgrupament ha volgut educar a infants i joves

en el seu temps de lleure a travs dels valors de lescoltisme

basats en la llei i la promesa escolta amb lobjectiu de formar

persones lliures i respectuoses, cviques i compromeses amb la societat davui dia.

2. Pressupsits: on som?

2.1.El medi social dels infants i lentitat de lleure

Breu histria del barri

Sants s el nucli de poblaci ms important, de classe mitjana i el barri ms extens i ms

antic del districte que li dna nom.

En un principi, el barri de Sants no era ms que un cam rural en el qual s'ubicava la

parrquia de Sant Bartomeu. Els seus habitants produen vi, hortalisses, i carn per al mercat

barcelon.

El gran avan de Sants es va produir a finals de la primera meitat del segle XIX, quan es

van installar els grans vapors, es va construir la lnia ferroviria, i la carretera de Sants va

passar a allotjar molts establiments comercials que fugien dels impostos de Barcelona. El

vell nucli rural es va convertir en un suburbi industrial que va gaudir durant cinquanta anys

d'autonomia municipal, fins que va ser annexat a Barcelona el 1897 juntament amb la resta

de municipis del pla. Malgrat l'annexi, el barri va conservar bona part de les sevescaracterstiques de nucli obrer. Al mateix temps, l'activitat comercial de la carretera va

augmentar fins a convertir-se en carrer major.

Amb el creixement de Barcelona aquella antiga poblaci suburbana ha quedat cada

vegada ms cntrica. Les grans reformes urbanes al barri i zones venes, han propiciat la

revitalitzaci econmica basada en un progressiu canvi d's cap al sector terciari.

El barri disposa d'una important xarxa cultural i associativa que s'agrupa en una

coordinadora d'entitats anomenadaSecretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta.

Entre moltes cal destacar els Centre cvic de lesCotxeres de Sants i delCasinet,la associaci
http://ca.wikipedia.org/wiki/Secretariat_d%27Entitats_de_Sants,_Hostafrancs_i_la_Bordetahttp://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cotxeres_de_Sants&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casinet_d%27Hostafrancs&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casinet_d%27Hostafrancs&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cotxeres_de_Sants&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/wiki/Secretariat_d%27Entitats_de_Sants,_Hostafrancs_i_la_Bordeta


5/37


2

de vens Centre Social de Sants,l'Orfe de Sants amb ms de cent anys d'histria, el Centre

Catlic, la Uni Esportiva de Sants i elClub Esportiu Mediterrani.En el marc de les entitats

de cultura popular i tradicional Sants disposa de colla de castellers coneguts amb el nom

dels borinots, colla de gegants i la Colla Bastonera de Sants. En l'actualitat, els moviments

alternatius tenen una forta presncia organitzada al voltant de les Festes majors alternatives

i de diversos espais ocupats convertits en habitatges o centres socials.

LAE SKUES est integrat plenament en el teixit associatiu de Sants. Forma part del

Secretariat dEntitats de Sants-Hostafrancs-La Bordeta, a travs del qual collabora en

lorganitzaci de diverses activitats per a infants i joves durant lany al districte: Pau Sense

Treva, FirEntitats, Carnestoltes, etc...

Tamb forma part duna nova plataforma que engloba diferents entitats de lleure al

barri de Sants, plataforma creada el 2007 amb lobjectiu de donar a conixer les entitats

educadores en el temps de lleure al barri de Sants. Aquesta plataforma t el suport del

secretariat dEntitats de Sants-Hostafrancs-La Bordeta.

2.2.Entitat deducaci organitzadora

Breu histria de lagrupament

La histria de lAgrupament Escolta SKUES (AE SKUES) es remunta a lany 1965.

Cinc nois, companys descola de noms 12i 13 anys, eren uns grans aficionats a la muntanya

per la qual cosa estaven interessats en fer excursions a la natura. Un dells va portar el llibre

Escoltisme per a nois de Robert Baden-Powell i es van comenar a sentir atrets per aquell

mn. Va ser doncs quan sorg la idea de formar una patrulla escolta i aix van anar coneixent

la metodologia escolta.

Desprs dun any de funcionament, la Patrulla anomenada Skues va comenar a reunir-

se peridicament els dissabtes duent uniforme, tal com shavia de fer segons el reglament

de les patrulles lliures i, el 1969, va sorgir la idea de formar un agrupament: lAE SKUES. En

aquells primers anys lAgrupament es va anar consolidant i va definir una lnia escolta

prpia.

El primer que es va fer va ser buscar un lloc on ubicar el nou Agrupament finalment

aconseguint lactual ubicaci,un local a la Parrquia de la Mare de Du dels Dolors, situada

al barri de Sants de Barcelona.

LAE SKUES va estar fins lany 1974 a lassociaci Germanor de Minyons de Muntanya i va

prendre part del nou gran projecte per unificar lescoltisme laic catal: el 14 de Desembre de

1974 a Montserrat es va celebrar lacte fundacional dEscoltes Catalans. Va formar-ne part
http://ca.wikipedia.org/wiki/Orfe%C3%B3_de_Santshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Club_Esportiu_Mediterranihttp://ca.wikipedia.org/wiki/Club_Esportiu_Mediterranihttp://ca.wikipedia.org/wiki/Orfe%C3%B3_de_Sants


6/37


3

fins que, al 1987, els canvis en la metodologia de lassociaci van obligar lagrupament a

deixar lassociaci per seguir la lnia de lescoltisme formal.

El 7 de Maig de 1989, a Montserrat, va participar en la fundaci de la Germanor Escolta

de Catalunya (GEC), associaci de la que ha format part fins el 20 de Gener de 2002,

moment en el qual la GEC es fusiona amb Scouts de Catalunya per tal de crear una nova

associaci escolta que rep el nom dAcci Escolta de Catalunya, associaci de la que

lAgrupament en forma part actualment i est federada a la Federaci Catalana

dEscoltisme i Guiatge (FCEG) i a la Federacin de Asociaciones de Scouts de Espaa

(ASDE). Des del 2004 lassociaci tamb est vinculada al Moviment Laic i Progressista

(MLP).

Finalitat educativa Scout

El mtode que sutilitza com a eina educativa s lEscoltisme. Lobjectiu de lescoltisme

s ajudar a formar persones solidries, bons ciutadans/es i membres actius de la societat.

El mtode educatiu de lAgrupament Escolta SKUES, basat en elsprogrames educatius

dAcci Escolta de Catalunya, pretn formarpersones:

Autnomes

Compromeses amb s mateixes, amb lentorn i amb la societat

Implicades, emprenedores i amb iniciativa

Responsables de les seves accions i coherents en els seus pensaments

Respectuoses i cviques

Crtiques, reflexives, disposades a analitzar situacions i donar-

hi solucions

Tolerants i solidries amb i per als altres

A partir de lescoltisme aporten eines per desenvolupar el

sentit crtic i construir un sistema de valors fomentat en les bases

de lescoltisme.

Ajuden als infant i joves a reflexionar per ells mateixos, a valorar les petites coses, a ser

sensibles amb els problemes dels altres, a saber escollir i renunciar, per a aconseguir educar

en llibertat i ajudar a formular i desenvolupar un projecte personal de vida.

Volen que els infants i joves participin activament en el seu procs educatiu tot

ensenyant-los a aprendre mitjanant la prctica.


7/37


4

La promesa escolta

El moviment escolta educa integralment per a la llibertat personal en la responsabilitat i

el comproms. El primer acte daquest comproms parteix del fet de la voluntarietat de

pertnyer a lescoltisme. Des de les etapes infantils, realitzar la seva promesa s un fetvoluntari. En cap cas no hauria de formar part dun altre procs, ja sigui de formaci o de

relaci amb els altres. Per aix la promesa dna sentit a lescoltisme i s la seva pea clau.

Mitjanant la Promesa i la Llei escolta, ladolescent estableix lliurement un comproms

personal amb un codi que accepta davant un grup de companys, aquesta responsabilitat.

La Promesa s:

Un acte personal, individual i conscient

Un acte comunitari amb la participaci daltres persones que ajuden a preparar-la,

viure-la i revisar-la. Se celebra en un acte pblic

Un punt de partida per a construir-se a un mateix dia a dia a travs de lestil escolta

Un acte educatiu, en tant que adaptant les seves exigncies a cada edat implica una

resposta concreta i til, mentre els caps escoltes collaboren en la prctica del

comproms

La Promesa escolta sexpressa de la segent manera:

Em comprometo a fer tot el que pugui per complir els meus deures amb els meus principis

i el meu entorn, ajudar a laltra gent i complir la Llei escolta.

El funcionament de lAgrupament

El mxim rgan de decisi de lAgrupament s lAssemblea dAgrupament, formada per

tots els membres de lAgrupament majors de 16 anys. Els membresmenors de 16 anys estan

representats pels seus pares.

Lrgan directiu i alhora pedaggic de lAgrupament s el Consell dAgrupament i ha

destar format per lEquip dAgrupament (equip coordinador), els Kraals (equips de caps -

monitors- de cada unitat), el/la Tresorer/a i el/la Secretari/a.

Cada Kraal est constitut per un/a Cap dUnitat i un/a o ms Caps Adjunts.Per realitzar

amb eficincia la tasca pedaggica es divideixen els infants i joves per grups dedat: les

unitats. Les unitats que formen lAgrupament sn:


8/37


5

Per altra banda, la Comissi Tcnica s lrgan de gesti de lAgrupament quet com a

funcions especfiques estudiar, realitzar i aprovar les tasques tcniques, administratives,

logstiques i de serveis de lAgrupament. Est constituda per membres del Consell

dAgrupament, del Clan de Rvers, collaboradors adults imares i pares de lAgrupament.

Alguns dels crrecs que composen la comissi tcnica sn: Secretaria, Tresoreria,

Publicacions, Fotografia, Manteniment, Material, Farmaciola, Biblioteca, Arxiu de Sortides,

Recursos Pedaggics...

Com a rgan de participaci de lAgrupament hi ha la Comissi de Mares i Pares, que

dna suport al Consell dAgrupament, funciona com a vehicle decomunicaci entre mares i

pares i lAgrupament i organitza activitats puntualsper als infants i joves i per a les famlies,

com el Sopar de Germanor.

LAgrupament compta tamb amb els Collaboradors Adults, que sn els membres

majors de 20 anys que no formen part de lEquip Pedaggic (el ConselldAgrupament), per

que encara continuen donant suport a lAgrupament, ja sigui al dia a dia o en activitats

puntuals.

El funcionament de les unitats

Colnia de CASTORS(Infants de 6 a 9 anys) Lema: Compartir

Leix dambientaci transversal es basa en el conte Els petits germans del bosc.

Cada trimestre es treballa un dic (projecte) per aprofundir o descobrir un tema basat

principalment en els interessos de la unitat. Aquesta etapa s introductria per treballar el

mtode escolta i leducaci en valors, i compartint aprenem dia a dia descobrint lentorn i

tot all que ens envolta.


9/37


6

Estol de LLOPS(Infants de 9 a 12 anys) Lema: Tant com Puc

Lestol est ambientat en el Llibre de les Terres Verges de Rudyard Kipling.

S organitzen en sisenes (subgrups de sis infants) i partint del seu lema saprn jugant i

gaudint de la natura, construint la seva cacera(projecte) que el permet aprendre i treballar

seguint el mtode escolta. En aquesta unitat es comencen a treballar tcniques escoltes i el

desenvolupament del carcter.

Secci de RAIERS(Joves de 12 a 15 anys) Lema: Sempre a Punt

La secci sestructura a partir de les patrulles, subgrups de cinc o sis membres que

permeten fomentar el treball en equip. Els adolescents treballen a partir de laventura

(projecte), leix dambientaci que ells mateixos trien basant-se en les seves necessitats i

interessos. s letapa on saprofundeixen els coneixements delmtode escolta i els joves

poden desenvolupar el seu carcter i lesperit crtic.

Unitat de PIONERS(Joves de 15 a 18 anys) Lema: Res a Mitges

El seu treball es basa en lempresa, projecte on els membres aprenen a autogestionar-se

treballant en petites comissions que els consciencien de la importncia del treball en equip

i lempatia cap als companys. Lobjectiu transversal de letapa s fomentar lautonomia i

lautoestima a partir del descobriment de la prpiapersona, reconeixent qualitats positives

i limitacions. Lescoltisme es treballa ambels coneixements apresos en les anteriors etapes i

tcniques de pionerisme.

Clan de RVERS(Adolescents de 18 a 20 anys) Lema: Ens Impliquem

Al clan es treballa a partir del projecte que els ajuda a detectar les necessitats del seu

entorn per implicar-se en la societat i contribuir en la transformaci social.

Lobjectiu de letapa s desenvolupar actituds com la solidaritat i el compromsamb tot el

que ens envolta en coherncia amb els seus principis i valors.

Activitats a lAgrupament

Prpies de les unitats:Reunions dUnitat

Sn les trobades setmanals de cada unitat al cau, el local de lAgrupament, en qu es

fan jocs i altres activitats, es preparen activitats i sortides, es fan valoracions,...

Sortides dUnitat

Sn excursions que es realitzen durant tot el cap de setmana. Es fa una al mes i s on els

infants i joves , en contacte amb la natura, treballen els objectius marcats durant el

trimestre i on es porten a terme les ambientacions de cada unitat.


10/37


7

Campaments de Primavera i dEstiu

Sn la culminaci del 2n i 3r trimestre respectivament. Els campaments de Primavera

duren cinc dies i els dEstiu tenen una durada variable depenent de la unitat i del

campament en concret (entre 8 i 11 dies les unitats ms petites i entre 12 i 15 dies les

unitats ms grans).

Els campaments sn el marc idoni per tal de portar a terme tots aquells objectius que es

plantegen per als infants i joves durant el curs, ja que saprofita la convivncia i el contacte

amb la natura durant un perode ms extens que en la resta dactivitats.

Prpies de lAgrupament

Sortida dAgrupament

Aquesta sortida es fa al principi i al final de curs. s una ocasi especial que saprofita

per a reunir totes les unitats i per altres esdeveniments extraordinaris.

La Sortida dAgrupament es realitza durant un cap de setmana. Shi crea un marc de

coneixena entre els infants i joves de lAgrupament i s una ocasi per a que pares, mares,

amics i amigues puguin veure com funcionen les Unitats i participar en activitats

preparades per locasi, ja que el diumenge de la sortida sobre a la visita i participaci de

tothom.

Campanya de recollida de menjar Bossa Solidria - Bossa Saludable

Des del 1995, coincidint amb les festes de Nadal, es porta a terme aquesta activitat. La

bona resposta daquesta campanya i amb lobjectiu de millorar el rerefons educatiu de

lactivitat, des del 2006 sha recondut la Bossa Solidria per tal que no noms sigui una

recollida de menjar i prou. Actualment, la bossa solidria significa aportar, dins els nostres

mbits, aquell gra de sorra per a intentar eradicar la fam al nostre planeta, tot inculcant als

infants i joves la importncia de lalimentaci i s per aix que aquesta recollida es realitza

a lOctubre, coincidint amb el dia mundial de lAlimentaci. LAE SKUES, per, tamb mant

la recollida un dia per Nadal.

Tot el menjar fresc i queviures que saconsegueix sentrega a les entitats del barri que

sencarreguen de la distribuci del mateix per les cases ms necessitades.

Festival de Nadal

s un festival que se celebra el cap de setmana abans de Nadal on els minyons de les

diferents unitats representen una obra de teatre. Lactivitat es duu a termedurant la tarda i

shi convida per fer de pblic a tots els pares i mares, familiars i amics, aix com als antics

membres de lAgrupament.


11/37


8

A part de servir com a trobada de tot lAgrupament i e l seu entorn, serveix per treballar

lexpressi corporal i la desinhibici dels infants i joves, aix com totes aquelles temtiques

que es tracten en les obres que sinterpreten.

El Mercat de Calaf

Es tracta duna festa participativa oberta al barri que es realitza a la Rambla de Badal

amb lobjectiu de donar-se a conixer al seu entorn ms proper. s un festa que es realitza

a la Primavera on lAgrupament prepara jocs, tallers i concursos de participaci popular.

Cada edici est centrada en un tema, que es treballa amb els infants i joves les setmanes

precedents i que inspira lambientacii la decoraci general.

Es busca crear ambient dAgrupament, poder tractar un tema dinters pedaggic duna

manera activa i ldica i fomentar la participaci dels infants i joves (tant en la preparaci

com en la realitzaci) i de lentorn de lAgrupament.

Sopar de Germanor

s una festa-cloenda del curs en qu participen els infants i joves, mares i pares i antics

membres de lAgrupament. Es pretn crear un bon ambient entre els membres de

lAgrupament i lentorn ms immediat (familiars, amics...) i que sigui un marc de trobada

per a que tothom es conegui.

El Sopar de Germanor est organitzat per la Comissi de Mares i Pares de lAgrupament.

2.3.Lactivitat de vacances

En commemoraci al centenari de lEscoltisme mar tots

els escoltes marins del mn es van proposar fer una gran

celebraci programant uns campaments destiu especials,

anomenats CapO100, a Fort Mdoc-Bordeaux (Frana) amb un munt de dinmiques i

activitats aqtiques (navegaci, descoberta del medi ambient aqutic, coneixement de les

activitats de pesca dels voltants, etc) i amb la finalitat de conixer altres escoltes marins

podent gaudir tots junts daquesta gran experincia.

Per aquest motiu els raiers dAESkues i els mariners, pioners i llops d AE Azimut es van

unir aquest estiu per programar els seus campaments destiu junts, els primers dies dels

quals van formar part dels campaments CapO100. Per la seva banda lAE Azimut va aportar

les seves embarcacions per tal de participar de forma ms activa en totes aquelles activitats

relacionades amb la navegaci i per tal de viure ms a prop laprenentatge del seu s i la

consegent posada en prctica.


12/37


9

Durant el campament vam realitzar tallers, jocs, dinmiques, i tot un seguit dactivitats

relacionades amb el centre dinters adaptades per a cada unitat. Encara que les activitats

les realitzvem per unitats, tamb hi havien activitats conjuntes per a tots els participants

del campament. Cal tamb destacar que la internacionalitat dels campaments va permetre

treballar la comunicaci i les relacions interpersonals a ms de lintercanvi de cultura i

tradicions entre els diferents

participants.

Daquesta manera, els

campaments es van dividir en

dues parts: del 30 de juliol al 3

dagost vam participar del

campament CapO100, i del

3 al 9 ens vam traslladar per la

nostra banda a un terreny

situat al Chateau de Loudenne

a uns 27km de Fort Mdoc per

establir el nostre propi

campament.

Algunes activitats que es van dur a terme:

RAIDS: Excursi fora del campament, es va fer una petita ruta per la costa i pels pobles

propers.

DESCOBERTES: Amb la idea de descobrir lentorn, vam anar de visita a pobles propers de

Fort Mdoc.

ACTIVITATS NUTIQUES: Els escoltes marins francesos van programar diverses activitats

nutiques: piragisme, vela, jocs aqutics, ...

Nosaltres tamb ens vam emportar embarcacions.

ECOLOGIA MARINA: Els escoltes marins francesos tenien un programa de descoberta de

lecosistema coster de la zona.1

1Veure annexe 1


13/37


10

2.4. Lloc de realitzaci dels campaments

Lloc: Del 30 de juliol al 3 dagost: Fort Mdoc Bordeus, Frana. Compartint campament

amb diversos grups descoltes marins, amb uns 1000 participants aproximadament.

Kms: 670 (Barcelona - Fort Mdoc)Temps de viatge: al voltant de 8 hores

Lloc: del 3 al 9 de dagost, trasllat al

Chateau de Loudenne (Frana)

Kms: a uns 27 km de Fort Mdoc

Aquest terreny correspon a una

finca situada a la bora de lestuari

de la Gironda, amb 132 hectrees

de conreu de rams i producci de

vins que ens va ser cedit de manera

gratuta pels seus propietaris per

tal de poder establir el nostre propi

campament i poder realitzar les

activitats programades.

Fort Mdoc


14/37


11

2.5.EL grup dinfants

Els raiers/mariners sn adolescents dedats compreses entre els 12 i els 15 anys. Es

troben en letapa de desenvolupament preadolescent, entre la prepubertat i la pubertat.

Per aix les seves caracterstiques fonamentals sn el desequilibri i trencament delharmonia assolida anteriorment (el gran desenvolupament fsic, que va ms enll del

simple creixement fsic, ja que sexpressa en canvis reals qualitativament) i especialment la

maduraci fsica dels rgans sexuals i de laparell reproductor.

Psicolgicament s un moment de desestructuraci, dambivalncies, de dubtes i de

solitud, per tamb de major capacitat danlisi i pensament, de sensacions, emocions i

experincies noves, tant en el terreny dels afectes com en el de les relacions amb laltre

sexe i els seus amics.

La Llei escolta

La Llei s un tema central en linicide ladolescncia, s a dir, lelaboraci duna actitud

positiva i responsable davant de les normes i la construcci dels valors personals.

La Llei escolta expressa de forma ordenada aquella part dels valors proposats en el projecte

educatiu del moviment escolta que els raiers/mariners poden comprendre i viure a la seva

edat.

La Llei escolta s una proposta i positiva, no arbitrria, expressada en un llenguatge

proper als joves i recolzada per raons que conviden a adaptar-la.

Lescolta...

sesfora per merixer la confiana i fa confiana a tothom

s coherent amb els seus principis i compromisos i respecta els dels altres

s til i altruista

s amic de tots i treballa per la pau

estima el seu entorn i se sent ciutad del mn

protegeix i estima la natura

viu i treballa en equip

s decidit i accepta els seus reptes

s auster i gaudeix del treball

s sincer i juga net


15/37


12

El lema: Sempre a punt

El lema dels raiers/mariners s el resum que ladolescent hauria de

tenir confiana en si mateix per realitzar actes simples que impliquin

ajuda i suport als altres. No s ms que una actitud de disponibilitatque hauria de tenir sempre un escolta i que lajudar a desenvolupar la

seva prpia personalitat i la dels altres.

Les patrulles

La secci de raiers/mariners divideixen els integrants en grups anomenats

patrulles/tripulacions. El sistema de patrulles s una forma dorganitzaci i un

aprenentatge basat en el mtode escolta, mitjanant el qual els nois integren un petit grup

amb identitat prpia amb lobjectiu de gaudir de lamistat, recolzant-se mtuament en el

desenvolupament personal comprometent-se en un projecte en com i interactuant amb

altres grups similars.

Les patrulles/tripulacions esdevenen grups fixes durant tota lestada a la secci i

cadascun dels seus membres t un grau concret de responsabilitat. Aix cada

patrulla/tripulaci escull democrticament un guia o pilot les funcions del qual seran

coordinar i dinamitzar la patrulla/tripulaci, ser el responsable de la bona marxa del grup,

animar-lo i impulsar-lo; i un subguia o copilot que ajuda al guia en tot moment compartint

responsabilitats amb ell.

rgans de funcionament, participaci i decisi

- El consell de raiers/mariners:s la reuni dels pilots, copilots i caps escoltes per parlar

de temes de funcionament o dactituds dels raiers/mariners. Tamb s un espai de

coordinaci de la Secci aix com un espai de formaci de responsables de

patrulla/tripulaci

- Assemblea de secci: s la reuni de tota la Secci. En ella es tracten temes importants

dins la Secci, aix com temes de progrs personal dels raiers/mariners. Es reuneix

quan el consell ho considera oport i quan la marxa de les Aventures ho requereix. La

presideix el raier/mariner que hagi estat escollit per a aquest propsit al comenament

de lAssemblea. Els caps escoltes hi participen sense votar.

- El Rodaveu de la secci: s la reuni de tota la Secci on cada raier/mariner opina

sobre els altres raiers/mariners i tamb dell mateix, principalment sobre temes

dactituds.


16/37


13

- La vetlla de Rpids:s la reuni de tots aquells raiers/mariners que comenaran a

treballar una nova etapa, faran la Promesa escolta o passaran a la Unitat de Pioners, i

els caps escoltes. Normalment es far la nit abans de la celebraci per tal de fer una

reflexi i preparar la prpia celebraci.

2.5.1. Dades generals

Unitat de Raiers/Mariners

2.5.2. Caracterstiques generals de la vida de grup

El grup de raiers de Skues el composen tres noies i quatre nois que porten junts ja

dos anys i es coneixen prou, per tenen poca confiana amb els nous que han arribat

aquest any de la unitat de llops, aspecte que sha estat treballant des de principi de curs.

A ms han enfocat tot aquest any a activitats relacionades amb lorientaci, lasupervivncia i el socorrisme per no han tocat gaire el tema nutic, per aquest motiu i

en motivaci del centenari, els campaments internacionals en un marc dambientaci

marina van ser molt beneficiosos.

El grup de mariners dAzimut s molt redut. Est format per una noia i quatre nois

dels quals dos assisteixen espordicament. Encara que la unitat s nova i els nois van

coneixent el seu funcionament poc a poc, tenen molt inters en aprendre coses noves i

superar els seus lmits diaris. En aquest curs, els mariners han pogut conixer algunes

tradicions marineres i adquirir uns coneixements bsics de la navegaci a vela. Per

encara han daprendre moltes coses ms sobre els ecosistemes marins, la nutica i la

vida dels mariners.

Daltra banda, dins del grup de raiers dAE Skues trobem dues patrulles identificades

amb noms danimals terrestres: Falconsi Xacalscadascuna amb els seus respectius pilot

i copilot. Aix mateix lAE Azimut t els seus mariners dividits en tripulacions

identificades amb noms danimals marins: els Dofins i les Gavines; cadascuna tamb

amb el seu pilot i copilot.

Nombre 12

Sexe Mascul i femen

Edats Entre 12 i 15 anys

Proporci 3 noies i 4 nois dAE Skues

1 noia i 4 nois dAE Azimut


17/37


14

2.6. Lequip de monitors

Nombre Sexe Edat Rtio Formaci Experincia

AESkues

32 Homes1 Dona

213320

4-12

- Ttol deMonitor delleure i directoren prctiques- Monitor iDirector delleure- Monitora enprctiques

- 1 any com amonitor de lAEGodwin AustenI dos anys com amonitor a lAESkues- 15 anysdexperincia en elmn escolta com amonitor i director- Un estiu com apremonitora decolnies i un mesde treball en unallar dinfants

AEAzimut

1 Home 18 4-12Monitor enprctiques

1 any com apremonitor a lAEAzimut

3. Objectius educatius: on volem arribar?

Objectius especfics de letapa

Aquests objectius sn amplis, genrics, universals i bsics, per tant comuns a totes les

seccions de raiers/mariners dAcci Escolta de Catalunya. Sn els referents bsics per a tots

els programes de les seccions de raiers/mariners dels agrupaments escoltes. De cadascun

daquests objectius sestableixen continguts educatius per a cada una de les etapes

(integraci, participaci i animaci)2.

El progrs escolta est dividit en tres etapes. Cada etapa fa referncia a un nivell de

treball, dimplicaci i coneixement de la secci i la vida a la patrulla/tripulaci.

Rai de lAguait(Etapa dintegraci o grumet):

Etapa dadaptaci i de coneixement del funcionament de la Secci, conixer els

nous companys i les circumstncies de la Secci

Descobreix la Secci, la seva simbologia , tradicions, formes de treball, etc., i

comena a participar activament de la dinmica

2MOHEDANO, Fabian (coord.). Raiers. Guia per a caps escoltes. Barcelona Acci Escolta de Catalunya, 2004.


18/37


15

Sintegra de forma compromesa collaborant amb la seva patrulla/tripulaci i la

Secci de raiers/mariners

Comena a conixer el funcionament de la Secci. Per linters principal s que

sadapti a la vida de la patrulla/tripulaci, que esdevingui en un membre ms i

comenci a prendre-hi alguna responsabilitat

Rai de lAcci(etapa de participaci o remer):

Etapa dassumpci de comproms cap a la vida quotidiana de la Secci, jugant un

paper ms actiu al grup, un cop realitzats els aprenentatges previs i adquirits els

coneixements bsics

Fa referncia al repte de seguir superant-se dins la Secci. El raier/mariner participa

de la vida de la patrulla/tripulaci i de la Secci.

Ha pres la decisi voluntria de treballar dins lescoltisme. En aquest perode

sintenta que prengui una actitud participativa i que aprengui una srie de

tcniques noves de forma prctica

Rai de la Destresa(etapa danimaci o timoner)

Etapa danimaci i suport a la resta. Pretn que la persona simpliqui en la

dinamitzaci del grup, posant en prctica els coneixements, habilitats i actituds

adquirides en etapes anteriors

Pren una major iniciativa i amb la seva actitud de suport contribueix a la bona

marxa de la Secci

Sespecialitza molt ms en aquelles habilitats que li agraden ms

T un paper fonamental dins la patrulla/tripulaci i de la Secci. Probablement ser

guia o subguia de la seva patrulla i, per tant, tindr la funci danimar els seus

companys a participar activament

Tindr un contacte ms proper amb els caps escoltes dins el Consell de

raiers/mariners i collaborar en lelaboraci de programes, activitats, aportar

idees i preparar activitats per a la resta de la Secci.

Cada Rai est dividit en cinc Trams, que corresponen a diferents temtiques, en les quals

els nois shan de plantejar els reptes que volen treballar.

Tram del Tribet/Tram de lOrsa: rea de desenvolupament intellectual i cognitiu

Fa referncia a la intelligncia, la qual permet cercar la veritat de les coses, relacionar

conceptes i idees, extreure conclusions, deduir i realitzar tots aquells reptes que

progressivament van formant el nostre coneixement.


19/37


16

Tram de la Corda/ Tram de lEscota: rea de desenvolupament social i interpersonal

Els nois han de plantejar-se reptes com el treball en grup, el respecte i la tolerncia per

diferents formes de viure, opinar i sentir, la collaboraci i lajut als altres, etc.

Tram del Rem/ Tram del Rem: rea de desenvolupament fsic i psicomotriu

Es refereix a la cura del cos. Shan de plantejar reptes que els ajudin a millorar el seu estat

fsic i a prevenir les situacions de risc. Tamb shan de triar aquells reptes que els ajudin a

tenir cura del seu cos i de la seva higiene.

Tram de lEstatge/ Tram de la Gnova: rea de desenvolupament afectiu i emotiu

Fa referncia a lafecte i lestima cap als altres (amics, famlia, companys...).

Hauran de plantejar-se reptes que els ajudin a conixer tots els temes referents a la

sexualitat, a superar-se els estereotips entre els homes i les dones i a demostrar els seus

sentiments.

Tram del Tim/ Tram del Tim: rea de desenvolupament del carcter

Es refereix a la forma de ser, el carcter. En aquest tram shauran de plantejar reptes que els

ajudin a conixer-se millor, a acceptar les seves limitacions i a millorar les seves capacitats.

A continuaci es mostren els objectius terminals de letapa de raiers/mariners i els

continguts educatius:

Tram del Tribet/ Orsa: rea de desenvolupament intellectual i cognitiu

1. Enriquir elsconeixementsadquiritsanteriormentper actuardacord a lessevescaracterstiquespersonals

2. Saber resoldreels problemesformulanthiptesis,experimentanti establintconclusions


20/37


17

3. Expressar iaplicar els seusconeixements ihabilitats atravs dediversos

mitjans, esti-mulant la sevacreativitat

Tram de la Corda/ Escota: rea de desenvolupament social i interpersonal

1. Interessar-se perla relaci ambla resta decompanys, amb

una actitud decollaboracientre iguals,descobrint elsprincipals valorsde la famlia i elpaper delindividu dinsde la societat

2. Analitzar lesactituds i els

costums deconvivncia,comportant-sedacord amb elsvalors escoltes

3. Defensar unasocietat justa pera tothom, sensedistinci deraces, sexe,gnere,orientacisexual, principiso creences,utilitzant eldileg com amitjdassoliment de lapau


21/37


18

Tram del Rem: rea de desenvolupament fsic i psicomotriu

1. Acceptar el ritme

de creixement i

maduraci fsica

del seu cos i elsseus efectes

2. Prendre hbits

dhigiene, ordre i

salut

3. Mostrar una

acci positiva

vers la salut del

seu cos

Tram de lEstatge/Gnova: rea de desenvolupament afectiu i emotiu

1. Acceptar els

dubtes i les

preocupacions

sobre la

sexualitat en

general i la

prpia en

particular, sent

capa de parlar-ne amb tota

naturalitat

2. Tenir un

comportament

positiu,

coherent i

mostrar estima

vers els altres,

sense inhibir-se

o ser agressiu


22/37


19

Tram del Tim: rea de desenvolupament del carcter

1. Ser capa deraonar i sercoherent ambels seus

valors isentimentsen els judicisque emet

2. Prendre laresponsa-bilitat delpropi desen-volupament ifixar elsobjectius per

aconseguir-ho

3. Tenir unsentiment depertinena ala patrullaque lajudi areafirmar-se icrixerpersonalment

3.1.

Objectius educatius generals de lactivitat de vacances

- Conixer nous amics que viuen el mateix esperit de lescoltisme mar, tot

descobrint una costa meravellosa.

- Celebrar el centenari de lescoltisme mar.

- Viure lexperincia de lescoltisme mar en tots els sentits.

- Ser independents a lhora de fer les coses tant per muntar el campament com per

relacionar-se amb persones dun altre grup.

- Fomentar lesperit crtic i autocrtic, a nivell constructiu, i a la vegada saber

acceptar una crtica i entendre-la com un aspecte a millorar.

- Treballar lexigncia personal, lautoorganitzaci i la coherncia en les activitats

dels joves

- Augmentar la capacitat de sociabilitzaci i comunicaci dels joves amb la resta de

participants dels campaments

- Mostrar inters i respecte pels ecosistemes aqutics


23/37


20

3.2.Objectius educatius especfics de lactivitat de vacances

rea de psicomotricitat, dhbits i dhabilitats

- Aplicar les normes de seguretat i ajudar a la resta a adquirir una actitud

responsable en les activitats nutiques i de risc- Tenir cura de lentorn i respectar-lo

rea dels coneixements i de les capacitats intellectuals

- Potenciar el treball en equip, la participaci i la responsabilitat

- Identificar en lentorn les situacions de risc o de perill

rea afectiva, de les actituds i els valors

- Adquirir comproms i pertinena de grup en la unitat

- Interessar-se per la convivncia en grup i les relacions interpersonals

4. Mitjans educatius: com ho farem per arribar-hi?

Eines i mitjans educatius

La tcnica del projecte

El projecte s una activitat que infants o joves decideixen fer de manera assembleria i

que, dividida en una srie detapes, es duu a terme. Depenent de ledat dels infants o joves,

la intervenci dels caps escoltes ser major o menor. Aix, el mtode del projecte permet als

infants joves idear, escollir, planificar, realitzar, avaluar i celebrar una gran activitat junt els

seus caps escoltes. Aquest tipus dactivitat propicia, duna manera molt significativa,

lautoformaci dels infants i joves, i permet lassoliment de nombrosos objectius educatius.

Ambientacions

LEscoltisme utilitza tota una srie dambientacions, diferents segons el grup dedat,

basades principalment en la natura i el respecte, que fan que tot el procs pedaggic

senvolti duna mgia que fa ms atraient i diferenciador aquest moviment.

Les eines didentificaci

La camisa i el fulard els uneixen i els identifiquen pblicament com a escoltes, implicant

igualtat entre tots els membres. Identifica els membres amb el grup. s una eina que

explcitament reflexa el progrs personal dels membres del grup. Luniforme est pensat per

ser utilitzat en totes les activitats escoltes (reunions, sortides, trobades,...)


24/37


21

Guies de progrs

Cada grup dedat disposa duna guia de progrs adequada a les necessitats i

requeriments daquest. La guia s personal i cada infant o jove el treballa, amb lajut dels

seus caps (monitors) responsables, en funci de les seves necessitats i possibilitats.

Cerimnies

Compleix una funci pedaggica molt important. Les Celebracions del Progrs sn punt

de trobada dels escoltes per tal de reconixer lesfor tant individual com collect iu com a

reflex del treball realitzat i del comproms a millorar i superar-se. Tamb es realitzen les

Inauguracions i Cloendes dActivitats.

4.1.Projecte

Aquest any el projecte de la secci de raiers dAE Skues junt amb els mariners dAE

Azimut es va centrar principalment en el centenari de lescoltisme mar. Amb motiu daix

els nois i noies van treballar temes relacionats amb lorientaci, el socorrisme i la nutica

tant en tcniques de navegaci i funcionament dembarcacions com en lelaboraci dels

principals nusos; nocions bsiques per tal de desenvolupar-se de forma correcta i poder

seguir el fil dels campaments. A ms van preparar activitats relacionades amb el tema per tal

de portar-les a terme durant lestada a Frana.

Per tal daportar una major motivaci durant el viatge Barcelona-Frana, sels va

presentar un petit centre dinters que dur noms aquesta estona. El nois/es abans de

pujar a lautobs van rebre una targeta dembarcament a un creuer amb destinaci a

Londres. Durant el trajecte diversos inconvenients van impedir larribada a Londres portant-

los a una petita illa desconeguda de Frana.


25/37


22

4.2.

Plnning dactivitats del campament

30 31 1 2 3 4 5 6 7 8 9

MatCreuer

Activitats

vries

amb els

francesos

Gimcana

amb els

francesos

Activitat: s

impossible

no

comunicar-

se

Desmuntar

campament

Installaci

del

campament

Ruta

Martima

Ruta a

Peu

Dia de

pares/

mares

Cerimnies i

Activitats

nutiques

OlimpadesViatge

DINAR

Tarda

Naufragi i

arribada a

lilla

Navegaci

en

piragua

Activitats

vries

amb els

francesos

Piragua,

optimist i

zodiac

Trasllat a

Loudenne

Activitat

Socorrisme

Ruta

Martima

Ruta a

PeuTallers varis

Olimpades i

Entrega de

premis

Viatge

BERENAR

Arribada

Installaci

Navegaci

en

piragua

Activitat

de xacals

i falcons

Activitat

Sexualitat

Muntar

tendes

Act gavines

&

Rentar roba

Ruta

Martima

Ruta a

PeuRodaveu

Desmuntatge

del campamentArribada

Tarda SOPAR

Nit

Descoberta

de lilla

Vetlla

Renovar

promesa

Vetlla

internac.

Vetlla de

Clausura

Vetlla

conjunta

inaugural

Joc de por

Activitat

orientaci i

Astronomia

Act

Cultures

Joc de

StalkingVetlla conjunta

i sopar festiu


26/37


23

4.3.Aspectes generals dorganitzaci

Durant el primer dia tant a Fort Mdoc com a Loudenne, cada unitat es va a dedicar a

muntar les seves tendes, corresponent dues per unitat i una per cada grup de monitors. Es

van repartir les tasques, entre tots, per muntar intendncia, descarregar les embarcacions i

posar el menjador amb el seu tendal.

Als campaments de Loudenne a ms, van treballar amb el muntatge de les dutxes, banys,

bancs i escorredor de plats. Els bancs van ser assignats a raiers i mariners mentre que

lescorredor de plats va crrer percompte de pioners.

Per al dia a dia es va fer un calendari de serveis per a cada unitat amb la finalitat de

realitzar les tasques de neteja de plats, taules i estris de cuina, recrrega daigua i la

preparaci del bon dia cada mat.

El calendari s el segent:

4.3.1. Horari base

HORARI GENERAL DURANT ELS CAMPAMENTS CONJUNTS A FORT

MDOC (DEL 30 AL 3)

MAT

07:00 Es lleven els caps

07:30 Es lleven els infants i joves

08:00 Esmorzar09:00 Bon Dia Conjunt

09:30 Activitats del mat

MIGDIA12:30 Dinar

13:30 Temps lliure [Avaluaci de caps]

TARDA

14:30 Activitats de tarda I

16:00 Berenar

18:30 Activitats de tarda II

NIT

20:00 Sopar

21:15 Activitat de nit

22:15 Cloenda i avaluaci del dia (per unitats)23:00 Silenci

Dies 30 31 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Llops LL LL LL

Mariners/Raiers

M/R M/R M/R

Pioners P P P

Tots Tots Tots

BON DIA - LL P M/R LL M/R LL P M/R P Caps


27/37


24

HORARI GENERAL DURANT ELS CAMPAMENTS A CHATEAU DELOUDENNE (DEL 3 AL 9)

MAT

08:30 Llevar-se

09:00 Bon Dia

09:30 Esmorzar10:00 Activitats del mat

MIGDIA14:00 Dinar

15:00 Temps lliure [Avaluaci de caps]

TARDA

16:00 Activitats de tarda I

17:30 Berenar

18:00 Activitats de tarda II

NIT

21:00 Sopar

22:00 Activitat de nit

23:00 Cloenda i avaluaci del dia (per unitats)

24:00 Silenci

4.3.2. Organitzaci de lequip de monitors

La feina de cada monitor es distribu per unitats. Cada cap dunitat es responsabilitz

daixecar els nois/es cada mat, reunir-los per preparar el bon dia, en el seu cas, i fer complir

els horaris corresponents a tots els pats i al silenci nocturn. Dins de cada unitat, cada grup de

monitor tenia la mateixa responsabilitat i complia la mateixa funci com a cap.

Desprs de cada dinar, de 13:30 a 14:30 en Fort Mdoc i de 15:00 a 16:00 en Loudenne,

hi havia temps lliure pels nois/es mentre es feia la reuni de caps per fer una avaluaci

general dels dies anteriors, i per organitzar els dies segents en funci de les activitats.

Per a la realitzaci de les activitats la feina es distribua segons el seu tipus sempre controlant

que tots els mbits de lactivitat estiguessin coberts perqu els nois pugessin realitzar -la amb

xit.

4.3.3. Organitzaci del grup dinfants

Com ja sha parlat en apartats anteriors, els grups escoltes estaven dividits en patrulles

amb els seus pilot/guia i copilot/subguia respectius. Dins els campaments lorganitzaci vaser la mateixa per barrejant a latzar els grups de raiers i mariners formant dues noves

patrulles amb nous pilots i copilots triats mitjanant votaci dels integrants de cada grup.

Aquests ltims tenien el crrec demportar endavant la seva patrulla i dirigir duna manera

constructiva i amb caire organitzatiu la feina corresponent als seus companys a lhora de fer

serveis. Aix vam tenir, per una banda, les Pedres de mari per laltra els Taurons.

Tal i com s tpic de les patrulles escoltes, cadascuna va escollir una can i un lema

identificatius de grup tot relacionats amb el seu nou nom . Daquesta manera la divisi de

tasques va ser ms senzilla i organitzada amb una valoraci molt positiva per part dels nois i

els caps.


28/37


25

4.4.Relaci educativa del monitor amb els infants

Funcions del monitor

El grup de monitors de la secci raiers/mariners actua:

- Sent lexemple a seguir i aimitar pels raiers/mariners (Funci pedaggica)

- Afavorint les condicions per assegurar el bon funcionament del sistema de patrulles i

orientant a la patrulla a que tinguin responsabilitats tils i a que tots els raiers/mariners

tinguin una estona de protagonisme en les activitats de patrulla (Funci danimaci del grup)

- Assumint individualment la responsabilitat dacompanyar i contribuir a avaluar el progrs

dels integrants de la patrulla (Funci tutorial)

- Preocupant-se de laplicaci de tots els elements del mtode per tal que existeixi vida

dagrupament(Funci organitzativa)

- Preocupant-se per lacompliment dels objectius previstos i el treball de les activitats que

permeten la seva consecuci (Funci didctica)

- Recolzant-se mtuament en el seu desenvolupament personal i com a caps escoltes

- Respectant la intimitat de la patrulla donant-los llibertat total a que expressin les seves idees

i tenint en compte les seves suggerncies fent-los saber que les seves idees i activitats seran

valorades (Funci de mediador)

- Preparant les sessions dinformacions amb mares i pares sobre tot aix relacionat amb la

unitat (Funci de representaci de lentitat)

Paper i actituds del monitor

- Facilita el progrs dels joves com a individus i com a grup

- Potencia la comunicaci i coordina activitats

- Determina funcions i reparteix papers

- Ofereix seguretat

- Transmet optimisme

El monitor a ms:

Motiva: El Monitor ha de ser el primer a tenir ganes de dur a terme qualsevol activitat, s per

aix que cal que sigui ell qui porti la iniciativa en les activitats a realitzar, animant aix a la resta

de participants a l'hora de collaborar i participar activament .

Emet confiana: El Monitor ha de tenir la confiana suficient en si mateix per saber que qualsevol

activitat que faci amb els participants ser acceptada positivament per part dels altres. Tamb ha

de tenir confiana en els seus companys, facilitant amb aix el treball en equip i ha de confiar en

els propis participants, ja que en cas contrari pot passar que no s'arribin a complir els objectius

previstos.


29/37


26

Dna nims: L'estat anmic influeix molt directament sobre l'actitud del Monitor, transmetent als

participants part d'aquest estat personal. Per aix, s recomanable que el Monitor tingui un bon

estat d'nim a l'hora de realitzar una activitat

T coneixements Tcnics: han de ser prou amplis com per conixer els detalls terics i sigui

capa de portar a la prctica.

4.5.Relacions generals

4.5.1. Relacions amb les famlies

s important que mares i pares coneguin els elements que configuren les activitats i

projectes amb lobjectiu de collaborar-hi, deducar en un esfor com amb els caps

escoltes. s important fer reunions a principi de curs amb lobjectiu de presentar a mares

i pares el programa de la Secci, presentar el grup de monitors de raiers i plantejar lesdiferents necessitats de la Secci.

Abans de campaments de primavera i estiu es torna a convocar els pares per

comunicar-los tant de forma verbal com escrita tots els aspectes referents a aquesta

activitat i es mant un contacte amb ells durant la durada del campament.

Com a rgan de participaci de lAgrupament hi ha la Comissi de Mares i Pares,

que dna suport al Consell dAgrupament, funciona com a vehicle de comunicaci entre

mares i pares i lAgrupament i organitzaactivitats puntuals per als infants i joves i per a les

famlies com s el cas del Sopar Germanor.


30/37


27

SEGONA PART

1.

Activitat

Segons la teoria de la comunicaci de Watzlawick, tot comportament s una forma de

comunicaci, per tant s impossible no comunicar-se. Aquest s el nom que li vaig posar a la

meva activitat. La idea va sorgir grcies a la meva mare que em reprodueix constantment

aquesta frase i la vaig trobar original, idnia i especialment perfecta per treballar el tema de

les relacions interpersonals en un campament internacional on la comunicaci verbal es

trobava amb la barrera de lidioma.

2.

Programaci de lactivitat

2.1.

Objectius educatius especfics de lactivitat

rea de psicomotricitat, dhbits i dhabilitats

- Desenvolupar les habilitats de comunicaci no verbal per comunicar-se ja sigui amb

dibuixos, senyals, mmiques, etc.

- Utilitzar el seu carisma per animar als participants dels campaments a ajudar-los amb

lactivitat

rea dels coneixements i de les capacitats intellectuals

- Fer servir com a recurs els seus coneixements idiomtics per fer-se entendre

rea afectiva, de les actituds i els valors

- Interessar-se per relacionar-se duna manera diferent per conixer gent nova

- Mostrar una actitud participativa i motivada a lhora de realitzar lactivitat

2.2. Motivaci

Lactivitat sinicia motivant-los a conixer gent nova duna forma diferent, utilitzantaltres recursos no verbals duna forma divertida i mnimament competitiva proposant

lactivitat com un repte a superar en equip.

2.3. Descripci de lactivitat

Lactivitat es realitza als campaments de Fort Mdoc el dia 2 dagost pel maten tot

lestabliment marcat.

Els nois es dividiran aleatriament en 4 grups de 3 i rebran les instruccions indicades

per desenvolupar les proves. Tots els monitors ens quedarem al campament base icomplirem el paper de jutges per comprovar que cada prova es realitzi adequadament i

en cas contrari fer-los anar enrere i tornar a fer la/les prova/es.


31/37


28

El material necessari per aquesta activitat s:

Una cmera digital per grup (en cas de no tenir poden demanar-la a un monitor)

Un full i un llapis/bolgraf per grup

Tres nassos de pallasso per grup

3.

Realitzaci de lactivitat

El desenvolupament de lactivitat es va realitzaren dos torns de tres i dos proves cadascun.

Proves del primer torn:

Cada integrant del grup haur daconseguir una foto dun francs del seu sexe oposat

donant-li un pet.

Cada grup haur de portar al campament base un fulard daltre agrupament francs.

Tots els grups hauran de portar escrit en un full com es diuen en francs les segentsparaules: estribord, babord, proa, popa, escota, vela i orsa

Els primers grups en arribar a aconseguir totes les proves sapuntaven per ordre

darribada i sesperaven a la resta. Mentrestant els jutges validaven les proves tot

valorant el mtode de realitzaci i la rapidesa.

Proves del segon torn:

Cada grup haur daconseguir una foto amb tres francesos/as amb el fulard de diferent

color i amb el nas de pallasso posat (poden ser tres fotos duna persona amb un fulard

diferent o una foto en la que apareguin tres francesos amb tres fulards diferents)

Cada grup haur de portar al campament un grup de francesos que els ensenyin una

dansa tradicional i per consegent ells ensenyaran una seva als francesos. Ambdues

hauran de ser portades davant els jutges.

Al final tots els grups van acabar amb xit totes i cadascuna de les proves i cada grup

va rebre una gratificaci segons:

Grup ms rpid

Grup ms creatiu

Grup ms enginys

Grup ms metdic


32/37


29

4. Avaluaci de lactivitat

Haig de fer una valoraci molt bona de lactivitat perqu realment va sortit amb molt

dxit. Els nois des dun principi es van notar motivats i amb ganes de comenar a mesura que

anaven escoltant de qu es tractava aix. Els comentaris dells van ser molt positius i sho van

passar molt b perqu realment van conixer gent que era un dels principals objectius. Ho van

fer a la seva manera, amb els seus recursos i van treballar realment en equip, a ms van

descobrir que la comunicaci no noms consisteix en emetre paraules i rebre-les per un altre

sin que tothom pot entendres si vol.

Respecte al paper dels monitors no tinc cap queixa, els motivaven molt quan apareixien

amb una prova feta o mig feta i es van posar b en el paper de jutge. Potser haurem dhaver

anat alg amb els grups per controlar que no fessin trampes per crec que lo millor era donar-

los autonomia i evitar intimidar-los amb la nostra presncia.

Quant als francesos, haig de dir que van ser molt receptius segons el que els nois deien i el

que nosaltres viem. Tot el que els nois van aconseguir demanar-los ho van fer amb moltes

ganes i a mig entendres per aix tamb li va donar un toc de grcia.


33/37


30

TERCERA PART

Valoraci personal

Encara que la meva experincia com a monitora s bastant pobre, puc fer una valoraci molt

positiva i profitosa del que va ser aquest perode de prctiques.

Des dun principiles ganes de fer, preparar i participar em van envair per complet per poder

desenvolupar cada aspecte del meu aprenentatge sense dificultat. No em vaig trobar perduda en

cap moment ja que tenia molt b marcades les pautes que havia de seguir grcies a la bona i

propera comunicaci que existia amb la resta del lequip cosa que em va permetre seguir el fill

conductor de la preparaci dels campaments.

Em vaig adaptar bastant b i rpid al grup de monitors sent sempre una ms a lhora de pactar,

prendre decisions i programar permetent-me aix desenvolupar les meves accions amb ms

confiana i sense temor. Vaig tenir autonomia de decisi a lhora de resoldre situacions rpides i de

portar endavant qualsevol activitat i /o organitzaci.

Pel que fa a la relaci amb els nois, puc dir que va ser molt bona. Encara que a linci hi havia la

prpia distncia del desconeixement mutu, els dies segents es van mostrar molt receptius amb mi

i jo amb ells tot posant de la meva part per apropar-me a ells el millor possible arribant aix a un

estat de confidencialitat molt cmode que em va permetre anar ms enll i conixer-los a cadascun

ms personalment. Intentar fer que sobressin i acudeixin a mi per qualsevol inconvenient va ser un

objectiu personal difcil per que sacab realitzant amb xit i del qual estic molt contenta.

No vaig tenir cap conflicte seris que no es pogus solucionar al moment, la meva motivaci

de continuar endavant aprenent i complir un petit paper com a educadora no es va apagar en cap

moment fins i tot el propi cansament que comportaven les activitats i la feina en general no va ser

motiu de desmotivaci.

Crec que cada dia va ser un aprenentatge ms. Considero la experincia enriquidora tant a

nivell professional, ja que aquest temps de prctiques mha perms adquirir coneixements i

habilitats que fins el moment no era capa o desconeixia la manera de desenvolupar-les; com a

nivell personal donat que he pogut conixer molta gent i he pogut compartir vivncies i una

convivncia molt agradable.

En resum, puc concloure que ha estat una feina molt profitosa amb la qual sento que he aprs

molt i que em servir de guia per a futures experincies com a monitora de lleure grcies als nous

coneixements adquirits i principalment grcies als bons resultats obtinguts a nivell personal.


34/37


31

BIBLIOGRAFIA

Pgines web

www.bcn.es

Llibres

MOHEDANO, Fabian (coord.). Raiers. Guia per a caps escoltes. Barcelona Acci Escolta de

Catalunya, 2004.

BATLLE, Roser (dir.). Curs de monitors i monitores d'activitats de lleure infantil i juvenil. Sant Feliu de

Llobregat: Centre d'Estudis de l'Esplai Fundaci Catalana de l'Esplai, 2009, 3 vols.
http://www.bcn.es/http://www.bcn.es/


35/37


32

ANNEXES


36/37


33

1 Activitats a Fort Mdoc


37/37


2 Algunes fotografies de les activitats nutiques

Caiacs i optimists

Utilitzaci de loptimist per la Secci de Raiers

al Chateau de Loudenne.

Banys de fang al Chateau de Loudenne

Memoria de Practicas para monitor de tiempo libre

Documents

Transcript of Memoria de Practicas para monitor de tiempo libre